Butlletí de La Casa Verda. Número 72. Març-Abril 92 by Faximil Edicions Digitals

MARÇ - ABRIL 92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

MARÇ - ABRIL 92

Conferència de Rio Proposta de programa de les Organitzacions No Governamentals per a la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro Dins del moviment ecologista s'ha dit, potser amb massa freqüència, allò de «pensar globalment i actuar localment». La Cimera de Rio de Janeiro ens dóna una bona oportunitat per no perdre de vista la globalitat dels problemes que enquadren el quefer de cada dia: la potenciació de l'ús de la bici i del paper reciclat, la tasca conservacionista, el moviment antinuclear i contra els residus, el rebuig del consumisme, adquereixen una doble importància; en primer lloc són importants per si mateix i, en segon lloc -però no menys important-, posen el seu gra d'arena de cara a aconseguir un planeta més just i ambientalment més viable. La Conferència

Més informació: pàgines 6 i 7

En abril de 1987 la Comissió de l'ONU per al Medi Ambient i Desenvolupament donà a la llum l'informe «El Nostre Futur Comú», més conegut com a «Informe Brundtlandt», on es proposava, entre altres coses, la realització d'una Assemblea General de l'ONU dedicada al medi ambient.

Focs en zones protegides El perill dels incendis forestals L'estiu passat ja va ser portada al Butlletí el foc calat intencionadament a la Mata del Fang del Parc Natural de l'Albufera en el qual van ser destruïts milers de pollets i ous. Els incendis en els nostres -en teoria- espais protegits s'han repetit reiteradament d'una manera escandalosa. Un rosari de focs En menys d'un any, la totalitat de les zones humides litorals del País Valencià han vist malmetre pel foc, de manera provocada, part de la seua vegetació palustre. A partir de les notícies de premsa i de la ràdio, és possible treure les dades següents: a la marjal de Pego-Oliva va haver multitud de petits incendis. En febrer-març li va tocar al Prat de Cabanes-Torreblanca. També per aquesta època el foc va fer malbé extensos canyissars de les illes i voreres de l'Albufera. Amb el començament de la primavera -quan ànecs, fotxes, etc. ja hi estaven instal·lant els seus nius entre la vegetació- de nou un

incendi va afectar el Paratge Natural de les Salines de Santa Pola. A finals d'abril li toca el torn a la Marjal del Moro de Sagunt. Més tard, a la meitat d'abril, i segons ens van comunicar companys de la zona, el foc arrassa una de les voreres de la Llacuna de la Mata. Per aquestes dates, un abocador situat a les immediacions del Parc Natural del Montgó produeix un petit incendi dins del Parc. Es tracta del mateix abocador que castiga un any darrere l'altre sense que siga clausurat. Per últim, i com a més recent i conegut, el cruel colp al Parc de l'Albufera; ens cremen la zona més valuosa del cordó de dunes de la Devesa.

Les preguntes Ens preguntem per què qualsevol pot dedicar-se a fer bestieses en un espai natural protegit sense que, des de l'Administració, s'actue d'una manera decidida per evitar-ho. ^Què ha passat amb el Pla de Restauració de la coberta vegetal de les zones afectades pels incendis forestals de l'estiu del 91 ?. ^Quantes de les partides que s'hi recollien, i que van elaborar-se amb tanta urgència, han estat portades a termini?. ^Quines mesures tècniques i de conscienciació ciutadana s'han establert per a la prevenció i lluita contra els incendis que tan antici-

La Conferència Preparatòria de Bergen, de forma innovadora, va permetre la participació en el procés de les ONGs, amb la invitació a associacions ecologistes, empresaris, sindicats, associacions científiques i organitzacions juvenils. En el procés preparatori, les associacions ecologistes assumiren participar de forma critica exigint padament han començat enguany?. Algú de la Conselleriadel Medi Ambient -o en tota la Generalitat-ha de saber per què, a diferència del que passa en qualsevol país del món, els Parcs i Paratges Protegits segueixen sense comptar amb la infraestructura mínimadegestió. anys després de la seua declaració com a tals. Excepte comptades excepcions, no tenen guar-

mesures concretes i no simples declaracions. Per part europea va ser designat el BEE (Oficina Europea del Medi Ambient) que, al seu torn, va delegar l'organització de les activitats preparatòries en l'SteeringComitee. En la Conferència del Danubi (1990) ja es varen reunir 350 delegats. Després d'aquestes experiències, Passa a la pàgina 3

Incendi a la Devesa del Saler

dèria, ni director-conservador, ni una junta o patronat de protecció eficaç. Després de molt anys, els res-

ponsables del medi ambient del País segueixen demostrant que nos els afecten massa aquestes coses.

MARÇ - ABRIL 92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

MARÇ -ABRIL

1992

Activitats al voltant de Rio 92 Cicle de pel·lícules a la Filmoteca Valenciana

Conferència de Rio 92 1, 2, 3 i 4 Incendis 1 Fepav 2 Bici 6 i 7 Coda 8 Contaminació per nitrats 8 Dossier Recollida Selectiva 9, 10 i 11 Residus tòxics 11 ElsVerts12 Ecologia Política 12 l'Algar 13 Penyagolosa 13 Tramvia 14 Revista de llibres 14 Endesa 15 Marjal de Pego-Oliva 15 Excursions 16 Concurs fotogràfic 16

ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ

Dimecres 27 de maig 18.00 h.: «Koyaanisqatsi». Godefrey Reggio. USA, 1983. Color. V.O. 20.00 h.: «Las cartas de Alou». Montxo Armendàriz. Espanya, 1990. 22.30 h. «La mujer de Rose Hill» (La Femme de Rose Hill). Alain Tanner. Suïssa, 1989

Dijous 23 de maig 18.00h.:«Mihermosalavanderia» (My beautiful launderette). Stephen Frears. REgne Unit, 1985. 20.00h.: «Koyaanisqatsi». Godefrey Reggio. USA, 1983. Color. V.O. 22.30 h.: «Dune». David Lynch. USA, 1984. Divendres 23 de maig 18.00 h.: «Powaqqatsi» (estrena a València). Godfrey Reggio/Ken Richards, USA, 1988. 20.00h.: «Mihermosalavanderia»

(My beautiful launderette). Stephen Frears. Regne Unit, 1985. 18.00 h.: «Paisaje en la niebla» (Topio stin omijli). Theo Angelopoulos. França/Grècia, 1988. Dissabte 30 de maig 18.00 h.: «Dune». David Lynch. USA, 1984. 20.15 h.: «Paisaje en la niebla» (Topio stin omijli). Theo Angelopoulos. França/Grècia, 1988. 22.30 h.: «Powaqqatsi» (estrena a València). Godfrey Reggio/Ken Richards, USA, 1988. Diumenge 31 de maig 18.00 h.: «Paisaje en la niebla» (Topio stin omijli). Theo Angelopoulos. França/Grècia, 1988. 20.15 h.: «Dune». David Lynch. USA, 1984.

Edifici del Rialto. Plaça de l'Ajuntament de València

Exposició a l'Ivam Centre del Carme A partir del 26 de maig i fins al 10 de juny podeu visitar l'Exposició que organitzem a l'IVAM amb motiu dels esdeveniments sobre els quals teniu informació en les pàgines d'aquest Butlletí. L'exposició girarà al voltant de tres grans eixos temàtics: Contaminació atmosfèrica-Energia, Residus i Biodiversitat L'horari de visita de l'IVAM és de dimarts a diumenge; de 12 a 14,30 hrs. i de 16,30 a20 hrs.. Us esperem a la inauguració; esteu atents a la premsa o truqueu a la Casa Verda. IVAM Carrer Museu, núm. 2. València.

associació per a la defensa i l'estudi de la natura al Pafs Valencià

Assemblea a Ontinyent de la Federació Ecologista del País Valencià

Peter Pan i la FEPAV

El Camp de Morvedre Sant Josep, 11 46520 Port de Sagunt

La Ribera Santa Teresa, 2 - 2a.4a. 46600 Alzira (tlf.: 96/2400221)

L'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna,115 baix 46003 València (tlf. i fax: 96/3917864)

La Safor La Casa Verda Sant Benet, 32 46760 Tavernes de la Valldigna

La Plana Baixa Barranquet, 68-3 Borriana

Redacció Carles Belda, Jordi Bigas, Joan Carles Martí, Paco Molina, Voro Miralles, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva Maquetacio Satur Villanueva Mateu Otero Col·laboradors gràfics Manolo Roldan, Carlos Lario, Àngel Juan

Dipòsit legal: 1692-1985

Els articles que apareixen signats són responsabilitat dels col·laboradors del Butlletí que els signen, per tant no responen, obligatòriament, a les opinions del conjunt d'Acció Ecologista Agró com a organització.

Quatre pinzellades per refrescar la memòria i situar el tema: a la tardor del 90 es va encetar dins la Coordinadora del Bosc una discussió sobre el futur del moviment ecologista organitzat. S'hi oposaren dues alternatives: la primera, anar cap a la construcció explícita d'un grup gran en el qual s'integraren la majoria de grups locals (posició defensada per Acció Ecologista Agró); la segona, constituir una federació de grups. Després de llargs debats, la majoria de grups (un grup, un vot) donava suport a la segona opció. Va néixer així la FEPAV (Federació Ecologista del País Valencià) i es va liquidar la Coordinadora del Bosc. Si l'home és l'única bèstia que trepitja dues vegades el mateix cagalló, els ecologistes valencians van demostrar ser capaços de fer-ho tres cops... La FEPAV es convertia en hereua de les venerables Coordinadora de Grups Ecologistes -any 78- i Xarxa de Contactes Ecologistes -any 81-. Tal com van les coses, és ben probable que li succeirà d'ací uns anys un altre muntatge evanescent de nom més o menys previsible. I així per saecula... En aquells moments, malgrat el nostre profund desencís, Acció Ecologista Agró es va integrar en la FEPAV i, fins i tot, junt amb I Assemblea Comarcal Ecologista (ACE), va constituir-ne la Gestora. Més d'un any després de la creació de la Federació, tocava fer un balanç. És el que pretenia la reunió plenària del 4 d'abril a Ontinyent. La trobada, a falta de res més, va tenir almenys una virtut: va ser una radiografia força aproximada de l'estat real del moviment ecologista al País Valencià. A Ontinyent surava en l'aire la impressió que la cosa no rutllava

com calia. Molts grups havien presentat escrits refermant-se en la via federativa, assenyalant-ne les mancances i apostant perquè la FEPAV funcionés «bé», un desig pietós tan eficaç com treure el Sant a passejar perquè ploga. En realitat el que es desitjava és que a/íreslaferen funcionar «bé» i així cadascú se'n podria beneficiar amb poc d'esforç. Acció Ecologista Agró va manifestar que no volia continuar encarregant-se de les tasques de coordinació i que fóra convenient que altres grups més convençuts de les virtuts del sistema prengueren el relleu. Formalment, la Gestora va quedar repartida entre la Colla de Castelló, ACE i La Carrasca d'Alcoi. No és això, però, el més important... de fet no ho és gens, d'important. L'invent no funcionarà i punt. El més significatiu fou la constatació patètica de si en són de profunds els vicis de funcionament del moviment ecologista organitzat. Fóra difícil dir si hi preval la miopia, la falta d'ambició o la simple ineptitud. Generosos com som, preferim atribuir-ho a l'admiració dels ecologistes per. Peter Pan, aquell simpàtic xiquet disneyà que es nega afer-se gran i que va també disfressat de verd. Els grups ecologistes valencians que es molesten a coordinar-se han fet seu el crit aquell de «lejos de nosotros la funesta mania de pensar». Ningú no es demana cap on va, quina és la magnitud dels reptes -locals i planetaris- i com fer per tenir un pes social i uns recursos que els facen incidir veritablement en la societat. Ningú no vol reconèixer que les responsabilitats que tenim damunt haurien de fer desaparèixer els infantilismes organitzatius. La principal preocupació és no adquirir compromisos. La marxeta,

mantindré gelosament el localisme, elevar la contemplació del melic a la categoria de gran virtut alternativa, estrafer el vell eslògan de Schumacher (les coses petites són més boniques: «lo pequefio és hermoso», vaja) portant-lo a l'absurd, no de forma premeditada, és clar: més bé per pura comoditat. Diem tots els grups? No és cert. Els d'ACE s'ho treballen. Parteixen d'una concepció ultraautònoma i espontaneista en la construcció del moviment, ho teoritzen, se saben part d'un determinat corrent ideològic dins l'ecologisme i, de manera conseqüent, treballen a fons en aquest sentit. No és la nostra línia però la respectem i reconeixem sincerament el seu esforç en ferla endavant. Però, i\ la resta de grups no tan marcats ideològicament? Com s'explica una tan increïble renúncia a qualsevol perspectiva de futur? N'esmentarem només dues causes (i que ens perdonen els al·ludits): la vella predilecció pels caps de ratolífront a hipotètiques cues de lleó i en alguns casos, mésprosaicament, les servituds econòmics respecte als poders municipals. És així de cru i de clar. Per la nostra banda, des d'Acció Ecologista Agró, hem de continuar insistint en la necessitat de superar aquest estadi tribal. El panorama no és gens falaguer. Queda l'esperança que «allò» d'Ontinyent no siga «el» moviment ecologista, que hi hagen altres persones o grups que, autònomament i en silenci, facen créixer un nou tronc organitzatiu de l'ecologisme valencià, sense els vicis i els llasts dels «històrics». El problema és que, tot esperant aquest miracle, hi ha altres aquests sí, perfectament organitzats- que ens desfan el País.

MARÇ - ABRIL 92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

Ve de la pàgina 1 diverses organitzacions ecologistes internacionals acordaren unificar criteris per preparar una intervenció real després de la Conferència de Rio independentment dels resultats d'aquesta; en tal sentit hi ha preparada una Conferència Mundial d'ONGs a París, del 17 al 20 de desembre, on s'aprovarà un document global que reculla les suggerències concretes per als governs. Per què hi participem? En la Conferència de Rio -al margen dels discursos-, els dos principals documents amb què treballa el Comitè Preparatori són l'anomenada Carta de la Terra i l'Agenda 21. La Carta de la Terra pretén ser una ampla declaració de principis sobre com haurien de comportar-se les societats en relació a l'entorn. Al seu torn, l'Agenda 21 pretén d'establir objectius concrets a partir de les declaracions generals del document anterior. Pel que fa als Convenis en curs de negociació -Biodiversitat i Clima-, cal dir que hi ha una forta resistència de molts estats per no anar més enllà de les declaracions generals; per la qual cosa les organitzacions ecologistes tenim seriosos dubtes que Rio no siga més que un conjunt de declaracions altisonants. No obstant, els ecologistes hem d'aprofitar aquesta oportunitat per enfortir les nostres estructures -locals, regionals i internacionals- i alertar els ciutadans del món dels perills imminents a què ens mena la irresponsabilitat dels centres de decisió actuals. Des d'Acció Ecologista Agró, en la mida de les nostres possibilitats, farem que la Conferència de Rio tinga aquest ressò en el nostre País.

L'ecologia: la solidaritat amb l'entorn i les persones, dues cares de la mateixa moneda El 20% de la població mundial, instal·lada als països econòmicament més desenvolupats, realitza un consum per càpita de recursos dèsset vegades superior a la mitjana de la meitat més pobra de la població mundial. En el cas de recursos clau, com els energètics i minerals, aquest mateix 20% més ric de la població en consumeix el 80%. A l'entorn de 1.000 milions de persones -prop del 20% de la població- no obté els mínims aliments diaris. Moren de fam entre 5 i 10 milions de persones a l'any. Mentrestant, als països més rics es malbaraten aliments -molts produïts al Tercer Món- amb l'aparició de malalties derivades del consum excessiu. Si el consum mitjà de recursos dels països més rics s'estenguera a tota la població mundial, la limitada capacitat del Planeta estaria desbordada per la demanda. Per altra banda, l'intent d'exportar el model industrial-productivista als països menys desenvolupats ens menaria a un grau tal de deixalles i contaminació, que acceleraria la ja greu alteració dels processos ecològics bàsics de la biosfera i posaria en perill la viabilitat de la vida humana sobre el Planeta. En tal sentit, conservació del medi ambient i desenvolupament, lluny d'ésser realitats antagòniques, són dues cares de la mateixa moneda, que ha d'aparèixer en tota nova política de futur. Això implica, entre altres coses, que la separació -que encara existeix- entre aquells que treballen per una millora del medi i els que pretenen una millora de les condicions

de vida de poblacions més desfavorides s'ha de superar, malgrat les dificultats que hi haurà en el camí.

MANIFEST: "Salvem el Planeta" El Comitè de Seguiment de Brasil 92 (Adena/WWF, Aedenat, Amigos de la Tierra, CODA, FPNE i SEO) ha elaborat el document que a continuació reproduïm -signat també per Acció Ecologista Agró-, dins del projecte d'Organitzacions no Governamentals, amb propostes concretes per a la Cimera de la Tierra de Rio 92.

1.- Des d'Estocolm a Rio Vint anys després de la Conferència sobre Medi Ambient de l'ONU a Estocolm (1972), Rio de Janeiro serà la seu d'una nova Conferència sobre Medi Ambient i Desenvolupament (CNUMAD). L'»esperit d'Estocolm» va servir per sensibilitzar els governs i la societat civil sobre la magnitud dels problemes que afecten el medi ambient; és indubtable, però, que el Pla d'Acció i les recomanacions derivades d'Estocolm no s'han traduït en una acció decidida. Avui, el balanç no pot ser més decebedor: deute extern, conflicte NordSud, increment de la pobresa i de la població al Tercer Món, deforestació, erosió, desertització, canvi climàtic, reducció de la capa d'ozó, pèrdua de milers d'espècies, accidents com els de Txemòbil o Seveso, pluges àcides, contaminació de l'atmosfera, de les aigües i dels sòls, cursa armamentista o acumulació de residus tòxics i radioactius; són algunes de les manifestacions de l'actual model de desenvolupament, insostenible i injust. La reunió que se celebrarà a Rio del 3 al 14 de juny de 1992 ha despertat grans esperances, que probablement i desgraciadament no seran satisfetes, encara que constitueix una oportunitat única per encetar un canvi de rumb per tal de construir un món més just, segur, solidari, pròsper i sostenible, tant ambiental com econòmicament. Conscients del deteriorament ambiental i de les injustes relacions entre el Nord i el Sud, hem cregut necessari exposar algunes propostes concretes de cara a la Cimera de Rio.

2.- Convergència Nord-Sud. Les injustes i enormes diferències entre el Nord i el Sud, herència desgraciada del colonialisme i de l'imperialisme, han de ser superades. Convé assenyalar que la responsabilitat dels problemes dels països del Sud no sols és fruit de l'explotació del Nord desenvolupat, sinó també de la pràctica de les élites del Sud, i la demagògia d'algunes propostes, en no contemplar la necessitat d'àmplies reformes als seus països, entre les quals cal assenyalar la reforma fiscal i agrària -que redistribuesca més equitativament la renda-, l'eliminació de la corrupció, el cessament de la fuita de divises, el respecte dels drets humans i la implantació de les llibertats democràtiques. El Nord industrialitzat ha acumulat un gran deute ecològic i social amb els pobles del Sud. Amb només el 18% de la població mundial, els països industrialitzats consumeixen el 80% de la producció mundial d'energia comercial, el 79% de l'acer, el 85% del paper i el 86% dels metals no ferris. El Nord, amb el seu alt nivell de consum, és responsable de gran part de les emissions dels gasos d'hivernacle, i en general del deteriorament ambiental. La Convergència Nord-Sud implica la necessitat de reduir el consum d'energia i altres recursos en els països desenvolupats i d'incrementar el nivell de vida en els països en desenvolupament, sense que la suma de tots els recursos consumits pose en perill els processos ecològics essencials, el clima i la diversitat biològica. El concepte de desenvolupament sostenible requereix també que les necessitats del Nord s'han de satisfer de manera que no comprometen la satisfacció de les del Sud, així com la de les generacions esdevenidores del Nord i del Sud. Amb aquesta finalitat, les ONGs proposem adoptar les següents mesures: a.- Reducció del Deute Extern dels països del Sud i de l'Est. La cancelació del deute extern oficial i privat, en un lapsus que no ha de superar els deu anys, és una condició bàsica per superar la pobresa i la degradació ambiental als països del Sud. La cancelació del deute no ha d'estar supeditada a la implantació dels clàssics programes d'ajustament estructural.

MARÇ - ABRIL 92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ b.- Accés dels països del Sud als mercats del Nord, excepte per a aquells productes l'explotació no sostenible dels quals siga lesiva per al medi ambient, reduint els obstacles comercials i no comercials, així com els subsidis als béns produïts al Nord. Igualment, el GATT ha de ser reformat, permetent als països en desenvolupament protegir temporalment els seus mercats interns de l'abassegadora competència internacional, adoptant les mesures adequades perquè els productes internalitzen els costos ambientals i socials i prohibint els subsidis resultants d'externalitzar els costos ambientals i socials d'alguns béns i serveis. L'alliberament dels mercats, per si mateix, no resoldrà els problemes ambientals i socials. c - Transferències financeres del Nord al Sud, que generen fons adicionals per al desenvolupament sostenible i l'erradicació de la pobresa i el compliment dels compromissos del Sud, cara a preservar la diversitat biològica, aturar el canvi climàtic, protegir la capa d'ozó, reduir la deforestació i la desertització. El Nord ha d'incrementar la seua assistència oficial al desenvolupament almenys fins al 0,7% del PIB abans de 1997, implicant a totes les administracions (estatal, regional i local) així com a la societat civil. Els fons destinants a la «Global Environement Facility» són insuficients. Els fons adicionals han de ser incrementats, gestionats democràticament i s'ha de vetlar perquè efectivament servesquen per superar la pobresa i evitar el deteriorament ambiental, i no per enriquir a les élites del Sud. El Banc Mundial, atès el seu historial i la seua escassa preparació en qüestions ambientals, no és l'organisme idoni per gesionar el nou fons. d.- Transferència de tecnologia al Sud, en condicions avantatjoses i en molts casos sense contrapartides econòmiques, especialment d'aquelles que milloren el medi ambient i reduesquen l'emissió de contaminants i gasos d'hivernacle. En alguns casos els països desenvolupats podrien adquirir les patents a les seues empreses, per donar-les posteriorment als del Sud. e.- Iniciativa contra la pobresa, que elimine la fam, augmentant l'autosuficiència alimentària i distribució més equitativa dels ingressos, en el Nord i sobretot en el Sud. Els països del Nord han d'adoptar estils de vida menys consumistes, eliminant el malbaratament d'energia i d'altres recursos no renovables, la qual cosa no significa disminuir la qualitat de vida i, fins i tot, poder augmentar-la (millora de la salut, del temps lliure). f.- Iniciativa per lograr l'estabilització de la població, i per fer-ho caldrà començar a escometre algunes de les causes últimes del creixement demogràfic en el Sud, com la pobresa (els fills garanteixen la pensió dels pares a la vellesa), l'accés a l'educació, a l'ocupació i a la salut primària, especialment per a les dones pobres i llurs fills, posant a l'abast de tothom els serveis d'una planificació familiar lliure i responsable. Els països del Nord han d'augmentar les seues contribucions anuals al fons de les Nacions Unides per a Activitats de Població (FNUAP).

3.- Canvi climàtic. Els paísos industrialitzats haurien de reduir les seues emissions per càpita de diòxid de carboni (CO2) en un 20% per a l'any 2000, primer pas cap a un nou model energètic menys intensiu en energia, més eficient i amb un pes més gran de les fonts renovables, com l'energia solar i eòlica. En l'horitzó de l'any 2030, les emissions globals de CO2 haurien de reduir-se en un 75%, a fi d'estabilitzar les concentracions de CO2 en l'atmosfera i minvar l'escalfament terrestre. Pel que fa als països del Sud, a curt termini cal esperar un increment de les emissions de CO2 procedents dels combustibles fòssils. En qualsevol cas, atès el desigual repartiment de les emissions, no cal exigir cap compromís ferm en les reduccions de les emissions procedents dels combustibles fòssils als països del Sud en l'horitzó del 2000; encara que !a transferència de tecnologia, l'augment de l'eficiència energètica i la penetració de les energies renovables, permetrien que les emissions del Sud no cresqueren excessivament. L'energia nuclear, presentada com a alternativa, ha de ser descartada, atès els perills i els problemes causats pels residus, la seguretat de les centrals, la proliferació nuclear i els costos econòmics.

Els països de l'OCDE haurien de reformar el seu sistema fiscal per introduir un nou impost sobre l'energia, compensat per la reducció en altres impostos de manera que el seu efecte fóra neutre sobre els ingressos fiscals, alhora que contribuiria a augmentar l'eficiència energètica. Els països de l'OCDE hauran d'haver reduït per a l'any 2000 les seues emissions de diòxid de sofre a sols el 10% dels nivells de 1980, i les de diòxid de nitrogen en un 75%, amb la finalitat de reduir les deposicions àcides i la contaminació atmosfèrica.

4.- Ozó. La producció de clorofluorocarbonis (CFC's) contribueix alhora a destruir la capa d'ozó i a l'augment de l'efecte hivernacle. El Protocol de Mont-real ha de ser reformat, amb la finalitat de prohibir totalment en 1993 la seua producció. S'ha d'augmentar la dotació del fons internacional creat per facilitar la transició dels països en desenvolupament cap a l'ús de productes substitutius que no afecten la capa d'ozó.

5.- Diversitat biològica. L'aprovació d'un Conveni sobre la Diversitat Biològica, que preserve la diversitat natural, fruit de milions d'anys d'evolució, pot ser el major èxit de la Cimera de Rio 92, encara que a ningú no se It amaga les enormes diferències entre el Nord i el Sud. L'extinció de milers d'espècies, la majoria sense estudiar, és un dels grans reptes medioambientals. De continuar el ritme actual, una de cada quatre espècies, vegetals o animals, és en perill d'extinció en els propers 20 anys. Dos terços dels recursos genètics es troben als països en desenvolupament i, fins ara, accedir-hi ha segut relativament lliure, a diferència de les tecnologies del Nord necessàries per explotar-los, protegides per drets de propietat intel·lectual. Els boscos tropicals, que només cobreixen el 7% de les terres emergides, acullen la meitat de les espècies. Els drets del Sud, la propietat intel·lectual dels pobles indígenes, la transferència de biotecnologies ambientalment sanes en condicions avantatjoses, la sobirania nacional dels països detentadors dels recursos genètics i el cost per al Sud de no destruir els ecosistemes que allotgen la major diversitat biològica, han de ser contemplats en el Conveni sobre Diversitat Biològica i en la Ronda Uruguai del GAT. Els països pobres del Sud, però rics en biodiversitat, han d'obtenir beneficis econòmics de la seua riquesa genètica perquè tinguen interès a impedir la pèrdua i fragmentació de llurs hàbitats. Aproximadament el 10% de cada una de les principals regions ecològiques haurà de ser objecte de salvaguarda. Tots els països han d'adoptar estratègies clares i compromissos per salvarguardar la seua diversitat biològica. La manipulació genètica, atès els seus enormes riscs, ha de ser sotmesa a una moratòria indefinida, fins que no disposem dels estudis científics sobre el seu ús i impacte. Així mateix s'ha de rebutjar les pressions d'algunes multinacionals per patentar els éssers vius i obtenir la concessió d'uns drets absoluts sobre el seu ús, i, encara amb més raó, en el cas de les patents comercials de gens humans. La diversitat biològica ha de sser conservada preferentment «in situ», respetant les poblacions indígenes i locals i la soberania nacionals dels països.

6.- Desarmament i desmilifarització. L'acabament de la guerra freda crea condicions òptimes per demanar el desarmament, la desmilitarització i la reducció de les despeses militars a tots els països del món; almennys en un 50% per a l'any 2000. Aquestes actuacions alliberarien uns gegantins recursos de prop de 500.000 milions de dòlars anuals. Amb aquests fons hom podria solucionar ràpidament els problemes de la pobresa, la degradació ambiental i el desenvolupament. Així mateix, cal l'eliminació de les armes de destrucció massiva, especialment les nuclears, químiques i bacteriològiques, i la prohibició de les proves nuclears. És urgent la redefinició del concepte de seguretat, ampliant-lo i dotantlo de contingut: seguretat ambiental i social. El canvi climàtic, la desaparició de l'ozó, la deforestació, l'erosió de la diversitat biològica i la pobresa absoluta de 800 milions de persones, són les amenaces reals a la nostra seguretat i a la de les generacions del futur.

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

MARÇ - ABRIL 92

7.- Residus i productes tòxics. La proliferació de residus tòxics, perillosos i radioactius ha de ser solucionada, en primer lloc reduint o eliminant-ne la producció i, en segon lloc, prohibint-ne l'exportació, especialment als països del Sud. Tota política de residus ha d'anar adreçada a reduir-los, reutilitzar-los i reciclar-los, rebutjant la incineració o el vessament sense el tractament adequat. També s'ha d'analitzar la recol.locació d'indústries tòxiques, altament contaminants i intensives en el consum d'energia procedents del Nord en alguns països del Sud, -aprofitant les necessitats de divises fortes i creació d'ocupació- a costa d'arrossegar riscs indesitjables. Els països desenvolupats no ha d'exportar aquells productes que tenen prohibits internament.

8.- Multinacionals. Les companyies multinacionals són responsables de una bona part del deteriorament ambiental mundial. La seua activitat ha de ser regulada, amb la finalitat que les seues activitats corresponguen a l'esperit i a la lletra de la legislació internacional. La simple autorregulació és insuficient, i la Cimera de Rio ha de donar passes concretes per controlar l'impacte ambiental originat a escala internacional per les multinacionals. Com a primeramesuras'haderestabliriimpulsarrAgènciaderONU encarregada de les multinacionals.

9.- Boscos. La deforestació dels boscos tropicals i de les zones temperades i boreals causa i agreuja l'efecte hivernacle i la pèrdua de la diversitat biològica, augmenta l'erosió i altera el balanç hídric. El deute extern, la injusta distribució de la renda i l'exportació no sostenible de fusta, en són algunes de les causes. A Rio, degut a l'oposició d'alguns governs, no es firmarà cap Conveni sobre Boscos, encara que el tema serà tractat en l'Agenda 21 i indirectament en els Convenis sobre Clima i Diversitat Biològica. El Programa d'Acció Forestal als Tròpics de la FAO i l'acció de la «International Tropical Timber Organization» (ITTO), apenes han tingut cap resultat positiu. Aturar la deforestació, als tròpics i a les zones temperades, és possible i necessari, encara que requereix rectificar les causes subjacents, com ara la injusta distribució de la renda, de la terra, la pobresa, el deute extern, el creixement demogràfic, la invasió dels territoris indígenes, la voracitat d'algunes multinacionals i el consumisme desmesurat de fusta tropicla al Japó i a la Comunitat Europea. Als països del Nord urgeix reduir les pluges àcides, minvant les emissions de centrals termoelèctriques de carbó, d'automòbils i de camions.

10.-Transport. L'ús massiu d'automòbils i la prioritat donada als mitjans més intensius en energia, com el transport per carretera i l'aeri -especialment als països desenvolupats- és insostenible i causa un enorme deteriorament ambiental, degut al consum de recursos per a la seua fabricació, al consum de combustibles -amb la consegüent emissió de contaminants, al soroll, a la construcció d'infraestructures i als més de 300.000 morts anuals en accidents de trànsit. L'ús d'automòbils ha de ser reduït, a l'igual que el transport de mercaderies per carretera, donant prioritat als transports col·lectius, ferroviaris i no motoritzats; gravant encara més el seu ús, atès els seus costos socials i ambientals. Així mateix, s'ha de regularitzar l'abús en la utilització de banderes de conveniència en el transport marítim.

Foca d La Guera (Sàhara Occidental)

14.- Oceans. Cal aconseguir la ratificació del Conveni de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar, prohibir definitivament el vessament de residus d'alta, mitjana i baixa radioactivitat, prolongar la moratòria de cacera de grans cetacis i estendre'n l'aplicació als petits i mitjans; reduir la contaminació i la pesca excessiva, reforçar els programes del PNUMA de les mars regionals i promoure el desenvolupament sostenible de les zones costaneres.

15.- Aigües continentals. Els països industrialitzats han d'incrementar la seua contribució per a programes d'abastiment d'aigua potable als més de 2.000 milions de persones que en el Sud en manquen, així com a la depuració d'aigües residuals. L'estalvi del consum, la implantació de tecnologies de-regadiu més eficients i la reducció de la contaminació -depurant i reutilitzant les aigües residuals- han de regir les actuacions de les administracions.

16.- El paper de les ONGs. La manera més efectiva de dur a termini les propostes anteriors és la de promoure la participació dels ciutadans i de les ONGs. Els organismes internacionals, les empreses i les administracions nacionals, regionals, i locals els han de proporcionar la informació requerida per les ONGs, reconeixent el seu paper com a interlocutors i col·laborant amb la seua tasca. L'accés a tota la informació sobre les qüestions ambientals ha de ser lliure i sense secretismes que impedesquen que la societat civil conega les conseqüències i repercussions de les polítiques i accions implantades. Vessament a de petroli Alaska

11.- Assentament urbans. Les condicions de vida als assentaments urbans -en particular als països menys desenvolupats- està patint un creixent i alarmant procés de deteriorament. No obstant, les inversions per a la millora de l'habitatge, xarxes sanitàries, abastiment d'aigua o tractament de residus resulten molt baixes per part dels governs dels països més afectats i dels organismes internacionals. Resulta inajornable reorientar les polítiques actuals cap a la sostenibilitat i habitabilitat dels esmentats assentaments, mitjançant una millora de la planificació urbana, la limitació del creixement dels grans conglomerats urbans, la dotació d'infraestructures adequades socialment i ambiental i el desenvolupament de tecnologies apropiades. Açò sols serà possible si l'orientació de l'ajuda internacional i bilateral passa a contemplar el tema entre les seues prioritats. t

12.- Agricultura i alimentació. La utilització excessiva d'adobs i pesticides en l'agricultura és insostenible, a l'igual que el consum excessiu de carn en l'alimentació deis països del Nord Una nova agricultura biològica, sense pesticides i sense l'ús massiu de fertilitzants químics, aprofitant els residus orgànics i emprant espècies adaptades i diversificades genèticament, és imprescindible per al desenvolupament sostenible; a l'igual que la reducció del consum de carn i d'envasos innecessaris. També es desitjable la limitació en l'ús d'additius artificials i el foment de l'autosuficiència regional en els productes bàsics.

13.- Desertització. El sobrepasturatge, la deforestació, la crisi de la llenya i determinades pràctiques agrícoles, són algunes de les causes de l'augment de la desertització, que avui afecta a la quarta part de les terres emergides i a la sisena part de la població mundial. A Rio-92 s'han de posar les bases d'un Conveni sobre Desertització.

MARÇ - ABRIL 92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

ProgramadelDiadela"bici" 24 de maig 1992 Ja som una altra vegada al maig i és l'hora de treure l'amiga al carrer i gaudir del seu Dia. Tot desitjant que en un futur pròxim puguem gaudir de la bici tots els dies de l'any, el 24 de maig us esperem a tots. Aquestes són les activitats previstes:

10'30: Eixida des de diversos punts de la ciutat de València, triant el lloc més proper a casa vostra. 1. CAMPANAR 2. MARXALENES 3. BENIMACLET 4. EL SALER 5. NATZARET 6. CABANYAL 7. FACULTATS 8. LA PLATA 9. RUSSAFA 10. BARRI LA LLUM 11. TRES FORQUES 12. JESÚS 13. CIUTAT VELLA 14. PLAÇA ESPANYA

10'30 11 '00 11'30 9'30 10'30 11'00 11'30 11'00 11'30 10'00 10'30 11'00 10'30 11'00

c/ Gregorio Gea (darrere del parc de l'Estació d'Autobusos). Av. Constitució-Antiga estació del F.G.V. c/ Dr.Vicente Zaragozà-Antiga estació del F.G.V. Davant del Bar Pepe. c/ Parc Natzaret-Centre Cívic i Social. Antiga estació F.G.V. del Cabanyal. Av. Blasco Ibànez-Col·legi Major Lluís Vives. Aparcament del Pavelló Font de Sant Lluís. Placeta del Mercat de Russafa. Av. del Cid-Tres Forques (junt a l'Hospital General). Parc d'Emili Lluch. Estacioneta de Jesús. Plaça del Carme. Eixida del metro.

A cada punt d'eixida hi haurà algun company de València en bici que es posarà al capdavant deia marxa. Aquelles persones que veniu d'altres comarques, consulteu a F.G.V. i RENFE la possibilitat de vindré i tornar amb aquests transports públics.

12'00:

14'00:

Aplec a la Plaça de l'Ajuntament. Reivindicarem l'ús de la bici com a mitjà de transport urbà net, silenciós, divertit i comunicatiu, com a alternativa seriosa al caòtic trànsit urbà motoritzat. També farem al·lusió a les greus dificultats amb què ens trobem a l'hora de transportar la bici en el tren (sobretot per part de RENFE).

Dinar. Hi haurà paradetes per comprar-hi entrepans i begudes.

16'00: Jocs divertits amb bici per a xiquets i grans. Xerrades lliures i intervencions en favor de la bici.

13'00:

18'00:

Volta pels carrers de València fins arribar a PAlbereda. Podeu triar entre els dos trajectes que indiquem tot seguit o bé anar pel carril-bici. Des de l'Albereda baixarem al llit del Túria i ens dirigirem tots plegats al Tram IV i V del riu (per l'Estació d'Autobusos).

SORTEIG DE BICIS Al llarg de la jornada se sortejaran bicicletes i molt de material per a la bici (alforges, reflectants, ferramentes, capses de pegats -parches-, dinamos, llums, etc). Per aconseguir un numeret per al sorteig només heu d'omplir un full amb algun suggeriment o reclamació dirigida a l'Ajuntament, al Consell Metropolità de l'Horta, a RENFE, a F.G.V., al Servei Valencià de Salut, a la Conselleria de Medi Ambient,... També acceptarem les còpies de color groc dels suggeriments o reclamacions a RENFE, FGV i la resta d'institucions. Aquests suggeriments o reclamacions perquè milloren els serveis per a la bici com a transport urbà i rural, les idees cara a la RENFE o els FGV, etc, els podeu anar lliurant ja a València en Bici-Acció Ecologista Agró (a La Casa Verda de València), o bé el mateix dia 24 de maig en una tauleta que es prepararà a l'efecte. Per cada suggeriment o reclamació degudament complimentada es lliurarà un número per al sorteig. Acceptarem un màxim de 10 aportacions per persona. A una mateixa persona només podrà tocar-li una bici, però podran correspondre-li diversos premis de material complementari. En el cas especial de les reclamacions presentades a RENFE, hi correspondran 2 números per cadascuna.

Eixida Plaça Ajuntament Trajecte 2:

Av. Marqués de Sotelo c/ Xàtiva c/ Guillem de Castro c/ Blanqueries c/ Comte Trénor c/ Pintor López Pont del Reial

c/ Barques c/ Pintor Sorolla c/ Poeta Quintana c/ La Pau c/ St. Vicent Av. Maria Cristina Plaça del Mercat c/ Bolseria c/ Quart

RENFE ja no permet facturar la bicicleta amb franquícia, és a dir, en el vagó d'equipatges i de manera gratuïta amb el pagament del bitllet o passatge. Ara l'única manera de facturar la bici és mitjançant el «paquet exprés» , la qual cosa s'ha de fer dos o tres dies abans d'eixir de viatge i, naturalment, pagant-ho a banda. A més a més, la facturació en «paquet exprés» es fa per carretera, soscavant d'aquesta manera els mateixos fonaments d'una filosofia de transport popular, econòmic i ecològic com és el tren. Les dificultats, com veieu, creixen inexplicablement.

Volta pel carril-bici i comiat dels companys.

TRAJECTES: Trajecte 1 :

Empitjora el teu tren de vida

Arribada Albereda

FULL D'INSCRIPCIÓ

BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Nom

Sen or/a

1.*cog.

Carrer 2OTc

°9Adreça: carrer

Professió núm.

Adre< a:

codi postal i població

Anència núm.

postal i població

EU 3.000

de19 Signatura

Compte corrent/ Llibreta núm. EU 1.100

núm

Compte corrent / Llibreta núm Distingits Srs.: ^' s R r e 9 u e c ' u e a'enguen, amb càrrec al meu compte i fins a nova ordre, els rebuts de pessetes que (periodicitat) Trimestral els seran presentats per ACCIÓ ECOLOGISTA- AGRÓ. Aprofite l'avinentesa per a saludar-los ben cordialment

—

Carrer

Quota:

Agència

Telèfon

Observacions R

Codi postal i població

<*"<* codi

-r^iAí^r,

comarca

núm

Codi postal i població Banc

EU 10.000.

Ej 6

MARÇ - ABRIL 92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

Promoció del trànsit ciclista: reivindicacions 23 Bicireivindicacions assumides en altres països més «moderns» i que, des d'ací, proposem que comencen a implantar-se en aquest any de fastos i esplendors

vertadera utilització del Jardí del Túria, columna vertebral de la xarxa ciclista urbana. Creació del carril-bici CAMPUS Universitari de BURJASSOT- CENTRE URBà. Prolongació del carril-bici TORRENT - PICANYA amb el CENTRE URBà. En trajectes interurbans amb alta densitat de trànsit ciclista i ciclomotors, pistes segregades i voreres d'emergència practicables de 2 m. d'ample amb ratlla horitzontal de separació, calçada de 20 cm. Reserva de sòl en edificis per a aparcament de bicicletes. Exigència a empreses públiques i privades d'aparcaments segurs per a les bicicletes de llurs treballadors i empleats. Reserva d'aparcaments per a bicicletes en tota classe d'estacionaments públics de vehicles: grans centres comercials, aparcaments de superfície i soterranis, estacions ferroviàries... Xarxa d'aparcaments de bicicletes suficient i «segura» a la ciutat: a les biblioteques públiques, poliesportius, parcs, Palau de la Música, Fira de Mostres, accessos a les zones de vianants, centres públics, d'esplai, col·legis, Universitats, etc. Limitació de velocitat en tota mena de carreteres, a 80 km/h.

12) Afavorir l'ús de la bicicleta als caminals mitjançant l'oportuna limitació de la velocitat, sense la segregació del trànsit. 13) Ampliació dels actuals horaris de transport de bicicletes a la RENFE i FGV. Ampli desenvolupament de les facilitats bici-tren (bike & ride) en tota mena de sistemes ferroviaris. 14) Exigència als taxis del Consorci Metropolità que porten un enganxall posterior per a bicicletes, cadires de rodes,... 15) Programes d'informació ciutadana sobre transport i seguretat vial ciclista. Cursos d'aprenentatge per a escolars. 16) Punts de lloguer de bicicletes amb la possibilitat de tornar-les en un lloc diferent d'on es van llogar (especialment estacions ferroviàries). 17) Foment del ciclo-turisme (turisme verd) per part de la Conselleria de Turisme. Creació d'itineraris ciclistes en paratges naturals i nuclis turístics. 18) Connexions pel CARRIL-BICI del CENTRE URBÀ amb poblacions de la comarca en un radi de 10 kms. (suposa 30 ó 40 minuts de viatge). 19) Facilitar la creació de pòlisses obertes d'assegurances de responsabilitat civil i accidents a comunitats de veïns, empreses, col·legis, associacions culturals... 20) Exigència a les empreses públiques i privades perquè proporcionen informació d'horaris de transport públic i oferesquen primes econòniques a llurs empleats per utilitzar l'automòbil entre diverses persones, el transport públic, la bicicleta, o caminant, en els seus desplaçaments laborals. 21) Participació de la bicicleta, com a mitjà de transport, en plans metropolitans i comarcals de transport. Inversió de l'1% del pressupost de transports de les diferents administracions per al foment i desenvolupament del transport en bicicleta.

22) Impuls a la Comissió de Transports del Parlament Europeu per a la unificació a nivell comunitari de la senyalització viària específica per a bicicletes, harmonitzar la tècnica referent als requisits mínims per a la seguretat del funcionament i visibilitat (activa i passiva) dels

ciclistes. Presència dels usuaris ciclistes en Comissions de Seguretat Vial. 23) Augment de la fiscalitat sobre l'automòbil privat (impostos verds) i que part dels ingressos es dediquen al finançament del transport públic i alternatiu (anant anant o amb bicicleta).

FERROCARRIL I BICICLETA: TÀNDEM AMISTÓS 7 idees per a fer excursions combinant la bici i el tren Propostes de recorreguts ciclistes combinats amb els Ferrocarrils de la Generalitat (FGV) i RENFE:

1. SERRA CALDERONA - PORT DE REBALSADORS. Eixida des de l'estació de Bétera, prenem la carretera de Portacoeli, a la plana recreativa prendrem la pista forestal que per Rebassadors condueix a Serra. Des d'ací, tornada a l'estació FGV de Bétera. Total km. 40. 2. SERRA CALDERONA- PORTORONET- LA VALL DEL PALÀNCIA. Eixida des de l'estació FGV de Bétera, Serra, Port Oronet, Torres Torres. Prendrem després la carretera a Quart de les Valls. Només passar el riu Palència, prendrem el desviament a la dreta que porta a Sagunt. Tornada en RENFE. Total km. 40. 3. SERRA CALDERONA - MIRADOR DEL GARBÍ - LA VALL DEL PALÀNCIA. Eixida des de l'estació FGV de Bétera, Serra, Barraix. Prendrem la desviació que per la urbanització Monts de Segart descendeix a Segart, Albalat dels Tarongers, Petrés, i Sagunt. Tornada en RENFE. Total km. 40.

4. SERRA CALDERONA - ERMITA DE LA COVA SANTA. Eixida des de l'estació de Llíria, Olocau, Marines, Gàtova, Altura, La Cova Santa, Alcublas. Tornada per FGV Llíria. Total km. 80. 5. SERRA DE XERA - PANTà DEL BUSEO - BANYS DE XULILLA. Eixida des de l'estació de RENFE de Requena, Xera, Pantà del Buseo, Xulilla, 5 kms. Després agafarem la desviació cap a la dreta que mena a Bugarra, Pedralba i final a l'estació FGV de Llíria. Total km. 60. 6. SERRA DE DUES AIGÜES - PANTÀ DE LA FORATA. Eixida des de l'estació de RENFE de Bunyol, Macastre, Pantà de la Forata, Dues Aigües i arribada a l'estació FGV de Carlet. Total km. 50. 7. SERRA DE LES AGULLES -DEVESA DEL SALER. Eixida des de l'estació de FEVE de L'Alcúdia (o bé de RENFE Alzira), Alzira, Tavernes de la Valldigna, Cullera, Devesa del Saler, tornant a València. Total km. 70.

MARÇ - ABRIL 92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

«Considerem que la CODA ha de tindré les seues bases, els seus peus ben fixats, a cadascuna de les comunitats autònomes»

Entrevista a Theo Oberhuber, secretari de la CODA P.- Quin és el motiu de la teua visita a València? R.- He vingut perquè s'hi està fent la Fira Internacional de la Caça i, dins d'aquesta, enguany per primera vegada, han organitzat unes Jornades Tècniques. L'organització que té a càrrec la Fira -i que en certa mesura aglutina a tots els sectors del món dels caçadorsens va convidar a fer una conferència sobre l'enverinament de les aus per perdigons, tema sobre el qual hem editat un treball (Disponible al Fons de Documentació) que volíem discutir, sobretot amb els fabricants de cartutxos. P.- Hi ha un progressiu augment de grups adherits a la CODA que fa que aquesta siga una plataforma unitària important. R- Sí, en els últims quatre anys hi ha hagut una avanç important en el nombre de grups que s'hi han incorporat; n'hem passat de 50 a 150. Aquest creixement ve també reforçat per un augment del treball de la Secretaria de Coordinació. Ara, a diferència del que passava abans, disposem dels suficients mitjans per tindré una Secretaria estable i forta; açò, junt amb l'interés dels grups a federar-se i disposard'un «paraigües» a nivell estatal que els ajude en temes diferents, que informe i unifique criteris, etc, n'explica l'èxit. La Federació ha crescut fins a un punt que alguns consideren «alarmant», perquè a més grups, més necessitats de la Secretaria. Per tot açò, és important que els grups participen més; perquè la CODA som tots i cadascú dels grups, no la Secretaria de Madrid

i els membres de la Junta Directiva. P.- óCom veus la necessitat de constituir grups a les Comunitats Autònomes que unifiquen els actuals, enfront del manteniment de diversos grups a cada localitat o comarca? R.- La nostra opinió, i en el sentit que hem estat treballant durant els últims anys, és la de tindré un moviment ecologista fort; açò vol dir que necessitem grups que tinguen suficient nombre de persones, de suport popular i sobretot d'una coordinació -en unes ocasions a nivell provincial, en altres a nivell regional- capaç de presentar batalla en el moment que faça falta; per tant considerem més adequada l'estratègia d'unificar grups o, al menys, d'establir un nivell de coordinació a nivell regional. Considerem que la CODA ha de tindré les seues bases, els seus peus ben fixats, a cadascuna de les comunitats autònomes. Cas de no existir un grup fort, hauria d'haver-hi, almenys, una coordinació, una federació regional que integrés tots els grups, independentment que siguen o no membres de la CODA. P.- Nosaltres estem treballant ara, entre altres temes, en la petició de protecció integral per a la marjal de Pego-Oliva i en la querella per la contaminació de les comarques dels Ports i els Maestrats per la Tèrmica d'Andorra. Voldríem saber quin és el suport de la CODA amb què podem comptar?

R.- El suport que pot donar la CODA és a través de les Comissions de Treball de la Secretaria -Espais Naturals, Contaminació, Espècies, Energia, Educació Ambiental, Jurídica-; aquesta última, que pot donar assessorament en aquests temes, està preparant un seminari itinerant sobre temes jurídics amb el qual volem difondre mètodes de denúncia, normatives, etc. També pot ajudar la Comissió d'Espais Naturals -que està fent un treball sobre els Plans d'Ús i Gestió dels Espais Naturals i un Congrés per a setembre-octubre sobre espais protegits, al qual esperem l'assistència de gestors i de les organitzacions que n'estan representades en els patronants. P.- Com van les monografies? R.- Una de les decisions de la Comissió d'Espècies fou la de fer un Pla de Control de l'Activitat Cinegètica i sobre el seu impacte ambiental -sobre el qual hi ha un gran desconeixement dins dels grups- i, aleshores, ens en

proposàrem de fer monografies. La primera, ja publicada, està dedicada a l'enverinament d'aus per la ingestió de perdigons de plom; és un treball de recopilació, bibliografia, dades sobre zones humides, etc. La segona, editada fa poc, és sobre l'impacte ambiental dels tancats cinegètics; molt problemàtics, especialment a Extremadura, Castella la Manxa, Andalusia. Estem fent una recopilació de dades sobre la mortaldat de les aus estavellades contra les tanques, a més de l'apropiació indeguda que fan els tancats sobre vies pecuàries, assagadors, camins públics.. Ara tenim en projecte un treball sobre la cacera d'aus aquàtiques, sobre el qual hem solicitat la col·laboració d'Acció Ecologista Agró -que és un dels grups que més pot aportar sobre aquest tema- per constituir la base de treball. Una altra monografia estarà dedicada als mètodes no selectius de cacera -com el vescque abastarà els problemes que originen al País Valencià, a Catalunya i a les diferents contrades on hi ha una tradició molt forta d'utilització d'aquests mètodes. P.- Per acabar, podries comentar el tema de la normativa de la CE, com ara la Directiva d'Hàbitats, que influirà en els temes comentats adés R.- És un tema problemàtic i conflictiu per diverses raons: sabem que tenim -des de fa anysratificada per l'Estat espanyol la Directiva d'Aus 79409/100; aquesta Directiva, prou bona, ens ha permès fer un gran nombre de denúncies; no obstant, continua sent incomplida sistemàticament per l'Estat espanyol, malgrat que la Llei 4/89 de Conservació de la Natura desenvolupava per a l'Estat els principals aspectes inclosos en la Directiva. A més a

més, les comunitats autònomes, quan ho desitgen -i sol sersempre, la incompleixen sistemàticament i autoritzen, perexemple, mètodes de cacera i modalitats que estan prohibits de manera expressa en la Directiva i en la Llei. Són els casos d'utilització del vesc, el parany, la contrapassa als Pirineus, e t c . Per tant, som optimistes respecte de l'aprovació -per fi!- de la Directiva, però sent conscients que açò no ens solucionarà tots els problemes, entre altres coses perquè no entrarà en vigor fins d'ací a 12 anys, la qual cosa vol dir que, mentrestant, podríem quedar-nos sense hàbitats a protegir.

Una Directiva que va per a lluny La Directiva d'Hàbitats aprovada a la Cimera de Maàstricht suposa que, si tots els estats membres esgoten els terminis legals, aquesta Llei de gran complexitat, amb vint-i-dos articles i sis annexos, tardarà molts anys en entrar en vigor. Una vegada publicada en el Butlletí Oficial de la CE, els dotze es donaran per assabentats i disposaran de dos anys per adaptar-la a les pròpies legislacions. Pertant, en el millor dels casos, no entrarà en vigor fins 1994. Quan entre en vigor, cada estat disposarà de tres anys per elaborar una Llista d'Espècies i Hàbitats (que a Espanya farà l'Icona); després enviaran aquestes Llistes a Brusel.les, on tindran tres anys més per estudiaries i, després, reenviar-les als estats membres que, al seu torn, disposaran de sis anys per a la seua aplicació.

Més de 100 municipis del País Valencià -prop d'un milió de personestenen les seues aigüen contaminades per nitrats

Campanya de Els Verds contra la contaminació per nitrats Campanya /* contra la Contaminació per Nitrats de les nostres(j Aigües potables) i Aliments.

Els amics de Els Verds han iniciat una campanya, que durarà mesos, contra la contaminació de les aigües i els aliments per causa dels nitrats. Els límits Segons la «Reglamentació Tècnico-Sanitària per a l'Abastiment i Control de Qualitat de les Aigües de Consum Públic» (BOE 20/9/ 90), les nostres aigües potables no han de tenir més de 50 mil.ligrams/litre (mg/1) de nitrats, i s'hi proposa com a nivell orientador de qualitat els 25 mg/1. Tot i això, els esmentats valors resulten més elevats que els fixats per

l'Organització Mundial per a la Salut (OMS) que aconsella que les aigües de consum públic no superen els 10 mg/l. La raó és avident; quan les aigües superen aquesta quantitat no és per causes naturals sinó perquè ja estan contaminades; per exemple el Xúquer quan passa per Conca no arrossega més de 2 mg/l de nitrats i quan desemboca a Cullera pot arribar als 40 mg/l, segons dades de la pròpia Confederació Hidrogràfica. En el cas dels nitrits, íntimament lligats amb els nitrats però molt més perillosos, el límit màxim fixat per la nostra reglamentació és de 0'1 mg/l. Respecte dels aliments, només hi ha legislació pel que fa al seu ús com a additius per evitar la proliferació de certes bactèries perilloses: el E-251 (nitrat sòdic) i el E-252 (nitrat potàsic) sols poden afegir-se fins a un màxim de 200 parts per milió (ppm, unitat equivalent al mg/l), el E-250 (nitrit sòdic) fins a 125 ppm i el E-249 (nitrit potàsic) fins a les 150 ppm. La contaminació a casa nostra Actualment més de cent municipis del País Valencià -prop d'un milió d'habitants- tenen l'aigua potable contaminada per nitrats, superant àmpliament els 50 mg/l abans esmentats. La situació en-

cara resulta més greu si tenim en compte les recomanacions de l'OMS. Per què són perillosos els nitrats? Els nitrats són perillosos sols quan es transformen, en el nostre estómac i intestins, en nitrits (continguts ja en aliments com els embotits) que són compostos menys oxidats i més reactius, capaços de provocar problemes tan greus com la metahemoglobinèmia (originada per combinació amb els glòbuls rojos de la sang i reduir la seua capacitat d'oxigenament) podent provocar asfíxies, especialment en els bebès. Poden provocar càncers, en reaccionar amb les amines i formar les nitrosamines que són potents cancerígens -afecta especialment els adults que ingereixen durant anys quantitats excessives-i finalment, malformacions en els nadons, amb danys en el sistema nerviós, en el muscular o en l'ossi. D'on provenen Encara que també poden generar-se a partir de vessaments urbans, d'indústries i granges, principalment provenen de l'agricultura intensiva; científics valencians han comprovat que la majoria de parcel·les (veg. Butlletí núm. 68) tenen excés de nitrogen

i que en els conreus d'horta s'aboca al voltant del doble de l'adob necessari. Com els nitrats són molt solubles, quan s'arruixen o plou una part satura i contamina les plantes i la resta, que no fou absorbida, és arrossegada cap a les capes freàtiques soterrànies, des d'on es difondrà fins aplegar als nostres pous d'aigua potable. Lacosa s'agreuja quan el reg es fa amb aigües soterrànies que ja van carregades de nitrats, cosa ben habitual. Quines són les solucions? És sobretot aquest tipus d'agricultura industrialitzada, que sols busca augmentar la quantitat sense tenir en compte la qualitat, la que està provocant el problema dels nitrats i altres que poden ser, fins i tot, pitjors. Per tant, la solució definitiva passa per modernitzar l'actual agricultura, per transformar-la en una altra de més natural i respectuosa amb el medi ambient; cal substituir els adobs químics -cars i agressius- pels orgànics com fem, compost, o adob verd, que tenen un efecte menys intens però molt més persistent i enriquidor del sòl. En la mesura que potenciem l'agri-cultura ecològica, estarem reduint el problema dels nitrats en les aigües potables i el dels residus en els

aliments, amb la qual cosa millorarem directament la nostra pròpia salut i la del planeta. I mentre es resol aquest problema, han d'aplicar-se solucions parcials perquè puguem disposar d'aigües veritablement potables i d'aliments sans; caldrà buscar la solució òptima en cada lloc, portar aigües de zones netes, prendre-la del riu, instal·lar fonts amb depuradores, reduir i controlar l'adob químic, etc Serà car, però d'allò depèn la salut de la ciutadania i, a llarg termini, sempre resultarà més econòmic que cuidar una població malalta. És imprescindible que el Consell i els Ajuntaments informen exhaustivament a tots els ciutadans i en especial als agricultors, perquè aprenguen a dosificar bé l'adob i coneguen les modernes tècniques ecològiques, així estalviaran diners, evitaran contaminació i guanyaran clients nous. Òbviament, hauran d'elaborar lleis al respecte, seguint els consells de l'OMS; ha de regular-se l'ús d'adobs i protegir-se les zones que encara no estan conta-minades, entre altres raons perquè són l'única reserva d'aigua pura que ens queda. I tot allò, duria articular-se dins d'un Pla Integral Contra la Contaminació per Nitrats.

MARÇ - ABRIL 92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

DOSSIER RESIDUS El tema dels residus apareix com a un problema inevitable que cal afrontar, ajornar les solucions només que està contribuint a agreujar l'estat de la qüestió. Reproduïm les argumentacions que hem fet arribar a l'alcaldia de la ciutat de València -aplicable a altres localitats- on d'una manera senzilla exposem el tema.

Recollida selectiva dels residus urbans en el seu origen M.

Per què la recollida selectiva en origen

Les persones sempre hem produït residus. Serà amb el desenvolupament de la civilització i amb l'època del culte al consum, però, quan els volums de residus generals han crescut d'una manera desorbitada, i així han creat gravíssims problemes als municipis. 'La gran quantitat d'objectes de consum que produeixen les societats, que s'autoproclamen modernes, no estan pensats per a la seua reutilització. Els diferents governs han vingut actuant amb una permissivitat total a l'hora d'establir qualsevol mena de criteri en la fabricació de productes, pensant a evitar el residu en origen. Evitar al màxim la generació de residus és, doncs, una tasca fonamental perquè el segon pas, -és a dir, la reutilització, recuperació i reciclatge, a través del seu tractament o eliminació- siga possible amb menys esforç. Aquesta teoria ve confirmada per l'ONU, la qual a través del seu programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) diu que la gestió dels residus té aquest ordre de prioritats: 1) 2) 3) 4)

Reduir en origen, és a dir, produir menys residus. Reutilitzar-los al màxim. Recuperar-los i reciclar-los. Tractament i/o eliminació.

Així mateix, i en aquesta línia, la Directiva Marc de la CE sobre residus estableix com a objectiu la disminució d'un 10% del volum d'envasos i embalatges destinats a l'abocador, aprofitant al màxim el residu per reduir l'impacte tan negatiu que es produeix en el medi ambient. Aquesta Directiva pretén prohibir abans de l'any 2.000 la venda de qualsevol embalatge que no siga reciclable o reutilitzable. El nostre país -si tenim en compte la manca de legislació adequada- es troba al marge d'aquesta lluita solidària per aconseguir un ambient millor per a futures generacions. La despreocupació per un problema tan greu, genera contínues protestes dels ciutadans que se senten impotents davant de l'avanç constant de la degradació de la natura. Així ho va reconèixer el Defensor del Poble en el seu informe anual, en el qual va posar de manifest el dret de les persones a fruir d'un medi adequat per a llur desenvolupament, ja que les institucions no duen a terme cap desenvolupament legislatiu que done compliment al manament constitucional de I'article45 que estableix: « Tothom té dreta fruir d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, així com el deure de conservar-lo. El poders públics vetlaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de la vida, defensar i restaurar el medi ambient, recolzant-se en la indispensable solidaritat col. lectiva».

(mt

El criteri del reciclatge s'imposa

El criteri de reciclar s'està imposant a tota Europa. La idea que els residus són un subproducte sense valor econòmic sembla ser l'única justificació per a una complicada tecnologia tendent a la seua destrucció. Així, es preparen enormes i complexes inversions en incineradores per cremar «riquesa» i generar així un perill i una contaminació innecessaris, perquè, entre altres coses, es cremarien residus sense control (piles, plàstics, medicaments i d'altres productes tòxics). En aqueix respecte, cal proposar-se dur a terme programes alternatius: *

Tot allò que pot complir la mateixa funció hauria de RETORNAR-SE.

Tot allò utilitzable per a una altra finalitat s'hauria de RECUPERAR.

Tot allò que pot transformar-se per a un altre ús s'hauria de RECICLAR.

Tot açò, des d'una perspectiva de simplicitat tecnològica, de col·laboració ciutadana i d'educació medioambiental, perquè la recollida selectiva es produesca en origen i puga procedir-se a una recuperació selectiva.

La separació en origen

La separació domiciliària dels residus orgànics i inorgànics, té uns avantatges fonamentals: a) S'acaba amb el concepte «associal» d'eliminar les escombraries simplement perquè deixen de veure's. b) És l'únic sistema conegut per poder produir un compost de qualitat i lliure de tòxics, vidres, plàstic i d'altres impureses i, encara més, si tenim en compte l'alt grau de toxicitat de les piles, els esprais, pintures, dissolvents, fàrmacs, productes de neteja, etc. c) És el sistema de recollida idoni per potenciar la recuperació de les restes inorgàniques, ja que degudament separades, són més fàcilment classificables i comercialitzables. Existeixen diversos sistemes de separació, segons el propi medi ambient social, econòmic o urbanístic de cada ciutat. Per exemple, a Alemanya existeixen contenidors on es diposita la matèria orgànica -sense plàstics- i la inorgànica s'aboca en un altre, amb diferents departaments (vidre, plàstic, piles, medicaments). Cada contenidor és per a una població de 400/500 habitants. El sistema de recollida i transport també és l'adequat a cada sistema de separació, i la recollida orgànica és diària, mentre que la inorgànica pot ser setmanal o quinzenal.

MARÇ - ABRIL 92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

EN COMPTES D INCINERAR:

Lletra per a Rita

Retornar, recuperar i reciclar és més modern, més racional i més ecològic. La incineració és cara i perillosa.

'i..,

Il.lma. Sra. Alcaldessa: Acció Ecologista-Agró veu amb preocupació la manca d'iniciativa de la Corporació que Vostè presideix per avançar d'una manera decidida en la recollida selectiva dels residus sòlids que es generen a la nostra ciutat. L'aprovació pel Ple Municipal, el proppassat 11 de març, d'una pròrroga d'un any de les contractes de neteja i recollida de residus sòlids establertes amb les empreses concessionàries, posa de manifest la manca de voluntat per iniciar el més aviat possible els -estudis tècnics necessaris i la redacció dels nous plecs de condicions, a fi que les noves contractes encetaren la recollida selectiva a partir de setembre d'enguany (data en la qual concloïa la vigència de contracta vigent). S'ha perdut, per tant, una gran oportunitat perquè la nostra ciutat s'equiparé a les nombroses ciutats europees que, cada vegada amb més entusiasme, es preocupen per millorar la qualitat ambiental de llurs ciutadans. Al respecte, li notifiquem que Acció Ecologista-Agró encetarà una campanya de conscienciació, convidant els ciutadans a escriure-vos «targes» com les que li fem arribar, perquè tant vostè com el seu equip de govern orienten la seua política pensant en la necessitat d'aconseguir una ciutat ambientalment agradosa. Per a Acció Ecologista-Agró, el fet que un tema de tanta transcendència no haja estat abordat pel nostre Ajuntament i ni tan sols hagen estat posats els fonaments per treballar en aquest sentit- ens evidencia una manca de sintonia amb les aspiracions dels ciutadans que, com més va més, reclamen un bon ambient. Li adjuntem un dossier amb algunes de les raons per les quals s' evidencia la necessitat de la Recollida Selectiva dels Residus. Tot esperant la seua col·laboració, atentament la saluda JOAN LLiNARES Presi'dent d'Acció Ecologista Agró.

* Tot allò que pot tornar a complir la mateixa funció s ha de RETORNAR

•

Tot allò que pot utilitzar-se per a una altra finalitat s'ha de RECUPERAR

* Tot allò que pot transformar-se per a un altre ús s'ha de R E C I C L A R

QUE L'AJUNTAMENT COMENCE PEL QUE ÉS MÉS FÀCIL: EL PAPER, EL CARTRÓ, EL VIDRE ... SÓN DINERS PERDUTS QUAN E LLANCEM A LA BOSSA DEL FEM PER LA RECOLLIDA SELECTIVA DE PAPER: INSTAL. LACIÓ IMMEDI DE CONTENIDORS DE PAPER

Convoca:

CONCENTRACIÓ A LA PORTA DE L'AJUNTAMENT

ACCIÓ ECOLOGISTA - AGRÓ

DISSABTE 9 DE MAIG 12 HORES

ACCIÓ ECOLOGISTA - AGRC LA C A S A VERDA Portal de Vollcfigna 15 - boix Id. i Fm (íí) 39178 í< • «003 VAttMCIA

Vine amb tot el paper i cartró que pugues.

Envia la teua tarja a l'Alcaldessa * Campanya per la Recollida Selectiva a la ciutat de València. Pots demanar-ne a LA CASA VERDA

Una vegada regularitzat aquest sistema, caldrien campanyes informatives orientades a conscienciar els ciutadans sobre els problemes que generen els residus:

Diferents possibilitats de tractament - ORGÀNICA: procediment minuciós, amb diferents tècniques de compostatge, atenent al grau de puresa i comercialització.

- Necessitat de comprar productes que no generen residus innecessaris. - Importància de col laborar en la selecció de les escombraries.

- INORGÀNICA.

- Control del consumisme.

.Vidre: reciclatge i reutilització. .Plàstics: tractaments per reconvertir-los a manufacturació. .Metalls: sistemes de classificació manual per a una posterior comercialització. .Paper: cada vegada s'està estenent més la utilització del paper reciclat, havent-se d'importar pasta de paper per no estar arrelada la implantació de contenidors de paper. .Draps: existeix una important tradició recuperadora. .Medicaments, dissolvents, piles: establir- hi l'obligació dels establiments expenedors perquè arrepleguen els envasos i productes sense utilitzar, incloent-hi un cost addicional a l'envàs que hom descomptaria en retornar aquest. Qualsevol altra mesura voluntarista, no donaria el resultat òptim. Cal tenir en compte el tipus de perillositat d'aquests residus.

La responsabilitat dels governs

El moviment ecologista té molt clar que la millor solució per evitar els residus contaminants és prohibir-ne la fabricació. I, d'altra banda, reduir dràsticament la fabricació d'aquells productes que generen residus de difícil reciclatge o recuperació: tot pensant en el medi ambient, i no corn es fa ara en el consumisme, el comerç desmesurat i el «marketing». Així doncs, s'hauria d'obligar a envasar en: - Vidre, preferentment RETORNABLE - Cartó, RECUPERABLE - Plàstic, BIODEGRADABLE De manera que l'existència en el mercat de productes estiga pensada en funció d'evitar el possible residu. Legislar en aquest sentit, fóra fer-ho en favor dels interessos de tots els ciutadans.

La participació ciutadana

Als ciutadans no se'ls pot demanar que seleccionen els residus en origen si l'Administració no disposa del corresponent servei de recollida selectiva. Aleshores, queda ben clar que en aquest tema primer s'han de posar els mitjans adients per conscienciar la població.

- Com es reciclen i reutilitzen els residus que es separen, etc.

MARÇ - ABRIL 92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ w

Experiències de recollida selectiva de fems

A Alemanya, la recollida selectiva de fems es va iniciar el 1984, amb la separació de la matèria orgànica (per compostar), del paper, del vidre, dels tòxics i la resta. Des del 1986 és obligatòria la recollida selectiva de vidre, paper i cartó a tots els Ajuntaments de l'antiga República Federal Alemanya. Els Països Baixos han establert la Recollida Selectiva de les escombraries a tots els Ajuntaments a partir del i .994. Això no obstant, -avançantse 3 anys- algunes ciutats mitjanes ja han iniciat un procediment semblant. Al nostre país, la primera experiència integral de recollida selectiva va ser desenvolupada a Navarra (Lorca 1983, Pamplona i comarca). A Barcelona es va iniciar en 1989 (Barri de Trinitat Vella) i es va estendre en 1991 a Sants i Sagrada Família.

Propostes per als nostres ciutadans

*- Ampliació del nombre de contenidors de vidre. Campanya informativa específica. Una rigorosa inspecció i control deis Serveis Municipals, especialment al sector hostaler. *- Implantació immediata de contenidors de paper. Campanyes informatives. El paper no és brossa. Importància d'evitar al màxim la tala d'arbres. *- Convocar un concurs urgent per a l'estudi tècnic necessari tendent a la implantació de la recollida selectiva de fems a la nostra ciutat, amb la fi que abans d'un any es puga posar en marxa d'una manera experimental en algun barri. Els nous plecs de condicions dels quals sorgesca la contracta que inicie el servei en Setembre de 1993, haurien de recollir la implantació de la recollida selectiva a tota la ciutat. *- Realitzar una àmplia campanya informativa en col·laboració amb les associacions de consumidors, orientada a: * evitar el balafiament i el consumisme innecessaris. * Elegir productes no contaminants. * Orientar el consum en productes que no generen residus. * En definitiva, anar creant la consciència ciutadana sobre el greu problema dels residus. *- incrementar els contenidors que hom ve col·locant alternativament als diferents barris per a la recollida de mobles i béns. Col·laborar amb els col·lectius de reciclatge existents a la nostra ciutat i promoure'n la creació de nous. Facilitar i col.laborar en el lliurament a aquests col·lectius de mobles, béns i robes/draps usats.

Residus industrials: tampoc! No es tracta de colgar-los sota la catifa

Reducció de les despeses del servei de recollida

A tots els valencianets i valencianetes, el Servei de Neteja i Recollida de Fems ens costa per a 1.992 la quantitat de 4.864.825.000 milions. La implantació de la recollida selectiva de fems suposaria un abaratiment espectacular en aquestes despeses, amb la qual cosa podríem dedicar més recursos a inversions per a la nostra ciutat (equipaments esportius, zones verdes, centres culturals, reservar carrers al pas dels vianants, millora del transport públic, etc). Si recollim separadament el paper, eliminem el 20% del total del volum dels fems i, a més, la seua recollida seria gratuïta, per tractar-se d'un residu que aprofitaria per a fabricar paper reciclat i s'establiria, doncs, l'oportú concurs per a la seu recollida. Per altra banda, caldria incrementar, pels motius abans esmentats, la recollida del vidre fins apropat-nos al 100%, amb la qual cosa reduiríem encara més el volum a recollir per la contracta de fems, ja que tampoc no suposaria cap despesa als valencians l'existència i recollida del vidre que dipositaríem als contenidors.

Transport de residus nuclears

A algunes persones -i a alguns consellers- els pot sorprendre que els ecologistes ens neguem -són les seues paraules- al tractament i control dels Residus Tòxics i Perillosos (RTP). En aquesta societat consumista, amb una administració ambiental que, com els óssos, està en contínua situació d'hivernada, la tesi oficial o oficialista és que qualsevol intent de tractament dels RTP hauria de millorar la situació de desficaci actual: per impactant que fos, seria un pas positiu. Doncs, bé, nosaltres pensem que el caos actual no es racionalitza gens ni mica tractant de muntar incineradores o, dit amb més suavitat, plantes de tractament dels RTP. Per aportar-hi elements de clarificació podríem dir allò de «sabíeu que....»: * Els RTP tenen un marc jurídic que només serveix per gastar pàgines al BOE. El Reglament de Residus Tòxics i Perillosos (R.D. 833/1988 de 20 de juny), les Ordres Ministerials que regulen la gestió i reutilització d'olis usats, o l'Ordre Ministerial sobre trasllats transfronterers, etc. tenen com a objectiu harmonitzar les legisla-

Paper per a reciclar

cions ambientals europees. Dir que els gestors de residus estan obligats a tenir-ne llibres de registre i fer-ne declaracions, a indicar les incidències esdevingudes, a dir l'origen i quantitat dels residus produïts en llurs declaracions anuals, és parlar de la legalitat però no de la realitat. La culpabilitat de les administracions és doble: A) La indústria del tractament de residus a la Península està en augment. L'Informe sobre Medi Ambient a Espanya de 1990 de la Secretaria d'Estat per a les Polítiques de l'Aigua i Medi Ambient, ens ho confirma: * Importem 70.000 tones de RTP (escòries de coure, alumini, zinc, llautó...) procedents de Bèlgica, França, Dinamarca, Alemanya, Irlanda, Regne Unit, Itàlia (d'on més ens envien). * Exportem residus de policloro bifenils i policloroterfenils (PCB's i PCT's), així com d'altres residus industrials amb destinació a la incineració al Mar del Nord i a tractaments físico-químics. En total n'exportem 2.500 tones. Aquesta sobtat deler importador no pot tenir un altre sentit que el negoci i comptar amb una Administració que desconeix el que és la inspecció ambiental. B) El Reglament que regula les obligacions de productors i gestors de RTP donava un termini de

18 mesos per adaptar-se a allò disposat, termini que va finalitzar -i açò és important!- el 19 de febrer de 1990. Es van rebre a nivell estatal un total de 3.555 declaracions de productors -1937 a Catalunya, 412 a Euskadi i 8 al País Valencià!!!-. La Cambra de Comerç de València ja fa anys que es preocupa més per aquest tema que la pròpia Administració. La petició: que es construesquen plantes de tractament -amb incineradores incloses, si cal- que posen fi a la situació actual. Amb diners publicà per als seus negocis privats, clar!. La raó: Europa. Ja se sap: Mercat Únic=Regles úniques. Les indústries hispanes també han de depurar i no competir amb trampes. La Cambra de Comerç no s'ha tornat ecologista!. Vetla pels «duros» dels empresaris. Es lamentable que la Conselleria d'Indústria Comerç i Turisme no estiga presen -ni pel que es veu, preocupada- en el temadels RTP. La competència, el tractament i l'eliminació correspon a la Conselleria de Medi Ambient, el com han estat generats no els preocupa gens ni mica. Amb la permissivitat de les duanes i la ben guanyada fama de «passar» de la protecció de la natura, no és estrany que les empreses europees del ram es presenten als ajuntaments oferintlos llurs «presents». El negoci està servit i de poc serveix argumentar que els residus es van generar a Europa o a altres comarques més riques i, ara, volen incinerar-los vora les oliveres, els ametlers i les vinyes. Per acabar, un sarcasme: caldria preguntar-se com un Reglament (RD 833) que apareix el 28 de juny de 1988 i entra en vigor en febrer de 1990 obté tan pobre resultat. «Els residus són guaü». El tractament dels residus no solament és una necessitat social, també ens diuen altres coses: produeixen energia que es considera renovable, i per això són objecte de finançament en el Pla d'Energies Renovables. Si poden, tracten de vendre la moto en un poble menut que no tinga necessitat de més subministrament elèctric; aleshores poden inventar-se altres coses. Per exemple en un poble de Conca, la Almarcha, per vendre'ls una planta d'incineració de residus hospitalaris, van proposar-los d'utilitzar la calor de la combustió per a fer hivernacles per a clavells o semblants. Què diem nosaltres? En l'estricte terreny de la racionalitat, tant ecològica com econòmica, i no en el dels «negocis», especulacions i corrupteles, iquè és el que diem els ecolgistes?: ni més ni menys que el que ja diu: a) El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient: La jerarquia per afrontar el problema dels residus ha de ser: 1) Reducció en origen, 2) Reutilització i 3) Reciclatge. b) els Programes d'Acció Ambiental de la CE: la correcció preferentment en la font mateixa de les agressions al medi ambient. ^Presenten els ecotecnòcrates cap alternativa viable?. La resposta és no; les incineradores poden esdevenir un bon negoci, però no constitueixen una alternativa racional per raons de sobra conegudes. MATIES RIERA

MARÇ - ABRIL 92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

Entrevista a Jean Paul Déleage A propòsit de l'èxit de «Els Verts» a les eleccions franceses Jean Paul Déleage és professor de la Universitat París VII on fa classes d'Història de la Ciència i Física; recentment ha publicat a França una «Histoire de l'Ecologie», que vam ressenyar en el Butlletí anterior. Déleage és un membre destacat de «Els Verts». Quan fèiem l'entrevista exien a la llum el resultat de les eleccions departamentals franceses, amb una gran pujada de l'ecologisme. Com és natural, la major part de l'entrevista va centrar-se al voltant del tema.

P.- Ja que estan tan recents les eleccions franceses, ò^n podries fer una valoració? R.- En primer lloc, el que és important per comprende'n el resultat és entendre el context políticosocial de crisi de la societat francesa, que podrien situar en dos nivells: un primer, de crisi social i ecològica; representada aquesta pels tres milions d'aturats, que incideix sobretot en els joves, en els extrarradis de les grans ciutats i en la població immigrant. Ens trobem amb una societat que ha perdut tot sentit del valor amb la comercialització de tots els aspectes de la vida quotidiana. A més, tenim tots els problemes que afecten a l'ordenació del territori, la contaminació, ...ésadirtotsels problemes ecològics amb les corresponents repercussions socials. El segon nivell, aquest directament polític, és la crisi de les dues ideologies que han estructurat la vida política a França des de la Segona Guerra Mundial, desenvolupades en la Resistència: el gaullisme històric i el comunisme; ambdós s'han acabat. Hi ha encara un partit gaulliste, però, ara per ara, té una condició de partit de dretes sense un projecte a l'altura del que havia estat almenys així ho sentien molts francesos- el gaullisme històric. El comunisme, que estructurava l'essencial de la classe obrera, part dels intel·lectuals, els camperols, amb organitzacions com la CGT, etc. entra en crisi després del 68; crisi que no ha cessat d'ençà i que s'ha accentuat en ensorrar-se l'Europa «socialista» P.- I quines són les forces emergents? R.- En aquest context de crisi, amb el desgastament del mitterrandisme, s'han desesenvolupat dos nous pols, que no cal posar en paral·lel sinó oposats-: el Front Nacional, que dóna una resposta nacionalista estreta, racista, antiobrera, contra les dones, contra el Sud; i, per altra banda, el pol ecològic, que intenta aportar una sèrie de solucions per al futur. P.- Quines solucions? R.- Per exemple sobre la qüestió del treball promovem la disminució massiva del temps de treball per tal de repartir-lo entre tots, mentre que la solució de Le Pen és la d'expulsar els immigrants per alliberar llocs de treball. També a les dones els retornaria a la llar -»la dona no ha de treballar sinó tenir cura dels xiquets»-. És una ideologia feixista en el sentit tradicional. En el problema del Sud, el FN diu: «els francesos primer», mentre que els ecologistes ens hi oposem radicalment i pensem en termes de solidaritat, cooperació, transferència de recursos. Pel que fa als immigrants el FN pensa enviar-los a sa «casa», mentre que Els Verts en proposem la integració, amb possibilitats de votar en totes les eleccions amb igualdat de drets. Podríem multiplicarelsexemples, per dir i mostrar com fem front a la

crisi social i ecològica profunda i a aqueix desarrelament moral que hi ha. En definitiva, front a la crisi, hi ha la resposta reaccionària i la de l'ecologisme, aquesta orientada cap al futur, que inclou els conceptes d'igualdat, solidaritat, la idea de compartir entre homes i dones, entre generacions -no hem de fer res que hipoteque el futur, com er e cas dels residusetc. Peraixò, quan es parlade l'ascens de la dreta, jo crec que no és exactament així, veig que el FN puja un poc, la coalició de la dreta no obté èxit i el PS ha estat castigat severament. I els ecologistes sí que han pujat -junts obtenen més vots que el FN-. Quan es fa un resum de tot açò, doncs podem dir que estem en una situació realment equilibrada. Un altre punt que fóra important és que França és un país on els canvis polítics han estat sempre revolucionaris, abans hi havia una revolució amb una vessant violenta i, ara, el que ha passat és una revolució diríem «cultural», perquè els sondejos indiquen que el 60% dels joves pensen que els problemes ecològics són els més importants. I és molt significatiu perquè es una base de futur i perquè, fins ara, no hi havia hagut una traducció política d'aquest sentiment. P.- Quines són les relacions entre Els Verts i Generació Ecologia? R.- Fins ara no eren massa bones; són moviments amb orígens diferents; Els Verts es constituïren per la fusió de diversos moviments ecologistes amb una estructura democràtica. D'altra banda, Generació Ecologia està feta sota la inspiració d'un ministre de Mitterrand -Brice Lalonde- que va utilitzar els mitjans d'aquest ministeri, i amb una estructura presidencialista -com tota la política francesa-. Així, doncs, hi ha diferències en la forma i en el fet que que Generació Ecologia és un partit de «barons», de notables a les ciutats, als departaments; sense que això supose que no tinga gent originària de moviments radicals d'esquerra deslligats del PS. Hi ha diferències també en el programa; Brice Lalonde ha estat part d'un govern fortament pronuclear, tampoc no ha dit res del programa d'autopistes i en la Guerra del Golf va dir textualment que «calia anar fins a Bagdad», mentre que nosaltres estàvem radicalment en contra. Dit açò, cal dir que jo sóc un aferrissat partidari de la unitat; val més un partit més ampli on s'hi unesquen les diferents sensibilitats. Perquè, si bé és cert que Lalonde estava a favor de la Guerra, també ho és que la gran majoria del seu partit n'estava en contra. P.-1 la qüestió de les dones? R.- Nosaltres som molt més radicals en la pràctica. És una gran originalitat de Els Verts respecte de la resta de partits. És tracta de fer un lloc cada vegada més ampli

per a les dones i arribar a la paritat en les llistes. Al si del moviment hi ha un 40% de dones. P.-1 respecte dels sindicats, R.- La relació amb els sindicats crec que és la gran debilitat del moviment ecologista a França -i encara més per a Generació Ecologia-. Ara comencen a existir relacions en algunes regions. I és que el moviment ecologista s'ha constituït a França sobre una base associativade grups antinuclears, contra les autopistes, contra indústries contaminants. La majoria dels «dirigents» és gent que només ha treballat en grups ecologistes, aleshores es produeix un cert allunyament sobre aqueixes qüestions. Les coses, però, comencen a canviar i ho poden fer ràpidament en la mida que hi ha sindicalistes que miren cap als verds; per exemple, des de fa anys hi ha excel·lents relacions amb un sindicat agrícola molt d'esquerres i molt ecologista. Cal entendre, a més, que a França el sindicalisme travessa una crisi terrible, amb només un 10% de treballadors afiliats. Açò complica les coses perquè els sindicats no són massa representatius de la classe obrera en la forma actual. Dit açò, pense que cal que s'establesca un llaç d'unió entre els sindicats, no sols els obrers (en el sentit més estret del terme) sinó també amb els de tècnics, enginyers, ensenyants.. aquests

últims poden jugar un paper molt important fent de frontissa entre el moviment sindical i els ecologistes. P.- Com va la vella polèmica entre els verds-verds i els verdsvermells? R.- Jo era ben roig fa 20 anys -una mena d'esquerrà que s'interessava per l'ecologia- i vaig intentar, durant la campanya de Pierre Juquin, constituir un moviment verd-i-roig o roig-i-verd. Però al final els partits acaben fent estructures, diguem-ne, roges, i la gent té una gran desesperança dels partits tradicionals. Per exemple, el PCF ha defès posicions totalment nacionalistes que han afavorit l'arribada de Le Pen; hi ha hagut una sèrie d'accions antiimmigrants per part d'Ajuntaments en mans del PCF -al costat d'on jo visc s'han utilitzat bulldozers per enderrocar habitatges d'immigrants-. També feien aquest joc durant el gaullisme, amb una espècie de demagògia entre les capes populars; en aquest sentit han preparat el camí del FN. I el PS, que és al poder des de fa 10 anys, ha produït una gran decepció entre els assalariats. Per això hi ha molta gent que té necessitat de sentir un altre llenguatge, i conste que sóc conscient de la dificultat de mantenir les obligacions ecologistes; pot haver una «notabilització» per part dels verds; ara bé, la història s'ha de fer. De moment, hi ha un

moviment que ha fet coses coherents i molt diferents de la resta. P.- Com valoraries les iniciatives dels grups parlamentaris verds a Estrasburg i les diferències que hi ha hagut? R.- Crec que les iniciatives passen per agrupar-se al voltant d'un pol verd que referme la independència d'aquest moviment. La paraula «socialista» que representava unes idees justes, està completament desacreditada, bé per les versions social-demòcrates o per les comunistes-estalinistes. Quan les paraules estan desacreditates, cal canviar. P.- James O'Connor parlava d'una V Internacional. Com s'articularia el moviment ecologista a nivell mundial? R.- Res d'Internacionals. Això no lleva que calga articular unes posicions que siguen pensades de forma transnacional per a regular qualsevol problema; per exemple, la disminució d'hores de treball cal fer-la simultàniament a molts països, tot considerant els corresponents canvis de lesgislació social. No podem imaginar que algunes reivindicacions només es facen en un país; així a França hi ha una gran concentració de nuclears i a Itàlia hi va haver un referèndum on es va decidir aturar-les, però compren electricitat de les centrals franceses, és completaments absurd!. Cal una coordinació i una reflexió supranacional.

Ecologia Política Quaderns de debat internacional La revista Ecologia Política, coordinada per Joan Martínez Alier, pretén constituir-se en una plataforma, d'àmbit internacional, que reflectesca el debat existent en l'actualitat a l'entorn dels temes ecològics. Recull aportacions de la revista Capitalism, Nature, Socialism, publicada a Califòrnia pel grup de treball de James O'Connor i conté articles d'especialistes de l'Estat espanyol i llatinoamericans, a més de col·laboracions de les revistes homònimes italiana i francesa, dirigides per Rosana Ricorveri i Jean Paul Deléage. El contingut de número 3, que eixirà prompte a la venda, gira al voltant de la Conferència de l'ONU sobre Medi Ambient i Desenvolupament que se celebrarà a Rio de Janeiro a començaments d'aquest estiu. El títol general del número: «El carnaval «ecològic» de Rio de Janeiro», ens dóna una pista del caràcter dels comentaris. A més s'hi inclouen dues anàlisis sobre la trajectòria del moviment ecologista de l'Estat espanyol i un altre sobre la trajectòria de «Los Verdes» i articles sobre el capitalisme «verdenc», urbanisme ecològic, etc.

Si desitgeu subscriure-us a Ecologia Política, envieu aquestes dues butlletes a : Icaria Editorial, S.A. Comte d'Urgell, 53, pral. 1 — 08011 - Barcelona Butlleta de subscripcció: Desitge subscriure'm a dos números d'Ecologia Política mitjançant: -Enviament de taló bancari -Gir postal -Contrareemborsament Per l'import de pts. 2.500.- (més 150,-pts. de despeses d'enviament) Nom i cognoms Localitat

Adreça Dni

Butlleta de domiciliació bancària Estimats senyors: Els agrairé que amb càrrec al meu compte atenguen, fins a nova ordre, els rebuts que FUHEM els presentarà per al pagament de la meua subscripció als Quaderns d'Ecologia Politica Data Compte corrent núm Banc/Caixa d'Estalvis Adreça de l'Agència

Nom i cognoms Titular Agència Localitat Firma:

MARÇ - ABRIL 92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

L'Algar, una zona a protegir El riu Algar i la seua importància ecològica L'Algar, des del naixement fins a la desembocadura, ens regala amb 25 km. de trajecte meravellós. Els nostres pobles han gaudit aquest riu des d'antic: les seues aigües netes han donat de beure a les persones, als camps, als animals. Actualment, el riu Algar és un dels més nets del País Valencià. Gaudim, doncs, d'un ecosistema privilegiat i d'una unitat paisatgística encisadora. El riu i la seua comarca constitueixen un indret molt adequat per conèixer i gaudir el nostre medi: la presència de l'aigua neta i d'espècies mediterrànies de flora (sarga, tamarisc, emborratxacabres, canya, boga, jonc.) com de fauna (especialment ictiofauna i avifauna) són factors molt rellevants. A més a més, al curs baix, el riu adquereix singularitat notòria per la necessitat urgent de conservar zones humides com aquesta. De fet, s'hi poden trobar l'agró blau i el roig, el martinet ros, l'esplugabous,.. etc. Els impactes Els més importants són: Utilització del riu com a abocador de deixalles i rentador de vehicles. Apropiacions indegudes del parts del llit del riu. Pas de vehicles (especialment 4x4 i motos de trial). Instal·lacions de dubtosa legalitat i greu impacte:

pedrera enfront de la depuradora i les dues naus adjacents. gravera on s'uneixen el Guadalest i l'Algar, antiga gravera-ara magatzem municipal- de gran impacte paisatgístic. Projecte de canalització del riu a l'últim tram. El disseny d'aquest projecte ens ha costat 8 milions de pessetes i ja és sospitós que no es done a conèixer el seu contingut a la població. La canalització alterarà l'ecosistuma per la modificació dels diferents hàbitats d'animals i plantes, i pel canvi de règim hídric. Projecte d'instal.lació d'un polígon industrial, el de Sogai, a la vora del riu, aprovat inicialment amb els vots del PP, PSOE, CDS i l'abstenció del PVN. Aquest projecte està directament relacionat amb la canalització, ja que els principals accessos en formen part

del projecte. Es evident l'alt impacte paitsagístic, acústic, estètic i de contaminació d'ambdós projectes. Mesures urgents L'objectiu prioritari és la conservació del riu Algar com a espai natural. L'estat actual del riu i els projectes d'intervenció al seu llit fan necessària la protecció legal de l'indret, per la qual cosa exigim la seua declaració com a Paratge Natural (zona humida protegida). Per evitar que continue el procés de degradació s'haurien de prendre les següents mesures: 1.- Paralització de tots els projectes que afecten el riu (canalització, urbanització, Sogai...). 2.-Prohibir el pas als vehicles 4x4 i a les motos de trial. No permetre l'ús del riu com a abocador. 3.- Investigació de la legalitat de les empreses que actuen al seu llit. Procedir legalment contra les actuacions que in-

complesquen la normativa vigent (Llei d'Aigües, directrius CE...). 4.- Redacció d'un estudi tècnic en profunditat que permetesca l'inici del procés per a la sol·licitud a la Generalitat Valenciana de la Declaració de Zona Protegida, Paratge Natural. Un futur digne per al riu Som conscients de la importància del riu per a tots els éssers vius, i pensem que és possible la convivència de totes les espècies que el gaudim. Així, caldrà delimitar les zones d'esbargiment humà controlat front a les zones protegides per a la regeneració vegetal i animal. La utilització del riu per l'home caldrà que siga fonamentalment lúdico-cultural, per a la qual cosa assenyalem les següents alternatives:

que hi ha com a carril-bici (de terra compactada, mai d'asfalt!). Instal·lació de zones per passar una estona agradable als llocs adients, amb l'establiment de llocs d'observació des delsquals gaudirde la varietat biològica del riu. Aprofitament de camins i sendes per fer itineraris didàctics. Creació d'un servei d'assessorament i divulgació sobre el riu i els seus voltants. COL.LECTIU ALTEA PER LA PAU

Adequació de les vies d'accés

Reunió de la Coordinadora del Penyagolosa Confuses converses amb l'Administració i vaguetats a doll El passat 10 d'abril es va reunir la Coordinadora del Penyagolosa al Centre Excursionista de Castelló. L'objectiu de la reunió era la informació per part de les «autoritats competents» (Clara Nomdedeu, directora d'Espais Naturals de la Conselleria del Medi Ambient; Enric Forner, cap dels Serveis Territorials de Medi Ambient a Castelló) dels «avanços» fet per l'Administració en aquest tema i respondre a les prguntes dels membres de la Coordinadora. Les principals observacions a la introducció de Clara Nomdedeu són, fonamentalment, dues: el projecte de l'Administració és molt semblant al de la Coordinadora (en un 90%, segons deia) i que el projecte encara estava en estudi per comprovar la seua viabilitat. A més hi hagué el consell de no fer declaracions a la premsa per tal de no enterbolir «les bones relacions ecologistes-Administració» i no preocupar a les persones afectades. Per part de la Coordinadora s'hi feren una sèrie de preguntes que foren contestades amb evasives. Per exemple, a la pregunta de l'Arquet de la Vall d'Uixó sobre l'establiment d'una data per a la declaració de Paratge Natural, la resposta va ser.... «paciència» que més val fer les coses a poc a poc que no de pressa i malament. El Grup d'Estudi de les Rapaces de Vila-Real va exigir la protecció del paratge ja -mentre que es prepara el projecte- amb la finalitat d'evitar danys irreparables a l'entorn; màxime tenim en compte que la Conselleria d'Obres Públiques vol fer una carretera des de Vilafranca a Vistabella passant pel barranc Monileó, la qual cosa suposa una autèntica malifeta ecològica. Del Cap dels Serveis Territorials vam obtindré una resposta que ens deixà bocabadats: «en una societat de lliure mercat, les pistes fetes per a treure'n un benefici econòmic, no necessiten de permissos legals i, si els demanen, els els concedeixen sense problemes». Per altra banda, se'ns va informar que no hi havia hagut cap contacte amb els municipis. L'excusa va ser la joventut de la nova Conselleria i el no acabament de l'estudi sobre el Paratge Natural: una incompetència total. L'Administració es va comprometre a forçar la màquina, i van rebutjar tot tipus de negociació a tres bandes entre Coordinadora, Ajuntaments i Administració («un niu de grills», segons ells). Es va acordar realitzar una altra reunió per informar dels progressos del projecte. Acció ECOLOGISTA AGRÓ DE BORRIANA

MARÇ - ABRIL 92 La línia 4 Sobre la línia 4, poc a dir: ens sembla vàlida pel fet de restablir un servei històric (l'enllaç Burjassot-el Graó) a través de l'extrarradi, enllaçant barris de València sense passar pel centre com fa la major part del transport públic; lamentem, però, el to defensiu, quasi vergonyant amb què se'n justifica (part de la defensa del tramvia s'argumenta dient que aquest no és perillós per al vianant; la qual cosa és evident si hi ha el suficient espai per separar-los). El tramvia no ha de disputar l'espai al vianant, sinó a l'automòbil, i açò és el que no gosa fer ni defensar l'Administració. En realitat el tramvia demostrarà la seua validesa el dia que conquiste el centre de la ciutat, compartint-lo amb vianants, bicicletes i el mínim de cotxes imprescindible. El cert, però, és que la cultura de l'automòbil ha exclòs d'altres alternatives en la ment de moltes persones. Nosaltres hem demanat, en altres ocasions, la inclusió d'una àmplia xarxa de tramvies dins d'un Pla General de Transports que tinguera en compte totes les alternatives;.que pose cada mitjà de transport en el lloc que li correspon -també el cotxe, precisament el que ara en sotmet la resta-. En un principi era el vianant I en la base de tot està el vianant. Sembla que siga cosa del passat, però les estadístiques diuen que les pròpies cames són el mitjà de locomoció més utilitzat en els desplaçaments habituals (al treball, a l'escola, ala compra....) de la majoria dels ciutadans i ciutadanes de l'Horta. No obstant, l'actuació pública no va precisament per afavorir-lo; les dificultats i els entrebancs al vianant no cessen d'augmentar: retall de les voreres, supressió de llocs per creuar (especialment greu en l'entorn dels ponts de la ciutat de València), reducció de temps en semàfors per als vianants (creuar determiants carrers és quasi impossible: comproveu-ho en el carrer Coloma l'altura de la Plaça de

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

Esperant el tramvia Algunes reflexions sobre la línia 4, la bici, el cotxe, vostè i nosaltres. L'exposició dels Ferrocarrils de la Generalitat sobre el projecte de tramvia -Línia 4-, i diversos col·loquis i articles de premsa, han tornat a posar d'actualitat el tema del tramvia com a alternativa al transport a la comarca de l'Horta i a la ciutat de València. Els membres de la Comissió de Transports d'Acció Ecologista Agró estem convençuts de la validesa del tramvia com a mitjà de transport urbà i així ho hem expressat en diverses ocasions.

Bous). Una gran part dels automobilistes participen entusiàsticamentd'aquest encalç al vianant: aparcant ales voreres, bloquejant els passos de vianants, o botantse els semàfors en vermell, caiga qui caiga. Evidentment, anar a peu no resulta modern -com no siga en xandall i amb el walkman encasquetat, fent com que corres...Ens enamora la bici Fins fa poc, els desplaçaments

amb bici ni tan sols figuraven en les estadístiques, de tan marginals com es consideraven. Els avantatges de València pel que fa al clima, el relleu, les distàncies relativament curtes... han estat aprofitats per les motocicletes de tots els tamanys. Ningú no pot impedir a un persona adulta que viatge amb allò que li vinga de gust; hauria d'estar prohibit, però, la perversió de les criatures amb aqueixes atrofiants motos a piles, abominable substi-

tutiu de les saludables bicicletes. Per no parlar de l'status que marca entre la jovenalla el fet d'estar motoritzat... ni tampoc de les esfereïdores estadístiques de morts i accidents de moto amb seqüeles terribles. iQuè fer per defensar els practicants del perillós esport de la bicicleta urbana i encoratjar el creixent nombre de simpatitzants timorats perquè gosen traure la bici per a l'ús quotidià? Com en el cas del tramvia, no

serà balder recordar que, arreu del món, hi ha un percentatge importantíssim de gent que es desplaça amb la bici, i no sols a la Xina o en altres països poc rics, sinó a la paradigmàtica Holanda o a les ciutats més avançades de la ultramoderna Califòrnia. Existeixen els automòbils dels anuncis? L'única alternativa de transport públic que els nostres moderns cavernícoles han tolerat ha estat l'autobús -espècie de cotxe col·lectiu per als que no tenien cotxe-. L'autobús, però, mai serà substitutiu de l'automòbil. A més ai las!-, cal compartir-lo amb molta gent, manca de les característiques de privacitat, de confort, dels mil usos de l'automòbil privat i, per reblar el clau!, no et porta «de porta a porta», en Tacte, sense esperes Però, <<,és que ho fa el cotxe privat?: evidentment no. Perquè et duga de porta a porta has de tindré aparcament al lloc adequat, cosa infreqüent; la instantaneïtat del viatge es fa impossible per la immensa quantitat de competidors. Molts enyorem el moment en què es produirà el gran embús definitiu, el que acabarà amb la civilització de l'automòbil... però aquesta mena de catastrofisme utòpic potser mai no es produirà: que la indústria moderna i la seua criatura acaben amb el món abans d'atrofiar-se del tot. Per què no un tramvia? La defensa de les persones, del dret a viure a la ciutat i a transitarhi, continua sent, doncs, una tasca a fer conscientment, des de la base i des de la iniciativa de les autoritats. Amb mesures restrictives: carrers protegits per a vianants, carrils-bici, voreres amples, prohibició o limitació d'accés a vehicles, plataformes reservades al transport públic... i en aquest últim cas i,per què no un transport elèctric, menys sorollós i contaminant, amb més cabuda, confort ifiabilitat?... <,perquè no un tramvia?. Comissió de Transport d'Acció Ecologista Agró

Dos llibres interessants editats per Aedenat « Desarrollo y destrucción. Una introducción a los problemas ecológicos en Espana» i « Vivir mejor, destruir menos». L'any passat alguns membres de l'Asociación Ecologista de Defensa de la Naturaleza (AEDENAT) encetaven la col.lecció «Los Libros de la Catarata», de la nova editorial Cyan (un projecte de difusió d'estudis crítics i alternatius, al marge de l'edició comercial -comandes: tlf. 91.531.95.17), coeditant una compilació d'articles coordinada per Juan J. de Damborenea («Un manual d'urgència per a ecologistes a la deriva»). Recentment, ha tornat a publicar-ne una altra, a l'editorial Fundamentos (de temps dedicada als textos revolucionaris), dintre de la sèrie política de la col·lecció «Ciència». Els ecologistes d'AEDENAT ja havien difós les seues idees mitjançant el full «Aedenat lnforma»i altres publicacions, com ara: «Reflexiones críticas sobre laspolíticas de transporte terrestre en el Estado Espanol» (maig de 1989), «Alójate como puedas o la Increïble historia de la vivienda y la especulación en Madrid» (juny de 1989), « Una alternativa ecologista al transporte en Madrid». «El coche devora la ciudad» («Hiedra documentos», març de 1990). Potser la més cèlebre havia estat el seu Pla Energètic Nacional alternatiu al del Ministeri d'Indústria espanyol, publicat com «Energia 2000» (i resumit als llibres citats). Glossarem breument ambdues novetats. L'objectiu i la tesi central de l'ecologisme -polític, és clar!-. L'objectiu dels autors és «que la lectora i el lector que

s'acosten a aquestes pàgines puguen trobar-hi el que estimem és el passat i el futur dels ecologistes, els seus objectius prioritaris d'actuació i les seues línies de treball. Ens agradaria que aquests capítols sàpiguen reflectir de la forma més fidelment possible la situació del medi ambient en aquesta «Espanya de 1992»». L'anàlisi esdevé alhora «crítica social» i compromet el moviment ecologista plenament amb el disseny polític del futur: «els moviments alternatius han de prendre posició aportant noves idees d'organització social... calen projectes capaços d'aglutinar amplis sectors de la societat -no només marginal- al voltant d'uns altres déus distints als de la competitivitat, la professionalitat (entesa com asèpsia social), el «progrés» i la «modernitat». L'esquema i els autors. Els articles es disposen a partir del binomi clima-energia i arribant a la consideració medioambiental de la ciutat i del camp. No falten reflexions generals sobre el moviment ecologista, ni conjunturals sobre la guerra del Golf o els muntatges del 92. Més en detall, els esquemes anàlegs d'ambdós llibres són: Desarrollo y destrucción. 1.- Presentació (J. J. de Damborenea).

2.- Ecologia i societat: Una introducció al discurs ecologista (J. J. de Damborenea). 3.- Els problemes energètics (Ladislao Martínez). Contaminació del medi atmosfèric (José Antonio Peces). 4.- La ciutat (Manuel Màrquez). 5.- La desertització (Hilario Villalvilla). 6.- El litoral amenaçat (J. J. de Damborenea). 7.- La conservació de la natura a l'Espanya de 1992 (Francisco Suàrez, Begorïa Peco). Vivir mejor, destruir menos. 1.- Presentació (J. J. de Damborenea). 2.- El canvi climàtic: causes i impactes (Juan Carlos Rodríguez Murillo). 3.- Quina energia per a quina societat? (Ladislao Martínez). 4.- Un ecocidi anomenat guerra. Les implicacions ambientals de la guerra del Golf (J. J. de Damborenea). 5.- A la felicitat pel camí de les infrastructures: Conseqüències ambientals i socials de les grans obres públiques (Alfonso Sanz). 6.- Una ciutat habitable? (Manuel Màrquez). 7.- Gestió dels residus sòlids (Antonio Lucena). 8.- El món rural. Transformació i crisi d'un model (Hilario Villalvilla). FRANCESC JESÚS HERNÀNDEZ

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

MARÇ - ABRIL 92

ENDESA: Llicència per a contaminar

Carta oberta als treballadors de la Central Tèrmica d'Andorra i de les mines de lignit de Terol Estimats companys:

Que una empresa elèctrica ens contamine, no és cap notícia. Que ho faça, però, una empresa pública aprofitant-se del tracte favorable que li dispensa l'Admi-nistració, permetent-li ultrapassar el límit legal establert per a les emissions atmosfèriques en uns de les seues tèrmiques: la d'Andorra (a Terol), ja resulta preocupant. I encara en resulta més si s'analitza l'estratègia empresarial d'aquesta elèctrica pública. ENDESA, la joia del INI, és la que salva parcialment, any rere any, els comptes de resultats de l'INSTITUTO NACIONAL DE INDÚSTRIA. El grup elèctric públic va aconseguir uns beneficis en 1.991 de 131.500 milions de pessetes (un 20% més que l'any anterior). L'aportació d'ENDESA al conjunt dels resultats del INI no aconsegueix compensar les pèrdues de les altres empreses, i presenta uns números rojos al voltant dels 60.000 milions de pessetes. L'alta rendibilitat d'aquesta elèctrica, avala les tesis promogudes pel ministre d'economia, Carlos Solchaga, sobre la privatització d'empreses rendibles com a sistema per captar recursos que reduesquen el dèficit públic. Don Feliciano Fuster «El Contaminador», presidents d'aquesta

Sent la marjal de Pego-Oliva la segona zona humida en importància del País Valencià, després de l'Albufera, hem considerat sempre que la seua protecció era necessària i urgent. La declaració de Paratge Natural és una bona figura que pot garantir la conservació. Ara bé, el Decret que la declare com a Paratge Natural ha de ser un instrument útil per preservar-la «d'activitats susceptibles de provocar la recessió i degradació» tal i com diu textualment el punt dos de l'article tercer de la Llei de Paratges Natural de la Generalitat Valenciana en referirse a les zones humides, i no una norma administrativa ineficaç, i impossible d'aplicar per aconseguir els seus objectius: la protecció de la marjal.

Primer Pel que coneguem del projecte de Decret que la Conselleria de Medi Ambient ha preparat, la protecció de la marjal no hi està assegurada, molt al contrari, la degradació continuarà, entre altres

bruta companyia , ha viatjat recentment a Nova York com a precampanya de col·locació d'accions al mercat americà. I això és així de clar: ENDESA és una de les elèctriques més rendibles. Salomon Brothers, recomana de llurs accions. En aquests moments, el INI posseeix el 75'59% de les accions del grup elèctric públic, i es baralla la hipòtesi de quedar-se'n amb el 45% o menys de participació. Una operació que reportaria a l'Estat uns recursos superiors als 230.000 milions de pessetes. Aquests recursos, suposem, que no es pensen utilitzar en pal·liar l'impacte de la seua tèrmica d'Andorra, en la nostra comarca del Maestrat i dels Ports, ni per reconvertir aquesta elèctrica bruta en una elèctrica neta, com pregonen els seus anuncis. Observant l'agressivitat d'aquesta empresa pública, ens resulta difícil provar de comprendre el paper de l'Estat al Sector Elèctric. Si resulta que per ser pública, et deixen contaminar més i millor, i damunt Don Feliciano «El Contaminador», el nou president d'UNESA (la patronal elèctrica), manté una dura pugna amb la resta de les elèctriques per repartir-se el pastís abans que arribe en el 93 el Mercat Únic europeu, cap demanar-nos on és l'interés

públic, la finalitat social que hom espera de l'Estat. A nosaltres, ecologistes, ens sembla indecorós el paper d'aquesta empresa pública. És indigne que hom cerque la rendibilitat o les menors pèrdues de l'INI, a costa d'emetre més òxids de nitrogen i sofre dels ja permesos a la nostra laxa i caduca legislació. Si contaminar és un delicte social, encara ho és més quan es fa amb diners públics i amb la permisivitat de l'Administració. Si els marxistes dels anys setantes alçaren el cap, certament es sorprendrien pel joc brut d'ENDESA. Però possiblement es quedarien perplexos en saber amb quins aliats compta Don Feliciano «El Contaminador». Ni més mi menys que amb CCOO de Terol, que, utilitzant un llenguatge propi de la patronal, ens insulta als/les ecologistes, dient que defensem foscos interessos. Només hi cap dir que, per a fosc, el fum de la xemeneia d'Andorra, que sembra la destrucció pel patrimoni forestal valencià; per a clar, les nostres intencions, asseure en el banc dels acusats Don Feliciano i que la tèrmica d'Andorra deixe de contaminar. MATIES RIERA

Hi ha qui pensa que defensar el medi ambient va contra els interessos dels treballadors, bé perquè creuen que es perden llocs de treball pel tancament de les indústries contaminants, o bé perquè temen veure reduïts els seus salaris per la repercussió de les mesures correctores en els beneficis empresarials. Açò és absurd i qui ho defense s'està enganyant. El medi ambient és un bé directament relacionat amb el benestar del poble, amb la seua salut i amb el destí de les futures generacions. Els treballadors mai no hem acceptat que la salut es convertirà en una mercaderia objecte d'intercanvi per diners i l'hem defesa com a un bé innegociable que es troba per damunt de qualsevol interès crematístic. Qui pretén enfrontar el dret de tots els ciutadans a un medi ambient net amb eï salari del treballador d'una indústria contaminant, oposant ecologia a dret al treball, només són sòrdids negociants que inventen aquest discurs fals com a coartada deiseu enriquiment a costa de la salut dels propis treballadors d'aquestes indústries. Volem dirigir els nostres esforços cap als poders públics, que tenen l'obligació de crear les condicions perquè esproduesca de manera racional, segons vertaderes necessitats del conjunt de la societat i sense que es contamine la terra, l'aire o l'aigua, ni es pose en perill el fràgil equilibri de la natura de la qual tots depenem. Els enemics dels treballadors de la Central Tèrmica d'Andorra o de les mines de.lignit de Terol, o de qualsevol altra indústria contaminant, no som els ecologistes ni els ajuntaments de dues comarques pobres com ara els Ports i el Maestrat, sinó aquells que han fet dependre l'economia de Terol d'activitats tan nocives com aquestes, que suposen l'abocament a l'atmosfera de més de 600.000 tones anuals de diòxidde sofre. És just que els pobles defensen el seu dret a respirar aire net i a beure aigua no contaminada. És just oposar-se a l'enverinament progressiu del nostre hàbitat. La reivindicació del lloc de treball no es pot construir sobre la destrucció del medi: açò significa pa per avui i la misèria de les malalties i la fam per a demà. ENDESA ha de deixar de contaminar, i qui ha creat una dependència tan forta de l'economia d'aquella província ha d'assumir les seues responsabilitats i resoldre tots els problemes que ha originat i, més encara, quan aquests problemes tenen solució. Informes tècnics demostren que la Tèrmica d'Andorra podria seguir funcionant sense contaminar amb la instal·lació de les corresponents mesures correctores. Aquestes mesures són obligatòries per a Espanya en aplicació de les directives medioambientals de la CE. La nostra conclusió és que ENDESA ha d'invertir en la Central per corregir els seus efectes contaminants o, dit d'una altra manera, ENDESA ha de pensar més en la salut dels ciutadans i en l'equilibri de la natura i subordinar aquests objectius als seus beneficis empresarials. Fets aquests aclariments, pensem que no hi ha motius per llançar insults ni acusacions contra els ecologistes i us proposem bastir una relació cordial per a l'intercanvi d'opinions sobre aquests problemes comuns. A l'espera de la vostra resposta: Salut i bon ambient!. ASSEMBLEA D'ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ

Es confirma la càrrega política en el judici contra Endesa Com ja sabeu el Fiscal General de l'Estat anterior obligà al de Castelló a retirar de l'Escrit d'Acusació al director d'Endesa, Feliciano Fuster, deixant només com a inculpats tres càrrecs subordinats. Ara, resulta que els Ajuntaments afectats han copiat literalment -amb faltes d'ortografia incloses- en el seu Escrit de Qualificacions Prèvies l'escrit de la Fiscalia, amb la qual cosa perillen les possibles indemnizacions que pogueren derivar-se del porcediment judicial. Imaginem que el motiu podria ser el fet que hi haja possibles negaciacions al margen del procés

A propòsit de la protecció per a la marjal de Pego-Oliva Carta oberta al President de la Generalitat raons perquè els límits fixats pel projecte de Decret no responen a les necessitats requerides per l'ecosistema a protegir; hi hadues zones previstes -la A i la B- delimitades percriterisfoscos, jaqué no hi existeixen diferències que justifiquen aquesta zonificació que ens sembla artificiosa; de moment, davant la manca d'informació que hi ha no podem ser més precisos. Segon Amb aquestes determinacions, és evident que el Decret en projecte no acompeix l'objectiu que li assenyala la llei de Paratges Naturals, i contravé, a més a més, l'acord de les Corts Valencianes de 25 de febrer de 1992 que diu textualment: «Les Corts Valencianes insten el Consell perquè la normativa de protecció de la marjal de Pego-Oliva contemple un tractament integral del conjunt de

la zona sense restriccions, a fi que es puga garantir la seua pervivència i regeneració». Tercer Sent l'esmentat Decret un acte administratiu amb caràcter de disposició general que afectarà a drets i obligacions de persones i entitats concretes, no s'ha sotmès al tràmit d'informació pública, impedint, per tant, que ciutadans i entitats interessades en la conservació dels espais naturals en general, i de la marjal de PegoOliva en particular, puguen accedir a la documentació que ha servit de suport a la redacció de l'esmentada disposició. Una vegada més, una qüestió d'interés públic s'amaga a l'opinió pública: la regulació del règim jurídic d'un territori de la importància de la marjal de Pego-Oliva es fa menystenint allò disposat en

l'article 105 de la Constitució que fa referència a l'audiència als ciutadans. És de dubtosa legalitat, a més d'una manca absoluta de sentit comú, que sent legalment obligatori el tràmit d'informació pública pertal d'aprovar i modificar instruments d'ordenació territorial com ara els plans d'ordenació urbana municipal, no se li done un procediment semblant a una disposició administrarivadel Consell, que modificarà -en el cas del Decret en qüestió- els PGOUs d'Oliva i Pego, amb la consegüent creació d'un nou règim jurídic per un territori de considerable extensió. Quart També resulta curiós, i digne de subratllar, que el Decret no incloga entre els membres de la futura junta rectora del paratge cap representant d'associacions ecolo-

gistes. Es tot un símptoma del respecte dels redactors del projecte envers les entitats ciutadanes que han treballat i treballen per la preservació d'aquest i altres paratges. Per tot això, Sol·licitem Primer: Que s'admeta el present escrit i, amb els tràmits previs escaients, s'òbriga un període d'informació pública on els ciutadans i entitats interessats en el futur de la marjal de Pego-Oliva, puguen conèixer i examinar la documentació que ha servit per redactar un Decret tan defectuósi, en aquest sentit, aportar les corresponents suggeriments i propostes. Segon: Que en qualsevol cas, es rectifique l'actual proposta de Decret i es redacte un de nou, d'acord amb allò indicat en l'acord del Plenari de les Corts Valencianes de 25 de febrer proppassat. VALÈNCIA, 8 D'ABRIL DE 1992

MARÇ - ABRIL 92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

FESTA AL PARC DE BENICALAP

CONCURS FOTOGRÀFIC ORGANITZAT PER: ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRó

DIA 3O DE MAIG

ORGANITZADA PER ACIÓ ECOLOGISTA AGRÓ AMB MOTIUDE LA CONFERÈNCIA DE RIO 92

«EL COTXE DESTRUEIX LA CIUTAT» BASES - 92 1.- Podran participar-hi tots aquells que ho desitgen, tant afeccionats com professionals de la fotografia. 2.- Hom podrà presentar un nombre il.limitat de fotografies. 3.- Els treballs seran lliures de tècnica, amb unes mesures de 30 X 30 cms.

JORNADES DE DEBAT

màximes

4.- El tema obligatori serà:

PEL R E C » DELS RESIDUS

EL COTXE DESTRUEIX LA CIUTAT 5.- Els treballs fotogràfics es lliuraran a LA CASA VERDA. C/ Portal de Valldigna, 15, baix. (46003- València). Tf. (96) 391 78 64. La data límit per lliurar-hi els originals serà el 21 de maig. Podeu passar-vos de dilluns a dijous de les 18 a les 21 hores.

SAGUNT, DEL 11 AL 16 DE MAIG

6.- Les fotografies s'exposaran a LA CASA VERDA del 25 al 29 de maig de 1992. 7.- Els premis es lliuraran en un acte públic que hom celebrarà el divendres 29 de maig, a les 20'30 hores a LA CASA VERDA. 8.- Els premis seran: 30.000 pts. per a l'autor de la foto guanyadora. Tres accèsits de 5.000 pts. cadascun. 9.- La fotografia guanyadora romandrà en propietat dels organitzadors, els quals la podran utilitzar quan ho creguen adient. Els accèssits i la resta de les fotografies presentades podran ser retirades a partir del dilluns 1 de juny de 1992. 10.- La participació en el concurs suposa l'acceptació d'aquestes bases.

EXPOSICIÓ I MOSTRARI DE PAPER RECICLAT Dimarts 12 Dimecres 13 Dijous 14 Divendres 15 Dissabte 16

XARRADA TALLER TAULA REDONA TALLER TALLER

"RESIDUS, RECICLATGE I ECOLOGIA1 'EXPERIÈNCIES DE RECOLLIDA SELECTIVA" "EL PROBLEMA DEL FEM" 'REALITAT I MENTIDA DELS PRODUCTES VERDS" "COM FER PAPER RECICLAT" {A les 11 hores)

TOTS ELS ACTES TINDRAN LLOC A LA CASA DE CULTURA DE PORT DE SAGUNT, A LES 7 DE LA VESPRADA. ORGANITZA: ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sagunt

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

JUNY - JULIOL 92

J U N Y - J U L I O L 92

El delegat del Govern aplica la «Llei Corcuera» a l'ecologisme Ja tenim algunes de les conseqüències pràctiques que el Govern Espanyol ha tret de la Cimera de la Terra que acaba de finalitzar a Rio. Ironies a part, sembla increïble, i d'una gravetat que ultrapassa els límits de l'ecologisme, que el «governador civil» de torn aplique unes mesures contra manifestacions pacífiques; unes mesures que, en el seu moment (açò van predicar...), es difongueren a la societat com a encaminades a combatre el terrorisme i els narcotraficants. Sembla un trist sarcasme que un Estat, tan primmirat en argumentacions processals en casos tan greus com els dels Naseiros, Palopes i Filesos, impose unes dures sancions econòmiques contra ecologistes que es manifestaren pacíficament i sense aldarulls contra la inseguretat ciutadana i el perill que l'energia nuclear representa per a tota la societat. I el remat de la mofa processal apareix quan alguns dels destinataris de les missives del «governador civil» (Secció de Drets Ciutadans, segons la citació) ni tan sols estaven presents en la marxa contra

Cofrents del dia 31 de maig passat que origina les sancions. Si tenim en compte que les forces d'ordre públic no demanaren la identificació a cap dels participants en la marxa a Cofrents, resulta evident que la posterior «identificació» dels «infractors» sols ha estat possible combinant les filmacions de vídeos amb un fitxer policíac d'ecologistes que obre en poder de l'autoritat «competent». Fitxer utilitzat de manera obtusa pel governador, com demostra el fet d'enviar les multes a persones que ni tan sols hi anaren. L'arbitrarietat com a norma Resulta difícil d'empassar-se que «en democràcia», per utilitzar una falca tan volguda de certa classe política, es puguen aplicar multes tan greus com les previstes en la Llei Corcuera, sense intervenció de l'aparell judicial, basant-se en càrrecs tan arbitraris com ara «la incorrecció envers les forces de seguretat de l'Estat». Perquè, aleshores, qui defineix què és una incorrecció contra les FOP?; potser passarà allò de Woody

Alien: «li vaig fotre un bon colp d'estómac en el seu puny». Com a mostra tenim les multes enviades a sindicalistes de CCOO (alguns d'ells membres d'Acció Ecologista Agró) que han estat sancionats després d'haver patit una repressió indiscriminada el dia de la vaga general del 28 de maig. Vés per on acaba la llei contra els «narcos»... Qui atempta contra la seguretat ciutadana? La seguretat ciutadana no està amenaçada per una manifestació pacífica -un dels drets constitucionals bàsics- contra l'energia nuclear sinó per una instal·lació nuclear perillosa, com demostraren els casos de Txernòbil, a l'Est, i Harrisburg, a l'Oest; una central que produeix una gran quantitat de residus nuclears; deixalles radioactives que, ara per ara, no se sap com tractar-les. La pròpia Central esdevindrà d'ací a poc un immens cementiri quan s'acabe la seua vida útil i haja d'estar custodiada (per la Guàrdia Civil?, pagada pels xavos del contribuent?) durant desenes d'anys.

Després de Rio: què? Després de xàfec informatiu de la Cimera de/per al per la Terra de Rio de Janeiro, cal preguntar-se en què quedarà tot el que s'hi ha escoltat, quines coses romandran i quines tindran validesa per guiar les passes futures del moviment ecologista. Un fracàs? Abans, fóra útil preguntar-se com afectaran els acords adoptats a Rio als diferents agents ambientals. L'Agenda 21, la Declaració de Rio i els diferents acords adoptats pels Estats, tenen poca traducció pràctica per als col·lectius socials que vénen desenvolupant una activitat continuada en defensa del medi ambient. De cara als Governs, els acords de Rio de Janeiro sols serviran perquè se senten més pressionats a adoptar i incorporar criteris ambientals a llurs plans d'actuació, que no és poc. Per als ecologistes, Rio donarà suport a la seua actuació. En aquest sentit, es pot dir que la Cimera no ha estat un fracàs. Tampoc ho ha estat en la mida

que hi ha quedat palès l'important paper que correspon als moviments socials. La part negativa que ja coneixíem Els Estats i la burocràcia ambiental internacional han acordat dura terme algunes iniciatives «tan aviat com siga possible», un compromís abstracte acompanyat de maquillatge i, com s'ha vist en tota la preparació de la Cimera, els interessos industrials del Nord han condicionat negativament qualsevol tipus de compromís concret. Aquest és el sentit del fracàs de la Cimera, segrestada per les empreses transnacionals: la constatació que els Estats són part del problema ambiental i no part de la seua solució.

Però hi ha parts positives El que més interès té, però, per als sectors compromesos és de saber com pot afectar Rio a la nostra agenda de treball. L'emergència del moviment verd al Sud ha implicat introduir noves propostes com ara l'ecofeminisme, el paper de les comunitats natives o dels sindicats i altres organitzacions socials en la conformació d'una alternativa ecològica a la destrucció ambiental. Es tracta de l'ecologisme dels pobres o dels oprimits. A més a més, la crítica a la proposta de «desenvolupament sostenible», implica la necessitat d'explicar quin tipus de desenvolupament igualitarista proposen els sectors verds i alternatius.

El moviment que ha de moure's Moltes persones poden creure que, malgrat que s'hi ha parlat molt sobre medi ambient, la Cimera de Rio no es tradueix en la multiplicació de persones compromeses en la defensa de la natura; que el pes d'aquesta acció continuaen les mateixes mans. Una certa inèrcia pot evitar la incorporació de noves persones a la tasca ecologista; la pròpia tasca, però, ha de ser revisada. El moviment ecologista necessita adoptar noves formes organitzatives que han d'abordar-se sota el criteri que aquestes són mitjans i no finalitats, que són, en fi, una eina. Per exemple, els col·lectius locals necessiten ser partíceps de l'elaboració global i no han de deixar-la en mans de grups professionalitzats. Açò, tal vegada duga aparellat la necessitat de dotar-se de nous recursos, deixar l'esperit de campanar i preguntarnos sobre el relleu i l'impacte de la nostra actuació. Estem submergits en un conflicte que enfronta l'ecosfera i la tecnosfera. Necessitem guanyar el suport de sectors molt amplis de gent que no té un posicionament ecologista i que només serà re-

ceptiva si utilitzem un llenguatge comprensible que s'allibere, d'entrada, de qualsevol actitud d'automarginació. En aquest sentit, aquells que se senten satisfets de ser «pocs però bons» no han entès què significa la revolució ambiental i el caràcter d'urgència d'aquest conflicte. Un altre aspecte a incorporar a l'agenda «postcimera» és la necessitat que els diferents cossos organitzatius de la revolució ambiental eviten un enfrontament corporatiu o sectari i que cadascú aprofundesca en les seues pròpies propostes. Per aconseguir que la conspiració civil socioecològica avance, són necessaris els col·lectius més variats: des de Greenpeace als Verds, tot passant pels grups d'acció local, sectorial, d'estudi o reflexió (la diversitat és un valor, no una dificultat). Tots han de contribuir, no sols a formular un diagnòstic de la crisi ambiental sinó a respondre a la pregunta de com caminar cap a un desenvolupament que siga sostenible i que es plantege l'igualitarisme, tant interior a cada país, com en la necessària fraternitat amb el Sud. JORDI BIGAS

JUNY - JULIOL '92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

JUNY-JULIOL 1992

Multes contra ecologistes 1 Després de Rio: què? 1 Pego - Oliva 2 Martínez Alier • 3 Pla Hodrològic Nacional 4 L'aigua a les comarques del Sud 4 En pau amb el Planeta 5 Incendis i Restauració Forestal 6 i7 Fons 7 Marjal del Moro 8 i9 Les Rotes 9 Urbanisme alternatiu 10 De Rio a Catalunya 10 S.O.S. Racisme 10 Redissenyar el diseny 11 Productes Biològics 11 Turisme consciente i' responsable 11 Només una Terra, només un País 12 Concurs fotogràfic 12

La marjal de PegoOliva i els ecodesenvolupistes de torn Fa uns mesos, en el transcurs d'un sopar ofert pel president de Colòmbia, Felipe Gonzàlez va realitzar un breu discurs sobre medi ambient i desenvolupament on, per explicar la seua conformitat amb les tesis sobre desenvolupament sostenible de ílnforme Brundtlandt, va posar un exemple: «quan el problema és un enfrontament entre el camperol i la seua supervivència, contra l'ànec i la seua protecció, està absolutament garantit que qui cau és l'ànec i qui sobreviu és el camperol. I jo tracte d'explicar-ho amb absoluta senzillesa perquè tenim algunes zones humides a Espanya que s'estan deteriorant i dessecant... Sí no hi ha una resposta perquè el camperolpuga cultivar i viure dignament, evidentment és l'ànec qui desapareix. Si és compatible que el camperol visca dignament i l'ànec també, és veritat que es manté l'ànec»

ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ associació per a la defensa i l'estudi de la natura al País Valencià

La Ribera Santa Teresa, 2 - 2a.4a. 46600 Alzira (tlf.: 96/2400221)

El Camp de Morvedre Sant Josep, 11 46520 Port de Sagunt L'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 València <tlf. i fax: 96/3917864)

La Safor La Casa Verda Sant Benet, 32 46760 Tavernes de la Valldigna

La Plana Baixa Barranquet, 68-3 Borriana

Dipòsit legal: 1692-1985

Argumentacions insostenibles Estic absolutament convençut que el senyor Gonzàlez no estava pensant en la marjal de PegoOliva, però ja no ho estic tant que el conseller Escarré no haja malinterpretat les coses quan en el projecte de Decret de Declaració de la marjal com a Paratge Natural planteja «establir un desenvolupament sostenible per als habitants d'aquestes poblacions», cosa que traduïda per ell en persona a les Corts Valencianes significa permetre el conreu de gran part de la marjal. L'Informe Brundtlandt -El Nostre Futur Comú- presenta la pobresa com a causa de la degradació ambiental i encoratja el creixement econòmic com a mitjà per solucionar ambdues coses. Aquesta idea, tan discutible, està de moda com ho confirma el senyor Gonzàlez en utilitzar paraules com ara «supervivència», «compatibilitat», «vida digna», etc. La qüestió és: creu el senyor Escarré que aquestes paraules són aplicables a les poblacions de Pego i Oliva?. Més aviat sembla que ens enfrontem a un nou cas del dilema -que els ecotecnòcrates de torn s'entesten a perpetuar- entre conservació i desenvolupisme pur i dur... i ara és quan cau l'ànec! El projecte de Decret esmentat reconeix que la marjal de PegoOliva reuneix els requisits exigits

pel Conveni Ramsar per a declarar-la com a Zona Humida d'Importància Internacional així com també els compleix per a ser declarada com a ZEPA (Zona d'Especial Importància per a les Aus) d'acord amb la normativa comunitària. No obstant, s'hi autoritzaran els conreus, encaraque s'afegesca el sarcasme que no s'hi poden alterar els valors protegits. Que no ha llegit el senyor Escarré el llibre de Rachel Carson, La primavera silenciosa?; J i permeten els seus coneixements d'ecologia defensar la compatibilitat de la flora i la fauna actual de la marjal amb la utilització de plaguicides, herbicides i la resta de parafemàlia química?; <j,vol fer creure als agricultors que podran cultivar el paratge sense fer un ús intensiu de tots aquests productes i sense escometre obres de drenatge?. En definitiva, ^quins interessos està defensant? £0 és que senzillament està seguint les teories del diputat Jaume Castells: «millor taronges que patos»?. Ni ecologia ni economia: un precedent en les Tablas de Daimiel El pitjor de tot és que les propostesd'Escarré suposen, al mateix temps, una irracionalitat ecològica i una irracionalitat econòmica. Citaré, per argumentar la meua afirmació, les paraules del treball de José Manuel Naredo i José

Maria Gascó en Enjuiciamiento económico de la gestión de los humedales. El caso de las Tablas de Daimiel: «La característica dels ja per se escassos terrenys humits o marjalencs -i molt més turbencs- de les zones xèrica i arídica és l'excés de sals, laqualcosafaque aquests terrenys una vegada dessecats solen ser poc aptes per a l'agricultura, i que les migrades collites que s'hi obtenen difícilment arriben a pagar les obres que requeriren la seua posada en conreu. En conseqüència, ni l'escassa importància relativa d'aquests terrenys, ni les especials dificultats que planteja el seu ús agrícola, permeten preveure que llur dessecació suposarà una millora bàsica per a l'economia dels països ubicats en aquestes zones edafoclimàtiques. [...] Ara que s'ha posat de moda la meta del «desenvolupament sostenible» cal presentar el cas dels regadius manxecs com un exemple modèlic de «desenvolupament insostenible». Cas en el qual, desgraciadament, no s'ha plantejat cap opció seriosa que enfronte la conservació dels ecosistemes a llur explotació utilitària, sinó que s'ha dut a terme actuacions que apunten alhora cap a un empobriment ecològic i econòmic. Evidentment, aquestes actuacions s'han recolzat en l'interés dels agricultors per augmentar les seues produccions mitjançant el regadiu, des de mentalitats individuals i simplement extractives o, almenys, ignorants de les conseqüències agregades del seus comportaments». Aquesta «barreja d'ignorància, arrogància, negligència i corrupció», en paraules de Ramon Llamas, catedràtic d'Hidrogeologia de la Universitat Complutense de Madrid, ha dut a les Tablas de Daimiel a la trista situació actual, amb una mínima superfície inundada i sense possibilitat d'aconseguir l'habitual aportació artificial d'aigües del transvassament Tajo-Segura. I tot plegat, per produir més excedents de vi i de dacsa, collites amb una producció compromesa pels convenis entre els USA i la CE. Les Tablas de Daimiel han passat deserelsobreeixidord'unaqüífer a ser el seu albelló. La marjal de Pego-Oliva és encara el sobreeixidor d'un important aqüífer i exerceix una notable funció reguladora sobre la quantitat i la qualitat de les aigües. Ens proposa Escarré seguir l'exemple manxec?. Què passarà ara, quan la CE ja ha donat els xavos per a la protecció de la marjal? Tornant al començament, cal destacar que el discurs de Gonzàlez anava adreçat a reclamarfinançament per a la protecció: «tenim algunes reserves ecològiques extraordinàriament importants (...) cal intentar compartir, i en conseqüència repartir, el pes que suposa la defensa d'un ecosistema raonable que, sens dubte, ens afectarà a tots.» Doncs bé, ara que la Comissió Europea ha anunciat que contribuirà financerament a la conservació de la marjal amb 3 milions d'ecus, (uns 400 milions de pessetes) <i,serà demanar massa que, per una vegada i sense que supose precedent, el senyor Escarré deixe de costat la ignorància, l'arrogància i la negligència i modifique la seua proposta respecte de la marjal de Pego-Oliva?. VÍCTOR NAVARRO MATHEU

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

JUNY-JULIOL 92

Entrevista amb Joan Martínez Alier P.- Ara que ha caigut el mur de Berlín i després de l'ensorrament dels països de l'Est, on penses que han estat més greus les agressions ambientals? R.- A mi em sembla que a l'àrea capitalista; senzillament perquè fa més temps que duren. Com a exemple podríem veure les enormes agressions originades al llarg de tota la colonització americana -que fa 500 anys que dura-. El «descobriment», al cap i a la fi, s'inicià en els començaments de l'època capitalista. Per tant el capitalisme fa més anys que existeix i, a més, ha tingut més expansió econòmica. Als països de «socialisme real» que ja no existeix- hi ha hagut una causa addicional perquè hi hagués agressions: la manca de democràcia -fins i tot la mena de democràcia que hi ha ací-, la qual cosa no ha permès que hi haguessin grups ecologistes que protestessin contra aquestes agressions. Per exemple, abans de Txernòbil no hi havia un moviment antinuclear permès ni a Ucraïna ni a Bielorússia. P.- Com penses que afectarà la desaparició d'aquests països als nous moviments socials? R.-Jo sóc optimista. Precisament un llibre meu recent s'inicia amb aquesta qüestió: ens hem tret un gran pes de sobre perquè des de l'any 17, i després amb l'època d'Stalin, molta gent de bona fe i d'esquerra ha pres com a referència la Revolució d'Octubre. Per tant, durant molt de temps la gent pobra del món ha estat dividida entre els fidels a Moscou i els que seguien altres tradicions, altres resistències sordes. Crec que, com que les diferències socials entre rics i pobres del món estan augmentant, les lluites socials seran més àmplies i es podran vincular molt més a moviments de caràcter ecologista. Algunes d'aquestes lluites ja són i han estat històricament lluites ecologistes, independentment de l'etiqueta. Lluites històriques que, sovint, han estat negligides pels historiadors... P.- Açò enllaça amb el teu concepte d'«ecologisme dels pobres». R.- Aquest concepte també l'han emprat altres persones que en els últims 5 o 10 anys s'han interessat per aquestes qüestions. Crec que hi ha un ecologisme de l'abundància -l'ecologisme que pot haver-hi aquí-, que es fa palès quan veus que l'Albufera l'estan contaminant per residus tòxics, o tens una agricultura que fa servir massa pesticides, o el moviment que hi ha contra les centrals nuclears -que són construïdes sobretot a països rics com França més que no pas al Marroc-; o el moviment contra l'excés d'automòbils per part de la gent relativament rica que en pateix la contaminació -com passa a Los Angeles on tothom té cotxe i qui està contaminant protesta contra la contaminació-. Però, a més a més, hi ha un ecologisme molt més antic -que mai no ha tingut aquest nom perquè la paraula no existia- que és \'ecologisme de la supervivència. En els últims anys n'hi ha hagut

molts exemples i molt coneguts, com ara el moviment de Chico Mendes i els «seringueiros» en defensa de la selva amazònica propugnant-ne un aprofitament sostenible. La raó ecològica estava clarament al costat d'aquest moviment sindical i en contra de les grans empreses ramaderes que volien tallar els arbres i posar-hi quatre vaques. Un altre exemple mundial ben conegut és el moviment chipko a l'índia -a l'Himalaia- quan les dones s'abraçaven als arbres amb una resistència passiva gandhiana per lluitar per la conservació del bosc perquè el bosc té un valor d'ús per a ells, a més de l'explotació de la llenya, centrat en el seu paper regulador. Aquestes dones no sabien d'ecologia científica: estaven fent-la. P.- Hi ha un pont entre l'ecologisme de supervivència i el dels països rics? R.- Crec que en molts ecologistes -per exemple a Alemanya- la seua consciència ecològica potser ha nascut de problemes concrets, d'iniciatives ciutadanes concretes; més tard van confluint una mica en el Partit Verd. Aquestes iniciatives concretes, contra una nuclear, contra una incineradora, són molt locals en començar; més tard, però, quan s'adquereix una consciència ecològica, les persones s'adonen dels problemes globals: que les diferències entre els rics i els pobres tenen un contingut ecològic. I molts d'aquests «verds» europeus són molt internacionalistes; per tant, per la via de \'ecologisme de l'abundància arriben a fer costat a la lluita dels pobres. P.- Hom afirma sovint que són els pobres, la pobresa, qui fa malbé l'ambient. R.- Sí, és la tesi de l'Informe Brundtlandt, El Nostre Futur Comú. Per a mi açò és un document del Nord, socialdemocràta, amb unes implicacions tecnocràtiques i paternalistes: cal el creixement econòmic perquè així els pobres en seran menys i, per tant, contaminaran menys, en comptes de parlar de la redistribució mundial dels recursos perquè els pobres siguin menys pobres i, a més a més, en molts casos d'aquesta manera millorarà l'ambient. Millorarà l'ambient si hi ha redistribució, no solament perquè, per exemple, els pobres podran pagar per tenir més aigua neta, podran cuinar amb gas -en comptes de cremar l'últim arbre o fer-ho amb fems secs com passa a l'índia, amb la qual cosa perden capacitat d'adobar els camps-. El medi ambient i els pobres guanyarien amb la redistribució, però sobretot seria bona perquè els rics serien menys rics i les amenaces més greus a l'ambient vénen d'aquest consum exosomàtic tan extravagant que es fa als països rics. P.- La Cimera de Rio de Janeiro serà un carnaval, tal i com l'heu titulat en la vostra revista? R.- Crec que serà un intent dels líders polítics del món i dels estats -i els estats normalment són enemics del medi ambient, per exemple tenen exèrcits, que són un

dels pitjors agents de contaminació- per apropiar-se del discurs ecologista a causa de la rendibilitat electoral i política d'aquest. Podríem dir: molt bé!, que s'apropiïn del nostre discurs i que es posin d'acord per solucionar problemes globals com ara l'efecte hivernacle i la preservació de la diversitat biològica. Al capdavall, crec que de Rio sortirà una mena d'encíclica, anomenada «Carta de la Terra», que no molesti ningú ni serveixi de gran cosa; en això sí que es posaran d'acord: moltes frases boniques. Dubto que hi hagi acord sobre canvi climàtic i també dubto que hi hagi un bon tractat sobre diversitat biològica. I tant de bo que m'equivoqui! P.- Per què ho veus difícil? R.- Sobre canvi climàtic és difícil que hi haja resolucions conseqüents perquè hi ha uns conflictes distributius entre pobres i rics per poder fer política ambiental. Perquè es diu que ha d'haverhi reduccions proporcionals d'emissions per a tothom i, des dels països pobres s'està començant a dir -més pels grups ecologistes que no pas pels governs-: «nosaltres emetem per persona per sota de la capacitat de regeneració que té la Terra per absorbir aquests gasos; per tant nosaltres no hem de reduir encara, qui ha de reduir sou vosaltres que fa 200 anys que esteu col·locant diòxid de carboni a l'atmosfera». Per exemple, l'informe preparat per la Secretaria del Medi Ambient de l'Estat Espanyol -un informe oficial- diu que les emissions de diòxid de carboni espanyoles augmentaran un 25% en els pròxims anys. Aquest és l'argument que el Govern porta a Brusel·les: «nosaltres encara som pobres, tenim dret a contaminar una mica més». El mateix argument que duen a Brusel·les el porten a Rio; és un escàndol, perquè nosaltres estem quatre vegades per damunt de la mitjana mundial d'emissions. Als Estats Units, com que veuen que açò és un tema complicat guanya adeptes la postura d'alguns economistes que diuen que cal més creixement econòmic per a tothom, també als països rics, i així es generaran unes noves tecnologies, més o menys miraculoses. Respecte a la biodiversitat o diversitat biològica, que és un tema molt americà -del Sud- que és on hi ha més diversitat, opino que la qüestió és que s'ha de preservar aquesta riquesa però em demano qui se n'aprofitarà: sens dubte, les empreses farmacèutiques, químiques del Nord, quan amb enginyeriagenèticafaran uns productes, els patentaran i després els vendran. El concepte de diversitat biològica no és nou, com bé saben grups indígenes de la selva, ells mateixos amenaçats al ritme d'extinció d'un grup cada any: ha desaparegut un grup amerindi a l'Amazonia amb aquesta ritme per terme mig des de començaments de segle. Amb ells se'n van els seus idiomes, el seu coneixement botànic increïble -hi ha gent d'aquests grups que saben 1.500 noms de plantes, quan els nens de Barcelona arriben a una trilogia formada per plàtans, pins i arbres-. En el Sud hi ha la idea d'uns drets de propietat

L'Homenot Joan Martínez Alier no és pas un economista a l'ús. Va contrastar la teoria acadèmica apresa, amb el rostre dur del capitalisme al Sud. Així l'any 1974 publicà «Los huachilleros del Perú» (a l'editorial Ruedo Ibérico). Tres anys després aparegué en anglès «Haciendas, Plantations and Collective Farms». Martínez Alier retrobava al Perú aquella tradició agrària i revolucionària que a la «pell de brau» havia estat foragitada amb la decapitació de l'anarco-sindicalisme per l'exèrcit feixista. Col·labora amb l'editorial Ruedo Ibérico i la seua col·lecció de Cuadernos, on, el 1979, signa un treball amb J. M. Naredo (aquest, estudiós dels balanços energètics de l'agricultura i autor de «La economia en evolución», Siglo XXI, Madrid, 1987), destacant les aportacions del «narodnik» Sergei Podolinsky (1850-91), el pare de l'ecologia energètica humana. Des d'una estricta independència, redacta també una anàlisi del nacional-catolicisme per a El Viejo Topo. L'economia ecològica Als anys vuitantes desenvolupa seminaris i publica contribucions sobre l'anomenada, aleshores, «comptabilitat energètica», tot influït per Nicholas Georgescu-Roegen (l'obra fonamental del qual, «The Entropy Law and the Econòmic Process», roman encara sense traduir). Així va sorgir la seua obra «L'ecologisme i l'economia: Història d'unes relacions amagades» (Edicions 62, Barcelona, 1984; en anglès en edició revisada, 1977, 1992, i en japonès, 1990). _. . _ L'ecologisme popular o ecosocialisme. Aquesta orientació (oberta a l'ecologisme popular o ecosocialisme) permet integrar, a més, altres aportacions (com ara les teories de Cottrell, els Ehrlich, Daly, Commoner, els Odum, Harich, Boulding, Illich), i relacionar-les amb els moviments de resistència popular (des dels camperols llatinoamericans fins el moviment chipkoóe les dones de l'India). Uns altres llibres seus són La ecologia y la economia. Fondo de Cultura Econòmica, Mèxic, 1991, 364 pp., que és una edició castellana revisada de «L'ecologisme i l'economia», signada també per Klaus Schlüpman (físic i historiador de la ciència, estudiós de Podolinsky), i De la economia ecològica al ecologismo popular. Icaria, Barcelona, 1992, 219 pp. En el pensament i l'obra de Joan Martínez Alier (Barcelona, 1939), ahoresd'aracatedràticd'Economia i Històriade l'Economia de la Universitat de Barcelona i membre de Els Verds, s'hi enllacen el mundialisme, l'economia, la utopia i el socialisme. Però no us enganyeu!: Alier amaga sota la toga acadèmica una samarreta de « narodnik» i sota els cantons del birret s'hi entreveu un barret quítxua.

intel·lectual, un coneixement tècnic indígena que s'ha de protegir, perquè si no, se n'aprofitaran altres i aquest saber tornarà en forma de productes cars. A més a més, la diversitat s'ha de preservar no sols pel seu potencial aspecte conòmic, sinó pel dret a l'existència. ha tingut en compte aquestes qüestions; a tot estirar es parla ó'externalitats i de quina manera es poden internalitzar, o sigui assignar preus a la contaminació. En alguns d'aquests temes podem dir que millor açò que res, millor un impost ecològic sobre el consum d'energiaque no res, però pensar que amb açò s'acaba la qüestió és massa senzill! El futur és incert i no el sabem valorar actualment. Moltes d'aquestes externalitats tindran efecte en el futur: el plutoní de Vandellòs I tindrà una vida radioactiva de 24.000 anys. Quin economista

català pot dir «aquest plutoni tindrà _un efecte 'X', valorat en pessetes, sobre els catalans d'ací a 30.000 anys» ? ...entre altres coses perquè ja no hi haurà catalans! Els economistes no es preocupen pel que pugui passar d'avui acent anys; «apliquem una taxa de descompte d ' 1 % i endavant companys!»; els economistes pensen que el futur i la gent que no ha nascut no poden venir al mercat: la ciència econòmica no valora el futur. Moltes vegades la comptabilitat econòmica agrega coses que s'haurien de restar, perquè se sumen les despeses que es fan per protegir la població i el medi contra l'economia: els filtres que s'han de posar a la Tèrmica d'Andorra se sumen a la producció quan hauria de ser a l'inrevés. També se suma el cost del petroli, som si l'haguéssim fabricat nosaltres!

JUNY - JULIOL 92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

Algunes consideracions El Pla Hidrològic Nacional Un document que marcarà els sobre la situació de usos de l'aigua a l'Estat Espanyol l'aigua a les comarques del Sud Fins ara, en el món de l'ecologisme no se li ha donat la importància que mereix al Pla Hidrològic Nacional. Ara que comença a eixir a la llum, la necessitat d'un estudi seriós es fa imprescindible

s'han convertit en una «basseta». Açò no presentaria massa problemes si no fos per la mala distribució de l'aigua a nivell mundial i perquè els que en tenim unacerta abundància ens dediquem a embrutar-la i malbaratar-la.

Els ulls posats en l'aigua L'aigua sempre ha estat un tema d'actualitat. Quan no són les possibles extraccions al Pinar de Camús, és la salut de l'aqüífer del Molinar, la contaminació dels pantans de Tibi, d'Elx, de Beniarrés, etc. Els presidents de les confederacions hidrogràfiques del Duero, Guadalquivir, Xúquer i Segura feren, darrerament, una clara advertència: si no hagués plogut a la primavera hi hauria un greu problema d'abastiment a les poblacions que utilitzen l'aigua dels embassaments d'aquestes conques, els quals es troben al 40% de mitjana de la seua capacitat, aproximadament a 14.000 Hm. menys que altres anys. No hem de perdre de vista que al voltant d'un 40% d'aquesta aigua no serà utilitzada, tant pel que fa a l'evaporació com a les fuites per les xarxes de conducció. Com veiem, malgrat les últimes pluges, la cosa és ben seriosa. No podem consolar-nos amb rogatives, ni esperar que el castell de festes d'Alcoi pugar ser utilitzat per atraure la pluja allí on calga. La cosa no està com per a fer broma.

País Valencià en temin set, i altres estan en fase de construcció o en projecte. Per cert, un d'ells, si la cosa no s'evita, serà ben prop de nosaltres, s'ubicarà entre els termes de Castalla i Biar, per allò de si les aigües del Pinar de Camús no van als camps de golf, els camps de golf aniran als aqüífers. Fa ben poc, el senyor Pedró Barrios, regidor de turisme d'Oriola i diputat provincial del PP, feia, en un diari provincial, una clara apologiad'aquesttipusd'instal·lacions esportives per a la gent d'alt standing\, fins i tot, parlava de la gran funció ecològica que, segons ell, tenen. Doncs bé, ni el fals benefici ecològic, ni tan sols la vessant esportiva: són altres raons, bastant més crematístiques. Quan s'exhaureix el litoral com a font d'especulació, els promotors urbanístics fixen els seus ulls cap a l'interior, principalment cap a les finques qualificades com a agrícoles, rústiques o forestals, i que segons els PGOU locals no són urbanitzables, la qual cosa facilita que l'adquisició siga a preus força barats. Ara resta aconseguir que l'ajuntament corresponent requalifique el sòl. La cosa no resulta massa difícil. El reclam legal que representen els impostos d'un camp de golf, més la promesa de crear fortes infrastructures, nombrosos llocs de treball, etc... fan que la temptació siga irresistible. Tot això, en el millor dels casos; en el pitjor, simplement els promotors i els polítics són una mateixa cosa.

Uns en tenen més que altres Segons la UNESCO, el volum d'aigua és baix en el 40% dels països i que, quan acabe el segle, aquest grup haurà augmentat fins incloure'n el 60 %. A més a més, la sisena part de la humanitat viu a zones àrides o semiàrides, amb climes càlids i secs, com és el cas del nord de Kenya, Somàlia, Etiòpia, Uganda, etc... Si acceptem com a vàlid que una persona necessita al voltant de 5 litres d'aigua diàriament per a subsistir, hem de dir que els habitants dels països del Tercer Món no arriben a aquesta quantitat, mentre que als que viuen a les grans ciutats dels països desenvolupats se'ls escapen entre 200 i 400 litres per les clavegueres per persona i dia. Després d'aquesta petita anàlisi, podem dir que l'aigua és realment un bé escàs i que, a més a més, com passa amb altres recursos naturals, se'n fa un ús clarament insolidari.

Hi ha aigua per a tots? Malauradament quasi sempre que parlem d'aigua, l'associem amb escassesa, contaminació, malbaratament, etc. Però és, veritablement, un bé tan escàs? Les 3/4 parts de la superfície del nostre planeta -el planeta blausón d'aigua. Els científics afirmen que en tenim uns 1.360 milions de quilòmetres cúbics; és a dir, uns 300 milions de metres cúbics per càpita, l'equivalent a cent estadis de futbol plens d'aigua. Hem de tenir present, però, que d'aquesta quantitat, el 97% és la salada dels mars i oceans que, ara per ara, és inutilitzable. De la quantitat que ens restaria, el 90% és glaçada, tant als casquets polars com als glaciars de les altres muntanyes. I per això, els centenars d'estadis

Golferies Davant d'aquesta crua realitat, caldria preguntar-se quina és la política del govern del PSOE pel que fa a la potenciació de l'estalvi i a la conscienciació per preservar aquest recurs tan insubstituïble per a la vida. Doncs bé, tot al contrari de com hauria de ser. Entre altres decisions irresponsables, darrerament s'està potenciant l'anomenatturisme de «qualitat» -llegiu camps de golf-. Ja, a finals de l'any 1986, la subdirecció general de l'«lnstituto de Estudiós Turísticos», depenent del corresponent Ministeri, assenyalava la necessitat de construir a l'Estat Espanyol més de 250 camps de golf abans de l'any 2000. Sols a les comarques del sud del

Un Pla que ve amb retard En la propera tardor, dos anys després del termini anunciat, està previst que entre en discussió el Pla Hidrològic Nacional. Quan s'aprove, tindrà caràcter de Decret-Llei i manejarà uns recursos estimats en 2 bilions de pessetes. L'aigua ha estat, en la major part de les regions de l'Estat, un bé apreciat degut a l'escassesa endèmica de moltes zones. Malgrat açò, no sempre ha tingut el seu correlat de valoració en preus de mercat: en alguns usos i activitats productives, l'aigua ha estat malbaratada en tindré uns preus molt baixos; en algunes zones de regadiu, però, l'aigua es paga a preu d'or. El Pla, acabat de redactar en els aspectes fonamentals, té un termini d'aplicació que finalitzarà en l'any 2010; s'hi contemplen dues etapes de 10 anys cadascuna. Com és lògic, el Pla està subdividit en els corresponents plans que afecten a les diferents conques geogràfiques i un pla interconques que tractarà de corregir els desequilibris globals. Aquests desequilibris peninsulars solen tindré unes clares diferències interregionals, malgrat que en determinats anys, com l'actual, la pluviometria pot afavorir espectacularment regions habitualment demandadores d'aigua. Corregir aquests desequilibris serà una tasca delicadíssima, ja que molts polítics veuran un terreny abonat per a la demagògia electoralista de tot tipus.

Si després de llegir aquest article, algun ciutadà pren consciència de la gran problemàtica que representa fer un ús inadequat dels recursos naturals, com és el cas de l'aigua, i que la construcció desmesurada i incontrolada de camps de golf representa un nou assalt per a la nostra maltractada natura, l'objectiu haurà estat acomplit.

Segons la Declaració d'Intencions dels redactors del document, l'aigua no és un bé tan escàs a l'Estat Espanyol com hom pensa habitualment, ja que només s'aprofiten 40.000 Hm 3 dels 100.000 Hm3 d'aigua que cauen sobre la Península. Els problemes Els problemes potser no estiguen en el volum total de l'aigua a utilitzar a curt termini, tot i que les demandes d'aquesta creixen de manera espectacular, sinó en la seua distribució i usos; per exemple, i com ja hem comentat en diverses ocasions al Butlletí, hi ha comarques del País Valencià molt deficitàries, però també és veritat que no es poden construir milers de xalets amb piscina en zones que no tenen aigua. O tractar de fer camps de golf a tutiplé en zones de sequera habitual. Per no parlar de la greu contaminació d'aqüífers per una utilització indeguda dels fertilitzants en l'agricultura o de la sobreexplotació generalitzada d'aqüífers, com en el cas dels famosos núm. 23 i 24, situats sota terres manxegues, per posar en funcionament cultius excedentaris. Per acabar aquesta nota breu, voldríem fer una crida a tots els ecologistes valencians perquè estudien a fons el Pla que afecta a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, especialment en temes com el debatut «cabdal mínim ecològic» o l'aprofitament energètic dels pantans existents.

ÀLVAR SEGUÍ LLOPIS (ALCOI)

FULL D'INSCRIPCIÓ

BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Nom

Sonyor/a

i.-fcog.

"C°9·

—

Carrer Codi postal i població

Professió

Adreça: carrer

núm.

Banc Adre

codi postal i població -r«iA««r,

comarca

núm

Agència a:

carrer

núm

codi postal i població H

Telèfon

Compte corrent / Llibreta núm

Observacions

—

Distingits Srs.: ^ ' s Rre9ue c ' u e

Adència

Carrer

núm.

amD

E U 3.000,

de19 Signatura

Compte corrent/ Llibreta núm. d ] 1.100

9uen.

càrrec al meu compte i fins a nova ordre, els rebuts de pessetes que (periodicitat) . . T r i m e s t r a l els seran presentats per ACCIÓ ECOLOGISTA- AGRÓ. Aprofite l'avinentesa per a saludar-los ben cordialment.

Codi pOStal i població

Quota:

aten

E U 10.000

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

JUNY - JULIOL 92

Tenim un deute amb Barry Commoner

Perfil biobibliogràfic

En pau amb el Planeta Hi ha llibres que dins d'un camp determinat es converteixen en imprescindibles; aquest n'és un: Making Peace with the Planet (Pantheon Books, Nova York, 1990): En paz con el planeta (Trad.: Mireia Carol). Edit. Critica. Barcelona. 1992. 256 pp. Col.: Drakontos, 1. Si estiguérem en un àmbit acadèmic, el llibre que comentem agafaria el cognom de l'autor precedit de l'article: seria «el Commoner». Sense ànims de sacralitzar, ens trobem davant d'una obra que paga la pena de ser llegida, no tan sols per ecologistes en actiu, sinó per tota persona que tinga un mínim d'interés pels problemes que, ara per ara, són les bases que en bona mida determinaran el futur. Les línies mestres de la refexió de Commoner El conflicte Habitem dos móns, l'ecosfera natural i la tecnosfera, regits per lleis diferents i en conflicte. L'enfrontament entre ambdós móns és el que anomenem «crisi ambiental». Pertant, comprendre la guerra entre l'ecosfera i la tecnosfera és l'únic camí cap ala pau amb el Planeta. El fracàs ambientalista L'esforç per solucionar la crisi ambiental ha fracassat. Per exemple, als E.U.A., el Congrés ha ordenat una massiva millora medioambiental. L'Agència del Medi Ambient (EPA) ha ideat mitjans elaborats i detallats per assolir aquesta meta. La majoria de les mesures prescrites s'han posat en marxa, almenys en part. I, malgrat això, gairebé totes les vegades l'esforç no ha pogut ni tan sols acostar-se als objectius. Tant a les columnes estadístiques com a l'experiència quotidiana hi ha proves ineludibles que el massiu esforç nacional per restaurar la qualitat ambiental ha fracassat. Prevenció vs. control Una valoració més acurada del fracàs medioambiental mostra que les escasses millores reals han estat assolides, no pas en afegir dispositius de control o en amagar els contaminants sinó, simplement, en eliminar-los. La prevenció triomfa. Només en els pocs casos en què la tecnologia de producció ha estat modificada -eliminant el plom de la benzina, el mercuri de la producció de clor, el DDT de l'agricultura, els PCB de la indústria elèctrica, les explosions nuclears de l'empresa militar en l'atmosfera- és quan l'ambient ha estat substancialment millorat. La lliçó de dues dècades d'esforços intensos, però fútils, per millorar la qualitat ambiental és clara: quan el contaminant és atacat al punt d'origen pot ésser eliminat; una vegada ha estat produït, ja és massa tard. El fracàs medioambiental, a més a més, ha provocat una segona generació d'errors. Les lleis ambientals dels E.U.A. tenen un defecte bàsic: activen el sistema regulador únicamentquan un contaminant ha pol·lucionat l'ambient, quan ja és massa tard. Aquesta imperfecció s'ha estès a tot un

sistema de regulació ambiental que no pretén d'eradicar la contaminació, sinó reduir-la a un nivell «acceptable». Aquest error original deteriora així mateix la integritat de la ciència, el procés regulador i la política pública. A la fi, un aclaparador llegat de política pública pobra disfressada de ciència i de ciència pobra disfressada de política. Redissenyar la tecnosfera La necessitat de redissenyar la tecnosfera es deriva del fet que les tecnologies de producció de postguerra han expandit l'economia a costa d'una tríade de problemes: menys demanda de mà d'obra (un factor d'atur); més demanda de capital (un factor d'inflació) i molta més contaminació ambiental. Hom potveure els exemples de l'agricultura, de l'energia d'origen nuclear o de la indústria química. Un a l t * element crític és la confiança de les tecnologies postbèl·liques en els combustibles fòssils no renovables. Malgrat tot, l'elecció de les tecnologies de producció està guiada perconsideracions econòmiques, en particular per la pretensió de maximitzar els beneficis a curt termini. Els ciutadans poden triar La solució al nostre espectacular fracàs en netejar l'ambient és la participació pública en les, fins ara, decisions privades de com es produeixen els béns i els serveis. Les campanyes contra les plantes incineradores, el problema de l'eliminació del fem, il·lustra com les forces socials mogudes per preocupacions ambientals poden participar en la veritable elecció tecnològica. L'oposició als incineradors de fem ha donat lloc a un escenari per a l'exercici de la democràcia, i ha generat debats al voltantdedecisionsordinàriament preses sense cap discussió pública. Per a competir amb els incineradors, el reciclat ha d'ésser intensiu, és a dir, adreçat a tots els components recicables. El reciclatge intensiu confia en la previsió de la contaminació; els incineradors en l'inútil control. Població i pobresa En síntesi, la crisi ambiental s'origina en la tecnosfera, no en l'ecosfera natural. No n'és la causa clau l'augment de la població. La crisi de la població mundial,

que és el resultat últim de l'explotació de les nacions pobres per les riques, hauria d'ésser resolta tornant als països pobres una part suficient de la riquesa que els fou arrencada per donar a la seua gent tant la raó com els recursos per limitar voluntàriament la seua pròpia fecunditat. L'acció ambiental El fet d'assolir l'objectiu de la prevenció de la contaminació depèn de la intervenció social en el control, fins ara privat, de la tecnologia de la producció, la qual cosa explica per quina raó el considerable esforç per millorar l'ambient ha tingut, fins ara, tan poc efecte. Per això, reorganitzar la societat amb línies ecològicament correctes és desafiar les empreses. Enfrontat al poder empresarial, el moviment ecologista s'ha dividit en dues vies: una blana, centralitzada i burocràtica; una altra dura, perifèrica i popular. Si la prevenció és l'única estratègia efectiva, és clar que són les organitzacions populars les que es troben avui en la punta de llança del creixent moviment públic per acabar amb la crisi ambiental. Les transformacions en la producció necessiten d'una base tecnològica que ja està, en gran part, a l'abast. Els objectius de transformació de les tecnologies productives són: 1.- previndre la contaminació local deguda als sistemes de producció 2.- impedir els efectes, ambientals potencials en tot el món, com ara l'escalfament global i la destrucció de l'ozó estratosfèric; i 3.- accelerar el desenvolupament ecològicament apropiat als països en vies de desenvolupament. Els sistemes tecnològics que s'han d'introduir (agricultura, indústria, producció d'energia, transport) són, a la llarga, econòmicament més productius. En defensar els canvis en la producció, el moviment ecologista assoleix una base comuna amb la resta de moviments emancipatoris (contra la discriminació racial, de les dones), ja que cadascun d'ells sosté una relació fonamental amb el control de la producció. Amb tot i això, s'obri un espai per a l'esperança: la història recent ens aconsella d'esperar allò inesperat de l'impuls innat per estendre la democràcia; vivint en un moment de la història com aquest, fóra insensat -i de fet, indigne- per la nostra banda descartar com una il·lusió la idea que la democràcia ambiental i econòmica puga fer-se realitat posant en pràctica el control social de la producció.

Barry Commoner és un biòleg nord-americà, fundador i director del Centerforthe Biologyof Natural Systems (CBNS), un institut d'investigació que també té com a un dels seus objectius ajudar les comunitats a resoldre els seus problemes ambientals i energètics. El CSA/Sfou fundat cap al 1966, el mateix any que va aparèixer la seua obra, Ciència i supervivència (versió cast. Plaza & Janés). Amb tot, assoliria renom amb el seu treball El cercle que es tanca {The Closing Circle. Knopf, Nova York, 1971; vers. cast. El circulo que se cierra. Plaza & Janés, Barcelona, 1973,1978) [Fons de documentació de La Casa Verda, núm. 0056]. Les tesis de Commoner (la crisi de l'ecosfera s'origina a la tecnosfera i depèn de les tecnologies de producció; els mateixos sistemes de producció que han generat l'enorme riquesa dels E.U.A. són també responsables dels actuals nivells excessius de contaminació ambiental) s'enfrontaven amb les de Paul Ehrlich i el seu llibre La bomba demogràfica (The Population Bomb), segons el qual la principal amenaça medioambiental derivava del creixement de la població. La polèmica Commoner-Ehrlich va impulsar, sens dubte, el debat al si del moviment ecologista dels anys 70 (en tenim un resum en el llibre d'Andrew Feenberg: Màs allà de la supervivència. El debaté ecológico, Tecnos, Madrid, 1982). A la fi d'aqueixa dècada, Commoner va publicar diversos treballs sobre energia: L'escassesa de l'energia (1977, vers. cast. Plaza & Janés), The Polítics of Energy (Knopf, Nova York, 1979), Energies alternatives (vers. cast. Gedisa, Mèxic, 1980, 1985, de la vers. italiana ed. Riuniti, 1978) [Fons de Documentació, núm. 0460]. El seu compromís polític restà clar en presentar-se a les eleccions presidencials nord-americanes l'any 1980 per l'anomenat Partit dels Ciutadans. Durant els anys 80 ha estudiat els problemes ambientals derivats dels incineradors, assumpte al qual dedica el cap. 6 del llibre.

Suggeriments polèmics Heus ací alguns fracments polèmics i incitadors al debat de «En pau amb el Planeta»: * El simplisme dels «drets» animals «Si s'ignora la tecnosfera, la crisi ambiental pot ser definida en termes purament ecològics. En aquest cas, els éssers humans són considerats com una espècie peculiar, única entre els éssers vius, que està condemnada a destruir el seu hàbitat. Simplificada d'aquesta manera, la qüestió atreu solucions simplistes: reduir el nombre de persones, limitar llur participació dels recursos naturals, protegir tota la resta d'espècies de l'intrús humà dotant-les de «drets».» (pàg. 22) * Hi ha tecnologies compatibles amb l'ecosfera «Malgrat que gairebé tots els aspectes de \'actual tecnosfera són antiecològics, hi ha tecnologies que -encara que han estat poc emprades fins ara- són compatibles amb l'ecosfera.» (pàg. 23) * És possible l'automòbil verd «En la indústria de l'automòbil també és possible una remodelació ecològicament orientada. Pot construir-se un motor no contaminant. El motor de càrrega estratificada.» (pàg. 98) * El NAMC («no al meu corral») és un mite « Els experts en relacions públiques de la indústria dels incineradors han creat l'enginyós terme NAMC (no al meu corral), per convéncer-nos que l'oposició als incineradors és simplement una actitud innata, estreta de mires, davant qualsevol intromissió desagradable al veïnat, un impuls genèric per mantindré qualsevol cosa desagradable fora del nostre pati de darrer (...) Tanmateix, resulta que el NAMC és un mite.» (pàgs. 118-119) * Versus el Club de Roma i altres teòrics dels «límits del creixement» «La postura dels «límits del creixement» es basa en una seriosa equivocació sobre l'ecosistema global. Es fonamenta en la idea que la Terra és com una nau espacial, un sistema tancat, aïllat de totes les fonts externes de sustent i necessàriament sostinguda únicament pels seus propis recursos limitats. L'ecosfera, però, no és, de fet, un sistema tancat i aïllat, ja que depèn totalment de l'enorme flux d'energia procedent d'una font externa, el Sol.» (pàg. 141) * Versus P. Ehrlich i altres teòrics de la població com a origen de l'amenaça ecològica «Crec que si la causa original de la crisi de la població mundial és la pobresa, per acabar amb ella hem d'abolir la pobresa. I si la causa de la pobresa és la distribució excessivament desigual de la riquesa mundial, per acabar amb la crisi de població, hem de redistribuir l'esmentada riquesa, entre les nacions i dintre d'elles.» (pàg. 161) * Versus la hipòtesi Gaia i altres de semblants «Moltes organitzacions ambientalistes... malgrat l'evidència que la crisi ambiental té el seu origen en la tecnosfera, busquen la solució en l'ecosfera... Alguns dedueixen la conclusió que la millora ecològica exhorta l'espècie humana a renunciar en particular al seu domini sobre la resta de la natura, a reconèixer en particular els drets d'altres espècies animals (habitualment limitats a vertebrats de ploma i pèl) i, prou sovint, a reforçar aquesta renúncia amb un compromís espiritual en la primacia del Planeta, de vegades exemplificat per una deessa, Gaia, sobre les persones.» (pàg. 164) * Versus el desenvolupament «sostenible».«No hi ha cap forma de reorganitzar la societat segons unes línies ecològicament encertades sense desafiar directament les poderoses forces políticament conservadores -parlant més clar, les empreses- que avui controlen el sistema de producció. Aquest és, com hem vist, la conclusió bàsica que neix de l'esforç per resoldre la contaminació ambiental desenvolupat durant les dues darreres dècades.» (pàgs. 165166)

JUNY - JULIOL 92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

El Pla de la Conselleria de Medi Ambient per a la lluita contra els incendis forestals

Millor però insuficient Amb el nom de «Pla Estratègic de Millora i Restauració Forestal. 1992», la Conselleria de Medi Ambient ha fet públic recentment el seu projecte de lluita contra els incendis per a enguany. Es tracta d'un document extens (50 pag.) acompanyat de diferents mapes i que és a l'abast al Fons de Documentació de la Casa Verda. A continuació us en fem un breu resum i una primera valoració.

El contingut del Pla El Pla consta d'una Introducció justificativa i cinc parts que repassaré breument. Part I. Prevenció

S'hi inclouen uns «treballs de silvicultura» bastant preocupants i que després considerarem. També s'hi fa referència als «Plans Comarcals» de defensa contra els incendis, com a peça clau de l'estratègia contra els focs. Quan s'acaben els 8 en projecte, en totalitzaran 14 per al conjunt del País Valencià. Aqueixos Plans consten d'estudis, cartografia, inventaris de recursos, accions preventives i de lluita, etc. Un altre apartat és el de la «Vigilància Dissuasòria», tant terrestre com aèria. Les novetats són l'entrada en servei de 55 patrulles mòbils formades per agents forestals i vigilants contractats i 3 helicòpters (un per província) cadascun amb una brigada d'intervenció ràpida. La millora del sistema de previsions metereològiques i una Campanya de Conscienciació Ciutadana, complementen els aspectes dedicats a la Prevenció. Part II: Detecció Es tracta d'ampliar la xarxa de punts fixos de vigilància (torretes, casetes) fins a 67; amb la novetat que alguns d'aquests tindran vigilància les 24 hores del dia durant els mesos de major risc, i altres mantindran el servei tot l'any. S'ha establert un telèfon gratuït (el 085) per facilitar els avisos d'incendis per part dels ciutadans. Es parla també de donar més rapidesa a la comunicació de la detecció de focs i millorar els mitjans de detecció (per exemple, en algunes zones experimentals, amb infrarojos). Part III: Extinció Aquest és el capítol que més recursos econòmics s'emporta i el més desenvolupat. Inclou mitjans aeris (9 helicòpters), 10 avions lleugers i 1 hidroavió) i mitjans terrestres. En aquest segon apartat es comptarà amb 75 brigades (18 d'elles estables tot l'any) amb vehicles autobomba (18 de la Conselleria i 19 de la Diputació de València), vehicles de transport, maquinària pesant, etc. També s'hi fa referència als quadres tècnics, a cursets de formació per a forestals, a les brigades i voluntaris, als equipaments, al material de comunicació, etc. Sense concretar massa, es fa menció a dedicar una «inversió apreciable» a la xarxa viària, la qual cosa fa témer que es puguen construir més pistes forestals.

Les valoracions A l'hora d'entrar a fer anàlisis i valoracions dels projectes i actuacions de l'Administració referits a la política forestal, cal matisar que les declaracions d'intencions i els plans genèrics poden presentar una orientació acceptable, i hi ha punts que podríem subscriure plenament; però que la pràctica real a les nostres muntanyes continua sent, en general, llastimosa, plena de desficacis i ineficaç (si del que es tracta és de protegir el medi natural, és clar!). I açò no sols pel que fa la Conselleria, sinó pel que no fa, i pel que no és capaç d'impedir. Al final d'aquest article tornaré a ocuparme d'aquesta pràctica insatisfactòria, però centrem-nos ara en el Pla en concret.

La campanya de la Coordinadora en Defensa del Bosc ha donat ja certs fruits Si atenem a la lletra del Pla, podríem afirmar que presenta millores significatives en comparació amb anteriors documents de l'Administració Forestal. Aleshores, caldria felicitar-nos del fetque les alternatives i plantejaments que des de fa temps defensem els ecologistes i un sector important de l'opinió pública estiguen recollits, en gran mesura, per la Conselleria. Sembla ja eradicada la pretensió de convertir la muntanya en un gran monocultiu de pins, i sembla també oblidada la producció fustanera com a objectiu orientador de la gestió forestal. Quan es parla de «restauració» i «revegetació» (ja no «repoblació», terme que sembla massa ligat a les plantacions de pins) es parla d'actuar de manera diferen-

ciada segons les àrees, de l'adequació als factors ambientals, de l'ús d'espècies «autòctones» (en concret de «frondoses amb capacitat de rebrotament») sense descartar ni les herbàcies ni les espècies arbustives. També s'hi parla de «tècniques lleugeres» de baix impacte; i que la finalitat és la d'avançar en la successió ecològica de reconstrucció de la vegetació, cap a l'òptim potencial biòtic del territori. És a dir, reconstruir una vegetació forestal pluriestratrificada, amb la corresponent comunitat animal. Com a conseqüència, perseguir la protecció del sòl i la recàrrega dels aqüífers i anar cap a un ecosistema més estable enfront del foc. En definitiva, plantejaments que fa anys que defensem els ecologistes i que implicava que rebíem, de part dels «tècnics» i els polítics de l'Administració, els qualificatius d'«il·lusos», «desinformats», «poc seriosos», etc. També es reconeix en el document analitzat que els mitjans materials i humans destinats a la lluita contra els incendis són insuficients i que cal millorar-los i augmentar-los, així com també que cal millorar la coordinació, la comunicació i la formació tècnica dels que participen en les tasques d'extinció d'incendis.

s'hi aprecien. Per exemple, en la Introducció es fa esment a la «creixent acumulació de combustibles a la muntanya» com un element preocupant. Però, aqueix «combustible» és la vegetacióque protegeix el sòl i el cicle hídric, la vida animal, la diversitat biològica (ara tan de moda) i que constitueix (o esdevindrà) un sistema equilibrat i estable. No havíem quedat que això era bo?. És clar que la vegetació és combustible, però és molt més que això!. En la part de prevenció, junt a altres apartats, s'hi inclouen uns treballs de silvicultura que consisteixen a fer tallafocs i a eliminar la vegetació (en faixes auxiliars poc especificades). En altres articles apareguts al Butlletí ja s'ha discutit la poca eficàcia d'aquestes mesures per detindré el foc, i el gran nombre de contrapartides negatives des del punt de vista ecològic que impliquen (risc

Tot no són flors Tanmateix, encara queden punts negatius en el Pla. De vegades, tenim la sensació que les diferents parts han estat elaborades per persones diferents, amb idees i plantejaments poc semblants, si atenem a les contradiccions que

Part IV: Restauració forestal Aquest és, possiblement, el capítol més seriós, però encara de difícil anàlisi, atès que es tracta bàsicament de projectes i accions experimentals. Caldrà veure'n els resultats més endavant. Inclou un «Programa d'Investigació per a la Restauració de la Coberta Vegetal», que després es comentarà, que consta d'aspectes com ara «Revegetació», «Delimitació de Zones d'Alt Valor Ecològic», «Estudis de Degradació de Sòls», «Erosió», «Tècniques de Repoblació» i «Estudis d'Adaptació d'Espècies Vegetals». També s'hi esmenta la construcció de dos Projectes de Restauració Hjdrològico-Forestal als quals caldrà dedicar atenció i prevenció, ja que inlouen la construcció de camins forestals, dics als barrancs, millora de pastures (?), etc. Aquests projectes estan pensats per a les zones de Xiva-Bunyol i Safor-Serra de les Agulles. Cal estar a l'aguait sobre aquest tema. Part V: Coordinació Finalment, en aquest capítol es fa un repàs del Sistema de Coordinació basat en l'Infova (Pla de Coordinació en la Lluita contra els Incendis Forestals al País Valencià), amb el nexe bàsic de comunicacions ubicat al Centre deCoordinació d'Emergències de la Generalitat. Es consideren els plans locals contra incendis emmarcats dintre .dels comarcals i es parla també de l'avituallament, una de les causes de problemes i disfuncions en molts casos.

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

JUNY - JULIOL 92

Algunes de les novetats del Fons COMMONER, BARRY. «En paz con el planeta». Barcelona, Crítica, 1992, 256 pàg. (Comentari en pàgina 5) d'erosió, interferència amb la regeneració de la vegetació, etc). El fet que, a més a més, una empresa pública s'encarregue de l'eliminació del combustible (o siga, de la vegetació) sembla molt perillós, encara que la tècnica consistesca a trencar branques i branquetes. Aquesta tècnica, a més, produeix una gran quantitat de material molt inflamable.

Seguint les pistes En la part corresponent a la Restauració Forestal apareixen també dos punts preocupants: un d'ells és el tractament de carrasques de rebrot per fer que arriben a un port arbori. Aquesta pràctica ja ve fent-se des de fa anys a diferents llocs del País Valencià. La seua eficàcia no està encara ben provada, tot i que, en principi, pot semblar raonable; tot i això, és secundària en les prioritats enfront a accions més urgents i despeses més necessàries. La seua execució pràctica ha dut efectes molt negatius. Si no es fa amb les màximes precaucions (i, fins ara, tenim exemples del contrari) es pot danyar la resta de la vegetació i, fins i tot, les pròpies carrasques a les quals es vol «ajudar», quan són «podades» amb virulència. Ocorre també que les deixalles de les podes solen restar a terra i formen acumulacions de llenya resseca i molt inflamable. Un altre punt fosc el constituex els projectes de Restauració Hidrològico-Forestals, ja esmentats abans. Aquests inclouen la construcció de dics de gran impacte visual i discutibles efectes ecològics. També apareixen ressenyats de manera sorprenent la «millora de pasturatges» i de la «infrastructura ramadera». El sector ramader està en regressió i caldria donar-li compensacions, ajuts, regular-ne la incidència sobre el medi i cercar activitats alternatives. «Millorar el pasturatge», però, no sembla gens compatible amb la regeneració d'àrees cremades (els 2 projectes pensen aplicar-se a les dues zones més extensament afectades pels incendis de l'any passat) atès que els ramats interfereixen notablement en la regeneració i recuperació de la vegetació... sense mencionar que un sistema clàssic de millora del pasturatge ha consistit (i encara passa avui dia)

a cremar el matoll. També s'inclouen en aquests temibles projectes la construcció de camins forestals, tema que apareix també en altres apartats. Ja s'ha parlat nombroses vegades del perill d'obrir més pistes: greu impacte paisatgístic, importants efectes erosius, increment de la penetració de vehicles, amb el que això suposa de degradació de l'ecosistema i d'increment del risc d'incendis (el 80% provocats o deguts a imprudències). A més a més, de pistes ja n'hi ha massa. Cal intensificar, si de cas, els mitjans aeris en la lluita contra els incendis, i no pretendre arribar amb vehicles fins a tots els racons de la muntanya. Les pistes no protegeixen el bosc: l'eliminen. Per acabar el repàs de les mancances, cal ressenyar que malgrat els increments de personal i material, els efectius continuen semblant escassos. Només un helicòpter per «província» dedicat a la vigilància sembla poca cosa. També els mitjans aeris d'extinció resulten insuficients, malgrat que tothom reconeix la gran importància que tenen en la lluita contra el foc.

Indefinició i inconcrecció Un Pla tan extens, i de vegades concret i detallat, inclou, en canvi, punts que queden molt indefinits. Per exemple, s'hi diu que s'«intentarà» una major rapidesa en la comunicació de la detecció d'un foc, però no es diu com. Es parla de comptar amb l'ajut d'avions privats mitjançant l'acord amb «un» aeroclub... però no es menciona ni el nombre d'avions ni quin és l'aeroclub. També es diu que «seria convenient» restringir

En memòria de , Fernando Gonzàlez Bernàldez

el pas de vehicles en dies de màxim riscd'incendi azonesde la muntanya; la cosa, però, queda així de vaga. Apareix com a «necessari» el fet d'incrementar els vehicles autobomba, però tampoc no es diu en quants, ni com, ni quan.

I les realitats? Després d'aquest repàs al Projecte, que de moment, és encara un paper, apareixen moltes pretensions i objectius raonables. De moment són paraules. I cal recordar fets que estan passant tots els dies a les nostres muntanyes: la zona cremada en l'incendi de Bunyol de l'any passat continua degradant-se. Està prohibit que entre el ramat en les àrees cremades, però l'hem vist entrar-hi. És molt perillosa l'extracció de, fusta cremada emprant maquinària i arrossegant els troncs damunt del sòl sense protecció... però així s'està fent a Yàtova. Continuen obrint-se pistes forestals (que l'Administració autoritza, permet i finança en ocasions) amb importants impactes ambientals (Calderona, Espadà, Alt Palència, Penyagolosa...). Cal que continuem? Continuen existint grans quantitats de munts de llenya seca sota els arbres en quasi tot el nostre territori forestal, la qual cosa constitueix un greu perill d'incendi. En definitiva, cal fer bons plans i projectes; però cal, a més, ser coherents i actuar decididament en la protecció efectiva del medi forestal, cosa que, ara per ara, no passa. CARLES ARNAL

Ens ha deixat un ecòleg i ecologista de primeríssima fila. La ciència ha perdut un gran home i l'ecologisme una gran persona. Fernando no va ser sols el prestigiós catedràtic d'ecologia i home de ciència respectat a tot el món, sinó una persona compromesa com a ecòleg i com a ecologista. La millor manera de retre-li homenatge és la de continuar la seua tasca en la mida de les nostres possibilitats.

ACCIÓ ECOLOGISTA AGRO «Només una Terra, només un País». València, 1992, 112 pàg. Un llibre fet a propòsit de la Cimera de la Terra a Rio. S'hi estudien quatre grans apartats: Diversitat biològica, Contaminació atmosfèrica, Residus i Energia. GREENPEACE. «Guia de Greenpeace sobre la Cumbre de la Tierra. La otra cara de la Conferencia». Madrid, Greenpeace, 1992. Anàlisi crítica de la Cimera que tot just ha acabat i els problemes que no s'hi han afrontat. Inclou les propostes fetes per Greenpeace. URIOS, V. et al.«Atlas de las aves nidificantes de la Comunidad Valenciana» València, Conselleria d'Agricultura i Pesca, Generalitat Valenciana, 1991, 428 pàg. Una obra esperada durant molt de temps i en la qual hi han collaborat molts membres d'Acció Ecologista Agró i de la Sociedad Espafiola de Ornitologia (SEO). Llibre de gran rigor metodològic sobre la distribució de l'avifauna valenciana i el seu hàbitat. Una obra de consulta imprescindible. BUTTON, JOHN. «jHàztelo verde!. Mil ideas para poner ecologia en tu vida cotidiana». Barcelona. Integral, 1990.234 pàg. Guia sintètica de tots els problemes ecològics i la manera en què cada persona pot col·laborar per evitar-los. Idees sobre alimentació, residus, salut, transport, etc. AEDENAT. «Cambio climàtico». Madrid, Aedenat, 1992, 59 pàg. Nou estudi d'un col·lectiu ecologista, en aquest cas un dels més actius de l'Estat Espanyol, i de major interès que altres estudis similars «oficials». Repàs de les causes i conseqüències del canvi climàtic, mesures de prevenció i referència al problema a l'Estat Espanyol. CODA (Comisión de Energia). «Una proposta para el desarrollo de la energia eòlica», Madrid, CODA, 1992, 16 pàg. Estudi sobre la situació de l'energia eòlica a l'Estat Espanyol i a Europa, elaborat per Aedenat a iniciativa de CCOO i UGT per a la CODA. Estudis de costos i una proposta per al seu desenvolupament.

Hi ha èxits difícils de sostenir El Fons, a hores d'ara, atén més consultes que mai... i aquest és precisament el problema que té: una sobresaturació de treball difícil de dur a terme de manera amateur (Quantes biblioteques voldrien tenir el públic del Fons!). Estudiants, especialistes, periodistes, consultes per correu: la paperassa és increïble... i encara com l'ecologisme valencià no «abusa» precisament a demanar recerques bibliogràfiques o dossiers! Si no, no se sap on aniríem a parar...! Per què no col·labores amb el Fons? Quanta gent pensa que hauria de fer alguna cosa pel medi ambient? Uff! És freqüent sentir a dir que les coses estan malament, que diaris i setmanaris no paren de parlar d'allò de Rio, de la degradació ambiental i tot allò i que caldria fer alguna cosa ja... L'endemà tornem a veure les notícies de TV i continua la cançó. Mentrestant, un grup de 6 persones s'ocupen de retallar la premsa, indexar-la i ordenar-la; atendre el correu de cada dia, atendre el públic i les recerques bibliogràfiques, classificar i arxivar tota la resta de documentació (llibres, revistes, articles fotocopiats, tríptics), preparar el banc de dades informatitzades. Ningú no s'ho creu si no ho ha vist: 10 anys pencant desinteressadament perquè el moviment ecologista tinga una base que no siga la dels quatre llocs comuns suats i gastats. * Tu tries Si vols col·laborar amb el Fons, no t'ho penses gens ni mica: és una de les millors maneres d'estar superinformat sobre quantitat de temes d'actualitat. I no et preocupes per la teua disponibiltat de temps: qualsevol aportació, per minsa que siga, ja pot ser important.

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

JUNY - JULIOL 9 2

La pel·lícula imaginària d'un bell paratge

Un any a la marjal del Moro La marjal del Moro és una zona humida situada a la comarca del Camp de Morvedre, forma part del municipi de Sagunt i el terreny, propietat de Siderúrgia del Mediterrani, és procedent d'expropiacions. Actualment, l'indret és declarat com a «Zona de Caça Controlada i Restringida». Encara que no sabem qui, quan i com la controla. A la marjal hi ha una pista d'avionetes il·legal, un bon nombre d'abocadors, també hi ha hagut moviments de terres il·lícits, en zona de domini públic, per alterar el nivell de les aigües a plaer d'arrossers. Fa anys, l'Agència del Medi Ambient va anunciar que declararia la marjal Paratge Natural. Aquesta declaració no sols no s'ha dut a terme sinó que el paratge va cada vegada pitjor. La Marjal té l'ecosistema característic de les marjals litorals formades per les aportacions dels rius que les delimiten. Presenta una línia de costa formada per una platja de graves, segueix una zona de mallada d'inundacions estacionals, una mica salobre i, a continuació, la part més extensa, amb aigües permanents i llacunes envoltades de canyissers. A la platja ja creixen els lliris de mar {Iris sp.) els cards marins (£. maritimum), els cebollins {Asphodelus fistulosus), els margallons (Chamaerops humilis)... A la mallada dominen les salicòrnies i joncars i a les zones més profundes, bogues, canyissos i canyes.

La marjal al llarg de l'any Comença el mesde gener amb la presència de nombroses aus hivernants europees: el coll-verd (Anas platyrhynchos), el xibert {Netta rufina), el bragat {Anas clypeata), el cua de jonc {Anas acuta), el piulo {Anas penelope), la rosseta {Marmaronetta angustirostris); també als fangars hi ha limícoles com ara les judies (Vanellus vanellus), el fusell {Pluvialis apricaria), la bequeruda {Gallinagogallinago),\a\gunttíor\(Tringa totanus), que cerquen el seu nodriment entre el fang. Al llarg de la marjal trobarem els petits passeriformes, aus de petita grandària que s'escampen pels variats hàbitats que el medi els ofereix; el petit mosquiter {Phylloscopus collybita), les afuades piuletes blanques {Motacilla alba), els terrosos titets d'hivern {Anthus pratensis), i la titeta d'aigua {Anthus spinoleta), així com el pit blau {Luscinia suecica), el pit roig (Erithacus rubecula) i una munió de teuladins de canyar {Emberiza shoeniculus) que voletegen sobre l'arròs bord cercant les abundoses llavors. En els matollars més secs mesclats amb margalló, el musqueret cua-llarg {Sylvia undata) fa que escoltem el seu reclam tallant. Grups de granívors, on es barregen els pinsans {Fringilla coebels), els passarells {Carduelis cannabina), els gafarrons {Serinus serinus), les caderneres {Carduelis carduelis), els

verderols (Carduelis chloris), i que es mouen per la línia de costa, són obervats pel botxí {Lanius excubitor) que és a l'aguait posat en els fils de la llum. Per la sèquia passa com un raig una flama blava... és el blauet {Alcedo athis). Un gran nombre d'ardeides, com ara els esplugabous {Bubulcus ibis) i les garsetes segueixen els ramats d'ovelles que brostegen, pugen als seus lloms i es deixan endur. L'agró blau (Ardea cinerea) a la llacuna observa la companyia de les gavines (Larus ridibundus) vingudes del nord on el fred és massa intens. Al cim d'aquesta piràmide alada i dominant-la, el falcó coronat {Circusaeroginosus), el xoriguer {Falco tinunculus), algun arpellat {Buteo buteo) i, de tant en tant, el falcó peregrí {Falco peregrínus) que s'acosta de la propera Serra de la Calderona; i si hi ha sort, trobarem el ràpid vol de l'alcotà {Falco subuteó). Solcant el cel passen els roquerets {Ptyonoprogne rupestris), parents de les nostres oronetes que les substitueixen quan arriba l'hivern. El mes de febrer ens duu les primeres palputs {Upupa epops), les més matineres, avantguarda dels reproductors que més tard ens visitaran; també hi trobarem les primeres oronetes {Hyrundo rústica) amb la seua cort del colomet {Delinchon urbica) i algun parpal Ió {Riparia riparia). Les anàtides ja van emparellant-se i sospirant amors. Febrer marca la fi de l'hivern i cap a final de mes, arriben els primers grans migradors, que en el seu pas prenupcial utilitzaran la marjal com a zona de descans i nodriment per continuar el viatge que els porte als esquerps estuaris i a les tundres del nord; la tundra àrtica els espera perquè hi duguen al món les noves generacions. En aquest mes s'esdevenen les cridaneres baralles territorials de

forats de pedra. Caçador nocturn, és fàcil d'observar guaitant en el seu mur ales primeres hores de la matinada. Març és el mes de les primeres camallongues {Himantopus himantopus), que indiquen que la primavera hi acaba d'arribar, augmenta el nombre d'anàtides i limícoles migrants i entre l'espés canyar se sent la veu profunda del bitor(Sofaurussfe//ans),rardeida més esquiva i fugissera, que ens acompanyarà durant unes setmanes. Als tolls més amagats i tranquils els petits ànecs segueixen la mare, així com les petites fotges, piloteta negra de cridanera faç groga i roja. És el mes per excel·lència dels roncadells {Anas querqueluda), amb un peculiar so de la veu que sembla el fregament d'una pinta; les seues cridaneres lliurees no passen desapercebudes. No els agrada de mesclar-se amb la resta d'anàtides, per la qual cosa forma grups amb els de la seua espècie. A poc a poc, ens abandonen les piuletes blanques {Motacillaalba), el titet d'hivern, el teuladí de canyar i el petit mosquiter, que seran reemplaçats per la no menysguarnida piuleta groga {Motacilla fiava) de càlids grocs que sobresurten sobre les rogenques salicòr-

les fotges {Fullica atra), que s'emparellen després; 6,8,10 o fins i tot 12 ous, podrem observar en els amagats nius a l'abrigall dels canyars i a prop de la resplendent llacuna. També el mussol {Athene noctua) duu al món en aquest mes la seua llocada, prometença de futur, entre els

nies, arbust de terrenys salobres; el corrot {Acrocephalus arundinaceus) és el més matiner de tots els corrots. Vénen de les llunyanes sabanes africanes quan comença l'estació seca. A final de mes passen les primeres falzies {Apus apus) amb els seus crits i ràpides passades en persecució dels insectes que comencen a escampar-se. Al canyisser se sent el cant de la buscarreta {Locustella naevia), tibada, a dalt d'un canyís, sona com un despertador, i escampa als quatre vents que ella, la reina de l'espessor, hi és. Un grunyit ens esvera... és el rasc\ó {Rallusaquaticus) que va d'amors i exigeix un territori. Abril és el mes de l'explosió demogràfica: uns com les anàtides, que estan acabant de criar; altres, com les fotges, són al cim; les polles d'aigua {Gallinula chloropus), delmades després de la temporada de cacera i el petit escabussonet (Tachybaptus ruficollis), tractaran de repondre llurs efectius. Comencen els seus amors elscorrosts i les buscarretes; també el xicotet estaranyit {Cisticola juncidis),de minúscula grandària, ha teixit el seu niu amb forma de sarró fet amb restes de llana i teranyines. La piuleta blanca cerca un lloc entre el salicomiar i la cogullada {Galerida cristata) en

tria un altre arran de terra, a l'abrigall d'una mata, on construir el seu niu. Tenim el pas del fumarell de galta blanca {Chlidonias híbrida), el negret {Chlidonias niger) i l'alcorroc {Sterna albifrons); si troba algun lloc adequat, el fumarell de galta blanca és nidificant habitual. Aquest mes presenta el punt més alt en el pas de limícoles: tiforts, redonells {Philomachus pugnax), les picarotes {Limosa limosa), les sisetes, el tifort (Tringa totanus), els fusells, etc. són les espècies més nombroses durant aquest mes. Comença a observar-se una altra limícola: la carregada (Glaerola patrincola), nidificant habitual. Necessita de sòls nus on instal·lar-hi el niu; sempre, però, prop de la marjal. Només els camps sense conrear poden acollir-la en nombre variable segons l'espai disponible. Fins i tot és possible que hi aparega algun flamenc de pas així com el rar sirlot {Numenius arquata), de bec prim i corbat emetent el seu cant aflautat, acompanyant a agrons blaus i rojos. Maig. Els primers calors animen les camallongues a formar llurs colònies de cria, els nius, en forma de petita torre de branquetes, quasi ens assegura que el nivell de les aigües no hi arribarà; qua-

JUNY - JULIOL 92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ tre ous, verdencs, piriformes i clapejats. També en aquest mes admirarem l'oroval {Ardeola ralloides),e\ més bonic i esquiu dels petits ocells d'aiguamoll. Sense adonar-nos-en els gomets (Ixobrychus minutus) han pres possessió de la marjal i discuteixen el seu lloc en la laxa colònia. Si hi ha prou espai, els agrada d'estar els uns al costat dels altres, però si no, cercaran un lloc tranquil no massa lluny on fer la plataforma de talls de canyís on dipositaran la posta. A la meitat del mes arribaran les rossetes (Cercetapardilla), anàtides de preferències molt restrictives que busquen llocs amb aigües una mica més salobres que llurs congèneres: és una de les nostres joies. Els corriols (Charadrius alexandrínus) ha tirat endavant la seua llocada entre les graveres de la platja i, si tenim l'ocasió d'acostarnos-hi, veurem la mare arrossegar-se com si estigués ferida per atreure la nostra atenció i deixar sans i estalvis els pollets. A les riberes de les sèquies, dissimulat entre la vegetació, el corrot ha unit tres talls de canyís teixint el seu niu en forma de got. El corrotxí i el corrotxí coronat utilitzen la mateixa tècnica però amb dimensions més modestes. Juny. Augmenta la calor i minva paulatinament el nivell de les aigües. Voletegen les noves oronetes en busca de nodriment, fent contínues passades arran d'aigua; la seua cua és més curta que la de les adultes. Els gomets ja tenen els seus nius atapeïts i els pollets de corrots, busquerretes, corrotxins, polles d'aigua, etc. s'escampen a doll. Els dies passen i la calitja augmenta; el nerviosisme i l'alarma de les camallongues ens indiquen que ens troben al cim. La vitalitat de la marjal ho envaeix tot.

avantguarda d'un nombre major si les temperatures són extremes. Desembre acull als teuladins de canyar, les piuletes blanques, les piules, els mosquiters, els rossinyols bords, els pits blau, els teixidors i els blauets que fugen de l'escassesa i de les baixes temperatures que s'inicien a centreuropa. Faran companyia a l'agró, la garseta, les gavines, el falcó coronat i les anàtides, sota l'encuriosida'mirada del mussol que guaita, des del seu cau al mur, l'esdevenir de les estacions.

Juliol aporta calor sufocant només temperat per la brisa de la mar propera; la supervivència es fa difícil. Les camallonguess comencen els seus desplaçaments erràtics i també les carregades. Es reuneixen en grups multifamiliars i deambulen d'ací d'allà. Només algunes anàtides, polles d'aigua, fotges i les aus del canyar aguanten la canícula. Agost. El nivell de les aigües es troba sota mínims, es redueixen molt les zones d'aigües lliures. Deambulen els gomets joves. Els fumarells i els corrots inicien la tornada a les casernes d'hivern, avantguarda del pas postnupcial que acaba de començar; els seguiran les rossetes als quals s'uneixen els serranets (Numeniusphaeopus) i, després, la resta de les limícoles.

Setembre espera les prometedores pluges que facen minvar la sequera estiuenca. Al fangar, el tifort, el redonell i la siseta donen una nota d'alegria i vivacitat; el pas postnupcial augmenta i hi ha una forta presència de la musquereta, el teixidor (Remiz pendulinus), el pit blau i el rossinyol bord {Cettia cetti). Les piuletes grogues s'amunteguen per centenars en els dormidors. Les anàtides es deixen veure, els bragats, els xiberts, els cua de jonc, els piulons, que hi tornen des de les zones de cria. Ens deixen els últims corrots i apareixen els primers fumats, els pinsans i alguns musquerets cua-llarg.

derol, gafarró i passareu. Són els reis de l'estació: comença la tardor. Apunta algun hivernant com ara les piules i augmenta el nombre de mosquiters. En aquest mes té loc l'inici de la temporada de cacera; aquesta marca un parèntesi en el transcurs normal de les estacions. Les garsetes han de canviar continuamen els dormidors; les anàtides es refugien a la mar o emigren i les polles d'aigua i les fotges pagaran majoritàriament el tribut de la caça. Només els passeriformes es veuen sans i estalvis de la fosca ombra de la mort.

Novembre. Se'n van les últimes oronetes, les més tardanes, les Octubre és el mes per de més al nord, d'Escandinàvia. excel·lència del pas de passeriBaixa la temperatura i tot formes, amb' grans bàndols de s'aletarga. Arriben les primeres fringíl·lids: cadernera, pinsà, verjudies i bequerudes hivernants,

El futur de la Marjal La marjal del Moro és una zona humida de gran importància, ja que es troba en la cruïlla de les rutes de les aus migratòries. Mereix una especial atenció i protecció: d'aquesta depèn que, nosaltres i les properes generacions puguem fruir-la amb la companyia d'espècies que desapareixerien si el medi en què viuen fóra malmès o, fins i tot, desaparegués. Açò no faria sinó enfosquir, encara més, el futur de les nostres zones humides, patrimoni de tots, de les quals ens resten poques i amenaçades mostres. Permetrem que desaparega? La figura de Reserva Integralque incloga tota la marjal en garantiria la protecció contra especuladors. A més a més, caldria una franja d'esmorteïment d'impactes que l'envolte per tal d'evitar amenaces com la contaminació acústica, els residus i les edificacions. La Conselleria del Medi Ambient, l'Ajuntament de Sagunt i «Aitos Hornos del Mediterràneo» tenen la paraula.

JOSÉ ANTONIO PERIS LOZANO MARCIAL YUSTE BLASCO FRANCISCO JAVIER ARMERO IRANZO

Intervencions desafortunades al litoral de les Rotes El litoral de les Rotes gaudeix d'unes peculiaritats paisatgístiques, ambientals i geomorfològiques quasi úniques al País Valencià. Ço és, una costa d'espadat baix constituïda per conglomerats calcaris i dunes d'eolianita (localment anomenada tosca) amb una peculiar erosió càrstica, que conforma un microrelleu característic. En aquesta franja litoral, i sobre aquest substrat edàfic es desenvolupa una vegetació pròpia i exclusiva formada per una comunitat d'espècies adaptades a les dures condicions del domini marítim, com ara el fenoll marí (Chritmummarítimum), l'ull de bou {Asteríscus maritimus), un llicsó endèmic (Sonchus dianae) i una nova espècie de limoni catalogada recentment {Limonium rigua//;), amb una distribució exclusiva

en alguns indrets de la Marina Alta. Aquest litoral ha sofert, una vegada més, una agressió; en aquest cas de l'Ajuntament de Dénia, amb el vist-i-plau de la Conselleria d'Obres Públiques, organismes encarregats, teòricament, de la salvaguarda i protecció dels valors naturals. L'acció en qüestió ha consistit en la coljocació d'unes lloses de pedra rebudes amb formigó i, per acabar-ho d'adobar, hi foren plantades tres palmeres. El cost de l'operació està al voltant de 4.600.000 pts. Aquest tipus d'obres, que haurien d'estar definitivament eradicades, han minvat el valor del litoral dianenc, el qual mostra encara una bona diversitat on es barregen les platges d'arena, cinques i aquestes esmentades anteriorment. La

substitució del medi natural pel ciment uniformitza el paisatge i devalua la imatge exclusiva de Dénia. A més a més, aquesta «actuació» ha demostrat el mal gust i el menyspreu que l'actual Corporació té respecte de la conservació del patrimoni natural. Cal, d'una vegada per totes, entendre que !a necessària ordenació del territori passa per una protecció íntegra dels seus valors

ambientals i no en intervencions amb obres de qualsevol tipus. Aqueixa ordenació ha de passar, si s'escau, per la regeneració, la neteja, la conservació i la vigilància. Acció Ecologista Agró exigeix l'eliminació d'aquestes obres i la restitució del paratge al seu estat primitiu. Al mateix temps, és incomprensible que aquest Ajuntament, que, en paraules de

l'alcalde, es troba força endeutat, realitze aquestes despeses innecessàries i supèrflues, que tan sols empitjoren la bellesa de l'àrea de les Rotes. Així, doncs, desitgem que una vegada restablert aquest indret, l'Ajuntament prenga consciència dels respecte envers el patrimoni natural que allotja el seu terme. Acció ECOLOGISTA AGRÓ DE DÉNIA

JUNY - JULIOL 92

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

«Les Grottes» (Ginebra), un urbanisme alternatiu

Hem tingut ocasió de romandre unes setmanes al centre de Ginebra, a Les Grottes, un conjunt urbanístic de qualitat, popular i que marca un clar exemple del que cal fer. La història és prou significativa: allà pels anys 70 una zona de la ciutat es trobava degradada i abandonada per part dels seus residents -els emigrants espanyols- a cinc minuts del centre, molt a prop de les institucions internacionals i a 10 minuts de llac: una temptació per als especuladors. L'Ajuntament i la iniciativa privada elaboraren un projecte de construcció de grans edificis per a oficines, aparcaments i apartaments amb una gran densitat de població. Cal dir que el sòl de Ginebra és el més car d'Europa i que la zona no era centre històric. Va sorgir allò que ni els uns ni els altres havien previst: un gran moviment popular, amb ocupacions d'habitatges buits, creació de centres socials alternatius i -el més curiós- un projecte autònom d'habitatges públics, espais d'esplai, escoles. Tot això recolzat per urbanistes, ecologistes i

gent d esquerra. Fou una lluita amb la intervenció de la policia, de les autoritats municipals i amb una extensa solidaritat per part de molta gent (estem parlant de Suïssa!). Al final, el Municipi hagué de recular: la tradició de democràcia directa i participativa, el curiós sistema de poders locals i comunals i la mobilització amb el suport de capes professionals, aconseguí que la Corporació es fera enrere. Avui, «Les Grottes» és un exemple del nou urbanismes: blocs amb noves formes arquitectòniques respectant allò que valia la pena, habitatges de diferents mesures en règim de lloguer que són adjudicats pel Municipi en funció del nombre de membres de la família o del grup que hi viu en comú. Estem parlant d'habitatges públics municipals. Al barri hi ha una oficina o casal municipal que s'encarrega de la gestió junt amb les comunitats de veïns; s'han respectat els nuclis d'immigrants que resten; als blocs existeixen contenidors que no són a la vista -uns per al fem, altres per al paper-, hi ha cuina comuna,

El proper setembre es convocarà una reunió per constituir SOS Racisme del Pafs Valencià

llavanderia, llocs de convivència... no hi manca el refugi atòmic ni l'escola infantil. Caldria que els nostres «urbanistes» viatjaren i se n'adonaren com l'urbanisme i l'habitatge és una qüestió diferent al fet de donar beneficis aValència-Urbana, Bautista Soler, Corral, Dragados, etc. L'habitatge i el conjunt de coses que poden fer de la ciutat un espai més habitable s'had'allunyar dels negocis immobiliaris i, ací, les corporacions municipals amb l'ajut de les altres administracions, haurien de canviar de perspectiva. La mateixa Europa «capitalista» està canviant d'orientació i gira cap al lloguer d'habitatges, el mateix pla francès n'és molt significatiu. Ací, però, encara haurem de continuar donant canya i oferint alternatives als préstecs, a les hipoteques, a les letres, al piset que després de molts sacrificis als pocs anys té clavills, goteres i filtracions. Alternatives que inevitablement hauran de tenir un contingut de vida alternativa, nova i no tradicinal. VICENT ALVAREZ

Igualtat per a viure, diversitat per a conviure Les darreres actuacions de grups de persones en diferents indrets de l'Etat Espanyol, han posat de relleu la intolerància, la xenofòbia

De Rio a Catalunya Declaració pública del ecologistes reunits a les Cotxeres de Sants els dies 20 i 21 de juny La Cimera de la Terra ha posat damunt la taula els grans reptes ecològics, però l'actitud dels governs del Nord ha frustat les esperances que havia despertat. No val la pena discutir si uns han estat més responsables que els altres. Tots han demostrat que res no canviarà mentre acaparin les decisions aquells que no volen o no saben transformar les prioritats. No podem esperar vint anys més perquè tinguin una tercera oportunitat de fer allò que no van saber fer a Estocolm el 1972, i no han sabut fer ara a Rio. Al Fòrum Global Alternatiu, milers d'organitzacions no governamentals han signat els acords que els governs no han sabut prendre. L'èxit d'aquesta diplomàcia dels pobles mostra on és la voluntat i la força per començar a canviar les coses. Ara els hem de fer realitat a cada lloc, cadascun dels que volem una vida digna per a tothom, sostenible per a les futures generacions. Cridem, per tant, a tots el ciutadans i a totes les ciutadanes de Catalunya a urgir els nostres governs i les empreses privades a emprendre les següents mesures imperioses en favor d'un autèntic desenvolupament sostenible: 1.- La protecció de la diversitat biològica a Catalunya, defensant els espais protegits i creant-ne de nous; descontaminant els rius, preservant els recursos marins, i elaborant un Pla d'Ordenació Territorial fonamentat en criteris ecològics. Mentre aquest Pla no s'aprovi al Parlament, considerem imprescindible una moratòria urbanística, que aturi la proliferació d'activitats industrials i la construcció de grans vies de transport. 2.- La transformació de l'actual sistema energètic en un altre basat en les energies netes. Això vol dir el tancament de les centrals nuclears, la reducció per a l'any 2000 de les emissions de diòxid de, carboni (CO2) en un 20%, i el racisme latent, que hi ha en àmplies capes de la societat, que amenacen d'infectar definitivament una part molt important del nostre teixit social. Però, sobretot, els darrers fets han demostrat per una part una mentalitat radicalment intolerant, i per altra, amb tota la seua cruor, unes actituds contra les minories. Evidentment, excepte casos molt concrets (Skin heads-ultres), la massivitat de l'acció intolerant, xenòfoba 0 racista, no es dóna normalmentdeformadirectament relacionada amb una consciència d'questes posicions, sinó que necessita altres elements que justifiquen aquestes actuacions. Maneres de fer com les esmentades no són fets aïllats: es donen a tota Europa, tant en la seua expressió més violenta (agressions) com canalitzades electoralment -i no per això menys perilloses-. La política econòmica dels països del centre, encaminadaa consolidar la societat dels «dos

d'òxids de sofre (SO2) en un 80% i d'òxids de nitrogen (NOX) en un 60%; i fomentar l'estalvi energètic i les energies renovables. Cal incloure en els costos de l'energia tot l'impacte ambiental que comporta. 3.- La reducció en origen dels residus, tant els abocaments industrials com les deixalles sòlides urbanes, i l'aplicació de programes ambiciosos de reutilització de productes, selecció d'escombraries i reciclatge de materials. 4.- El desenvolupament, en totes les Administracions, dels mecanismes institucionals i la destinació dels recursos necessaris per dur a terme aquesta política ambiental. Això s'ha de compaginar amb l'exercici de tots els mecanismes de democràcia directa i indirecta que permetin una participació ciutadana efectiva en la gestió ecològica del nostre País. 5.- La prohibició d'exportació de residus i tecnologies contaminants; la reducció dràstica de les despeses militars i l'aportació efectiva d'un 0,7% del PNB en programes d'ajuda al desenvolupament ecològicament sostenible dels països del Sud, controlats per organitzacions no governamentals. La diversitat cultural també és una gran riquesa que ha de ser preservada en un món just, ecològic i en pau. Estem orgullosos i orgulloses de tenir entre nosaltres, ara que es commemoren cinc segles de dominació colonials sobre les nacions indígenesd'Amèrica, una delegació del poble Cree de Quebec, a qui declarem la nostra solidaritat en la lluita per defensar llurs terres amenaçades per uns immensos pantans. Al seu continent com al nostre, aquesta mena de projectes són exponent de la irracionalitat ecològica que cal abandonar com més aviat millor.

terços» està fonamentada en el relatiu benestar de 2/3 de la població i en l'atur estructural i la marginació del terç restant. Si a això hi afegim una involució general de les prestacions socials, la complexa i delicada situació econòmica i social dels països de l'Est d'Europa, les migracions i una manca d'alternatives polítiques i ideològiques, ens trobarem en una situació explosiva que només ha fet que començar. Les administracions en el seu àmbit, haurien de portar a terme una política coherent que ature la intolerància i el racisme i que actue contra les desigualtats que els substenten, aplicant alhora les recomanacionsdel'InformeFord, presentat al Parlament Europeu, contra el racisme i la xenofòbia. Cal estar a l'aguait i oposar-se a tota forma d'intolerància, discriminació i segregació, siga individual, col·lectiva 0 institucional. El menyspreu pels derets de la persona és una de les causes de les desgràcies dels pobles.

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

J U N Y - J U L I O L 92

Redissenyar el diseny Expossició d'objectes dissenyats amb materials reciclats En aquests moments, quan els models desenvolupistes, fruit de la ideologia del creixement il·limitat, són qüestionats des de molts sectors i per raons diverses, és important que ens adonem de la necessitat de canviar els paràmetres marcats per la tradició «moderna i il·lustrada» i que han configurat a casa nostra el com ha d'ésser un projecte. Eldissenyador, lluny de participar d'aquesta obsolescent i desaforada cursa per la producció i el consum, pot i ha de fer -en la meua opinió- una parada en el camí i per qüestionar-se de manera crítica l'explosió demogràfica de productes i missatges. La figura del dissenyador com a aspirant a demiürg -que ens farà feliços en un món feliç ons ens ho planificaran tot- no mereix, ara per ara, massa confiança. La societat industrial deixa al seu pas una sèrie de residus que, amb el temps, es configuren com una espècie de figures espectrals molt apropiades com a teló de fons d'una pel·lícula de Wenders. Les successives reconversions industrials van substituint la contaminadora indústria pesant per una sofisticada tecnologia basada en la informàtica, la microelectrònica, la robòtica i la biogenètica. Les nostres projeccions afectives sobre l'objecte històric es mostren cada vegada més sensibles vers aqueix món espectral que és

el de l'arqueologia industrial. Aço, junt amb factors com la crisi energètica, la destrucció de la capa d'ozó, la deterioració ambiental, o el problema dels residus i l'escassesa de certes matèries o recursos, ens crea dubtes respecte d'un model de societat postindustrial, hipotèticament tecnoburocràtica, altament sofisticada i centralitzada; i més encara quan hi ha un gran terreny verge en l'àmbit de les tecnologies blanes, en el reciclatge, i en la reutilització i la recuperació d'objectes i materials. Fins i tot, el ràpid desgast i la ideologia del gadget fa que objectes i productes tan aparentment immaterials i de baix consum energètic, com ara els derivats de la microelectrònica, siguen d'un impacte ambiental cada vegada més gran. En aquest context i segons les coordenades de les 3R, és on es desenvolupa la proposta projectual dels objectes ací exposats. Així, podem trobar des de la recuperació pràctica de peces de fun-

dició o de potes de mobles en desús -per a prestacions funcionals tan variades com llums, taules o mobles de rebedor-, passant pel reciclatge de petites peces de vidre o metall en bijuteria; per no parlar de les sorprenents possibilitats del paper maché i del cartró premsat, que encara que no hi siguen presents en aquesta mostra, són abundants en l'experimentació actual del disseny. Per últim, aquests projectes, amb la seua filosofia de recuperació i reutilització, impliquen una mentalitat diferent a la d'usar i llançar; poden suggerir un model diferent de comportament quotidià, que siga cada vegada més conscient de la necessària reducció del consum forassenyat del nostre privilegiat i totpoderós món occidental.

ALBERT ESTEVE DE QUESADA

Coordinador de l'especialitat de Disseny Industrial de l'Escola d'Arts i Oficis

Col·lectiu de Productors i Consumidors de Productes Biològics Cada vegadaés més gran el nombre de persones interessades a consumir aliments lliures de contaminació i elaborats de manera artesanal; no obstant, als llocs on se'n poden adquirir resulten a preus elevats i, a més, molts no tenen prou garanties de ser autènticament biològics. Per açò, hem tingut la idea de formar un col·lectiu sense interès lucratiu, que puga accedir a productes biològics a preus assequibles i de procedència coneguda, mitjançant un tracte directe amb els productors. Aquests productors haurien de ser de l'entorn més pròxim i, preferentment, membres del col·lectiu, la qual cosa li donaria un major dinamisme i solidesa. Al mateix temps, aquest col·lectiu seria un espai d'intercanvi d'idees i activitats. Existirien dos tipus de productes: Frescs. D'inexcusable cultiu biològic.

b) Quota mensual, que pot pagar-se anualment. La quantitat pot oscil·lar entre 500 i 1.000 pts. Compte de crèdit Cada soci ingressarà uns diners en aquest compte, d'on s'anirà descomptant l'import de les compres, la qual cosa evita els problemes del maneig de diners i garanteix el pagament per endavant dels productes que sol·licitem. Posteriorment podríem augmentar el capital en incrementar un tant per cent els productes. Decisions La forma de funcionament serà assemblearia, podent existir una comissió que s'ocupe de la gestió, recolzada per altres que s'ocupen de diferents aspectes, com ara el control de qualitat, la publicitat, etc. Proposta de funcionament El capital inicial s'obtindria de les següents maneres:

Socis Manufacturats. D'elaboració artesanal i, sempre que siga possible, d'origen biològic.

a) Fiança inicial de 2.000 pts., que seria tornada en cas d'abandonament.

Podeu posar-vos en contacte amb ADAE (Associació per al Desenvolupament de l'Agricultura Ecològica). Lloc de reunió E.U.I.T.A. (Blasco Ibàrïez, 21 de 14,30 a 15 hrs.)

Associacions Conservacionistes i experts en turisme decideixen crear un Grup de Treball sobre «Turisme Conscient i Responsable» Els riscs de deteriorment ambiental que podrien originar les noves modalitats de turisme. Associacions conservacionistes espanyoles d'àmbit estatal, nacional i regional han constituït, junt a investigadors, experts i professionals, un Grup de Treball sobre «Turisme Conscient i responsable». La decisió es va prendre en el transcurs d'un debat celebrat a Madrid, al Ministeri d'Obres Públiques, amb la col·laboració de la Secretaria d'Estat per a les Polítiques de l'Aigua i del Medi Ambient. Aquest Grup de Treball sorgeix com a resposta a la preocupació pels riscs de deteriorament ambiental que poden suposar les noves modalitats de turisme catalogats com a «verd», «rural», «ecològic», «de natura», «agroturisme», etc. Totes aquestes noves formes de turisme tenen com a denominador comú que utilitzen, en major o menor mesura, la natura com a element d'atracció i reclam i que, per tant, es localitzen en àrees de gran valor natural. Tant els conservacionistes com els professionals i empresaris d'activitats de temps lliure i investigadors del Departament d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Madrid i del CSIC, estigueren d'acord que aquestes noves alternatives de turisme, per les quals tant d'interès estan mostrant les comunitats autònomes i alguns sectors empresarials, estan generant nombroses iniciatives i projectes; alguns respectuosos amb el medi i molts, però, amb un important impacte. No és «verd» tot el que llueix Hom està utilitzant de manera indiscriminada qualificatius com ara «verd», «rural» o «ecològic» per atreure un sector de clients, espanyols 0 estrangers, que tenen una creixent sensibilitat ambiental. Aquesta situació és conseqüència, en part, de l'absència de criteris ecològics en la planificació i execució de les estratègies de desenvolupament turístic 1 en la tipificació dels productes turístics que en resulten. L'objectiu d'aquest Grup de Treball és d'estudiar la implicació ambiental d'aquest nou sector turístic. A més, elaborarem un catàleg de condicions que haurien d'acomplir els serveis i productes turístics, generats per ajuntaments, agències de viatges, hostalers, restauradors i organitzacions d'activitats d'esplai que vulguen qualificar-se i distingir-se amb un aval que garantesca la seua qualitat ecològica. Les activitats que obtinguen aquest aval, a més de contribuir a la conservació dels valors naturals, constituiran una estratègia més per al desenvolupament sostenible de les comarques en qüestió. Un aval que done garanties L'activitat d'aquest Grup de Treball sobre Turisme Conscient i Responsable s'enquadrarà en les actuacions del grup Ecotrans -Xarxa Internacional d'Informació i Documentació sobre Turisme i Medi Ambient- al qual s'incorporarà l'Estat espanyol junt amb Alemanya, Holanda i Àustria gràcies a l'acord subscrit pel Fons Patrimoni Natural Europeu, en col·laboració amb el Fons Ibèric per a la Conservació de la Natura, amb els promotors internacionals de la xarxa. Aquest futur aval de turisme «conscient i responsable amb el medi ambient i la població i cultura locals», serà atorgat per les associacions conservacionistes de l'Estat espanyola través d'Ecotrans que, amés, en gestionarà la inclusió en l'aval ecològic europeu que ja és creat per les més prestigioses organitzacions conservacionistes d'Alemanya, Holanda, Àustria i Suïssa, i que començarà a concedir-se enguany. D'entrada les associacions conservacionistes integrants d'aquest grup -n'està prevista l'ampliació- són ADENA/WWF, AEDENAT, Quercus, CODA, DEPANA,GOB, Federació Ecologista Pacifista Gaditana, Fondo Ibérico para la Conservación de la Naturaleza, SEO i CEPA. Participen també el Departament d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Madrid, el CSIC, la Fundació José Maria Blanc, Animació i Promoció del Medi i el Centre Europeu de Formació Ambiental i Turística. Per a més informació, adreceu-vos a: Fondo Patrimonio Natural Europeo Topete, 35

28039 - Madrid Tf. (91) 450 33 56 i Fax (91) 311 68 49

LA CASA VERDA BUTLLETÍ

J U N Y - J U L I O L 92

Només una Terra, només un País

CONCURS FOTOGRÀFIC EL COTXE DESTRUEIX LA CIUTAT Javier Barrachina >

Miguel Corcoles i

Amb motiu de la Conferència de Rio de Janeiro, i per acompanyar ACaÓKOU>HSI*-*G«Ó l'Exposició que té el mateix títol, Acció Ecologista Agró ha editat aquest llibre. S'hi inclou una primera part amb el Manifest «Salvem el Planeta», presentat per les Organitzacions No Governamentals en la Conferència Alternativa de Rio. D'entre «els grans temes» relacionats amb el medi ambient a escala global, en aquest llibre se n'han tractat quatre de forma específica: 1.-l_a diversitat biològica En aquesta part es parla de la ràpida regressió d'espècies d'animals i plantes i els perills que representa. A més de documents que tracten el tema s'hi inclou els mecanismes de deterioració de la diversitat biològica. 2.- La contaminació atmosfèrica En aquests capítols s'especifiquen les fonts d'emissió i els efectes a escala del Planeta. Si vols saber detalladament què és la pluja àcida, o com s'està produint la destrucció de la capa d'ozó o

què són exactament l'efecte hivernacle i les previsions del canvi climàtic, ací tens la resposta. 3.-Els residus La situació actual dels residus, la producció, els residus tòxics i perillosos, el tràfic de residus, les incineradores... 4.-L'energia La situació de l'Energia a l'Estat Espanyol i la utilització de les diferents fonts energètiques, les previsions del Pla Energètic Nacional i les repercusions que té, la situació de les energies alternati • ves, l'estalvi i l'eficiència energe tica. Un llibre imprescindible per infor mar-se de manera fàcil, i alhora amb un bon nivell, d alguns dels problemes globals que es discuteixen per tot arreu. Si en voleu exemplars, demaneunos-els telefonant a la Casa Verda o per correu. El preu: 500 pessetes!

Javier Barrachina Monsalve i

País, només un Joan M e r Un País com el nostre, com tots, és la terra, els boscos, els pobles i les ciutats, la gent i una cultura. Si hi hagué un il·lustrat, irònic i dialogant, que ens ajudà a descobrir que totes aquestes coses estan relacionades, aquest fou, sens dubte, Joan Fuster