67
A B R I L - M A I G
91
El 20 de maig han d'estar recollides totes les signatures contra les nuclears
La campanya Viure sense nuclears, en la recta final El 31 de maig acaba el termini de presentació de signatures per la Iniciativa Legislativa Popular. La campanya s'accelera a mida que s'acosta la data. L'anunci de pròrroga de la moratòria nuclear no fa variar l'objectiu: aturar les 9 centrals que funcionen a hores d'ara. L'empenta final La Iniciativa Legislativa Popular contra les nuclears ha d'haver presentat legalment les 500.000 signatures el proper 31 de maig. Com que prèviament s'ha de cobrir tot un seguit de tràmits burocràtics, això significa que els plecs han d'arribar a la Casa Verda de València abans del 20 de maig. Som, per tant, ben bé a la recta final. Els inicis de la campanya van coincidir amb els moments més àlgids de la Guerra del Golf i va ser difícil de trencar el quasimonopoli que aquest tema tenia als mitjans de comunicació. A més a més, ja estava previst que l'activitat guanyaria en intensitat en acostar-se el termini del 31 de maig. L'objectiu del mig milió de signatures és francament difícil d'aconseguir -no ho hem ocultat mai- però no és pas un impossible. Cal fer un esforç d'última hora. En aquesta primera quinzena de maig, cal fer arribar a tothom i a tot arreu els plecs de signatures. Ningú que potencialment puga firmar ha de deixar
de fer-ho. Encara hi som a temps. Moratòria pre-electoral A punt a punt d'editar aquest butlletí, Claudip Aranzadi, Ministre d'Indústria i Energia, afirma que el Govern prorrogarà fins l'any 2000 la moratòria nuclear que, com sabeu, afecta les centrals en període de construcció. Sense temps de fer una valoració aprofundida de la notícia, ens limitem a comentar dues coses: 1) Si no existeix un refrany que diu "de les bones notícies en període electoral, malfieu-vosen", caldrà inventar-lo. 2) L'objectiu prioritari era -i continua sent- d'aturar totes les centrals nuclears en funcionament. El projecte de llei per la defensa del qual en el Parlament estant signant milers i milers de ciutadans, preveu no solament que no s'engegue cap central més, sinó també el tancament de les actuals. I aquest darrer objectiu continua tenint plena vigència...
1000 taules al carrer en el 5è aniversari de l'accident de Txernòbil L'esforç dels grups ecologistes i de les entitats que hi col·laboren es va concretar els últims dies d'abril en la campanya 1000 taules al carrer. No en van ser mil, és clar, però sí un bon grapat. Podem afirmar que es van muntar paradetes per recollir signatures a totes les localitats importants del País Valencià. Les dates coincidien amb el cin-
què aniversari de la catàstrofe de Txernòbil, sobre la qual hi ha hagut una veritable allau de notícies que-demostren que, a mida que l'espés silenci que envoltava el tema va esbargint-se, es confirmen les previsions que els ecologistes vam fer respecte a les conseqüències a llarg termini que tindria l'accident.
Malgrat l'optimisme electoralista l'estat del llac no sols no ha millorat sinó que assoleix un punt crític
L'Albufera: una immensa claveguera
La nova carretera de Sueca a Sollana.
L'Albufera de València rep cada any les aigües contaminades d'una conca de drenatge aproximadament triangular que s'estén des de Xest i Xiva a l'oest, limitant amb València pel nord i amb Cullera al sud, amb una superfície de 917 Km2. En aquesta conca es troben ubicats 27 municipis amb una població total estimada en més de 350.000 hab. i amb més de 5.000 indústries de tot tipus (pàstics, metàl·liques, trefilatges, pintures i vernissos, càrniques e t c . )
que abasten la pràctica totalitat dels processos productius. L'activitat humana d'aquesta conca genera una gran quantitat d'aigües residuals d'origen urbà, industrial i agro-pequari; la immensa majoria de les quals arriben al llac sense cap tipus de depuració prèvia. A més, una part dels residus sòlids es vessen de manera incontrolada a la xarxa hidrogràfica de la zona, agreujant la problemàtica del Parc Natural. (passa a la pàgina 5)
al meu parer. ABRIL-MAIG
1991
Un aclariment que va per endavant
Viure sense nuclears Albufera
1 1,5,6 i 7
Ecologisme
2
Llei de Patrimoni Forestal
.3
Autopista Alacant-Catagena
4
Calderona
8i 9
Activitats a la Valldigna València en Bici
9 *
Ressenya de llibres i revistes
.10 11
Dia de la Bici
12
Breus i convocatòries
12
ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO associació per a la defensa i l'estudi de la natura al País Valencià
L'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 València (tlf. i fax: 96/3917864)
La Ribera Santa Teresa, 2 - 2a.4a. 46600 Alzira (tlf.: 96/2400221) La Safor La Casa Verda Sant Benet, 32 46760 Tavernes Valldigna
Els ecologistes sempre hem lamentat que els grans partits només recorden amb intensitat els temes ambientals en campanya electoral; després, la dura realitat del dia a dia i el fet que no visquem al país de Xauxa, sinó en un on cal triar entre opcions, -fa que els temes del medi ambient siguen els últims de la fila. Canviar aquesta dinàmica no és gens fàcil i menys encara amb les migrades forces dels atomit-
zats grups ecologistes valencians, incapaços de fer una única organització unitària que infonga "respecte" a l'Administració, com en el cas del GOB a les Illes o Adenex a Extremadura. Ara bé, si hi ha una cosa a la qual els partits li tenen por aquesta és, sens dubte, a la pèrdua de vots. Per tant, si Acció Ecologista Agró es felicita quan . algun partit inclou als seus programes mesures de caire ecolo-
de la
Dipòsit legal: 1692-1985
R e d a c c i ó Caries Belda, Jordi Bigas, Joan Carles Martí, Paco Molina, Voro Miralles, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva
M a q u e t a c i ó Sandra Figuerola
Col·laboradors gràfics
Juanjo Villanueva
Què falla? L'ecologisme o el País?
La coordinació del moviment ecologista valencià Quan l'ecologisme valencià realment existent es troba realment incapacitat de fer front als problemes que sobrepassen Pàmbit local i l'última organització unitària -la Coordinadora per a la Defensa del Bosc- ha esgotat la seua trajectòria per decisió pròpia, resulta que els grups valencians majoritàriament opten per recloure's a la comarca i coordinar-se després. Vostè es preguntarà com és possible que si s'admetia per tothom la insuficiència de l'antic model -la Coordinadora-, aquest es torne a repetir amb lleugeres variants. Si acceptem (i no en tinc el més mínim dubte) que en tot aquest procés no hi ha mala voluntat per part de ningú i que en cap moment no s'ha encetat la discussió sobres qüestions ideològiques (que podrien haver suscitat les lògiques discrepàncies); si afegim que ací no hi ha "poder" a repartir (només faena); si acceptem, doncs, aquestes consideracions prèvies, sembla lògic de pensar que els grups que no estan per construir una única organització amb abast de País Valencià -tal i com plantegem des d'Acció Ecologista Agró- és per dues respectabilíssimes raons:
- Una. Crec que la més important: el fet de pensar que l'estatus actual és el que s'adiu a les necessitats de l'ecologisme valencià. D'açò no es dedueix que la situació actual no siga millorable (o empitjorable -afegiria jo-, tot mirant l'Albufera) sinó que creuen que la marxa que portem és la més adequada. - Dues. Perquè no veuen la necessitat de donar respostes ràpides, elaborades i amb una certa força a problemes ambientals que sobrepassen l'àmbit comarcal i, especialment, perquè pensaran -imagine- que els ecologistes valencians no hem de donar alternatives a les desenes de problemes globals que se'ns plantegen al País. Aquesta funció, que inclouria un cert aparell tècnic i d'elaboració, quedaria reservada als partits i nosaltres ens ocuparíem de la contestació als problemes concrets a cada localitat i a les campanyes anuals (ILP, Salvem el bosc, etc). Aquesta dinàmica pot dur-nos a conformar grups ecologistes que sota una capa de fals "purisme naturalístic" amaguen una funció eminentment decorativa, fàcilment manipulable per l'Administració.
Assemblea informativa Informació i debat sobre: el procés de convergència dels grups ecologistes del País Valencià Gairebé cinc mesos després d'haver-se encetat el procés, cal fer-ne una valoració i analitzar les vies obertes cara al futur
Manolo Roklan, Carios Lario, Àngel Juan
Els articles que apareixen signats són responsabilitat dels col·laboradors del Butlletí que els signen, per tant no responen, obligatòriament, a les opinions del conjunt d'Acció Ecologista Agró com a organització..
2
gista, també ens haurem de felicitar que un d'ells les hi incloga com a eix vertebrador de la seua política. Si, fins ara, teníem actius membres del grup que pertanyen a altres partits del País Valencià (i molts més en cap partit, evindentment!), d'ara endavant encara queda més reforçat el nostre caràcter pluralista i unitari.
10
S'ha parlat
El Camp de Morvedre Sant Josep, 11 46520 Port de Sagunt
Ara que s'acosten les eleccions i, abans que algun espavilat embolique la troca, ens tocarà repetir una vegada més (i van....) que Acció Ecologista Agró és una organització unitària independent, sense matisos, de qualsevol partit. Que les coses siguen així no lleva que el cos se m'alegre en saber que un benvolgut company de Redacció, En Jordi Bigas, encapçala la llista de "Els Verds" en les properes eleccions al Parlament valencià
a la CASA VERDA de València, dimarts 14 de maig, a les 7*30 de la vesprada
Coordinar/Unificar al Pafs Valencià és plorar. I per què hauria de ser d'una altra manera?, per què s'haurien de preocupar els de Vila-real de l'autopista Alacant-Cartagena o els d'Elx de la marjal de Peníscola?. Vull dir preocuparse més enllà del que es poden preocupar per les Tablas de Daimiel o per la selva de l'Amazonia, posem per cas. i,Per què un País que no té cap diari com a tal (llevat de "El País" i perdoneu la broma) ha de tindré un grup ecologista unitari que no excloga altres maneres de fer ecologia?. La veritat és que els qui érem partidaris d'un grup unitari ho tenim més aviat fosc. La gent s'associa cercant marcs d'actuació definits objectivament (un estat, una administració autonòmica, una comarca...) però també subjectivament: sentir-se'n part és important, imprescindible diria jo. Mentrestant, cada dia hi haurà tres amics/amigues que enceten un grup ecologista en un barri o en una comarca: és moda. I per alguns aquesta trista necessitat és virtut.
J. V.
Nota de la Redacció Potser alguns us havíeu preocupat en no rebre el butlletí a principis d'abril. La raó és senzilla: van coincidir un seguit de fets que ens.aconsellaren d'ometren l'edició. El principal, la gran apujada de les tarifes postals. Pel que fa als enviaments de premsa, s'han incrementat en un 1500 % (mil cinccents % !). Augments en altres conceptes i canvis forçosos en el procés mecànic de l'elaboració arrodoniren aquest parèntesi. En un futur, la periodicitat del butlletí serà preferentment bimensual, amb la possibilitat de tornar a la mensual quan l'economia i l'actualitat ho exigesquen. A canvi, incrementarem el nombre de pàgines (com ja podeu comprovar en aquest número). El grup no podia continuar mantenint la despesa i aquest espaiament ens permetrà de cercar noves fonts de finançament.
La Casa Verda
Una primera avaluació
Avantprojecte de Llei Forestal del País Valencià Com els amables lectors/res del Butlletís ja saben, durant tot l'any passat la Coordinadora per a la Defensa del Bosc va dur a terme la llarga i intensa campanya "Salvem el Bosc", que acabà amb la presentació a la Mesa del les Corts d'una proposta de Llei de Protecció del Patrimoni Forestal Valencià. Aquesta Ma non tropo La valoració d'aquest projecte pot fer-se en 2 vessants: per una banda el document arreplega part d'allò que demanàvem els ecologistes (especialment pel que fa a l'ordenació forestal) i alguns aspectes s'han respectat amb prou fidelitat, fins i tot emprant expressions quasi literals -Plans d'Ordenació Comarcal, Cànon ecològic, etc-. També la "filosofia general" de l'Exposició de Motius i de l'encapçalament de molts títols és "aparentment" conservacionista. Tot açò caldria valorar-ho positivament, com un guany de la campanya de divufgació que hem desenvolupat al llarg dels darrers mesos. Per altra banda, són tantes les coses que NO s'han contemplat en aquest Avantprojecte que fa que, en conjunt, resulte totalment insuficient i la valoració global no pot ser més que negativa, atès que aquestes insuficiències poden fer inoperants i buits els aspectes positius abans esmentats.
SALVEM EL BOSC Les mancances Si comparem el document oficial amb el presentat per la Coordinadora per a la Defensa del Bosc i que va ser assumit en els trets principals per tots els grups parlamentaris -la qual cosa obligava moralment l'Administració a respectar-lo- podem distingir dos tipus de mancances: 1.- Pel que fa a l'extensió. De les tres parts que constava la proposta inicial: Pla d'Ordenació Forestal, Pla de Gestió i Pla de Desenvolupament de les Àrees Forestals, només el primer ha estat tractat, restant els altres dos oblidats excepte en alguns pocs detalls que, fora del seu context arriben a ser anecdòtics o fins i tot contraproduents. Cal recordar que si no es vincula l'ordenació forestal al control rigorós de les accions que repercuteixen en el bosc (fauna, flora, sòl, recursos hídrics, etc.) i a la millora de les condicions de vida dels que hi viuen, tot pot quedar en paper mullat. Ja tenim prou experiències de protecció "formal" sobre el paper i abandonament "real" sobre el terreny, de molts paratges naturals. 2.- Pel que fa a la profunditat. Fins i tot en la part que ha estat més respectada, la d'Ordenació Forestal, el text és molt genèric i ambigu i permet, per tant, una aplicació laxa o estricta, de conseqüències molt diferents. No s'hi especifica res i es deixa tot per concretar en el futur "Pla General d'Ordenació Forestal", el qual s'haurà d'elaborar d'ací a uns anys. Tot i que és neces-
butlletí
proposta, avalada per milers de signatures i amb el suport d'entitats socials com ara la Unió de Llauradors, CC.OO, CGT, STPV, etc. va rebre també posteriorment el suport dels grups parlamentaris. El que ara segueix és una primera valoració que fem de l'Avantprojecte elaborat pel govern valencià.
sari aquest procediment escalonat -la Llei no pot especificar totes les situacions- tanmateix s'hagués pogut especificar molt més ja en l'Avantprojecte i definir amb més concrecció allò que el Pla futur acabarà de precisar. En realitat quasi tot queda ara ajornat a l'elaboració del PGOF, 1 el camp de maniobra que li confereix la Llei fa que el resultat puga ser acceptablement bo o molt roí. 3.- Pel que fa als terminis. A més d'ajornar ela efectes ordinadors de la Llei a l'aprovació del PGOF, aquest queda relegat a un termini inacceptablement llarg. Una vegada aprovada la Llei a! Parlament, hi ha un termini d'un any per a aprovar el Reglament. Després de publicat el Reglament, n'hi ha un altre de 2 anys per a aprovar el PGOF del qual depenen totes les virtualitats d'aquesta Llei. Però abans que s'aprove la Llei pot passar un període indefinidament llarg -un any com a mínim, en una visió optimista-. Es a dir, en el millor dels casos han de transcórrer encara 4 anys per a encarar un tema de gran urgència; i encara així, si el partit guanyador de les eleccions no té pressa a trametre la Llei, o els procediments parlamentaris s'endarrereixen, poden transcórrer uns altres 4 anys més o, simplement, no presentar-se mai. Anàlisi detallada dels aspectes més negatius 1.- El concepte definit per la Llei com a "monte? o "terreny forestal" és restrictiu, excloent-ne els conreus d'agricultura de muntanya enclavats al bosc. No queda gens clar què passa amb les zones desproveïdes de vegetació, zones marginals, etc. Aquest tractament fa difícil d'incloure-hi activitats com l'agricultura i la ramaderia de muntanya, el turisme rural, etc. Precisament activitats que han de tractar-se conjuntament si volem donar solucions efectives als habitants de la muntanya i fer un tractament integral del territori. 2.- La major part dels efectes beneficiosos de l'Ordenació s'apliquen a les forests catalogades -"montes catalogados"-. De moment no s'avancen més que alguns criteris concrets per a aquesta catalogació i queden molts altres per definir. Si finalment s'apliquen uns criteris restrictius pot quedar gran part del terreny forestal sense una ordenació efectiva. 3.- En el text es recull el Cànon de Compensació que demanava la Coordinadora, però resulta molt pobre atès que només s'aplicarà quan s'impedesquen activitats productives i amb una quantia igual a la que deixaria d'obtindre's. Cal un Cànon més generós pel que fa a quantitats i situacions a aplicar perquè la gent de les zones forestals tinguen, no sols una compensació, sinó un estímul per a la conservació de la muntanya i que a més milloren les seues pobres perspectives econòmiques. 4.- Tot i que en l'Exposició de Motius s'esmenta que la repoblació es farà amb espècies autòctones "als llocs que tinguen condicions adequades" queden encara moltes incògni-
tes, perquè, fins ara, per als tècnics de la Conselleria quasi no hi ha llocs que les tinguen. Per tant, caldria un poc més de definició i una renúncia expressa a les repoblacions massives i amb maquinària. Una altra cosa sorprenent és que no s'hi menciona la necessitat d'implantar vivers forestals amb espècies de fulla ampla -carrasques, roures, sureres i diferents tipus d'arbusts-. Avui, aquests són molt escassos i és una justificació més de la "impossibilitat" d'encetar repoblacions amb aquestes espècies. Tampoc no s'hi esmenta específicament la necessitat d'una capacitació forestal que forme tècnics, precisament en tasques relacionades amb la gestió d'espècies mediterrànies. 5.- Tota la part social de la Llei, així com la vessant d'un nou model de desenvolupament integral de la muntanya desapareix en aquest Avantprojecte. Tot i que es comenta de forma
genèrica en la declaració d'intencions, s'oblida per complet en el desenvolupament de tot allò referit al foment i regulació del turisme rural, desenvolupament d'activitats econòmiques compatibles amb la conservació -agricultura de muntanya, indústria de baix impacte, etc-. La millora de les condicions de vida, infraestructures, dotacions socials, etc, dels pobles de muntanya també desapareixen en aquest text, amb la qual cosa es desvincula la protecció de la Natura del desenvolupament econòmic dels seus habitants, cosa que en la pràctica és impossible i condueix a una mala protecció i a un desenvolupament inadequat i gravós. 6.- No s'aborda una efectiva protecció de les àrees cremades, només s'estableix la necessitat de restaurar la coberta vegetal primitiva mitjançant repoblació, i la impossibilitat de requalificació posterior. La petició, molt raonable, de declarar pro-
tegides aquestes àrees durant 10 anys no s'hi ha considerat. Aquestes zones, especialment sensibles a la degradació necessiten mesures concretes que eviten qualsevol factor erosiu d'origen humà. Per altra banda, per evitar aquells incendis provocats intencionadament, s'hi ha d'impedir explícitament el canvi d'ús, l'extracció de fusta, la ramaderia, etc. 7.- Un dels aspectes més preocupants de l'Avantprojecte és que no parla en absolut de pistes, tallafocs i neteges, excepte en el capítol on s'anuncien subvencions per a aquestes activitats. Es tracta d'intervencions que se situen entre les de major impacte erosiu -especialment les pistes-, i que escapen totalment a la regulació. Alhora, s'anuncia que gaudiran d'ajuts econòmics. Precisament aquestes activitats s'haurien de restringir el més possible, i les subvencions caldria destinar-les a d'altres actuacions que no siguen susceptibles d'originar impactes negatius (neteja de sendes abandonades, recollida de deixalles, vigilància anti-incendis, senderisme, promoció de gastronomia i tradicions culturals, foment de la indústria de transformació agrícola i forestal, etc). 8.- Finalment, com ja s'ha dit, tota la Llei està afectada d'una gran indefinició, la qual cosa vol dir que l'efectivitat dependrà en gran mesura de quins siguen els equips tècnics que faran els informes, inventaris, i plans comarcals; dels criteris concrets que s'empraran i de la independència que tinguen els equips. La base científica de les actuacions, la regulació de la participació de la Universitat, dels ajuntaments, dels col.lectius cívics, e t c ; són qüestions vagaments anunciades però no regulades. Tot dependrà de com es posarà en pràctica. Es deixa el camí obert per a una bona ordenació o per fer molt poc més d'allò que ja es fa; o siga una mecànica semblant a l'actual Llei del Sòl. En general, els motius, els objectius, les declaracions d'intencions, són molt ambiciosos, però contrasten cruament amb el desenvolupament de l'articulat que deixa fora o tocant de manera molt pobra alguns aspectes clau. La nostra proposta En resum, el conjunt és total-
ment innaceptable per restringit, indefinit i lent. Es necessari: * Abordar la regulació de totes les activitats que puguen incidir fortament sobre el sòl i la vegetació, molt particularment: pistes, tallafocs, "neteges", "transformacions agràries", etc. * Incloure-hi tot el bloc de mesures de caire social destinades a fomentar un desenvolupament racional i sostingut dels recursos naturals, així com la millora de dotacions socials, les subvencions a activitats compatibles amb el medi i un cànon ecològic més generós. * Assegurar l'extensió de les mesures de protecció de la vegetació i ordenació a la totalitat del terreny forestal i les àrees marginals; en cas contrari aquestes mesures podrien afectar només a una escasa superfície. * Fer més clares les mesures que impedesquen traure profit de les àreees incendiades, impossibilitant l'incendi interessat de la muntanya. Cal també protegir de l'erosió les zones cremades. * Especificar més clarament els criteris de planificació, la participació tècnica, de la Universitat i dels col·lectius socials implicats. * Reduir, com a mínim a la meitat, el termini per a la definitiva aprovació dels plans subsidiaris i el compromís públic de dur al Parlament aquest Avantprojecte tant punt s'inicie el nou període de les Corts. * Finalment, i mentre transcorre tot aquest període de temps, aplicar una moratòria per a totes aquelles activitats de gran impacte sobre el medi forestal, com ara pistes, tallafocs, "neteges" i transformacions.
Segon període d'exposició pública
Autopista Alacant-Cartagena Continuarà opinant de la mateixa manera el Sr. Borrell?
ENLACEDE TORRELLANO
En un document de la Direcció General de Planificació del Ministeri d'Hisenda de 24.7.90 titulat "Estratègia y Prioridades en la creación de infraestructuras públicas
ENIACEDE TORREV1EJA
ENLACEDE SAN JAVIER
ÀREA DE SERVICIO
d* Santo feia GioroW*
ENLACEDE LOS ALCAZARES Balsicas San Torra POCTISCD
Javj
ENLACEDE GUARDAMAR
los Alcoi CARTAGENA
ENLACEDE SANTA P O U
ENLACEDE SAN PEDRÓ DEL PINATAR
ENLACE I | DELALGAR I
ENLACESUR MAR MENOR
ENLACE DE LA UNION La construcció de l'autopista Alacant-Cartagena suposarà una aposta per un model de desenvolupament del territori que continua les polítiques actuals d'ordenació: s'afavorirà els sectors de turisme costaner i residencial -especialment dels territoris situats a l'est- menystenint l'agricultura, el turisme d'interior i accentuant les tendèncias a la metropolització del territori -Alacant es reforçarà en perjudici d'Elx, Elda i altres pobles i capçaleres de comarca-. En aquest sentit són interessants les declaracions del catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d'Alacant, Alfredo Morales, en el sentit que les autopistes a Europa ja no es fan junt a la costa i que, a més a més, és més lògic millorar i utilitzar l'autovia ja existent entre Alacant i Múrcia i enllaçar-la amb una xarxa en forma de "pinta" amb les ciutats constaneres utilitzant les carreteres ja existents. Com és sabut el MOPU ha obert des del dia 22 de març de 1.991 un segon període d'exposició pública de les modificacions del Projecte exposat anteriorment (juliol-agost 1.990). C o m recordareu arran del primer projecte es creà la COORDINADORA ANTI-AUTOPISTA que ha aglutinat bona part de les mobilitzacions ciutadanes. Les al·legacions són com els pebrots de Padrón El MOPU ha acceptat algunes de les al·legacions presentades en el primer període d'exposició pública. Fonamentalment són les següents: * Es modifica la major part del traçat que discorria pel terme d'Elx i que afectava uns centenars d'agricultors i residents -
molts il·legals, que edificaren en terreny no urbanitzable- del Camp d'Elx. No deixa de tindré gràcia -maleïda gràcia- que el MOPU haja fet més cas dels infractors urbanístics que de les al·legacions que havia presentat l'Agència del Medi Ambient. Són dotze quilòmetres, entre l'enllaç de la carretera de Sta. Pola i el passadís que queda entre el Fondo i les Salines de Sta. Pola,
que es traslladen uns 700/1.000 metres cap al sud, amb la qual cosa s'acosta més el nou traçat a les Salines -s'hi introdueix dues vegades i hi discorre a una distància inferior als 500 metres, paral·lelament a la vora nord-. Segons es reconeix a l'Estudi d'Impacte Ambiental hi ha riscs d'impacte sobre la fauna i s'ocupen àrees d'importància ecològica. Evidentment les pressions
s'afirma :"Tras este anàlisis -de los tràficos registrades en 1.988 en una red bàsica que comprende 14.926 Km. de carretera y autovia, 1.800 Km. de autopistas, efa- se llega a la conclusión de que con excepción de los tramos que enlazan los príncipales núcleos urbanos (especialmente Madrid y Barcelona) con sus respectivos entomos metropolitanos, el volumen de los tràficos no rebasa, en pràctlcamente ninguno de los tramos analizados, unos volúmenes de trafico que, en términos del dia medio anual, no puedan ser absorbidos por la capacidad que conlleva una autovia, siendo lo frecuente que el volumen total de trafico pueda ser absorbido por una carretera convencional. Las insuficiencias de las infraestructuras de transporte en Espana no son de tipo general, estan identificadas en los entomos metropolitanos de acceso a las grandes ciudades y en determinados puntos de la red bàsica en los que se detectan embotellamientos, en determinadas horas del dia y días de! afío, como conssçuencla no tanto de un exceso de tràficos como de deficiencias de disefío en las definiciones de proyectos (trànsitos en ciudades, cruces con semàforo, accesos sin carril de aceleración, etc." (Del document "La Coordinadora Anti-Autopista Informa"). Es a dir que amb el desdoblament de la N-332 Alacant-Cartagena i amb circumvalacions per salvar les estrangulacions de l'Altet i la Marina, podria dur-se acceptablement els 10.000/15.000 vehicles/dia actuals. A més a més l'autopista haurà de competir amb l'autovia actual Alacant-Múrcia i la propera finalització de la de Múrcia-Cartagena. Com que totes aquestes qüestions són sabudes, les empreses no estan interessades en explotar la concessió de la futura autopista. I per això l'anterior Ministeri on treballava l'actual Ministre d'Obres Públiques i Infraestructures no s'empassava la torrada. Clar que una cosa és la rendibilitat de l'explotació i una altra la de la construcció. El Sr. Agramunt, candidat a la Presidència de la Generalitat pel PP, ho té clar: "nuestro partido apuesta firmemente por las autopistas" (Levante).
exercides pels centenars d'afectats -que arreplegaren milers de signatures i convocaren manifestacions davant l'Ajuntament d'Elx- ha fet efecte. La proposta d'aquests veïns de la Hoya, las Bayas, ètc. exposades per l'alcalde pedani era que l'autopista passarà pel saladar perquè "en aqueixos terrenys sense cultius no molestaria ningú". * També es modifica la corba d'acostament a Guardamar (12 Km.), rectificant-la i allunyant-la del mar. Ara passa per la divisòria entre el termes de Guardamar i Rojales. Així se salva de la destrucció la pedania d'El Campico de Guardamar i les instal·lacions elevadores de la Comunitat de Regants del Segura (marge dret); es salva també probablement algun jaciment arqueològic. * S'accepta allunyar el traçat uns centenars de rfletres del centre urbà de Pilar de la Horadada, en triar-se una alternativa més a prop <ie la mar. Es una modificació lògica.
Un paper poc lluïdor
L'Administració autonòmica i l'autopista Carlos Auernheimer, director de l'Agència del Medi Ambient, ha declarat a Alacant que l'autopista no tindrà efectes ambientals perjudicials. Sembla que alguns dels seus tècnics n'opinen de forma diferent. Així, Mario Giménez, en la Redacció del Pla d'Us i Gestió de les llacunes de la Mata i Torrevella durant dos anys, va fer unes declaracions on apuntava a les urbanitzacions que circumden les llacunes i a la futura autopista com a dues serioses agressions per als dos paratges "Respecte de l'autopista, el fet de passar per dues zones de nidificació de l'esparver cendrós, podria extingir aquesta espècie, que constitueix una de les joies ornitològiques més valuoses dels paisatges de sa/adars"(lnformación 23.1.91)- . Però, a més a més, no s'entén com pot dir això el Sr. Auernheimer quan el MOPU no sols no ha respectat les demandes de l'AMA en el sentit d'allunyar el traçat dels Paratges Naturals, sinó que en el cas de les llacunes de Sta. Pola, les modificacions suposen que el nou traçat s'endinsa dues vegades en el Paratge i en el cas del Fondo l'allu-
4
nyament es produeix -Oh, miracle!- de la zona que ja està pràcticament urbanitzada, mentre que a la resta es manté una distància de 200 metres respecte de la zona inundada. Tampoc el MOPU no ha tractat millor els seus cosins germans de la Conselleria d'Obres Públiques. La posició de la Generalitat és: sí a l'autopista, però millora de les carreteres comarcals i els desdoblaments de la nacional -competència del MOPU- i les circumvalacions de l'Altet i la Marina (N-332), com a prerequisits de la dubtosa rendibilitat de l'autopista. Com a mostra, un botó: en una reunió a Alacant a començament de l'any, entre el Director General del Carreteres del MOPU, el Conseller de la COPUT, Sr. Burriel, el Delegat del Govern en les Societats Concessionàries d'Autopistes de Peatge i els Caps de Carreteres d'Alacant i Múrcia (aquest últim redactor del Projecte), el Sr. Burriel va donar un colp a la taula quan el Director General de Carreteres del MOPU negà les prioritats dels "prerrequisits".
* S'accepten dos nous enllaços: el de l'aeroport de l'Altet i el de Torrevieja sud. Aquest últim no s'hi pressuposta i el primer s'enllaça amb una carretera de tercer ordre, de menys de 5 metres d'amplària. A més, es dóna la circumstància que és una carretera que estava previst de tancar-la per motius de seguretat atesa la seua proximitat a l'aeroport. Es tracta, per .tant, d'una modificació impresentable. * Han estat desestimades les al·legacions de la Conselleria d'Obres Públiques i dels ajuntaments d'Elx i Sta. Pola que volien que l'autopista començarà a l'autovia Alacant-Múrcia en el límit entre Elx i Crevillent i que vorejarà el terme d'Elx per l'oest. Això demostra la poca permeabilitat del MOPU fins i tot enfront d'institucions amb el mateix color polític. La papereta per a l'Ajuntament d'Elx és ben dura i el de Sta. Pola ja s'ha manifestat en contra del nou traçat -Sta. Pola havia renunciat a l'autopista a canvi del desdoblament de la carretera nacional 332 que la uneix amb Alacant, i que no es farà en molt de temps-. * El perill d'inundacions i l'efecte de retenció d'aigües originat per l'autopista s'agreuja amb el nou traçat per Elx en tindré cotes més baixes el pas per les Salines. Només s'ha admès una observació de la Confederació Hidrogràfica del Segura en el sentit de recomanar la construcció cada 50 o 100 metres d'un orifici circular en la base que servesca de drenatge en cas d'inundacions. L'estudi hidrològic continua sense aparèixer enlloc, tot i que figurava en l'índex de documents de l'Avantprojecte, però no fou presentat en la primera exposició.
La Casa Verda
Albufera3 de València: 20.000.000 m d'aigües contaminades són vessades a l'Albufera cada any.
(ve de pàgina 1)
quen una important disminució en la varietat de formes de vida que poden acollir. 2.-Sota la denominació genèrica de substàncies orgàniques s'inclouen fenols, PCB's, disolvents, restes de fuel, quitrà, vernissos, etc.
Algunes dades aclaridores Les aigües residuals abocades a l'Albufera suposen un volum diari de 55.000 m3ü, dels quals 6.000 corresponen a vessaments industrials, (açò equivaldiria al volum contingut per una piscina tan gran com un camp de futbol plena d'aigua fins a una alçària d'un edifici de tres plantes, o a una caravana de 30 Km. de llargària formada per camions cisterna de 20.000 litres de capacitat, abocats tots i cadascun dies de l'any!!!). Les aigües residuals urbanes transporten bàsicament matèria orgànica i detergents d'origen domèstic que han estat la principal causa de l'eutrofitzaciói de les aigües de l'Albufera. Els residus industrials líquids, encara que menys importants en volum, vehiculen elements extremadament tòxics. Anualment es produeixen a la conca de l'Abufera gran quantitat de vessaments de tota mena, entre els quals cal destacar, per tractar-se de substàncies molt tòxiques, els següents: Cianur 2.091 Kg. Cromlll 50.093 " Crom VI 13.055 " Plom 2.109 " Coure 9.159 " Manganès 52 Ferro 41.789 " Zinc 53.312 " Níquel 37.744 " Olis i greixos . 14.120 " Orgànics 4.929.000 " Llevat d'algunes excepcions, els vessaments líquids industrials es realitzen de forma incontrolada, sense tractaments previs, directament a la xarxa del clavegueram, a les sèquies o als barrancs. No existeix cap control dels residus sòlids industrials, que suposen anualment la quantitat de 330.000.000 Kg.3, part dels quals acaben, finalment, a l'Ajbufera arrossegats per les periòdiques avingudes característiques de la zona. l'Administració ens enganya Encara que l'Administració, a través dels mitjans de comunicació i publicacions institucionals, ha manifestat que el problema de la contaminació del llac s'ha solucionat en la seua major part gràcies a la finalització de l'anhelat col·lector Oest ("....el col·lector Oest que recull els abocaments urbans i industrials de Silla, Alcàsser, Pica-ssent, Beniparrell, Albal, Catarroja, Massanassa, Pica-nya, Paiporta, Benetússer, Alfafar, Sedaví i Lloc Nou de la Corona, i també les pedanies de la Torre i de Castellar-l'Oliveral, i els condueix a l'estació depuradora de Pinedo..."4),,ens trobem que aquestes afirmacions atemptem clarament contra la veritat, ja que, malhauradamen, la situació actual és ben diferent. El grau de connexió al col·lector Oest dels diferents municipis afectats, d'acord amb la infor-
butlletí
sidus líquids i, cas de fer-ho, són sistemes de baixa efectivitat. En resum, resulta que dels 27 municipis de la conca, només 2 estan connectats, en part, al col·lector Oest; 12 que haurien
3.- Totes les dades han estat estimades en el treball de Font Montesinos, R. realitzat en 1.987 per la COPUT. 4.-Veure tríptic informatiu "Descontaminació de l'Albufera: Col·lector Oest 2a fase" editat per la COPUT en 1.990.
ció de la matèria orgànica) que té com a conseqüència la proliferació espectacular de determinades algues microscòpiques que fan que les aigües es tornen verdoses, perden la seua transparència natural i sofres-
5
La cara oculta d'un parc natural
I Albufera: Seqüència de l'últim any * Febrer 1.990. Aparició de milers de peixos morts. E! vessament contaminant procedeix d'una indústria tèxtil d'Alginet que no té llicència d'obertura. L'AMA negocia i els concedeix la llicència a canvi que instal·len un depuradora que un any després continua sense instal.lar-se. * Juliol '90. Inauguració oficial del col·lector Oest. No obstant les poblacions corresponents no disposen de xarxa de clavegueram per vessarhi.
Una cosa és dir-ho i una altra fer-ho La característica de tots els plans de sanejament de l'Albufera és que mai no s'han acomplert cap dels terminis annunciats. El procediment és donar una dada d'acabament de les
obres -normalment quan vénen eleccions- i després si te vist no me'n recorde; per exemple, el col·lector Oest s'ha acabat ara en comptes del '88 com hom preveia.
Respecte del gravíssim problema del sanejament del llac topem amb diversos tipus de dificultats: a. Amb !a política actual mai es tancarà cap empresa contaminant. La política del Consell de Ministres respecte de les recomancions de Brussel·les és contundent. b. No hi ha control sobre els vessaments de les empreses. A aquestes els resulta més barat pagar una hipotètica multa o eï cànon que no
pas instal.lar-hi depuradores. c. El paperot de la Con-federació Hidrogràfica del Xúquer i de la Junta del Parc és lamentable. d. Com veiem, de vegades projectes ja redactats i aprovats no s'executen perquè els ajuntaments no volen una depuradora ("fa pudor", "poseu-la al poble del costat",...). Conclusió: els projectes s'aparquen per evitar embolics.
6
* Octubre 1.990. S'avança l'obertura de la veda d'aus aquàtiques ai dia 7 d'octubre només al Parc Natural i no a la resta del País. Hi ha una greu mancança de guarderia i els furtius proliferen més que mai. * Octubre '90. S'aprova el Pla Especial de Protecció del
Parc Natural de l'Albufera. * Les transformacions il·legals se continuen fent al llarg de tot el Parc. L'Administració es limita a obrir expedients als infractors però en cap moment es paralitzen les obres de transformació. * Contaminació. Prop de cinc mil indústries continuen vessant diàriament al Parc. * El 20 de març de 1.991 es realitza un vessament altament tòxic que produeix la mort de milers de quilos de peixos. L'Administració es declara incapaç de determinar la procedència del vessament. * L'AMA afirma que té oberts 70 expedients administratius i 11 causes han estat trameses a la fiscalia per delicte ecològic. Tanmateix, de moment, no s'ha sancionat cap
de les empreses contaminants. * En un recorregut especialment organitzat per a la premsa per Acció Ecologis-
ta Agró mostrem les obres d'una carretera -construïda sense llicència- que travessa el parc des de Sueca fins a Soilana. En els últims dies la Conselleria d'Obres Públiques ha afirmat que l'Albufera quedarà lliure de tots el vessaments d'ací a tres anys. Açò ens recorda el que deia el 1.988 l'ex-conseller Blasco quan afirmava que l'Albufera estaria descontaminada al 75% en el termini de tres anys. Aquests anys han passat i la realitat és que ha augmentat fins a límits increïbles la contaminació del llac, com por comprovar-se en aquestes pàgines.
Munts de residus orgànics abandonats...
La Casa Verda
Les anguiles del President
s.o.s.
Contenidors de productes químics perillosos.
Carta oberta al President de la Generalitat Una altra vegada escrivim de la mort de l'Albufera i de nou sentim del impotència a dins. Quantes vegades com a ciutadans hem donat un vot de confiança als polítics i gestors del medi ambient?, Quantes n'hem patit la manca de planificació, la
tal.lat i d'on sembla impossible desterrar-los. Tots recordem com, ara fa unes quantes llunes, alguns d'aquests déus es dignaren visitar el que abans era un jardí dels mortals i que la seua divina indolència ha transformat en un
-inoperància, Ja desídiaUa-seua
col·lector de misèries humanes.
indiferència front ala degradació del nostre territori?. Comencem a estar-ne farts, a trobar inútil la denúncia, a sentir-nos com un modern Sísif, eternament castigats a un infructuós i pesat treball. Ens resulta avorrit, repetitiu, exasperant en definitiva, tornar a insistir en les mateixes reivindicacions de les darreres dècades. A l'Albufera ha passat el que mai ha deixat de passar, el que pot estar pasant ara mateix. Un vessament "incontrolat" -innecessari qualificatiu, ja que ací tots ho són- ha exterminat la vida amb una eficàcia fins ara desconeguda. Encara que ha estat l'emblema de la política conservacionista (?) del Gover Valencià, els polítics només se'n recorden de l'Albufera quan la poden utilitzar demagògicament per mantindré la poltrona en eixa mena d'Olimp on s'han ins-
Lerma, pare dels déus, i la deessa clementina, acompanyats d'uns quants faunes selectament escollits entre la seua cort, dipositaren sobre les aigües putrefactes uns milers d'éssers anguiliformes que difícilment haurien sobreviscut de no ser per la misteriosa força que van rebre a través de la benedicció divina. El missatge semblava clar: "Humans, no creieu que us oblidem, confieu en la nostra omnipotència, del fang i la brutícia, de les aigües on res pot viure, amb el nostre hàlit creador farem resorgir la vida". Aquests déus se'n van anr tan inesperadament com havien vingut, no sense que els missatgers divins escamparen la bona nova per tot arreu i els mortals, enlluernats per tan enorme mostra de poder, celebraren el miracle amb joia. Encara estava viu el missatge
en la nostra ment i pareixia que, per fi, els déus havien escoltat els nostres precs, quan l'Apocalipsi ens ha tornat a la crua realitat: una onada de mort ha travessat l'Albufera deixant al darrere milers de cadàvers. Els humans hem conformat el que sospitàvem: els déus no eren més que oportunistes disfressats. Però les anguiles del president no ho sabien i alguns viatgers afirmen haver sentit cridar-lo, implorant la seua protecció poc abans d'expirar. Les benediccions es transformen en malediccions que de nou obliguen els pescadors a retirar els milers de peixos que mai no podran pescar. Si alguna dignitat els queda als falsos déus, haurien de manifestar-la arreplegant les víctimes que ells mateixos immolaren per a la seua glòria. Sr. President, vista la incapacitat que vostè i els seus col·laboradors han manifestat per preservar l'Albufera, li agrairíem que la deixarà morir en pau i que no tornarà a utilitzar-la per als seus interessos electoralistes.
Comissió dej Territori d'Acció Ecologista Agró
El paper de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
La sèquia queda coberta per una capa de brutícia de mig metre de fondària...
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer cobra a les empreses uns cànons ridículs per vessar porqueria al llac amb unes multes que fan riure en cas d'infraccions; infracciones acceptades com a norma quan es produeix el cobrament per vessaments que superen els límits permesos per la Llei d'Aigües. Al mateix temps cobren ais agricultors per utilitzar l'aigua enverinada per al rec. La Confederació no sap el que vessen les empreses -només les autoritzades- ni tampoc obliga a què es respecten els llits i barrancs.
Vídeo
La Marjal del Moro L'Estació Municipal de TV i Acció Ecologista Agró del Camp de Morvedre ha realitzat un vídeo sobre la zona humida de la Marjal del Moro i el seu entorn, Les tasques van durar quasi un any i el resultat és francament interessant i de qualitat. S'hi tracten tant els aspectes de la fauna i la flora com les amenaces i els problemes d'aquesta zona singular. La pel·lícula té una durada de 30 minuts i l'objectiu és de donar a conèixer els valors d'aquesta marjal, encara que la problemàtica que s'hi exposa és vàlida per a moltes altres zones humides de la nostra geografia. L'estrena oficial es va fer el passat mes de març en un acte molt concorregut a la seu del grup al Port de Sagunt.
Perfil de la capa d'aigua d'un ullal. La part superior és oli industrial.
butlletí
Cames-llargues Marjal del Moro
foto: M.A.Navarro (Himantopus himantopusj a la
Qui hi estiga interessat pot adquirir la cinta -a preu de cost, com aquell qui diu...- telefonant a Miquel Àngel Navarro (96/2673610) o bé trucant a la Casa Verda de València.
7
La Calderona: una serra Un conjunt de gran fragilitat
La importància ecològica La Serra Calderona, enclavada a només 25 quilòmetres en línia recta de la ciutat de València, és una serralada pre-litoral de bosc mediterrani de singular interès botànic, faunístic, històric i paisatgístic. Té ume-xísFiSió aproximada de 3.000 ha., de !es quals 2.300 pertanyen a l'Estat i 700 a particulars. En els últims anys s'ha calat foc en unes 900. La vegetació de la zona presenta un gran interès científic per l'existència d'una màquia de perennifolis amb tendència a la laurisilva composta principalment per marfulls, arbocers, sureres i lianes. Aquesta singular vegetació, resultat de la favorable orientació dels barrancs i la presència en algunes parts de sòl silici, no es troba a tot el País Valencià llevat de la Serra d'Espadà i contraforts, i en una sureda relicta de la Safor. Els estudis que s'han realitzat sobre els insectes de la zona han permès de descobrir una nova espècie per a la ciència, el Megalocoleus sp., i citar per primera vegada a Espanya bracònicds com el M chrysophtalmus, T. testaceator, E. tibialis, A. nigra i A. armatus, i per primera vegada en terres valencianes dos màntids, el P. alliberti i G. larvoides, i A. clara. També viu a la zona un interessant endemisme ibèric, l'O. zoraida.
Els vessants nus són víctimes fàcils de l'erosió... Les últimes agressions a la Serra Calderona, amb l'obertura d'una nova pista forestal i la modificació d'altres, han tornat ha posar en relleu la demencial política de la Generalitat en el tema forestal. El que passa a la Calderona és només un altre capítol d'un llarg serial que pateix la muntanya valenciana. La inciatiya de muntanyers, ecologistes i grups com el Centre Excursionista de València, que hi han vist no sols un perill per a l'ecosistema sinó també per als valors educatius i lúdics de la zona, n'ha possibilitat un notable ressò en la premsa. Les "millores" dutes a terme per l'Administració (pista forestal de 15 metres d'amplària, tala de nombrosos arbres, piconament del terreny, canalitzacions, voreres, etc.) fan avançar la degradació d'un indret importantíssim des del punt de vista ecològic. La Calderona ha estat víctima d'importants incendis des dels anys setanta i d'una gestió ineficaç. Certes zones tenen a hores d'ara l'aparença d'un parc urbà deteriorat: vegetació destruïda, compactació del terreny, construccions, cotxes... S'hi han produït també diverses transformacions com ara la del pinar pròxim al Santuari, convertit en un camp de cítrics. La pista que voreja la Cartoixa de Porta Coeli i es dirigeix cap a la Font del Marge, ha estat extraordinàriament ampliada i deixa al seu pas un rastre d'arbres tallats i terrenys desprotegits. Una pista oberta fa uns set anys talla l'únic vessant de la muntanya que quedava intacte i el nou camí no condueix enlloc. Dues precioses pedreres, reobertes per les últimes obres, rematen el quadre. Una visita amb el director general La veu d'alarma donada pel muntanyer Enrique Guallart i el seguiment posterior del problema va provocar un creuament de crítiques i .justificacions amb la Conselleria d'Agricultura. Des de l'Administració i entitats privades favorables a les obres s'argumentava la necessitat d'accessos a la muntanya i de camins que facen el paper de tallafocs i que faciliten l'arribada
8
de les brigades contra-incendis. Des del punt de vista dels conservacionistes, la intervenció ha estat excessiva i els motius insuficients, ja que, de ser certa la necessitat de les pistes contra el foc, l'amplària actual és exagerada, i l'accés hauria d'estar sempre reservat als treballs contra els incendis i no de manera indiscriminada. A ningú no se li escapa que hi ha una relació clara entre l'augment de visitants i els incendis. La iniciativa ecologista es va concretar en una sèrie de peticions a la Conselleria que incloïa una visita conjunta amb el Director General de Política Forestal, Guillermo Ribera, a la Calderona. Les reivindicacions se centraven en els següents punts: 1.- Tancament i rompuda de sis pistes a causa de llur inutitilitat. 2.- Restauració dels recorreguts romputs mitjançant la plantació d'espècies adequades fins a la reforestació definitiva. Aquestes dues mesures són preferencials. 3.- Reducció de l'amplària de les pistes de la xarxa principal a un màxim de cinc metres. 4.- Solució a l'impacte visual i paisatgístic. 5.- Redacció d'un Pla d'Ordenació de les Muntanyes de Porta Coeli. El Pla hauria d'incloure tant la regulació dels usos forestals i agrícoles com les activitats educatives i d'oci. 6.- Restauració i neteja del Sender de Gran Recorregut GR10, que ha estat sepultat per una pista forestal. 7.- Cal que la Conselleria explique als pobles de la zona que el tancament d'algunes pistes no va en detriment de llur economia, sinó que es pretén l'adop-
ció de mesures conservacionistes que beneficien a tots. 8.- Utilització proteccionista i constructiva dels fons FEDER (Fons Europeus de Desenvolupament Regional) a fi que repercutesquen i beneficien directament als pobles de les muntanyes. El dia 12 d'abril es va realitzar el recorregut per la Serra. Ribera va admetre les crítiques a l'amplària de les pistes i la necessitat de restauració de les sendes afectades. Així mateix, va assegurar que la Conselleria elaboraria un informe tècnic que possibilitarà una nova política d'actuació sobre la zona. Una protecció legal necessària Les ambigüitats pel que fa a la política forestal per part de l'Administració i la manca de fermesa davant les agressions, afavoreixen fets com el de la Calderona; cas que, malauradament no és únic: el Penyago-losa, el Montdúver o el Montgó en són testimonis. Les solucions parcials o les bones maneres en èpoques "sensibles", com ara un període electoral, no serveixen. Una Llei de Patrimoni Forestal eficaç i una moratòria, mentrestant, sobre l'obertura de pistes, la "neteja" del bosc (podes, etc.) i les transformacions en cultius, serien els únics instruments per a salvar la riquesa forestal valenciana. Una riquesa que fonamentalment es veu amenaçada a partir de la idea que el progrés no és assolible sense explotació, una explotació moltes vegades irracional que pensa que els recursos són inesgotables i que menysprea la perspectiva d'un futur ambiental gens esperançador.
Carles Belda
Els vertebrats La fauna dels vertebrats és realment espectacular, no sols per la varietat d'espècies sinó per la seua proximitat a la ciutat de València. Algunes d'elles tan interessants còm l'àguila marcenca: hi ha una parella que nidifica a la brancada d'un arbre en un amagat barranc cada vegada més amenaçat. Als espadats rocosos de la serra nidifiquen tres parelles d'àguila cuabarrada, en un biòtop en què arriben a una densitat òptima. La importància de l'existència d'aquesTeixó. tes àguiles ve destacada pel fet que a tota la Península Ibèrica no n'hi ha més de 700 parelles; sent, a més, l'únic lloc a Europa on aquesta rara àguila nidifica de manera notable, encara que existeixen alguns exemplars a localitats circummediterrànies. Als agrests espadats també nien ducs i falcons pelegrins com a rapinyaires més significatives. Als arbres del bosc es reprodueixen parelles d'astors, esparvers i una parella com a mínim d'aligots, rapinyaires totes elles molt escasses i amenaçades. La població de carnívors està representada per genetes, teixons, musteles, raboses i gats salvatges, que en aquesta zona, a causa del seu aïllament, que dificulta l'encreuament amb el gat domèstic, assoleix un pes de fins a 6 kg. Entre els altres mamífers d'interés cal destacar l'esquirol i fins a sis espècies de rates penades, tant de bosc com cavernícoles, de gran interès científic. Tot l'ecosistema i les espècies de predadors que n'ocupen la cúspide de la cadena tròfica, formen un conjunt de gran fragilitat a causa de la poca extensió de la zona, l'aïllament, l'escassa quantitat de parelles existents, la gran afluència de visitants, els interessos econòmics de propietaris i municipis pròxims, etc. Aquesta realitat exigeix una gestió de l'espai natural acurada i previsora.
La Cartoixa de Porta Coeli Si l'ecologia és la ciència que estudia les relacions entre les espècies i l'entorn, no podem oblidar que aquest entorn és també el marc on s'alça la Cartoixa de Porta Coeli. Es va triar aquest lloc perquè el bisbe Albalat hi col·locarà el 1.274 la primera pedra del que amb el temps seria el present conjunt monumental. La Cartoixa va assolir l'apogeu amb la visita que hi va fer en 1.599 Felip II. En 1.623 la comunitat va encarregar un nou retaule per a l'església i va ser Ribalta qui en va pintar els quadres. Considere que aquest conjunt, on s'ha combinat el millor de la naturalesa i el millor de l'art valencià, mereix un tracte més propici del que ha tingut els últims anys.
Vicente Urios La Casa Verda
tatuada de pistes Coordinació: Carles Belda Fotos: Javier Barana, Carles Ferri, J.L. Fuenmayor i Jaume Portet
l'home, per negligència o intencionadament, són les causes de la major part dels incendis forestals, i la gran virulència que aquests han assolit en els últims anys es correspon, perfectament, amb l'arribada massiva de visitants a les muntanyes. Prova d'això és que el nombre d'incendis augmenta els dies festius i els caps de setmana.
Com una primera escola... Des dels edificis més alts de la ciutat de València -si mirem cap al nord- podem divisar una franja muntanyosa de color blau que trenca la monotonia del paisatge hortolà. Es la Serra Calderona. Podem considerar la Serra Calderona com l'espai muntanyenc comprés entre el Coll de l'Aguila a Gàtoya i el Picaio, al terme de Sagunt. Amb una longitud de 25 Km., és el contrafort més oriental del Sistema Ibèric. L'última baula de la cadena que, desprenent-se en direcció SE, de de la Serra de Javalambre, mor a escassos metres del mar. La Serra Calderona, per al seua proximitat a València, ha estat per als que vivim a ciutat, la primera escola on de xiquets ens vam formar com a muntanyers. Ens hi dirigíem els caps de setmana amb el trenet fins a Bétera i Rafelbunyol, o amb l'autobús fins a Serra. Després, amb la motxilla a l'esquena, carregada amb els entrepans i la manta grisa o, en el millor dels casos, amb el sac de dormir, ens hi endinsàvem per sendes i camins fins al cor de la muntanya. A la Calderona vam aprendre a gaudir de la pau i el silenci que els racons poc transitats ens proporcionaven. Vam aprendre que la muntanya és un bé que s'ha de preservar i compartir. I així, primer als nostres amics i després com a educadors en el temps lliure, anàvem transmetent totes les experiències que des de joves vam adquirir. Més tard, vam traçar el primer tram de la Senda de Gran Recorre-
De les muntanyes no es gaudeix circulant-hi còmodament amb el cotxe. Ni les pistes poden complir la funció de tallafocs, com ens volen fer creure; perquè fóra cert, haurien de tenir una amplària de més de trenta metres. D'altra banda, una muntanya s'esgota ràpidament si els homes no utilitzen amb moderació els mitjans tècnics que posseeixen. Les pistes forestals són necessàries per poder accedir-hi les brigades contra-incendis, i per la correcta explotació dels recursos naturals. Però han de ser les justes, necessàries i de l'amplària adequada, i crec que amb quatre o cinc metres n'hi ha prou.
Urgència de la protecció Aquesta agressió ecològica que va patint la Serra Calderona en els darrers mesos, demostra que la Serra es troba desprotegida legalment. Fa pensar en l'urgent necessitat d'elaborar un pla de protecció que garantesca la conservació d'aquest espai natural, ja que la singular vegetació, fauna i bellesa paisatgística amb què compta mereixen una atenció preferent. No vull acabar sense citar abans unes paraules d'un gran muntanyer de reconegut prestigi internacional, Reinhold Messner: "Les muntanyes són una cosa tan elemental, que l'home no té el deure ni el dret de sotmetre-les amb els mitjans que la tècnica posa al seu abast. Només aquell que s'aproxima amb humilitat i modèstia en l'elecció dels mitjans auxiliars, pot experimentar l'harmonia del món".
José Luis Fuenmayor
gut GR-10 entre Puçol i Gàtova. Senda que, per cert, en alguns llocs ha estat destruïda per l'obertura de noves pistes forestals, com ara al barranc de l'Ombria. Les pistes de la discòrdia En les darreres setmanes, amb una periodicitat quasi diària, la Serra Calderona està sent notícia en la premsa. La polèmica l'han suscitada les obres per a l'agençament de les pistes forestals, que les pluges de la tardor passada havien malmès. A tal fi s'hi ha utilitzat maquinària pesant que no solament ha agençat el ferm, com si d'una carretera es tractarà, sinó que ha eixamplat les pistes d'una manera desmesurada. S'ha denunciat à través de la premsa l'impacte visual i ecològic que aquestes "millores" han suposat per a la Serra. També s'ha parlat del risc d'incendis que una massiva i descontrolada afluència de públic "dominguero" hi pot produir. L'acció directa de
Excusa per fer pistes tan amples: que els bombers hi puguen passar! (sic)
Activitats d'Acció Ecologista Agró a la Valldigna
III Volta bici-ecològica Una de calenta...
Conjuntament amb el Grup Escolta de la Valldigna MEVMSC, Acció Ecologista Agró va organitzar la III Volta Biciecològica a la Valdigna el passat 14 d'abril. Hi participaren al voltant de 300 persones (la majoria xiquets), que van recórrer un itinerari pels camins rurals tels termes de Tavernes, Simat i Benifairó. La marxa ha comptat també amb l'ajut de la Creu Roja, l'Ajuntament, la Caixa d'Estalvis i dues empreses privades (Sucs Vital i Nocilla). La bici, pel que es pot veure, té un bon futur a la Valldigna. I una altra de freda... El que no té tant de futur, malauradament, són les nostres muntanyes: hem comprovat que a les Serres de la Safor i la
butlletí
Ribera està passant el mateix que passa a la Serra Calderona, és a dir, que tenen el perillós bacillum autopistoccocus. Les pistes forestals de la Serra de Corbera, el Mondúver i les seues rodí> |; es, així com la Serra n _od, estan sent eixamplades fins als 8 o 10 metres. Al pas de les màquines, van caient tots els arbres i arbusts quehi ha pel mig -sureres al Pla dels Suros, carrasques, càdecs, margallons...-. En alguns llocs, les obres han tapat gairebé per complet alguns barrancs i han destrossat llur vegetació -freix de flor, marfull, falagueres...-. El responsable immmediat de la malifeta: l'empresa TRAGSA. El responsable polític: endevineuho vosaltres mateixos (la solució, en altres pàgines d'aquest butlletí: sempre són ells !).
9
Denúncies del col·lectiu Valencià en Bici pel tracte contra els ciclistes
El tren i la bici són germans... malgrat RENFE A migdia del 14 d'abril, un grup de 30 persones, membres del colectiu Valencià en Bici - Acció Ecologista Agró es van reunir amb les seues bicicletes a la porta principal de l'Estació del Nord amb la finalitat de viatjar fins a l'estació del Cabanya! i participar en la inauguració d'aquestes instal·lacions. D'aquesta manera volien fer saber a l'opinió pública la necessitat de poder yiatjatr als trens de RENFE amb la bici com a equipatge i de comptar amb un aparcament en condicions -gratuït i vigilat- al recinte extern de l'Estació. Primer problema: no hi ha aparcaments per a bicis. No hi hagué més remei que lligar les màquines als ferros que impedeixen que els cotxes envaesquen la vorera, tot i que sabien que era prohibit. Es varen improvisar unes pancartes i es varen fer unes pintades a terra, expressant la necessitat d'aparcament adients. Una vegada amb el tiquet a la mà, la colla es dirigí cap al tren... i van constatar, estupefactes, que l'Interventor i el Cap d'Estació els impedien de pujar-hi. Una actitud autoritària i intolerable que atempta contra la mateixa Guia de Renfe, segons
la qual la bicicleta és considerada com a equipatge i es pot transportar amb l'usuari com si es tractés d'una maleta (mentre no supere els 20 kilos reglamentaris i no porte afegits, cosa que, naturalment, no era el cas). A la 1 '30 del migdia el tren va marxar sense els ciclistes. La indignació va pujar de to. El col·lectiu València en Bici va voler presentar la lògica protesta a YOficina d'Atenció a l'Usuari de la mateixa estació. Les provocacions gratuïtes van continuar: no van permetre que romargueren amb les bicis (recordem-ho: són equipatge) al recinte. Mentrestant, la Policia Nacional havia aparegut. Es va donar un termini de 15 minuts per desallotjar les bicicletes. Passat aquest temps, la força pública va començar a prendre les dades dels membres del col·lectiu. Un camió de la força pública es disposava a emportar-se'n les bicicletes. Per evitar un mal major (els ànims, ja prou rescalfats, pujaven de to...) els membres de València en Bici van doblegar-se a l'arbitrarietat i van treure les bicis a l'exterior. Tot seguit, es va presentar una denúncia al jutjat de guàrdia.
La pel·lícula dels fets Escena número 1 : José Manuel, 25 anys, membre del col·lectiu València en Bici. Havia decidit anar-se'n a Ssviüa al cap de setmana. Agafà l'equipatge i s'apropà a l'Estació delNord de RENFE amb la seua bicicleta. Quan hi arribà, descavalcà i lligà la màquina als ferros que hi ha al'entrada pricipal i que impedeixen que el vehicles grans pugen a loa vorera. Va pensar: "ací serà segura ja que el guàrdia de seguretat impedirà que algú la furte". En tornar, la bici ja no hi era. Preguntant, preguntant, se n'assabentà que el Cap d'Estació li havia trencat el cadenat i li l'havia agafada, acollint-se a la normativa que prohibeix qualsevol aparcament davant l'entrada principal de l'Estació. Escena número 2: Pedra, 23 anys, membre del col·lectiu València en Bici. Voli preguntar al despatx de facturació de l'Estació del Nord. En arribar-hi, lligà la bici a la pota d'un dels bancs blancs que hi ha a l'interior de l'Estació, on moren les vies. La deixa prop de la pa-
Ecologia política Tot i que no són tan abundoses com desitjaríem, les revistes generals i d'actualitat de caràcter ecologista i naturalista són una realitat ben sòlida a hores d'ara. Hi mancava, però, un marc on debatre en profunditat els problemes teòrics de l'ecologisme. La publicació a la qual donem la benvinguda ve a intentar cobrir aquest buit. Ecologia política pretén constituir-se en una plataforma, d'àmbit internacional, que reflectesca el debat existent en l'actualitat a l'entorn dels problemes ecològics. Recollirà aportacions de la
revista Capitalism Nature
Socialism, publicada a Califòrnia pel grup de treball coordinat per James O'Connor. Alhora, contindrà articles escrits per especialistes de l'Estat Espanyol i llatinoamericans, i comptarà amb la col·laboració de la revista ecologista italiana dirigida per Giovanna Ricorveri.
La revista presentarà, doncs, qüestions teòriques i pràctiques concretes d'eco-socialisme, pressuposant que el mot socialisme va pertànyer tant a anarquistes, com a narodniki i marxistes. Front a l'absència de sensibilitat demostrada pel marxisme burocràtic envers les qüestions ecològiques, Ecologia política pretén recollir la tradció històrica que ha manifestat l'esquerra, des de la la. Internacional fins ara, i construir un discurs que aporte alternatives a les noves contradiccions de la societat contemporània, tot articulant una crítica contra l'economicisme i contra l'optimisme tecnològic dels qui detenten el poder. La direcció de la nounada és a càrrec de Joan Martínez Alier, ben conegut economista ecologista (o potser a l'inrevés, o en-
cara eco-economista, si ens
permeteu l'horrible cacofonia), autor d'algunes de les més interessants aportacions teòriques per a una fqnamentació seriosa de l'altemativa ecologista. Tota una garantia de rigor. Amb un punt d'amargor constatem, però, que la revista, encara que s'edita a Barcelona, és en castellà... Quasi no cal dir que la pervivència d'una publicació d'aquestes característiques depèn fonamentalment d'un coixí ampli de subscriptors fidels. Us convidem, per tant, que us hi subscrigueu.
Presentació de la revista a València: dimecres, 8 de maig, a les 7'30 h. a la Casa Verda ret per tal que molestarà el menys possible. Estava a punt d'entrar al despatx defacturació quan es va girar per fer-li l'últim cop d'ull abans de travessar la porta. No podia creure els seus ulls!: el Cap d'Estació portava la bici de la mà, després d'hayer-li trencat el cadenat. No li la volia retornar. Pedró amenaçà de denunciar-lo i, a la fi, va poder recuperar la bici per les bones. Sorprenent, veritat?. Doncs
Què demana València en Bici? 1.- Que els usuaris de la bici puguem tenir aparcaments adequats i segurs per deixar les nostres màquines, tant si és per tramitar un assumpte immediat com si es tracta de deixar la bici fins a la tornada del viatge amb tren. 2.- Que puguem transportar de forma segura i gratuïta les bicicletes en qualsevol tren de RENFE, siga de rodalies o de trajecte llarg, i amb totes les garanties que rep qualsevol altre equipatge.
diumenge 19 de maig
dia de la bici Per una ciutat més sana i menys contaminada Exides a València des de diferents punts Participa-hi! Més informació, amb els recorreguts, a l'última pàgina
10
Ressenya de llibres i revistes
són només dues mostres, d'entre moltes altres possibles, de la consideració que la burreta mereix a l'empresa estatal de ferrocarrils. Preocupats -i cabrejats- per aquests fets, la gent de València en Bici va arribar a la conclusió que calia fer-li veure a la RENFE que els usuaris de la bicicleta també tenim dret a disfrutar d'un7 aparcament en condicions a l'Estació. I no sols els cotxes!
(vegeu convocatòria a la pàgina 12 d'aquest mateix butlletf)
Energia 2.000 Dos mesos abans que isca el Pla Energètic Nacional tenim a les mans aquest document elaborat per AEDENAT i IU (Àrea de Planificació Econòmica) per enlairar la discussió sobre els temes energètics (nuclears o no) més enllà de la consigna puntual -tal i com s'esdevé amb massa freqüència en el camp dels col·lectius alternatius-. Aquest Pla Energètic Alternatiu és potencialment "explosiu" precisament perquè no vol ser una declaració d'intencions "utòpica" per al dia de Sant Maielveuràs. Al contrari, és tracta d'un Pla que aposta -i demostra- com és viable consumir menys energia -estalviant-lasense que això implique una recessió econòmica o una disminució de la qualitat de vida.
Energia 2.000 Planenergético altemativo para un crecimiento sostenido S'aposta per un model energètic que, en molts punts, segueix la política que en aquest camp estan seguint països com Dinamarca: per tant una política revolucionària front al neoliberalisme imperant i la dominació electro-bancària.
Deu bones raons per viure sense nuclears Document de suport imprescindible, editat per la Comissió Promotora de la Iniciativa Popular Legislativa. Per carregar bateries argumentatives. Amb articles de José Luis Sampedro "Energia nuclear i desenvolupament humà", Barry Commoner "hem les paus amb el Planeta", Robert Jungk " Contra la resignació: de resistir a transformar" i Amory Lovins "Una banyera més gran, o un bon tap?". S'hi inclou també "10 raons contra l'energia nuclear", adreces de la campanya, etc. El teniu a la vostra disposició als quioscos o demanant-lo per telèfon a la Casa Verda. Preu 200 pts.
La Casa Verda
No se'ns escapa ni una!
L'aparcament del professor., quin ensenyament!
Més que un Patrol, és un Jetta... Ja és ben il·lustratiu l'adhesiu del "team" CAMEL que porta enganxat en el morro, i que en bona mesura dóna la clau per a entendre el "posat" que adopta el carro de la fotografia: una multinacional que no es significa precisament per contribuir al millorament de la salut pública, a més de patrocinadora, any rere any, d'una de les humiliacions via exhibició i/o ostentació- més desvergonyides que els països rics perpetren en el gran cortijo africà, en concret, en la zona més deprimida del continent negre.
ques i anem, definitivament, al gra.
Deixant de banda l'escàs respecte que li mereixen els vianants -i no diguem les dòcils plantes!- obstruint-los el pas de la manera més atemptatòria del dret a circular lliurement per les poques sendes que se'ns ha assignat als qui a diari ens ho fem a peu, heu de saber que la fotografia està presa al Campus Universitari de Burjassot que, per si de cas no ho sabíeu, té greus problemes d'aparcament amb un grapat de cotxes com aquest, que fan 4 metres de llargària, situacions ja bastant Però estalviem-nos digressions ofegants podrien rebentar en massa desmanegades i anem al qüestió de minuts-, i que l'edifici gra. Dèiem que el carro que apareix en la foto és de la ma- que hi ha a la vora és la Facultat teixa corda aventurera que els de Biològiques. "discovery", "renegade" "explorer", e t c , autors cada cap de Finalment no direm qui n'és el setmana de nombroses gestes propietari, però sí que amollaarreu de les nostres muntanyes, rem que, a part de professor en les quals, en general, consisteil'esmentada facultat, és el direcxen a sollar la quietud dels rator del Master en Sanitat Mecons més incontaminats i ver- diambiental de la Universidad ges del nostre país. Però deiInternacional Menendez Pelayo. xem-nos de cançons romàntiQuè t'ha paregut?
S'ha parlat de... cions es portarà a terme aquesta iniciativa.
nes s'han detectat concentracions d'anhídrid sulfurós quatre vegades superior als nivells tolerables de seguretat. També s'ha sabut que una de les comL'INTENT DE FEDERACIÓ panyies més solvents en la lluita DELS GRUPS ECOLOGISTES contra aquesta mena d'incendis VALENCIANS ha assegurat que les tasques de Diversos grups ecologistes vareparació de les instal·lacions lencians (13 en total, dels 40 que n'hi ha) es van reunir en el destruïdes suposarà una inversió de temps no inferior a un Barri del Crist d'Aldaia per veure any. Encara que no es pot avaque se'n podia fer al respecte. Els reunits van rebutjar la pro- luar ben bé l'abast dels efectes de tants pous cremant, n'hi ha posta formulada pels grups maper arrancar a córrer només de joritaris, amb Acció EcologistaAgró al front, de crear un sol pensar el temps que ha de passar encara fins que siguen defigrup, i van advocar per la creanitivament sufocats. ció d'una federació, que portarà el nom de Federació Ecologista Els amics de el FAPAS ja ens del País Valencià. Una gestora, contaren que havien localitzat amb seu a València, concretaLa Colla Ecologista "la Carrasen un llogarret de Somiedo un ment al local d'Acció Ecologistaca" d'Alcoi està preparatnt la pressumpte furtiu responsable Agró, s'encarregarà momenpossible instal·lació d'un canet de la mort d'óssos. Poc des- tàniament de la gestió de la fe- (menjador per a voltors) en una prés, amb la corresponent autoderació fins a la seua constitució alta i apartada zona del Parc narització judicial, una Patrulla del formal. Els objectius de la tural del Carrascar de la Font Servei de Protecció de la Natura Federació són, entre d'altres, Roja. Demanen a tots aquells de la G. Civil corroborava les l'aprofundiment en els temes re- col·lectius que hagen participat sospites, en localitzar a casa del lacionats amb la defensa del en l'endegament i gestió de canfurtiu dos pells d'óssos morts re- medi ambient i l'eixamplament yets s'hi posen en contacte. centment. El problema es plandel camp d'activitats de l'ecoloColla Ecologista La Carrasca tejarà ara quan, suposant que el gisme valencià, com a temes Apartat de Correus 252 furtiu resulte condemnat (recorprioritaris de la nova organitzaO3800 ALCOI (L'Alcoià). deu "el Rubio" i la defensa pròció. Endavant! pia), judicialment només puga ser-li aplicada la Llei de Caça Recentment s'ha creat la que contempla una pena màxiEL PROJECTE DE DIRECTIVA "Asociación Amigos de Tabarma de 6 mesos (que no compliSOBRE EL TRACTAMENT DE ca". Aquesta associació pretén ria per no tindré antecedents) i LES AIGÜES RESIDUALS fomentar la millora de la Reseruna multa de.... 50.000 pesseva Marina de l'Illa Plana i en la L'objectiu d'aquesta directiva, tes!!!. El FAPAS reclama que sobre la qual han discutit els mi- conservació i defensa del litoral, tots els grups ecologistes rivinactuant en contra de les consnistres de medi ambient de la diquen urgentment una tipificatruccions que no complesquen CE, és que abans de l'any 2005 ció del delicte ecològic. la Llei de Costes, els vessaFAPAS (Fondo Para ja Pro- totes les ciutats o aglomeraments contaminants, la degracions urbanes de més de 2.000 tección de los Animales dació del paisatge, la degradahabitants disposen de sistemes Salvaies) ció de les comunitats submaride clavegueram i tractament de Ctra General, núm 64 nes i la pesca il·legal. les aigües residuals, com també 33509 Poo de Llanes ASTÚ- les indústries, sobretot les de Asociación de Amigos de RIES. Tabarca lactis, conserves vegetals, etc. Una altra directiva, aquesta ja (Institut d'Ecologis Litoral) aprovada, és la que imposa líc/ Benimagrell, s/núm. LA REUNIÓ ESTATAL DEL mits a l'emissió de gasos tòxics 03560 - El Campello (l'AlaCONVENI RAMSAR CELEde camions i autobusos. La no- cantí) BRADA A VALENCIÀ va mesura, que començarà a Les instal·lacions de la Mata del aplicar-se gradualment des de Fang, a l'Albufera, van acollir la l'1 de juliol de 1992, exigirà una CRUÏLLA, Revista d'Actualitat i darrera reunió del conveni norma comunitària que obligue Alternatives. Promoguda per Ramsar a l'Estat espanyol. a posar en el mercat gasoli amb persones que han treballat en Entre els temes tractats en la menys contingut de sofre. altres revistes del moviments, jornada inaugural va figurar un per les diferents assemblees de informe sobre la situació actual l'espai alternatiu i per diversos de les zones humides en cada grups de base de caràcter ecoELS 600 POUS DE PETROLI comunitat autònoma. En aqueslogista, antimilitarista, feminisENCESOS A KUWAIT ta reunió hi havia la possibilitat ta... Entre 500 i 600 pous de petroli de presentar la candidatura de Una publicació en català que la marjal de Pego-Oliva i la mar- estan cremant a hores d'ara a Kuwait. Segons el World Connaix amb vocació plural, amena jal del Moro, de Sagunt, però servation Monitoring Centre que ajude a crear un corrent sembla que raons electoralistes (WCMC), organització conjunta d'opinió a l'entorn de les tesis han desaconsellat de sol·licitar de la UINC, els efectes del fum alternatives. la seua inclusió en l'esmentat Cruïlla conveni. Tanmateix, és "vox po- podrien afectar milers de quilòmetres quadrats. En aquest Arc del Mercat, 4 BCN 08030 puli" que en passar les elecsentit, cal dir que en algunes zoTf. 93-384 32 95
Fes-te soci d'Acció Ecologista - Agró envieu aquesta butlleta a La Casa Verda BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA
FULL D'INSCRIPCIÓ
Senyor/a Carrer
Nom
r
..
núm.
,,.
~
"
1. er cog.
:
2?ncog.
Professió
Codi postal i població Banc Adreça:
.Agència carrer
Adreça:carrer núm.
codi postal i població Compte corrent / Llibreta núm : Distingits Srs.: Els pregue que atenguen, amb càrrec al meu compte i fins a nova ordre, els rebuts de pessetes que (periodicitat) .. els seran presentats per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ. Aprofite l'avinentesa pera saludar-los berv cordialment.
de 19....
de
cocjj
núm.
postal i població
comarca
Telèfon
Observacions Q^^Q
Xqència
Carrer
núm.
Codi postal i població
Signatura
Compte corrent/Llibreta num.
Quota: •
butlletí
llÒÒ
•
3.000
•
10.000
•
11
Activitats excursionistes d'Acció Ecologista Agró a ia Ribera i la Safor
Acampada a la Puigmola (Barx) Els propers 10, 11 i 12 d'abril (divendres, dissabte i diumenge) els col·lectius d'Acció Ecologista Agró de la Ribera i la Safor han organitzat una acampada a la Puigmola. Es visitarà l'Avenc de la Donzella, el carrascar de Barx i la sureda de Pinet. També es farà una ascensió al Mondúver. Per menjar, dues possibilitats: a la Puigmola mateix (hi ha un restaurant), o bé comprar embotit a Barx (té molta anomenada!) i torrar-lo dalt de la Puigmola (hi ha una font, tauletes etc). Hi sou convidats tots els membres del grup (sense discriminació d'edats) i el públic en general. Us esperem. Eixida: 10, a les 6 h. de la vesprada, a la gasolinera nova (eixida d'Alzira en direcció a Tavernes)
Fira Alternativa Jardins de Vivers del 2 al 5 de maig'91
diumenge 19 de maig
Dia de la Bici per una ciutat més sana i menys contaminada, per a viure València
Atenció: us recordem que el nou número de telèfon i fax de la Casa Verda és el
(96) 391 78 64
(Per a més informació, truqueu al 96/241.27.77 -Rafa Sifre-)
Activitats Eixida des de diversos punts de la ciutat. Podeu triar el lloc més pròxim a casa vostra. Farem una xicoteta ruta recollint els companys d'altres barris. — A la 1 del migdia, aplec de tots a la plaça de l'Ajuntament. — A les 2, dinar d'entrepà al riu (baixada pel Pont de Fusta). — A les 4, activitats lúdiques i jocs al llit del Túria. — A les 7 de la vesprada, recorregut pel carril-bici de València. — Cloenda a les 8 de la vesprada, amb una festa musical.
Breus ECOLOGIA POLÍTICA cuadernos de debaté internacional
I Trobada deia Promotora 'de la Societat Valenciana d'Educació Ambiental
a càrrec del coordinador de la publicació: Joan MARTÍNEZ ALIER
1 i 2 de juny de 1991 Centre Verd de Bétera
acompanyat de: Jordi BIGAS Ernest GARCIA Víctor NAVARRO
L'avanç de l'Edicació Ambiental passa per la col·laboració i coordinació de tots els qui treballen en aquest àmbit.
Presentació de la revista
dimecres 8 de maig de 1991 a ies 7'30 de la vesprada a la CASA VERDA de València
Barri de la Llum
s'aconsella que confirmeu l'assistència tan aviat com pugueu (escriviu a: PSVEA, c/ Guardia Civil (Xalet Martí), 46020 València) Més informació: telèfon 96/3699212
Continente, quin morro! L'hipermercat porta a judici el gup d'aturats que van realitzar-hi una acció de protesta l'any passat en intentar emportar-se'n queviures sense passar per caixa. Aquesta empresa tan poc sensible a la situació dels desocupats i tan autoritària, manté enormes tanques publicitàries en ple Parc Natural de l'Albufera, cosa rigorosament prohibida. Quin morro!
A TOTS ELS QUI TINGUEN F SIGNATURESDELAI.LT: Totes aquelles persones que tingueu fulls de signatures de la Iniciativa Legislativa Popular contra les central nuclears (encara que estiguen a mig omplir!) cal que les feu arribar a la Casa Verda de València abans del 20 de maig. Després d'aquesta data serà quasi impossible de tramitar-ne més i, per tant, s'hauran malbaratat les que romanguen en les vostre mans. , . :.
Eixides per barris . 1 Campanar, 10 h.: Carrer Gregorio Gea, darrere del parc de l'Estació d'Autobusos 2 Marxalenes, 10'30 h.: Av. Constitució, antiga estació del trenet 3 Benimaclet, 11 h. Carrer Dr. Vicente Zaragoza, antiga estació del trenet . 4 Saler, 9 h. Davant Bar Pepe 5 Natzaret, 10 h. Carrer del parc, davant del Centre Cívic i Social 6 Cabanyal, 10'30 h. Estació del Grau del trenet 7 Facultats, 11 h. Av. Blasco Ibànez, al Col·legi Major Lluís Vives 8 La Plata, 10 h. Aparcament del Pavelló Esportiu de la Font de Sant Lluís 9 Russafa, 11 h. Placeta del mercat de Russafa 10 Barri de La Llum, 10 h. Av. del Cid, junt a l'Hospital General 11 Tres Forques, 10'30h. Parc d'Emili Lluch 12 Jesús-Patraix, 11 h. Estacioneta de Jesús . 13 Ciutat Vella, 11 h. Plaça del Carme ,• ... i a la 1, tots a l'Ajuntament!
Recordeu-ho: data límit per a recollir els plecs: 20 de maig.
Decideix-te: trau la teua bici al carrer i vine amb nosaltres. T'esperem!
La Casa Verda