Butlletí de La Casa Verda. Número 78. Novembre-Desembre 93

78

NOVEMBRE / DESEMBRE '93

La polémica de l'Autovia Valencia-Madrid

cies estrictament protegides:

Neopron pernopterus, Circaetus gallicus, Aquila chrysaetos, Hieratuspennatus, H.fasciatus, Falco peregrínus, Bubo bubó,...

Per tant, posats a triar entre els tres tragáis, és ciar que Túnic que reuneix les condicions ambientáis és l'alternativa A. Cosa en qué coincidim amb els companys manxecs, amb la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, amb laConsejeríade Agricultura i Medio Ambiente de la Junta de Castilla-La Mancha i, fins i tot, amb la Confederació Empresarial Valenciana. Un consens que hauria de fer meditar el senyor Borrell.

Un deis últims trams a realitzar de l'Autovia de "Levante"- que és com a Madrid li diuen al Pafs Valencia- és el que travessa el riu Cabriel. El Ministeri d'Obres Publiques (MOPTMA) va presentar una memoria on es resumien tres opcions denominades respectivament A, B i C. La primera és la mes propera al pantá de Contreras, la B creua per dalt del paratge denominat com "los Cuchillos", a 2 km del pantá i la C se sitúa a 5 quilómetres de la presa, on s'inicien les gorges del riu.

L'avaluació d'lmpacte Ambiental El 1992, la Direcció General de Política Ambiental del MOPT publica una Declaració d'lmpacte Ambiental sobre el tram Montalbo (Conca) i Utiel (Valencia) on fa menció expressa a la protecció del paratge de los Cuchillos. Per assegurar-ne la protecció s'hi planteja la possibilitat de possibles alternatives. Fins ací, tot corréete: estavacomplint-se amb rigor la normativa, tant europea com estatal, sobre impacte ambiental que ha de concloure amb una Declaració d'lmpacte Ambiental que determine, atenent-se exclusivament a les repercussions am-

bientáis, la conveniencia o no de fer el projecte.

Les alternatives Les sorpreses comencen quan el passat agost, el MOPTMA estableix consultes sobre les tres alternatives (de nord a sud: A, B i C). La B suposa, segons el mateix Ministeri, una influencia directa sobre los Cuchillos, la qual cosa la descarta.

Ens queden la A i la C. Nosaltres considerem que, si la B és ¡nacceptable, que ho és, tant o mes ho és la C: afecta de pie a una área natural d'una qualitat ecológica que mereix una protecció específica i és habitat de diverses espe-

L'alternativa A El Ministeri, al final, comenga a deixar caure que l'alternativa A és inviable perqué, diuen, és necessar¡ fer un gran viaducte, consideren perillos per al tránsit el llarg tram en Tobaga -amb el conseqüent risc de gelades-, i el gran problema de remoure una gran quantitat de terres.

Nosaltres, en el plecd'al.legacions, hem replicat dient que hi ha una gran quantitat de pedreres a rehabilitar al País Valencia disposades a rebre les terres remogudes. Peí que fa al viaducte, no admet parió amb el de Buñol -el mes ampie de l'Estat—i, respecte de les gelades... per qué no pregunten com s'ho fan a Suécia, Suíssa o Noruega?.

Per una altra banda, la CEE contribueix, a través deis Fons de Cohesió, a la construcció de TAutovia. No és tan dramátic que coste mes. El que potser resultaría dramátic fóra que la tossuderia del Ministeri suposara la retirada deis fons europeus.

Les altres alternatives En qualsevol cas, si les tres alternatives no son possibles, caldrá buscar-ned'altres:utilitzacióde Tactual carretera nacional en un sentit de la futura autovía i construir-ne un altre, traslladar el corredor mes al nord de Contreras. Esperem que no es confirme la trampa i continué el procésd'avaluaciód'impacteamb la fidelitat necessária a l'esperit i a la lletrade la Normativa. No podem acceptar el xantatge de qui está parlant d'endarreriments per referir-se a un procés que no és un trámit sino un mecanisme preventiu i de democracia participativa.

Potser la falta d'experiéncia, per la relativa joventut del mecanisme, siga el que está fent que algú parle fora de test.

Humor...atómic Si en el Butlletí de La Casa Verda no hi ha hag^ut una secció d'humor.no sempre ha estat per falta de "material". Entre les pagines del darrer Informe del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) al Congrés de Diputats i al Senat, i en les planes del Diari de Sessions de la Comissió de Seguretat Nuclear de les Corts Valencianes, hem trobat aquests fragments que son per posar-se a riure (...o a plorar, ciar).

Capítol Primer: de com els técnics de la central atómica de Cofrents s'enganyen massa i els del CSN ens ho justifiquen.

Accident del 16-08-92; diu literalment Tintarme del CSN: "La causa del suceso hasido un error humano por la no utilización correcta de planos" (sic). Accident de 1*11-1192; afirma explícitament Tintarme: "La causa del suceso fue un fallo humano al realizarse una maniobra sin la correspondiente autorización".

Accident del 3-07-92; novament; "La causa del suceso fue un error humano con la contribución de una denominación de los pulsadores que pueden propiciar la confusión", i és que, ciar, tots els botonets se semblen...

Capítol Segon: de com els técnics s'enganyen, i els components i les peces hi coila boren.

Accident del 21-08-92; literalment: "La causa de la fuga' ha sido la vibración de la tubería por haberse aflojado la conexión al soporte del

mismo". Ja ho sabíem, la "vibrado" és la culpable. Accident del 3-0792; «essament perqué es desvia líquid radioactiu cap a un tanc d'emmagatzament "que se ha instalado pero sin que las conexiones de tuberías estuvieran concluidas".

Literal, un tanc que no té les tuberies de connexió acabades i ciar... quan parlem de pastitxo nuclear és que.som uns exagerats!

Tercer Capítol: de com la diputada socialista vol saber el que és obvi, i al director de la central atómica li fa vergonya el fet de dir-li-ho.

Qualsevol persona sap que una central atómica en funcionament és mes insegura que aturada. El director de la central, Mariano Gómez, i la diputada socialista Paloma Gómez (son familia?), no ho teñen massa ciar, si atenem al diari de sessions: - Director Gómez: Yo parto de la base que la central es segura siempre.

- Diputada Gómez: Bueno, ya, claro.

- Director Gómez: Pero en cualquier caso, en cualquier caso, la central al 100% es segura, al 50% segura, y en parada, si me apuran es más segura.

- Diputada Gómez: Eso es lo que yo quería saber, porque...

Director Gómez: Vamos, si me apura, y sin apurarme.

Tranquil, home, no s'amoíne. La tancarem.

La Casa Verda

NOVEMBRE/DESEMBRE "93

Pag. 2

Com cada any... el parany El Baix Maestrat: local :EI Pont 28,12500V¡narós/tlf. ¡fax: 964.452104 (vesprades de 5 a 9 al local)

La Valí d'Aiora Jalance local: reunió: dissabtes alterns, de 4 a 7

moditats perpassar-hi l'estona (taules per fer la cerveseta, Hits, estufes...). Les captures han augmentat fins al punt que, en algunes localitats, ara és una industria de temporada.

La Safor "Casa la Pebrella", St. Cristófol 10, 46780 Oliva/també: Apartat43/fax 96.2851249 reun¡ó:2n í 4td¡ssabte de cada mes.

La Piaña Baixa Barranquet, 68-3 12530Borr¡ana

VALENCIA: Comissió Jurídica: reunió:dimarts, al local, 7'30hores Comissiód'Educació Ambiental: reunió:dimarts, al local, de 7'30a930 de lanit Valencia en Bici: reunió:dimarts, al local, de 9 a 11 de la nit Comissió de Residus: reunió:dilluns (quinzenal), al local, de 7'30 a 9 de la nit Comissió de Territori: reunió:dimecres, al local, de 8 a 10 de la nit (de tote els Grups de Treball) a) Grup de Treball de Cacera i Especies b) Grup de Treball d'Aigües c) Grup de Treball d'Espais Naturals Comissiód'Energia: reunió:dijous, al local, de8'45a 10 h.

Comissióde "Vianants": reunió:quinzenal contacte: a través del permanent GESTORA reunió:dilluns, a La Casa Verda, de 9'30 a 11 '30 de la nit

El camp de Morvedre Sant Josep, 11 46520 Port de Sagunt

La Ribera Pastora, 2 baíx 46600 Alzira

l'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix (Tf. i fax 96/391 78 64)

La Safor La Casa Verda Sant Benet, 32 46760 Tavemes de la Valldigna

Métodes tradicionals o instal.lacions industriáis?

El parany, com des d'aquestes pagines venim denunciant des de fa anys, és un métode no selectiu de cacera que suposa l'eliminació de milions de tords i un milió i mig d'aus insecttvores protegides.

El parany és un arbre (olivera, garrotera...) al qual buiden d'algunes branques ¡ preparen de manera que es puga col.locar unes canyes horitzontals on disposen varetes d'espart verticals plenes de vesc on s'enganxen els pardals atrets pels reclams. L'arbre es troba envoltat per una empallissada feta de canyes, tela metal.lica o ciment, a fi que l'au quan caiga no puga escaparse'n i, quan es traben a térra, ja sense poder volar, es maten a raquetades.

Antigament, les aus eren atretes per reclams que els paranyers feien amb un xiulet de canya.

Aquest tipus de cacera, feta artesanalment, constituía una forma barata d'obtindre'n proteínes en comarques d'economies deprimides ¡ en temps en qué la carn era molt cara. La influencia que aqüestes practiques tindrien sobre la fauna devia ser molt limitada. Actualment, pero, els reclams artesanals han estat substitu'íts per "compaets", magnetófons, altaveus i co-

La Generalitat té mes por ais cacadors que a imcomplir les Neis i convenís internacionals Amb la carn de pollastre barata, i els problemes d'obesitat i sobrealimentado que patim, no sembla lógic emparar-se en un métode de cacera no selectiu i argumentar que es tracta de la sacrosanta tradició (Vegeu l'ar-ticle del senyor Avel.lí(cognom d'aires ornitologics, per cert)en aquesta mateixa plana.

Dones, bé, aquesta és l'argumentació-coacció que els paranyers utilitzen per botar-se amb perxa la legislació estatal (Llei de Conservació de la Natura, Reial Decret 1095/ 89) i europea (Directiva 79/409, Conveni de Berna). L'altre argument és els grans danys que els tords fan a les olives. Sobre aquest tema caldria matisar que no s'hi ha establert les quantitats d'olives que mengen, sobretot si tenim en compte que, quan es donen els permisos, les olives están absolutament verdes i, per tant, les aus ni les tasten en aquesta época.

Enguany, hem presentat una denuncia a la Comissió de la CEE perqué tracten de determinar les responsabilitats de l'Estat espanyol per la permissivitat d'aquest tipus de cacera. La Comissió contesta afirmativament i sol.licitará de les autoritats espa-nyoles les informacions oportunes sobre els fets que denunciem.

Mes de 6 D'AUS moren codo ony per culpa deí PARANY

La gábia Redacció Caries Belda, Jordi Bigas, Francesc Hernández, Carme López, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva

Maauetació Juanjo Villanueva

Col.laboradors grafios Manolo Roldan, Conxa Merino

Els artícles que apareixen signats son responsabilitat deis col-laboradors del Butlletí que els signen, per tant, no responen obligatóriament a les opinions del conjunt d'Acció Ecologista Agro com a organització Dipósit legal: 1692-1985

Consens per al parany* A continuació reproduím, traduit iprácticament sencer, Particle del senyor Avel-lí Roca sobre el tema.

Perqué vegem com está el pati...

Estem en l'inicide la temporada 93/ 94[...] el nervis d'última hora i les renovades il.lusions es deixen notar ais llocs habituáis de reunió: els bars[...] els cagadors de l'enfilat segur que estaran esperant que vinga la tramuntana... els cagadors de parany, que han estatpreparant tot l'any els seus arbres, están aguardant delerosos que la lluna indique /'arribada deis primers tords. Tots aquests rituals retornen l'home en contacte amb la natura.

De fet l'home sempre ha sigut cagador. La societat plural en qué vivim genera opinions diverses i contradictóries sobre qualsevol

tema que interesse. I aixó és el que passa amb el parany.

A alguns ecologistes els molesta que es cace indiscriminadament (segons ells) i que s'apliquen mitjans técnics a la caga que minven les defenses naturals.

La Conselleria de Medí Ambient, que es troba en el centre de la discussió, té el deure de fer complir la llei o, si no hi pot, intentar que es canvie la legislado, denunciant el conveni de Berna (sic) (el subratllatés nostre).

Els paranyers, agricultors en la major part deis casos, que han practicat aquesta modalitat de cacera tradicional des de fa generacions a llurs finques i sense molestar a ningú, no entenen que els posen dificultáis per a exercir la

caga del tord, i menys que aqueixes dificultáis vinguen de persones que només pensen en el camp els caps de setmana i que desitjarien que el camp fos una reserva natural sense teñir en compte el que opinen les persones que hi viuen i en viuen.

Ací es produeix un conflicte d'interessos i, en una societat democrática, l'única solució possible és la tolerancia per part de tots els implicats, perqué si alguna de les parts no és tolerant, ambdues poden deixar de ser-ho i, en aquest cas, es podría arribar a límits no desitjats per ningú (sic)(el subratllat és nostre).

Personalment, aposte peí sentit comú i la tolerancia entre tots.

Avel-lí Roca (cagador i diputal a les Corts Valencianes peí PSPV-PSOE) ' (Anide publicat en El Levante-EI Mercantil Valenciano)

Pàg. 3

NOVEMBRE/DESEMBRE '93

Butlletí

Balanç d'un estiu passat per les flames

Incendi d'Andilla. Els aterrassaments visibles al fons ja havien sotmès el .terreny a una forta erosió.

Ha passat un estiu més que, com els dels darrers anys, ha suposat la pèrdua de milers d'hectàrees de vegetació a causa dels incendis forestals. Açò no és cap novetat, i aqueix és precisament el problema. El que segueix a continuació és un estudi detingut de la situació per tal de remarcar les deficiències que pensem que s'hi han produït, i per apuntar algunes vies de solució. És a dir, allò que anomenem una crítica constructiva. És clar que, malauradament, encara poden haver-hi més incendis en el que resta de l'any (recordem que el passat va produir-se'n un de molt greu el mes de desembre al Desert de les Palmes) i que encara no disposem del balanç oficial pel que fa a exten- sions cremades i altres aspectes. Pertant, les dades disponibles són provisionals i incompletes.

Tanmateix, podem avançar una primera anàlisi, tot considerant les informacions aparegudes en la premsa, les declaracions de destacats responsables de la Conselleria de Medi Ambient, i les pròpies constatacions que hem pogut fer sobre el terreny en alguns casos.

1.-Som els primers en...

Cal reconèixer que enguany és un altre estiu negre respecte als incendis forestals. S'han cremat unes 25.000 hectàrees, segons estimacions provisionals i incompletes.

Açò vol dir que el foc ha devastat una superfície encara major que la de l'any passat, que va ser considerat al seu moment com un any catastròfic, i que va situar el País Valencià en els primers llocs del "ranking" estatal d'incendis forestals. Recordem: * Primer lloc estatal quant a ineficàcia en la lluita contra els incendis. Segons les dades oficials de l'Icona, l'índex d'ineficàcia (que, com és lògic, ateny valors més elevats quan pitjor és l'eficàcia) va ser de 16,88 per al País Valencià, seguit de Canàries amb un 8,83 í

*

*

*

en tercer lloc Andalusia, amb 4,97. (La mitjana estatal va ser de 2,32).

Segon lloc estatal pel que fa a l'extensió cremada: 19.437 Has. (sense incloure l'esmentat incendi del Desert, produït després de tancar l'estadística estatal anual. De ser inclòs, la xifra resultant seria de 20.495).

Només ens va superar la comunitat de Castella-Lleó: 20.873,5 Has. Pobre consol, si considerem que l'extensió territorial del País Valencià és molt menor que la de Castella-Lleó. (Açò suposa aproximadament la cinquena part de tota l'extensió cremada arreu l'estat, malgrat que ens en correspon només una desena).

gens, a despit que des de fa molt de temps està assenyalant-se que són els punts essencials en la cadena d'elements a integrar en la lluita contra els incendis.

Més encara, Pel que fa a la intervenció immediat s'atenyen nivells lamentables d'incompetència. Mentre que a Catalunya (per posar un exemple pròxim i amb bons resul-

tats) el pla "Foc Verd" contra els incendis es proposa com a objectius la detecció dels focs abans dels 15 minuts de l'inici i la primera intervenció abans dels 45, ací patim situacions ben diferents. La detecció acostuma a ser ràpida, entre altres coses perquè existeix una bona col·laboració dels ciutadans. La primera intervenció, però, té llacunes molt serioses. Citaré dos exemples significatius que corresponen a dos dels incendis més greus de l'estiu: * A Arteas de Abajo (Alt Palància) no intervingueren mitjans de la Conselleria fins passades més de 8 hores de la detecció del foc en les proximitats de la població. (Per la qual cosa presentàrem la denúncia corresponent). * A Sant Mateu (Alt Maestrat) també va existir un retard en les primeres actuacions de moltes hores i, a més a més, va considerar-se apagat quan no ho estava del tot i, en revifar més tard, l'absència dels efectius de la Conselleria es va perllongar per tot un dia. (passa a la pàg següent)

Primer lloc estatal quant a nombre d'hectàrees cremades per incendi: 26,8. (La mitjana estatal fou de 6,2).

Primer lloc estatal pel que fa a la superfície arborada cremada: 12.204 Has. Ens segueix Andalusia, amb 6.895 Has., malgrat tractar-se d'una autonomia amb molta més extensió territorial. (En percentatge, al País Valencià va cremar-se el 33,8% de la superfície arborada incendiada en tot l'estat).

2.- Arribar de seguida Els fets posen en evidència que continua sent molt insuficient la política de prevenció, vigilància i dissuasió i, especialment, la detecció i intervenció immediata.

L'endarreriment inicial en les primeres actuacions és allò que converteix un foc menut en un incendi incontrolable. Cal fer tots els esforços imaginables per aconseguir una intervenció immediata que ha de basar-se, essencialment, en els mitjans aeris (a més d'una bona xarxa de telecomunicacions, unes brigades de ràpida actuació, permanentment a l'aguait, un comandament unificat, i una cadena clara de presa de decisions, entre altres coses). Malauradament en aquests aspectes no s'ha avançat

El passat agost, a causa d'un accident de trànsit, ens deixava un dels membres més actius d'Acció Ecologista Agró: Suso. Un amic a qui tots volíem.

Suso va arribar a l'ecologisme des d'una immensa atracció per la natura que ja li venia de menut. Nascut a Madrid, la família es traslladà aviat a Alacant, on passà els primers anys de la seua vida. De xiquet s'escapava des del barri de Sant Gabriel per fer excursions i descobrir els tresors naturals que amagaven els barrancs.

En acabar els estudis a l'institut, el veiem com un adolescent inquiet, quan volia anar-se'n a viure al camp, cosa que va postposarper estudiar abans Biològiques. Traslladat a València, l'any 88 es llicenciava en l'especialitat de Zoologia.

Durant els estudis va ingressar en la Societat Espanyola d'Ornitologia, treballant-hi com a

anellador. La passió per les aus el menà a treballar a l'Estació Ornitològica de l'Albufera, a organitzar cursos d'anellament, d'iniciació a l'ornitologia, a col·laborar i realitzar multitud d'estudis sobre avifauna, censos, informes, atlas... que compaginava amb altres estudis sobre zones humides -en especial les marjals de les comarques del Sud i, sobretot, amb un gran treball en la Comissió de Territori d'Acció Ecologista Agró.

Sempre recordarem a Suso com una persona que arribava en tot temps rialler, ple de vitalitat, amb el posat d'ingenuïtat que només tenen les millors persones.

NOVEMBRE/DESEMBRE '93

Pàg. 4 És clar que en aquest tema intervé el fet que hi havien altres incendis simultanis ja declarats, i que els esforços se centraven en aquells. És evident que açò contradiu les declaracions oficials que, sobre la suficiència de mitjans per a la lluita contra incendis, tenim massa sovint.

Cal establir una clara prioritat.

Mentre que actuar sobre un incendi de molts quilòmetres de front pot absorbir moltíssims efectius amb poca efectivitat (valga la paradoxa), la intervenció immediata permet, amb relativament pocs mitjans, uns efectes molt més grans. És ací on s'han de dedicar la major part dels esforços: Intervenir de seguida. Són essencials els helicòpters que poden transportar en pocs minuts les brigades a les proximitats del focus. També en els inicis del foc és quan pot ser realment efectiva l'acció dels hidroavions i dels helicòpters equipats amb els "bambis".

Cal disposar de mitjans aeris i terrestres de "refresc" i de manera descentralitzada, per fer possible atendre la simultaneïtat de focs a l'agost.

Cal actuar sempre contra els focs incipients i no suposar mai que seran de poca entitat o que no avançaran. L'experiència demostra que actuar d'una altra manera és una imprudència que es paga cada vegada més cara. Per norma s'ha d'actuar en totes les ocasions en què es detecte un foc, fins i tot si això suposa, de vegades, "matar mosques amb canons". La situació inversa, és a dir "matar elefants amb matamosques" és

molt més cara a la llarga, com ja es pot comprovar.

Si, al remat, el que passa és que no tenim els mitjans suficients per a complir aquestes normes bàsiques i no estem disposats a tenirne més, pel seu elevat cost, caldrà corregir certes fàtues declaracions de la Conselleria i recordar que determinades "institucions", com és l'exèrcit, disposa de molts mitjans aeris d'un elevadíssim cost econòmic, absolutament infrautilitzats i destinats a hipotètiques necessitats de dubtós realisme i més discutible encara profit social.

3.-Els interessos creats Es demostra, una vegada més, l'existència d'una part important d'incendis intencionats. És clar que cal millorar la vigilància per evitar l'actuació impune dels incendiaris (almenys en paratges, dies o situacions especials) i les actuacions d'investigació posterior, que han de ser més decidides. Però és també essencial esbrinar les causes últimes que motiven l'actuació d'aquestes persones: els seus in-

La Casa Verda

I educació ambiental, però

teressos. Pensar que són tots "bojos" o "bandarres", no està gens fonamentat i no condueix a identificar els mòbils reals.

Aquesta necessària investigació -buscant no sols els autors sinó, també, els motius"- ha de ser ben operativa per a una prevenció sensata que comence detectant les àrees de risc, no sols físic o climatològic, sinó social.

ballaren van detectar més de 400 rogles de foc ubicats en zones d'alt risc i gran valor ecològic, ubicats fora dels llocs habilitats per aquest fi, i per tant, il·legals o irregulars (i inadvertits, de no ser per l'actuació de persones alienes als equips que

camp de treball, els riscos a què es veuen sotmesos, etc. millor preparació tècnica, més efectius humans i materials. treball més continuat i professionalitzat.

4.- Causes mínimes, conseqüències enormes Resulta totalment inadmissible l'alt nombre d'imprudències. La major part són completament evitables, i no pot tolerar-se la incapacitat de l'Administració en fer-les desaparèixer.

El cas dels abocadors i femers (tan controlats com incontrolats) clama al cel i és una permanent acusació d'ineficàcia de la política ambiental valenciana, tant en el tema dels incendis com en el dels residus. Aquest estiu s'han detectat incendis atribuïts a focs originats en femers controlats o incontrolats (moltes vegades no es comprèn quina és la diferència) a l'Orxa, Xest, Dénia, entre altres.

Altres imprudències, com les cremes agrícoles o els focs encesos per a fer "una torraeta de xulles", són absolutament inadmissibles després de tants anys en què tots ja som conscients dels seus efectes. Alguns dels incendis més importants d'aquest estiu han tingut el seu origen en causes com aquestes: un foc per a cuinar en un xalet (a Bunyol), una punta de cigarreta encesa (a Dos Aigües), la crema d'uns esbarzers a Costur, també la crema de rostolls a Sant Mateu, etc.

La formació, ía informació, les mesures cautelars serioses i decidides (entre elles les sancions severes) i una vigilància que no faça riure, són necessàries per a impedir autèntiques catàstrofes provocades en ocasions per causes trivials.

La vigilància i la dissuasió són també dos aspectes absolutament deficitaris per a l'administració ambiental valenciana. Només 3 helicòpters (1 per "província") per a la vigilància aèria (si no estan ocupats en tasques més urgents, amb la qual cosa abandonen encara més la prevenció) i unes poques brigades terrestres, també susceptibles de ser requerides per accions més immediates, són una molt baixa dotació de vigilància, per no dir que és ridícula.

Es constata, a més, la poca eficàcia d'aquests mitjans.

L'experiència del Centre Excursionista de València, aquest estiu a Penyagolosa, n'és ben il·lustrativa.

En un mes els voluntaris que hi tre-

l'Administració fa molt malament en llevar-se les culpes en aquest tema.

Precisament és l'Administra-ció (i no només l'ambiental, ja és hora de superar la ridícula parcel.lació de competències!) qui té moltes responsabilitats en aquesta qüestió.

Per tant, els polítics en el poder no poden "desitjar" una millora, han de prendre mesures que són competència de les institucions.

Per què... on hi.ha plans ben estudiats, dignes i decidits d'educació ambiental, escolar i no escolar?.

On hi ha campanyes de divulgació i d'informació rigoroses que vagen un poc més enllà de les tanques publicitàries i d'uns pocs lemes, més o menys afortunats?

Aquesta és una necessitat inexcusable i urgent. Cal tot un programa educatiu als diferents nivells escolars, i també per a adults i en àmbits quotidians extra-escolars, adaptats en cada cas als diferents tipus de receptors dels missatges, tot adequant els objectius als diversos nivells culturals i situacions socials. I per suposat, implicant la major diversitat possible d'elements vehiculitzadors: materials escolars, exposicions, audiovisuals, televisió, ràdio, premsa escrita, etc.

7.- Populisme i demagògia (o aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid) Un tema que no cal deixar passar al respecte dels incendis forestals és que cal evitar de totes el populisme i la demagògia en aquests temes, elements que són tan volguts i emprats per determinades formacions polítiques i alguns mitjans informatius. Una resposta diguem-ne "histèrica" o poc raonada a aquest problema no ens portarà res de bo.

se suposa que té la Conselleria).

Cal que la informació sobre la regulació existent i les san- dons siga molt amplia... i que s'aplique

5.- Les brigades Respecte de les brigades forestals, està molt bé que el Conseller "agraesca la seua actitud" (per desconvocar una vaga i per la seua abnegació). Ara el que cal és donar respostes serioses i concretes a les seues justes reivindicacions.

Si en un termini curt no hi ha solucions específiques a les demandes d'aquest col lectiu, les paraules del Sr. Bono s'hauran convertit només en un cínic comentari.

Satisfer-ne les demandes no sols significa resoldre una injustícia amb uns treballadors que pateixen greus mancances laborals sinó que suposaria també millorar-ne l'eficiència en la lluita contra els incendis. El que ells demanen són coses com: * millor formació sobre el seu

*

i també, és clar, treballar amb millors condicions físiques i econòmiques.

En reiterades ocasions, aquest col·lectiu ha patit, a més d'unes duríssimes condicions laborals que han implicat un elevat risc, una desagradable incomprensió social alimentada en ocasions per alguns mitjans de premsa que han presentat informacions poc serioses referides a una presumpta poca dedicació en la lluita contra el foc.

Una major regulació i professionalització evitaria, a més, els casos aïllats que pogueren haver-hi de brigadistes "escapistes". Els morts i greus ferits que, malauradament, vénen produint-se els darrers anys i , en particular, els casos ocorreguts aquest mateix estiu a l'incendi de l'Orxa, són una mostra ben palesa de la perillositat i el risc d'aquestes tasques.

6.- Educació ambiental És clar que cal una major sensibilització ciutadana, basada en

En aquests dies encara propers als greus focs de l'estiu, la premsa ha recollit tota classe de declaracions i propostes poc encertades que, més que ajudar a resoldre una situació complicada, aprofiten per atiar el foc, i mai millor dit.

Algunes de les propostes tenen conseqüències ecològiques pitjors que els mateixos incendis. A tal efecte convé tenir ben presents alguns punts que des, de fa temps, el moviment ecologista i aquest Butlletí en particular estem destacant: * L'impacte més greu que pateixen les àrees forestals valencianes és el de l'erosió accelerada i l'alt risc de desertització per a bona part del nostre territori. * En molts llocs ja existeix una important erosió anterior als incendis, originada per moltes pràctiques inadequades o indesitjables com són: l'abandonament de bancals agrícoles, l'excés de pasturatge, les repoblacions forestals inadequades, i d'altres. * NO es pot lluitar contra els incendis emprant sistemes que incrementen l'erosió, tals com: profusió de pistes forestals, tallafocs, intro-

Butlletí

NOVEMBRE/DESEMBRE '93

ducció de ramats, eliminació de la vegetació arbustiva natural, etc.

Als darrers dies els mitjans de comunicació han recollit tota classe d'opinions en les que una (per altra banda comprensible) irritació o "histèria" post-incendi portava a moltes persones de diferents extraccions socials a demanar actuacions sumàries i desproporcionades: empresonar de per vida fins i tot als incendiaris per imprudència, introduir ramats 3e cabres per a eliminar la vegetació arbustiva, "netejar" (en el sentit d'eliminar el sotabosc) les muntanyes per'eliminar "el combustible" (quina manera de referir-se a una vegetació que té valuosíssims papers ecològics, freqüentment majors que els que te-

nen els pins situats damunt)...

Darrere d'aquestes demandes hi ha freqüentment ingenuïtat, desconeixement, i bona voluntat. Altres vegades, però, amaguen interessos econòmics o polítics poc confessables: venda de fusta cremada, subvencions poc recomanables, venda i lloguer de maquinària, lluita partidista inacceptable (el PP sempre disposat a treure fusta de l'arbre "cremat", en aquest cas) etc.

En una notícia publicada al diari Levante (17 de setembre) trobem com a exemple una informació que posa els pèls de punta. Uns quants particulars de la zona de Ventamina (La Foia de Bunyol) -entre els quals figura el propietari d'un conegut restaurant- han llogat, pel seu

compte i risc, maquinària pesant per a eliminar el sotabosc i presumpta ment(i injustificada) evitar els incendis. Sorprenentment (o ja no) l'Administració ignorava el fet.

Una vegada assabentada, però, se'n felicitava i prometia ajuts, cas que fos possible. Molt bé!. El raonament és perfecte: si eliminem la vegetació no tindrem incendis. El que cal preguntar-se és què tindríem aleshores.

Al proper número del Butlletí entrarem en més detalls d'aquesta temàtica, i en particular en dos aspectes preocupants: l'extracció de fusta cremada i els projectes oficials de repoblació. De nou cal la prudència i estar alerta: no és bosc tot allò que lluu.

Pàg. 5

8.- La Llei Forestal que ve Per últim, cal recordar que queda per als propers dies el debat parlamentari, a les Corts Valencianes, de la llei forestal. Els ecologistes ja hem denunciat que el projecte oficial és molt insatisfactori. (Vegeu en l'anterior Butlletí una anàlisi detallada). Ara'is el moment, si de veres hi ha voluntat política, de demostrar-la, millorant aquest mutilat projecte, i d'incloure-hi mesures globals i a llarg termini que actuen sobre la situació estructural socioeconòmica de les muntanyes.

També és ocasió de rectificar la inexplicable i intolerable inconcreció de la major part de l'articulat del Projecte de Llei que no compromet l'Administració a quasi res.

EL BOSC

Hem tingut un any més de focs i de paraules. Ja en tenim prou.

Ara, un poc més d'actua-cions i de decisió, per favor!, CARLES ARNAL IBANEZ

Ho llegíem en el Butlletí...

Falta la pressió social que faça que l'Administració adopte mesures adequades. Sembla, tristament, que cal una gran catàstrofe per mobilitzar els mitjans i els pressupostos. I a rnés, està demostrat que el nombre d'incendis es pot reduir, com es pot comprovar a Galícia o a Catalunya, gràcies a una adequada política (Entrevista amb José Luis Rubio, ne 69).

La dimensió real de l'amenaça de desertització va més enllà de les seues repercussions ecològiques i constitueix un problema socioeconòmic que obliga a considerar-la des d'una perspectiva integradora, en la qual aspectes tals com la problemàtica de la zona mediterrània poden acomodar-se junt a d'altres problemes sectorials que necessàriament han d'encarar-se de forma conjunta. (J. L. Rubio, n2 69).

Les bones solucions no són necessàriament les més cares. No es tracta d'invertir molts milions, sinó d'invertir-los amb seny i control. Això no significa que no reconeguem el sacrifici i el valor de tots els qui participen en aquesta tasca tan perillosa, des dels voluntaris dels pobles fins als brigadistes professionals i els pilots dels helicòpters. Ja s'han perdut moltes vides i la societat en conjunt els deu un profund agraïment. Els problema no és d'esforç i de vàlua personal sinó d'organització, de mitjans i de política forestal i de gesto de les àrees de muntanya. (nB 74) La xerrada celebrada en un local social d'Andilla

Trobada estatal sobre desertització El proceso de desertíficactón afecta ya a 2.000 millones de hectàreas en el planeta

Et dia 28 de juliol es va celebrar a Benicàssim un Seminari-Reunió d'Organitzacions no Governamentals (ONG) sobre el problema de la desertització.

L'organització corresponia al Centre d'Estudis Ecològics i Socials (CEES), amb seu a Madrid, juntament amb les revistes Gaia i Ecologia y Sociedad, i el butlletí ONG. Aquestes entitats convocants van ser les que van dissenyar el programa, s'encarregaren de tota la infraesructura i convidaren diferents col·lectius socials, científics i responsables de l'Administració.

La tria concreta d'orgartitza-cions ecologistes invitades pot ser ben

discutible, ja. que es tractava d'entitats radicades a Madrid (encara que moltes d'elles d'àmbit estatal), unes poques del País Valencià i una de Múrcia. Potser la selecció s'explica perquè són precisament el País Valencià, Múrcia i Andalusia (d'on no hi havia assistents) les zones més afectades pel problema. En tot cas, però, faltaven aportacions d'altres punts de la Península Ibèrica.

Acció Ecologista Agró va ser convidada i acudírem a escoltar i aportar la nostra visió, malgrat les nostres reserves respecte de la representativitat que tenien els convidats i organitzadors a causa de les absències indicades.

Després de les presentacions de rigor, hi hagué una sèrie de quatre ponències a càrrec de tècnics i gestors. Hi intervingueren l'anterior director de l'ICÒNA, Santiago Marraco; un alt responsable del mateix organisme, Leopoldo Rojo; el director del programa LUCDEME sobre desertificació, J. Àngel Carreras; i Francisco López Bermúdez, catedràtic de la Universitat de Múrcia.

En una segona part hi intervingueren els representants d'unes quantes ONG's: companys del grup ANSE de Múrcia, d'Amigos de la Tierra, de la Societat d'Amics de la Serra d'Espadà, etc. En la nostra intervenció vam centrar-nos en qüestions com ara els incendis, les pistes forestals, la transformació agrícola o la Llei Forestal. Com a conclusió de l'encontre es va elaborar un comunicat de premsa.

Finalment, van ser elegides dues persones per a efectuar un viatge a Mali i participar en la Conferència d'.ONG's sobre desertificació. Les persones designades van ser Humberto da Cruz (d'Amigos de la tierra, ara flamant director de l'ICONA) i Clara Rebolledo, del CEES. Caldrà preparar bé la Conferència Ibèrica sobre Desertificació a celebrar al maig de 1994, tenint en compte la magnitud d'aquest problema al món i, en particular, al País Valencià. Recordem que som, junt a Andalusia i Múrcia, l'única àrea europea amb molt alt risc de desertització, segons informes de la FAO de l'any 1977.

Una estratègia fonamental és la intervenció sistemàtica contra qualsevol foc que es puga declarar en les èpoques i zones d'alt risc, especialment quan encara és un foc menut. És necessari millorar la coordinació, amb una cadena clara de presa de decisions, que evite interferències, dubtes, discussions entre diferents competències, etc. També cal una millora en les comunicacions i intendència, (n2 74).

Àndilla després del foc El dia 26 de setembre, veïns d'Arteas i d'Andilla van organitzar en aquest darrer municipi una sèrie d'activitats al voltant de l'incendi de principis d'agost. Al matí hi va tenir lloc una excursió i un recorregut per les zones cremades. A la vesprada una xerrada que va comptar amb una important afluència de públic procedent d'Andilla, Arteas, El Toro, Begís, Ares, Villar de l'Arquebisbe, etc. També hi eren tres alcaldes de la zona.

Acció Ecologista Agró va participar directament en totes les activitats.

En acabar la xerrada es va constituir una associació per a defensar els boscos de la zona.

Conclusions del Seminari Estatal d'ONG's sobre Desertització 1. Cal una defensa del sòl com a condició indispensable per a una estratègia de desenvolupament sostenible a Espanya.

Són rebutjables els models d'assentaments territorials que tendeixen a desvalorar el medi rural i natural.

Cal articular polítiques sòcio-econòmiques de protecció del món i la cultura rurals.

Cal una Xarxa Integrada de Dades sobre Erosió i Desertificació, a fi de difondre la informació i la sensibilització social sobre el problema.

2. Cal la formalització d'una convenció de la lluita contra la desertificació en el marc de l'ONU. 3. La lluita contra la desertificació necessita l'actuació de subjectes socials i col·lectius de diversos sectors.

Les persones i organitzacions que han participat en aquest trobada, convoquen la celebració de la primera Conferència Ibèrica d'ONG's sobre desertificació per al mes de maig de 1994. La Conferència haurà de discutir una estratègia de lluita contra la desertificació a la Península Ibèrica i elaborar i aprovar, si procedeix, /'alternativa al Conveni de Desertificació i les polítiques nacionals sobre l'assumpte

Pag.

NOVEMBRE/DESEMBRE '93

6

Reunió de la Federado Europea de Ciclistes a Brno, a laRepública Txeca

RALEIGH La Federació Europea de Ciclistes (FEC) és una associació creada per promoure l'ús de la bicicleta i coordinar les accions i polftiques deis grups membres -a tot el territori europeu- des de la perspectiva del cicloturisme i el ciclisme urba. Está integrada per 28 organitzacions de 19 paísos que en son membres de pie dret, i entre les quals es troba Valencia en Bici-AE-A, i 8 organitzacions com a membres associats, entre les quals hi ha importants grups d'E.U.A. i Canadá, com ara la League of American Wheelmen, la Bycicle Federation of America o Velo Québec.

La importancia de la FEC rau en el fet que és necessária una represe ntativitat deis cicloturistes i ciclistes urbans front a un poder polític europeu cada vegada mes important i amb mes repercussió en la vida diaria deis ciutadans i, alhora, ser un referent de prestigi, tant per ais polítics com per ais grups locáis.

Les activitats que la FEC porta endavant tendeixen, dones, a tractar

assumptes que tinguen a veure amb un ámbit mes ampie que l'estatal i son entre altres: Relacions amb el Parlament Europeu: En la FEC hi ha una persona permanentment encarregada de mantenir contacte amb el Comissari Europeu de Medí Ambient i d'Energia, amb la qual cosa la FEC pot cons¡derar-se un auténtic "lobby" deis ciclistes (influint en materia de

Conferencia: Velo-City Entre els dies 6 MOdesetembre va teñir I loe a Nottingham (Anglaterra) la Conferencia "VeloCity", convocada per la Federació Europea de Ciclisme, amb el suport i participado del Ministeri de Transports del Regne Unit, la CE, l'Ajuntament i Comtatde Nottingham, així com diverses Universitats, institucions, fabricants i empreses.

Aquest esdeveniment bianual, en la setena convocatoria, hi va reunir mes de 400 representants, amb un abast internacional que incloía América del Nord i del Sud, África i Asia.

Recivilitzar les ciutats La f inalitat d'aquestes conferencies és, sobretot, augmentar l'ús de la bicicleta, especialment a les árees urbanes, com a mitjá de transport eficag, barat, no contaminant, no depenent de combustibles fóssils, sa i saludable, segur i no agressiu envers les persones i l'entorn. És per aixó que el lema de la Conferencia fou: "Caminem cap a la ciutat civilitz-ada".

En concret, els temes exposats i discutits, a partir deis 75 documents presentáis pels diferents ponents, estaven relacionats en grans árees, com ara: *

*

Intercanvi i difusió d'experiéncies de promoció de l'ús de la bicicleta.

Millores en el disseny de camins, carrils i xarxes ciclistes

adequades, tant en el cas que siguen aíllants com quan comparteixen carrers amb els automóbils perqué ho facen de manera segura *

Mesures per aconseguir una major seguretat en la circulado. Protecció de ciclistes i vianants.

*

Inclusió de ('alternativa ciclista en la planificació de les ciutats i del planejament del transport urbá.

*

Integració entre els diferents tipus de transport; incloent-hi, és ciar, la bici.

*

La bici en els paísos en vies de desenvolupament.

Algunes de les conclusions Del conjunt del que s'hi va discutir, es desprén que: * L'ús de la bicicleta com a mitjá de transport habitual (no sois com a esport o de cap de setmana) está en rápid augmeht en quasi tot el món. * A molts deis paísos mes desenvolupats l'ús habitual de la bicicleta está plenament acceptat socialment, i coincideix una major freqüéncia d'ús amb les capes socials mes cuites i amb millors ingressos. * Fins i tot el Banc Mundial, en els nous projectes de transport per ais paísos en vies de desenvolupament, proposa la bicicleta com a mitjá per evitar els enormes costos económics i

legislado ciclista, etc.).

Preparar un suport logfstic ais grups membres: La FEC ofereix l'assessorament ais grups membres que així ho sol.liciten: per organitzar congressos, seminaris, ¡/ o enviant especialistes en el tema.

Donar suport a campanyes: la FEC recolza davant les institucions locáis i/o nacionals i internacionals les campanyes deis grups que ho

socials del transport basat en mitjans motoritzats.

Alguns estats (en especial Holanda i Dinamarca, on usen la bici en mes del 50% deis desplacaments) i certes ciutats com Seattle ais USA, Perth a Australia, Graz a Austria... han assumit estratégicament el paper de la bicicleta i la promoció

La Casa Verda sol.liciten, donant major ressó i amplitud a la mobilització.

Coordinació de la política referent a la bicicleta al llarg d'Europa: en les reunions anuals es debaten les línies d'actuació en materia ciclista que la FEC dura endavant el próxim any (p.ex. qué es fará respecte del tema bicicleta i tren, stándards técnics i industria, robatoris de bicicletes etc.).

Informació d'activitats: mensualment la FEC envia el "ECF Mailing" una especie de butlletí on es detallen les activitats del Comité de Direcció, les properes campanyes, les peticions d'alguns deis grups a la resta, les reunions internacionals ciclistes o d'interés per ais ciclistes, etc.

Informado especialitzada o técnica: mensualment envien el "Bicycle Research Report" (BRR), que conté informació resumida sobre algún treball d'investigació o experiencia duta a terme al voltant de la bicicleta o d'interés per ais seus usuaris.

Organització de reunions internacionals on es poden trobar activitats de discussió, investigado, trobades, debats, etc. Un exemple d'aquest tipus d'activitats és la prestigiosa trobada de periodicitat bianual Velo-City (que es va celebrar aquest any a Nottingham - vegeu mes informado en l'altra página).

Projectes espedf ics de durada determinada (com l'estudi sobre tren i bicicleta a Europa ja finalitzat, l'estudi sobre robatori de bicicletes acabat d'encetar...), o de durada indeterminada (com l'anomenat "Cities for Cyclists" qué pretén crear una xarxa europea de

de mitjans de transport públie no contaminants per aconseguir unes ciutats mes habitables.

Quasi tota la resta d'estats, en diversos graus, es comprometen a la promoció de l'ús de la bici i a la protecció de ciclistes i vianants, mitjancant mesures de "Traffic Calming" i restriccio-

ciutats que tinguen una política favorable cap a la bicicleta, i de la qual ja en son membres algunes ciutats europees com ara Erlangen (D), Groningen (NL), Nakskov (DK), Nottingham (GB) i Winterthur (CH), constituídes en cercle fundador.

La FEC té una assemblea anual on es reuneixen els representants de tots els grups membres. Aquesta és la reunió mes important de la FEC, ja que és a on es preñen les decisions del que es fará l'any vinent, s'hi elegeixen els membres del comité de direcció, s'hi aprova lagestió de la tresoreria, s'hi vota l'entrada de nous membres ... A mes a mes, pero, hi ha diversos grups de treball on s'analitzen diversos temes que afecten els usuaris de la bici directa o indirectament a Europa.

Enguany l'assemblea s'ha celebrat a Brno, a la República Txeca i, entre els assumptes tractats, cal destacar l'elecció de Basilea (CH) per a ser seu del Velo-City '95 (hi competía també Viena) i la modificació deis estatuís de la FEC. Els grups de treball van ser quatre: "Cap a una política fiscal que afavoresca la racionalitat en el transport (bicicleta i transpon col. lectiu)", "Robatoris de bicicletes", "Desenvolupaments ciclistes a Test europeu" i "Turisme en bicicleta".

JOSEP

GAVALDA

Representant de Valencia en Bici en la Federació Europea de Ciclistes Nota: El material esmentat podeu consultar-lo al Fons de Documentado de la Casa Verda

*

ns al tránsit motoritzat a les ciutats.

El "quasi" anterior serveix per destacar que uns pocs paísos -com ara el nostre- segueixen a lacuadel món; incentivant, encara mes, la penetració de l'automóbil a les árees urbanes, malgrat la caótica situació de les nostres ciutats i l'enverinament de l'ambient.

Algunes ciutats arriben a promoure aparcaments al centre, fregant el límit entre la inconsciencia i l'estupidesa.

Sospirs d'Espanya Deis mes de 170 representants d'ajuntaments, regions i administracions esíatals, no n'hi havia cap de l'Estat espanyol.

Ací seguim omplint el centre de les ciutats d'aparcaments i túnels. Segueixen encoratjant, per tant, a endinsar-se i circular amb l'automóbil per la ciutat, a consentir que els cotxes es deixen "aparcáis" en voreres i places. Els vianants están acorralats, les bicis es consideren cosa del cap de setmana i el nombre d'accidents augmenta.

Ja és hora d'aprendre deis pa'ísos socialment mes avancats, en comptes de repetir -ampliatsels errors que aquells hagueren de corregir. Cal exigir els nostres drets com a vianants i ciclistes, pressionar les autoritats perqué prenguen mesures de protecció i foment necessáries i, sobretot, no renunciar a usar les nostres carnes i bicis: usar-les cada vegada mes.

VICENT

TORRES

Representant de Valencia en Bici en "Velo-city"

NOVEMBRE/DESEMBRE '93

Butlletí

Pág. 7

Recorreguts protegits per a ciclistes. En volem un a Portacoeli El Col.lectiu Valencia en Bici, va adrecar-se a fináis de l'estiu a la Comissió de Seguretat Vial de la Direcció General de Tránsit per tal que s'enceten Recorreguts Protegits per a Ciclistes, comencant peí circuit de Portacoeli.

El que demanem ja existeix en altres contrades La gran fallera que per la bici existeix a Euskadi -la primera autonomía en llicéncies cicloturistes- fa que les carreteres, especialment les de tránsit menys intens i de mes • interés paisatgístic, s'ompliguen cada cap de setmana de ciclistes.

Davant d'aquesta situació, la Diputado de Biscaia va posar en servei, des de marg de 1990, un sistema de Zones Protegides i Recorreguts de Preferencia per a les bicicletes. A les Zones Protegides, els vehicles motoritzats no poden anar a mes de 40 Km./h., mentre que a les de Preferencia no existeix aquest límit de velocitat, tot i que les bicicletes teñen preferencia sobre la resta de vehicles. Tant les unes com les altres només funcionen els caps de setmana i festius de 8 a 14 hrs. En l'actualitat existeixen un total de 245 km. de Zones de Protecció i 420 Km. de Zones de Preferencia Les rutes es troben perfectament senyalitzades des deis comengaments, lescruílles, etc. amb cartells de fácil visibilitat.

Circuits semblants també existeixen a ciutats com Soria, en aquest cas una carretera-bici que, en sortir de la ciutat transcorre per paratges de gran bellesa.

Circuit ciclista protegit a Portacoeli Els usuaris ciclistes -CoHectiu Valencia en Bici- estem sol-licitant des de l'agost de 1992 la creació d'un circuit protegit a Portacoeli amb les mateixes característiques (combinació de Zones Protegides i Zones de Preferencia).

El País Valencia és la segona comunitat autónoma en llicéncies cicloturístiques i el fenomen social del ciclisme és molt important. Els clubs ciclistes son presents a quas¡ tots els pobles - en molts, fins i tot, compten amb escoles de ciclisme.

Tot acó és beneficios per a la societat -les carreteres no están tan plenes de cotxes, la gent va mes relaxada i contribueix que les persones estiguen mes saludables, amb menys costos de sanitat, etc.

També cal subratllar que circuits com aquest permetrien l'ensenyament práctic de les esco- les de ciclisme per a xiquets i joves, a mes de proporcionar a la comarca de l'Horta un recorregut que, sense protecció i amb els riscs corresponents, ja és utilitzadíssim en aquests moments.

El Paratge de Portacoeli és el pulmó de la ciutat de Valencia i els seus voltants i la utilització abundant de la bici en comptes deis vehicles a motor, s'adiu mes amb la conservado del territori, la protecció i tranquil-litat deis vianants i els excursionistes i el respecte per la flora i la fauna.

Cal recordar que els páísos que van per endavant en la defensa del medi habiliten pistes ciclistes segregades de les carreteres o, si de cas h¡ manquen, existeixen voreres "practicables" per a blcis -almenys d'un metre d'amplária- diferenciades de la calgada per a vehicles a motor amb una ratlla blanca 20 cm. d'ample i que, de tant en tant, duen !a inscripció: "BICI".

Qué demanem els ciclistes?

Les característiques que soHicitem per al Circuit Ciclista Protegit son: Zona Protegida de 12 Km. des del Campament Militar de Bétera a Serra (Portacoeli), Zona de Preferencia de Bétera a Serra (12 Km.) i, finalment, una Pista Ciclista de 15 km. que enllace el Circuit amb la ciutat de Valencia.

Les característiques técniques En total, el Circuit tindria una longitud de 24 Km., (possiblement seria factible accedir-hi des de l'estació del Metro de Bétera, deis Ferrocarrils de la Generalitat. Seguint l'ordre invers de les manetes del rellotge: la Zona Protegida inclouria la VV-6043 des de Serra a Porta- coeli (zona de mitja muntanya de carretera sinuosa, sense urbanitzacions) passaria per l'área recreativa de Porta coeli i baixará per la carretera del Campament Militarfins arribar al Km 2 de la carretera de Bé-

tera-Olocau, on comengaria la Zona Preferencial que, passant per Bétera, arribaría una altra volta a Serra.

La Pista ciclista entre el Circuit i Valencia, s'íniciaria al camí rural asfaltat que ix del PK14 (ctra. BéteraSerra) passa per la masía Arnal i desemboca en la carretera BéteraMassamagrell a on, després d'un quílómetre, agafaria el camí rural asfaltat que passa per la masía del Famós, creua la circumvalacíó de Valencia per un pas enlairat i, per la masia de la Marquesa ¡x al PK 4 de la carretera Montcada-Náquera, a l'altura del barranc del Carraixet.

Cal destacar que el cost económíc del projecte és molt baíx, la qual cosa unida a la dismínució de la sinístralitat (preocupant últimament respecte deis atropellaments a ciclistes) fa que siga un objectíu inajomable. Milers de cíclistes aíxí ho esperem.

ERNESTO MARÍA JIMÉNEZ

Per fi! la RENFE afluixa una mica la má Us exposem un resum de les noves possibilitats que tenim per combinar bici+tren, aprofiteu-vos-en!

Línia

Dilluns a Dívendres

Observacions

C-1 Valéncia-Gandia

Gandía-Val en cía

Dissabtes i festius

Des de l'inící del servei fíns a les 8,55

Des de l'inici del servei fins a les 8,25 i des de les 21,25 fins al final

Des de les 19,14 fíns al final del serveí

Des de les 14,35 a 15,35 i des de 21,05 fins al final del serveí

Observacions

C-2

Valéncia-XátívaMoixent

Des de l'inici fins a les 9,05

Moixent-XátivaValénoía

Des de les 18,50 fins al final

Autoritzaran 6 bicis com a máxim, que hauran de dur-se a la plataforma mes ampia de l'últim cotxe

Des de l'inici fíns a les 10,45

Des de les 19,50 fins al final

Autoritzaran 6 bicis com a máxim, que hauran de dur-se a la plataforma mes ampia de l'últim cotxe

C-3 Valéncía-Buñol-Utíel

Des de l'inicí fins a les 10,15

Utiel-Buñol-Valéncia

Des de les 17,10 fins al final

Des de l'inici del serveí fins a les 11,10

Des de les 17,10 fins al final

C-4 Valéncía/Riba-roja

Des de l'inici fins a les 10,25

Riba-roja/Valéncia

Des de les 18,50 fins al final

Des de l'iníci fins a les 11 i des de les 17a les 18 Des de l'inici finsa les , 12 i des de les 20 al final

C-5 Eixides des de Valencia a les 9,10;13,55 i 19,35

Valéncia-Caudiel Tot el día

Eixides des de Caudiel ales6,55;12,3o¡ 15

Caudiel-Valéncia

C-6 Valencia- Castelló

Des de les 8,50 a les 11,50

Castelló-Valéncia

Des de les 17,50 fins al final

Autorítzaran 6 bicis com a máxim, que hauran de dur-se a la plataforma mes ampia de l'últim cotxe

Des de l'inici del servei fins a les 10,20

Des de les 17,20 fins al final

Autorítzaran 6 bicís com a máxim, que hauran de dur-se a la plataforma mes ampia de l'últim cotxe

Pàg.

8

NOVEMBRE/DESEMBRE '93

La Casa Verda

L'ampliació del port de València... un perill per al litoral valencià?

(Resum de la comunicació presentada en la Jornada de Debat organitzada per la Federació d'Associacions de Veïns del Pafs Valencià)

Amb una simple ullada sobre la línia del litoral valencià reproduïda en una fotografia aèria tenim prou per comprovar que la mà de l'home, quan hi ha intervingut fent obres portuàries o instal·lacions semblants, ha originat amb el pas del temps canvis en les estructures físiques del litoral que s'han projectat més enllà del punt on es feren les realitzacions.

Aspectes històrics i geogràfics La dinàmica litoral al golf de València, amb uns corrents marins predominants paral·lels a la costa i en sentit NE-SW, dóna una resultant general dirigida de nord a sud, i origina que quan hi ha una interrupció per la construcció d'obstacles -com ara espigons, etc- es produesca un rebliment per les aportacions sedimentàries al nord de l'obra i, alhora, una regressió del litoral al sud. Hi contribueixen dos factors: a) la pèrdua de sediments a la línia costanera per l'acció de les ones -especialment quan hi ha temporals de llevant- i b) el cessament de les aportacions de sediments per ruptura de la dinàmica del corrent litoral.

Com a constatació, podem veure la colmatació que es produeix al nord de l'espigó de Llevant a Castelló o al del nord de Borriana, on el fenomen ha originat que la gola de diverses sèquies quede ara a 200 metres de la línia litoral. També al Port de Sagunt s'ha produït un fenomen semblant des que van iniciar-se les obres ett 1905.

El cas del port de València és on amb major amplitud pot comprovar-se aquest fet. Si tenim en compte l'abundant documentació que hi ha des que en el segle XV es concedirà el privilegi real que va marcar els inicis de la vida comercial del port, podem comprovar com les succes-sives ampliacions, fetes al llarg dels segles, han estat la causa determinant de l'ampliació de les platges de Llevant i la Malva-rosa, accentuada a mida que s'endinsaven mar endins

les instal·lacions. Com a contrapartida, tenim la desaparició de la platja de Natzaret i una considerable regressió de les de Pinedo i el Saler. Segons estudis del MOPU fets entre 1945 i 1979 -espai de temps breu en termes geològicses va produir un augment de la platja al nord de 75 m., mentre que, alhora, hi havia una regressió al sud del port de l'ordre dels 30 m. que es projectava fins a la gola de Pujol.

A partir d'aquestes dades, el MOPU calcula que es produeix una pèrdua de 200.000 metres cúbics d'arena per any. Aquests fets, reconeguts per tots, no han tingut pal·liatius per part de ningú.

perfícies del port actual i la de l'ampliació reflectida en el Pla Especial aprovat i, en verificar que la dita ampliació suposa l'afectació de superfícies marines i terrestres d'una extensió molt superior a les que, fins ara, ocupaven l'actual port. L'ús del terme "ordenació de la zona" o el d'"ampliació", que s'hi ha decidit emprar per aquesta ocasió, vindria motivat, de manera evident, per tal d'eludir els rigorosos requisits que implicaria una obra nova d'aquesta envergadura, front a la major flexibilitat i menor rigor que s'atorga quan les obres es consideren annexos, millores o reforma de les instal·lacions ja existents.

Així mateix, l'impacte psicològic i social dels termes "ampliació" i "or-

El recurs de 1990 Acció Ecologista Agró va presentar l'octubre de 1990 un recurs de reposició contra l'acord de l'Ajuntament de València en què definitivament s'aprovava el Projecte de Pla Especial d'Ordenació de la Zona Sud del Port. Quan el Consistori estava discutint encara l'Expedient, a la zona d'ampliació ja s'hi estaven executant les obres; la qual cosa ens demostra que l'acord municipal era pur tràmit i que l'assumpte ja estava decidit i resolt en altres instàncies on no arriben ni la llum ni les actes de l'hemicicle municipal.

L'última ampliació: la Zona Sud Si les coses les diem pel seu nom, el projecte anomenat eufemísticament Pla Especial d'Ordenació de la Zona Sud del Port, aprovat pel Consell d'Administració del Port Autònom de València (PAV) el desembre de 1989, s'hauria de dir, clar i ras: Pla Especial de Construcció d'un Nou Port a València.

Aquesta afirmació la fem després de contrastar sobre els plànols la distribució espacial i la relació desproporcionada existent entre les su-

denació" és més suau que el de "construcció". D'aquesta manera, s'aconseguia que el Pla Especial cridarà menys l'atenció dels ciutadans i de les organitzacions ciutadanes afectats. En resum, maniobres per dificultar el debat públic sobre un Projecte que, sens dubte, comporta un impacte negatiu sobre l'ecosistema i les persones; i que determinarà en les properes dècades el model de desenvolupament de l'àrea metropolitana de la ciutat de València.

l'absència d'avaluació d'impacte ambiental i, per altra, en la insuficiència de l'estudi socioeconòmic presentat. En el primer cas incomplien la normativa europea i estatal sobre avaluació d'impacte ambiental en grans obres i els plans i projectes que les contenen. Durant la tramitació administrativa del Projecte de Pla Especial, el Port Autònom va presentar un Informe d'Impacte Ambiental a petició de l'Ajuntament. Aquest Informe, clarament inacceptable, no va ser so-

El recurs el fonamentàvem en dues raons: per una banda, en

tmès en cap moment al procediment d'avaluació d'impacte ambiental. És important destacar que determinades operacions de construcció d'infraestructures no tenen efectes immediats; a llarg termini, però, acaben per originar greus conseqüències. Molts dels problemes actuals són el resultat d'inèrcies que provenen de decisions preses fa dècades.

L'avaluació d'impacte ambiental ha de ser una oportunitat per corregirho.

Vestir un sant desvestint-ne un altre En segon lloc, impugnàvem l'aprovació del Pla Especial perquè consideràvem insuficient l'estudi socioeconòmic que en formava part. L'estudi esmentat era un catàleg de xifres que giraven al voltant de la rendibilitat de les pròpies instal·lacions portuàries, de l'evolució en augment del moviment de càrrega assolit durant els anys vuitanta, de la necessitat de competir amb altres ports, etc... Era el típic estudi econòmic d'una època en què encara es creia en el creixement sense límits, en la subordinació cega dels valors naturals i urbans a la lògica desenvolupista.

S'hi sostenia i afirmava que, ja que s'havia aconseguit incrementar al doble el tonatge mogut en deu anys, era de preveure que, en uns altres deu, l'increment seria semblant. S'arribava a la conclusió, per tant, que calia escometre l'ampliació prevista.

Darrere de les xifres optimistes del compte de resultats del Port Autònom s'amagava, en realitat, el desaprofitament i desmantellàment paulatí d'altres instal·lacions portuàries: Castelló, Sagunt, Alacant...

-totes elles tan valencianes com el Grau de València- que es troben sota mínims i desaprofitades.

Des del punt de vista de la racionalitat, el que resulta socialment eficient és el fet d'aprofitar les instal·lacions ja existents, optimitzar-les i fer-les rendibles, en comptes d'abandonar-les quan un determinat projecte d'explotació assegura més beneficis a través de la concentració en un únic punt.

Les xifres poden parlar de moltes maneres i, fins i tot, si els retorcem el bescoll, acabaran dient allò que a alguns els interesse.

Butlletí

NOVEMBRE/DESEMBRE '93

Pàg.

9

Rafalell i Vistabella Tot Madrid ho sabia i ella no se n'assabentava

Els impactes com a externalitats 0 la necedat de confondre valor 1 preu A més a més, el model econòmic que serveix com a fonament de decisions com ara la de l'ampliació del port, menysprea els valors dels impactes -ambientals i humansque provoca. Com que no són quantificables en termes monetaris, com que no existeixen per al mercat, no compten per a res.

Quin valor, parlant en termes crematístics, podem adjudicar a la desaparició d'un paisatge? I a la platja de Natzaret? I a la regressió accelerada de les de Pinedo i el Saler, amb la conseqüent repercussió sobre l'ecosistema del Parc Natural de l'Albufera? I a l'augment de la pressió del trànsit pesant sobre la ciutat? I a l'augment de la contaminació marina?

Un exemple concret A tall d'exemple, i per citar només un dels pocs casos en què ens trobem amb xifres derivades d'actuacions que pretenen pal·liar algun dels múltiples impactes: durant 1990 la Demarcació de Costes va executar treballs de reposició d'arena a les platges fins a la gola del Pujol. El cost total apujà a 400 milions de pessetes. Aquesta arena s'ha d'extraure afectant a fons marins delicats, posa en perill les praderies submarines i, transcorregut algun temps, segurament tornarà a perdre's a conseqüència dels temporals de llevant. El Pla de Costes 1993/97 torna a incloure-hi la regeneració de la platja del Saler, aportant-hi 750.000 m3 més d'arena. També està pendent de fer-se, des de fa anys, la regeneració de la platja de Pinedo amb un pressupost de 1.000 milions de pessetes. Aquestes quantitats i les malifetes que esmentem haurien d'internalitzar-se en la comptabilitat del Port Autònom i descomptarse'n dels beneficis.

També hauria d'internalitzar-se en la comptabilitat els desgavells sociològics i econòmics que generarà el desmantellament d'altres instal·lacions portuàries víctimes de la competència del PAV. Açò no és possible: el sistema optimitza beneficis per a uns pocs, alhora que distribueix entre la ciutadania i el medi les conseqüències negatives: és com un socialisme a l'inrevés.

Un cas "Total" Lligada a l'ampliació Sud trobem

la decisió de destinar la dàrsena d'hidrocarburs i productes químics a l'Àrea Nord. Curiosa paradoxa la que s'hi produirà: fa poc es va desallotjar les instal·lacions de CAMPSAde les proximitats del port i les traslladaren a la marjal d'Albuixec, la qual cosa en provocà la destrucció i la desaparició de l'hàbitat natural d'una de les poblacions més nombroses de samaruc (espècie en vies d'extinció). Ara, però, una empresa de la competència rep l'enhorabona del consistori i s'instal.larà al PAV. Companyia, Ajuntament i PAV afirmen que es compleixen les normes derivades de la reglamentació d'activitats molestes, insalubres i perilloses els dipòsits estaran a 2.000 metres del casc urbà- i que, per tant, ningú no s'hi pot oposar. Els dipòsits seran abastits per via marítima (amb el perill de contaminació per accidents i neteja de tancs) i serviran de base logística per a un arc de 300 Km. de radi amb centre a València, que serà proveït pels milers de camions que només poden eixir del port creuant la dàrsena interior, situada en zona urbana.

La petició municipal al PAV perquè resolgués aquest problema mitjançant la construcció d'un enllaç que unirà la Zona Nord amb la Zona Sud per algun punt allunyat de la zona urbana, a fi de dirigir aquest trànsit perillós cap a la V30, sembla que ha estat rebutjada.

Una volta més se li torna a la societat els costos de tot tipus que generen activitats lucratives de les grans corporacions. En aquest cas, sembla que torna a ressuscitar-se una proposta que, planejant de fa temps, mai ha arribat a materialitzar-se: l'Accés Nord.

L'Accés Nord al Port Si l'argument principal utilitzat pel PAV per tal de justificar el desenvolupament de la Zona Sud era que estava prevista en ei PGOU de València, aquest mateix argument es torna en contra quan parlen de l'accés Nord . Efectivament, l'accés Nord no fou recollit en el PGOU; després de discutir-se intensament, va quedar descartat en considerar que, d'acceptar-lo, suposava l'eliminació de les platges de Llevant i la Malva-rosa, amb la conversió del passeig marítim en una autopista urbana.

Insistir, per tant, en l'accés Nord (després de rebutjar altres solucions) és una evidència de com el PAV només pensa en el seu des-

De sobres conegut és la conxorxa d'interessos que volen urbanitzar l'enclau de Rafalell i Vistabella.

Aquesta petita zona humida situada dins del terme municipal de València, al costat de l'autopista A7 i colindant amb Massalfassar i Massamagrell (que han mostrat interès en annexionar-se els terrenys) forma part del rosari de

tabella i passar-los a sòl urbanitzable.

marjals -la major part ja desaparegudes-que s'estenia al llarg del litoral valencià.

L'enclau va merèixer un extraordinari interès per part de constructors que hi volien construir una "ciutat marítima" i mogueren cel i terra (a tort i a dreta) per aconseguir-ho.

l'enclau i iniciés un conveni de col·laboració amb l'Agència de Medi Ambient per protegir-lo de manera efectiva.

Algú ha pensat, però, que si tot l'embolic ve originat pel valor natural dels terrenys... només caldrà carregar-se'l i esperar temps millors.

Per tant, han tornat a la càrrega, en aquest cas descàrrega, aterrant la marjal amb enderrocs provinents d'empreses com ara Excavaciones Samop, Nivel Construcciones o la Sociedad de Agricultores de la Vega (contractista de l'Ajuntament de València). Els conductors dels camions ens manifestaren que el propietari els deixava abocar sense cobrar-los res, a canvi que anaren aterrant. El propietari, senyor José Maria Lladro, com és natural, ho nega. L'Ajuntament, després de la nostra denúncia, indica que ja pensava prendre cartes en l'assumpte.

Tornar a la càrrega Així les coses, a proposta de l'actual grup d'Esquerra Unida, aquest estiu s'aprova una moció, per la qual l'Ajuntament, en exercici de les competències que li són pròpies .exercirà la protecció de

envolupament a expenses de qui siga. Tenim un port al servei de la ciutat o, més aviat, en el PAV pensen que és a l'inrevés?

Algunes preguntes Per què no volen potenciar els ports de Castelló, Borriana, Sagunt, Alacant...? Quins motius hi ha per no utilitzar o reciclar instal·lacions que ja suposaren un fort impacte al seu dia? A ningú li sortiran els colors en veure abandonada la IV Planta i el Port adjacent? Com afectarà l'ampliació de la zona Sud a l'emissari submarí de Pinedo? Quina posició adoptarà el PAV quan, en un període de temps més o menys llarg, els efectes de l'ampliació es deixen notar en una projecció que afecte les platges del Saler, Perelló i Sueca? Pagarà amb càrrec al seu compte els danys turístics? I la reposició de l'arena?

En què beneficia els ciutadans la instal·lació de TOTAL al Port de València?

El recurs que presentàrem, i al qual hem fet referència al llarg d'aquestes notes, fou desestimat per l'Ajuntament en maig de 1991 JOAN LLINARES VÍCTOR NAVARRO

Dis-me què qualifiques i et diré qui eres Rafalell i Vistabella són terrenys catalogats com a sòl no urbanitzable per sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana després del recurs que al seu dia presentà l'anterior grup municipal d'Esquerra Unida/UPV contra una disposició de la COPUT (aleshores sota al direcció del senyor Blasco) que volia obligar a l'anterior consistori (aleshores amb majoria PSOE/EU/UPV) a modificar la qualificació de Rafalell i Vis-

Sap vostè on es poden caçar més "patos"? (a l'Albufera, sense respectar la veda, naturalment) La fauna volandera està agafant mals costums, unes volences impròpies de la seua condició. Llocs, com ara l'Albufera, esdevenen un agre per a les aus i contribueix a la relaxació dels hàbits de les espècies que hi sojornen: reproducció, promiscuïtat, nodriment massafàcil;tot, en definitiva, motius de decadència de la raça. És per això que centenars d'escopeters s'hi han dedicat a fotre-les canya els dos caps de setmana abans del 15 d'octubre. Tots entenem (incloent-hi les autoritats) que només els guiava l'altruisme de contribuir al millorament de les espècies.

En una inspecció ocular hem vist que el treball dels escopeters ha estat metòdic (com ha de ser!) i no han fet excepcions ni favoritismes: també han caigut els agrons, piloters, gavines.J tutti quanti espècie "protegida" es pose al davant.

GENER/FEBRER '94

Pàg. 10

La Casa Verda

Amnistia, la lluita contínua pels drets humans

als Drets Humans? És clar que sí. L'experiència ho demostra. Tenim constància d'empresonats que després del seu alliberament ens han tramés el seu efusiu agraïment pel treball realitzat per ells, i l'esperança que els va infondre saber que, fins i tot en una presó situada en qualsevol racó del món, gent de tants països els tenia en la ment i lluitava perquè de nou foren lliures.

Una organització com Amnistia Internacional activa moltes persones i ha d'incardinar-se en una estructura cohesionada i eficaç...

Des del 1.979, quan es presentaren els esta-tuts, fins ara, un camí ple d'il·lusions i contratemps ha recorregut el Grup Local d'Amnistia Internacional a València. Es recorden especialment dels difícils començaments, els treballs en equip, els problemes intrínsecs a tota organització no obstant els quals es continua amb constància i, sobretot, esperança per un món millor. La manifestació contra la Pena de Mort, les Campanyes de Colòmbia, Perú i altres, les experiències en xerrades, festes, han fet que la gent que actualment treballa en l'Organització creguera realment en el lema d'Amnistia: "Sempre és millor encendre un ciri que maleir la foscor".

Ens trobem a la seu d'Amnistia Internacional a València, un local més bé senzill i no massa ampli, però dinàmic i organitzat, en el número 1 de la plaça Margarita de Valldaura, l'última adjacent al carrer de la Pau abans d'aplegar a la plaça de la Reina. Hom es troba, quan es visita la seu, amb el que et pensaves que anaves a trobar: taules amb tota mena de papers escampats, llibres en diverses prestatgeries, tasses de plàstic amb cafè fumejant, i un rebombori de gent que torna i ve, enviant documents pel fax o atenent el telèfon, comentant alguna activitat, fullejant els últims documents aplegats a les gavetes.

L'encerat conté els horaris de les properes reunions i els panells d'informació estan coberts d'històries -retalls de premsa.fulls de signatures, fotografies...-, i uns quadres dispersos s'ocupen que res semble buit al local. En uns minuts començarà el Comitè de Coordinació, l'òrgan de direcció del grup, que es reuneix dimarts sí i dimarts no al local.

Abans ens hem citat, però, amb Natxo Gay. Natxo és el recent coordinador d'Amnistia Internacional a València; du una rastrera d'anys treballant en Amnistia.

Natxo, conta'ns què és Amnistia?

Es tracta, com la majoria de la gent sap, d'una organització no governamental, nascuda a Gran Bretanya l'any 1.961, que treballa per la defensa dels Drets Humans al

A nivell d'estructures, Amnistia té el Secretariat Internacional a Londres i consta de Seccions estatals a 54 països, a més de molts altres estats i territoris sense secció formada. Cada Secció està formada per grups locals. Per exemple, a l'Estat espanyol vora vuitanta grups locals, sense comptar amb els grups col·laboradors i en formació.

món, lluitant contra la tortura i els maltractaments, la pena de mort i per l'alliberament dels presos de consciència. És a dir, aquelles persones assetjades i empresonades per les seues creences o el seu origen ètnic, sexe, color o idioma, que no han fet ús de la vioiència ni han advocat per ella. Podríem afegir que actualment té més d'un milió de socis al món, molts d'ells treballant activament i voluntària en els grups locals.

Sembla que, d'alguna manera, els Drets Humans estan "de moda" últimament. No obstant, són molts els anys treballant en aquest grup.

Sí, és.possible que la gent haja assumit els Drets Humans com una cosa a respectar i per la qual lluitar. De totes maneres la situació al món encara dista molt d'ésser acceptable, perquè realment molts d'aquests drets són violats sense treva a tots els països. Per exemple, a Espanya està reconeguda la Pena de mort en la Constitució del 1.978, i regulada en el Codi Penal Militar.

La seu central, anomenada Secretariat Internacional, a Londres, coordina un important equip d'investigació que recapta informació de distintes fonts, com testimonis directes o mitjans de comunicació. Informació que verifica, establint una estratègia d'actuació.

També es formen comissions d'investigació que acudeixen als diversos països per tal de verificar la situació dels Drets Humans i posar en funcionament les accions necessàries al respecte.

Vosaltres també treballeu directament certs casos...

Així és, per mitjà del que es coneix com a Expedient d'Acció, dins els quals es treballa el cas de presos concrets, ens endinsem en la problemàtica general de la situació dels Drets Humans en el país. A València hem actuat fins ara mateix un Expedient sobre un cas de desaparició a Mauritània.

Anteriorment havíem treballat sobre casos com els de Haydar Sanlí, de Turquia, i Benedicto Bignoetea, filipí. Tots dos foren alliberats, feliçment.

Tenim entès que Amnistia Internacional, per a no comprometre la seua independència, no pot rebre cap subvenció estatal. Quin és, doncs, el mitjà de finançament de l'organització?

Pels estatuts d'Amnistia, efectivament, no podem rebre subvencions estatals per tal de mantindré la nostra independència, ia aue un dels camps de treball fonamental de l'organització és controlar la política de Drets Humans dels governs, per la qual cosa seria conflictiu i poc coherent rebre ajudes d'institucions a les quals es denuncia. Els fons d'Aministia depenen bàsicament de les quotes dels socis, donacions de particulars i vendes del material propi.

Per açò la importància de l'ajuda constant de la gent per a continuar duent endavant el nostre treball.

Creus seriosament que l'enviament per correu d'accions o la pressió d'Amnistia Internacional mit-jançant altres instruments són efectius per a aconseguir el respecte

Quines maneres proposeu per a col·laborar amb Amnistia?

Les formes de col·laboració són molt variades. La gent disposada a dedicar temps als nostres fins acudeix a les reunions de les diferents àrees de treball del grup local. Aquells que no disposen d'aquest temps poden col·laborar des de casa, rebent les accions de les diferents xarxes, o acudint a actes puntuals com ara xerrades o manifestacions. També és molt important, com hem comentat, la col·laboració econòmica.

Quines serien, per a tu, les raons per les quals tot qui estiga conscienciat en la manca de respecte dels Drets Humans hauria de fer-se soci o col·laborador d'Amnistia?

La raó és clara: no ens podem quedar impassibles davant les violacions dels drets fonamentals, que ens mostren tots els dies els mitjans de comunicació i altres fonts. Violacions davant les quals l'ésser humà no pot menys que sentir indignació, ja que no hi ha cap persona que no aplegue a tindré en les seues mans la capacitat i l'oportunitat de fer qualsevol cosa pels Drets Humans.

Conta'ns quina és la manera de treballar que adopteu en el grup És molt variada segons les diverses àrees de treball. En principi, una part de la feina es fa escrivint cartes per pressionar els governs, com en la xarxa d'Accions Urgentsi Pena de Mort, amb vora els sis-cents col·laboradors. Altres àrees s'especialitzen en zones geogràfiques concretes, com la RAR Andina Sur, que treballa sobre Xile, Bolívia i el Perú. També comptem amb les àrees de Refugiats, Informació Pública, etc, a més de les diverses campanyes puntuals, com l'última sobre Homicidis Polítics. No obstant mai un grup no pot treballar sobre casos del seu país, que són tractats per grups d'altres estats, per raons de seguretat i imparcialitat.

D'on recapta l'organització tanta i tan fiable informació sobre les violacions dels Drets Humans en tants països del món?

Carrer de San Cristobal de las Casas (Chiapas, Mèxic)

RUBÉN MARTÍNEZ I DALMAU

Pàg. 10 Aprofitant que els companys de Greenpeace feien campanya per la Mediterrània, xerràrem una estona amb Juantxo López de Uralde.

NOVEMBRE/DESEMBRE '93

La Casa Verda

Greenpeace: la campanya en defensa de la Mediterrània

Pregunta: Conta'ns la campanya en defensa de la Mediterrània que esteu portant a terme...

Resposta: És la campanya que va començar l'any 86 i que, fins ara, s'havia fet amb el Sírius. Enguany la fem amb el Rainbow Warrior, que sempre havia estat al Pacífic. Com que hem aconseguit una moratòria en les proves nuclears franceses, l'hem posat a treballar ací.

P.- Quins són els objectius de la campanya?

R.- Els nostres objectius són: A.- Aconseguir, des d'ara a l'any 2000, el nivell 0 en abocaments tòxics a la mar.

B.- Que s'aconseguesca una separació total de les aigües residuals industrials i les aigües urbanes. Amb uns processos de tractament complets per a les urbanes i, per a les industrials, la recerca en l'origen dels problemes de contaminació per contribuir-ne a la reducció.

C - La desnuclearització de la Mediterrània, tant pel que fa a l'ús civil de l'energia nuclear com als usos militars (presència de vaixells amb armament nuclear a la Mar Mediterrània).

D.- Un altre aspecte és el de la contaminació pel petroli: només per l'estret de Gibraltar passen 12.000 petroliers l'any. La Mediterrània és la mar que rep més contaminació per petroli; hom calcula de l'ordre de 635.000 Tn. per any; que provenen de la neteja de tancs, d'accidents i d'abocaments de refineries.

E.- La defensa dels ecosiste-. mes marins. El tema dels espais naturals ha avançat molt (Cabrera i Columbretes ja van deixar de ser camps de tir) i, ara, estem en la defensa de la Poseidonia oceànica, en perill per activitats com ara la "regeneració" de les platges que fa el Ministeri d'Obres Públiques i Transports (MOPTMA); també estem contra la construcció de nous ports esportius, per l'impacte que poden tenir sobre els fons i els corrents marins.

Un altre punt, també, és l'impacte de les pesqueries sobre els ecosistemes, fent una remarca en la presència de més de 700 pesquers italians que utilitzen xarxes de deriva de molts quilòmetres (fins i tot de 15/20), quan la màxima llargària permesa és de 2'5. Són com cortines de la mort.. Aquests són els aspectes generals de la campanya.

Aquest any pretenem que la campanya, que va començar a Espanya l'any 86, i després va estendre's per Itàlia, Grècia, França, també continue per Turquia, Tunísia, Israel i l'Iran. Per això ampliem el nostre treball a tota la costa àrab mediterrània -ja fa dos anys que vam entrar a Algèria i també al Marroc-. Aquest és un tema complicat, perquè Greenpeace és una organització que va nàixer amb una mentalitat occidental.

P: Greenpeace naix fonamentalment amb una orientació pacifis-

Agró i Greenpeace en defensa de la Mediterrània (Moraira. Estiu del 86) ta i antinuclear, tanmateix el que cala més en la consciència col lectiva és la defensa de les foques i les balenes. Com ho porteu? L'última campanya en defensa de les balenes, no va ser un fracàs?

R: Una cosa és el que nosaltres fem, i a allò a què destinem la major part dels nostres esforços i recursos, i una altra la que els mitjans de comunicació reflecteixen. És de veres que, en aquest moment, la qüestió ecològica té més pes que la qüestió pacifista. Estem intentant veure cap a on hem de continuar treballant en el tema pacifista, perquè durant anys el nostre objectiu en les campanyes de desarmament eren fonamentalment objectius de desarmament nuclear. Un dels esdeveniments que originà el naixement de Greenpeace fou l'oposició a les proves nuclears. En aquest moment, hi ha una moratòria que ni és definitiva ni és completa; pensem, però, que cal continuar pressionant en aquesta direcció i, també, ens plantegem com entrar a treballar en els temes de desarmament convencional. Perquè, tot i que la campanya de desarmament nuclear mai no estarà guanyada del tot, s'han aconseguit millores importants.

I és que la situació política internacional ha canviat molt en un termini molt breu. I això també ens crea una situació de confusió sobre cap a on hem d'anar. Aleshores, per resumir,,és cert que el tema ecologista hi té més pes; en som conscients i intentem equilibrar-ho, tot i que no és una tasca gens fàcil.

Pel que fa als estereotips, et diré que, quan vam ser a Tarragona hi hagué una periodista de RNE que preguntà a la gent que pujava al nostre vaixell què és el que opinava de nosaltres: la majoria el que més recordava era els bidons de residus radioactius que queien sobre les Zodíac, més que no pas el

tema de les balenes o les foques.

Crec que això depèn de les zones d'Espanya; perquè, quan vam començar, tot el tema dels abocaments estava molt calent -sobretot a Galícia- i els mitjans de comunicació ho van difondre molt (en aquell moment el PSOE estava en l'oposició i va recolzar el tema).

Però sí, reconec que a nivell internacional el que més "es coneix" de nosaltres és l'oposició a la cacera de les balenes, la qual cosa no vol dir, però, que hi dediquem més temps.

P.- Quines campanyes internacionals teniu ara?

R.- Ara mateix tenim 7 campanyes internacionals: * * * * * * * *

La campa nya contra la contaminació per organoclorats.

La campa nya contra el trànsit intern de residus tòxics.

Efecte hivernacle i escalfament global.

La capa d'ozó.

Contra l'energia nuclear.

Desarmament.

Ecologia marina.

Boscos.

Per tant, el que és ecologia marina només representa un vuitè dels nostres pressupostos. Pensa que en el tema nuclear ara estem treballant en qüestions com el reprocessament del plutoni, les nuclears en els països de l'Est i la situació de les centrals nuclears allí.etc. Ara mateix la prioritat interna és l'atmosfera i l'efecte hivernacle que no són temes tradicionals en nosaltres.

P: Aprofitant que fas referència al tema de les centrals nuclears de l'Est. Si jo fóra malpensat diria que, moltes vegades, Greenpeace pren el camí més fàcil. Perquè és més fàcil criticar les centrals nuclears de l'Est -accidents com el de Tomsk- que el que ocorre a

Santa Maria de Garonya. No hi ha una certa tendència a no mullarse amb el tema local? No és més fàcil veure un bon reportatge sobre les nuclears espanyoles a la revista de Greenpeace d'Alemanya que no pas acf?

R: No hi estic d'acord. Crec que som prou realistes i som antinuclears igual en Occident que a la resta de països de l'Europa de l'Est. Greenpeace hi va començar a treballar en temps de Gorbatxev, vam fer el primer viatge al mar de Kara tractant el tema dels abocaments de residus radioactius-. Tots aquests abocaments s'hi havien estat realitzant durant anys -procedents fonamentalment de reactors nuclears d'ús militar-. Fins i tot haguérem de patir la detenció d'un dels nostres vaixells. A partir d'ací hem tingut un desenvolupament en l'Europa de l'Est, com també l'hem tingut en Amèrica llatina i en altres llocs.

Tornant al tema d'abans: de vegades crida més l'atenció que Greenpeace denuncie la destrucció de l'Amazonia que denuncie la destrucció d'un bosc en la muntanya de El Pardo.

En el tema de les centrals nuclears soviètiques, hi ha una clara intenció per part de la indústria occidental de ?er-se amb les regnes de la indústria atòmica de l'exURSS. I no sols en aquest camp, també en el petroli (fonamentalment de Sibèria), i en l'exportació dels residus tòxics: el principal fluix de residus, que abans era de Nord a Sud, ara és d'Oest a Est. Nosaltres som una organització internacional, intentem treballar en temes internacionals i, de vegades, si denunciem una exportació de residus -per exemple d'ací a Rússiano és que no ens preocupen els d'ací, si no que, a més a més, hem d'assumir un paper internacional en el moviment ecologista que els altres grups no tenen tanta capacitat per realitzar.

P: En un cas molt concret, el cas de les tapes de reactors, la premsa de Greenpeace ha fet campanya en aquest tema. La internacionalització no té la contrapartida d'oblidar casos com el de Cofrents que no presenten aquest problema?

R: No hi estic d'acord. Greenpeace

Butlletí va participar activament en la campanya per la ILP -on es demanava una llei per tancar les centrals nuclears-. El que passa és que en el cas de les esquerdes actuem de forma oportuna, el nostre objectiu és tancar les centrals nuclears i aconseguir una política energètica més eficient; si en un moment donat es descobreix en un tipus de reactor un problema concret, és conseqüent el fet de denunciar-ho, açò no vol dir que no demanem el tancament d'altres nuclears que no tinguen aquestes esquerdes. Per exemple si hem fet una campanya contra REPSOL això no vol dir que no estem en contra de la contaminació generada per CEPSA, sinó que incidim en la REPSOL perquè va ser responsable, des del nostre punt de vista, de l'accident de la Corunya.

NOVEMBRE/DESEMBRE '93 P.: Creus que hi ha una certa radicalització/evolució en el pensament de Greenpeace en passar d'obviar les causes estructurals dels problemes a evolucionar cap a un "major compromís"?

En quina mesura açò s'ha produït després de l'enfonsament de l'Est i a través de la Conferència de Rio? R.: Greenpeaee és una orga-nització en constant evolució i jo crec que molt dinàmica. No pot dubtarse que el creixement de Greenpeace i la incorporació de països de l'anomenat Tercer Món a l'estructura de Greenpeace Internacional -sobretot a Llatinoamèrica, on ara tenim oficines a Costa Rica, Mèxic, Argentina, Brasil, etc- incorpora noves visions que van tenint el seu pes. Nosaltres, nasquérem als

pobres. És clar que aquest fet té moltes connotacions i moltes lectures polítiques. Insistesc, però, que nosaltres ens centrem en aquest objectiu concret.

Per tant, els documents que presentàrem a Rio estan assumits; cosa que no vol dir que no continuem treballant per qüestions concretes. Aquesta és una de les raons per les quals la gent ens ha atorgat la seua confiança, perquè veu resultats en allò que fem.

Pàg.

11

Rainbow Warrior El guerrer de l'Arc de Sant Martí

Pregunta: Això no és criticable.

Tot el món sap que Greenpeace és pràctic i juga un paper de precursor en la denúncia de molts temes, però, fins a quin punt açò genera moviment social? Quan passa el Rainbow Warrior, què en queda en la societat?

R: Et puc parlar de ia meua expe-

Arribarà un temps en què la Terra es veurà privada de les seues riqueses, els ocells cauran del cel, la mar s'ennegrirà, els rius correran enverinats, els cérvols defalliran en els seus vagarejos. Just abans que siga massa tard, els indis recuperaran el seu esperit i ensenyaran a l'home blanc a reverenciar la Terra, i s'uniran a ell per esdevenir Guerrers de l'Arc de sant Martí."

(Ulls de Foc, una anciana dels indis Cree) El 15 de setembre de 1971, Jim Bohlen i onze persones, amb un desarranjat vaixell, el Phyllis Cormack, lleven àncores del port de Vancouver i s'adrecen a l'illa d'Amchitka (Alaska), on l'exèrcit dels E.U.A. vol experimentar bombes atòmiques. No hi arriben; la seua acció, però, obliga els militars a aturar les proves nuclears. Aquesta era la primera iniciativa de Greenpeace.

Un any després es desenvolupa una campanya contra els assaigs atòmics francesos a Mururoa. Durant 1975 i 1976, l'organització mamprén campan•, ds per demanar la moratòria balenera i defensar les foques de Terranova.

Amb l'avarada del Rainbow Warrior (un vaixell de 45 m i 418 tones) la primavera de 1978, l'organització orienta les seues accions contra l'abocament de residus químics i radioactius a la mar, l'ús de xarxes de pesca indegudes, la pluja àcida i la proliferació d'armes nuclears.

El 10 de juliol de 1985, un bomba col·locada pels serveis secrets francesos enfonsa el Rainbow Warrioral port d'Auckland (Nova Zelanda), on hi era per oposar-se a les proves atòmiques. Mor el fotògraf Fernando Pereira.

Immediatament l'organització avara un nou Rainbow Warrior (ós 55 m i 560 tones), que s'afegeix a la resta de vaixells de Greenpeace: el Sirius, el Boluga, el SV Vega, el Moby Dick, el Trinity, el Gondwana i el MV Greenpeace. països rics del Nord i estem aprenent a treballar en els països del Sud, la qual cosa no és gens fàcil.

La incorporació dé Greenpeace Brasil ha estat més important per molts aspectes. Allí ens hem enfrontat amb amenaces de mort i assassinats de col·laboradors.

També hi ha una altra cosa: és el discurs de la indústria i els governs a Rio de Janeiro; ells hi van assumir un determinat discurs que calia denunciar i pegar-li la volta: anar a les causes internes dels problemes ambientals perquè ells es queden simplement en exercicis de neteja d'imatge.

P.: Greenpeace radicalitza e! seu discurs ja abans de la Conferència de Rio i comença a fer lectures molt polftico-econòmiques de temes com el trànsit de residus, però no tornaran a quedar apartats aquests enfocaments?

R.: Greenpeace és una orga-nització que pretén aconseguir objectius concrets i millores concretes per al medi ambient global. Aqueixos objectius específics s'emmarquen en una forma de pensar que es concretà en documents que es van presentar en la Conferència de Rio; nosaltres, però, enfoquem el nostre treball, tal vegada, d'una forma excessivament pràctica. Açò pot ser criticable. Un exemple, potser ho aclarirà millor: en el tema del tràfic de residus, nosaltres volem aturar el tràfic del Nord al Sud; que els països rics deixen d'exportar-ne als

riència personal, abans que Greenpeace existirà a Espanya, jo vaig conéixer-la mentre estava participant activament en altres organitzacions ecologistes, primer en la Universitat, en el grup ecologista d'Agrònoms, i després en COMADEN i en la CODA, etc. Per a mi Greenpeace va ser el descobriment que es podien fer coses encara que no foren tan espectaculars com aquelles que es veien a televisió.

Nosaltres aconseguim arribar a capes molt amples de la població que, a priori, no es plantegen els problemes ambientals i, de vegades, crec que en el moviment ecologista som molt autocomplaents i, llavors, parlem per a nosaltres mateixos: ens quedem molt contents del nostre discurs i no ens adonem que ens movem en un cercle molt tancat. Greenpeace aconsegueix abocar els abocaments en la sopa de la gent. Tot açò pot despertar consciències que tal vegada després no hagen de ser, necessàriament, arreplegades per nosaltres.

La gamma de compromís dels socis de Greenpeace és molt ampla, va des de la simple aportació econòmica, a molts altres socis que estan treballant en altres organitzacions ecologistes i, també, hi ha una minoria que treballa directament als vaixells. De la mateixa manera que jo puc ser només soci de Metges sense Fronteres i eixa és la meua manera d'ajudar també al Tercer Món. Crec que és millor fer això que no fer res.

La biblioteca de Greenpeace Greenpeace edita butlletins trimestrals i nombrosos informes, Heus-ací una selecció dels llibres més recomanables de l'organització que no han de faltar a la teua prestatgeria (potser els preus hagen experimentat -com no- una lleugera pujada): La energia nuclear en crisis. Antes y después de Chemobil.

A més de la percepció social del risc atòmic, la indústria nuclear acaba per la seua mort natural. Ho explica, repassant tots els estats, Asa Moberg, i Jordi Bigas i Jaume Morrón hi afegeixen un capítol sobre l'estat espanyol.

Coedició Greenpeace - WISE - Lema, Barcelona, 1987. 125pp., 790 ptes.

[L'organització hauria de preparar la versió catalana o castellana de l'imprescindible manual The Greenpeace Book Of The Nuclear Age (1989), de John May. Els hi animem des d'ací].

La Guerra del Golfo. El impacto.

Informe sobre el cost humà i els efectes medioambientals de la Guerra del Golf, a cura de William Arkin, Damian Durrant i Marianne Cherni, amb presentació de Mariano Aguirre, del CIP, i una descripció de la zona de Nicolau Barceló.

Editorial Fundamentos, Madrid, 1992. 318 pp., 1.590 ptes.

El Mediterràneo. informe coordinat per Xavier Pastor, president de la secció espanyola de l'organització. Un llibre que declara la seua pretensió de donar força i fonament a la protesta per la situació de la nostra mar.

Editorial Debaté, Barcelona. 144 pp., 3.275 ptes.

Sobre ecologia marina l'organització també ha publicat A mi Madre la Mar, un homenatge de 76 i lustradors (104 pp., 1975 ptes.), El Mar del Norte (3.275 ptes.), El lago de la ballena (1.300 ptes.), etc.

Estimat Greenpeace.

Un deliciós conte infantil. Emilia, una xiqueta, escriu un dia una carta a l'organització Greenpeace: creu haver vist una balena a l'estanc que hi ha al pati de sa casa. En Greenpeace, clar, no s'ho creuen. La xiqueta, però, insistirà... així comença una dolça història per introduir els menuts a l'ecologisme, escrita per Simón James.

Editorial Acanto, Barcelona, 1992, 28 pp., 1.475 ptes.

Pàg.

NOVEMBRE/DESEMBRE '93

12

Què passa a l'Iraq?

Una bufetada a Sadam Hussein en la cara del poble iraquià

Amb ocasió de la nostra participació en una delegació mèdica internacional, vam ser recentment a Iraq. Una àmplia i variada gamma de ciutadans i entitats han col·laborat econòmicament en les despeses d'aquesta delegació destinada a investigar les conseqüències socials de l'embargament decretat per l'ONU sobre la població civil d'aquell país.

Des d'Espanya vam participar en aquesta delegació mèdica Epifanio Fernàndez Collado, director d'infermeria d'un hospital madrileny, en representació de la Federació de Serveis Públics d'UGT (sector de Sanitat) i Blas Ortega, epidemiòleg valencià. En la delegació compartíem el tre-ball amb els metges francesos doctors Rivière i Lemonnier. Ni els uns ni els altres tenim res a veure amb les autoritats iraquianes i el nostre afany era conèixer la veritat del que passa a Iraq per donar-ho a conèixer tal i com ara ho fem.

Sobre el terreny Vam poder comprovar sobre el terreny els efectes, encara palpables, dels bombardejos sobre Bagdad.

Recordem que al voltant de 90.000 tones d'explosius van ser llançades sobre les grans ciutats i nuclis ur-

bans, per la coalició militar liderada pels Estats Units. Com a resultat d'aquests atacs, realitzats entre gener i febrer de 1991, la infraestructura civil iraquiana va quedar destrossada. Ponts, conduccions d'aigües potables, plantes elèctriques, carreteres, instal·lacions municipals i/o estatals van ser arrasades.

Des de llavors, aquests serveis essencials només han sigut reestablerts molt parcialment. I això a causa de l'embargament imposat pel Consell de Seguretat de l'ONU. Si bé les resolucions del Consell de Seguretat no indiquen que estiga restringida la venda o el subministrament a Iraq de la majoria d'articles sanitaris i alimentaris, tota exportació a Iraq d'aquests productes exigeix l'aprovació prèvia del Consell de Seguretat. I com els fons d'Iraq dedicats a la compra d'aquests articles estan bloquejats, el país pateix escassesa d'aliments i medecines, així com una apujada increïble dels preus d'aquests productes.

Atall d'exemple A tall d'exemple, un quilo de farina, que abans de la guerra costava 0,05 dinars iraquians (Dl), ara costa 2,5 Dl (50 vegades més), i un

quilo de carn, que costava 5 Dl, ara en costa 100 (20 vegades més).

En aquestes condicions, el govern garanteix una ració alimentària subvencionada a cada família que, per persona i mes, consta de: 9 kg de farina, 1,5 kg d'arròs, 1,5 kg de sucre, 112 litre d'oli, 1 kg de sal i 150 grde te.

Als menors d'un any se'ls substitueix la farina per 2 pots de 450 grams de llet. Aquesta ració cobreix el 50% de les calories que necessita un adult.

Si tenim en compte que el salari d'un funcionari és de 200 a 300 Dl al mes, el d'un recent llicenciat universitari de 140 Dl/mes i el d'un professional qualificat 450 Dl/mes, resulta que un quilo de carn suposa la meitat del salari mensual d'un treballador i un litre de llet (30 Dl) entre el 10 i 15% del salari mensual mitjà. La carn, el peix, la llet, els ous queden fora de l'abast de la gran majoria de la població.

Així, junt amb l'escassesa de medicaments i de vacunes; el deteriorament mediambiental produït per la destrucció i la precària reconstrucció de la infraestructura de potabilització d'aigües i depuració d'aigües residuals; els problemes pitjor resolts de la recollida de fems i eliminació de residus sòlids (en visita al barri popular de Sadam City, amb un milió d'habitants, vam poder observar xiquets jugant a corders que escorcollaven entre munts de fem), podem afirmar, com ho va fer un ponent al Congrés Mèdic Contra el Bloqueig, que els xiquets iraquians es troben sotmesos aJ triangle de la mort: desnutrició-contaminació-mancade medicaments.

En efecte, algunes preguntes vénen a la ment: per què impedir que un poble puga disposar de vacunes, antibiòtics, aliments quan més els necessita? Quin dany fan els xiquets iraquians, quin perill potencial representen?

Tots els arguments "humanitaris", de "defensa del dret internacional" utilitzats pels Estats Units i els seus aliats (entre ells el govern del Regne d'Espanya que participa en el Consell de Seguretat de l'ONU i no ha escatimat soldats i mitjans per donar suport a la guerra i el posterior embargament) es tradueixen en un augment de la mortalitat infantil de fins el 14 per mil.

Té alguna cosa a veure la fam i la mortaldat creixent que hem conegut a Iraq amb el nou ordre mundial que va prometre el Sr. Bush després de la caiguda del mur de Berlín per l'acció dels pobles que volen viure en llibertat?

Quin sentit pot tenir deixar un poble sense vacunes, sense antibiòtics, sense insulina, sense antisèptics, sense anestèsics, sense peces de recanvi per a sofisticats aparells mèdics? Quin dany poden fer els nens?

Sabem que el petroli iraquià és un bé molt preat per les multinacionals del sector, però... paga la pena tanta barbàrie per tractar de tornar a colonitzar el subsòl d'aquest poble?

A la nostra tornada a Espa-nya ens hem adreçat expressament a tots els qui es reclamen dels drets humans i de la sobirania dels pobles per posar entre tots de la nostra part perquè acabe el bloqueig a Iraq. I comencem per difondre el que hem vist per al coneixement general.

Epifanio Fernàndez Collado, director d'infermeria Blas Ortega, epidemiòleg

La Casa Verda

Aigua, aire, foc i terra.

Algunes novetats en la bibliografia verda * Ha estat traduït al castellà el llibre de Sandra Postel, vice-presidenta del Worldwatch Institute, sota el títol El ultimo oasis. Cómo afrontar la escasez de agua (edicions Apóstrofe, Barcelona, 189 pp), en la versió original en la col. lecció significativament anomenada "alerta medioambiental". El llibre, tan documentat i panoràmic com la resta d'informes del Worldwatch, es divideix en tres parts, que tracten de l'escassesa de l'aigua, connectada també amb el recalfament global, de la necessitat de viure d'acord amb els límits dels recursos hidrològics, és a dir, afavorir l'estalvi i el reciclatge, i de la importància d'assegurar la integritat del subministrament del líquid element, la qual cosa passa tant per prendre mesures econòmico-polítiques com per fomentar allò que Sandra Postel anomena una "ètica de l'aigua", mesures ambdues molt urgents: "cal accelerar el ritme de la transició si volem evitar greus perjudicis ecològics, recessions econòmiques i conflictes internacionals."

* La sèrie de divulgació científica de la prestigiosa editorial McGraw-Hill ha publicat en castellà el llibre de Mar-shall Fisher sobre la degradació de l'estratosfera, amb el títol La capa de ozono. La Tierra en peligro (McGrawHill, Madrid, 84 pp.) El llibre, clar i sintètic, acaba amb la mateixa crida urgent: "Com a resultat del progrés industrial, podria resultar un món totalment distint en els propers cent anys, un món amb una estratosfera més freda, una troposfera més calent, i molta més radiació ultraviolada perillosa arribant a la Terra. Podrien ocórrer canvis climàtics catastròfics i milions de nous casos de càncer de pell. Si aquests canvis es produeixen, afectaran la Terra als segles XXI i XXII, quan els infants d'avui seran avis i quan els seus néts seran avis. L'única forma de previndre o almenys mitigar aquestes conseqüències és actuar ara." A la mateixa co lecció trobareu el llibre de Lynton Keith Caldwell, Ecologia. Ciència y política medioambiental (Madrid, 251 pp.), potser una mica dessaborit, i l'estudi d'Herman sobre la Fusión, que encara no hem llegit.

* El 1990, Michael Oppenheimer i Robert H. Boyle publicaren un ampli estudi sobre el recalfament global, que recentment ha editat Alianza, amb el títol Calor letal. La carrera contra el efecto invemadero(Alianza, Madrid, 388 pp.).

La col·lecció en la qual ha aparegut ("Libro de boisillo", núm. 1612), on ja havia aparegut el treball del prolífic John Gribbin amb el títol Elagujero en elcielo (núm. 1561) promet que gaudirà de certa difusió. L'estudi està plantejat en els mateixos termes d'urgència dels llibres anteriorment esmentats. Cal, com acaben els autors, "convertir les espases en plaques solars", ja que, com acaba el llibre en una referència directa al Manifest Comunista, només tenim una cosa a perdre: la desfeta.

També l'esmentat John Gribbin, en l'editorial on solen aparèixer els seus títols en castellà, ha publicat recentment Cegados por la luz: la vida secreta del Sol (edicions Piràmide, Madrid, 293 pp.), tota una descripció de les recerques més actuals sobre l'astre rei, i, per donar raó de la seua fertilitat, editorial Celeste ha tret la versió castellana de En busca de la frontera del tiempo (Madrid, 348 pp.). El greu problema del canvi climàtic també està considerat al llibre de meteorologia traduït com Temporal sobre la Tierra (Acento Editorial, Madrid, 312 pp.), de dos especialistes d'aquesta disciplina i de paleoclimatologia, Jean Claude Duplessy i Pierre Morel.

* La contaminació marina, el forat d'ozó i l'efecte hivernacle també són considerats en el treball de divulgació d'Andrew Rees, The Pocket Green Book, que han coeditat l'editorial Talasa i Aedenat (Madrid, 191 pp.). Hi trobareu, també, nombrosos temes sobre, com diu la dedicatòria del llibre, "Aquest bell planeta, en perill d'extinció": la destrucció de les selves tropicals, la pluja àcida, l'explosió demogràfica, les extincions, la contaminació de les terres interiors, la desertització i l'erosió, el maltractament dels animals i, com no, l'energia, la cursa armamentista, etc. La redacción quasi telegràfica i les adaptacions a la nostra situació feta per Juan Carlos Murillo, permeten una lectua molt lleugera i instructiva. També centrat en el nostre planeta, ha aparegut l'obra de Ramon Margalef Planeta azul, planeta verde (Edit. Prensa Científica, Barcelona, 265 pp.), dintre de la co lecció "Scientific American", un estudio divulgatiu sobre els ecosistemes terrestres i la coberta del planeta, i on l'Ecologia es determina com la disciplina d'interconnexió dels distints sabers.

Pàg. 13

NOVEMBRE/DESEMBRE '93

Butlletí

Igualtat pera viure diversitat per a conviure Contra la intolerància, el racisme i la xenofòbia S.O.S. RACISME és unaorga-nització que lluita contra tot tipus de discriminació que es produesca per raons de color de la pell, d'origen ètnic o de cultura; reivindica la igualtat de drets i afirma el caràcter positiu de la pluralitat cultural.

S.O.S. RACISME estarà al costat d'aquells que patesquen discriminació racial i vulneració dels seus drets.

S.O.S. RACISME té en marxa

una oficina d'informació de denúncies que atendrà a tota persona o ètnia que patesca discriminació o qualsevol tipus d'agressió racista.

En l'oficina de denúncies trobaran la informació, l'atenció i l'asses-sorament. Entre tots hem d'impedir qualsevol tipus d'agressió o injustícia contra una persona pel fet d'ésser diferent.

Si veus una víctima o ets testimoni d'una agressió o d'un fet discriminatori....Què pots fer?

Per fi S.O.S. Racisme al País Valencià

A) Denunciar les agressions Siguen de particulars o de funcionaris que s'extralimiten en les funcions de control de la seguretat ciutadana. * Retén el major nombre possible de dades referides als agressors (fisonomia, robes, noms que hages sentit, vehicles utilitzats, carrer i número del lloc on s'ha produït l'agressió, hora exacta, etc). * Aconsegueix les dades del màxim nombre de persones que

S.O.S. RACISME vol realitzar unatascacadavegada més urgent: la d'educar la societat civil valenciana per tal que assimile una convivència plural i multi-ètnica, fomente els valors contraris a l'aparició de conductes discriminatòries, racistes o xenòfobes i, al capdavall, preveure, abans de lamentar-ho.

S.O.S. RACISME vol ésser un instrument útil per a tots i totes, i eixamplar el missatge de solidaritat i respecte als immigrants, que a

Per assolir aquests objectius l'aportació dels ciutadans pot abastar un ampli.ventall de possibilitats; la solidaritat pot començar des d'una mínima aportació a aquest projecte obert i plural. S.O.S. RACISME al País Valencià ha començat una Campanya per demanar el teu ajut i la teua inscripció. Una mínima aportació assegura untreball humà d'amples mires.

Ara és l'hora d'ajuntar esforços de tots i totes!

Inscriu-te i participa a "SOS RACISME" al País Valencià!

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Adreça

Adreça Telèfon _ _ _ _ _ _

Nacionalitat

N.° compte/llibreta Nom del(dels) tltular(s)

QUOTA A N U A L :

Senyor Director:

•

Aturats 1.500,- Ptes.

Amb aquest imprès autoritzc a vostès d'atendre amb càrrec al compte a dalt ressenyat, els rebuts que els siguen presentats a cobrament per S.O_5- Racisme

APORTACIÓ V O L U N T À R I A : CU

5.OO0.- Ptes.

L__ 10.000.- Ptes.

-

Població

Professió

I i General 3.000,- Pies.

C/Erudit Orellana, 8 Baix 46008 VALENCIÀ telèfon: 3852848 Fax: 3824058

s m e Banc o Caixa

Data de naixement.

SOS RACISME P.V

i

Nom i cognoms

D.P.

En qualsevol cas, si has estat objecte o has presenciat algun cas de maltractaments, insults, agressions o discriminació racial, posa't immediatament en contacte amb S.O.S. RACISME.

r a c

FULL D'INSCRIPCIÓ

Població

b) Denuncieu qualsevol discriminació racial Existeix discriminació racial quan no es reconeixen, o no es respecten, els drets, personals o de treball, simplement pel fet d'ésser diferent: pertànyer a una altra ètnia, ésser estranger o pel color de la pell.

La discriminació s'està produint en molts diversos àmbits de la vida social:

* En la faena: quan als immigrants i altres minories els apliquen condicions de treball i salarials inferiors a les fixades en conveni o a les que tenen la resta de companys. * En serveis públics o privats (vivenda, educació, sanitat, bars, discoteques, etc.) quan a determinades persones els neguen aquests serveis o els els ofereixen en pitjors condicions.

sos

hores d'ara ja vénen propagant les entitats de solidaritat amb els immigrants, els sindicats o les associacions i col·lectius dels propis immigrants i minories racials.

S.O.S. RACISME es presenta al País Valencià com ho està fent a la resta de l'Estat espanyol, amb la voluntat de respondre a una situació d'agressions i, àdhuc, assassinats racistes, quetantesvoltes hem rebutjat.

hagen presenciat els fets (nom, adreça, telèfon). * Convé que la persona que haja sofert l'agressió física acudesca a un hospital perquè l'atenguen i li facen un certificat mèdic. * En cas de detenció -amb o sense motiu- cal demanar que siga comunicada a l'oficina de denúncies de S.O.S. RACISME i, a ser possible, al consolat que corresponga, a fi que faciliten un traductor i un advocat.

Atentament

L_H 15.OOO Ptes.

CU

Ptes. (signatura)

F O R M A DE PAGAMENT: I

I Efectiu

I

I Domiciliació

I

I Xec nominatiu a S.O.S. Racisme

Envieu a: S.O.S. RACISME: C/Erudit Orellana, 8 baix 46008-Valencia -

Pàg.

NOVEMBRE/DESEMBRE '93

14

Una incineradora per a Buhol* Els perills de la incineració de residus hospitalaris

La Casa Verda tres països: esterilització per vapor, trituració i desinfecció químiques, trituració i radiació amb microones. d) Aplicar als residus hospitalaris el mateix criteri que als residus urbans: no a la política d'usar i llançar; estrat è g i a del residu m í n i m ; reutilització; reciclatge, emmagatzematge i control del residu.

La Conselleria de Medi Ambient Quasi dues dècades després de les lluites ciutadanes als EEUU contra la instal·lació d'incinerado-res, la nostra Administració no pot defensar llur innocuïtat; calla i espera els esdeveniments. És la cançó de sempre: no recorden el magatzem de parallamps de la Serranía?...Si protesten a Bunol, ja buscarem un altre lloc. Com veuen, tot queda

molt científic i esperançador. Com deia Einstein, "una persona intel·ligent resol un problema, una sàvia l'evita". La Conselleria de Medi Ambient, amb el silenci, nó evidencia saviesa, només el desconeixement i ineficàcia a què ens té avesats.

Cada vegada és més evident que no calen incineradores de cap tipus. Cremant, es malbarata i s'atempta contra la salut de les persones. No ens enverine, senyor conseller. Ací té vostè una bona oportunitat per treballar pel medi .

Per resoldre aquest problema no cal ser "ni intel·ligent ni savi". Senzillament n'hi ha prou amb enteniment i senderi. Utilitze el seny, per favor.

MATIES RIERA

* Article publicat al suplement de "Territorio i Vivienda" de "LevanteEl Mercantil Valenciano "de 19 de setembre passat.

Un altre punt de partida per a l'estudi de l'ecofeminisme sum de l'entrevista publicada a Ecologia Política núm. 4, pp. 9-19) Recentment, el poble de Burïol va poder comprovar la noticia: el seu Ajuntament pretén autoritzar la instal·lació d'una incineradora de residus sanitaris al polígons industrial. Comença, doncs, la polèmica, es reobre de nou una etapa de protesta, per motius similars a la que va generar al seu moment una incineradora de residus urbans a la comarca de l'Horta.

La ubicació de les instal·lacions perilloses sol seguir un patró clàssic. Normalment, prop d'una autovia o via de ferrocarril, en un enclau poc poblat i, quasi sempre, en una zona econòmicament deprimida, amb desocupació... precisament per fer xantatge amb allò de "desenvolupament de la comarca i creació de llocs de treballs".

L'origen del problema La sanitat pública té molts problemes a resoldre i un d'ells no és el dels residus sanitaris. La gestió sanitària transforma un element de benestar -l'hospital- en un generador de residus que contaminen i que pel seu volum, perillositat i creixement, precisen de l'aplicació immediata de les famoses tres R: Reducció, Reutilització i Reciclatge.

Els responsables sanitaris ignoren com han de gestionar correctament els residus sanitaris i opten per una solució ràpida i "neta". Aleshores, apareixen les empreses capaces de solucionar el problema i donen la solució: la incineració. Si ara s'incinera als hospitals mateixos, per què no cremar-los fora...

A qui li interessa incinerar?

A l'Administració que està disposada a pagar qualsevol quantitat per llevar-se de sobre les responsabilitats sense importar-li la qualitat de vida dels ciutadans.

A les empreses que gestionen la incineradora, pels importants beneficis que generen: la toxicitat dels residus encareix els costos d'incineració i, si vénen barrejats, encara millor: més quilos a cremar i més pessetes a cobrar.

Una vegada instal·lada la incineradora ha de funcionar a ple rendiment, sense importar massa què s'hi incinera i, sobretot, abandonant qualsevol alternativa de recuperació, reciclatge o reutilització. Les empreses només busquen maximitzar els beneficis, incloent-hi les que venen productes d'usar i llançar als hospitals.

Elè perills de la incineració El problema principal dels residus sanitaris és el biològic -els bacteris i virus s'han de destruir ràpidament per a no expandir malalties-. No cal confondre, però, els residus infecciosos (al voltant del 10%) ni els patològics -òrgans humans, teixits, sang procedents d'operacions quirúrgiques i autòpsies ( 1 % aproximadament), dels que no ho són, i ací no es fan distincions. A la incineradora se li dóna a "menjar" bidons on s'ha dipositat tot tipus de residus. La incineradora proporciona "comoditat a tots", amb les conseqüències que enumerem: 1.- Conseqüències per a la salut Són molts els estudis duts a terme per a determinar els efectes nocius de les dioxines, furans i metalls pesants. Així, el 1986, l'Agència Estatal dels EEUU, Califòrnia Air Resources (CARB) els va qualificar d'altament tòxics, després d'experimentar-los amb animals: grans pèrdues de pes, necrosi i hipertròfia de fetge, lesions de pell, immunosupressió, toxicitat reproductiva, càncer... El cadmi (metall tòxic) de vegades s'afegeix als plàstics com a pigment o estabilitzador. Si el cremem, s'expulsa a l'exterior en forma de gasos, petites partícules que poden introduir-se als pulmons, bé a través d'aigües residuals o com a cendres. L'estudi del CARB confirma els efectes secundaris per a l'ésser humà: cardiovasculars, endocrins (hormones), hepàtics, ossis, hematologies, immunologies, respiratoris, renals, reproductius i teratogènics (defectes de naixement). La majoria del material d'usar i llançar de plàstic que utilitzen els hospitals (15/30% del total dels residus) són fabricats amb PVC (clorur de polivinil), que conté clor, i que pot formar àcid clorhídric (causant de problemes respiratoris, molèsties oculars, etc).

Per molts avanços tecnològics que es produesquen en la depuració d'àcids, la combinació de clor amb material parcialment cremat

dóna origen a la formació de subproductes molt tòxics (dioxines i furans). En cas d'un funcionament deficient en el procés d'incineració, s'hi pot generar de 100 a 1.000 vegades més de dioxines i furans.

Les dioxines són carcinògenes potencials en els éssers humans, als qui també causen malalties hepàtiques.

2.- No resolen el problema Les incineradores traslladen els residus sanitaris que cremen al medi: a l'aire (gasos i partícules), a l'aigua (a través del refrigerant del forn) i al sòl (en forma de cendres i escorrialles). En cremar-se, els residus no deixen d'existir, només que canvien d'estat físic. Les incineradores, per ser màquines de cremar, són incompatibles amb qualsevol gestió de residus que tendesca a minimitzar-los i a réplegar-los de manera selectiva.

3.- No es prescindeix dels abocadors A les incineradores, les cendres i escorrialles del forn representen el 30/40% del volum de residus sòlids cremats, els quals requereixen un dipòsit i custòdia adequats a causa de llur toxicitat.

Les alternatives Els hospitals poden resoldre's els problemes in situ amb millors estratègies i tecnologies. El problema no s'ha d'exportar d'un lloc a un altre, d'una comarca a una altra, d'uh país ric a un país pobre. Les alternatives passarien per una gestió de residus sanitaris que apliquè el principi de les 3 R (reducció, reutilització i reciclatge). a) Separar els residus infecciosos dels no infecciosos. b) Utilització, sempre que siga possible, de material no rebutjable (acer inoxidable, ceràmica, etc), amb una política de manipulació que evite els accidents amb agulles, etc. c) Aplicar tecnologies "netes" experimentades amb èxit en al-

Bàrbara Holland-Cunz, del Centre d'Estudis de la Dona de la Universitat de Frankfurt, en una entrevista recent, dóna una visió global del que és l'evolució i els punts més significatius de l'ecofeminisme.

Apunta el naixement de l'ecofeminisme com una branca, no de l'ecologisme, sinó del feminisme, com una conseqüència lògica i necessària "només dins d'aqueixa societat descentralitzada, ecològica... acabaria la dominació de la dona". També el socialisme, per la seua part, inclou elements ecològics "prenent en consideració la història natural... interrelacionarvt humanisme i naturalisme... o a través de la idea anarquista de la natura com a font d'ètica social contra les jerarquies i la dominació".

Una ullada al que significaren (i signifiquen) les utopies feministes de la dècada dels 70: "una nova ètica que ha d'enriquir el socialisme ecològic". "No hi ha riquesa en la producció i en les mercaderies..." L'important és la riquesa emocional". També l'ecofeminisme ha d'aprendre del socialisme ecològic "la seua tradició de la crítica materialista de la societat i autoanalitzar-se".

De la relació feminisme-ecologia, Holland-Cunz esbossa el que sembla una greu contradicció (encara no suficientment desenvolupada) entre la lògica ecologista i la lògica de l'alliberament de la dona (la qual cosa ens portaria a'ïer-nos iguals als homes, participant del poder i la dominació , col·laborant en les opcions d'un progrés il·limitat".

La seua opinió sobre els enfrontaments entre els corrents ecofeministes es transforma en un desig: "han d'ésser una fase", les diferents etiquetes (liberals treballant en partits sobre problemes ecològics; socialistes i radicals ocupades en l'acció directa i construcció de la teoria...) han d'ésser mostra de diversitat, mai de lluita".

Arribades al punt de les característiques de l'ecofeminisme, assenyala tres línies principals: "és una estratègia d'acció directa, no una forma d'acció institucionalitzada; mostra una postura crítica front de la tecnologia i de la ciència i, per últim, té un àmbit d'actuació internacional".

Entre els dos corrents de filosofia ecofeminista (essencialista i constructivista),Bàrbara Holland-Cunz introdueix la noció de simultaneïtat per tal d'evitar tant l'un (identificació dona-natura) com l'altre (la natura humana és socialment i històricament construïda). Amb la idea de simultaneïtat intenta enllaçar el millor d'ambdós, "som i no som natura". "La nostra construcció de la natura necessita d'una anàlisi i d'un canvi polític fonamental. Per tal de poder veure la situació actual i una manera d'eixirne, cal estar lliure de les nocions tradicionals -tan lluny com això siga possible- dins de la societat".

NOVEMBRE/DESEMBRE '93

Butlletí

Pàg.

15

Abocador incontrolat al Montgo La fiscalia contra l'Ajuntament de Dénia La Comissió Jurídica d'Acció Ecologista Agró va adreçar-se a l'Ajuntament de Dénia perquè actuarà sobre un abocador incontrolat de fem en la partida de Benimàquia, dins del Parc Natural del Montgó. Unes setmanes després de la nostra carta, la Fiscalia d'Alacant ha iniciat diligències penals contral els responsables de l'Ajuntament.

Els abocadors incontrolats són una factor contaminant de fort impacte ambiental. Són també, causa d'incendis amb con-

seqüències catastròfiques per als paratges valencians i que, amb certa freqüència, han produït desgràcies irreparables en vides humanes com recientment a Lorxa on, per un incendi produït en un abocador, moriren dos treballadors

de les brigades antiincendis. Ens consta que l'aboca-dor del Parc Natural del Montgó ha provocat alguns incendis, entre ells, el del passat 24 de juliol.

La política de desviar la mirada Es dóna la circumstància que, en-

Destrucció de tossals a la Costera

preveuen mesures preventives contra l'erosió i el respecte a

Al llarg del propassat mes de setembre hom ha denunciat reiteradament davant l'Ajuntament de Llanera de Ranes, comarca de la Costera, i davant de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, unes obres

cara que I existència d'aboca-dors incontrolats vulnera le disposicions legals vigents, són abundantíssims sobre terrenys de propietat municipal. Ja és hora d'iniciar accions contra aquells ajuntaments que, per activa o per passiva,

, ,í ara (també) a la Marina!

l'entorn.

Aquestes obres s'han emprés sense la llicència municipal i, per tant, sense l'informe favorable quant a impacte ambiental, ni d'autorització per a la transformació de cultius d'almenys una gran part de les parcel·les afectades i, malgrat la resolució de paralització immediata signada per la secretària del dit ajuntament el dia 9 de setembre, les obres han continuat.

Per tant, hi ha indicis raonables per a creure que el batle de Llanera de Ranes tolera la continuació de les obres o actua en connivència amb el seu titular o promotor i, en qualsevol cas, ni compleix ni fa complir la llei.

que es duen a terme a les partides de la Pollissada i el Botjar Blanc del dit municipi, les quals destrueixen dos tossals, n'eliminen tota la forest, tapen i obstrueixen barrancs, s'apropien i desfan una via pecuària, i no

aboquen o toleren, i provoquen una activitat de fortes repercussions paisatgístiques i de contaminació -tant atmosfèrica com terrestre- que pot fer que els lixiviats produïts pels abocadors arriben als aqüífers.

S'ha posat en marxa un nou col·lectiu d'Acció Ecologista Agró: el dissabte 23 d'octubre es va constituir a Dénia el grup de la Marina Alta. Van participar en la fundació antics socis (dels de "tota la vida") junt a molts altres d'incorporats fa poc provinents de Dénia, Xàbia, Jesús Pobre i altres localitats properes.

El projecte d'Acció Ecologista Agró es va consolidant (més a poc a poc del que desitjaríem, potser), però és

indubtable que el treball i el model que el grup ofereix va animant altres persones i col. lectius a sumar-s'hi. La Marina, una comarca tan admirable per molts motius, una comarca tan "central" al País valencià, compta des d'ara amb un equip de gent entusiasta i treballadora que bregarà per ella.

Saludem de tot cor els nous companys i els desitgem ànim i sort. Aviat us comunicarem l'adreça social per si voleu posar-vos-hi en contacte.

Fes-te soci d'Acció Ecologista-Agró envieu aquesta butlleta a La Casa Verda BULLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA Senyor/a Carrer : Codi postal i població Banc Adreça: carrer codi postal i població Compte corrent / Llibreta núm

FULL D INSCRIPCIÓ núm

Agència núm

Distingits Srs. Es pregue que atenguen, amb càrrec al meu compte i fins a nova ordre, els rebuts de pessetes que amb periodicitat semestral els seran presentats per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ. Aprofite l'avinentesa per a saludarlos ben cordialment. :

de

Nom 1er cognom 2on cognom Professió Adreça: carrer núm codi postal i població comarca .• telèfon Observacions Banc Agència Carrer núm Codi postal i població : Compte corrent / Llibreta núm

de 19 Signatura

Quota

D

2.200

D

5.000

D

10.000

NOVEMBRE/DESEMBRE "93

Pàg. 16

La Casa Verda

Exposicions a l'abast Que roden les exposicions, els audiovisiials, els vídeos i els diaporames!

La millor manera de difondre les idees bàsiques de l'ecologisme Només cal posar-se en contacte amb la Casa Verda i demanar-les. Teniu a la vostra disposició una gran quantitat de vídeos i exposicions.

GAIA, una revista d'ecologia en sentit ampli Ecologia y Equidad para un Mundo Sostenible

®AIA

—*

L'ecofòrum es posa en marxa Calendari d'activitats per a I 93-94 L'Ecofòrum naix de la transformació de la Plataforma Verda Alternativa a València, grup que ha treballat durant un any amb un balanç modest però satisfactori per als qui s'hi han implicat.

Els objectius d'Ecofòrum són ampliar i aprofundir els que ja tenia la Plataforma. En general, promoure la reflexió, l'anàlisi, el debat, la documentació i l'estudi (i també, quan es puga, promoure alternatives i accions) sobre temes relacionats amb l'activitat dels diferents moviments socials alternatius.

Continuarem amb les tertúlies mensuals, però també hi haurà altres activitats, de les quals més endavant en tindreu notícies.

Les tertúlies seran a la seu de la Societat "El Micalet" (C/ Guillem de Castro 75, València) a les 9 de la nit.

Durant la tertúlia es pot sopar (de "bocata") al mateix lloc (la societat disposa de bar). El que segueix és el calendari, encara provisional, de xerrades. Convé que, abans de cada acte, us informeu de si hi ha hagut cap canvi trucant al telèfon de La Casa Verda.

3 novembre. "Crisi econòmica i alternatives ecològiques". Joan Martínez Alier.

30 novembre. "Incendis i repoblació forestal: ^dos fracassos de la política ambiental valenciana?".

Carles Arnal Ibàhez i membres de les brigades forestals.

11 gener. "Impostos i taxes ecològiques". Jorge Reichmann i Ricardo Almenar.

1 febrer. "Cap on va l'antiga Europa de l'Est?".

Carles Taibo.

1 març. "El Pla Hidrològic a debat". Juan Manuel Ruiz.

29 març. "Experiències de recollida selectiva de residus urbans". C.E.P.A. 3 maig. "Treball i atur: alternatives ecològiques" Ponent per confirmar.

7 juny. "La (des)protecció de la natura al Pafs Valencià". Ponent per confirmar.

5 juliol. "Un model de transport alternatiu per a la ciutat de València". Ponent per confirmar.

Mayo - Junio • 1993 - N" 1 • 475 pta*.

Una revista per a informar d'una manera seriosa i analítica, que naix amb el suport de la CODA i The Ecologist, sense sensacionalismes ni concessions als poders fàctics, a

les multinacionals ni a les modes esotèriques.

L'anàlisi, el debat ideològic i la millor informació internacional i estatal.

Ecologia i Equitat per a un Món sostenible

ASSOCIACIÓ DE CONSUMIDORS DE PRODUCTE ECOLÒGICSLALLAVORETA

Festa anual d'Acció Ecologista Agró Com sempre, abans de nadal, cal estar a l'aguait.

Més important que els òscars!

Més important que els goya!

Molt més important que !' OTI!

Verdures, fruites, oli, arròs, pa, mel, fruitaseca, formatges artesans, olives... i a bon preu! c/ Rellotge Vell, núm 3. soterrani (front a Calcatta)