9 1 Una guerra iniciada per motius energètics amb conseqüències humanes i ecològiques desastroses
La guerra de la hipocresia sempre, evidencia una imbècil.litat absoluta. Si volem la pau haurem de treballar-hi abans, perquè quan sonen les trompetes de la guerra és difícil aturarla. Treballar per la pau suposa estar contra la maquinària bel·licista actual (la pròpia i la venuda a l'Iraq), contra les desigualdats econòmiques en les relacions internacionals, contra la tecnologia nuclear; i a favor de les mesures d'estalvi energètic, l'ús eficient de l'energia, la racionalització del transport i el desenvolupament de les energies renovables. Ara la Iniciativa Legislativa contra les centrals nuclears és més necessària encara: l'ecologisme i el pacifisme són dues cares de la mateixa moneda. Manifestació pacifista a València
Si vis pacem para bellum En baixar d'intensitat el conflicte Est-Oest molts havien pronosticat el final de la Història, mentre, ironies de la història, assistim a la con-
tinuació de la història interminable. Durant els últims segles la Humanitat ha suportat més de 15.000 guerres amb un balanç macabre de milions de morts; no hi ha
hagut ni un segon de cada dia lliure de conflictes armats greus. Davant d'aquest panorama, la rància màxima llatina que ha servit com a coartada del militarisme de
Suplement especial per la pau en la guerra del Golf
El BUTLLETÍ es fa ressò del Diari LA PAU Editat pel grup de Periodistes per la Pau ha sorgit a Catalunya una gran iniciativa pacifista i assenyada que, al contrari que en altres empreses editorials, naix amb la voluntat de tancar el més aviat possible: el diari LA PAU eixirà al carrer cada divendres mentre duré la guerra del Golf. Recolzen aquesta iniciativa un bon grapat de col·lectius pacifistes i reconeguts periodistes i escriptors com ara Manuel Vàzquez Montalbàn, Perich, Vicenç Fisas, José Maria Valverde, o dibuixants com Xavier Mariscal. El diari vol ser el portantveu d'aquesta suposada minoria que vol la pau i s'oposa a la guerra. A totes les guerres. Des del BUTLLETÍ hem pensat que una iniciativa com aquesta cal que siga enfortida, per tant, tractarem des d'Acció Ecologista Agró de fer, en la mida de les nostres possibilitats, de distribuïdors-col.laboradors del diari. En el moment d'escriure aquestes ratlles esperem que puguem incloure al BUTLLETÍ un exemplar de La PAU com a separata.
Un ecologisme manipulat Quan les censurades cadenes televisives nord-americanes, que distribueixen posteriorment la informació arreu de l'imperi, li dediquen més temps a un corb marí enxampat per la marea ne-
gra que a les víctimes humanes de la guerra, estem assistint a una manipulació informativa de primer ordre: allò que no ix per la televisió no existeix en la consciència de "l'aldea global". De la pretesa guerra televisada per les parabòliques dol primer dia, hem pasat a un sistema de parts de guerra i, com exigeix la lògica militar d'ambdós bàndols, de ximple propaganda. Com diuen E. Martín i J.M. Tresserras (Diari La Pau) "la tele ha fet de ràdio i la ràdio s'ha dedicat a mirar la tele, i la premsa a mirar la tele i escoltar la ràdio; a comprar "El Liberal" (la CNN)" "Ha calgut recórrer a passar vídeos, fotos, dibuixos, esquemes d'artilugis com ara carros, avions, míssils...és una guerra tecno. Informàtica. Neta. Asèptica. Sense cadàvers". De cadàvers, hi ha hagut el corb marí. Es difon la idea que aquesta és una guerra neta i quirúrgica contra un boig que, a més a més, emPassa a pàg. 3
Miquel Gil Corell, un ecòleg de la primera fornada
F
£
R
E R
La guerra del Golf
19 9 1
pàg. 1 i 3
Diari "La Pau"
pàg. 1
Entrevista amb Gil Corell
pàg. 2
Comunicats de la CEAN
pàg. 3
Voltors
pàg. 4
Montgó
pàg. 5
Coordinadora del Bosc
pàg. 6
Contra el '92
pàg. 7
S'ha parlat
pàg. 7
València en bici
pàg. 8
Viure sense nuclears
pàg. 8
Notícies de la Coda
pàg. 8
ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO assüciac.o por a la defensa i l'estudi de fa natura ai Pa.s V.i.oncià
ECOLOGISTA
Camp de Morvedre St. Josep, 11 46520 PORT DE SAGUNT L'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 1$ baix 46003 VALENCIÀ - , * (TL i Fax:9673317564)
La Ribera , Santa Teresa, 2-2a-4a 46600 ALZIRA (Tf. 96/240 02 21}
,
La Valldigna La Casa Verda Roser, 97 46760 TAVERNES D£ LA VALLDIGNA ,
Dipòsit tegal 1692-1985
R e d
i ó
Jordi Biqas, Paco Molina. Quique Meseguer, Boro Miralles, Carles Belda, Joan Carles Martí, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva
M a q u e t a c i o
Parlant amb el president dels Parcs Naturals valencians Quan això de la defensa de la natura era cosa de quatre excèntrics, quan l'ecologia no era encara moda sinó incomprensió absoluta, Miquel Gil Corell ja clamava a la Facultat de Bològiques, a la premsa i onsevulla que podia fer-se sentir perquè els valencians esdevinguéssem conscients de la necessitat de protegir el nostre entorn. Un peoner. Ecòleg i naturalista de primeríssima hora, l'amic Miquel ocupa a hores d'ara un càrrec d'importància en la gestió dels espais naturals: és President del Patronat de les cinc àrees que, al País Valencià, gaudeixen de la màxima figura autonòmica de protecció. Miquel, però, no es considera a si mateix un polític: sóc un científic, afirma; tinc la protecció com a finalitat però el meu paper és fer d'àrbitre; cal conjuminar tots els interessos... sempre que la natura hi isca guanyant. Tot això ens deia Miquel Gil Corell fa uns mesos, en una entrevista que, per motius tècnics, no va ser possible de publicar arran de la seua presa de possessió. Actualment, un dels objectius que es plantejava el president dels patronats ha estat assolit: ja comptem (o quasi) amb un projecte de gestió per a cada un dels parcs. Es per tant un bon moment per xerrar amb ell... Primera pregunta, obligada: com valora els mesos que porta en el càrrec? Globalment, n'estic satisfet. Hi ha presentades a totes les Juntes Rectores els plans d'ordenació i rectors. Els terminis han estat (i encara ho són) força llargs. Estem encara en alguns casos en període d'exposició pública, de presentació d'aljegacions etc. El personal tècnic que se n'ha encarregat ha treballat bé. Vull subratllar la importància de tenir ja fets els plans: jurídicament eren imprescindibles per poder intervenir amb eficàcia. Anem per parts: què ens en diu de l'Albufera, que potser és el més conflictiu de tots els Parcs? Hi ha un fet enormement positiu: el Pla de Gestió ja ha estat aprovat per la Generalitat i, per tant, és definitiu. Els resultats han començat a fer-se notar: la quantitat d'aus va en augment i la qualitat de les aigües em consta que millora. Vista des de fora la composició de la Junta Rectora, amb una presència tan forta de sectors poc interessats en la protecció, no sembla massa operativa... Ho diem també perquè els ecologistes vàrem retirar la nostra representació en aquest organisme per considerar-lo inoperant. La Junta és conflictiva però no excessivament. Hem sabut evitar les postures extremes. Què ens en diu de les càbiles que duren vuit dies quan legalment no haurien de passar de tres? Què més vulguera jo que poder fer complir la normativa! S'ha de tenir en compte, però, que parlem de costums centenaris molt difícils de desarrelar... Potser només amb un Franco es podrien imposar prohibicions d'aquesta mena!
Mandra Figuerola, Pilar Martín
Col·laboradors Gràfics Manolo Roldàn, Carlos Lario, Àngel Juan
Passem a Columbretes... Sé per on aneu. Les casernes, és necessari de reconstruir-les. Considere demagògic d'al.legar que cau-
saran un impacte visual important: els guardes necessiten un lloc on residir còmodament. A hores d'ara allò és una quadra. Però a l'edifici actual del far hi ha lloc de sobres. No cal refer més construccions...A/o vull entrar en l'ús del far. Es inútil. L'Estat no en vol fer la cessió hd'ús i no hi ha res a esperar en aquest sentit... Per altra banda, no és descartable de tenir un centre d'acolliment de visitants eventuals a les futures instal·lacions. A Columbrets hi ha un fet enormement positiu: les illes es regeneren, sens dubte, la població de la gavina d'Audouin augmenta (ja és la segona població del món) i la coberta vegetal està preciosa. Un parc aparentment amb pocs problemes: Ifac.S/. Com que ja era propietat de la Generalitt no hi ha massa conflicte d'interessos. Estem refent camins per tal d'evitar que els visitants (que són molt nombrosos, per cert) trepitgen ací i allà. L'EscolaMuseu de la Natura funciona satisfactòriament i no és cert que tinga un volum d'edificació excessiu: les dimensions són les mateixes que l'antiga casa dels hostatgers. Anem una mica cap al nord, al Montgó, una àrea ben problemàtica. Preguntem sense matisos, a cara o creu: es tornarà a fer enguany la pujada automobilística a les Planes? Tant la Junta com jo mateix
ho diem clar: no. Només un jutge ens podria obligar a fer altrament. El Parc continua sense guarderia: fa poc uns caçadors van matar un brúfol, un dels quatre que hi quedaven... Hem parlat seriosament amb els caçadors i s'han compromès a respectar els rapinyaires. S'estendrà el Parc a la zona marina adjacent? Jo ho desitge. Ho hem discutit i sembla ben factible. Per acabar, la Font Roja, a la comarca de l'Alcoià... Estic en condicions de garantir que el problema suscitat per la dimissió d'Emili Laguna, antic director, se solucionarà aviat. La Font Roja té de bo que gaudeix de l'estima i el respecte de tota la població de la comarca i això és molt positiu. S'ampliarà el nombre de parcs naturals? No està previst. Els recursos són escassos i no es podria fer front a les necessitats que s'originarien. Es clar que si de mi depengués, n'hi afegiria alguns més: les fagedes de Benifassà, el Prat de Cabanes, les llacunes de Torrevella. Més encara: crec que caldria declarar Parc Nacional (més que parc natural) les serralades d'Aitana i Mariola; botànicament són una meravella, són un tresor increïble. Jo no perd l'esperança: com diu Margalef, sóc un pessimista actiu.... i això, tard o d'hora, dóna fruit.
La Casa Verda
La guerra del Golf Ve de pàg. 1 bruta el pati del manicomi. La realitat, però, és una altra i molt més fosca. Una guerra per qüestions energètiques Que a l'Gccident ric no li ha fet nosa la brutalitat del règim iraquià mentre aquest s'ha dedicat a assassinar kurds i a lluitar contra el seu veí, ho demostra l'alegria amb què l'han proveït d'armament i instal·lacions militars de tota mena. Defensar la intervenció com a salvaguarda de la "democràcia" de l'ex-colònia kuwaitiana és una broma de mal gust, quan al Golf i arreu del món es dóna suport a règims
sanguinaris o quan s'ignoren sistemàticament resolucions de l'ONU que afecten a altres nacions com ara els palestins o el poble de Namíbia. Als EEUU i a la comparseria, la tirania iraquiana no els fa ni fred ni calor; el fet, però, que posen les mans en el petroli els esborrona. Com deia Vicenç Fisas en un article del nostre BUTLLETÍ, cada ciutadà dels USA consumeix 7.200 Keps d'energia l'any, més del doble que un japonès o un europeu -que no estan subdesenvolupats!- i 320 vegades més que un etíop; EEUU amb el 5% de la població mundial té el 30% del parc
mòbil del planeta i, a més, amb gasolina a 35 pessetes/litre. Si hi afegim l'amenaça de la possible recessió econòmica pel deute extern i el fet que una gran part de la indústria ianqui depèn del complex armamentístic, entendrem perfectament la jugada a tres bandes: el Nord contra el Sud (el petroli), la CEE subordinada (afeblida políticament) i la borsa pujant. Aquesta és la primera tacada, la partida... ja veurem. Des d'aquest punt de vista no fóra estrany que els USA hagueren "permès" la invasió malgrat els informes dels serveis d'intel.ligència i de l'ambaixadora americana a l'Iraq.
Conseqüències humanes i medioambientals o la guerra per partida doble ha patit unes sequeres brutals els últims tres anys, accentuades per la falta de control de l'aigua. Les capçaleres del Tigris i l'Eufrates les controla Turquia, que l'any passat retingué el cabal durant un mes utilitzant el gran pantà d'Ataturk i deixà en situació crítica Síria i Iraq. A aquesta situació cal afegir la destrucció de la dèbil capa fèrtil del sòl per efecte de les bombes si s'utilitzen massivament, la contaminació química i bacteriològica i la contaminació de les aigües. Tot plegat provocaria una fam generalitzada i emigracions incontrolades. Presència d'Acció Ecologista Agró per la pau L'alteració brutal de les condicions medioambientals no sols ha de ser observada des del punt de vista -impc.tant- de les repercussions en la flora i la fauna, sinó que arrossegarà conseqüències per a les poblacions tan devastadores com les accions estrictament militars. S'ha comentat que aquesta és la primera guerra amb efectes medioambientals greus. No és cert: els 50 milions de bombes sobre VietNam i la utilització de defoliants, de gasos, etc. per part dels americans, constituïren una catàstrofe ecològica de greus efectes que, tot i que han desaparegut de la informació, encara hi són. E l s més de 1.000 caps nuclears i les armes químiques i bacteriològiques concentrades al Golf suposen un potencial destructiu incomparable amb cap altre anterior. Les armes són per a utilitzar-les. A més a més, costa d'imaginar que el bombardeig massiu de les
butlletí
instal·lacions nuclears i químiques iraquianes no haja suposat una alteració dels components de fissió en el primer cas i l'escampament de productes verinosos en el segon. Efecte hivernacle: l'incendi del pous de petroli podria avançar en 30 anys l'efece hivernacle. Podria formar-se un núvol tòxic i de sutja de 750 Km. de diàmetre. La temperatura mitjana de la zona podria sofrir una davallada que, al seu torn, alteraria les pluges monzòniques del sud-est asiàtic amb conseqüències terribles per a zones densament poblades. L'emissió de CO2 (diòxid de carboni) per la cremada dels pous faria variar totalment PIS models actuals de canvi climàtic. A més d& la sutja i el CO2, l'anhidre de sofre provocat pels incendis originaria pluges àcides que abassegarien l'agricultura de la zona. L'agricultura de la regió,
•i vessament de petroli a la mar podria provocar que la catàstrofe de l'Exxon Valdez a Alaska es convertirà en una gota d'aigua a la piscina comparada amb els vessaments que es poden produir (i ja s'estan produint) al Golf. Per tractar-se d'una mar tancada i de poca fondària, els efectes sobre la flora i la fauna marines i sobre les potabilitzadores seran de conseqüències irreparables. Tots aquests efectes faran que n'hi haja dues, de guerres, per a una mateixa població i no sabem quina serà pitjor. El que sí que podem anticipar és que el dia de la "victòria militar" la situació de conflicte -amb l'actual dinàmica dels bàndols en guerra- deixarà les coses pitjor que estaven. Alguns ximples com els que s'apuntaren al carro de l'OTAN, comprovaran com, d'entrada, tenim molt a perdre. Comencem a treballar el tema de Ceuta i Melilla. Si vols la pau: prepara-la.
Comunicat de la Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAIM) per la guerra del Golf Pèrdua de vides En primer lloc i com a resultat més greu i irreversible* ïa guerra suposat la pèrdua de rn'iers de vides humanes, IX* sols durant el conflicte sino també com a conseqüència d'aquest. En segon lloc, la possibilitat de ta guerra química i bacteriològica, ei periB nuclear, et vessament del petroli i ta cremada dels pous petroüers tindran uns efectes difícils de preveure per al medi 1 les persones. La utilització d'armes químiques i bacteriològiques provo* caria un augment de la catàstrofe medioambientaf, amb ^enverinament de les terres, la seua inhaoitabilitat i la mort immediata dels éssers vius L'atac a instal·lacions i factories on es produeixen armes químiques originarà, com a mínim, l'emissió d'un núvol tòxic letal, la contaminació del Tigns, de l'embassament de Samara 1 del llac Mileh Thartar, essencials por al regadiu 1 l'abastiment d'aigua potable. El perill nuclear procedeix, en primer lloc, de l'armament dels Estats Unitsi Israel, que inclou míssils de llarg abast i bombes nuclears. En segon lloc, pels possibles accidents 0 destruccions de les instal lacions nuclears La utilització d'armament nuclear en aquest conflicte suposaria una incalculable pèrdua de vides humanes i una àmplia contaminació radioactiva. Efecte hivernacle La combustió de grans quantitats de petroli -ja iniciada-, produirà un augment de les emissions de CO2, que incrementarà l'efecte Hivernacle \ l'emissió de subproductes tòxics» L'enorme quantitat ae fum produïda destruirà ozò i obrirà un forat a la zona equatorial, amb conseqüències greus per a les persones com afeccions oculars 1 càncers de pelL Et núvol de fum abocat a l'atmosfera pels pous petroliers incendiats també provocarà canvs climàtics, i podria arribar a alterar els monzons 1 destruir collites que nodreixen més de mil milions de persones Per últim, la marea negra provocada pel vessament de petroli a la mar ocasionarà la mort de la fauna 1 la flora marines (constitueix una seriosa amenaça per a les plantes de dessalínïtzacíó que abasteixen d'aigua potable les poblacions de Tàrea. implicacions socio-cuíturals En tercer lloc, hi haurà greus conseqüències sòcio-culturals, derivades de la destrucció del medi habitual de vida cTuna població d'escassos recursos, que esdevindrà més pobre encara. Especial gravetat tindria l'atac a dtes i embassaments a la zona del delta del Tigns i Eufrates, on S'assenta la quarta part de la població iraquiana. Aquest conflicte suposa un factor de pertorbació de la coexistència entre diterents concepcions del món (musulmana, jueva, cristiana) especialment presents en la nostra Història i, a més a més, posa en perill físic importants tresors culturals, patrimoni de tota la Humanitat Per totes aquestes consideracions, fem una crida al cessament immediat de la guerra, a ià solidaritat de tots els pobles i a la participació en les accions que es plantegen per assolir l'objectiu de fa pau. Reunió d'hivern, 26127 de gener d e 1.391
Perilloses derivacions de la proliferació nuclear
Les centrals nuclears com a objectius militars en la guerra del Golf Entre els anys 1.950 11.974 Iraq desenvolupà un modest programa nuclear típic de nacions en vies de desenvolupament. A partir de 1.974 va establir un conveni de cooperació amb França per a la compra d'un reactor del tipus urani natural/grafit-gas, que tot i no estar considerat com a modern per a generar electricitat, era particularment eficient per a la producció de gran quantitats de plutoni. França, pressionada pels EEUU, Israel i d'altres governs europeus, no hi va accedir finalment, però va subministrar en el seu lloc dos petits reactors coneguts com Osirak \ isis, de 40 Mw i 80 Mw respectivament. D'altra banda, Iraq ja posseïa un reac*or d'aquestes característiques (urani altament ennquit/aigua lleugera) oe tecnologia soviètica, des de 1 968 La compra d'urani irradiat a altres nacions va fer pensar en la possibilitat que aquestes centrals nuclears estaven sent utilitzades per a l'obtenció de plutoni amb la finalitat de fabricar borrint. atòmiaues Es per aquesta rao que Iran en 1 980 1 israeí 01 ' 981 bombardejaren Osirak -encara en construcció-, la qual cosa s'ha tornat a repetir en -*• ->i guerra pur part dels EEUU
3
Entrevista amb Santos Perales, membre del Grup d'Estudi dels Rapinyaires de València
El Projecte Canyet assentarà els voltors a les nostres muntanyes
Un treballador sanitari d'una gran bellesa per ales nostres comarques El Grup d'Estudis de Rapinyaires esta portant a cap un programa de reintroducció del voltor comú a València. Com es això? Home, dir-li programa sona un poc massa fort. Concretament acabem de fer un "muladar" -ens agrada més dir-li així que menjador, perquè es una forma de recuperar una paraula, encara que castellana- que no està posada a funcionar encara.
(V Tot açò és perquè fa ja un temps que venim observant a les comarques interiors sobretot a la tardor- desplaçaments, a vegades molt nombrosos, de voltors immadurs. I no solament a les comarques interiors; enguany, a Benaguasil, he pogut observar almenys 23 voltors que passaven la nit a la Montieleta i que oferien un espectacle realment meravellós al matí següent quan, aprofitant la tèrmica del migdia, remuntaven volant cel amunt deixant a més d'un bocabadat. També a València alguna que altra veïna, en pujar al terrat, es va veure sorpresa per un voltor posat a la barana.
4
Bé, però el cas és que a València no hi ha voltors des de fa temps... Sí, tens raó. Almenys des dels anys 50 les poblacions de voltors desaparegueren de les nostres comarques. Possiblement degut a la prohibició per part de les autoritats sanitàries envers els esmentats canyets i, com tots sabem per les fotos que es llueixen com a trofeu, per les morts a trets dels caçadors. Ara bé, en aquests moments la població de voltors està en augment ihom coneix com a Castelló n'han tornat a establir diverses colònies de cria, potser per l'abundància de granges. Per tant, pemsem que no estaria malament d'afavorirlos per tal que tornem a veure'ls voltar de nou als nostres cels. Ens podries dir quin és el vostre programa? Abans m'agradaria dir que la nostra finalitat seria la de reestablir l'ecosistema, que va ser trencat de forma artificial. Bé, el programa complet consistiria a fer tres canyets al llarg del Sistema Ibèric d'una forma progres-
siva i posar-los en funcionament, en principi, en l'època de dispersió de l'espècie, de tal forma que pogués donarse el cas que, en tenir les necessitats cobertes, ells mateixos romangueren al territori. El nostre principi no és intentar la reintroducció com s'ha fet a Occitània, al Massís Septentrional -a més, allí s'ha comptat amb un pressupost i material extraordinari-, sinó que pensem que és millor restaurar el medi; tenim l'esperança que amb això n'hi haja prou. La primera part del Programa ja esta en condicions de posar-se en funcionament i consistix en el "Canyet Caroig". Parla'ns-en. On es troba, com és? Es troba a la Vall d'Aiora. Pensem que és un punt estratègic perquè arreplega els voltors que baixen l'Ibèric avall i, per un altra banda, té enfront els cingles de la Mola de Cortes, on possiblement estigueren els últims reductes de voltors a València. Està col·locat en una ves-
sant del Caroig, en uns terrenys cedits amablement per un membre del Grup d'Estudis dels Rapinyaires i té totes les condicions necessàries per a l'aterratge i eixida dels voltors. Esta voltat per una reixat de filferro totalment fet per nosaltres, tot ell trencat perquè el carnús no puga estar a l'abast de la ramaderia i dels gossos, encara que no hi són abundants ja que és lluny de qualsevol poble. El reixat està senyalitzat amb brancatge natural perquè la fauna autòctona no tinga cap problema amb els fils. La instal·lació encara no està finalitzada perquè hem de dotar-la d'un mitjà per desfer-nos de les deixalles. Possiblement farem un crematori totalment estanc. L'experiència de clots d'enterrament amb calç ocasiona al nostre criteri -i al de quasi tota la gent dedicada al tema, com vaig tindré l'ocasió de comprovar al "I Congreso de Aves Carroneras", fet l'any passat a Priego- un podrimener insalubre, que en comptes de resoldre el problema sanitari l'engrandeix. M'agradaria que m'explicasses el com del vostre projecte. Fa uns tres anys, quan començàrem a veure voltors per tota la zona, ja d'una forma freqüent, ens plantejàrem què podríem fer. Coneguérem l'existència d'un decret que autoritzava la utilització de carnús per al nodriment de la fauna silvestre. Demanàrem els permisos tant a la Conselleria d'Agricultua com a Sanitat i ens vam posar en contacte amb els veterinaris de la zona -als quals donem les gràcies per la seua col.labora-
ció, sobretot de cara als ramaders de la comarca- i, a la fi, posàrem mans a l'obra. I el finançament? El finançament, l'hem plantejat mitjançant uns bons
d'ajuda.a més d'aconseguir nous socis. Açò ens ha cobert les despeses de material, perquè la mà d'obra l'hem posada nosaltres. En aquest moment hem demanat una subvenció a la Conselleria d'Agricultura per tal de poder seguir amb el Programa, que inclouria una altre canyet a la zona d'Aras de AlpuenteTitaguas, per tal d'afavorir els voltors que són veïns, i açò podria ajudar-los perquè es desplaçaren cap a l'est. Fa uns mesos va aparèixer als mitjans de comunicació la inauguració d'un menjador com el vostre als Ports per part dels organismes oficials. Què en penseu? Aquest és un cas pintoresc com molts d'altres que es donen. Els organismes oficials no semblen tindré qens d'interés per la conservació i redreçament del medi i la fauna ja que, com és sabut de tots, els animals i les plantes no voten. Sí que prenen interès per tot allò que és noticiable, per eixir a la foto. El fet de fer un menjador en una zona on els voltors ja fa anys que s'han establert pel seu compte no té cap sentit, si no és per poder dur allí les cameres del Canal 9. I encara el senyor Conseller va portar-se de casa -del Centre de Recuperació de rapinyaires del Saler, vajauns quants voltors perquè els periodistes pogueren ferlos-hi la foto. La manca de plantejaments reals a llarg termini, que servesquen per millorar la qualitat ecològica d'una forma estable, és evident. Llàstima que la Natura siga tan lenta. Si continua així, potser que cap polític faça mai res per ella: les eleccions són cada 4 anys.
(1) El terme valencià originari és "canyet" que, a més d'aquest significat, té també l'accepció de "morgue". En la resta de l'article emprem per tant el nom català.(N. de laR.)
La Casa Verda
Comentaris a l'esborrany del Pla Especial del Parc Natural del Montgó
El Montgó: espai protegit? Aspectes positius L'article 6 (Normes Generals). Han de prevaler els criteris de conservació. Creació de la figura de Reserva Integral que abasta aproximadament 1/3 del Parc, on es contemplen només les activitats de caràcter científic. Protecció de la Flora i Fauna. Restricció i regulació de la caça. Control del senderisme. Programes de regeneració (Abocador de Benimàquia, Urbanització El Greco). Creació de Guarderia Forestal i Brigades contra Incendis. Programa d'Educació Ambiental. Eliminació d'abocadors i cementeris de cotxes. Retirada de publicitat. Prohibició d'actes multitudinàries i esportius. Recuperació de les antigues Colònies Agrícoles per a l'Estat. Catalogació d'elements geològics, arqueològics, històrico-artístics,... Eliminació de la flora alòctona. Tancament amb una reixa de la Cova de la Xara que alberga una important colònia de quiròpters. Defensa dels aqüífers. Defensa dels barrancs. Obligatorietat de soterrar la xarxa elèctrica i telefònica a l'interior del Parc. Obligatorietat de repoblar amb llavors procedents del Parc.
Desembre passat es va celebrar a Dénia una reunió per tal de presentar un avanç del Pla Especial del Montgó, confeccionat per l'empresa ICOSA. Hi van assistir els regidors d'urbanisme de les localitats afectades, alts càrrecs de l'Agència del Medi Ambient, l'Automòbil Club de Dénia, representants de les societats de caçadors i ecologistes. Amb la convocatòria es pretenia informar a les parts interessades per tal que pogueren expressar les seues opinions sobre el projecte, opinions que podrien ser considerades abans de l'exposició pública del Pla. A continuació, exposem breument alguns aspectes positius i negatius de l'esmentat Pla.
Torna l'amenaça de la Pujada Automobilística a Les Planes
L'assumpte del ral.li al Montgó encara cueja L'Ajuntament de Dénia no es rendeix. Després que l'Agència del Medi Ambient i la Junta Rectora del Parc desautoritzaren el mes de maig passat la continuïtat de la Pujada a les Planes (vegeu Butlletí núm. 58), el Ple
pel regidor delegat d'esports, argumentava que la prova automobilística era fruit de l'esforç de l'Automòbil Club de Dénia al llarg de tretze anys, esforç que s'havia vist recompensat amb la qualificació de "prova pun-
Vista marina del Montgó del Consistori va reiterar per unaminitat el seu suport a la celebració del ral.li. Ara, mesos després, l'alcalde ha fet arribar a la Junta Rectora una carta amb la certificació d'aquell acord. Segons l'Ajuntament de Dénia la prova esportiva i la conservació i regeneració del Parc són compatibles, i fa una crida al diàleg entre els diveros òrgans competents. La moció, presentada
butlletí
tuable" en un campionat nacional. A més a més, aquest succés esportiu genera, segons el senyor regidor, beneficis per a la ciutat, beneficis de tipus turístic i econòmic. Com es pot comprovar, la falta de fermesa de l'Agència i la Junta Rectora en el seu moment ha provocat que el tema del ral.li encara no s'haja tancat.
La vessant nord del Montgó
Aspectes negatius Pot ser l'arma definitiva per acabar d'urbanitzar bonapart del que resta al Montgó, ja que el PGOU de Dénia contempla aquest sòl com a "No Urbanitzable de Protecció Especial", la qual cosa vol dir que es pot construir fins a 10.000 metres quadrats (màxim autoritzat per la Llei del Sòl), i el Pla Especial n'autoritza fins a 5.000. Aquest punt generarà problemes de competència legal a l'hora d'aplicar-lo. • A l'àrea de la Plana (Xàbia), tradicionalment agrícola, s'hi permet la construcció fins a 5.000 metres quadrats, quan millor fóra autoritzar la construcció fins a 10.000. • Sospitosa desaparició de zones de propietat pública (Colònies Agrícoles, Mont de l'Estat) a zona de Preparc, amb el consegüent perill d'urbanització. • Les àrees a regenerar (Urbanització El Greco i Abocador de Benimàquia) no s'integren als límits del Parc, quan totes dues s'inclouen al PGOU de Dénia com a No Urbanitzables de Protecció Especial. • No contempla l'ampliació del Parc als límits marins. • Algunes partides pressupostàries han d'eliminar-se: poda, manteniment de tallafocs, regeneració de la carretera de Les Planes amb zones per a parada (cosa que n'implica l'ampliació...). No s'hi inclouen espècies florístiques amb status poblacional baix a l'interior del Parc (orquídees, Satureia barceloi, Thymus capitatus, Sideritis dianica -nova espècie descoberta recentment al Parc-) També hi manquen espècies animals (rapinyaires, mustèlids...) El Pla Cinegètic hauria d'incloure com a no caçables espècies que l'actual legislació sí que autoritza, però que el seu status poblacional al Montgó les qualifica de rares o escasses. Hi ha terrenys propietat de l'Ajuntament de Xàbia qualificats com a urbanitzables (5.000 metres quadrats) a la Plana. La Guarderia Forestal hauria d'ésser permanent, i no solament per a 6 mesos a l'any. Possibilitat de construir en Sòl No Urbanitzable, aplicant l'article 43 de la Llei del Sòl.
5
El fruits de la trobada de Bétera
Cap a la casa comuna de l'ecologisme valencià Més d'una vintena de col·lectius ecologistes convocats per la Coordinadora del Bosc, els passats 19 i 20 de gener a Bétera, es plantegen convergir en una organització comuna d'àmbit de País Valencià. Encara que en la reunió es tractaren altres temes com la passada campanya "Salvem el Bosc" (d'exitosa realització) o els objectius polítics dels ecologistes valencians, el que va focalitzar els debats va ser Vòrganizació del moviment ecologista valencià.
Un moment dels debats Voluntat comuna dues postures extremes, la En l'opinió de tots els grups que parlava de federació i una cosa va quedar ben la que accentuava la necesdefinida: s'apostà clarament sitat d'un únic grup a nivell per una major integració orde País Valencià. Entre ganitzativa de l'ecologisme aquests pols existia tota una valencià. gamma de posicions interAçò es troba necessari per mitges. tal de construir un moviment més potent i més eficaç, que Tanmateix, quan la discussió aparega davant la societat semblava estancada, va aparèixer una proposta de valenciana com una força treball operativa: calia definir coherent i cohesionada, caentre tots fins on es vol arripaç de guanyar importants batalles en defensa del nos- bar en el compromís mutu. Açò va permetre clarificar tre medi. molt més la situació, i la En aquest sentit ha estat confluència va ser major de molt útil l'experiència de la l'esperada en passar dels Coordinadora en la campanya Salvem el Bosc, pel que conceptes teòrics als aspectes concrets. Després d'una s'ha fet i pel que ha quedat breu recapitulació s'acordà sense fer. S'ha constatat de celebrar una reunió de que quan actuem units en treball a l'inici de març per un esforç comú els guanys parlar en detall de comprosón molt més grans; i, a misos específics. En aquesmés, que si l'organització ta reunió es reprendrà el comuna (encara feble) fóra procés de convergència i més gran, també ho serien s'intentarà arribar a acords el resultats. Tothom se clars, principalment en quan'adona que l'organització tre temes: el nom de la fucomuna fins ara existent tura organització, els asse'ns queda curta si volem pectes econòmics, el mepassar a objectius més im- canisme de presa de deciportants. sions i la infraestructura. Igualment s'hi definiran les Un fort debat i un camí encampanyes que han de cetat constituir l'eix del treball Amb risc de simplificar masconjunt del moviment ecolosa unes discussions que dugiste valencià (com és el cas raren llargues hores d'anide la Iniciativa Legislativa mades (i de vegades, acaloPopular contra les centrals rades) intervencions, podrínuclears, l'acabament de la em resumir el que hi va ha- campanya Salvem el Bosc i ver de la següent manera: d'altres propostes que cal dintre d'aquest afany consencara definir). tructiu, es feren paleses
6
La franja de negociació A partir dels acords assolits a Bétera, va quedar definida una banda de negociació dintre de la qual s'ha d'arribar a especificacions en els quatre punts esmentats: • Pel que fa al nom: es té clar per tots d'emprar un nom comú. La franja de discussió ve delimitada en un extrem per usar únicament aquest nom, i en (altre per acompanyar-lo d'un nom específic per als col·lectius locals i comissions de treball que ho desitgen. (Aquest nom encara s'ha de trobar). • Respecte de l'economia: està assumit que ha d'existir un fons econòmic comú important. Les posicions extremes són: o posar tots els recursos econòmics en comú i després redistribuir-los democràticament o establir una quota per cada col·lectiu, que com a mínim hauria de cobrir les despeses d'infraestructura i de campanyes conjuntes. • Sobre la infraestructura: l'acord és major, atès que tothom té clar que ha d'haver-hi una permanència, un mitjà de comunicació conjunt i els elements tècnics i burocràtics necessaris per a un funcionament efectiu. Només queda per definir amb exactitud quins elements concrets i quin funcionament. • Pel que fa a la presa de decisions, també va haver-hi unnivell de consens important. S'acordà l'existència d'una gestora elegida i revocable que s'encarregue del funcionament burocràtic i amb capacitat de prendre decisions urgents i de representació. Cada un o dos mesos hi haurà una reunió amb intervenció de tots els col·lectius locals i grups de treball (a més de la gestora) en la qual es prendran decisions ordinàries. Finalment, amb caràcter semestral o anual tindrà lloc l'assemblea general, que dirigirà la marxa de l'organització, l'elecció de la gestora i revisarà i planificarà les actuacions conjuntes. Més coses clares (autonomia i pluralisme) A banda dels punts més tècnics acabats de resumir, es pot cloure la informació comentant altres aspectes que
també van donar molt a parlar. En resum podríem centrar-los en tres: l'autonomia dels diversos col·lectius locals, la democràcia interna i el pluralisme ideològic. La por d'alguns grups a perdre la identitat local i un prestigi guanyat amb molt d'esforç va aflorar també en el debat. Va quedar clar que els col·lectius locals han de seguir existint i amb la màxima força. La total autonomia dels grups i comissions pel que fa a la seua marxa prò-
pia no ha d'estar en contradicció amb una forta organització comuna. Per altra banda, el funcionament democràtic és necesari a tots els nivells de la presa de decisions, juntament amb el total respecte al pluralisme ideològic que es dona al si del moviment ecologista. La independència de qualsevol força política o de l'Administració, completa el marc definitori en el que tots confluirem. Quique Meseguer i Carles Arnal
Comunicat de premsa de l'última Coordinadora del Bosc
Els punts bàsics que defensa l'ecologisme Els col·lectius reunits a Bétera, els dies 19 i 20 de gener, per convocatòria de la Coordinadora per a la Defensa del Bosc, i representatius de gran part del moviment ecologista valencià organitzat, acordem encetar un procés de convergència de cara a constituir una organització comuna d'àmbit de País Valencià, procés que haurà do culminar-se en breu. El moviment ecologista vaiencià és ideològicament plural t amb un funcionament intern democràtic per la quai cosa els membres tenen total llibertat de militar o no, donant suport a una o altra força política, en els diferents processos electorals. Tanmateix, volem deixar clar que com a organització conjunta ni participem en les eleccions ni donem suport a cap força política concteta Demanem a les diferents opcions polítiques que es presenten a les pròximes eleccions, que assumesquen i integren als seus programes almenys les següents reivindicacions a curt termini, per les quals el moviment ecologista valencià està lluitant: • Paralització de la Central Nuciear de Cofrents i abandonament de l'energia nuclear. • Urgent aprovació de la Llei de Defensa del Patrimoni Forestal Valencià, atenent-se als contiguts proposats per la Coordinadora per la Defensa del Bosc, sense retallar-los ni adulterar-los. «Paralització de la salvatge destrucció ael nostre litoral vafencià. • Desenvolupament d'una política seriosa, i no només d'imatge, de protecció efectiva d'espais naturals, tant terrestres com marítims. • Aplicació d'una ordenació integrat del territori, racional ï respectuosa amb ei medi ambient • Una política de gestió de residus orientada a reduir-ne la producció i que priontze aquells mètodes que permetesquer* la màxima'recuperació (recollida selectiva, compos* Jjatjget reciclatge). Finalment, votem manifestar et nostre rebuig a la insensata Guerra del Golf i ta nostra solidaritat amb els ïnsubmisos que seran jutjats demà a Albacete i amb les nombroses expressions populars d'oposició a la guerra. Demanem el retorn dels soldats i ta no intervenció de t'Estat Espanyol en el conflicte; així mateix, exigim a l'Administració que incioga a les escoles un programa d'educació per a la pau. Apostem per un nou ordre econòmic mundial basat en la pau, el repecte al medi ambient í fa lliure voluntat dels pobles, per damunt dels interessos armarnentistes dels es* tats, ï que faça del compliment dels Drets Humans fio una farsa sinó una llei practicada per tot& Bétera* 20 de gener de 1991 GRUP ECOLOGISTA "XORIGUER" (La Vila-jolosa)/ COLLA ECOLOGISTA "LA CARRASCA" (Alcoi)/ GRUP ECOLOGISTA "L'ALGUER" (Santa Pola)/ GRUP ECOLOGISTA "MARGALLO" (Elx)/ COLLA ECOLOGISTA D'ALACANT/ AMICS DE TABARCA/ GRUP ECOLOGISTA "COSCOLL" (Gandia)/ ASSEMBLEA COMARCAL ECOLOGISTA (L'Horta)/ ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO/ GRUP ECOLOGISTA DE CULLERA/ GRUP D'ESTUDI DE LES RAPACES (Castelló)/ COLLA ECOLOGISTA DE CASTELLÓ/ ASOCIACIOM NATURALISTA DE AYORA Y LA VALLE/ RONCADELL (L'Horta)/ APNAL (Vinaròs)
La Casa Verda
La gran fira que se'ns ve damunt
Les màscares del 92 S'acosta, imparable, el 92. Serà un any irresistible, una escaparata de milers i milers de milions, un any que encendrà cors en flama, un any que encara no ha arribat i ja el recordem. La mercaderia espectacular o l'espectacle mercantil De fa temps sona a xifra màgica, a la raó d'existir d'un país. I ho hem de reconèixer: el Poder sap el que es fa, domina com ningú l'art de l'espectacle. Siga una guerra, siga una olimpiada, el muntatge resulta aclaparador, el Capital hi posa el coll i semblen inevitables l'admiració i l'assentiment. L'"evento" (disculpem al català per no posseir tan esplèndida paraula) és una celebració. L'Estat espanyol celebra la "reactivació" econòmica, la democràcia, l'OTAN, el TAV, la CEE, que som europeus i que som moderns. No siguem desagraïts, cert que tot això ha pogut provocar desigualtats, disgregació social, degradació ambiental, desànim crític ..., però tenim un "projecte de futur" i el món sencer ens observa. Si tot sembla tan decidit, tan inqüestionable, què podem fernosaltres, humils davant tanta grandesa? Sobretot tenir el cap fred i l'ànim ferm: la carn és dèbil i molts podem caure fascinats per l'esbeltesa dels atletes de la barcelona olímpica o pel colorista espectacle de tot el planeta reunit a Sevilla. Però no només això. Cal· passar a l'acció. Desemmascarem el 92 Gent i grups diversos ho estan fent. Bona mostra d'això és la crida que els amics d'AEDENAT (Asociación Ecologista de Defensa de la Naturaleza) van fer el mes d'octubre als col·lectius que qüestionen el node I social que des del 92 se'ns ofereix. Amb la consigna de Desem' mascarem el 92, AEDENAT intenta denunciar que els muntatges de l'any vinent (Olimpíada, V Centenari, Capital europea de la cultura) són l'escaparata del nou model de capitalisme avançat, el model que es basa en mercat, democràcia i noves tecnologies. Tres mites que se'ns presenten com la garantia d'un futur lliure i equilibrat. La caiguda dels règims de l'Europa Oriental no ha fet més que reforçar el triomfalisme. Els fenòmens de desequilibri Nord-Sud (per cert, que el tercer món és oficialment capitalista en la major part dels casos), l'impacte ambiental, la bruixeria al voltant de les noves tecnologies, el militarisme, la jerarquització, el patriarcat o el racisme, no compten. I per què a Espanya? Els d'AEDENAT ho diuen claret:
butlletí
un premi. A la docilitat, segurament. Espanya s'ha aliniat sense condicions a les estructures militars, econòmiques i polítiques que donen suport al sistema capitalista. Comportament tan exemplar s'ha de recompensar. El V Centenari i la Barcelona olímpica Sobre els motius oficials de les celebracions no cal parlar massa. £ Qui no té opinió sobre l'Olimpiada o el "Descubrimiento"? Perdut l'esperit olímpic, no ja el grec sinó també el de la reinstauració del segle XIX, uns jocs com aquests vénen a ser l'expressió de la competitivitat, l'expressió del culte a l'heroi i, sobretot, la mercantilització de l'esport. No se'ns han d'escapar tampoc els "beneficis" per a la ciutat de Barcelona, que es tradueixen en "terciarització" del centre, magnes obres públiques, "sanejament" d'algunes zones (i població!), grans negocis privats... Si fa no fa el que pot passar a Madrid, capital cultural. I del descobriment, "què us en diré?". Llegim Rafael Sànchez Ferlosio: "El referente real de la categoria emocional y estètica de la grandeza (...) no es otro que el de la dominación y del poder". "Resulta asombroso y hasta cínico que todavía hay quien sostenga la falacia històrica que en Amèrica hubo fusión de razas y culturas." "La otreidad propone automàticamente jerarquia (...); la decisión corresponde siempre al
contraste de las armas: quien vence es superior y quien es superior domina. Las leyes de Burgos de 1.512, mas que leyes, parecen denuncias, al prohibir literalmente llamar a los indios "perros" y daries palos." "Lo que pretende este quinto centenario (...) es tal vez inventarse a quinientos anos de distancia un Imperio Espafiol que, bien mirado, no llego a existir." "Ira de Dios, azote de vesania y de martirio fue el desatado furor de dominación con que el huracàn de la Historia Universal (...) arrebató a los espanoles en la conquista del imperio de ultramar." Però no tot s'acaba en el 92, perquè el 93 ens portarà el Mercat Únic Europeu i amb ell (ens equivocarem?) més desequilibris i més dependència exterior. Aquest és el panorama, les possibilitats de canvi escasses,però les ganes .... De moment hi ha iniciatives en marxa, gent que intenta ferse sentir. No perdem de vista el que es fa, no ens adormim. Nota final: Com serà el 92 després del Golf?
7
Subscriviu-vos al bulletí!
L'activitat del col·lectiu de ciclistes urbans es multiplica
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ
València en bici, en marxa
or
Nom
i. cog.
2oncog.
.
Adreça: carrer
Professió .
.__
_ ._ —
Observacions
--
-
Banc
- núm. Ompliu amb "" lletra clara i __ feu arribar Telèfon aquesta bu— tlleta a t a _ _ Casa Verda ~ de Valènnúm. — —__ eia. La millor manera — de garantir _ el futur de la revista és f erse'n subscriptor.
codi postal i població comarca
'....'..
- Agència
Carrer __ . Codi postal i població Compte corrent/ Llibreta núm.
BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA Senyor/a Carrer
núm.
Codi postal i població Banc Adreça:
* Agència nú
carrer
m.
codi postal i població Compte corrent / Llibreta núm
(Nota: els membres d'ACCIO ECOLOGISTA AGRO no cal que envieu res)
Distingits Srs.: Els. pregue que atenguen, amb càrrec al meu compte i fins^a nova ordre, els rebuts de pessetes jFy/·POC>M~~~ que (periodicitat) .. ií.tf64£.f.... els seran presentats per ACCIÓ ECOLOGISTA- AGRÓ. Aprofite l'avinentesa per a saludar-los berv cordialment. .. de
de 19 Signatura
El col·lectiu València amb Bici, d'Acció Ecologista Agró, no ha oblidat les seues amigues i amics. Per fi, s'han fixat les reunions generals en el primer diumenge del mes, a les 11 del matí en el Pont del Mar de València, a la part de l'AIbereda. El Col·lectiu demana perdó a aquelles persones que s'han estat esperant inútilment alguns dilluns, dijous, diumenges, dissabtes... al Pont del Mar. No hi ha més excuses que el fet que la gent que acudim tots els dimarts a La Casa Verda ens veiem un poc ofegats pel munt de coses que hi ha a fer. Vegeu si no: cartes i escrits als mitjans de comunicació i a diverses institucions, converses amb el Director Comercial dels Ferrocarrils de la Generalitat (Ignacio Arregui), reunions amb representants de partits piolítics (l'última amb Carme Arjona, portantveu d'Esquerra Unida), constitució de la Comissió Tècnica Regidoria de Transports-València en Bici pel tema del carril-bici, amb l'elaboració de propostes "molt, molt concretes"
(segons que ens han exigit...), imminent reunió amb el Director General de Transports i Urbanisme (Cayetano Roca) de la COPUT... Entre tantes coses se'ns havia perdut una miqueta l'orientació cardinal de les reunions generals... No passarà més. Els primers diumenges de cada mes, tots els ciclistes urbans al Pont del Mar de València
Suport públic a la campanya Viure sense nuclears
Cares conegudes, contra les centrals nuclears Un bon grapat de famosos va donar suport públic a la campanya de signatures contra les nuclears el passat 13 de gener. Es encoratjador de comprovar com van fer acte de presència a la taula parada a la Plaça de la Mare de Déu persones tan significatives com Ximo Bosch i Antoni Lozano (president i secretari general respectivament de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià), Josep Luís Barona (vice-rector de la Universitat de València), Rosa Solbes (locutora), Alfons Cervera (escriptor), Manolo Boix (pintor), Aureli Ferrando i Pere Mayor (diputats de la Unió del Poble Valencià), Albert taberner i Pedró Zamora (diputats d'Esquerra Unida del País Valencià), Josep Vicent Marqués (sociòleg i escriptor), Empar Ferrando (regidora de l'Ajuntament de València)... A tots els esmentats, a d'altres que se'ns oblida (i als quals demanem perdó...) i a tots els ciutadans que estan donant suport a la campanya de la Iniciativa Legislativa Popular, la Comissió Promotora vol donar-los públicament les gràcies.
L'Exposició sobre el Paper Reciclat estarà a Alzira de l'1 al 10 de febrer
Casa de la Cultura de l'Ajuntament carrer de les Escoles Pies, 8
8
Dins de la campanya Viure sense nuclears, s'ha elaborat un manifest amb la intenció de publicar-lo en la premsa diària. Això comporta unes despeses considerables. Si voleu col·laborar amb la vostra signatura pública en aquest acte de propaganda, telefoneu o escriviu a La Casa Verda i us l'enviarem per correu. L'ajut econòmic per a apagar l'anunci és de 2000 per signatura.
La Casa Verda