Butlletí de La Casa Verda. Número 80. Abril-Maig 94

Page 1

80 ABRIL/MAIG '94

Endesa: pudor a sofre La crisi del fem Dossier sobre la història del conflicte i els últims esdeveniments judicials

La situació d'M.legalitat en què es troba l'abocador de Basseta Blanca de Riba-roja (Vegeu Butlletí anterior), ha evidenciat la incapacitat de les diferents Administracions per aplicar la recollida selectiva i la falta d'inversió pública en plantes de tractament. L'única solució que se'ls acudeix és... continuar com fins ara. L'Ajuntament de València, com que té transferida la responsabilitat del tractament de les escombraries al CMH, es mostra absolutament insensible al tema; i, tot i que el 80% de les escombraries procedeixen del seu municipi, "passa" d'aplicar la recollida selectiva en origen i no té cap política encaminada a reduir el volum de residus. En la seua opinió sembla que el fem no és un problema greu, al menys mentre que puga ser llançat al corral dels pobles veïns.

Rambla de la Canadà a Ares del Maestre: zona a què també arriben els danys El procediment judicial que se segueix contra alguns directius de l'empresa Endesa per presumpte delicte ecològic ha patit, després de cinc anys d'actuacions, una variacióaparentment intranscendent- però que té una importància que pot ser cabdal en el resultat final. Història d'un procés L'any 1987, l'Ajuntament de Moreüa i altres municipis de les comarques d'els Ports i eis Maestrats presentaren davant de! jutjat de Vinaròs -cap de partit judiciaiuna demanda de judici de major quantia, en reclamació per danys i perjudicis. El motiu sobre el qual se sustentava la demanda era la terrible devastació que estaven patint els boscos en la zona com a conseqüència de les emissions sulfuroses que emetia la central tèrmica d'Andorra (Terol). Els danys, en una primera estimació, pugen a uns quants milers de milions de pessetes i la superfície afectada és de 168.242 hectàrees (l'equivalent a 336.484 camps de futbol). El Fiscal de l'Audiència de Castelló va tenir coneixement del plet plantejat i, entenent que els fets ocorreguts tenien una transcendència superior a una simple qüestió privada entre Endesa i els Ajuntaments demandants, va interposar querella -també davant del mateix Jutjat- per delicte ecològic contra els responsables de les emissions i, per tant, dels danys produïts. La presentació

de la querella suposà la paralització, que encara continua, del judici civil inicial. Les actuacions penals que s'iniciaren aleshores constituïen, fins a dates recents, un expedient de més de dotze mil folis. No obstant. Quan, malgrattotes les traves i entrebancs processals que els acusats foren posant al llarg del procés, ja s'havia formulat els escrits d'acusació -tant del Fiscal, com de l'acusació popular en representació de diversos grups ecologistes- i quedava obert el camí per a iniciar la vista oral i poder assolir, per fi, una sentència, les defenses dels acusats, representats en diversos casos per prestigiosos catedràtics de Dret Penal, reiteraren l'al.legació (que ja havia estat rebutjada en una ocasió) d'incompetència territorial del Jutjat de Vinaròs, sol·licitant que la causa fos traslladada al Jutjat d'Alcahiz (Terol) -partit judicial on radica la Central que produeix les emissions. Després d'alguns recursos, la Sala Segona del Tribunal Suprem, en una controvertida decisió que contradiu la seua pròpia jurisprudència al llarg dels anys,

va accedir a la petició i, avui, l'expedient es troba a Alcahiz, a l'espera de formular de nou l'escrit d'acusació. Fins ací tot sembla ser una avorrida discussió de procediment al si d'un dels interminables macroprocessos a què ens té acostumats la lentíssíma justícia espanyola, a la qual li manquen els instruments legals i els mitjans materials que permeten una agilitat raonable. No obstant, la discussió sobre quin és el jutjat competent per a instruir la causa pot tenir conseqüències decisives i que, ambtota probabilitat, han estat deliberadament buscades pels que tenen interès en què el procés s'embolique de tal manera que les responsabilitats es diluesquen i les conductes delictives queden impunes. Encapçalats, naturalment, pels propis implicats. En efecte, el canvi de juridisció té diverses conseqüències immediates: 1.- El Fiscal que ha estat impulsant la instrucció es veu apartat de la investigació i ja no repre(passa a pàg. 4)

Des d'Acció Ecologista Agró hem demanat que: 1.- S'aprove de manera urgent una Llei d'Envasos i Embolcalls (l'esborrany està anunciat pel MOPT des de 1991 i per imperatiu legal de la CE aquesta llei hauria d'haver entrat en vigor en gener de 1993), amb objecte de reduir la quantitat de residus. 2.- Que es facen campanyes de conscienciació tendents a reduir els residus i educar els ciutadans. 3.- S'aplique de manera immediata la recollida selectiva de les escombraries. No tot el que llancem al contenidor és "escombraria". 4.- Instal·lació de piantes de tractament. Com a mesura urgent l'ampliació i reforma de l'existent de FERVASA (sols tracten el 50% de les escombraries i d'una manera deficient per tenir unes instal·lacions obsoletes). 5.- Aprovació urgent d'una Llei de Residus de la Generalitat Valenciana. 6.- En última instància i amb l'objectiu d'a'iocar de manera adequada el rebuig que quedarà després d'aquestes fases, caldria la construcció de petits abocadors d'alta densitat que, tot i que sí que tindrien un impacte ambienta! negatiu, no generarien tant de rebuig entre els veïns. (passa a pàg. 3)

Carta als partits amb representació en el Consell Metropolità de l'Horta (PSOE, EU, PP i UV) La Comarca de l'Horta, amb més d'un milió de persones , té un greu problema de gestió dels seus residus sòlids urbans. La inadequada política desenvolupada fins ara pel Consell Metropolità de l'Horta i la manca de propostes serioses que contribuesquen a superar la situació actual, ens fa especialment pessimistes. En aquests moments, ens preocupa molt particularment que les úniques accions preses pel CMH, el macro-abocador de Llombai, se situen tan lluny de les nostres propostes ecologistes. En aquest sentit, els trametem, tant al seu partit com a la resta que són presents al CMH, cinc propostes ecologistes per ajudar a superar la crisi del fem a la comarca de l'Horta. L'anunciada desaparició del CMH, planteja nombroses incògnites sobre el present i el futur de la gestió dels residus sòlids urbans a l'àrea metropolitana de València que, entenem, que haurien d'aclarir-se el més aviat possible. Per a nosaltres resulta imprescindible, una major atenció i dedicació de la classe política al nostre fem, per damunt dels interessos particulars de cada partit. L'anuncia d'un procés judicial per l'abocador de Llombai, i la recerca d'un nou macro-abocador, no solventaran aquest greu problema, al contrari, només l'ajornaran. I, mentrestant, no pensen vostès que el fem pot anaretermament a l'abocador de Basseta Blanca.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.
Butlletí de La Casa Verda. Número 80. Abril-Maig 94 by Faximil Edicions Digitals - Issuu