71
Maniobra política per evitar la inculpació de l'Estat en el judici contra la Tèrmica d'Andorra
El Fiscal General de l'Estat: Fiscal o advocat del Govern? La veritat és que no ens ha estranyat gens l'ordre del Fiscal General de l'Estat dirigida al Fiscal de l'Audiència de Castelló perquè que retirarà l'acusació contra el president d'ENDESA -empresa pública de la qual depèn la Tèrmica- en la querella criminal per delicte ecològic presentada al jutjat de Vinaròs per la contaminació de més de 200.000 hectàrees de boscos a les comarques dels Ports i el Maestrat. Ens ho temíem: apuntem molt alt Fa dos anys, quan comprovàrem les implicacions polítiques que es derivaven de les actuacions judicials, pensàrem que hi havia moltes probabilitats que passarà el que ha passat. Comprovàrem que l'empresa pública ENDESA dissenyava els plans d'explotació de les seues centrals d'acord amb directrius que emanaven del propi Ministeri d'Indústria. Qualsevol atac al model de producció d'electricitat decidit per la Companyia es convertia, automàtica-
ment, en un qüestionament de la política energètica del Ministeri d'Indústria i, per tant, del propi govern. El procés contra la Tèrmica d'Andorra és una demostracióque l'únicque importa als senyors del Ministeri d'Indústria és produir electricitat coste el que coste i sense tindré en compte les conseqüències que per a la natura i la salut de les persones poden derivar-se de les seues decisions. Des del 1979, any en què començà a funcionar la Central, ja ho va fer superant els màxims autoritzats per a emissions d'òxids
de büfre i nitrogen. Los mesures correctores que podien haver reduït la contaminació no s'adoptaren perquè feien minvar els guanys. El paperot del Fiscal General: se li rebel·len els fiscals El Fiscal General de l'Estat és un
càrrec més polític que jurisdiccional, ja que el dessigna el govern al marge del poder judicial. Açò, junt al fet d'ocupar el vèrtex de la piràmide jeràrquica en què es configura l'organització i funcionament del Ministeri Fiscal -és a dir, sota la seua autoritat es troben els fiscals dels jutjats i tribu-
nals de tot l'Estat el converteix en un defensor de la política del govern dins dels jutjats i tribunals. Aquesta manca d'independència del Ministeri Fiscal ens va fer intuir que la valenta querella criminal presentada pel Fiscal de {passa a la pàgina 3)
La marjal de Pego-Oliva: una mala història interminable No es tracta d'exposar, de nou, els enormes valors naturals de la marjal de Pego-Oliva, una de les zones humides amb millor qualitat d'aigües de tot el País Valencià. Malauradament, però, hem de tornar a parlar de propostes irracionals per al seu futur.
No a la incineradora! El passat dia 16 de febrer i convocats per la Coordinadora Anti-lncineradora, més d'un miler de persones ens manifestàrem en contra de la Incineradora que el Consell Metropolità de l'Horta a través de Fervasa, vol instal·lar als municipis de Quart de Poblet/Aldaia. La manifestació, recolzada per un gran nombre d'entitats, sindicats i partits, va constituir un èxit absolut, circumstància especialment notable si tenim en compte que el problema dels residus està convertint-se en un dels eixos principals del moviment ecologista.
1
La història és de sobres coneguda, però convé tenir-la molt present: en 1970, el Consell de Ministres aprovà la dessecació de la marjal per destinar-la a conreus. L'Institut per a la Reforma i el Desenvolupament Agrari (IRYDA) hi va soterrar centenars de milions de pessetes en un projecte de dessecació i concentració parcel.lària, sense aconseguir absolutament res. Durant anys hem vist les canonades i les infraestructures per a bombar aigua... inundades! Després de les transferències d'agricultura al govern autonòmic, es reprèn ei projecte
amb força. El senyor Gonzalo Carbonell, lligat a la Conselleria d'Agricultura, es converteix en el Dessecador Major de lo Regne. Noves inversions i la natura, fent de les seues: la marjal es trobava amb uns nivells d'aigua excel.lents. Compàs d'espera. Els tecnòcrates anuncien noves inversions -amb diners públics, és clar!- per a uns terrenys privats. La paraula del President A partir de l'estiu del 91 hi ha una intensificació de la campanya de/ en els mitjans de comunicació a (passa a la pàgina 2)