63 D
E
S
E
M
B
R
E
9
O
Mentre s'inicia el gros de la campanya, la Junta Electoral Central no està per la faena
Entrebancs per a la Iniciativa Legislativa Popular El fet de reunir 500.000 signatures d'arreu l'Estat per endegar la Iniciativa Legislativa Popular Antinuciear ja és de per si un repte prou difícil com per a reblar el clau amb dificultats afegides a les que ja estableix la llei. Açò exactament és el que està fent la Junta Electoral Central amb la pretensió d'afegir a les signatures més requisits dels previstos en la Llei Orgànica 3/84. El període decisiu El repte d'aconseguir el mig milió de signatures per plantejar un referèndum s'està concretant a tot arreu de l'Estat. De fet, fins ara només estàvem en ei pròleg de la campanya. El període clau per aconseguir el suport ciutadà al projecte de tancar les centrals nuclears comença realment a partir d'aquest mes de desembre... i les dificultats i entrebancs comencen també a fer-se notar. La Comissió promotora de la Iniciativa Legislativa Popular ha denunciat fermament els obstacles que pateix per part de la Junta
Electoral Central que interpreta de forma restrictiva la Llei Orgànica 3/1.984. Mentre que la Constitució preveu, en l'article 9.2, la participació directa dels ciutadans i grups en la vida pública, possibilitant l'accés al legislatiu de proposicions de llei que no hagen obtingut ressò en les formacions polítiques amb representació parlamentària, la Junta Electoral Central, allunyant-se d'aquest esperit, introdueix una sèrie de traves que afectaran negativament l'aplicació de la ILP. Cursa d'obstacles Segons s'estableix en la
Llei Orgànica, perquè el Parlament debata una ILP -com la promoguda per més de
300 grups ecologistes i que en cas d'aprovar-se significaria el tancament i desman-
tellament de totes les Centrals Nuclears de l'Estat esPassa a la pàgina 4
A València, brillant cloenda de la campanya de la Coordinadora per Sa Defensa del Bosc
L'Agència del Medi Ambient no permet d'instal.lar una empresa làctia al Paratge Natural
Manifestació de 3000 persones en suport de la Llei del Bosc
S'allunya l'amenaça contra el Fondo d'Elx
El final de la llarga campanya de suport popular al projecte de llei de protecció del bosc va consistir en una manifestació a la ciutat de València. No dubtem a qualificar de molt exitosa la con-
vocatòria: més de 3000 persones vingudes de tot arreu del País Valencià van donar suport al carrer a allò que, a iniciativa nostra, s'estava gestant a les institucions. Prtssa a la pàgina 2
Ecologistes i llauradors, junts A principis de l'estiu passat, un projecte de macrovaqueria havia iniciat les obres d'ubicació a la vora i a l'interior mateix de la zona humida del Fondo d'Elx. Tres quartes parts del terreny previst per a la finca El Rincón s'incloïen dins del paratge. Com tantes altres vegades, els promotors van intentar iniciar els treballs sense comptar amb els preceptius estudis d'impacte ambiental. Ràpidament, però, tant els grups ecologistes (ANSE, Col·lectiu El Puntal -de Crevillent- i Acció Ecologista Agró) com la Unió de Llauradors i Ramaders van reaccionar i es va denunciar l'in-
tent. L'empresa va haver d'improvisar a corre-cuita un estudi d'impacte, tot confiant que, com és habitual, constituirà una formalitat burocràtica més. Davant d'aquest vergonyós estudi, les organitzacions esmentades vam presentar al·legacions molt documentades. La Llei d'Impacte, a prova Com afirmàvem a la introducció de ies al·legacions: "el projecte presenta nombrosos aspectes poc clars en els terrenys social i econòmic més elementals [...] [Lamentem] la deplorable falta de professionalitat dels tècnics que s'atreveixen a signar un document d'aquest estil [ens referíem a
l'Estudi d'Impacte]", i concloïem: "Si el projecte és aprovat, no només la protecció del Paratge Natural del Fondo d'Elx esdevindria irrisòria sinó que seria la pròpia Llei d'Impacte Ambiental la que es convertiria en paper mullat i l'Agència del Medi Ambient en còmplice d'aquesta burla". La decisió era, en efecte, una pedra de toc de la seriositat en l'exigència d'aquesta mena d'estudis. Aquest COlp, i Agència del Medi Ambient ha respost com tocava que ho fera: rebutjant el projecte... i és que, efectivament, la cosa era ben clara. Vegem el que afirma la pròpia Agència sobre l'estudi d'impacte: Passa a la pàgina 7
al meu parer... D ES EM BR E
Manifestació pef bosc Entrebancs a la ILP Respira Fondo..
19 9 0
pàg. 1 i 2 ,pàg> t i 4 pàg. 1 i 7
Porros i vots ............................„ pàg. 2 Entrevista amb Lerma..,.
.pàg. 2
Entrevista amb Otto Wolff
pàg. 3
Pista al Penyagolosa
pàg. 3
Abocaments al Millars
pàg. 4
Ampliació" del
Port.........
S'ha parlat de
....pàg. 5 pàg. 5
Crisi del Golf ï Energia
pàg. 6 i 7
Expo Paper Reciclat..»
pàg, 8
No a farbre de Nadal
pàg. 8
La bici a Dinamarca
pàg. 8
ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ associació per a la defensa i l'estudi de 3a natura ai Pafs Valencià
Camp de Morvedre St. Josep. 11 46520 PORT DE SAGUNT L'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 VALENCIÀ (Tf. 96/331 78 64)
La Ribera Santa Teresa. 2-2a-4a 46600 ALZIRA (Tf. 96/240 02 21) La Valldigna La Casa Verda Roser, 97 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA
Dipòsit legal 1692-1985
R e d a c c i ó Jordi Bigas, Paco Molina, Quique Meseguer, Boro Miralles, Carles Belda, Xavier Pujol, ;; Juanjo Villanueva
M a q u e t a c i Sandrà Figuerola, Pilar Martin
Col·laboradors Gràfics Manolo Roldàn, Pep Bondia
Ajuntament de València: vots contra porros Pública fumata Un recurs dïnconstitucionalitat, una campanya de recollida de signatures, l'opinió unànime dels comentaristes polítics que es tracta de demagògia pre-electoral, una multitudinària fumata pública de porros a la salut de l'Ajuntament i 46 multes de 25.000 pessetes és el resultat -de moment...- del famós ban de l'Ajuntament de València contra el consum de drogues en públic. La justificació socialista de la mesura es basa en el concepte de moralitat pública. No és estrany que els representants polítics de la dreta i el delegat del Govern central hagen estat els únics que han aplaudit la decisió. La iniciativa, lluny de plantejar el problema seriosament, es tracta com l'assumpte dels estornells de la Gran Via: s'aparta de la vista mitjançant focs artificials per traslladar-lo a un altre lloc. Està bé que es controle que les conseqüències potencialment perilloses del consum de drogues (xeringues a la via pública, per exemple) no facen mal a la salut dels ciutadans, però aquesta preocupació esdevé un sarcasme quan qui ho aprova, dicta o signa els bans aguanta una cigarreta amb l'altra mà. Està ben clar: de la mateixa manera que es sanciona el consum d'un porro en un bar s'hauria de penalitzar qui fuma un havà en un restaurant o beu un whisky en públic. La primera cosa és nociva, la segona immoral. O siga, que, al remat, tot depèn de qui ho
quan ell i nosaltres érem xiquets no ens deixaven veure el sexe i no per això hi hem Esquerra i llibertat renunciat ni hem deixat de A aquestes incongruències practicar-lo. Al contrari. Pos'arriba quan l'esquerra perd sa-te'l, posa-li'l. Una altra la dignitat per seguidisme de les actituds de la dreta (si és perla: la senyora alcaldessa diu coses com "si els drogaque encara podem parlar de dreta i d'esquerra). Els pro- addictes (no consumidors) no poden pagar la multa, ja gressistes s'han significat ho faran els seus pares", sempre per la defensa ferma afirmació que va fer, supode la llibertat del'individu. sem, pensant en la joventut Una lluita que ha costat de la Plaça de Cànovas, els grans esforços i sacrificis. papàs de la qual gaudeixen L'objectiu és de moure la sod'un nivell adquisitiu suficietat per anar aconseguint cient per fer front a aquestes un ciutadà cada volta més despeses. I és que de tant responsable gràcies a l'exerd'observar els estornells la cici de la llibertat. I la llibertat mirada de les nostres autories basa en la capacitat d'etats municipals no va més lecció, amb més motiu encaenllà de la Gran Via... ra quan les repercussions cauen sobre un mateix. L'acció tutelat* de l'Estat en allò Senyora Clementina: puque és quotidià i personal blicar un ban sobre consum camina en direcció contrària de drogues en públic de la a la lluita per les llibertats. manera que ho ha fet, sense Fóra bo que tots ho tin- estudis ni seriositat, afusellat del de Toledo (ves per on!) i gueren tan clar com el mirant de cua d'ull la dreta col·lectiu de joves que sota perquè no se li anticipe de el lema porros sí, porres no cara a les eleccions, pot porargumenten: "Reivindiquem tar pèssims resultats. Els el dret de viure, expressarvots que no guanyarà per la nos, fer festa, tal com nosaldreta els perdrà probabletres volem. A la nostra mament per l'esquerra a la qual nera. Una societat democràno mira. Aplique's aquell satica no es pot basar en el vi refrany valencià que diu control i en la imposició so"més val perdre que perdre bre els seus membres sinó més". en la seua lliure determinació". A partir d'ara cada volta que hàgem d'anar a l'Ajuntament farem allò que van fer A la recerca del vot perdut els Beatles al Palau de BucQue hi pense, el senyor rekingham el dia que foren gidor de seguretat ciutadana anomenats cavallers: ens fui que ens estalvie la vergonya d'haver-li de sentir a dir marem un porro en els lavabos. I no els en passarem que "és perquè no ho vegen cap. els xiquets...". Fem memòria al senyor Cabrera, membre Lo dervix de Russafa d'Izquierda Socialista, que faça...
Entrevista de la Coordinadora Per valorar la importància de la manifestació cal no perdre de vista que la convocatòria no era en calent, és a dir, no era motivada per un esdeveniment extern a la dinàmica nascuda al si dels grups ecologistes. Remarquem aquesta idea: no es pot comparar amb altres actes fruit, per exemple, de la inquietud generada per un accident nuclear o per l'amenaça d'instal.lació d'un magatzem radioactiu... En aquest tour de force amb la inèrcia de la ciutadania, modestament, creiem haver guanyat: un reivindicació en positiu també pot treure gent a! carrer. I, sobretot, els que han demostrat els resultats d'un treball ben fet són els companys del Maestrat, de l'Alcoià, de Morvedre i tots els de les diverses comarques amb els nombrosos autobusos vinguts d'allà.
del Bosc amb Joan Lerma Diàleg i fermesa Una representació de la Coordinadora del Bosc va mantindré el 14 de novembre (quatre dies abans de la manifestació) una entrevista amb el President de la Generalitat valenciana per lliurar-li la proposta ecologista dels continguts de la futura Llei de Protecció del Patrimoni Forestal Valencià. Així mateix, se li va explicar els objectius que pretenem amb aquesta proposta de llei i es va posar en relleu la nostra postura de diàleg davant l'Administració i tots els sectors socials, la qual cosa no està en contradicció amb la denúncia ferma de tots els atemptats contra el medi ambient. La Coordinadora ha demanat al senyor Lerma que la llei siga elaborada'dins la present legislatura (tal com han demanat tots els grups polítics del Parlament valencià) i, a més a més, presentada amb el temps
suficient per tal que siga possible el debat i eventual aprovació abans de la dissolució de les Corts prevista per a la primavera. Cal tenir present que en cas contrari la llei decauria i tot el procés hauria de començar de nou. Respecte al contingut original de la llei També vam demanar que es servarà el màxim respecte als continguts de la proposta original, els quals han obtingut el suport de totes les forces polítiques i d'un gran nombre de ciutadans i d'entitats socials. Si el projecte original sofreix retalls o modificacions greus, la seua eficàcia esdevindrà nulla. Els ecologistes i totes les forces socials que hem donat suport a la campanya SALVEM EL BOSC ens veuríem obligats a portar a cap una forta campanya de denúncia d'aquesta burla a l'esperit del projecte.
La Casa Verda
Entrevista amb F. Otto Wolff, coautor del Manifest Ecosocialista
"Volem produir idees, no un partit"
Un dels redactors del Manifest Ecosocialista, Friedrich Otto Wolf, va ser a València el passat mes de novembre, i va dictar una conferència a l'Aula de Graus de la Facultat d'Econòmiques sobre el Manifest Ecosocialista, document que l'any passat va estar divulgat per diversos intel·lectuals europeus. En el document es proposa una alternativa d'esquerres, un moviment de canvi social basat en l'ecologisme. Wolf, a més a més, és conseller del Grup parlamentari Die Grüne al Parlament Europeu i professor de la Universitat Lliure de Berlín. Després de la conferència dialogàrem una estoneta per al Butlletí. Butlletí.- Com i per què naix el Manifest Ecosocialista? Quins en són els objectius? Resposta.- El Manifest
naix d'una reunió que celebràrem a Lisboa gent de la vella i la nova esquerra, ecologistes i moviments de suport al Tercer Món, a propò-
sit de la commemoració de la Revolució del 25 d'abril a Portugal i per demanar l'alliberament d'Otelo Saraiva de Carvalho, que encara es trobava a la presó. El document respon a la necessitat de donar resposta a la crisi ecològica i a la resta d'amenaces d'aquesta fi de sigle i saber com cal posar al dia les velles idees. El Manifest no sols és una recerca de solucions per a Europa, sinó una manera de contribuir, en peu d'igualdat, amb les propostes d'altres zones del món. Aquestes són les idees que han atorgat fonament al document. Pel que fa a l'última part de la pregunta, sobre el que pretenem amb al Manifest, he de precisar que, a més de produir idees, ens hem proposat d'organitzar la discussió a l'entorn del document. En aquest sentit, el juny de 1.991, a Berlín, hi haurà una trobada de discussió. Ara bé, vull aclarir que no pretenem organitzar cap partit o tendència, tan sols obrir un debat organitzat. B.- Quines repercus-
sions i acolliment ha tingut el Manifest? R.- A Alemanya, hi ha un procés de discussió dins del corrent organitzat del Fòrum de l'esquerra, esquerra al si dels Verds, que farà un seminari per Pasqua a l'entorn del document adreçat a la gent que hi està interessada. A França la revista Polítics va dedicar un número especial al document i la primera edició d'aquest ja està exhaurida. La segona ha arribat fa poc a les libreries. A Portugal, hi ha una certa incidència del Manifest en el procés d'agrupament de l'àrea verda i alternativa que s'hi està formant després del trencament d'una part significativa dels parlamentaris del Parti-Verd que estaven molt lligats, orgànicament, al Partit Comunista. B.-1 a l'Estat espanyol? R.- El Manifest es va publicar per la revista Mientras Tanto i n'eixirà una edició en llibre de butxaca en Edicions La Catarata. Aquesta de València és la tercera discussió pública sobre el Manifest a què he assistit a l'Estat espanyol, i que ha aconseguit d'interessar a persones de moviments ecologistes, del Partit Verd, d'Esquerra Unida i d'Esquerra dels Pobles, junt a altres iniciatives petites de caràcter polític i social. En aquest sentit, a mi em sembla que fa el paper de crear una ba-
se de debat comú, d'influència d'idees que no han d'ésser, necessàriament, arrossegadores cap a un únic partit, però que són moll útils. B.- Què diries respecte dels moviments ecologistes que rebutgen participar a parlaments estatals, nacionals o fins i tot en ajuntaments? R.- Jo diria, francament, que continuen sent un element molt valuós de la nostra cultura política. Pense que en un moviment ecològic tenim moltes persones com per a que no ens calga que tots es dediquen al treball parlamentari i polític. Perquè, sense el treball sobre el terreny tampoc no es transformen les relacions socials. Es tracta d'un treball de base important a través del qual es pren consciència de la interdependència humana amb la resta d'espècies o ecosistemes. Es un treball tan fonamental com ara el treball sindical. I per ser més dialèctic afegiré que es tracta d'una tasca molt important la de cercar formes d'articulació política que permeten -de manera argumentada, explicant i no imposant- superar aquest tipus de reticències. Perquè està clar que un moviment que no troba formes específiques d'expressió política, corre sempre el perill d'ésser explotat, de manera cínica, per partits que no controla.
Una nova malifeta al macís del Penyagolosa
Pista de Vistabella a Puertomingalvo: innecessària i destructora Aquesta obra és una mostra flagrant del poc interès de les autoritats en la preservació de l'escasa natura que ens queda i de la nul.la consideració que els mereix a l'hora de "planificar" aquest tipus de projectes. En concret, el projecte consisteix en l'asfaltat de la pista que uneix Vistabella amb Sant Joan de Penyagolosa i en l'obertura d'un nou vial que enllace el santuari amb Puertomingalvo, i això malgrat existir-hi una carretera que comunica directament Vistabella amb l'esmentada població de Terol. La denúncia i aquest article han estat elaborats per la Colla Ecologista de Castelló. El pla previst ha desvelat certes incoherències administratives que passem a resumir: 1 L'Agència del Medi Ambient redacta un primer informe, el 3 d'agost, a instàncies de la Direcció General de Desenvolupament Agrari, en el qual es desestima l'obra al·legant el fort impacte ambiental que ocasionaria en aquesta zona de gran valor ecològic, a més de la seua poca justificació, atès que ja hi ha una via asfaltada fins a Terol 2. La Conselleria d'Agricultura i Pesca publica en el DOGV, el 13 d'agost, l'anunci de contractació d'obres, mitjançant subhasta pública, per un valor de 735 milions de pessetes.
butlletí
3. El 10 d'octubre, l'Agència del Medi Ambient, remet al Director General de Desenvolupament Agrari, Gonzalo Carbonell, l'expedient 367 (el mateix que l'anterior) amb data 2 de juliol on, encara que reitera l'ociositat de la nova via, omet qualsevol valoració de l'impacte negatiu que puga ocasionar l'asfaltat de la pista des de Sant Joan. S'hi assenyala que l'obra és acceptable sempre que no supose una ampliació, rectificació o variació de l'actual traçat. Aquest canvi d'actitud fa suposar que hi ha hagut una supeditació de l'informe preceptiu de l'Agència als interessos de la Conselleria d'Agricultura que, presumiblement, utilitzarà fons del FEDER, necessaris per a problemes més urgents que hi ha a la zona. La finalitat de la nova via sembla ser la de potenciar el desenvolupament turístic de Vistabella per convertir-la en un poble dormitori, des d'on es puga accedir a les pistes d'esquí de Terol de forma ràpida, tot i admirant des del cotxe el bo i millor del Penyagolosa. Evidentment, ens sembla molt lloable que Vistabella desitge millorar les seues condicions econòmiques; aquest projecte, però, no és el més encertat per aconseguir-ho: li manca el més mínim sentit comú, és un malbaratament de la natura i dels diners
i redundarà en perjudici propi a curt termini. No cal insistir en els valors naturals del Penyagolosa, encara que sí que caldria recordar que en són la seua principal font de riquesa i que, degradant-la, n'hi ha molt a perdre. La zona ja té moltes amenaces, entre les quals podríem destacar: 1. Una gran afluència de persones i vehicles (i això ara, amb la pista sense asfaltar!) que l'envaeixen els caps de setmana i les vacances, deixant darrere l'empremta de les deixalles corresponents. 2. Acampades lliures i i.legals, que sembren l'entorn d'escombraries. 3. Abundància de pistes -armes de doble tall en cas d'incendis forestals-, algunes de les quals passen per àrees amb una important vegetació endèmica eurosiberiana -relíctica al nostre País-, per no citar-ne l'autòctona, que es sotmesa a tot tipus de malifetes pels visitants. 4. Pràctiques de vehicles totterreny. 5. I, per si encara no en tinguérem prou, la Conselleria d'Agricultura, per evitar la massificació dels voltants de Sant Joan, hi té prevista l'adequació d'una zona d'acampada a la muntanya Bovalar de Vistabella amb el consegüent perjudici per
Maquinària pesant obrint la pista Vallibona Rosell a la població d'aus rapinyaires que hi niuen. Per tot això, el futur del Penyagolosa i, en conseqüència el de Vistabella, passa per una protecció real i efectiva des tots els sectors implicats, amb una vigilància eficaç que incite els turistes, de grat o per força, a mantenir un comportament cívic i respetuós amb el medi. En això s'haurien d'esmerçar els diners amb prioritat i no en du-
plicar una via ja existent i asfaltar una pista, les bones condicions de la qual queden paleses pel gran nombre de cotxes que accedeixen a Sant Joan qualsevol cap de setmana. La capacidad d'acolliment de Penyagolosa té un límit, i l'impacte d'aquest projecte en l'ecosistema, ja fràgil, suposarà un avanç de la degradació d'una de les zones que, fins ara, millor es conservaven al País Valencià.
3
Denúncia del Grup Ecologista Mediterrània
Una zona litoral
La desembocadura del Millars, feta un femer
valuosa
'l
da d'importància internacional pel nombre de parelles de camallongues que hi nidiLa desembocadura del riu fiquen. No obstant, el '88, Millars pertany als termes municipals d'Almassora i Bo- quan ja s'hi havia establert una colònia de les mateixes rriana, en la ratlla divisòria proporcions que la de l'any entre la Plana Alta i la Baixa. anterior, aquesta fou arrasaLa zona més interessant des da en obrir les comportes del punt de vista ecològic s'estén des de la vora de la que regulen el nivell d'aigua del pantà de Sitjar. L'aigua mar fins aproximadament 3 baixà tumultuosament pel llit Km cap a l'interior del llit del riu. A la gola, s'hi distingeii arrossegà la pràctica totalixen dos tipus d'hàbitats: un tat dels nius. de més sec, abundós en plantes nitròfiles com les Les amenaces gramínees dels saladars i un altre, molt més humit, aquàLes amenaces més importic, on predominen canyistants que té a hores d'ara la sers, bogues i canyes. desembocadura del Millars són: - Contaminació per proEls hàbitats aquàtics del ductes líquids; inexistent o Millars es concentren en deficient depuració d'aigües dues zones d'origen diferent: residuals i de sòlids. la primera es forma pels vessaments de les aigües residuals de la depuradora - Extracció d'àrids. d'Almassora; la segona, si- Apropiació indeguda de tuada a la desembocadura, part del llit del riu. quasi vora mar, es produeix - Transformacions del llit pels afloraments de les ai- del riu, com les efectuades gües subterrànies. per l'Ajuntament de Borriana, on s'han convertit 34 Ha de matolls en camps d'hortaEn aquesta zona humida nidifiquen espècies com ara lisses. - Obertura de les comporel collverd, la camallonga, la tes dels embassaments, fotxa, el corriol i la polla d'aisense que hi haja cap coorgua. dinació sobre els efectes que allò pot originar. L'any 1.987 fou consideraEl paratge
Femer a la desembocadura del Millars El Grup Ecologista Mediterrània, d'Almassora, vol denunciar la situació a què està sent sotmesa la desembocadura del riu Millars, degut a l'abocament incontrolat d'escombraries tant domèstiques com industrials i als vessaments de caràcter tòxic procedents de les empreses dels pobles dels voltants. Tota aquesta brutícia origina la mort de milers de peixos, per intoxicació, i de les aus que els puguen ingerir. A més dels problemes de contaminació esmentats, la zona està patint una extracció abusiva d'àrids amb re-
percussions que qualifiquem de greus. L'empresa LUBASA, de la qual és propietari Luis Batalla, amb el corresponent permís de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer però sense llicència de l'Ajuntament d'Almassora per al moviment de terres, està utilitzant uns terrenys dels que diu que n'és propietària- per a l'extracció d'àrids. Segons que informa la Confederació Hidrogràfica, LUBASA es compromet a reblir amb escombraries l'espai deixat per les extraccions. En realitat el que està
fent l'esmentada empresa és fer-se el seu abocador particular: primer aboquen el contenidor de rebutjalles i escombraries i després ve el corresponent camió d'enderrocs que amaga l'anterior. S'han fet les corresponents denúncies, tant per part del grup Mediterrània com per part de l'Ajuntament. A l'Agència del Medi Ambient asseguren que l'empresa treurà el fem que hi ha abocat -el tema, fins i tot, ha eixit a la premsaperò, en realitat, el que continuen fent és soterrar els milers de tones de fem amb el corresponent maquillatge.
Entrebancs per a la Iniciativa... Ve de la pàgina 1 panyol- cal presentar-hi prèviament 500.000 signatures vàlides, per a la qual cosa han d'anar acompanyades de nom, cognoms, DNI i municipi on està censat el firmant. A aquestes dades, úniques exigides per l'article 9, punt 1 de la Llei, !a Junta Electoral n'afegeix, de manera totalment arbitrària, quatre més: data, municipi, província de naixement i adreça actua!. La introducció d'aquestes noves dades, la finalitat de la qual serà estalviar treball als funcionaris de torn, dificultarà la recollida de signatures, en fer que siga una tasca més complicada i tediosa; a més a més, pot tirar enrere a l'hora de signar a persones que hi vegen envaïda la seua intimitat i, per úiiim i encara més gieu, pot ser motiu d'invalidesa si alguna de les dades no és correcta o ha canviat, tal i com sol passar amb el domi-
4
cili. La Comissió Promotora ha decidit recórrer aquesta interpretació de la Llei, malgrat que la Junta Electoral Central ha comunicat ja l'inici del termini de sis mesos establert per la Llei esmentada per a la recollida de les signatures, ia qual cosa ens obliga a iniciar l'arreplegada amb les noves dades afegides i imposades.
Per acabar amb l'energia nuclear calen milers de fedataris! Calen íedataris i fedatàries per a participar en la ILP. Aninr arreplegar signatures al lloc de treball o d'estudi és cosa feta. Posa't en contacte amb La Casa Verda de València si hi estàs disposat.
Moltes gràcies! El grup El Ultimo de la Fila ha cedit a 22 organitzacions ecologistes part dels beneficis obtinguts en la gira estiuenca, com a contribució a les campanyes que fem aquests grups ecologistes en defensa del medi ambient. Acció Ecologista Agró ha estat un dels grups que va col·laborar amb El Ultimo i vol expressar públicament el seu agraïment al conjunt per aquest ajut i per la tasca de suport i difusió del que fa el moviment ecologista.
La Casa Verda
Nous arguments per oposar-se al projecte
El debat sobre l'ampliació del Port de València encara cueja
ment dels desequilibris territorials originats per una macrometròpoli -València en aquest cas- que xucla recursos en detriment d'una ordenació racional del territori; al capital li pot interessar la concentració, el que ja no està tan clar és que açò signifique millorar la qualitat de vida. Pel que fa a les repercussions sobre l'entorn, es va incicidir en tot allò que ja denunciaven en el Butlletí de setembre, és a dir: pressió sobre els Poblats Marítims; deteriorament, en algun cas definitiu, de les platges de Natzaret i el Saler; augment del trànsit de vehicles -les empreses i la dreta municipal insisteixen en la necessitat de l'accés nord al Port-; destrucció de l'horta; contaminació de les aigües, etc. Obscurantisme
En una de lea habituals Aules Verdes, la Comissió de Transport d'Acció Ecologista Agró va reunir diverses persones per tractar en profunditat el tema. El debat es va centrar en dues vessants: l'impacte medioambiental de
l'ampliació i la manca d'informació clara que ha planejat sobre aquest assumpte. Heus ací, tot seguit, algunes de les principals consideracions que s'hi van fer. Pros i contres
Un dels punts de vista que va aparèixer al debat va ser el d'aquells que pensen que el dany ja està fet i que la cosa no té remei. D'altres participants, però, insistiren en el fet que cal oposar-se a tot allò que supose l'aug-
D'altra banda la informació pública sobre el projecte ha estat ben escassa. Se'ns ha intentat convèncer dels grans beneficis que comporta per a la ciutat, ocultant sistemàticament els perjudicis. No és cert que un superport com aquest haja de generar més mà d'obra i un apreciable valor afegit. La rendibilitat per a les empreses interessades (les encarregades de les obres o el Port Autònom) és clara, però
el conjunt de la població ix, com en tantes ocasions, perdent. Com a mostra, un detall: el 8 0 % dels nous espais serien per a contenidors en vies de pas, que no necessiten mà d'obra i que estan en mans de navileres estrangeres que demà, si així els interessa, poden desviar el trànsit cap a un altre port de la Mediterrània. Sembla que el contracte de les obres ha estat adjudicat directament a "Dragados y Construcciones" sense subhasta. Per què? Un altre element a considerar és que no hi ha hagut un estudi d'impacte ambiental seriós i independent, cosa que no ha suposat el més mínim obstacle per a l'Administració a l'hora de prendre decisions. Més encara, ni l'Ajuntament ni la Generalitat no han fet ús de les seues competències per tal de defensar els interessos col·lectius. De nou ha estat als despatxos de les empreses que projecte ha nascut i s'ha criat. I entre tot açò, anem veient com aquelles tímides esperances de "creixement zero" qi'e generava el PGOU, o la possibilitat d'acostar la ciutat al mar d'una manera civilitzada, s'esfumen. S'esfumen amb ports gegants, ciutats del transport i accessos nord i sud.
S'ha parlat de... s'ha parlat de... La decepció que ha produït la Conferència sobre el Clima Respondre amb bones intencions a problemes tan greus per a l'ésser humà com el canvi climàtic que produirà l'alta concentració de gasos (CO2, CFC, òxids de nitrogen, metà, etc), no pot crear altre que desassossec i mala llet. La II Conferència Mundial sobre el Clima celebrada a Ginebra, i a la qual han assistit delegacions de 128 països, va acabar amb la declaració política que recull la necessitat d'adoptar mesures globlas per frenar les conseqüències del canvi climàtic. Aquesta declaració, però, eximeix de compromisos concrets els governs, ja que no té caràcter vinculant. La retòrica sobre el perill que corren els Estats illencs, les terres baixes i costaneres, les zones àrides i semiàrides ha estat això: paraules vanes. El representant de la delegació nord-americana ha dit "que sí, que molt bé, que encantat...", però que s'oposaven a una reducció o estabilització d'emissions tot fixant-hi percentatges. En canvi, el representant de la delegació siriana ha dit taxatiu: "que s'arromanguen els qui més contaminen". 0 si-
butlletí
ga, nosaltres inclosos. El d -ixement del pressupost de les Conselleries d'Agricultura i Administració Pública de cara al 1991 Tal com ens té acostumat, aquesta ha estat la traducció immediata, i lògica, de les declaracions del Sr. Lerma en el discurs de política general, on va proposar l'aplicació d'una contundent i decidida política de defensa del medi ambient. El Sr. President ha dit prou!: cal ser conseqüent d'una vegada per totes i arraconar definitivament el vici de passar-se per l'entrecuix els compromisos. Es per això, doncs, que ara ha disposat d'una ocasió d'or per a demostrar-ho. I no serà perquè no estàvem desitjant-ho!. La realitat és aquesta: són precisament les dues conselleries que tenen competències en l'àrea del medi ambient les que apenes experimenten augment (3%), davant una mitjana del 14% i enfront d'un
25% que experimenta, per exemple, la Presidència de la Generalitat. Ves per on, són ia protecció i potenciació dels paratges naturals i els programes d'extinció d'incendis els capítols més afectats pel retall.
La nul.la efectivitat punitiva de l'anomenat delicte ecològic Funcionaris, juristes i ecologistes coincideixen a assenyalar que l'article 347 bis del Codi Penal espanyol, que regula el delicte ecològic, és imprecís, insuficient i inoperant. Per fer-nos-en una idea, només cal atendre a la dada següent: set anys de vigència que porta la llei i encara no hi ha cap manifasser a la garjola complint condemna sota aquesta figura legal. Segons l'advocat Carlos Martínez, membre de la CODA, la delinqüència ecològica és de celi blanc, ja que els infractors solen ser empreses per a les quals pagar una multa és un epi-
sodi sense importància. Ara bé, tenim l'esperança que, tal com ha dit el ministre de la cosa, el nou Codi Penal ampliarà els tipus penals dels delictes ecològics. Estiguem expectants davant la nova definició del delicte ecològic... La manifestació pel sanejament del Segura Prop de 3.000 persones es van manifesar a Oriola demanant el sanejament integral del riu Segura. La manifestació estava convocada pel col·lectiu unitari PRORIU SEGURA. La major part dels abocaments es troben situats a la conca mitjana; només a la província de Múrcia, se n'han comptabilitzat 1.023. No cal dir que pràcticament tots són il·legals. Els manifestants no només demanaven la construcció de noves depuradores, sinó que les existents funcionen com cal i no a batzegades.
La impunitat amb què ha quedat la mort de l'ós "el Rubio", una vegada coneguda la sentència que n'ha absolt l'autor. I allà va que s'alça e! monstre espaventable de darrere una matera de íenoll, i d'una revolada se situa, amenaçador, a un pam de l'indefens caçador que, esglaiat per l'esgarrifós aspecte de la bèstia maligna, reballa l'arma inofesiva, la qual es dispara amb tan mala fortuna que el tap de suro s'enfila per un forat del morro, travesa la pituïtària i s'allotja a la base del cervell, provocant-li la mort instantània. Vista la sentència que ha produït el judici que s'ha seguir contra l'escopeter que va assassinar l'entranyable ós "Rubio", no ens extranyaria gens que, d'ara endavant, els escorxaires intentassen vendre com a versemblants historietes tan surreals com la que us acabem de narrar. De més verdes en maduren. Malament.
5
Una interessant aportació del grup madrileny AEDENAT-FOE al debat sobre les conseqüències del confiicte
Implicacions energètiques de la crisi del Golf Pèrsic augment de les necessitats Abans d'entrar en matèria, energètiques. advertim que les reflexions que segueixen són per al Aquesta falta de previsió, cas d'una disminució de l'oque augmentarà l'impacte ferta mundial de petroli en brut provocada per un con- de la crisi, té molt a veure amb la política de Carlos flicte llarg però no massa inSolchaga, ministre d'Econotens, on les hostilitats milimia i Hisenda, de transferir tars tenen lloc però no assoals usuaris la disminució leixen dimensions catastròfidels preus del petroli per tal ques. Creiem improvable un de combatre les tensions inretorn ràpid a l'estatus anteflaccionistes. Política que, rior, i són impredecibles les malgrat ser molt popular, ha, conseqüències d'una guerra estat reiteradament criticada total a la regió, les possibilipels grups ecologistes, detats de la qual no cal bandegut al fet que potencia el jar. Partim doncs de la hipòmalbaratament energètic. tesi que es produeix un augment sostingut, per bé que Per entendre millor el propot presentar alts i baixos, blema cal dir que quasi la del preu del petroli. L'article meitat dels consums es gasha estat també publicat a la ten en el transport en forma revista Hacer. de gasolina, querosé i gasoil A i B. L'altra meitat va a Aquest augment provoca raure a la indústria i al secun ascens en cascada del preus de la resta de com- tor domèstic en forma de GLP (butà i propà), gas-oil bustibles que són demanC, fuel-oil, naftes i d'altres dats per intentar substituirlo. Cal no oblidar que el pe- productes. A més a més, quasi el 99% de l'energia troli suposa, aproximadaque consumeix el transport ment, el 50% de l'energia consumida arreu del món. és petroli, i en el cas del transport per carretera, que Aquesta pujada general dels és el que experimenta un preus provocaria, al seu major creixement, és dei torn, una notable recessió 100%. econòmica, que seria més pronunciada com més alt fos Resumint el que estem el preu del barril i afectaria dient fins ara en poques pamés als països amb un conraules: el gravíssim problesum elevat d'energia per ma que planteja la crisi del unitat de Producte Interior petroli és que la pràctica toBrut (PIB). talitat del transport en depèn, sense que existesquen Quan s'escriuen aquestes combustibles alternatius. notes, el preu del petroli L'assumpte s'agreuja si penestà a l'entorn dels 25-30 sem, d'acord amb les previdòlars per barril, mentre que en 1.980 va arribar als 40. sions, que a l'Estat espanyol -i en el conjunt de països Cal, però, apuntar alguna didesenvolupats- el transport ferència entre aquella crisi i serà el primer consumidor l'actual, ja que en l'interval d'energia a partir de 1.995 o s'han fet esforços per diverdel 2.000. El problema resulsificar les fonts energètiques ta paradoxalment cruel si i per reduir, en la mesura que siga possible, els con- hom pensa que quant més petroli consumim més dismisums superflus, la qual cosa nueix la velocitat a la qual n'ajudarà a atemperar els ens desplacem. El cas límit efectes. del que diem és l'estat de Califòrnia, que és on més El cas de l'Estat espanyol petroli gasten per habitant és significatiu de l'evolució ja en transport, el que més que, després d'una primera percentatge d'espai dedica a etapa (1.982-85) caracteritcarreteres i on tots els anazada per una disminució de listes coincideixen en què no la quantitat de petroli dese superarà la velocitat mitmandada i per increments jana de 23 km/h, al menys moderats de l'energia confins el 2000. Sospitem que sumida, es passa -després deu ser això l'american way del descens del preu del of life que Bush vol preserbrut- a increments en el convar amb aquest conflicte... sum de petroli i a un major
6
per al transport (benzines i gas-oils) a costa dels productes industrials i de geneDesprés de tot el que hem ració elèctrica (fuel-oil). No obstant això, tant pel que fa exposat, és clar que a curt a l'Estat espanyol com a la termini no existeix cap font CEE, hi ha un notable dèficit d'energia que, en sentit estricte, siga alternativa al pe- de gas-oils i un clar superàvit de fuel-oil. En el nostre troli. Així, per exemple, el cas, durant els últims anys gas natural pot substituir els vénen exportant-se més de GLP, els gas-oils o el fuei en sis milions de tones de fuel consums domèstics, induscada any. trials i en generació d'electricitat, però no a la benzina d'automoció. El que sí que ES L'ENERGIA NUCLEAR pot fer-se és substituir alLA SOLUCIÓ ? guns derivats del petroli per Amb tot el que hem dit, fonts alternatives i tractar creiem que s'està responent d'obtenir, amb la mateixa a la pregunta més popular quantitat de brut, més pro- respecte d'aquests temes: DE MOMENT, SENSE ALTERNATIVES.
s'hi utilitza. Malgrat el que hem dit, és possible que la crisi del petroli influesca en la propera revisió del Pla Energètic Nacional (PEN), i hom pressione amb la finalitat d'obtenir llum verda per a la central nuclear de Valdecaballeros (Extremadura). Açò és així perquè hom preveia un creixement de la demanda elèctrica -que els tecnòcrates jutgen com a moderat i els ecologistes com a aberrantdel 3% anual. Per cobrir aquesta demanda pensaven recórrer a la cogeneració, a la construcció de noves centrals de carbó i hidràuliques, a importar energia de França i a utilitzar els més de 8.000 megawats de generació d'electricitat per fueloil que avui estan pràcticament detinguts. Cal subratllar que aquesta potència és superior a la nuclear. La batalla per incloure Valdecaballeros en la relació va liquidar-se amb la derrota del sector pronuclear del PSOE, que arrossegà el secretari general de l'energia, el pronuclear Pérez Pita, a la dimissó. Aquest fet inicià la pugna entre Solchaga i Alfonso Guerra, que hem patit durant l'estiu.
ductes insubstituïbles. Açò és possible perquè el petroli és una barreja homogènia d'hidrocarburs molt diferents que, per destil·lació fraccionada es transformen en els derivats ja al·ludits (benzines, gas-oils, fuels...). Per a una quantitat determinada de brut, les proporcions entre els diferents productes són fixes. Existeixen, però, una sèrie de tècniques (craking catalític, tèrmic, reformat..) que permeten modificar, dins d'uns certs marges, aquestes proporcions. La implantació d'aquestes tècniques a les refineries és molt costosa i necessita llargs períodes de temps, per la qual cosa la seua realització requereix d'una acurada planificació a llarg termini. Després de les dues crisis del petroli les refineries espanyoles han augmentat de forma notable la seua capacitat de produir combustibles
iPot l'energia nuclear contribuir a solucionar el problema del petroli?. Convindria, no obstant, matisar més la qüestió. Un primer element és saber que no té res a veure la participació de l'energia nuclear amb la del petroli. L'Estat espanyol n'és un bon exemple: mentre la "nostra" producció d'energia elèctrica d'origen nuclear supera en set punts la mitjana comunitària, la dependència del petroli en la producció d'energia primària la supera en deu punts. I encara més ens sorprendrem en saber que la generació hidràulica d'electricidad la duplica. Un altre exemple aclaridor és l'italià, on, després del tancament el 1.988 de les centrals nuclears per referèndum popular, està minvant el consum del petroli. Un altre element és que l'energia nuclear només pot substituir el fuel-oil en la generació d'electricitat i, a l'Estat espanyol en sobra, de fuel, i apenes
Llavors, hom pensava utilitzar la potència elèctrica del fuel-oil, que avui produeix menys del 2% de l'electricitat, per assolir el valor que la CEE ha aconsellat als seus membres com a límit: el 15%. En les primeres reaccions després de la crisi del Golf, ja s'ha sentit comentar pels pronuclears -i vist publicar pels qui els fan ressò- que podria estalviar-se petroli eliminant la participació que el futur PEN preveia per a generar electricitat; és a dir, obrir Valdecaballeros. Fóra avorrit d'insistir que això no soluciona el problema: de fuel en sobra i en sobrarà. Podria afegir-s'hi, a més, que si el petroli s'encareix la recessió que provoca indueix una disminució sobre la demanda elèctrica suPassa a la pàgina 7
La Casa Verda
Implicacions energètiques de la crisi del Golf Pèrsic Vé de la pàgina 6 perior a la producció d'una central nuclear, per la qual cosa, en cap dels casos té sentit pensar en l'obertura de Valdecaballeros. A més, la terminació de la central originaria una forta demanda d'energia just en el moment en què aquesta és més cara, i augmentaria, de pas, la inflacció, que en aqueix moment serà alta. Tot això, per produir electricitat quan el petroli, potser, torne a estar més barat. Malgrat la irracionalitat del projecte, la polèmica tornarà a estar d'actualitat. Dues energies amb futur La vertadera "eixida de progrés" a aquesta crisi hauria de venir per una aposta decidida per les dues energies amb major futur: les energies renovables i, sobretot, l'estalvi energètic. La segona és la que ofereix millors perspectives a curt termini. Una de les coses que les crisis del petroli del 1.973 i
1.979 evidenciaren és que és factible el creixement econòmic sense el creixement del consum energètic. Així, per exemple, la intensitat energètica (energia/PIB) de la CEE ha minvat en un 25% des del 1.973; és a dir, fa falta un 25% menys d'energia per a la mateixa producció. I encara estem molt lluny d'esgotar els límits: tal i com reconeix l'informe de la Comissió Mundial per al Desenvolupament i el Medi Ambient (més conegut com a informe Bruntland) és possible reduir la meitat del consum d'energia i créixer econòmicament un 3% als països rics. Només cal la voluntat de tirar-ho endavant. Una política ferma que conjumine mesures administratives amb incentius fiscals, ajuts a les reconversions i la investigació i, sobretot, mesures de preus adequades, oferiria resultats evidents que no es farien esperar. Per una altra banda, l'aposta per les energies renovables hauria de ser general i oferiria els seus fruits a les envistes de l'any 2.000. Les energies que tenen una viabilitat especial són la solar i
eòlica, en la doble vessant de foto-voltaica i tèrmica a baixes temperatures. L'exemple danès en el desenvolupament de l'energia eòlica és digne d'ésser tingut en compte: s'hi preveu que aquesta font energètica proporcionarà el 10% del consum elèctric abans de l'any 2.000. Aquest és el límit tècnic que la xarxa elèctrica sembla suportar actualment. Els parcs eòlics que ara funcionen i un nivell tecnològic, gens menyspreable, permetrien una implantació ràpida. Molt bones perspectives ofereix també al nostre país l'energia solar per a produir electricitat foto-voltaica, que ja és troba plenament operativa en comunicacions (radars, antenes..) i en punts allunyats de la xarxa de distribució. Una aposta decidida en investigació permetria d'augmentar-ne dràsticament els rendiments fins ferla plenament competitiva.
amb un nivell tecnològic molt inferior, com és Turquia, produeix més del 40% de l'aigua calenta sanitària amb aquesta font.
Finalment, les possibilitats de l'energia solar tèrmica a baixes temperatures són immenses. No convé oblidar que un país amb climatologia prou similar al nostre, i
Una elevació en el preu del petroli col·locaria per sobre del llindar de la competitivitat econòmica totes aquestes energies. Bastaria un recolzament institucional xivert i la rosseta. Es la major localitat reproductora per a la fotja i per al fumarell de galta blanca, espècies necessitades d'aigües de qualitat, poc contaminades. Al llarg de l'hivern, és un important centre d'acolliment d'ànatides i fotges, junt amb limícoles de pas i bandades de flamencs. La importància internacional del Fondo ve reforçada per la seua inclusió en diversos catàlegs de zones humides, com ara la categoria B de la Llista de Zones Humides d'Europa i Nord d'Africa d'Importància Internacional (1.965). Recentment ha estat declarat "Paratge Natural de la Comunitat Valenciana" per part de la COPUT (1.988).
El Fondo d'Elx
Localització Els embassaments del Fondo d'Elx se situen entre els termes municipals d'Elx i Crevillent amb una extensió aproximada de 1.650 Has., incloent-hi els embassaments de Ponent i Llevant (1.100 has. entre els dos), dues basses naturals i el terreny palustre de l'entorn. Les basses presenten aigües salines que procedeixen dels bro-lladors naturals, mentre que els embassaments reuneixen aportacions del riu Segura. El sòl el formen fang i argila molt
butlletí
compactes i impermeables de gran salinitat, la qual cosa assegura el manteniment del nivell freàtic. Junt a les pròximes salines de Santa Pola, el Fondo d'Elx és tot el que resta en l'actualitat de les maresmes que abraçaven uns quants milers d'hectàrees en la depressió dels rius Segura i Vinalopó. A més de les extensions inundades i els embassaments, amb canyissers i joncars, són també molt importants les extensions de saladar que les envolten, amb
llur vegetació halòfila corresponent, formada per salicòrnies i barrelles (soses) junt a diverses zones de palmerar i horta. Espai per a les aus Dins de les comunitats faunístiques destaquen les aus aquàtiques amb espècies amenaçades que tenen ací un dels seus últims refugis. En l'estació reproductora sobresurten les colònies de martinets blancs i roigc agróns. També les limíco: com ara la carregada i l'alfna i anàtides com el boix, el
Els impactes Diversos són els impactes que pateix el Fondo actualment. La pressió cinegètica és elevada i s'hi detecta una creixent contaminació de les aigües dels embassaments, sobretot les que procedeixen del Segura; contamina-
decidit perquè llur implantació a gran escala fóra un fet. Una estratègia com la descrita permetria alimentar esperances de triomf simultani en dues de les poques guerres justes que la humanitat té davant seu: la guerra per eliminar el risc nuclear i per reduir, en la mida possible, l'escalfament de la Terra. ció que està fent desaparèixer la vegetació subaquàtica i flotant, vital per a la supervivència d'algunes espècies d'aus molt castigades en altres llocs, per aquest mateix motiu, com el xivert i especialment el fumarell de galta blanca que nidifica sobre aquestes plantes. De gran gravetat són les transformacions i intervencions de qualsevol tipus que està patint el saladar, amb la proliferació d'enderrocs i fems, la instal·lació de camps de tir i alguns femers a l'aire lliure junt al conreu de grans percel.les. A més a més s'estan erradicant parts del vell palmerar. En altres zones es planten palmeres per comercialitzaries posteriorment, rompent el sòl i, sempre a costa del castigat saladar. Malgrat que grups ecologistes com ANSE, han denunciat aquests fets davant la Direcció del Parc, la intervenció ha esat nul·la. La conseqüència és la desaparició de part de l'entorn natural que rodeja les zones embassades.
S'allunya l'amenaça contra el fondo d'Eix Ve de la pàgina 1 - (No oferia) suficients garanties el sistema de depuració dels vessaments. - L'estudi d'impacte ambiental no garanteix, de cap manera, l'absència d'impactes notables contra l'entorn. - L'àrea on es pretén ubicar l'activitat presenta un risc màxim d'inundació. - De la instal·lació de l'activitat a la finca del Rincón
se'n podria derivar un impacte ambiental crític. - Hi ha ubicacions alternatives (...) que no han estat contemplades en l'estudi. - etc, etc. El Fondo pot respirar, de moment, tranquil. Per una vegada, doncs, tenim la satisfacció de felicitar l'Agència... i tant de bo que fóra precedent de moltes altres felicitacions!
7
Entrevista amb Erik Larsen, expert en carrils bici
rable, no hi ha costeres...). M'han comentat que la mitjana de desplaçament diari és de menys de 5 Km per persona. Això fa més demencial encara la prioritat donada a l'automòbil privat. El caos és inevitable.
La bici a Dinamarca... i a València
Molt cert. Tot això ho diem nosaltres també i fins i tot molta gent del carrer ens dóna la raó. El tema és, però, com trencar la inèrcia dels usuaris del cotxe i dels polítics, com fer realitat allò que tothom veu de sentit comú però ningú no fa...
El col·lectiu València en bici multiplica les activitats per extendre l'ús de la bicicleta a la ciutat. Un expert danès en planificació de carrils va xerrar a la Facultat de Psicologia sobre com s'ho fan per Dinamarca i com ens ho podríem fer per ací. Bocabadats ens quedàrem en veure el respecte que hi ha envers la bici per aquelles terres del nord... Aquestes són les opinions de Jens Erik Larsen, membre del grup De frie fluge, en exclusiva per al butlletí: Fins a quin punt és cert el tòpic que Dinamarca és un pals on tothom munta amb bicicleta? Jutja-ho tu mateix: una tercera part de la població usa la bici cada dia. Més de la meitat ho fa no tan sovint però sí regularment. En realitat, a Dinamarca la bici ha estat un mitjà de transport molt corrent des de principis de segle. Als anys 50 hi va haver un cert reflux en favor de l'automòbil privat, però va durar poc: des de fa uns 15 anys l'ús de la bici augmenta contínuament. Quina pot ser la raó d'aquest comportament col·lectiu tan diferent del nostre? Ho dic perquè, aparentment, no sembla que la vostra climatologia hi ajude massa... Hi concorren diversos factors. Un de molt important és la tasca d'organitzacions dedicades a promoure l'ús de la bici. La Dansk Cyclist Forbund (Organització Ciclista Danesa) té 22000 membres i funciona d'ençà l'any 1905. Ha organitzat manifestacions massives de 30
o 40 mil persones en suport al transport no contaminant. Es molt important que hi haja activistes que facen pressió... La Dansk Cyclist Forbund és només una organització reivindicativa urbana? No. També tracta la vessant excursionista i de lleure en general al voltant de la bicicleta. Un tema no és lluny de l'altre: els activistes pro-bici lluitem per ampliar la xarxa de carrils-bici rurals amb la finalitat utilitària d'establir vies de comunicació però també hi intervé l'objectiu de comptar amb itineraris lúdics. Què en pensen els vostres polítics, d'aquestes demandes socials? Cal dir que no ho veuen malament... amb diferents intensitats, és clar. El fet que la regidora encarregada del trànsit fos una membre del partit del Socialistes d'Esquerra, per exemple, ha ajudat molt a la consolidació de la bici a Copenhaguen. Els partits conservadors, però, també inclouen l'extensió
València en bici a l'Albereda de la xarxa de carrils als seus programes. Parlant de carrils, ja coneixes l'esquifit carrilet que tenim a València. Com està la cosa per la teua ciutat ? A Copenhaguen tots els carrers importants i mitjans tenen el seu carril. A l'àrea metropolitana n'hi ha més de 400 Km. Tu pertanys a un grup anomenat De Frie Fluge, que vol dir Les Aus Lliures. Què feu? Dinamitzem tota mena d'activitats alternatives. No solament en el terreny del transport sinó també en l'esfera de la convivència a les grans ciutats, per trencar la incomunicació de la gent que hi viu... Darrerament
hem enllestit un itinerari ciclista de 300 Km per Jutlàndia. Ens preocupa molt de fomentar la cultura ecologista popular, en general. Tenim una campanya de propostes de baix nivell aplicables perfectament a les ciutats actuals. Fes la ciutat verda, se'n diu. I de València, què en penses ? ...que viviu una situació lamentable. Es impossible de circular-hi amb bici. Estan destruint la ciutat amb tant d'aparcaments. Es una llàstima: té moltes possibilitats per esdevindre una ciutat on la bicicleta tinga un paper de primer ordre (elevada població amb necessitats de transport, un clima favo-
Segons la meua experiència el que cal és crear un bon carril-bici, que funcione. No és tan difícil. El riu vell és un bon marc on fer-ho. Hi ha experiències a Anglaterra en aquest sentit: els activistes han fet, pel seu compte i fent servir antigues vies de tren, carrils modèlics. La població respon i l'Ajuntament ha de pujar-se al carro... o a la bici en aquest cas. El més important és que l'itinerari siga pràctic.
L'Exposició sobre el paper reciclat: tot un èxit Des del 21 de novembre fins el 20 de desembre haurà estat oberta l'exposició. En el moment de fer aquestes ratlles ja l'ha visitada més de 60 col·legis. Després anirà a "Expojove" i, el febrer, estarà mes i mig de forma itinerant en diverses facultats de la Universitat de València.
Per Nadal, arbres al fem delmar les quatre clapes de grèvol que encara queden.
S'acosta Nadal i, com ja és habitual en aquestes dates, toca entonar la mateixa cançó que parla de la pressió especial a què es veu sotmès el camp i la muntanya de tot arreu, a causa dels estols de desaprensius que s'hi desplacen per recollir molsa, tallar pins i savines i
Atès que aquesta pràctica s'ha institucionalitzat i que sembla que a qui pertoca vetllar perquè s'acabe aquesta depredació se'n fot d'allò més, nosaltres hem decidit d'institucionalitzar la nostra protesta i denúncia pública d'aquest desordre. Recorden cada any la mateixa tonada a fi d'arribar a força de perseverància a crear malestar en la consciència dels autors materials d'aquesta desfeta anunciada, i també en la de tots aquells que d'una manera
un xic frívola i irresponsable compren allò que ha estat arrancat del seu entorn habitual on complia una funció vital necessària. Amb aquesta litúrgia que oficiem en arribar les festes nadalenques, maldem perquè a qui pertoca d'eradicar aquests mals vicis deixe d'inhibir-se i acometa com cal aquesta qüestió. No estaria malament que es requisarà tot el grèvol que en aquestes dates comercialitzen les parades de flors de la plaça del País Valencià del cap i casal que, segons diuen, prové de les muntanyes de Palència i León.
Assemblea general d'Acció Ecologista Agró divendres, 21 de desembre de 1990 a les 6 de la vesprada a La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix, de València A partir de les 9'30 de la nit hi haurà una festeta