60 J
U
L
I
O
L
9
O
també hi trobareu...
Cal recollir 500.000 signatures per poder presentar una llei al congrés
Els cacau$ del medi ambient Segona i darrera part de l'anàlisi i crítica dels pressupostos de la Generalitat valenciana en l'àrea de la protecció del medi. (pàgina 2)
Campanya per a renunciar a l'energia nuclear
Presentada la llei del bosc La proposta de llei elaborada per la Coordinadora del Bosc ha estat presentada a les Corts. Ara els toca de dir la seua als senyors parlamentaris... (pàgina 2) La CODA es posa al dia La vella Coordinadora de Defensa de les Aus ha ampliat l'àmbit del seu treball i s'ha retocat lleument la façana: ara és Coordinadora d'Organitzacions per la Defensa de l'Ambient. Que hi haja sort en la nova etapa. (pàgina 3) Castelló de la Plana protegeix la platja La Colla Ecologista de Castelló ha aconseguit que l'Ajuntament protegesca un interessant paratge litoral. Tot un exemple a seguir. (pàgina 5)
A la darrera reunió de la Coordinadora Estatal AntiNuclear es va decidir de presentar una proposta de llei per a tancar les centrals nuclears de l'Estat Espanyol fent ús de la iniciativa legislativa popular. En aquesta proposta de llei es recull com a principi bàsic la renúncia a la pro-
ducció d'energia d'origen nuclear. Aquesta afirmació ve precedida d'una exposició de motius on es fan palesos els nombrosos perills i problemes irresolts que comporta aquesta font energètica. Ja han estat discutides les línies generals de la campanya per a conseguir mig milió de signatures en un termini de sis mesos, condició necessària per a fer que
la proposta siga debatuda al Parlament de Madrid. La llei es presentarà a la mesa del Congrés de Diputats en la segona quinzena de setembre i la recollida de signatures s'iniciarà el 19 d'octubre, primer aniversari de l'accident de Vandellòs-1. La campanya serà descentralitzada, amb portaveus i promotors a cada nacionalitat. El moviment ecologista i antinuclear cercarà la coljaboració de les forces polítiques i socials que coincidesquen amb els objectius que ens proposem. Com a complement d'aquesta iniciativa, s'estan elaborant diversos plans energètics alternatius que siguen compatibles amb un desenvolpuament ecològic i
autosostingut. Es presentaran públicament com a propostes alternatives al Pla
Passa a la pàg. 3
Quiròpters del País Valencià
Un interessant informe sobre la nostra població de quiròpters (és a dir, les emblemàtiques rares penades), elaborat per Antoni Guillén. El podeu llegir a les pàgines centrals. (dibuix: el rat penat dels graners (Eptesicus serotinus), pres de la Història Natural dels Països Catalans. Només es troba al Principat i Balears)
La protesta per la mort dels boscos als Ports arriba a les institucions europees
Denúncia contra Endesa
Tala de carrasques centenàries A la vora del Penyagolosa, un bosquet de velles carrasques ha estat malmès per una pista forestal absurda. El responsable... ai, el responsable! (pàgina 6)
bon estiu! El butlletí s'acomiada fins l'octubre. Us desitgem a totes i a tots que disfruteu les vacances i que torneu amb les bateries ben carregades per continuar el curs vinent amb la tasca ecologista. Salut!
Els arbres dels Ports continuen morint La Colla Ecologista de Castelló, junt als grups Otus-Ateneo de Terol, Depana de Catalunya i la Coordinadora per a la Defensa de les Comarques de l'Ebre i els Ports de Tarragona, davant de la impossibilitat econòmica de personar-se com a acusació particular en la querella per delicte ecològic que s'exerceix contra la Central Tèrmica d'Andorra (Terol), ha presentat una denúncia contra aquesta empresa davant la Comissió de Medi Ambient de la Comunitat Europea.
Energètic "Nacional" que el Govern presentarà despres de l'estiu.
Fonaments de la denúncia La denúncia es fonamenta en els punts següents: - Infracció per part de l'Estat Espanyol de la legislació europea sobre els nivells permesos d'emissions atmosfèriques contaminants. - Les greus conseqüències
que 4enen sobre el medi ambient les emissions de diòxid de sofre, òxids de nitrogen i partícules en suspensió (cendres, etc.) procedents de l'activitat d'aquesta Central, que estan degradant de forma irreversible els ecosistemes de les comarques pròximes. La desaparició, per aquest motiu, d'espècies de gran interès de la nostra flora i fauna, amb l'agreujant que un gran nombre es troben protegides, a diferents nivells, en les legislacions estatals, autonòmiques i fins i tot europees. El greu perjudici sòcioeconòmic que aquesta degradació suposa per a unes comarques d'economia tradicional (ramaderia, agricultura, explotació forestal e t c ) , deprimides i amb índexs baixos de població. Una bona prova d'això és la declaració del Maestrat com a Comarca d'Acció Especial, per la qual cosa rebrà subvencions de l'estat a més d'altres que n'han estat demanades a la CEE. Passa a la pàg. 3
Anàlisi dels aspectes ambientals
J
U
L
I
O
L
1990
Pressupostos de la Generalitat antieclògica recerca de l'eficiència en la producció de fusta. A això és destinat, incomprensiblement, el gros dels cacaus any rere any. Programa: Restauració i Protecció dels Recesos NaS'ha de subratllar, en l'eturals (533.10) xercici actual, el finançaConselleria: Agricultura i Pesca ment d'un jardí urbà al Túria, Òrgan gestor: Direcció General de Recursos Naturals a València, per un import deDades: sorbitat per comparació amb els recursos que es destinen 1.9B5 1.986 1.987 T.988 1.989 1.990 Var.90/09 X a la conservació de les (escasses) masses forestals 530.286 1.588.650 1.863.157 2.279.216 2.067.516 2.707.424 30.95 Recursos Mnanc. que queden. Però els vots, (miles de Ptas) ja se sap, es garbellen a la ciutat... Abandonant per un moment el país dels números, salta a la vista que, en conL'increment pressupostari pressupostaris, en què les junt, les accions previstes en d'aquest programa (640 mi- empreses forestals rebran aquest programa són conlions) es distribueix entre 46 milions i els defensors traposades, S'hi barreja la despeses corrents (personal del medi natural 20 milions. protecció dels espais nai funcionament: 290 milions) Pel que fa al finançament turals amb el foment de les i inversions (350 milions). d'aquestes partides, cal desproduccions fusteres i no De les inversions consignatacar, un any més, els ajuts fusteres, l'estudi de tècnides (un total de 1550 mi- del Ministeri d'Agricultura ques per a conservar el per al foment de la produc- sòl, la flora i la fauna amb lions), se'n destaquen les que fan referència a la pro- ció de fusta (35 milions) i, l'aprofitament de les munducció forestal (883 mi- les més substancioses, les tanyes o els recursos cirebudes de la Comunitat Eu- negètics... lions), al jardí del Túria de ropea, del fons FEOGA (926 València (182 milions), a la Breument: continua la filomilions) i FEDER (135 mi- sofia de l'antic ICONA que, conservació i protecció de lions), que es destinen a les només sobre el paper, tracflora, caça i pesca (131 mija esmentades inversions en tava de conjuminar la conlions) i a la restauració foproducció forestal. restal (135 milions). servació amb l'explotació Les subvencions directes de la natura (un objectiu mantenen la mateixa estrucAquest programa manté que, en abstracte, no hauria tura que l'any passat. Es re- els mateixos objectius que d'ésser una contradicció neparteixen entre el foment en el pressupost anterior. cessàriament), però que, en d'activitats ecològiques (10 Les xifres són evidents i es realitat, amb els gestors i els milions), conservació i pro- comenten soles. ^Es pot es- polítics que hi manaven, i tecció de la flora, fauna i perar d'una Conslleria d'Aels tècnics i els enginyers cacera (10 milions) i el fo- gricultura una visió no tan que en feien l'aplicació pràcment de les produccions productivista de les nostres tica, no deixava de ser un forestals per a fusta (38 muntanyes? Pel que es veu, embolcall emmascarador de milions) i no fusteres (7 mi- no. De res no val l'evidència la cega política productivista lions). En resum, el repartique la funció principal del i esquilmadora de sempre. ment d'aquestes subvenbosc al País Valencià no té Poc han variat les coses des cions es concreta, en termes sentit que siga una utòpica i d'aquell temps... (La primera part d'aquest article va aparèixer al butlletí número 57, del mes d'abril d'enguany)
Proposta de llei antinuclear
pàg.1 i 3
Denuncia contra ENDESA
pàg.1 i 3
Pressupostos de la Generalitat
pàg. 2
Campanya pel bosc
pàg. 2
La CODA va qu^: •-. -.
pàg. 3
Quiròpters al País Valencià
pàg. 4 i 5
Platja de Castelló
pàg. 5
Tala de Carrasques
pàg. 6
No volem portaavions
pàg. 7
S'ha parlat de...
pàg. 7
Contra els pesticides
pàg. 8
Taula rodona sobre ei bosc
pàg. 8
El samaruc venç CAMPSA
pàg. 8
ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO asociació por a la defensa i í'estudi de la natura a1 Pa's Vaiencíà
337
337
337
337
337
Presentada a la mesa del Parlament valencià la proposta de la Coordinadora del Bosc
La Llei del Bosc ja és a les Corts
R e d a c c i ó Jordi Bigas, Paco Molina, Quique Meseguer, Imma Oroval, Boro Miralles, Ester Ginés, Pepa Savall, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva
M a q u e t a c i ó Sandra, Pilar Martin
Col·laboradors Gràfics Manolo Roldan, Pep Bondia
2
El document es va lliurar a la mesa el passat 19 de juny i recull, en forma de prosta legislativa, tot un seguit de mesures urgents per fer front al fenomen de pèrdua i degeneració de la coberta vegetal valenciana i a l'alarmant procés de desertització, d'exhauriment de sòl fèrtil i de malbaratament dels recursos hídrics. Conté també mesures de caràcter social per millorar les condicions de vida dels habitants de les àrees forestals. Es demana a tots els grups parlamentaris, sense distinció, el suport per a aquesta iniciativa, atès que no es vol que cap grup capitalitze de manera partidista un projecte d'aquesta importància. D'aquesta manera s'ha fet arribar a les institucions una proposta que ja rep el suport de milers de ciutadans a través de la recollida de signa-
tures i a través de l'adhesió de forces sindicals (CC.OO., CGT, STEPV i la Unió de Llauradors i Ramaders), culturals i socials de tota mena
(Acció Cultural, Centre Excursionista...), la Universitat i nombrosos ajuntaments (Borriana, Betxí, Traiguera...).
La Casa Verda
Esperançadora metamorfosi de la veterana Coordinadora per la Defensa de les Aus (CODA)
La CODA va que vola
Què és la Iniciativa Legislativa Popular ? Es un procediment legal, previst a la Constitució , que consisteix en la presentació a la mesa del Congrés dels Diputats d'una proposta de llei sorgida directament dels ciutadans. La proposta ha de venir avalada amb 500.000 signatures recollides en un termini màxim de sis mesos, a comptar a partir del moment de la presentació. La llei és defensada posteriorment al parlament per representants dels mateixos promotors.
Arreplegada de signatures Els grups ecologistes haurem d'organitzar eficaçment l'arreplegada de signatures amb fedataris especials nomenats per la Comissió Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular. Aquests fedataris donen fe pública de l'autenticitat dels documents i signatures de les persones que donen suport a la llei. La primera tasca, la més urgent, és doncs de bastir una nombrosa xarxa de col - laboradors que puguen fer aquest paper de fedatari. Tots els qui desitgeu de participar a la campanya, telefoneu a La Casa Verda a partir de í'l de setembre. Els únics requisits són: ser major d'edat, amb nacionalitat legal espanyola, no tindré antecedents penals i posseir plens drets civils i polítics.
mics de les empreses que no pas atenent a ia millora de la qualitat de l'ambient o a evitar el deteriorament ecològic. Atesa la picaresca industrial espanyola no fóra estrany que la tan anunciada i esperada Planta de Llit Fluïditzat d'Escatrón siga un focus més de contaminació (junt amb els tres grups actuals) pel fet d'usar-s'hi com a combustible els pitjors lignits de la conca, amb la qual cosa no sols no es millorarà res sinó que pot empitjorar de forma ostensible l'estat dels boscos.
Denúncia contra Endesa Ve de la pàg. 1
I els anys van passant... Tot això s'ha recolzat en documentació arreplegada des de l'any 1984, on s'inclou l'augment de zones afectades, seguiment del comportament dels arbres, simptomatologia observada i contrastada amb zones de" reconeguda contaminació i informes sobre els diferents ecosistemes i llurs components. La denúncia, cas de ser admesa a tràmit, suposarà, en primera instància, un toc d'atenció o amonestament al govern espanyol perquè adopte mesures correctores. Si açò no es fa, transcorregut un termini, podria iniciarse un procés per part del tri-
butlletí
bunal corresponent de ia CEE. "Lògica" industrial Existeixen indicis raonables per creure que, tant els límits admissibles d'emissions en la legislació espanyola, com les "presumptes" mesures correctores de la Tèrmica de Terol, estan projectades més en benefici d'una explotació més rendible en termes estrictament econò-
Simultàniament, se sol·licitarà la intervenció de diversos eurodiputats per debatre aquest tema i recabar informació sobre la postura que pense adoptar el govern espanyol. Aquestes accions pretenen, entre altres coses, accelerar en la mesura possible l'acció judicial contra Endesa, ja que des que el 1.984, que es va descobrir la "presumpta" contaminació i les denúncies consegüents, res no s'ha fet per aturar-ia. Han transcorregut ja 6 anys i el temps juga a favor de la Tèrmica i en contra dels nostres boscos, augmentant la deforestació de les nostres comarques.
contactes: Coordinadora per a la Defensa de PL-spadà (Josep Herrero) Urbanització Zorean s/n 12527ARTANA La Plana Baixa
Virtuts i defectes Com tots sabem, el moviment ecologista realment existent a l'Estat Espanyol es caracteritza per una gran atomització i dispersió, la qual cosa suposa alguns avantatges (absència de burocratització, acostament als problemes locals, agilitat...), però també tot un seguit d'inconvenients que podríem resumir en una preocupant manca de força per enfrontar-se a l'aparell industrialespeculatiu i en el baix sostre de les propostes alternatives proposades. Al remat, és una cosntatació cada volta més compartida que, progressivament, a mida que la degradació ambiental augmenta, els inconvenients d'aquest model organitzatiu esdevenen més i més importants i superen els avantatges. La CODA pren la iniciativa Atès aquest estat de coses, l'antiga Coordinadora per a la Defensa de les Aus en l'última assemblea general va decidir d'encetar una nova etapa amb un canvi qualitatiu important. La CODA vol refermar la coordinació entre els seus membres, diversificar l'àmbit d'actuació i aprofundir en les anàlisis i estudis que emprenga. A l'Assemblea acudiren 20 grups ecologistes de tot l'estat que decidiren de modificar els estatuts i canviar el nom antic pel nou de Coordinadora d'Organitzacions de Defensa Ambiental, en consonància amb el propòsit que la nova CODA contribuesca decisivament a l'aglutinació d'una part significativa del moviment ecologista. Alternatives més enllà de la consigna
El pla de treball proposat és l'elaboració de documents i ponències de treball per part d'aquells grups membres de la CODA que tinguen més experiència en el tema a tractar. Un exemple concret il·lustrarà perfectament els avantatges de la col·laboració seriosa entre el moviment ecologista: ens referim al tema de la contaminació pel plom de les gasolines, problema especialment greu a les grans ciutats. En aquesta qüestió normalment ens quedem en la necessària denúncia de l'abús de transport privat enfront del públic, en la necessitat de potenciar mitjans alternatius com ara la bici i punt. Enfront d'això, o més ben dit, enfront de fer només això, podríem assajar noves vies de treball que a voltes no requereixen un esforç gran. Documents i campanyes Els temes inicials de caràcter general sobre els que ja s'ha començat a treballar són: Ordenació Territorial, Contaminació, Normativa Ambiental, Política Agrària i Forestal, Zones Humides i Políticia Hidrològica, Energia, Protecció d'Espècies i Caça, i Transport. Aquests temes de caràcter general són desglossats després en els seus corresponents apartats, tant pel que fa a l'estudi com a l'actuació pràctica consegüent. Per exemple, en el tema de Contaminació, s'hi inclouen Residus Industrials, Residus Urbans i Reciclatge, Contaminació Atmosfèrica, Eliminació de Piles, CFCs, Olis Usats,.etc. I, al seu torn, dins de Contaminació Atmosfèrica la campanya contra les gasolines amb piom esmentada adés.
Una campanya senzilla: "la gasolina sense plom" Es tracta d'una campanya ben senzilla preparada per AEDENAT, de Madrid, que consisteix a aconseguir la disponibilitat i distribució equilibrada de la benzina sense plom, alhora que es denuncia la contaminació pel plom de les benzines especialment a les ciutats. Les activitats proposades són: • Denúncia a la CE sobre l'incompliment de la Directiva 85/210/CEE per part de! Govern Espanyol. - Difusió de comunicats de premsa on s'explique a l'opinió pública ei problema, incloent-hi les dades de consum. • Possibilitat de posar-se en contacte amb diputats, consellers, regidors etc. perquè promoguen accions que afavoresquen l'objectiu de la campanya. El que és senzill i alhora enormement efectiu és el fet que AEDENAT haja preparat per a la CODA tres documents que faciliten la tasca de qualsevol grup que vulga adherir-se a la campanya. - denúncia tipus per a enviar a la CE - comunicat de premsa, diguem-ne "estàndard" - dades del consum de gasolines desglossades per províncies. La campanya està servida! (demaneu els documents al Fons de Documentació)
3
Introducció a l'estudi dels nostres mamífers voladors
Els quiròpters al País Valencià Amenaces... Com sol ocórrer a quasi tots els elements vius del nostre entorn, les activitats humanes sobre el medi estan transformant profundament la fauna de quiròpters. La utilització generalitzada de pesticides, la pol·lució ambiental i la transformació general dels biomes terrestres (deforestació, conreus, incendis, dessecació de zones humides, urbanitzacions...) produeixen efectes nocius de gran abast sobre les comunitats de rates-penades, que podríem resumir en quatre apartats: I • Enverinament directe dels animals. En el cas de les rates-penades és especialment greu, tant per la seua particular fisiologia com pel fenomen de la hivernació, que els fa particularment sensibles als tòxics bioacumulables com els del grup dels biocides organoclorats. Myotis bechstelnl
Amb els noms populars de rata-penada, rat-penat, ratapinyada, mosseguello i altres, agrupem un conjunt d'espècies d'hàbits i costums molt diversos. Únicament algunes d'aquestes espècies tenen un nom popular específic com és el cas de l'orellut. Aquest ordre, els Quiròpters, és el més divers dins els Mamífers -després dels Rosegadors- i inclou prop de 900 espècies. Gràcies a la seua adaptació al medi i a l'ecolocalització, ocupen tots els ambients terrestres -fins i tot remotes illes oceàniques-, amb l'excepció, però, de les latituds polars. De quiròpters, n'hi ha de frugívors, de nectarívors, alguns són depredadors d'insectes voladors i d'altres d'insectes que viuen a la superfície, uns altres mengen vertebrats i fins i tot n'hi ha de pescadors i d'hematòfags. Les rates penades a la Pe- Ficedula sp. També n'hi ha nínsula Ibèrica que es mouen en llocs esA la Península Ibèrica existructuralment més compliteixen 25 espècies de ratscats , amb cobertura densa penats, de les quals ald'arbres i arbusts, sovint cermenys 20 les trobem al País cant artròpodes sobre superValencià. Constitueixen el fícies de branques i fulles, grup més nombrós dels Madesplaçant-se lentament en mífers des del punt de vista vol sostingut (Olecotus sp, de varietat d'espècies. EncaMyotis bechsteini); d'altres ra que tots preden artròpo(Myotis daubentoni, Myodes, també de forma ocasiotis capaccinii) cacen insecn a l poden caçar petits microtes que volen a poca distànvertebrats. Estan sumament cia de la superfície de l'aigua diversificats respecte del seu i, fins i tot, aquells que reshàbitat alimentari, l'hàbitat ten submergits a poca -de cacera, la morfologia, el fondària. Daltra banda n'elloc de refugi i el disseny del xisteixen d'altres (Myotis "sistema ecolocalitzador: Així, en tenim uns que cacen a l'aire lliure a una certa alçària, de forma semblant a com fan les falcies (per exemple el Tadarida teniotis o rat-penat de cua llarga). D'altres volen i cacen en medis amb pocs obstacles discrets, amb estructures espacials semblants a parcs, jardins, etc. (r :>m ara el Pipistrellus sp i Eptesicus serotinus). Les espècies del gènere Rhinolopus cacen en medis arbustius i forestals, volant a baixa alçària entre els obstacles; sovint esperen les preses que passen prop d'una perxa o posader, de forma semblant a l'ocell mastegatatxes {Muscicapa striata) o els Tadarida teniotis
4
myotis, Myotis blyth) que capturen insectes, aràcnids, miriàpodes i petits vertebrats fins i tot de la grandària d'un petit musarany. Els rats-penats del nostre entorn ocupen una gran varietat de refugis. Alguns semblen quasi exclusivament cavernícoles com ara el Miniopterus schreibersi, el Myotis capaccinii o els Rhinolopus sp, els quals poden viure a cavitats d'origen humà com mines o construccions. Uns altres són d'hàbitats fisurícoles, i ocupen escletxes a roques i arbres (Pipistrellus sp, Eptesicus serotinus, Tadarida teniotis, Myotis daubentoni...) així com construccions humanes, juntes de dilatació de ponts, teules, forats de rajoles... No obstant, algunes prefereixen xicotetes cambres a arbres o roques (Plecotus sp, Nyctalus sp, Myotis bechsteini) o bé poden alternar refugis estiuencs cavernícoles amb altres d'hivernals fisurícoles menys exposats a les temperatures externes. (Myotis myotis).
• La transformació dels ecosistemes naturals i l'efecte dels biocides provoquen també l'empobriment de les comunitats d'insectes-presa, i conseqüentment una manca de la quantitat d'aliment a l'abast per a les rates-penades en general i més concretament per als grans Rhinolopus sp que preden arnes i escarabats voladors dels tipus Rhizotrogud sp, Melolontha sp, Geotrupes sp...
Pipistrellus pipistrellus
> • També la simplificació estructural de les nostres activitas afecta les rates-penades. Les diverses espècies estan adaptades a caçar en medis determinats on les seues característiques fisio-morfològiques i el seu sistema ecolocalitzador resulten més eficaços. En simplificar els paisatges, afavorim un grup determinat d'espècies que poden sobreviure amb avantatge en els medis humanitzats. Tanmateix, n'eliminem d'altres que estaven adaptats a unes altres classes d'hàbitats naturals. La rarificació dels refugis adequats per a les espècies de vocació forestal (rats-penats dendròfils, que es refugien a les escletxes dels vells arbres) constitueix un altre aspecte d'aquesta simplificació estructural. La silvicultura tendeix a rejovenir i empobrir els boscos específicament i estructuralment, tot eliminant vells arbres i afectant les espècies lligades a les etapes serials més avançades. p« Un altre grup d'efectes, que arriba a ser el més important en alguns casos, el constitueix el relacionat amb el consum lúdic que fem d'aquells llocs utilitzats per les rates-penades com a refugis. Totes aquelles activitats, com ara visites a cavitats subterrànies (espeleoturisme, espeleologia esportiva i científica, urbanització turística de cavitats, arqueologia...) produeixen molèsties més o menys importants a les colònies de rates-penades i encara més quan la gent els agredeix voluntàriament, fet aquest massa freqüent. També amb relativa assiduïtat es perden refugis de forma definitiva, bé per la urbanització turística, pel tancament inadequat d'exavacions arqueològiques o bé per l'explotació econòmica de formacions geològiques. Les molèsties freqüents en les colònies de cria poden causar que les mares abandonen els joves, la qual cosa els produeix la mort.
La Casa Verda
Conservació
Les denominacions Al territori de parla catalana hi ha una gran varietat de de? nominacions de les rates-penades: rat-penat, rata-pínyarda, rata-pinyada, rata-patxec, rata-penarra, rata-penat, rata-penella, rata-penera, rata-penyada, rata-petenera, rata-pinyat, rataplanera, rataspinyada, rata-pinat, rata-pinella, pinya-rata, rat-pelat, muricec, muixirec, mosseguello, mosseguillo; voliac, rató, ratot. Les primeres formes provenen del llatí (pinnata=alada), segons el Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover i Moll.
Myotis myotis Moltes de les activitats relacionades amb l'espeleologia són molt interessants i dignes de suport. Es requereix, però, una tasca educativa i d'educació prèvia, de forma que els col·lectius que les practiquen s'atinguen a una sèrie de normes a l'hora de visitar les coves. A més és imprescindible una tasca de conservació efectiva i immediata, cal inventariar i protegir de forma eficaç les colònies de tot el territori. Una altra tasca important consisteix a estudiar la connexió migratòria entre els diferents refugis (estiu, hivern, pas, còpula..) de tal manera que puguen protegir-se durant tot el seu cicle biològic. Una altra sèrie de mesu-
res haurien d'acompanyar a la protecció dels refugis: - Edició de material aducatiu i informatiu que aproparà el coneixement dels quiròpters a la societat, evitant així el vandalisme injustificat a causa de la ignorància. - Investigar l'efecte dels pesticides. Fins ara se sap el greu efecte que provoquen els organoclorats, gràcies als estudis realitzats en altres països, però es desconeixen totalment els efectes que han tingut i que tenen al nostre. També hi ha l'evidència que unes altres substàncies (bifenils, organofosforats...), l'ús de les quals està avui en dia molt més estès que fa uns anys, provoquen efectes nocius i negatius. Cal conèixer l'im-
pacte d'aquests tòxics, així com controlar periòdicament les colònies per tal de detectar-hi possibles anomalies. - Protegir i respectar els arbres vells als llocs on en queden, sobretot els pocs boscos antics de frondoses. Restringir la silvicultura a La mala premsa certs llocs i afavorir la recuLa rata-penada és un animal que el poble mira amb antipaperació de la cobertura vetia. Diuen que va ésser maleït de Déu perquè es va burlar getal natural a les muntande Jesucrist (Gomis, Zoolg. 233). Hi ha també la llegenda yes. Als pinars i altres arbreque Déu i el dimoni es desafiaren a veure qui sabia fer les des d'exploteció es convecoses millor, i en tractar de fer un ocell, Déu féu l'oroneta i nient instal.lar-hi refugis artiel dimoni féu la rata-penada. També es diu que el crit de la ficials que permeten el des- rata-penada no és un cant, sinó un seguit de renecs; d'aquí cans de les rates-penades. vé la locució renegar com una rata-penada. que s'aplica als Així, en aqueixes àrees, que flastomen (DCVB d'Alcover i Moll). aquests mamífers contribuiran de forma molt efectiva a l'eliminació d'insectes perjuMiniopterus schreibersii dicials. - Investigar els hàbitats i l'ecologia de les distintes espècies de quiròpters, com l'única via per conèixer les vertaderes causes de la regressió que pateixen i actuar en conseqüència per pal.liar-les en la mesura de les nostres possibilitats. Totes aquestes activitats, encara en estat liminar, ja estan engegades i tots podeu col.laborar-hi. Els qui estimem els quiròpters us ho agrairem molt! En particular, podeu enviar qualsevol informació sobre localització de colònies de Adreces de contacte: rates-penades. Demaneu- Antonio Guillén Servent nos també informació si voCentre de Protecció i Estudi del Medi Natural leu col·laborar més directaAvinguda dels Pinars, 106 46012 - València ment en l'estudi i conservació d'aquests mamífers al - Estación Biològica de Dofiana País Valencià. Avenida Maria Luisa, s/n 41013 - Sevilla
L'Ajuntament de Castelló accepta les propostes dels ecologistes
Protecció de les platges a la Plana Alta L'Ajuntament de Castelló de la Plana, a proposta de la Colla Ecologista de Castelló, ha aprovat la delimitació d'un tram de la costa del terme com a espai protegit i reserva natural per a la regeneració dunar i la nidificació del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). L'àrea protegida és una franja de platges d'uns 250 metres d'amplària i uns 1500 metres de llargària, limitada a l'est per la mar, a l'oest per un passeig marítim i una carretera i al nord i al sud per dos canals de desguàs. Es situa entre la platja del Mercantil de Castelló i les platges de Benicàssim (totes molt freqüentades a l'estiu). En aquestes platges es formen, a l'hivern, dunes embrionàries que mai no prosperen o evolucionen, ja que a l'inici de l'estiu s'hi introdueix maquinària pesant per tal de netejar la sorra i eliminar els turonets i la vegetació que poden resultar
butlletí
molestos als turistes. Com a conseqüència, també queden destruïdes les postes d'ous, dipositades directament sobre la sorra, del corriol camanegre, la població del qual és relativament elevada i situa aquesta zona en el tercer lloc -per ordre d'importància- del litoral de les comarques del nord del País valencià. Quant a la vegetació que hi és present, cal destacar algunes espècies colonitzadores de les ja esmentades dunes embrionàries i fins i tot de dunes mòbils: Elymus faretus, Eryngium maritimum, Medicago marina, Pancratium maritimum, Cakile marítima, etc. Per intentar frenar la destrucció que es repetia any rere any, la Colla Ecologista de Castelló va presentar un informe sobre els valors ecològics de la zona a l'Ajuntament de Castelló, juntament amb la corresponent iniciativa de protecció. Ens podem congratular que la
proposta va ser íntegrament aprovada per acord del Plenari Municipal. La Colla ha comptat amb el suport i la col·laboració de l'Agència del Medi Ambient de la Generalitat i del Servei de Costes del Ministeri d'Obres Públiques, del qual depenia en darrera instància l'autorització.
El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). Foto de la Història Natural dels Països Catalans, original de Xavier Ferrer.
Contingut de la moció La proposta feta aprovar pels ecologistes de Castelló concreta la protecció de la zona litoral en els següents aspectes: • Neteja manual de la platja, amb l'excepció dels primers 20 metres des de la línia de la: mar, els quals es troben fora de la franja protegida i on es podrà continuar utilitzant alguna mena de maquinària de neteja. • Prohibició de circular per la zona amb qualsevol tipus de vehicles i limitació del trànsit de ; persones i animals. • Habilitació d'uns corredors d'accés de persones a la vora de la mar per tal de respectar les zones de regeneració i nidificació. • Confecció i col·locació de cartells informatius del caràcter de reserva natural del paratge i amb consells i informacions als visitants per conservar-la. • Seguiment de l'evolució de la flora i la fauna amb l'aplicació d'aquestes mesures, a càrrecí d'ecologistes membres de la Colla, i, cas que foren insuficients, adopció d'altres de més estrictes com pot ser, per exemple, la instal·lació d'una tanca discreta i eficaç al voltant del la franja de terreny a protegir.
5
Al barranc Marcén, vora del Penyagolosa
La construcció d'una pista forestal destrueix un carrascar centenari Una pista absurda El passat 16 d'abril el Grup d'Estudi i Protecció de les Rapinyaires va constatar la destrucció d'un dels pocs boscs centenaris de carrasques que encara queden al País Valencià. Una absurda pista forestal al terme municipal de Villahermosa del Río (comarca de l'Alt Millars, prop del Penyagolosa) n'ha estat la causa. La pista passa pel vessant nord del barranc Marcén, des de casa Cardas fins al
riu Carbó, amb una longitud aproximada de 3 km i una amplària que va des dels 5 m fins als 22 m (!) en una de les corbes. Segons que comenta la gent del poble, la pista es va començar a construir als voltants del desembre del 89. Les fortes pluges d'aquest hivern van obligar a aturarne els treballs diverses vegades. El març d'enguany, coincidint amb l'època més crítica (la incubació) per a les rapinyaires que niuen a
la zona, la varen acabar de fer. Sembla ser que la propietat de la pista correspon a persones diverses però, pràcticament, només n'és una la que l'ha construïda. Agressions Els aspectes d'agressió a la natura que més criden l'atenció en l'obra que comentem són:
1•
Tala i arrabassament massiu de carrasques (com a mínim, 300), moltes de les quals eren centenàries, multitud d'aurons, savines, ginebres, roures, pinastres i altres, entre els quals alguns fruiters.
. • Desnivell elevadíssim que presenta ia pista en algunes parts. S'ha de considerar que el camí comença al voltant de la cota 1400 d'altitud i en molt pocs quilòmetres baixa fins als 1000m sobre el nivell del mar. Aquests pendents tan acusats faciliten els esllavissaments. >• Mala qualitat del terra dè la pista, que minva progressivament a mida que va avançant. Eh certs trossos sembla més un talla-focs que no pas un camí. Aquest fet s'agreuja per la composició del terreny (calcari alternant amb margues i sauies), amb poca terra i roques molt fragmentades.
Les tales il·legals: un fet massa repetit Una vegada més (i en van...) ens trobem davant un abús desmesurat sobre el bosc autòcton valencià, ja prou maimés per dècades de menyspreu i aprofitament irracional. Només cal recordar que aquestes formacions ha passat de cobrir el 80% de ía superfície a només el 2%... i continua minvant. Es doncs evident que no es poden permetre, de cap manera, actuacions tan agressives com són la construcció de pistes de les característiques de l'esmentada ja que el dany provocat al patrimoni natural supera de molt la rendibilitat que n'obtindran els propietaris (si és que n'obtenen cap, que no ho acabem de veure gens clar...). Es també habitual que aquestes transformacions es facen sense l'exigible Estudi Previ d'Impacte Ambiental (Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana), i sense el permís que mana tindré l'Ordre de 20 de desembre de 1985, article 3, punt 2: "Queda sotmesa a autorització prèvia la tala o arrabassament de les plantes icloses a l'annex lir, on s'inclouen els roures i les carrasques. Un toc d'atenció, per arrodonir aquest breu comentari: tenim notícies d'altres projectes de construcció de pistes forestals per la mateixa zona. En concret, una que passaria per la part est del riu Carbó, des del barranc de la Cepera cap al barranc Marcén, on hi ha un pendent molt costerut que malmetria l'obra per culpa dels esllavissaments continuats. Una altra, de més perillosa, recorreria la part oest del riu Carbó, des del barranc de! Mas de la Cabrera fins al Mas del Carbó, destruint l'unica clapa important de roures a la zona.
6
Si tot això, per una banda, té l'aspecte positiu de no afavorir gens el pas de vehicles, per l'altra facilita l'esllavissament de terrenys i la formació d'esquerdes a les zones amb un desnivell més accentuat o travessades per barrancs. Un precedent ben palès del que pot passar el tenim a la pista Vallibona-Rossell, com ja es va denunciar en les pàgines del butlletí.
r« Menyspreu envers les formes vegetals protegides, encara que fóra més encertat de dir envers qualsevol forma vegetal tant si és protegida com no. Han talat tots els arbres o arbusts, indiscriminadament, que se'ls posaven al davant. Al primer tram de la pista les carrasques han estat mig amagades entre la brossa dels costats o colgades a pilots de terra, cosa que ens fa pensar que els autors eren conscients de la il·legalitat del que estaven fent. A la resta de trams, com que augmentava desmesuradament el nombre d'exemplars de carrasques i aurons, ja no s'hi van escarrassar més. Ni tan sols els van llençar vessant avall de la muntanya. A hores d'ara, gairebé tres mesos després d'acabar les obres, els troncs morts continuen estesos a tots dos costats i al mig de la pista, amb la qual cosa no s'aprofiten ni com a fusta (i això que té un valor elevat...).
Per què ho fan? L'objectiu o finalitat del nou camí no és gaire clar. Caldria demanar-los-ho als propietaris o a l'entitat que ha donat el permís. Segons la gent del poble de Villahermosa, la raó podria anar cap a l'explotació d'un bosquet de 2000 pins que hi ha no lluny d'allà. No és, però, aquest un motiu massa evident ja que per on passa la pista no existeixen pins de fusta sinó un bosc monoespecífic de carrasques centenàries. Els pins de fusta són a la vessant de muntanya de davant de la pista (a la part sud del barranc de Marcén). Com a remat, un detall significatiu: l'Administració concretament la Conselleria
d'Agricultura i Pesca de Castelló- té un desconeixement total de l'existència de la pista ja que el passat 18 d'abril el Grup d'Estudi de Rapinyaires els va assabentar de les obres i el 10 de maig aquest organisme va contestar (textualment) que: "le informo que no se ha podido detectar la tala de las espècies que Vds. comunican, siendo el único arbolado arrancado doce pinós maderables y 50 pimpollos de Pinus halepensis" Sobren comentaris. Tan sols les fotos que publiquem ja són prou paleses. Per acabar, assenyalarem que ei passat 30 d'abril el GER va demanar informació al batlle de Villahermosa però encara no ha rebut cap resposta. També s'han denunciat els fets a la Conselleria d'Obres Públiques i a l'Agència del Medi Ambient.
S'ha parlat de... s'ha paí El dia mundial del medi ambient Actes oficial i denúncies han marcat enguany la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient. Entre els actes de signe institucional més remarcables hi ha la inauguració pel govern asturià del primer centre de tractament de residus sòlids urbans; al seu torn, la Generalitat de Catalunya ha anunciat que té la intenció de protegir, mitjançant una llei del Parlament, l'arxipèlag de les illes Medes. Pel que fa a! vessant no oficial, cal subratllar l'acció de l'organització Greenpeace contra la planta de la multinacional química Hoechst que aquesta té instal·lada al Camp de Tarragona, i que va consistir en l'encadenament d'alguns dels seus membres a l'entrada d'aquesta empresa. A Galícia, alguns col·lectius ecologistes i partits d'esquerra van protestar contra la
política del monocultiu d'eucaliptus. I, finalment, a les Balears, el Grup Ornitològic Balear va lliurar al president del Consell una petició avalada per 15.000 signatures en demanda d'una ordenació racional del creixement turístico-urbanístic de l'illa de Mallorca. O siga, que n'hi va haver de tots els colors...
El fracàs dels referèndums sobre els pesticides i la caça a Itàlia La cosa té pelendengues; a Itàlia es convoquen dos referèndums i es guanyen i es perden alhora. Resulta que, perquè tinguessen validesa, s'havia d'assolir un sostre mínim de participació al qual, malauradament, no es va poder arribar. Es tractava
de decidir si es derogaven ia llei que repula l'ús de productes químics en els aliments i l'actual llei de caça. Una hecatombe. Es clar que se n'haurà de prendre nota per a, d'ara endavant, vèncer aquesta imprevisió i no pecar d'ingenus: convocar un referèndum un diumenge de juny a un país mediterrani és massa arriscat, i més encara en un temps difícil per al compromís i la utopia.
Una nova fórmula per a combatre les marees negres Els americans tenen, definitivament, "la solució": s'han acabat les taques de petroli a les aigües marines, i tot gràcies a unes bactèries que descomponen aquest hidro-
La Casa Verda
Mentre les potències es desarmen, la Marina espanyola estrena portaavions
Característiques tècniques del "Príncipe de Asturias11
No volem el Príncipe de Asturias
Càrrega: Cost: Tripulació: Alçada: Eslora: Pista: Pes: Vel. màx.: Autonomia:
Per què no volem el portaavions? I • Per ofensiu El portaavions Príncipe de Asturias, última adquisició de l'Armada espanyola, és un vaixell extremadament ofensiu, tant pels avions que porta com pels vaixells que semprel'acompanyen (tres o quatre fragates, un petrolier i un vaixell d'aprovisionament), formant l'anomenat Grup Alfa. El Príncipe de Asturias carrega 22 avions Harrier d'enlairament vertical, capacitats per atacar territoris del nord d'Africa i recolzar les operacions amfíbies de la Infanteria de Marina. També porta 12 helicòpters SH-3H Sea King de lluita antisubmarina.
gran poder destructiu, han de desaparèixer.
L·» Per innecessari
L'existència del portaavions es justifica oficialment per protegir les Illes Canàries i per fer front a les "amenaces" del Marroc i de la URSS en aigües atlàntiques. El cert, però, és que els problemes amb el Marroc són de caràcter políí;c, i sols s'haurien de plantejar en aquest termes. Pel que fa a la URSS, és un absurd pensar que aquest país té intenció d'embolicar-se en un conflicte armat contra l'OTAN en aigües de l'estret de Gibraltar o de l'Atlàntic. El portaavions, per tant, no pot dissuadir ni el Marroc ni la URSS, i tampoc no hi ha cap necessitat que ho faci. L'Estat espanyol d'un por- La seua existència és, per taavions en un moment en tant, innecessària. què Europa es planteja la No hem d'oblidar que, tal i reducció de les armes concom ha reconegut públicavencionals i suprimir les arment e^ Secretari d'Estat d'mes ofensives i provocatives Hisenda, la construcció d'aque, per les seves caractequest vaixell fou decidida rístiques, creen inseguretat i per compensar l'Armada del desconfiança. Els portaa"disgust" que els suposà la vions, símbols de la capacilegalització del PCE l'any tat de projectar molt lluny un 1.977. Aquest és el motiu re-
al per construir-lo i no pas les necessitats de la defensa espanyola.
óm Per car. El portaavions ha costat més de 100.00'0 milions de pessetes, però si comptem el cost dels avions i helicòpter que porta, i els del fragates i vaixells que l'acompanyen, ens n'anem a un cost total de 400.000 milions de pessetes; una xifra similar al PIB de països com Costa Rica, Bolívia o Hondures, sis vegades superior al pressupost del Ministeri d'Afers Exteriors, cinc vegades més gran que el de Cultura, el triple del pressupost anual de l'Ajuntament de Barcelona, i la,meitat del pressupost total de la Generalitat de Catalunya. Massa diners simplement per "lluir de portaavions. A més, mantenir l'operativitat d'aquest Grup Alfa costa més de 16.000 milions de pessetes anuals, és a dir, uns 45 milions cada dia. Tot plegat un veritable dispendi en un país que encara necessita de grans inversions en educació, sanitat i cultura, entre altres coses.
22 avions AV-8 Harrier 12 helicòpters SH-3H Sea King Més de 100.000 milions de pessetes 800 homes 53,8 metres 196 metres 175 metres 16.400 tones 27 nusos 6.500 milles (anant a 20 nusos)
Bases del Concurs 1 Els concurs consisteix a donar idees sobre un ús pacífic i alternatiu al portaavions. 2 L'objectiu d'aquest cocurs és crear una opinió pública favorable a la reconversió de les armes clarament ofensives, com el portaavions, per tal de transformar-les en aparels d'utilitat social. 3 Qualsevol persona pot participar-hi, sense distinció d'edats. Sols cal escriure una nota breu explicant el que hom creu podria fer-se amb el portaavions. 4 Cada persona pot exposar el nombre d'idees que vulgui. 5 Es poden redactar en qualsevol llengua de l'Estat. 6 Les idees es poden escriure amb l'extensió que hom cregui necessària. 7 Si es vol, les idees poden anar acompanyades de dibuixos. En aquest cas, s'ha de fer en un paper a part. 8 Totes les respostes s'hauran d'enviar, individualment o plegades, a la seu del concurs: CONCURS PORTAAVIONS-C3ARivadeneyra, 6-10 08002 - BARCELONA tF. 93/317 61 77 9 Es recomana que les respostes s'enviïn abans d'acabar el mes de juliol. 10 Durant l'estiu es farà una selecció de les millors idees presentades, i un jurat de 10 persones, en representació de les entitats patrocinadores del concurs, decidirà sobre la idea guanyadora i les 10 finalistes. 11 El resultat del concur es farà públic el dia 24 d'octubre. No oblideu d'indicar el vostre nom, adreça i lelèfon
lat de... s'ha parlat de... s'ha parlat de... carbur i que moren tot just se'ls ha acabat la reserva, diguem-ne, d'aliment. Aquest experiment s'ha aplicat per primera vegada sobre una part de la marea negra causada pel petrolier "Mega Borg", accidentat el proppassat dia 9 de juny davant les costes de Texas, i sembla que els resultats han estat, segons els científics, espectaculars. N'hi ha d'altres, més prudents, que dubten que les bactèries siguen consumides per la vida marina i temen que es produesquen efectes ecològics perniciosos. Esperem que, famolenques per la manca de petroli, no reconvertesquen la seua maquinària digestiva i es dediquen a rosegar altres coses.
butlfetí
El projecte de creació del parc Natural Internacional del riu Tajo-Tejo La comissió per a les Comunitats Europees ha aprovat recentment un projecte per a la creació del primer parc natural transfonterer europeu entre l'Estat Espanyol i Portugal: es tracta de protegir els embassaments de Cedillo i Alcàntara, a Extremadura. La gestió del parc serà conjunta: de la banda portuguesa, se'n farà càrrec l'associació portuguesa Quercus, mentre que d'aquesta banda ho farà ADENEX. La Junta d'Extremadura en garantirà la correcta vigilància. Hi ha previstes també dues estacions biològiques i una guarderia mixta hispano-lusa. S'hi ha tingut present també la població dels dotze municipis afectats (positivament i saludablement afectats, és clar), per als quals es dissenyarà un important pla d'ajuts, com també un programa de de-
senvolupament turístic que, diuen, farà compatible la conservació de l'entorn. Des d'ací celebrem amb joia aquesta iniciativa (si més no la intenció; després, ja veurem...)
trametran la informació de manera instantània al centre estatal, que estarà situat en la seu de Protecció Civil, a Madrid. Sembla que aquesta xarxa serà capaç de cobrir les emissions radioactives de les centrals nuclears espan-
yoles i estrangeres, com també les que tinguen el seu origen en els vaixells de propulsió nuclear que arriben als nostres ports, sense deixar-se els centres de tractament de residus radioactius o de tractament de l'urani etc.
Josep Àngel, en el record La creació d'una Xarxa automàtica d'Alerta a la Radioactivitat El Consell de Seguretat Nuclear tindrà enllestida per al 1.992 la instal·lació d'una xarxa de vigilància radioactiva. Aquesta cobrirà tot el territoria estatal i sobretot les zones d'alt risc, com ara les àrees on es troben les centrals atòmiques i les diferents instal·lacions nuclears. La malla disposarà de 900 estacions de control de la radiació gamma, enllaçades a 11 centres regionals que
Quan el butlletí era ja a la taula de maquetació ens arriba, com un colp de maça, la nova que Josep Àngel Alaman ha mort en un accident al Saler. Quedem paralitzats. No hi ha manera d'entendre aquest absurd... Josep Àngel treballava en la regeneració de la Devesa. Després de l'estiu pensava publicar la seua darrera creació com a dibuixant (la seua veritable vocació) a Camacuc, un conte ple de
poesia i d'amor a la natura. A La Casa Verda s'exhibiria el mes d'octubre una exposició sobre els arbres també obra seua. El fet ens deixa sense paraules. No voldríem fer retòrica buida però creiem sincerament que el millor homenatge que li podem retre és de continuar al nostre lloc, en la defensa decidida la la Natura i del País: allò mateix que feia Josep Àngel.
i
Per la supervivència de la pastura
Els animals no són de plàstic A continuació reproduïm el manifest que en aquest mes de juliol han fet els companys de la Unió de Llauradors i Ramaders. Ens complau molt de comprovar com un fort sindicat del camp es planteja els problemes de la contaminació química i, sobretot, actua de forma pràctica i combativa per fer-hi front. La Unió ha convocat també una concentració davant la Conselleria d'Agricultura per aquest tema. Ens hi trobarem. En un medi ambient greument contaminat, els pastors valencians d'ovelles i cabres ja no podem tirar endavant amb el nostre treball sense patir tots els dies els enverinaments dels nostres animals. En lloc d'un ús racional dels plaguicides, ajustat al principi d'utilitzar-ne "el mínim necessari", ens trobem amb aplicacions que, fins i tot, es realitzen en veredes i camins per on passen els animals. Per causa dels interessos de les grans cases comercials de productes químics i a conseqüència de la manca de sensibilitat medioambiental de l'Administració, la Conselleria d'Agricultura prefereix amagar el cap sota l'ala i fer com si el problema no existís. El Director General corresponent, Gonzalo Casanova, ha retardat -i últimament fins i tot impedit- la publicació d'una Ordre reguladora dels tractaments amb plaguicides, la qual, almenys, arreplegarà algunes de les demandes que ja fa temps vàrem plantejar amb la finalitat de protegir la nos-
tra activitat ramadera. Quan durarà aquesta actitud insensible front a la natura i el nostre treball i salut per part de la Conselleria d'Agricultura? * Per una ordre que regule l'aplicació dels plaguicides * Pel respecte a la integritat de les vies pecuàries * Per un laboratori de sanitat animal accessible als ramaders, eficaç i dignament dotat, que servesca a les nostres necessitats de diagnòstic de malalties i enverinaments
Taula rodona sobre la situació del bosc valencià amb la Conselleria d'Agricultura
La proposta de Llei del Bosc guanya adeptes El proppassat 20 de juny a l'aula magna de la Universitat Vella va tindré lloc un interessant col·loqui convocat per la Coordinadora per la Defensa del Bosc. Juanjo García del Moral, periodista, va fer de moderador i hi van participar Manuel Entrambasaguas, cap dels Serveis Forestals de la Conselleria d'Agricultura; Antoni Aguilella, del Jardí Botànic; Joseba Rodríguez, geògraf; Emili Laguna, cap de servei de la Conselleria d'Agricultura; Patricio Garcia-Fayos, investigador del CSIC i Carles Arnal, biòleg, representant de la Coordinadora del Bosc. Al llarg de les intervencions es palesà una vegadada més la precarietat en què es troba el bosc autòcton. Si comparem l'extensió actual (2% del territori) amb l'extensió potencial (70%) la situació esdevé dramàtica. Per part d'alguns ponents va subratllar-se la necessitat que la societat en el seu conjunt entenga el paper del bosc com a lligat de forma indissoluble a la pervivència de dos béns bàsics i irremplaçables: el sòl i l'aigua: mantindré el bosc és la millor manera de preservar els aqüífers i el sòl (recordem que el. 3Q% Hoi pa,-s vaJenci s greus d'ert ació). Sovint
s'oblida que restablir el bosc dura anys, però restablir els aqüífers i el sòl arrossegat per la manca de cobertura vegetal... això ja és tota una altra història que es mesura per milers de segles. L'acceptació social Va haver-hi acord (representants de la Conselleria inclosos) a considerar com a positiva la Proposta de Llei avançada per la Coordinadora, perquè, encara que ja existeixen altres lleis que coordinades amb voluntat assolirien el mateix efecte, en la pràctica no es fa. Una llei específica donaria coherència a la gestió de les àrees forestals i en possibilitaria una protecció més efectiva. Ja en el pla concret de la Llei, s'hi apuntà la gran incidència que tindrà l'aprovació per la Comunitat Europea de la futura Directiva d'Hàbitats. Així mateix hi va haver una gran coincidència en el fet que, per fer viable la conservació del bosc, cal adoptar les normes a la realitat social; dit d'una altra manera: la conservació anirà lligada al desenvolupament harmònic de les zones deprimides on encara queden les taques de bosc més ben conservades. Com sempre, la viabilitat o no del projecte vindrà mediatitzada per la
dotació pressupostària -segons Emili Laguna, a l'entorn de cent mil milions de pessetes-. Una possibilitat de finançament fóra establir un cànon sobre el consum d'aigua que anés a parar a finançar les despeses de conservació del bosc, que podria complementar-se amb mesures de desgravació fiscal per als petits propietaris, incentivant també la concentració de propietats. La millor forma d'actuació de l'Administració, però, és sempre la que es fa sobre béns públics, la qual cosa suposa la compra per part d'aquella de la major quantitat de bosc possible a hores d'ara en mans particulars, ja que, en cas contrari, la sacrosanta propietat privada preval al cap i a la fi -als tribunals- sobre l'ordenació racional del territori. Coincidències i discrepàncies Com a ecologistes ens va complaure la receptivitat demostrada pels representants de la Conselleria d'Agricultura envers la proposta de llei que era el centre del debat. En altres terrenys, com la proliferació de pistes forestals, les divergències continuen sent radicals. Ja hi haurà oportunitat de debatre-ho en una altra ocasió...
Part de la marjal d'Albuixec destrossaaa reapareixerà a Sagunt
CAMPSA finançarà una reserva de samarucs i fartets Els lectors habituals del butlletí recordareu que a finals de l'estiu passat endegàrem una campanya en contra dels aterraments de la marjal d'Albuixec fets per instal.lar-hi uns dipòsits de la CAMPSA. Gràcies a la intervenció d'Acció Ecologista Agró s'aconseguí que el jutjat paralitzarà les obres de forma cautelar i que, mentrestant, l'assumpte tinguera j n ampli ressò a la premsa. Al mateix temps, mostràvem la incoherent actuació de
l'Administració valenciana que, per una part, incloïa la marjal d'Albuixec en la lista de zones humides a protegir i per una altra mostrava una total passivitat davant els aterraments. Samaruc 1, CAMPSA 0 La receptivitat d'un jutge -en aquell cas José Maria Tomàs Tío- va permetre que l'assumpte no passarà, com tants d'altres, sense pena ni glòria i l'empresa es va veure obligada a negociar un
cert cànon de compensació. Com a fruit d'aquesta situació, va subscriure's un acord de col·laboració entre la Conselleria d'Adminiótració Pública i CAMPSA pel qual es compren per 24 milions de pessetes dues finques de 35 i 24 fanecades al terme municipal de Sagunt, en terrenys d'arrossar, amb la finalitat de fer-hi una reserva ictiològica per al samaruc i el fartet. El petit samaruc ha vençut pòstumament el gegant
CAMPSA. El mal ja estava fet i la marjaleta d'Albuixec irreversiblement deteriorada. Es doncs aquesta solució el mal menor, una mena de compensació relativa que la
gran empresa fa a la societat per la malifeta anterior. Tot i això, ens n'alegrem i confiem que faça d'advertiment contra futures prepotències.