Butlletí de La Casa Verda. Número 77. Maig-Juny 93

§77

MAIG /JUNY '93

Marxa a Cofrents El delicte ecològic: deu anys de frustració Deu anys amb pocs resultats Prompte es compliran deu anys des que va afegir-se al Codi Penal espanyol el tipus que s'ha conegut, d'aleshores ençà, com a "delicte ecològic". Aquella reforma fou provocada, en bona part, pel treball persistent de les organitzacions ecologistes que patien, impotents, en veure com les agressions ambientalsquedaven impunes en l'únicavia sancionadora que fins aleshores existia: l'administrativa.

Convocats perla Federació Ecologistadel País Valenciài la Coordinadora Antinuclearde Cofrents, el passat 19 de juny un miler de persones ens citàrem a Jalance des d'on es va fer la marxa cap a la nuclear.

Diners públics, beneficis privats Econòmicament considerada, la generació d'energia atòmica ha estat un mal negoci. De fet, des de 1978 només hi ha hagut noves sol licituds per obrir plantes en aquells països on els diners públics han estat al servei d'empreses elèctriques, cas d'Espanyao França. Els pressupostos generals espanyols paguen laf abricació de combustible nuclear (ENUSA), les infraestructures d'emergència (Obres Públiques, Protecció Civil, etc), el desmantellament de les centrals (com Vandellòs I) i la gestió dels residus radioactius (ENRESA). Als rebuts de la llum ens cobren obres faraòniques i una milionària factura per no obrir plantes atòmiques que actualment es mantenen en moratòria. Amb aquests

ajuts, Iberdrola ha guanyat l'últim exercici 65.000 milions de pessetes.

La inseguretat Als últims anys (Veg. Butlletí anterior) s'han produït ala central atòmica de Cofrents més de vint-i-cinc accidents. L'increment dels costos fa que les empreses intenten allargar la vida útil de les plantes, amb la qual cosa es multiplica els riscs d'accidents. L'ombrade Txernòbil és allargada.

Els residus Però la raó fonamental per tancar Cofrents.com hem dit moltes vegadesdesd'aquestes pàgines, ésaturar la producció de residus radioactius. A la central de Cofrents s'acumulen unes350tonesdecom-

En aquest número també trobareu El Fòrurnde laCSCE El delicte ambiental Anàlisi de la Llei Forestal Al Gore De compres amb seny Turisme rural El món rural EIPGOUdeCullera Els residus nuclears

pàg.2 pàg. 1 ,3 i 1 O pàg. 4 i 5 pàg. 6 pàg. 7 pàg. 8 i 9 pàg. 1O pàg. 11 pàg. 12 i 13

Verd Fosc (una visió del PV)

pàg. 14

bustible radioactiu i una quantitat ingent de components i materials altament irradiats. Amés amés, ens els treballs s'han produït quasi 4.000 metres cúbics de residus de baixa i mitjana intensitat.

Els plans d'ENRESA preveuen tenir preparat un magatzem de residus d'alta intensitat (amb les dificultats tècniques de tots conegudes) per a l'any 2020. Les piscines del dipòsit gastat de la central atòmica de Cofrents estaran plenes, però, abans de l'any 2000. L'eixida que està estudiant l'empresa Iberdrola és augmentar la densitat d'emmagatzemament, amb la qual cosa es multiplica el risc d'arribar a reaccions en cadena descontrolades. Ja hi ha el precedent de la catàstrofe de Kystym, als Urals, el 1957, que, malgrat el secret mantingut per les autoritats soviètiques, s'ha descobert que tingué unes dimensions comparables a l'accident de Txernòbil.

Hi ha alternatives La producció elèctrica d'origen nuclear representa només un 5% de l'energia mundial i hem de prescindir-ne immediatament. No podem augmentar la hipoteca per a la salut i el medi de les generacions futures.

Cal desenvolupar programes de transició energètica cap a fonts netes i renovables.

Malgrat que la Constitució consagra el dretdetotsa un ambient adequat, mai ningú no ha anat a la presó per aquest motiu. En canvi, les agressions ambientals s'han multiplicat infinitament fins arribar a l'estat de veritable indefensió en què avui es troba la Natura. Les escasses sentències condemnatòries dictades en aquests deu anys nosuperen la vintena i tan sols han fixat sancions de reduïda quantia o curtes penes de privació de llibertat que no han estat acomplides. Mai cap condemnat ha estat obligat a retornar la Natura agredida a l'estat en què es trobava abansdecometre l'activitat destructiva, consumant-se, així, l'acció d'aquests delinqüents socials.

Les raons A la vistadels resultats, podem afirmar que la incidència protectora d'aquella novedosa i desitjada reforma penal ha estat, lamentablement insignificant i això per distintes raons.

L'Administració: el primer delinqüent La primera és l'escàs valor que la pròpia Administració reconeix al medi ambient, el qual menysprea o relega als últims graons de la seua escala de prioritats. Els responsables governamentals actuen encara inspirats per vells criteris basats enlapretesainesgotabilitatdelabiosfera, és a dir, dels recursos naturals, l'aire, l'aigua, les matèries primeres... Per als defensors d'aquesta filosofia tots els problemes de la societat actual tenen solució en el creixement il·limitat de les forces productives. Però aquest model, amplament imposat i explotat pel Primer i Segon Món, ha generat una destrucció sense precedents dels recursos de la humanitat i és

l'origen de processos de desequilibri ecològic i degradació ambiental aescalaplanetàriaqueamenacenel desenvolupament sostenible i equitatiu de la comunitat de nacions. A tall d'exemple, cal recordar que el representant del govern espanyol en la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient, celebrada a Rio de Janeiro, presentà una propostaque reclamava pera Espanya el dreta augmentar un 25% les emissions actuals de diòxid de carboni (CO2), gas que produeix l'efecte hivernacle. També és il lustratiu que ENDESA (Empresa Nacional de Energia. SA), unaempresa pública, siga la propietària de les centrals tèrmiques d'Andorra (Terol) i As Ponies (Lugo) classificades entre les tres més contaminants d'Europa.

Els exemples són innumerables i farien aquest escrit prou pesat.

S'explica així que els poders públics no tinguen interès a previndre i, en el seu cas, reprimir moltes de les conductes que podien enquadrar-se dins del tipus penal conegut com a delicte ecològic.

La manca de consciència La segona raó és la manca de consciència ecològica que hi ha entre la majoriadels ciutadans, en bonapart conseqüència del poderós mimetisme que exerceixen sobre ells les actuacions agressives sobre el medi delpropi Estat, aixícom les múltiples influències del model de societat consumista í insolidària que patim.

Aquesta mancade consciència ecològica que reigna en el conjunt de la societat alimenta i sosté el comportament institucional denunciat en el punt anterior, genera un gran cercle viciós que rodola cap a una futura i gens llunyana crisi ecològicade conseqüències imprevisibles. L'estat actual dels rius, llacs, mars, boscos, atmosfera, aqüíffers, capa d'ozó, l'acumulació de residus tòxics i radioactius...ós el resultat de l'acció combinada d'un sistema econòmic injust, amb l'absència de consciència social ecològ ica i la deixadesa de funcionsquefan les institucions. Té explicació, pertant, que sense pressió social que ecologitze els poders públics i els processos de producció, les institucions judicials, llevat d'honroses excepcions, s'abstinguen d'assumir la defensa penal de la natura. Ara per ara, molts jutges

(Passa a pàg. 3)

Pàg.

2

MAIG/JUNY "93

La Casa Verda

LaCSCEiel desarmament europeu

L'activitat de la Conferència de Seguretat i Cooperació Europea (CSCE) relacionada amb el desarmament està centralitzada actualment en el Fòrum de la CSCE de Cooperació en Matèria de Seguretat, un òrgan que segons el Document de Hèlsinki agruparà els esforços en matèria de control d'armaments, desarmament, foment de la confiança, cooperació en temes de seguretat i prevenció de conflictes.

Els objectius del Fòrum són mantenir o reduir al mínim els nivells de les forces armades, harmonitzar les obligacions dels països en aquests temes i negociar noves mesures de desarmament. Els resultats de les negociacions del Fòrum es plasmaran en compromisos internacionals.

Els objectius del Fòrum Els objectius del Fòrum són mantenir o reduir al mínim els nivells de les forces armades, harmonitzar les obligacions dels països en aquests temes i negociar noves mesures de desarmament.. El Fòrum té un "programad'acció immediata",dividit en tres grans àrees, amb una agenda totalde14punts. Aquest programa acurt termini pot resumir-se en quatre propòsits:

Revisar les mentalitats Posar en comú les doctrines de cada país és una bor començament, però encara és mes important revisar la vella mentalitat sobre seguretat i desfer-se de les inèrcies i dels interessos dels sectors econòmics que s'han beneficiat del, fins ara, vell ordre militar. D'ací la importància d'avançar en la conversió de tot el cicle militar, des de la fase d'investigació a laproducció i exportació, i no sols en els països de l'Est. Els compromissos afecten atots.

VALÈNCIA: Comissió Jurídica: reunió:dimecres, al local, 7'30 hores Comissió d'Educació Ambiental: reunió:dimarts, al local, de 7'30 a 9'30 de la nit València en Bici: reunióxiimarts, al local, de 9 a 11 de la nit Comissió de Residus: reunió:dilluns (quinzenal), al local, de 7'30 a 9 de la nit Comissió de Territori: reunió:dimecres, al local, de 8 a 10 de la nit (de tots els Grups de Treball) a) Grup de Treball de Cacera i Espècies b) Grup de Treball d'Aigües c) Grup de Treball d'Espais Naturals Comissió d'Energia: reunió:dijous, al local, de 8 a 10 h.

Comissióde Transports: reunió:quinzenal contacte: a través del permanent

GESTORA reunió:dilluns, a La Casa Verda, de 9'30 a 11'30 de la nit S E C R E T A R I A T È C N I C A : dimarts matí i vesprada, dijous vesprada, divendres vesprada

Redacció Carles Belda, Jordi Bigas, Francesc Hernàndez, Miguel Anglès, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva

Maauetació Juanjo Villanueva

Col·laboradors grafies Manolo Roldàn, Conxa Molina

Els articles que apareixen signats són responsabilitat dels col·laboradors del Butlletí que els signen, per tant, no responen obligatòriament a les opinions del conjunt d'Acció Ecologista Agró com a organització Dipòsit legal: 1692-1985

1.-Confiança. Mitjançant contactes, intercanvi d'informació i l'establiment d'un codi de conducta.

2.-Transparència. En la doctrina, els pressupostos i la producció i mitjançant la verificació del desarmament.

3.- No proliferació.

4.- Conversió de la indústria militar.

L'experiència dels últims anys, tant en la CSC E com en altres Fòrums de desarmament, convida a no adoptar una actitud excessivament optimistarespectedelavoluntatdels països europeus a fer avançar en aquests camps. Resulta relativament fàcil comprometre's amb generalitzacions, vaguetats i inconcreccions, això, però, no sempre condueix a l'establiment de mesures més concretes, tant a nivell nacional com regional.

Concretar Per fer que el Fòrum de Seguretat tingasentit i Europa avance en el terreny del desarmament, els països participants haurien de concretar i posaren funcionament les mesures que permetrien aconseguir una real transparència en llurs activitats militars, incloent-hi la producció i

exportació armamentística. El propòsit seria no sols controlar la producció d'armaments sinó reduir-la.

En qualsevol cas, no pot haver-hi control sense un coneixement previ d'allò que hi ha. El Fòrum hauria d'aprofundir en les mesures de creació de confiança, idenouamb mesures concretes (restriccions a les maniobres i a la logística, limitació d'armes ofensives, reducció de tropes, creació de regions sota el règim de "cels oberts", consultes per harmonitzar les doctrines militars, desenvolupar procediments per prevenir i canalitzar els litigis, etc).

La reducció dels efectius militars fins a nivells molt inferiors als acordats voluntàriament en les conversacions CFE-1 A, és un altre imperatiu per a la política europea de seguretat col- lectiva. Mentre existesquen set països amb un nivell de tropes superior als 300.000 efectius i, un d'ells, Rússia, tinga quasi un milió i mig de soldats, serà molt difícil trencar amb les vells temors de la guerrafreda.

Fins que no arribe el dia en què siga possible la supressió dels exèrcits nacionals, laconfiança en la seguretat col·lectiva creixerà, no tant pel fet que els militars de diferents països multipliquen llurs contactes i reunions, sinó perquè cooperen en transformar alhora els actuals aparells ofensius en unsaltres de caràcter defensiu i no provocador, laqualcosasuposaduraterme mesures molt específiques (supressió de vehicles carregadors de ponts, creació de corredors sense armesofensives, reducció de les armes amfíbies, "mutilació voluntària", etc.)amb elpropòsitd'impedirque un estat pugadura terme un atac de manera unilateral.

Desarmament i resolució de conflictes En un informe sobre les noves dimensionsdel desarmament presentat en l'octubre de 1992, el Secretari General de l'ONU assenyalava molt encertadament l'estreta relació existent entre el desarmament i la resolució de conflictes. L'armamentisme, el militarisme, les doctrines ofensives i els interessos del complex militar-industrial,lluny d'incrementar la seguretat de les nacions i del continent, constitueixen autèntiques amenaces a llur seguretat. Formen partdel problema, jaqué nodreixen i agreugen moltes situacions conflictives, encara que tinguen orígens d'una altra índole. Una Europa segura, per tant, ha de ser una Europadesmilitaritzada, sense que açò signifique indefensió. El desarmament, la prevenció de conflictes, la saviesa en regularlos i la cooperació en tots els àmbits de l'activitat humana, són les millors armes per a la seua defensa.

VICENÇ

FISAS

Investigador sobre desarmament del Centre Unesco de Catalunya

MAIG/JUNY '93

Butlletí (Ve de primera pàg.)

Pàg.

3

Reflexions a propòsit del mal anomentat delicte ecològic

encara consideren aquesta qüestió com una extravagància i processen amb més facilitat un ecologista que s'encadena a una excavadora que està destruint la natura que no pas el promotor de la destrossa.

Tots som iguals davant la llei (però hi ha qui ho és més) Relacionada amb les anteriors raons, n'hi ha una tercera que és resultat del classisme que respira la societat espanyola, i de rebot la justícia; perquè està demostrat que és molt difícil veure un empresari o un polític entrar a la presó per quedars'hi una temporada. I cal no oblidar que els autors dels més greus delictes ecològics són, quasi sempre, empreses públiques o privades que, quan de manera excepcional han estat processades, generen automàticament uns inculpats "exquisits" aqui institucions, organitzacions empresarials i altres gremis corren a protegir i defensar amb sorprenents ardits jurídics i polítics.

Encara és recent -dins del llarg procés contra ENDESA- l'escandalosa actuació del Fiscal General de l'Estat, contrària a l'opinió unànime de la Junta de Fiscals del Tribunal Suprem, que tingué com a objectiu el fet d'impedir l'acusació del Presi-

Què diu el polèmic article?

347 bis.- Serà castigat amb lapena d'arrest major i multa de 175.000 a 5.000.000 milions depta. aquell que, contravenint les lleis o reglaments protectors del medi ambient, provocàs o realitzàs directament o indirecta emissions o vessaments de qualsevol classe, a l'atmosfera, el sòl o les aigües terrestres o marítimes, que posen en perill greu la salut de les persones, o poden perjudicar greument les condicions de la vida animal boscos, espais naturals o plantacions útils.

Hom imposarà la pena superior en grau si la indústriafuncionara clandestinament, sense haver obtingut lapreceptiva autorització o aprovació administrativa de les instal·lacions, o s'haguera desobeït les ordes expresses de l'autoritat administrativa de correcció o suspensió de l'activitat contaminant, o s'hagués aportat informació falsa sobre aspectes ambientals d'aquesta o s'hagués obstaculitzat l'activitat inspectora de l'Administració.

També s'imposarà lapensa superior engrau siels actes anteriorment descrits originaren un risc de deteriorament irreversible o catastròfic.

En iots els casos previstos en aquest article podrà acordar-se el tancament temporal o definitiu de l'establiment, podent el Tribunal proposar a l'Administració que dispose la intervenció de l'empresa per salvaguardar els drets dels treballadors.

50.000 pessetes per matar óssos

Membres de les patrulles del Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil en el moment d'eixir de la casa on hi ha via les pells dels dos óssos morts. Resultat de la sentència posterior: una condemna de presó que no es compliria per no tenir antecedents l'infractor i 50.000 pta. de multa.

Indubtablement com assenyala la Llei Orgànica 8/1983 de 25 de juny en l'Exposició de Motius "uns preceptes penals no han de podef, per ells a soles, aconseguir la desaparició de tota indústria o activitat nociva per a les persones o el medi". De la mateixa manera, i com també citava aquesta Exposició: "resultava evident que qualsevol política tendenta introduir rigorositat en aquest problema requereix l'auxili coercitiu de la Llei Penal".

Un article clarament insuficient No cal dirque existeix un sentiment generalitzat que pensa que la reforma que ara commemorem -els deu anys de l'article 347 bis- no pot considerar-se de cap de les maneres com l'existència en el nostre Codi Penal d'un delicte ecològic; més encara: molts autors l'assenyalaren com a inconstitucional per omissió, per no castigar tot el que pertocaria i limitar-se exclusivament als vessaments -directes o indirectes- a l'atmosfera, al sòl, a les aigües terrestres o marítimes. Per tant, queden fora múltiples agressions ambientals, com ara als recursos ambientals que no tenen cabuda l'article 347 bis.

Aterraments il·legals a la marjal del Moro de Sagunt dent de la companyia elèctrica per part de la Fiscalia de Castelló. Hem estat testimonis de la conversió del màxim responsable del Ministeri Fiscal, en l'advocat defensord'un pressumpte delinqüent ambiental.

Les deficiències I perúltim.unaquartaraó,considerada pels juristes com la principal causa d'impunitat, consisteix en la insuficiència i imperfecció tècnica de ladef inicio penal del delicte, aixícom en les lleus penes assignades.

Gràcies a aquestes deficiències ha estat difícil, i de vegades impossible, aconseguir el processament i condemna de molts delinqüents ambientals. Efectivament, l'actual redacció del tipus penal ecològic exclou una quantitat considerable d'agressions ambientals i conductes connexes. Es redueix a castigar les emissions o vessaments contaminants a l'atmosfera, al sòl o a les aigüesterrestresomarítimesquan posen en perill greu la salut de les persones.opuguen perjudicar greument les condicions de la vida animal, dels boscos, dels espais natu-

rals o plantacions útils... sempre i quan aquestes conductes siguen considerades contràries a les lleis i els reglaments. És adir, es deixa en mans de l'Administració, que és qui fa els reglaments, la descripció i contingut dels comportaments considerats delictius. Ja hem insistit que l'Administració espanyola no és gaire sensible des del punt de vista ambiental, laqual cosa no sols es reflecteixen l'ambigüitat de les normes reglamentàries ambientals que promulga, sinó que, a més a més, evidencia un clardesinterés en assegurar-ne el respecte i compliment que, en ocasions, voreja la facilitat per emparar i legalitzar activitats de fort impacte ambiental.

En aquestes condicions, és difícil que es deriven responsabilitats penals pel funcionament d'activitats que estan posant en perill la salut de les persones, la vida animal o vegetal.

Sed lex...

Els ecologistes no volem lapresóper a ningú, i molt menys presons com

les que hi ha a l'Estat espanyol, però tampoc podem ser ingenus amb els que per puracobdíciaitenint per únic objectiu la maximalització de beneficis dels seus negocis s'apoderen i destrueixen el patrimoni natural col·lectiu. Ipertant.ésjustdemanar el càstig per aquests individus que intencionadament i conscient destrueixen els espais naturals, contaminen els rius, la mar, els llacs, els aqüífers, o cremen els boscos..., donant-los el mateixtractament penal i repudi social que a un atracador debancs, un violadoro un enverinador. En això treballem les associacions ecologistes i esperem que el futurcodi penal hotinga en compte.

COMISSIÓ JURÍDICA

d'ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ.

En la pàgina 10 "EXPERIÈNCIES DEL CAS ENDESA"

Aquestes mancances, tantes vegades denunciades, han estat arreplegades fins i tot per tribunals -em permet de recordar la Sentència de 28/10/88 de l'Audiència Provincial de Saragossa q ue, amb ocasió del furt d'unes espècies protegides, va assenyalar al Govern la conveniència de tipificar aquests fets coma constitutius d'un delicte ecològic, en haver de castigar aquestes conductes com a constitutives d'un delicte de la Llei de Caça. El Tribunal reconeixiaque els animals salvatges, espècies protegides, constituïen un patrimoni comú de la humanitat, per laqual cosa havien de gaudir de la protecció que a la natura atorga l'article 45 de la Constitució.

La realitat per davant de la Llei Sensdubte, latascafetadavantels Tribunals pels grups o associacions ecologistes, ha anat dia a dia guanyant la confiança dels ciutadans. Una vegada més, s'acompleix l'aforisme que diu que "la realitat social va per endavant del legislador"; així, ens trobem que moltes de les agressions ambien-

tals queden impunes per no arribar mai a promulgar-se el tan desitjat Codi Penal de la democràcia, que esperem que ho siga en aquesta legislatura quan escomplete iexistesca, per fi, un delicte ecològic que reculla el que preceptua l'apartat 30 de l'article 45 de la Constitució.

Jurisprudència del Suprem Encara que m'allunye del que és l'article 347 bis -i seguint la línia de defensa de les espècies protegides-, m'agradaria fer referència a una recent Sentència del Tribunal Suprem, d'1 d'abril de 1993, relativa a la cacera, en aquest cas d'un ós, constitutiva lamentablement, una vegada més, d'un delicte contra la Llei de Caça. L'organització ecologista FAPAS va sol·licitar una indemnització per a l'òrgan encarregat del manteniment, conservació i vigilància d'aquesta espècie: la Junta de Castella i Lleó. El Tribunal Suprem, acceptant la legitimació de la pretensió indemnitzatòria sol·licitada, va assenyalar textualment: "en el cas concret estudiat s'ha sacrificat efectivament un bé jurídic, no de persona individual, però sí de societats concretes persones jurídiques-com la que ha exercit l'acció popular, i de la societat en general, pel valor ecològic que suposa la conservació d'espèciesprotegides. Enstrobem, doncs.davant d'un bé que interessa a la col·lectivitat humana. La responsabilitat civil era perfectament postulable per qualsevol dels exercitants de l'acció penal."

Aquesta sensibilitat demostrada pels Tribunals, en els dos supòsits citats, en relació amb les espècies protegides i el seu valor ecològic, mostra de manera evident les mancances del mal anomenat delicte ecològic, del qual ara s'acompleixen deu anys d'incorporació al Codi Penal. Servesquen aquests casos com a mostres d'altres no analitzats per raons de brevetat, però que denoten el fracàs d'aquesta limitada protecció penal encetada en 1983 i que no recull el que preceptua l'article 45 de la Constitució.

Esperem i confiem que no hagen de passar deu anys més per lamentar, una vegada més, que la natura continue sent agredida i els culpables queden impunes per no tenir una tipificació penal adequada.

JOSÉ MANUEL MARRACO ESPINÓS

Advocat de Greenpeace

MAIG/JUNY '93

Pàg. 4

La Casa Verda

Valoració global del Projecte de Llei Forestal aprovat pel Govern Valencià el 10.XI.92

No és la nostra llei

Una Llei Forestal definida per les formulacions de caràcter general

Un dels valors més importants d'un país és la terra sobre la qual se sosté en sentit literal. I per conservar aquesta terra, la vegetació i els boscos són la clau de volta. Tots sabem que el País Valencià està situat en una àrea catalogada com de gran perill d'erosió. El 1977 la FAO publicava uns mapes sobre erosió i desertització, on una part considerable del País Valencià apareixia com l'única zona europea amb un "molt alt" risc de desertització. Els grups ecologistes valencians des de l'extinta "Coordinadora per la Defensa del Bosc" treballàrem de valent perquè hi hagués a les Corts Valencianes una Proposta de Llei de protecció del Patrimoni Forestal Valencià. Però aquesta no és la nostra llei.

Valoracions sumàries 1.- El Projecte de Llei presenta una visió molt parcialde la problemàtica de les àrees d'interior valencianes, reduïdesquasipercomplet a les zones classificades com a forestals (art. 1 i 2). Cal incloure les àreesdepredominiforestal, encara que incorporen enclausd'agricultura de muntanya, zones ramaderes, etc.

Les mesures estan pensadesquasi per complet per a les activitats forestals en sentit estricte, mésconcretament fustaneres. Cal que les actuacions, tant de control i regulació, com les d'estímul i foment incloguen les agro-silvo-pastorals en sentit ampli, i també les indústries de transformació primàriade productes agrícoles i forestals, el turisme rural i altres.

2.- Oblida del component social que tenia la proposta ecologista de Llei del Bosc. S'hi ha eliminat quasi totalment la part de mesures adreçades afoment de l'ocupació

rural, la millora de dotacions d'infraestructures i serveis als municipis d'interior, la diversificació d'explotacions i l'estímul de noves activitats.

3.- Absoluta inconcrecióenels continguts, els objectius específics i els terminis dels diferents elements de la Llei.

Aixíper exemple: a).- El Pla General d'Ordenació Forestal (PGOF) (art. 19), peça clau per al desenvolupament de la Llei no té termini d'elaboració. I manté unes declaracions d'intencions gens clares, per exemple quan s'hi parla d'una políticaque "anirà adreçadaa

laconsecuciód'un mosaic de cobertes vegetals que, en el seu conjunt resistesquen la contaminació atmosfèrica.... i altres" ens sembla sospitós. Nosaltres proposem objectius més clars, com ara: - Conservar i reconstruir lacoberta vegetal natural dels terrenys forestals amb la finalitat d'atènyer les formacions vegetals potencials en la mesura possible.

- Preservar el sòl fèrtil i evitar tots aquells impactes que puguen originar de manerasignificativa erosió i/o alteració dels cicles 0hídrics.

- Explotar de manera conservativa i diversificada els recursos naturals de manera que no es sobrepasse la capacitat de càrrega de cada zona, tot evitant danys a l'ecosistema, amb lafinalitatdefer possible un aprofitament sostenibleallargtermini.

- Efectuar un ús racional dels espais forestals i compatible amb els objectius anteriors amb finalitats recreativa, esportiva, didàctica, cultural, etc.

- Millorar les possibilitats econòmiques i les condicions de vida dels habitants de les àrees de predom ini forestal. b). - Pel que fa als Plans Forestals de Demarcació (art. 20), instruments de g ran importància, atès que són la plasmació territorial del PGOF, cal assenyalarque no tenen termini d'elaboració. Esdiuque"podran" elaborar-se, però no se sap quants niquan (haurien d'abastartot el territori valencià de predomini forestal). I no es diu res més del seu contingut (tipus de mesures, nivell de concreció, objectius específics).

Nosaltres sempre hem proposat que en els plansforestals de demarcació s'han d'establir en cada Demarcació amb zonificació en base a les característiques dels ecosistemes forestals pertal de determinar les zones d'alta, mitjana i baixa protecció. Dintre de cada zona establirien les condicions que haurien d'orientar tant les mesures d'explotació i extracció, com les de

protecció i regeneració, c).- L'inventari forestal (art. 18)-

essencial per a l'elaboració del PGOF-:Notéterminid'elaboracióni té cap indicació de l'escala, metodologia, nivell de detall, comarcalització, etc. d).- Respecte al Consell Forestal (art. 17), òrgan que hauria de ser important en el desplegament de la Llei, veiem que no té niterminí de constitució ni inici defuncionament.

No té establerta la composició ni té definides les competències, les activitats, el funcionament, etc. En la

nostra opinió, el Consell Forestal hauria d'informar en temes com ara el PGOF, els Plans de Demarcació, les zones d'actuació urgent, els plans de lluita contra incendis, els de regeneració i repoblació, els programes de recuperació de bancals i de protecció d'àrees d'especial valor ecològic, i en altres mesures importants (plans d'ajudes i subvencions, pla de turisme rural, etc). e).- En les àrees d'Actuació (art.

21) que resultaran dels Plans de Demarcació no es diu pràcticament res del que són i per a què serveixen (per exemple : els seus objectius, el seu abast, el tipus de mesures, etc). f).- Veiem que en les Zones d'Actuació Urgent (art. 23) -que tenen unagran importància jaqué defineixen les prioritats, les àrees degradades que cal recuperar i les que cal protegir per estar ben con-

servades-esdiuque"podran"declarar-se; en comptes d'assegurar-ne la declaració en concórrer determinades condicions. Creiem que, almenys en alguns dels casos contemplats en aquest apartat, necessiten d'unadeclaració imperativa, i no sols potestativa. Els terrenys afectats per incendis, per plagues greus, per alteracions ecològiques importants o per situacions metereològiques excepcionals haurien de ser declarades immediatament d'actuació urgent, i exigir la redacció d'un pla de mesures en un termini no superiora tres mesos. Enlarestadecasosmencionats, es pot proposar laseua declaració i redacció d'un programa d'actuacions en el termini d'un any des de l'aprovació del PGOF. g).- En els Programes de Gestió i Millora (art. 24), no concreta què entén per "millora" i no especifiquen quin tipus d'actuacions podrien incloure's en eixos programes, ni tampoc amb quins objectius. Tampoc notenenterminis. h).- Respecte a l'estabilització i regeneració de bancals (art. 27) caldirque nofiguracap programa específic. Aquest tema necessita d'un programa especial a presentar en un termini no superior a l'any d'aprovamentdel PGOF, amb clara indicació de mesures i objectius i adequadadotació econòmica, i).- Respecte al Règim Especial de Protecció i Recuperació d'espècies, conjuntso individus (art. 28), no es concreta ni què cal entendre per "règim especial", ni s'especifica el programa ni elsterminis. j).- Sobre l'incrementde la propietat pública (art. 37): No es menciona cap quantitat ni termini!. (Quedacom unasimple declaració de voluntats), k).-Sobre la prevenció i lluita contra els incendis (art. 52) no es diu pràcticament res. S'hi mencionen uns plans sectorials d'incendis forestals sobre els quals no es diu res al respecte. Nosabemsiseran anuals, quinquennals ni quins seran els criteris rectors, els tipus d'actuacions que contemplaran, els objectius específics, etc.

Pensem que entre els objectius de la lluita contra incendis s'ha de prioritzar les actuacions preventives que no danyen la vegetació existent i el sòl i, per tant, limitar al mínim les

pistes, l'eliminació de sotabosc i els tallafocs, tret d'aquelles quedesprés dels estudis d'impacte ambiental i d'adequació iviabilitatresultenconvenients.

Convé la redacció urgentd'un Pla Especial similar al FOC VERD de Catalunya que definesca objectius operatiusquanta vigilància, dissuasió, detecció i intervenció immediata i coordinació d'actuacions.

I).-Pelquefaa la regeneració i repoblació (art. 54), no s'especifiquen els criteris generals en què es fonamentaran, ni es diu res d'espècies, tècniques, objectius a assolir, etc.

Nosaltres pensem que cal definir, ja en la Llei, elscriteris generals, com ara el fet de reconstruir en la midaquesigapossible les formacions vegetals potencials (o climàsiques), elfetd'emprartècniques respectuoses amb el sòl i la vegetació existent, i potenciar el tractament a petita escala, adequant-se a cada zona i sub-ambient i moments escaients.

Tampoc no es diu res de programes concrets, vivers especialitzats, tipus d'estudis que es faran, terminis, extensions a cobrir... m).- El Mapa de Zones de Muntanya Mitjana (art. 60) on es "tractarà" d'afavorir algunes activitats (totalment inconcretes) no té termini de realització, n).- En l'article 61 es menciona que la Conselleria de Medi Ambient "promourà, impulsarà i fomentarà" coses com: investigació, experimentació, estudi, millora de la capacitació, activitats educatives... però, com sempre, no s'hi especifica cap programaoplaconcret, no hi ha cap termini, ni cap referència específica... o).-Pel que fa ala vigilància (art.

62),no s'especifica la creació d'un cos unificat amb una coordinació centralitzada i amb mesures que en garantesquen l'eficiència (p.e. millors sistemes de comunicació, comandament unificat, etc). p).- No hi ha cap termini per a completar o revisar (amb els nouscriteris, si existeixen) la catalogació de boscos públics i boscos protectors (art. 10) (amb indicació dels d'utilitat pública i de domini públic), q).- Quant als aprofitaments i explotacions; en algunes ocasiones "podran" li mitar-seo regular-se. Te-

MAIG/JUNY '93

Butlletí nim, una vegada més, la partícula potestativa, que no garanteix res. els aprofitaments i explotacions han d'estar sempre regulats, i no únicament en condicions extraordinàries.

La concessió d'autorització ha d'establir els condicionants específics per a cada activitat (o zona homogènia) en base a la capacitat de càrrega i apartird'un ESTUDI PREVI. Tot açò hade ser coherent i compatible amb el marc general del Pla de Demarcació.

r).- Els terrenys no catalogats queden fora d'algunes les regulacions. "L'Administració aprovarà programes de gestió i milbra als boscos catalogats, en els no catalogats podràtramitar i aprovar aquests programes a instància dels propietaris i al seu càrrec (art. 24.4). La repoblació a iniciativa dels titulars de terrenys no catalogats...requerirà autorització" (art. 26.2.).

E n s preguntem com es promourà la regeneració forestal en aquestes terres, i com es lluitarà contra l'erosió i altres processos degeneratius.

Com subsanar aquestes inconcrecions La majorpart de les reiterades inconcrecions esmentades podrien subsanar-se encara per dos vies: a) mitjançant esmenes que incloguen en eltextde la Llei els terminis, els objectius, les actuacions, etc... que necessiten concreció. b) Establint un termini de 1-2 anys per al PGOF i estipulant en la llei, a més dels objectius clars del PGOF, l'obligació que aquest . definesca i donetermini ala restad'elements.

4.- Resulta insuficient la regulació i control de diferents activitants que poden tindré importants impactes sobre la vegetació natural, el sòl i en general els ecosistemes forestals, amb risc d'originarmajordegradació del medi i incrementar l'erosió (referit a pistes, tales, tallafocs, eliminació de vegetació arbustiva, etc...). a).- Diferents plans, projectes i programes es deixen elaborar i executar (o s'obliga a elaborar-los i executar-los) als propietaris, com en el cas d'algunes restauracions hidrològico-forestals(art.49)oenla repoblació dels terrenys incendiats (art. 53.3), quan en la mida que molts d'aquests elements, que són essencials per a la gestió correcta i la recuperació dels boscos, haurien d'elaborar-se i executar-se per l'Administració, (o almenys vigilar la seua aplicació i seguiment). Açò, després d'estudis pertinents i atenent-se a un marc regulador, b).- No s'estableix un criteri clar de regulació de les diferents explotacions i aprofitaments forestals, agrícoles i ramaderes, que hauriad'estar basat en el desenvolupament sostenible, i per tant, en la capacitat de càrrega dels diferents ecosistemes pera cada activitat, af i de mantindré una explotació continuada icompatible amb laconserva-

ció. També hauriad'incidir-se més en ladiversificaciód'aprof itaments i l'obertura capa noves modalitats: turisme rural, productes ecològics, denominació d'origen, creació de mecanismes de distribució cap a mercats específics, etc. La regulació de la mineria, la caça i la ramaderia queda molt difusa. L'extracció de les restes de tales apareix només en el capítol dels deures dels propietaris.

Caldria incloure-la clarament com a condiciópera procedirà l'explotació.

L'extracció de productes forestals s'ha de fer per vies prèviament autoritzades (art. 34). Però no s'especifiquen condicions per a l'obertura de noves, i manteniment de les existents. Les roturacions de terrenys necessiten autorització.

Caldria incloure un principi restrictiu, o unes condicions molt limitadesper aconcedir-les.L'extraccióde llenya deconíferes no necessita autorització (!) només comunicació prèvia.

L'article 30.4 parla de que els aprofitaments podran "en el seu cas" estar sotmesos a condicionaments tècnics. En tota autorització hauria d'establir-se de forma condicionant les característiques tècniques de l'aprofitament.

Com sempre, resulta sorprenent que després de definir situacions molt especials i greus, fins i tot extremes, es parle de "poder" regular, limitaroprohibirdeterminades actuacions, usosoaprofitaments. Cal una redacció quedeixeclarque, en concórrer aquestes circumstàncies, necessàriament es regularan i limitaran les activitats esmentades, c).- En el Projecte de Llei s'inclou l'obligació de sotmetre a estimaciód'impacteambientaluna sèrie d'actuacions (art. 56 i 57). Caldria, a més a més, per a la majoria de casos, la realització d'estudis previs de

viabilitat i adequació. Aquests estudis han de demostrar, en el cas de mesures de prevenció o regeneració, no que l'activitat no sigadolenta i que tinga un sentit clar i positiu que justifique la necessitatd'iniciar-lao intensificar-la.

En el cas d'explotacions i aprofitaments, l'estudi ha d'establir la capacitat de càrrega i-la viabilitat econòmica de l'actuació (especialment en el cas de transformacions), i ha de demostrar que siga sostenible allarg termini.

En tot cas, en l'estudi s'han d'establir les condicions de realització o aprofitament (tècniques, ritmes, intensitats, llocs d'aplicació, etc. en cada cas). Les condicions establertes serien de necessària aplicació i imprescindibles per a rebre autorització i tindré dreta ajuts i subvencions.

5.- No queda garantida l'adequada protecció i regeneració de les àrees cobertes per boscos corresponents a la vegetació potencial.

Malgrat ser molt escassa la su-

Pàg. 5 En general, en tot el text presenta l'ús reiterat de l'expressió "podrà", en substitució deformes imperatives, la qual cosa deixa en contínua indefinida totes les estipulacions. Amés amés, el Reglament de la Llei, al qual es fa referència en molts articles, i al que s'encomana la concreció de mo Its aspectes, tampoc té termini!!. Caldria que hi figurés l'obligació de redactar-lo abans de l'any de l'aprovació de la Llei, junt al PGOF.

Sempre que aquestes limitacions i condicionants suposen perjudici per a les explotacions tradicionals (de manera justificada) s'han de compensar degudament en quantitats com a mínim iguals o superiors a la pèrdua de rendiment. Les mesures i actuacions que siguen d'interès general, tal com la repoblació, prevenció enfront dels incendis, lluita contra l'erosió, protecció d'espècies o paratges d'interés, etc. ós lògic que vagen acàrrecde l'Administració tant a nivell econòmic com tècnic.

perfície encara coberta pels boscos autòctons potencials, més o menys degradats (un 2% de la superfície valenciana, aproximadament), no hi ha cap mesura clara destinada afer efectiva la seua conservació i recuperació.

6.- Continua predominant una concepció del món forestal des del punt de vista de l'explotació fustanera.

A pesar de ser un enfocament totalment desfasat i irreal (com ha reconegut públicament la Conselleria d'Agricultura fa ja temps).

Només així es pot comprendre la gran quantitatd'obligacionsque recauen en els propietaris dels boscos, laqualcosapodriaentendre'ssi els boscosforenfontdegrans beneficis econòmics, cosaque no ocorre (el subsectorforestal, al País Valencià, aporta el 0,31 % de la producció finalagrària:uns900milbnsdepessetes, incloent ací la fusta i tota la restad'aprof itaments forestals).

Aquesta visió es posa de manifest en diferents punts com quan en diferents articles es parlaque una sèrie de tasques recaiguen en els propietaris, la qual cosa pressuposa que de l'explotació forestal s'extrauen importants beneficis, una part delsquals poden destinar-se afer treballs no productius sinó protectors i regeneradors. Açò no és cert mésque en punts molt comptats, ien general és irreai. Deixartants projectes i actuacions depenents d'uns inexistents beneficis equival a deixar-los en l'aire. Per altra banda, és injust que mesures d'interés global, que beneficien més a la comunitat en general que al propietari (en realitat algunes el perjudiquen) recaiguen en ell. Actuacions com aquestes és fàcil de preveure que puguen generar oposició.

Finalment és perillós, com s'ha comentat abans, deixaren mansde particulars l'elaboració i execució de plans i mesures de protecció i regeneració, que són de gran importància i en alguns casos presenten as-

pectes tècnics delicats.

Per millora forestal hom entén, generalment, l'obertura de pistes, l'eliminació del sotabosc, etc, així com diversos treballsadreçatsdirectament a la producció def usta. Cal separar la millora d'un conreu de la millorade l'ecosistema. Devegades són incompatibles.

Cald ria separar clarament les(escasses)zonesd'altaproducctódefusta,considerant-les conreus forestals (i no boscos) de la resta on el principal valor és mediambiental.AIsconreusforestals podrien aplicar-se mesures mésproductivistes, i en larestad'àrees mesures sobretot conservacionistes.

7.- Els ajuts i mesures compensatòries són prou insuficients.

Ja s'ha esmentat abans que han estat totalment abandonades les mesures generalsdestinadesa millorar la situació socioeconòmicadels habitantsdelesàreesdepredominiforestal: plans d'ocupació rural, programes de millora d'infraestructures i dotacions, programade regulació i foment del turisme rural, etc.

Les limitacions a les explotacions i aprofitaments no apareixen clarament igenerosament compensades. Cal que les limitacions siguen més definides i que els condicionants tècnics siguen vinculants.

Per acabar, alguns punts concrets especialment destacables: a).- Manca una declaració automàtica de zona protegida (almenys durant un període de temps) per a les àrees cremades.

Açò permetria millors condicions per assegurar-ne la regeneració i recuperació en el període més breu, i evitar que s'incrementen els impactes negatius, especialment l'erosió. Evitaria alguns incendis provocats precisament per impedir la declaració de zona protegida en alguns paratges.

(Si que hi ha, no obstant, limitació temporal de pastoreig, transformacions i activitats extractives, i ocasionalment, altres (art. 23,33 i 55..) b).- No s'hi prohibeix de manera clara l'extracció de fusta cremada. Açò ós necessari, tant per a protegirelsòlilaregeneraciódelavegetaciócom per evitar alguns incendis provocats amb l'intenció de comercialitzar la fusta cremada però no destruïdatotalment. (Només apareix la condició de rebre autorització (art. 32.c) i la de justificar l'origen de les partides (art. 31). c).- L'obertura de pistes i les roturacions de boscos sense autorització haurien de declarar-se infraccions greus, aixícom qualsevol infracció comesa en leszonesd'alta protecció. (L'obertura de pistes i les roturacions de boscos sense autorització apareix com a infracció sense especificar-se en el llistat de les greus (art. 66 i 67).

Aquest article està condensat d'una document més ampli elaborat per la Comissió del Bosc d'Acció Ecologista Agró

MAIG/JUNY "93

Pàg. 6

Remember, Mr. Vice-president

El llibre L'editorial Emecé ha publicat LaTierra enjuego. Ecologia y conciencia humana, un llibredelvice-president dels E.U.A. Albert (Al) Gore Jr., aparegut en anglès acomençaments de 1992, quan l'autor encara era senador per l'estat de Tennessee. La segona edició es va llançar al setembre, en plena campanya electoral. El títol original, Earth in the Balance. Ecologyandthe Human Spirit, presenta dues diferències significatives amb eldelaversió castellana. D'una banda, s'inspira en un dibuix d'un fullet que l'anterior president Bush va repartir als delegats que assistiren a laseuaConferència de 1990 sobre medi ambient. Hi apareixia unacientífica contemplant el dibuix d'una balança. En un plat es trobava la Terra; a l'altre, sis barres d'or, que representaven el cost per salvar la naturadel planeta.

La Terra en la balança, títol més adient, vol indicar aquesta tensió entre lavisió econòmica, a laqual Al Gore no renuncia en definitiva, i els perills de no assolir un equilibri sostenible. Equilibrique Goreentén lligat a l'harmonia personal. Així, d'unaaltrabanda.elsubtítoloriginal apunta que l'espiritualitat, la religiositat inonoméslaconsciènciajuga un paper important en eldiscursd'AI Gore. No es tracta, com assenyala Octavi Piulats al seu comentari del llibre (Ecologia y Sociedad, 10, pàgs. 32-36), d'un ànim newage, sinó d'un "mediambientalisme d'esperit", amb referències bíbliques tan directes com afirmar que "el primer exemple de contaminació" és l'assassinat d'Abel o que Noé amb la seua arca foren precursors del precepte "preservareu la biodiversitat". En definitiva, el llibre és "un exercici d'introspecció", "la recerca de veritats entorn d'aquesta paorosacrisi [ambiental] i la recercade veritats sobre mi mateix", un autèntic "mediambientalisme espiritual".

L'autor Albert (Al) Gore, amb unaformació acadèmica en Teologia i que exercí el periodisme durant set anys, obtingué un escó al Congrés (Cambra de Representants) l'any 1976 en representació del seu Volunteer State, Tennesse. Aviat es dedica a assumptes relacionats amb la pau i el medi ambient, com ara abocaments de residus tòxics i perillosos, armament nuclear i escalfament global. EM 985 s'incorporà al Senat, on tenia manament fins el 1997. Dos

anys després, el març de 1987, decideix d'aspirar, sota la bandera de l'ecologisme, a la candidatura demòcrata a la presidència dels E.U.A., que a la fi obtindria Michael D.Dukakis.Arrand'unadecisivaexperiència personal (un accident de trànsit que pateix el seu fill Albert), radicalitza el seu "mediambientalisme espiritual". Realitza nombrosos viatges a indrets decisius per entendre allò que anomena els problemes ambientals estratègics: l'Antàrtida (1988), l'equador brasiler (1989), la mar d'Aral (agost 1990), etc. i l'any 1992 és elegit com a aspirant a la vice-presidència dels E.U.A. pel candidat demòcrata Bill Clinton. Al Gore té la residència a Cartago, un poble menut de Tennessee.

L'equilibri amenaçat A mésdelprefacialasegonaedició, la introducció i l'aparell final de notes i bibliografia, el llibre es divideix en tres parts: Balance at Risk (en la vers. cast. "El equilibrio amenazado"), The Search for Balance ("La búsqueda del equilibrio") i Striking the Balance ("Romper el equilibrio").

La primera part fa un repàs dels problemes ambientals "estratègics", és a dir, aquells que afecten l'ecosistema global. Hi són el canvi climàtic (cap. 3), lacontaminació atmosfèrica (cap. 4), les amenaces al sistema hidrològicmundial (cap. 5), les agressions a la superfície terrestre (cap. 6), l'escassetat alimentària (cap. 7) i l'augment delsresidus (cap. 8). Més d'un centenarde pàgines, d'acurada redacció, que recorden els informes del Worldwatch Institute i altres avaluacions globals.

Gore aprofita nombrosos informes decomissionsdelSenatdels E.U.A. i materials de grups d'estudi, per la qual cosa aquestes cent pàgines resulten documentades i actuals. Informacions a banda, en tots els capítols es repeteix el mateix missatge: "El nostre repte consisteix a accelerar un necessari canvi de mentalitat respecte de la nostra relació amb el medi en què vivim, a fi de conduir el patró de la nostra civilització cap a un nou equilibri abans que l'ecosistema planetari perda el que té actualment." Alguns apunts crítics es poden assenyalar a aquesta primera part. Malgrat els ensenyaments de Txernòbil, Gore no contempla el perill nuclear com una amenaça estratègica i les mínimes referències que en trobem són molt parcials i fal·laces (p.ex. la presència minvant de l'estronci radioactiu

per les proves nuclears dels anys 60 es contempla només des de lacontaminació atmosfèrica). Les solucions de l'efecte hivernacle passarien, segons Gore, perfrenar la deforestació i enllestir una reforestació general. D'aquesta manera el discurs del Vice-president pot enfrontar-se a les empreses orientals de la fusta i del paper, i oblidar-se de la indústria automobilística casolana.

La recerca de l'equilibri Si la primera part del llibre ha pintat un horitzó global dramàtic, reiterant la necessitat d'enfrontar un repte col·lectiu, la segona part (caps. 913) dóna un pas més en la direcció d'allò que Gore anomena "mediambientalismed'esperit". En elfons, un repte col·lectiu s'ha de traduir en milersde decisions individuals percercar l'equilibri. Per ordenar aquests moviments individuals res millorque els E.U.A. exercesquen una funció de "líder" m undial. Així, Gore va criticant primer l'actuació ambiental de l'administració Bush (cap. 9). El to és apocalíptic: "E.U.A., incapaç de garantir el «lideratge» mundialdesprésdelavictòriasobreelcomunisme i davant els atacs de la civilització contra el medi ambient, sembla estar propiciant un nou caos." Per això, lalternativa és clara: "anar cap a la llum o enfonsar-nos en les tenebres." La resolució que demana Gore ha de passar per corregir certes "cegueres parcials" de l'economia de mercat, que segons l'actual Vice-president, no van més enllà de la correcció dels indicadors (lescrítiquesde Daly ialtresal PNB) (cap. 10) o intemalitzar determinades despeses (cap. 11). Gore torna sobre el tòpic dels riscs de la tecnologia i el control de la informació, però no crítica cap grup de poder en concret. Amb tot i això (que, per altra banda, tampoc no és massa), el problema seria més profund. Estaríem davant d'una "civilització disfuncional",l'eixidade laqual només seria possible amb un "mediambientalisme d'esperit". La descripció de la disfuncionalitat de la civilització (cap. 12) es fa emprant metàfores psicològiques (per exemple el concepte de "negació", que ja llegírem en Sandra Postel), la qualcosa li permet no entrar, una vegada més, en els mecanismes de poder, en els instruments de coacció dels quals els E.U.A. no són aliens. El cap. 13, el nucli "espiritual" del llibre, és unabarrejad'històriade la filosofia, missatges de caps indis

La Casa Verda expoliats i homiliadominical. La història és dolenta i les admonicions poc rigoroses. Alguns passatges, com ara la reconciliació de la ciència amb les creences al voltant del tòpic de la creació ex nihiloo la imatge hologràfica del creador relluent, realment contrasten amb l'intentde rigorque hi ha en altres capítols del llibre.

Trencar l'equilibri La tercera part (el títol de la qual hauria d'ésser més bé "decantar la balança", del costat de la Terra, no de les barres d'or), té dos únics capítols. Al primer, Gore planteja "un nou objectiu comú": la salvació del medi ambient com a principiorganitzatiu central de la civilització.

Llàstima que l'únic precedent històric que pot adduir siga la feinada "anticomunista" dels E.U.A., perquè, aleshores, no pot esvair el dubte que aquesta nova croada no siga la forma propagandística actual d'un conflicte social més ample. La maneradedurendavant aquesta croada seria una mena de Pla Marshall Mundial (reconeixque l'altre tenia un objectiu clarament anticomunista) o Iniciativa Mediambiental Estratègica (IME), que desplega al capítol 15. La IME, un programa massa abstracte per fer l'esforç de considerar-lo, inclouria cinc directrius: 1. Estabilitzar la població mundial; 2. Creació ràpida i desenvolupament de tecnologies ecològicament idònies;3. Canvi total de les "normes de viatge" econòmiques per les quals mesurem

l'impacte de les nostres decisions en el medi ambient; 4. Negociació i aprovació d'una nova generació d'acords internacionals; 5. Establiment d'un pla cooperatiu d'educació ambiental mundial. La conclusió final és una síntesi del mediambientalisme d'esperit.

Malgrat lesseues limitacions, el llibre és recomanable. Amb algunes excepcions, com ara els textos de Gorbatxov sobre la perestroika, no tenim massa oportunitats de llegir obres de les persones que dirigeixen els estats més poderosos.

L'edició podia estar més acurada: per exemple, no hi ha índex i no s'hi indica els llibres de la bibliografia que es poden aconseguiren castellà. La traducció, literàriament correcta, presenta alguns "lapsus" pel que fa al discurs ecologista. El lector i la lectora hauran de substituir més d'un "sostingut" per "sostenible", la hipòtesi de Lovelockes refereix com "Gea", en llocde "Gaia", i el terme anglès NIMBY es trasllada com EMPN quan resulta més correcte NEM P o deixar-lo com a neologisme.

Cal conservar aquest llibre, si més no per recordar als que governen els seus compromissos, com ara, quan Gore, davant les amenaces estratègiques al medi ambient, escriu: "Hem d'actuar amb fermesa, decisió i rapidesa." Tu mateix, Mr. Vice-president.

Adreça d'Al Gore: The Vice President, The White House, Washington, DC 20500.

Declaració dels drets de les generacions futures Art. 1: Les generacions futures tenen dret a una Terra indemne i no contaminada; tenen el dret de gaudir d'aquesta Terra que és el suport de la història de la humanitat, de la cultura i de les relacions socials que asseguren lapertanyença a la gran família humana de cada generació i de cada individu.

Art. 2: Cada generació, pel fet de rebre en herència parcial el domini Terra, té el deure d'ésser-ne l'administradora davant les generacions futures i, per tant, ha d'impedir tot atemptat irreversible a la vida sobre la Terra, així com a la llibertat i a la dignitat de l'ésser humà.

Art. 3: Cada generació té com a responsabilitat essencial, a fi de preservar els dre ts de les generacions futures, assegurar la vigilància constant de les conseqüències del progrés tècnic capaces de danyar la vida sobre la Terra, els equilibris naturals i l'evolució de la humanitat.

Art. 4: Les mesures escaients seran preses per tots els sectors, (l'ensenyament, la investigació, la legislació...) per garantir aquests drets i vetllar perquè no siguen sacrificats a la desídia o a la conveniència immediata.

Art. 5: Els governs, les organitzacions no-governamentals i els individus estan cridats aposar en pràctica aquests principis posant a prova la imaginació com si es trobaren front a les generacions futures, els drets de les quals volem definir i defendre.

La Fundació Cousteau ha elaborat aquesta Declaració dels Drets de les Generacions Futures. El seu text es deu en gran mesura a tres membres del Consell de la Societat Cousteau, els doctors Gabriel Nahar i E. Alien Fharsworth de la Universitat de Colúmbia (Nova York) iaH. Stanley Thayer, del City College de Nova York. El text ha estat presentat per a la seua aprovació davant l'Assemblea General de les Nacions Unides. També, la Fundació porta endavant una campanya de targetes postals per tal de demanar al president de la república francesa que exercesca la seua influència per tal que la Declaració siga presa en compte per les Nacions Unides.

Per a més informació, adreceu-vos a: Foundation Cousteau. Pétition. 75809 Paris Cedex 17.

MAIG/JUNY '93

Butlletí

Pàg.

7

Fullet per conscienciar la població a l'hora de fer les compres editat per la Comissió d'Educació Ambiental d'Acció Ecologista Agró

Laconservaciódel'entorn, també, depèn de tu Moltes vegades des de l'ecologisme més arrauxat i polititzat es mira amb una mica d'ironia i sornegueria les actituds individuals que tracten de "no ser part del problema i sí de la solució". L'assumpció del sentit de la responsabilitat personal sempre és millor que l'antiga moral col lectiva basada en ef Gran Germà publicitari i, a més a més, sempre és més fàcil comprendre la necessària solidaritat amb els que no tenen res -en el Primer o en el Tercer Món- a partir d'una vida senzilla que no des de la posició de "forat negre" d'energia i recursos. Per ser solidari no cal amargar-se la vida; al contrari, els amants del xampany, del blanc de blancs, de la conversa, del lleure, del repartiment del treball, del treball ben fet... sempre ho entendran millor que no que els que presumeixen de cotxàs I "Visa oro".

^Som conscients del fet que els nostres hàbits i costums quotidians contribueixen a la degradació de la Natura? La societat en què vivim afavoreix el consumisme i el malbaratament, som la generació de T'usar i llançar".

Tot va a parar en algun lloc El nostre planeta constitueix un sistema tancat i el fem no desapareix en el contenidor, com no desapareix el que acumulem davall la catifa. Les autoritats haurien de fomentar urgentment els processos de reciclatge dels diversos components del fem domèstic i industrial, però tu, no ho oblides, ets la primera baula d'aquest procés i has de contribuir reduint al màxim els teus residus per a la seua correcta reutilització o reciclatge.

Cadascú que aguante la seua No s'hi val acusar les multinacionals o els estats si som cadascun de nosaltres els que consumim, de vegades persuad-its per una publicitat enganyosa, els productes de la indústria, o els que mantenim amb els nostres vots determinades polítiques irresponsables amb el medi ambient. La naturalesa no és infinita ni inesgotable. Estem arribant als límits del creixement, tant econòmic com demogràfic. Aquest planetablau és l'únic que tenim per a viure. Hauríem de reflexionar sobre tot això...

La intenció d'aquest fullet és fer despertar les consciències individuals sobre la problemàtica ambiental i difondre accions senzilles, però no intranscendents, que cadascun de nosaltres pot dur a terme diàriament, per exemple, en fer les compres.

Com comprar per danyar menys el medi ambient * No compres aliments envasats en safates de suro blanc. És totalment innecessari. Aquest material no es pot reciclar i està fet en moltes ocasions amb gasos CFCs, que destrueixen la capa d'ozó. * Evita les begudes o aliments enllaunats. La seua fabricació demana un consum d'energia considerable, encareix els productes (unes 20 pessetes en el cas de les llaunes de beguda), i, en no existir un sistema de reciclatge, contribueixen a "decorar" la nostra terra o les nostres aigües. No oblides que tots aquests productes contenen con-

servants, colorants, estabilitzants. etc, i alguns són cancerígens. * Redueix l'ús de plàstic. Porta les teues pròpies bosses. i,No és el que es feia fa vint anys? Demana en lateuatendaosupermercatque utilitzen bosses de paper reciclat o, a tot estirar, de plàstic biodegradable. Evita el PVC, és tòxic i la seua combustió genera dioxines i f urans (totes les botelles d'aigua mineral, per exemple, són d'aquest material).

Recorda que en l'actualitat es recicla menys del 3% del plàstic usat. * Compra envasos de vidre retornable. Tria els envasos de vidre, no els de plàstic, i entre ells els retornables. Exigeix-los en la teua tenda o supermercat. Fa deu anys tot era retornable, ara no. ^En això consisteix el progrés? La reutilització del vidre suposa un estalvi energètic, disminueix la necessitat de pedreres, evita danys a la fauna i embelleix els nostres paisatges, actualment saturats de vidres trencats.

* Redueix la utilització d'alumini.

No compres paper d'alumini per a embolicar el menjar. Utilitza en el seu lloc envasos reutilitzables o paper. Recorda que els envasos Tetra-brik porten alumini. La fabricació de l'alumini consumeix molta energia i se n'estan explotant les últimes reserves.

consum de carn i productes manufacturats "llestos per a fregir". La inversió d'aquests hàbits dietètics ha fet incrementar la incidència d'infarts de miocardi en la població.

Paradoxalment, aquests canvis són presentats com un "augment del nivell de vida" i fomentats per la publicitat.

* No uses aerosols. Pensa-ho abans de comprar-los, inclús aquellsque no destrueixen lacapad'ozó.

Són fàcilment substituïbles (desodorants de bola, de barra, polvoritzadors manuals, etc). Als Estats Units i Europa central açò ja és normal. Un matamosques manual és més barat i no contamina l'aire.

Els CFCs, que encara continuen utilitzant-se, han fet disminuir la capa d'ozó. Això originarà durant els pròxims anys un increment dels càncers de pell, cataractes, possible increment de la temperatura terrestre (efecte hivernacle) i disminucióde les collites i de la pesca.

* Interessa't pels productes vegetals biològics. Es cultiven sense plaguicides ni fertilitzants químics.

No solament són més saborosos i rics en valor nutritiu, sinó que, a més a més, amb el seu consum no contribueixes a la contaminació amb nitrats i plaguicides de les aigües subterrànies, tan normal últimament en molts pobles de la comarca de l'Horta.

* Consumeix aliments frescos i naturals de productors locals i amb el mínim embalatge. Hem de recuperar la tradicional "dieta mediterrània" amb predomini del peix, llegums i hortalisses, i disminuir el

* Utilitza paper reciclat. Comença pel paper higiènic i de cuina, els folis i els blocs de notes. Existeixen ja fabricants a l'Esfty espanyol.

Exigeix-los en lateua tenda, supermercat o papereria. El blanqueig de paper a base de clor és la major font de contaminació de la indústria paperera. A més a més, estalvies milers de tones de fusta. * Consumeix productes de neteja ecològics. No faces cert allò de "llar

neta, planeta brut". Substitueix el lleixiu en la cambra de bany per aigua calenta i procediments mecànics. Exigeix al teu proveïdor detergents sense substàncies tensoactives ni fosfats, ja n'hi ha en el mercat. Una solució dèbil de vinagre és útil per a la ceràmica o els "vidres. El sucdellimafa venir lluents els metalls com el coure o el bronze, o serveix d'ambientador. * No faces cas de la publicitat. ,j,Saps que una família mitjana paga per la publicitat del que compra 60.000 pessetes a l'any? No et deixes enganyar, molts productes basats en la publicitat contribueixen a empitjorar l'alimentació. Pels cridaners, però innecessaris, embalatges paguem dues factures: el seu cost sobre el producte i, el que ós pitjor, el seu cost ambiental en forma d'acumulació en abocadors.

Si desitges més informació, pots adreçar-te a: Comissió d'Educació Ambiental d'Acció Ecologista Agró i també a Cooperativa de consumidors de productes biològics "La Llavoreta".

C/ Rellotge Vell número 3, semisoterrani. Dimarts de 6 a 9 de la vesprada.

RECOLLIDA SELECTIVA DEL FEM El nostre fem cada dia creix més, pel major consum de béns "d'usar i tirar" i per la incompetència de l'administració a l'hora de solucionar aquest greu problema.

El nostre fem desapareix dels carrers i s'acumula a una sèrie d'abocadors que no reuneixen condicions adequades i que contaminen el sòl, l'aire i l'aigua. Només els envases i els embalatges suposen el 50% del volum i el 30% del pes del fem.

Cal eliminar els envases i els embalatges superflus, fomentar el reciclatge i prohibir els residus innecesaris.

Cal dur a terme una recollida selectiva del fem perquè totes les coses que tirem al contenidor no són fem. Sabem que l'única solució és reduir el nostre fem: EL RESIDU MÍNIM. PER AIXÒ ET PROPOSEM QUE: • Tot allò que pot transformar-se per a un altra finalitat ha de RECUPERAR-SE: roba, mobles, etc...

• Tot allò que pot transformarse-se per a un altre ús ha de RECICLAR-SE: paper, vidre, deixalles, etc...

• Tot allò que no es pot retornar, recuperar o reciclar, s'ha de prohibir o bé reduir-ne la fabricació (envases innecesaris, botelles de plàstic, tetrabrick, piles, e t c . ) EXIGEIX A L'AJUNTAMENT LA RECOLLIDA SELECTIVA

ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ

MAIG/JUNY f93

Pàg. 8

La Casa Verda

L'hora del turisme rural pectuós amb el medi ambient, en la mesura que puga constituir una alternativa econòmica viable (en combinacióamb activitats tradicionalsde baix impacte), pot ajudar a la protecció dels ecosistemes en substituir altrestipusd'activitats més "impactants".

En algunes àrees d'interior s'estan produint importants danysa ecosistemes valuosos mitjançant activitats tradicionals mal regulades o conduïdes a lasobreexplotació (tales d'espècies protegides, sobrepastoreig, obertura de pistes sense autorització per extraure fusta, etc).

Difícilment podrà acabar-se amb aquestes pràctiques si lagent no troba altres recursos econòmics. No es pot demanar als habitants de l'interior un respecte d el medi ambient si no obtenen compensacions d'algun tipus o activitats alternatives quegarantesquen unes condicions de vida dignes.

El moviment ecologista ha de sabertrobar solucions imaginatives i possibilistes abans que a algun "illuminat" se li acudesquen ideestotalment inadequades i contraproduents, que podrien arribarà arrelar, atesa lagran necessitat de recursos econòmics en aquestes àrees (és el cas del projecte descabdellat de fer unespistesd'esquíalmunicipideEI Toro).

El turisme rural està cridat a convertir-se en l'alternativa al turisme massiu de sol i platja, turisme en retrocés a causa de la degradació que pateixen les nostres costes.

Una planificació adequada del turisme d'interior beneficiarà econòmicament les comarques més deprimides i, a més a més, pot contribuir ala preservació del medi. Un model de turisme interior mimètic del de litoral suposaria, tanmateix, un pas avant en la seua destrucció. A causa de l'evident interès del tema, iniciem una sèrie d'articles dedicats a aquesta, no tan nova, modalitat turística.

El turisme rural i l'ecologia Ala major part de la gent que estima I defensa la natura no lif a molta gràcia això del turisme. Les raons són ben evidents: només cal veure (i patir) l'extensa gammadïmpactes que el turisme ha deixat, i deixa encara, en la nostra terra, important "destí turístic", especialment al litoral.

L'impacte ecològic i paisatgístic, ha estat de primera magnitud i, a més, cal afegir altres impactessocials: especulació, menyspreu dels valors culturals propis, mancad'ordenació i planificació territorial, etc.

Aleshores, quin interès té ara parlar de turisme en comarques d'interior? £No portarà el turisme rural una degradació dels ecosistemesd'interior similar aladel litoral? i,No caldria més bé oposar-se a tot intent d'incrementarelturisme.siga rural o d'altre tipus?

Cal una planificació Elproblemaésqueelturismerurala existeix i tendeix a créixer i estendre's, amb el fet agreujador que no compta amb cap planificació ni regulació... No es tracta d'oposarse de ple a aquesta activitat, sinó demanar la seua urgent regulació i planificació, per evitar o minimitzar els impactes indesitjables.

La mateixa massificació i degradació de les àrees litorals motiva que un sector de la ctemandaturística busque coses ben diferents: llocs més tranquils, atractius naturals, paisatges no tan antropitzats i una relació directa amb la Natura. Atota Europa té gran importància una modalitatdeturismequebuscaprecisament els valors naturístics, ecològics, culturals... Que valora l'especificitatdels llocsque visita, la qualitat entesa en un sentit ample, que inclou el medi ambient, i que prefereix activitats d'esport i excursionisme a l'aire lliure enfront d'altres opcions més sedentàries.

Aquesta "nova"demandaturística, amb una adequada (i necessària) regulació i amb unes condicions concretes, pot oferir beneficis socials i ecològics a les comarques interiors.

Beneficis socials D'entrada, aquest turisme podria aportar uns guanys econòmics directes i indirectes als habitants dels pobles d'interior, que estroben mort necessitats de trobar recursos en una situació econòmica penosa.

Les comarques de l'interior ens reserven sorpreses agradables Pot suposar també un nombre considerable de llocs de treball, vinculats no sols ales instal·lacions pròpiament turístiques (hotels, restaurants, infraestructures esportives...), sinó en altres de relacionades: vigilància, manteniment de sendes, guies, granges-escola, museus i centres de la natura.

Vinculadaal'activitatturística, la millorad'infraestructures i dotacions socials beneficiaria tant el visitant com l'habitant (vies d'accés, electrificació, telèfons, serveis sanitaris i culturals, instal·lacions detemps lliure i esbarjo, etc).

Les activitats tradicionals: agrícoles, ramaderes, forestals (en sentit ample, noprecisamentfustaneres), artesanes... poden veure's incentivades, no sols per disposar de més compradors directes, sinó peraltres motius. Si s'associa l'ofertad'aquest tipus de turisme amb una protecció del territori, alguns productes poden

l'única possibilitat de revitalització i millora econòmica per a gran part de les comarques interiors valencianes.

millorar la seua publicitat, emprar "etiquetes" o distintius especials amb referències al lloc d'origen iaia protecció del medi. També podrien disposarde noves vies de distribució i d'accés a ajuts i subvencions.

Defet, el turisme rural (en combinació amb les explotacbns tradicionals, no eliminant-les) és quasi

fems, i la desídia que hi ha respecte dels recursos naturals. S'hauria d'aprendre la lliçó de les àrees litorals on la degradació ambiental ha estat un factor, junt a la massificació i altres, que hafet retrocedir els turistes, cada vegada més sensibilitzats per aspectes ecològics.

Per altra banda, u n turisme res-

Beneficis ecològics Una de les principals atraccions d'aquesta modalitat de turisme és el medi natural i els recursos culturals.

Pertant, unaprotecció acurada dels ecosistemes no sols haurà de ser possible sinó necessària.

S'hauràde plantejar com un motiu més per a la conservació d'importants paratges naturals encara no protegits, i per a estimular la recuperació i regeneració del paisatge, de l'arquitectura tradicional, de les restes de valor arqueològic i històric, de les espècies i els ecosistemes que per la seua singularitat tenen un valor afegit. És un motiu més per a evitar la degradació ambiental en general, els abocaments incontrolats, els

Un model de turisme rura I respectuós amb el medi i els habitants Naturalment, perquè el turisme rural puga presentar beneficis socials i ecològics, s'han d'establir algunes condicions. No és acceptable unturismedequalsevol tipus idequalsevol manera. Pertant, urgeix definir i defensar un cert model de turisme i rebutjar aquelles modalitatsque poden originar la repetició dels errors delturisme litoral i ladegradació ambiental.

S'ha de prioritzar el turisme basat en els valors paisatgístics i ecològics, aquell que busca paratges tranquils i poc modificats.

L'excursionisme, elcicloturisme, les activitats esportives que necessiten de poques infraestructures, etc.

També són acceptables altres modalitats de turisme més "tradicionals", sempre que s'atenguen a la regulació i als llocs definits com adequats.

Les condicions que hauria de presentar aquest model de turisme rural serien: 1. Planificació i regulació ser/oses.Cal elaborar com més prompte millor un Pla Marcdel Turisme Rural Valencià, que indique les modalitats a prioritzar, les directrius generals, la regulació genèrica del sector i que establesca els tipus d'ajuts ifacilitatsperadesenvolupar el model.

Posteriorment, i en el desplegament del Pla, caldrà establir plans territorials, en principi en unesquantes àrees-pilot més significatives, que poden generalitzar-se més tard.

2. Respecte al medi ambient. Cas de no tractar-se de paratges naturals ja protegits, els projectes territorials han d'establir unazonificació.desde les àrees de major valor a les de menor interès ecològic. Tota ladistribuciód'infraestructures i activitats turístiques s'hauria d'acolllir a aquesta zonif icació per a evitar impactes en les zones més valuoses. Ésmoltconvenientqueaquestazonificació i regulació estiga recolzada en unafigura legal, bé siga declara-

ció de paratge natural protegit (almenys per a algunes àrees) o mitjançant altres fórmules de planificació derivades de la Llei Forestal, de l'ordenació del territori o les que puguen establir-se.

3. Integració amb les activitats tradicionals. Cal buscar la màxima relació entre el turisme rural i l'agricultura, la ramaderia i altres explotacions tradicionals. Aquestes es beneficiarien en diversos aspectes de la seua relació amb les activitats turístiques i laprotecció del territori.

Algunes de les activitats agro-silvopastorals podrien passar a formar part dels atractius de l'oferta turística, i altres se'n beneficiarien indirectament, com ja s'ha apuntat abans.

4. Prioritatpera la iniciativa local i les cooperatives. Estractaque la major part del beneficis recaiguen directament en els habitants de la zona.

S'han d'estimular les petites empreses i les cooperatives i iniciatives municipals, i que aquestes siguen les que participen preferentment de l'oferta.

5. Infraestructures distribuïdes ia petita o mitjana escala. Es tracta de repartir instal·lacions i activitats complementàries entre tots els municipis de la zona o les rodalies, tot evitant les concentracions i les grans obres.

6. Millora de dotacions i infraestructures. El desenvolupament de les activitats de turisme rural ha d'estar associat a la m illora d'aquestes dotacions. Es tracta d'una condició important per a sustentar l'oferta turística, però és també una mesura necessària per a g ran part de les àrees d'interior.

7. Atenció especial a les activitats generadores de llocs de treball. Cal incentivar especialment aquelles modalitatsquesuposen crear treball, tant en tasques directes com indirectes, i també vinculades a la protecció.

8. Prioritzar la restauració irecuperac/óde construccions ja existents enfront ala novaconstrucciód'edificis i infraestructures. D'aquesta manera, a banda d'oferir elements més coherents amb les característiques del turisme rural que s'està proposant ací, es recuperaria el patrimoni històrico-artístic i els elements etnogràfics amenaçats de major degradació o desaparició.

Açò, unit a modalitats com l'agroturisme i l'allotjament en vivendes habitades, suposaria un ajut indirecte a la millora social.

9. Desplegament d'importants ajuts econòmics i d'altre tipus. Aquestes ajudes animarien les iniciatives locals. Caldria una combinació coherent dels ajuts pera iniciatives turístiques, per a activitats agrícoles i forestals, ajuts a la restauració, compensacions a la protecció, etc.

Els ajuts no sempre consistirien en subvencions. També són importants les exaccions fiscals, la simplificació de traves burocràtiques i la informació i assessorament. Es potferconvergir tant fonts econòmiques autonòmiques com d'altres estatals i europees ja existents.

10. Participació de tots els actors socials en el procés. Començant pels mateixos habitants, però incorporant-hiels sindicats, associacions culturals, esportives, excursionistes iorganitzacions ecologistes. Calque des del principi hi siguen presents les veus i els interessos de tots els sectors ique puguen participaren totes les fases del desplegament dels projectes. S'han d'estimular aquelles iniciativessocials que s'adeqüen

Butlletí a les directrius marcades pel pla marc.

11. Informació, divulgació i difusió de l'oferta. Una vegada consolidat el desplegament de les ofertes turístiques , cal unabonacampanyade difusió que faça arribar les dotacions i possibilitats existents al màxim de ciutadans, tant del país com defora.

Açò had'estar associat a l'adequada senyalitzaciódesendes, l'existència de guies i monitors, la publicació d'itineraris, estudis, catàlegs i a la difusió dels recursos existents.

Cal obrir ja el procés Aquestes propostes han de començar a desplegar-se ja,si no volem arribar tard i que la degradació de moltes zones siga ja irreversible, o que les actuacions improvisades i descoordinades arruïnen altres possibilitats més avantatjoses socialment i ecològicament.

La creació d'una Plataforma Rural del País Valencià que agrupe sindicats agraris, cooperatives, associacions i col -lectiusdetota mena que actuen en el món rural, seria una peça clau. Aquesta plataforma podria actuar sobre l'Administració per a definir el pla marc i les línies bàsiques del model turístic a defensar i per a urgir-ne l'elaboració.

Les coordinadores o associacions territorials per a la defensa, pro-

MAIG/JUNY "93 moció i desenvolupament de les àrees d'interior, en relacióalseu procés de protecció, tenen també un paper molt important. D'una banda concretant les idees generals al lloc específic. D'altra, promovent la interelació de tots els elements implicats. Finalment, com a element de pressió perquè l'Administració ajude i regule les iniciatives que puguen anar apareixent.

També aquelles entitats que tinguen capacitat per anar bastint activitats concretes que avancen en la direcció apuntadatenen unaf unció degran utilitat. Iniciatives de recuperacióde masos, de manteniment de pistes i sendes, d'oferiment d'activitats excursionistes o esportives compatibles amb la conservació, etc, serien totes passes interessants.

Els col -lectius ecologistes poden incloure's en tot aq uest procés i atots els nivells. Cal que comprenguem la necessitat de l'acció i que ens hi integ rem, tot ajudant a la creació de la Plataforma Rural del País Valencià. En aquesta direcció, les nostres propostes de conservació podran ser enteses i admeses per les persones que viuen a la muntanya, amb les quals hem de comptar i molt.

CARLES ARNAL

Iniciatives en el camp del turisme rural

Cada dia són més freqüents les iniciatives, tant públiques com privades, al voltant del turisme rural (verd, alternatiu, agroturisme, etc). Al País Valencià, bé que d'una manera més aviat tímida, municipis, comarques o mancomunitats han posat en funcionament projectes turístics centrats en l'interés paisatgístic, cultural o gastronòmic d'aquests llocs, com a alternativa a la degradació econòmica que s'hi viu.

Per tal d'evitar els errors comesos en les zones turístiques litorals, diversos grups estan elaborant propostes imanifestos a fique el'turisme rural compte amb una planificació adient i afavoridora deia conservació del medi. D'entre les iniciatives recents cal destacar la constitució del Grup d'Estudi sobre Turisme Rural (CEIDER). Aquest grup té com aobjectiu el coneixement i estudi d'iniciatives, legislació, ajuts, etc. relacionats amb el turisme rural. També pretén difondre un model de turisme que millore la vida de les comarques d'interior i promocione llurs valors culturals i naturals. Si voleu contactaramb CEIDER, l'adreça del grupés carrer Pasqual i Genis, 21 -pta. 10,46OO3 València.

D'altra banda, del I Encontre d'Entitats Ciutadanes sobre Turisme Rural va eixir un manifest per un model respectuós amb els ecosistemes i els seus habitants. En el manifest es demana a l'Administració pública valenciana que dintre de l'any 1993procedesca a encetar el procés de definició, regulació i promoció del turisme rural amb una llei específica. Prèviament a la redacció de la llei, es sol- lícita que siguen escoltades totes les parts implicades. Pera més informació sobre el manifest i l'Encontre, podeu adreçar-vos al Centre Excursionista de València.

Aedenattambé va elaborar l'anypassat un interessant estudi sobre turisme rural (Desarrolloy problemàtica delturismo rural en elEstado espanol) que podeu consultaren el Fons.

També existeix una Plataforma Rural estatal integrada perdiverses organitzacions com ara la CODA, la COAG i altres que tracta d'evitaria manera indiscriminada amb què s'utilitzen qualificatius com ara "verd", "rural" o "ecològic"per atreure un sector de clients, espanyols o estrangers, que tenen una creixentsensibilitatambiental. La seua adreça és carrer Agustín de Bethancourt, 17,28003 Madrid.

Pàg. 9

Evitem els incendis Erosió i pèrdua del sòl fèrtil Als darrers anys, l'arribada de l'estiu suposa l'inici de nombrosos i greus incendis forestals (tot ique se'n produeixen forade l'estiu també). La reiteració dels incendis, unida atècniques inadequadesde gestió, ha originat una important deforestació, quetécomaconseqüènciaunagreu erosió.

Lapèrduadelsòlfèrtil és l'efecte de més abast dels incendis (i també d'altres actuacions com són lestales incontrolades, les repoblacions inadequades, les roturacions de terrenys forestals, l'obertura excessiva de pistes, etc).

Els resultats són pràcticament irreversibles aescalahumana. Si es perd la terra fèrtil es perd tota possibilitatdetomaratindrevegetacióino és possible cap aprofitament: ni agrícola, ni ramader, ni forestal, ni de cap tipus.

L'erosió implica també l'alteració dels cicles hídrics: l'esgotament dels aqüífers i l'increment de les riuades.

En definitiva, suposa l'empobriment definitiu del territori, allò que s'anomena desertificació.

Gran part del territori valencià està afectat per un molt alt riscde desertificació segons han constatat i reiterat molts estudis.

Les causes dels incendis. Necessitat d'una política global Pocs són els incendis que tenen un origen natural: entre un 10% i un 20% (atribuïbles a llamps, en algunes tronades). La gran majoria d'incendis tenen un origen humà: som nosaltres, no la natura, qui cremem els boscos, almenys amb la intensitat i la freqüència actuals. Una part d'aquests incendis són provocats amb intencionalitat.,tot ique, de vegades, coste entrendre els motius que hi ha darrere: interessos urbanístics, extracció de fusta, intents d'evitar la protecció d'un paratge...

Sembla que .actualment, la major part són atribuïbles a imprudències i negligències (treballs agrícoles, pràctiques ramaderes, penetració de visitants a la muntanya, etc.)

No podem, però, oblidar les causes "estructurals": la vegetació que ara cobreix part de les nostres m untanyes és una vegetació "degradada", constituïda per matolls i pinedes, més inflamables que la vegetació potencial originària: els boscos de carrasques, sureres, roures... És necessari un enfocament glo bal dels problemes forestals, en la Ifnia de la proposta ecologista resumida en la Llei Forestal que proposarem a les Corts Valencianes.

Com podeu llegir en l'article corresponent d'aquest Butlletí, cal: • Millorar les condicions de vidadels habitants de les muntanyes.

• Estimular activitats econòmiques compatibles amb la protecció, entre elles el turisme rural, amb una regulació adequadaque evite els impactes negatius.

• Una protecció urgent de les àrees de major valor ecològic (els boscos autòctons que encara ens queden) • Una política decidida per evitar l'erosió i per regenerarlacobertavegetal, conduint-lacap a la vegetació potencial originària.

En la lluita contra els incendis cal...

Prioritzar la prevenció, i pertant: • És essencial la informació, la formació i l'educació ambiental atots els sectors socials.

• És fonamental la vigilància, ladis-

suassió, i com a últim remei, les fortes sancions al infractors. * Evitar mesures "preventives" que puguen danyar la vegetació existent (totaf a paper a la muntanya) o el sòl fèrtil. *Primarels mitjans aerisdedetecció i extinció * Milbrar la intervenció immediata, la coordinació i els sistemes eficients de comunicació...

l'origen d'alguns focs. * Si veus alguna actuació imprudent que pugadonarorigen a un incendi, dóna part immediatament. * Si veus un foc a la muntanya, per menut que siga, avisade seguida als telèfons d'emergència.

Tu també pots ajudar...

Encara que l'Administració té una gran responsabilitat en la protecció i conservació dels boscos i en particular en la lluita contra els incendis, tots podem ajudar: * A les àrees forestals, en estiu i en qualsevol moment de l'any, no encengués mai foc si no és als llocs habilitats i regulats per aquestafinalitat. Si, a més a més, les condicions són especialment desfavorables temperatures molt altes, vent de ponent- no heu encendre foc de cap manera. * Si vius a la ciutat i t'agrada de visitar la muntanya, deixa el cotxe o la moto fora del bosc. Desplaça't en vehicle fins les proximitats de la muntanya, però en arribar-hi carn i na a peu per les sendes. Disfrutaràs més de la natura i evitaràs un major risc d'imprudències. * No deixes senyals del teu pas. No tires puntes de cigarretes ni cap altra cosa. No tires fem alamuntanya, ni orgànic ni inorgànic (costatan poc endur-se lesdeixallesacasa...). Les restes abandonades poden ser

Després del foc...

Moltes persones, sensibilitzades per l'efecte dels incendis, després del foc volen fer el que siga per ajudar a la regeneració. De vegades, algunes actuacions benintencionades acaben convertint-se en negatives; pera evitar-ho cal: * Evitar trepitjar els terrenys cremats fa poc (són molt sensibles a l'erosió). * No intentar repoblar una zona sense haver-se assessorat prèviament d'on, quan, com i amb quines espècies és més convenient fer-ho. * No és adequat, en general, repoblar zones incendiades recentment, és convenient esperar almenys un o dos anys. * Vigila que no s'efectuen accions contràries a la regeneració del bosc.

Avisa els col·lectius ecologistes més pròxims i/o a l'Administració, cas que a les zones cremades veges alguna d'aquestes coses: entrada de ramat, tales i extracció d'arbres cremats, obertura de pistes i qualsevol altra acció que danye a la regeneració de la vegetació o al sòl fèrtil.

Que la teua actuació no siga mai una imprudència mes a afegir a les estadístiques!!

Pàg.

MAIG/JUNY '93

10

Crisi de l'agricultura i el medi rural La profunda crisi i la reconversió agrària, la notable pèrdua de rendes i ocupació, afecten directament la vida i les persones del medi rural: la població activa ha baixat del 17,8% el 1980 fins al 10,2% el 1991 i encara continua el procés. Els agricultors a títol principal han passat de 870.000 a 550.00 en el període 1983-91; és a dir, en tan sols 7 anys, 320.000 agricultors (40%) han hagut d'abandonar llur activitat.

Aquesta reducció tampoc no ha produït un rejoveniment, ja que el 58% dels titulars d'explotacions agràries té 55 anys o més.

Els petits, els jornalers i els temporers La petita i la mitjana explotació familiar agrària genera més del 70% de la màd'obrade l'agricultura i són les que estan patint directament aquest procés junt amb els jornalers i temporers, en greus dificultats per trobar tasques agrícoles i cobrarsalaris adequats per cobrir llurs necessitats.

Entre els petits i els mitjans agricultors existeix una pèrdua sistemàtica de renda, a causa de la descapitalització de les explotacions, l'increment del cost dels factors de producció, la reducció del preu dels productes i l'augment de les despeses financeres derivades de l'endeutament.

Les deficiències de tipus estructural (dimensió de les explotacions, formació de l'agricultor...) són encara molt importants i col·loquen el món rural en una situació de greuge i marginació, tan socials com econòmics, respecte del món urbà.

Els diners que passen de llarg El desenvolupament deia indústria

El

món

La Casa Verda

rural

La profunda crisi i la reconversió agrària, la notable pèrdua de rendes i ocupació, afecten directament la vida i les persones del medi rural històric lligada a una identitat, cultura i modus de vida singulars estan en perill. Són evidents les conseqüències negatives per al manteniment d'un equilibri amb el medi ambient, en impossibilitar-se una adequadagestió del territori rural.

L'escassa sensibilitat del conjunt de la societat majoritàriament urbana, és unadificultat afegida que facilita un tractament subsidiari a una problemàtica complexa.

de transformació i sobretot, de distribució, ha produït un clar transvasament de rendes a altres anelles de la cadena agro-alimentària que no són el productor i que beneficia escassament els consumidors. La recent aprovada reformadelaPAC, no modificarà aquesta situació.

Conseqüències La població del medi rural, que depèn en bona mesurade l'economia agrària, n'està acusant els greus problemes. Estem assistint a la continuadapèrdua de vitalitat, de despoblament dels pobles, al desànim i l'apatia dels joves rurals i de la desarticulació irreversible del teixit sòcioeconòmic. Així es mantenen o, fins i tot, s'accentuen les deficiències històriques del món rural espanyol en tot tipus de serveis: sanitat, transport, educació, cultura, infraestructures, comerç, lleure i deport, es-

ports... que es tradueix en una pitjor qualitat de vida.

Un món que se'n va La riquesa del nostre patrimoni

Apostar per una mitjà rural viu E I m o d e I d'agricultura coherent amb un mitjà rural viu ha de produir aliments de bona qualitat i en quantitat suficient, respectar i mantenir l'equilibri amb el medi ambient i garantir un nivell de vida digne per a la població agrària. És a dir, una agricultura sostenible amb polítiques agràries que posen fre a l'actual procés de disminució d'actius agra-

ris i fixen la població en el medi rural. La garantia de rendes familiars es configura com la clau que han de contemplarels costos econòmics, ecològics i socials de la producció. D'aquesta manera, serà possible establir mesures de limitació a la producció industrial i intensiva, garantir la conservació dels recursos natural i la capacitat productiva de la terra a llarg termini, mantenir i millorar ladiversitatgenètica de les plantes i els animals i, en definitiva, produir aliments sans i naturals.

La potenciació d'activitats socio-econòmiques diversificades, l'equiparació dels serveis amb els del medi urbà, el manteniment de la identitat cultural i la creació d'espais per al lleure i la cultura, són el complement necessari per generar il·lusió en la població rural, especialment en els joves, i oferir una qualitat de vida a la qual tenen tant dret com la resta de la població.

La Plataforma Rural La Plataforma Rural, que inclou organitzacions professionals, cooperatives, col lectius rurals, grups ecologistes, associacions culturals, de consumidors, comerciants, etc. té com a objectiu trobar solucions per als problemes de l'agricultura. Entre altres en formen part la COAG (Coordinadora de Organizaciones Agrarias y Ganaderas), el Fondo Ibérico para la Conservación de la Naturaleza, CARITAS, Planeta Verde, Patrimonio Natural Europeo i la CODA (Coordinadorade Organizaciones de Defensa Ambiental).

Plataforma Rural Calle Agustín de Bethancourt, 17 28003 - Madrid.

Tel. (91)534 63 91 Fax (91) 534 65 37

Experiències en el cas de la querella contra Endesa Aquest article és un resum de la intervenció de l'advocada Dolors Monferreren un col·loqui organitzat per Acció Ecologista Agró al voltant dels 10 anys d'inclusió de la figura del "delicte ecològic" en el ordenament jurídic espanyol.

Empreses i empreses...

Si ja és difícil aplicar el delicte ecològic a les empreses, quan es tractad'unade l'envergadurad'Endesa (a més a més, empresa pública) la tasca esdevé molt difícil.

Digues qui et paga i et diré...

En el cas d'Endesa es posa de manifest la desigualtat real entre les parts, almenys en el procediment.

Aixítenimquel'empresaquerellada té al seu servei 5 catedràtics 5 de dret penal, autèntiques primeres espases -per continuar amb la terminologia taurina- mentre que cap catedràtic ha volgut posar-se al costatd'un grup ecologista. Pertant, els advocatsque portem elcas aportem totelnostretreballilesganesdedurlo a bon port.

David contra l'imperi Deixant abandaels mitjans jurídics, la desigualtat continua en la resta; és lògic: si una empresa té uns beneficis de 20.000 milions de pesse-

tes en el 92 no tindrà problemes per iiogar helicòpters i posar-los adisposició dels perits europeus contractats, en fer vídeos, aportar una immensitat de proves documentals, etc, mentre que nosaltres aportàvem una"pelliculeta" en vídeofeta pels amics del Grup Ecologista de Vilafranca i algunes poques proves més. Com deia abans la desigualtat és aclaparadora. És la lluita entre un imperi econòmic poderosíssim i unes persones enquadrades en uns grupsquenomósteneneldesigque les generacions actuals ifuturesvisquen en un terra més habitable, clar que açò, en el moment del judici té molt poca força.

Un sumari enorme El sumari d'Endesa és un sumari d'unagran envergadura. Lapart demandada "bombardeja" amb una gran quantitat de "trucs" legals, tornen a recórrer la resolució de recursos, sobretot des que s'hi han presentat les parts afectades. Tot açò

quan encara no s'ha entrat en l'anàlisidefonsdel'assumpte. Com a conseqüència el jutjat de Vinaròs està totalment desbordat ja que també ha d'escometre els problemes quotidians.

La lentitud de la justícia en aquest casos opera a favor del presumpte culpable Com que saben que els procediments tarden molt de temps, tenen lapossibilitatdeguanyar-ne. Saben que tenen uns plans de contaminació fins a una època determinada que depèn de les normes i directrius de la CE. Qüestions processals Altres qüestions, estrictament processals, que criden l'atenció en actuacions socialment molt conegudes com ara la del cas Naseiro o aquesta d'Endesa, és la cura amb que s'hi apliquen les qüestions de procediment -laqual cosa està molt bé... si s'aplicàs atot tipus de delic-

tes i situacions-. Tampoc no s'ha acabat d'explicar l'actuació del Fiscal General de l'Estat quan, en contra del criteri de la Junta de Fiscals del Tribunal Suprem, dóna instruccions concretes al Fiscal de Castelló per exculpar de laquerellatres directius d'Endesa.

Pel que fa a qüestions de tipus pràctic, n'hi ha dues de ben difícils: una és la delimitació de les entitats contaminadores quan hi ha concurrència d'agents que conflueixen (en aquest cas també s'ha parlat de les petroquímiques de Fosberre i Piombino) per part d'informes pericials. La segona és delimitar les responsabilitats penals dins de l'empresa contaminadora: escorcollar en l'organigrama d'Endesa des del president del consell d'administració fins al director de la Tèrmica., qui és la persona que ha d'assolirdirectament la responsabilitat?.

Un altre entrebanc difícil de resoldre és la inexistènciade perits ju-

dicials experts en aquests casos amb una funció similar a la dels forenses: una vegada més la "ciència" sembla posar-se al costat de qui pot pagar-se-la. Això fa que amb prou faenes puguem comptar amb proves pericials.

Amb aquest repàs he tractat de fer un resum de les dificultats que ens hem trobat en el cas d'Endesa; un tema que si "tira endavant" fixaria jurisprudència.

Dolors Monferrer

Butlletí

MAIG/JUNY '93

Canya al Parc Natural de l'Albufera El passat mes d'abril l'Ajuntament de Cullera aprovava l'avanç del Pla General d'Ordenació Urbana per al seu terme municipal.

L'avanç preveu la qualificació com a Sòl Urbanitzable d'una superfície de 350.000 rrf i un règim de mínima protecció pera altres 90.000. Aquestes àrees estan compreses dins els límits del Parc Natural de l'Albufera. Acció EcologistaAgró ha iniciat una campanya pera la conservació d'aquesta zona, el Mareny de Sant Llorenç.

La cançó de sempre L'avanç del PGOU de Cullera sembla un viatge en el túnel del temps.

La permissivitat per a edificar i el menyspreu pelsvalorsecològicsdel litoral cullerenc tenen més a veure amb el bàrbar "desenrotllisme" dels anysseixantaqueno amblasensibilitat ecològica dels noranta.

Al tram litoral comprés entre la Sèquia de Sant Llorenç i el Mareny Blau es conserva un cordó dunar i un conjunt de mallades de gran importància geomorfològica, paisatgística i ecològica. Aquests ecosistemes són objecte de protecció per diversa legislació espanyola i comunitària.

La superfície declarada Sòl Urbanitzable per l'Avanç del PGOU està qualificada dins el Pla de Protecció de l'Albufera com a àrea de Protecció Especial Integral i Protecció Especial Agrícola, la qual cosa significa que hi queden prohibides les construccions residencials i vivendes de qualsevol tipus. El document, però, fa una alegre lectura de l'anul·lació del decret de declaració del Parc per sentència del Tribunal Suprem (originada per la manca del preceptiu informe del Consell d'Estat), i afirma que el Pla Especial ha perdut vigència, judici erroniala vista del que diu l'esmentada sentència. D'altra banda, el PGOU haurà d'éssersotmés a la preceptiva Avaluaciód'lmpacteAmbiental(Llei2/1989de la Generalitat) que, atenent als valors de l'àrea contemplats en el Pla Especial, serà negativa.

Per la conservació de les dunes del Mareny de Sant Llorenç Els projectes de l'Ajuntament de Cullerasuposenunatrista repetició dels atemptats que el nostre litoral ha patit des dels anys seixanta. La mateixa política que va permetre la destrucció de la Devesa de l'Albuferao de la mateixafranjacostera de Cullera sembla ser la que inspira l'Avanç del futur PGOU. És per això que AE-A ha encetat una campanya per ala conservació del MarenydeSant Llorenç amblapublicació d'un informe sobre els valors ecològics de la zona (i que reproduïm en aquestapàgina) i lapresentació el dia 29 d'abril d'unasèrie d'al·legacions davant l'Ajuntament de Cullera. Lapremsajasen'hafet ressò i ara es demanaran escrits d'adhesióalacampanyaapersonalitats del món cultural, científic, universitari, etc.

El dossier amb les adhesions serà presentat a l'Ajuntament de Cullera, al Consell i als mitjans de comunicació. Esperem que l'Ajuntament desestime les urbanitzacions en la fase d'aprovació inicial i que tant la Conselleria de Medi Ambient com la d'Urbanisme es pronuncien en contradel Pla. Si aquestes iniciatives no són suficients per a resoldre el problema es preveu l'extensió de la campanya tot implicant altres grups conservacbnistes, institucions estatals i europees.

Pàg. 11 quan apareix ho fa formant grans mates i poblacions abundants. Sens dubte, lapoblacióde Lonicera biflora d'aquesta zona -sobretot cap al sud- és la més abundant del Parc Natural i caldria respectar-la, siga pel seu interès científic, siga per tractar-se d'un lloc òptim per a l'obtenció de llavors d'aquesta planta a l'horade la seua conservació al territori valencià.

Fauna Les comunitats faunístiques pròpies d'ambients dunars del Parc Natural de l'Albufera tenen una especial importància, ja que aquests sistemes són escassos al litoral mediterrani peninsular.

A l'Albufera, les millors representacions d'aquest tipus de fauna dunar les trobem a la Devesa, especialment alazonaconegudacom La Punta, i al Mareny de Sant Llorenç.

En aquest darrer enclavament, a causa de la franja de costa que roman sense urbanitzar, encara hi persisteixen importants comunitats zoològiques.

Hi destaca, en primer lloc, la presència regular durant els passos migratoris i en hivernada de nombroses espècies Laromilícoles, soEl Mareny de Sant Llorenç, una bretot corriol tresdits (Calidris alba), zona clau del Parc de l'Albufera xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) igavina corsa (Larusaudouinii), Vegetació que hi troben l'aliment olatranquil·litat necessària, jaqué es tracta d'una zona poc visitada en aquesta època.

El complex de dunes, retalls de mallades i antigues En èpocade nidificació és relativament abundant el marjals que separen l'Estany de Sant Llorenç del Medicorriol camanegre (Charadrius alexandrínus), espècie terrani és, sensdubte, un dels enclavaments més imporescassa a Europa i que va ser utilitzadacom un dels printants del Parc Natural de l'Albufera ja que hi inclou una cipals criteris per incloure el Parc Natural de l'Albufera excel·lent representació de la geomacrosèrie de vegeen dos acords internacionals sobre protecció d'avifauna tació de dunes litorals valencianes. És per això que i zones humides (Conveni Ramsar i Àrea ZEPA de la COSTA (1987: La vegetació al País Valencià. U n iversiCEE). tat de València) hi fa referència en el seu text (v. pàgines 79 i 96).

En el cordó dunar pròpiament dit són especialment remarcables les altes concentracions de coleòpters teLa zona es caracteritza pel fort contrast entre el cornebriònids adaptats a les condicions extremes d'alta sadó dunar i la línia de mallades, la qual cosa diferencia linitat ambiental, elevades temperatures i sequedat fiaquest terreny de la resta del sistema dunar del Parc in' siològica. augmenta la importància. Es tracta, doncs, d'un sistema D'altra banda, hi és molt ben representada la comude dunes poc freqüent dins el Parc Natural, que pot tenitat de lacèrtids dunícoles, composta per la sargantanir un alt interès educatiu -sobretot pertrobar-se aquesna cua-llarga, la sargantana cendrosa i la sargantana tes estructures a pocs metres de distància-, a més de cua-roja, aquesta última molt abundant. científic.

També és important tenir en compte que, estant pràcEn els aspectes botànics cal destacar una excel·lent ticament tota la líniade costa entre El Perellonet i Cullerepresentació de vegetació dunar, amb retalls plens de plantes exclusives dels terrenys arenosos litorals, com ra urbanitzada, aquesta zona sense edificis i sense ara el meló marí (Medicago marina), la campaneta de presència constant de l'home s'haconvertit en el lloc elemar (Calystegia soldanella), etc. Caldria fer un estudi git principalment per milersd'anàtides que hivernen en detallat dels terrenys, ja que aquest tipus de dunes potels vedats de Sueca i Cullera per buscar refugi, des dels ser siguen idònies per a la reintroducció de dues espèarrossars fins al mar, els dies en què s'hi practica lacaça. cies quasi extingides al País Valencià i presents en alPer tot açò, hem de concloure que la zona citada tres punts del Parc: Juniperus oxycedrus subsp. conté uns valors ambientals i científics molt elevats. La macrocarpa i Otanthus maritimus. seua protecció es fa necessària, evitant qualsevol degraPel que fa a les mallades, encara que fortament degradació de la vegetació i restringint l'accés turístic indiscridades en alguns retalls, estan poblades per espècies que minat que pateix. rebroten d'arrel després del foc, la qual cosa fa que s'hi conserven moltes rareses botàniques. Defet, la mateixa alteració provocada per l'home ha afavorit unafragmentació de les comunitats que sembla haver incrementat la diversitat de formacions vegetals, tot donant lloc a la coincidència de nombroses associacions botàniques, totes elles d'alt interès científic en relació amb llur raresa macroterritorialal País Valencià. Hisónfreqüentsdiversos tipus de joncedes salines (Carici extensae-Juncetum maritimi, Spartino-Juncetum maritimi, SchoenoPlantaginetum maritimi), comunitats halòfilesfruticoses ambsalicòrnies, canyars, etc, ifins i tot retalls de formacions de Tamarixque antigament van poblar les vores de la marjaleria valenciana i que actualment han desaparegut de llurs àrees originals. Cal destacar que aquesta zona, per la seua situació, és candidata idònia per a contenir l'espècie endèmica protegida més amenaçada del País Valencià com és Limonium dufuorii; d'aquesta espècie, freqüent al segle passat, no en queden segons sembla més decent exemplars en l'actualitat a tot el planeta, i gairebé tota la població es concentra al cap de Cullera. Darrerament se n'han trobat dos o tres exemplars a El Saler. Malgrat que fins ara no s'han trobat mostres de la planta a la zona de Sant Llorenç, la probabilitat d'aparició és alta i, en tot cas, ens trobem en un lloc idoni per a la seua reintroducció.

Dunes al litoral valencià (Gandia)

Cal destacar també l'alt valor dels canyars. Encara que normalment són comunitats poc valorades, s'acompanyen ací de la mareselva de marjal (Lonicera biflora), una espècie molt rara a tot el País Valencià que

MAIG/JUNY '93

Pàg. 12

La Casa Verda

Residus nuclears a la central atòmica de Cofrents Des de setembre de 1984, la C.N. de Cofrents emmagatzema residus nuclears. La seua gestió és un problema irresoluble de la indústria nuclearista. La situació dels residus radioactius a la C.N. d'Iberdrola a Cofrents presenta algunes novetats que mereixen la nostra atenció. Aquestes són: 1. S'ha ultrapassat ja la meitat del dipòsit de residus d'alta activitat, per als quals l'administració espanyola reconeix oficialment no tindré una solució; 2. Hi ha una saturació de residus de baixa i mitjana activitat, la qual cosa determinarà ben aviat el començament de transports de residus perles carreteres valencianes.

Residus d'alta activitat Els residus d'alta activitat són els elements de combustible que han estat gastats al nucli del reactor.

Aquests elements combustibles s'emmagatzemen en dues piscines recobertes d'acer inoxidable a l'edifici del combustible, annex al del reactor (i per tant fora de la contenció d'aquest). La capacitat total de les piscines és de 3.088 elements combustibles; com que s'ha de reservar l'espai per descarregar un nucli (624 elements), la capacitat ütil és de 2.464 elements. Durant el primer semestre de 1993 s'ha arribat a un índex d'ocupació del 56'168% (1.384 elements). Fa ara cinc anys (primer semestre del 86) hi havia emmagatzemats 64 elements, és a dir, el 2'597% d'ocupació. Les dades procedeixen dels informes semestrals del CSN; les dades del 93 del diari Levante (20/IV/93).

Cada element combustible, composat d'una garba de 64 varetes, inclou uns 180 kg d'urani. Per això, els 1.384 elements emmagatzemats representen unes 250 tones d'urani. Cal afegir els 624 elements combustibles del nucli, que sumen més de 110 tones d'urani. En total, a la C.N. de Cofrents s'acumulen vora 400 tones d'urani. En els residus d'alta activitat, a més de l'urani, trobem altres elements que cal considerar: a) Productes de fissió, derivats de la fractura dels nuclis d'urani235, com ara el iode, el cesi, l'estronci o el manganès. Segons algunes estimacions (SCHAPIRA 1991) aquests productes representarien el 3% dels residus, la qual cosa per al cas de la C.N. de Cofrents representaria més de 10 Tn. Aquests elements multipliquen la radioactivitat generada. Així, per exemple, una tona de combustible descarregat del nucli pot produir uns 180 milions de curis (LENSSEN 1992, 89). Per establir una comparació, hi ha qui estima en 100 milions de curis la radioactivitat que Txernòbil escampà en l'atmosferadurant els 10 primers dies de l'accident (RIBAS I MUNDÓ 1987, 349). Alguns productes de fissió són gasos nobles -com ara el kriptó i el xenó-, la qual cosa, cas de dipositar el residu en un contenidor, provoca perillosos augments de pressió. També l'urani i els productes de fissió generen una gran quantitat de calor. Enladescàrrega, una tona de residus d'alta intensitat s'estima que té una produc-

ció tèrmica d'1,6 Mw (LENSSEN 1992). Una prova més d'allò que hem dit tantes vegades: les centrals atòmiques malbaraten l'energia. Si la diferència entre la potència tèrmica autoritzada per a la C.N. de Cofrents (2.952 Mw) i l'elèctrica que s'obté (994 Mw) ja representa una minva considerable, pensem a més en l'absurditat de tones de residus d'urani que s'han de refredar contínuament... per segles i segles. b) A més dels productes de la fissió, al cor de la planta atòmica hi ha reaccions subsidiàries, com ara quan un nucli d'U-238 capta neutrons, produint elements anomenats transurànids. Per exemple, en captar un neutró, dóna origen a l'U-239. Aquest es desintegra emetent dues partícules gamma (fotons), donant origen a plutoni (Pu239). El Pu-239, amb una vida mitjana de 24.400 anys, emet raigs gamma, que és el tipus de radiació més perillosa, i és molt nociu; en cas d'ingestió, unamilionèsimadegram origina càncer. Segons les estimacions (CEAN 1991; SCHAPIRA 1991), entre el 0,4 i l'1 % dels residus d'alta activitat han esdevingut Pu239, laqual cosa vol dir que ala C.N. de Cofrents hi haurà entre 1,6 i 4 Tn de plutoni que ben dosificat podria causar entre 1,6 i 4... bilions de càncers.

Doncs bé. ^Què pensa fer Iberdrola S.A. (que, per cert, ha obtingut uns beneficis abans d'impostos de 30.303 milions de ptes. durant el primer trimestre de 1993) i l'administració de l'estat amb els residus d'alta activitat que s'acumulen ala C.N. de Cofrents?

La metodotogiad'ENRESA (ratificada pel seu /// Plan General de Residuos, 1991) preveu la construcció d'un cementeri de residus radioactius d'alta activitat, que hauria de seguir, almenys en teoria, les següents fases: 1. Projecte IFA (1986-1987): Inventari nacional de zones favorables.

2. Projecte ERA (1988-1990): Estudis regionals.

3. Projecte AFA (1990-1994): Estudi d'àrees favorables.

4.Projecte ZOA (1995-1999): Estudi de zones favorables.

5. Dessignació de l'emplaçament a partir dels seleccionats.

6. Etapa de valoració, caracterització i aprovació.

7. Inici de la construcció a l'any 2015.

8. Posada en marxa a l'any 2020.

Mentre ENRESA parla d'un cementeri per a l'any 2020, el Consell de Seguretat Nuclear reconeix oficialment que la C.N. de Cofrents estarà saturada el 1999 (CSN: Informe al Congreso de los Diputados y al Senado, primer semestre 1992, p. 394). El soterrament geològic presenta nombrosos problemes, com reconeixen hipòcritament les mateixes autoritats. A més a més, però, hi ha una notable diferència de VINT ANYS als seus propis càlculs, entre la saturació del magatzem de Cofrents i la posada en marxa d'un dipòsit alternatiu.

Una possibilitat que estan estudiant els tècnics al servei d'Iberdrola és augmentar la densitat d'emmagatzament dels residus (els elements combustibles gastats) a les piscines de la C.N. de Cofrents, separant-los amb unes planxes d'acer al bor, element aquest que absorbeix neutrons, amb la qual cosa es pretén d'impedir el punt crític en el qual esdevinga una reacció en cadena del combustible. Els perills són molt elevats: les desfetes atòmiques de Kixtim (1957) o Tomsk-7 (1993) han esdevingut tot just per la pèrdua de control sobre els residus radioactius d'alta activitat. Recordeu que ja han aparegut problemes defiltracions a les piscines de residus, i que, cas de desfeta, aquestes es trobarien forade lacontenció del reactor, i seria pràcticament impossible de controlar la radioactivitat en grans masses líquides o al vapor d'aigua (de fet, l'alliberament de radionucleids a les piscines, que poden provocar irradiacions al personal d'explotació, ha estat un dels elements essencials per estudiar-ne l'emmagatzematge en sec). La instal·lació dels bastidors de boro la construcció de piscines alternatives, com que semblen representar "modificacions de disseny", haurien de rebre l'autorització del CSN i, presumiblement, per l'aplicació de l'art. 37 del Tractat EURATOM (d'aplicació a la C.E.), examinat per la Comissió Europea, que en una Recomanació (D.O. L83 29/111/1982) n'ha establert els requisits.

Residus de baixa i mitjana activitat.

La C.N. de Cofrents també produeix residus de baixa i mitjana activitat.

Cal distingir entre residus de mitjana activitat i llarga vida, composats pels materials que entren en contacte amb el combustible dels reactors; de mitjana activitat i vida curta, com ara els filtres i sistemes de tractament del refrigerant del circuit primari del reactor, el mateix refrigerant, els sistemes de ventejada, etc. Els vestits, mascaretes, guants, etc. formen residus de baixa activitat.

Aquests residus s'introdueixen en bidons de 220 litres, que s'acumulen, per ara ala planta atòmica. Les dades provenen dels informes del CSN. Les de 1993 són una estimació. L'activitat dels residus de 1992 corresponen al primer sememstre (eltotal és de 140.763,961 GBq). El volum de bidons emmagatzemats, per anys, i l'activitat total dels resi-

La mitjana mensual de generació de residus de baixa i mitja activitat és de 165 bidons, la qual cosa permet estimar el volum de bidons emmagatzemats a la C.N. de Cofrents a l'estiu de 1993 en uns 18.000 bidons, tot i considerant l'increment produït per la recàrrega parcial, en la qual es produïren almenys tres incidents amb abocaments radioactius, el més important dels quals (1/V/1993, qualificat al nivell 1 de l'Escala Internacional d'Esdeveniments Nuclears, INES), va produir 21 bidons.

1993: Residus radioactius per les carreteres valencianes.

Què passa amb aquests residus?

Abans de finalitzar 1993, l'Empresa de Residus Radioactius (ENRESA) -una empresa pública que es fi-

nança amb l'1,2% del rebut de la llum, amb la qual cosa percep uns 25.000 milions de ptes. l'any, que, com veureu, posa al servei de la indústria nuclearista- començarà a retirar els bidons amb residus de mitjana i baixa intensitat cap al cementeri d'El Cabril (Còrdova). Durant 1993 se'n faran transports "testimonials" (un camió o dos) i l'any següent començarà una retirada sistemàtica {Levante, 22/IV/1993).

L'any passat s'ampliaren les instal·lacions d'El Cabril i, encara que l'adminis-tració havia afirmat que no hi hauria residus de les centrals nuclears el cert és que preparen el transport després d'haver incrementat un 2.000% la capacitat d'emmagatze-matge. Com assenyala Paco Castejón d'AEDENAT: "El Cabril no és, ni molt menys, un lloc escaient per a instal·lar un cementeri de residus nuclears per diverses raons: És al sud, quan la major part de les centrals són al nord, la qual cosa augmenta els transports, es troba en una zona sísmicament activa i d'alt valor natural i, a més, és la capçalera de conca del Guadalquivir." (CASTEJÓN 1993, 8).(Veg. l'entrevista amb Paco Castejón en aquest número).

El fem nuclear a sota de la catifa Davant la producció ininterrompuda de residus nuclears, l'administració i les empreses nuclearistes, com ara

Collita negra

Butlletí

MAIG/JUNY '93 nòbil n'és un exemple) i acumulen un deute desmesurat que repercuteix sobre altres sectors econòmics estratègics; exigir de la Generalitat Valenciana una actuació més ferma pel que fa al control radiològic de la població en general i dels treballadors i treballadores de la planta de Cofrents en particular, tant del personal fix com aquell de contractes (el descontrol sobre el qual probablement contravinga la legislació vigent), més encaraquan s'acumulen residus radioactius amb un volum més que notable i començaran els transports radioactius per les nostres carreteres.

Pàg. 13

Entra en vigor el polèmic Pla d'Espais de Protecció Especial

El llarg camí del PEIN català

Per continuar llegint...

Iberdrola, semblen buscar l'eixida fàcil: amagar el fem sota la catifa.

Els residus de baixa i mitjana activitat a sota de la catifa andalusa; per als residus d'alta ja ens diran que han trobat una catifa definitiva que acomplirà tots els requisits de seguretat durant desenes de milions d'anys (com ho sabran?); en general, per al fracàs del negoci nuclear, ja intentaran agranar-lo davall de la catifa de l'estat. Aquesta és l'estratègia d'Iberdrola: Negociar amb Endesa (de l'INI, és a dir, una empresa pública) un intercanvi d'actius, solventar la moratòria, traspassant-li 529.000 milions de deute nuclear a una nova empresa, i modificar la retribució -el càlcul de les tarifes-. En dues paraules: llavar-se lacarà, o millor que li la Havem nosaltres, i continuar acumulant beneficis. L'any 1992 amuntegaren

58.702 milions de beneficis nets. Al primertrimestre d'enguany -malgrat eldescensde l'activitat industrial-ja han obtingut uns guanys abans d'impostos de 30.303 milions de ptes. jMés de 10.000 milions de ptes. al mes! Les persones antinuclears haurien de plantejar-se algunes exigències bàsiques: repercutir les despeses de gestió dels residus nuclears produïts sobre les empreses elèctriques i no sobre les persones consumidores, la qual cosa suposaria reorientar l'activitat d'ENRESA; prendre decisions -tant des de l'administració com des de l'empresa pública- per afavorir un model energètic sostenible (el nuclearista no ho és), i, fins i tot, expropiar en nom de l'interés social aquelles empreses que desenvolupen processos que multipliquen un risc social que no poden enfrontar (Txer-

ARNAL, Carles; HERNÀNDEZ, Francesc Jesús, 1993: Verd Fosc.

Una aproximació ecologista al medi ambient valencià. Dif ussora de Cultura Valenciana. València, cap. 2.

CASTEJÓN, Francisco, [1993]: "El irresoluble problema de los residuos nucleares" [comunicació a la jornada antinuclear organitzada per la FEPAV, València, 15/V/1993], policopiat, 10pp.

GREENPEACE (Antinuclear): "Los residuos radioactivos: la peligrosa herenciade la energia nuclear". Fullet sense data.

LENSSEN, Nicholas, 1992: "Haciendofrente a los residuos nucleares", en BROWN, Lester R. (dir): La situación en elmundo. [Informe del Worldwacht Institute, 1992]. Madrid: Apóstrofe.pp. 83-113.

SHAPIRA, Jean-Paul, 1991: "Les déchets nucléaires. Un problème mondial", Problemes polítiques et sociaux, núm.649.

Quan costa desmantellar una nuclear?EI cas de Vandellòs I

Aiguamolls de la Deu Vella (la Garrotxa) Han hagutde passar cinc anys perquè entraraen vigor el Plad'Espais de Protecció Especial la primera redacció del qual es presentava l'1 de maig de 1989. Des de llavors ençà, el Pla ha sigut element de polèmica a diverses bandes, un estira i arronsa entre Administració, col·lectius conservacionistes, propietaris rurals i partits polítics. El resultat d'aquest llarg procés és un pla que protegeix un 20% del territori català i que no acaba de deixar content ningú.

A l'espera dels plans especials de cada espai, el document base cal qualificar-lo de poc ambiciós. Centrat en les àrees menys conflictives, el Pla no preveu el mateix nivell de protecció per a les zones de la plana, precisament les més sotmeses a l'especulació.

Els grups ecologistes, com Depana o l'Associació de Naturalistes de Girona, critiquen que el PEIN aportepoques novetats quanta la protecció. Entre els punts conflictius consideren que el Pla no preveu una partida pressupostària suficient, dibuixa un mapa de zones aïllades que en fa difícil la gestió i no protegeix les "zones calentes"tessubjectes a l'especulació urbanística. També es mira amb preocupació la dispersió de competències entre els departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i Medi Ambient. El primer gestionarà el Pla, mentre el segon redactarà els plans especials.

Els propietaris rurals, d'altra banda, han modificat l'oposició inicial al pla i ara es mostren més receptius, després que hi foren incorporats alguns dels seus interessos. Amb tot, encara no es refien que les limitacions que els suposarà el PEIN siguen suficientment compensades.

Les línies bàsiques El PEIN preveu l'ordenació dels recursos, directrius urbanístiques, protecciódelpaisatge,aprofitamentdelsrecursosnaturals,protecciódels biòtops, ordenació del lleure, millora rural i foment de pràctiques agràries ambientalment adequades. S'hi preveu també el protagonisme dels ajuntaments en la gestió, l'augment de les subvencions del departament d'Agricultura, mesures fiscals com ara l'eliminació de l'impost de transmissions per a les propietats rurals, etc.

El PEIN considera primordial el manteniment de l'activitat econòmica tradicional per a la preservació del medi. El Pla vol assegurar la supervivència d'aquestes activitats ifer-les rendibles econòmicament.

Les vies per defensar un Pafs Valencià més just i habitable són moltes. També n'és una la via judicial. Els processos jurídics, però, costen molt cars: tu pots ajudar-nos amb aquesta butlleta d'ajuda . Demana'ns-en a la Casa Verda per distribuir-les entre les teues amistats.

Els costos reals L'accident que va patir el 19 d'octubre de 1989 la central atòmica de Vandellòs, va precipitar-ne el tancament, i la vida activa va escurçar-se en 13anys. Pertant, els costos d'amortització del capital inicial augmentaren extraordinàriament respecte dels previstos inicialment. Per acabar-ho d'adobar, en el preud'aquellkilovatque llavors consumírem no s'incloïen les despeses de desmantellament de la central atòmica. I és que el vents dominants de l'economia liberal no han afectat

mai les empreses elèctriques -ni les altres- a l'hora de carregar a l'erari públic aquelles partides que haurien d'haver posat com a costos en els balanços empresarials. Això, sense entraren menudeses, com el llegat de residus per al futur, que la lògica del benefici privat/dany públic considera com a externalitats.

Però, ^aqui haurien venut l'ase de l'energia atòmica si hagueren inclòs en el preu del kilovat produït en elsanysdefuncionamentdelescentrals atòmiques les despeses del desmantellament?. En el cas de

Vandellòs la cosa es dispara de la següent manera, sempre segons càlculs no massa fiables i que fluctuaran a la puja: enderrocament, 45.000 milions, reprocessamentde les 400 tones de combustible, 30.000 milions. ..però, pera què ferse il·lusions, si encara no saben com ho faran ni quina tecnologia podran emprar-hi. Fins i tot ENRESA, l'empresa estatal que rep l'1,2 dels ingressos del rebut de la llum per finançar-se i ocupar-se dels residus, reconeix que el desmantellamentde les centrals superarà amb escreix el preu de construcció.

AJUDA PER A PAGAR LES DESPESES DE LA PERSONACIÓ en les actuacions judicials del jutjat d'instrucció de CATARROJA seguides per la contaminació de l'aigua de consum públic.

BUTLLETA D'AJUDA 300 PTES. Dóna suport als processos jurídics iniciats eh defensa del medi ambient.

MAIG/JUNY '93

Pàg. 14

La Casa Verda

Una ullada al País

VERD FOSC Enm ig de les novetats de la fira del llibre d'enguany s'ha publicat " Verd fosc", de Carles Arnal i Francesc J. Hernàndez (col·laboradors habituals del Butlletí), que duu per subtítol "Una aproximació ecologista al medi ambient valencià". Aquest estudi descriu els problemes ambientals més greus que hi ha al nostre país, explica la seua gènesi i l'abast de la situació i, sobretot, invita al compromís i a la transformació d'una realitat ambiental degradada. Com ens avisen els autors al pròleg: " qui no renuncie al coneixement trobarà motius per a l'esperança, ja que la salvació del planeta és una empresa universal que cal fer des del propi país. Des del moviment ecologista s'ha dit què cal: pensar globalment i actuar localment".

Models i antecedents Aquest apropament a la problemàtica ecològica del País Valencià s'ha fet des dels paradigmes científics que actualment investiguen la crisi ecològica del planeta i de les escasses anàlisis sobre qüestions ambientals que s'han fet, fins ara, al País Valencià. Pertal de descriure els problemes ambientals del nostre país s'ha pres com a model "La situació en el món" de Lester R. Brown, els informes del Worldwatch Institute sobre el desenvolupament i el medi ambient; igualment, es nota que s'hi hafet servir les indicacions dels informes al Club de Roma, "Els límits del creixement" (1973) i "Més enllà dels límits dels creixement" (1993) que ens avisen de les amenaces globals de la Terra a la vora del col·lapse, si continuen les tendències productivistes.

Sobretot, però, s'ha pres com a pauta, per a l'aproximació al medi ambient valencià, les lleis que Barry Commonar a "En pau amb el planeta" explicita per a l'ecologia.

En un principi va ser l'automòbil La primera llei de Commoner afirma que tot està relacionat amb tot. El capítol primer del llibre "Verd Fosc", comença parlant de l'automòbil: els negocis de les multinacionals, la publicitat, els accidents, els pressupostos de l'Estat, les infraestructures, l'addicció al petroli, l'ordenació del nostre espai, temps i vides, etc, s'interrelacionen amb aquesta màquina mortal per al medi ambient; a les propostes i als annexos exposa la necessitat de desenvolupar el transport públic, posem per cas el ferrocarril, que estalvia més energia i transporta més ciutadans, s'anoten crítiques d'impacte ambiental i de malbaratament energètic sobre el TAV i s'opta per la bicicleta com a mitjà de transport barat, economitzador d'energia, ecològic i sa (Resolució del Parlament Europeu 24-1 -86).

Cofrents Després, en el capítol segon, s'analitzen les nostres demandes energètiques i la urgència de tancar la perillosa central nuclear de Cofrents; la inseguretat intrínseca de les centrals, com ho demostrà l'accident de Txemòbi I i els conti nus problemes en totes les centrals atòmiques, en els últims anys s'han produït, en lade

Cofrents, més de 25 accidents coneguts. En l'actualitat al País València no hi ha una xarxa de vigilància radiològica integral. Les evidències científiques indiquen que el treball en les plantes nuclears, o viure prop, incrementa el risc de contraure càncer. En parlar de radioactivitat, qualsevol dosi és una sobredosi. Les autoritats valencianes no fan un seguiment dels efectes de la central en la població, i permeten que Iberdrola SA. contracte personal temporal, sense cap control radiològic, i amague el volum de les emissions radioactives al l'exterior, o aboque al Xúquer, les aigües del qual s'usen per al reg i el consum humà. El funcionament "normal" de qualsevol central nuclear, emet radioactivitat i produeix residus radioactius que tenen una "vida mitjana" de 24.400 anys. No podem hipotecar més la salut i el medi ambient de les generacions futures. ^Tédret la nostra generació a deixar eixa terrible herència ales generacions venidores?. Cal tancar Cofrents. El problema sense solució dels residus radioactius ens introdueix en la segona llei que assenyala Commoner: tot ha d'anar a parar en algun lloc.

Contaminació i residus En el capítol tercer, titulat "De impura indústria" es planteja la necessitat de canviar el sistema productiu, entre d'altres, pels problemes de contaminació ambiental i de salut que genera l'actual situació, posem percas, el llistat d'empreses tòxiques i perilloses, i la dramàtica història d'ArdystilS.A.quenoésuncasaïllat, sinó que respon a l'incompliment sistemàtic de la normativa i a la manca de protecció laboral i ecològica; es denuncia i s'explica la greu crisi de residus que hi ha al País Valencià, amb un descontrol absolut de la contaminació industrial, amb una legislació endarrerida respecte als danys causats i amb uns interessos econòmics "i ntocables"quedeterminen un hàbit productiu i de consum nociu per a la salut i el medi ambient.

Més endavant, al capítol quart, s'indiquen les dificultats per al tractament dels residus sòlids urbans i la depuració de les aigües; el nostre entorn esdevé una "societat de residus". Cal veure com afecten el medi ambient valencià els residus i la contaminació de les aigües, i també les mesures que ajornen el problema (abocadors, emissaris) o el multipliquen (les i nci neradores). L'única solució pel quef a als residus consisteix a dismi nuir dràsticament el volum generat, usar productes que es puguen reutilitzar i reciclar les matèries que els componen. Són les consignes clàssiques que els grups ecologistes no es cansen de repetir. Diu la terce-

ra ilei que la natura és la més sàvia.

La contaminació de les ciutats i les indústries ens han deixat plantejat el problema de l'impacte humà i la mala gestió dels nostres recursos naturals, tant les àrees d'interés que es distribueixen per la zona litoral del País i la mateixa costa mediterrània, com les que són aterra ferma, ja siga el bosc, ja siga el camp.

En el capítol cinquè s'analitza el problema del litoral valencià, amb 451 Km de costa a llevant, el nostre país viu a la vora del Mare Nostrum que és una claveguera on s'aboquen els residus urbans, agrícoles i industrials: contaminació de matèries orgàniques i nutrients, contaminació microbiana, per substàncies tòxiques i metalls pesants, la contaminació radioactiva, els productes organoclorats, com els pesticides, el vessament de petroliers, la pesca d'arrossegament que destrossa les praderies de Posidonia que mantenen l'equilibri marí i protegeixen les platges de l'erosió... L'espill nostre, la Mediterrània, està afectat per greus problemes mediambientals. El seu deteriorament, també és el nostre. A més, al llarg de la costa hi ha tot un seguit de terres baixes amb zones humides; albuferes i aiguamolls molt degradats i suport d'importants ecosistemes litorals estan amenaçats.

El capítol sisè analitza un dels valors naturals més importants de l'interior empobrit del País València: el nostre patrimoni forestal, molt degradat. De la superfície total del País, un 40% és territori forestal, i d'aquest un 44% és superfície arbrada. Els boscs tenen unes importants funcions per al medi ambient: el bosc preserva la biodiversitat d'espècies vegetals, fongs, animals, etc; el bosc, pel seu volum de biomassa, contribueix als cicles atmosfèrics i climàtics, el bosc genera unes condicions microclimàtiques importants (afavoreix la formació de boires i l'augment de les precipitacions); el bosc contribueix a la formació i la protecció del sòl, ja que afavoreix la infiltració de l'aigua (recàrrega d'aqüífers) i la xarxa d'arrels vegetal disminueix la velo-citat de l'aigua d'escorrentia i l'erosió del sòl; el bosc, amb l'absorció, per l'infiltració en un sòl ben protegit, disminueix el risc de les riuades i la pèrdua de sòl fèrtil.

L'agricultura i la ramaderia han estat els dos primers factors de degradació del bosc per l'extensió de l'explotació agrícola i el sobrepastoreig; igualment, les tales de fusta i el carboneig, així com el descens de població rural, l'expansió urbanística, l'obertura de pistes i tallafocs, les "neteges" abusives de vegetació i l'extensió de les vivendes de segona residència, amb la proliferació de xar-

xes de comunicació, línies elèctriques, conduccions subterrànies, etc, han afectat intensament les àrees forestals. També, cal remarcar que els i ncendis i la contaminació, en particular la pluja àcida, han estat els factors més agressius amb el bosc valencià.

El 1977 la FAO publicava uns mapes sobre erosió i desertització, on una part considerable del País Valencià apareixia com l'única zona europea amb un "molt alt" risc de desertització. Actualment, la deforestació arriba a uns nivells molt preocupants. Anem cap al desert, cal una defensa decidida i una protecció efectiva del bosc. Els grups ecologistes no només han fet denúncies concretes, organitzats, el 1985, en la "Coordinadora per la Defensa del Bosc Mediterrani al País Valencià", han mantingut una intensa campanya de sensibilització social, sota el lema "Salvem el Bosc", i han elaborat una Proposta de Llei de protecció del Patrimoni Forestal Valencià, fins a dur-la a les Corts Valencianes el setembre de 1990.

Per últim, al capítol setè, es tracta sobre l'agricultura valenciana que, a pesar de ser un component destacat de la nostra economia (amb un 5% del PIB), s'enfronta a moltes dificultats, com l'excés de parcel·lació, la baixa competitivitat d'alguns conreus, la generació d'importants excedents (de taronges, raïm, etc), el nivell baix d'organització en cooperatives i altres formes associatives de cara a la producció i a la comercialit-

zació, l'escassa preparació tècnica dels treballadors agrícoles en determinades àrees, les rendes baixes amb poques expectatives de millora econòmica, els elevats costos de producció, l'abús de productes químics (adobs sintètics i pesticides), l'ocupació de les millors terres per processos urbanístics, i la construcció d'infraestructures (carreteres, bypassde l'Horta, etc), el patiment de la contaminació d'origen industrial i urbana, cosa que representa aigües de reg de baixa qualitat i contaminació atmosfèrica (com el cas greu de la Plana de Castelló), concentració de nitrats, etc. Com a conseqüència de tot això, l'agricultura tradicional està en perill de desaparició. És necessari desenvolupar una agricultura ecològica, recuperartècniquesde conreu tradicional respectuoses amb els recursos naturals, diversificar els conreus agrícoles i una màxima economia de l'aigua; cal reduir dràsticament l'ús d'adobs químics i renunciar als pesticides químics. El febrer de 1986, el Parlament Europeu adoptava una resolució per donar suport a l'agricultura ecològicao biològica, alternativa a l'actual. L'agricultura ecològica precisa, d'una banda, d'una cobertura legal i d'un sistema d'ajuts públics més ample, que el que a hores d'ara hi ha, així com de l'acció decidida de cooperatives de productors i sindicats de llauradors i ramaders i de la pressió de cooperatives de consumidors i ciutadans en general.

En l'epíleg, Carles Arnal i Francesc J. Hernàndez, s'interroguen sobre la possibilitat de construir un País Valencià sostenible i s'afegeix un annex sobre el medi ambient al Tractat de Maastricht de la Unió Europea. Aquesta aproximació als problemes mediambientals valencians és imprescindible per entendre les lluites del moviment ecologista al País Valencià i com des del nostre país es pottreballar pergarantir la supervivència de l'espècie humana al planeta Terra; com es diu en les darreres pàgines: "Amiga, amic, que gaudeixes amb l'aire i el sol, que estimes els arbres i els animals, que gaudeixes anant a peu o en bici, que saps que és millor reciclar, que et fa fàstic la perspectiva de residus radioactivament mil·lenaris od'unpaísdesertitzat, que estàs per viure millor i destruir menys: Que no ens cremen el futur!". Aquesta "aproximació ecologista al medi ambient valencià" és una excel·lent manera d'intentar el pas del verd fosc al verd clar i, amb tots els colors de l'arc iris, fer un país solidari enmig d'una Terra habitable.

SAL·LUS HERRERO I GOMAR.

Urbanitzacions il·legals al Montgó

MAIG/JUNY '93

Butlletí

Pàg. 15

Entrevista a Francisco Castejón

Francisco Castejón és doctor en Ciències Físiques, membre de la Comissió d'Energia d'AEDEN AT i de la secretaria de la CODA. Recentment va assistir a una trobada sobre l'estat actual de la qüestió energètica i aprofitàrem per comentar-ne algunes temes Pregunta: L'energia nuclear, morirà ofegada en la seva pròpia corda, els residus?

Resposta: És difícil predir el que passarà, però, sens dubte, dels problemes que presenta l'energia nuclear, el dels residus és el més difícil perquè encara no s'hi hatrobat una solució satisfactòria. Cal tenir en compte que aquestes substàncies seran tòxiques al llarg de centenars de milers d'anys i no crecque hi haja ningú capaçde garantir que aquestes substàncies romandran aïllades del medi ambienti sense contaminar la biosfera durant tot aquest període de temps.

Els altres grans entrebancs que posem a l'energia nuclear com són el risc, l'alt preu, la falta de democràcia que comporta, l'obscurantisme,... poden serdiscutits i es pot argumentaren contra seua, els residus, però, estan ací, són indiscutibles i és evident que cap de les solucions proposades resulta satisfactòria.

Malgrat que als pronuclears no els importe massa que en el futur es contamine la biosfera -com mostra el fet que les centrals segueixen obertes tot i els nombrosos accidents ocorreguts- és clar que els residus són una poderosa palanca pera crear seriosos obstacles als qui preconitzen l'energia nuclear.

P: Tal vegada és en l'emmagatzemament de residus on el movimentantinuclear pot aconseguir victòries, óFins a quin punt ho té dificil la indústria nuclear per donar eixida a l'emmagatzemment?

R: Fins ara tots els contenciosos que hem tingut amb ENRESA s'han saldat amb victòries, llevat el de El Cabril. La clau és la disposició dels habitants de la zona i l'estimaquetinguenalasevaterra.

En aquest tema, elsantinuclears no estarem sols sinó que contarem amb el suport dels veïns de les zones. Jo crec que és vital que en els pròxims anys treballem per moure una consciència generalitzada contra els residus i contra ENRESA. Clar que també cal comptar amb l'habilitat que tinga ENRESA per triar l'emplaçament: que siga

una zona deprimida, molt despoblada, desarticulada socialment, etc. En unaterritori d'aquestes característiques serà difícil articular un moviment eficaç contra el cementeri nuclear.

P: Els residus d'alta s'emmagatzemen ara en les centra Is nuclears, ^Quin Ifmittéaçò?

R: Les piscines de les centrals estarien ja plenes de no ser per la introducció deia tècnica del "racking", que consisteix a col·locar els residus entre bastidors absorbents de neutrons, i així és poden emmagatzemargran quantitat de residus sense arribar a la criticitat. Tanmateix, fins i tot amb aquesta tècnica, les piscines acabaran per omplirse. Per exemple, les piscines de Cofrents estan, després de deu anys de funcionament, aproximadament al 50 % de la seua capacitat. Això signif icaque a les envistes de l'any 2000 caldrà buscar-los un nou emplaçament. Hi hadues possibilitats, que s'opte per la construcció de noves piscines als recintes de les centrals o que es decidesca la construcció d'un magatzem transitori centralitzat. En el primer cas, les inversions correrien, en principi, a càrrec de les centrals, mentre que en el segon cas seria ENRESA, o siga l'Estat, quiesfariacàrrecdelesdespeses.

A més a més, aquesta opció presenta el desavantatge, des del seu punt de vista, que el magatzem comptarà amb l'oposició dels habitants de lazona.com ja ocorregué aTrillo.

P: i Què fer amb els residus "acceptables", com els de tipus mèdic, etc?

R: Primer cal "palpar-se bé la roba" abans de dirque un residu és inevitable. Cal barallar totes les alternatives possibles i, només en última instància, admetre la creació d'un residu. Amb això minimitzaríem el problema. Aquests residus seran de baixa activitat i es pot recórrer a l'emmagatzemament en superfície o a poca profunditat, amb els criteris de minimitzarelstransportsiel control permanent sobre els residus.

P: tQuè preveu a llarg termini ENRESA? R: Sembla clar que ENRESA aposta pel soterrament dels residus d'alta en unaformació granítica. Pensem que ells són conscients que el temadelsresidussón una "creïlla calenta" que és millor llevar-se de damunt amb les menors despeses possibles.

ENRESA va fer pública una metodologia per a la recerca de

l'emplaçament que consisteix en l'estudi de zones del territori cada vegada més petites i amb més detall. Aquests estudis desembocarien en la designació d'un emplaçament a l'any 2015, i en la construcció del cementeri al 2020.

Tanmateix, també seria possible que ENRESAes botarà la seva pròpia metodologia i faça investigacions en uns pocs llocs concrets, i acabarà per designar un d'aquests llocs com emplaçament definitiu, en aquests moments -que sapiem- s'estan fent investigacions en profunditat en El Berrocal, prop del poble de Nombela (Toledo); investigacions que serien similars a les que es portaren a terme en Aldeadàvilade la Ribera (Salamanca), així mateix s'estan fent estudis en superfície en Sayago (Zamora), aquests darrers s'ajustarien més a la metodologia d'ENRESA.

LÓPEZ MORENO, I.R. (Ed.) El arbolado urbano de la zona metropolitana de la ciudaddeMéxico. México.

Universidad Autònoma Metropolitana. Instituto de Ecologia, MABUNESCO, 1991,388 pàgs.

Arbrat i àrees verdes de la ciutat de Mèxic. Nombroses dades, gràfics i mapes.

P: Passem ara a temes més casolans. <,Què esteu fent ara en Aedenat?

R: En la comissió d'energia estem portant diverses campanyes. El temade El Berrocal és prioritari per a nosaltres. Estem treballant en una coordinadora que es va muntar amb els pobles de la zona i Greenpeace, i amb ells portem endavant diverses iniciatives. En concret, ara hem presentat en les Corts de Castella-La Manxa un projecte de llei per a declarar la zona com a parc natural (seria el Parc Natural de les Serres de la Higuera i San Vicente), utilitzant el mecanisme de la Iniciativa Legislativa Municipal. Semblaque aquest projecte es discutirà en setembre.

Amés amés, seguim amb una campanya contra el canvi climàtic, consistent a recollir signatures i promoure les aliances del clima entre municipis occidentals i pobles indígenes. Seguim amb l'estalvi energètic i hem elaborat un informe sobre edificació bioclimàtica. Hem preparat un informe sobre la situacióde les energies renovables en les diferents comunitats autònomes. Aquest informe ens permetrà denunciar la precària situació en què s'hi troben i impulsar iniciatives per al seu desenvolupament.

Recentment vam fer una campanya contra l'energia nuclear, que coincidia amb el setè aniversari de l'accident de Txernòbil. Amés a més, procurem fer un seguiment constant de les incidències en centrals nuclears...

VII Conferència catalana per un futur sense nuclears. (26-27 abril 1993, Barcelona). La realitat de les energies renovables: l'energia eòlica.

P:<,Com està la CEAN? R: La CEAN té alguns problemes de funcionament: no acaben de

Etnoecológica. Revista internacional trilingüe (espanyol, anglès i francès) dedicada a l'estudi de la gestió tradicional i a la conservació de la natura.

Editada pel Centro de Ecologia de la Universitat Autònoma de Mèxic.

Adreça: Víctor M. Toledo. Aptat. Postal 41 -H. Sta.Ma. Guido. Morelia, Michoacàn. 58090. México.

BROWN, L.R. (Ed.). La situación en el mundo 1993. Madrid, Apóstrofc, 1993,465 pàgs. (Hi ha versió en català). Traducció castellana de l'obra del Worldwacht Institute sobre desenvolupamenti medi ambient. Apèndix sobre la situació dels recursos hídrics a Espanya a càrrec de Juan Manuel Ruiz, de la Universitat Politècnica de València.

DELEAGE, J.P. Historia de la Ecologia. Una ciència del nombre y la naturaleza. Barcelona, ICARIA, 1993, 364 pàgs.

Una obra de J.P. Déléage, professor de Física i Història de la Física en la Universitat de París VII, vell conegut d'aquestes pàgines on ens férem ressò de l'edició francesa a propòsit d'una entrevista que li férem com a candidat de Els Verds francesos. Obra especialment interessant per a universitaris.

LOS VERDES. La central nuclear deCofrentes:peligrosa,contaminanteeinnecesaria. Informe-dossier elaborat per Pedró Domínguez Gento amb la col laboració de José Juan S anchis i Jorge Dalmau. S'hi arrepleguen de manera claraidivulgativaels temes relacionats amb una central nuclear com la de Cofrents: inseguretat i possibles accidents, els residus, les solucions, les energies renovables, etc.

FOLCH i GUILLEM, R. (Dir.). Història Natural dels Països Catalans, 16 volums, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1986.

Fonamental com a obra de referència i consult. Un ingent esforç econòmic i una mostra de com fer bé les coses. Una meravella.

RAMOS S ANCHEZ, M. A (Coord.) Fauna Ibérica. Madrid. Museo Nacional de Ciencias Naturales. CSIC. 4 Vols. 1990 Un estudi monogràfic sobre coleòpters, moluscos i àcars. Una obra de consulta indispensable.(Donació del CSIC al Fons de Documentació)

cuallarcampanyescol·lectives.tal vegada caldria pensar en campanyes amb futur que es pogueren portar endavant; jo crec que el canvi climàtic i les centrals tèrmiques podrien ser dos temes apropiats.

Realment no compta amb la participació i l'interés de massa grups.

En les últimes reunions la participació va ser més bé escassa.

La inclusió en la CODA pot ser una bona solució per açò últim, si és que s'aconsegueix que els grups de la CODA vagen interessant-se pels temes tradicionals de la CEAN: nuclears i energia en general. Tanmateix caldrà salvar alguns desajustaments com ara el diferent ritme dels grups tradicionals amb els grups de la CODA.

Pàg.

MAIG/JUNY '93

16

Des d'Acció Ecologista Agró portem una campanya que dura anys contra la pràctica del parany com a mètode de cacera. En la foto, companyes i companys del grup protestant davant la Generalitat Valenciana abans del lliurament d'un escrit a Presidència. La quantitat de llicències concedides a la Comunitat Valenciana, en l'any 1990 pera caçar amb parany pujava a 4.763, segons les xifres de la Conselleria d'Agricultura. En la temporada actual considerem que deuen haver-hi al voltant d'uns 5.000 paranys, entre autoritzats i no autoritzats. La captura d'aus en cada parany es situa al voltant de 1.000 exemplars per temporada. Per tant el total d'aus que moriran durant la temporada 1992-1993 serà de 5.000.000 de tords.

Carta des de la presó Hola a tots/es.

Us escrivim des del centre penitenciari de Picassent on es trobem privats de llibertat pel fet de ser insubmisos.

cap culpa, únicament s'ha produït una variant casual de la natura.

En ser concebut aquest fill o filla, el desenvolupament natural de les seues cèl·lules va patir unaalteració. Ineiarl'estudidelscromosomes del nen per certificar el diagnòstic és molt important.

ASINDOWN pretén atendre i formar els nens amb la síndrome des d'edats inicials per canalitzar-ne la incorporació satisfactòria al món escolar, laboral i, alhora, implicar els pares eneldesenvolupament de llurs fills. Hem creat un Servei d'Estimulació Primerenca on

Nuclear? No, romeries tampoc Existeixen milions de raons per exigir el tancament de la central, al menys una per cada ciutadà/na del País Valencià i la Manxa, que som elsqui patiríem directament lesterribles conseqüències d'un accident nuclear greu; fins i tot podríem afegir-hi molts milions més per les generacions que ens seguiran i que hauran de guardar hermèticament els perillosos residus radioactius que genera la Central.

No n'érem ni mil Milions d'afectats i, no obstant, a Cofrents n'érem ni mil... cal reflexionar, no quadren els comptes, ^a on està l'error?. No hi ha prou de saber que la majoria de gent passa de tot, fins i tot de defensar el seu futur i el dels seus fills; el moviment antinuclear i ecologista ha de revisar els seus plantejaments si vol ser alguna cosa més que un minúscul col·lectiu folklòric i testimonial. Si no aconseguim trencar el procés de marginació, automarginacióa voltes, aleshores no podrem fer res per tancar

La Casa Verda

s'estableixen programes individuals peracadanen. Cridem especialment el socis d'Acció Ecologista Agó i amics en general a col·laborar i donarsuportaASINDOWN.unaassociació crítica exemplar i meritòria.

Els interesats, entreu-hi en contacte directament. En ser concebut, aquet fill ofillavapatir no una alteració en el desenvolupament natural dels cromosomes cel·lulars, peraixò iniciarne l'estudi per certificar un diagnòstic primerenc es molt important.

ASINDOWN -Camíde Farinós, 2 Tf. 393 36 78-46020 València

Enguany, per enèsima volta, tornàrem a protestar contra la central nuclear de Cofrents I, com en anys anteriors, tornaren a donar-nos amb la porta als nassos. Hi coincidírem de nou amb antics companys, alguns ja amb fills, i una altra vegada tinguérem caminada, entrepans i molta calor.

Cofrents ni per millorar la societat.

Dos errors Al meu parer hi ha, almenys, dos greus errors en la lluita antinuclear: un és el "noisme", abusem del rebuig i a penes mencionem les solucions pràctiques; cridem fins a la sacietat "Energia nuclear? No, gràcies", però com a alternativa no aportem més que una inconcreta i minúscula referència a les energies renovables i a l'estalvi. A la ciutadania ja li sona des de Txemòbil que les centrals nuclears són molt perilloses, però quasi no sap res sobre les alternatives energètiques; per tant, pensen que tancar les nuclears seria com tallar l'electricitat; li ho hem posat molt fàcil als tecnòcrates.

Cal insistirqueésviable tècnicament tancar la nuclear ara mateix, sense a penes despeses, només cal posar en marxa la tèrm icade Castelló (prèvia reconversió al gas natural, que contamina poc). Això, ni més ni menys, és ei que fan ells quan han de substituir l'urani usat. la mitjà ter-

mini podem prescindir també d'aquesta central si es millora l'eficiència del sistema elèctric (cogeneració, llums i motorsd'alt rendiment, etc.) i si aprofitem les nostres energies renovables.

L'altre gran error és entestar-se a convocar les manifestacions en una comarca "comprada" per Iberdrolaiallunyadadelesgrans poblacions. Si de veres volem tancar la Nuclear cal passarde romeries i convocar a les capitals de les comarques més poblades; al cap i a lafi el perill va molt més enllà dels 10 Km. que considera l'esperpèntic Pla d'Emergència Nuclear.

Hem de manifestar-noson hi ha la gent i abunden els mitjans de comunicació, per informar sobre els perills de Cofrents i insistir en les alternatives existents. Perquè l'any vinent en siguem moltíssims més.

PEDRÓ DOMÍNGUEZ GENTO

(Coordinadorde la Campanya Antinuclear de Els Verds del País Valencià)

No cal més que escoltar els noticiaris per a veure el patiment que sofreix, a tots els nivells i diàriament, part de la humanitat.

Personalment creiem que la desobediència i la lluita no violenta són "armes" amb les quals es pot, individualment o col·lectivament (en la mesura de les possibilitats de cada persona), resistir a la guerra, als exèrcits i als altres cossos armats que contribueixen a la supervivència del capitalisme oala imposició de la dialèctica del poder i l'autoritat.

Pensem que s'liad'avançar capa un anti-militarísme que faça superar els valors que possibiliten l'existència dels exèrcits: la violència com a mètode per a resoldre conflictes i la creença que la seguretat d'una societat es basa en la defensa de les seues fronteres i no en els seus assoliments socials.

El militarisme i tot allò que se'n deriva garanteix injustícia, fam, mort i destrucció per a la majoria de persones a canvi d'una vida de luxe i "benestar" il·limitats per a uns quants. Constitueix també un sistema de pràctiques i conviccions quotidianes (autoritarisme, verticalitat decisòria, submissió, exaltació de la violència, menyspreu a la debilitat, sexisme, etc.) que únicament serveixen per a reproduirlesestructuresbàsiques -materials i ideològiques-deies nostres modernes societats-estats: el monopoli de la violència en mans de l'estat i els seus exèrcits, la desigualtat interna dels països i la desigualtat Nord-Sud. Per part del govern i dels poders fàctics es titlla els insubmisos d'insolidaris, individualistes, ganduls i altres adjectius semblants; simplement per intentar canviar les actuals estructures socials per d'altres més humanes i alternatives on l'objectiu seria aconseguir una vida més feliç, solidària i millor que l'actual. És bastant sorprenent la complicitat de la "democràcia" en mantenir presos de consciència.

A partir de tot això podem fer una reflexió: "i Cap aonva aquesta societat ? ".

Estem en contra, també, de la Prestació Social Substitutòria,ja que, a banda del fet que s'hi imposen els mateixos "rols" que en la "mili",és un clar càstig per part de l'estat. A més se substitueixen les armes per "pics i pales", llevant així llocs de treball agent que està realment preparadapera realitzar el treball en qüestió, mentre que els objectors prestacionistes no ho estan.

En conseqüència, apostem per una objecció de consciència autèntica, real i pràctica. Objecció en la qual participe tota la gent -en la mida de les seues possibilitats- oposant-se per tots els mitjans al seu abast (objecció fiscal, manifestant-se públicament, instant a la no incorporació tampoc de la dona a l'exèrcit, etc.) a la implantació dels valors militars en la societat civil.

Per últim volem apuntar que hi ha un fet clar: poden privar-nos de la llibertat de moviment, però no mai podran privar-nos de la nostra llibertat de pensament.

Vicente Sàncliez Ortells i Vicente Javier Sàez Saez-

P.D.- Si voleu coiitactar amb nosaltres podeu dirigir-vos a: Centre Penitenciari València-II Mòdul 4, Apartat 1.002 . 46220 Picassent. L'Horta Sud.

La pila de contradiccions Un empresa lligada a l'Administració vulnera la Llei d'Activitats Qualificades i la resta de normes sobre la gestió de residus tòxics i perillosos.

Fa un temps que detectàvem que a Montesa, al bell mig del casc urbà, al costat d'un forn, hi havia un magatzem de piles il·legal. El magatzem, sense llicència municipal d'activitats, operava de nit i està a nom de VAPSA, empresa pública lligada ala Generalitat.

Enferladenúncia, l'Ajuntament obrà en conseqüència i el 28 de maig

incoava expedient administratiu ordenant el cessament immediat de les activitats del magatzem. En aquest magatzem, conegut al poble com "la bodega" hi havia unes deu tones de piles, 40 bidons de piles "botó" i 11 d'alcalines.

Després de descobrir-se el pastís les fonts oficials han dit que actuaran amb tota contundència.