Butlletí de La Casa Verda. Número 76. Març-Abril 93

76

MARÇ-ABRIL '93

Últims envits en la protecció de la marjal de Pego-Oliva

La singularitat, riquesa ecològica, paper en la regulació d'aqüífers i la raresa d'ecosistemes com la marjal de Pego-Oliva (amb una excel lent qualitat d'aigües) justifiquen àmpliament la necessitat d'una protecció integral.

Durant el període d'informació pública del Projecte de Decret per a la declaració de la marjal de Pego-Oliva com a Paratge Natural, Acció Ecologista Agró ha presentat al·legacions que podem resumir en els punts següents:

Resum de les al·legacions 1 . - Proposar l'ampliació dels límits previstos, amb el criteri general d'incloure-hi el màxim possible de la primitiva marjal en incorporar la restinga i els dos rius que l'emmarquen, el BullentVedat i el Racons, fins a la desembocadura.

D'aquesta manera s'hi afegirien els retalls que encara es conserven del cordó dunar i ullals que mantenen poblacions importants de peixos i invertebrats aquàtics endèmics i/o en perill d'extinció, entre els quals cal destacar el samaruc (Valencià hispànica).

Per altra banda, s'integren finques agrícoles en explotació que s'aconseguiren aterrant part de la marjal -que contenen canals i ullals impor-

tants per a la flora i fauna-. Les estacions de bombament d'aigua d'aquestes finques afecten el sistema hídric de la marjal.

2.- Hem reclamat la presència ecologista en la Junta Rectora del futur Paratge. Creem que no cal demostrar l'interès i el treball per la conservació de la marjal que ha dut a termini l'ecologisme valencià. Només amb criteris absolutament restrictius dels mecanismes de participació democràtics podria intentar explica-se'n l'exclusió de la Junta.

3.- Fixar terminis raonables, però curts, per a l'elaboració del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i del Pla Rector d'Ús i Gestió.

4 - Incloure-hi un paràgraf que garantesca la continuïtat del sòl classificat actualment com a no urbanitzable . Subordinars les revisions del planejament als objectius del Decret de Protecció.

La presència d'aquest paràgraf en tots els Decrets de la resta de paratges naturals del

País Valencià i la supressió respecte de l'anterior Projecte és inexplicable. Aquesta absència només podria afavorir interessos especulatius.

5.- Manifestar el nostre desacord per qüestions de procediment, que no de fons, en unir el Decret de Declaració de Paratge Natural amb el fet de deixar sense efecte el Decret 1068/1970 que pretenia transformar la marjal per a tasques agrícoles. Existeix l'amenaça que no es derogue el Decret 1068/1970 i no puga entrar en vigor el Decret protector.

La Conselleria de Medi Ambient donà la raó a Acció Ecologista Agró i al Col·lectiu Ecologista d'Oliva "El Samaruc" Cal recordar que, ara fa un any (març 92) que es va sotmetre a tràmit d'audiència als ajuntaments afectats un projecte de Decret. Aleshores, AEA va assenyalar la necessitat d'establir un període d'informació pública i sol·licitàrem que es modificarà la proposta en diversos aspectes per garantir la supervivència i, en

el seu cas, la regeneració de la marjal: per exemple, la Conselleria ha reconegut no En aquest número també tenir una explicació científica que justifipodreu trobar entre altres qués la divisió del patemes... ratge en dues zones, * Novetats en Els Verds (pàg. 2) A i B, per a les quals el Projecte de Decret * El procés contra Endesa (pàg. preveu diferents règi3) ms de protecció. * Dia de la Bici (pàg.4) També accepta la Conselleria les nos* Suplement Energia Atòmica tres al·lega-cions i crí(pàg. 7,8 i 9) tiques en el sentit que * Els transports, el ferrocarril i el existeixen altres zones d'alt valor ecolòTGV(pàg.lOill) gic, amb influència * Comentari de llibres: "Mas determinant en la allà de los limites del creçisubsistència de la miento" (pàg. 12;) marjal, que no han estat incloses dins la projectada demarcació del Paratge Natural com són, rreriment en la protecció de la entre altres, el riu Bullent i els marjal. L'explicació cal cercar-la ullals. en lainoperànciai incompetència deia Direcció General del Medi Fins febrer del 93, el Servei Natural. Ningú no ha justificat d'Espais Naturals de la Conseni les raons del nomenament lleria de Medi Ambient no va predel nou Director ni l'endarresentar informe sobre els escrits i riment en el c e s s a m e n t de al·legacions presentats i, durant l'anterior Directora General. el mes de març passat, ha finaliÉs difícil avaluar -per inexistzat el període d'informació pútent- el treball realitzat durant blica d'un nou Projecte que, tot i un any (la paralització no sols que com diem, recull algunes de ha afectat el Projecte de Pegoles nostres suggerències, seOliva, sinó que també ho hafet en gueix amb greus defectes seelscasosdelaSerrad'Espadà, la. gons indiquem en les nostres Calderona, la Marjal del Moro...). al·legacions actuals.

Tots els projectes han patit una increïble paralització (desde 1989 Silenci: no s'ha declarat cap paratge natuestem tredormint ral) però ningú se n'ha responsabiResulta del tot injustificable, enlitzat. caraque no inexplicable, l'en-da-

SUMARI

Accident nuclear aTomsk (Sibèria) El dia 7 d'abril a la localitat de Tomsk-7, ciutat homònima militar secreta a 15 km. de la seua homònima, hi va haver un accident atòmic greu. L'accident ha tingut versions contradictòries: en un primer moment les autoritats de Rússia admeteren que un núvol radiactiu havia escapat arran d'una explosió en un contenidor de sals d'urani.

S'han tornat a sentir les veus que entonen la cançó de l'enfadós: "això passa allí però no ací". Sense negligir que les dificultats econòmiques -amb les possibles repercusions en manteniment- de l'antiga URSS augmenten potencialment els riscs nuclears, resulta arriscat el fet de pensar que ací no ens pot tocar mai la loteria. La loteria, com es diu popularment, només no li toca a qui no hi juga. (Vegeu suplement energia atòmica en pàg. interiors)

MARÇ / ABRIL '93

Moviments Verds El Baix Maestrat: local :EI Pont 28,12500 Vinaròs/tlf. i tax: 964.452104 (vesprades de 5 a 9 al local)

La Sator "Casa la Pebrella", St. Cristòfol 10, 46780 Oliva/també: Apartat 43/fax: 96.2851249 reunió:2n i 4t dissabte dècada mes.

La Vall d'Aiora Jalance local: reunió: dissabtes alterns, de 4 a 7

La Plana Baixa Barranquet, 68-3 12530 Borriana

VALÈNCIA: Comissió Jurídica: reunió:dimecres, al local, 7'30 hores Comissió d'Educació Ambiental: reunió:dimarts, al local, de 7'30 a 9'30 de la nit València en Bici: reunió:dimarts, al local, de 9 a 11 de la nit Comissió de Residus: reunió:dilluns (quinzenal), al local, de 7'30a9de la nit Comissió de Territori: reunió:dimecres, al local, de 8 a 10 de la nit (de tots els Grups de Treball) a) Grup de Treball de Cacera i Espècies b) Grup de Treball d'Aigües c) Grup de Treball d'Espais Naturals Comissió d'Energia: reunió:dijous, al local, de8'45a 10 h.

Comissióde Transports: reunió:quinzenal contacte: a través del permanent GESTORA reunió:dilluns, a La Casa Verda, de 9'30 a 11 '30 de la nit SECRETA RIATÈCNICA: dimarts matí i vesprada, dijous vesprada, divendres vesprada

El camp de Morvedre Sant Josep, 11 46520 Port de Sagunt

La Ribera Santa Teresa, 2-2a.4 46600 Alzira (Tf. 96/240 02 21)

l'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix (Tf. i fax 96/391 78 64)

La Safor La Casa Verda Sant Benet, 32 46760 Tavernes de la Valldigna

Redacció Carles Belda, Jordi Bigas, Francesc Hernàndez, Miguel Anglès, Paco Molina, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva

Maauetació Juanjo Villanueva

Col·laboradors grafies Manolo Roldàn, Carlos Lario Els articles que apareixen signats són responsabilitat dels col·laboradors del Butlletí que els signen, per tant, no responen obligatòriament a les opinions del conjunt d'Acció Ecologista Agró com a organització Dipòsit legal: 1692-1985

Pàg. 2

El 24 d'abril hi haurà el Congrés d'Unitat de Els Verds a Catalunya.

Preparat per una Comissió d'Enllaç en la qual figuren Alternativa Ecologista de Catalunya, Alternativa Verda (Moviment Ecologista de Catalunya), Els Verds, Moviment d'Esquerra Nacionalista(Ecologistes de Catalunya). Aquest procés és, en part, la continuació lògica del Congrés Extraordinari Confederal de Granada.

Les eleccions franceses de març, el sentit comú i un apropament entre els principals impulsors dels petits partits verds han estat determinants perquè allò que fa uns mesos semblava impossible a Catalunya, a hores d'ara sembli un procés tancat.

L'aprovació d'uns estatuts i un manifest programàtic donaran suport a

una nova organització ecopacifista.que s'anomenarà probablement, Els Verds, acompanyat d'alguna precisió terminològica, encara en discussió.

El 24 de gener d'enguany va tenir lloc un Congrés Extraordinari Confederal a Granada, on es va aconseguir que dinou formacions fundessin una confederació de partits d'àmbit autonòmic. Aquesta organització s'anomena ja Els Verds i és part fundacional del nou partit europeu ecopacifista.

La pressió del Grup Verd al Parlament europeu i de Els Verds europeus ha estat decisiva per aconseguir que els partits i federacions de Los Verdes i els agrupats en Los Verdes-Unión Verde fumessin la pipa de la pau. Malgrat que tot ha semblat un part feliç, observadors independents van poder constatar que el part més aviat ha estat una cesària amb un resultat feliç. La reacció positiva dels mitjans de comunicació i la pressió social per aconseguir la unitat organitzativa dels verds fan que el nounat tingui les constants vitals de salut mínimes

per donar les primeres passes.

"La bestiola" -ens va declarar Francisco Garrido, de malnom Curro i portaveu estatal- ha acabat amb la prehistòria de Els Verds a l'Estat espanyol" Ara, la nova mesa confederal estatal agrupa Els Verds de les Illes, País Valencià, Catalunya, Múrcia, Madrid, Andalusia, Astúries, Extremadura, Cantàbria, Galícia i Castella i Lleó. Els primers objectius no són pas electorals, malgrat la demanda dels "media" per conèixer els candidats i els trets de la candidatura. L'objectiu és consolidar la feble unitat tot aconseguint la incorporació de col·lectius i personalitats, la celebració d'unes jornades d'ecofeminisme i unes altres sobre acció local. També és previst fer una conferència programàtica als voltants de Setmana Santa.

Aquest programa és elaborat per una comissió formada per Joan Martínez Alier, Vicenç Fisas, Enric Tello, Nicolau Barceló, Jordi Bigas i Joan Buades.

JORDI BIGAS I ANDREU SOLER

Els Verds a Europa El moviment verd, que alguns donaven per mort i soterrat després del fracàs dels Die Grünen en les eleccions alemanyes per haver-se oposat a les condicions en què es feia la reunificació, torna a reviscolar com una força a tenir en compte. A Alemanya tornen a atènyer amb facilitat percentatges del 10% en les eleccions dels parlaments regionals. També es consoliden els partits verds d'Holanda, de Bèlgica (un per als flamencs i un altre per als valons). A l'igual que passa a Àustria, Anglaterra, Dinamarca; ens trobem que una bona part de la població, i especialment la joventut, pensa que cal donar suport a les idees ecologistes.

Què passa ací?

A l'Estat espanyol, els verds tenen un corrent favorable d'opinió que no es tradueix electoralment.

Les raons són diverses: unes autòctones, com ara la sopa de lletres de sigles verdes, la falta de suficient articulació entre els verds i els col·lectius ecologistes i, a l'inrevés, la curtedat de mires d'una part del moviment ecologista. També, però, hi ha raons que són objectives i no atribuïbles al nou món verd: la qüestió nacional de l'Estat espanyol planeja sobre els verds i fa que existesca una gran diversitat de gradacions, des de nacionalistes que se senten ecologistes fins a verds que estan molt verds en aquests temes. Tampoc no és fàcil de resoldre la coexistència amb la llarga tradició d'esquerra alternativa, d'arrel àcrata o marxista, que ara incorpora missatges ecologistes

a la seua tradició, el moviment feminista o el paper dels sindicats tradicionals tan ancorats, encara, en una visió productivista a curt termin.

Fracàs francès?

Els esdeveniments de la veïna França poden esperonar, no sols l'entesa de les .diferents tonalitats verdes a Espanya, sinó, fins i tot, que els partits més o menys tradicionals prenguen postures més o menys electoralistes- respecte de l'ecologisme abans que ho hagen de fer quan vinga el Big Bang.

Arran de les eleccions franceses els mitjans de comunicació de massa han parlat molt del fracàs de Els Verts francesos i no seré jo qui parle d'èxit. Al meu entendre, però, caldria matisar algunes coses a banda de la falta de representativitat real del sistema electoral francès: en primer lloc, un partit verd coherent que actúe dins del món ric és impossible que siga un partit de majories electorals: difílment es pot pretendre anar a taula de qui menja més del que li toca, recordar-li-ho i, a més a més, ser popular... excepte quan comencen a apréixer els problemes en forma de "michelins", colesterol o gota. Per tant, a tot estirar, el futur de Els Verds és fer de falca del Tercer Món en el Primer i tractar d'estendre la idea de solidaritat amb les persones i amb l'entorn. En segon lloc, i lligat a

l'anterior, els nous partits ecologistes poden fer de divulgadors d'idees com ara la millora de l'entorn i un plantejament diferent respecte del treball i les relacions humanes que afecten, també, aqueixa "majoria satisfeta" de la població sobre la qual descansa el sistema de representació política. En aquest sentit, els partits verds són els únics que afegeixen noves idees a la mediocritat política habitual. En la mesura que algunes d'aquestes idees comencen a donar resultats electorals de certa importància, obliguen a posicionar-se tímidament la resta de partits sobre el tema i aquest és, al meu entendre, el triomf de Els Verds.

Les relacions entre els grups ecologistes i els Verds És una cosa que ha estat repetida a bastament en aquestes pàgines: a Acció Ecologista Agró conviuen un gran nombre de persones de diferents partits -també de Els Verds-, amb persones sense partit, llibertaris...: n'estem molt orgullosos. Ací tenen cabuda les persones que pensen que l'ecologisme ha de defugir de la intervenció política partidària directa i les que creuen que aquesta es pot fer a través d'un partit o altre -incloent-hi Els Verds-. El fet que Els Verds arrepleguen una gran quantitat de propostes i, especialment, de sensibilitat ecologista (o pacifista, feminista, etc.) no lleva que altres forces polítiques també puguen fer-ho -en major o menor mesura- i, per tant, que el corrent ecologista autònom dels partits continue sent necessari JUANJO VILLANUEVA

La Casa Verda

MARÇ/ ABRIL '93

ndesa i Sa vara de medir

l'empresa pública Endesa, Acció Ecologista Agró, com a associació que exerceix l'acció popular en aquest procediment, vol fer les puntualitzacions següents: 1.- Discrepem de la resolució de l'Audiència Provincial de Castelló que anul·la part del procediment per un defecte de forma, el valor del qual, en aquest cas, era de pur tràmit i que, a més, va ser subsanat en les diligències judicials que consten en autos.

2 - Considerem que els alts càrrecs d'Endesa no ha patit en cap moment d'indefensió, sinó que, ben al contrari, sempre han estat assistits per excel·lents advocats i emparats i protegits per les més altes instàncies de l'Administració, que han fet intervenir-hi fins el Fiscal General de l'Estat amb l'objectiu de desactivar l'acusació contra els responsables d'aquesta empresa pública, amb l'escàndol consegüent per a un estat de dret.

El mateix dia que sortia en la premsa ("El País" 23-3-93) la notícia que l'Audiència Provincial de Castelló anul·lava part de les actuacions judicial del cas Endesa,féiem un comunicat de premsa on eixíem al pas dels obstacles que estan impeditn que els responsables de la contaminació dels Ports i els Maestrats s'asseguen a la banqueta dels acusats. Uns dies abans es propagaven en la premsa les observacions del director del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani, Miliàn Millàn, on insistia en la seua tesi dels mals que estan provocant en la vegetació mediterrània la industrialització de la conca Mediterrània i, en particular, les refineries de Fosberre i Piombino (veg. Butlletí 70 desembre '91). Cal observar que la presentació política d'aquestes declaracions funcionen com a pantalla per difuminar la contaminació de la Tèrmica quan, en realitat, la possible contaminació mediterrània no descarta la documentada contaminació de la Tèrmica, mai desmentida pel CEAM.

3.- Lamentem aquesta decisió judicial perquè suposa cedir a una de les moltes argúcies dilatòries que des del primer moment del procés ha estat interposant ENDESA, amb l'objectiu d'endarrerir la vista oral, de desviar l'atenció dels jutges i tribunals de! fons de l'assumpte i de confondre l'opinió pública respecte a la imatge que puga crear-se d'una de les empreses més contaminadores d'Europa.

La lletra menuda Per a la gent del carrer allò que va dir l'alcalde de Xerés :"la justícia es un cachondeo" li pot semblar un judici suau. Segur que afegiria un matís: la justícia ós una conya si tens prou diners o influències.

Allò que, en teoria, és un dels pilars del funcionament democràtic d'un estat -les garanties processals- funcionen en massa casos com a filtre i paraigües protector -recordem les cintes del "cas Naseiro"-. Insistim, el que indigna

4.- Felicitem totes les resolucions judicials encaminades a augmentar les garanties dels processats. Demanem, però, que aquestes garanties siquen per tothom i no sols per a esquisits imputats defensats per prestigiosos advocats. En els últims temps s'han aplicat les lleis -algunes de dubtosa constitucionalitat- per a perseguir les actuacions pacífiques dels ecologistes -les sancions del Delegat del Govern per la marxa contra la Central Atòmica de Co-

Ares del Maestre. l'entrada a la comarca dels Ports

no són les garanties, sinó el fet que s'apliquen de manera unidireccional i l'empara en la "lletra menuda" amb què s'afavoreix els bendefensats poderosos. El primmirament i l'exquisidesa de tracte quan es tracta de contaminadors (recordem els casos de la paperera de Bunyol o els sobreseïments d'instruccions en l'Albufera, ei cas de la marjal d'Albuíxec.) contrasta amb els pocs miraments que té una gran part del sistema judicial amb el moviment ecologista.

El comunicat En relació a l'Auto dictat per l'Audiència Provincial de Castelló, que ha admès parcialment un recurs de queixa presentat per dos dels imputats en el Procediment Abreujat 232/91, pel qual queden anul·lades determinades actuacions processals que obliguen a retrotraure la instrucció del procediment a l'estat en què estava el 16 d'octubre de 1991, data en què es va prendre declaració com a imputats a quatre directius de

Des d'Acció Ecologista Agró de Jalance

Simulacre nuclear o joc de nens?

Després del simulacre d'accident nuclear a la Central Atòmica de Cofrents, els companys d'AEA de Jalance avisaven l'opinió pública a través dels mitjans de comunicació de les deficiències greus que s'havien observat sobre el terreny.

Després del que ha pas-sat en aquest simulacre ha quedat evidenciat que és una quimera absurda confiar en els Plans d'Emergència per a accidents nuclears en centrals atòmiques, segons exposem a continuació.

Butlletí

Una llarga llista de desficacis A pesar d'haver-se fet reunions preparatòries durant mesos perquè tot isqués bé en l'assaig, amb fullets informatius de com serien les coses, a l'hora de la veritat res no va funcionar com estava previst: • La megafonia no era audible a Jalance: hi hagué persones, sobretot ancians, que pensaven que allò anava de veres, amb el tràngol que es pot imaginar.

• Els autobusos pera l'evacuació arribaren amb una hora d'endarreriment.

• La telefonia mòbil estava envaïda d'interferències.

• L'helicòpter no va poder aterrar a Jalance perquè els responsables de la senyalització no encengueren els pots de fum.

• Hi hagué persones que no volgueren eixir al carrer.

• Els habitants de Zarra es negaren a participar en el simulacre i s'asseguren amb l'alcalde a la plaça de l'Ajuntament.

• Els autobusos que havien de fer l'evacuació de Cofrents no podien fer la volta al lloc previst.

• Es va recomanar escoltar les ordres d'evacuació a través d'emissores que a la Vall són difícils de captar.

frents o la recent detenció a Catarroja d'una persona per repartir impresos d'Acció Ecologista Agró, on s'advertia de la contaminació de l'aigua potable-, mentre que s'ha absolt empreses que contaminen o destrueixen el medi, com en els casos de la paperera de Bunyol o de la marjal d'Albuixec.

5.- Urgeix, pel bé de les institucions i de la convivència ciutadana, que el poder legislatiu adeqüe, d'una vegada per totes, les lleis penals i de procediment criminal als principis constitucionals que consagren el dret de l'imputat a un judici just, però també el dret de les víctimes a la tutela efectiva dels tribunals, sens que es puga produir indefensió ni per a l'imputat ni per a les víctimes.

6.- En el Cas ENDESA, I' única indefensió I' ha patida el medi ambient i la natura en rebre, a través de les emissions a l'atmosfera realitzades per la centra tèrmica d'Andorra (Terol), centenars de milers de tones de partícules de diòxid de sofre, òxid de nitrogen i ozó.

23 de març de 1993 COMISSIÓ JURÍDICA D'AEA

• El Pla d'Evacuació es va convertir en un joc de xiquets ja que sols es va dirigir a alguns col- legis al temps que es deixava abandonada la resta de la població.

Aquesta desastrosa experiència es visqué en un dia considerat com a òptim. ,j,Què passaria si l'accident esdevingués en un dia de pluja, de nit, o en un període de vacances, quan es duplica la població?. El simulacre ha deixat entre la població un sentiment d'intranquil·litat, ineficàcia i por, en adonar-se que no estaven tan protegits com els asseguraren.

Al capdaavall: cames ajudeu-me Davant un perill invisible com la radioactivitat, la gent només té clara una cosa: ha de córrer. iCap a on?. En un radi de 30 Km. quedaria prohibit viure durant anys. L'aigua del Xúquer d'on prové el subministrament de València- quedaria contaminada.

Aleshores. ..^Quines possibilitats s'oferirien als habitants de Cofrents, Aiora, Jalance, Requena...? Tal i com preveu el Pla d'Evacuació, quedar-se confinats en "camps de concentració" de radioactivitat per sempre. i,Paga la pena tanta pot per fabricar electricitat?

Pàg. 3

MARÇ/ABRIL'93

Trens & bicis El col·lectiu València en bici prepara la tercera edició del "Dia de la bici" que tindrà lloc el dia 16 de maig. Organitzada amb la col laboració de la Federació d Associacions de Veïns de la Comunitat Valenciana (FAVCOVA), enguany presenta alguns canvis respecte l'any passat. Així, l'eixida es realitzarà des d un únic punt, l'Albereda, que serà també final de trajecte. A més a més, cal anar-hi disfressats! Hi haurà premis (complements de bicis i d'altres) per a les persones i bicicletes millor disfressades. Hi participaran ciclistes invidents, amb tàndems proporcionats per l'ONCE. Finalment, de vesprada, una marxa pel centre de la ciutat per reivindicar-ne l'ús per als vianants i els ciclistes. Aquest és el programa: 10:30 h.

Concentració a l'Albereda.

11:00 h.

Eixida de la volta/passeig per la ciutat. El recorregut el podreu trobar en el plànol adjunt. L'itinerari podrà variar per necessitats d'organització. La velocitat de passeig serà d'uns 10 km/h., així que tots hi podreu participar.

Discurs de "València en Bici", del President de la FAVCOVA i del President de l'ONCE, al pont de la Mar. A més a més, lliurarem un present i el títol "Honoris causa" al Tio Pepe, el de la " bici cavallet", que sempre ens alegra amb la seua presència.

13:00 h.

13:30 h.

Ens dirigirem al llit del Túria, front a l'estació d'autobusos, on estaran esperant-nos els merescuts refrescos i entrepans. Aprofitarem l'avinentesa per omplir un fum de reclamacions: a l'Alcaldessa, a RENFE, als FGV, perquè volem anaren bici per la ciutat, aparcar amb seguretat i poder utilitzar el transport públic.

15:30 h.

Exposició de disfresses. Un tribunal competent decidirà quines seran les tres persones i les tres bicicletes premiades. Els premis consistiran en complements per a les bicis i alguna sorpresa. Després, activitats lúdiques.

18:00 h.

Marxa des del llit del Túria fins a la plaça d'Alfons el Magnànim. Un recorregut per carrers que voldríem més lliures d'automòbils.

19:00 h.

Agraïments finals i comiat a la plaça d'Alfons el Magnànim la Glorieta.

Encara més coses Però açò no és tot. Mentre, el col·lectiu continua amb la preparació de diverses accions com ara la presència a Madrid amb bicis de cartó prevista per al 6 de juny i organitzada amb Conbici (coordinadora estatal de biciecologistes). Abans tindran lloc a Sevilla les jornades "Bici i ciutat", els dies 28,29 i 30 de maig. Per a qualsevol informació podeu passar-vos per la Casa Verda els dimarts a partir de les 20 hores.

La Comissió de Transport del Parlament europeu, no sabent què fer amb el repte mediambiental, social i econòmic que suposa el col·lapse del transport per carretera, ha girat de nou els seus ulls cap al ferrocarril. Molts governs, però, continuen apostant fort per l'automòbil.

A favor del tren Les multinacionals de l'automòbil i una població convençuda des de fa dècades dels grans "avantatges" de la carretera, condicionen les polítiques actuals de transport.

Aquesta és la realitat social i del lobby de pressió, però no la realitat de la lògica que acabarà per imposar-se. De fet, i si mirem els periòdics dia a dia, ens adonarem que, des de col·lectiu socials de la més variada ideologia, hom comença a rellançar la idea del ferrocarril.

El moviment ecologista, des de sempre, n'ha segut fidel defensor, tant com a mitjà de transport autònom, com per ser la millor basa en la combinació modal dels diferents mitjans de transport (especialment entre la bici i el tren).

També ajuntaments de petits municipis de tots els colors l'han defensat, si més no per no veure's relegats a l'oblit. Tampoc resulta estrany que grans ajuntaments i cambres de comerç es barallen per tenir joguets de luxe com el TGV. Resulta sorprenent, per cert, l'inusitat interès de les cambres per recuperar els eixos ferroviaris abandonats per anys d'incultura automobilística.

Per una volta, ecologia i capitalisme s'agafen de la mà, encara que, això sí, des de plantejaments diferents. La xarxa ferroviària ha de ser modernitzada, però per al capitalisme el servei a oferir es redueix a mercaderies i executius. Per als ecologistes el servei va més enllà i s'endinsa en el turisme i en els desplaçaments oberts a totes les capes de la població, inclosos aquells que, des del punt de vista del transport, exerceixen un comportament exemplar d'estalvi, benestar social i mobilitat: "els ecociclistes".

mercantilista i alhora centiaiista, que obliga a passar per Madrid a qui no va a Madrid, que sobrevalora la gestió administrativa mentre infravalora la dels seus treballadors, que margina el viatger de maleta, intenta enlluernar l'executiu sense èxit i oblida olímpicament el viatger per força més fidel i exemplar: "el cicloturista".

Són dos macrocaps que no pensen ni discerneixen entre el que és just i el que és injust, que parlen (i cite paraules textuals) de "la potenciació del transport combinat, a través d'actuacions d'harmonització tècnica" (Antonio Monfort Bernat, director general de planificació interregional de grans infraestructures del MOPT).

Que afirmen que: "Totes aquestes actuacions comercials han d'ajudar-nos a aconseguir uns alts índexs de fidelitat per part dels clients habituals, al temps que la captació d'altres que utilitzaven mitjans de transport diferents." (Juan Antonio Villarante, director de viatgers de llarg recorregut de Renfe). Els fets quotidians ens demostren que el cicloturisme o el viatge d'una ciutat a altra de l'ecociclista es troben

caaa dia amb mes dificultats, malgrat que aquest col·lectiu siga cada volta més nombrós.

Les actuacions d'harmonització tècnica en la combinació tren més bici són tan variades en els ferrocarrils europeus que no cal inventar-se'n de noves (amples plataformes amb seients abatibles, vagons dividits en dos espais, ganxos, furgons especials, e t c ) . La supressió dels punts de facturació, que impedeix la combinació bici-tren cap a pobles i ciutats que es troben entre capitals de província, podria solucionar-se autoritzant el cicloturista a la càrrega i descàrrega de la seua muntura davant l'agent del tren. La reestructuració d'una xarxa de ferrocarrils menys centralista, que actualment obliga a fer transbordaments fins i tot amb dotze hores d'avançada a Madrid. se solucionaria amb la reivindicació conjunta d'ecociclistes, cambres de comerç i treballadors ferroviaris.

En definitiva, els clients ja hi som però no ens deixen partir.

ANTONIO LÓPEZ MORENO, VALÈNCIA EN BICI/AE-A.

Renfe, al seu aire Darrerament, el mateix MOPT ha començat a realitzar inversions ferroviàries, bé que amb una visió mercantilista que desvia el paper vertebrador i ecològic del ferrocarril mitjançant la promoció descarada del seu competidor més malbaratador: la carretera.

Aquestes inversions, però, són una fita històrica després de tres dècades de marginació ferroviària.

Per la seua banda, Renfe segueix aquesta mateixa política Pàg. 4

La Casa Verda

MARÇ/ ABRIL '93 mes sòlides dels electrodomèstics que compre a LA CASA VERDA, carrer Portal de Valldigna, 15, baixos, o a qualsevol seu de la nostra associació perquè des d'ací farem una recollida i després exigirem a l'Administració una reglamentació que prohibesca la producció d'escumes sòlides.

Guia per ano comprar productes amb CFC

-

-

ESCRIGA O TELEFONE A LES EMPRESES PRODUCTORES DE CFC, BROMUR DE METIL I HCFC I DEMANE QUE PARALITZEN LA PRODUCCIÓ ESCRIGA AL MINISTERI D'OBRES PÚBLIQUES I URBANISME I DEMANE QUE PROHIBESQUEN ELS GASOS PERJUDICIALS PER A L'OZÓ Adreces • Hoechst Ibérica SA

òQuè és l'ozó?

L'ozó és un gas que està al voltant del nostre planeta i el protegeix de les radiacions solars ultraviolades perquè actua filtrant-les. Si la capa d'ozó no existirà, tampoc no existiria la vida en el nostre planeta.

6 Què destrueix la capa d'ozó?

La destrueix el clor i els productes que el contenen, concretament els famosos clorofluorocarbonats (CFC), el clorur de metil, que és un pesticida molt potent, i una substància nova, el HCFC, que també conté clor. Una molècula de CFC destrueix milers de molècules d'ozó, per això el forat de la capa d'ozó augmenta tan ràpidament. t Quines conseqüències té en el nostre planeta la destrucció de la capa d'ozó?

Científics de tot el món han observat que actualment la capa d'ozó és un 20% més fina a la zona de l'Antàrtida i ha disminuït un 10 per cent a Europa.

L'amenaça és enorme perquè la radiació ultraviolada extra està danyant totes les formes de vida del planeta. En les persones s'està produint un augment important dels càncers de pell i de les cataractes als ulls, i

La Comissió de Residus, amb els companys del Camp de Morvedre i a petició de PETROLEV, visitàrem la planta de reciclatge d'oli usat que l'empresa té al polígon de Sagunt, per a la visita convidàrem l'Associació de Veïns per tal que plantejaren els problemes que ja han denunciat en alguna ocasió, sobretot les males olors.

Algunes dades La capacitat de tractament de la Planta és de 21.000 tones l'any (ampliables a40.000); actualment, però, per manca d'oli, només en reciclen un 20/30% Només hi ha dues plantes d'aquestes característiques a tot l'Estat (Madrid i Sagunt), i estàprevista una tercera a Catalunya.

Quatre empreses s'encarreguen d'arreplegar els olis usats (una és SEPIVAque depèn de la Generalitat).

Em octubre del 92, el Conseller

Butlletí

si no es para litza la producció immediatament, en els pròxims anys hi haurà un augment important de les malalties infeccioses. L'excés de raigs ultraviolats, a més, farà que les plantes no puguen realitzar bé la fotosíntesi i que, per tant, hi haja una baixada generalitzada de la producció agrícola i que es ressentesquen totes les formes de vida vegetal.

i Per què no s'ha paralitzat encara la producció i consum de CFC? • Per les pressions de les empreses químiques que els fabriquen, que obtenen uns guanys milionaris amb la seua venda.

• Perquè les empreses que fabriquen productes amb CFC (frigorífics, aire condicionat, escumes sòlides per a embalatges, dissolvents, etc.) no volen fer inversions en tecnologies més avançades i substituir els CFC. • Perquè alguns governs dels països desenvolupats (concretament Espanya i França) no volen ser solidaris amb els països menys desenvolupats i no volen aportar l'ajuda econòmica necessària per a eliminar la producció i el con-

c,Què podem fer per a paralitzar la producció de CFC? En una societat de lliure mercat, com la nostra, els consumidors tenim molta força i podem fer molta pressió perquè els CFC es paralitzen. Simplement, no hem de comprar productes que continguen CFC. -

Les escumes sòlides són el suro blanc que està en molts recipients que contenen menjars als supermercats. Mire el dors d'aquests recipients i adquiresca només els que tinguen gravat el rètol FREE CFC o SENSE CFC.

Av. Diagonal, 507.08029, Barcelona

-

NO COMPRE APARELLS D'AIRE CONDICIONAT NI COTXES AMB AIRE CONDICIONAT

Dins dels productes que contenen CFC estan els frigorífics.

Compre els models que tenen a la porta un adhesiu indicador de la reducció de CFC i no els altres. Demane la marca DDK, que és l'única que no té CFC, però encara no està a l'Estat espanyol, per intentar que es puga importar si té molta demanda.

Encara tenen tots CFC. Com que hi ha tecnologies que permeten fabricar aquests aparells sense CFC, no comprant els actuals és com es forçarà els fabricants a adaptar aquestes tecnologies.

Sabem que pot ser una mesura un poc dura, però en l'actual situació hem d'assumir aquests petits sacrificis.

-

-

ABANS QUE S'EMPORTEN EL SEU FRIGORÍFIC VELL:

Telefone a la Conselleria de Medi Ambient i demane que li'l repleguen i aïllen el CFC (un frigorífic té 300 gr de CFC, que no s'ha de deixar que isquen a l'atmosfera). Tel. 3866350.

-

NO COMPRE CAP AEROSOL QUE NO PORTE L'ETIQUETA "NO PERJUDICA LA CAPA D'OZÓ" DEPOSITE ALA CASA VERDA ELS EMBALATGES D'ESCUMA SÒLIDA DELS ELECTRODOMÈSTICS QUE COMPRE

- Kali Chemie Ibérica SA,

• Atochem Espaha SA c/ Princesa, I, T. de Madrid.

28008, Madrid • Ministre d'Obres Públiques i Urbanisme, Sr. Josep Borrell Nuevos Ministerios. 28046 Madrid EL PLANETA ESTÀ EN PERILL PER L'AMENAÇA A LA CAPA D'OZÓ I MOLTES ALTRES AMENACES. DAVANT D'AIXÒ NO PODEM ESTAR IMPASSIBLES I ESPERAR QUE L'ADMINISTRACIÓ TINGA UNA ACTITUD RESPONSABLE, PERQUÈ ÉS POSSIBLE QUE ARRIBEM TARD. HEM DE SER NOSALTRES ELS QUE ACTUEM I COMENCEM A MANTENIR UNA POSTURA ACTIVA EN AQUESTA I EN MOLTES ALTRES QÜESTIONS, PER AIXÒ LI DEMANEM QUE SEGUESCA LES INDICACIONS D'AQUEST FULLET. Acció ECOLOGISTA-AGRÓ FEDERACIÓ DE COMERÇ DE CC.OO. CONFEDERACIÓ GENERAL DE TREBA-

-

NO COMPRE ALIMENTS NI

Visita a PETROLEV

Valoracions * Hom estima que les empreses valencianes generaran en 1993 una quantitat d'oli superior a les 6.000 tones. No es preveu arreplegar més enllà de es 3.000 tones (En 1991 elSEPIVAarreplegà 544 Tn de 380 tallers de reparaciód'automòbilsien 1992 se n'arreplegaren al voltant de 2.500)

Travessera de Gràcia, 47.

08021, Barcelona

NO COMPRE FRIGORÍFICS AMB CFC

Tractament d'olis usats

d'Indústria va donar a conèixer el projecte d'instal -lar el primer trimestre del 93 (encara nos'han iniciat les obres) un Centre de Transferència d'Oli Usat amb una capacitat d'emmagatzemament "significativa". Segons indica la Conselleria la finalitat és emmagatzemar, pertalcom la capacitat de recollida és superior ala de tractament de la planta de Sagunt (sic).

PRODUCTES ENVASATS AMB ESCUMES SÒLIDES QUE TINGUEN CFC

sum de CFC en aquests països.

* No s'entén la construcció de la planta d'em magatzemament de Bunyol ni tampoc que l'any passat s'haguerad'emmagatzemar oli en CAMPSAperquè, segons el Conseller, laplantade Sagunt no en podia tractartant -encara que té una capacitat per al tractament de 21.000 tones l'any-. * Cal fer un seguiment del Centre de Transferència de Bunyol per sidecas volgueren emmagatzemar-hi olis amb PBC (tòxic que produeixdioxinesenelseutractament). Per evitartractar aquest oli, a la planta de Sagunt analitzen una mostra de cada cisterna. Diuen que encara no haocorregut cap cas de barreja d'olis amb PBC. Els olis que continguen PCB han d'enviar-se a França. * La ubicació de la planta de Sa-

Li proposem que porte les escu-

gunt no ha estat massaencertada. El Polígon està massa prop del nucli urbà. L'estiu passat quan va començar a funcionarhi hagué nombroses denúncies per la pudor que feia. Se'ns va confirmar les reformes que s'hi havien fet per eliminar-ne el problema. A l'interior de la Planta l'olor és moderadament forta i molesta en algunes zones, però desapareix als pocs metres. Si no s'ha solucionat el tema, el perill seran els vents de l'estiu. * Amb la posada en funcionament de la Planta i, possiblement, a causa de les presses, es va produir un defecte de fabricació en l'obra per part de la contracta.

AEA de Camp de Morvedre va protestar i ens explicaren l'error i lasolució donada. Diuenqueés tècnicament impossiblequetorne a passar. * Les protestes d'AEA i de l'Associació de Veïns han motivat que, tant l'Ajuntament de Sagunt com la Conselleria de Medi

LLADORS (CGT)

Ambient, realitzen visites a la Planta per mesurar-ne els control de fums, olis, etc.

Pensem que el tractament d'olis usats ha de fer-se i les nostres denúncies i controls han de ser continuats perquè l'Administració no deixe en mans d'empreses privades la seguretat de les instal lacions i el tractament adequat, amb l'objectiu que la inspecció siga periòdica i s'ajuste tot el procés a les normatives vigents. * Ens extranya que la Generalitat utilitzés en el seu dia l'empresa PETROLEV per abanderar I'"ecologia" i, ara, no es preocupe d'organitzar, controlar i conscienciar perquè s'arreplegue el màxim possible d'oli i facilitar l'entrega i tractament d'altres tipus que ara van a parar directament al clavegueram (hostaleria, bars, domèstics...).

COMISSIÓ

DE RESIDUS D'AEA

Pàg. 5

MARÇ / ABRIL '93

Paper reciclat: cal utilitzar-ne el màxim

avantatges del paper reciclat n'afegim que la fabricació suposa un 73% menys de contaminació atmosfèrica, aboca un 25% menys d'efluents en suspensió als rius, redueix en un 45% la Demanda Biològica D'Oxigen (DBO) de les aigües i, a més, no utilitza fusta, tindrem una idea acabada de la importància del tema. Aquests beneficis de la utilització del paper reciclat sovint no queden reflectits en el preu de mercat o, dit a l'inrevés, els costos ambientals no es carreguen en el preu final del paper no reciclat.

Ens podem estalviar tot el paperam publicitari a les bústies

Campanya "Robinson" Tot i que hurien d'apuntar-s'hi els que en volen rebre

Predicar amb l'exemple Es per això que des de sempre hem demanat a tots els nivells de l'Administració i a totes les institucions, públiques i privades, que usen paper reciclat.

Predicant amb l'exemple.

Fa temps que férem la campanya per a la utilització del paper reciclat al País Valencià, lligada a l'Exposició que encara continua rodant i divulgant el tema. En aquella ocasió, enviàrem una carta a les administracions públiques perquè predicaren amb l'exemple.

Després d'aquelles dates s'ha produït un augment significatiu del consum -i sobretot de la demanda- del paper reciclat. Algunes institucions, com la Universitat, han passat a utilitzar-ne massivament. Ara, el problema fonamental és la davallada dels preus del paper usat com a causa de les importacions massives d'Alemanya on, a causa de l'aplicació del reglament Tòpfer que instaurava la recollida selectiva, hi ha paper per donar i regalar.

Predicar amb l'exemple Des d'Acció Ecologista Agró sempre ens hem preguntat per què un producte, com ara el paper reciclat, que estalvia recursos d'aigua i energia, de fabricació més econòmica i de molt menor impacte ambiental, no es troba fàcilment al mercat per a usos industrials i domèstics, si exceptuem en el primer cas la utilització del paper premsa i determinats envasos i embolcalls.

A més a més, del poc que s'hi troba, resulta a preu dissuasori per ser d'importació o per la falta de matèria primera -al no estar instaurada massivament la recollida selectiva a l'Estat espanyol-. El cercle es tanca amb una demanda encara insuficient.

Un tema de primer ordre El tema és important: la indústria paperera és la responsable d'una deforestació accelerada que afecta els boscos de tot el planeta. Per cada tona de paper fabricat en fan falta cinc de fusta, 200.000 litres d'aigua i 7.000 Kw/h d'energia.

Tan important o més que el consum de matèries primeres són els costos mediambientals que en el cas de les fàbriques de pasta de cel·lulosa són elevadíssims: pensem que una fàbrica mitjana pot vessar entre 20.000 i 50.000 kg. d'organoclorats purs al dia i que la majoria d'aquests compostos són resistents a la descomposició biològica.Pertant, si als

t l moviment ecologista és verd perquè aquest és el color de l'esperança. Aquest símbol no ha estat inventat pels ecologistes.

Fa més d'un segle que fou encunyat pels parlants de la llengua de l'esperança, l'Esperanto, quan triaren com a signe universal una estrella verdade cinc puntes. Dels seus ideals d'harmonia, que ben prompte penetraren en grups d'obrers i naturistes, són també hereus i hereves els ecologistes actuals. Al llarg de la història hi ha hagut intents de crear una llengua universal: la LINGUA IGNOTA de Sor Hildegardis, I'ARS MAGNA de

Ramon Llull o la CHARACTERISTICA UNIVERSALIS de Leibniz. Tanmateix, només l'Esperanto, l'idioma més fàcil del món, ha reeixit.

A partir del 1887 va començar la difusió d'aquesta llengua artificial, creada pel polonès Lluís L. Zamenhof, per tal d'afavorir la fraternitat Pàg. 6

Què demanem?

1.- Que les Administracions adopten les mesures adients per a fomentar la recollida selectiva de paper vell i incentivar la utilització de productes (tintes, gomes, etc.) que no dificulten el posterior reciclat del paper.

2.- Que les Administracions, institucions i empreses, utilitzen per a determinats impresos, papers de règim interior, publicacions, etc. paper reciclat on figure aquesta característica.

3.- Aplicar programes per a l'educació dels consumidors i fabricants, amb la finalitat de promoure l'ús dels productes de cartó i paper reciclat.

Fer el bleda no és rendible: la recollida selectiva sí Actualment, els països que tenen mecanismes més efectius der recollida selectiva disposen d'ingents quantitats de paper usat que poden exportar a preus baixos amb la consegüent davallada de preus i l'afonament del sistema de recollida professional -drapaires i empreses- dels països més endarrerits en la recollida selectiva: resulta més barat importar paper en camions des d'Alemanya -on està subvencionat en la pràctica- o en vaixells des dels EEUU que comprar-ne el "nacional". La situació no és exclusiva del paper vell sinó que també passa en els plàstics, etc.

L'ecologia -la recollida selectiva en aquest cas- és rendible; fer el ruc, no.

universal, l'acostament entre els pobles i, en definitiva, la pau.

Venim del Nord, venim del Sud A la darrera setmana de juliol, entre tres i cinc mil esperantistes de tot el món s'acostaran a València per celebrar al Palau de la Música el seu 78 Congrés Universal. És, doncs, un bon moment per estudiar aquesta llengua i participar de les activitats preparatòries. Com afirmava Lleó Tolstoi, que només amb dues hores podia llegir-lo fluidament: "Els sacrificis que faça qualsevol home de la nostra Europa dedicant un poc de temps al seu estudi són tan menuts i els resultats que poden seguir-se'n tan grans, que no es pot refusar de fer aquesta prova" (us ho escriurem en Esperanto, i voreu com ja comenceu a entendre vosaltres mateixos: "La aferoj, kiujn faros kiu ajn homo de nia

Estalviar-nos el malbaratament de paper Quantes vegades hem d'arreplegar de la bústia una quantitat de paperassa immensa anunciant-nos els productes més inverosímils o les ofertes del supermercat de torn. Després d'entrar a casa nostra, tot aquest material va al fem o, en el millor dels casos, l'ajuntem a la pila dels diaris que tenim preparada per al contenidor de paper.

gen rebre publicitat personalitzada a sa casa pot solicitar-ho per escrit a: Asociación Espanola de Marketing Directo. c/Aribau, 12,2B,1a. 08036Barcelona.

Acord "Robinson" Segons un acord signat entre la Asociación de Marketing Directo, entitat que agrupa el 85% de les empreses del sector, i la Unión de Consumidores Espaholes (UCE), es pot garantir a totes les persones que ho desitgen la possibilitat d'inscriure's en els llistats "Robinson"de manera gratuïta.

La inscripció garanteix que no es rebrà propaganda en la bústia per part d'aquestes empreses en un termini de 5 anys.

Les persones que no desit-

Europa mondo, dedicante iom da tempo al gia lernado, estàs tiel malgrandaj, kaj la rezultoj, kiu povas el tio sekvi, tiel grandegaj, ke oni ne povas rifuzii farí ei provo n."

A València hi ha una llarga tradició esperantista. L'any 1902 es va fundar el primer grup i a partir del 1913 es va publicar ala nostra ciutat l'òrgan "La Suno Hispana". L'any 1909, arran el 5é Congrés Universal, celebrat a Barcelona, els esperantistes vingueren a València, on foren rebuts per l'alcalde. L'any 1923 se celebrà a la nostra ciutat el Primer Congrés d'Esperantistes Ibèrics.

S'hi ha mantingut sempre un grup de parlants d'Esperanto amb membres destacats, com ara Luis Hernàndez Lahuerta, al qual hi ha dedicat un carrer, i nombroses traduccions i publicacions, com la revista "Valencià Luno". Si voleu

rebre'n informació o participar en cursos, podeu adreçar-vos al Grup Esperanto de València, Gran Via de Ferran el Catòlic, 45, 3 a . 46008 València. Telèfon 326.96.16. També us facilitaran informació sobre el Congrés Universal a la seu del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres, Avda. Tirso de Molina, 3.

46009 València.

Telèfon 349.39.10(de9a13ide16a19 hores, els dies feiners). Ja ho sabeu: "Disvastigu kajentendigu la uzado de tiu mirinda lingvo kaj tiam ciuj homaj kampanjoj, ciuj belaj idealoj de paco, kunlaborado kaj frateco inter la homoj rapide ektríunfos." (Propagueu i esteneu l'ús d'aquesta admirable llengua i llavors totes les campanyes humanes, tots els bells ideals de pau, de col·laboració i fraternitat entre els homes triomfaran ràpidament).

La Casa Verda

MARÇ/ABRIL'93 "Les primeres plantes nuclears foren construïdes per empreses nordamericanes perquè es considerava que presentaven una efectivitat de cost en comparació amb alternatives com les plantes que cremaven carbó. Tanmateix, aquest avantatge econòmic Inicial aviat desaparegué. Fa deu anys, l'energia nuclear era una Indústria Jove i de vigorós creixement. Hi havia 72 plantes en funcionament, 95 en construcció i 25 sol·licituds. Avui en dia [1990], hi ha 110 plantes en funcionament, però només 12 en construcció, la majoria de les quals no està clar que s'acaben.

Al voltant de 100 sol·licituds han estat cancel·lades i només dues estan encara anotades als llibres. No hi ha hagut noves sol·licituds des del 1978. Gairebé en totes bandes, l'expansió de l'energia nuclear ha reduït la seua marxa o s'ha detés."

(BARRY COMMONER: " E N PAZ CON EL PLANETA" , VERS. CAST., PP. 87-88).

L'energia nuclear a ['"Estat 'Espanyol representa et 38,6 % en Ca generació d'energia elèctrica i és, de totes, la que produeix, un impacte major; des de Ca mineria fins eCs residus, passant peCs accidents de Ces centrals nuclears, planteja greus riscs que encara no tenen solució tècnica maígrat els quaranta anys transcorreguts des de l'engegada del primer reactor.

"Elrebuigsocial, l'evidència delseu perilli l'elevat cost delquiCovat nuclearfan que aquestafont energètica en retrocés, tinga per davant el difícil camí d'assimilació de les errades del passat: d-quèfer amè les velles i perilloses centrals? ^quan i com les tanquem? èi els residus? ^quants diners ens costarà guardar aquesta Herència radioactiva? etc. són preguntes amè difícil resposta. "Et Qovern en la seua planificació energèticafinsl'any2000 ÇPL701)] plan-

'

Fa anys que la indústria ale- ' manya decidí canviar el nom: en comptes d"'energia atòmica" -amb les connotacions que el terme té després d'Hirosima i Nagasaki- posaren "energia nuclear" que té unes connotacions més positives. ("Les coses signifiquen el que jo vull que signifiquen" . Alícia en terra de Meravelles) .

teja dues qüestions èàsiques: la moratòria nuclear i perllongar la vida útil del parc existent. 'D'aquesta manera no aborda el "què fer?" amè les instal·lacions nuclears i manté o agreuja la incertesa d'una ciutadania que majoritàriament (TO %) es declara contrària a l'energia atòmica. "En l'any 2000 tindrem dues centrals amè trenta anys (Zorita i Corona), una amè vint (Mmaraz), dues amè setze (Ascó I i Cofrents), i una altra amè dotze, la mésjove (Trillo I). %mè això disposarem d un parc nuclear més vell i insegur que l'actual i que es resisteix, a desaparèixer sota l'argument d'amortitzar quelcom que mai s'Hauria d'Haver construït. "EldesmanteUament de 1/andellòs I queda indeterminat en el preu i en el temps, i per a la resta d'instal·lacions no Hi ha res previst al respecte, igual que pel que fa als residus...

Cal tancar Cofrents!

La central nuclear de Cofrents, propietat d'Iberdrola S.A. (abans Hidroelèctrica S.A.) funciona des de 1984 i cal tancarla. La producció d'energia elèctrica amb reactors atòmics ha demostrat la seua inviabilitat econòmica, la seua perillositat per a la salut, la irresponsabilitat de produir residus mil.lenàriament radioactius i, en definitiva, la urgència d'una transició cap a un model energètic alternatiu.

Un negoci ruïnós Econòmicament considerada, la generació nuclear ha estat un mal negoci per a la societat. De fet, des de 1978 no hi ha hagut al món noves sol·licituds per a obrir plantes atòmiques. Només es continuen programes nuclearistes en uns pocs estats, com el francès o l'espanyol, on els diners públics estan al servei de les empreses elèctriques nacionals i de les companyies multinacionals. A tota la resta de la Comunitat Europea o no s'obriren mai centrals nuclears o les estan tancant. Aquesta situació, tampoc no es pot resoldre en exportar la tecnologia nuclear a països del Tercer Món.

Els ajuts a càrrec dels pressupostos Els pressupostos generals espanyols paguen la fabricació de combustible nuclear (ENUSA), les infraestructures d'emergència (Obres Públiques, Protecció Civil, etc), el desmantellament de les centrals (com Vandellòs I) i la gestió dels residus radioactius (ENRESA). Als rebuts de la llum es cobren obres faraòniques i una milionària factura per no obrir plantes atòmiques en moratòria. Amb aquestes ajudes, Iberdrola ha guanyat l'últim

I-».

.1.11

_

exercici 65.000 milions de ptes.

Les errades de disseny, l'envelliment del parc nuclear, la corrosió i la fatiga dels components de les plantes atòmiques i altres factors, a més d'incrementar els accidents, augmenten els costos econòmics. Així, als darrers mesos, a la central nuclear de Cofrents s'han hagut d'instal·lar sistemes complementaris de comunicació, s'han fet obres a l'edifici de contenció, hi ha hagut descontrol de la radioactivitat al nucli per fallades al combustible, etc.

L'increment de costos fa que les empreses elèctriques intenten d'allargar la "vida útil" de les plantes atòmiques, la qual cosa multiplica els riscs d'accidents.

L'augment de probabilitats La probabilitat d'un nou accident com el de Txernòbil és més gran cada dia que passa. Les estimacions actuals prediuen una xifra d'entre 14.000 i 475.000 morts per càncer a tot el món a causa de l'accident de Txernòbil. Segons el president de la República d'Ucraïna, on es trobava la central, sis anys després estan afectades en la seua salut onze milions de persones.

Una superfície equivalent al doble del País Valencià ha quedat improductiva per l'enverinament radioactiu. Les autèntiques conseqüències per a la vida i el medi ambient no se sabran mai.

Si es produirà a la central nuclear de Cofrents un accident com el de Txernòbil s'hauria d'evacuar tot el País Valencià i una gran extensió de Castella.

Als últims cinc anys s'han produït a la central nuclear de Cofrents més de vint-i-cinc accidents coneguts. Allò que la petulància dels tècnics assegurava que era impossible, ha succeït freqüent-

ment. A hores d'ara al territori valencià no hi ha una xarxa de vigilància radiològica integral.

Tampoc les Corts Valencianes, que "representen el poble" segons l'Estatut, tenen competència per a rebre informació dels accidents a la central atòmica de Cofrents, com ha quedat demostrat davant les últimes fallades dels combustibles nuclears, responsabilitat de General Electric, fabricant també de l'accelerador de partícules de l'Hospital de Saragossa on han mort més de vint persones.

Hi ha evidències científiques que demostren que el treball a les instal·lacions nuclears, o el fet de viure en la seua proximitat incrementa el risc de contraure càncer. En parlar de radioactivitat, qualsevol dosi és una sobredosi. Les autoritats valencianes no fan un seguiment dels efectes per a la població de la Central, i permeten que Iberdrola S.A. contracte treballadors temporals, sense control radiològic, amague el volum de les emissions radioactives a l'exterior, o aboque al Xúquer, les aigües del qual són emprades per al rec i per al consum humà.

Tot i amb això, la raó fonamental per tancar immediatament les centrals nuclears és la d'aturar la producció de residus radioactius. A hores d'ara no hi ha cap solució tècnica. Soterrar els residus radioactius en formacions d'argila, sal o granit és e! programa de tractament de residus radioactius d'alta intensitat que desenvolupa el govern espanyol, amb prospeccions a Nombela (Toledo) i Salamanca. Això és, simplement, retardar i agreujar el problema, no solucionar-lo. £Qui pot garantir l'estabilitat d'una massa rocosa durant els milers d'anys que hi seria un isòtop radioactiu? Pensem que el plutoni-239, la substància més perillosa coneguda, té una "vida mitjana" de 24.400 anys, després dels quals es transmuta en el seu "fill" radioactiu, l'urani-235, que "viu" 710.000 anys, continuant les seues emissions nocives. Què sabem de l'activitat sísmica o volcànica, de les falles i fractures de la roca o les filtracions d'aigües,

o, fins i tot, dels efectes de les intromissions humanes futures per construir dipòsits i acumularhi perillosos residus?

A la central nuclear de Cofrents s'acumulen a hores d'ara unes 350 tones de combustible radioactiu, i una quantitat ingent de components i materials altament irradiats. A més, als treballs s'han produït quasi 4.000 metres cúbics de residus amb una contaminació radioactiva de baixa i mitjana intensitat. Aquesta acumulació arriba a índexs significatius: Tretze anys després del primer enviament d'urani a la central nuclear les piscines per acumular residus d'alta intensitat ja estan plenes en més de la meitat del seu volum.

La producció elèctrica d'origen nuclear representa només un 5 % de l'energia mundial i hem de prescindir-ne immediatament. No podem augmentar la hipoteca per a la salut i el medi ambient de les generacions futures. í,Té dret la nostra generació a deixar eixa terrible herència a aquells que ens succeiran? Cal desenvolupar programes de transició energètica cap a fonts netes i renovables, com l'energia solar (fotovoltaica i tèrmica), l'eòlica o la minihidràulica, i potenciar mesures d'estalvi i d'eficiència energètica. En definitiva, cal tancar Cofrents.

COORDINADORA ANTINUCLEAR DE COFRENTS FEDERACIÓ ECOLOGISTA DEL PAÍS VALENCIÀ (FEPAV)

MARÇ / ABRIL '93

Què fer amb els residus nuclears?

Els residus del costat de casa El 27 de febrer de 1980, ara fa tretze anys, es descarregava al port de València el primer enviament d'urani que serviria com a combustible de la central nuclear de Cofrents. Des d'aleshores, un tràfic reservat, quasi imperceptible, ha anat acumulant a la planta atòmica unes 350 tones de combustible radioactiu, i una quantitat ingent de components i materials altament irradiats. A més, en els treballs s'han produït quasi 4.000 metres cúbics de residus amb una contaminació radioactiva de baixa i mitjana intensitat. Aquesta acumulació arriba a índexs significatius: Tretze anys després del primer enviament d'urani a la central atòmica les piscines, per acumular residus d'alta intensitat, ja estan plenes en més de la meitat del seu volum. Aquest amuntegament de residus ens ha de fer reflexionar sobre alguns fets.

ralment condemnable. Ja s'ha arribat a prohibir per lleis internacionals el soterrament dels bidons radioactius als gels antàrtics i als llits marins.

El sistema anomenat de reprocessament del combustible (solució que l'erari públic paga pel tancament de la central de Vandellòs I) augmenta 160 vegades el volum dels residus i incrementa el risc de proliferació d'armes atòmiques. L'eliminació espacial sembla un mite de ciència-ficció, afavorit per la supervivència de la indústria nuclearista actual (tal volta, el mateix que passa quan es presenta l'energia de fusió com la panacea definitiva). El procés anomenat de transmutació, que consisteix a hombardeiar els residus amb feixos de neutrons, és costós i no està gens clar que reduesca el volum final de material irradiat. Per últim, el soterrament geològic no ofereix cap garantia.

Un problema sense solució A hores d'ara no hi ha cap solució tècnica per als residus radioactius. L'enviament a països del Tercer Món, com tot el tràfic de residus tòxics i perillosos, és mo-

Quina herència per a les futures generacions!

Soterrar els residus radioactius en formacions d'argila, sal o granit és el programa de tractament de residus radioactius d'alta in-

tensitat que desenvolupa el govern espanyol. Deixant de banda la qüestió que siguen fons públics els que financen aquestes actuacions, per mitjà de l'Empresa Nacional de Residuos Radioactivos (ENRESA), el mateix que s'esdevé amb altres parts del cicle nuclear (estudis de gestió d'ENDESA, preparació del combustible i transport d'ENUSA, vials d'emergència a càrrec d'Obres Públiques i Protecció Civil, etc), el soterrament geològic és, simplement, retardar i agreujar el problema, no solucionar-lo. ^Qui pot garantir l'estabilitat d'una massa rocosa durant els milers d'anys que hi romandria un isòtop radioactiu?

Pensem que el plutoni-239, la substància més perillosa coneguda, té una vida mitjana de 24.400 anys, després dels quals es transmuta en el seu "fill" radioactiu, l'urani-235, que "viu" 710.000 anys, continuant les seues emissions nocives. Compareu aquestes xifres amb el fet que, per exemple, el Canal de la Màneaa no existia fa 7.000 anvs o el Sàhara era un verger fèrtil fa 5.000 anys. Amb aquests canvis: ^,Qui pot garantir un "somni etern" per als cementeris geològics de residus? Què sabem de l'activitat sísmica, volcànica o, fins i tot, dels efectes de les intromissions humanes futures per construir dipòsits i acumular-hi perillosos residus? Què garanteixen les prospeccions geològiques actuals? Cal afegir que,

segons un recent estudi de l'institut geològic oficial francès (el BRGM), sobre les masses granítiques, la densitat de les fractures als distints batòlits no depèn de la profunditat, és a dir, les prospeccions geològiques (com les que ENRESA està fent a Nombela -Toledo-, i Sayago Salamanca-), res no diuen de les falles i les condicions geològiques profundes i, amb elles, del flux d'aigües subterrànies, que són literalment imprevisibles.

Les filtracions i les explosions pel calor emès pels residus en serien una conseqüència esperable.

A més, els plans d'ENRESA preveuen tenir preparat un magatzem de residus d'alta intensitat (amb les dificultats que ja hem assenyalat) l'any 2020. Però les piscines del dipòsit de combustible gastat de la central nuclear de Cofrents n'estaran plenes abans de l'any 2000. L'eixida que està estudiant l'empresa Iberdrola és augmentar la densitat d'emmagatzament, amb la qual cosa es multiplica el risc d'arribar a reaccions en cadena descontrolades; un procés similar a allò que es produeix en una explosió atòmica. Ja n'hi ha el precedent de la catàstrofe de Kixtim, als Urals, el 1957, que, malgrat el secret mantingut per les autoritats soviètiques, tingué unes dimensions comparables a l'accident de Txernòbil. Aquest últim, segons el president de la República d'Ucraïna, ja ha afectat la salut d'onze milions de persones, i causarà segons les estimacions d'entre 14.000 i 475.000 morts per càncer a tot el món.

ració a deixar aqueixa terrible herència a aquells que ens succeiran? Aquesta és la raó fonamental per tancar el més aviat possible totes les centrals nuclears: mentre continuen en explotació generaran residus que augmentaran la hipoteca per a les generacions futures.

El perill d'accidents No cal dir que l'augment del volum de residus emmagatzemats junt al reactor de Cofrents incrementaria l'emissió a l'atmosfera de substàncies radioactives, cas de produir-se un accident al nucli, i complicaria l'actuació davant d'altres incidents, com va passar quan el 19 d'octubre de 1989, amb l'incendi de la central de Vandellòs I, quan es va perdre el control de la temperatura de les piscines de residus d'alta intensitat i de l'aigua que hi afluïa.

Per tot això, el problema dels residus radioactius és una qüestió ètica: ^Té dret la nostra genePàg. 8

La Casa Verda

MARÇ/ ABRIL '93

Avaries a Cofrents Una relació incompleta de les darreres que s'hi han produït .11IIIII1987: Incident causat per un curtcircuit en conductivímetre -equip per a mesurar el grau de salinització de l'aigua desionitzada. Hi ha una desconnexió de la xarxa de 22 hores.

8IVI1987: Un curtcircuit produeix una pèrdua de control alpanel d'hidrogen i aigua de les bobines, la qual cosa activa una parada del reactor. La Central es paralitza durant unes 12 hores.

16/V/1987: El tancament incorrecte d'una vàlvula produeix una interrupció de 34 hores.

7IVII1987: Una anomalia a la font d alimentació electrònica del sistema de control provoca el recurs a les barres de control i una parada d'unes 10 hores.

28/VI/1987: Avaria al sistema de control, amb una parada d'unes 12 h.

Segon semestre de 1987: Dues parades no programades més, no previstes, per avaries.

Primer semestre de 1988: Una parada més de la Central.

211X11988: Greu incident amb contaminació radioactiva. El CSN li obrirà un expedient per amagar informació a l'inspector resident. Fugir del foc i caure a Primer semestre de 1989: Quatre parades no programades de la les brases Central.

La gravetat de l'efecte hivernacle, és utilitzada demagògicament 28/1/1991: Parada instantània. per la indústria atòmica per tal de 11/11/1991: Una altra parada no programada. justificar la seua necessitat. No 19111111991: Una altra parada no programada. S'hi produïren haurien d'argumentar -sense faldurant les parades no programades dues fuites internes de radiotar al rigor- que l'energia nuclear activitat. juga un paper important en la 7IVI1991: Endegament automàtic del sistema de reserva de gasos de contenció en iniciar-se el rentat d'uns filtres i produir-se un desplaçament dels gasos al tanc de recepció de rentats.

8/V/1991: Un altre endegament automàtic.

16/V/1991: De nou, una arrencada no programada del sistema de reserva de gasos.

21/V/1991: Notificacions a l'Administració per pèrdues de línies de comunicacions amb l'exterior.

41 III1992: Parada no programada en avariar-se una vàlvula d'aigua d'alimentació del vas del reactor.

Interior de la Central Atòmica de Cofrents

reducció de les emissions de gasos hivernacle (Per tant l'argumentació interessada: "millor una nuclear que una tèrmica"). La quantitat de CO2 produït per les centrals tèrmiques de tot el món constitueix un percentatge petit del total de gasos d'hivernacle emesos a l'atmosfera (el 10%).

La decisió de substituir tèrmiques

de carbó per nuclears seria un error.

Introduir mesures d'eficiència energètica ofereix millors possibilitats: és més barat i immediat estalviar una unitat d'energia que generar-ne una més. Una central nuclear es pot construir en sis anys i introduir mesures d'estalvi energètiques és qüestió de mesos.

16IVIL19926: Parada no programada, en activar-se indegudament els sistemes de protecció d! un dels transformadors auxiliars. El reactor roman aturat durant 28 hores.

30IIXI1992: Es detecta un increment de radioactivitat a l'entrada del sistema de tractament dels gasos del condensador, la qual cosa va obligar, primer, a disminuir la potència un 60% (11X192) i després a operar amb oscil.lacions de potència, fins que es va decidir paralitzar la planta el 311X192.

111X111992: Quan es filtrava l'aigua d'un tanc de recàrrega per eliminar radioactivitat a través d'un dels filtres del sistema d'aigua del condensat, es va posar en contacte el tanc de recàrrega amb les bombes del sistema de condensat, i es va produir la ruptura d'una soldadura al sostre del tanc i la fuita de l'aigua a pressió.

L'aigua vessada ultrapassà la cubeta que rodeja el tanc, encara que, en tancar el flux, no arribà als pluvials. La radioactivitat del tanc era de 1,82 x 10-6 microcuris per milímetre i contenia isòtops com ara el Xenó 133, Cobalt 60 i lode 131.

Butlletí

Pàg. 9

MARÇ /ABRIL '93

El ferrocarril: un mitjà de transport a potenciar

Tren de Gran Velocitat contra ferrocarril

El TGV i la Velocitat Alta (Aclariments terminologies) La diferència entre Tren de Gran Velocitat i Velocitat Alta, terme aquest últim encunyat per designar el que suposaria les velocitats a què s'arribaria amb la renovació -sense modificació- del traçat ferroviari.M I és que mentre que el TGV suposa inversions bilionàries en els nous traçats i màquines d'importació, a més d'un impacte ecològic brutal, la Velocitat Alta no és més que l'adequació dels traçats existents i l'establiment de doble sentit per cada línia.

L'amplària de via europea és de 143 cm. mentre que l'espanyola n'és de 168. La decisió presa en el seu temps va estar condicionada més per l'orografia i les necessitats de tracció que no pas per evitar una invasió militar com popularment es creu.

hi ha Déu que els pague. I els del PP, malgrat prometre trens de gran velocitat com qui promet els trens de la bruixa de la fira (connexions Madrid Barcelona per Saragossa, Madrid/Irun/França per Bilbao) saben, o han de saber, que són ganes de fer propaganda.

Tren de Rodalies a Berna

Les inversions en transport a l'Estat espanyol durant els últims anys segueixen la tònica general reflectida per als països desenvolupats en els Informes del Banc Mundial que afavoriren el transport per carretera. En el cas espanyol la tendència ha estat especialment acusada i, en canvi, no hi ha la propensió contrària que es dóna ara en alguns països més desenvolupats (França, Suïssa, Bèlgica, Holanda..) de potenciar el ferrocarril en detriment de la carretera. pres del 92.

Recentment, s'ha publicat per la Valencià assistim a un xantatge Des del punt de vista del ferroCE el Llibre Blanc del Transport, permanent sobre el TGV, que on es fa una tria clara pel ferrocas'insereix en el que, amb caràcter carril s'ha plantejat un debat sobre rril. S'hi considera que el transport general, fan sobre la resta si el TGV de Madrid-Barcelona ha per carretera és especialment d'infraestructures. La dreta -la que de passar per Saragossa o ha de nociu, no sols des del punt de podríem situar a la Cambra de passar per València. La polèmica vista ambiental -responsable de més del 25% de les emissions de diòxid de carboni- sinó que, a més, costa anualment 50.000 vides i un milió i mig de ferits.

Aquesta sinistralitat suposa -només en termes econòmics- un cost de 9,8 bilions de pessetes anuals. Aleshores s'entén que el Llibre Blanc plantege la necessitat de prioritzar el transport per ferrocarril i fer un desviament d'inversions. Alguns països ja han començat: Alemanya, fa dos mesos que va aprovar un impost finalista -aquells que són assignats a una finalitat concretad' unes 20.000 pta/any per conductor, destinat al finançament del ferrocarril.

Aquesta visió europea, que pretén rectificar el que ha estat una tendència del capitalisme dels últims anys, contrasta amb les declaracions de la presidenta de RENFE, Mercè Sala, que segueix considerant el ferrocarril com un mitjà de transport obsolet i sense massa possibilitats de ser competitiu: "l'automòbil, el camió i l'avió són, ara per ara, els vertaders mitjans de transport reconeguts socialment com a hegemònics". Aquestes declaracions, sense matisacions, sense afegir a aquesta veritat a mitges, criteris de correcció ecològics i econòmics, recorda la vella màxima: després de no deixar als negres més que la possibilitat de ser enllustradors de botes se'n diu que no serveixen per una altra cosa.

Infraestructures! Infraestructures!

Des del punt de vista del País Pàg. 10

Comerç, "Las Provincias", el PPo UV, estan reclamant de manera constant més infraestructures com si això fos la panacea: les autopistes a doll no suposen la vertebració d'un teixit industrial; sovint obliden -interessadamentque amb les infraestructures actuals de l'Estat espanyol, els alemanys ens exporten al racó més allunyat fins a la regla de multiplicar.

La infraestructura, per si mateix, no crea llocs de treball, -excepte en el període de realitzaciócosa que vegem ara, una vegada acabades Expos, Olimpíades, TGV i la resta de fastos del 92. De fet, gran part de l'estirada de la desocupació actual és deguda a l'aturada de la construcció des-

és un tant falsa i demagògica: no anirà ni per València ni per Saragossa, malgrat el que diga el senyor Borrell com a propaganda electoral: el pressupost del TGV seria d'un bilió de pessetes; la qual cosa significa que, amb la situació actual de l'economia, no

Ens agrada el ferrocarril, per això diem: no al TGV! Borrell, actual ministre d'Obres Públiques, ha dit que les obres del PID -entre les quals hi ha el TGVacabarien d'ací a 25 anys. Després del fracàs comercial de la línia Madrid/Sevilla queda clar que la línia de gran velocitat no té sentit, tant pel que fa a la inversió necessària com pel que fa a la hipoteca que implica per al ferrocarril convencional. En els últims anys, les inversions públiques en ferrocarril i carreteres tenen la distribució següent: (Veg. requadre). Les dades són prou eloqüents: el ferrocarril és el germà pobre i dins de la part que li toca en els últims anys el major percentatge se l'ha endut el TGV. En una xarxa ferroviària com l'espanyola (deficitària en infraestructures i amb material obsolet) resulta que els 500 kmdel TGV queden incomunicats respecte de la resta de la xarxa i

sols podran ser utilitzats durant molt anys per un determinat tipus de tren construït amb amplària de via europea (1,43 m.), diferent de l'espanyola (1,60 m.)-. Aquesta línia, que té com a màxim 8/10 circulacions per dia i que ni tan sols permet el trànsit de mercade-

ries per la nit, ha hipotecat quasi el 60% de la inversió de RENFE en els últims quatre anys. Vegem, per tant, que no sols cal rebutjar el TGV com una obra absolutament desproporcionada per a les necessitats del ferrocarril, amb un impacte ecològic brutal, sinó que, a mesa més, és un enemicdelferrocarril.

El paper del Talgo El Talgo està reconegut com a un tren eficient, que arriba a velocitats de 250 Km/h, venut a Alemanya i als EEUU, i del qual estan assajant prototipus que superen la velocitat abans esmentada. A més, té l'avantatge de la facilitat que incorpora per al canvi ràpid d'eixos. El Talgo, però, no va poder competir amb les pressions de França (Alsthom) i Siemmens (Alemanya). A canvi, ells sabran què negociaren sobre la lluita contra ETA i les contrapartides del senyor Guido Brunner.

El ferrocarril i el País Valencià En primer lloc, caldria actuar en •una doble direcció: per una banda, revitalitzar les línies que en aquest moment estan totalment abandonades: València/Madrid per Conca i València/Saragossa per Terol. Aquestes línies estan considerades per la RENFE com a línies a tancar. El procediment de RENFE per tancar les línies sempre és igual: deixa d'invertirne en renovació i manteniment (aquestes línies encara tenen travesses de fusta, ja abandonades a quasi tota Europa). Açò implica baixes velocitats i un ús cada vegada menor, amb la qual cosa RENFE ja pot justificar el tancament. De fet, la línia València/Madrid per Conca ja és pràcticament tancada i només es mantenen les rodalies fins a Requena i Utiel. La de València/Saragossa només es manté per les pressions de les comarques de l'interior afectades. Des del punt de vista de l'operativitat, RENFE les considera tancades. Per exemple, en el ferrocarril València/Bilbao ha desaparegut l'exprés que unia Alacant amb Bilbao i Donosti i que era prou utilitzat, ara va per Tarragona i torna per Albacete, la qual cosa fa que s'incremente en 4 o 5 hores el recorregut, amb la qual cosa ja no és funcional (De València ix a les 6 de la vesprada (passa a pàg. següent)

Inversions públiques en milions de pessetes any

1987

Carreteres

202.000

Ferrocarrils

66.000

TGV (% sobre pressupost de ferrocarrils )

1988

1989

1990

1991

290.000

431.000

530.000

580.000

106.000

115.000

145.000

165.000

26,8%

38,1%

59,2%

56.6%

La Casa Verda

MARÇ/ ABRIL '93

Problemes encadenats Demografia Si el Tren de Gran Velocitat no serveix per a les mercaderies (seria com exportar taronges per avió): calcule les persones/dia de València city que pagarien l'alt preu del bitllet per anar a Madrid o a Barcelona en una hora i mitja en comptes de les dues i mitja que costarà amb la velocitat alta.

Matemàtiques Una vegada estimat per aproximació el nombre de "yupies" que necessiten anar i tomar el mateix dia a la capital del Regne (o dels Països): calcule els segles que caldria emprar per rendibilitzar l'obra faraònica.

Economia Si els empresaris són partidaris de la lliure empresa i la dreta diu que cal reduir el paper de l'estat en l'economia... per què ha de pagar la totalitat de la població una infraestructura que en seria utilitzada per un 1%?

i arriba a Bilbao a les 9 del matí).

La idea de RENFE és clara: allí on ja hi ha una autovia en servei -i cada vegada n'hi haurà més- el ferrocarril deixa de ser competitiu tant pel que fa al transport de mercaderies com per a passatgers. Només es reserva com a zona salvable el triangle Madrid/Barcelona/València-Alacant, que és del més rendible junt amb la connexió de Madrid amb el Nord i la convencional de Madrid amb Sevilla. La resta està, pràcticament, condemnada.

Recomanacions i innovacions en transport al Pafs Valencià Una de les recomanacions del Llibre Blanc de la CE abans esmentat, és la necessitat de combinar el transport per ferrocarril i per vaixell. Hi ha una línia, quasi desconeguda, que és la de València/Terol/Calatayud/Sòria i que es queda a 20 Km. de Santander, que està tancada -des de l'any 85- entre Saragossa i Santander. A Santander, però, hi ha un ferry que enllaça amb Southampton tres vegades la setmana i que, a l'estiu, té una afluència espectacular de turistes i camions. Recentment s'ha inaugurat un altre ferry entre Bilbao i Plymouth, que té capacitat per a 70 camions i 3000 automòbils. Caldria demanar la revitalització de la línia València/Terol/ Saragossa -reivindicació que podria fer-se conjuntament amb Aragó, en comptes dels enfrontaments de campanar sobre si el "TGV és per a mi o és per a tu".

Aquesta revitalització suposaria, també, una bona eixida per a l'exportació de mercaderies, a més dels passatgers que tindrien la possibilitat de venir des d'Anglaterra a la costa d'Alacant amb el seu cotxe.

Un altre punt que està reivindicant-se és l'autopista València/ Bordeus (projecte paralitzat per les pressions dels ecologistes francesos perquè no es faça un altre túnel als Pirineus). No obstant, hi ha una altra solució més senzilla com és la d'utilitzar la línia de ferrocarril València/Saragossa/Canf ranc (el túnel de Can-

Butlletí

franc ara és tancat) i adequar-la a velocitat alta (200/220 per hora) la qual cosa posaria les mercaderies a França en cinc hores.

La necessitat del doble sentit Per donar idea de la situació del País Valencià respecte de les suposades "necessitats" del TGV, s'ha de dir que encara no hi ha doble línia en tot el traçat, ni en el que connecta amb Madrid (falta entre La Encina i Xàtiva) ni en el de Barcelona (des d'Alcanar a Tarragona, després que en febrer inauguraren el tram entre Orpesa/Alcanar). Cal dir que quan es va projectar el TGV Lió/París, aquest traçat ja tenia quatre línies saturades, per la qual cosa es va projectar aquest avió per a passatgers que anés per terra i que, a diferència espanyola va ser autofinançat per la SNCF. La línia València-Gandia En un altre ordre de coses, cal plantejar-se també, com ho estan fent els ajuntaments d'Oliva, Gandia i Dénia, la continuació -millor per RENFE que per la FEVE- de l'última línia feta per RENFE al País Valencià, la línia València/Gandia, una de les més rendibles de l'Estat, amb freqüències de 2 trens cada hora sempre plens. Si aquesta línia es perllongués fins a Dénia seria un èxit segur i, a més, allí connectaria amb el FEVE que va fins a Alacant, amb la qual cosa donaria un servei a la costa. Si RENFE no volgués invertir-hi, la Generalitat podria dur la iniciativa en comptes de prometre invertir en el TGV i sufragar part del pressupost, cosa totalment disbaratada per a una autonomia.

València, santa paciència!

Altres propostes que podrien ferse, aquesta per a València ciutat, és l'extensió del tramvia. Les obres del metro reflecteixen la pressió del capital pel que podríem dir "la inf raestructura per la infraestructura" i suposa la manca de valentia política per plantejar una alternativa de transport molt més funcional i molt més barata com seria el tramvia. Amb el que costa 1 km. de metro tindríem una xarxa de

tramvia de 30 km. El tramvia, però, "xoca" amb l'automòbil mentre que el metro no. El metro suposa una obra pública faraònica de gran impacte, que té paralitzada la ciutat durant mesos i mesos, amb sorolls, pol·lució i que no s'hi ajusta a les necessitats d'una ciutat mitjana: hom calcula que cal un milió d'habitants perquè en siga funcional. El metro és un mitjà de transport per a grans superfícies, per combinar-lo amb autobús. En la Comissió de Transports d'Acció Ecologista Agró no ens hi oposàrem per allò de "si no fan el metro no faran res".

Personalment, crec que València ha desaprofitat la xarxa de tramvies i ferrocarrils de via estreta que va tindré en la seua època i ho va sacrificar tot perquè els automòbils arribaren sense entrebancs fins al centre.

Més d'Economia Si el TGV o l'autopista València/ Madrid foren hipotèticament rendibles, els empresaris en plantejarien la privatització. Cosa que, evidentment, no fan.

Negocis Quines coses cal anar a fer a Madrid o Barcelona (en un dia) que no es puguen fer per telèfon o per fax? El no pernoctar a les capitals: ino suposarà una pèrdua d'ingressos per als nostres yupies, en no poder justificar més "dietes"?

Filosofia Per a què punyetes cal anar amb tren a 300 km/h sense veure el paisatge?. Eixir del no res per arribar enlloc.

Qüestions d'imatge Cultura ciutadana La cultura de l'automòbil ha creat una imatge objectual- reverencial respecte de la màquina que funciona clínicament com a reforçament de la personalitat mitjançant l'objecte. Hom accepta com a inevitable qualsevol inconvenient (els milers de morts en la carretera, la pol·lució, el soroll, l'ocupació d'espais viaris...). Al tren, però, no se li perdona ni una: les vies han de ser soterrades, el fet que les estacions estiguen al centre no és valorat, al contrari, se li vol carregar al tren el desenvolupament caòtic de les ciutats.

Les pèrdues del ferrocarril Hom escampa als quatre vents les pèrdues de la RENFE -sense analitzar-ne les causes-, el tren es paga les infraestructures viàries, a la RENFE se li demana que assumesca el soterrament d'algunes vies; mentre que en el cas dels camions, autobusos i cotxes no se'ls compatibilitza les despeses en infraestructures i altres com la sinistralitat tan elevada. És per això, que algú ha de dir (els ecologistes i molta gent amb dos dits de front) que el ferrocarril és més eficient (econòmicament i ecològicament, si és que són coses diferents) com a mitjà de transport.

Transport Per tant, si amb la millora del traçat es pot arribar (a Velocitat Alta) des de l'estació del Nord centre de València- a l'estació de Sants -centre de Barcelona- en dues hores i escaig... iPer què invertir sumes bilionàríes en un país que té el índex més baix d'Europa en despeses socials

Sin necesidad de tomar el barco, el tren o el avión.....

Doncs no. Segons la Comissió Europea el transport de persones es fa en un 79% en automòbil, el 8,9% en autobús, el 6,6% en tren i el 5,6% ena vió. Per a les mercaderies la proporció és de 70% per als camions i un 15,4% en ferrocarril.

la. No té massa sentit que no s'aprofite una obra que ha tingut un elevadíssim impacte ambiental -recordem les inundacions de la

Ribera- mentre que el trànsit de mercaderies circula preferentment per la carretera nacional.

L'autopista València-Madrid i l'A-7 Per acabar voldria fer unes observacions de passada sobre dos aspectes que cíclicament apareix en les pàgines de la premsa valenciana: per una banda, la demanda de les "cúpules empresarials" per fer una autopista entre València i Madrid, cosa absolutament sorprenent quan hi ha una autovia paral·lela que està acabant-se.

Semblant disbarat només que pot passar ací. i,On trobaríem l'empresariat disposat a posar els duros per finançar-la? Enlloc, evidentment. El que sí que trobaríem és l'empresariat disposat afer-la, és clar!. Els Agromans, Huartes, Ferrovials, Ocises, Cubiertas; que voldrien que l'Administració posarà els xavos públics. Són les constructores que, sovint, apareixen darrere de notícies de finançaments polítics gens clars.

El segon punt, seria el de l'autopista A-7. Una autopista absolutament inf rautilitzada -pel seu elevat peatge- que transcorre paral·lela a un corredor embussat. La concessió d'Aumar deu d'acabar sobre el 2005 i fóra qüestió d'estudiar les mesures adequades per rescatar-

PA B LO

BLASCO

El tramvia no es tan ferotge com el pinten (vianants i tramvia a Oslo)

Pàg. 11

MARÇ / ABRIL'93

Tot té un límit

L'any 1972 el Club de Roma publicava Els límits del creixement, polèmic informe sobre els Kmits del desenvolupament físic del planeta. Vint anys després, Dennis Meadows i els seus col·laboradors revisen i actualitzen les conclusions d'aquell llibre1.

Els límits del creixement era una ullada a la carrera pel desenvolupament, a la identificació entre benestar i creixement econòmic.

L'informe, que utilitzava un sofisticat model de simulació per ordinador, afirmava que el planeta estava apunt d'assolir els límits de desenvolupament físic i que la humanitat havia de canviar urgentment les tendències econòmiques per tal d'aconseguir una societat materialment suficient, socialment equitativa i ecològicament perdurable. L'èxit del llibre va ser immediat, i les crítiques a les seues consideracions sobre l'esgotament dels recursos energètics o les propostes de creixement zero van arribar ràpidament des dels més diversos sectors ideològics. Hom criticava que utilitzarà paràmetres dels anys seixanta difícil ment extrapolables a la dècada dels setanta. Que no qüestionarà les causes de la superació dels límits. Que centrarà la seua reflexió sobretot en la qüestió energètica. Que condemnarà els països pobres a la misèria. Que limitarà el creixement del països industrialitzats.

Novaser l'equip de Meadows l'únic a plantejar-se la crítica del sistema. Ward i Dubs en Una sola terra, i Blueprint for Survival de The Ecologisttreballaven propostes i anàlisis semblants sobre el gran consum, la desertització, la davallada del potencial pesquer, la superpoblació, etc. La crisi del petroli de 1973 no feia més que augmentar la inquietud que aquests informes provocaven.

Però la "superació" de la crisi, vasuposartambéques'esmortira el ressò d'aquests estudis.

Pàg. 12

Vint anys després L'úlim llibre del Club de Roma parla del sobrepassament dels límits i de la insostenibilitat de la forma actual de fer les coses.

Ajudats pel World3, el model informàtic amb què l'equip de científics integrava les dades globals i treballava sobre llurs projeccions a llarg termini, Meadows i els seus col·laboradors reforcen les conclusions del primer informe i les reformulen així: 1. La utilització de molts recursos essencials i la generació de contaminants ha sobrepassat les taxes que són físicament sostenibles. Cal una reducció significativa en el fluix de materials i d'energia a fi d'evitar una incontrolada disminució en la producwió d'aliments, d'energia i industrial.

2. S'han de revisar les pràctiques polítiques de creixement del consum material i de la població. Ha d'haver un increment ràpid de l'eficàcia amb què s'utilitzen els materials i les energies.

3. Una societat sostenible és encara possible. El procés cap a una societat d'quest tipus demana un major èmfasi en la suficiència, equitat i qualitat de vida, que en la quantitat de la producció.

Sobrepassament i col·lapse Sobrepassar-se (traducció del terme d'anàlisi de sistema overshoot) vol dir anar més enllà dels límits inadvertidament. El sobrepassament de què parla el llibre té a veure amb l'extracció de recursos de la terra i l'emissió de

residus contaminants al medi ambient. El creixement de la població i de l'economia és exponencial i l'entorn presenta uns límits a la sobrecàrrega i la sobreexplotació. A fi que el sobrepassament no acabe en col·lapse, els autors preveuen la necessitat d'un augment de l'eficàcia en l'ús dels recursos, la millora dels senyals i l'acceleració de les reaccions, la prevenció de l'erosió i la reversiódelajaexistent, una desacceleració en el creixement de la població i del capital. Bona part del llibre està dedicada a oferir dades i aproximacions als fenòmens de sobrepassament i als límits físics per al creixement: sobrepoblació, depreciació del capital, relació entre població i pobresa, recursos renovables i no renovables, capacitat d'admissióde residus, aigua, boscos, gestió energètica, reciclatge, etc.

El cas de l'ozó, treballat amb detall en el capítol 7, serveix als autors per il.lustrar els principis dinàmics analitzats: creixement exponencial, límiterosionabledel medi ambient, prolongada demora en la resposta física i política.

També n'extrauen una moral: només la cooperació científica global, un sistema global d'informació i un fòrum internacional on negociar els acords específics, poden mantenir l'activitat humana dins els límits de la Terra. També uns governs "líders"; corporacions flexibles i responsables; científics capaços de comunicacr-se amb els responsables polítics; consumidors i activistes mediambientals alerta, etc.

World3 és comprendre les possibles maneres d'aproximació de l'economia humana a la capacitat de sustentació del planeta." (capítol 4). No solament aquesta acceptada simplificació de la realitat crida l'atenció. Al llarg del treball es qüestionen les maneres del sistema, del mercat, però no la base primera del sistema, ni la utilització d'energies com ara la nuclear, ni la irracionalitat dels actuals sistemes de transport.

Tampoc s'analitzen en profunditat les relacions entre classes socials o la sobreexplotació per part del primer món dels països no industrialitzats. Aquests dèficits es "compensen" en el darrercapítol amb propostesd'acció, d'organització de xarxes dedi-cades a la sostenibilitat i de reflexions humanistes, de visions de la realitat. Aquest humanisme persegueix nous sistemes de valors i noves motivacions ètiques, filosòfiques i polítiques. Els autors, que al llarg de dues-centes pàgines s'han mogut en el terreny de les dades, els sistemes i la informàtica, no renuncien ara a parlar de la veritat, la solidaritat, l'aprenentatge de la llibertat, l'amor, el pessimisme i la companyonia: "El col·lapse no es po-

drà evitar si la gent no aprèn a veure's a ella mateixa i els altres amb compassió. Nosaltres ens aliniem amb l'optimisme. Creem que la gent pot trobar aquesta compassió en el seu interior si se li dóna l'oportunitat de fer-ho."

Potser Més enllà dels límits del creixement no suscite la polèmica que el seu germà gran va provocararafavintanys. L'interés de l'enfocament i les dades oferides són, però, innegables. Una anàlisi en profunditat, i no aquesta ressenya, oferirà l'oportunitat d'una crítica al sentit global de l'informe. Un informe per a la "reforma" més que per a la revolució, tot siga dit. En qualsvol cas, per a salvar el planeta, que no és poc.

Ah!, imprescindible per a "ecoinformàtics", no se'n penediran. ' M e a d o w s , Donella,Dennis L. Meadows i Jorgen Randers Mas allà de los limites del crecimiento. El País-Aguilar.

Madrid 1992. Màs allà de los limites del crecimiento. El País-Aguilar. Madrid 1992.

Tecnologia i mercats La tecnologia i els mercats han demostrat que actuen amb retard i només sobre informació imperfecta. Aquest retard en la resposta ajuda al sobrepas-sament.

Segons els autors, tecnologia i mercat serveixen als valors de la societat o dels segments més poderosos. Si contribueixen al creixement, també poden, segons ells, contribuir a l'equitat i la sostenibilitat. Es així com s'obri la part del llibre que treballa els aspectes d'una "transició cap a un sistema sostenible".

Amb l'ajuda de World3, s'hi dibuixen unasèried'escenar/sque són assajos de canvis que poden produir-se en una societat que decideix reestructurar-se a fi de reduir la probabilitat de sobrepassament i col·lapse. Per a la construcció d'aquests escenaris .es tenen en compte l'evolució i control de la població, de la producció industrial ideïs recursos; l'emissió i reducció dels residus; renovació tecnològica; cronologia en la presa de decisions, etc.

Societat sostenible, informàtica i acció El treball informàtic que presenta l'estudi, tot i ser impecable, no pot escapar d'una excessiva simplificació. Els mateixos autors ho admeten en diversos moments: "Però els detalls de tal societat (la sostenible) no podran ser elaborats per un grapat de modelistes informàtics; requerirà les idees, visió i talent de milers de milions de persones." "No distingeix (World3) entre les diferents parts geogràfiques de la terra, ni representa per separat rics i pobres."

"L'objectiu -l'únic objectiu- del

LÓPEZ, G. et al. Els vertebrats terrestres de les comarques d'Alacant. Alacant, Departament de Ciències Ambientals i Recursos Naturals, Universitat, 1992, 179 pp.

Segon número de la col·lecció "Cuadernos de la Naturaleza", dedicat a I' estudio de la fauna de la comarca de l'Alacantí.

DOMÈNECH CAMPOS, A. Descripción y dibujos de la Sierra Calderona. València, Centre Excursionista de València, 1992,18 pp + col·lecció de dibuixos.

Número 7 de la col·lecció "Papers de muntanya" editat pel Centre Excursionista de València.

DOCUMENTACIÓ de treball dels VIII Eiicuentros de Amantes de las basuras (Estella-Lizarra, 4-12-1992).

Encontres dedicats als plans de reciclatge, la recollida selectiva i els tòxics domiciliaris entre altres temes.

OPTIONS Méditerranéennes. Sèrie A: Seminaires méditerranéens n9 15. Land abandonment and it's role in conservation. Proccedings of the Zaragoza Seminar (10-12 Dec 1989), Zaragoza, Mediterranean Agronomic Institute, 19991,148 pp

CODA. Una propuesta para el desarrollo de las energías eòlicas, 1992, 16 pp.

GARCIA FERRANDO, M La Sociedad valenciana de los 90.

València, Alfons el Magnànim, 1992, 618 pp.

Visió general des canvis produïts en la societat valenciana en les últimes dècades, tot destacant els paràmetres bàsics que ajudaran a entendre els trets fonamentals de l'estructura social del País Valencià.

El capítol 15 està dedicat a medi ambient i Ecologia, realitzat per Cabrejas i Ernest Garcia. A més a més, s'hi aborden temes com turisme, educació, sistema sanitari, sociologia de la llengua, etc.

La Casa Verda

MARÇ/ABRIL'93

La desproteccio de zones que han patit greus incendis

Bou sobre cremat

Com en el Far-West ci pas&at mes d octubre, un ramat de 55 bous envaïa els paratges de la Serra de Corbera coneguts amb el nom de Pla de la Sangonera i Pla del Barber, que pertanyen als termes municipals de Benifairó de ía Valldigna, Tavernes de la Valldigna i Alzira.

Des d'aquell moment fins al passat dia 15 de febrer, els bous arrasaren pràcticament tota la zona, quan aquesta es trobava en període de regeneració natural, després de l'incendi que va patirà l'estiu del 1991.

De tots és sabut qup la Noi prohibeix el pasturatge de zones cremades durant un període de 50 anys després d'haver-se produït un incendi. Sembla, però, que el propietari del ramat sap "botar-se a la torera" totes ies lleis que hi ha, les fetes i les per fer.

Els ajuntaments dels tres pobles afectats denunciaren d'immediat el propietari a través de totes les vies legals possibles. En concret, l'ajuntament de Tavernes va denunciar el propietari davant la Conselleria del Medi

Ambient davant ei Servei de orotecció de la Natura de la Guardia Civil... sense cap resultat. Finalment, com a últim recurs, va obrir un expedient de sanció a l'amo del ramat que li pot suposar pagar una multa de 10 milbns de pessetes, tenint en compte una llei que obliga a reparar els danys ocasionats a la zona pels animals.

Sembla que la multa imposada per l'Ajuntament, sumada a l'acció de protesta que realitzàrem COEVA/ACCIO ECOLOGISTA AGRO de Tavernes i ACCIÓ ECOLOGISTA AGRO

La carretera perillosa per a les persones i els animalets

La carretera Natzaret-Oliva és un autèntic forat negre

Exen::i:.i-

.j tgiú .''•••/.< -i /<il·i-1.'.-"!de ift

L'estudi del grup Roncadell En un estudi elaborat per Roncadell es posa de manifest que cada any moren més de 4.000 vertebrats entre el Km 4 i el 16 de la carretera Natzaret-Oliva. La causa d'aquesta elevada mortaldat s'explica per la situació de la carretera, entre el bosc de la Devesa i la marjal adjacent. Aquesta zona és l'enclau millor conservat pel que fa a riquesa i diversitat faunística.

En els mesos de la tardor/hivern, el nombre d'animals atropellats és més gran a causa de la gran quantitat d'aus que hivernen al llac. Pel que fa a les espècies afectades, destaquen el PETIRROJP (més de 100) les òlibes (de les quals es trobaren 12 exemplars en tan sols quinze dies).

El nombre de pollets de collverd morts entre els mesos de maig i juny es compten per desenes. També per aquestes dates es troba la carretera plena de cadàvers de colobres i rates penades que moren a centenars. cau^te,.t

Una infinitud d'accidents automobilístics es produeixen en la ruta de les discoteques noctàmbules.

Aquests accidents, sovint mortals, afecten sobretot la gent jove que va de "marxa" per la nit. L'estretor de la via, les elevades velocitats i l'estat etílic contribueixen a una sagnia lamentable que augmenta en les visperes de les festes de guardar. Per si no hi hagués prou amb els terribles accidents de les persones, resulta que ia carretera Natzaret-Oliva en creuar el Parc de L'Albufera ocasiona una elevadfssima mortaldat de bestioles. Les mesures que ajudarien a reduir les desgràcies personals també afectarien positivament la fauna en perill.

Butlletí

Les mesures El grup Roncadell, proposa per evitar l'estat actual de coses: 1.-Una senyalització adequada, tan vertical com horitzontal, que advertesca els conductors.

2.-Limitacions de la velocitat.

3.-Una campanya de conscienciació i informació sobre el tema

d'Alzira al lloc afectat davant els mitjans de comunicació va causar efecte.

Els resultats sobre el terreny Als dos dies de la protesta, els bous abandonaven la zona deixant darrere seu un panorama desolador: nombrosos brots de diferents espècies arrossegats, carrasques d'uns deu anys fetes pols, antics bancals de conreu -molt útils avui com mesura contra l'erosió- destrossats, les aixetes de la Font del Pla del Barber trencades per a poder proporcionar aigua als animals.

Però els problemes dels bous no finalitzen ací, ja que als pocs dies de deixar el ramat la Serra de Corbera, l'Ajuntament de Castellonet denuncia en el mitjans de comunicació la invasió, per un ramat de bous, del paratge del seu terme conegut amb el nom de la Cuta, on continuen actualment. Sembla ser que són els mateixos bous que abandonaren la Serra de Corbera. També és coincidència: la zona de la Cuta va patir un incendifa uns anys.

I a més llocs Fa pocs dies, l'Ajuntament de Bunyol denunciava també l'ocupació d'uns terrenys del seu terme per un altre ramat de bous, coincidint també que es tractava de terrenys cremats fa poc de temps.

En definitiva, pareix que els bous, ara per ara, poden pasturar per on vulguen i que els propietaris estan torejant on volen i quan volen la Conselleria de Medi Ambient.

V Volta Biciecològica a la Valldigna

El proper dia 2 de maig tindrà lloc a la Valldigna la V Volta Bici-Ecològica, trobada d'amics de la bicicleta en la qual hi haurà una volta no competitiva amb la participació de gent de totes les edats i a on hi haurà activitats de conscienciació ciutadana al llarg de tot el circuit.

Aquesta edició, l'organitzem COEVA/ACCIO ECOLOGISTA AGRO, l'Agrupament Escolta Valldigna (MEV-MSC) amb el patrocini del Departament del Medi Ambient de l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna i la col·laboració de la Secretaria d'Estat per a les Polítiques de l'Aigua i del Medi Ambient i d'algunes cases comercials.

Sentència a Catalunya contra el parany com a mètode de cacera

La ^""tència és important pei fet que, per primera vegada, s'admeten les consideracions dels sectors conservacionistesLes captures en paranys han augmentat espectacularment, fins al punt de convertir-se en moltes zones en una pròspera indústria: molts tords capturats

han estat venuts a ia indústria conservera. D'aquesta manera el parany s'ha convertit en un sofisticat mètode per a matar aus de forma massiva i sense cap justificació, ja que actualment està molt allunyat de ser una manera de cacera tradicional i ha passat a esdevenir una afició.

AEA denuncia l'Ajuntament d'Oliva pel deteriorament de les dunes El 15 de febrer, AE-A va presentar davant la Prefectura de Costes una denúncia contra l'Ajuntament d'Oliva a causa del deteriorament patit pel sistema dunar. S'hi denunciaven extraccions il·legals d'arena i abocament d'escombraries procedents de construccions i de particulars, així com l'abandonament de material d'il.luminació per part de l'Ajuntament.

També es feia esment de la presència de cotxes i vehicles al montanyar, amb el que això su-

posa de destrucció de la configuració natural i de molèsties per a les persones que gaudeixen de l'entorn.

La denúncia, de la qual es va fer ressò la premsa (vegeu Levante, 14 de març), es fonamentava en la Llei de Costes i en el R.D. 1471/1989 sobre competències municipals en platges i zones de bany. La denúncia sol·licitava, entre altres coses, la restauració de la zona i la informació als ciutadans sobre la conservació d'aquest important espai.

Pàg. 13

MARÇ/ABRIL'93

"Llance-la al riu i no se'n preocupe!"

La situació del riu Vernissa En Acció Ecologista Agró de Gandia hem fet un estudi sobre l'estat actual de! riu Vernissa, on es posa de relleu la situació precària que pateix: brutícia, mobles vells, electrodomèstics abandonats, sacs, bosses i bidons de plàstic que abans tingueren productes químics, roba vella... Això pel que fa a la contaminació visible. Amb més raó cal preocupar-se pels vessaments incontrolats que puguen haver-hi i que no es detecten a primera vista Un cosa és dir i l'altra és fer Sembla que des de les esferes polítiques ja estan per la tasca de tallar el descontrol dels vessaments. Així quasi tots els municipis pels que passa el riu tenen un servei de recollida d'electrodomèstics i mobles vells, servei que es fa amb diferent periodicitat a cada poble. Hem notat que, malgrat la gratuïtat d'aquests serveis, la gent no té informació i s'oblida

dels dies assenyalats. Per tant, hem demanat als ajuntaments de la zona que disposen d'una propaganda més efectiva que el sol fet d'anunciar les coses al tauler del consistori o donar-les a la veu del pregoner.

-

Diàlegs reals - És l'Ajuntament?

- Sí, diga'm!

- Mire vostè, li críde perquè tinc

una llavadora vella i no en sé què fer. i aonla puc llançar?

Doncs... llance-la al riu!

Però... lAixò, no està prohibit? jHi ha tantes coses prohibides!

Vostè no se'n preocupe! l,ia quina part del riu la llance ? j On li semble millor! Igual té.

En aquest diàleg el funcionari s'identifica de manera tan innocent que ens fa pena posar-lo a la picota.

Un accident en la química FORET de Vinaròs va posar en alerta el Centre Oficial d'Emergència de la planta del gas Tioram, producte utilitzat en la fabricació d'insecticides.

La policia municipal alertava els veïns perquè tancaren les finestres. En apagar l'incendi es va vessar pel clavegueram productes d'elevada toxicitat per a la fauna.

El passat mes de febrer, una explosió seguida d'un incendi va despertar de matinada els veïns

La postura de l'Ajuntament Des d'Acció Ecologista Agró de Vinaròs es va demanar que l'Ajuntament fes una crida per explicar quina era exactament la situació. Fins a aqueix moment el comunicat "oficial" havia estat el de l'empresa que, com és natural, informava de la falta de perillositat de l'accident.

Després de l'accident, es va observar com dexapareixien corbs marins del seu lloc habitual de la costa immediata i unes sospitoses taques a les platges que van desaparèixer al cap d'uns dies.

de Vinaròs. A conseqüència de l'explosió d'un filtre en un atomitzador va originar una fuita

Acció Ecologista Agró personada en les actuacions processals

L'aigua de Catarroja Acció Ecologista Agró ha acordat personar-se en les actuacions que duu el Jutjat d'Instrucció de Catarroja amb l'objectiu de determinar les possibles responsabilitats penals de l'Ajuntament de Catarroja presidit per Antonio Cubillo en qualitat de titular del servei de subministrament d'aigua potable.

Aigua no potable i contaminada El passat estiu va detectar-se un alt índex de Crom, Nitrats i Sulfats en l'aigua de consum públic (Veg. Butlletins 71 i 72). Els nivell detectats superaven els límits fixats per les reglamentacions tècnicosanitàriesregularadoresambconseqüències perjudicials per a la salut de les persones, fonamentalment pels Nitrats (293 mg/l front als 50 màxim admesos) que són causants de trastorns hemàtics i Crom -que és un cancerígen- (56 mg/l front 50) i Sulfats (525 mg/l front a 250).

La reacció de l'Ajuntament Durant mesos, l'Ajuntament de Catarroja ha negat els fets que estaven verificats per anàlisis oficials, la qual cosa pot haver suposat incórrer en un delicte contra la salut pública tipificat en el Codi Penal. A més, en el mes de desembre passat, un veí de Catarroja fou detingut per la policia municipal quan repartia fulles informant els ciutadans sobre els fets i fent una crida a la possibilitat de reclamar les taxes pagades indegudament per un aigua no potable. Aquest fet, també pot constituir un delicte de detenció il legal.

Per delimitar aquestes possibles

7 / responsabilitats penals, ens hem presentat en les actuacions judicials que actualment se sergueixen al Jutjat d'Instrucció de Catarroja com a conseqüència de la denuncia que presentàrem davant de la Fiscalia de València en el seu dia.

Bons d'ajuda Com podeu comprovar cada dia estem més endinsats en actuacions judicials en les quals exercim de part acusadora particularen defensa d'interessos públics-.

Aquesta actuació de "cavallers errants" ens costa una bona quantitat de xavos per a pagar procuradors, costes judicials, etc.

Per aquesta raó, hem pensat fer bons d'ajut per un import baix amb la finalitat d'aconseguir que més persones -que no són del grup- participem en la defensa de l'entorn.

Coordinadora per a la Protecció i Promoció de la Serra Calderona Després de l'últim incendi, amb 9.500 hectàrees cremades, la Serra es troba en un moment crític i força delicat. Només si s'actua amb trellat i delicadesa, la zona afectada pel foc podrà ser recuperada.

La Coordinadora és integrada per: Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria .Centre Excursionista de València. Associació de Veïns El Carraixet d'Olocau Associació de Veïns Marines Vell Associació Juvenil Ser Jove de Serra Club Esportiu Correcaminos de València. Escouts de València. Centre Excursionista Riu Blanc de Llíria

Ull I lots podem ajudar, degudamentt assessorats,a regenera! el bosc Pàg. 14

Coses que no hem de fer

El nostre consell

1 Plantar o repoblar seria la forma de no deixar regenerar la coberta vegetal de manera natural

1 Durant dos anys no repoblarem a les zones cremades

2 Extraure lafustacremada produirà l'arrossegament del sòl i facilitarà l'erosió. Més greu que ies flames és la pèrdua de sòl.

2 Fer una extracció controlada de la fusta cremada a partir dels quatre anys, de forma manual, evitant l'ús de maquinària pesant.

3 Xafar les zones cremades facilitarà la compactació del sòl i la destrucció de llavors.

3 No abandoneu els camins ni les sendes en els vostre recorreguts.

4 Les rodes dels vehicles erosionen el terreny, però si aquest està cremat, a més a més, també destrueix els brots de moltes planles.

4 Utilitzeu sempre per a aparcar llocs que no estiguen dins del bosc

5 Si encenem algun foc es pocien produir nous incendis. Els anys següents a un incendi són nolt perillosos. i

6 Els papers, plàstics, ampolles., són brutícia.

5 Porteu el menjar preparat i utilitzeu les zones amb instal lacions per cuinar 6 Recollir els objectes que embruten els bosc. És la millor manera de conservar-lo.

La Casa Verda

MARÇ/ABRIL'93 ri substret a la presència i activitat humanes. Al llarg delstemps històrics, un bon nombre de cases i nuclis urbans s'hi han anat instal·lant, i les muntanyes han estat en part deforestades i dedicades a una ramaderia extensiva d'ovelles i cabres, o bé conreus d'oliveres, prèvia construcció de marjades afide retenir l'escassa terra, mentre les valls més fèrtils eren posades en regadiu (cítrics).

Actualment, tota l'agricultura i la ramaderia es troben en crisi en una illatan abocadaal monocultíu turístic; el procés d'abandonament del camp, particularment a la Serra, resulta molt acusat i aparentment irreversible.

La Serra de Tramuntana

Jesdel País Valencià es freqüent deveurelesBalearscom unacosa turísticallunyanai nocom les"nostres" Illes. Oblidem, molt sovint, queunaciutatcom Déniatémesa prop Eivissaque no Requena, posem per cas.

Per pal·liar en part aquest dèficit oferim aquest petit reportatge sobre la campanya "La serra de Tramuntana Parc Natural" promoguda pel Grup Baleard'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) iADENA/WWF.

La serra de Tramuntana: un monument de 800 quilòmetres quadrats La Serra de Tramuntana s'estén en sentit NE-SW al llarg de litoral nord-occidentalde Mallorca des de la península de Formentor fins a lïllade Sa Dragonera. El conjunt de muntanyes ateny prop de 90 Km. de llargària, i a la part central supera els 15 Km d'amplària.

Fruit de la mateixaconvulsió de l'escorça terrestre que originà els Pirineus i els Alps, laSerra compta amb una dotzena de cims que superen els mil metres, entre els quals destaca el Puig Major(1.443 m.). Entre els cursos d'aigua, algunsprofundamentexcavatsi molt espectacu lars d estaq uen el to rrent dels Pareits i el d'Almedrà.

Massís calcari, les cavitats són

nombroses i algunes de proporcions considerables, com la Cova de sa Campana o l'Avenc de s'Aigua (tots dos a Escorça). El clima de la Serra és peculiar, més fred i plujós que el de la resta de Mallorca, i amb neu gairebé cada hivern a les zones més elevades.

La Serra inclou, sens dubte, els paisatges més grandiosos i inalterats d'una illafamosa, malauradament, per haversacrificat bona part de la seuà bellesa als interessos de promotors turístics i immobiliaris.

Avui, la Serra encara és el principal al·licient per al turisme que va a Mallorca sabent que hi trobarà alguna cosa mes que SOÍ i discoteques.

Les meravelles de la Serra: flora i fauna Podríem dir que la Serra constitueix una illa dins d'una illa. I és ben sabut que l'aïllament va íntimament associat a l'aparició i pervivènciad'espèciesrelictesiformes úniques en el món: s'hadit moltes vegades que les illes són laboratoris de l'evolució i, com a conseqüència, paradisosperalaconservació. La Serra és, sens dubte, l'espai natural ecològicament més valuós de les Balears.

Des del punt de vistade la vegetació (associació de plantes), tenim la presència de 5 comunitats vegetals úniques en el món. Quant

alaflora, hi ha25 espècies isubespècies de plantes endèmiques de la Serra (és adir, que l'únic lloc del món on creixen és aquí); mentre altres 7, endèmiquesde Mallorca, es troben sobretot a la Serra.

La fauna d'invertebrats és coneguda deficientment, però del poc que se sap es dedueix que no és menys notableque laflora. Hi ha formes endèmiques entres els Gasteròpodes (caragols), els Coleòpters (escarabats), els Aràcnids i els Crustacis. També la fauna cavernícola conté elements únics i molt interessants.

Pelqueta als vertebrats, hi un endemismpÉ elferreret (Alytes muletensis), un petit gripau que ha estat descobert vivent l'any 1980 (curiosament, els seus ossos fòssils havien estat trobats alguns anys abans), encara que el seu cant monòton era conegut d'antic pels pagesos de l'àrea on habita. Entre els aucells, podem destacar: la baldritja(Puffinusyelkouanmauretanicus),endemismequenidificaa les coves dels espadats; el voltor (Aegypius monachus); el falcó de la reina (Falco eleonorae); l'àguila pescadora (Pandion haliaetus): el busqueret de cua llarga (Sylvia sarda).

Un patrimoni cultural i arquitectònic formidable La Serra no és en absolut un territo-

greus agressions (tales abusives, oberturade pistes, eixarmades indiscriminades..).

L'excursionisme massiu i poc respectuós causatambé un impacte greu: brutícia abandonada o simplement soterrada, pintades a les roques i arbres, vandalisme contra els béns de les possessions, freqüentació d'hàbitats fràgils com són les coves, escalada a penyals on crien aucells de presa amenaçats.

Com serà el Parc reclamat per a la Serra Un Parcque afecta una vintenade municipis i compta amb prop de 60.000 habitants, no solament ha de respectar aquesta presència humana, sinóquefins i tot hade representar el principal estímulper al desenvolupament socíoeconòmic dels habitants de la Serra (ajuts per al mantenimentde l'agricultura, denominació d'origen per als productes del Parc, turisme verd..). La Serra ha de ser un Parc obert, per descomptat als residents, però també als visitants (turistes i excursionistes) que accepten unes normesde respecte envers l'entorn. Hi ha nombrosos parcs així arreu del món.

L'objectiu fonamental del Parc Natural ha de ser protegir els valors naturals i culturals de la Serra. Això implica sobretot evitar noves urbanitzacions i parcel.lacions, aixícom aquellesobrespúbliquesque causen un impacte ambiental desmesurat.

L'explotació forestal hi ha d'estar sotmesa a una regulació més estricta; els alzinars estaran totalment protegits.

L'Administració ha de cobrir tota l'extensió de la Serra i no tan sols el municipi d'EscorcaoIesfinquesde propietat pública, com pretén la iniciativa (massa tímida) de Parc promoguda pel Govern Balear.

Explicada correctament, la idea del parc natural de la Serra de Tramuntana hauria de ser ben rebuda per tothom, amb l'única excepcióde promotors immobiliaris i enginyersde lavellaescola. Tota la resta (propietaris, pagesos, caçadors, autoritats locals, veïns, etc.) haurien de fer un front comú amb els ecologistes en la reivindicació del Parc, sense escoltar la demagògia fàcil que segurament algú farà en contra (dient coses tan absurdes com q ue es prohibiràcaçar, que no estarà permès de canviar una teula, etc).

La presència humana a la Serra, iniciada fa 70 segles, ha anat transformant el medi d'una maneragradual i en general harmònica, deixant per a la posteritat tot tipus d'elements arquitectònics i culturals que no fan sinó augmentar encara més el valor patrimonial de laSerra, ja extraordinari de del punt de vista estrictament natural. Sobresurten cases de possessió d'estil senyorial, camins empedrats, ponts, aqüeductes, aljubs, molins d'aigua, cases de la neu, elements arqueològics, fortificacions, talaies, molins de vent, sitges, etc.

Edificacions i obres públiques, principals amenaces per al futur de la Serra Malauradament, no tot és bellesai harmonia a la Serra. Algunes urbanitzacions i parcel.lacions-fins i tot a sòl forestal- ja fa temps que han profanat el que hauria d'haver estat un santuari paisatgístic intocable. La Llei d'Espais Naturals aprovadapel Parlamentbalearel 1991 limitava molt l'edificabilitat a unes zones; a laresta, però, es manté la possibilitat d'edificar fins amés de 30 xalets per quilòmetre quadrat.

Lògicament, les empreses immobiliàries s'apresten a no perdre aquesta oportunitat.

També són una amenaça certes obres públiques mal planificades, com ara els nous traçats de carreteres de muntanya, el túnel de Sóller, la conducció d'aigua de Sa Costera capa Ciutat, o alguns projectes, periòdicament reviscolats, de nous embassaments, obertures o asfaltats de nous camins, línies d'alta tensió, noves pedreres, etc; fent una utilització més que discutible dels ajuts de la CEE per a regions econòmicament deprimides.

Els boscos, i en particular el que queda dels alzinars, pateixen

GOB (GRUP D'ORNITOLOGIA BALEAR)

Fes-te soci d'Acció Ecologista Agró FULL D'INSCRIPCIÓ

BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA B

Nom

Sony r/a

1. fcog.

2™COg.

°

Carrer Codi postal i població

Professió

Adreça: carrer

:

núm.

Banc Adre

codi postal i població

?a:

núm.

—

Agència carrer

núm

-

codi postal i població

comarca

Telèfon Compte corrent/ Llibreta núm

Observacions

Distingits Srs.: Els p/egue que atenguen, amb càrrec al meu compte i fins a nova ordre, els rebuts de pessetes . que (periodicitat) Trimestral els seran presentats

Carrer Codi postal i població

núm.

per ACCIÓ ECOLOGISTA- AGRÓ. Aprofito l'avinentesa per asaludar-los ben cordialment. de de19 Signatura

Compte corrent/Llibreta núm.

Quota:

Butlletí

[

2.200

[ I ] 3.000.

EU 10.000.

L i

Pàg. 15

MARÇ/ABRIL'93 Cooperativa de consumidors de productes biològics

"La Llavoreta"

La Llei Forestal a Debat Dia 11 de maig a les 19,30 hores En la UIMP (Universitat Internacional Menóndez y Pelayo) Amb un representant de cadagrup parlamentari de les Corts Valencianes.Ponent d'AEA: Carles Arnal Moderador: Joan Llinares

Projecció de l'audiovisual "El Bosc" 6 de maig a les 19,30 hores a la Casa Verda de València

Si vols adquirir verdures, fruites, oli, olives, cereals, arròs, pa, mel, fruita seca, formatges artesans, i a bon preu. Si t'importa la salut del teu cos, et convé consumir productes biològics (no contaminats).

Si t'importa la salut del Planeta, cal que fomentes la demanda de productes biològics per aconseguir l'expansió de l'agricultura ecològica (sense fertilitzants químics ni plaguicides).

Informa't al nostre local c/ del Rellotge Vellnúm. 3 (semisoterrani.

Enfront de "Calcatta") els dimarts de 18 a 21 hrs.

La Societat Vegetariana Naturista

La Societat Vegetariana Naturista du a terme una encisadora tasca des de fa una bona pila d'anys: ladifusió del naturisme, del vegetarianisme, de la pau i l'harmonia amb la natura són els seus objectius.

El naturisme sempre ha tingut un fort arrelament a l'Estat espanyol i, en certa manera, és un dels components més antics de l'ecologisme.

Jornades: El moviment ecologista en la gestió dels espais naturals valencians protegits

El- BOSC

Per ajuny La sortosa incorporació d'una gran quantitat de persones noves a l'activitat del grup, l'absència de debats "teòrics" i l'antigor d'alguns dels textos "programàtics" en què es basa el funcionament d'AEA, de vegades provoquen fenòmens com la pèrdua ocasional de perspectiva de caràcter global o el fet que s'hagen de tornar a explicitar coses que, en l'àmbit ecologista, ja formen part del patrimoni comú teòric i pràctic.

Objectius, camps i formes d'actuació.

Relació d'AEA amb altes col lectius ecologistes, polítics i socials (CODA, CEAN, FEPAV, ELS VERDS, Partits Polítics, etc.)

Del 30 d'abril al 2 de maig i organitzades per la Federació Ecologista del País Valencià

Divendres 30 d'abril 16.30 Inscripcció i entrega de documentació 17.00 La protecció dels espais naturals a Catalunya. DEPANA 17.45 La protecció dels espais naturals a les Balears. GOB b La protecció dels espais naturals al País Valencià. Direcció General del Medi Natural 19.15 La protecció d'espais naturals a través de la legislació urbanística.

Direcció General d'Urbanisme.

Modera: Juan Luis Hernàndez (periodista) Convidats: Rafael Gadea (Gabinet Salut Laboral de CCOO, membre d'Acció Ecologista Agró), Jaume Morron (membre del WISE), Raúl Àngel (Alcalde de Cofrents) i Juan Cruz (Portaveu de la CN de Cofrents) Casa de la Cultura de Jalance 17d'abril ales 18 hrs.

Organitza: Coordinadora Antinuclear de Cofrents

Per aconseguir que les assemblees siguen participatives i amb un nivell superior als últims suplements dels diaris -prou acceptable-, és recomanable participar en l'elaboració dels dossiers que estan preparant-se.

Alguns dels temes proposats: Antecedents històrics i situació actual d'AEA: Funcionament, estructures organitzatives i pressuposts teòrics.

Informació a l'Oficina Municipal Gestora del Servei Substituri PI. Major, 1. Tavernes de la Valldigna Tf. 282 03 50 Ext. 30

Taula Rodona La Central Nuclear de Cofrents a debat

Debats

Societat Vegetariana Naturista de València Guillem de Castro, 53-246007 -València Tf. 96/351 97 97

Avanç del Programa

DEFENSEM

L'ajuntament de Tavernes de la Valldigna ofereix la possibilitat que 40 persones facen ei Servei Substitutori col laborant amb: Protecció Civil, Protecció i millora del medi natural, fundacions culturals...

22 d'abril:

Dia de la Terra 20.00 Debat amb els ponents Diissabte, 1 de maig 10.00 l'Albufera. Acció Ecologista Agró 10.30 Montgó i Penyal d'Ifac 11.00 Carrascar de la Font Roja.

"La Carrasca" d'Alcoi 11.30 Illes Columbretes. Colla Ecologista de Castelló.

12.00 Descans 12.15 El Prat de Cabanes.

12.35 El Fondo d'Elx. "El Margalló" 12.55 Les Salines de Santa Pola.

"l'Alguer" 13.15 Llacunes de la Mata i Torrevieja 13.35 Desert de les Palmes 17.00 La marjal de Pego-Oliva.

Acció Ecologista Agró 18.00 La Serra d'Espadà. Centre Excursionista de València.

19.00 Descans 19.30 Debat i conclusions.

Diumenge, 2 de maig 9.00 Visita al Parc Natural de l'Albufera

PREMSA

Pàg.

16

La Casa Verda