64 G
E
N
E
R
9 1
Potser mai s'havien trobat en un estat tan crític aquestes marjals d'importància internacional com des de la seua protecció -teòrica- per part del Consell de la Generalitat
Les marjals sud en situació lamentable
Flamencs a Santa Pola
Les fràgils zones humides valencianes pateixen fa temps un procés de regressió lent però continuat. Les amenaces actuals, diverses i particularment agressives, suposen un dels més greus atemptats contra el nostre medi. La Comissió de Territori d'AE-A ha elaborat un dossier sobre les zones humides de les comarques del sud que ha tingut un cer ressò en els mitjans de comunicació. Tres són les zones estudiades, totes elles declarades paratges naturals l'any vuitantavuít: El Fondo d'Elx, les Salines de Santa Pola i les llacunes de la Mata i Toreveila. Totes tres estan incloses en la llista MAR (1965) de zones humides d'importància internacional i són zones "Ramsar" des de 1989. Llur gestió depèn de l'Agència del Medi Ambient.
Unes Zones especialment agredides La protecció d'aquests ecosistemes es limita pràcticament al terreny embassat, de manera que les zones pròximes estan fortament urbanitzades. Algunes construccions són anteriors a la declaració com a zones "Ramsar", però en altres casos es tracta d'urbanitzacions aprovades posteriorment. Per a l'aprovació d'aquest projectes era requisit indispensable una requalificació del sòl, que a! seu torn necessita un Estudi d'Impacte Ambiental: en el cas de la zona de "El Raso" a Guardamar i a 120 metres de la llacuna de la Mata, poseix una declaració d'impacte positiva per part de l'Agència del Medi Ambient, organisme que se n'encarrega de la protecció. Les obres públiques també deixen sentir la seua petja. Així, les obres de revestiment de canals, entubats de sèquies, etc, posen de relleu, a la vista de l'estat en què queden una vegada
acabades, l'escassa sensibilitat de l'Administració. Ben coneguts són, d'altra banda, projectes com la desviació de la N-332 al seu pas per Torrevella en zones pròximes a les llacunes i, sobretot, la famosa autovia Alacant-Cartagena que tanta faena ens ha donat. Recordem que, entre altres coses, resulta que el mateix organisme que pretén l'execució de les obres és també l'encarregat d'efectuar la declaració d'impacte ambiental. Residus i contaminació Els termes municipals en què es troben les zones humides (Elx, Crevillent, Santa Pola, Torrevella i Guardamar) són llocs de destacada activitat industrial, turística i urbanística, la qual cosa implica l'existència d'abocaments diversos i, en moltes ocasions, incontrolats. La manca de control es fa palesa al Fondo, que a més compta amb un incinerador de deixalles molt pròxim. Les salines de Santa Pola Pa?sa a la pàgina 3
Viure sense nuclears: Un Referèndum que cal guanyar .a bomba d'urani llançada el 3 d'agost de 1945 sobre Hioshima, i la de plutoni detoïada tres dies després so>re Nagasaki, foren un crim :ontra la Humanitat. Foren ambé el començament dels isos de l'energia nuclear iue han marcat el segle XX mb una petjada tràgica, ue romandrà en les geneicions futures. En 1953 el rogrma "Àtoms per a la au" tractà de rehabilitar la ;cnologia nuclear del seu rigen genocida, prometent imenses quantitats d'enera barata a partit l'allò imlensament petit: una reacó en cadena provocada pel Dmbardeig amb neutrons una massa d'urani o pluto-
ni, controlada mitjançant un element moderador, despendria enormes quantitats de calor que, un vegada absorbit per un intercanviador, podria transformar-se fàcilment en electricitat mitjançant un turbina de vapor i un alternador. Han hagut de passar més de 30 anys perquè la Humanitat comprovarà, tras Harrisburg (1979) i Txernòbil (1986), que la generació d'electricitat a partir de la fissió nuclear constitueix un dels majors errors tecnològics, ecològics i econòmics més greus del nostre temps. La indústria nuclear constitueix un dels problemes més greus de la present crisi ecològica mundial
Sent en realitat un subproducte dels usos militars de la bomba atòmica, la indústria electronuclear fou presentada als seus orígens com la quinta essència d'un desenvolupament econòmic sense fi, fundat en el poder de la ciència i la tècnica, capaç d'assegurar cotes creixents de benestar per a tots el éssers humans. El món sencer es veu obligar a afrontar les conseqüències econòmiques globals d'aquesta forma de desenvolupament basada en el gigantisme, la ignorància de l'impacte medioambiental i el malbaratament d'energia i matèries primeres: la destrucció de la capa d'ozó,
l'efecte hivernacle, la pluja àcida i la deforestació, la destrucció de sòls fèrtils i de recursos hídrics, l'enverinament de mars i oceans, la
acumulació de residus tòxics i radioactius. Presentació del document: 10 raons contra les centals nuclears a les pàgines 4i5
MHNirE ml
Viure Sense Nuclears Les marjals del sud
19 9 1
pàg. 1 <pàg. 1 i 3
Salut laboral i medi ambient »..>....pàg,. 2 Font Roja
pàg. 3
10 raons contra les nuclears,...pàg. 4 i 5 Organització del Moviment Ecologista
pàg. 6 i 7
S'ha parlat de
pàg. 7
Matança de fringíi.lids
pàg, 8
Balanç de l'any
pàg. 8
ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO associació per a la defensa i l'estudi de la natura af País Valencià
Camp de Morvedre St. Josep, 11 46520 PORT DE SAGUNT L'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 VALENCIÀ (Tf. i Fax: 96/331 78 64)
La Ribera Santa Teresa 2-2a-4a 46600 ALZIRA (Tf. 96/240 02 21) La Valldigna La Casa Verda Roser, 97 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA
ijDipòsitiegal 1692-1985
meu parer... Un terreny de convergència per millorar la vida
Salut laboral i medi ambient Fa uns anys, quan vaig passar de tindré cura dels malalts en un hospital a dedicar-me professionalment a la salut laboral, els meus antics companys d'hospital em preguntaren intrigats: què és això de la salut laboral?, i després, en confiança, a què et dediques en realitat? En posar-me a escriure aquestes línies sobre salut laboral i medi ambient, he recordat les preguntes que em feien el companys i he pensat que no fóra balder començar dient Què s'entén per salut laboral? Des del punt de vista dels que hi treballem des de posicions sindicals o pròximes als sindicats, la salut laboral la conformen un conjunt de pràctiques encaminades a la prevenció dels riscs per a la salut que tehen el seu origen en les condicions de treball. Entenem per condicions de treball, des de les que resulten dels edificis i instal·lacions on es fa la faena, fins a les derivades de la forma que adopta l'organització del treball, eis continguts d'aquest, etc. Amb això, volem indicar que la salut laboral s'ocupa de l'estudi de tot tipus de riscs que tenen llur origen en el treball, tant si són riscs de tipus físic, químic o biològic, com si són allò que podríem enquadrar com a "exigències" del treball, tant físiques com psíquiques o intel·lectuals. Condicions de treball i medi ambient Dins d'aquest estat de coses, pel que fa a les condicions de treball, sovint són d'una especial importància les referides al medi ambient intern de la fàbrica: sorolls, radiacions, matèries químiques enmprades o que són productes dels processos d'elaboració etc. Aquest conjunt d'elements, generalment contaminants del medi ambient en els llocs de treball, no se'n queden confinats a l'interior, sinó que ixen al medi ambient extern, amb les conseqüències ja conegudes de contaminació del sòl, l'aire i les aigües. Per tant, el treballador pateix doblement les conseqüències d'aquest tipus de degradació medioambiental: primer com a treballador i després com a ciutadà. Per aquestes raons, entre altres, la salut laboral -com ja fa temps l'entengueren els sindicats italians- no s'ha de limitar a l'interior de les empreses, sinó que cal ampliar-la al conjunt del
territori on les persones treballen i viuen.
queden lluny els anys en el quals el moviment ciutadà i el moviment obrer quasi es confonien; als últims anys si més no, Una nova cultura sindical ,ii ha hagut més ocasions de En la mida en què siguem caconfrontació, entre treballadors paços de recórrer el camí que que defensaven el seu ioc de va de la fàbrica al territori, el títreball i veïns o ecologistes que tol que encapçala aquest article demanaven el tancament d'un tindrà un significat pràctic. Però, com sempre, queda molt de ca- fàbrica contaminant, que no pas de trobament per a donar solumí per fer: en primer lloc des de l'interior dels sindicats. En els cions als problemes comuns. sindicats, i sense entrar en les Aquestes situacions tenen molt a veure amb els processos de causes, s'ha generat una cultufragmentació social i corporatira en la qual primen els temes visme que caracteritzen el desalarials i d'ocupació, quedant senvolupament social dels úlla resta d'assumptes relacionats amb les condicions de tre- tims anys. ball -per no dir ja tot allò relacioSi considerem que aquests nat amb les condicons de vidafenòmens de confrontació poen un segon pla. Açò és així, den produir-se i fins i tot encosón faves comptades i cal recoratjar-se interessadament -renéixer-ho. Canviar aquesta sicordem els casos de Hanprotuació és tasca de tots, és a dir fester i la Tèrmica d'Andorra de tots els sindicalistes intel·liens adonarem de la necessitat gents i conscients i de tots els d'esforçar-se a trobar el terreny ecologistes afiliats a sindicats comú, des dels sindicats i des (que n'hi ha!). dels moviments ciutadans, que permetesca conjuminar els interessos generals en defensa del Confrontacions evitables En segon lloc, el territori -bé si- medi ambient amb els particulars dels treballadors en defenga un municipi, un barri o una sa del lloc de treball. comarca- pot ser un espai d'encontre o, pel contrari, de confrontació entre treballadors i Rafael Gadea (Gabinet de Sasindicalistes versus ciutadans i lut Laboral de CC.OO.) ecologistes. Malhauradament
Enutjosos aclariments / enuigs aclarits
R e d Jordi Bigas. Paco Molina, Quique Meseguer, Boro Miralles, Carles Belda, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva
M a q u e t a c i ó Sandra Figuerola, Pilar Martin
Col·laboradors Gràfics Manolo Roldàn, Pep Bondia
2
Període electoral: embolica que fa fort Els períodes electorals són propensos a tota mena d'especulacions sobre aliances electorals i altres contubernis cara a les urnes, més o menys ben intencionats. La darrera serp d'hivern, difosa pel diari Levante del 5 de gener, ha estat una hipotètica candidatura de la UPV que incloïa Acció Ecologista Agró per a les eleccions municipals de la ciutat de València. Naturalment, no és cert, com no ho seria referida a qualsevol altra formació política. Per altra ban-
da, sabem que no és la UPV l'origen d'aquesta errònia informació i no acabem d'entendre d'on pot haver eixit la notícia. La qüestió és ben senzilla i ho repetirem una vegada més: som una associació ciutadana plural, que integra al seu si gent que pertanyen a diverses o a cap formació política. No tenim intenció de participar col·lectivament en cap alternativa electoral, encara que els nostres membres, a títol personal com és lògic, són molt lliu-
res de presentar-se amb qui consideren oportú (sempre que no contradiguen de manera flagrant allò més elemental de la sensibilitat ecologista, és clar). Per a una explicació més detallada d'aquests aspectes, ens remetem a l'article "Les eleccions, els verds i nosaltres" (La Casa Verda butlletí, octubre 1989) el contingut del qual continua tenint plena vigència. Quantes vegades ens tocarà repetir això fins al dia de les eleccions? Ufff!
La Casa Verda
Les marjals del sud del País k/e de la pàgina 1
suporten també diversos femers. La contaminació d'origen agrícola i urbà és especialment greu al Fondo d'Elx, on la contaminació de l'aigua procedent del riu Segura ha provocat la desaparició pràcticament total dels macròfits submergits, la qual cosa ha arrossegat una davallada de les poblacions d'espècies com ara el sivert (Netta rufina), el fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida), el cabrellot (Podicepts cristatus) i l'escabussonet (Tachybaptus ruficollis) La caça i les transformacions A pesar de la protecció d'aquestes zones per l'interés de les diverses espècies d'aus aquàtiques que hi viuen, tant a Santa Pola con al Fondo es produeix una explotació cinegètica excessiva que, tanmateix, no ha suposat un Pla d'Aprofitament Cinegètic que, si més no, permeta conèixer l'impacte real d'aquesta activitat.
D'importància estatal:
1990: Un any mogut a les zones humides Un altre impacte notable prové de les transformacions de la marjal en terres de cultiu o d'aprofitament divers, com ara l'aterrament produït al Fondo per tal d'instal.lar-hi una macrovaqueria en els límits del Paratge Natural (com podríeu llegir en l'anterior Butlletí el projecte fou rebutjat per l'AMA, després de les al·legacions que, junt amb altres col·lectius, presentàrem en contra). Protecció?: Quina protecció? La generalitat no ha sabut, o no ha volgut, organitzar una
El passat dia 30 de novembre va tindré lloc a Alcoi la darrera reunió del Consell De Protecció del Parc natural de la Font Roja. En la citada reunió es va presentar el Pla Rector d'Us i Gestió del Parc Natu-
DUtlletí
• Part de CabanesTorreblanca. • L'Albufera de València. • Fondo d'Elx. • Salines de Santa Pola. • Llacunes Salades de La Mata i Torrevella. • Desembocadura del riu Millars • Llacunes de Taiola i marjals adjacents. • Marjal del Moro. • Marjal de Xeraco-Xeresa. • Pla de Pego-Oliva.
protecció eficaç d'aquestes zones. Tot i que són espais protegits per l'Administració Autonòmica, no gaudeixen d'una infraestructura bàsica que en garantesca mínimament la conservació. Així, no existeix cap patronat ni junta de protecció, cap director ni tècnics adscrits específicament als paratges que, a més, ni tan sols compten amb guarderia pròpia. Com sempre, si voleu consultar el dossier acosteu-vos al Fons de Documentació del Medi Ambient. Podeu també consultar l'extra del Butlletí sobre zones humides (núm. 55, febrer '90)
Enrenou a la darrera reunió del Consell de Protecció
Un Consell que aconsella poc Dita reunió fou presidida per Miquel Gil Corell, president de es Juntes tots els Parcs Natuals valencians, acompanyat >er Carlos Auernheimer, direcor de l'AMA. Dins da l'ordre del Jia no es va poder llegir, ni per ant aprovar, l'Acta de la sessió
D'importància internacional:
ral, fet per tècnics de l'Agència del Medi Ambient, a partir del que fou elaborat, al seu dia, pel Director Conservador, Emili Laguna, biòleg de la Conselleria d'Agricultura.
anterior, de 5 de febrer. Aquesta circumstància fou originada perquè, segons Auernheimer, el Director-conservador del Parc es trobava de baixa per malaltia i, a més a més, el Cap de Servei d'Espais Naturals de l'AMA, també havia sofert una indisposició.
Els punts segon i tercer de l'ordre del dia, corresponien a la Memòria d'actuacions i inversions realitzades durant 1.990. En aquests es pe:? de relleu la manca de coordinació, fins i tot entre els diferents organismes encarregats de vetllar per la conservació del Parc. Dita
L'any passat va generar un bon grapat de notícies al voltant de les zones humides valencianes. Va ser l'any en què el Fondo i les salines de Santa Pola van ser declarades zones "Ramsar", és a dir zones a conservar pel seu interès ecològic internacional, però també ha estat l'any de les més serioses amenaces. Els esbalaïts ciutadans hem conegut fantàstiques requalificaeions de terrenys, aterraments saivatges, abocaments i mastodòntics projectes urbanístics jusíeteí en eis llocs abans esmentats, des dels vessaments a Elx o el projecte, feliçment avortat, de la indústria làctia a Fondo, fins a i'autovia Alacant-Cartagena, passant pel ball de mtnons facilitats pels japonesos d'Ogisaka, disposats a convertir dos milions de metres quadrats de paratge natural en macrocomplex hoteler amb camp de golf inclòs. La premsa també ens ha servit tes reaccions dels diferents sectors davant els projectes: fentusiasme desi èspavialts, la reacció ítets ecologistes i ía cara de pòquer <te
Memòria d'actuacions i Catàleg d'inversions no es va entregar per escrit als membres del Consell, ni de forma prèvia ni en el moment de la reunió, donant-se el cas que alguna d'elles no haguera estat informada convenientment pel Consell de Protecció. En el punt quart de l'ordre del dia, Anna Pons i Frígols (tècnica de l'AMA) presentà el Pla Rector d'Us i Gestió del Parc. Aquesta reelaboració del Pla a càrrec de l'AMA s'ha vingut endarrerint des del mes de febrer de 1.990, data de l'última reunió oficial del Consell de Protecció, en la qual el senyor Auernheimer indicà que l'Agència del Medi Ambient no necessitaria més de sis setmanes per fer-la, atès que només es tractava de "donar-li forma tècnica i jurídica". Per últim, indicar que pel que fa a les inversions i actuacions previstes per al 1.991, tampoc es presentaren per escrit als membres del Consell, limitantse els representants dels diferents òrgans de l'Administració que hi eren, a citar unes xifres molt generals i, fins i tot, en algun cas, a comentar que ies desconeixien. Per acabar-ho d'adobar, s'hi demanà que es valorés la conveniència o no d'autoritzar la instal·lació d'un cable de fibra òptica que, soterrat, havia de creuar el Parc a l'altura de la muntanya de Sant Antoni; de fet, aquests treballs ja havien començat, segons s'hi va denunciar. Com a conclusió, podem dir que el Consell de Protecció i, per tant, el Parc Natural, han sofert el canvi de gestió des que després de la creació de l'Agència del Medi Ambient,
aquesta ha assumit totes les competències; recordem que la Font Roja ha estat un parc especialment gestionat per la Conselleria d'Agricultura des de la seua creació en 1.987, i que, en aquests moments no sabem a ciència certa si poseix Director-Conservador, o si aquest "n'ha presentat la dimissió per motius de treball", segons comentà de passada el Sr. Auernheimer, a la susdita reunió. Cap a un Consell inoperant? Considerem que, aquestes circumstànciesa, unides a la pròpia diràmica de participació i interès que s'observa al si del Consell de Protecció, la falta de coordinació entre els diferents òrgans de l'Administració que se n'encarreguen, el gran distanciament temporal ente les reunions del Consell i el paper cada vegada més preponderant, prepotent i distant de l'Administració en la gestió del Parc,(moltes vegades a esquena del propi Consell c'e Protecció), pot dur-lo a convertir-se -si no ho és ja- en una mera "coartada democràtica", mancat de qualsevol poder d'informació i decisió, seguint per un camí oposat al que motivà la seua creació. Davant d'aquesta acumulació de circumstàncies, el representant de la Colla Ecologista "la Carrasca" plantejà als seus representats la possibilitat d'abandonar el Consell, optant finalment per romandre-hi, ja que malgrat tot és l'única manera d'estar mínimament informats i, al seu torn, informar l'opinió pública de la gestió del Parc. Colla Ecologista "la Carrasca" - Alcoi
3
Deu bones raons per a tancar les central nuclears La generació d'electricitat a partir de la fissió nuclear és un dels errors tecnològics, ecològis i econòmics més greus del nostre temps. En comptes d'assegurar el nostre benestar, s'ha convertit en una importantissima font de malestar. Pensant en les generacions futures i
en el món que estem obligats a llegar-les, cal posar-hi fi. La Comissió Promotora de la present Llei d'Iniciativa Legislativa Popular considera que la renúncia a la producció d'electricitat d'origen nuclear és moralment imperiosa i econòmicament possible per les raons següents:
Totes les activitats de • la indústria nuclear generen contaminació radioactiva. Cap dosi no és innòcua. La vida radioactiva de molts elements es prolonga durant milers d'anys, l'alliberament al medi té efectes acumulatius que es multipliquen en els éssers vius. Els efectes es manifesten en forma de càncers i les malformacions genètiques poden aparèixer en les següents generacions. La indústria nuclear imposa a la població un risc inacceptable. Mitjaçant el canal Xííquer-Túria, les comarques de la Ribera Alta i Baixa, l'Horta i el Camp de Morvedre reben aigües per a regar i beure que abans s'han fet servir per refrigerar el reactor de la Central Nuclear de Cofrents.
1
2
Les centrals nuclears • produeixen una gran quantitat de residus radioactius. ^Qui pot garantir la seguretat d'aquest material altament radioactiu durant desenes de milers d'anys? ^Qui se'n farà càrrec del cost i de la custòdia?. El problema no és merament tècnic sinó ètic: ilè dret la nostra generació a deixar aquesta terrible herència als qui vindran després?. Aquesta és una raó fonamental per a tancar com més aviat millor totes les centrals nuclears: mentre continuen funcionant continuaran generant residus que augmentaran la hipoteca per a generacions futures. La central Nuclear de Cofrents emmagatzenava a la fi de 1.990 al voltant de 12.000 bidons de residus radioactius. La capacitat de la central no va més enllà de 1.995. Les central nuclears es• tan exposades a actes deliberats d'extorsió o sabotatge, de caràcter bèl.lic o colpista, i a desastres naturals. Recordem els bombardejos del Centre Nuclear Iraquià de Tamuz en 1.980 i 1.981 per part d'Israel. La indefensió davant d'aquestes amenaces pot portar la societat a triar entre seguretat o llibertat. Per contrarestar-les, els governs adopten mesures de caràcter polític i militar que minven els drets ciutadans. En el debat nuclear està en joc la llibertat i la sobirania dels pobles.
3
VIURE SENSE NUCLEARS 4
Amb uns pocs quilo• grams de plutoni és relativament ben fàcil construir una bomba atòmica. Nascuda de la bomba atòmica, la indústria nuclear alimenta la bomba i facilita la proliferació horitzontal i vertical d'armes nuclears. Per aquest camí l'India va aconseguir l'arma nuclear en 1.974; potser que la tinguen
4
també Sudàfrica i Israel, i podrien tenir-la més de quaranta estats: Iraq, Iran, Líbia, Egipte, Síria, Paquistan, Brasil, Argentina, Mèxic, Xile, Canadà, Taiwan, Corea del Sud, Japó, Filipines, i quasi tots els països de l'est i de l'oest d'Europa. Una discusió seriosa sobre els costos de l'opció nuclear ha d'incloure també els relacionats amb la defensa, la pau i la lliberiart dels ciutadans.
segura de les centrals nuclears és la seua inseguretat. No volem centals més segures, volem estar segurs sense centrals nuclears. La Central Nuclear de Cofrents ha patit més de 50 incidents de diversa gravetat. Si tinguera un accident la meitat de greu que el de Txernòbil, sols restarien habitades les terres del nord del País Valencià.
5
La història de la indús• tria nuclear es troba esguitada d'incidents i d'accidents. Als riscos del funcionament normal s'afegeixen els de qualsevol error, fallada o imprevist mecànic o humà. Veritables catàstrofes com les de Windscale (Gran Bretanya) en 1.957, Harrisburg (Estats Units) en 1.979, i Txernòbil (Unió Soviètica) en 1.986, han demostrat
Una vegada esgotada • la vida útil, les centrals nuclears seran immensos residus que la socieat haurà de custodiar durant desenes d'anys. No hi ha precedents de desmantellament de reactors nuclears de gran potència, ni d'emmagatzematge segur de les seues parts contaminades de radioactivitat. Però hauran de mantenir-se aïllades durant
quin és l'abast dels riscs que la indústria nuclear obliga a assumir. La magnitud d'un accident nuclear greu no resisteix cap comparació: els seus efectes perduraran durant generacions. La negativa de les companyies d'assegurances de cobrir els riscs d'accidents nuclears n'és una bona mostra. Txernòbil va ocasionar la mort immediata de 31 persones. Més de 100.000 han hagut d'emigrar. Prop de 50.000 quilòmetres quadrats de terreyns quedaran improductives durant mig segle o més. Un milió i mig de persones han quedat afectades per les radiacions d'alt nivell i el nombre probable de càncers en els propers 70 anys pot arribar a mig milió. Txernòbil va demostrar que els efectes d'un accident nuclear no coneixen fronteres. A mesura que l'edat mitjana dels reactors augmenta, s'incrementa també la probabilitat d'accidents. El 19 d'octubre de 1.989 a Vandellòs I només és un primer avís. L'única cosa
generacions, i mai fins ara la tecnologia ha pogut garantir que una estructura quedarà intacta durant tant de temps. Aquesta hipoteca ja no pot eliminar-se, però la seua càrrega pot disminuir tancant el parc natural abans que arrribe al màxim nivell d'irradiació. Si ara la Vall d'Aiora està profundament marcada per la presència de la Central Nuclear, el dia de demà ho estarà per les seues despulles.
6
7.
Les reserves mundials d'urani són limitades Els promotors de la indústria nuclear pretenien solucionar l'esacassesa d'urani aprofitable "amb una segona era de reactors ràpids "supergeneradors" que proporcionarien més material fissible del que consumirien. Però també resultarien els més perillosos. Els enormes problemes de control elevarien el cost fins a fer-lo completament disbaratat. Era un vertader mite econòmic, i per tot arreu s'es-
l.a Casa Verda
un 60% del combustible i la consegüent contaminació atmosfèrica. L'ús de panells solars encara podria reduir més el consum de combustibles fòsils o, fins i tot, eliminar-los. La clau del futur està en l'estalvi i la diversifiació de les fonts d'energia. Per exemple, una central nuclear de 1.000 Mw. pot substituir-se per panells solars o per cogeneradors de gas, o per un millor aïllament tèrmic, o per equipaments més eficients, que permeten estalviar 10 Kw. en 100.000 edificis, però la protecció desmesurada que l'estat dóna als interessos monopolistes de les companyies elèctriques i l'abandonament d'altres alternatives prolonga artificialment la vigència d'un model caduc que permet a uns pocs obtenir grans beneficis a costa de grans perjudicis per a la societat i danys a la natura.
tan abandonant ja els plans de supergeneració per al futur. Això implica que la generació elèctrica nuclear té els anys comptats. La indústria nuclear no • ha superat la prova del mercat. El dilema entre seguretat i rendibilidat l'ha duta fins al crac. Es pensava obtenir electricitat a uns preus que només tenien en compte un part molt menuda dels costos i dels riscs. Però, fins i tot així, han resultat completament sense fonament. Les constants avaries, les protestes dels veïns, els advertiments de molts científics i les accions del moviment antinuclear han obligat a establir majors mesures de seguretat. Els costos de construcció s'han disparat, les demores han augmentat, les freqüents parades han disminuït la utilització efectiva, han minvat la rendibilitat i han ocasionat el retraïment de la inversió privada.
8
La demanda d'energia prevista també era exagerada. La pujada del preu del petroli ha posat fi a la correlació tabú entre creixement econòmic i consum energètic: amb menys energia obtenim els mateixos béns que abans. El consum d'electricitat ha augmentat encara menys delque s'havia previst. Des del 1.975 la crisi s'ha estès al negoci, s'han abandonat moltíssims projectes. Les centrals nuclears només serveixen per produir electricitat cada vegada més cara. La crisi econòmica de la indústria nuclear és, en el fons, una crisi de necessitat, de credibilitat i de legitimitat. On ha tingut la protecció de l'estat, com a França o a l'Estat espanyol, el negoci nuclear ha sobreviscut millor i continua sent un poderosíssim grup de pressió. Però és a costa d'un excés de capacitat de generació, de l'abanoonament d'altres alternatives, sacrificant l'estalvi i convertint l'electrificació en un imperatiu. La fixació de tarifes
butlletí
elèctriques ha traslladat als consumidors els costos d'una mala gestió. Com a resultat, el model energètic espanyol es troba entre els més ineficaços, malbaratadors i absurds. La Central Nuclear de Cofrents ha costat vora 400 mil milions de pessetes, les obres hidràuliques per "aprofitar" l'energia sobrant, 100.000 milions de pessetes, i les successives recàrregues de combustible d'urani pujaran a uns 200 mil milions més. Quants projectes d'energies alternatives es podrien haver sufragat amb aquests diners?. La renúncia a produir • electricitat nuclear és econòmicament viable i avantatjosa si ens encaminem cap a un altre model energètic. En tots els països desenvolupats, la meitat o més del consum energètic és demanda de calor, i més d'un terç de combustibles líquids per al transport. Qualsevol central nuclear llança a perdre dos terços de l'energia en forma de calor residual; només un terç del que queda s'aprofita com a electricitat. En realitat, els usos que requereixen electricitat de forma indispensable són enormement limitats, per exemple, utilitzar electricitat per calfar aigua suposa que dues terceres parts de la calor generada per la font que nodreix la central tèrmica siga convencional o nuclear- es perd en la transformació a electricitat i un altre 10%, com a mínim, en la transmissió. Si n'afegim l'energia invertida en cosntruir la central i la xarxa de transmissió, la necessària per mantenir-la en explotació, i l'excés de potència instal·lada per fer front a les variacions horàries i estacionals de càrrega, el rendiment net final s'estima en un 1"5%. El 98'5% restant es malbarata. Si en comptes de tot açò usàrem directament la font convencional -gas, per exemple- per calfar aigua, obtendríem el mateix servei estalviant
9
Col·laboreu amb la ILP en l'arreplegament de signatures
Demaneu informació a la Casa Verda Col. laboreu econòmicament al c/c. ne 83101252144 en la Caixa d'Estalvis de València
Ens cal un nou model energètic que s'adeqüe als temps. Després de Txernòbil el món ha començat ha començat ha plantejar-se l'abandonament definitiu de la generació nuclear d'electricitat. La consciència de la gravetat planetària de deteriorament de medi ambient obliga a accelerar la reconversió ecològica de les formes d'obtenir i utilitzar l'energia. I la nova crisi de l'Orient Mitjà ha tornat a recordar que la pau, la llibertat, la igualtat i la sobirania dels pobles depenen de l'opció entre mantenir un ordre ecològicament irracional o, més enllà del malbaratament, dirigir els esforços cap a les energies renovables. Per aquestes raons, el projecte de llei que presentem insta el Govern a elaborar un pi ade tancament i desmantellament urgent de les centrals nuclears que tenen permís d'explotació i a renunciar a produir electricitat nuclear a les que estiguen disn de la moratòria i també a no cosntruir en el futur cap nova central nuclear. Ara és el moment del canvi. Esperar només augmentarà la dificultat i el cost en el futur. 1A La imposició de • Vi l'opció electronuclear ha estat, des del començament, una història antidemocràtica. Amb el suport del poder dels diners i del mateix estat, aconseguí vèncer; però quasi mai convèncer. Les decisions d'abandonar-la sempre han estat, en canvi, profundament democràtiques, basades en l'exercici real de la sobirania popular i, sovint, amb la participació directa dels ciutadans i de les ciutadanes. Els referèndums d'Austria en 1.978 i itàlia en 1.987 en són bons exemples. El nou model energètic que necessitem exigeix, al seu torn, una ampliació en l'exercici real de la democràcia. L'opció nuclear només podria imposarse contra la voluntat popular. Una opció ecològica només serà possible si fomenta la participació ciutadana i la sobirania real a cada lloc, cada regió i cada nacionalitat. Per aquesta raó les persones, grups i entitats cíviques antinuclears que donem el nostre suport a aquest projecte de Llei el presentem al Congrés dels Diputats a través de l'única esquerda de democràcia directa que permet l'actual ordenament polític espanyol.
5
El moviment ecologista valencià organitzat es planteja el seu futur Vents d'unitat El cap de setmana del 19 i 20 de gener té lloc al Centre Verd de Bétera una trobada extaordinària de la Coordinadora del Bosc. L'objectiu de la reunió és, sobretot, de reflexió-, nar sobre el futur de la pròpia Coordinadora i, més en general, de l'ecologisme valencià organitzat. Hi ha la sensació creixent i difusa entre els que ens dediquem a la defensa de la natura que ens hem d'espabilar molt per poder tindré més efectivitat en la nostra tasca. Hi ha el sentiment que ens hem de replantejar a fons la nostra manera d'organitzar-nos. Han arribat a la redacció d'aquest butlletí un parell de propostes que poden servir com a base de discussió en la reunió de Bétera. Tenim entès que se'n preparen uns altres que, de moment, desconeixem. Les dues propostes que tenim a i abast són molt coincidents en els objectius finals i en l'esperit que les anima, encara que divergeixen una mica respecte al camí a seguir per aconseguir aquests objectius. Oferim tot seguit alguns materials, extrets d'aquestes propostes, que poden resuitar útils per anar madurant la qüestió. Quasi no cal advertir que un debat d'aquestes característiques és un procés necessàriament llarg i que ara no fem sinó encetar el tema. El nostre desig, però, és que tes pàgines del butlletí foren útils per ventilar la qüestió sense pèls aJa llengua. Tots érem més Joves
Unir-se: perquè i com La difusa sensació de perdre el tren que tenim els ecologistes, i a la qual hem fet ja referència, s'assenta en algunes constatacions bastant evidents. Així, els trets que emmarquen la tasca ecologista en aquest principi de la dècada dels 90, simplificant molt, són: • Hi ha una assumpció epidèrmica i una trivialització de les reivindicacions i fins i tot del llenguatge de l'ecologisme per part de l'Administració i dels poders econòmics i polítics en general. Es crea la sensació que tots fan molt per protegir l'entorn mentre que la realitat és que les necessitats objectives s'allunyen cada colp més de les realitzacions pràctiques. El protagonisme de les iniciatives en defensa de la natura s'ha diluït enormement: ara sembla que tots poden dir la seua i els ecologistes només som una part (i no la més forta precisament...) d'aquesta coral desafinada que és el discurs públic medioambiental.
previsibles i manipulacions des del poder (per ex., el sentiment antinuclear front a la nova argumentació pronuclear que té com a excusa la crisi del Golf). • La temàtica ambientalista -més o menys radicalguanya espai dins les organitzacions polítiques progressistes i nacionalistes. Aquesta acceptació ocasiona i afavoreix discussions tàctiques i debats teòrics en els quals els components del moviment ecologista organitzat no vinculats a aquestes forces polítiques no hi participen. Com a síntesi del que hem assenyalat podríem afirmar que progressivament el "pensar" i el "fer" ecologisme s'esdevé més i més fora del moviment ecologista organitzat. Això, en principi, no seria problemàtic si el propi moviment ecologista organitzat i autònom també incre-
mentés la seua capacitat d'intervenció i d'actuació. No és així. Tot i que no ens debilitem en termes absoluts, sí que hi ha una evident pèrdua de pes relatiu. Cada colp més els ecologistes en sentit estricte som "la consteljació de grupets" -molt respectables i simpàtics, això sí- que estem marginats d'una influència i d'una intervenció efectives en la societat. Es necessari que el moviment ecologista de base s'enforteixi organitzativament, de forma unitària i plural, que deixi de ser aquesta suma de grups i grupets d'àmbit local (o, com a molt, de 3 o 4 comarques) i d'eficàcia desigual que sempre es troben en minoria d'edat front a l'Administració, els poders econòmics i les forces polítiques. Es planteja la necessitat imperiosa d'una confluència
organitzativa, prudent i tranquilja però que sàpiga
on va, que aboqui els grups actuals a la unificació en una gran organització ecologista, de base i plural, estesa per tot l'àmbit del País Valencià. No significa això cap intent de monopolitzar el moviment ni de fer desaparèixer els organismes unitaris (tipus Coordinadora del Bosc o Promotora del referèndum antinuclear, per exemple). Sempre hi haurà qui no participe en el projecte per motius pràctics o per no sintonitzar amb l'estil de treball i plantejaments d'aquesta gran organització i amb ells, naturalment, caldrà continuar c o l j a b o rant. Ara bé: els coljectius actuals que tenim una manera de treballar i uns objectius anàlegs és injustificable que ens entestem de mantindré, cada un, la pròpia capelleta. En comú hi ha molt a guanyar: incidència social, mitjans tècnics, publicacions i capacitat de fer-se sentir, recursos econòmics, ambient propens al debat teòric i estratègic... L'enfortiment de les coordinadores -sectorials o no- no pot substituir la confluència en una organit-
zació unitària, amb un nom únic i uns recursos i objectius posats en comú i controlats c o l j e c t i v a m e n t i democràtica. A partir de l'acord inicial sobre l'objectiu unitari a assolir, hi haurà encara moltes qüestions i aspectes per
concretar. Ho farem a poc a poc. Sabrem, però, on anem i de quin instrument organitzatiu ens valdrem. Els camins proposats poden ser diversos (i, efectivament, diverses són les propostes que es fan en aquest sentit). A més a més, són molt depenents de la realitat concreta de cada un dels grups que participen en aquest procés unitari. Es pot optar per una via d'alta velocitat o, cosa que sembla més prudent, per un procés pausat i ferm. Hi ha qui coljoca en primer terme els aspectes "formals" (nom del grup, símbols...) i hi ha a qui preocupa més la vessant econòmica. No existeixen receptes prèvies: de la discussió i del debat franc i obert en sorgirà el camí. Tant de bo que molts hi participen!
• La sensibilització i el compromís ciutadà envers les alternatives i les organitzacions ecologistes no creix al ritme que esperàvem, tot i que paulatinament va quallant. El grau de convenciment" entre la població, és fràgil i sotmès a contingències im-
6
La Casa Verda
Què és, què ha fet i on es troba ara la Coordinadora per a la Defensa del Bosc La Coordinadora per a la Defensa del Bosc al País Valencià va néixer fa uns 6 anys (el setembre de 1.984) a partir de les "cendres" de l'antiga Xarxa de Contactes Ecologistes del País Valencià que en aquell moment es trobava en un punt mort. En concret, el punt d'arranc va ser l'oposició al Pla de Restauració Forestal de la Conselleria d'Agricultura de l'any 1.984. Després de la primera reunió "formal" celebrada a Les Escales (Sagunt), es va instaurar una dinàmica de reunions semestrals (una a la primavera i altra a la tardor) en diversos llocs del País (Bunol, Alcoi(2), Bétera, Xàtiva, Ador, Cocentaina, La Vila Joiosa, Gilet, Vila-real). A partir d'aquestes reunions es coordinaven actuacions dels diversos grups i es preparaven accions i materials conjunts. Així, s'han elaborat elements divulgatius (samarretes, adhesius, tríptics, octavetes,...), s'han organitzat campanyes de repoblació forestal i sobre l'arbre del nadal, s'han fet estudis d':mpacte i s'han tramés diverses denúncies (unes legals, altres només en prensa), s'ha participat en Coordinadores Estatals, s'ha fet un seguiment de la política forestal oficial, s'han escrit molts articles, comunicats, s'han fet manifestacions i s'han organitzat varies Jornades d'Estudi de les que ha resultat amplis dossiers, comissions de treball i plataformes d'alternatives. Finalment, s'ha abocat en la recent campanya "Salvem el Bosc", iniciada fa aproximadament un any, i dintre de la qual han tingut lloc moltes actuacions que tothom recordarà encara. Cal aclarir que, tot i el nom, la Coordinadora mai no ha estat exclusivament "del Bosc". Des del mateix inici i de forma constant, s'ha aprofitat per abordar-hi i coordinar-hi altres temes: nuclear, litoral, àrees humides, contaminació química, reciclatge... Naturalment, açò ha passat perquè durant tot aquest temps la Coordinadora ha estat l'única via d'intercanvi d'experiències, de comunicació i de interrelació del moviment ecologista valencià, i en aquest sentit caldrà valorar molt el fet que fóra una estructura capaç de mantenir i incrementar els contactes, l'organització i les activitats comunes dels grups valencians.
En aquest dilatat període s'ha funcionat amb alts-i-baixos. Quan no hi havia una campanya concreta o uns objectius molt clars, la dinàmica dequeia, i es rellançava quan es plantejaven accions concretes: una manifestació, unes jornades d'estudi... Hi ha hagut diversos
cià) i s'han millorat les interaccions (hi ha hagut una permanent semanal, reunions mensuals de tots els grups, intercanvi intens de material,...).
S'ha parlat de... Les declaracions d'Alexander King, president del Club de Roma Alexander King, ert ía sessió inaugura! de íes jornades interdiscíptinars "Esclat de l'ecologia", organitzades per l'Ambft· d'Investigactó i ÜtJusió Mana Corral, va refermar ia seua tesi que en un món de recursos finits no pot haver-hi un creixíment infinit, per tant, s'ha d'abordar obertament l'educació per aconseguir un estat d'opinió que permetrà l'actuació dets polítics en una societat conscienciada. L'autor de Els límits del creixement es va mostrar optimista, sempre que estiguem disposats a desfer-nos de l'egoisme i acceptem que la solidaritat és l'única solució general. Va assenyalar que ca} buscar alternatives als combustibles fòssils i frenar el creixement demogràfic. Per acabar, va dir que calia aconseguir ben aviat la creació d'un poderós Consell de Seguretat del Medi Ambient. Ment Clara. La presentació del Pla Especial del Parc Natural det
Una volta ha acabat la Campanya (almenys en la fase més activa) ens trobem en
Presentat a la Junta Rectora, aquest pla proposa una sèrie de mesures que van des de la prohibició o limitació de la circulació de vehicles i la racionalització de ía pràctica cinegètica fins a la planrficacíó d'activitats relacionades amb la investigació i ('educació ambiental. Amb aquest pta es mira d'amortir iimpacte negatiu d'una àrea que ha sofert una intensa activitat antròpica, sobretot a partir d'aquest segle. El pla presentat per ÈCOSA {empresa a qui j 1 Agència del Medi Ambient n'encarregà la redacció) presenta punts que, com a mínim considerem obscurs i sobre els quals tornarem en la propera edició del Butlletf, Per si serveix de res, cal dir que aquest pta fta arribat amb un retard de dos anys. Els projectes que promourà ef FoOS Paltimoni Europeu & l'Estat espanyol
Natural
Ei Fons, fundació dedicada a promoure iniciatives de conservació dé| fïiedf natural en el velt continent i que va ser fundat a 3a RFA fany 1987, ha emprés un vast programa de col·laboració amb organismes i associacions conservacíonistes espanyoles. Entre els projectes qW promourà el Fons a r Estat Espanyol, destaquen els que es desenvoluparan a Cantàbria per evitar que desaparega fo$» En la recuperació del trencalòs (Gypaetus barbatus, en casteM'quebrantahuesos') -per mitja del FAPAS- portaran a terme un pla semblafll ai que es va seguir per conservar la població de voltors als Pics d'Europa. L'augment de la condemna al director de la Central de Cercs
intents de millorar i ampliar la infraestructura de la Coordinadora, que tots consideràvem massa pobra, però potser per no anar acompanyats de programes d'acció o d'objectius encoratjadors, mai no han quallat. Així, arribem a l'actual campanya SALVEM EL BOSC, la qual ha canviat molt el panorama ja que s'han incrementat molt les accions i materials conjunts o coordinats (cartellades, xerrades, manifestació, audiovisual,...), s'ha incrementat també el nombre de grups de la Coordinadora (en l'actualitat hi són tots els del País Valen-
una situació que no pot quedar-se com està: o seguim avançant en la direcció que hem encetat en la Campanya, o la Coordinadora tornarà a decaure. I açò per dos motius principalment: • el nucli coordinador (responsable de finances, permanències, correspondència, ...) es molt reduït i està "cremat". Ha pogut aguantar la campanya, però ja no pot seguir més temps així. • en haver enllestit ja els objectius bàsics de la campanya, torna a ser necessari definir una nova dinàmica, objectius i tasques a fer.
La sentència, dictada per fa $a|a Segona del Tribunal Suprem, afirma que durant i'any 1985 i part de 1986 les emissions de diòxtd de sofre i partícules sòlides van depassar àmpliament el nivell permès per les disposicions vigents. La pluja àcida causada per aquestes emissions va afectar de manera irreversible i catastròfica 30.000 hectàrees de la zona. Es important que ta sentència reconega 3 subratlle que el dret a la qualitat de vida i al medi ambient constitueixen un objectiu irrenunciable. A més a més, hi afegeix que Caire és un bé comú limitat i que la seua utilització haurà de supeditar-se als superiors- interessos col lectius enfront dels interessos individuals 0 de grups moguts per l'explotació econòmica de 3'energía o la indústria. Encara que a poc a poc, alguna cosa s'està movent.
Fiscals per la labor Una Comissió de Fiscals de l'Audiència de Barcelona proposarà a la Fiscalia General de l'Estat la imposició de muttes entre 50 i 100 milions de pessetes per delictes greus contra el medi ambient. Aquesta Comissió s'encarrega de l'elaboració d'una proposta sobres aquesta mena de delictes perquè siga inclosa en el Codi Penal. Les multes de major quantia i les penes de presó corresponen a aquelles activitats que provoquen emanacions o abocaments de substàncies líquides, solides o gasoses a l'atmosfera, els rius, les aigües interiors o els mars. Ens agrada la idea. LesTablesde Daimiel en situactó crítica "Aquest parc ha arribat en les últimes setmanes a una situació agònica; de les 2.000 hestàrees que 3'integren, només n'hi ha embassades 70. En opinió del president del patronat del parc, la solució està ert la derivació d'aigües de! transvasament Tajo-Segura, a través del riu Cigüela. Aquesta solució d'emer-gencia va ser posada en marxa per primera vegada al juliol de 1.987 pei Govern espanyol en funció de les seues responsabilitats internacionals com a signant del conveni RAMSAR. El riu Cigüela (l'únic aport híd.íc natura! que mantenen les Tablas) s'ha assecat després d'una tardor pobra en precipitacions. El control absoftjt de residus urbans del Pals Valencià en et termini màxim de tres anys. Així ho ha asegurat el Conseller d'Administració Pública i president del Consell Rector de l'Agència del Medi Ambient, Emèrit Bono. El Consell va considerar que l'establiment d'una política eficaç per al tractament de residus és una prioritat ambiental. En aquest sentit, e$ va afirmar que tots els ajuntaments de la Plana signaran pròximament un acord per a ia construcció d'una planta de transformació de residus t |a instatjació de diversos abocadors controlats.
butlletí
7
Matança d'ocells fringíl.lids a la Mariola A algunes comarques de l'interior del País Valencià on abunda l'oliverar, és permesa la cacera de tords amb escopeta des de llocs fixos. Dins d'aquesta modalitat, hi ha una submodalitat consistent a esperar els tords a l'horabaixa, quan. inicien l'itinerari que els condueix als llocs on han de passar la nit (joca).Generalment, aquests indrets se situen a la muntanya, a recer dels perills que comporta el pla i abrigats per l'espessor de la forest. Arribades les darreres hores de la vesprada, alcen el vol i remunten les muntanyes pels colls més accesibles, Es ací on els esperen els caçadors darrere d'improvisades barraques vegetals.
Pinsà
De fa alguns anys ençà, com hauria calgut esperar: s'ha produït una devallada hi ha els mateixos i amb les alarmant pel que fa al nom- mateixes ganes de disparar, bre de tords que hivernen a i no s'estan de fer-ho, però les nostres comarques, a ara ho fan als fringíl.lids que causa de la manca de menpugen en massa (pinsans, jar, la pressió cinegètica i la passarells, verderols, e t c ) , creixent regressió d'aquesta sense que ningú els ho imespècie, que no s'ha traduït pedesca i sense por que en una limitació o prohibició ningú els sancione pel fet de d'aquesta pràctica caçadora cometre aquesta infracció a ni tampoc en una disminula normativa de protecció ció del desig dels escoped'espècies no cinegètiques. ters d'eixir a disparar. En un La vigilància és zero i la voany com aquest, en què la luntat de fer complir la llei, collita d'olives ha baixat eszero també. Des d'ací depectacularment a causa manem que es revoque la d'una primavera excessivadisposició que permet la met humida, la quantitat de pràctica d'aquesta modalitat tords és tan baixa que amb de caça i que es dastigue prou feines si se'n veuen els infractors mitjançant el uns quants escampats pel recorregut de guardes pels camp. Aquesta minsa densillocs on es practica i el contat no ha anat acompanyada següent i necessari escord'una davallada semblant de coll dels seus sarrons. caçadors a les nostres serres, lamentablement, tal Paco Molina
Calendari antinuclear
VIURE SENSE NUCLEARS
I correu o simplement manifestant-ho per telèfon). De tota manera confiem que la resposta majoritària a aquest recurs excepcional siga positiva i puguem assolir la mínima solvència econòmica necessària per continuar la campanya.
• Hem exercitat l'Acció Popular contra ENDESA -propietària de la Central Tèrmica d'Andorra- per pressumpte delicte ecològic, treballant junt amb eis amics del Grup Ecologista de Vilafranca. Continuant amb les comarques del Nord; després d'una denúncia del grup, en col·laboració amb el grup APNAL de Vinaròs, es paralitzaren els aterraments i les obres que l'Ajuntament de Peníscola volia fer a la marjal. També hem denunciat el possible delicte ecològic per la intenció de dessecar la marjal de Pego-Olíva i hem forçat, una declaració verbal de protecció per part del President de la Generalitat, de la qual encara esperem mesures concretes. • S'ha denunciat el projecte d'ampliació del port de València, que degradarà de forma irreversible el barri de Natzaret i les zones costaneres properes. • Una victòria important ha estat la de la Murta a Alzira, on esta vegada no només denunciaren l'amenaça d'urbanització i privatització del paratge, sinó que s'aconseguí la paralització dels pressupostos mnicipals i la renúncia final a la seua parcal.lació i venda. • Hem participat en la campanya "Salvem el Bosc" duta a termini per la Coordinadora del Bosc i que acabà amb ia manifestació del passat novembre a València. • No podíem faitar los tradicionals campanyes de repoblació, com ara ies feter. al Montduvei Jl mateix temps que es feia la campanya "Pparatge NJHHJI pei a les Serres de Corbera i Montdúver", • Ai laig ce- l'any nem iTlunta|§§||$ noves exposicions; la primera al cafè Lisbon- commemoratívaféls deu anys del grups que posteriorment es fui 'onaren en Acció Ecologista Agró, la segona sobre el Paper Reciclat que ha finalitzat a la Casa Verda a final" d'any, però que ha continuat en Expojove i anirà a la Universitat, etc. Aquesta Exposició, pensada per al camp de l'educació ambiental, ha estat visitada a la Casa Verda per 80 col·legís i centenerars de persones. L'Expoóició ha aprofitat perquè particulars i institucions, com ara les Universitats de València i Politècnica, es plantegen fer una campanya d'arreplegament selectiu de paper i la utilització de.:; paper teciclat. lli^^i^|||^Í^IlÍ^#ÍÍÉÍÍÍÉÍ·lfc • Hem de fer un agraïment especial als companys deí "Ultimo tíè;; la Fila" amb els auals hem compartit, junt amb una vintena de: grups de l'Estat, la seua gira de l'estiu. Amb ells estigueren al con- : ïcert de cloenda de gira a l'Estadi Olímpic que com sabeu era a benefici dels grups que hi participàvem.
tora de la Iniciativa Legislativa Popular al País Valencià ha editat un calendari amb la finalitat de recaptar fons. Cada soci del grup en rebrà 5, que podrà vendre a 200 pessetes unitat. Si algú no pot o no vol fer-ho, podrà tornar-los (directament, per
8
El passat 21 de desembre va celebrar-se la tercera Assemblea General d'Acció Ecologista Agró. Aquesta reunió anual, entre altres coses, ens ofereix l'oportunitat de fer un balanç general de l'activitat del grup al llarg de l'any; com diem els mitjans de comunicació "el més destacat de l'any". • Començarem amb un tema "d'avui i de sempre": l'energia, en aquest tema i en col·laboració amb el WISE alçàrem la llebra dels plans d'ENRESA amb la intenció d'instal.lar un cementeri de residus d'alta activitat a les comarques dels Ports/Maestrat. També participàrem en la Marxa contra.Cofrents del dia mundial antinuclear i, sobretot, hem encetat la campanya "Viure sense Nuclears" que pretén dur a terme l'arreplegament de 500.000 signatures per presentar un projecte de Llei per la via de la Iniciativa Popular, amb l'objectiu de demanar el tancament de les centrals nuclears de l'Estat espanyol.
Iniciativa per finançar la Iniciativa Legislativa Popular
La campanya pel referèndum contra les centrals nuclears porta un seguit de despeses que depassen de molt els nostre pressupostos habituals, sempre a punt del crac definitiu. Us demanarem a tots els socis i amics d'Acció Ecologista Agró un petit esforç suplementari per contribuir a aquestes tasques. La comissió promo-
Balanç d'un any
• Fem referència a la marxa d'Acció Ecologista Agró: s'ha produït un augment de les Comissions de Treball del grup, primer fou la de Transport -que ha introduït una mica de maror en les calmades aigües de la Gran Velocitat-, amb el seu lema: "cal perdre el tren de Gran Velocitat", també tractaren sobre el desficaci dels nou aparcaments de la ciutat de València, l'ampliació del port. etc.
Brúfol
Fa poc algun desaprensiu disparà i ferí greument un desi quatres exemplars de brúfol (duc, Bubo bubo) dels que hi ha al Montgó. La malifeta encara és més greu pel fet que suposa desfer-ne una de de les dues parelles.
• L'altra incorporació ha estat la del grup "València en bici", que porten una "marxa mora" estupenda, que ha decidit incorporar-se a AEA. Aquest grup ha fet accions perquè en el metro es permetesca el tranport de bicicletes i està duent campanyes de promoció de l'ús de la bici. • El Fons de Documentació del Medi Ambient, ha continuat amb la seua tasca de recerques bibliogràfiques per a tots els estudiosos i encuriosits dels temes ecològics i medioambientals i amb prou esforços continua obrint dimarts i dimecres de 6 a 9 de la vesprada. Tot això i moltes coses més que ens deixem, és una mostra del treball del vostre grup.
La Casa Verda