Butlletí de La Casa Verda. Número 68. Juny-Juliol 91

68

J U N Y - J U L I O L Hem arreplegat 459.213 signatures, per ara

rancament de ia ILP 1 En concloure ei termini fixat per endegar una ilei d abandonament de l'energia nuclear mitjançant una iniciativa Legislativa Popular, la Comissió Promotora havia presentat 459.213 signatures a ies oficines del cens. Malgrat no haver assolit el mig milió els ecologistes continuarem arreplegant signatures un altre mes i les autentificarem davant notari fins que isquen els recursos judicials que tenim presentats.

Els recursos La Comissió Promotora ha presentat dos recursos contra la Junta Electoral Central per ia via del contenciós administratiu, i un altre recurs davant el Tribunal Constitucional contra la Mesa del Congrés dels Dipu-tats per no concedir la pròrroga de tres mesos que la Llei Orgànica preveu a l'article 7.3 quan concorren causes de força major. No deixa de ser irònic que la Mesa del Congrés apreciarà que la coincidència del període de vacances suposarà "causa de força major" en una iniciativa anterior promoguda per un col·lectiu de metges.

També s'han presentat dos escrits al Síndic de Greuges de l'Estat. (passa a pàg. 3)

d'enguany

L'atemptat contra la Mata del Fang t i dia 18 de maig, de vesprada, un important incendi destruïa 50.000 dels 175.000 m2 que formen la Mata del Fang, a l'Albufera. Uns 6.000 exemplars de diverses espècies hi van morir. Un altre, i greu incident que torna a posar de manifest la desprotecció del llac.

Setmanes després de la mort de milers de peixos a causa dels abocaments industrials, i recents en la memòria diverses agressions contra instal·lacions i altres zones del Parc, algú, bon coneixedor del llac i els seus punts dèbils, va calar foc a la Mata del Fang, importantíssima zona de nidificacio.

Ningú no va dubtar, des del primer moment, que el foc havia sigut provocat. Una zona com la de la Mata del Fang, humida, neta, aïllada, d'acces complicat, és difícil que es creme per causes naturals.

vista aèria de la destrossa.

Els treballs d'extinció no van ser senzills. Els bombers van haver d'accedir-hi amb barques, i això ja tard, ja que no n'hi havia suficients per desplaçar els equips.

L'espectacle, durant l'incendi i després, era dramàtic. El balanç aproximat comptabilitza les pèrdues en uns 1.500 nius de garses, un 75% de la població nidificant a l'Albufera. (passa a pàg. 5)

Correus aposta per la carretera JU N Y - J U LI OL

1991

ILP

1,3

Correus a ia carretera Renfe

2 '.

2

Prat de Cabanes

4

Atemptat a l'Albufera

5

L'Horta com a espai productiu

6

Carraixet

7

Incendis forestals

8, 9

Aigües subterrànies

10

Sa parlat

11

Novetats del fons

11

i la bíci va

12

ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ associació per a ta defensa i l'estudi de la natura al País Valencià

•I Camp de Morvedre Sant Josep, 11 652G Port de Sagunt

.'Horta a Casa Verda 'ortal de Valldigna, 15 baix 6003 València ïlf. i fax: 96/3917864)

La Ribera Santa Teresa, 2 - 2a.4a.

46600 Alzira (tlf.: 96/2400221) La Safor La Casa Verda Sant Benet. 32 46760 Tavernes Valldigna

de la

Jipòsit legal: 1692- 1985

R e d a c c i ó Carles Belda, Jordi Bigas Joan Carles Martí, Paco Molina, Voro Miralles Xavier Pujol, Juanjo Villanueva

M a q u e t a c i ó Sandra Figuerola. Muntatge: Gràfiques Papallona.

Col·laboradors gràfics Manoto Roldan, Carlos Larío, Angoi Juan

-is _ jeies que apareixen signats són responsabilitat dels col·laboradors del Jutileti que els signen, per tant no responen, obligatòriament, a ies opinions del conjunt d'Acció Ecologista Agró com a organització..

2

Es recent la notícia de la decisió de Correus de canviar de mitjà de transport, abandonant el servei de Renfe per optar per la carretera i l'avió. La notícia ja no pot sorprendre a ningú, per més que no deixa de preocupar-nos com un símptoma més de les opcions polítiques de l'actual Administració.

Es evident que no és el guany d'unes poques hores -en el millor dels casos- en el transport interurbà, allò que millorarà la rapidesa de la distribució de Correus. Es clar que les cartes i paquets tarden setmanes a arribar al seu destí per la penúria de personal i del propi Servei de Correus, i que el major guany podria obtenir-se en el terreny de la classificació i lliurament, el que comportaria una major dotació de maquinària i, sobretot, de personal.

Es cert, d'altra banda, que el servei que pot prestar Renfe és cada dia més reduït i limitat: hi ha moltes línies suprimides; Renfe ja no arriba a moltes ciutats i, en general, no augmenta ni les freqüències ni la velocitat.

En aquestes condicions, evidentment, és un servei cada vegada menys atractiu per a passatgers i mercaderies.

El peix que es menja la cua Però, una vegada més, açò no és conseqüència d'un destí fatal sinó de la política d'abandonament dels serveis públics: es re-

dueixen les inversions en ferrocarrils, alhora que es concentren en el tren de gran velocitat (TGV), cada dia més discutit i cada volta més un pou sense fons per als diners públics.

No es milloren les línies ni s'augmenta de forma significativa la velocitat general, i amb l'excusa de caminar cap a l'ample europeu, comencen a dividir la xarxa de Renfe en dos amplàries de vies incomunicades entre elles. Un conjunt de xarxes separades, o millor, de vies mortes....

En aquestes condicions, fins i tot la mateixa Renfe aposta pel trànsit per carretera, tot gestionant línies d'autobusos interurbans.

Però aquesta política pública no és l'única possible, ni la més racional, ni la més econòmica, ni la més rendible per a la societat.

Als països més avançats del món es prioritzen les inversions en ferrocarrils, i fins i tot en trànsit fluvial, com a mitjans de transport més rendibles i fiables i poc contaminants.

òCom es comptabilitzen els costos?

En la mesura que el transport públic es modernitza, s'agilitza, es connecta entre si i amb altres mitjans de transport i de distribució, es guanya en rapidesa i fiabilitat, alhora que capta major volum de trànsit i, per tant, es converteix en rendible. Si no es pot competir amb la carretera i l'avió, mitjans de transport que generen un enorme cost social, econòmic i ambiental, és perquè són rendibles en la mesura que aquests costos no se'ls imputen, és a dir, s'assumeixen socialment i amb diners públics.

Així, doncs, entenem que la decisió de Correus -esperem que revisable- s'insereix que la política actual de l'Administració d'abandonament de serveis públics, de traspàs de les àrees rendibles al sector privat -empreses de "mailing", flota de camions...- i de menyspreu per la rendibilitat social a llarg termini, per l'estalvi energètic i per la lluita contra la contaminació ambiental.

Renfe ens dóna una bona notícia Contrastant amb el plantejament de Correus, el director general adjunt de Renfe va anunciar el dia 17 de juny un nou contracte per a millorar el "corredor mediterrani", un eix que interessa a Renfe des del punt de vista comercial.

podrà modificar-se pel que fa a l'amplària, cas que el govern espanyol considerarà el canvi a les mides internacionals.

Cruïlla: una revista alternativa

Cruïlla pretén ser una revista mensual plural, elaborada per Cal subratllar que tot açò es pot un col·lectiu autònom i no margifer amb el material que Renfe ja nal que done informació sobre té (locomotores, etc). Aleshol'actualitat sòcio-política des del res, si es pot aconseguir amb _punt de mira dels moviments socials que busquen des del seu una inversió relativament reduïTant la Renfe com el Ministeri treball punts de referència glode Transports coincideixen en la da (tot el "triangle" per 70.000 bals. milions, la mateixa inversió que necessitat de millorar la línia Totes les persones que hi estila infraestructura del TGV entre València-Madrid i Valènciaguen interessades podeu rebre Còrdova i Sevilla) anar a Madrid Barcelona a base d'augmentar informació i/o oferir la vostra en 2,5 hrs. i a Barcelona en poc col·laboració adreçant-vos a la la velocitat ("velocitat gran", no "gran velocitat", diuen). El tra- més de dos, ^hi haurà cap Casa Verda, a "Al Margen' jecte a Madrid durarà dues ho- Cambra de Comerç que ens (c/Baix, 8-1, València) o directavenga la moto del Tren de Gran ment a Cruïlla (Arc del Mercat, res i mitja i ei de Barcelona 4, BCN 08030, Tf. (93) 384 32 comptarà amb dobie via en tot Velocitat?.

95. ei recorregut. Aquesta dobie via

_a Casa Verda

Entrevista a Aiejandro de la Cueva i Toni Montesinos, de la Comissió d'Energia d'Acció Ecologista Agró

Valoració de la ILP (Ve de la primera pàg.)

Les dificultats A més dels entrebancs institucionals la campanya ha ensopegat amb la tensió bèl.üca de la Guerra del Golf que la va relegar a un segon termini, per tal com molta gent que hi participava també estava en el moviment contra la guerra. Per tant, una campanya prevista per a 6 mesos va quedar reduïda en la pràctica a 3.

Si a això afegim que els plecs de signatures segellats tardaren mig mes en arribar-nos, i que en aquests s'obligava eis signants a fer constar, a més del nom i cognoms, DNI i signatura; la data, municipi i província de naixement i el carrer, núm. i municipi on estaven censats l'1 de gener de 1.990, comprendrem que els entrebancs han demostrat el temor a la participació popular. Per si encara no hi teníem prou, el Ministeri de Justícia ha obstaculitzat l'acreditació de fedataris i s'ha imposat l'ús del castellà en els territoris que tenen una altra llengua i podríem seguir.

Central nuclear de Cofrentes.

Com valoreu els resultats?

Aiejandro de la Cueva.- En primer lloc la Iniciativa Popular és una Llei molt restrictiva i damunt ens han posat tots els entrebancs possibles per autentificar totes les dades que havíem de recollir, i per acabar de reblar el clau, la campanya ha començat quan a ells els ha interessat. En altres països, quan es realitza una campanya semblant, són els promotors els que diuen: "ara comencem". A més el nombre de signatures de l'Estat que calen per a una Iniciativa Popular és un dels més elevats en comparació amb altres països de la CEE. Finalment, l'actitud de la majoria de les Oficines Provincials del Cens, que hi han posat moltes dificultats; fins i tot en alguns llocs pel fet de faltar el segon cognom han eliminat signatures. En resum, una Llei que no afavoreix la participació popular, i a més a més és excesivament restringida.

El segon punt seria la coincidència de factors greus com ara la guerra del Golf i posteriorment les eleccions. Amb la qual cosa s'ha impedit una participació més important d'alguns moviments socials i, sobretot, dels partits polítics.

Un tercer factor, seria que en alguns llocs s'ha evidenciat la debilitat del moviment ecologista i antinuclear a l'hora d'estructurar una organització coordinada.

Això s'ha vist en molts llocs que han estat per sota dels mínims.

Un altre factor a afegir que s'ha posat de relleu és que sovint s'ha posat de manifest que altres moviments socials, en concret els sindicats i la major part dels partits polítics, no acaben d'assumir plenament els pressupostos ecologistes. Llevat d'excepcions molt petites la resposta de partits i sindicats -espe-

butlletí

(Foto: Anna López) cialment els majoritaris- ha estat molt per sota de les possibilitats reals que tenien tots ells.

Antoni Montesinos.- N'hi ha un altre element que és possible que haja incidit molt negativament en la campanya, sobretot en la participació d'alguns partits més minoritaris, o sindicats com la CGT, o de sectors fins i tot del moviment ecologista: les reiterades eixides en premsa d'EU apropiant-se de la campanya, i en el cas del País Valencià, a més d'apropiar-se-la en dues o tres ocasions en premsa, de dir que anaven a arreplegar 45.000 signatures.

Això ha fet retraure's a sectors que han entès que aqueixa campanya no era d'ells. Quan, en realitat, sí que era la seua, no era una campanya propietat de ningú o, en tot cas, si hi havia algú que n'era propietari, seria el moviment antinuclear. Un altra cosa és que hagueren eixit donant suport a la campanya; això era d'agrair. Però de la manera que s'han manifestat en premsa tant per a una persona que n'estigués al margen com per organitzacions que no ho estaven, la imatge que en rebien era, sens dubte, que això tenia propietat i no coincidia amb els seus interessos.

Aiejandro de la Cueva.- En general cal reconèixer que els partits extraparlamentaris, en la mesura de les seues escases possibilitats, han col·laborat, tant a nivell de premsa com a nivell d'esforç militant.

Antoni Montesinos.- De manera desigual, a nivell d'estat de tota manera, hi ha llocs que sí, i a altres que no.

A.Cueva. De totes maneres no

ha estat excessiva la participació d'aquests partits.

Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN).

Hi ha aspectes positius?

Com a qüestions positives en la Coordinadora Estatal Antinuclear hem valorat que s'ha demostrat que hi ha una gran sensibilitat dels ciutadans contra l'energia nuclear. Per altra banda, els entrebancs posats a la campanya han tingut com a contrapartida l'esforç i la participació activa de moltes persones d'un gran nombre d'organitzacions estatals. Hi ha hagut grups que han incorporat gent nova que ha col·laborat en la campanya.

Un altre aspecte possitiu ha estat el demostrar d'una manera més important que en altres ocasions, -excepte alguns sectors ecologistes antinuclears que no han pogut assumir la campanya- que ha estat possible una coordinació prou eficaç de tots els grups ecologistes o, almenys, de gran part del moviment antinuclear; tant pel que fa a una coordinació en actuacions, una propoganda en comú, en l'elaboració d'aiternatives, etc. Açò ha estat molt positiu en la mesura que enforteix la

El fracàs de la ILP farà retrocedir el moviment antinuclear?

A. de la Cueva.- No, érem conscients des del principi de la campanya que tant si haguérem arribat a les signatures exigides com si no, en qualsevol cas la Llei mai no s'hauria aprovat al Parlament amb la composició que té. No era la via del tancament de les nuclears. En principi, allò més important era donarli la major difusió possible a la consciència antinuclear, obrir un debat sobre la qüestió. Quan des d'un principi hom és conscient de quines són les possibilitats no pot ocórrer com en el cas de l'OTAN que l'èxit es cantava.

A. Montesinos.- A mitjà i curt termini la diferència rau en què si haguérem aconseguit les signatures podríem haver presentat una proposta en la discussió del Pla Energètic Nacional que inclogués el tancament de les nuclears, perquè s'ha de subratllar que mai ningú no ha aconseguit mig milió de signatures.

SIGNATURES RECOLLIDES Andalussia 48.521 Aragó 6.938 Astúries 18.738 Balears 9.126 Canàries 5.585 Cantàbria 8.264 Castella-La Manxa....15.978 Castella-Lleó 33.052 Catalunya 82.000 Extremadura 17.000 Euskadi 57.400

Galicia La Rioja Madrid País Valencià TOTAL

5.668 5.332 74.237 57.723 459.213

VIURE SENSE NUCLEARS

Però a llarg termini les coses no varien massa perquè al Parlament espanyol la proposta haguera tingut en contra ei vots del PSOE i PP i a favor només els d'EU i al dia següent de la votació podríem dir com ara: "hem perdut". Hauríem arribat al mateix punt que ara.

En tot cas la campanya ha fomentat el ressò antinuclear?

Toni.- Jo estic convençut que sense la campanya no podríem plantejar-nos en bones condicions una oposició al nou Pla Energètic Nacional, hauríem arribat en una oposició d'extrema debilitat tal i com l'arrossegàvem des de fa uns anys.

Aquest ressò s'ha traduït en un augment del nombre d'activistes antinuclears?

Toni.-' El moviment haguera estat incapaç de replegar les 470.000 signatures, hi ha hagut un increment moderat de participants.

Aleshores estem com abans?

Jandro.- No, perquè portàvem molts anys fem només campanyes puntuals i aquesta campanya ha incidit molt en l'augment, la coordinació i la vertebració del moviment antinuclear i en la revifalla de molts grups que estàvem com esmorteïts.

Quina és l'estratègia per al futur?

Toni.- Jo pense que ara es tracta de deixar de lluitar exclusivament per objectius concrets i passar a una estratègia global que incloga, a més de l'energia nuclear, el malbaratament de l'energia, les energies alternatives, etc. Després de la campanya tenim més experiència, més base teòrica i material i més coordinació.

3

Informe sobre la urbanització del sector S-1

Urbanització al Paratge Natural Prat de Cabanes El PGOU de Cabanes, aprovat el juliol de 1.983, va ser un dels primers en el reconeixement de la importància ecològica de les zones humides litorals de Castelló, »n qualificar la major part del Prat inclòs en el seu terme com a "Sòl No Urbanitzable Especialment Protegit". Tanmateix, aquest bon criteri no s'estengué a la totalitat de l'Espai Natural, en deixar desprotegit tot l'extrem sud, al llarg de més d'1 Km. de costa, qualificant-lo com a "Sòl Urbanitzable Programat", dins del Sector S-1 (litoral costaner).

Aquest sector ocupa una extensió de 110 has., de les quals prop de 50 invaeixen el Prat i la seua línia de costa, preveients'hi l'edificació sobre 73 has. i la construcció de 2.500 vivendes.

Dins del Prat mateix (parcel·les I,J,K i L), hom preveu edificar sobre 35 has., 10 destinades a "residencial de gran densitat"(màx. 60 habitatges/ha, i 4 altures), 20 a "residencial de densitat mitjana"(màx. 40 habitatges/ha.) i 5 a "Centre Cívicosocial"(màx. 30 habitatges/ha.).

Es a dir, deixant a banda vials i serveis, s'hi preveu la construcció de fins a 1.550 vivendes sobre la zona humida.

L'interés ecològic del lloc a destruir Semblaria que tal plantejament es realitza sobre una parcel·la de menor interès que la resta del Prat, però només amb una visita hi trobarem un dels millors racons de la zona humida, curull de singularitats que no apareixen a la resta de terrenys.

La parcel·la en qüestió té la millor platja de sorra del Prat, amb els únics testimonis de la restinga fòsil prejiolocena que en va possibilitar la seua aparició.

D'altra banda, només ací apareixen afloraments rocosos de tota la línia costanera, dominada per cordons de còdols.

La presència de roques permet l'aparició d'espècies vegetals pròpies dels penya-segats com ara el fonoll marí (Chrithum maritimum), absents de la resta del litoral del Prat. Darrere del cordó de graves apareixen els últims fragments de la vegetació potencial sobre arenes estabilitzades; hi destaca la presència d'una subespècie del càdec, el càdec de mar (Juniperus macrocarpa), amb una dotzena de peus que troben en aquesta zona urbanitzable la seua única localitat de la província de

4

Castelló. Endinsant-nos ja en la zona humida, el règim d'inundació i la salinitat d'aquesta parcel.la hi fan que aparega la millor representació dels saladars del Prat: trobarem com a nidificants la pràctica totalitat de les espècies que han permès el reconeixement internacional del Prat de Cabanes-Torreblanca: la carregada (Glareola pratincola), l'esparver cendrós (Cyrcus pygargus), el gomet (Ixobry-chus minutus) i el corrotxí coronat (Acrocephalus melanopogon). En el cas d'aquesta última espècie, extremadament rara en totes les marjals valencianes, la població nidificant en aquesta zona superava en 1.990 les 30 parelles, quan només amb 25, per si mateixa, ja mereixeria la inclusió en els catàlesgs internacionals de zones a protegir.

perfície de 813 has., limita pel nord amb la zona urbanitzable de Torreblanca i pel sud amb la zona urbanitzable de Cabanes.

La delimitació es limitava a protegir allò ja emparat per la Llei del Sòl en el PGOU de Cabanes (1.983) i les Normes Subsidiàries de Torreblanca (1.985) com a "No Urbanitzable de Protecció Especial".

En l'àmbit internacional, la Generalitat valenciana va gestionar davant l'ICONA la inclusió del Prat de Cabanes-Torrebianca dins del llistat de "Zones d'Importància Internacional" (Conveni RAMSAR). En la justificació de la proposta era requisit imprescindible el compliment dels criteris mínims de població reproductora de determinades espècies d'aus, com les citades amb anterioritat i que nien en el Sector S-1 de Cabanes.

Cal una certa coherència Les raons per a protegir aquesta parcel·la són, doncs, contundents, i així s'entenia en catàlegs fets per l'Administració, que de forma invariable la incloïen dins de la delimitació del Prat (ICONA; 1.980. "Inventario abierto de Espacios Naturales Protegibles"; COPUT, 1.987 "Espacios de interès ecológico del litoral de la Comunidad Valenciana"). Malgrat tot això, quan arriba la declaració com a Paratge Natural (Decret del Consell 188/1.988), s'hi especifica que el Paratge, amb una su-

Les hectàrees que es perderen pel camí Aquestes gestions aconsegueixen el reconeixement internacional del Prat tant com a zona ZEPA (19 d.octubre de 1.989), com també com a zona RAMSAR (BOE núm. 110 de 8-3-90), sobre una extensió de 860 has., Així, doncs, entre l'espai emparat pel Decret 188/1.988 i pels convenis i directives internacionals hi ha una diferència de 47 has. i Potser són les corresponents al conflictiu Sector S-1 de Cabanes?.

Ara, l'Ajuntament de Cabanes,

com ja intentà en 1.985 amb EuroDisney, pretén vendre aquesta parcel·la, de propietat municipal a l'igual que més del 80% de la superfície inclosa en el Paratge, per comprensibles criteris pressupostaris, però per destinar-los a un ús totalment incompatible amb la importància ecològica del Prat: la urbanització. Per tractar-se d'un bé de domini públic, no pot vendre's sense la desafectació prèvia i inclusió en el catàleg de béns com a patrimoni de la Corporació Local. Una vegada complert aquest tràmit encara faltarà l'autorització del Consell, prèvia a la subhasta.

Dins del Consell, serà el Conseller d'Administració Pública el responsable d'aquesta autorització, i a ell, responsable també d l'Agència del Medi Ambient, sí que li podem recordar les seues competències i l'interés manifestat en la protecció de les zones humides, per altra banda emparades per l'Art. 3.2 de la Llei 5/1.988, de 24 de juliol, de Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana.

De no impedir-se la urbanització d'aquest Sector no sols arrasaran un ecosistema singular, sinó que, a més a més, s'assentaran més de 10.000 persones a la vora de la millor zona humida de Castelló.. El cas de l'Albufera i del projecte de "Costa Dorïana" il·luminen sobre els previsibles resultats.

AE-A juny 1.991

Mortaldat de peixos al Millars i al Túria Fa uns dies, com cada estiu, apareixien uns milers de peixos morts a la desembocadura del riu Millars. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer tanca l'aixeta aigües amunt i no manté el cabdal mínim a què està obligada per la Llei d'Aigües, el resultat ja està dit.

De la mateixa manera, al tram final del nou llit del Túria, en tallar l'assarb de la marginal dreta per unes obres i abocar directament al llit l'efluent de la depuradora de Pinedo -amb materials en suspensió que tenen una gran demanda d'oxígen(DBO)va provocar l'asfíxia de tones de Hisses, rogers, llobarros...

Són dos casos de negligència.

Tant en l'un com l'altre hi havia solucions sense recórrer a malbarataments d'aigua.

La Casa Verda

L'incendi de ia Maia del Fang

Necrològica La colònia de la Mata dei Fang està integrada Tonamentaiment per garses, ocells perfectament adaptats a la vida prop de l'aigua, tant entre el canyissar com a les marials o arbres secs.

S'alimenten de peixos. Detits mamífers, insectes, plantes aquatiaues, e t c . De caràcter gregari, en l'època de reproducció les colònies es converteixen en un espectacle sorollós i ainàmic. Cinc són les espècies que viuen a la Mata, i que en el moment de l'incendi formaven una colònia de 2.000 parelles.

Les conseqüències d'un atemptat criminal (Ve de la primera pàgina) Greus conseqüències Hi van morir uns 6.000 exemplars, entre els quals molts d'espècies amenaçades com ara el martinet o Poroval.

Aquestes pèrdues poden suposar, segons un informe emès per l'Estació Ornitològica de l'Albufera, un important descens en la producció d'un any, amb les conseqüències que això pot suposar per a anys successius.

Des de l'Oficina Tècnica de l'Albufera s'estima, a més a més, que l'incendi influirà en l'erosió de la Mata del Fang, i les comunitats vegetals tardaran, si més no, un any a regenerar-se. Quant ais animals, caldrà esperar quina serà la seua reacció, si tornaran a nidificar-hi o no.

Una "gamberrada" En el termini de tres mesos, la mort massiva de peixos i l'incendi, tornaven a evidenciar la indefensió del Parc de l'Albufera i les facilitats -impunitat, més béamb què conten els que agredeixen la zona.

Dies després dels fets, el director de t'AMA, com tots els grans personatges en moments importants, va fer una afirmació històrica: "açò ha sigut una "gamberrada"". No va ser l'única observació brillant en aquests dies; encara crida més l'atenció l'interés dels administradors per mostrar-se "alterats" davant dels fets. Era l'hora de fer referència a "campanyes d'agitació i desestabilització" o de plorar perquè el delicte ecològic, tal i com

està tipificat ara, no serveix de res.

Sembla que cinc anys de Parc natural i de contínues agressions contra la Devesa i l'Albufera, no han sigut suficients per canviar de política. Davant la complexitat del tema, el conflicte d'interessos, l'entorn industrial i urbà, etc, l'Administració s'ha decidit per una política tèbia si no claudicant. Les agressions, mitjançant atemptats, abocaments, cacera furtiva, aterraments, incendis provocats, etc, no han tingut resposta penal.

Fets com la mortaldat de peixos al mes de març han quedat impunes, i molt ens temem que l'incendi de la Mata córrega la mateixa sort.

Però no tot s'ha de reduir a la repressió a posteriori. Sols les mesures preventives poden protegir realment l'Albufera. Les infraestructures necessàries no estan acabades, i el retard en el Pla Especial és un saiconduït per als bojos o per als qui tenen interessos econòmics o polítics lligats al futur del Llac.

Des del Butlletí hem denunciat en més d'una ocasió l'escassa vigilància amb què compten eís parcs valencians. El de l'Albufera, particularment conflictiu, necessita d'accions decidides i ràpides. Sols amb un director específic, un equip suficieni de biòlegs i una guarderia adequada podrà encetar-se la protecció integral del Llac.

Albufera: femer cremant-se.

El racó del "bisnes"

Nou telèfon i lax dte La Casa Verda:

Garseta blanca (Egretta garcetta).

Esplugabous (Bubulcus ibis), una espècie que durant el segle XIX i meitat del XX pràcticament va desaparèixer, però que ara es reprodueix regularment al Parc.

Agró blau (Ardea cinerea), una espècie que durant els anys vuitanta va consolidar la seua presència a l'Albufera, i en l'actualitat forma l'única població a l'est de la Península Ibèrica.

Oroval (Ardeola ralloides). Viu en poblacions molt minvades a la Península i de fet es troba en perill d'extinció. L'any passat la colònia de l'Albufera n'era la més important.

Martinet (Nycticorax nycticorax). Una espècie greument amenaçada.

Comunicat de premsa d'Acció Ecologista Agró Pocs dies després dels fets, AE-A, va fer un comunicat de premsa. L'escrit, "des del fàstic i la indignació" qualificava de destrellatats els que havien provocat í'incendi, i al temps, "la impotència de qui lluita contra la ignorància, la imcomprensió i els interessos creats".

S'hi denunciava "la manca de voluntat, la inoperància, la deixadesa de funcions i, en definitiva, la desídia" dels responsables de la gestió i protecció dels espais naturals al País Valencià, "a diferència del que ocorre en quaisevol altra comunitat autònoma o país úel món".

Les responsabilitats, però, inclouen també la dreta "que sempre ha propiciat el brou de cultiu que anima l'actuació de grups exaltats", actuació que sempre ha afavorit els plantejaments més expoliadors i destructius.

A la Casa Verda tenim a la vostra disposició: Paper reciclat: 500 folis 500pts.

Samarretes per a l'estiu: -AEA -València en bici -Ultimo deia fila

1 .OOO.-pts.

800.-pts.

1.50Q.-pts.

Xapes i ingsigníes: Cartells de Manolo Boix - Signats i numerats - sense signar

3.000.-pts.

500.-pts.

Per a col·legis, setmanes de la cultura, etc: -Audiovisual "El bosc valencià" -Vídeos sobre Txemòbil, l'Albufera, la marjal del Moro, Energia nuclear...

-Exposicions sobre paper reciclat, la natura al País Valencià...

butlletí

ES GER ha fet la campanya primaveral de protecció Ei Grup d'Estudi de les Rapaces va encetar una campanya dirigida fonamentaiment al col·lectiu dels caçadors i camperols de les comarques de Castelló amb l'objectiu de la protecció de ies rapinyaires. S'hi ha inclòs xerrades i conferències.

També s'ha estès la campanya cap a la conservació i protecció de les zones humides.

Sr. Emèrit: què hi faran?.

5

L'Horta com a espai productiu

L'exaltació fallera del l'horta valenciana, des del llorentinisme fins a les formes més cofoies del regionalisme no li ha servit de res a un espai productiu del màxim interès des de tots els punts de vista. L'exaltació només ha actuat de pantalla ocultant una realitat ben diferent: el procés de malbaratament d'una àrea privilegiada per causa d'un urbanisme obtús.

La destrucció progressiva i irrecuperable Es evident que la planícia que envolta la ciutat de València -l'Horta- pateix d'una contínua i progressiva reducció de superfície dedicada a conreus agrícoles, motivada pel creixement desordenat de la ciutat i d'altres aglomeracions urbanes pròximes, així com pel naixement de noves infraestructures generades per una variada gamma de serveis que la pròpia ciutat exigeix i que van des de la xarxa viària i polígons industrials, fins a successives ampliacions dels recintes universitaris.

El resultat és un atemptat contra un patrimoni -dels llauradors i dels nuclis urbans- construït amb l'esforç de moltes generacions i que, de no posar-li f i , quedarà reduït en pocs anys a un xicotet "hort-museu" que les noves generacions podran visitar els caps de setmana de 9 a 13 i de 16 a 20 hrs. a la primavera.

La situació és encara més lamentable si pensem que la pèrdua del sòl agrícola es dóna sobre una zona considerada privilegiada -atès el seu clima i fertilitat- per al conreu hortícola des de temps immemorials i que sempre ha aconseguit mantenir un equilibri natural -espai d'acolliment, centre d'abastiment de productes agraris per a l'aglomeració veïna, agricultura a temps parcial- únicament alterat els darrers trenta anys per un creixement desordenat de la ciutat que ocupa parcel·les d'horta en lloc d'avançar sobre els paupèrrims secans que envolten València per l'oest.

Als darrers anys l'Horta ha perdut moltes batalles, algunes al "Camp de Mart" -Universitat Politècnica, Mercavalència, Polígons industrials, etc- i d'altres en el sofert paper premsa, despatxos funcionarials i, fins i tot, als ambients de la "modernor" -hui defensar l'Horta es considera una cosa passada de moda-. Quan s'analitzen els problemes de la ciutat des d'una òptica purament urbana, fàcil-

6

ment s'arriba a la conclusió que cal sacrificar l'Horta per qualsevol problema d'aquella -trànsit, serveis, Universitat...-.

Tanmateix, la demagògia dels que presenten l'Horta com una cosa rància i poc defensable econòmicament i socialment, i fins i tot menyspreable des del punt de mira medioambiental i paisatgístic, per justificar la seua desaparició i la continuïtat de la política especulativa sobre els seus terrenys, és desemmascarada fàcilment per qualsevol ciutadà imparcial i que conega mínimament la realitat.

La rendibilitat Front al fet que l'Horta no es defensable com a actiu econòmic, abans de res caldria plantejarse què és una agricultura rendible, tot i sabent allò "d'una agricultura desenvolupada apta per a competir al mercat".

Potser quan algú assegura que la nostra agricultura no és rendi-

quen en alterar l'ecosistema i ia desaparició dels escassos boscos que resten a la franja costanera del nostre País.

L'altre aspecte que defineix ia rendibilitat és que els productes -s'obtinguen i apleguen ais mercats a costos competitius. En aquest sentit cal destacar que la comarca de l'Horta té l'avantatge -tradicional a l'agricultura pe* riurbana- de la proximitat dels mercats i de l'existència de canals de comercialització directes, que determinen les estratègies i orientacions productives d'un bon nombre d'explotacions cap als mercats interiors València i d'altres nuclis de població-.

A més a més l'Horta del Túria també ha aprofitat des de fa molts anys les seues condicions naturals per a exportar volums importants de la seua producció, caracteritzada per la qualitat i l'oportunitat, a d'altres mercats nacionals i estrangers.

L'orientació productiva de les explotacions de l'Horta s'ha adaptat d'una manera àgil a l'evolució de la conjuntura d'aquests mercats.

Sistemes de producció inel.ligents Potser s'argumente que aquestes produccions exigeixen abundant mà d'obra, factor positiu des d'un punt de mira social -reble, pren com a model de rendicordem el nivell d'atur-, però nebilitat les explotacions agrícoles gatiu des de l'òptica de la lliure del nord d'Europa, d'Alemanya, competència als mercats. de França, dels Països Tanmateix les exigències de mà Baixos...; sens dubte no té en d'obra, especialmente durant compte que les agricultures determinades fases del conreu d'aquests països s'enduen el sembra o plantació, collita70% del pressupost de la CEE, s'han solucionat tradicionalment en percebre fortes subvencions recorrent a la fórmula del muamb la finalitat que els seus tualisme i de la col.laboración agricultors n'obtinguen rendes entre veïns. semblants a les dels treballaD'altra banda, el caràcter fonadors no agraris; i que són aqueimentalment familiar de les exxes explotacions les que han plotacions de l'Horta és un altre generat els excendents enorfactor positiu en línia amb les mes de carn, de llet, de cereals, recomanacions de la CEE i del de sucre.... <j,Això són explotapropi Estat espanyol de foment i cions rendibles?. <j,0 és que resuport a les explotacions famisulta més rendible l'agricultura liars agràries i de desenvolupadel nostre país basada en noves ment dels potencial econòmics transformacions de tarongers i endògens. que suposa desgavellades inTampoc no es pot considerar versions de diners -sovint "dicom un argument en contra de ners negres"- en moviments de l'empresa agrària de l'Horta la terres i construcció de terrasses seua progressiva evolució vers de formigó que semblen autènel sistema d'agricultura a temps tics "búnquers"?. Per no entrar a parcial, perquè la pròpia política valorar els danys que provoagrícola comunitària, a la qual

COMPARACIÓ DE PRODUCTIVITAT BRUTA ENTRE DIFERENTS CONREUS ProdüocïS (kEA»>

Preu unitari (pts/Ug)

Producte Brut (1O0O pts/ha.)

Pwícxfc «Je d'ocupació

CONREUS DE L'HORTA HU>O1S

S6.000

SO

2.80O

F«bMo~-S«rt o r e O A l any)

CBBES

54.000

19

1.006

MXXXe

27.000

54

l.^SB

Daa-Maig ( 1 / 2 a v ) A b r i l - J u l i o l ( 1 / 3 anor)

TQMAQUES . .

SO.OOO

5B

2.900

Malg-e^pert ( 1 / 3 ary)

mimWWJJS 25.000

22

5SO

MJFES

1B.O0O

^3

1.380

ESCMRXES .

3O-OOO ( • )

21

630

AgjgO gelat* e ( 1 / 3 «ny)

Oenmr etn-H

ALTfES

oorwsus OFDI

S.O0O

23

115

1 arv

BLAT

6.50O

2B

1S2

1• ! /

BLAT DE M3R0

S.OOO

2B

224

1 SW

25

BES

1 o«v

TAHLWUBb (iwal)

• unitats

25.000

( 1 / 3 arv)

Hslg-Novtare ( 1 / 2 «rff)

cal referir-se molt sovint, sosté i estimuia aquest tipus d'agricultura que complementa eís seus ingressos amb els procedents d'altres sectors.

Aquesta alternança en el treball és facilitada per una bona disponibilitat d'ocupacions en la indústria í els serveis dels nuciís urbans de la comarca.

Però, per als més excèptics, els arguments més valuosos en relació a la rendibilitat de l'Horta serien els que tot seguit relacionem: * Produccions de qualitat, primerenques i no excedentàries.

Tradicionalment l'Horta, aprofitant els avantatges del seu clima així com l'especialització i intensitat dels conreus, ha estat una de les primeres regions a acudir als mercats nacionals i internacionals. Des de finals dels XIX eis seus conreus han estat orientats cap a les collites primerenques: creïlles, cebes, tomaques, bajoques, pebrots, melons, verdures d'hivern....

Com posteriorment altres comarques i regions, més al sud, han adoptat aquests conreus, la comara de l'Horta, basant-se en una xarxa comercial avançada i en la gran preparació dels llauradors, ha adequat les seues produccions a demandes menys conflictives amb les d'altres regions i, en darrer instància, competeix amb la seua millor arma al mercat: la qualitat.

D'altra banda, cal recordar que una de les més grans preocupacions de la Comissió i del Consell de la CEE és evitar la producció d'excedents agraris que graven, encara més, el pressupost del FEOGA-Garantia. Doncs, bé, cal destacar que els conreus de la comarca no figuren a les llistes de productes excendentàris -cereals, sucre, llet, carn,...-. Ben al contrari, es tracta de productes deficitaris a la CEE. * Entre dues i quatre collites a l'any Els cicles o rotacions de conreus seguits a l'Horta, tenen com a finalitat variar els conreus que utilitzen una mateixa parcel.la, per tal de no esgotar la terra i compensar els avantatges i inconvenients que ofereixcada conreu.

S'aprofiten, a més a més, les condicions tèrmiques, i l'adobament del conreu anterior, per obtenir fins dues i quatre collites anuals. Els cicles es plantegen normalment amb una durada de dos. o tres anys i es busca l'òptima utilització del sòl, amb un descans mínim, però suficient, entre les rotacions.

* Alta productivitat per unitat de superfície Podem comparar els nivells de productivitat dels conreus típics de l'Horta, amb la productivitat d'altres conreus d'altres comarques -veg. el quadre-. S'arriba a la conclusió que la productivitat per unitat de superfície és considerablement més elevada en el cas de l'Horta.

Es pot concloure que l'estructura de les explotacions de l'Horta -agricultura intensiva, familiar, a temps parcial, de dimensions reduïdes- no pot suportar la fragmentació derivada de les agressions urbanes.

Joan Sanz Bellver

La Casa Verda

La canalització del Carraixet: un projecte destructiu més Quan l'any 1-979 es produïren les primeres eleccions municipals democràtiques, el nou consistori de la ciutat de València va haver de pronunciar-se sobre tres grans projectes urbanístics heretats de l'anterior etapa autoritària: la privatització del Saler, l'autopista sobre el vell llit del Túria i el III Cinturó de Ronda que aprofitava les futures motes de la canalització del Carraixet.

Aquests projectes havien nascut en els moments de creixement econòmic incondicionat corresponents al període 1.960/73. Són projectes, com I'"Adaptación del Plan General de València y su Comarca", aprovat el 1.966, en la línia d'un desenrotllisme econòmic i urbanístic sense límits que pogueren entrebancar el màxim creixement del PIB, majgrat que això suposarà costos socials o mediambiemtais que, per norma, no es tenien en compte.

L'Ajuntament de la ciutat de València (amb 12 regidors del PSOE, 8 d'UCD, 6 del PCE i 1 d'ENV-ERV) es va definir clarament per dos dels projectes esmentats que afectaven el seu terme: la privatització del Saler i l'autopista pel vell llit del Túria.

El projecte del III Cinturó de Ronda, que afecta diversos municipis, va ajornar-se fins decidir la configuració de l'àrea metropolitana de València.

A partir de l'any 1.983 la postura del PSOE, majoritària després de les eleccions municipals de maig del mateix any, es va decantar per la construcció del II Cinturó de Ronda aprofitant les motes de la canalitzación del barranc del Carraixent.

D'altra banda, amb posterioritat, amb aquesta postura ja definida, començà la realització de les Normes de Coordinació Metropolitanes: normes que s'aprovaren inicialment el 27 de juliol de 1.987 i definitivament el 18 de juliol de l'any següent, segons Decret 103/1.988; i entraren en vigor el 25 de juliol.

En aquestes normes queda definit un model d'ordenació de l'àrea metropolitana segons una xarxa ràdio-concèntrica de grans vies de trànsits amb el centre al propi nucli de la ciutat

de València. El III cinturó de Ronda es manté reconvertit en Corredor Comarcal i, al menys teòricament, separant de l'antic projecte del III Cinturó l'obra hidràulica de la canalització del Carraixet; de manera que hi hauria dos projectes: un del Corredor Comarcal, amb diferents fases, i un altre de la canalització del Carraixet, també amb diferents fases.

Ronda. El projecte preveu la construcció de dues carreteres de 10 metres (dos carrils de 3,5 m. i 3 m. per a arcens) a cada banda del barranc, sobre les motes; eixamplar el pont de l'autopista a tres carrils per sentit de circulació i la connexió d'ambdues carreteres amb l'autopista mitjançant un enllaç que inclou un pont en corba per dalt del pont d'autopista sobre el Carraixet (encara que, per ara, aquest pont quede fora de presssupost).

pia tota l'aigua es fa un ràpid al pas per Tavernes que es menha bona part del pendent (la cota a Tavernes es de 9 metres, en el ràpid se'n menja 4). Després s'eixampla el canal fins uns 65 metres. I poc després d'Alboraia es va eixamplant fins a 200 metres en desembocar a la mar.

Una vegada construït haurà desaparegut un indret que fàcilment podria tenir una recuperació natural i servir d'espai d'esA més a més, aquest procés de bargiment. A més a més, amb decisió va dur a la inclusió d'una les carreteres s'obri el camí de partida de 4.000 milions de pessetes destinades a la canalitzaEl projecte significa, doncs, la l'especulació dels terrenys d'horta veïns i comença el ció del Carraixet, independentrecuperació de l'antic. Una obra compte enrere per a la definitiva ment, en principi, de la constructota de formigó amb escollera al desaparició de l'horta entre ció del Corredor Comarcal. Es llit. Una repetició de l'obra del València i Alboraia. per això que la Confederació Nou Llit del Túria. El projecte no Hidogràfica del Xúquer va prova acompanyat d'Avaluació Davant d'aquesta brutal transmoure la realització d'un projecd'Impacte Ambiental perquè, suformació de l'entorn del barranc te per tal de canalitzar, en la mipose, les carreteres de les banés possible una alternativa verda possible, el Carraixet amb des no són considerades com a da; avui defensada en el municiaquests diners. I aquests xavos, autovies. Raó difícil de defensar, pi d'Alboraia per totes les forces el que donaren de si és una acperquè la transformació de les polítiques excepte el PSOE. tualització de l'antic projecte en esmentades carreteres en autoConsistiria simplement en l'eiquant a costos es refereix. Naix vies és quelcom trivial (canviar xamplament i afondament del llit així el "Proyecto de Encauzaels sentits de circulació i posar amb una mateixa amplària des miento del Barranco del un sentit amb dos carrils per cade Tavernes fins a la mar, la reCarraixet, Tramo entre el da banda). posició de ponts i protecció de Sifón de la Acequia de les .motes on calga, -bé amb sisRascanya y el Mar".

D'altra banda, no se sap massa temes naturals (canyes) o amb bé per quina raó es manté d'altres sistemes menys impacl'amplària del pont a Tavernes El projecte inclou pràcticament tants que el formigó(gavions)-.

Balnques de la carretera antiga els mateixos plànols inicials i de Una solució d'aquest tipus perfet figuren les carreteres i el de Barcelona. Aquesta amplària és d'uns 33 metres. Perquè cametria, possiblement no ocupar nom de! Tercer Cinturó de

tanta superfície. Permetria recuperar el barranc com a riu (avui porta aigua corrent des de Bétera per les fortes pluges dels últims anys) amb la fauna i flora pròpia. Permetria, si es manté net, disposar d'una zona amb funcions de parc o esbargiment.

Permetria el manteniment de la zona com a sòl agrícola, la qual cosa allunyaria el perill especulador. Permetria, al remat, compatibilitzar la defensa contra les riuades amb la recuperació i defensa del medi natural, del medi ambient i de l'ús agrícola de la zona.

El projecte està recorregut per diferents forces, com ara el col·lectiu de la UPV d'Alboraia, la Coordinadora per la Defensa de l'Horta, el mateix Ajuntament d'Alboraia -amb el vot en contra del PSOE- i d'altres.

Això no obstant, el procés d'expropiació per a la realització del projecte continua. Les primeres Actes d'Ocupació per a l'expropiació forçosa arribaren als propietaris l'any passat. El compte enrrere per a la desaparició d'una dels indrets més interessants i aptes per a una recuperació d'una zona humida natural va endavant tot i existir solucions alternatives.

José Luis Miralles i García

Fes-te soci/a d'Acció Ecologista Agró BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

FULL D'INSCRIPCIÓ

Senyor/a

Nom

;

Caírat

núm

———— Codi postal i població Bano

Agència

Adreça: c a r r e r — -

-

_ _ _ _ _ _ _

.

núm

codi postal i població

'

1 ."cog.

2™cog. ..

Adreça: carrer

Professió núm

COdi postal i població

_

_

comarca -

Comptecoront/ Liibretanúm Distingits Srs.: Els pregue que atenguen, amb càrrec al meu compte i fins a nova ordre, els rebuts de pessetes que (periodicitat) els seran presentats per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ. Aprofito l'avinentesa pera saludar-los ber» cordialment

Telèfon

Observacions Banc —— Carrer

_ —

Agència num

~

- ~

Codi postal i població de

de 19 Signatura

Compte corrent/ Llibreta núm.

Quota: _ 1.000 _

3.000

CU

10.000

_

Envia'ns aquesta butlleta a La Casa Verda.

butlletí

7

Els incendis forestals Les plantes que trobem actualment als nostres ecosistemes forestals tenen el seu origen en la flora tropical de finals del Terciari. Es al final de la dita època geològica quan comença a definir-se el tipus climàtic mediterrani, caracteritzat per un règim de temperatures temperatcàlid, per l'existència d'un període sec i molt càlid a l'estiu i per la irregularitat interanuai de les precipitacions. Ara bé, no van establir-se els ecosistemes me-

diterranis tal i com els coneixem, fins fa 7.000 anys.

Aquestes condicions climàtiques, junt amb les propietats del sòl, van actuar com a forces evolutives i van ésser la causa que seleccionà certes característiques anatòmiques i funcionals en el conjunt de la flora terciària: esclerofília, xeromorfismes, minva de la producció, augment de la proporció de la biomassa llenyosa, etc. A aquestes forces evolutives cal

afegir l'efecte dels defoliadors, tant per part dels insectes com pel bestiar salvatge: als quals hom ha responsabilitzat de seleccionar certes característiques, com ara les substàncies repelents que cobreixen les fulles i tiges (ceres, terpens..), defenses mecàniques (agullons, espines...) i el refoçament de l'esclerofília; i tot això per tal d'equilibrar les pèrdues del material fotosintetitzant. Tanmateix, la capacitat d'activar i produir

borrons de la soca, arrels i fins i tot de la mateixa tija després d'una pèrdua important o fins i tot total de les fulles, es considera com a una altra adaptació a l'exposició pels herbívors, permetent la regeneració de l'individu.

Per altra banda, moltes plantes de les que colonitzen i viuen als llocs oberts molt assolellats tal com les estepes, farigoles, pins, etc. han desenvolupat estratègies de germinació de les lla-

vors per a les quals és necessari unes altes temperatures, la qual cosa fa que siguen més competitives que altres.

A partir d'aquest conjunt d'adaptacions podem comprendre quines conseqüències tindrien els incendis per a aquestes plantes, actuarien per una banda com un agent defoliador i com a estimulant de la germinació per a certes plantes, si les temperatures assolides al sòl no són massa elevades o les llavors estan fon-

Efectes del foc a l'ecosistema Sòl

Quan el foc cala una broila, una pineda o un carrascar, s'hi produeix primerament la combustió de tots o quasi tots els component biològics existents damunt del sòl, la qual cosa dependrà de les característiques de l'incendi (intensitat, durada, tipus de propagació del foc, etc). Tanmateix, les característiques de l'incendi depenen també, ai seu torn, de les de la vegetació (estructura, biomassa seca, substàncies combustibles, particulació del combustible, contingut en aigua, etc).

Les temperatures que s'assoleixen arran del sòl són de l'ordre de 400 i fins i tot 1.000 oC, en canvi per sota dels 5 cm. és rar que sobrepassen els 100 oC (sempre que el foc no penetre per ies arrels dels arbres) i per tant eis efectes destructius són febles, encara que la fauna hipogea com les arrels superficials són afetades.

La combustió de la matèria orgànica acumulada ai sòl sense descompondre o poc descomposta (virosta) i ia de la fitomassa aèria, suposen un alliberament i una mineralització brusca dels components orgànics de l'ecosistema. Si la temperatura assolida és molt elevada les pèrdues per volatilització (sobretot dels compostos del nitrogen) seran elevades; però si !a intensitat de l'incendi és moderada o baixa, ies transformacions induïdes directa o indirectament pel foc són semblants a ies que es produeixen pels processos naturals d'humidificació en ambient mediterrani, fets d'una manera brusca.

Les propietats físiques del sòl no varien de manera significativa al seu si, però l'enfosquiment de la superfície per les cendres que s'hi dipositen pro-

8

duiran un augment de l'escalfament i per tant una major evaporació.

Altres alteracions indirectes produïdes pel foc són !a disminució de la humidificació els següents anys, pel llavat de substàncies minerals i orgàniques per l'escolament i l'escorrentia, l'acumulació en profunditat de substàncies hidròfobes originades per la combustió de ceres, terpens i reines de les fulles, així com una disminució de l'estabilitat dels agregats del sòl si el foc ha sigut molt intens (ja que en els incendis d'intensitat moderada i baixa no disminueix o ho fa de torma feble).

Aquests dos darrers factors es relacionan amb l'erosió, ei primer per fer una capa que en impedir que l'aigua la travesse facilite el lliscament dels horitzons superficials deí sòl, mentre que el segon influeix directament en la susceptibilitat del sòl a ser arrossegat per l'aigua d'escorrentia.

Totes ies alteracions esmentades, incloent-hi la disminució de la fauna, són cicatritzades en un temps variable situat entre els 3 i els 15 anys, encara que l'acumulació de substàncies hidròfobes en profunditat es manté durant prou de temps.

Ara bé, eis sòls que prèviament ja estaven molt alterats o havien patit incendis anys enrere, són els que més conseqüències negatives pateixen, ja que tindran més dificultats i caldrà més temps per tornar al punt de partida i són, per tant, els més susceptibles d'erosió.

Vegetació: Evidentment la coberta vegetal desapareix per efecte del foc, encara que si el foc ha afectat

irregularment la vegetació o la intensistat ha sigut feble poden sobreviure-hi alguns rodals.

Front a l'efecte directe del foc, algunes plantes són capaces de resistir, bé per posseir una corfa quasi incombustible (cas del suro), o bé per tindré una composició química especial de baixa combustibilitat (cas dels tamarius i d'algunes espècies del gènere Artiplex). En aquestes plantes moren les fulles i les branques més tines però es mantenen vius els borrons aeris que podran regenerar immeditament ia planfa. Un altre grup de plantes són capaces de regenerar !a part aèria cremada (que mor totalment) a partir deis borrons que romanen a la soca, com és el cas de la majoria de grans arbusts (carrasca, coscoll, arboç, ginebró, brucs, etc.) o bé a partir de borrons existents a les arrels, rizomes, bulbs i tubèrculs, cas de moltes espècies herbàcies perennes (lliri, asfodel, llistó, esbarcer, etc); fins i tot n'hi ha algunes que poden rebrotar de manera immediata independentment de les pluges, com ho fan el coscoll i el llentiscle. Per últim, en altres espècies són les llavors les úniques parts que hi sobreviuen, protegides per estructures i mecanismes especials, sent capaces de germinar després de l'incendi, com li ocorre al romaní, la farigola, l'argelaga, els pins, les estepes, ies plantes anuals, etc. En algunes d'elles, cas de les estepes, les llavors són estimulades a germinar per ies elevades temperatures assolides pel sòl.

Totes aquestes característiques reben el nom de "pirofitisme" i com hem dit les presenten la majoria de les espècies forestals mediterrànies del nostre territori, però cal no oblidar que no es pot parlar d'adaptacions seleccionades pels incendis.

Si comparem els efectes del foc sobre tres tipus de formació ve-

getal: carrascar, coscollar i brolla de romaní i bruc d'hivern amb pins -considerant que no es produeix cap alteració posterior adicicnal i que tenen les mateixes condicions de clima i topografia-, al cap dels anys les tres formacions hauran recuperat la composició específica inicial. L'única diferència que trobarem és que cadascuna necessita un temps distint per a retornar a la complexitat estructural i biomassa inicial. Concretament, hom ha comprovat que el temps que tarda a regenerarse un coscoílar al sud de França i a Catalunya és d'uns dotze anys i que aquesta capacitat es manté fins i iot quan i'interval dels incendis és curt.

Aquesta capacitat d'autoregeneració de les comunitats vegetals mediterrànies després de l'incendi, sense necessitar del concurs de llavors externes a la pròpia zona cremada, rep el nom d'"autosuccessió". Aquest tipus de successió és totalment distint del que es produeix als conreus un cop abandonats i que rep el nom de "successió secundària". Un altre punt a considerar respecte al foc i els vegetals és que no totes les espècies produeixen ia mateixa quantitat de matèria combustible ni tampoc no tenen el mateix risc d'iniciar el foc. Encara que a casa nostra són inexistents les dades d'aquest tipus (o almenys no s'han publicat), a França ja s'utilitzen per ordenar la vegetació.

FAUNA. Els treballs fets fins ara sobre el tema són molt escadussers i incomplets, a excepció d'un important treball sobre la recuperació de la fauna fet al sud-est de França. D'açò

es conclou que malgrat l'elevada mortalitat i emigració de les espècies segons la mobilitat dels animals que es produeix, hom pot parlar també d'una important capacitat de cicatrització.

El procés de recuperació és molt irregular i depèn dels grups faunístics considerats. En ei cas dels organismes pluricel.lulars es produeix fonamentalment a partir de les àrees veïnes, la qual cosa fa que la velocitat i el temps total necessari per a ia reconstrucció depenga tant del tamany de !a zona afectada com deí poblament animal de les zones properes i de ia capacitat de desplaçament de ies espècies.

Un altre factor que s'ha demostrat de vital importància és el ritme de regeneració de la vegetació, la qual cosa condiciona el nodriment dels individuus.

En canvi, en el cas de la presència i l'activitat dels microorganismes edàfics i de les espores d'organismes pluricei.luiars com ara els fongs, que poden assegurar !a incorporació de les cendres i la descomposició de les restes que romanen al sòl, sembla que depèn del moment de ies primeres pluges i de les condicions d'humitat i temperatura del sòl.

En el cas de les aus s'ha comprovat la disminució dels efectius de les espècies lligades ais arbres i arbusts (gèneres Parus, Regulus, Sylvia) i la permanència i, fins i tot, augment de les lligades a ambients oberts (gens. Oenanthe) i oportunístiques i carronyeres (gens.

Pica, Garrulus, Corvus), cosa, per altra banda, lògica. La recuperació sembla seguir en part les passes de la successió normal, condensant-se, però, en uns pocs anys.

La Casa Verda

al País Valencià da i en el control de la brossa de vores i marges, i del forestal per cremar restes de taia i podes.

Malgrat això, el nombre d'incendis no sol no ha disminuït, com caldria esperar atesa l'evolució de les activitats humanes, sinó que ha augmentat. iCom s'explica això?.

Durant els segles XVIII, XIX i principis del XX, la gran majoria de la població vivia al medi rural i en depenia per sobreviure. Es precisament durant aquesta època quan es crema i es romp la terra i es fa la gran majoria dels bancals de secà. Això provocà una forta disminució de la superfície forestal i un augment del seu fraccionament i compartimentació. D'altra banda, la ramaderia, que assolí també en aquesta època un nombre d'animals màxim, es realitzava sense massa control de la pressió exercida pel bestiar i del foc emprat per rejovenir les pastures.

Si a aquests dos grans trets afegim activitats com l'arreplegada de llenya per a usos domèstics, i fins i tot per a ús industrial forns, fàbriques de ceràmica, etc-, el carboneig i la tala d'arbres, podem concloure que la quantitat de combustible a les zones forestals hauria de ser per aquestes raons molt escassa.

des. Es a dir, descobrim que ja estaven pre-seleccionades les característiques que avui anomenem "pirofitisme" i que permeten regenerar la vegetació un cop passat l'incendi. Del conjunt de la flora forestal que viu al País Valencià per sota dels 1.000-1.200 . d'altitud, aproximadament un 75% de les espècies poden ser considerades com a "pirofítiques", és a dir, tenen capacitat de sobreviure al foc, bé rebrotant de l'arrel o de la soca, o bé mitjançant la germinació de les llavors.

Al mateix temps, no podem oblidar que quan es varen establir els ecosistemes mediterranis a la nostra terra les tronades eren un fenomen corrent i que ja vivien hòmens que sabien fer foc; la qual cosa ens hauria de fer conscients que el foc és un element més de l'ecosistema, amb un caire d'agent d'explotació i per tant una força evolutiva i ecològica més. A tall de conclusió, doncs, podem dir que la capacitat de resposta de les espècies vegetals mediterrànies als incendis té el seu origen en un

butlletí

conjunt de causes, entre les quals el foc tan sols n'és una.

El foc com a agent cultural i sòcio-econòmic Els homes de les cultures mediterrànies han gastat el foc des de fa milers d'anys com l'eina fonamental en la gestió dels seus recursos. Primer per caçar (per fer fugir les preses de dins del bosc i de la màquia), en segon lloc per cultivar (neteja de terrenys de sembra), en tercer pel ramat (rejoveniment de la pastura) i en quart, com a arma de guerra (per fer fugir i/o destruir els recursos de l'enemic).

Des de fa almenys 10.000 anys l'home ha conegut i utilitzat el foc i des de fa 5.000 anys es coneix l'agricultura i la ramaderia al País Valencià. Així, doncs, des de llavors fins la primera meitat dels s. XX, l'ús del foc ha sigut cosa comuna i tan sols ha variat la seua intensitat segons les variacions demogràfiques, econòmiques i culturals. Cal dir que, encara avui, es gasta el foc com a auxiliar del llaurador en la crema de rostolls i restes de po-

El procés de ruralització Vora els anys 20 començà al País Valencià la recessió demogràfica rural, procés que no ha acabat encara a moltes comarques i s'aguditzà molt als '50/60. Així, paral·lelament a la recessió demogràfica, comencen a disminuir també les activitats agrícoles i ramaderes. Si a això afegim que la generalització de l'ús del gas butà i de l'electricitat desplaçà el consum de llenya, és fàcil concloure que s'hi produí una regeneració de la vegetació silvestre vegetal.

Aquesta regeneració es va produir generalment mitjançant les espècies més comunes: arbusts com el coscoll, romaní, argelaga, farigola, etc. i, pràcticament, només el pi blanc entre els arbres, ja que d'altres com la carrasca havien quedat relegats a molt poques àrees. A més a més, als llocs on havien sobreviscut exemplars aïllats, la recolonització a partir d'ells es fa molt lentament, ja que les bellotes són més fàcilment trobades i consumides pels rosegadors i aus. Aquest procés de regeneració comportà un gran augment del combustible i de la biomassa susceptible de cremar-se.

Coincidint amb aquest procés, l'Administració va posar en

pràctica una política forestal que afavoria exclusivament el pi blanc. Entre la regeneració natural i les plantacions, la província de València arribà a ser la que més superfície tenia coberta per aquesta espècie de tot l'Estat pels anys 60. A més a més, s'ha de tenir en compte que aquesta espècie és de tots els arbres que viuen al País Valencià la més combustible i la que més fàcilment comença a cremar. Per tant, des de llavors fins ara, l'únic que ha passat és que ha augmentat el perill d'incendi.

Continuant amb els fenòmens socials i culturals, tenim que d'ençà dels 60 es posa de moda eixir al camp, bé per fer-s'hi una paella o una torrada de xulles, bé per fugir de l'estrés, el soroll i la contaminació del treball i de les ciutats o bé per entretindré's, augmentant la circulació de persones i cotxes i l'encesa de focs.

Per altra banda, la població rural envelleix i les tradicionals cremes de rostolls, restes de poda, etc. les ha de fer els que hi queden, els nostres majors, amb molta experiència, però, és clar, menys àgils i amb menys reflexos per controlar el foc.

Les causes dels incendis Si juntem el combustible amb la guspira, el foc mal apagat o incontrolat, la cigarreta o les ganes de cremar -que com sabem, de tot hi ha hagut- els incendis haurien de fer-se més freqüents i més difícils de controlar.

Només al període 1.970/89 s'han cremat al País Valencià més de 380.000 has., és a dir, un poc més de l'equivalent a un 42% de la superfície forestal valenciana.

Si analitzem les causes d'incendi, veiem que un 18,5% de les conegudes són per negligències i imprudències dels excursionistes, camperols i caçadors. La intencionalitat -especulació sobre la fusta, problemes derivats de la caça i de la propietat i l'ús del sòl, etc- ha causat un 14,5% dels sinistres. Un 2,5% per altres causes -línies d'alta tensió, ferrocarrils, etc- i la resta, un 64,5%, per causes desconegudes, és a dir, un poc de tot.

Aleshores, començà la discussió de per què ocorren aquestes coses i què fer per evitar-les: campanyes de sensibilització, un augment dets pressupostos per als mitjans de lluita, un augment del nombre de pistes -que amb l'excusa de servir per accedir més ràpidament a l'incendi han servit també per facilitar el pas als incendiaris voluntaris i involuntaris- i més repoblacions.

Oblidant-se de:

Patrlcio García Fayos (Investigador del CSIF)

Campanya contra els incendis promoguda per la CODA El nostre grup en col·laboració amb vuitanta organitzacions ecologistes de tot l'Estat, integrades en la Coordinadora d'Organitzacions de Defensa Ambiental (CODA), ha iniciat una campanya dirigida a conscienciar l'opinió pública sobre les greus conseqüències ambientals i socials que generen els incendis forestals.

Aquesta campanya iclou, entre altres actuaciones, l'edició de més de 50.000 cartells, que es distribuiran fonamentalment en el medi rural. Els cartells s'estan enviant a tots els ajuntaments de l'Estat, a les diferents administracions, locals públics (centres culturals, bars,..) etc.

Els incendis forestals són una de les principals causes de la degradació ambiental; suposen la completa destrucció dels ecosistemes, són la causa principal de l'erosió i de la pèrdua de fertilitat del sòl, a més de ser un dels principals causants de la contaminació atmosfèrica del Planeta, responsables del perillós efecte hivernacle.

Per aquests motius, hem decidit encetar aquesta campanya, adreçada fonamentalment a la població rural, així com als visitants de les àrees naturals i forestals, per ferlos veure les nefastes conseqüències ambientals i socials que els incendis forestals ocasionen, de cara a aconseguir-ne una remissió en aquest estiu que ara s'inicia.

1.- Que el 83% de la superfície forestal és privada i que pocs són els que volen apagar els focs d'uns recursos que no gaudeixen.

2.- Que la combustibilitat dels nostres ecosistemes té l'origen en les les seues característiques ecològiques naturals i en els més de 5.000 anys d'aprofitament humà. Per tant, protegirlos sense més -no fer-ne cap aprofitament- duu a un augment del combustible.

3.- Que les veritables raons per les quals cal lluitar contra el foc són els efectes que té la manca de vegetació sobre l'erosió, sobre els desequilibris hídrics i sobres le avingudes.

9

"els dos factors que inutilitzen més volum d'aigua són la salinització per intrusió marina i l'activitat agrícola"

Parlant amb Ignacio Morell, hitírogeòleg, sobre l'estat de les aigües subterrànies al País Valencià La contaminació dels rius, llacs o de la mar moltes vegades, afortunadament, és ben visible. En canvi de l'aigua que tenim sota els peus sabem menys del que tocaria. Sobre aquest tema hem mantingut una conversa amb Ignacio Morell, un andalús que porta 7 anys al País Valencià treballant com a professor; actualment és titular de Geodinàmica (Hidrogeologia) de la Universitat Jaume I de Castelló.

"la contaminació industrial és l'efecte més desconegut" Per què t'interessares per la Hidrogeologia?

R.- Perquè el professor d'Hidrogeologia de la meua facultat era el núm 1; també perquè tenia una aplicació pràctica clara, és a dir, podia resoldre problemes, i perquè entre els anys 75/77 hi havia possibilitats de trobar feina com a hidròleg.

Tu ets especialista en modelització?, i,no és així?

R.- No exactament. Jo, fins ara, m'he especialitzat en la qüestió de la contaminació de les aigües, en la qual ja porte uns quants anys i ara he arribat a saber que no és suficient d'acumular dades sinó que cal intentar modelitzar i en açò estem treballant al CUC. Haig de reconèixer que tinc força llacunes en aquest camp però confie que aviat les esbandiré, ja que es tracta d'un aspecte important de la hidrogeologia.

Quin grau de coneixement de les aigües tenim al País Valencià?

R.- Aquesta és una zona que viu de l'aigua, ja que l'agricultura és molt important i el desenvolupament industrial i urbà és alt i concentrat a la costa fonamentalment, la qual cosa fa que la demanda d'aigua siga molt intensa, en una zona on hi ha pocs rius. Per aquesta raó bona part de l'economia se sustenta en els aqüífers; per tant, els usuaris, els agricultors, saben fins i tot aspectes especialitzats del tema com ara que és un "nivell estàtic" o un "nivell dinàmic",-cosa que no es dóna a la resta de l'Estat-. Això no significa, però, que tinguen una visió global. Per tant, aquesta sensibilització hauria de donar pas a un predisposició perquè acceptem l'instant, que ja ha arribat, d'una racionalització.

Com centraries els problemes dels aqüífers, per exemple pel que fa al problema de la contaminació?

R.- Jo crec que, contràriament

al que es diu, l'aigua no és un bé escàs, excçpte en determinats sectors com la M a r i n i Baixa. Parlant en general aques-ta és una àrea amb superàvit. JEI que ocorre és que a les últimes dècades els aqüífers han estat rebent una sèrie d'impactes que en alguns casos n'ha inutilitzat l'aigua per a alguns usos i en altres per a molts. Per exemple: la contaminació per part de l'agricultura ha inutilitzat l'aigua per al subministrament urbà però no per a altres usos; en canvi, la salinització per intrusió marina la inutilitza per a molts.

Es podria dissenyar un mapa sobre l'estat de l'aigua al País Valencià?

R.- Sí. Em remetré, però, a la zona de costes, on la demanda és més alta. De nord a sud tenim: - La plana de Vinaròs on hi ha dificultats de dos tipus: les derivades de la salinització per intrusió i, en segon lloc i de forma menys important, la contaminació deguda a activitats agrícoles.

- La plana d'Orpesa té els mateixos problemes, però el grau de salinització és molt més elevat. Una part dels recursos són inutilitzables.

- La plana de Castelló, on s'hi dóna tota la gamma possible d'impactes negatius: els índexs de nitrats són alts, la salinització (recordem les àrees de Moncofa, Benicàssim), els plaguicides, etc.

- La plana de Sagunt, absolutament salinitzada i amb problemes de contaminació industrial. Zones com ara Onda, Alcora on falten estudis sobre l'impacte de la ceràmica. A tot açò cal afegir els abocadors, aigües residuals, etc.

- A l'Horta de València la salinització és escassa perquè els aqüífers són importants, però la contaminació d'origen agrícola és gran. Els nitrats són elevats a àrees com Benifaió i, també cal pensar en les repercussions de les zones industrials.

- A la Safor i la Marina Alta el tema clau és la salinització i, a més a més, també són alts els índexs de nitrats i adobs.

- A la Marina Baixa el problema fonamental és l'escassesa de l'aigua, el desenvolupament fet sense comptar amb l'aigua.

- A les comarques del Baix Vinalopó i Baix Segura la contaminació agrícola és l'aspecte més important.

Podries fer un resum?

Sí, es pot veure que els dos factors que inutilitzen més volum d'aigua són la salinització per intrusió i l'activitat agrícola. La primera té el seu origen en la sobreexplotació, que facilita la invasió de l'aigua marina; un fenomen difílment reversible per causes tècniques i econòmiques. Pel que fa al segon, és una contaminació per excés de fertilitzants i adobs -pensem que les quantitats que s'utilitzen per als cítrics és diverses vegades superior a la que cal-; o siga que, a més d'adobar més del que està estipulat com a idoni, hi ha un segon efecte i és que es rega amb una aigua que ja en porta en dissolució, amb la qual cosa es multiplica la sobredosi. La regeneració de la qualitat d'aquestes aigües també s'estima com a dificultosa, caldrà que passen unes dècades per recuperar els nivells inicials. Cal per tant, ajustar molt més les dotacions d'adobs i les d'aigua, regar millor, anar a recs localitzats, consumir menys aigua i minimitzar la recirculació i evitar que l'aigua del rec passe a l'aqüífer.

Veig el panorama més aviat fosc Jo no sóc pessimista. El que faria és, respecte de la salinització, no intentar retornar a la situació de fa dècades; seria inviable econòmicament; però tractaria que no avançarà més, miraria el que fan països com Israel, que aprofitem fins l'última gota.

Hi ha sistemes que ací es poden aplicar com la recàrrega artificial.

L'aigua dolça subterrània és més lleugera que la salada i sura sense barrejarse.

En esgotar l"aigua dolça, la salada puja i apareix en el pou.

Però aquesta solució deu ser molt costosa...

No, en absolut. Aquest sistema el practiquen els llauradors de la Vall d'Uixó utilitzant l'aigua sobrant de la cova de Sant Josep i abocant-la al pou de l'aqüífer.

També aigües residuals urbanes convenientment tractades poden injectar-se a uns aqüífers que, no ho oblidem, tenen capacitat d'autodepuració. Es clar que són uns sistemes que no resoldran totalment el problema, però sí que evitaran que se'ns vaja de les mans.

efectes dels plaguicides en els aqüífers.'Aquest Institut rep el suport d'equips d'investigació per tal d'estudiar aquelles coses que no demanen un solució imminent. Sé que hi ha altres universitats que estan fent estudis sobre aquestes qüestions.

Pense que la tasca de la Universitat és important, sempre que la investigació no haja d'estar sotmesa a la urgència del temps.

I pel que fa al tema de la contaminació industrial?

Aquest és l'efecte més desconegut per la mancà d'informació i també perquè els estudis per determinar el grau de contaminació-industrial són difícils. Se sap que són els metalls pesants els que més problemes i més greus creen. Actualment hi ha sistemes de depuració i reciclatge i d'injecció de residus sòlids en sondeigs profunds que ja s'estan introduint al nostre país.

No hem de badar, doncs, i evitar que la contaminació de tipus urbà i industrial (metalls pesants, DBO, detergents, etc) ens porte a situacions irreversibles per falta de planificació com en el cas que hem comentat de la salinització.

Qui s'encarrega de la gestió dels recursos hídrics?

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer, sobretot d'ençà que va entrar en vigor la Llei d'Aigües. Fins aleshores la responsabilitat estava molt atomitzada i això feia que cap organisme no s'hi sentís massa obligat.

La gestió d'un recurs "no visible" presenta nombrosos problemes, ja que sovint es juga amb suposicions i hipòtesis. El coneixement sobre els aqüífers és escàs i dificultós, i si hi afegim el tema de la contaminació, llavors no és fàcil determinar què és el que pot ocórrer.

No conec massa coses de la Confederació, però sí que sé que reben el suport tècnic d'institucions com ara l'Instituto Tecnológico Geominero de Espafia.

I no té cap vinculació amb les Universitats del País Valencià?

La Universitat Jaume I, a què jo pertany, està preparant, juntament amb l'Instituto Geológico y Minero, un estudi sobre els

10

Quina valoració fas del Pla Hidrològic que s'anuncia?

Haig de dir que és imprescindible, puix que sense aquest Pla cap acció seriosa i exitosa no es pot emprendre. Supose que són els gestors, més que ningú, els que estan desitjant que "isca al carrer" aviat, ja que es tracta d'una eina imprescindible per a fer una millor gestió.

Per acabar, podríem parlar dels estàndars de contaminació, de si estan definits La legislació actual a Espanya s'ajusta bastant a l'europea.

Tanmateix, el fet que existesca un límit no vol dir que es complesca. La tendència, però , és que a poc a poc es complesquen. A mesura que els mètodes d'anàlisi d'hidrocarburs, plaguicides, detergents, etc. siguen cada vegada més fins, la possibilitat de fixar un límit és més gran. De tota manera jo pense que estan ben fixats i el que hem de procurar és que es complesquen.

Comprenc que la societat estiga sensibilitzada per aquests temes, i vull dir que cap d'aquestes qüestions no es podrà resoldre amb eficàcia si es deixa exclusivament en mans dels gestors, ja que la major dificultat a què s'enfrontarà la seua gestió serà la reticència dels usuaris a assumir el que cal fer.

Es necessària la volutat de tots per a resoldre els problemes, tant per part de l'Administració com per part dels usuaris: a cadascú la seua responsabilitat.

No podem dir que la culpa és dels llauradors si la legislació permet fer segons quines coses.

També cal que es facen més estudis, més investigacions, que s'aporten més recursos econòmics. El meu missatge és aquest: la impaciència és lògica però dolenta, ja que una impaciència social pot induir el gestor a adoptar solucions urgents que després es poden revelar com a inadequades.

La Casa Verda

S'HA PARLAT DE.\.

EL REBUIG DE L'ACORD SOBRE L'ANTÀRTIDA PER PART DELS EUA. Les principals delegacions dels països que pertanyen al Tractat Antàrtic després d'haver arribat a un acord que prohibia Pexpiotació mineral durant 50 anys a l'Antàrtida, han vist com, de sobte, tots els esforços esmerçats per garantir la inviolabilitat d'aquest continent se n'han anat en orri per l'actitud egoista defs EUA. I això que l'aprovació d'aquest protocol no feia més que ajornar la data en què, finalment, podria ser repartit el pastís. Els EUA simplement s'han limitat a recordar que la tradició colortiaiista i rapinyaire que defineix la seua curta història encara té corda.

Algunes de les novetats més recents Des de fa 8 anys funciona a la Casa Verda el FONS DE DOCUMENTACIÓ DEL MEDI AMBIENT, amb un contingut de més de 2O.000 articles de premsa, 119 col·leccions de revistes especialitzades i butlletins de grups, tant de Testat com estrangeres, més de 1.600 llibres i monografies etc, que absten tots els aspectes bàsics relacionats amb l'energia nuclear, l'ecologia i el medi ambient i totes les arres que s'hi relacionen i, de forma molt selectiva temes d'armarnentisme, moviment per la pau i desarmament.

El Fons presta serveis públics de biblioteca i hemeroteca. Sala de consulta, recerques bibliogràfiques, assessorament bibliogràfic i tècnic, elaboració de dossiers monogràfics, etc.

Tots els serveis són gratuïts, només cal pagar les fotocòpies.

- "Panorama ambiental de las Comunidades Europeas". RUIZ PÉREZ, M. Madrid.

CODA-Quercus, Manuales Quercus núm 2, 1.990,208 pàg.

Llibre de consulta imprescindible per a conèixer el contingut dels organismes, la política i la legislació ambiental de la CE. - Las orqanizaciones no gubernamentales de medio ambiente en Europa Occidental. VARILLAS, B.(Dir).

Madrid, CODA-Quercus, Manuales Quercus núm 1, 1.991, 318 pàg.

Primer manual de l'associació CODA/Quercus que mostra un ampli panorama del moviment ecologista de tots els països d'Europa Occidental incloent-hi les organitzacions internacionals que operen al continent.

Inclou un directori de tots els grups de cada país, també de l'Estat espanyol, amb dades sobre cadascú.

- Mapa geociehtífico de la provincià de Alicante (Escala 1:200.000). 2 Vols. València, Agència del Medi Ambient, 1.987.

Obra de gran qualitat amb una completa cartografia de riscs geològics, d'unitats geoambientals, d'erosió i de conservació, entre altres.

- Els espais naturals protegits a Espanya. LLORENS MARTI, V. I RODRÍGUEZ A(ZPEOLEA, J. València, Institut Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació. Col·lecció Politècnica 44, 165 pp, 1991.

Activitat estatal i comunitària en matèria de protecció d'espais naturals i legislacions en l'àmbit de la CEE, internacional i estatal sobre aquests. Referència especial als espais naturals protegits en el País Valencià.

- El legado de Chernobil. MEDVEDEV. Z. Barcelona, Ediciones Pomares-Corredor, 395 pp, 1991.

S'hi fa una mena d'autòpsia de la catàstrofe, de les causes del volcà radioactiu, l'impacte ambiental i efectes posteriors sobre les persones, l'agricultura i ramaderia. Les respostes mèdiques, inicials i posteriors, sobre la salut, estudis epidemiologies, etc; els efectes sobre altres poblacions europees; l'energia nuclear després de Chernobil. etc.

- Desarrollo i Medio Ambiente en Amèrica Latina i el Caribe. Una visión evolutiva. PNUMA (Agència Esp. de Coop. Inter.), Secretaria General del ' Medio Ambiente del MOPU. 230 pp.

Formació geològica i biogeogràfica de la regió. Descripció d'ecosistemes .

Transformacions antròpiques. L'impacte ambiental de la conquesta. La metamorfosi moderna. Processos agroproductius i medi ambient. L'explotació forestal. El deute extern i ies polítiques d'ajustament, etc.

- Medio Ambiente. Ingeniería v Empleo. Monogràfics de la Secretaria General del Medi Ambient. 570 pp Aplega articles com ara "La calidad de vida: objetivo y medida del desarrollo", de Francisco Parra; "Ei medio ambiente y la nueva economia', de Serge-Chnstophe Kolh, etc A més, hi ha textos de conferencies i comunicacions sobre aspectes generals, infrastructura, contaminació, etc.

ELS ENTREBANCS ALS PROJECTES CONSERVACIONISTES DEL GOVERN BRASILER. I que conste que són sobretot dificultats de caire burocràtic, ja que totes les iniciatives de protecció de les seues reserves naufraguen en aquesta mar espessa: la falta de la més elemental infrastructura de protecció (punts de vigilància, vehicles, personal, etc.) per a preservar 300.000 km2 sota control de l'Institut Brasiler del Medi Ambient i els Recursos Naturals. El govern no pot fer front al pagament dets terrenys expropiats, com tampoc no pot contindré la devastació a què estan sotmeses les àrees invadides pels garimpeiros, ni tampoc té suficients mitjans per impedir la constant creació de carreteres i pistes clandestines. Ningú no pot fer res per evitar-ho. No sabem com es deu sentir l'amic Lutzenberger, però imaginem que com aquell que s'escarrassava a voler omplir d'aigua una cistella.

LES TRES DEMANDES CONTRA ESPANYA QUE TRAMITA LA CE. La Comissió de fes Comunitats Europees ha presentat tres demandes contra Espanya davant el Tribunal de Justícia comunitari per infringir la normativa mediambiental de la CE. O siga, que l'Estat que es mata a bacs demanant ser la seu de la futura Agència del Medi Ambient Europea, resulta que no sap com resoldre el merder creat en el riu Gallego per l'empresa Inquínosa o la destrossa de les marismes de Santona. Però això no és tot, a més a més, n'hi ha 25, d'expedients contra Espanya per greus infraccions rrtediambientals, alguns dels quais es podrien concretar en demandes davant l'esmentat tribunal comunitari.

EL PLA DE LLUITA CONTRA ELS INCENDIS FORESTALS. La Conselieria d'Agricultura continua agafant el rave per tes fulles. I ho diem per la senzilla raó que el pla de lluita contra els incendis estivals és, si fa no fa, el mateix que el de l'any passat, un any catastròfic per als nostres boscs. Això vol dir que, si l'Esperit Sant no ens assisteix, aquest estiu se'n poden cremar tantes o més que l'any passat. Per molts punts de vigilància i per moltes brigades d'extinció que hi haja, un vent de ponent pot convertir, en un tres i no res, la flameta insignificant d'un misto en un incendi gegantí que no l'atura ni sa tia. Mentrestant, la casa per agranar, és a dir, que el mont de titularitat pública -la major part del territori valencià, no ho oblidem- continua intacte a l'acció preventiva: ara com ara cap disposició no obliga el propietari a traure'n ei brancam quan fa una tala, o a repoblar el tros que se li ha cremat, per exemple. No ens estranya, doncs, que enguany només s'hagen repoblat 1.500 hectàrees. Aquest estiu, altra vegada amb l'ai al cor.

LES DENUNCIES PRESENTADES PER ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO PER AGRESSIONS AL MEDI AMBIENT. Aquestes denúncies, presentades davant el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, Enrique Beltran, es basen en les anàlisis obtingudes en presència de diversos mitjans informatius. Les denúncies es refereixen al vessament d'olis industrials, abocaments de brosses amb productes tòxics, etc.

Aquestes denúncies, amb molta probabilitat, no tindran cap efecte, ja que, com el mateix fiscal en cap ha reconegut, és pràcticament impossible perseguir les agressions al medi ambient per la via del delicte ecològic. A més a més, la lentitud i la inoperància continuen sent les dues notes definitòries de l'administració de justícia en aquest país, la qual cosa afavoreix encara més la impunitat en què queden la major part d'aquests delictes. I malgrat tot continuem sent optimistes.

Presentació del llibre "Els espais naturals protegits a Espanya" El dia 20 de maig es va presentar a la casa verda el llibre de Vicent Llorens i Joseba Rodríguez. "Els espais naturals protegits a Espanya" (Col·lecció Politècnica. Edicions Alfons el Magnànim). Els autors van exposar la idea general de l'obra davant la nombrosa concurrència, que va participar en l'animat debat posterior

- Els pesticides i ei medi ambient. E PRAMAURO. Universitat de València, 1990.

Classificació dels pesticiaes. ia seua distribució i localització en ei medi ambient. Activitat biològica i riscs per a la salut. Anàlisi deis pesticides, la seua transformació en ei medi ambient i la seua eliminació.

butlletí

11

Trilogia urbana "Dïrty reaiism" Dijous 30 de maig. Juan Antonio circula amb la bici per la Gran Via de Ramon y Cajal cap a l'est; en arribar a Plaça d'Espanya gira a i'esquerra i, atès que el semàfor està en vermell, aprofita per desplaçar-se lentament cap al carril de la dreta. Sent una veu -'jestàs haciendo el gilipollas!"; darrere d'ell, l'emissor de la sentència fa avançar el seu cotxe a sacsades aconseguint, amb l'ajut d'una roda de bici, el que els matemàtics encara no han aconseguit: la conversió d'un zero en un vuit. Davant les demandes del ciclista, l'intel.ligent conductor fa una nova exhibició de fecunditat verbal -ja la mierda!-, pegant a fugir tot seguit.

l a bici va Dia de la bici a València Al voltant de 500 bicicletes, totes elles amb el seu corresponent tripulant isqueren al carrer ei passat 1 de maig responent a la convoc òria del "Dia de la Bici" feta pei l.lectiu "València en B!Ci"/Accio Ecologista Agró.

Eis objectius eren, entre altres, fer veure que la bici és un mitjà de transport perfectament utilitzable a la ciutat i exigir tant als automobilistes con als dissenyadors de la circulació urbana, un poc de consideració i respecte cap a un mitjà que pot ajudar a fer de València un lloc més habitable.

Cal subrtllar que, tot i haventnos adereçat a nombroses institucions i empreses, tan sols hi hagué suport econòmic per part del Vice-rectorat d'Estudiants de la Universitat de València.

Fent balanç, ens trobem amb

una cosa indiscutible: ens deixàrem veure: tant en el circuit previ entre barris com en la confluència cap a la plaça de l'Ajuntment i el posterior passeig pel carril la caravana ciclista va deixar palesa, de forma visual i sonora, l'existència a la gran urbs d'una "gran'' artefacte, anomenat bicicleta. Els cotxes ens xiulaven, com volent-nos desplaçar d'un lloc que han assumit com a propi i exclussiu; fins i tot algun automobilista va descavalcar per insultar-nos quan el pas de les bicis el feia rentindre's davant dels semàfors una mica més del que marquen els colorins. Els automòbils que eren aparcats damunt del carrilbici foren obsequitas amb cridaneres "pegates" al·lusives a la falta de respecte que demostren. Els jocs al llit de1 Túria van ser variats i deixaren clar que la

bici, a més de per al transport, pot servir també per a jugar al futbol i com a parella de ball.

Va ser, doncs, una jornada prou completa, en la qual aspectes reivindicatius i lúdics engranaren com cadena i pinyó. Ara, tan sols ens queda fer el dia cada vegada més llarg, fins i tot permanent.

Els defectes També hi hagueren defectes organitzatius (què us havíeu pensat?): manca de megafonia a la Plaça de l'Ajuntament per a informar del sentit de la convocatòria; manca d'un servei de protecció front al trànsit (encara que, gràcies al saber estar dels ciclistes i al sorgiment espontani de voluntariosos vigilants, no hi hagueren accidents)... Us assegurem que hem pres bona nota.

Renfe notícia de via ampla Recordeu la moguda que els ciclistes urbans organitzarem a la RENFE (Si contesteu "no", consulteu la bibliografia Butlletí núm 67-); Doncs bé, la cap de Terminal de ValènciaRenfe, Josefina Díaz, ha demanat opinió al Col·lectiu abans de triar el model d'aparcament per a bicis que instal·laran a l'aparcament de cotxes de l'Estació del Nord. Aplaudim efusivament aquesta consulta als més directes implicats; ens agradaria, però, que no fos necessari d'eixir al carrer i fer mobilitzacions perquè els organismes públics emprenguessen accions que, com la instal·lació d'aparcaments per a bicis, podríem qualificar com a "beneficioses per a la salut", tant personal com urbana.

Ara, la fer vald-e el dret a pujar les bicis a tots els trens de rodalies!. (Renfe c'\ la perestroika?). Continuarà.

12

Dimecres 5 de juny. Paco pedaleja pel carrer'Petrés (Ciutat Vella) en sentit contrari; després de creuarse amb un policia municipal sent un remor verbal davant del quai continua ía plàcida marxa. Una arpada per ia reraguarda el fa aturar-se i un policia (exacte!, el d'abans) passa de figurant a protagonista de la història. Intercanvi veroal; Paco espera la denúncia infructuosament, descavalca i segueix ei seu camí (ara com vianant, que llest!); darrere sent insults; Paco, nerviós, cavalca de nou i arrea ta màqi i, es gira i veu a l'heroi blau córrer darrere d'ell amb la pistola desern\_ v dada; captura, agressió a la bici, derroc de Paco. dos cossos d'home es remouen per terra, un d'ells demana auxi'i (endevineu qui?)..

Desenllaç; arribada de la Policia Nacional; l'ex-ciciista passa ia nit a comissaria. Actualment està en ílibertat provisional acusat d'agressió i atemptat..(fos en negre) ^fi?.

Dimarts 11 de juny. Pedró circula per la calçada apropat a un costat quan, de sobte, una porta de cotxe s'obri al seu camí.

Davant la queixa de Pedró, el conductor l'envia al carril-bici (eufemisme de:"ves-te'n a la merda que el carrer és meu i del meu cotxe!").

Nova campanya per fer respectar el carril-bici El col·lectiu "VeB" està obsequiant amb un vistós adhesiu, que óuu l'eslògan "tu ja tens el teu espai, respecta el carril-bici", a tots aquells automòbils que n'aparquen damunt.

Amb l'eslògan esmentat no volem dir que hi haja un espai dels automòbils (la calçada) i un altre propi de les bicis (el carril) sinó que, ateses les actuals condicions de circulació a la ciutat, el ciclista que no vol afeixugar-se ni ofegar-se en el corrent automobilístic té tot el dret a utilitzar el carril-bici sense que el seu trajecte es convertisca en una cursa d'obstacles (sobretot si no hi ha premi).

La Casa Verda