79
GENER/FEBRER '94
Rafalell i Vistabella: a per totes! Presentem una querella judicial per a tractar d'evitar-ne ei procés de destrucció
La Conselleria de Medi Ambient torna a autoritzar les"càbiles" "Homes primitius" necessitats de proteïnes? Les aus, en les comunitats naturals de les qual formen part, es troben en equilibri. Cada espècie hi està representada per efectius compatibles amb la capacitat límit de l'hàbitat i controlada per factors molt diversos. Les persones, però, sovint intervenen en la naturad'una manera brutal: explotacions desproporcionades respecte de la productivitat de les poblacions, des•rucció d'hàbitats, etc. Aquestes ruptures de l'equilibri ecològic són d'una importància extrema per a l'evolució de les poblacions animals ja que, de vegades, en suposen la ruïna i l'eradicació definitiva. En el curs de la història de la humanitat hem perfeccionat les tècniques i els mitjans de transformació dels hàbitats en una proporció desmesurada. Assistim, pertant, a una considerable acceleració de la
Els aterraments fets a la petita marjal de Rafalell i Vistabella són un exemple perfecte de la deixadesa administrativa (si no hi ha raons més fosques) al·liada a l'especulació privada. En aquest cas no es tracta de milers d'hectàrees, sinó d'un petit enclau representatiu de les antigues marjals costaneres dins del terme municipal de València. Els fets Com informàvem en l'anterior Butlletí, a principis d'octubre comprovàrem personalment que la marjal estava sent aterrada, amés amés, s'hi havia calat foc, per la qual cosa hagueren de cridar els bombers. Camions de la Societat d'Agricultors de la Vega i altres empreses, abocaven grans quantitats d'enderrocs. Els conductors, a preguntes nostres, manifestaren que tenien permís de l'amo del terreny (que en aquest cas sembla ser l'empresa Zaborsa, de Rosa Lladro Sala).
La guinda Estem parlant d'un paratge que figura com a No Urbanitzable en el PGOU de València, ratificat per sentència ferma del Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana. No cal fer un esforç massa gran per imaginar-se el que està passant, han pensat: "si no podem
edificar perquè els terrenys tenen un valor ecològic inqüestionable, caldrà carregar-se aquest aspecte i... mort el gos s'acaba la ràbia". En definitiva, res de nou. El que té de particular el cas són les circumstàncies que hi concorren que fa que, tot plegat, l'assumpte
adqueresca un cert flaire de befa. Per la nostra part, l'únicqueens queda per fer és recórrer als tribunals i això hem fet: la Comissió Jurídica d'Acció Ecologista Agró ha presentat la corresponent querella.
ENDESA: el sumari vola cap a Alcahiz (Terol) La joia de la corona, la salvadora dels comptes de resultats de l'INI té la sort, i alguna cosa més, de cara. En canvi, el País Valencià arrossegarà la pitjor part del tema. D'aquesta manera continua el llarg camí de resolucions que han anat entrebancat el procés judicial: primer va estar I'Acte dictat per l'Audiència Provincial de Castelló que admetia parcialment un recurs de queixa presentat per dos dels imputats i retrotreia, per defectes de forma, el procediment a l'estat en què estava en 1991. (Els "superdefesos" directors d'Endesa, amb 5 coneguts catedràtics de Dret Penal5, en nòmina, i el Fiscal General de l'Estat fent-los costat, al·legaren indefensiól). Amb totes aquestes argúcies legals amb què bombardejaven eljutjat de Vinaròs, tractaven de fer filibusterisme judicial; ara, després de les milers d'hores perdudes, l'expedient camina cap a Alcahiz i acabarà dissolent-se en el no res. En el Cas Endesa, com hem repetit moltes vegades, l'única indefensió l'ha patida les comarques afectades a Aragó i al País Valencià. A Aragó, les pressions són infinitament menys fortes perquè existeix el vell xantatge dels llocs de treball de la Central i, sobretot, els que proporciona a la mineria del lignit de la zona. Hem de recordar que, fins i tot, CCOO de Terol ens insultà als ecologistes i arribaren a dir que "defensem interessos tèrbols". És per això, que els interessos contaminadors han remenat cel i terra perquè es traslladés el sumari cap a latituds més tranquil·les.
destrucció de la natura i de la rarefacció o, fins i tot, desaparició de moltes espècies. La caça constitueix una utilització de les aus i altres animals que es perd en els orígens de la humanitat i que n'ha precedit àmpliament a la domesticació. Les tribus del Paleolític caçaren aus i en recol·lectaren els ous; certs pobles que romanen en estats primitius continuen aquestes pràctiques vitals pera llur subsistència. Posteriorment, la caça adoptà una major amplitud i especialització. La cacera, si més no, en els seus orígens, tenia un paper utilitari, ja que proveïa els homes de productes nitrogenats. A mida que passava el temps, però, el seu paper era substituït per la cria de bestiar. La cacera, activitat tradicional de l'home, constitueix igualment l'explotació racional del capital natural que representen passa a pàgina 2