§77
MAIG /JUNY '93
Marxa a Cofrents El delicte ecològic: deu anys de frustració Deu anys amb pocs resultats Prompte es compliran deu anys des que va afegir-se al Codi Penal espanyol el tipus que s'ha conegut, d'aleshores ençà, com a "delicte ecològic". Aquella reforma fou provocada, en bona part, pel treball persistent de les organitzacions ecologistes que patien, impotents, en veure com les agressions ambientalsquedaven impunes en l'únicavia sancionadora que fins aleshores existia: l'administrativa.
Convocats perla Federació Ecologistadel País Valenciài la Coordinadora Antinuclearde Cofrents, el passat 19 de juny un miler de persones ens citàrem a Jalance des d'on es va fer la marxa cap a la nuclear. Diners públics, beneficis privats Econòmicament considerada, la generació d'energia atòmica ha estat un mal negoci. De fet, des de 1978 només hi ha hagut noves sol licituds per obrir plantes en aquells països on els diners públics han estat al servei d'empreses elèctriques, cas d'Espanyao França. Els pressupostos generals espanyols paguen laf abricació de combustible nuclear (ENUSA), les infraestructures d'emergència (Obres Públiques, Protecció Civil, etc), el desmantellament de les centrals (com Vandellòs I) i la gestió dels residus radioactius (ENRESA). Als rebuts de la llum ens cobren obres faraòniques i una milionària factura per no obrir plantes atòmiques que actualment es mantenen en moratòria. Amb aquests
ajuts, Iberdrola ha guanyat l'últim exercici 65.000 milions de pessetes. La inseguretat Als últims anys (Veg. Butlletí anterior) s'han produït ala central atòmica de Cofrents més de vint-i-cinc accidents. L'increment dels costos fa que les empreses intenten allargar la vida útil de les plantes, amb la qual cosa es multiplica els riscs d'accidents. L'ombrade Txernòbil és allargada. Els residus Però la raó fonamental per tancar Cofrents.com hem dit moltes vegadesdesd'aquestes pàgines, ésaturar la producció de residus radioactius. A la central de Cofrents s'acumulen unes350tonesdecom-
En aquest número també trobareu El Fòrurnde laCSCE El delicte ambiental Anàlisi de la Llei Forestal Al Gore De compres amb seny Turisme rural El món rural EIPGOUdeCullera Els residus nuclears
pàg.2 pàg. 1 ,3 i 1 O pàg. 4 i 5 pàg. 6 pàg. 7 pàg. 8 i 9 pàg. 1O pàg. 11 pàg. 12 i 13
Verd Fosc (una visió del PV)
pàg. 14
bustible radioactiu i una quantitat ingent de components i materials altament irradiats. Amés amés, ens els treballs s'han produït quasi 4.000 metres cúbics de residus de baixa i mitjana intensitat. Els plans d'ENRESA preveuen tenir preparat un magatzem de residus d'alta intensitat (amb les dificultats tècniques de tots conegudes) per a l'any 2020. Les piscines del dipòsit gastat de la central atòmica de Cofrents estaran plenes, però, abans de l'any 2000. L'eixida que està estudiant l'empresa Iberdrola és augmentar la densitat d'emmagatzemament, amb la qual cosa es multiplica el risc d'arribar a reaccions en cadena descontrolades. Ja hi ha el precedent de la catàstrofe de Kystym, als Urals, el 1957, que, malgrat el secret mantingut per les autoritats soviètiques, s'ha descobert que tingué unes dimensions comparables a l'accident de Txernòbil. Hi ha alternatives La producció elèctrica d'origen nuclear representa només un 5% de l'energia mundial i hem de prescindir-ne immediatament. No podem augmentar la hipoteca per a la salut i el medi de les generacions futures. Cal desenvolupar programes de transició energètica cap a fonts netes i renovables.
Malgrat que la Constitució consagra el dretdetotsa un ambient adequat, mai ningú no ha anat a la presó per aquest motiu. En canvi, les agressions ambientals s'han multiplicat infinitament fins arribar a l'estat de veritable indefensió en què avui es troba la Natura. Les escasses sentències condemnatòries dictades en aquests deu anys nosuperen la vintena i tan sols han fixat sancions de reduïda quantia o curtes penes de privació de llibertat que no han estat acomplides. Mai cap condemnat ha estat obligat a retornar la Natura agredida a l'estat en què es trobava abansdecometre l'activitat destructiva, consumant-se, així, l'acció d'aquests delinqüents socials. Les raons A la vistadels resultats, podem afirmar que la incidència protectora d'aquella novedosa i desitjada reforma penal ha estat, lamentablement insignificant i això per distintes raons. L'Administració: el primer delinqüent La primera és l'escàs valor que la pròpia Administració reconeix al medi ambient, el qual menysprea o relega als últims graons de la seua escala de prioritats. Els responsables governamentals actuen encara inspirats per vells criteris basats enlapretesainesgotabilitatdelabiosfera, és a dir, dels recursos naturals, l'aire, l'aigua, les matèries primeres... Per als defensors d'aquesta filosofia tots els problemes de la societat actual tenen solució en el creixement il·limitat de les forces productives. Però aquest model, amplament imposat i explotat pel Primer i Segon Món, ha generat una destrucció sense precedents dels recursos de la humanitat i és
l'origen de processos de desequilibri ecològic i degradació ambiental aescalaplanetàriaqueamenacenel desenvolupament sostenible i equitatiu de la comunitat de nacions. A tall d'exemple, cal recordar que el representant del govern espanyol en la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient, celebrada a Rio de Janeiro, presentà una propostaque reclamava pera Espanya el dreta augmentar un 25% les emissions actuals de diòxid de carboni (CO2), gas que produeix l'efecte hivernacle. També és il lustratiu que ENDESA (Empresa Nacional de Energia. SA), unaempresa pública, siga la propietària de les centrals tèrmiques d'Andorra (Terol) i As Ponies (Lugo) classificades entre les tres més contaminants d'Europa. Els exemples són innumerables i farien aquest escrit prou pesat. S'explica així que els poders públics no tinguen interès a previndre i, en el seu cas, reprimir moltes de les conductes que podien enquadrar-se dins del tipus penal conegut com a delicte ecològic. La manca de consciència La segona raó és la manca de consciència ecològica que hi ha entre la majoriadels ciutadans, en bonapart conseqüència del poderós mimetisme que exerceixen sobre ells les actuacions agressives sobre el medi delpropi Estat, aixícom les múltiples influències del model de societat consumista í insolidària que patim. Aquesta mancade consciència ecològica que reigna en el conjunt de la societat alimenta i sosté el comportament institucional denunciat en el punt anterior, genera un gran cercle viciós que rodola cap a una futura i gens llunyana crisi ecològicade conseqüències imprevisibles. L'estat actual dels rius, llacs, mars, boscos, atmosfera, aqüíffers, capa d'ozó, l'acumulació de residus tòxics i radioactius...ós el resultat de l'acció combinada d'un sistema econòmic injust, amb l'absència de consciència social ecològ ica i la deixadesa de funcionsquefan les institucions. Té explicació, pertant, que sense pressió social que ecologitze els poders públics i els processos de producció, les institucions judicials, llevat d'honroses excepcions, s'abstinguen d'assumir la defensa penal de la natura. Ara per ara, molts jutges
(Passa a pàg. 3)