62 N
O
V
E
A València,en suport de la Llei de Defensa del Patrimoni Forestal
Manifestació La campanya per l'aprovació de la llei de protecció del bosc ha estat una de les més importants que mai no s'hagen fet per part dels defensors de la natura al País Valencià. Hem obtingut un èxit remarcable en ésser plantejat el projecte de llei a les Corts Valencianes i és ara, quan s'acosta la discusió i votació en aquesta cambra, que cal fer una gran demostració de suport popular a la iniciativa. A tots els qui participeu de la preocupació per l'estat de les nostres muntanyes, a tots els qui estimeu el País Valencià, a tots vosaltres va adreçada la convocatòria: el 18 de novembre, pel nostre bosc. Dinar posterior al riu. Porteu l'entrepà
Diumenge IS,novembre a les 12 a la Plaça de Bous de València Ens donen un permís per a caçar en Reserves Integrals de l'Albufera Segons les enquestes d'opinió, els ciutadans de l'Estat espanyol són els que més vel·leïtats europeistes tenen. Tanmateix, aquesta voluntat europeista s'enfronta, entre d'altres coses, amb la pervivència, d'uns usos i unes aficions pròpies d'una altra era i d'un altre món que, emparats sovint per la sacrosanta tradició (com si aquesta hagués estat re • lada i no inventada p ; humans) són mantinguts a
repèl del nou esperit dels temps. Una d'aquestes aficions històriques", molt arrelada al País Valencià, malauradament, és la cacera amb parany, la qual fa servir un mecanisme de captura d'ocells força indiscriminat que consisteix a buidar un arbre de part de les branques de la capçada, untar amb vesc les altres i encerclar l'arbre amb una Passa a la pàg. següent
Parany al Maestrat
M
B
R
E
9 O
Que poc que dura l'alegria a cal pobre!
Perillen els aqüífers de la Marina Alta "Bé està allò que acaba bé" dèiem al butlletí d'octubre tot referint-nos a la decisió presa per l'Administració de no dessecar la marjal de Pego-Oliva. "Que poc que dura l'alegria a cal pobre!" podríem afirmar ara continuant el manlleu de refranys castellans. Encara teníem al nas les bombolletes del xampany de celebració de la victòria i ja apareixen els primers núvols amenaçadors: es tracta del projecte d'extracció d'aigua mitjançant la perforació de cinc pous situats a la Vall de Gallinera per abastir la comunitat de municipis de la Marina Alta. L'ajuntament de Pego i el de la Vall de Gallinera, així com la UPV pegolina, van presentar el passat 20 d'agost aljegacions al projecte perquè el consideraven un perill greu per la possible salinització de l'aqüífer Solana-Almirant-Mustala, per la influència negativa sobre els regs preexistents al projecte i pel desastre ecològic que es pot generar ja que als mesos de juliol i agost aquesta extracció eixugarà
totalment els ullals del riu Bullens, la qual cosa mai no ha ocorregut. Totes les parts implicades que presentaren al·legacions les han vistes rebutjades sense cap explicació clara i convincent dels mo•:•:?. cosa que fa palesa la ció de la Conselleria M ^a presideix Eugenio Burriel de continuar endavant amb aquest projecte destructiu. La Confederació Hidrogràfica tampoc no s'ha dignat a contestar-les. S'ha de recordar que els ullals d^' - Bullens representen c. drenatge natural de l'aqüífer esmentat, del qual s'abasteixen per a reg i consum humà els pobles de l'Atzúvia, Vall de Gallinera, Oliva i Pego. La Confederació basa la seua opinió favorable al projecte en l'argument que l'aqüífer és excedentari i poc explotat, en què anualment els drenatges del Bullens oscil·len entre 40 H m 3 i 34 H m 3 (segons la font que es considePassa a la pàg. següent
aqüífers.».
caçar a l'Albufera...
NOVEMBRE
19 9 0
Maniíesiac.'ó p-i JOSC
pàg "
Aqüííers de id Mannà Alia
pàg. 1
Caçar a reserves integrals
pàg. 1
Judicis
pàg. 2
Querella contra Endesa
pàg. 3
Contraconferència a Mallorca
pàg. 3
Viure sense nuclears
pàg. 4
•
Amants del Fem.,...
pàg. 4
ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ asociació per a la defensa i l'estudi de la natura al País Valencià
Camp de Morvedre St. Josep, 11 '46520 PORT DE SAGUNT L'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 VALENCIÀ, t (Tf. 96/331 7a 64)'
La Ribera Santa Teresa, 2-2a-4a 46600 ALZIRA (Tf. 96/24002 21) La Valldigna Lar Casa Verda Roser. 97 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA
Dipòsit legal 1692-1985
Jordi Bigas, Paco Mo!:.ia, Quique Meseguer» Boro Miralles, Carles Beída, Xavier Pujol» Juanjo Villanueva
M a q u e t a c i ó Sandra Figuerola» Pitar Martin
Col·laboradors Gràfics Manolo Roldàn, Pep Bondía
2
Ve de la pàg. anterior tanca formant una mena de corralet. S'hi posa un magnetòfon amb una cassette de reclam; quan les aus s'hi posen queden enviscades, cauen a terra i són rematades amb una raqueta dins del corralet. L'any 1988, Acció Ecologista Agró i la Societad Espafiola de Ornitologia van posar en marxa una campanya contra aquesta modalitat de cacera, consistent en la tramesa de targetes al president de la Generalitat, en les quals es denunciava el procediment utilitzat i també la seua il·legalitat. Des d'aleshores ençà han passat ja més de dos anys i, tanmateix, encara som on érem, o potser més enrere encara, ja que enguany, la cacera amb parany s'ha perllongat una setmana més. O siga que, en comptes de cinc milions de tords i milió i mig d'altres aus insectívores que s'ha calculat que hi cauen cada temporada, en la present campanya la "producció" es veurà incrementada en uns quants milers d'exemplars. El propassat mes de juliol, el Director General de Producció Agrària de la Conselleria d'Agricultura, Sr. Guillermo Rivera, va assenyalar que enguany la concessió de permisos de caça se sotmetria a una regulació molt severa, la qual cosa feia preveure que el desgavell d'altres anys s'acabaria definitivament perquè els permisos es donarien amb comptagotes.
tan sols el DNI), van obtindré els permisos per poder caçar amb parany en el Racó de l'Olla i la Mata de la Barra que, ves per on, són dues de les Reserves Integrals del Parc Natural de l'Albufera. Açò vol dir que si l'operació filtre és tan estricta i eficaç com s'ha demostrat en el nostre cas, n'hi ha per posar-se a tremolar de pensar en els 5.000 llocs de caça que hi ha arreu del País Valencià. Així, ens expliquem que hi haja tants caçadors que gosen excedir-se dels 30 tords reglamentaris per dia i que arriben vora els 200 en una sola jornada, com diuen que ha passat enguany a la comarca de la Vall d'Albaida, per exemple.
Ve de la pàg. anterior re) i que els 10 Hm 3 que s'hi pretenen extreure només representen el 35% dels cabals que sobren i van a parar a la mat.
La realitat és ben diferent si ens n'adonem que els 10 Hm 3 s'extrauran de la següent manera: 2 Hm 3 el juliol, 2 Hm 3 l'agost, 2 Hm 3 el setembre i els 4 Hm 3 que resten els altres mesos de l'any. Justament és l'estiu quan més aigua s'hi extraurà (6 Hm3) i això coincideix amb l'època que menys aigua drenen els ullals del Bullens: 1'64 Hm 3 el juliol i menys de 2 Hm 3 a l'agost de mitjana, cosa que significa que si aquest projecte es porta endavant, al llarg del Tornada, "estribillo" i coda mesos de juliol i agost no hi haurà aigua sobrera de l'aqüífer i per tant els ullals Vist que portem ja dos anys seguits fent-hi tard (no per (i, com a conseqüència, el riu) s'eixugaran i provocaran culpa nostra, és clar!), tenim conseqüències irreversibles: l'esperança dipositada en el tercer, any en què, si no salinització de l'aqüífer, ruïerren els profetes, es pro- na dels pous que hi són al duirà la resurrecció renova- damunt i mort biològica del da de l'interés que va des- riu Bullens i del seu ecosispertar en l'Honorable Presi- tema. dent la campanya de les targetes, (que vàrem iniciar al juny del '88) la qual cosa Així, es complirà allò que desfermarà un seguit d'acdeien les escriptures, a sacions conduents a un canvi ber: que aquest país serà en la reglamentació de la cada dia més civilitzat i mocaça i les ordres de veda. dern i europeu...
Un safari en el zoològic Per certificar aquestes declaracions, el dia 19 d'octubre, membres d'Acció Ecologista Agró, es van presentar en els Serveis Territorials de la Conselleria d'Agricultura i, sense necessitat de presentar cap llicència de caça (ni MM
Juicios tengas y los ganes,
Sortir-se'n sans i estalvis d'una enviscada judicial no us penséssiu pas que és cosa fàcil... Doncs bé, sembla que de moment no hem deixat pèls a la gatera. A València, els jutges han declarat innocents Teresa Quesada, Francesc Torres i German Oliva, membres de la Coordinadora Pacifista acusats (agafeu-vos a la cadira) d'atemptar contra la força pública. Recordem-ho breument i alegrem-nos-en del resultat: arran de la visita del portaavions americà Forrestal, carregat fins a les orelles d'armes atòmiques en flagrant contradicció amb
allò decidit al referèndum de l'OTAN, una concentració pacifista va acabar amb una càrrega policial. Prèviament, membres de les forces d'ordre públic havien estripat una pancarta que brandaven els manifestants. Les fotografies aportades pels periodistes gràfics ha estat concloents a l'hora de desmentir la hipotètica agressió que, segons els guàrdies, havien patit a mans del pacifistes. A Sagunt, per altra banda, Acció Ecologista Agró feia front a un judici que, en un principi, era per injúries originades en la denúncia pública que la nostra associa-
MM
ció havia efectuat contra determinats polítics arran de l'afer tèrbol de Puerto Siles. La cosa es va embolicar perquè sembla que hi ha jutges molt sensibles a les gosadies dels ecologistes i prou miops pel que fa a comportaments especulatius dels polítics... Ens veiérem abocats a una desagradable eventualitat: dos mesos de presó, per desacatament, per a Iban R o u r e , en aquells moments president de l'Associació. Ací, també, s'ha imposat el seny i hem estat absolts "con todos los pronunciamientos favorables". Només faltaria...!
La Casa Verda
S'acosta el resultat de la querella contra Endesa La contaminació, que des de fa ja quasi deu anys, venen sofrint les comarques dels Ports i l'Alt Maestrat, -a banda d'altres de Tarragona i Terol- produïda per les emanacions de diòxid de sofre i òxids de nitrogen provenents de la Central Tèrmica d'Andorra (Terol), torna a ser notícia gràcies a l'inici de les declaracions en el Jutjat d'Instrucció de Vinaròs dels directius d'Endesa, -l'empresa propietària-, acusats en la querella interposada pel fiscal de l'Audiència de Castelló, a la qual ens hem adherit, entre altres grups i ajuntaments afectats, Acció Ecologista Agró i el Grup Ecologista de Vilafranca. Per comprendre la magnitud d'aquest problema cal valorar les característiques sòcio-polítiques de la zona: en primer lloc les condicions d'aïllament geogràfic, poca població i baix potencial econòmic. Tot plegat, fa que resulte molt difícil una organització efectiva de la lluita contra la tèrmica. D'altra banda, la condició de l'empresa propietària -Endesade caràcter públic i depenent del Ministeri d'Indústria, fa que no sols ens trobem amb la manca d'ajuda, sinó que, fins i tot, tinguem el rebuig de l'Administració tant central com autonòmica, així com dificultats perquè institucions i científics destacats signen informes culpant a la tèrmica de la degradació dels nostres boscos. N'hi ha excepcions com el recent informe de la Universitat de València.
A més, per si no en tinguérem prou, Endesa utilitza la política de guanyar temps com siga, negant tota responsabilitat en la destrossa i tractant d'enfrontar les províncies de Castelló i Terol, en substituir un problema medioambiental per un fals problema de nacionalitats. Aquest fet porta a alguns pobles de Terol a defensar la central, tot i que estan igual o més afectats que nosaltres. Reviscola l'oposició a la tèrmica Per lluitar contra aquest estat de coses, la gent de la comarca es va reunir al voltant de la "Coordinadora de Joves dels Ports" i va realitzar algunes accions. Gràcies a açò, el 8 de març de 1.987, 5.000 persones acudiren a una de les manifestacions més nombroses que
ha conegut la ciutat de Castelló. Aquest fet, encara que molt positiu, va suposar l'inici d'una etapa de passivitat, en pensar que els esforços no servien per a res. Des de fa quasi dos anys, des del Grup Ecologista de Vilafranca, estem tractant de canviar aquesta situació fent una gran quantitat d'accions per conscienciar els habitants de les dues comarques afectades, fent xerrades i fent col·loquis per les localitats, a més de la realització d'un vídeo sobre el tema. Actualment, a banda de la personació en la querella, ens centrem en la reactivació d'una coordinadora que aculla la gent de tots els municipis afectats per intentar aprofitar el ressò que a nivell de tot el país està tenint la querella. Grup Ecologista de Vilafranca
Ginebres centenaris esfullats a Cinctorres
A qui no vol cols: dos plats El passat 26 d'octubre declararen al Jutjat de Vinaròs el president i el director gener?i d'Endesa: Feliciano Fuster i Rafael Miranda. Aprofitant a M j^st fet, membres del Grup Ecologista de Vilafranca amb la col·laboració del Grup Antimilitarista de Vinaròs ens hi vàrem concentrar. Com a mostra de saber-se-les totes, el senyor Miranda va dir que no sols complien la normativa, si no que podrien augmentar les emissions de sofre sense infringir-la. Per comprovar la perla del senyor Miranda demaneu a Ja Casa verda {'informe d'Acció Ecologista Agró sobre la contaminació dels Ports I el Maestrat produïda
per la Tèrmica,
Una Conferència Alternativa denuncia ei gran guinyol oficialista
Conclusions principals de la Conferència Alternativa
La Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa és contestada a Mallorca
L'ecoseguretat: una aspiració nova per a una vella mar
que ja se sabia de bestreta que serien molt minsos o inexistents. De fet, la Conferència va marginar de l'ordre del dia la qüestió del desarmament, que hagués estat incòmode -i massa hipòcrita- de tractar en un moment en què molts dels participants feien sonar a la Mediterrània les trompetes de la guerra.
Què és la CSCE ? Fundada a Hèlsinki el 1973, la Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa és un fòrum institucional on participen 33 països europeus, més USA i Canadà, que parteix del reconeixement que "la pau i la seguretat solament són realitzables mitjançant una xarxa de cooperació a llarg termini en tots els camps de la nostra vida en comú'. En la base d'una convocatòria específica sobre la Mediterrània hi havia el convenciment que a la nostra mar es concentren elements claus per a la seguretat d'Europa i del món en general. A la trobada hi han assistit, ultra els membres de la CSCE, estats del nord d'Africa i de l'Orient Proper
butlletí
com són Algèria, Marroc, Egipte, Israel... a més a més de la UNESCO, l'OMS i d'altres organitzacions internacionals. Cara a la galeria Comptat i debatut, un espectacular muntatge propagandístic per a uns resultats
Com sol ser habitual, el medi ambient, el desenvolupament i la cooperació entre països pobres i rics han servit d'embolcall retòric a la manca absoluta de voluntat de plantejar-se els problemes de fons. Es contra aquesta comèdia que es va convocar una contraconferència, la Conferència Alternativa sobre Seguretat i Medi Ambient a la Mediterrània.
Les conclusions que sintetitzen els debats i acords que van tenir lloc a la Conferència Alternativa (organitzada pels grups pacifistes i amb el suport del GOB i Els Verds de Mallorca) són una bona síntesi dels camins per on hauríem de caminar per desactivar aquesta bomba de rellotgeria que és la nostra mar. Posats a batejar l'objectiu d'aquest conjunt de mesures, cada colp més urgents i cada colp més difícils d'aplicar, un bon apel·latiu és el de segueretat Integral o ecoseguretat. Alguns dels aspectes més significatius de la proposta són: • Exigir dels governs el compliment dels acords internacionals presos en les conferències anteriors i denunciar la utilització d'un llenguatge farisaic i mistificador en parlar d'aquest temes (el doble llenguatge). • L'ecosistema general
mediterrani, confirmant les hipòtesis més pessimistes, camina acceleradament cap al col·lapse ecològic. • Cal un replantejament global de les polítiques energètiques i d'utilització de recursos naturals finits. • El principi de diversitat, del respecte a la diferència i de democràcia de cultures, ha de presidir les relacions futures entre ambdós costats del Mare Nostrum. • El conflicte del Golf Pèrsic és substancialment una crisi pel control i la distribució de recursos naturals que s'exhaureixen ràpidament. Cal rebutjar radicalment una solució militar del conflicte: tan criticable és la política agressiva i criminal del règim de Saddam Hussein com la hipocresia i bel.licositat de les potències occidentals interessades a perpetuar una situació neocolonial sense que els importe el cost en vides humanes.
3
Viure sense nuclears arranca la campanya
Col·laboradors:
Sí, gràcies
Col.laboreu-hi!
L'energia nuclear està en crisi. La consciència que aquesta afirmació vigent des de fa anys està obrint-se pas a poc a poc a les societats anomenades avançades. Cada nou accident (dels que ens arriba informació) suposa, a més a més d'un risc evident per a les poblacions un nou llast que afegir a la indústria nuclear. A l'Estat espanyol 300 organitzacions ecologistes hem decidit no esperar un nou Txernòbil o un nou Vandellòs. Tots plegats hem decidit posar en marxa un procés legal per fer plegar la indústria nuclear de les nostres terres tancant de manera definitiva totes les centrals que resten en marxa després de l'aturada definitiva de Vandellòs I. Per això endeguem la recollida de 500.000 signatures a tot l'Estat per tal de defensar una Proposta de Llei al Parlament de l'Estat. Aquesta Iniciativa Legislativa Popular que estem impulsant està començant a ser una eina perquè la societat debata en profunditat el problema energètic. Els interessos de l'obscurantisme Evidentment, aquest desordre ha suposat grans beneficis per a les companyies elèctriques que, abans i ara, han tingut un govern al seu abast que els ha permès d'obtindre enormes guanys i, quan les vaques magres, han socialitzat les pèrdues traent els diners de les butxaques dels consumidors.
4
No seríem els primers Planificar sense energia nuclear no és cap aventura. D'altres països i estats ho han fet abans que nosaltres i no es pot dir que els haja anat malament, ans al contrari, els recursos econòmics que dedicaven a mantindré la sapastreria nuclear, ara els aprofiten per a programes socials i per elevar el nivell de vida de la. població. A més han retatllat i limitat la hipoteca de futur que significa la gestió dels residus. Avui la millor font energètica és l'estalvi
En aquest sentit, les correccions indispensables que s'han d'introduir en el model energètic actual han d'anar adreçades a: - Frenar el malbaratament actual d'energia introduint mesures estalviadores i racionalitzadores de la demanda i , per tant, del consum tant a la indústria com als habitatges. - Dirigir els esforços cap a la diversificació de les fonts de producció. Posar l'accent en l'impuls real i no testimonial, com fins ara, dels programes d'investigació d'energies alternatives.
La ILP és un procediment constitucional, mitjançant el qual recollint 500.000 signatures, els ciutadans poden presentar i defensar al Parlament de l'Estat una proposta de llei perquè siga aprovada. El moviment antinuclear impulsa aquesta ILP perquè siguen tancades totes les Centrals Nuclears de l'Estat. Sabem que per arribar a un final exitós d'aquesta campanya que durarà 6 mesos- no hi ha prou amb l'esforç dels ecologistes "de tota fa vida"; això vol dir que necessitem l'ajuda de molta gent. De manera especial necessitem col·labora,ció per arreplegar les signatures dels teus amic/amigues, dels companys de treball o associació. També ens pots ajudar a muntar la infraestructura, enviar cartes, preparar dossiers... El grau de col·laboració l'estableixes tu, només has de trucar a la Casa Verda.
Per què no aprendre valencià en bona companyia? Si n'estàs interessat: no et perdés el proper curset que s'iniciarà a la Casa Verda!
Com que lesplaces són limitades, truqueu a la Casa Verda el més prompte possible Fem: festí me
Amants del Fem Ets últims 2 anys s'han consolidat els Encontres Estatals d'Amants detFem, sectorial de la CAME (Coordinadora A$semblearia det Moviment Ecologista}. En les jornades s'intercanvia informació relacionada amb la problemàtica de les escombraries; intervenen grups ecologistes, d'Educació Ambientat o grvps relacionats amb el reciclatge, com és el cas de "Ei fíastrell" o "El Cuc" de València que pretenen conjuminar t'aspecte d'educació ambiental i ideològic amb els aspectes pràctics. Enguany, en la sisena edició de l'encontre, el debat centrat ha estat el problema dels residus i com han afectat ei plans d'instaUació d'abocadors en els casos de la Vall d'Aranguren (Nafarroa), Zorita (Cantàbria) i Quart-Aldaia (València).
La Casa Verda
EXTRA PAPER RECICLAT Editorial
»
>pàg. 1
Carta oberta a l'Administració valenciana a propòsit de l'ús del paper reciclat
Predicar amb l'exemple
Carta oberta a rAdministraciò <..,.pàg. 2 L'exposició pas a pas.....
pàg. 3 a 6
Deforestació
pàg. 7
Una pasta que contamina.
pàg. 8
Recuperació com a indústria
pàg. 9
Col·lectiu de reciclatge ELCUCpàg. 10 Papelas: més que paper
pàg. 11
Entrevista amb Ramon Aguilar..pàg. 11 El taller artesà de paper
pàg. 12
No te n'oblides
pàg. 12
ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO asociació per a la defensa i l'estudi de la natura al País Valencià
Camp de Morvedre S t Josep, 11 46520 PORT DE SAGUNT L'Horta U Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 VALENCIÀ fTL 96/331 78 64}
La Ribera Santa Teresa, 2-2a-4a 46600 ALZIRA (Tt 96/240 02 21) La Valldigna La Casa verda Roser* 97 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA
Dipòsit legal 1692*1985
M* Jesús Alberiçh, Çonxa Merino
Carles Belda, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva
Sandra Figuerola, Pilar Martín
Col·laboradors Gràfics Maiolo Roldàn, Pep Bondia
Aquest butlletí ha estat confeccionat amb paper 100% reciclat. Agraïm l'empresa Papelera Peninsular per haver-nos cedit amablement el material que ha fet possible que aquest número extra veiés la llum.
2
El monogràfic sobre el paper reciclat és una iniciativa conjunta de la Redacció del butlletí de La Casa Verda i del Centre d'Estudis i Allernatives per al Medi Ambient (CEAMA).
D
es d'Acció Ecologista Agró sempre ens hem preguntat per què un producte, com ara el paper reciclat, que estalvia recursos d'aigua i energia, de fabricació més econòmica i de molt menor impacte ambiental, no es troba fàcilment al mercat per a usos industrials i domèstics, si exceptuem en el primer cas la utilització del paper premsa i determinats envasos i embolcalls.
A més a més, el poc que s'hi troba, resulta a un preu dissuasori si el comparem amb el del paper obtingut de la pasta de celulosa. Ens diuen que la resposta cal cercar-la en la falta d'una demanda suficient: si aquesta existirà arrossegaria la fabricació a escala i per tant baixarien els preus i es potenciaria la indústria de recollida selectiva., és a dir canviaria de sentit l'absurd cercle viciós actual. I creguen vostès, el tema no és anodí: la indústria paperera és la responsable d'una deforestació accelerada que afecta els boscos de tot el planeta. Per cada tona de paper fabricat en fan falta cinc de fusta, 200.000 litres d'aigua i 7.000 Kw/h. d'energia. I la producció de paper creix de forma vertiginosa, els mitjans de comunicació de massa no sols no l'han reduïda si no que, ans al contrari, l'han potenciada. Si considerem que, gràcies a la utilització de paper vell, en 1.989 hom va estalviar la tala de 6,5 milions de metres cúbics de fusta, 764.000 metres cúbics d'aigua i l'energia equivalent a unes 737.000 tones de petroli, ens adonarem que el tema paga la pena. I això, sense considerar els costos medioambientals, que en el cas de les fàbriques de pasta de celulosa és elevadíssim: pensen que una fàbrica mitjana pot vessar entre 20.000 i 50.000 Kg. d'organoclorats purs al dia i que la majoria d'aquests compostos són resistents a la descomposició biològica i això només n'és un exemple, encara n'hi ha més. Per tant, si als avantatges del paper reciclat abans esmentats, afegim que la seua fabricació suposa un 73% menys de contaminació atmosfèrica, aboca un 25% menys d'efluents en suspensió als rius, redueix en un 45% la Demanda Biològica d'Oxigen (DBO) de les aigües i, a més, no utilitza fusta, tindrem una idea de la importància del tema. Es per això que, des d'Acció Ecologista Agró, demanem a tots els nivells de l'Administració que tracten de trencar l'actual estat de coses, el cercle viciós de la falta de demanda de paper reciclat. Per dur aquesta tasca endavant hi ha dues vies: establir normatives i recomanacions d'ús i, la més important, ajudar de forma importantíssima a potenciar la demanda, començant a complir-les a la pròpia casa. Predicant amb l'exemple. En concret, Acció Ecologista Agró, seguint les recomanacions de la CEE de 3-12-81, els insta a: 1.- Adoptar les mesures adients per fomentar la recollida selectiva de paper vell i Incentivar la utilització de productes (tintes, gomes,etc.) que no dificulten el posterior reciclat. 2.- Que les Administracions competents facen servir, per a determinats impressos, papers de règim interior, publicacions, etc, paper reciclat I que hi figure aquesta característica. 3.- Aplicar programes per a l'educació dels consumidors i fabricants, amb la finalitat de promoure l'ús dels productes de cartró i paper reciclats. Atentament,
La Casa Verda
L'Exposició pas a pas Exposició sobre el paper reciclat, pas a pas Amb motiu del 500 aniversari de la gran novel.la en llengua catalana de tots els temps, el Tirant lo Blanc, la Generalitat valenciana, l'Ajuntament de València i la Diputació, en col·laboració amb diferents entitats ciutadanes, presenten una ambiciosa exposició al voltant de la Impremta valenciana. Nosaltres, els ecologistes, hem volgut també retre homenatge al Tirant, al llibre i a la cultura escrita en general en el terreny en què, modestament però seriosa, podíem dir la nostra: la producció de paper reciclat i la necessitat imperiosa de-fer-ne ús. Fruitd'aquest treball és l'exposició sobre el paper reciclat que s'ha exhibit a La Casa Verda de València. En les pàgines que vénen tot seguit oferim una ràpida i sintètica panoràmica del que és i del que mostra aquesta exposició.
Una mica d'història Cap a la fi del segle XVIII, Lluís Nicolau Robert inventa una màquina que mitjançant un cinta contínua podia fer llargues tires de paper d'uns 60 cm. de llargària. Fins aleshores, s'utilitzaven restes de teles de cotó, lli, seda, etc. com a matèries primeres per a la fabricació del paper. El paper sembla que tingué els xinesos com a inventors. El seu camí cap a
l'oest va ser lent: primer va passar a l'India i sembla que arribà a la mítica Samarkanda l'any 751, (mitjançant uns presoners, seguint la Ruta de la Seda), i d'ací va escampar-se per Bagdad, Trípoli, etc. Posteriorment, els àrabs l'introduïren a la Península i muntaren la primera fàbrica a Xàtiva, on ja hi
havien indústries de draps. Al temps que les tècniques canviaven, els draps i la roba vella ja no eren suficients per cobrir l'augment de la demanda de paper i l'antic model exemplar de reciclatge fou abandonant-se des que l'any 1.843 va aparèixer la primer desfibradora de fusta inventada per Keller. A
partir d'eixa data la matèria primera per a la fabricació del paper foren els boscos. D'aquesta manera hi hagué un augment espectacular en l'explotació de fusta, que a més a més, havia de continuar subniinisirant material per a la construcció d'edificis, mobles i construcció naval.
Necessitats de paper Avui, sense cap dubte, el primer client en el consum de fusta és la indústria paperera. La pasta de celulosa obtinguda per sofisticats procediments és convertida després en paper i cartró amb milers d'usos diferents, variant les qualitats i els formats. El paper ens envolta per tot arreu en la nostra vida quotidiana: els llibres, els diaris, les revistes, les llibretes, els folis, els cartells, l'humil paper dus domèstic, els sofisticats embolcalls... Fins i tot els diners es fan amb paper. Encara que altres tecnologies, -fonamentalment audiovisuals-, han tingut un augment immens, no sols no han desplaçat el paper, sinó que han potenciat el seu ús. El paper té així, més de 2.000 anys d'utilitat en societats cada volta més complexes i, junt a tasques de difusió informativa i cultural, en fa unes altres de més prosaiques, però no menys útils.
butlletí
3
L'Exposició pas a pas
Necessitem el paper, necessitem el bosc No tots els arbres fan bosc El bosc autòcton de clima mediterrani té com a espècies més representatives la carrasca, el roure, el faig, la savina, etc. Es l'ecosistema de major grau evolutiu, amb un procés de formació molt lent. Per a la formació d'un bosc fan falta moltes dècades; en canvi, l'home pot destruir-lo ben fàcilment. Des de fa molts anys hi ha un procés accelerat de destrucció del bosc autòcton: aquest avui només existeix en un 2% del territori valencià!.
La indústria paperera deforesta 20 Ha. per minut. Per a la fabricació d'una tona de paper fan falta 14 arbres. La pèrdua de bosc i la seua substitució per conreus forestals d'espècies de creixement ràpid, destinades a la producció de fusta i pasta de paper, ha tingét efectes negatius per al nostre entorn, com ara: - Incendis:
Al País Valencià des de 1.975, s'han cremat més de 300.000 Ha., els focs afecten cada temporada una superfície més gran que la repoblada en el mateix any.
- Erosió:
El bosc enriqueix i protegeix el sòl. Si la vegetació desapareix el sòl queda directament exposat a l'erosió provocada per les pluges, les ventades..., el perill és la desertització.
- Riuades:
El bosc ajuda a retindré i filtrar l'aigua als aqüífers. Quan no hi ha vegetació l'aigua cau directament al sòl, arrossegant-lo i precipitant-se amb ell; la majoria de l'aigua es perd, no es recarreguen els aqüífers i es faciliten les conseqüències desatrosses de les riuades.
• Alteració climàtica:
El bosc crea un clima propi al seu si, més fresc i humit. A nivell mundial les masses arbòries contribueixen a estabilitzar el clima, en regular ia quantitat de vapor d'aigua que hi ha a l'atmosfera que, al seu torn, formarà les pluges. Si aquest equilibri es perd s'alterarà el clima.
El bosc autòcton és una font de riquesa Els boscos autòctons són la reserva de milers d'espècies de flora i fauna; afavoreixen l'acumulació d'un bé tan escàs com l'aigua, regulen les condicions climàtiques, formen i protegeixen el sòl i eviten l'erosió i la desertització, amb la qual cosa fan minvar els efectes catastròfics de les riuades. A més a més, el bosc autòcton és molt més resistent al foc. Els boscos són també una reserva de tradicions culturals, cobreixen unes necessitats d'óci, de gaudir de la natura. Tot plegat fa que un arbre, o molts, no puguen ser només pasta de paper.
La Casa Verda
L'Exposició pas a pas La fabricació de paper contamina
Els costos medioambientals del paper
El paper blanc no és tan net La indústria paperera contamina els rius i els mars amb els seus vessaments d'una manera sorprenent. Els processos de desfibrat i escorxat originen efectes indesitjables en l'aigua, degut a l'alt consum d'oxigen de les fibres en descomposició. La utilització de productes com ara els sulfats, solucions de sosa i sulfur de sodi; abocats sense control, també contaminen les aigües. El blanqueig de la pasta de paper amb clor o compostos derivats, constitueixen un dels majors perills per al medi ambient d'aquesta U ctqUtíbld indústria. IllUUÜUId.
* Detriment del bosc: la fusta és la base del paper. * Consum energètic i d'aigua: en la fabricació de paper es gasten grans quantitats d'aigua i d'energia. * Augment del volum dels residus: el paper utilitzat de forma quotidiana es rebutja com a escombraries.
El paper reciclat... * Estalvia fusta, per tant preserva el bosc. * Estalvia molta energia i aigua. * Disminueix el volum de residus.
Bossa del fem Tots aquests productes que conté la bossa del fem, que en principi són rebutjables, poden ser reciclats i utilitzats de nou com a matèries primeres per a una nova fabricació. D'altres són susceptibles de ser emprats en alimentació animal o utilitzats en agricultura com a adobs.
El paper reciclat és tan útil com el paper nou El paper reciclat disminuiex El reciclat de paper supoels residus sa un 73% menys de contaminació atmosfèrica, aboca un 25% menys de matèria en suspensió als rius i redueix e n . un 4 5 % la demanda biològica d'oxigen. L'únic problema del paper reciclat, si no es tracta correctament, el constitueix el procés de llevar la tinta dels papers vells emprats com a matèries primeres.
Saps quantes escombraries Els residus produïts per la produïm? nostra societat són cada veMatèria orgànica
gada més abundants.Una família de 4 persones genera a l'any al voltant d'1,5 Tn. de residus domèstics. Amb les escombraries domèstiques produïdes a Espanya en un any, es podria omplir un camp de futbol de 100x100 m. amb una alçària de 5 Km.
compost
Cendres Vidre
reciclable
Metall
reciclable
Paper i cartró
reciclable
Plàstic
reciclable
Altres
Abocadors, femers i incineradores.
Quadre comparatiu de les necessitats de matèries primeres per a la fabricació d'una Tn. de paper. Matèries primeres Fusta Aigua neta Energia
Primera qualitat
Paper reciclat
5,3 m. cúbics (2.400 Kg.)
paper vell
200.000 litres
fins 2.000 I.
7.000 Kw./h
menys de 2.500Kw/h
El paper reciclat requereix per a la seua fabricació menys aportació energètica, menor quantitat de productes químics, mínima o nul.la aportació vegetal i, en conseqüència, menys contaminació.
butlletí
L'abocament controlat o incontrolat i la incineració són alguns dels mecanismes on van a parar els residus sòlids, entre altres els, residus de paper. Aquests mètodes constitueixen un malbaratament per desaprofitar una gran quantitat de recursos, de matèries primeres. Els abocadors i les incineradores són altament contaminants, els seus efectes es manifesten a les proximitats d'on s'instal.len i, en no poques ocasions, molt més enllà. Aquests mètodes d'eliminació d'escombraries suposen, doncs, molts inconvenients.
5
L'Exposició pas a pas
Recuperació del paper vell Al voltant del 17% de la bossa del fem està constituït per residus de paper recuperables, susceptibles de convertir-se de nou en matèries primeres per a la fabricació del paper reciclat. En una família mitjana -4 persones- es poden recuperar al mes uns 10 kg. de paper. Si això es fa al llarg de l'any, podem recuperar 120 Kg. de paper vell, la qual cosa equival a un arbre i mig.
Recollida selectiva El paper és un dels materials més fàcils de reciclar. El paper, però, no es pot recuperar si està barrejat amb la resta del fem. Al nostre país no es fa una recollida selectiva del fem. No obstant, tu mateix pots portar a vendre el paper o el cartró, o regalar-lo a les persones que van per les cases a replegar-lo. La quantitat de paper vell recuperat a Espanya el 1.989 va ser 1.591.300 Tn.. En canvi, el paper vell consumit, va ser de 2.106.600 Tn.. Som el setè país importador del món de paper vell. . . Les institucions públiques, com per exemple els ajuntaments, són les que poden potenciar i facilitar mètodes de recollida selectiva.
Els drapaires
Els industrials
Els drapaires o petits recuperadors garanteixen un gran rendiment en la recollida, ja que de forma constant Hen unes condicions penoses, recorren els nostres barris recuperant dels poals del fem els cartrons i els papers.
Hi ha indústries dedicades a la recuperació a l'engròs del paper i del cartró dels centres de treball com ara impremtes, jutjats, ajuntaments, e t c ; llocs on el volum de paper i cartró generat és tal, que només pot ser eliminat d'aquesta manera.
Qui recupera paper?
Classificació de draps al segle XVIII
6
La Casa Verda
El consum de paper no ha de contribuir a augmentar-la
La deforestació: un perill per a la Terra carreteres i sendes. La ramaderia és un altre factor a tenir en compte. Un 70% del bosc arrasat, que serveix durant unes poques collites als grangers, és ocupat pel ramat. Aquests animals, que des de l'Amazones assorteixen, entre altres coses, les hamburgueseries ianquis, acaben amb la terra, que es converteix en pols. La construcció de grans centrals hidroelèctriques i de grans embassaments, la mineria, o el cultiu massiu de coca al Perú, són altre fenòmens de considerable trascendència. I per ací? només un exemple: la destrucció dels boscos de carrasques a l'Estat espanyol. Vet ací algunes circumstàncies que la van
Pol·lució, efecte hivernacle, erosió, deforestació, pluja àcida, són fenòmens que ens vénen al cap quan reflexionem sobre l'estat del nostre medi. L'abast de molts d'ells afecta a tot el planeta. Es el cas de la deforestació de les grans masses boscoses equatorials.
L
•a major part d'espècies animals i vegetals habiten als boscos. La constant degradació que aquests pateixen obri, doncs, un procés que implica no solament els arbres sinó tot el món que s'hi relaciona. El període de sobreexplotació moderna dels boscos, si no llarg històricament, és prou intens per oferir-nos ja resultats ben significatius. Un exemple per començar: la desprotecció accelerada de l'Amazònia suposarà la desaparició d'entre el 60 i 70 per cent de les espècies que hi viuen.
massa per unitat de superfície. I són precisament aquestes zones les més amenaçades. El ritme de destrucció espanta. Segons dades de la "Rainforest Alliance" i la "Rainforest Action Network", entre 20 i 40 Ha de selva es destrueixen cada minut. Cada hora desapareixen 1.200 Ha. Més encara: des del final de la Segona Guerra l'explotació indiscriminada ha acabat amb quasi la meitat de la selva verge. Parlar dels boscos tropicals suposa parlar solament d'un 2% de la superfície del planeta, però aquesta porció de la Terra és l'hàbitat de 1.000 tribus de pobles indígenes, i els fenòmens que s'hi produeixen repercuteixen a tot arreu. Tan lluny i tan prop
L'Amazònia i molt més
Poc importa la distància. Les selves tropicals, Amazònia sobretot, són vitals per al planeta sencer. Recordem:
Es cert que, des d'antic, els boscos van íntimament lligats al progrés i el confort dels pobles. Però és veritat que també avui la supervivència de les masses forestals està en perill. I d'aquestes masses cal destacar la importància de les àrees tropicals. Les selves americanes, les africanes o les del sud-est asiàtic suposen un veritable cor per al planeta. Els boscos equatorials acullen la major quantitat d'espècies, tant animals com vegetals, i la major bio-
- Les selves mundials són un important factor de regulació de la temperatura de !a terra. Són les responsables de la meitat de l'oxigen mundial, ja que absorbeixen l'anhídrid carbònic de l'atmosfera. A més, la crema dels arbres tallats allibera una quantitat de carboni comparable a la produïda per la dels combustibles fòssils de la indústria del transport.
butlletí
- D'altra banda, la vegeta-
ció tropical absorbeix l'aigua i l'allibera lentament. Aquest factor de regulació desapareix amb la pèrdua del bosc, i tant afecta a l'entorn immediat (les greus inundacions al Nepal i l'India, en són una bona mostra), com al règim de pluges planetari. El poder de retracció de la llum solar també depèn de l'extensió forestal. - La destrucció dels boscos ens afecta a tots. Les pèrdues forestals, tropicals o no, són pèrdues de tots. Sudamèrica ha vist esfumar-se les dues terceres parts dels seus boscos; Àfrica la meitat de la seua superfície forestal; Tailàndia, Filipines, Madagascar... on espècies animals úniques poden desaparèixer. Però no només aquestes zones: segons el "National Geographic", al nord-oest dels EEUU es perden els vells boscos de sequoies i altres espècies a un ritme de 170 acres al dia. A nosaltres, per acabar, no ens cal mirar massa lluny per constatar fenòmens semblants.
fres? Mireu la quantitat de paper que us envolta. Els països desenvolupats són els majors consumidors de paper. Els països pobres prou que en tenen amb la utilització de la fusta com a energia. Però poc més d'una vintena de països disposen de paper suficient com per exportar-lo. L'Estat espanyol, per exemple, no forma part d'aquest club. Sovint, els països en procés de desenvolupament han hagut de sacrificar els seus boscos per satisfer les necessitats papereres del món ric. I al Mediterrani, el foc. L'home mediterrani s'ha caracteritzat per mantenir relacions especialment negatives amb el bosc. Els boscos
SALVEM .
EL BOSC provocar: el cultiu de forment i ordi en els anys quaranta. La crisi de la ramaderia lligada a l'alzina. L'eufòria del regadiu. La política forestal en favor d'altres espècies més rendibles. I el paper Els arbres, la polpa de la fusta, són la matèria primera fonamental per a la producció de paper. Els progressos de les tècniques d'obtenció de paper des del segle XIX suposen, a cada augment de producció, una degradació més important de l'ambient. Per fabricar un kg. de paper en fan falta dos de fusta. <i,Són necessàries més xi-
han desaparegut per deixar espai als cultius, a les edificacions o a les repoblacions. La deforestació per facilitar la caça o instal·lar pastures, o la incidència de la nostra densa història bèl·lica, complementen el panorama d'actuació sobre un ecosistema forestal fràgil. I el foc. Es calcula que més de 200.000 Ha. de boscos i arbusts mediterranis són víctimes dels incendis cada any. La proliferació del turisme, el desenvolupament de les vies de comunicació i les repoblacions amb espè* cies fàcilment combustibles, són causes recents del preocupant increment dels incendis. I una dada: apenes un 5% dels incendis a la conca mediterrània es deuen a causes naturals.
Per què es destrueixen els boscos? Els motius són diversos i les vies múltiples. El ritme, ara, accelerat. Les pràctiques econòmiques lligades al bosc són ben antigues, però és en l'actualitat quan la tala per traure'n fusta o per reconvertir els terrenys, presenta efectes més devastadors. No solament la tala afecta als arbres. Un terç es perd per la creació d'infraestructura, com ara l'obertura de
7
Una pasta que contamina: la de paper
La indústria de la pasta de paper n'és una de les més contaminants que existeixen. En un número monogràfic del Butlletí dedicat al paper reciclat, no podíem deixar de tractar de forma exhaustiva el problema de la contaminació que produeix la pasta de paper. Quan ja estàvem recopilant informació sobre el tema, parlàrem amb els companys de Greenpeace i, per fer-ho curt, acordàrem reproduir l'article que escrigueren per al Projecte Mediterrani. La indústria de la pasta de paper: la destrucció de les aigües
La indústria de la pasta de paper és una de les més contaminants que existeixen: cada fàbrica que produeix celulosa blanquejada aboca diàriament uns quants milers de tones de compostos clorats. Molts d'aquests compostos altament tòxics, prodecents del procés de blanqueig de la pasta de paper amb clor, són totalment nous i no han existit mai al medi ambient. Són causants de la desaparició de la vida en les aigües pròximes als centres de producció i de la mort als fons marins i fluvials. El dany originat al medi ambient és observable a primera vista i la pudor característica d'aigua podrida s'escampa per les poblacions circumdants. L'obtenció de celulosa El paper s'obté a partir de fibres procedents, fonamentalment, de la fusta. La fusta en brut conté aproximadament un 50% de celulosa, un 30% de lignina i un 20% de substàncies extraïbles com a olis aromàtics. Per a separar les fibres de celulosa de la fusta cal eliminar primer la lignina. Aquesta substància.és una goma d'enganxar natural i la seua major o menor concentració
8
en la pasta determina la qualitat del paper que es fabrica. La lignina és també responsable del color groguenc que adquireix el paper amb el temps o quan està exposat a la llum del sol. El paper molt blanc conté poca lignina mentre que el paper premsa, per exemple, en conté molta. La quantitat de lignina vessada als llits dels rius, junt amb les restes de fibres de celulosa (matèria orgànica) dissoltes en l'efluent, és responsable de l'alta Demanda Biològica d'Oxigen (DBO) del vessament. Açò significa que per a ser bio-degradables, aquestes substàncies, requereixen una elevada quantitat de l'oxigen dissolt en l'aigua; com a conseqüència, en redueixen el seu nivell a l'abast per a la vida aquàtica fins a índexs crítics qué pódén originar la mort per asfíxia dels peixos. A aquesta barreja de lignina i matèria orgànica es deu també el color fosc i la pudor característica d'aquests vessaments. El blanqueig: l'origen dels compostos altament tòxics No tota la lignina és separada durant la trituració de la fusta en el procés d'obtenció de la celulosa. El percentatge restant -entre un 5% i un 10%- és extreta en una primera etapa, mitjançant la utilització del clor en forma de gas abans de procedir al seu blanqueig final amb més clor. Aquest procés serveix per a intensificar la blancor del paper que es vol obtenir a posteriori. El clor utilitzat durant el procés de blanqueig genera
grans quantitats d'organoclorats. Aquests compostos sintètics són quasi totalments aliens a la natura i poden, per tant, fer molt de mal quan penetren en el medi ambient. Els científics han identificat, fins ara, 300 compostos organoclorats diferents en els efluents procedents del procés de blanqueig de la celulosa, i consideren que aquesta quantitat és tan sols una petita mostra: representen menys del 10% del total dels compostos organoclorats presents en els vessaments. Alguns d'aquests compostos tenen característiques similars als BPCs (bifenils policlorats), malhauradament famosos per originar càncer i esterilitat en els mamífers. Les dioxines: les substàncies més perilloses Els organoclorats són una variada col.leció de molècules orgàniques a les quals s'uneixen un o més àtoms de clor durant el procés de blanqueig de la pasta de paper. Moltes d'aquestes molècules són resistents a la degradació en el medi ambient, és a dir, són persistents. Moltes d'elles són tòxiques, algunes fins i tot molt tòxiques, i moltes es bio-acumulen en els organismes. Entre les substàncies considerades com a més contaminants es troben les dioxines, de propietats cancerígenes i mutagèniques, extremadament tòxiques i bioacumulatives, tant en els animals com en l'home. Moltes d'aquestes dioxines estan presents en els pesticides, la funció dels
£Què es pot fer per reduir la contaminació? En primer lloc, /'alternativa més segura seria l'eliminació total dels organoctorats de tots els vessaments. No n'hi ha prou amb concentrar-los en els llots o fangs procedents d'algun tractament dels vessaments, ja que amb això sols es desplaça el problema vers un de nou: l'emmagatzenament. Per tant, la reducció progressiva d'aquestes substàncies és necessària. Blanquejar la pasta de paper és un malbaratament d'arbres, d'energia i de productes químics, i s'obté com a resultat grans quantitats de vessaments tòxics per al medi ambient. Avui es blanquegen molts productes de forma totalment innecessària, i són a més molt més cars. Existeixen diversos mètodes utilitzats en altres països (Suècia, Alemanya ex-Federal i Japó), per aconseguir aquesta reducció: 1.- Blanqueig amb oxigen: la utilització d'oxigen en la primera etapa de blanqueig pot reduir el vessament d'organoclorats en un 50% aproximadament. 2.- Cocció prolongada: en la cocció se separen les fibres de celulosa de la lignina. Quanta més lignina s'elimine, hi haurà menys quantitat a l'hora del procés de blanqueig. 3.- Substitució del gas clorat per diòxid de clor: és essencialment el clor, en forma de gas, el que genera la major quantitat de compostos organoclorats. El contingut d'organoclorats en el vessament minvarà quant més elevada siga la substitució possible de gas clorat durant el procés de blanqueig. Aquests mètodes, utilitzats en conjunt, poden reduir el vessament de compostos organoclorats en, al menys, un 80%.
Greenpeace demana - La reducció immediata dels organoclorats vessats per les fàbriques de celulosa i paper fins un 80%, en el termini de dos anys, i la seua completa eliminació per al 1.993. - El tractament biològic de l'efluent abans de ser vessat per tal de limitar la Demanda Biològica d'Oxigen (DBO). - L'elaboració i aprovació de reglamentacions específiques i estrictes que regulen efectivament els vessaments de compostos organoclorats. - Que la indústria de paper subminlstre als consumidors productes blanquejats sense clor i productes sense blanquejar, i que a l'etiqueta conste la inscripció "producte no clorat". Els governs i les indústries han de promoure aquests productes.
quals és la de destruir organismes vius. Alguns dels danys que s'ha comprovat en l'home van des del malfuncionament del fetge fins a la supressió del sistema immunologia Estudis recents duts a terme als Estats Units i Suècia posen de relleu la presència de dioxines als fangs procedents de les fàbriques de pasta de paper, demostrant així que el clor utilitzat en el procés de blanqueig de la celulosa és la font d'aquesta contaminació per dioxines.
ara les fibres de celulosa que conté el vessament, però no amb els compostos organoclorats. Hom estima que tan sols un 30% aproximadament de les substàncies organoclorades es degraden, i no se sap si aquest 30% senzillament s'evapora o s'adhereix als fangs. iSi els tractaments biològics no aconsegueixen degradar aquests compostos, com es descompondran una vegada que s'escampen pel medi ambient?
Els efectes a gran escala Una fàbrica de tamany mitjà pot vessar entre 20.000 i 50.000 kg. d'organoclorats purs per dia. La majoria d'aquests compostos són resistents a la descomposició biològica. Pel fet de ser persistents durant llargs períodes, tendeixen a propagarse per una ampla zona, contaminant directament una àrea de diversos quilòmetres quadrats al voltant de l'efluent. En algunes fàbriques s'empren basses d'estabilització o llacunes orejades per a tractar l'efluent contaminat abans del seu vessament als llits d'aigua. Aquests tractaments biològics són efectius en el cas de matèria que pot ser descomposada fàcilment, com
La Casa Verda
"En altres països existeix una major sensibilitat ecològica, per tant el consum de paper reciclat és generalitzat"
La Recuperació com a indústria: entrevista amb Alf redo Peretó Alfredo Peretó Comins és directiu de "PEDRÓ MARTÍNEZ CANO, S.A." d'Alzira; empresa dedicada a la Recuperació de Paper i Residus Industrials.
PEDRÓ MARTÍNEZ CANO, S.A Ronda do Algemesí, 2Q
Butlletí.- El consum de paper i cartró en la nostra societat és molt alt. cQuines quantitas es consumeixen al País Valencià? Resposta.- Segons les dades que tenim de diferents estudis realitzats, el consum de paper i cartró a la Comunitat Valenciana va ser l'any 1.989 de 421.000 tones. B.- De tot aquest paper i cartró que gastem, òquin tant per cent és recuperat? R.- La recuperació a la Comunitat Valenciana era en 1.989 del 4 5 % , però
la demanda d'aquest producte? R.- No, amb la recuperació actual, a Espanya li cal importar rebussalles de paper; l'any 1,989 n'hem importat 533200 tones, i hom calcula que, en 1.990, aquesta quantitat augmentarà en un 20/25%. B.- Ara per ara, óqui recull el paper? R.- Actualment els canals de recuperació són els tradicionals: magatzemistes, recol·lectors voluntaris i alguna quantitat en la selecció de residus urbans, encara
ple, ara estem en converses amb l'Ajuntament de València per tractar de desenvolupar la recuperació selectiva a l'igual que s'ha fet amb èxit en altres països. .---.._ B.- Tot tipus de recollida selectiva dels residus sòlids urbans passa per una conscienciació de la població. cQuè es podria fer al respecte? R.- Efectivament, sense una conscienciació de la població no podem tindré èxit en la recollida selectiva. Per tant, primer cal la col·laboració de les autoritats -com sembla que ho tenim ja en camí en l'Ajuntament de València a través de la regidoria de residus sòlids i neteja-, amb la finalitat de fer campanyes d'educació ecològica perquè tots sapien que aprofitant les deixalles evitem part de la contaminació. En el cas del paper recuperat, en utilitzar-lo per fer paper nou i cartró, evitem la tala d'arbres, ja que, com se sap, per cada tona de paper recuperat ens estalviem la tala de 12 arbres.
4ÓOOO ALZIRA, (Valencià)
B.- Existeix una certa deimprimir part dels diaris en manda de paper reciclat, paper fabricat amb diaris rementre que l'oferta escascuperats evitant, una vegaseja perquè les papereres da més, la tala d'arbres. diuen que la demanda no és suficient. <,Com trencar B.- «.Existeixen normatiaquest cercle, si és que reves, directives, etc. de la alment existeix? óQuè CEE sobre recuperació i passa en altres països? ús de paper i cartró reciclat? R.- La demanda de paper reciclat i d'escriptura efectivament existeix, però des de R.- Una comissió de la fa poc i no ha estat suficient CEE està treballant per a perquè s'hagen fet projectes elaborar una normativa soproductius en la indústria bre aquest tema, no obstant paperera; encara que exisaixò, hi ha països de la Coteixen actualment en el mer- munitat que ja han establert cat algunes produccions que pel seu compte lleis per a pròximament podran satisfer l'obligatorietat de la recupela demanda actual. Pel que ració selectiva del paper i el fa a trencar el cercle viciós, cartró, ja que volen reduir que en principi eixisteix, cre- els residus, coste el que em que en els propers anys coste, i la proliferació d'aboes podrà atendre la demancadors, que com se sap, cada ja que hi ha en estudi dida vegada són d'instal·lació versos projectes. i control més difícil. En conseqüència, amb qualsevol tiPel que fa a l'última part pus de recuperació millorem de la pregunta, et diré que el medi ambient. en altres països existeix una major sensibilitat ecològica, Finalment, vull dir-li que, per tant el consum de paper amb l'Exposició que farem a reciclat és generalitzat; fins la Casa Verda sobre la "Imal punt que, a Alemanya, els prenta Ecològica-EI Paper quaderns i llibres escolars Reciclat" i amb la col·laborasón impressos en paper reció i l'ajuda de les autoritats ciclat, així com molts fullets podem iniciar una campanya de publicitat. També als de conscienciació ciutadana EEUU com a Europa, els que revertirà en una major pròxims anys serà obligatori recuperació.
B.- òQuin tipus de productes es fabriquen ara amb fibra recuperada?
aquesta tasa de recuperació ha baixat en 1.990 degut a les ofertes de deixalles de paper procedent d'Europa i dels EEUU, atès que en aquests països la recuperació selectiva està organitzada i la població hi col·labora.
que açò últim té poca incidència, degut a la compactació dels residus urbans.
B.- £Amb això es cobreix
R.- Nosaltres, per exem-
butlletí
B.- óQuè faria falta perquè augmentarà la tasa de recuperació de residus urbans?
R.- El paper reciclat és generalment utilitzat en els diferents sectors de la indústria paperera, principalment en la producció de paper i cartró per a envasos, paper per a la impressió de diaris i revistes, papers d'ús domèstic i darrerament s'està fent produccions per a paper d'escriptura i impressió.
Contenidor de paper
9-
El CUC
col·lectiu de reciclatge Són les 10 del matí d'un divendres, ens trobem en el núm. 32 del carrer Oriola a València, en el local-magatzem de "El CUC", col·lectiu professional dedicat a la recuperació i al reciclatge d'objectes usats: mobles, roba, cartró, paper, vidre, plàstics, metalls i electrodomèstics. També buiden pisos i locals. Conectem la gravadora i xarrem una estona amb Àngela i Trini, dos dels membres de "El CUC". Preg..- <,Podríeu dir-nos com va sorgir el CUC ?. C U C - Érem un grup de gent sense faena, amb inquietuds pel Medi Ambient, procedents de grups ecologistes i ens plantejàrem l'aprofitament de les matèries primeres que es rebutgen com a part del fem: paper, vidre, draps, mobles vells, etc. Per tant sorgírem com una experiència d'autoocupació. Nosaltres reivindiquem el nostre treball com a una professió (hi ha altra gent que fa aquestes coses per caritat, o amb el suport d'una església, etc). E n un principi, el 80% de la nostra activitat estava dedicada a la recollida de voluminosos (mobles, electrodomèstics) que es paguen millor; sense deixar de recuperar també altres matèries primeres. Cal dir que des de fa un any han baixat els preus, es paga pitjor. R- Centrant-nos en la recuperació del paper. òCom feu la recollida? CUC- Ens hem anunciat en diversos mitjans, de manera que recollim paper per tota València. El paper prové fonamentalment d'impremtes, col·legis, instituts, etc. Fem la recollida setmanal o cada quinze dies i el portem en un magatzem.
bilitzada i se'n recull més, baixen el preus perquè ja tenen el paper que volen. Amb tot, el paper continua sen la matèria primera millor pagada. R- óHeu fet cap projecte d'Educació Ambiental o de conscienciació en la recollida de residus? CUC- Sí, en férem un per a residus urbans (vidre, medicaments, piles, paper, etc.) per al barri de L'Illa Perduda de València, i el regidor corresponent de l'Ajuntament va mostrar prou d'interés, al final, però, no es va fer. Ara hem fet un altre de recollida de paper per a l'Ajuntament de Manises, que no sabem encara si s'aprovarà. Consisteix en la distribució de contenidors per al paper als enclaus adequats com ara centres oficials, col·legis, etc. En aquest cas la persona de l'Ajuntament que portava el tema ha canviat i ja estem amb l'ai al cor.
P.-1 Hi ha tipus diferents de paper? C U C - Sí, està el de primera que és blanc, després el paper usat per una plana i a una sola tinta, el d'ordinador i per últim el paperot: revistes, diaris, etc. A les cases se'n recull d'aquest últim i la gent el sol emmagatzemar en caixes.
R- Com valoreu les vostres experiències amb les administracionns? C U C - Freqüentment només s'interessen per qüestions d'imatge. A tot estirar subvencionen experiències puntuals, però no es preocupen per la continuïtat. Estan interessats perquè tenen el problema de les escombraries, però no per la selecció, han esgotat el tema dels abocadors, ara tornen amb les incineradores... o siga, pretenen eliminar les escombraries visualment. Nosaltres en el que volem influir, sobretot, és en la reducció de les escombraries, no sols en la selecció i la recuperació.
R- òHa augmentat el tant per cent replegat des que començàreu? CUC- Ara recollim de forma més eficaç, la gent està més sensibilitzada. Fem unes 7 tones cada tres mesos. El que sí que ha canviat, però, són els preus de les jjiatèries primeres: quan la gent es mostra més sensi-
R- S'ha fet experiències similars per part d'altres grups? C U C - Sí. Hi ha hagut equips, en aquest cas de tècnics, com l'equip LOREA que desenvoluparen projectes d'arreplegament per a l'Ajuntament de Pamplona, dut a terme després pels drapaires d'Emaús, fins que
10
es va acabar la subvenció. També a Elda va haver-hi una experiència similar, el poble va reaccionar molt bé, però....també va ser puntual. R- Per què es retiren les subvencions si es reconeix que són experiències positives? CUC- En la mida en què es fa una cosa per imatge es queda en una experiència pilot, que queda només en això, sense continuïtat... I la gent hi col·labora. L'Administració diu que la gent no s'hi acostuma a seleccionar a ses cases, però amb bones campanyes la gent canvia d'hàbits. Si l'Administració anés més enllà de la simple qüestió d'imatge se n'adonaria que la recollida selectiva resol part del problema de les escombraries. Però posar contenidors en punts concrets, de forma aparent, no és una solució. R- Dins de les activitats de recollida selectiva que feu, pot dir-se que la gent participa més en la de paper que en altres? CUC- Sí, truquen fins i tot des de fora de València. Es una matèria primera fàcil de recollir. La bossa del fem resulta un objecte desagradable, en canvi amb el paper resulta fàcil. R- Però encara que hi haja un sector de la població sensibilitzat que faça recollida, la majoria està
poc inclinada a seleccionar el fem, perquè no en resulta còmode.. CUC- Sí, les cases no estan acondicionades per aquesta labor; per exemple, a la majoria de les cuines els espais estan molt delimitats, ací el poal del fem, ací el gas...etc. Aleshores, cercar una altre departament per situar els diferents residus és un problema, de manera que només ho fa la gent més sensibilitzada. Podria haver d'altres solucions, com dissenyar poals del fem diferents, idees que no resultarien massa cares; allò que resulta car és eliminar les escombraries. R- òCom plentegeu les campanyes de sensibilització? C U C - Abans d'iniciar la recollida, fem reunions amb l'associació de veïns i amb els presidents de les escales que, al seu torn el comuniquen als veïns, també donem xerrades en col·legis, fem tallers, etc. R- Vosaltres també teniu a la venda paper reciclat, encara que no en feu.
iCom l'aconseguiu? <,N'hi ha demanda? CUC- En un principi n'intentàrem fer una distribuïdora, però rebutjàrem la idea per qüestions econòmiques. En l'actualitat el comprem a un distribuidor que el porta de França, a més donem informació sobre com aconseguir-ne. La gent sí que en compra, de fet se'ns esgota sovint. R- ÒSOU els únics que vénen paper reciclat? R.- No, també està la llibreria Astral que en tenen un bon assortiment, la Casa del Papel Reciclado a Madrid, etc. R-1 les empreses? CUc- No hi ha mitjans de distribució i les empreses que en fabriquen el paper no faciliten el tema, hauria de ser més barat ja que costa menys en energia, matèries primeres, etc. Ara han començat a fer-ho perquè tenen perspectives de futur, hi haurà més sensibilització i es gastarà més paper reciclat. Fins ara, havia sigut un assumpte "selecte". Quan s'abarateixen els costos s'usarà molt més.
La Casa Verda
"Papelas": quelcom
Ramon Aguilar, regidor de l'Ajuntament de València
mes que paper
Som quatre artesanes del paper, relacionades amb l'educació medioambiental, tant la del medi natural com l'urbà. Això, unit a la nostra preocupació davant una degradació cada vegada més gran de l'entorn, ens duu a plantejar-nos la realització d'un taller on poder expressar les nostres inquietuds i cercar solucions a través de processos alternatius que, encara que testimonials, servesquen per canviar i/o crear actituds i comportaments ecològics i de crítica a la pràctica consumista i medioambiental existent. El regne de l'embolcall
del paper
Estem envoltats d'articles fabricats a partir de materials de procedència dispar: paper, metall, vidre, plàstic, pvc, fusta, etc. Utilitzem envasos de plàstic en lloc d'envasos de paper, mocadors de paper en lloc de mocadors de tela, envasos de cartró en loc d'envasos de vidre. La procedència, procés de fabricació; l'ús i el grau de biodegrabilitat de cadascú repercuteix de forma diferent sobre el medi ambient.
E! paper de reciclatge és el més fàcil de fer i treballar, només cal recuperar diaris, paper blanc i tot el que té fibra, base del procés del paper, com són les caixes de cartró, etc.
Des d'una postura de defensa de l'entorn i amb la recuperació d'un procés artesanal ens trobem amb el paper, com a la matèria indònia per al desenvolupament d'aquest taller. Taller de descobriment
L'EQUIP "PAPELAS"
Aquest paper s'esrnicola i es deixa en aigua freda -una nit aproximadament- i, al dia següent es pot bullir si es vol accelerar el procés. Aquest paper es passa pel "turmix" per fer-ne pasta, a la qual s'afegeix cola per donar-li consistència, normalment va bé treballar amb gibrells grans perquè hi capien bé els motües. Un cop afegits aditius i colorants naturals, que donen textura i tonalitat, ja es pot recollir la pasta amb el motlles del tamany i forma que s'haja predeterminat.
ÉS INTEGRAT PER
ANA FDEZ. CALABUIG ADELA LÓPEZ LARRAKOETXEA LURDES ORDUNA GALAN PAZ REVILLA TEMINO ADREÇA DE CONTACTE: JOAOUIN COSTA, 48 TF. 13251 73
butlletí
"l'Ajuntament s'ha plantejat iniciar una campanya centrada en la recollida de paper i piles"
Aquests motlles són fets de dues estructures iguals, una de les quals té una xarxa metàl·lica on es recobra el paper i es filtra l'aigua, l'altre, sense xarxa metàl.lica, serveix per aguantar el paper i donar-li la forma. La pasta es treu del motlle i es posa sobre fustes i draps. Després es premsa perquè surta l'aigua i el material quede a punt per l'assecatge, últim pas de procés, que normalment es fa a l'aire lliure. El paper vegetal és molt més complicat que el de reciclatge. Primer cal buscar plantes o fulles amb fibra. Després de treballar-les es posen a bullir amb carbonat sòdic. Acabades de bullir es piquen amb martell de fusta o ferro. Una vegada picades, la resta del procés és igual al del paper reciclat.
Butlletí.- A València, per persona I dia es produeix vora el quilogram d'escombraries, del qual un 19% és de residus de paper. iQuò s'ha plantejat l'Ajuntament sobre el tema? Resposta.- L'Ajuntament sí que s'ha plantejat la recollida selectiva de paper, a l'igual que també ens vam plantejar al seu moment, la recollida selectiva de vidre. El que passa és que, sense prejudicar que es facen campanyes adreçades als adults, que es faran, la veritat és que resulta molt més fàcil canviar els hàbits dels xiquets. Per tant, el nostre objectiu serà incidir en les escoles, i que els "nanos" esperonen els pares. B.- I, en concret, sobre la recollida selectiva? R.- El problema és delicat, perquè l'obstacle fonamental no és la recollida, sinó la selecció prèvia a les cases. Ni les persones en tenen l'hàbit ni les cases actuals hi estan massa preparades. Perquè...^Com els dius tu a les persones que han de tindré tres bosses de colors diferents amb les cuines actuals?. No podem dir-los: "una l'arreplegarem dilluns i dimecres, una altra dimarts i dijous i la tercera divendres i dissabtes". Perquè el que no podem fer és triplicar el nombre de contenidors, posant-ne el de vidre, el del fem i el del paper. La recollida selectiva implicaria usar el mateix contenidor però en dies diferents. Ara bé, si tu li dius a qualsevol mestressa que ha de tindré durant quatre dies la setmana dues bosses...això no ho farà ningú. B.- No hi ha solucions..... R.- Es que, a més a més, tenim un problema afegit: els ciutadans volen que la recollida del fem es faça tots el dies, dissabtes i diumenges inclosos, la qual casa fa que no ens quede cap dia buit per poder-lo dedicar a un producte específic. En aquestes condicions, pense que ens hem de centrar en un producte: el paper, que constitueix un contingut alt del poal del fem. Aleshores, la recollida selectiva del paper haurà de fer-se per un altre procediment: que els ciutadans la deixen al portal o al costat del contenidor. B.- La gent, de fet, ja ho està fent una mica espontàniament, ino faria falta algun tipus de contenidor específic? R.- Sí, a mi m'encantaria,... el que em dóna molta por són els piròmans, / en aquesta ciutat de piròmans, n'hi una bona colla!. Perquè són contenidors de plàstic que a dalt tenen una ranura com si foren una guardiola. De totes maneres....^es molestarà la gent en trossejar els cartons i el paper si posem el contenidor?. A més a més, tenim un pressupost reduït, jo voldria cobrir primer les necessitats de papereres i contenidors del fem. B.- La gent consclenclada pot ampliar-se mitjançant campanyes.... R.- Això és fàcil de fer amb
pocs diners en pobles petits o ciutats mitjanes: i la campanya ix brodada. En la ciutat de València, però, la cosa és més complicada. Us contaré l'experiència de recollida del vidre: a 70 establiments hostelers se'ls va oferir uns contenidors especials per recollir el vidre, la campanya no ha tingut èxit ja que només 18 han contestat, jl oferíem la recolllida amb la periodicitat que ells volgueren!. El vidre, d'aquesta manera ix al preu de pernil de Jabugo!. B.-iCompensaria econòmicament la recollida de paper?, i Se n'ha fet cap estudi? R.- No, sols sabem el que costaria posar els contenidors amb una mitjana d'un per barri: uns 20 milions de oessetas. B.- Hi ha hagut experiències pilot com a l'Illa Perduda, i Per què no es va dur a terme? R.- En principi s'intentava fer una experiència que era arreplegar piles, draps i vidre en aqueix barrí, però no va dur-se a terme perquè no hi havia prou pressupost i hi havia problemes per emmagatzemar els residus recollits. Fer una camoanya integrada de recollida selectiva en un sol barri era orou difícil. L'Ajuntament s'ha plantejat ara una campanya per a tota la ciutat centrada en la recollida de paper, piles i continuar amb el vidre. La campanya tindrà un aspecte propagandístic important en associacions, col.legis, autobusos, etc. També farem capsetes de cartró per arreplegar les piles. B.- Les campanyes haurien de ser a llarg termini i no puntuals... R.- Sí hi estic d'acord, però jo vull que es comprometen les organitzacions de tipus mitjà: associacions de veïns, etc. Perquè les campanyes han de calar en la consciència social, així tindran una continuïtat en el temps independentment de qui estiga a l'alcaldia. B.- Es recullen els residus del propi Ajuntament? R.- Sí, és la indústria paral·lela dels bidells. B.- No haurien de divulgar els ajuntaments l'ús del paper reciclat i utilitzar-ne ells? R.- Es difícil proveir-se de paper reciclat en grans quantitats, sobretot pel que fa a l'imprés normalitzat, i a més existeixen contrates amb empreses gràfiques que et serveixen el paper més barat que tenen. Butlletí.- Clar que el problema està en els impressos normalitzats, en el paper d'ordinador, en la propaganda, etc; perquè els diaris o els envasos ja es fan amb paper reciclat. Però és en el primer cas on faria falta una actuació doble de les administracions: normativa, per una banda, obligant a què tota aquesta paperassa es faça amb paper reciclat i, per altra, de creació de demanda per ser grans consumidors.
11