64 G
E
N
E
R
9 1
Potser mai s'havien trobat en un estat tan crític aquestes marjals d'importància internacional com des de la seua protecció -teòrica- per part del Consell de la Generalitat
Les marjals sud en situació lamentable
Flamencs a Santa Pola
Les fràgils zones humides valencianes pateixen fa temps un procés de regressió lent però continuat. Les amenaces actuals, diverses i particularment agressives, suposen un dels més greus atemptats contra el nostre medi. La Comissió de Territori d'AE-A ha elaborat un dossier sobre les zones humides de les comarques del sud que ha tingut un cer ressò en els mitjans de comunicació. Tres són les zones estudiades, totes elles declarades paratges naturals l'any vuitantavuít: El Fondo d'Elx, les Salines de Santa Pola i les llacunes de la Mata i Toreveila. Totes tres estan incloses en la llista MAR (1965) de zones humides d'importància internacional i són zones "Ramsar" des de 1989. Llur gestió depèn de l'Agència del Medi Ambient.
Unes Zones especialment agredides La protecció d'aquests ecosistemes es limita pràcticament al terreny embassat, de manera que les zones pròximes estan fortament urbanitzades. Algunes construccions són anteriors a la declaració com a zones "Ramsar", però en altres casos es tracta d'urbanitzacions aprovades posteriorment. Per a l'aprovació d'aquest projectes era requisit indispensable una requalificació del sòl, que a! seu torn necessita un Estudi d'Impacte Ambiental: en el cas de la zona de "El Raso" a Guardamar i a 120 metres de la llacuna de la Mata, poseix una declaració d'impacte positiva per part de l'Agència del Medi Ambient, organisme que se n'encarrega de la protecció. Les obres públiques també deixen sentir la seua petja. Així, les obres de revestiment de canals, entubats de sèquies, etc, posen de relleu, a la vista de l'estat en què queden una vegada
acabades, l'escassa sensibilitat de l'Administració. Ben coneguts són, d'altra banda, projectes com la desviació de la N-332 al seu pas per Torrevella en zones pròximes a les llacunes i, sobretot, la famosa autovia Alacant-Cartagena que tanta faena ens ha donat. Recordem que, entre altres coses, resulta que el mateix organisme que pretén l'execució de les obres és també l'encarregat d'efectuar la declaració d'impacte ambiental. Residus i contaminació Els termes municipals en què es troben les zones humides (Elx, Crevillent, Santa Pola, Torrevella i Guardamar) són llocs de destacada activitat industrial, turística i urbanística, la qual cosa implica l'existència d'abocaments diversos i, en moltes ocasions, incontrolats. La manca de control es fa palesa al Fondo, que a més compta amb un incinerador de deixalles molt pròxim. Les salines de Santa Pola Pa?sa a la pàgina 3
Viure sense nuclears: Un Referèndum que cal guanyar .a bomba d'urani llançada el 3 d'agost de 1945 sobre Hioshima, i la de plutoni detoïada tres dies després so>re Nagasaki, foren un crim :ontra la Humanitat. Foren ambé el començament dels isos de l'energia nuclear iue han marcat el segle XX mb una petjada tràgica, ue romandrà en les geneicions futures. En 1953 el rogrma "Àtoms per a la au" tractà de rehabilitar la ;cnologia nuclear del seu rigen genocida, prometent imenses quantitats d'enera barata a partit l'allò imlensament petit: una reacó en cadena provocada pel Dmbardeig amb neutrons una massa d'urani o pluto-
ni, controlada mitjançant un element moderador, despendria enormes quantitats de calor que, un vegada absorbit per un intercanviador, podria transformar-se fàcilment en electricitat mitjançant un turbina de vapor i un alternador. Han hagut de passar més de 30 anys perquè la Humanitat comprovarà, tras Harrisburg (1979) i Txernòbil (1986), que la generació d'electricitat a partir de la fissió nuclear constitueix un dels majors errors tecnològics, ecològics i econòmics més greus del nostre temps. La indústria nuclear constitueix un dels problemes més greus de la present crisi ecològica mundial
Sent en realitat un subproducte dels usos militars de la bomba atòmica, la indústria electronuclear fou presentada als seus orígens com la quinta essència d'un desenvolupament econòmic sense fi, fundat en el poder de la ciència i la tècnica, capaç d'assegurar cotes creixents de benestar per a tots el éssers humans. El món sencer es veu obligar a afrontar les conseqüències econòmiques globals d'aquesta forma de desenvolupament basada en el gigantisme, la ignorància de l'impacte medioambiental i el malbaratament d'energia i matèries primeres: la destrucció de la capa d'ozó,
l'efecte hivernacle, la pluja àcida i la deforestació, la destrucció de sòls fèrtils i de recursos hídrics, l'enverinament de mars i oceans, la
acumulació de residus tòxics i radioactius. Presentació del document: 10 raons contra les centals nuclears a les pàgines 4i5