66 M
A
R
Ç
Un subtil engany al poble d'Alzira
El Pla de Repoblació dela Vall de la Murta
• JÉ®.-.&£*%,?• r*. I
Destrosses a l'any '89 Prompte farà dos anys des que va començar la campanya "Salvem la Murta", impulsada pel col·lectiu d'Acció Ecologista Agró d'Alzira, per tal d'impedir la degradació del paratge natural a mans dels especuladors que s'amagaven darrere d'un projecte de reparce.lació i reprivatització que pensava dur a termini l'Ajuntament.
Una campanaya que porta cua Després d'un intens enfrontament entre Acció Ecologista Agró i l'Ajuntament -encadenaments a les màquines que feien les obres il·legals al paratge, recursos legals que bloquejaren els pressupostos municipals, recollida de signatures i evident indignació de l'opinió pública-, semblava que aquest havia desistit d'aconseguir-ho i que la Vall estava salvada. A hores d'ara, però, ens ha presentat un "Pla de Repoblació de la Vall de la Mu:>a" amb e! qual pretén erigir-se com ai candidat més "ecologista" de les properes eleccions municipals. Aquest Pla presenta diverses lectures: la primera, la que fa creure a l'opinió pública que l'alcalde té verdadera intenció de recuperar la Vall mitjançant actuacions avalades per especialistes i consistents a repoblar una zona de la Vall; i una segona lectura que fem els ecologistes, que coneixem el que ha passat al paratge i com es troba a hores d'ara. Aquesta segona lectura es pot resumir en què les actuacions descrites en el "Pla"
9 1 responen només a quedar bé davant l'opinió pública amb l'agreujant que allò que vol ferse no té res a veure amb un veritable pla de conservació i regeneració de la Murta, per les raons següents: I . - Tenen previst de construir una zona de pic-nic i aparcaments al bell mig de la Vall, facilitant-hi l'accés de visitants poc respectuosos amb la natura a Ibcs on mai han accedit vehicles, a on qui ha volgut arribar ho ha fet a peu. £%- Està previst repoblar amb arbres adults de defícil arrelament i aclimatació, aplicant tècniques jardineres de "lit del Túria". Aquests arbres no han estat criat en vivers forestals i, en realitat, signifiquen despullar un sant -serres de municipis pobres- per vestir-ne un altre -jardins de municipis rics-. O . - També pensen criar cérvols a la Vall, que mai els ha tingut. Açò justificaria el posterior tancament del paratge i, fins i tot, l'organització de les típiques "munteries andaluses" d'alts càrrecs quan la sobrepoblació (de cérvols, no d'alts càrrecs!) ho justifiqués (el cérvol és molt prolífic). La Murta es convertiria en un cotó particular. 4 . " Ara bé, si hi ha una cosa que demostre les intencions de l'Alcalde es tracta de la subtil Passa a l'última pàg.
Se'ns escolen els últims reductes del litoral
Serra d'Irta:
de nou el desficaci Una vegada més l'Ajuntament d'Alcalà de Xivert ens dóna una mostra de la seua absoluta manca de sensibilitat respecte d'un litoral encara privilegiat com és el cas de la Serra d'Irta. Des de fa anys els successius consistoris, agafant-se al ja conegut -per grapejat i destructors efectes- principi del "desenvolupament turístic", han permès que l'especulació immobiliària siga l'única raó que existeix en la "planificació urbanística" de la seua franja litoral. Açò ha fet que per tot arreu al voltant d'AIcossebre -nucli der població pertanyent al municipi d'Alcalà de Xivert- s'edifiqués sense cap tipus de control, alterant la morfologia de platges, franges dunars barrancs... Una especulació desbocada i
recent Però els efectes més salvatges d'una especulació desenfrenada s'han produït en els darrers 8-10 anys, construint a una velocitat del tot punt increïble, i pràcticament sense crear la infraestructura necessària per donar un servei de qualitat. Les parcel·les mínimes en els plans parcials s'han vist reduïdes sensiblement, la qual cosa produeix un apilament cada vegada més gran dels "habitants". I per acabar-ho d'adobar, com a mostra del desgavell que porten, tenim l'aprovació -a finals del novembre passat- per part de l'actual consistori d'un Pla Especial de Vials que posa la guinda a aquest fabulós pastís i que mereix estar entre els miPassa a pàg. 2
Panoràmica d'Irta
Les joies no són grans
M A R C
1991
Agressions a la Murta
pàg. 1 i 8
Serra d'Irta
pàg. 1 i 2
Marjal de Peníscola
pàg. 2
Moviment pacifista
pàg. 3
Residus
pàg. 4 i 5
Columbretes
pàg. 6 i 7
S'ha parlat
pàg. 7
I.L.P.
pàg, 8
La marjal de Peníscola
Esplugabous La marjal de Peníscola, situada al terme municipal del mateix nom, tó una extensió aproximada de 84 has. Era una antigua albufera holocena que per un procés de colmatació per la sedimentació de lims orgànics va formar la marjal, avui molt reduïda. La importància del que queda de la marjal ve determinada per una sèrie de característiques físiques i biològiques que resumirem a continuació.
ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ associació per a la defensa i l'estudi de la natura al País Valencià
Camp de Morvedre St. Josep, 11 46520 PORT DE SAGUNT L'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 VALENCIÀ (Tf. i Fax- 96/391 78 64)
La Ribera Santa Teresa, 2-2a-4a 46600 ALZIRA {Tf. 96/240 02 21) La Safor La Casa Verda St. Benet, 32 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA
ppòsit legal 1692-1985 :
::::: í:::&:^^
PHHH Jordi Bigas, Paco Molina, Quique Meseguer, Boro Miralles, Carles Belda, Joan Carles Martí, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva
M a q u e t a c i ó
Col·laboradors Gràfics Manoto ftoidàn, Carios Larío, Àngel -Juan
2
El paisatge, la botànica En primer lloc cal destacar la singularitat del conjunt paisatgístic de la marjal i del conjunt illa-tombolo que és únic en tot el litoral valencià i un dels pocs que hi ha a la Mediterrània. En l'aspecte botànic cal ressaltar la presència de Phragmites australis altíssima, un canyís de gran alçària que a Peníscola forma el canyissar més gran d'aquesta espècie a Castelló. D'altres dues espècies que apareixen als catàlegs d'espècies amenaçades són la Centaurea dracumculifolia i el Limonium virgatum. També són interessants les comunitats de saladar (Arthrocnemum), els prats de Salicornia i de Plantago crassifolia. Les espècies zooplanctòniques trobades són de caràcter bèntic i litoral i cal destacar la presència de Horsiella luecicornis considerada com a espècia molt rara i que només s'ha localitzat en quatre localitats més de la Península. Els peixos La fauna ictiològica de la marjal és de gran relleu, tant pel que fa a la singularitat de les espècies que hi habiten {Atherina sp., Sygnathus abaster, Cobitis maroccana, Aphanius iberus i Valencià hispànica) com per dues particularitats que la converteixen en un lloc únic per a l'estudi del peixos valencians. Una d'elles és l'absència de Gambusia affinis, espècie introduïda dels EEUU per combatre el paludisme fa 50 anys i que origina una forta competència amb les dues espècies de ciprinidòntics endèmics valencians: el fartet i el samaruc (Aphanius ib i Valencià hisp. respec). Això és, sens dubte, una de les causes de l'elevada densitat d'aquesta última espècie. La segona particularitat consisteix en la bona comunicació que hi ha entre la mar i la marjal a través de la gola i de la sèquia Reial, que facilita unes condicions ideals per a les espècies migratòries i marines estacionals. Respecte del samaruc es pot dir que aquesta zona humi-
da és on l'espècie és més abundosa de tota la seua àrea de distribució que, per tractarse d'un endemisme valencià, no s'estén més enllà de la zona litoral compresa entre el sur del Delta de l'Ebre i la ma^al de Pego-Oliva. Respecte dels rèptils és molt interessant la presència de Emys orbicularis, una tortuga d'aigua en perill d'extinció degut a la rarefacció de les zones humides litorals que constitueixen el seu hàbitat principal. Les aus Pel que fa a l'avifauna, degut a la reducció en extensió d'aquesta zona humida i a les molèsties continuades, no nidifiquen totes les espècies que potencialment podrien fer-ho, tot i així, té importància per a les aus pròpies de les marjals litorals com ara el baoret o gomet (Ixobrychus minutus) el Acrocephalus melanopagon i Lacustela luscinoides. També tó importància com a zona de pas i hivernada d'aus rares i protegides com l'esplugabous (Bubulcus ibis), atesa la seua aparició en llocs tan im-
Irta... Ve de primera pàg. Mors despropòsits comesos amb el litoral. En aquest Pla es preveuen vials de fins a 20 metres d'amplària!. En el seu temps, des d'Acció Ecologista Agró, ja vam presentar denúncies front a l'Ajuntament d'Alcalà de Xivert, que mai han estat contestades -és la seua política habitual-. Aquest Pla de vials s'estén des del terme de Peníscola, al nord d'Alcossebre, fins el de Torreblanca, al sud. Agressió a un paratge Important De dur-se a terme l'esmentat Pla constituiria una agressió sense precedents contra la Serra d'Irta, considerada per diversos estudis -vegeu p.ex. "Eco-
portants com ara el Delta de l'Ebre i l'Albufera de València. Com a argument principal per a la seua protecció convé recordar que és absurd que es dicten lleis de protecció d'organismes amenaçats i no es protegesquen els darrers ecosistemes on puguen sobreviure. Respecte de la "solució" d'urbanitzar només una petita part de la marjal conservant la resta, cal fer esment que atesa la poca extensió i la velocitat de reducció dels últims anys per les vores, mostra una gran uniformitat respecte de la distribució de les espècies, per la qual cosa no seria real establir zones considerades de més valor ecològic i d'altres de poc, on s'hi urbanitzaria. Un exemple podria ser l'espècie Horsiella brevicornis que ha aparegut tant a la sèquia del Rei, com a la marjal i a la sèquia Sangonera. Les espècies de vertebrats pràcticament es poden desplaçar per tot el que resta de la marjal de Peníscola.
Vicente Urios
sistemas vegetales del litoral mediterràneo espanol" dirigit per M. Costa i publicat pel MOPU el 1.986- com a un paratge que caldria protegir sens falta. A més a més el Pla permetrà el desenvolupament de plans parcials -cada colp més lesius amb el medi-, que suposem és l'objectiu final i únic de la seua elaboració. Per tot açò en Acció Ecologista Agró pensem que l'única solució a aquest problema és la protecció de la zona, bé qualificant els terrenys com a "sòls no urbanitzables de protecció especial" tal i com proposàvem en juliol del 1.987 o, millor encara, declarant-los Paratge Natural, per garantir així la conservació d'aquest importantíssim patrimoni natural.
William Colom La Casa Verda
Un repàs a la situació actual del moviment anti-militarista
De l'objecció a la insubmissió, passant per la deserció
Vocabulari bàsic Autoinculpat- Aquella persona que per solidaritat amb els inSub* . misos signa un document de suport als seus plantejaments antimilitaristes quan aquells es presenten davant les autoritats militars. Els militars consideren els autoinculpats inductors del delicte d'insubmtssió. CNOC- "Consejo Nacional de Objección de Conciencia", organisme que es crea amb la Llei d'Objecció. Tramita les sol·licituds dels objectors i les reconeix o les rebutja. Desertor.- Aquella persona que estant sota estructures militars decideix d'abandonar-les. Insubmis.- Aquell que sense ser reconegut objector, no s'incorpora a l'exèrcit i, a més a més, compareix davant l'autoritat militar per manifestar el seu anti-militarisme. Insubmis a la PSS - L'objector de consciència que es nega a realitzar el servei civil a què obliga la Llei. Objector.- "Oficialment", aquell que el CNOC ha reconegut cotn a tal. Per aquest reconeixement has d'omplir una instància, on només per motius ètics, filosòfics o religiosos pots ?'.legar i'objecció al servei militar. t.- L'objector de consciència reconegut a&ans 987, quan el Tribunal Constitucional assumeix la legitimitat de la Lleí de 1.984. Oficialment, passaren a la reserva. Objecció sobrevinguda.- Es l'objecció de consciència durant el temps de realització dei servei militar. No és permesa per l'actuat Llei. Per als militars, l'objecció sobrevinguda és la deserció. PSS.- Prestació Social Substitutòria, que la Llei obliga a realitzar a tots el objectors reconeguts. La durada es de 18 mesos. Reobjector.- L'objector de consciència amnistiat, que torna demanar la $eua tramitació d'objecció.
Col·lectius d'objectors MOC- Moviment d'Objectors de Consciència. Es l'associació històrica del moviment anti-militarista a l'Estat. Capdavanter en l'actual estratègia de la insubmissió.
Manifestació davant del Govern Civil de València
La coincidència de l'enviament de tropes de quintes a la guerra del Golf Pèrsic i dels judicis als objectors que es neguen a realitzar la Prestació Social Substitutòria (PSS), ha significat un increment de la sensibilització pública al voltant del servei militar obligatori; en tot cas, i malgrat el començament de la guerra a l'Orient Mitjà, els moviments antimilitaristes tenien dissenyada ja l'estratègia: enfrontament total a les estructures militars, la insubmissió. Una onada en augment Des d'aquest estiu i junt a l'enviament de tropes de quintes al conflicte bèl.lic del Pèrsic per part del govern espanyol, s'han declarat objectors de consciència 23.000 joves, al voltant de 250 insubmisos al servei militar i 6 desertors. A aquestes significatives xifres cal afegir-ne al voltant de 60.000 objectors reconeguts. Per tant, en l'actualitat, hi ha més de 80.000 joves que s'han negat a ralitzar el servei militar obligatori. Per al Moviment d'Objecció de Consciència (MOC), aquestes xifres signifiquen al voltant d'un 12% del contingent militar total. La qual cosa ha situat a l'objecció de consciència fora del moviments minoritaris, on volien situar-ía des de les estructures governamentals.
els motius pels quals no vol fer el servei militar, l'eliminació d'un tribunal "examinador de consciències" com és el "Consejo Nacional de Objección de Conciencia" (CNOC), el poder declarar-se objector una volta incorporat a la "mili", i per últim rep fortes crítiques el caràcter bel·licista de la PSS i la seua durada. La Llei és recorreguda davant el Tribunal Constitucional; mentrestant, el nombre d'objectors va incrementant-se. A finals de l'any 87, el Constitucional reafirma la validesa de la Llei al temps que el govern del PSOE intenta desmobilitzar ia contestació a la Llei "amnistiant" tots aquells objectors que havien estat reconeguts pel CNOC abans d'octubre del '87 -al voltant d'uns 22.000-,
Els capdavanters La llarga història del moviment anti-miíiïarista a l'Estat s'inicia ais darrers anys seixanta, quan es comença a pariar de l'objecció de consciència al servei militar. El valencià Pep Beúnza va ser el primer empresonat pel franquisme per motius de consciència. Amb Beúnza començà l'embrió del conegut MOC. Aquest moviment, que es declara bàsicament anti-militarista, va implantar-se per tot arreu i diposità les seues esperances en el procés democràtic de la transició. Després d'uns anys de creixents expectatives, aquestes desaparegueren l'any 1.984 amb la Ley Reguladora de la Objección de Conciencia. Aquesta Llei és contestada fortament pels objectors que reclamen els drets que no hi són: que l'objector no haja d'exposar
La situació actual Davant d'aquest panorama, els anti-militaristes -amb ei MOC com a capdavanter- plantegen l'estratègia de la desobediència civil: la insubmissió, ço és, el no-reconeixement de l'esmentada Llei i, per tant, optar sistemàticament per la no-incorporació a l'exèrcit. Pel altra banda, l'Associació d'Objectors de Consciència (AOC) impugna el Reglament de la PSS i guanya el recurs davant el Tribunal Suprem. El govern central es veu en l'obligació d'elaborar-ne un altre, encara per redactar. Els objectors reconeguts oficialment pel CNOC, comencen a negar-se a realitzar la PSS i amb la implicació espanyola en la guerra s'inicien els primers casos de deserció o, com diria el MOC, d'insubmisos sobrevinguts.
butlletí
Aquesta és la situació: milers d'insubmisos a la PSS, alguns casos de deserció i al voltant de 70.000 objectors de consciència. A Euskadi, un de cada quatre joves és directament insubmís. A Catalunya les xifres comencen a ser semblants. Molts ajuntaments es neguen a facilitar el cens de joves en "edat militar" per tal que el Ministeri de Defensa els "alliste". Front a aquest feble trencaclosques jurídic en què es meneja l'objecció han començat els judicis; coincidint amb ells, un informe d'Amnistia internacional reconeixia el caràcter de "presoners polítics" als insubmisos. Paral·lelament, la Fiscalia General cursa instruccions a ies territorials per tal d'investigar els inductors o autoinculpats. Es difícil d'aturar el moviment. Els responsables polítics han d'afrontar ei tema; al govern i i'estat no poden suportar centenars de judicis de consciència cada any. Nosaltres, mentrestant, recordarem "El desertor" de Boris Vian: "si vós em perseguiu/preveniu la vostra policia/ que jo no tindré cap arma/ i em podran disparar".
Joan Carles Martí
AOC- Associciació d'Objectors de Consciència. Producte d'una escissió del MOC a Euskadi i Catalunya, on alguns membres del MOC justificaven la lluita armada d'ETA. Composada bàsicament per cristians de base i membres de partits de l'esquerra parlamentària. APOC- Associació per a i'Objeccíó de Consciència. De caire estrictament legalista. Tramita les sol·licituds d'objecció, previ un pagament. Dirigida per persones vinculades al PSOE. Mili KK.- Moviment englobat dins l'òrbita del MC. Sense connexió amb el moviment històric d'objecció. ODS.- Oficina de Defensor del Soldat. Creada per informar dels seus d^ets els joves que realitzen la mili; també intenta previndre dels abusos. Informa del dret a l'objecció de consciència. Pròxima a sectors del CDS.
Presentació del "Diari de la Pau"
El passat divendres 22 de febrer es va presentar a València el "Diari La Pau". El nostre BUTLLETÍ ja s'havia fet ressò de la inciativa amb la inclusió dei primer número dins del nostre exemplar del BUTLLETÍ corresponent al mes de gener. Aquesta iniciativa d'un grup de professionals dels mitjans de comunicació de Barcelona, intentà oferir informació neutral i anti-bel.licista mentre durés la guerra del Golf Pèrsic. Amb la presentació a València es pretenia implicar al moviment per la pau del País Valencià a parti-
cipar en el projecte. Així, des del número 3, el "Diari per la Pau", va oferir puntual informació dels actes organitzats al País i col·laboracions d'articles d'opinió, com la de l'escriptor i periodista Alfons Cervera. Com manifestaren Llorenç Olivé i Vicent Partal -membres del Consell de Redacció del "Diari de la Pau"-: "la idea pretenia aglutinar el pacifisme unitari mentre durés el conflicte i contraposar la reflexió de la guerra al bel.licisme informatiu de quasi tots els mitjans de comunicació"
3
L'acumulació actual de residus humans s'ha convertit en un factor que trenca l'equilibri
La societat actual o l'imperi de le - L'aigua. Les aigües arrosseguen organismes patògens que contaminen els brolladors o es filtren en terrenys pantanosos. El mar es veu afectat tant per residus sòlids com líquids. - La terra. Les zones on s'ubiquen abocadors pateixen els efectes d'una planificació deficient.
Legislació i gestió de residus al Pafs Valencià A Espanya, la gestió dels residus sòlids urbans (RSU) està regulada per la Llei 42/1.975, revisada pel Real Decret Legislatiu 1.163/86 en virtut de l'entrada en la CE. Aquesta llei pre-
cia del Medi Ambient, la gestió i tractament han estat menys afortunades que a València. Actualment existeixen 11 Unitats de Producció (que afecten a 8 comarques) que poseeixen algun abocador controlat en funcionament, i 10 Unitats en construcció o en projecte. Cal
L'impacte social i econòmic En general, els llocs on es depositen els residus es veuen greument afectats tant per la contaminació com des del punt de vista estètic. Aquests problemes s'agreugen amb les deficiències del transport i tractament de les deixalles. La gestió dels residus suposa, d'altra banda, diversos problemes econòmics, ja que l'eliminació dels fems a les ciutats resulta més costosa que la instal·lació d'un sitema ben organitzat de recollida. Alternatives: ecosistema industrial, reciclatge i educació ambiental
Què fem amb els residus? Els residus sòlids, urbans i industrials, sihan convertit en un capítol fonamental de la problemàtica medioambiental. L'acumulació de deixalles, producte d'una forma de civilització, suposa a hores d'ara una de les més greus amenaces per al nostre entorn. No és nou el problema de les deixalles. Des d'Atenes i Roma coneixem el greus problemes de tipus sanitari provocats pels residus. L'Europa medieval pateix grans epidèmies per la manca d'higiene. La Revolució Industrial obrirà una nova etapa que dissenya bàsicament els problemes actuals: grans nuclis urbans que, després de consumir una gran quantitat d'energia i recursos del medi exterior, generen un gran volum de residus que han d'exportar. El desenvolupament La crisi dels residus és doncs, una conseqüència directa del desenvolupament de les societats industrials. Augment demogràfic i sistema econòmic són dos factors íntimament lligats que es troben en l'origen del problema.
En l'any 2.030, 10.000 milions d'habitants viuran al planeta. Aquesta població produirà uns 400.000 milions de Tn. de residus sòlids. El model econòmic (grans potències econòmiques i països en estat de desenvolupament) genera un panorama complex de desequilibris difícil d'explicar. El que és cert és que l'acumulació de residus als països rics invaliden les solucions actuals, ja que els espais oberts per dipositar les "sobres" sense causar danys s'ha acabat.
No hi ha solució sense canvi en el sistema de vida. Aquest nou sistema, un ecosistema industrial, suposarà un model de desenvolupament que conserve els recursos i s'enfronte als problemes de contaminació. Bàsicament, el nou sistema se centra en la "circulació de materials" gràcies al reciclatge; reciclatge que, tot i que generarà també deixalles i consumirà energia, ho farà a un nivell molt inferior a l'actual. Això exigeix un canvi en el comportament dels consumidors. Només amb la intervenció decididda de la població a favor
L'impacte ambiental dels resi-, dus L'activitat humana i industrial és la màxima responsable de la contaminació. Les ciutats i les indústries produeixen una gran quantitat de residus difícilment eliminables o reciclables. Així doncs, l'acumulació de deixalles incideix negativament en tots els medis de la següent manera: - L'aire. Els residus produeixen partícules en suspensió, com ara diòxid de sofre, òxid de nitrogen, hidrocarburs i diversos gasos nocius. Bàsicament aquests elements són productes de la combustió deliberada o accidental dels residus.
Magatzem nuclear de "El Cabrit" de la gestió racional dels residus es possibilitarà el nou sistema. Aquesta gestió racional s'entén solament amb la creació d'una infraestructura sòlida de recollida i aprofitament dels residus.
La bossa del fem Matèria orgànica
48/64%
Paper i cartó
11/20%
Plàstic
579%
Vidre
3/1*1%
Tèxtil*
t'1/4%
Metalls
2/4%
Altres elements
Llac artificial format per vessaments
industrials
Els residus en xifres Resfdus sòlids urbans generats a l'Estat espanyol M.419 641 Tn t/989 1.986 Residus generats al País Valencià
293 Kg. perhab. 272 " " "
1,989
396 Kg. per nab, 33G _"__*__*
t.986 Residus generats a la ciutat de València
1.985
:
veu la gestió dels residus domèstics, comercials, sanitaris, viaris, animals morts, vehicles, residus industrials, agrícoles i de la construcció. La gestió de RSU suposa el conjunt d'activitats dedicades a donar-los el destí més adequat per tal de protegir la ralut humana i el medi ambient. Són els ajuntaments els responsables dels residus i llur gestió. Els residus tòxics no depenen, però, dels municipis. Les Diputacions Provincials fomentaran, segons la llei, la creació de consorcis i mancomunitats municipals de recollida i tractament de deixalles. Les Comunitats autònomes n'elaboraran plans de gestió. La Diputació Provincial de València va aprovar el Pla Director de Gestió de Residus Urbans i Industrials l'any 1.983. Part de les responsabilitats de la Diputació les ha assumides el Consell Metropolità de l'Horta. La Diputació gestiona diversos abocadors controlats i la Planta de Tractament de RSU de Guadassuar (la Ribera Alta), així com la futura d'Ador (la Safor). A Alacant i Castelló, la manca d'acceptació consensuada és la raó per la qual, segons l'Agèn-
259.451 I n 188.930 Tn. destacar entre les últimes la de la Plana, Ja de Sagunt -que implicarà les comarques de Camp de Morvedre i l'Horta-, la d'Ador, la de les Marines i la del Vinalopó Mitjà.
Per una gestió ecològica dels residus urbans Hom estima que a les zones urbanes es produeix entre 0'7 i 1 kg de residus per habitant i dia. Quantitat i composició són els factors preocupants pel que fa a les deixalles urbanes. La gestió dels RSU suposa tres fases: pre-recollida, recollida/transport i tractament. Per al tractament s'utilitzen en l'actualitat tres mètodes: abocament, incineració i reciclatge. Tots tres sistemes presenten una sèrie de problemes. Esquemàticament en són aquests: - Abocament: • Producció de lixiviats (líquids resultants de la fermentació de la matèria orgànica). • Gasos i olors. • Vol de plàstics i papers. • Necessitats de grans superfícies. • Proliferació d'insectes i rosegadors.
3/14%
La Casa Verda
Com a mostra: un botó
2S deixalles - Incineració: • Inversió alta de la instal·lació. • Costs elevats. • Escassa flexibilitat. • Tècnica molt especialitzada. • Necessitat d'un sistema alternatiu en cas d'avaria. • Necessitat d'abocador de rebuigs. - Reciclat: Recuperació de certs materials per llur reutilització. Es realitza a partir de la recollida selectiva o dels fems en brut. • Fortes inversions inicials. • Gestió especialitzada i cu rosa. Objectius per al futur Tres són els objectius fonamentals de cara a la gestió racional dels residus: 1.- Evitar les deixalles. S'han de fer productes reciclables i evitar-ne els perillosos. 2.- Millorar el tractament de les deixalles inevitalbes.
petroli, mentre que solament se'n necessiten dos si la matèria primera són els residus d'alumini. Quant a les piles, cal obligar els comerciants a recollir-les, tal i corn es fa a Suïssa. En aquesta llista cal inclure també els llums fluorescents, els olis minerals, els tèxtils, i diversos elements de neteja, dissolvents, medicines, etc.
com ara, dibenzodioxines ploricorades (PCD), dibenzofurans policlorats (PCDF) i tetraclorodibenzodioxines (TCDD). Tot i que en petites concentracions, aquestes substàncies posseeixen un gran poder verinós. D'entre els productes que es tornen més perillosos amb la incineració destaca el PVC, present en moltíssims productes plàstics.
No a la incineradora
Els PCDD i els PCDFs resulten molt tòxics i presenten una notable incidència cancerígena. Les dioxines són un element a a fegir a les enormes quantitats de SO2 i CO2 que produeix una incineraodra, amb el que això significa de cara a la pluja àcida i l'efecte hivernacle.
No dubtem que eLsistema d'eliminació de residus més contaminant és el de la incineració. L'any 1.977 es va descobrir que les incineradores de RSU eren les majors contaminants de dioxines, compost que va provocar la dramàtica contaminació de Seveso. Les incineradores produeixen i emeten diversos compostos
Carles Belda
3.- Que cada generació suporte les despeses de l'eliminació dels seus residus. Com s'han de complir els objectius? Cal que els governs pensen estímuls com ara dictàmens obligatoris sobre reciclatge, etiquetatge d'embolcalls reutiirtzables, supressió de taxes sobre els embolcalls que continguen materials reciclats, codis estrictes en matèria d'embalatge, etc. Alguns països han aplicat ja criteris en aquesta línia. Així, Dinamarca limità l'any 1.981 els envasos no recuperables i la RFA compta des de 1.989 amb una fiança obligatòria de 0'50 DM sobre els envasos de plàstic per a líquids alimentaris. La Coca-Cola va renunciar, per la seua banda, als envasos de plàstic a la RFA, Àustria i Suïssa. També són freqüents les campanyes de sensibilització com la duta a cap al Regne Unit amb la "Guia del consumidor verd", autèntic "best-seller" des de 1.988. Què fem amb les deixalles domèstiques? El 80% dels residus domèstics (paper, metall, etG.) són reutilitzables. Pel que fa al paper i al cartó, una recollida selectiva és la solució més positiva. A França, per exemple, això suposa a l'any 2'7 milions de Tn de paper vell, el 45% del qual és usat per la indústria paperera. A l'Estat espanyol, el 1.600.000 Tn. és insuficient per satisfer les necessitats de la indústria. El reciclatge de vidre i alumini s'imposa per raons ambientals i enconòmiques. Per fabricar una Tn. d'alumini calen 31 barrils de
butlletí
Aquest més comença una iniciativa de recollida de les contaminants piles botó. Aquestes minúscules piles s'utilitzen en rellotges, calculadores, fotografia, vídeojocs etc. tenen un elevat potencial de contaminació: una sola pila-botó que alliberés el seu mercuri contaminaria 20.000 litres d'aigües residuals o 2.000.000 d'aigües marines o continentals, -a tall d'exemple i per adonar-nos de la magnitud del problema, això suposa cinc vegades el consum d'aigua potable d'una persona al llarg de tota la seua vida, calculant 200 litres/dia-. Una tercera part de les 10 milions de piles-botó que es consumeixen a l'Estat espanyol contenen més del 30% del seu pes en forma d'òxid de mercuri o cadmi. La normativa de la CE obliga a reciclar aquelles piles que en tinguen més de 0'025%
del seu pes. El problema s'agreuja pel fet que no es pot distingir externament quines sobrepassen els límits i quines no, per tant la recollida ha de incloure-les totes. la campanya Sufragada pels principals fabricants, la campanya està organitzada per la Direcció General del Medi Ambient del MOPU. Es preveu que el consumidor canvie la pila vella per la nova en el moment de la cfbmpra. El comerciant envia posteriorment a Madrid les piles en uns sobres especials sense franqueig facilitats per Correus. De moment només s'emmagatzemaran fins que es decidesca què fer amb elles. Els fabricants en paguen les despeses de recollida i emmagatzematge. La pregunta òbvia és: no fóra millor deixar de fabricar-les.
Comunicat de la Coordinadora Anti-lncineradora de l'Horta (1-3-91)
Els problemes de la planta de residus de Guadassuar 'any 1.989 va ser posada en funcionament la planta de residus de Guadassuar; planta que tracta els residus de les I comarques de la Ribera, la Costera, la Canal de Navarrés i la Safor. Les instal·lacions, de tecnologia avançada segons la Diputació, produeixen als pobles pròxims una sèrie de molèsties, fonamentalment olors, que han provocat diverses accions ciutadanes. Tant l'Ajuntament , partits polítics i associacions de l'Alcúdia, com la Coordinadora que agrupa organismes públics, partits, sindicats i cooperatives de Guadassuar, l'Alcúdia, Alberic i Massalavés, exigeixen solucions adequades per a la planta. Les molèsties procedeixen bàsicament dels lixiviats i el compost. Marisa Bergaz, d'EU de Guadassuar, partint de l'informe elaborat per la Coordinadora, apunta que els problemes no es limiten als olors. S'hi produeixen filtracions a l'aigua de matèria orgànica, cosa que exigiria un nou sistema de drenatge. També es dóna la veu d'alarma sobre possibles solucions aportades per a l'eliminació dels gasos, com ara la instal·lació d'unes xemeneies que agreujarien el problema. Al temps, denuncien els problemes de la planta d'Ador, de pròxima inauguració, que compta amb un sistema deficient i una instal·lació errònia a la vessant d'una muntanya. La Coordinadora, que ha seguit el problema de la Planta de Guadassuar des de la seua construcció, exigeix solucions a les deficiències abans del mes d'abril. No se'n demana el tancament, però sí una gestió dels residus amb garanties sanitàries i medioambientals, amb un especial control de les eres de fermentació i l'abocador del rebuig dels residus. En una reunió a l'Alcúdia, tant el conseller d'Administració Pública, Emèrit Bono, com el diputat provincial de residus sòlids, Josep Vicent Cuello, asseguraren que, cas de no trobar-hi solucions satisfactòries, caldria plantejar-se la possibilitat de desmantellar part de les instal·lacions.
Incineradora d'Aldaia Les persones i col·lectius que constituïm la Coordinadora, conscients i assabentats dels greus perills que per a la salut de les persones i del medi ambient té la instal·lació de plantes incineradores, en conèixer la voluntat del Consell Metropolità de l'Horta d'instal.larne una als termes municipals de Quart-Aldaia-Barri del Crist; moguts pels nostres deures ciutadans, ens manifestem una vegada més contra les pretensions del Consell Metropolità. En aquesta ocasió i com que aquest Ajuntament, a més de ser afectat, és membre de l'esmentat Consell, ho fem de la manera més contundent i cívica que per ara tenim al nostre abast i manifestem: 1.- La nostra oposició a qualsevol projecte de tractament de residus que resulte o puga resultar perillós en extrem per a les persones i l'entorn de la nostra comarca. 2.- La nostra exigència de què aquest Ajuntament es manifesto en un plenari contra la instal·lació de l'esmentada planta. 3.- La nostre exigència de què el Consell Metropolità no comence cap iniciativa sense tenir elaborat un estudi i projecte global sobre la problemàtica del fem a la comarca de l'Horta. 4.- Que abans de la redacció d'aquest estudi i projecte global, s'encete un debat públic i obert a totes les persones i entitats preocupats i/o afectades per la problemàtica dels residus. 5.- Que la informació i les conclusions d'aquest debat siguen vinculants per al Consell Metropolità.
5
La visió de la Colla Ecologista de Castelló
El Parc Natural de les Illes Columbretes
El passat 14 de novembre va tindré lloc l'última reunió del '90 de la Junta Rectora del Parc, on està representada la Colla Ecologista de Castelló. En l'ordre del dia es va incloure el resum d'activitats del '90 i l'aprovació inicial del Pla Especial. Resumim els aspectes més destacables d'ambdós punts. Resum d'activitats Afluència de visitants Després de les tasques de vigilància fetes des d'abril fins novembre, s'ha fet palesa una elevada afluència d'embarcacions a les Illes, tant d'esportives com de pesqueres; amb el consegüent augment de visitants a l'Illa Grossa. Només en el mes d'agost s'hi controlaren 242 embarcacions esportives, 31 de pesqueres i 6 d'altres tipus; desembarcant un total de 682 persones. En la totalitat del període de vigilància hi ha ha-
la Colla hi està mantenint una postura més restrictiva, per la qual cosa vam proposar-hi limitar les visites a un màxim de 30 persones/dia en grups de 6 i la prohibició total en períodes crítics per a les comunitats biòtiques. Encara que sembla que els grups s'han organitzat així, no s'ha dut a terme ni el límit màxim ni la prohibició absoluta. L'increment de visitants des de 1.989 ha estat d'un 78%; de seguir aquest ritme, l'impacte negatiu -especialment per a la malparada vegetació- seria
Gavina corsa gut 1.600 visitants. Si comparem aquestes dades amb les dimensions de l'Illa Grossa (13 Ha., llargària màxima en semicercle de 1.250 m. i amplària de 40 m. a la zona central) pot observar-s'hi com s'ha sobrepassat la capacitat d'acolliment;
6
desmesurat i posaria en perill la conservació que es pretén. Aquest augment s'ha degut, en part, al funcionament durant l'estiu passat d'una empresa de viatges organitzats a les Illes que, entenem, hauria de ser sotmesa a una major restricció.
Actuacions • Pel que fa als censos d'aus, en els cas de les nidificants tenim els següents resultats: gavina corsa (Larus audouinii) 430 parelles, l'alocastre comú de pates grogues (Larus cachinnans) 244 parelles, Falcó de la reina (Falco eleonorae) 28 parelles, baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) 73 parelles. La colònia de la gavina corsa es presenta d'aquesta manera com la tercera del món en importància. • S'han efectuat repoblacions amb espècies climàciques de les Illes. • Molt positiu ha estat la construcció de petits marges de maçoneria per contenir l'erosió. • També s'han recollit escombraries al far, casernes i fons de Port Tofifio. El 9 de novembre, 1.200 kg. d'aquests enderrocs foren fondejats mitjançant l'helicòpter als límits de la Reserva Marina. Nosaltres ens hi oposàrem a aquesta operació i a la proposta d'usar-la en un desenderrocament massiu: no ens sembla ètic ni ecològic que una Junta de Protecció autoritze aquests abocaments encara que siga de matèria inerte. La Mediterrània ja està feta prou un abocador com perquè es constribuesca amb aquests nous materials a alterar la composició biòtica i abiòtica dels fons marins. Aquesta mar, ara per ara, és incapaç d'alçar tanques de contenció a les zones que l'homes decideix delimitar i els seus fons, estiguen o no en la Reserva Marina, són igualment importants i estan sotmesos a una dinàmica global. Per altra banda, la seua capacitat d'absorció i reciclatge està sota mínims ateses les fonts de con-
Entrevista amb Juan Jiménez director del Parc Què diries de la gestió del Parc i concretament de la figura del director? Respecte de la gestió del Parc i de la direcció, poc tinc a dir ja que la meua opinió serà sempre parcial. Sí que puc parlar de resultats, dels quals es passa informació puntual a la Junta de Protecció i als mitjans de comunicació i que considere sincerament bons encara que, com sempre, millorables, especialment pel que fa als terminis. Pel que fa a la gestió només voldria insistir en la necessitat de contractar personal tècnic i de guarderia dedicat en exclusiva al Parc. Compartir la gestió tècnica i administrativa del Parc amo altres ocupacions resta efectivitat i impedeix assolir objectius ambiciosos. I pel que fa a la polèmica sobre la rehabilitació de les casernes? Pel que fa a la polèmica suscitada per la disjuntiva entre restaurar les casernes o habilitar alguna dependència del far per a la guarderia del Parc; cal una solució i prompte. La guarderia d'un parc amb un pressupost de vora els 30 milions de pessetes i amb un haver que ha rebut l'aprovació i els elogis generals, no pot continuar constreta a 30 m2. Davant de les dificultats trobades per diferents membres del Consell al l'hora de sol.licitar
menys's'han eliminat aquests autèntics paranys per a la fauna local. El fet dur a terra el material d'enderrocs estimat en desenes de tones, suposa un projecte de molta més envergadura, costós i complexe, tot i que és realitzable. Una alternativa era el fondeig mitjançant l'helicòpter als límits de la Reserva Marina. Açò es va fer el passat novembre, retirant amb 2 helicòpters 1.200 kg. en només 8 minuts. Planejat com a un encàrrec, es va presentar a la Junta d Protecció, on alguns membres -especialment els representants ecologistes i de la Universitat- plantejaren objeccions per traslladar el impacte al medi marí. Atenent a aquestes objeccions cerquem ara d'altres possibilitats com ara la seua reutilització en la restauració de les casernes o en el corredor que queda entre la vorera del far i el mur que l'envolta. iCom es coordinen les difeA la Junta de Protecció es va rents competències entre la plantejar el tema del fondeig Reserva Marina, de comdels enderocs, què n'opines? potència estatal, I el Parc NaEls enderrocs presents a les vessants de l'Illa Grossa pro- • tural de competència autonòduïts per les diverses obres de mica? reformes del far, són ara per Tots sabem que l'objectiu inicial ara el major impacte visual de dels ecologistes i alguns grups les illes i, per tant, se n'ha planpolítics quan es va plantejar la tejat l'eliminació. Portem ja protecció de Columbretes va quatre anys traent de l'Illa amser la inclusió en una única fipolles i llaunes per tranportargura de les illes i de llur entorn les a terra, amb la qual cosa almarí; problemes competencials l'autorització del MOPU per utilitzar dependències del far, la meua opinió, evidentment personal, és la d'escometre d'immediat la restauració de les casernes per part de la Generalitat; qüestió ja autoritzada pel Ministeri. La restauració d'una edificació d'una planta i 120 m2 no suposarà, de cap manera, destrucció del medi natural i més encara si considerem que les illes no són només un espai para la conservació de la fauna i la flora sinó testimoni d'una fantàstica història de pescadors, pirates i farers; on cada construcció s'hi va fer amb un gran esforç, sempre justificat per l'adaptació de l'home a un medi clarament hostil. El far, les casernes, els horts, el cementeri; fins i tot les restes de "plarets", que utilitzaven els farers per agafar ocells amb xarxa, han de ser respectats i adaptats en cada cas a la nova utilització de l'espai.
La Casa Verda
S'ha parlat de... LA GRAN MAGNITUD DE LA MAREA NEGRA DEL GOLF PÈRSIC En són deu, els milions de barrils de petroli abocats a les aigües del golf Pèrsic, i una extensió de prop d'un centenar de quilometres de llarg per vint d'ample. Segons un informe elaborat per la Unió Internacional per a la Conservació de ta Natura, els danys catastròfics que provocarà aquesta marea sobre el medi man' d'aquella zona faran que aquesta difícilment es puga recuperar abans de 200 anys, pel cap baix Una actiud mes resignada és la que traspua de les declaracions de Benigno Vanllas, president de l'organitzacio/revista ecologista Quercus, el qual afirma que cada anys les companyies petrolíferes aboquen un milió de tones de cru només a la Mediterrània, i aprofita l'avinentesa per a denunciar els vessaments que fan els mateixos q j e ara s'escandalitzen.
V LA FERMA I DECIDIDA APOSTA PER L'ENERGIA EÒLICA
juliol '86: membres d'Acció Ecologista Agró reclamen la protecció de Columbretes davant la Generalitat taminació que suporta. La nostra proposta és la de reciclar aquests materials i usar-los en les obres d'infraestructura projectades. Els sobrers poden ser carregats, a poc a poc, en els viatges d'aprovisionament i dipositar-los en abocadors controlats de Castelló. El Pla Especial El Pla desenvolupa una sèrie de punts que aprovà la Junta en el seu moment com ara: • La prohibició de desembarcar en qualsevol de les illes i illots de l'arxipèl.lag, excepte a l'Illa
Grossa quan hi estiga el servei de vigilància. • A l'Illa Grossa sols podrà transitar-se pels senders on hi estiga previst, en grups de 6 persones i prèvia autorització del President de la Junta o del Director (açò no s'ha complert en la majoria dels casos). • Queda prohibit de donar mort, recol·lectar o mutilar qualsevol animal o planta, així com prendre mostres de sòl o de roques. • Tampoc no es permès d'acostar-se als nius durant el període de reproducció de l'avifauna. • També es prohibeix llançar escombraries i deixalles. • Per últim, queda prohibida la pesca des de les liles i el desembarcament d'animals domèstics. Observacions de la Colla al Pla
impediren arribar a aquest ideal, açò ens obligava a enfocar la necessària protecció d'ambdós medis per una nova via. Declarades les Illes com a Parc Natural per la Generalitat Valenciana, una de les primeres tasques que va acordar la Junta de Protecció i de manera especial el president d'aleshores l'alcalde de Castelló- va ser la de demanar una normativa concreta a l'Administració central per a les aigües; s'escollí la de Reserva Marina, que tot i les seues limitacions, permiteix controlar els principals impactes al medi marí. Establida la Reserva per Ordre del MAPA d'abril de 1.990, ara és la major de l'Estat espanyol amb 4.400 hectàrees d'extensió i 500 de Reserva Integral. Els seu funcionament està per veure, encara que s'ha aconseguit coordinar la seua gestió amb la del Parc en incloure dins de la Comissió de Seguiment de la Reserva quatres dels nou membres, designats per la Junta de Protecció.
butlletí
Infraestructura Partint de la necessitat òbvia de la necessitat d'un habitatge digne per a la guarderia del parc, pensem que caldria destinar a tal efecte part de les instal·lacions actuals del far avui infrautilitzades. Si després de totes les gestions davant de l'Estat (qui té les competències sobre el far) aquest no en fa la cessió d'ús, es tractaria de restaurar les casernes adequant-se a la planta i materials pre-existents de manera que es minimitzarà l'impacte paisatgístic i l'ocupació urbanística. Zonificació S'hi delimiten tres zones: de serveis, d'accés prohibit i d'accés restringit. En aquesta últi-
ma no es considera suficientment la capacidat d'acolliment de l'ecosistema i no s'hi contempla la limitació màxima de visitants; pensem que és un tema que hauria de determinarse, sense detriment que es puga prohibir l'accés en funció de la vulnerabilitat estacional de les biocenosis que el conformen. Restauració paisatgística El Pla proposa eliminar de forma selectiva i manual les escombraries i enderrocs d'obres anteriors a la de Declaració de Paratge, tot retirant-los de l'Illa sense causar noves agressions al medi natural; hi estem d'acord, però hem de recordar que açò no es va tenir en compte en el moment de fondejar al mar els enderrocs abans esmentats. Activitats turlstico-recreatives Es proposa un itinerari subaquàtic que ha d'estar especialment controlat per evitar el despull dels fons i la pesca submarina camuflada. Activitats científiques Hauran d'ajustar-se a les mateixes normes, limitacions i prohibicions que regeixen per als visitants. Per últim, la Colla va aprovar, amb la resta de la Junta- l'estudi en pròximes reunions de la possibilitat de requalificar el Parc com a "reserva natural", petició que hem mantingut des que es va constituir la Junta de Protecció. Colla Ecologista de Castelló
PER PART DEL GOVERN HOLANDÈS. Tres mil molins de vent seran instal.lafs en les set províncies mes ventoses dels Països Baixos, amb l'objectiu de generar 1Q00 rnegavats d'8lectricitat per a consum públic d'ací a final de segle, i això segons un acord subscrit pel Ministeri del Medi Ambient i les respectives autoritats locals, per a la construcció dels esmentats parcs d'energia eòlica. El primer projecte dedicat a aquest tipus d'energia no contaminant va entrar en vigor el 1986. En aquests moments hi ha instal·lats ja prop de 300 molins de vent, amb una producció de 50 megavats. LA PROPOSTA QUE EL PSOE HA FET A TOTES LES FORCES SOCIALS I ECONÒMIQUES PER TAL D'ARRK BAR A UN PACTE MEDIAMBIENTAL. Aquesta invitació s'ha fet en el decurs de les V Jornades Parlamentàries sobre la Natura i el Medi Ambient, organitzades peí Grup Socialista en el Congrés de Diputats. De perles, se'n van dir bona cosa, però ei que mes en va amollar va ser el diputat sòcia* lista Alejandro Cercas. Aquest senyor va dir, entre d'iüres, que: i a reflexion socialista sobre este tema es mas rica y nuestros compromisos mns amplios que los de aquellos sectores que conservan ciertos elementos «Mianticos del ecologismo, como SUbprodUCtO de ranaos ruralísmos. v que orenden tamNen en el pansamíento conservador i que "el cultivo monotemàtico y >-elígiasOde Ià6rfsí$ msdfaambiental, que es 'a perspectiva reducc.onista y estrechada los ecotogistas fundamentalistas, no debe ser nuestro horizonte". Tampoc no va suar quan va inculpar í'ecologisrne polític europeu d'afeblir les formacions d'esquerra i afavorir un canvi caj>·atanjr»ta· en ta correlació de forces polítiques. Un atemptat 1
LA CREACIÓ PEL GOVERN CATALÀ D UNA CONSELLERIA
DEL MEDI AMBIENT. El consetl executiu de la Generalitat de Catalunya ha aprovat la creació d'un nou departament de medi ambient que recollirà las competències en la matèria que actualment es troben disperses en la resta d'organismes de la Generalitat. Les. principals conselleries afectades per aquesta reestructuració són les d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i Política Terntonal i Obres Públiques. S'especula que e! govern de Jordt Pujol, amb aquesta mesura, tracta d'avançar-se a la possible creaci'lo d'un ministeri de semblants característiques per part del govern central i, alhora, rentar-se la cara pe! fracassat pla de residus. Son els primers
•»
LA REPARACIÓ DELS DANYS CAUSATS SOBRE EL PAISATGE A QUE ESTA OBLIGADA UNA EMPRESA DE CASTELLÓ. No se sap ben bé si a conseqüència de les teiterades queíxe deJs veïns de la zona afectada -que ho han denunciat davant l'Agència del Medi Ambient-, però el cas ós que l'Ajuntament de Castelló de la Plana, per mitjà de la Comissió Informativa d'Urbanisme obligarà l'empresa Luis Batalla SA, propietària d'una pedrera situada en l'extraradi de la ciutat, a reparar els danys produïtsd sobre l'entorn paisatgístic de l'àrea. Mentrestant, els veïns acusen l'Ajuntament de passivitat i tebior i exigeixen el tancament de la pedrera pel seu negatiu impacte ambiental.
V
L'ANUNCI FET PEL CONSELL DE TENIR ENLLESTITS ELS
PLANS RECTORS DELS PARATGES NATURALS VALENCIANS ABANS QUE S'ACABE L'ANY. Aquest pronunciament na estat l'efecte de ia denúncia que ei dipu* tat autonòmic per Esquerra Unida ha fet per allò que considera un retard desmesurat en la presa de mesures efectives de protecció dels paratges naturals del País Valencià. El titular de la Conselleria d'Administració Pública, Emèrit Boho, va respondre que eis retards tenen J'ongen en l'interes que te el Consell per negociar amb tots ets sectors implicats pef aconseguir una efectivitat real de tes mesures de protecció, i que abans que fmalitze l'any estaran enllestits ets plans rectors d'ús i gestió. Alguns d'aquests plans, segons que diu BonOt ja es troben en fase de redacció. "Sm prtsas però $in pausas", aquesta sembla ser la màxima davant la urgència reat de recuperació i protecció de la malmesa Naturc
7
Subscriviu-vos al bulletí!
La ILP enclavant
Campanya "viure sense nuclears"
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ \
i. e eog.
Nom 2""cog
Professió
Adreça: carrer
núm.
: Ompliu amb lletra clara i feu arribar aquesta butlleta a 1_a Casa Verda de València. La millor manera de garantir el futur de la revista és f e r s e'n subscriptor.
codi postal i població comarca
Telèfon
Observacions
-
-
Banc
Agència
Carrer
.
Codi postal i població
_
Compte corrent/ Llibreta núm.
.
núm,
..._
_
BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA Senyor/a
, ',
Carrer
núm.
Codi postal i població
Banc
:
Adreça: carrer
Agència
_.
L___ ....
:
núm.
codi postal i població
T—
Compte corrent/ Llibreta núm
...
:
(Nota: els membres d'ACCIO ECOLOG I S T A AGRO no cal que envieu res)
Distingits Srs.: Els, pregun que atcnquen, amb càrrec al meu compte i fins^a nova ordre, els rebuts de pessetes «'/'POOff' que (periodicitat) .#/?£/#./.. els seran presentats per ACCIÓ ECOLOGISTA- AGRÓ. Aprofito l'avinentesa per a saludar-los berv cordialment. -
. de
de19 Signatura
Per tal de donar la màxima difusió a la campanya "viure sense nuclears" estem preparant la publicació en la premsa de l'anunci que a continuació reproduïm. Totes les persones interessades a signar-lo i col·laborar en les despeses podeu trucar a la Casa Verda. L'energia nuclear està en crisi en tot el món. Les dramàtiques conseqüències dels accidents de Harrisburg i Txernòbil, els riscs per a la salut de les persones, el problema irresolt dels residus, la falta de rendibilitat d'aquestes instal·lacions i una opinió pública cada dia més contraria al seu ús, són factors d'aquesta crisi. Un bon nombre de països desenvolupats han renunciat a la producció nuclear d'electricitat sense que el seu nivell de benestar haja minvat. Aquest és el cas de sis dels dotze països de la CEE. Entre aquests es troba Dinamarca, que a més de tenir la renda més elevada de la CEE produeix l'energia més barata, i Itàlia que, tot i que consumeix 1'5 vegades l'electricitat de l'Estat espanyol, va tancar les seues centrals en 1.987 després d'un referèndumi No són casos únics: Àustria, Austràlia i Nova Zelanda tampoc no produeixen electricitat d'origen nuclear. Avui pot dir-se sense exageració que l'energia nuclear s'ha tornat un malson, fins i tot per aquells que la impulsaren.
El tancament de les centrals nuclears és una necessitat urgent. El risc de nous accidents es multiplica dia a dia com demostra l'exemple de Vandellòs 1. La quantitat de residus compliquen la situació, incrementen el seu cost i augmenten la hipoteca de futur. En relació amb aquest tema cal desmantellar el cementeri nuclear d'El Cabril, i supeditar la creació de nous cementeris nuclears al tancament de les centrals. La crisi ambiental del nostre temps exigeix a curt termini un canvi en el model energètic, basat en la participació ciutadana en cada nacionalitat i regió, que òbriga les portes a una nova forma de desenvolupament fundada en criteris ecològics. Per aquest motiu donem suport a la INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR, promoguda pel moviment ecologista, i demanem a tots els sectors populars que hi participen recollint les 500.000 signatures que calen per fer sentir la nostra veu al Parlament.
la Vall de la Murta Ve de primera pàg. exclusió, en els plànols de l'esmentat Pla, d'una zona de la Murta, com si es tractarà de terrenys no-municipals, quan en realitat formen part de la propietat pública de la Vall i estan integrats en el paratge. Aquesta zona, anomenada "Racó de les Vinyes" ha estat exclosa amb la clara intenció de tornar ai plantejar la seua venda quan, passen les eleccions municipals, al·legant que al Pla no Hi era per no ser necessària per a la regeneració de la Vall, facilitant així el negoci dels especuladors frustats en el primer intent,! però que segueixen aguardant la seua oportunitat per urbanitzar un lloc que estaria envoltat per muntanyes conservades amb diners públics. El negoci ísembla que pot ser redó i possiblement deixa el "cas Calp" i el "cas Paterna" en un joc de "trileros" i tafurs. Quan creus que ja s'acaba torna a començar Per tot açò, de nou cal revitalitzar la campanya "Salvem la Murta" defensant els mateixos plantejaments amb què la iniciàrem: • No a la reprivatització. Ni un
8
metre quadrat de la Murta destinat a l'especulació. • Restauració de les zones afectades per obres il·legals, tornant-les al seu estat anterior amb mètodes no-perjudicials i amb les despeses a càrrec dels que feren i ordenaren les il·legalitats. • Redacció d'un veritable Pla Especial de Conservació i Regeneració de la Vall amb la participació de les entitats ciutadanes i amb tècnics neutrals i que, entre altres qüestions, determine: - Les condicions que faciliten que la serra i la Vall de la Murta s'autoregeneren de forma natural. - Actuacions puntuals on l'erosió haja creat situacions irreversibles en la capa vegetal, amb repoblacions amb plantes de vi-
vers forestals i mètodes adequats. - Eliminació del cultiu de tarongers obtingut amb les transformacions il·legals dels anteriors propietaris amb la finalitat de tornar-los al seu legítim ús forestal. - Destinació de les parcel·les del "Racó de les Vinyes" a la possible zona d'acampada, acolliment i vivers forestals. - Declaració de la Serra de Corbera-Murta-Agulles-Montdúver com a paratge natural protegit. L'Ajuntament d'Alzira no pot ignorar els més de mil ciutadans que amb la seua signatura recolzaren aquestes peticions i menys encara pot burlar eixe 90% d'enquestats pel propi Ajuntament que es manifestaren contra la reprivatització de la Vall i a favor de la seua conservació i regeneració.
Atenció: la Telefònica -que els déus confonguen- ens canvia el número de telèfon i faxa que passarà a ser el
(96) 391 78 64
Si vols visitar l'exposició sobre el 1 paper reciclat... Col·legi Major "Lluís Vives" Agda. Bíasco Ibànez de València
fins del 15 de març Dins de la campanya "Millora ambiental amb paper reciclat" organitzada pel Vice-rectorat d'Estudiants de la Universitat de València amb la col·laboració d'Acció Ecologista Agró: Conferència sobre el DELICTE ECOLÒGIC Modera: Víctor Navarro Ponent: Javier Carceller, fiscal de l'Audiència Provincial de Castelló.
8 de març. 17,30 hrs. Facultat de Dret
La Casa Verda