61 O
C
T
U
B
R
E
Mortaldat de dofins
La Mediterrània amaga més del que imaginem
Parlar de mamífers marins significa per a molts, parlar de mars més exòtics que aquest que trenca a la Malva-rosa o a Sant Joan. Però el Mediterrani ha conegut des d'antic la presència de dofins, foques i rorquals, i les diverses cultures del nostre entorn ens n'han donat testimoni.
Quan la Cambra de Comerç de Múrcia, per contra, mostra el seu rebuig al projecte, les respostes són del tipus: "potser el que voldrien és que continuàrem anant amb bicis i burros" (curiosa paràfrasi proautopista de la dels pronuclears quan plantegen allò de "no podem tornar a il.luminar-nos amb cresols"). L'alcalde de Torrevella (PP) se n'alegra: "anem deixant d'ésser el nord d'Africa i comencem a ser Europa" (la qual cosa dita per un alcalde d'un municipi capdavanter en il·legalitats urbanístiques, parcel.lacions incontrolades i expedients sancionadors que en realitat es converteixen en legalitzadors, no deixa de ser un sarcasme...
Passa a pàgina 5
La Iniciativa Legislativa Popular està en marxa: "viure sense nuclears" L'oportunitat d'impulsar aquest debat social, ens ve donada per la propera elaboració del nou Pla Energètic Nacional i el posterior enviament a les Corts. La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) és un procediment regulat per la
Bé està allò que acaba bé
Per f i ! Sembla que no es dessecarà Pego-Oíiva Allò que des de fa anys venim demanant sembla que, si no és una serp d'estiu, es farà realitat: la no dessecació de la marjal de Pego-Oliva. Darrere quedarà un munt de despropòsits de difícil justificació; ara, però, el que importa és assegurar que aquesta importantíssima zona humida no sols no es dessecarà sinó que es protegirà com cal. Si això es produeix, pensem que des d'Acció Ecologista
Autopista Alacant Cartagena Un marketing una mica cutre
Es cert, però, que animals com el llop marí (Monachus monachus) o el rorqual boreal (Baleanoptea berealis) i altres cetacis han desaparegut en la pràctica per diverses causes, entre altres l'existència d'una explotació balenera al golf de Cadis o
La ILP ja és en marxa. El proper 19 d'octubre, aniversari de l'accident a Vandellòs-I, és una data oportuna per endegar la campanya pel tancament i desmantellament de les centrals nuclears dè l'Estat espanyol.
9 O
Agró n'hem d'estar contents i orgullosos d'haver contribuït al feliç desenllaç de la qüestió. Una herència enverinada El primer projecte de transformació de la marjal, fet per l'IRYDA (Institut per a la Reforma i Desenvolupament Agrari), data de l'any 79 i preveia la concentració parcel·laria i la dessecació posterior. A aquest projecte Passa a pàgina 2
Llei Orgànica 3/84, que consisteix bàsicament en la recollida , en un termini de 6 mesos, de 500.000 signatures de persones majors d'edat que estiguen inscrites en el Cens Electoral, en plecs on conste el text íntegre de la
Proposta de Llei. La Llei exigeix que les signatures siguen recollides per fedataris especials designats per la Comissió Promotora de la ILP i nomenats per la Junta Electoral Central. Passa a pàgina 6
La Coordinadora Antiautopista ha presentat més de 60 folis d'al.legacions Quan s'estructura una Coordinadora Antiautopista, capaç de presentar més de 60 folis d'al.legacions, els comentaris són del tipus: "Cal ser capaços de contrarestar els opositors del desenvolupament" o "són grups pseudoecologistes que volen frenar el desenvolupament". Si es planteja el risc d'inundacions: "no es pot témer una gota freda perquè seria negar que existeixen els mitjans tècnics adequats per a corregir aquests problemes" (home!, una mica de prudència, que no és convenient anomenar la corda a cal penjat i ací hi ha molt gat escaldat per l'A-7 i per l'alta tecnologia en alerta meteorològica: radar de Cullera, p.ex.).
Les argumentacions Bé, deixem-nos d'intercanvis d'exabruptes i anem a les argumentacions dels pro i anti autopista. PRO: Necessitat de donar eixida als productes del sud de la província d'Alacant i de la Comunitat Murciana i millorar la seua competitivitat davant el repte del Mercat Únic europeu, que obligarà al ràpid lliurament de les mercaderies. Atreure les
Passa a pàgina 3
O C T U B R E
1 9 90
Pego-Oliva
pàg. 2
Llei de Defensa del Bosc
pàg. 2
No a l'autopista
pàg. 3
El Golf i i'energia
pàg. 3
Breus...
pàg. 4
E.N.D
pàg. 4
la serra d'Irta
pàg. 4
Mortaldat de dofins
pàg. 5
Aparcaments a València
pàg. 6
Iniciativa Popular contra les nuclears
pàg. 6
L'ampliació del port de València
pàg. 7
Manifestacions de ramaders
pàg. 8
Convocatòries
pàg. 8
ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ asociació per a la defensa i l'estudi de la natura al País Valencià
ECXJLOCilí
Pego-Oliva Ve de pàgina 1
lució de les Corts, la posició del sector agropecuari, eninicial se li afegiren el de capçalat per la Conselleria condicionament de la de- d'Agricultura, era de dur ensembocadura del Vedat i el davant el projecte de dessede rectificació del riu Ra- cació, deixant 200 Ha. per a cons. Es tractava d'esmenar la flora i unes "bassetes" per la natura: s'hi construïren a la fauna piscícola i orniventuris, es desviaren rius, tològica; aquestes mesures, s'hi instal·laren sistemes de segons la Conselleria garanbombament que quedaren tirien la compatibilització de anegats, s'hi esmerçaren l'explotació agrícola de la centenars de milions de pes- zona i la conservació dels setes, i la marjal va romanhàbitats. A les nostres crítidre, com correspon, inundaques, el senyor Font de Moda. ra, ens va respondre acusant-nos de fer com el cuLa nostra posició, a partir cut, "que posa l'ou al niu d'aquí, va ser la de demanar la protecció de la marjal i de- d'altri". nunciar el fet que, amb diAlgú va volar sobre el ners públics -milers de miniu del cucut lions-, es fera desaparèixer I la bola augmentava... dauna zona humida per a un vant de la impassibilitat de la projecte la rendibilitat econòmica del qual era més que Agència del Medi Ambient i de la Conselleria d'Adminisdubtosíssima. tració Pública de la qual deAixí les coses, el març del pèn; de la d'Obres Públiques, que tot i haver inclòs 88 intervenen les Corts Valencianes aprovant una dis- la marjal com a zona a protegir en les propostes de la cutible Resolució que ordeGeneralitat Valenciana al Pla nava la realització i recopilaHidrològic de la Conca del ció d'estudis per a la revisió riu Xúquer, no piula; a l'igual de les actuacions i dels proque el senyor Conseller jectes. Després de la Reso-
M a q u e t a c i ó Sandra, Pilar Martin
Col·laboradors Gràfics Manoio Ro!d3n, Pep Bondia
2
Barons -dixem nós- mal havets feit, e haguérem nostre consell e manàrem aturar la dessecació: e la marjal fon feita. Més o menys aquesta és la versió filtrada al diari "Levante" per part de les alts instàncies. Quina és la raó última electoral que el ha mogut a llaurar dret? No la sabem ni pensem que siga massa rellevant. Potser, els propietaris dels terrenys han pensat que era massa arriscat el projecte de dessecació i han donat a entendre que més val indemnizació en la mà que transformació volant. Tant se val!
La Campanya de la Coordinadora del Bosc per la Llei de Protecció del Patrimoni Forestal entra en la recta final
Els incendis forestals d'aquest estiu La Coordinadora del Bosc està duent a a terme una intensa activitat durant el mesos de setembre i octubre. En la reunió del dissabte dia 8 de setembre s'analitzà la incidència de la campanya i el desastrós panorama degut als incendis d'aquest estiu. Els incendis
Jordi Bigas, Paco Molina, Imma Oroval, Boro Miralles, Carles Belda, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva
d'Educació, que ignora l'existència de jaciments prehistòrics a la zona, etc. Mentrestant, un informe hidrològic estima una previsió de cinc anys com a mitjana perquè tinguen lloc les riuades que inunden la marjal. A més, caldria afegir-hi el problema de la salinització dels aqüífers pels recs, la possibilitat d'intromissió marina, les disputes de l'aigua amb Dénia, etc.
El balanç de l'estiu no pot ser més descoratjador i es va valorar com un fracàs de la política contraincendis de la Conselleria d'Agricultura. Aquesta, que els darrers anys es vantava de tenir controlat el problema, s'ha vist desbordada enguany amb més de 15.000 Ha. cremades. Dos o tres anys amb pocs incendis han estat, potser, el fruit de la casualitat més que no pas de l'encert. I, amb tot, l'erosió -l'efecte més negatiu d'aquests incendis- està per arribar encara, si no es prenen, coste el que coste, les mesures adequades. Tot açò fa necessari, ara més que mai, d'integrar la lluita contra els incendis i contra l'erosió dintre d'un marc més ample que en considere les causes profundes dels d'origen humà -no tots els incendiaris han d'ésser bojos incurables-, que evite que ningú no puga treure beneficis de les àrees cremades, que busque alternatives de desenvolupament econòmic de les àrees forestals i que promoga repoblacions més adequades i
respectuoses amb els ecosistemes. Aquest marc és precisament la LLEI DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI FORESTAL VALENCIÀ, que ha elaborat la Coordinadora, amb un contingut fortament social, amb mesures realistes, moderades i de baix cost, i que impliquen a tots els sectors afectats.
La proposta de la Llei a les Corts Valencianes Com ja informàvem a l'anterior Butlletí, la proposta de Llei de Protecció del Patrimoni Forestal Valencià, va ser presentada a la Mesa de les Corts, avalada per milers de signatures i pel recolzament d'entitats (Unió de Llauradors, CC.OO. CGT, STPV), claustres d'instituts, Consell Rector de la Universitat de València, Ajuntaments etc.
La manifestació Si tot va bé, el proper dia 18 de novembre, la Coordinadora convocarà una gran manifestació que, amb l'adhesió de les forces socials valencianes, volem que siga
I' expressió de les comarques a favor d'una efectiva protecció del bosc. La manifestació tindrà un caràcter festiu i sorollós, amb bandes de música, "filaes" etc. Abans de la mani i com a preparació s'editaran cartells i tríptics i es tractarà de fer ambient amb pancartes i paradetes.
acord parlamentari En tancar l'edició del Butlletí, ens arriba la notícia que els portantveus dels grups parlamentaris a les Corts Valencianes, han arribat a un acord per demanar al Consell que, en el termini de tres mesos, elabore i presente el projecte de Llei de Defensa del Patrimoni Forestal Valencià per ser discutit posteriorment a les Corts.
La Casa Verda
Autopista: no, gràcies Des d'una òptica democràtica, i davant un projecte de l'entitat i implicacions de l'autopista de peatge Alacant-Cartagena, sembla necessari possibilitar la generació d'un ampli debat ciutadà. Des d'un punt de vista oligàrquic, economicista o tecnocràtic, és del tot coherent intentar amagar o dificultar aqueix debat. Açò últim és el que han fet els defensors de l'autopista: el MOPU sotmet a informació pública l'avantprojecte en ple agost; els portantveus de les Cambres de Comerç d'Alacant i Cartagena i de les patronals d'Alacant, Cartagena i Múrcia recorren als més suats i vulgars tòpics, bajocades europeistes i ximpleries tecnolàtriques. Ve de pàgina 1 inversions estrangeres i facilitar l'arribada de turistes. ANTI: El nostre país de països soporta un volum de trànsit de mercaderies i persones per carretera molt superior a la mitjana europea. Caldria potenciar el ferrocarril. Una via de ferrocarril absorbeix el trànsit de 26 carrils d'autopista. Amb l'autopista només s'hi guanyarien deu quilòmetres menys de recorregut entre ambdues ciutats respecte del mateix viatge fet per les autovies Alacant-Múrcia-Cartagena. ^Preferiran els transportistes pagar el peatge per un estalvi de molt pocs minuts a la gratuïtat de l'autovia?. A més a més, cada quilòmetre d'autopista es menja 50 taülles de terra fèrtil: només al terme d'Elx, afectaria 500 finques agrícoles i 200 habitatges. L'obra afectaria llocs de tant d'interés mediambiental com ara les Salines de Santa Pola (passa a 1000 metres), El Fondo (a 30 metres), les llacunes de lS>Mata i Torrevella (on hi ha un enllaç), les del Carabassí, el Clot de Galvany, el cordó de dunes de Guardamar o 18 quilòmetres del palmerar d'Elx. Arribats ací, caldria reflexionar sobre la coincidència dels sectors defensors de la construcció d'autopistes de peatge i els promotors de trens de gran velocitat. Sectors als quals no se'ls sent gens ni mica respecte de la millora de la xarxa ferroviària convencional, o en la de-
PRO: Necessitat de descongestionar l'actual N-332 i millorar la seguretat vial. ANTI: La característica fonamental del trànsit de la N332 és l'estacionalitat i concentració en èpoques estiuenques. Es tracta d'un trànsit de curt re-
butlletí
El conflicte del Golf i el malbaratament de l'energia S'ha dit que l'actual conflicte del Golf és una guerra pel petroli barat i que les tropes nord-americanes són una mena de "croats del barril a 15 dòlars". El que és indubtable és que la resposta militar a l'acció iraquiana té una lectura fonamentalment petroliera.
La sinceritat de Caspar Weinberger corregut. La proposta alternativa és el desdoblament parcial de la N-332, així com la construcció de les variants de l'Altet, la Marina, Torrevella, San Pedró del Pinatar, San Javier i Los Alcàzares entre altres poblacions. En la meua opinió, l'avantprojecte d'autopista de peatge Alacant-Cartagena és simplement epigònic del projecte d'autopista Alacant-Múrcia plantejat el 1.978. En aqueix sentit, les opinions de Pedró Costa Morata respecte d'aquest projecte, expressades l'estiu del 78 en "Valencià Semanal" són perfectament traslladables al que ens ocupa. L'autopista té un cost previst de 20.000 milions de
En efecte, només en veure el traçat proposat pel MOPU, constatem les "esses" que hi fa per tal de potenciar les requalificacions urbanístiques i l'especulació. Sense importar que afecte paratges naturals, i que origine un impacte que el Conseller Bono qualifica com a greu. (Veurem què diu i què fa l'Agència del Medi Ambient valenciana i el Consell. La corresponent Agència del Medi Ambient de la Comunitat Murciana s'hi ha pronunciat en contra). Les Cambres de Comerç ja han fet una crida a les institucions financeres de les comunitats afectades perquè col.laboren en el finançament del projecte. Si, com és habitual, hi participen les Caixes d'Estalvi,
Anteproyeçto de la autopista Alicante-Cartogena
manda que els trens convencionals vagen a més velocitat. Així doncs, atès el caràcter negatiu del term^ "anti", propose que es rebatege la Coordinadora Antiautopista com a Coordinadora Proferrocarril.
Ai
pessetes: "Les inversions gegantines esmerçades en les autopistes, servirien per desenvolupar les comarques més deprimides del País Valencià o de Múrcia; però en matèria d'autopistes ningú no parla de desenvolupar -si desqualifiquem la xerrameca fraudulenta dels sectors interessats- sinó de beneficiar-se d'un cert desenrotllament: les autopistes es tracen per on hi ha més peatge, no on calguen per comunicar comarques".
suposaria que aquestes entitats de crèdit "regionals" dediquen una part importants dels seus actius no a obres "socials" sinó a especulatives que afavoreixen interessos que no tenen res a veure amb la immensa majoria dels seus impositors; com deia Pedró Costa, no sembla exagerat concloure que "una autopista així, és senzillament un regal al capital i una hipoteca enfront d'altres esquemes viaris i de desenvolupament'. Víctor Navarro
Una setmana després de la invasió a Kuwait, l'ex-secretari d'Estat de Defensa dels Estats Units, Caspar Weinberger, manifestava amb tota claredat els motius de fons de la intervenció nord-americana: "Ni nosaltres, ni els nostres aliats a Europa i Japó, podem viure en un món en el qual un dictador absolut, emparat per un exèrcit d'un milió d'homes, prengui el control del petroli que abasteix les nostres economies industrials, afecta la taxa d'inflació i ajuda a mantenir el nostre nivell de vida, literalment, la nostra supervivència estaria en perill". Es d'agrair declaracions tan sinceres. Per Weinberger, l'opció militar per dissuadir Hussein, front a l'opció no militar representada per l'embargament, té a veure amb el manteniment d'un nivell de vida (el nord-americà, és clar!) i un tipus de producció industrial. Vegem, però, què significa aquesta defensa: un ciutadà nordamericà consumeix anualment una quantitat d'energia equivalent a 7.200 Keps (kilograms equivalents de petroli), un ciutadà francès o japonès, que, no cal dir-ho, manté també un nivell de vida envejable, consumeix sols la meitat (3.500 Keps). Un ciutadà espanyol, menys de la tercera part (2.000 keps), i la majoria dels habitants del planeta, menys de 500 Keps, és a dir, 14 vegades menys que un compatriota de Weinberger. Hi ha països que tenen un consum fins i tot inferior a 50 Keps per habitant. Per posar casos extrems, però reals, un ciutadà nord-americà consumeix la mateixa energia que 350 etíops junts.
Si els EE.UU. estalviaren Hi ha societats industrials terriblement consumistes que, per mantenir aquest ritme de consum, necessiten agredir contínuament la natura i malbaratar l'energia. Només que els nord-americans consumissin per habitant la mateixa energia que els francesos o japonesos, estalviarien anualment una
quantitat d'energia equivalent a la que consumeixen 2.500 milions de persones, és a dir, la meitat de la humanitat. Val a dir igualment, que la meitat del petroli consumit als Estats Units és per a la gasolina dels automòbils. Aquest país, que té el 5% de la població mundial, té el 35% del parc de vehicles del planeta. No hi ha senyals, però, que ens facin esperar un canvi en el consumisme d'aquesta societat. Un altre indicador-clau per entendre el comportament promilitar del conflicte és el de la vulnerabilitat de l'economia nord-americana en relació als subministraments energètics. Si els Estats Units mantenen el ritme actual de producció, d'ací vuit o deu anys hauran exhaurit les seves reserves de petroli, amb la qual cosa quedaran totalment dependents del cru d'Aràbia, Kuwait i els Emirats. No és arriscat aventurar que a l'any 2.000, aquests països passaran a ser una mena d'estats lliures associats dels Estats Units, a l'estil de Puerto Rico. Aquesta és, al meu entendre, la qüestió clau del conflicte del Golf. Les sortides a aquesta situació són relativament fàcils d'assenyalar, però igualment difícils de dur-se a terme, atesa la manca de voluntat política per alterar els hàbits de consum dels països més industrialitzats. La crisi petroliera del 73 no va ser prou alliçonadora per convèncer aquests països a diversificar les fonts energètiques i promocionar les fonts alternatives, com l'energia solar, l'eòlica i, molt especialment, la principal font d'energia: l'estalvi. Uns països tenen recursos energètics i matèries primeres, i altres tenen les tecnologies que permeten industrialitzar i millorar el nivell de vida. Intercanviar aquestes actituds en termes de justícia i amb respecte al medi natural, és un dels reptes de la comunitat internacional. La crisi del Golf no ha fet altra cosa que posar en evidència el tema i assenyalar la urgència d'aquest nou ordre econòmic internacional tantes vegades reclamat. Vicenç Fisas Armengol Investigador sobre desarmament del Centre UNESCO de Catalunya
3
Carta oberta als consellers d'Indústria, Comerç i Turisme i d'Obres Públiques i Urbanisme.
La Conselleria de Turisme dóna canya al litoral Eixir de Guatemala...
A més de la presència de diversos endemismes botàEn relació amb les recents nics, els espadats constitueideclaracions realitzades pel xen una important zona d'hiconseller Andrés García Re- vernada per a corbs marins che anunciant, després de i gavots i un dels pocs conèixer-se la renúncia de punts on es reprodueix el l'Associació Scout d'Espanfalciot pàl·lid. A la mar, a ya a crear un Centre Muncausa de la poca fondària i dial a la Serra d'Irta i la in- particular configuració dels tenció de la Generalitat de fons, hi trobem una gran diportar endavant pel seu versitat d'algues pròpies de compte un projecte de simil'estatge mesolitoral i infralilars característiques al ma- torial, així com una magnífiteix emplaçament, volem ca representació de la comanifestar el més absolut munitat clímax de la Medirebuig a la ubicació d'una terrània formada per les prainstal·lació d'aquest tipus en deries de Posidonia oceàniuna de les poquíssimes zoca -greument amenaçada en nes del nostre litoral que enla major part del nostre litocara conserva intactes els ral com a conseqüència de seus valors naturals. l'augment de la terbolesa de les aigües- la qual cosa afa^Caldrà recordar que, voreix la presència d'una riarran de la destrucció dels ca fauna marina que resultapenya-sega'r» de Benitatxell, ria molt extens d'enumerar. únicament la Serra d'Irta i el Prat de Cabanes -en total L'ocupació de 506.000 m2 menys de 20 Km. dels aproi la subsegüent construcció ximadament 460 que comque s'hi preveu d'accessos, prèn el litoral valencià- s'han infraestructures, serveis, lliurat , fins ara, del malaltís port esportiu etc, suposaria, afany urbanitzador/especua més d'un dany físic irrepalador que ens envaeix? rable per al paratge, l'aparició de nous abocadors d'aigües residuals a la mar i, el Un enclau a protegir que és més greu, actuaria com a catalitzador en la proA l'elevat interès paisatgísliferació de construccions tic que la Serra d'Irta preil·legals a la zona -fenomen senta, cal afegir un excepque ja ha començat a procional valor botànic i zoolòduir-se i que des d'ací degic -avalat per nombrosos nunciem- condemnant a la estudis científics- tant a desaparició una de les últil'àmbit terrestre corri al marí.
mes màquies litorals ben conservades que encara ens queden.
Quan la mà dreta no sap el que fa l'esquerra En un moment en què s'ha posat clarament de manifest el creixent rebuig social cap a un litoral cada vegada més desproveït dels seus valors naturals i estètics, ens produeix un veritable espant constatar que és, precisament, la Conselleria encarregada de vetllar pels interessos turístics del nostre territori, la promotora d'aquest nou atemptat contra el patrimoni natural.
NOTICIES BREUS Campanyes de la CODA Estudi de la problemàtica de les línies elèctri-ques. Les persones interessades poden participar en aquesta campanya omplint unes enquestes molt detallades. L'objectiu és saber com afecten, a nivell estatal, les línies elèctriques a poblacions, boscos i espècies Per a més informació, adreceu-vos directament a la CODA Marqués de Santa Ana 28. 28004 Madrid, Tf (91) 522 78 47 Projecte de seguiment de la mortaldat de vertebrats, tant domèstics com salvatges, que es produeixen per atropellament a les carreteres de tot l'Estat. El projecte, fet en col laboració amb l'Estació Biològica de Doiiana, necessita persones que puguen omplir unes detallades enquestes (periòdiques o no) sobre el tema Les persones interessades, podeu demanar més informació a: PMVC, Dr. Maranón, 16-20-B, 28220 Majadahonda (Madrid), 7t. (91) 638.25 64 Querella contra Endesa Acció Ecologista Agró es persona en la querella per delicte ecològic que es segueix al Jutjat d'Instrucció de Vinaròs contra ENDESA, exercitant així l'acció popular conjuntament amb altres entitats i associacions.
Per tot açò, considerem inadmissible que l'Administració valenciana seguisca endavant amb l'esmentat projecte. Entenem que les úniques accions que s'haurien d'emprendre en aquests espais costaners d'inqüestionable valor, haurien d'anar encaminades a dotarlos de la protecció legal necessària per tal d'assegurarne la conservació. Actuacions en sentit contrari ens semblen mancades de lògica i totalment contràries als interessos públics. Comissió de Denfensa del Territori d'Acció Elcologista Agró
Pacifisme i ecologisme a la IX convenció d'EIMD Encara hi ha molts enginys nuclears sobre les terres europees i a les mars circumdants. Encara no es veu cap indici d'una disposició dels governs realment favorable a una Europa lliure d'armes nuclears. Encara hi ha molts elements de la lògica militarista en les relacions internacionals.
Que és í'European Nuclear Desamament (END)?
Si ha estat possible la reunió en les dues ciutats és perquè amb els processos de democratització del món END, el Moviment pel De- ex-comunista, la lògica dels blocs està afeblint-se. Hi ha, sarmament Nuclear Eurod'altra banda, acords entre peu, va nàixer a començales superpotències, negociaments dels vuitanta amb dos cions adreçades a la reducobjectius fonamentals: la sució d'armaments, un nou clipressió de les armes nuclema de distensió. Aparentars sobre territori europeu i ment, els dos processos van la superació de la divisió en en el sentit de les motivablocs. Enguany, la IX concions fundacionals d'END. venció ha tingut lloc a Hèlsinki i Tallinn (Estonià), saltant així físicament i simbòliTanmateix, és clar que ca la barrera Est/Oest. l'agenda resta incompleta.
4
ves i penentrants com les del començament dels vuitanta, l'actual situació, d'extraordinària plasticitat, podria desembocar en una reedició modificada de la guerra freda.
El Tercer Món no és la Xauxa del capitalisme
S'assenyalà també, a les sessions dedicades a la reducció dels pressupostos de defensa o a la reconversió de les indústries bèl·liques, que els recursos alliberats L'objecte d'aquesta nota, per aquesta via han d'orientanmateix,és deixar constàntar-se cap a l'establiment cia de la preocupació dels d'una mínima justícia en la participants a la convenció relació amb els pobles per una obertura cap a nous Vent de l'Est, vent de d'Africa, Àsia i Amèrica Llatitemes. De l'orientació d'END l'Oest na i cap a una reconversió a esdevenir un lloc de trobaecològica de l'economia. Es Enguany s'ha produït un da entre pacifistes, ecologisrecordà que la comptabilitat debat important al voltant de tes i moviments pro-Tercer econòmica dels països occil'anàlisi d'aquesta situació, Món. dentals no ha tingut mai en després del vertigen dels Al fòrum sobre "Ecologia, compte els costos enormes darrers mesos, la descomdesenvolupament i pau" de l'agricultura i la indústria posició del sistema de blocs s'apuntaren algunes idees. per al medi ambient. Es reés asimètrica: el Pacte de Fou recordat el vell lligam clamà la reconversió cap a Varsòvia pot acabar de desentre ecologisme i pacifisme tecnologies ecològicament compondre's mentre l'OTAN a través del cicle del plutoni i viables i l'èmfasi en les continua i creix amb la inclula consegüent impossibilitat energies solar, eòlica i sió de l'Alemanya reunificade distingir entre usos pacíhidràulica. Es denuncià la da. Es podria anar cap a fics i militars de l'energia nuforma en què es demana al una nova divisió econòmica clear. S'hi afegí un nou lliTercer Món la conservació d'Europa al llarg de la frongam, mitjançant el concepte dels seus recursos naturals tera Oder-Neisse, amb l'Est de "seguretat ecològica", ço mentre se'l pressiona amb el creuat per problemes ecolòés, la noció que no pot hadeute i es continua amb una gics i econòmics. Pot pro- ver-hi una veritable segureajuda financera i tecnològica duir-se una nova divisió militat en societats la forma de ridícula. Es denuncià també tar per la frontera occidental producció i consum de les la conversió del Tercer Món de la Unió Soviètica. La tas- quals soscava contínuament en femer de deixalles tòxica del moviment pacifista és la capacitat de la biosfera encara molt gran. Cas de no per al sosteniment de la vi- ques i nuclears. trobar línies d'intervenció vida. Ernest Garcia
La Casa Verda
Entrevista amb Juan Antonio Raga
"Els dofins són un bon indicador de l'estat de contaminació de la Mediterrània" Juan Antonio Raga és membre del Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia de València. Ha estat des del primer dia en el seguiment de la mort dels dofins a les cos-
tes mediterrànies. Un tema, els dels cetacis, en el qual porta anys d'estudi. Aquesta entrevista es va fer el 12 de setembre.
Mortaldat de dofins Ve de pàgina 1 d'una flota internacional de vaixells factoria. En un informe del Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biològiques de València, s'ofereixen dades interessants per a conèixer el passat i el present dels cetacis pròxims a les nostres terres, des de dades històriques fins a un repàs a la situació actual. Els dofins en són els més abundosos. El ratllat (Stenella coeruleoalba) és el més freqüent, una espècie social que s'alimenta bàsicament de peixos i cefalòpods. També són comuns el dofí mular (Tursiops truncatus); el cap d'olla (Glohicephala melas), protagonista ocasional d'encallaments massius; el dofí comú {Delphinus delphis), de distribució irregular en l'actualitat; el catxalot (Physeter macrocepha-lus); la balena de Couvier (Ziphius cavirostris). Entre els cetacis amb presència més ocasional, trobem el dofí de dents rugoses (Steno bredanensis), i el rorqual comú (Balaenoptea physalus), un animalet que pot fer els 22 metres de
Cap d'olla o doll de Risso Preg.- Quins antecendents coneixem de mortaldats arreu del món? Resp.- Potser coneixes problemes recents com el de les foques al mar del Nord fa dos anys. Hi van morir d'un 80 a un 90 per cent dels individus a causa d'una malaltia vírica semblant. L'epidèmia es va presentar en una zona concreta i no cal dubtar-ne gens que la contaminació de les aigües hi va ajudar, ja que prèviament havia disminuït les defenses dels animals.
ria etc. Nosaltres no n'hem rebutjada cap, pensem, però, que les lesions que hem detectat en els cossos dels dofins són degudes a un virus encara no determi-
bat bosses de plàstic i d'altres objectes als estómacs dels dofins, i el nivell d'organoclorats que presenten és molt alt si el comparem, per exemple, amb el dels dofins
P.- Com s'han desenrotllat els fets en el cas actual? R- Havíem detectat el problema en el mes de juliol i l'agost el vam poder confirmar. Els dofins ratllats, habitualment vinculats als comuns, han estat els únics afectats, i el focus d'origen de l'epidèmia potser es trobe a la nostra zona de la Mediterrània. Després s'ha estès a la resta del litoral mediterrani peninsular i a les Balears. Sembla que a les costes franceses i italianes no se n'han donat casos. Eis dofins trobats a les costes africanes segurament han estat víctimes de les arts de pesca o de l'ús que se'n fa per dedicar-los a camada. P.- Al llarg de l'estiu s'han estudiat diverses hipòtesis.. R.- Sí, s'ha parlat de les algues, de la contaminació acústica que els desorienta-
butlletí
llargària i que està en procés de recuperació com a espècie. Més rars són altres com l'orca {Orcinus orca) o el rorqual geperut (Megaptera novaeangliae). L'informe, redactat per Juan Antonio Raga i Angeles Raduan, inclou una aproximació als factors implicats en la disminució dels mamífers marins al Mediterrani. Així, enumeren les captures accidentals, la utilització com a camada, les xarxes de deriva, el trànsit marítim, els sorolls i la contaminació del medi aquàtic. Aquest darrer factor es presenta com el més complex i difícil de controlar, segons l'opinió dels biòlegs esmentats. Així i tot, la informació amb què compten indica uns nivells de metalls pesants i de compostos organoclorats realment alarmants. Finalment, l'informe recull propostes de conservació, una extensa bibliografia i una relació dels mamífers detectats al Mediterrani amb indicació del grau d'amenaça per a cada espècie. Els interessats en l'informe, com sempre, demaneune còpia al Fons de Documentació.
tant, un bon indicatiu del resulta molt preocupant és grau de contaminació. que l'epidèmia haja tingut Amb tot, i considerant alt lloc just en l'època de reproel nivell de contaminació del ducció. Mediterrani, hem de ser cauts a l'hora dels diagnòsP.- Quin és l'estat actual tics. Nosaltres, el que fem de la investigació sobre és aportar dades. els mamífers marins a l'Estat espanyol? P.- S'ha parlat que la maR.- Es incipient. Hi ha gent treballant però amb pocs mitjans. A les Universistats de Barcelona i de València estem deu anys estudiant els mamífers marins i els seus problemes. En els dos últims anys estem treballant conjuntament. Ara els nostres estudis comencen a donar fruits i hem pogut aconsellar i aportar solucions als problemes d'aquest estiu. P.- I com ha actuat l'administració? R.- Bé, crec que el problema els ha desbordat una miqueta. Però cal reconèixer que l'assumpte és molt complex: anàlisis diverses, dificultats amb els transports etc. Segons ha passat el temps la coordinació ha estat major i amb Protecció Civil, l'Agència del Medi Ambient, el Centre de Recuperació de Fauna Amenaçada etc. s'ha organitzat un operatiu important. Hem comptat també amb la participació dels avions d'Icona per al seguiment i localització dels animals en alta mar. Dofí ratllat
nat. A més a més, hi ha l'actuació d'altres elements, fonamentalment la mateixa degradació del medi que agreuja les conseqüències de la malaltia. Així, hem tro-
atlàntics ibèrics. Hem de tenir em compte que els dofins es troben al final de la cadena tròfica i, per tant, acumulen allò que els altres organismes ingereixen; són per
laltia no afecta tots els individus per igual. R.- No, realment no és així, ja que hem trobat morts tan mascles com femelles i de diverses edats. I el que
P.-Qui s'ha encarregat de les anàlisis? R.-Hi ha un equip del qual formen part diversos laboratoris, un de privat i els altres universitaris. Cada centre es responsabilitza d'un tipus d'anàlisi.
5
I el pitjor està per vindré
València era una obra Més aparcaments=millor circulació Aquesta frase presentada de forma axiomàtica i repetida per totes bandes, ens vol convèncer que és blanc allò que palesament és negre. Com abans: València la mar de bé. Si tan bé estava, com és que ara la tenim tota alçada?. Doncs la tenim alçada per fer un cau a cada cotxe que vulga anar al centre, segons paraules de l'alcaldessa, i això ens millorarà la circulació. No cal ser un expert en qüestions urbanístiques per a adonar-se que el problema dels embussos pel trànsit a les ciutats és degut, en primer lloc, al nombre de vehicles que hi circulen i que la circulació massiva de vehicles privats no és una desgràcia còsmica, ni un capritx dels ciutadans, sinó que es deu a una multiplicitat de factors, com per exemple:
terciarització del centre de la ciutat, resultat d'una política ja antiga: la Banca, l'Administració pública, els grans magatzems, els espectacles, els bars, l'estació de Renfe... tots volen situarse al si del reduït espai que avui és el centre de la ciutat de València (entenent per aquest CENTRE estricte, l'espai situat al mig de les dues gran vies i la marginal dreta de l'antic riu). En aquest centre (dintre del qual es troba el centre històric) naturalment es dispara l'especulació i es transforma en prohibitiu com a zona d'habitatge per a la major part de la població que hi treballa, amb la lògica conseqüència d'un augment de les necessitats de desplaçament vers el centre. Ve de pàgina 1
Pagar els plats trencats Les previsions de demanda elèctrica dels Plans del 75 i 79 han estat desmesuradament elevades. La fixació de les tarifes elèctriques ha encolomat al consumidor els costos d'una mala previsió i una mala gestió del sector elèctric. L'Estat ha esmerçat quantiosos recursos públics en el sanejament de les companyies elèctriques. Ens hem de moure El moviment ecologista ha de donar una resposta clara a anuesta situació. Eixamplar més enllà de propi moviment l'oposició antinuclear, organitzar mobilitzacions, actes, debats..., en suma, impulsar aquesta Iniciativa Legislativa Popular. Només així podrem neutralitzar els poders fàctics de les com-
6
L a insuficiència dels transports públics, deguda a la clara aposta pels vehicles privats per part dels responsables municipals. • inalment, els aparcaments subterranis que massivament es construeixen n'és la píndola que agreuja definitivament el problema del nostre centre irremissiblement devorat pel trànsit. Dels 4.365 llocs d'aparcament que s'hi construeixen, almenys 1.640 es troben al gó; i això en un Centre on
o de Cavallers, amb voreres per on difícilment pot caminar una persona. Només se'n lliura, de moment, la plaça de la Mare de Déu, nosabem ben bé si per miracle de la Geperudeta o perquè ja no va massa gent a missa (en cas contrari alguna ment desperta ja ens hauria pensat un aparcament soterrat sota la mateixa Catedral de la Seu per acudir als oficis divins).
Alternatives Front a aquest estat de la
a) Uesconcentració dels serveis al Centre Històric per tal de reduir les necessitats cor mateix de la ciutat, la qual cosa suposa una certa expectativa de poder acudirhi en cotxe i, per tant, un fort increment del trànsit a les vies d'accés, que ja es troben prou saturades i que difícilment podran eixamplarse més; encara que es retallen voreres, s'arrassen jardinets centrals o es deixen pujar les motos pels jardins i aparcar els cotxes a les voreres, passos de vianants o carril del bus. I el que és pit-
1
vulga plantejar una política diferent, més "moderna", es trobarà amb el handicap d'haver de respectar els drets adquirits pels concessionaris. Els aparcaments suposen, encara que siguen subterranis, grans servituds en superfícies, arbres tallats, jardins afectats... al cap i a la fi, obra dura, triomf del formid'ahar-hi. b) Oonversió en zona exclusiva de vianants de tot el centre antic, dintre de la ronda interior. Espai reduït que es pot transitar principalment a peu en tan sols 15 minuts. Aquesta conversió és inexcusable, a més a més, després dels nombrosos aparcaments que ens construeixen. c) Potenciació del transport públic i priorització radical per sobre del trànsit privat: carril-bus separat de la circulació general; impedir l'aparcament incorrecte, liníes de tramvia, foment del taxi com a mitjà adient-per a situacions especials de pressa.
les millors zones, els racons més bonics, es troben sistemàticament sacrificats al cotxe, com són els aparcaments del jardí de la Casa de la Cultura en terrenys de la Diputació, la Plaça del Patriarca, la de la Reina, la de Parcent, dels Furs i tantes places i carrers estrets plagats de monuments històrics, i increïblement oberts al trànsit, com els dels Serrans panyies elèctriques, els bancs i els grups financers que constitueixen aquest grup de pressió secular. Mentre s'anuncia la constitució del "Holding Nuclear Espanol" per part de les Companyies propietàries de Centrals Nuclears, l'Empresa Nacional d'Electricidad (ENRESA) ja copropietària de Vandellòs-ll, negocia amb Hidrola la compra del 28% de Cofrents i ens continua arrasant els boscos dels Ports i el Maestrat mitjançant la Tèrmica d'Andorra.
Utilitzar la ILP com a instrument de lluita antinuclear... per què? Volem propiciar un debat lliure i transparent, lluny de la consigna "la qüestió nuclear és cosa d'experts". El model energètic actual no té futur. Prolongar-lo, tan sols
qüestió i el servil sotmetiment als imperatius del vehicle privat, creiem que hi ha alternatives i que s'haurien d'aplicar urgentment, abans que no ens quede Ciutat on viure (i entenem per ciutat aquell espai civilitzat on la gent es troba, no un creuament d'eixos viaris!). Aquestes alternatives suposen una política urbana diferent i de cara a un futur:
jor: aquests nous i més greus embussos repercutiran negativament sobre el pobre, escàs i dissortat transport públic que haurà de patir un problema que ell no ha creat. A més a més, els aparcaments subterranis suposen una hipoteca de futur, perquè qualsevol ajuntament de
Dimarts 16 d'octubre a les 19 hrs. a la Casa Verda de València
Debat sobre la ILP i la seua concreció al País Valencià encariria el remei i ens exposaria a comprovar fins a quin punt la seua rendibilitat és a costa de la nostra seguretat. La imposició de l'alternativa energètica electronuclear ha estat, des del seu començament, una història antidemocràtica. Els perills i els costos de l'opció nuclear mai han estat ratificades per la ciutadania. La importància
d'aquestes decisions, de rebutjar i abandonar la generació nuclear d'electricitat, justifica l'exercici d'aquest instrument constitucional -la ILP- com a mecanisme de participació directa per part de tots els afectats. Avui ser fedatari/a és la forma més fàcil i efectiva de ser activista antinuclear
d) facilitar l'ús de mitjans de transport ecològics, com la bici o les cames, cosa de la qual ja s'han adonat la major part de les ciutats europees i que ací es consideren impossibles, encara que no paren de parlar de modernitat i europeisme. Qualsevol solució que pretenga una circulació àgil amb l'ús massiu del vehicle privat, ens sembla una vertadera utopia que no pot conduir-nos a altra banda que al Gran Embús. Jaume Sancho Comissió de Transports d'Acció Ecologista Agró El moviment antinuclear té una gran oportunitat d'eixir del "ghetto" i eixamplar la seua base social. Resulta clar que no ens serà gens fàcil de trobar 500.000 persones perfectament informades i posicionades que ens signaran. En realitat el grau d'informació prèvia dels firmants variarà molt d'un cas a l'altre; per això és aconsellable que el fedatari/a estiga en condicions d'explicar perquè ens oposem a les Centrals Nuclears, el propòsit de la ILP i el contingut del projecte de Llei. D'ara endavant les Promotores tenen una enorme tasca explicativa i organitzativa. Pensem que paga la pena. Fes-te fedatari/a i fes-ne els teus amics/gues Si vols més informació, truca a la Casa Verda
La Casa Verda
Canviar la façana de la ciutat per part d'una empresa
L'ampliació del port de València Potser els habitants de València estan acostumats a passions desorbitades per fenòmens "lingüístics", "històrics" o esportius i, de tan entretinguts, no els queda temps d'ocupar-se de temes vulgars com ara el del canvi de quilòmetres de la seua façana marítima. El fet evident és que un tema que en altres llocs haguera ocupat pàgines i pàgines als diaris i mobilitzaria pressions a favor i en contra, està passant sense pena ni glòria. Alguns articles de premsa, les protestes del veïns de Natzaret, l'oposició de les benvolgudes regidores d'EU-UPV, els nostres plors... i, fins ara, poca cosa més.
El Port, la mar debé (o qui paga mana) Aquestes són les conclusions bàsiques de l'estudi: Climatologia. No es produeix contaminació pels processos de càrrega i descàrrega. La qualitat de l'aire no s'hi veurà afectada per l'augment del trànsit viari i naval. Geologia. Es provoca una zona d'ombra sobre la platja de Pinedo. Mesures correctores: recuperació ja realitzada al Saler. A Pinedo, amb un pressupost de més de doscents milions de pessetes, construcció de dics per subjectar la costa; aportació d'arena; prolongació del dic de canalització de la vora dreta de la desembocadura del Túria; barrera física a l'extrem sud de la zona d'ombra. Hidrologia. La qualitat de les aigües es veurà afectada durant la construcció, sobretot pels dragats. Mesures: recuperació del dragat per reomplir, la resta serà enviada mar endins. Comunitats biològiques. No s'hi ha detectat cap espècie singular que n'aconselle la protecció. Paisatge. Els impactes sobre Natzaret, el port esportiu, l'àrea hortícola entre el front marítim i l'autopista, i sobre l'horta i litoral de Pinedo són admissibles i inevitables. Nivells sonors. No s'hi produiran augments significatius.
Trajectòria del projecte
Les ampliacions ja efectuades i el projecte d'ordenació de la zona sud del port de València, suposaran un fort impacte sobre el litoral i la qualitat de vida de la ciutat. Veus diverses i, en especial \z. del castigat barri de Natzaret, han avivat un debat necessari al voltant d'una iniciativa de conseqüències preocupants. El projecte El projecte que ha de discutir el ple de l'Ajuntament de València, preveu la creació de 2.300.000 metres quadrats d'instal.lacions portuàries que suposaran una inversió, en quinze anys, de 36.450 milions de pessetes. Aquesta expansió consisteix bàsicament en la creació de zones reservades a edificis d'oficines, espais per a la ubicació d'una terminal de contenidors, una zona d'enllaços ferroviaris i, finalment, zones de serveis. Darrerament es parla d'edificis de vint-i-cinc plantes. La magnitud de l'obra implica una repercussió notable en l'entorn, tant pel que fa a l'impacte ambiental com al transport de materials perillosos, sorolls, aïllament i degradació (encara més?) del barri de Natzaret. A instàncies de l'Ajuntament, el Port Autònom realitza i fa públic un estudi d'impacte ambiental, que minimitza les repercussions de l'obra. No sembla creïble, però, que un increment del trànsit de vaixells de més
butlletí
del cent per cent (i de vehicles rodats i ferroviari) no modifique els actuals nivells sonors i de qualitat de l'aire. Els impactes Vicenç M. Rosselló, catedràtic de Geografia de la Universitat de València, en unes reflexions sobre la privatització i artificialització del litoral provocades per les instal·lacions portuàries (El País, 9-11-89), deixa clar que el port de València es troba en una zona on arriben vents de l'est-nord-est, circula una deriva nord-sud i s'estén un gradient submergit baixíssim. La deriva del nord provoca l'acumulació en el flanc septentrional dels obstacles transversals i l'"apetència de sediment", que acaba en erosió aigües avall, és a dir, al sud del port. La pèrdua de metres de costa des de València a Gandia, és un fenomen antic que s'aguditza a partir de Natzaret i Pinedo. La pèrdua al sud coincideix amb l'increment al nord (Malva-rosa, les Arenes). Les obres del dic nord i el nou dic de l'est i el creixement cap ai sud, amb la construcció d'esculls i espigons, fa que en l'actualitat passe de cinc quilòmetres el segment artificialitzat. Així doncs, la desaparició definitiva de la platja de Natzaret, l'artificialització de la de Pinedo (platja imprescindible per filtrar l'afluència de ciutadans a zones de la Devesa més fràgils i de major valor ecològic) i el risc de regressió de les platges d'el
Saler, pinten un panorama ben fosc. Preguntes que s'han de contestar ^Preferiran els ciutadans una platja amb dics i espigons a les platges de la Devesa? ^Coneix l'Agència del Medi Ambient l'Estudi? No hi té res a dir? Per què no va intervenir en el període d'informació pública? Com afectarà al turisme la terbolesa de les aigües els anys de construcció? Què passarà quan s'alliberen els contaminants atrapats en els sediments? ^S'ha localitzat un punt adequat d'abocament dels dragats, o basta sols amb les cinc milles?
Un altre estudi, si us plau Amb estudis com el del Port, es confirma una vegada més que al nostre País, els Estudis d'Impacte Ambiental -tal com es fan- serveixen per justificar qualsevol cosa. Justificar, per exemple, un projecte monstre que bé podia haver estat substituït per alternatives més equilibrades, com ara contemplar el creixement de l'activitat comptant amb els ports de Sagunt i Gandia, depenent tots dos del Port Autònom de València, i sense oblidar-nos dels de Borriana i Castelló. Hi ha una cosa que es diu ordenació del territori, que no sempre coincideix amb la lògica empresarial i menys encara amb la lògica d'una empresa.
22 de desembre '89.- El Consell d'Administració del Port Autònom de València, aprova inicialment'el projecte contemplat en el PGOU de la ciutat. El sotmet a informació Pública í Audiència a l'Ajuntament de València. L'Ajuntament exigeix un Estudi d'Impacte Ambiental i solucions al problema del trànsit de materials perillosos. Juny '90.- El Consell d'Administració del Port Autònom de València aprova el projecte sense haver solucionat el problema de les mercaderies perilloses. El Port, que l'any 1.989 va obtenir uns beneficis de 1.800 milions de pessetes, considera massa cara la construcció d'un pont interior 17 de setembre '90.- La Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de València aprova el projecte amb els vots socialistes i l'oposició d'EU-UPV. La resta dels partits es reserva fins al Ple. - Unió Valenciana dóna suport al PSOE i el;;PPj;!;després d'algunes ganyotes opositores cara a la galeria, també fa cabotada.
Amb motiu del 500 aniversari del "Tirant lo Blanc", la Generalitat valenciana, l'Ajuntament de València i la Diputació, en col·laboració amb diferents entitats i organitzacions presenten una gran exposició al voltant de "La Impremta Valenciana". Aquesta exposició, en tindrà nou de monogràfiques i una central instal·lada a la Llotja. Una de les exposicions monogràfiques, "El Paper Reciclat",
es farà a la Casa Verda des del 21 de novembre al 20 de desembre. Aquesta exposició és especialment interessant per a grups escolars de primària i secundària. 7
Convocatòries Reunió de la tardor de la Vecchia Signora La Coordinadora Estatal Anti-Nuclear convoca una trobada per als dies 13 i 14 d'octubre a la Residència de la Universitat d'Extremadura a Jarandilla de la Vera VIII Trobades d'Anelladors (12-14 d'octubre) Al Centre Verd (Bétera), durant els dies 12, 13 i 14 d'octubre, es farà la VIII Assemblea Estatal d'Anelladors. El programa previst inclou des de la projecció de documentals i diapositives, la discussió en taules rodones, ponències eic. fins a excursions a l'Albufera. La data termini per a la inscripció és el 8 d'octubre. Els interessats/des, adreceu-vos a l'Estació Ornitològica de l'Albufera (Tf. 161 08 47). III Fira Alternativa de la Vall d'Uixó Els dies 28, 29 i 30 de setembre a l'Avinguda SudOest, d'aquesta ciutat de la Plana Baixa. Conferència Alternativa Mediterrània a Ciutat de Mallorca, (24 al 29 de setembre) Organitzades per la Campanya per la Desnuclearització de la Badia de Palma i el CIP (Centro de Investigación para la Paz), amb la col·laboració del GOB, la Revista En Pie de Paz, Integral, Greenpeace, la Coordinadora Pacifista de València etc. Sobre les ponències, actes, debats i resolucions, esperem informar-vos en el proper Butlletí per mitjà del nostre corresponsal a les Illes. Jornades sobre "La cacera i les associacions de defensa de la natura" Organitzades per la Coordinadora d'Organitzacions de Defensa Ambiental (CODA), els dies 7 i 8 d'octubre a Madrid.
Una ramaderia marginada
Organitzada per la Societat Europea per a la Conservació del Sòl Conferència sobre "Erosió i degradació del sòl com a conseqüència dels incendis forestals", tindrà lloc a Barcelona i València del 3 al 7 de setembre de l'any vinent. Interessats, poseu-vos en contacte amb el CSIC (UEI de Desertificació, Jaume Roig 11,46010 València). VI Trobades d'Amants del Fem Es faran a València els dies 1, 2, 3 i 4 de novembre. Interessats/des poseu-vos en contacte amb el Col·lectiu de Reciclatge "El Cuc", Oriola 32-baix, València. Tf. (96) 348.38.72 Jornades sobre protecció penal del medi ambient (Madrid 20-21 d'octubre) Organitzades per la CODA i AEDENAT, amb la col·laboració de la Secetaria General del Medi Ambient del MOPU. Intervindran com a ponents: advocats, professors de Penal, representants de l'Administració i grups ecologistes. Els representants dels grups ecologistes no hauran de pagar drets d'inscripcció. Poseu-vos en contacte amb la Casa Verda 0 amb la Secretaria Tècnica de la CODA, Marqués de Santa Ana, 28 bajo., 28004 Madrid, Tf. (91)522 78 47. IV Operació Tortuga Organitzada per l'Asociación Naturalista del Sur-Este (ANSE) Malgrat estar protegides per la llei, les tortugues de terra (Testudo graeca) estan sofrint una gran reducció per causa del seu comerç il·legal. ANSE s'ha proposat la compra d'una finca a la Sierra del Algarrobo que servirà com a centre de reproducció 1 dispersió. Podeu fer-vos-en copropietaris pagant petites porcions de terreny al preu simbòlic de 100 pts./m2. (ANSE C/C. núm. 401722/75 CAM Urbana 0034, Los Dolores - Cartagena)
Ramaders procedents de diverses comarques de la geografia valenciana ens manifestàrem el 10 passat mes de juliol a la ciutat de València. El fet en si, a banda de la repercusió major o menor que puga tindré, suposa un pas endavant en la lluita que els productors d'oví-caprí valencians duen a terme per eixir de l'oblit en què els col·loca una Administració que s'ha mostrat escassament sensible a les seues demandes. Resulta significatiu que els pastors, persones acostumades a desenvolupar llur treball en la més estricta soledat, s'hagen unit per reivindicar davant la Conselleria d'Agricultura una cosa que no els afecta a ells solament sinó a tota la societat: una vigilància estricta de la salut dels seus animals. Durant les últimes setmanes s'han produït nombrosos enverinaments d'ovelles i cabres originats per l'ús indiscriminat de plaguicides i
la resta de productes d'ús fitosanitari. En un context de creixent preocupació mediambiental per part de les administracions públiques, la nostra Conselleria sembla no haver-se assabentat encara de la necessitat de dur a terme una tasca educativa i legislativa per evitar els abusos de productes agressius per al medi ambient en la producció d'aliments; uns aliments que tenen com a destinatari el conjunt de la societat. Les reiterades peticions (quasi dos anys de converses avortades) perquè la Direcció General de la Producció Agrària publicarà una ordre regulant l'ús de pesticides al camp i prohibir que la seua aplicació s'escampara a camins i vies pecuàries, han resultat inútils. Cal recordar, en aquest sentit, que el manteniment i vigilància de la integritat de les vies pecuàries (una mena d'"infraestructura natural" el manteniment de la qual és vital per a la supervivència
S a b i e s
del pasturatge) es competència únicament de la Generalitat Valenciana. Si a aquest abandonament s'hi afegeix el fet que el laboratori d'anàlisis de Burjassot és incapaç, per manca de mitjans, de determinar les causes de la mort d'un animal -la qual cosa ens obliga a fer les anàlisis a Múrcia o Madrid-, tindrem el quadre complet de la marginació en què l'Administració autònoma té col·locada a la nostra ramaderia. Els pastors, com a primers afectats pel problema, han estat els primers a manifestar-se. La qüestió, no obstant, no es limita a l'àmbit de les serralades on transcorre la seua vida quotidiana. Com molt bé anunciaven en el lema de la manifestació que els va dur a València: avui moren els animals, demà poden fer-ho les persones. Antoni Lozano Secretari General de la Unió de Llauradors i Ramaders
q u e . . .
Amb els diners que et costa una enganxada de la grua tindries 6 anys de subscripció al Butlletí ? Truca per telèfon al (96) 331 78 64 ... i ja ets a les nostres mans!