70 91
N O V E M B R E - D E S E M B R E
Problemes a les marjals de les comarques delsud El Paratge Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella té actualment en exposició pública aei Pla Rector d'Ús i Gestió, que va ser aprovat per la Conselleria de Medi Ambient el passat octubre. S'hi han presentat nombroses al·legacions abans de l'aprovació provisional -per la Conselleria- i la posterior i definitiva pel Consell de la Generalitat. Els raïms de la ira Un grup d'agricultors vénen protestant per considerar que el Pla lesiona els seus interessos. Caldria fer algunes matisacions: en primer lloc, tots ells són subarrendataris -no propietaris- de l'empresa arrendatària de les Salines. Aquests terrenys estan situats al voltant de la Llacuna a la Redonda-; i cal distingir entre els conreus tradicionals de vinyes -més allunyats- i els conrreus il·legals més recents destinats a carxofes i verdures de temporada. En aquests últims s'ha guanyat terreny al canyissar original de la marjal mitjançant la crema periòdica. Per tant, pensem que l'interés públic ha d'estar per damunt dels interessos particulars. Cal estudiar les mesures adients i fer les compensacions econòmiques en els casos que siga oportú, de
manera que, cas que s'haja d'optar, prévalga l'interés social, en definitiva, la viabilitat del Paratge Natural amb la seua vegetació i fauna. Les Salines de l'Altet Si fa aproximadament un mes ens quedàvem preplexos i impotents davant la finalització de l'aterrament de la marjal d'Albuixec (Vegeu aquest Butlletí), amb la qual cosa ha desaparegut una de les últimes zones humides que encara tenien poblacions de samarucs, ara toca el torn a les Salines de l'Altet o Saladar d'Aigua Amarga. El dia 25 de novembre, en passar per la zona, apreciàrem -a més de la poca superfície amb aigua- moviments de maquinària pesant -una excavadora i dos camions- prop de l'antiga casa de les salines. Quan ens hi acostàvem, poguérem observar que estaven procedint a la demolició de la casa, però en lloc de retirar els enderrocs, els abocaven directament a les salines junt a una zona propera que presenta dunes fòssils. Quan preguntàrem al guarda de les salines el motiu de l'enderrocament, ens va dir que era el propi Ajuntament d'Alacant qui havia donat el permís. Veient que l'actuació que s'hi
Les Llacunes de la Mata i Torrevella.
feia estava incomplint l'abundant legislació conservacionista existent sobre el tema (Llei d'Aigües, Llei de Conservció dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, Llei d'Impacte Ambiental, etc), decidírem anar a veure les explicacions de l'Ajuntament d'Alacant. En parlar amb l'arquitecte municipal, aquest, amb bona disposició, ens va dir que l'Ajuntament està ja uns anys intentat l'enderrocament de les cases de les salines, per tal com aquestes són a prop d'una zona d'esbargiment i poden originar perill per amenaça d'enfonsament. No obstant el permís que havia do nat a l'antiga emoresa de le Salines, obligava q^e.les es
combraries i enderrocs foren retirats, i no precisament a una zona humida. Arribàrem a un acord verbal, segons el qual -ja que desconeixien l'inici de les obres i no n'havien estat informats- s'acostarien al lloc dels fets per obligar a la retirada dels enderrocs. Si aquests no en són retirats en un termini breu, presentarem la corresponent denúncia. Cal recordar que el 20 de febrer del 1990, Acció Ecologista Agró envià un escrit a l'Ajuntament d'Alacar.t i a l'Agència del Medi Ambient, exigint la'paralització de la dessecació que estava patint les Salines, en gran part per interessos urbanístics especulatius. Aquest tipu$ de fets, que es re-
peteixen contínuament han de ser denunciats, ja que l'Administració competent no dedica els mitjans necessaris per a una vigilància efectiva. Una bona actuació que hauríem de fer les persones sensibilitzades amb els problemes del nostre medi, és eixir més al camp i denunciar tot allò que ens cride l'atenció, informant-nos en prèviament. Aquesta zona, amb un bon nivell d'aigua, no és un toll enfangat com alguns -per ignorància o mala fe- pensen, sinó una baula més en la cadena de marjals del Mediterrani peninsular, d'una gran importància per a l'avifauna.
Els Pressupostos de laGeneralitat i el medi ambient Aquest any, amb la conversió de l'Agència del Medi Ambient en Conselleria, hi ha hagut una reordenació de les partides pressupostàries relacionades amb el medi ambient. Bàsicament, el que s'ha produït ha estat una pseudo-unificació de competències de programes que abans estaven en la Conselleria d'Agricultura i en la d'Obres Públiques, (els programes d'"lnf'raestructura Urbana, Sanejament i Abastiment d'Aigües", de la d'Obres Públiques i el de "Restauració i Protecció dels Recursos Naturals", de la d'Agricultura), als quals cal afegir el de Protecció del Medi
Ambient de l'antiga AMA. Ens trobem, doncs, amb una unificació de competències ambientals dins d'una Conselleria, amb les excepcions de Seguretat i Protecció Civil -que queda en la Conselleria D'Aministració Pública- i l'IPEAE com a organisme autònom. La repercussió del medi ambient en els Pressupostos Des del punt de vista pressupostari, el que s'ha fet ha estat una simple agregació dels antics programes pressupostaris, sense variació pel que fa a objectius i actuacions; amb l'única excepció del Servei de Qualitat d'Aigües.
Com tots els anys, la política energètica queda fora dels programes medioambientals. El pes quantitatiu de les partides dedicades a medi ambient ("Medi Ambient i Benestar Comunitari") és de 21.547 milions de pessetes (mm), un 2,9% dels 734.000 mm totals. A més a més, en aquest percentatge mínim, ens adonem que la Generalitat hi aporta dels seus recursos propis només 50,7 mm més que en el Pressupost anterior; la resta de l'augment correspon a Fons Europeus i a Fons del Govern Central. (Passa a pàg. 2)