Butlletí de La Casa Verda. Número 80. Abril-Maig 94

80 ABRIL/MAIG '94

Endesa: pudor a sofre La crisi del fem Dossier sobre la història del conflicte i els últims esdeveniments judicials

La situació d'M.legalitat en què es troba l'abocador de Basseta Blanca de Riba-roja (Vegeu Butlletí anterior), ha evidenciat la incapacitat de les diferents Administracions per aplicar la recollida selectiva i la falta d'inversió pública en plantes de tractament. L'única solució que se'ls acudeix és... continuar com fins ara.

L'Ajuntament de València, com que té transferida la responsabilitat del tractament de les escombraries al CMH, es mostra absolutament insensible al tema; i, tot i que el 80% de les escombraries procedeixen del seu municipi, "passa" d'aplicar la recollida selectiva en origen i no té cap política encaminada a reduir el volum de residus. En la seua opinió sembla que el fem no és un problema greu, al menys mentre que puga ser llançat al corral dels pobles veïns.

Rambla de la Canadà a Ares del Maestre: zona a què també arriben els danys El procediment judicial que se segueix contra alguns directius de l'empresa Endesa per presumpte delicte ecològic ha patit, després de cinc anys d'actuacions, una variacióaparentment intranscendent- però que té una importància que pot ser cabdal en el resultat final.

Història d'un procés L'any 1987, l'Ajuntament de Moreüa i altres municipis de les comarques d'els Ports i eis Maestrats presentaren davant de! jutjat de Vinaròs -cap de partit judiciaiuna demanda de judici de major quantia, en reclamació per danys i perjudicis. El motiu sobre el qual se sustentava la demanda era la terrible devastació que estaven patint els boscos en la zona com a conseqüència de les emissions sulfuroses que emetia la central tèrmica d'Andorra (Terol). Els danys, en una primera estimació, pugen a uns quants milers de milions de pessetes i la superfície afectada és de 168.242 hectàrees (l'equivalent a 336.484 camps de futbol).

El Fiscal de l'Audiència de Castelló va tenir coneixement del plet plantejat i, entenent que els fets ocorreguts tenien una transcendència superior a una simple qüestió privada entre Endesa i els Ajuntaments demandants, va interposar querella -també davant del mateix Jutjat- per delicte ecològic contra els responsables de les emissions i, per tant, dels danys produïts. La presentació

de la querella suposà la paralització, que encara continua, del judici civil inicial.

Les actuacions penals que s'iniciaren aleshores constituïen, fins a dates recents, un expedient de més de dotze mil folis. No obstant. Quan, malgrattotes les traves i entrebancs processals que els acusats foren posant al llarg del procés, ja s'havia formulat els escrits d'acusació -tant del Fiscal, com de l'acusació popular en representació de diversos grups ecologistes- i quedava obert el camí per a iniciar la vista oral i poder assolir, per fi, una sentència, les defenses dels acusats, representats en diversos casos per prestigiosos catedràtics de Dret Penal, reiteraren l'al.legació (que ja havia estat rebutjada en una ocasió) d'incompetència territorial del Jutjat de Vinaròs, sol·licitant que la causa fos traslladada al Jutjat d'Alcahiz (Terol) -partit judicial on radica la Central que produeix les emissions. Després d'alguns recursos, la Sala Segona del Tribunal Suprem, en una controvertida decisió que contradiu la seua pròpia jurisprudència al llarg dels anys,

va accedir a la petició i, avui, l'expedient es troba a Alcahiz, a l'espera de formular de nou l'escrit d'acusació.

Fins ací tot sembla ser una avorrida discussió de procediment al si d'un dels interminables macroprocessos a què ens té acostumats la lentíssíma justícia espanyola, a la qual li manquen els instruments legals i els mitjans materials que permeten una agilitat raonable. No obstant, la discussió sobre quin és el jutjat competent per a instruir la causa pot tenir conseqüències decisives i que, ambtota probabilitat, han estat deliberadament buscades pels que tenen interès en què el procés s'embolique de tal manera que les responsabilitats es diluesquen i les conductes delictives queden impunes. Encapçalats, naturalment, pels propis implicats. En efecte, el canvi de juridisció té diverses conseqüències immediates: 1.- El Fiscal que ha estat impulsant la instrucció es veu apartat de la investigació i ja no repre(passa a pàg. 4)

Des d'Acció Ecologista Agró hem demanat que: 1.- S'aprove de manera urgent una Llei d'Envasos i Embolcalls (l'esborrany està anunciat pel MOPT des de 1991 i per imperatiu legal de la CE aquesta llei hauria d'haver entrat en vigor en gener de 1993), amb objecte de reduir la quantitat de residus.

2.- Que es facen campanyes de conscienciació tendents a reduir els residus i educar els ciutadans.

3.- S'aplique de manera immediata la recollida selectiva de les escombraries. No tot el que llancem al contenidor és "escombraria".

4.- Instal·lació de piantes de tractament. Com a mesura urgent l'ampliació i reforma de l'existent de FERVASA (sols tracten el 50% de les escombraries i d'una manera deficient per tenir unes instal·lacions obsoletes).

5.- Aprovació urgent d'una Llei de Residus de la Generalitat Valenciana.

6.- En última instància i amb l'objectiu d'a'iocar de manera adequada el rebuig que quedarà després d'aquestes fases, caldria la construcció de petits abocadors d'alta densitat que, tot i que sí que tindrien un impacte ambienta! negatiu, no generarien tant de rebuig entre els veïns. (passa a pàg. 3)

Carta als partits amb representació en el Consell Metropolità de l'Horta (PSOE, EU, PP i UV) La Comarca de l'Horta, amb més d'un milió de persones , té un greu problema de gestió dels seus residus sòlids urbans.

La inadequada política desenvolupada fins ara pel Consell Metropolità de l'Horta i la manca de propostes serioses que contribuesquen a superar la situació actual, ens fa especialment pessimistes.

En aquests moments, ens preocupa molt particularment que les úniques accions preses pel CMH, el macro-abocador de Llombai, se situen tan lluny de les nostres propostes ecologistes. En aquest sentit, els trametem, tant al seu partit com a la resta que són presents al CMH, cinc propostes ecologistes per ajudar a superar la crisi del fem a la comarca de l'Horta.

L'anunciada desaparició del CMH, planteja nombroses incògnites sobre el present i el futur de la gestió dels residus sòlids urbans a l'àrea metropolitana de València que, entenem, que haurien d'aclarir-se el més aviat possible.

Per a nosaltres resulta imprescindible, una major atenció i dedicació de la classe política al nostre fem, per damunt dels interessos particulars de cada partit. L'anuncia d'un procés judicial per l'abocador de Llombai, i la recerca d'un nou macro-abocador, no solventaran aquest greu problema, al contrari, només l'ajornaran. I, mentrestant, no pensen vostès que el fem pot anaretermament a l'abocador de Basseta Blanca.

Pàg. 2

ABRIL/MAIG '94

Is».

Casa

Verda

Contra el pantà d'Itoiz El Baix Maestrat: local:EI Pont 28, 12500 Vinaròs / tlf. i fax: 964.452104 (vesprades de 5 a 9 al local)

La Safor "Casa la Pebrella", St. Cristòfol 10, 46780 Oliva / també: Apartat 43 / fax: 96.2851249 reunió:2n i 4t dissabte de cada mes.

La Vall d'Aiora Jalance reunió: dissabtes alterns, de4a7

La Plana Baixa Barranquet, 68-3 12530 Borriana

La realització indiscriminada de pantans fomenta els desequilibris territorials entre les diverses zones i comarques de l'Estat, inundant extenses valls en excel.lent estat de conservació, que són l'expressió naturalística que ha sobreviscut en perfecta harmonia amb una respectuosa presència humana. Unes valls on troben i busquen refugi multitud d'espècies de flora i fauna, algunes en perill d'extinció.

L'embassament d'Itoiz és un clar exemple de la política desenvolupista què estan duent a termini les diferents administracions, materialitzades en la construcció de grans infraestructures que amenacen l'equilibri natural i n'estan contribuint a la desaparició. En aquest sentit, apostem per una revisió i replantejament de la filosofia i obres hidràuliques previstes en el Pla Hidrològic Nacional.

VALÈNCIA: Comissió Jurídica: reunió:dimarts, al local, 7'30 hores Comissió d'Educació Ambiental: reunió:dimarts, al local, de 7'30 a 9'30 de la nit València en Bici: reunió:dimarts, al local, de 9 a 11 de la nit Comissió de Residus: reunió:dilluns (quinzenal), al local, de 7'30 a 9 de la nit Comissió de Territori: reunió:dimecres, al local, de 8 a 10 de la nit (de tots els Grups de Treball) a) Grup de Treball de Cacera i Espècies b) Grup de Treball d'Aigües c) Grup de Treball d'Espais Naturals Comissió d'Energia: reunió:dijous, al local, de 8'45 a 10 h.

Comissióde "Vianants": reunió:quinzenal contacte: a través del permanent GESTORA reunió:dilluns, a La Casa Verda, de 9'30 a 11 '30 de la nit

Bosc de faigs a Irati Pel present document, els sotasignants, volem denunciar la situació en què es troba el projecte de l'embassament d'Itoiz a la Comunitat Fora! de Navarra, actualment en execució, i manifestem la nostra oposició a aquesta obra hidràulica per considerar que està desprovista de justificació, ipersuposarla definitiva desaparició d'un vast territori que, per la seua especial situació geogràfica, és singularment ric en varietats faunístiques i botàniques.

Amb la construcció del pantà, una extensa part de la Vall del Riu Irati (riu escènic navarrès en què es pretén assentar i alçar el pantà d'Itoiz) i diversos nuclis de població i multituds d'espècies de flora i fauna protegides, desapareixerien definitivament. És en aquest context que demanem un actuació seriosa en la qual l'aprofitament dels recursos no estiga renyit amb la protecció del medi ambient. I, per això, sol·licitem la paralització definitiva de les obres del pantà d'Itoiz, com a primera mesura per aconseguir aquell propòsit.

Amb la nostra signatura i suport volem deixar ben clar que entenem que Itoiz no ha de ser un nou Riaho, símbol de la irracionalitat i irresponsabilitat dels nostres governants, i ens unim amb fermesa a l'oposició unitària que treballa en contra de la construcció d'aquest projecte hidràulic.

Signen: Ecologia Política, Ecologia y Sociedad, Ecosistemas, Gaia, Revista de Greenpeace, Integral, Bizia, Cuadernos de Ecologia, Natura, Panda, Quercus i la Casa Verda

MANIFESTS

Manifest de les revistes ecologistes en defensa del lliure accés a la informació ambiental

El Camp de Morvedre Sant Josep, 11 46520 Port de Sagunt

La Ribera Pastora, 2 baix 46600 Alzira

l'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix (Tf. i fax 96/391 78 64)

La Safor La Casa Verda Sant Benet, 32 46760 Tavernes de la Valldigna

Redacció Carles Belda, Jordi Bigas, Francesc Hernàndez, Carme López, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva

Maauetació Juanjo Villanueva

Col. laboradors grafies Manolo Roldàn, Conxa Merino

Els articles que apareixen signats són responsabilitat dels col·laboradors del Butlletí que els signen. Per tant, no responen obligatòriament a les opinions del conjunt d'Acció Ecologista Agró com a organització Dipòsit legal: 1692- 1985

El lliure accés a la informació sobre el medi ambient és un dret de tots els ciutadans/nes reconegut per una directiva de la Unió Europea. El moviment ecologista i ciutadà reivindica que es respecte i s'aplique i que no passe com ara, quan aquesta Directiva és vulnerada repetidament per les diferents Administracions.

Els diputats verds en el Parlament Europeu criticaren al seu dia la Directiva sobre llibertat d'accés a la informació en matèria ambiental, a causa de les restriccions que introduïa en l'exercici d'aquest dret.

No obstant, els ecologistes en saludaren l'aprovació ja que, en principi, permetia l'accés a informacions que, fins ara, estaven vedades.

La Directiva exclou de l'obligació d'informar per part de les Administracions en els casos següents: 1.- Per respectar la confidencialitat de les deliberacions en al cas de les relacions internacionals, la defensa nacional, etc.

2.- Per garantir la seguretat pública.

3.- Els assumptes sota investigació judicial.

4.- Els secrets comercials i industrials.

5.- La confidencialitat de dades i expedients personals.

6.- Les dades proporcionades per un tercer sense que estiga obligat a facilitar-les.

7.- Les dades la divulgació de les quals pogués perjudicar el medi ambient.

L'Estat espanyol hauria d'haver desenvolupat les disposicions legals que garanteixen el compliment de la Directiva abans del 31 de desembre de 1992. Les nostres autoritats, però, no han complit aquesta obligació i, a més a més, han tractat d'enganyar les autoritats comunitàries informant-les que havien transposat la Directiva a través de la Llei 30/92 de Procediment Administratiu, cosa que no és certa de cap de les maneres. Al mateix temps, elaboraren un avantprojecte de llei que restringeix l'accés

a la informació ambiental recollit en l'esmentada Directiva i que, per altra banda, dorm el somni dels justos.

D'acord amb el dret comunitari, davant l'incompliment per un estat de les seues obligacions de transposar una directiva, és possible exigir-ne l'aplicació directa, sempre que aquesta estabiesca de manera fefaent un dret per als ciutadans.

Les revistes dedicades a la informació ambiental hem acordat divulgar un formulari que permeta exercir aquest dret, possibilitant -cas que es denegue- reclamar-ne el compliment i evitar que s'impedesca l'accés a una informació completa. En el Fons de Documentació del Medi Ambient de la Casa Verda, en podreu rebre assessorament. Així mateix, s'hi ha creat un registre a on podeu enviar totes les sol.licituds d'informació denegades o no contestades, de manera que es puguen fer informes anuals sobre les vulneracions d'aquest dret.

Signen: La Casa Verda Butlletí, Ecologia Política, Ecologia y Sociedad, Ecosistemas, Gaia, Revista de Greenpeace, Natura, Panda, Quercus, Integral.

Formulari o model de sol·licitud Intenteu detallar i concretar al màxim la informació sol·licitada i la forma en què es vol accedir-hi. Heu de guardar una fotocòpia segellada de la sol·licitud.

Al Senyor... (alcalde, conseller, ministre..., a l'autoritat competent per donar aquesta informació) En/Na... (noms i cognoms), amb DNI núm amb l'adreça de...(adreça completa) a efectes de notificacions compareix, i a l'empara de la Directiva 90/313/ CE sobre llibertat d'accés a la informació en matèria de medi ambient, sol·licita informació sobre...(es pot sol·licitar també l'expedició de certificació o informes). ..., a... de .... de 199 Signat:...

Pàg. 3

ABRIL/MAIG '94

Butlletí

tablint un sistema integral de recollida selectiva dirigit atots els components potencialment reciclables.

E s combraries

3.- Potenciar les plantes de tractament.

El disseny i execució de les plantes de tractament han de ser previs a la d'abocadors.

Cal invertir en les plantes de tractament - FERVASA i altres de noves - per reduir el volume de rebuig,Aquestes plantes han d'ubicar-se dins la comarca on es genera el fem tractat, tant per motius ambientals com econòmics (estalvi en transports) La recuperació i compostatge és una necessitat ambiental irrenunciable per retornar-li a la natura els recursos extrets.

(Ve de primera pàgina)

L'origen del problema Una sèrie de factors sinèrgics ha donat lloc a un creixement exponencial en la generació de residus. L'emissió de RSU ha passat de 0'25 Kg./Habitant en 1960 a T1 Kg./ Habitant en 1993. Cap citar entre aquests factors: -El consum generalitzat de béns d'escassa durabilitat i de baix preu: s'imposa el "usar i tirar", el "compre'n un de nou" en compte de reutilitzar o reparar, etc. Solament els envasos i embalatges suposen ja el 40% del pes total dels residus domèstics.

-Una legislació desfasada, incapaç de frenar i de regular el creixement exponencial dels residus. Aquesta legislació permet, per exemple, que els costos de tractament dels envasos i embalatges siguen nuls per als fabricants, ja que es financien amb els diners públics.

-La segmentació i falta de coordinació de les Administracions públiques, que fa difícil implantar un sistema de gestió integral dels nostres residus. Així, la recollida del fem la realitzen els Ajuntaments, mentre que el seu tractament és competència d'una altra administració (C.M.H.).

L'Ajuntament de València ha aprovat un nou contracte de recollida del fem per a deu anys, sense considerar que una desitjable modificació en la gestió i tractament dels residus suposaria també alteracions en la seua recollida. El C.M.H., per la seua banda, manté obert el major abocador del

País en una clara situació d'il.legalitat. Quan s'ompli un abocador, simplement se'n busca un altre. Mentrestant, el fem va creixent.

A la segmentació i descoordinació administrativa s'afegeix la inexistent inspecció ambiental, que permet l'actual situació de descontrol o "barra lliure".

de gestió dels residus urbans.

Fins que no es reduesca el volume del fem en l'Horta no podrem resoldre els conflictes respecte a la ubicació de possibles abocadors. La dificultat de trobar terrenys amplis en zones adequades i geològicament idònies s'afegeix a la mala gestió que fins ara ha practicat l'Administració, complicant l'alternativadel macroabocador.

La situació actual: la recerca desesperada d'un abocador

El macro-abocador no és la solució

El C.M.H. coneix des de fa quatre anys els greus problemes de l'abocador actual (Basseta Blanca). Tanmateix manté, al preu de 532'7 Milions/Any , un suculent contracte per acumular fems des de 1984, a un ritme de 350.000 Tm/ Any. Si fem comptes podem comprovar com Basseta Blanca és, sens dubte, la muntanya artificial més cara del País Valencià.

L'única solució fins ara esbrinada és el projecte d'un macroabocador únic per a la comarca de l'Horta, amb la qual cosa es repetiria, en tan sols deu anys, la situació actual.

No s'inverteix en l'antiquada planta de tractament de fem de FERVASA per reduir el rebuig.

No es promou el que el sentit comú indica: la recollida selectiva en origen com a sistema idoni

Als pressupostos de 1993 del C.M.H.el cost d'abocament en Basseta Blanca és un 16% inferior al de la planta de tractament de FERVASA, (sense quantificar, per suposat, els costos ambientals.) Si considerem, tanmateix, que el cost de l'abocament de residus ha d'incloure la totalitat dels costos, els econòmics i els ambientals,el cost de restauració de l'abocador de Basseta (segellament, impermeabilització del sòl, restauració del paisatge...), evidencia que serien més barats els costos de tractament que els d'abocament. En qualsevol cas, les inversions rentables cal buscar-les en les polítiques de minimització de residus i en noves plantes de tractament, és a dir, implantant un sistema integral de recollida selectiva. El residu més

barat és aquell que no existeix, i sobretot és el que menys impacta

La solució Per la importància del seu impacte i pel cost econòmic que comporten, els residus han de tindré una importància social que avui no tenen. L'Administració es mostra incapaç de solucionar el problema, i justifica la seua incapacitat en les reiterades negatives de l'ecologisme: "No a la incineradora", No a l'abocador".

Cinc propostes per superar la crisi: 1.- Minimitzar.

Reduir la quantitat dels nostres residus és el més barat i menys contaminant, i el punt de partida de qualsevol alternativa al greu problema actual.

S'ha d'acabar amb l'actual facilitat d'abocament "lliure" amb una adequada inspecció.S'han d'establir preus públics dissuasoris per a tot tipus de residus, i fomentar el reciclatge. Cal establir una legislació que frene el creixement dels residus. El desenvolupament de campanyes d'educació ambiental contribueix també a la minimització del fem.

2.- Recollida Selectiva.

La classificació en origen i el seu tractament per separat és l'única possibilitat de solució racional del problema.

Els costos de restauració dels abocadors és un indicador clar de l'esgotament del model actual de gestió dels residus sòlids urbans, de la necessitat de superar-lo es-

4.- No als macro-abocadors.

Al sistema de gestió que proposem des de l'ecologisme l'abocador ha de ser l'últim graó del procés. Els abocadors han de ser: ambientalment segurs, dissenyats en funció de les necessitats de l'àrea on s'ubiquen i condicionats sempre a la implantació prèvia de la recollida selectiva.

Amb l'actual estat dels abocadors, les crides a la solidaritat entre els pobles i les comarques sonen a demagògia, que no logra oculta la incapacitat de l'Administració per donar una veritable solució al problema. La desafortunada ubicació dels abocadors, el seu incorrecte funcionament, i l'absència d'una política de recuperació i minimització de residus, són factors que incideixen negativament a l'hora de buscar nous sòls.Aquesta situació solament es pot resoldre corregint l'actual política de les administra-

cions gestores i establint un marc conjunt d'actuació com el que proposem. La filosofia bàsica de la gestió dels nostres residus ha de ser la seua minimització, la seua separació en origen i el tractament de tots els components reciclables. Si el tractament és bo, el rebuig resultant tindrà poc volum, reduint els costos d'abocamant i, sobretot, el seu impacte ambiental.

5.- Un nou marc legislatiu.

Cal una nova legislació que penalitze els béns de consum d'escassa durabilitat, que trasllade el cost de recuperació d'envasos i embalatges als seus productors, que prohibesca la fabricació de productes que generen residus no recuperables -producció neta- que, en suma, frene el consumisme i el malbaratament dels recursos naturals i, donada la magnitud del problema, establesca un nou marc jurídic per tal d'aturar l'insensat creixement actual dels residus sòlids urbans.

València, abril de 1994

La Casa

ABRIL/MAIG '94

Pàg. 4

Verda

Endesa: olor a sofre cremat L'economia de les comarques afectades pateix greus dificultats

Fulles de carrasca afectades per la contaminació (Ve de primera pàgina) sentarà a

l'acusació pública en el judici oral. En conseqüència, un altre representant del ministeri Fiscal haurà d'estudiar més de dotze mil folis, ens els qual es troben nombrosíssimes informes tècnics, molts d'ells parcialment contradictoris i de dificultosa comprensió per a un profà. Aquest estudi haurà de realitzar-lo en un termini breu de temps, compaginant-lo amb la seua tasca habitual i sense haver pres part en cap de les declaracions prèvies ni haver intervingut en la formació de les proves que durant la fase instructora han pogut arreplegar-

se. En principi, ni tan sols ha de conèixer directament les zones afectades ni la realitat física de la destrucció ocorreguda.

2 - Amb l'obligatorietat per als lletrats de les acusacions populars de col.legiar-se en el Col·legi d'Advocats de Terol, afegida a la llunyania d'Alcaniz dels llocs on desenvolupen normalment la seua tasca professional, es dificulta greument, per raons econòmiques i de tot índole, la seua'funció. Aquest fet, a pesar d'existir acusació pública, té importància, atès que el Fiscal no inclou entre els acusats a Feliciano Fuster, president d'Endesa (Recordeu l'afer de la intervenció del Fiscal

General de l'Estat tal i com també es comenta més endavant).

3.-La declaració d'incompetència territorial que el Tribunal Suprem ha realitzat respecte del Jutjat de Vinaròs ha motivat que la defensa, amb evident interès oportunista i sota el pretext d'un garantisme entès de manera interessada, sol.licite la nul·litat de totes les actuacions practicades fins ara des de la presentació de la querella, és a dir, des de 1989.

Aquesta última conseqüència del canvi de jurisdicció és, amb molt, la que revesteix una major transcendència, tal i com es veurà.

El delicte ecològic, regulat des d'un punt de vista tècnico-jurídic de manera molt deficient, consisteix a realitzar vessaments o emissions, directament o indirecta, en l'atmosfera, el sòl o les aigües, amb risc per a la salut de les persones o que puguen perjudicar greument les condicions de la vida animal, boscos, espais naturals o plantacions útils. A més, n'és requisit imprescindible que les emissions o abocaments es realitzen contravenint Lleis o Reglaments protectors del medi ambient. Es tracta, en conseqüència, d'una de les normes penals anomenades" en blanc", ja que perquè el tipus delictiu arribe a termini, cal la infracció d'una altra norma, determinada de manera poc precisa, i aliena al codi Penal. Així es recull en l'article 347 bis del Codi Penal, a partir de l'any 1983. Per tant, les conductes delictives anteriors a aquesta data queden impunes per no ser constitutives de delicte en el moment de realitzar-se.

Superant els límits La central tèrmica d'Andorra, propietat d'Endesa, es posa en funcionament -per cert, sense les preceptives autoritzacions- l'any 1979, i comença a cremar carbó de baixa qualitat que més residus contaminants produeix. El nivell

d'emissió

(gasos)

i

d'inmissió (partícules en suspensió) és, des d'un bon començament, molt superior a l'autoritzat per les normes medioambientals franquistes i així ve consignat pel propi personal de la Central, amb la més absoluta barra, en el llibreregistre que es duia a l'efecte. Tot això amb el coneixement del Consell d'Administració d'Endesa i del seu president, segons consta a les actes de les sessions de l'esmentat Consell i que obren en els Actes del procés. Les anotacions d'emissions molt per dalt dels límits permesos continuen fins al moment de la presentació de la querella, moment en què no cessen les emissions excessives, segons es desprèn de les medicions fetes per la Guàrdia Civil i el Fiscal, però sí es deixa

d'utilitzar el llibre-registre malgrat ser obligatori. Sens dubte, es deixa de ressenyar-hi les medicions amb la finalitat de no continuar facilitant proves dels delictes comesos.

De Fiscal General a defensor del presumpte culpable Arribats a un moment de la instrucció, quan les proves que s'anaven acumulant evidenciaven cada vegada més la realitat de les imputacions realitzades, intervé en el cas la Fiscalia General de l'Estat representada en aquell moment per Leopoldo Torres. Cal recordar ací que, estatutàriament, el Fiscal General de l'Estat es troba a les ordres directes del Govern. I si aquest recordatori és pertinent és perquè la intervenció del Fiscal General de l'Estat en l'assumpte és, com a mínim, peculiar i certament incomprensible. El Fiscal General ordena al Fiscal encarregat del cas que no acuse a Feliciano Fuster, president d'Endesa. Per prendre aquesta decisió es reuneix la Junta de Fiscals del Tribunal Suprem que informa en contra de la decisió de Leopoldo Torres per 13 vots contra 2 -inclòs el del propi senyor Torres- i que considera una aberració jurídica no acusar el senyor Fuster. Malgrat tot, s'ordena al Fiscal encarregat del

cas no presentar càrrecs contra ell, cosa que, evidentment, ha d'acatar, atès que els fiscals, a diferència dels jutges, no són independents i s'organitzen jeràrquicament.

Un intocable Cal preguntar-se el per què d'aquesta decisió duta a termini contra vent i marea. Convé conèixer que Feliciano Fuster es va fer càrrec de la presidència d'Endesa, com a persona propera a l'anterior equip econòmic (Carlos Solchaga i Mariano Rubio, entre d'altres) quan l'empresa es trobava amb importants dificultats, sanejantla en un termini molt breu, gestionant-la amb gran eficàcia i convertint-la en una empresa que dóna importants beneficis i que ha estat anomenada la "joia de la corona" dins de l'Instituto Nacional de Indústria.

El nom del senyor Fuster fins i tot va aparèixer com a ministrable en la formació de l'actual (en el moment d'escriure aquestes ratlles la cosa està moguda) gabinet. L'atac a Endesa i al seu president resultava, per tant, molt incòmode per al Govern.

Un Decret fet a mida Quasi al mateix temps que s'impedeix l'acusació a Feliciano Fuster es produeix una curiosa coincidència. Una vegada que en cercles governamentals es coneixen, via Fiscal General de l'Estat, les entreteles i detalls tècnics en què el Fiscal encarregat del cas fonamentarà l'acusació, el Govern dicta el Reial Decret 646/91 de 22 d'abril pel qual s'"estableixen noves normes sobre limitació a les emissions a l'atmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans instal·lacions de combustió" i que en la seua Disposició Transitòria Primera permet que les centrals tèrmiques com la d'Andorra emeten a uns nivell d'agents contaminants molt superiors als autoritzats fins aqueix moment i, per tant, legitimen els que Endesa realitza. El Decret, amb rang exclusivament reglamentari, no

Butlletí sols contravé la normativa europea en la matèria sinó que també ho fa respecte de les lleis estatals, la qual cosa origina la paradoxa que la normativa actual és, amb molta diferència, molt més permissiva en aquest punt que l'elaborada sota el franquisme. Amb tota lògica, des del principi, el batejaren com a Decret Endesa, ja que allò que s'hi exposa oficialment és per traure'n els colors: adaptar la legislació espanyola a les Directives europees que tendeixen a reduir la contaminació ambiental.

Curiosa manera de reduir la contaminació quan s'autoritza un augment dels nivells superiors d'emissió dels contaminants.

Així les coses, -i sense perjudici que el Decret esmentat poguera esdevenir nul per manifesta il·legalitat- l'únic pe-

ríode en què pot acusarse de delicte és el comprés mentre l'any 1983 (data en què s'introdueix en el Codi Penal el delicte ecològic) i l"any 1991 (data del famós Decret). Per tant, si el canvi de legislació duguera aparellada la nul·litat de totes les actuacions -cosa que ja

ABRIL/MAIG '94 dada: quan la central va entrar en funcionament, ho va fer de manera il·legal, per la qual cosa va ser sancionada... amb 150.000 pta. de multa! Elfuncionari responsable, per raons que desconeixem, al poc temps fou adscrit a un destí diferent en una altra Comunitat Autònoma. Potser siga una altra coincidència, però la pudor a sofre cremat continua en l'ambient.

La Publicitat Mentrestant, Endesa no està parada. Coincidint amb els moments més àlgids del procés ha llançat diverses campanyes publicitàries tractantde lligar la seua imatge a la de la defensa del medi ambient i dels espais naturals. Cal preguntar-se el per què d'aquestes campanyes d'elevats costos en una empresa que no dirigeix els seu producte al consumidor final. A l'assumpte no li manca importància ja que Endesa és una empresa pública. La seua particular defensa, a través de campanyes d'imatge que presenten la companyia com el contrari del que és realment, la paguem entre tots.

La defensa d'Endesa fora de l'àmbit judicial no es limita només a la publicitat injustifica-

da. D'altra banda, ve fomentant-se l'enfrontament entre Comunitats Autònomes. En ocasions s'han presentat els fets com un intent dels rics (els valencians) de protegir "uns quants pins" a costa dels llocs de treball dels pobres (els aragonesos).

Aquest plantejament ha merescut el suport delí comitè d'empresa. Res més lluny de la realitat: I a magn itud

està intentant-se per les defen-

ses- ens trobaríem amb unes medicions irrepetibles que serien destruïdes i no admeses com a prova; és a dir, davant d'un altre cas Naseiro, però amb la diferència que, aquesta vegada, la impossibilitat d'obtenir noves proves de la comissió d'un delicte vindria afavorida pel Govern a través d'un Decret.

I és que Endesa és oficialment intocable. Com mostra una

Pàg. 5

dels danys justificaria qualsevol mesura que n'evitara la continuació, amb independència de les conseqüències. Cal anar-se acostumant a que la viabilitat, mesurada per la diferència entre els ingressos per vendes i els costos de producció, no és real si no s'hi inclou en aquests últims el cost de depuració de residus, tal i com s'hi inclou les despeses de mesures de seguretat e higiene en el treball. No es pot defen-

Els carrascars de Morella: vegetació afectada

sar el pa per avui i la fam per a demà, tal i com suposa una producció tinga com a base la destrucció de l'entorn.

Endesa és rendible... doncs que no contamine Afortunadament, el cas Endesa no comporta la disjuntiva entre medi ambient i llocs de treball, i sols des d'una intenció intoxicadora i interessada o des d'una beneiteria extrema, pot entendre's així. Endesa és l'empresa més rendible de L'INI, el seu benefici net de passat exercici va superar els cent mil milions de pessetes.

L'adopció de mitjans eficaços de desulfuració que reduesquen les emissions en un 95% (mitjans que existeixen des de fa temps en el mercat), tot i ser un inversió important, està a l'abast de l'empresa sense que aquesta patesca un menyscabament pressupostari ni els llocs de treball correguen cap perill.

Tampoc no és real l'enfrontament entre Comunitats Autònomes. Cal recordar que existeixen també municipis turolencs amb danys importants a les masses boscoses i que els espais naturals no entenen de fronteres polítiques i són patrimoni de tots. Els grups ecologistes de tot l'Estat espanyol s'uniren en defensa del "Carïón de Ahisclo" al Pirineu -avui integrat en el Parc d'Ordesa- quan s'hi volgué construir un pantà.

L'erradicació de la contaminació a les comarques dels Ports i els Maestrats és una empresa comuna. Tant és així que la Coordinadora d'Organitzacions de Defensa Ambiental (CODA) s'hi ha personat també com a acusació popular.

Les últimes maniobres Per últim, cal fer una petita reflexió al voltant dels dos nous fronts oberts per la defensa: la nul·litat d'actuacions sol·licitada pretén dur el judici a un atzucac en què les proves hagen estat destruïdes sense possibilitat d'obtenir-ne de noves. Aques-

ta actitud és, sens dubte, legal.

Però, malauradament, la legalitat i la justícia no sempre van de la mà. Si finalment aquesta argúcia processal dóna el resultat buscat caldrà arribar a dues conclusions inevitables:

vergonyant causada perunafalta de proves buscada deliberadament. Si no és així, per què ha buscat Endesa un intent de solució negociada amb els Ajuntaments afectats, sempre a condició que no aparega com a culpable. No sembla raonable realitzar quantioses inversions a la zona afectada, allunyada del seu entorn immediat, amb diners d'una empresa pública, si no és responsable del desastre que s'hi pateix. Caldrà, en qualsevol cas, estar atents al contingut del pacte si se arriba a produir. Haurem de vigilar si les inversions aniran destinades a plans de reforestació, de descontaminació de sòls i de reducció d'emissions de la central o, pel contraris, consistiran en un regal electoral de reis als alcaldes de la zona en forma de poliesportius, millora de carreteres, etc. a canvi del silenci dels afectats i d'una patent de cors per seguir eliminant a un ritme vertiginós la major massa forestal que resta al País Valencià.

La resposta, a la llum de l'actitud sostinguda per Endesa, fins ara, és, com a mínim, dubtosa.

1.- L'actual procediment penal espanyol no serveix per als seus veritables objectius: l'averiguació dels fets i càstig dels culpables. Tan sols és eficaç en la persecució del petit delinqüent sense grans recursos econòmics i deixa impunes als grans delinqüents, els anomenats "de coll blanc".

Les garanties constitucionals han d'observar-se en tot cas; això, però, no implica necessàriament que es puga torpedinar -fins a fer-la ineficaçla fase instructora. En altres països de gran tradició jurídica, el control del respecte als drets fonamentals dels acusats es fa, al final, mitjançant la Sentència, amb la qual cosa, sens menyscabament de les garanties processal, s'aconsegueix que els procediments no duren una dècada sense que s'arribe a celebrar el judici. Ací, no obstant, consentim alegrement aquestes situacions en detriment de la justícia material i amb un constant desprestigi de les institucions.

2 - Qui es defèn mitjançant argúcies processals, encara que siguen tècnicament i legalment impecables, no desitja que el Tribunal entre a conèixer el fons de l'assumpte. Qui no desitja que el Tribunal entre a fons és conscient de la seua culpabilitat. No és possible raonar d'una altra manera, ja que qui pot demostrar la seua innocència no es conforma amb Primer fullet publicat una absolució

per Agró -estiu de 1986sobre el cas Endesa

Pàg. 6

ABRIL/MAIG "94

La Societat d'Amicsde la Serra d'Espadà La societat d'Amics de la Serra d'Espadà va nàixer amb el desig comú d'un grup de persones i entitats, locals i comarcals, que portaven anys treballant en la protecció de la natura de la Serra d'Espadà. La Societat es va legalitzar el juny de 1992 com a hereva d'una coordinadora comarcal que agrupava alhora diverses associacions culturals i que tenia com a objectiu prioritari: "Canalitzar els esforços i aspiracions de totes les persones, entitats i grups socials interessats en la protecció, promoció i conservació del medi ambient en la zona de la Serra d'Espadà".

Actualment comptem amb 150 socis però estem en fase creixent pel que fa al nombre d'afiliats; la nostra activitat és bastant extensa i' laboriosa.

Pel que fa a l'organització, la Societat consta d'un Consell de Síndics que es reuneix mensualment i l'assemblea general. També

Extracció de suro a la tardor estan les comissions que s'encarreguen de tasques específiques, com ara la Comissió de Règim Intern que s'ocupa de l'economia i burocràcia, de vegades tan ingrata però necessària en tota organització que aspira a un nivell d'eficiència acceptable. La Comissió de denúncies té com a objectiu posar en coneixement de les autoritats i de l'opinió pública tots els actes presumptuosament delictius, una tasca imprescindible per mantenir la integritat de la Serra. La Comissió de Residus elabora plans de recollida selectiva de fem urbà, tot i esperant que un dia les autoritats

adopten aquest sistema, encara que siga de forma experimental, en alguna població de la zona. La

Comissió

d'Educació Am-

biental, s'encarrega de fer nombroses sessions d'audiovisuals, dies de l'arbre, excursions amb escolars, etc, tot amb la finalitat de facilitar el coneixement de l'entorn. La Comissió de l'Aplec es reponsabilitza de l'organització d'aquests actes tant importants per a la nostra Societat.

Els quals sempre tenen un caire festiu, reivindicatiu, reflexiu i didàctic. La Comissió de Senderisme es dedica a la recuperació de les sendes de la Serra i a la

La pràctica de l'excursionisme. Pensem que és de gran importància per a tots el GR, ja recuperat, que va des de La Vilavella fins a Montanejos, i molts altres PRs també acabats o en fase de recuperació.

Tenim altres comissions, com són la de Publicacions, Conservació del Patrimoni Arquitectònic, Relacions Institucionals, Premsa, Turisme Rural, Voluntaris contra el Foc, entre d'altres.

De moment pensem que la SASE ha fet una feina important dins de la Serra; com a mostra podíem assenyalar la tasca duta a terme aquest estiu pel Grup de Voluntaris Contra el Foc. S'ha fet una vigilància de prevenció contra incendis d'unes 1.000 hores de durada amb la participació de gairebé 100 voluntaris, i , tot això de franc per a l'Admi-nistració. El resultat és que enguany l'Espadà ha estat més vigilat que altres zones per la suma de la nostra modesta participació a la de Medi Ambient.

Pot ser casu-alitat, però també és possible que s'hagen evitat els grans incendis per causa del major con-trol.De cara al futur els nostres projectes, bastants en fase de realització imminent, són: crear la Fundació Serra Espadà,

Verda la realització d'un sender botànic, acabar l'Exposició "Serra Espadà", l'elaboració d'un Pla contra Incendis per al proper any, convocar unes Jornades d'Estudi de la Serra, col·laborar en plan's d'ordenació urbana d'alguns municipis, etc. En definitiva, el nostre objectiu és aconseguir que cada dia aquest espai siga més verd, més habitable i més restrictiu per a tota mena d'especuladors.

JOSEP

HERRERO

Síndic Major de la Societat d'Amics de la Serra d'Espadà

Bosc de sureres a Eslida

Oliva-Nova Golf Els perills per a la zona de la marjal de PegoOliva de la construcció de camps de golf

gespa en aqueixa extensió de terreny suposa el subministrament d'aigua d'uns 1500 m3/dia. Tant si l'aigua s'extrau de l'aqüífer com si s'obté de la marjal, el problema és el malbaratament d'un bé escàs, que aviat caldrà racionar. Pensem que els casos de Dénia i Xàbia, a la Marina Alta no estan tan lluny.

D'altra banda, si la marjal es declara

Paratge Natu-

Vista de la marjal La zona que ha estat triada per a edificar Oliva-Nova i construir un camp de golf és una de les més representatives dels muntanyars que formen el cordó litoral de la Mediterrània. Aquestes terres aïllen la mar de la zona pantanosa que anomenem marjal i serveix de frontera entre l'ecosistema marí i el palustre. La protecció de la marjal és inseparable de la dels seus límits.

Els ecologistes sempre hem reivindicat, i així ho plantejàvem en les nostres al·legacions al pro-

jecte de Paratge Natural de la marjal Pego-Oliva, que la restinga litoral havia d'estar integrada dins de la zona protegida per garantir un bon funcaionament de la marjal i una protecció efectiva La construcció de la Urbanització Oliva-Nova és una barbaritat ecològica per al futur parc natural.

A més, la construcció del camp de golf agreujarà el problema de la contaminació dels aqüífers per nitrats i pesticides, així com laseua salinització. El manteniment de la

ral, sesuposaque nos'hadeconsentirquese'ntragani un litre.

A la zona litoral, el risc de salinització és enorme perquè és una zona on es barreja l'aigua dolça i salada, passant gradualment d'una a l'altra. En el cas d'una sobreexplotació molt intensa, l'aigua salada avança centenars de metres, fins i tot quilòmetres cap a l'interior del continent.

Un altre problema que planteja el camp de golf és l'ús d'adobs químics i pesticides en grans quantitats per evitar les plagues que pateixen els monocultius, i aquest n'és un. Els adobs químics van a parar finalment als aqüífers i degraden encara més l'aigua que bevem i a més, empitjoren el problema dels nitrats de l'aigua potable; els pesticides organoclorats i organofosforats també passen a

l'aigua i representen un greu perill per a la salut pública.

Finalment, la construcció del camp de golf representa una forta agressió per la transformació del paisatge, ja que destrueix l'estructura del sòl fins una certa profunditat, per remodelar-lo al gust del constructor. Es tracta de desfer el substrat de les plantes i l'hàbitat dels animals que hi viuen.

Fauna i flora La vegetació que es localitza en aquest ecosistema, no gens variada per la xerofilia del medi arenós i l'hal.lofílía del vent marí carregat de sal, està representada per plantes perfectament adaptades per a fixar les dunes arenoses. La vegetació és sens dubte la part més importantd'aquest ecosistema. Les espècies més representatives són les gramínies, la campaneta de mar, l'assutzena de mar, el panical marí, el lot blanc, ... Més cap a l'interior tenim una vegetació més fixadora de dunes com el barro, la safanòria de mar, el melgó marí,...

Per darrere, les dunes semifixes, molt més degradades, tenen espècies com la creueta marina, la melera, la violeta de mar i la sempreviva, entre d'altres.

Des d'un punt de vista faunístic, les dunes són lloc de nidificació preferent del piulo de mar (Charadrius alexandrínus). Certes aus migratòries segueixen rutes paral·leles a la costa i utilitzen les zones humides costaneres i els muntanyars per descansar i alimentar-se. Algunes de les espècies que es poden observar tot l'any o, almenys, uns mesos a l'any són els esplugabous, les gavines, fins i tot,

primaveres (Recurvirostra avosetta) i camallongues (Himantopus himantopus), etc.

La construcció de la Urbanització i del camp de golf Oliva-Nova suposa la destrucció irreversible del medi on viuen i nidifiquen unes espècies que, per la seua adaptació a un hàbitat de condicions hostils, són interessants des d'un punt de vista conservacionista. Per això, nosaltres ens plantegem si la política turística hade seguir aquest camí de destrucció del nostre entorn o si ens hem de plantejar, d'una vegada per totes, un canvi cap a unaturisme alternatiu més respectuós amb el medi on hem de viure.

SAMARUC-ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ La marjal de Pego-Oliva serà inclosa en el llistat de zones humides d'importància internacional en el Conveni Ramsar.

Al final aconseguirem allò que cerquem des de fa anys. Vegeu per a més aprofundiment l'estudi a què fa referència la secció "Novetats del Fons".

Butlletí

ABRIL/MAIG '94

La Serra de Mariola i el gasoducte Paterna-Callosa de Segura

FOTO:

R.

DOLÇ

I

S.HERNANDIS

AUTO a Agres

El passat 23 de febrer, el Director de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient dictà la preceptiva Declaració d'Impacte Ambiental referent al projecte del gasoducte Paterna-Callosa de Segura, que obliga l'empresa promotora (ENAGAS,SA) a presentar una nova alternativa al pas del gasoducte per Mariola.

La primera notícia oficial del possible pas del gasoducte per la Serra de Mariola la tinguérem l'estiu de 1992, quan isqué a exposició pública el Projecte de Concessió Administrativa a ENAGAS,SA per al servei públic de conducció de gas natural mitjançant el gasoducte ValènciaAlacant; conscients dels valors naturals i humans de Mariola, presentàrem una al.legació al Projecte, en la qual demanàvem un traçat alternatiu que garantirà la integritat física i biològica d'aquesta serra. A aquesta petició, presentada en temps i forma davant dels organismes oficials implicats, no se li va donar cap resposta.

Pel maig de 1993, el Ministeri d'Indústria i Energia va atorgar a Enagàs la concessió administrativa a què hem fet referència. Els anuncis pels quals se sotmetien a exposició pública els projectes d'instal.lació del gasoducte que ha d'unir Paterna amb Callosa de Segura (un projecte per al tram

que discorre per la "província" de València i un altre per al tram de la d'Alacant), amb el corresponent estudi d'impacte ambiental (EIA), es van publicar a continuació, a la primeria d'agost. En els projectes anunciats es definia el traçat principal del gasoducte, que travessava de nord a sud la serra de Mariola, entre Alfafara i l'ermita de Polop (Alcoi), per continuar després entre les serres de Biscoi i Carrascar de la Font Roja en direcció cap a Ibi. L'impacte Bàsicament aquest traçat suposava, per a iniciar les obres, l'eliminació de tota la coberta vegetal en una franja de 12 metres d'amplàría a Mariola, i 17 metres a la resta del recorregut, amb l'obertura d'una rasa d'1,6 metres de profunditat i 0,9 metres d'amplària.

A partir de l'estudi dels projectes d'instal.lació del gasoducte i del corresponent EIA, elaboràrem les al·legacions pertinents. Fonamentalment la nostra argumentació es basava en dos punts: - La singularitat de la Serra Mariola, en vies de declaració com a espai natural protegit per la Generalitat Valenciana, tal com quedava recollit a l'EIA del gasoducte, on fins i tot s'hi reflectia la delimitació del futur Paratge Natural, que quedaria travessat pel projectat gasoducte.

- El pas del gasoducte a través de la Mariola suposaria un impac-

te que el propi EIA ja qualificava de "sever", i que sembla que caldria qualificar com a "crític" en alguns punts del traçat, atesa la seua condició d'irreversibles, irrecuperables, permanents i notables que hi tindrien les actuacions previstes.

Alternatives Enteníem, per tant, que els criteris ambientals considerats en la fase de planificació -segons l'EIA- no es respectaven, ja que: 1.- El traçat travessava àrees sensibles que. són hàbitat d'espècies protegides (les serres del "nord d'Alacant", Mariola entre elles, són àrees importants per a les aus recollides en l'inventari SEO-ICBP. 2.- Es desaprofitaren clarament infraestructures existents per les valls que envolten la Mariola, com per exemple la carretera comarcal l'Alcúdia-Villena entre els termes de Bocairent i Villena 3.- No s'evitava al màxim el pas per àrees forestals d'especial qualitat ecològica, com representa la Serra Mariola en la seua integritat, així com el pas entre el Carrascar de la Font Roja i la Serra de Biscoi.

4.- Com a conseqüència dels punts anteriors, el traçat no discorria sempre per terrenys fàcilment restaurables mitjançant l'aplicació de mesures correctores.

5.- Si de cas, s'acomplia el criteri de no travessar cap espai natural protegit. Tot i això, aquest és un criteri més bé legal; un criteri autènticament ambiental seria defugir el pas per espais naturals d'especial interès ecològic, encara que no estiguen protegits legalment.

Les al·legacions Amb aquests arguments, vam presentar també tot un seguit d'al.legacions a l'EIA, ateses les greus mancances i defectes que hi vam observar i que, en síntesi, feien referència a: la descripció de la pròpia actuació i les accions derivades; l'examen d'alternatives al traçat; l'inventari ambiental; la identificació i avaluació dels impactes; les mesures protectores i correctores -tant en la fase de planificació com en la d'execució i en la de restauració del terreny- i, finalment, al programa de vigilància ambiental.

El nostre grup presentà també al·legacions al traçat de la xarxa de distribució de gas natural, eixida VS-4, que, per a conduir el gas des d'Agullent fins a Albaida, Muro, Cocentaina i Alcoi, travessarà -entre els termes d'Albaida i Muro- la se-

Pàg. 7 rra de la Cova Alta, de NO a SE, per la proximitat de l'alt dels Bolcadors. Això suposarà una nova cicatriu que s'afegirà al malmès paisatge d'aquest indret greument afectat pels impressionants talussos i terraplens de la nova carretera d'Albaida a Alcoi, i per l'existència d'una pedrera al port de muntanya mateix. Cal dir que no n'hem rebut encara cap resposta, ni tampoc no s'ha produït la preceptiva declaració d'impacte en el cas de les xarxes de distribució.

Les novetats El passat 23 de febrer el Director General de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient, dictà la preceptiva Declaració d'Impacte Ambiental referent al projecte del gasoducte Paterna-Callosa de Segura. Aquesta declara el projecte com ambientalment acceptable, tret del tram entre Alfafara i Alcoi (Serra de Mariola), així com un tram xicotet als voltants d'Elx, per tal d'evitar danys a la població de xops d'Elx (Populus euphratica). Pel que fa al tram de Mariola, s'indica que el promotor del projecte de gasoducte -ENAGAS, SA- haurà de presentar a la Conselleria una nova proposta de traçat, amb el corresponent Estudi d'Impacte Ambiental; aquesta proposta haurà de ser ambientalment acceptable, sense que produesca afeccions negatives sobre la Serra de Mariola. La Declaració d'Impacte Ambiental recull també en bona mesura moltes de les al·legacions que es van presentar a l'EIA i obliga l'empresa promotora a fer-ne ús preceptiu.

Les valoracions de la Coordinadora Una volta coneguda i examinada aquesta Declaració d'Impacte Ambiental al traçat principal de gasoducte, la Coordinadora per la Defensa de Mariola va fer pública la següent valoració, que resumim en quatre punts: 1.- Considerem un pas endavant el reconeixement que la declaració fa de l'impacte negatiu que tindria el gasoducte per a Mariola.

La declaració considera "constatada l'afecció negativa del projecte de gasoducte sobre la Serra de Mariola", per la qual cosa ENAGAS, SA haurà de presentar una nova proposat de traçat en aquest tram.

2.- Reclamem la necessitat que s'integren seriosament els criteris ambientals des de les primeres fases de planificació dels projectes.Sense aquests condicio-

naments previs els Estudis d'Impacte Ambiental es converteixen sovint en un simple tràmit burocràtic totalment limitat. Un exemple d'aquesta limitació és el de l'alternativa al traçat del gasoducte proposada per la Coordinadora per la Defensa de Mariola, que consistia en aprofitar les infraestructures existents per la Vall del Vinalopó, i que no ha estat ni tan sols considerada.

3.- Destaquem la gran preocupació que aquest tema ha generat en l'opinió pública, que s'ha traduït en una gran quantitat d'al·legacions de caràcter ambiental presentades. Cal assenyalar que la major part del contingut d'aquestes al·legacions ha estat recollit en la declaració d'Impacte Ambiental.

4.- Tot i això, cal estar alerta, ja que encara no es coneix el traçat definitiu en el tram que ha quedat en suspens.

Al fil d'aquesta darrera afirmació, volem destacar i insistir una volta més que el tema de Mariola no està en absolut tancat. En aquest sentit cal dir que continua patint diverses agressions ambientals molt greus, com les transformacions agràries del Xar i Guilella, que tot i se il·legals i estar repetidament denunciades des de l'any 91, encara no han estat paralitzades. Sembla una actitud d'incoherència total per part de la Conselleria de Medi Ambient el fet que d'una banda encarregue un Pla d'Ordenació de Recursos Naturals de Mariola, mentre que d'altra continue sobreseent denúncies d'agressions ambientals en aquesta serra.

Per acabar, volem destacar allò positiu que ens ha reportat tot aquest procés d'estudi d'un projecte d'infraestructura, estudi del seu impacte ambiental i presentació d'al.legacions. Doncs bé, hem segut capaços d'atreure amb nosaltres gran part de l'opinió pública amb arguments, de presentar al·legacions fonamentades, d'aconseguir que l'Administració ambiental les tinguera en compte i de provocar, per tant, un canvi molt significatiu dels plantejaments inicial de l'empresa constructora -pensem que per primera volta en la història d'ENAGAS, SA- pel que fa al traçat definitiu de la infraestructura, així com de la planificació dels impactes i de les mesures protectores i correctores.

Probablement encara no hem aconseguit que l'avaluació d'impacte ambiental de qualsevol projecte que es faça -amb similar nivell de valoració econòmica, social i política i amb caràcter vinculant- al mateix temps que l'estudi inicial de planificació del projecte de què es tracte; però si accentuem la nostra pressió i exigim que s'acomplesquen les consideracions ambientals, amb què tant els agrada omplir-se la boca als polítics per a després no fer res o anar a les rebaixes, presentant les oportunes al·legacions i estudis alternatius a qualsevol projecte que pugatenirun impacte sobre el medi ambient, podrem presentar resistència positiva, guanyar batalles i la complicitat de l'opinió pública, i fins i tot estar en el camí per a guanyar definitivament la guerra a favor del bon ús i la conservació dels nostres paisatges naturals i del medi ambient en general.

ABRIL/MAIG '94

Pàg. 8

La Casa

Verda

Ramon Folch i Guillén, secretari general del Consell Acadèmic de la Universitat Llatinoamericana de Ciències Medioambientals, consultor de la UNESCO, organitzador -ja fa 20 anys- de la Unitat d'Ecologia Aplicada de la Diputació de Barcelona, president durant quatre anys de la Junta de Govern de l'Hospital Clínic de Barcelona. Una de les facetes més característiques de les seues activitats és la capacitat de coordinar treballs d'ampli abast. Ja ho va fer en "Natura, ús o abús" Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans, fet per la Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, obra predecessora de la monumental Història Natural dels Països Catalans. També ha coordinat projectes com la sèrie per a televisió Mediterrània. Actualment està ultimant Biosfera una obra en deu volums editada per la Fundació Enciclopèdia Catalana que també serà traduïda i editada en anglès... Un faener a qui li condeix.

L'antítesi dels que practiquen el vell ofici de mirar-se el melic. La radicalitat feta una força de la natura.

Entrevista a Ramon Folch i Guillén Pregunta: Què ha canviat en el nostre àmbit geogràfic des de "Natura ús o abús"?

Resposta: Han canviat, jo crec, dues coses, uria en el terreny pròpiament naturalístic i una altra en el terreny social i polític.

Els problemes profunds de tipus ecològic continuen essent els mateixos, en canvi, hi ha hagut moltes qüestions de teràpia superficial que no han estat malament, encara que no són suficient: s'han construït depuradores, s'han fet declaracions de parcs naturals, etc. Però les coses de fons, els mecanismes socials profunds, no trobo que hagen canviat encara.

En aquest sentit no voldria ser pas pessimista, hi ha coses que han millorat molt indiscutiblement, és molt millor estar com estem ara que no estar sota Franco... Però, en canvi, hi ha hagut alguns aspectes que no han millorat, per exemple s'ha consolidat una mena de desconnexió entre el País Valencià i Catalunya que em posa molt neguitós, és a dir que, possiblement, hi havia més vinculació 15 anys enrere que no pas ara.

Quan dic que a nivell de profunditat no veig que hi hagi grans canvis, vull dir que no hi ha tants com a mi m'agradaria, però és Indiscutible que hi ha molts fenòmens que permeten suposar que s'hi van produint. El mateix moviment ecologista - tot i que continua sent una olla- té unes dimensions i una capacitat que ni remotament ens podíem sospitar que tindria. És a dir, ara mateix, quan hem començat a parlar, m'han preguntat si aniré a una reunió de DEPANA, per contra a l'hora que es publica el llibre blanc, 1976 , DEPANA ni existeix, va ser aquell mateix any que es va fundar. Ara, no solament existeix, sinó que s'ha convertit en una entitat d'entitats, està fent un procés de federació amb totes les dificultats que vulguis, però que comença a ser una cosa d'una certa importància.

Cteus que l'ecologisme és una nova moral per al canvi de segle, potser l'única que podria fer realitat un món més just en un planeta habitable?

Penso que hem de ser conscients que, si per ecologisme entenem no una lluita momentània per a la pre-

"Som molt més perjudicials per al medi ambient, aquest 20 % de la humanitat -els països desenvolupats- aquests 600 milions de persones, que no pas els altres 4.000 i escaig" servació d'una espècie o d'un racó, sinó un canvi en les concepcions i les relacions dels humans amb l'entorn natural i dels humans entre ells (jo entenc això per ecologisme), aleshores parlem d'un canvi de mentalitat tan gran que és molt difícil pensar que el puguem introduir en la majoria de les persones.

En canvi, sí que podem esperar, o creure, que les noves generacions poden adoptar una manera diferent de pensar. No és transferir al futur el que no puguem resoldre en el present. És aprendre de la història: la major part de les coses que actualment acceptem no eren acceptades generalitzadament 70, 80, 100 o 200 anys enrere. Agafeu el cas de la condició femenina, és diametralment oposada, no? això és així perquè la nostra societat la integrem nosaltres i no els nostres avis.

En aquest mes d'octubre jo m'he dirigit personalment a través de col·loquis, vull dir no a través de la ràdio, que també ho he fet, sinó directament a quasi 2.000 o 2500 persones que han vingut expressament a discutir, dels quals no en conexia pràcticament a cap. Això és un canvi sensible i, en aquest sentit, penso que hi passarà alguna cosa a 10-15 anys vista; i així ho espero perquè, si no passa, començaré a patir.

rreré 100 m, demà 100 més... Un corredor de fons ha de mesurar forces. L'ecologisme ha confós aquesta marató amb una esprintada de 200 m.; Un moment! que la meta és a 45 Km. d'aquí, desenganya't, la resta són petites victòries aparents.

D'acord amb aquest famós eslògan de "pensar globalment i actuar localment" les coses en termes històrics han anat a l'inrevés, és a dir: és a base d'actuar localment que hem acabat pensant globalment. En el meu cas, i ho reconec com la meua petita història personal concreta, quan l'any 70-71 vaig començar a introduir-me en aquest món, no em preocupava ni remotament dels problemes demogràfics del món; de l'efecte hivernacle, certament, ni es parlava, però és que,

a més a més, no hauria ni sospitat que se'n pogués parlar, i la devastació amazònica, posem per cas, no sabia ni de què anava. En canvi, em semblava transcendentalíssim tot el que deia el Llibre Blanc.

Ara, ja sabem que hi ha grans problemes planetaris: alguns, que són disfuncions còsmiques, com ara un increment de l'efectè hivernacle per sobre del nivell tolerable; d'altres, que tot i ser disfuncions locals, tenen caràcter molt generalitzat, com és la devastació del bosc tropical, que acaben tenint també per la seua magnitud conseqüències planetàries; i d'altres, que són disfuncions internes de la nostra espècie amb conseqüències greus per a la nostra economia específica, però també amb repercussions serioses per a

Perquè... els culpables no sempre estan tan clars...

Aquesta dèria judeo-cristiana de cercar el dolent gros de la pel·lícula que, potser ho siga, per exemple la dreta, les multinacionals... però els altres són els que executen la seua perversitat, perquè més que l'estat de coses, més que la conseqüència de cap acció perversa de ningú en concret, és la suma d'algunes accions perverses i, sobretot, de moltes complicitats que no són culpables mentre no ho saps. Però que passem a ser-ho en el moment en què coneixes la situació i no actues; aleshores, som còmplices per omissió.

En l'ecologisme hi ha una frase gastada: "actuar localment, pensar globalment", en molts casos els ecologistes, mancats de pressupost i de recursos, només ens dóna per a denunciar contínuament les agressions que rep el nostre entorn immediat.

Mentrestant, els problemes globals s'agreugén exponencialment sense que es puga actuar directament. Quina podria ser l'alternativa?

Penso que hem d'entendre que estem fent una carrera de fons, i hem de tenir l'estratègia d'un corredor de fons, I el corredor de fohs no és un senyor que conserva la seva carrera com si fos la juxtaposició de petites carreres curtes d'esprint, és a dir, avui co-

l'equilibri planetari general, el boom demogràfic n'és un exemple. Ara "predico" molt en aquesta línia: sense deixar de fer actuacions locals, hem d'esmerçar la major part dels nostres esforços a transmetre aquest altre missatge.

Per una raó: perquè la primera part és purament informativa. Ara algunes persones pensen: ara ja tinc consciència de tot això, però què hi puc fer, eh?. No sé què hi pots fer tu, però, com a mínim hi ha una cosa molt important que sí que hauràs de fer, i és acceptar la reducció gradual d'aquest famós estat de benestar a mesura que entrem en una fase d'im-plementació de solucions. Posem un exemple personal i quotidià: vaig venir de Barcelona a València amb tren. Tinc cotxe? és clar que en tinc! i, quan el faig servir? quan el necessito. Però... per què he de venir de Barcelona a València amb el meu auto i consumir no sé quants litres de benzina si el tren també ve?... Tot i que he de dir que des que vaig abandonar l'auto mai no he estat més còmode, perquè vinc, llegeixo i tot això... les incomoditats s'han de contextualitzar i, llavors, és quan s'assumeixen amb tota tranquil litat i, al meu entendre, en aixòconsisteix canviar.

"Natura, ús o abús?" fou una obra de redacció col.lectiva on treballaren més de 130 professionals de la biologia, la geologia, etc. així com la quasi totalitat dels centres universitaris dels Països Catalans

La societat industrial actual es manté gràcies al transport màxim de matèries primeres que, tan sols és possible pel fet de tindré a l'abast unes fonts d'energia inesgotables i barates. A més a més, hom pretén que aquest model es pot

mantenir, o bé aconseguint processos industrials més eficients, o bé desenvolupant una font d'energia inesgotable com per exemple l'energia nuclear. Què en penses?

Crec que ens hem obsessionat massa per les fonts d'energia tot i que, efectivament, són limitades sobretot les fòssils- i no hem considerat prou un altre aspecte del problema com són les conseqüències de disposar d'una i! limitada font d'energia: en aquest moment, gairebé m'intranquil litza més que siguem capaços de dominar la fusió nuclear que no pas que no siguem capaços de dominar-la, perquè si una dosi il·limitada d'energia és posada al servei d'una utilització raonable, tot anirà molt bé; però, si aquesta dosi il·limitada d'energia l'única cosa que fa és autoritzarnos a prosseguir en aquesta "lògica", en aquesta estratègia actual, això ja és definitivament demencial.

El tercer món suposa aproximadament el 80 % de la població mundial, que a més a més pateix una gran manca d'informació i una necessitat d'aconseguir unes mínimes condicions de vida. El fet d'exportar el nostre model de desenvolupament a la resta dels països podria tenir conseqüències nefastes per al planeta. Quina podria ser l'alternativa?

Aquest famós mercat europeu són 344 milions d'habitants, això és un 5 % del món, 5,5 % de la humanitat en aquests moments i tal com van les coses aquest percentatge no farà més que disminuir. Si sumem la resta de països desenvolupats arribarem fins al 15 %, generosament a un 20 %. Aquestes grans necessitats energètiques continuen concentrant-se en aquest món desenvolupat. Àfrica representa només l'1,5 % del comerç mundial, això són dades d'economista no d'ecologista.

Nosaltres només podem aspirar a dues coses: o bé, mantenir per la força aquesta situació de desnivell, o bé hem de procedir a posar en contacte aquests dos vasos comunicants i, per tant, perquè els nivells siguen iguals només hi ha dues alternatives: o nosaltres baixem o ells pugen o -com sempre passa en física- les dues coses a l'hora. Què els altres pugin? bé, moralment ja estem disposats a aplaudir-ho, ara que nosaltres baixem, això jo no sé com aplaudir-ho.

La feina principal en aquests moments en l'ecologisme és anar fent entendre a la gent que aquesta situació que hem viscut nosaltres és un episodi curiós en la història de la humanitat que probablement no té precedents i probablement tampoc no tindrà futur, i si el té, serà per la via de la injustícia distributiva més espantosa que, per altra banda, serà intentada per determinats sectors que detenten el poder.

Quan un pobre dimoni agafa una patera i passa l'estret està arriscant la pell, perquè l'estret de Gibraltar és una tanca entre els que mengen i els que no. La CE es reuneix per establir maneres de protegir-nos de la immigració. Es pregunten el per què aquesta gent vol marxar de casa seva per vindré a casa nostra?... ah! aquesta pregunta no ens concerneix!, -diran els tecnòcrates- però clar que ens concerneix! perquè, al capdavall, no som, en molts casos, els perversos causants directes d'aquestes situacions?En tot cas, sí que som, com a mínim, els que se

Pàg. 9

ABRIL/MAIG '94

Butlletí n'aprofiten, els que s'encarreguen d'introduir els mecanismes de comerç internacional.

Com se soluciona això?

Hi ha dos temes: aquest 20 %, això convé no oblidar-ho, continua controlant i consumint recursos en quantitats superior ai 80 %, el problema no és que hi hagin 6000 milions de persones al món; al niveil de consum d'un indi hi cabin 15000 milions d'humans, el problema és si aqueixos 6000 milions d'humans visqueren com nosaltres, això sí que seria una cosa terrorífica. Som molt més perjudicials per dir-ho d'alguna manera, aquest 20 %, aquest 600 milions d'humans que no pas els altres 4000 i escaig.

El tema és de l'educació, no sé si és una bona sortida però és que jo no en sé d'altra, i n'estic tan convençut que

he anat reorientant la meua vessant professional en aquesta línia: de l'educació entesa no només com transmissió de coneixements -això en qualsevol curs de la universitat es fa- sinó l'educació entesa com a subversió de valors, com a un procés de reflexió, d'evidenciació de paradoxes i de situacions incorrectes... crec que és una de les coses més importants que es poden fer en aquest moment.

El projecte de fer una revista d'àmbit Països Catalans (Depana, Gob, Acció Ecologista Agró, amb la col·laboració d'Integral) què et sembla?

Aquesta revista té dues virtuts: una, la funcional, logística que és adquirir entre tots la massa crítica suficient per poder-la fer realment, perquè, és clar!, nosaltres som un país ben petit, que a més està fracturat, amb la qual cosa tenim petites fraccions d'una cosa mínima. Penso que unir els esforços d'ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ, del GOB, de DEPANA, e t c , d'entrada donen una base crítica inicial per poder fer un producte prou interessant que sigui capaç -no sols de satisfer litúrgicament els nostres dimonis- sinó d'interessar a un públic més ampli, per tant que no sigui el butlletí intern dels 4 guillats de sempre

sinó l'instrument de penetració en la massa social. Però, a més a més, em sembla que si ho fem, entrem en una lògica molt important, que és justament la de ser capaços d'anar sumant, integrant, vertebrant esforços, percepcions i punts de vista, cosa que per ella mateixa ja és una consecució. Per a mi la Història Natural o Biosfera han estat uns fenòmens comunicatius importants en la mesura que transmeten coneixements; d'acord, però no hem d'oblidar que han possibilitat que hi

treballaren moltes persones: uns dibuixant, els altres escrivint, etc. A més a més, està el tema de la llengua, que en aquesta ciutat és una qüestió sagnant amb aquesta colla d'indocumentats que fan més pena que irritació.

Bé, tant com pena...

Sí, ja ho entenc, jo em considere d'esquerres, per tant de cap de les maneres sóc convergent, que és l'opció que hafet la majoria del meu país, jo discrepo radicalment de moltes de les coses que fa el govern de Pujol, no l'he votat ni una sola vegada, però, evidentment no em fa vergonya que siga el president. Mentre que el senyor Lizondo i companyia tenen una pedra que esgarrifa. És tràgic. Què hi farem!

Si repassem la teua trajectòria, des de Mediterrània a Biosfera, veiem que has tractat de globalitzar i d'utilitzar tots els avanços que has pogut per fer arribar les idees a la gent: programes interactius, una sèrie de TV, fins i tot parlaves d'una filmació d'Imax...

Sí, per exemple, en el cas concret de Biosfera vaig començar per fer un projecte globalitzador. El segon volum agafa un àmbit més específic com és el Mediterrani i entra més en casuística. Doncs, no solament

el plantejament de l'obra és molt globalitzador per les relacions dels humans i de cultura en el sentit més polivalent del tema sinó que, a més a més, la mateixa presentació de! producte intenta cobrir un ventall diferenciat. De fet, abans de fer l'obra, aprofitant unes circumstàncies que jo no havia previst vaig poder fer una exposició que es deia "Estimada Terra", que es va fer a Barcelona, i després es va dur a Madrid, a Bilbao, ara anirà a Andorra, és una versió en forma d'exposició multimèdia molt espectacular amb un èxit extraordinari que em va deixar admirat, hi van passar més de mig milió de persones, amb una estada mitjana d'una hora, (54 minuts) per persona. És un sistema molt eficaç perquè, a més a més, no hi havia ni una paraula escrita. La gent es col·locava uns : auriculars, triava una : de les 4 llengües i anava escoltant en funció

dels llocs on s'anaven parant per emissors d'infrarojos: hi havia sorolls, veus, etc. tothom estava ficat allà dintre. També s'ha fet amb CD-Room i amb una sèrie de TV. Ara estem treballant amb l'IMAX que és un invent canadenc, n'hi ha a Toronto, Montreal, Vancouver, a París n'hi ha dos, a Sevilla n'hi havia durant l'exposició 3 o 4. És una cosa vertaderament emocionant, especialment i'OMNIMAX en el qual quedes totalment embolcallat per la realitat, -l'altre és més com l'escenari clàssic a la italiana-.

Crec que si, amb aquesta espectacularitat, se li posa un missatge realment pensat i estudiat té una capacitat de seducció molt considerable: ara hem fet uns acords amb la pròpia empresa IMAX, perquè són ells qui fabriquen els aparells i instal·len les sales, però després les pel·lícules les produeix qui siga, encara que ells també són productors. El nostre projecte és un acord entre IMAX com a productor i l'UNESCO i està molt avançat, s'ha fet un procés molt llarg de reflexió, perquè tens només 20 minuts i prou.

Fem un tomb pel vell tema de la relació entre els ecologistes i la política Penso que les possibilitats dels partits verds són escasses perquè

el missatge que han d'intentar transmetre és un missatge de natura profundament ètica, que està tractant de transformar la realitat més que no pas d'administrar-la; per tant són partits, amb independència del carisma que puguen tindré els seus dirigents, escassament votables: perquè no proposen tant un pla polític com un pla de regeneració moral, i això no és el terreny de la política quotidiana sinó que és un altre domini.

Saps que l'amic Víctor Navarro, va estar nomenat assessor del conseller de Medi Ambient...

Ja! com si ho estigués veient, dins de la gent d'AGRÓ hi haurà dues posicions: els més ortodoxes, per dir-ho d'àlguna manera, deuen considerar que no s'ha de fer aquesta col·laboració, és això no?, i els més heterodoxes, que per definició d'heterodox són els més creatius, deuen considerar que cal provar-ho. Si em diguessin que un militant d'AGRÓ és el conseller de Medi Ambient diria que s'està equivocant, per què?, doncs per les limitacions del funcionament; en canvi, si un militant d'AGRÓ és un corcó, un "Pepito Grillo" de la Conselleria de Medi Ambient em sembla un rol a priori interessant. En el meu cas va parlar-se molt que jo seria director general del conseller de medi ambient de la Generalitat. Ja ho vaig comentar, suposant que m'ho proposaren -cosa que no crec perquè som prou discrepants-, diria que jo sé el que vull fer jo, i essent conseller o director de medi ambient no ho podria fer; ara, el conseller de medi ambient pot comptar amb mi des d'ara mateix per aportar suggerències, idees, reflexionant sobre coses, etc.

Finalitzem amb un resum: quins són els problemes més greus que pateix la biosfera i quins són els que haurien de ser més urgentment solventats?

Ja ha sortit d'alguna manera al llarg de la conversa, però bé, des del punt de vista immediat, l'efecte hivernacle, el canvi climàtic seria greu, indiscutiblement el forat d'ozó seria un problema seriós, però això és una cosa més planetària, ja estaria per dalt de tot; ja a un nivell més immediat hi ha aquest famós problema de la demografia per un costat i del consum energètic del món desenvolupat per un altre, aquest segon problema em preocupa més, ja que el model de civilització que hem fet els occidentals està exigint uns nivells de consum energètic i de matèries primeres tan absolutament desaforats, que tots els altres en gran mesura en són problemes derivats: des d'instaurar una societat hipercompetitiva fins a l'esgotament del recursos, una concepció de la vida, del món, un paradigma de la societat industrial, que penso que acabat el seu discurs, va nàixer a final del XVII i honestament estic convençut que està morint en el segle XX, compte!: com a model de civilització, és a dir no com a realitat de poder, que açò pot durar molt de temps, i casos com Maastrich ho demostren. El que dic és que quan això ho poses com a bandera ú'enganxe, que dirien els militars, ja no s'ho creu ningú, ha deixat de ser un model intel·lectualment seductor, és per això que penso que l'ecologisme el que ha de fer és sobreviure a aquesta realitat, justament això.

Pàg. 10

ABRIL/MAIG '94

de mal funcionament (fenomen conegut com a "clavament").

El vas del reactor ha presentat d'altres problemes, a més del ja conegut i més greu de la tapa. El més recent ha consistit en l'aparició d'un porus a la junta del vas en 1993.

Com es veu, la central presenta una sèrie de deficiències que no s'arreglen "canviant uns tubets per altres", com va dir l'alcalde d'Almonacid de Zorita en unes declaracions que, com a mínim, són desafortunades i inconscients.

La seguretat en les centrals atòmiques Tancar Zorita, qüestió de seny La central atòmica "José Cabrera" és la més petita i antiga de les nou centrals espanyoles. Té una potència elèctrica de 160 Mw i un rendiment del 31%. Aquesta central va complir 25 anys de funcionament l'any passat i, com veurem a continuació, es tracta de 25 anys mal complits que l'han convertida en una antigor molt insegura i plena de xacres. L'aparició de 171 esquerdes en la tapa del vas del reactor, una peça de 2,89 metres de diàmetre, quan sols n'havien inspeccionat la meitat, va alertar l'opinió pública de l'estat en què es troba la globalitat de la central.

aquest sistema funciona utilitzant una de les penetracions de reserva, que és susceptible de veure's afectada per les esquerdes. A més a més. en desembre de 1992, s'hi va detectar una falla en una de les bombes de circulació d'aquest sistema.

Els principals elements del circuit primari de refrigeració, responsable de l'evacuació del calor del nucli del reactor, tenen diverses fallades. El pressionador, encarregat de mantenir a alta

pressió l'aigua perquè no entre en ebullició, es va veure afectat per seriosos problemes tècnics els anys 1989 i 1993. El generador de vapor, la finalitat del qual és transferir calor del circuit primari al secundari, ha presentat fenòmens de corrosió i fuites que no s'han aconseguit reparar i, en canvi, s'han instal·lat nous filtres en la xemeneia per a mantenir baixos els nivells de radiactivitat. I la bomba de circulació, element fonamental, pot presentar fenòmens

La central s'ha de tancar El tancament de la central no implicaria un cost elevat per a la xarxa elèctrica. La seua poca potència fa que siga extremadament fàcil de substituir per centrals d'un altre tipus. En concret, Zorita suposa el 0,35% de la potència instal·lada a l'Estat espanyol. Per no parlar de com seria d'avantatjós la introducció d'algunes mesures d'eficiència i estalvi energètic. De tots és sabut que és més barat estalviar energia que produir-la.

El temps estipulat per a l'amortització de la central és de 25 anys. La qual cosa significa que, cas de tancar-se ara, no caldriacap tipus de indemnització. No obstant, per a mantenir la central en funcionament durant el seu període màxim de vida, fins a l'any 2008, caldria canviar la tapa del vas, cosa que implicaria unes inversions d'uns 1.000 milions de pta. més els costos humans en dosis radioactives rebudes pel

personal encarregat del canvi i el manteniment durant al menys un any, que és el temps que tardaria a construir-se una nova tapa.

Afegits aquests costos als necessaris per a la construcció de la torre de refrigeració, tenim unes inversions desorbitades destinades a mantenir en funcionament una central atòmica que ja és una antigor i presenta un fum de problemes tècnics. Fóra molt millor destinar aquests diners a fonts d'energia amb més futur, menys perilloses i molt menys impactants sobre el medi, com ara les renovables.

Per una altra banda, si es decideix mantenir la central en funcionament, ningú no pot assegurar que, al cap d'uns anys, no tornen a aparèixer defectes que obliguen a esmerçar-hi alguns milions de pessetes més. Factors que podrien originar noves incidències serien: la possible ocultació d'informació per part d'Unión Fenosa -propietària de la central, la falta de previsió del CSN, la descoordinació entre ambdós o, senzillament, la possibilitat que es produesquen nous fenòmens, com el que hi ha aparegut ara conegut com a "rovellament intergranular sota tensió". O el que és pitjor, ningú no garanteix que en uns sistemes tan vells i plens de xacres no es produesquen anomalies que donen origen a algun accident greu, amb víctimes entre la població, que haurien de lamentar qui prenga la decisió de mantenir oberta la central.

AEDENAT

I Cofrents...

Les esquerdes detectades al reactor de la Central Nuclear "José Cabrera", a Zorita d'Almonacid (Guadalajara), han alertat de nou -justificadament- l'opinió pública sobre els riscos de generar energia elèctrica mitjançant la fissió de l'urani.

Una altra vegada, els propagandistes a sou de la indústria nuclear han hagut de difondre l'argument de l'especificitat de cadascuna de les plantes atòmiques -argument ja escoltat quan els accidents de Harrisburg, Txernòbil o Vandellòs I- per intentar deixar en letargia la protesta ciutadana. És cert que els reactors o els sistemes de contenció de la radioactivitat a Zorita i a Cofrents són diferents; la qual cosa no vol dir, ni de bon tros, que la planta d'Iberdrola a la Vall d'Aiora siga d'ambdues la més segura: tot el contrari.

Problemes tècnics: alguna cosa més que "canviar uns tubets" Zorita és una de les central de la primera generació, que es caracteritzen per estar dissenyades a principis de la dècada dels 60, abans que es produïren alguns accidents greus i tristament cèlebres, com el de Harrisburg (EEUU 1979). En ells hom va aprendre molt sobre possibles incidències i alguns d'quests ensenyaments foren incorporats al disseny de les noves centrals. En particular, els sistemes de refrigeració són vitals i, en els nous reactors, es construeix circuits primaris de refrigeració amb tres llaços. Amb això s'intenta que, cas de produir-se'n una fallida en algun, el nucli romanga refrigerat per la resta. Caldria un succés molt més greu, del tipus d'una explosió, per a invalidar simultàniament els tres llaços.

Zorita és l'única central comercial activa que posseeix un circuit primari amb un sol llaç.

Aquest perillós defecte es va intentar pal·liar instal.lant-hi un sistema d'injecció de seguretat, que aportaria aigua al nucli del reactor cas que aquest únic llaç tingués algun accident. No obstant,

La Casa Verda

Zorita Vs. Cofrents Zorita té un reactor, disseny Westinghouse, del tipus "aigua a pressió" (sigles angleses: PWR). Això vol dir que el calor generat per les reaccions de fissió nuclear al cor del reactor es transmet mitjançant un fluid aigua lleugera, sotmesa a una elevada pressió per mantenir-la en l'estat líquid-, que corre per un circuit primari. L'anomenat generador de vapor intercanvia la calor amb un segon circuit, on es produeix el vapor que mou les pales del generador elèctric. Així, tot i que produeix com a màxim 510 Mw de potència tèrmica, la central atòmica en pot generar només 160 Mw d'elèctrica. El reactor d'Iberdrola a Cofrents, per contra, té un reactor -disseny General Electric-, del tipus "aigua en ebullició" (BWR), on la mateixa aigua que bull al cor del reactor -per tant, altament radioactiva- mou les pales del generador. A més de la contaminació derivada, sorgeix un altre problema: l'anomenada línia de vapor principal ha d'abandonar la contenció del reactor, que perd així solidesa, i recórrer altres edificis de la planta, amb els perills que se'n deriven en cas de corrosió o fuites. També la desproporció entre la potència tèrmica autoritzada, 2.952 Mw, i l'elèctrica aconseguida, 994 Mw, mostra el malbaratament inherent a la generació atòmica.

Cofrents 2, Zorita 1

Foto:Carlos Segura Acció d'Aedenat en la CN de Zorita (19-3-94)

Les esquerdes detectades a Zorita estan albergades a les penetracions que les barres de control fan per la tapa del reactor. Aquestes barres, disposades entre el combustible d'urani i composades per elements que absorbeixen neutrons, quan estan introduïdes totalment impossibiliten les reaccions neutròniques; alçant-les paulatinament des de la Sala de (passa a la pàg. següent)

Butlletí Control es permet les reaccions i es genera calor al reactor. Si fallaren els sistemes, caurien pel seu pes. Doncs bé, a Cofrents aquestes barres penetren al reactor per sota, junt a un nombre preocupant de conduccions també inferiors. L'experiència de Txernòbil demostra com les fallades dels sistemes d'introducció de les barres de control poden tenir conseqüències catastròfiques.

El magatzem

Pàg. 11

ABRIL/MAIG '94

Dossier: transports radioactius

Cofrents acumula molt més urani al nucli (i també, és clar, més productes de fissió, com el plutoni): 624 elements combustibles front a 69 a Zorita; conseqüentment, les piscines de Zorita estan dissenyades per emmagatzemar 310 elements (ja n'hi ha 156), front als 3.088 que preveu Cofrents (ja n'hi ha 1.384 elements; en total unes 400 tones d'urani i productes de fissió que romandran nocius per a la vida durant quasi 800.000 anys). Al ritme de producció de residus, ambdues piscines, la de Cofrents i la de Zorita, quedaran saturades abans de l'any 2000.

Els tècnics ja estudien com incrementar la densitat d'emmagatzematge, i duplicar-la o triplicar-la. Sabem el que significa això: més risc d'una reacció descontrolada, més substàncies perilloses acumulades, més llegats nocius per a les generacions futures... També pel que fa als residus de baixa i mitjana activitat, arreplegats a embalums de 220 litres, Cofrents es desvetlla com a més perillosa. Des de la seua autorització fins el 30-VI-1993, Zorita va produir un volum de residus de baixa i mitjana activitat de 14.220 litres al mes com a mitjana; Cofrents, més del doble, 33.850 litres mensuals. El magatzem de Zorita pot albergar 12.669 embalums; el de Cofrents 20.1 00. Aquella central tenia, a30-VI-1993, 10.386 embalums; la d'Iberdrola a la Vall d'Aiora, 16.446, la que més acumulava de totes les nuclears...

I no parlem de fallades de combustible, parades no programades, irradiació de treballadors o gravetat dels accidents patits. Cofrents hi torna a "guanyar" per ample marge. Per cert que també guanya en beneficis l'empresa explotadora de la planta de Cofrents, Iberdrola, front a la propietària de Zorita, Unión Fenosa. La primera arreplegà l'any passat 89.007 milions de beneficis abans d'impostos; l'altra, 18.884.

1. La circulació de productes radioactius és sempre insegura L'11 de juliol de 1978, un camió carregat de propilè va patir un accident. L'explosió va ocasionar 180 morts i més de 600 ferits a Los Alfaques (Tarragona). Les substàncies radioactives són més perilloses encara que el propilè.

A pesar de les precaucions preses, avions de la Força Aèria, míssils i satè.litsdels Estats Units, amb material radioactiu, han patit nombrosos accidents, demostrant que no hi ha transports segurs. Un considerable nombre de col lisions produïren víctimes i contaminació radioactiva.

Una llista esfereïdora

Alarma sociahvenen els antinuclears!

Freqüentment els apologistes de la indústria nuclear ens acusen d'alarmistes. Tanmateix, els que sembren la por i l'alarma, una i altra vegada, amb la contundència de les avaries i els accidents dels reactors, són aquells que negocien amb la radioactivitat, els que ens obliguen a nosaltres i als nostres descendents a participar d'un experiment tecnològic incert, anomenat energia nuclear. En setembre de 1991 es detectaren les primeres esquerdes en un reactor PWR (Bugey-3, a França); després es trobaren a Suècia, Suïssa, Bèlgica, etc.

Han hagut de passar 30 mesos perquè el Consell de Seguretat Nuclear es preocupés del reactor de Zorita; pel que fa al reactor atòmic d'Iberdrola a la Vall de Cofrents, la posició adoptada per les autoritats és clara: la de l'estruç.

Successos greus ocorregueren pel març de 1956, quan s'enfonsà un avió B-47, que es dirigia a Florida, amb dos caps atòmics; pel gener de 1961 un bombarder B52 s'estavella, carregat amb dues bombes atòmiques de 24 megatones, mil vegades més potents que la d'Hiroshima, a Carolina del Nord; pel juny de 1962 fracassaren dos assajos amb míssils nuclears que dispersaren part de la càrrega a l'illa Johnston del Pacífic; quatre mesos després col lidia un bombarder B-52 amb un avió d'abastament KC-135, deixant caure dues bombes atòmiques de 24 megatones sobre

Kentucky; per l'abril de 1964 un satèl·lit nord-americà va escampar plutoni; pel desembre de 1965 es va enfonsar prop d'Okinawa un avió A-4E Skyhawk, del portaavions USS Ticonderoga, carregat amb una bomba atòmica; en 1968 un bombarder B-52, amb quatre bombes atòmiques, s'estavellà en acostar-se ala base de Thule a Groenlàndia i l'incendi provocà una dispersió de plutoni contaminant. Les autoritats daneses mantingueren sota secret l'accident durant 26 anys.

També molts vaixells i submarins, amb reactors o míssils atòmics, s'han enfonsat, tant de la flota americana com de la soviètica. En 1959, la marina nord-americana va enfonsar a l'Atlàntic els elements del reactor del submarí USS Seawolf (SSN-575) a 120 milles de Maryland. Per l'abril de 1963, el submarí atòmic Thresher (SSN-593) s'enfonsa a 100 milles de Massachusetts, amb 129 persones a bord. Pel maig de 1968, el submarí USS Scorpion (SSN589), amb una tripulació de 99 persones, s'enfonsa, ambdostorpedes atòmics Astor, a 400 milles de les Açores. També la flota submarina atòmica soviètica ha patit més de 25 accidents greus.

Transportant material radioactiu s'enfonsà pel març de 1968 el submarí del tipus Yankee 2 (K129), amb quasi 100 víctimes. Per l'abril de 1970 s'enfonsà en el golf de Biscaia el submarí November

(k-8), i hi moriren 52persones. Pel juny de 1983 es va enfonsar el submarí Charlie 2 (K-429), de la Flota del Pacífic, i per l'abril de 1989, el Komsomolets (K-278), que va deixar a la mar de Noruega 42 morts. Els materials atòmics d'aquests vaixells acaben contaminant l'entorn, com hademostrat l'alliberament de radioactivitat detectada a 8900 km a l'est de les Bermudes, lloc on es va enfonsar, per l'octubre de 1986, el submarí Yankee 1 (K-219) amb dos reactors atòmics, dos torpedes amb cap nuclear i 16 míssils de llarg abast, cadascun amb dos caps atòmics. A l'abril de 1994, un accident a un submarí nuclear francéscausàmésde 10víctimes.

No tots els accidents han ocorregut en llocs remots, Un dels més greus va tenir lloc ben a prop.

EL 17 de gener de 1966 es va produir la col·lisió en vol d'un bombarder B-52 de la base de Symour Johnson, amb quatre bombes atòmiques d'1,5 megatones a bord, i un avió nodrissa KC-135 procedent de la base de Morón, sobre el poble de Palomares (Almeria). L'accident es produeix a 9.000 metres d'altura i les restes s'escampen per una zona de 260 km2.

Afortunadament, l'explosió atòmica, que haguera segut equivalent a 6.000 bombes com la llançada sobre Hiroshima, (passa a pàg. següent)

Pàg. 12

ABRIL/MAIG '94

La

noprodueix. Una bomba va caure Bretanya). Novament el 5 de maig les centrals nuclears de l'Estat bidons des de 9 metres no a la mar, on fou recuperada tres de 1987 un transport amb un míssil espanyol 76.591 embalums de corresponen a situacions reals mesos després. Els detonadors Pershing de l'exèrcit nordresidus radioactius de mitjana i d'un accident de trànsit. de dues bombes van explotar americà patia un accident a baixa activitat, amb un volum total Els assajos tèrmics durant la caiguda i dispersaren Heilbronn (Alemanya). La llista és de 17.970,42 m3 (vegeu el quadre I) consisteixen a exposar els sobre els camps de Palomares interminable. En definitiva, el Com a mitjana, les centrals embalums a temperatures contaminació de plutoni. Es van transport de material radioactiu nuclears produeixen cada mes superiors a 800Q durant 30 minuts. incinerar les collites i es van multiplica el risc a què estem uns 425 embalums, amb un volum Tanmateix, si un transport transportar als Estats Units unes sotmesos per l'activitat de les de residus de quasi 100 mil litres radioactiu s'incendia, apagar el 1.750tonesdeterra contaminada.

QUADRE i A pesar del secret decretat, els Embalums de residus de mitjana i baixa activitat produïts a les ce.nuclears (30-VI-1993) informes oficials reconeixien que Total v o 200 1 290 1 400 1 480 1 Total em180 1 220 1 ciutadans i ciutadanes de la zona lum (m3) balums havien quedat contaminats per 4.211,72 765 2.889 15.104 ZORITA 11.450 plutoni.

11.726 2.624,52 GAROSA 11.086 640 A més de les catàstrofes 130,2 6 5 1 6 5 1 VANDELLÒSmilitars, també s'han produït I accidents "civils". El govern 3.340,54 14.513 ALMARAZ I 13.945 568 britànic va autoritzar el transport i II clandestí, en vols regulars, de 3.188,44 ASCÓ I i 13.903 12.049 1.854 residus radioactius, en caixes II que viatjaven com "valisa 3.621,64 COFRENTS 16.462 16.462 diplomàtica". El mateix Consell 333,68 700 1.644 VANDELLÒS 944 de Seguretat Nuclear espanyol II reconeix que "una remesa de 2.588 519,68 TRILLO 1.242 1.346 material radioactiu va veure's 765 3.457 76.591 Total em1.942 651 2.494 67.282 implicada en una important balums accident d'aviació". El 25 d'agost 723,26 306 1.659,36 17.970,42 Total vo349,56 130,2 14.802,04 de 1984, al canal de la Mànega, 1 usi (m3) col.lidiren el transbordador alemany Olau Britannia, amb 935 centrals atòmiques. (vegeu el quadre II), que foc no resulta fàcil. Recordem que passatgers a bord, i el vaixell de continuaran sent perillosos i el grup més important de les càrrega francès Mont Louis, radioactius durant 300 anys. primeres víctimes de la catàstrofe 3. Els contenidors són propietat de la Compagnie Aquests residus van transportantde Txernòbil va ser, precisament, General de Matières Nucléaires insegurs se gradualment, en camions amb el dels bombers. V. Pràvik, (Cogema) i de la societat elèctrica uns 45 bidons, al cementeri Kibénok, Ignatenko, Vaschuck, belga Synatom, carregat amb 375 Tancar residus radioactius en Ticchura, Titenok... i tants tones d'hexaflorur d'urani, repartit contenidorso bidons i esperarque d'altres, pagaren amb les seues B i d ó ns Tran sports en 60 contenidors. es mantinguen clausurats vides apagar un incendi 1.31 8, 0 Emma gatzemat {3O-VI-93} 5 9 , 3 14 eternament, és una absoluta radioactiu.

L'alarma s'estengué al canal. prod ucció {in i t j a r a anua D 113, 3 424 ,99 X 12 - 5.099,88 ingenuïtat que llinda amb la Els treballs de recuperació dels ximpleria. Pel setembre de 1970, 4.Les centrals atòmidipòsits del vaixell sotsobrat el comandant J. Cousteau va duraren fins al 4 d'octubre. radioactiu d'El Cabril, alaserrania ques produeixen grans presentar davant el Consell de Còrdova. Els bidons Un exemple més del perill que d'Europa fotografies de bidons de quantitats de residus actualment emmagatzematsa les comporten els transports residus radioactius francesos centrals atòmiques espanyoles radioactius el proporciona (vegeu Quadre III) suposaran més submergits a l'Atlàntic obrint-se i T'odissea" de ï'Akatsuki Maru, Les centrals atòmiques generen i de 1.300 viatqes: els residus tancant-se com ostres. Els tècnics que entre novembre i desembre emmagatzemen una gran produïts cada any augmentaran preveien que es mantingueren de 1992 va transportar una tona quantitat de residus. Es en més de 110 els viatges i mitja de plutoni des de classifiquen en residus d'aquesta perillosa circulació.

Cherbourg (França) fins d'alta activitat (el velocitat Altura 1 a Tokai (Japó). Una A l t u r a 2 fxoc combustible gastat del frontal) singladura de 25.000 km 5.-Una llarga ruta 10 km/h 0, 39 m 1,57 H reactor, que es diposita en sense escales perquè radioactiva 1,57 m 2 0 km/h 6,29 Hi piscines) i residus de baixa molts països tancaren les 14,17 m 3 0 km/h 3,54 m i mitjana activitat (altres seues fronteres al que 4 0 km/h 6,29 m 25,19 m materials contaminats que Si els transports de materials 50 km/h 9,84 m 3 9 , 3 6 si van anomenar emeten radiació). Aquests radioactius, combustible i residus 60 km/h 14,17 jn 56,58 m "Txernòbil flotant", fins últims s'introdueixen en de les centrals atòmiques són 10 km/h 19,29 m 77,16 m i tot països amb centrals grans bidons, la majoria de insegurs, les llargues distàncies SO km/h 100,73 m 25,19 m atòmiques com Brasil, 90 kra/h 31,88 m 127,55 m 220 litres (s'utilitzen bidons que han de recórrer en Argentina o Àfrica del 100 ktü/h 157,47 m 39,36 m d'entre 180 i 480 litres de multipliquen el risc. Actualment, Sud. 110 km/h 47,63 m 190,53 m volum), que s'em-el combustible atòmic és 120 km/h

2. Els accidents en els transports radioactius per carretera també són freqüents La carretera no aporta més seguretat als transports de substàncies radioactives. Alguns exemples ratifiquen aquesta afirmació: el 19 de desembre de 1980 es produeix un accident en un transport de plutoni i altres materials radioactius per l'Autopista 25 (Estats Units). El 2 de novembre de 1982 un camió militar amb un míssil Pershing-I va patir un accident a Walprechtsmeier (Alemanya); un ciutadà hi va morir, dos soldats resultaren ferits i mil dues-centes persones hagueren de ser evacuades. Pel setembre de 1984 un altretransport patia un accident a les carreteres alemanyes, aquesta vegada amb un míssil Pershing-ll. El 20 de juny de 1985 dos camions amb caps explosius col.lideixen a Helensburgh (Escòcia). El 10 de gener de 1987 es produeix un accident en una cua de cotxes amb deu camions, carregats amb armes atòmiques, prop de Salisbury (Gran

56,68 m

226,75 m

hermètics i estables.

Ni tan sols els contenidors i bidons de material radioactiu poden suportar un accident en el transport. Les proves a què són exposats resulten clarament insuficients.

Els bidons per a residus radioactius són sotmesos a un assaig de caiguda lliure, des d'una altura d'1,2 metres, i a un d'impacte, deixant-los caure des de 9 metres sobre una superfície plana (10). Tot i amb això, un accident a 80 km per hora equival a una caiguda des de més de 25 metres (vegeu la taula següent).

I què passaria en el cas que l'impacte s'efectuarà sobre arestes o ixents? I en el cas de xoc frontal?

La col·lisió d'un cos en caiguda lliure des de les altures que s'indiquen en les columnes de la dreta simularia l'efecte d'un xoc a la velocitat indicada en la columna de l'esquerra, tant si es produirà contra una superfície immòbil (Altura 1) com si ho fa contra un vehicle que es precipitarà de front a la mateixa velocitat (Altura 2). Com es desprèn de la taula, les proves oficials de caiguda lliure dels

magatzemen en dipòsits a les mateixes plantes atòmiques. A poc a poc es van traslladant al magatzem d'El Cabril (Còrdova).

Segons les xifres oficials, a meitat de 1993 s'havien produït a

desembarcat pel port d'Algesires, a l'extrem sud de la Península, i es transporta fins a la factoria de l'Empresa Nacional del Uranio (ENUSA), a Juzbado (Salamanca). Des d'allí es transporta a les centrals

casa

Verda

atòmiques, que es troben a les províncies de Guadalajara (Zorita i Trillo), Burgos (Santa Maria de Garona), Tarragona (Vandellòs I i II, i Ascó I i II), València (Cofrents), Càceres (Almaraz I i II). D'aquestes ubicacions, col·locades a la meitat septentrional de la península, els residus generats són transportats al cementeri atòmic d'El Cabril, a Còrdova. En total, 8.000 km d'una ruta radioactiva i insegura (vegeu requadre)

6. No hi ha tampoc magatzems segurs Així com no hi ha transports segurs, tampoc no són fiables els dipòsits. Almenys tres cementeris de residus de baixa activitat dels Estats Units i el de Carsbad (Nou Mèxic) per a deixalles altament radioactives han patit fuites i problemes geològics.

Als magatzems radioactius russos també s'han produït accidents molt greus. El vessament de residus al riu Tetcha, durant el període 19481951, suposaren la contaminació de 124.000 persones, i l'evacuació d'unes altres 7.500, que ocupaven sòls altament ( 4 5 bidons) . contaminats.

L'accident més greu es va produir el 29 de setembre de 1957, a la planta d'emmagatzema-mentde Kishtim, quan en esclatar un contenidor amb 160 m3 de residus, va contaminar amb uns 2 milions de cúries una superfície de 1.000 km2. L'accident va obligar a evacuar immediatament 10.700 persones. El secret oficial ha impedit conèixer el nombre de víctimes de l'accident. Els materials radioactius acumulats al llac Karachai es van dispersar amb la sequera de 1967; com a conseqüència d'això, 1.800 km2 resultaren contaminats. Encara en 1991, estar una hora en aquesta zona significava rebre una dosi radioactiva mortal.

A principis del mes d'abrilde 1993 es desencadena un greu accident en el dipòsit de residus radioactius de Tomsk. El 18 de juliol del mateix any es va produir una altra fuita radioactiva a la planta de Tcheliabinsk, que també processa residus

Butlletí

ABRIL/MAIG '94

Quadre II: mit jana mensual de s residus radicactius de mitja i baixa actiï/itat produïts a les centrals nuclears de 1' Estat espanyo] Autorització posada en marxa (PEP)

Mesos des del PEP fins al 30-6-93

Embalums produïts

Mitjana mensual d'embalums

Mitjana mensual

Volum produït (m3)

ZORITA

11-10-68

296

15.104

51,02

4.211,72

14,22

GAROSA

30-10-70

272

11.726,

43,11

2.624,52

9,64

VANDELLÒS I

9-2-72

Després del greu accident del 19-X-1989, es va suspendre el Permís d'Explotació Definitiu de la central nuclear, el 31-VII-1990.

ALMARAZ I

13-10-80

152

ALMARAZ II

15-06-83

120

ASCÓ I

22-07-82

131

ASCÓ II

22-04-85

97

COFRENTS VANDELLÒS II TRILLO TOTAL

272

14.513

53,35

3.340,54

12,28

228

13.903

60,97

3.188,44

13,98

23-07-84

107

16.462

153,85

3.621,64

33,85

17-08-87

70

1.644

23,48

333,68

4,76

4-12-87 i

radioactius; el 2 d'agost, un altre accident al magatzem de Tcheliabinsk 40. La llista d'accidents en dipòsits de residus radioactius s'incrementa perillosament. Les estimacions de les conseqüències són esgarrifants: 450.000 persones contaminades, de les quals més de 50.000 han rebut dosis considerables...

66

2.588

39,21

519,68

7,87

1.311

76.591

424,99

17.970,42

96,6

la península ibèrica; 425 bidons de residus de baixa i mitjana activitat produïts mensualment pels reactors atòmics espanyols: una herència contaminant i nociva durant segles; una llista d'accidents amb centenars de milers de persones contaminades...Oblidant l'experiència de Txernòbil, tancant els ulls al risc id'esquena als

interessos dels ciutadans, les companyies elèctriques volen allargar el funcionament de les plantes atòmiques i obrir nous reactors. El més raonable i més just és aturar ara mateix la producció de residus tan perillosos.

L'única manera estancaries centrals atòmiques: com més prompte, millor.

QUADRE I I I Embalums de residus de mitjana i baixa a c t i v i t a t emmagatzemats a les ce.nuclears (30-VI-1993) 220 1 Total v o3 290 1 400 1 480 1 T o t a l em180 1 200 1 balums lum (m ) 7.682 7.578

ZORITA GARONA VANDELLÒS-

765

1.939

325

581

10.386

2.926,76

7.903

1.761,41

581

116,2

12.494

2.896,36

7.273

1.695,19

I 11.926

ALMARAZ I i II

ASCÓ I i II

5.914

II TRILLO T o t a l embalums T o t a l v3o lum (IB )

1.359

16.446

16.446

3.618,12

700

944

1.S44

3 33,68

1.242 1.942

2.587

519,46

581

1.345 51.835

1.684

765

2.507

349,56

116,2

11.402,7

488,36

306

1.203,36

COFRENTS VANDELLÒS

568

Origen Algeciras Juzbado Juzfoado Juzbado Juzfaado Juzbado Juzbado Juzbado Zoríta Garona Altnaraz Ascó Cofrents Vandellòs

7. La solució: tancar les centrals atòmiques N'hi ha prou amb veure les xifres: 1.400 transports radioactius, i cent més cada any; una perillosa ruta nuclear de 8.000 km per tota

Trillo Total

Destinació

59.314 13.866,18

km aprox.

Jttzbado

6 5 0 y.tn

Sorita

300 km

Garona

250 km

Almaraz

2 50 km

Ascó Cofrents Vandellòs

7 50 km

Trillo

3 00 km

El Cabril

500 km

El Cabril

650 km

6 00 km 7 SO km

El Cabril

3 50 km

El Cabril

8 00 km

El Cabril

5 50 km

El Cabril

800 km

El cabril

500 kffl 8.00 0 km

Bibliografia Chaliand, Gerard / Jan, Michel (1993): Atlas du nucléaire. Civil et militaire.. Paris. Editions Payot & Rivages.

Greenpeace (1989): Das GreenpeaceHandbuch des Atomzeitalters. Daten - Fakten Katastrophen. München. Th. Knaur.

Chapira, Jean-Paul

Greenpeace (s.d.): Los residuos radioactivos: la peligrosa herència de la energia nuclear. Madrid.

(1991):

Les déchets

nucleaires. Un problème mondial. Paris. La documentaçion Française.

Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) (1992): El transporte de material r'adiactivo [document elaborat prenent com a base la publicació "Transport segur de materials radioactius", de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) de les Nacions Unides]. Madrid. CSN Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) (1993): Informe Semestral al Congreso de los Diputados y al Senado. Primer Semestre 1993. Madrid. CSN. Giltsov, Lev / Mormul, Nicolai / Ossipenko, Leonid (1993): La tragèdia de los submarinos nucleares soviéticos. Madrid. Anaya & Muchnik.

Medvédev, Grigori (1992): La verdad Chernóbil. Madrid. Editorial Heptada

sobre

Medvédev, Zhores (1991): El legado de Chernóbil. Barcelona. Editorial Pomares-Corredor.

Nuclear Energy Agency (NEA) / Organisation for Econòmic Cooperation and Development (OECD) (1993): Nuclear Energy Data. Edició OCDE. Vilanova, Santiago (1988): Chernóbil: El fin del mito nuclear. El impacto informativo y biológico del mayor accidente de la indústria electro-nuclear.

Barcelona. Editorial Anthropos.

Pàg. 13

El rebut de la llum Enguany, els consumidors hem patit un- augment en la tarifa elèctrica d'un 3,11%, mentre que les grans empreses sols pagaran un 0,17% més. L'any passat l'augment per als usuaris domèstics va ser un 4,5%; hi va haver, però, indústries a les quals se'ls va incrementar la tarifa un 0,7%. Aquesta mesura constitueix una forma d'impost socialment regressiva, ja que grava més a qui menys en té. A més, en afavorir qui més consumeix, desincentiva a aquells que adoptarien tecnologies més eficients.

D'altra banda, aproximadament un 4% del rebut de la llum es destina a subvencionar l'energia nuclear. Les centrals nuclears comporten un risc absolut d'accident tan alt, que cap companyia d'assegurances està disposada a cobrir-lo.

També en el rebut de la llum paguem els 7.440 milions de pessetes que ENRESA inverteix en silenciar l'opinió pública dels municipis propers a les centrals nuclears i els cementeris de residus.

Per totes aquestes raons et convidem a que.envies la carta adjunta al conseller d'Indústria, Comerç i Turisme, Martín Sevilla Jiménez.

SR. CONSELLER D'INDÚSTRIA,

COMERÇ I TURISME: MAR-

TÍN SEVILLA JIMÉNEZ.

Atès que l'actual sistema de retribucions de la indústria elèctrica, basat en el Reial Decret 1538/1987 de I'11 dedesembre, no incentiva l'estalvi d'electricitat i, a més a més, és socialment regressiu.

So Ui eite, que es reduesca progressivament el component fix de la tarifa i se n'augmente el pes de la part variable. I, també, que el quilovat siga més barat per a qui menys consumesca.

Considere que perla mateixa raó que quan Iberdrola té guanys no els reparteix entre els usuaris, tampoc no hem de pagar nosaltres els seus errors.

Per tant Sol.licíte, aixt mateix, que el percentatge del rebut de la llum que actualment es destina a subvencionar l'energia atòmica i, que arriba al 4%, es destine, en el seu lloc, a la promoció de l'eficiència i l'estalvi energètic.

Nom i Cognoms, signatura,DNI,lloc i data.

En l'aniversari de Txernòbil En l'aniversari de l'accident de Txernòbil, recordem als valencians que la central de Cofrents pot parit en qualsevol moment un accident greu.

Quan es compleixen 8 anys de la catàstrofe de Txernòbil, i malgrat que hi ha una important oposició popular a les centrals atòmiques a tot el món, aquesta forma de produir energia, tan perillosa, contaminant i cara, continua amenaçant la vida de milions de persones a tot el món.

Txernòbil va demostrar dues coses fonamentals: la primera és que els errors humans, que sempre es poden produir en qualsevol activitat humana, i que va sr la causa que va desencadenar l'accident a Txernòbil, en les instal·lacions atòmiques poden arribar a ser tràgics; i la segona és que els efectes de la contaminació radioactiva no coneixen fronteres i, a més, afecten generacions i generacions de persones. En l'any 93, per exemple, els lapons suecs només van poder vendre un 5% de la carn de ren que havien produït, perquè el 95% tenia contaminació radioactiva, i'això 7 anys després de Txernòbil! Les opinions més optimistes parlen d'un augment dels càncers a la Unió Europea de 20.000 casos en els pròxims anys a conseqüència de l'accident.

Pensem que la humanitat no ha de córrer un risc tan descomunal només per produir energia elèctrica, sobretot quan hi ha formes barates, netes i segures de produir energia.

Al País Valencià, després de l'anàlisi de l'últim informe que ha publicat el CSN sobre el funcionament de la central de Cofrents (del 1 er semestre de 1993) podem concloure que aquesta central pot patir en qualsevol moment un accident greu. I aquesta afirmació no vol ser alarmista.

Al contrari, la nostra associació, de manera responsable, vol alertar la població sobre el perill real que representa la central de Cofrents, ja que les empreses elèctriques intenten,m per tots els mitjans, desdibuixar aquesta realitat, Aquest informe semestral revela els punts següents: * Durant aquest període la central va patir un accident qualificat amb un " 1 " , que va ser el màxim assolit per una central nuclear en aquests sis mesos. * És l'única central de l'Estat que va patir aturades automàtiques no programades i aturades no programades a causa dels errors humans: la parada automàtica no programada i la parada no programada del 26-393 a causa d'una errada humana "en no executar amb precisió les passes del procediment de prova".

A més, l'informe recull un incident el 11-4-93, l'aïllament del sistema d'extracció de calor residual per senyal de nivell 33 la vas de reactor, "per causes encara no aclarides".

L'aturada definitiva de Zorita i el desmantellament de Vandellòs I refermen la nostra esperança que la clausura de la central de Cofrents, cada dia més necessària, està pròxima, pel bé del poble valencià.

Comissió d'Energia d'AEA

Pàg. 14

ABRIL/MAIG '94

índex de matèries del Butlletí (anys 1984-1993) Per facilitar-vos es consultes us oferim una llista dels temes apareguts <in el vostre Butlletí. Com sempre, també teniu el Fons deDocumentació al vostre servei.

(1987), 32,34; (1990), 60,62; (1991), 65; (1992), 71, 72; (1993), 76, 77; C E N T R E D ' E S T U D I S "AGUSTÍ CHALAUX" (1985), 12, 13,15; C E N T R E D'ESTUDIS AMBIENTALS DEL MEDITERRANI (CEAM) (1991), 70;

ABASTIMENT D'AIGUA (1989), 47; (1990), 62; (1991),70; (1992), 71 ; ABOCADORS INCONTROLATS (1993), 78; ACCIDENT NUCLEAR DE TOMSK (1993), 76; ACCIÓ ECOLOGISTA (1984), FEB, ABR, MAI, JUN, JUL, SEP, OCT, NOV, DES. (1985), GEN, FEB, MAI, 15, 17, 19; (1986), 20,21,23,24,25, 26,27,28,30,31 ; (1987), 32,34,35,37,38 ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ (1987), 39,40; (1988),41,42,43,44,45, 46; (1989), 47,48,49,50,52, 53; (1990), 55,56,57,58,59, 60,62, 63; (1991),64,65,66,67,68, 69, 70 ; (1992), 71,72,73; (1993), 75, 76,77;

AEDENAT (1987), 37; (1988), 42; (1990), 60; (1991), 65,69; (1992), 72; AGÈNCIA DEL MEDI AMBIENT (1989), 47,48; (1990), 57; AGRICULTURA BIOLÒGICA (1992), 73; AGRÓ (1984), FEB, MAR, MAI, JUN, JUL, SEP, NOV; (1985),GEN, FEB, MAR, ABR,MAI,15,17,18,19 (1986), 20,21,23,24,26, 27,28,30,31 ; (1987), 32,33,34,37,38 AGUILAR, RAMON (1990), 62;

(1991), 67, 68,69, 70; (1992), 72; (1993), 75, 76, 78;

ALMENAR, SALVADOR (1987), 39;

BIGAS, JORDI (1991), 70;

ALONSO, JULIO (1988), 44; AMANTS DEL FEM (1985), 18; (1987), 34; (1990), 62; AMICS DELS INDIS (1991), 70; ANTÀRTIDA (1993), 75; APARCAMENTS (1990), 61 ; AQÜlFERS (1990), 62; ARBRE DE NADAL (1986), 31 ; (1990), 63; ARDYSTIL (1993), 75; ASSEMBLEA COMARCAL ECOLOGISTA (ACE) (1987), 40; (1989), 48; ASSEMBLEA ECOLOGISTA DE CATALUNYA (1992), 71 ; ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DELS DRETS DELS ANIMALS (ADDA) (1986),21,25; (1987), 39; (1988), 46; ATERRASSAMENTS (1987), 40; (1988),41,44; ATLAS DE LA GESTION DEL MEDIO AMBIENTE (1993), 75; AUDIOVISUALS DE VIATGES (1990), 59; AUTOPISTA ALACANT-CARTAGENA (1990), 58,61 ; (1991),67;

AIGUA (1989), 47; (1991),68; (1992), 73; AIGÜES RRÀNIES (1991), 68;

ALMENAR, RICARDO (1993), 75;

SUBTE-

ALBUFERA (1984), DES; (1986), 28,31 ; (1987), 39; (1988), 41, 44,46; (1989), 47,53; (1990), 54,55,57,59,62 (1991), 67,68,69; (1992), 72; (1993), 77;

AUTOVIA VALÈNCIA-MADRID (1993), 78; BARRANC DEL CARRAIXET (1991), 68; BENITATXELL (1987), 37,38,39,40; (1990), 54; BICICLETA (1985), 18; (1986), 23,24,25,29,31 (1987),32,34; (1990), 58,59;

BIOTECNOLOGIA (1992), 71 ; BLASCO, TINO (1987), 40; BOSCOS (1984), DES; (1986), 24; (1990),56,57,59,60,61, 62, 63 ; (1991),67,69; CABALLERO, MARIO (1989), 52; CAÇA (1986), 21, 23; (1987), 33,39; (1988), 44,45; (1989), 48,52; (1990), 62; (1991), 64, 70; (1993), 75, 76,77; CAMPSA (1989), 52; (1990), 60; CAPA D'OZÓ (1993), 76; CARRETERA NATZARET-OLIVA (1993), 76; CARRETERA XÀTIVA-ALCOI (1991), 70; CARRIL-BICI (1987), 39; (1990), 56, 58,63; (1991), 68; (1992), 72; CASA DE LA DONA (1986), 29,30; CASTEJON, FRANCISCO (1993), 77;

C E N T R E D'ESTUDIS 1 DESENVOLUPAMENTS RURALS (CEIDER) (1986), 24; C E N T R E D'INVESTI-GACIONS PER LA PAU (1993), 75;

CONFERÈNCIA BRASIL 92 (1992), 71, 72, 73; CONFERÈNCIA DE SEGURETAT I COOPERACIÓ EUROPEA (CSCE) (1990), 62; (1993), 77; CONFERÈNCIA VELO-CITY (1993), 78; CONSELL DE PARTICIPACIÓ DE L'ENTITAT PÚBLICA DE SANEJAMENT DE LES AIGÜES RESIDUALS (1993), 75; CONSELL DE SEGURETAT NUCLEAR (1984), DES; (1989), 53;

CENTRE DE RECUPERACIÓ DE RA- CONSELL RECTOR PINYAIRES DE L'AGENCIA DEL MEDI AMBIENT (1989), 47; (1990), 57; CENTRE EXCURSIONISTA DE VA- CONSELLERIA DE LENCIÀ MEDI AMBIENT (1990), 56; (1993), 75; (1991), 70; CONSERVACIÓ CICLOTURISME D'ALIMENTS (1988), 41 ; (1987), 37; (1993), 78; CONSUM DE DROCLOROFLUOROGUES (1990), 63; CARBONATS (CFC) (1993), 76; CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA CODA (1984),JUL; (1991),70; (1990), 56,60; (1991), 68; CONTAMINACIÓ (1992), 72; DE L'AIGUA (1986), 21 ; (1989), 48; CODENA (1990), 63; (1987), 39; (1989), 53; (1991), 64, 68,70; (1992), 71, 72; COLLA CICLOECO(1993), 76; LOGISTA LA LLUNA PLENA CONTAMINACIÓ (1984), FEB, ABR, JUN, DE LA TERRA (1990), 60,61 ; JUL, SEP, OCT, NOV, DES; (1985),GEN,FEB,MAR, CONTAMINACIÓ ABR, MAI, 15,16,17,18 INDUSTRIAL (1986),21,23,25,30,31 (1990), 54,62; (1987), 32,34,35,36; (1992), 7 1 ; COLLA ECOLOGISTA DE CASTELLÓ (1990), 60; (1991),66;

COOPERATIVA MENJADOR COL·LECTIU ARNADÍ (1985),FEB,16;

COL·LECTIU DE DONES ANTIMILITARISTES (1984), OCT; (1985), FEB, MAR, MAI, 15;

COORDINADORA ANTI-INCINERADORA (1990), 58,59; (1991),66,69; (1992), 71 ;

COL·LECTIU ECOLOGISTA ROSELLA CENTRAL NUCLEAR DE CO- (1986), 26; (1987), 37; FRENTES (1984),OCT; COL·LECTIU (1986), 25; VALÈNCIA EN BICI (1989), 47, 48,53; (1990), 63; (1990), 58; (1991), 65,67,68,69,70 (1993), 76, 77, 78; (1992), 72; (1993), 75, 76,78; CENTRAL NUCLEAR D'IRAN COMISSIÓ DE CON(1988),41 ; TROL DE LA QUALITAT DE LES AICENTRAL NUGÜES POTABLES CLEAR DE VALDEDE CONSUM PÚCABALLEROS BLIC (1988), 46; (1993), 75; CENTRAL NUCLECOMMONER, BAAR DE VANDELLÒS RRY (1987), 40; (1992), 73; (1989), 53; (1990), 54, 57,59; COMPETÈNCIES (1993), 77; AUTONÒMIQUES MEDIOAMBIENCENTRAL TÈRMITALS CA D'ANDORRA (1989), 48;

COORDINADORA ANTINUCLEAR CONTRA COFRENTES (1989), 53; COORDINADORA ASAMBLEARIA DEL MOVIMIENTO ECOLOGISTA (CAME) (1984), MAI; (1985), MAR, 18 ; (1986), 24; (1987), 32,34,35,36; (1989), 48; (1990), 62; COORDINADORA D'AGRICULTURA BIOLÒGICA (1985), 18; COORDINADORA D'AGRICULTURA ECOLÒGICA (1992),72; COORDINADORA DE PENYAGOLOSA (1992), 71;

Ce*SE» V e r d a COORDINADORA ECO-PACIFISTA DE LA MARINA (1986), 27, 28; (1987), 38, 40; COORDINADORA ESTATAL ANTINUCLEAR (CEAN) (1984), JUL; (1985),FEB; (1986), 25, 26,28; (1987), 34,35, 36,39; (1988),46; (1989), 47; (1990), 56, 58,60; (1991),65, 69; (1992), 71 ; COORDINADORA PACIFISTA (1984), MAI; (1985), FEB, MAR, MAI, 15, 17, 19; (1986), 20,21,22,23,24, 25, 26, 29 ; (1987), 38,39; (1990), 56,58,59,62; COORDINADORA PER LA DEFENSA DEL BOSC (1985), MAR, 16, 18; (1986), 25, 26, 29, 30; (1987), 32,34,36,39; (1988), 41,43, 44,46; (1989), 48,53; (1990), 54,56,57,59,60, 61,62; (1991),64, 65, 67; COORDINADORA PER LA DEFENSA DE L'HORTA (1991), 68; COORINADORA PER LA DEFENSA DE LA MARIOLA (1989), 50; COORDINADORA PER A LA PROTECCIÓ 1 PROMOCIÓ DE LA SERRA CALDERONA (1993), 76; CORREGUDES DE BOUS (1988), 44; COSTA, MANUEL (1989), 52; CUEVA, JANDRO DE LA (1991),68; (1992), 71 ; DECLARACIÓ DELS DRETS DE LES GENERACIONS FUTURES (1993), 77; DEFORESTACIÓ (1990), 62; D E I X A L L E S SÒLIDS (1990), 59; (1993), 75; DÉLÉAGE, PAUL (1992), 72;

JEAN

DELICTE ECOLÒGIC (1990), 63; (1991), 69; (1992), 71 ; (1993), 77; DESARMAMENT (1993), 77; DESEMMASCAREM EL '92 (1991), 65, 70; DESERTITZACIÓ (1991),69; (1993), 78;

DIA DE LA BICI (1993), 76; DISSENY AMBIENTAL (1991), 70; (1992), 73; DOFINS (1990), 61 ; ECOFEMINISME (1993), 78; ECOFORUM (1993), 78;

FIRA ALTERNATIVA (1985), 15, 18; (1986), 23, 29; (1987), 34,35; (1988), 41, 43,44; (1989), 48; (1990), 54, 59; FONDO D'ELX (1990), 55,63; (1991), 64;

ECOLOGIA (1992), 71 ; ECOLOGISME (1987), 38; (1991), 64, 65,67; (1992), 71, 73; EDUCACIÓ AMBIENTAL (1985), ABR, 15; (1986), 20; (1989), 47; (1991), 70; (1993), 77; "ELCUC'COL-.LECTIU DE RECICLATGE (1986), 31 ; (1990), 58,62; ELECCIONS POLÍTIQUES (1986), 26; (1989), 52; (1991),64,66;

FONS DE DOCUMENTACIÓ DEL MEDI AMBIENT (1984), MAI, JUN, JUL; (1985), MAI, 18; (1986), 23,26,27,29,30, 31; (1987), 33,34,36,37,39 (1988), 46; (1990), 58; (1991),68, 69,70; (1992), 71, 73 (1993), 75, 76,77; FONT ROJA (1990), 56; (1991),64; GAIA (1993), 75; GALÀPETS (1985), 18; GARCIA, ERNEST (1989), 52; GATT (1993), 75;

ENDESA (1987), 35,39; (1988), 44; (1990), 60,62; (1992), 72; (1993), 76,77; ENERGIA CLEAR (1987), 36; (1988), 42; (1989), 53; (1990), 63; (1991), 64;

FEDERACIÓ EUROPEA DE CICLISTES (1993), 78;

GIL CORELL, MIQUEL (1991), 65;

NU-

ENERGIES RENOVABLES (1991),69,70; EQUIP DEL BOSC MEDITERRANI (1985), GEN, FEB, MAY, 15,16,17; ERRANDO, QUIQUE (1988), 43; ESPAIS NATURALS (1988), 44,45; (1991), 65; ESPÈCIES PROTEGIDES (1986), 26; (1987), 39; ESPERANTO (1993), 76; ESTALVI ENERGÈTIC (1991), 69; EUROPEAN NUCLEAR DESARMAMENT (END) (1990), 61 ; E X T I N C I Ó D'ESPÈCIES ANIMALS (1993), 75; FARTET (1989), 52; (1990), 60;

FEDERACIÓ ECODESMANTELLALOGISTA DEL PAlS MENT DE CEN-VALENCIÀ TRALS NUCLEARS (1991), 67,69; (1993), 77; (1992), 71,72;

GORE, AL (1993), 77; GREENPEACE (1985), 17; (1987), 36; (1990), 62; (1991), 69; (1993), 78; GRUP D'ESTUDI 1 PROTECCIÓ DE RAPINYAIRES (1991), 65,70; GRUP ECOLOGISTA MEDITERRÀNIA (1990), 63; GRUP ECOLOGISTA SAMARUC (1985), 16; GRUP ECOLOGISTA XORIGUER (1987), 39; (1988), 44; (1989), 49; GRUP ORNITOLÒGIC BALEAR(GOB) (1990), 54; (1993), 75; GRUP PER LA PAU 1 EL DESARMAMENT (1984), FEB, ABR, MAI, JUN, JUL, SEP, OCT, NOV; (1985), FEB, MAR, 15,17 GUERRA (1993), 75; GUERRA DEL GOLF PÈRSIC (1990), 61,63; (1991), 65; HANPROFESTER, (1990), 54; HORTA DE VALÈNCIA (1991), 68; ILLES COLUMBRE-

TES

(1984), JUN.NOV DES; (1986), 20,28; (1987), 39; (1988), 4 1 ; (1990), 58; (1991), 66; IMPACTE AMBIEN-

LLEI FORESTAL (1993), 77; LLISTATS ROBINSON

(1993), 76; LLIT DEL TÚRIA (1990), 57;

TAL

(1986), 28;

LOVELOCK, JAMES (1993), 75;

INCENDIS FORESTALS (1990), 61,62; (1991), 68, 69,70; (1992), 72,73; (1993), 75, 76, 77, 78; INCINERADORA D'AÜDAIA (1990), 58,59; (1991), 66,69; INCINERADORA DE BUNOL (1993), 78;

MAGATZEM DE RESIDUS RADIOACTIUS (1987), 39,40; (1988),41,44; (1989), 50,52,53; (1990), 54,56; MANIFEST ECOSOCIALISTA (1990), 63; MAR MEDITERRÀ-

M A R J A L D'ALBUIXEC (1989), 52; (1990), 55,60; (1991), 70;

IRAQ (1993), 78; JARDÍ BOTÀNIC (1984),OCT,NOV; JARDÍ DE LA GRANJA DE BURJASSOT (1986), 26; JAVALAMBRE (1989), 53; JIMÉNEZ, JUAN (1991),66; KASAL POPULAR (1990), 57; LA CASA VERDA (1984),FEB,OCT,NOV (1985), 15,16,18; (1987), 37; (T988),45; [1989), 47,51; LA TIERRA JUEGO (1993), 77;

EN

LARSEN, ERIK (1990), 63; LEGISLACIÓ BIENTAL (1988), 44;

AM-

LITORAL (1988), 42,44; (1989), 49,50; (1990), 6 1 ; LLACUNES SALADES DE LA MATATORREVELLA ' (1990), 55; (1991), 64,70; LLEI DE COSTES (1988), 42; LLEI D'ESPAIS NATURALS DE LES ILLES BALEARS (1993), 75; LLEI DE PARATGES NAURALS DE ucw nnunnLO uc LA COMUNITAT VALENCIANA (1988), 46; LLEI DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI FORESTAL VALENCIÀ (1990), 54,56,57,60,62, 63;

(1991), 67;

MARENY DE SANT LLORENÇ (1993), 77; .

MARINA ALTA (19909,62;

INSUBMISSIÓ (1989), 48; (1991), 66; (1993), 75;

(1991), 68; MONTGÓ (1987), 35; (19909,57,58,59; (1991), 64,65,69,70; (1993), 78; MORELL, IGNACIO (1991), 68; NAVARRO, VÍCTOR (1991), 69,70;

M A R J A L D'ALMENARA (1988), 45; (1990), 58; MARJAL DE PEGOOLIVA (1989), 48; (1990), 55,61; (1992), 71,72,73; (1993), 76; MARJAL DE PENÍSCOLA (1990), 55,56,58; (1991), 66; MARJAL DE XERESA-XERACO (1985), GEN; (1986), 2 1 ; MARJAL MORO (1988), 45; (1989), 50; (1990), 55,58; (1991), 67; (1992), 73;

DEL

MARTINET DE NIT (1988), 44; MARTÍNEZ ALIER, JOAN (1992), 73; MARXA A COFRENTES

(1984),JUN; (1990), 58; (1992), 73; (1993), 77; MARXA AL PORT DE VALÈNCIA (1990), 58;

NITRATS (1993), 76; OBERHUBER, THEO (1992), 72; OBJECCIOÓDE CONSCIÈNCIA (Í989),48; (1991), 66; OBJECCIÓ FISCAL (1985), MAI; (1990), 59; OCUPACIÓ DE LOCALS (1990), 57;

ORDENACIÓ TERRITORI (1988), 44; (1991), 70;

DEL

OSSOS (1993), 77; OTAN (1984), ABR, MAI; (1985),MAI,15,17,19; (1986), 21,22,23,24,25, 26;

PAPELAS (1990), 62; PAPER RECICLAT (1990),61,62; (1993), 76; PARALLAMPS RADIOACTIUS (1987), 39,40; (1988), 4 1 ; (1989), 47,50,52,53; (1990), 54PARANY (1986), 23; (t988),44; (1989), 47,52; (1993), 75,76,78; PARTIT VERD (1989), 52,53; (1990), 59; (1992), 71,72; (1993), 76; P A T E N T S D'ORGANISMES VIUS (1992), 71; PEDRERES (1990), 56,58; (1991), 69,70; PEDRÓ MARTÍNEZ CANO, S.A. (1990), 62;

MONTESINOS, TONI

(199O),.6O;

PISTA VISTABELLA-PUERTO-MINGALVO (1990), 63; PLA D'ENERGIES RENOVABLES (1989), 47; (1991), 69; PLA D'ESPAIS D'INTERES NATURAL DE CATALUNYA

(1993), 75;

YA

PORTAAVIONS (1990), 60; PORTS TIUS (1989), 47; (1990), 58;

ESPOR-

POSIDONIA OCEÀNICA (1990), 54; PRAT DE CABANESTORREBLANCA (1985), ABR; (1990), 55; (1991), 68; PRESSUPOSTOS DE LA GENERALIDAT VALENCIANA (1987), 4O; (1990), 57,60; (1991), 70; PRODUCTES, TÒXICS (1993), 75; PROJECTE FORESTAL IBÉRICA (1991), 70;

PERETO, (1990), 62; PETROLEV (1993), 76;

ALFRE-

REPÚBLICA ÀRAB SAHARAUI DEMOCRÀTICA (RASD) (1991), 70; RESIDUS (1985), 18; (1990), 58,59; (1991), 69; RESIDUS HOSPITALARIS (1993), 78; RESIDUS INDUSTRIALS (1991), 66; (1992), 72; (1993), 75; RESIDUS RADIOACTIUS (1985), 17; (1987), 39 ; (1988), 41,44,46; (1989), 47,48,52,53; (1990), 54,56; (1993), 76,77; RESIDUS BANS (1991), 66; (1992), 72;

UR-

RIANO. (1987)>32,33,37;

PUERTO CORINTO (1989), 47,50; (1990), 58;

RIU ALGA'R (1992), 72;

PLA ENERGÈTIC NAVIONAL (PEN) (1991), 69,70; (1992),7t;

PUERTO SILES (1990), 58;

RIU MAGRE (1989), 48;

QUÍMICA FORET (1993), 76;

RIU MILLARS (1990), 55,63; (1991), 68;

PLA ESTRATÈGIC QUIRÒPTERS DE MILLORA 1 RES- (1990), 60; TAURACIÓ FORESTAL 1992 RADIACIONS IONI(1992), 73; ZANTS (1988), 4 1 ; PLA GENERAL D'ORDENACIÓ RADIO PUÇA URBANA DE CU(1984), FEB, ABR, MAI. LLERA JUN,JÜL,SEP,OCT; (1989), 53; (1985), GEN, MAR, 15, 17,19; PLA D'ORDENACIÓ (1986), 23.24.26,27; URBANA DÈ PENÍSCOLA RAFALELL 1 VISTA(1990), 58; BELLA (1993), 78; PLA GENERAL D'ORDENACIÓ·URRAGA, JUAN ANBANA DE SAGUNT TONIO (1989), 53; (1990), 61; PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA DE VALÈNCIA (1986), 25; (1988), 45; PLA HIDROLÒGIC NACIONAL (1991),68; '(1992), 73; PLANIFICACIÓ ENERGÈTICA (1988), 43; (1989), 53; PLATAFORMA RU(1993), 77; -

P LATAFORMA VERDA-ALTERNATIVA (1993), 75; PLATGES (1990), 60;

POLÍTICA FORESTAL (.1988), 43; POLÍTICA MUNICIPAL (1993), 75; PORT DE VALÈNCIA

RUBIO, J.LUIS (1991), 69; SÀHARA (i 991), 70; S A L A D AR D'AIGUA AMARGA (1990), 54; SALAM {1991), 70;

RAMÍREZ, JUST (1989), 52;

SALINES L'ALTET (1990), 56; (1991), 70;

RAPINAYIRES (1990), 57; (1991), 65, 70;

RELACIONS MANES (1993), 75;

HU-

REPOBLACIÓ FORESTAL (1985), 18; (1986), 20,28; (1987), 32; (1988), 43;

(1991), 65;

TROBADA ECOLOGISTA INTERNACIONAL (1989), 48;

SERRA D'ESPADÀ (1989), 50,52;

TURISME (1992), 73;

SERRA D'IRTA (1987), 34; (1991), 66;

TURISME RURAL (1993), 77;

SERRA DE JAVALAMBRE (1989), 53; '

TXERNÒBIL (1986), 25,26,30,31; (1987), 35,36; (1988),41,42;

SERRA DE LES PALMES

UNIÓ DE LLAURADOR 1 RAMADERS (1990), 60,61 •;

(1993), 75; SERRA DE TRAMUNTANA (1993), 76; SERRA MARIOLA (1988), 44; (1989), 50; (1991), 64;

URBANISME TERNATIU (1992), 73;

AL-

VAIXELLS NUCLEARS (1990), 56,58,59; VALERO, MANUEL (1991), 70; VALL DE GALLINE-

SIMULACRE CLEAR (1993), 76;

(1990), 62; NU-

PERA-

VALL DE LA MURTA (1989), 53; (1990), 56,57,58; (1991), 66;

SOCIETAT DE SEXOLOGIA DEL PAÍS VALENCIÀ (1985), MAR;

VERD FOSC (1993), 77;

SOCIETAT VEGETARIANA NATURISTA (1987), 38;

WHIN (1993), 75;

SOS RACISME (1992), 73; (1993), 78;

WISE (1984), DES; (1987), 40; (1988), 42; (1989), 50;

TARIFES ELÈCTRIQUES (1987), 39; (1990),54;

TORÀ (1988), 44;

SAMARUC (1989), 52; (1990), 58,60; SANTOS

SERRA CALDERONA (1986), 20,28; (1991), 67,69,70;

DE

SALUT LABORAL (1991), 64; (1993), 75;

LES

TREN DE GRAN VELOCITAT (1990), 56; (1993), 76;

TINENÇA DE BENIFASSÀ (1988), 43; (1989), 48,50; (1990), 56;

SALINES DE SANTA POLA (1990), 55,56,59; (1991), 64,69;

RECICLATGE (1990), 58,62; (1992), 72;

TREN (1993), 76,78;

SENDERS DE GRAN RECORREGUT (1990), 56;

SIMÓ, TRINI (1988), 45;

RIUADA (1987), 40; ROTES DE DÉNIA (1992), 73;

SALER (1988), 44; (1989), 48;

NU-

RA

RIU VERNISSA (1993), 76;

RALLIS AUTOMOBILÍSTICS (1990), 57,58,59;

SEGURETAT CLEAR (1989), 53;

SERRES DE CORBERA 1 MONTDÚVER (1989), 48; (1990), 56;

(1993), 77;

PLUJA ÀCIDA (1988), 4 1 ;

PENYAL D'IFAC (1984), DES; (1987), 35; DO

MOLA DÈ MURAR (1988), 41;

PISTA FORESTAL BARRANC MARCEN

(1990), 61,63; (1993), 78;

RAL

MQG9\ TO •

MILLAN MILLAN, MUNOZ (1991), 70;

PISTA FORESTAL BARRANC DE LA TEIXERA (1988), 43;

PLA D'ESPAIS DE PROTECCIÓ ESPECIAL DE CATALUN-

OLIS USATS (1993), 76;

MAS ALLÀ DE LOS LIMITES DEL CRE- PELLS CIMIENTO (1993), 75; (1993), 76; PENYAGOLOSA MEDI RURAL (1988), 43; (1993), 77; (1990), 63; MILI KK (1989), 48;

PILES (1991), 66,70; (1993), 75;

PISTA FORESTAL VALLIBONA-ROSELL (1989), 50; (1990), 56;

NIA

(1991), 69; INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR ANTINUCLEAR (1990), 60,61,62,63; (1991),64,65,66,67,68

Pàg. 15

ABRIL/MAIG '94

Butlletí

TORTUGUES (1987), 32; TRAMVIA (1992), 72; TRANSFORMACIONS AGRÍCOLES (1987), 40; (1988), 44;

WOLF, FRIEDRICH OTTO (1990), 63; XARXA DE VIGILÀNCIA RADIOACTIVA (XARRAD) (1988), 4 1 ; (1989), 50; (1990), 56; X O P E R A D'ALGEMESÍ (1988), 46; ZONES HUMIDES (1985), 19; (1987), 33; (1988), 4 1 ; (1990), 55; (1991), 64,68; 4X4

(1990), 57,58,59; TRANSPORT (1991), 68; TRANSPORT URBÀ (1990), 6 1 ; (1992), 72;

50 COSES SENZILLES QUE TU POTS FER PER SALVAR LA TERRA (1993), 75;

Pàg. 16

ABRIL/MAIG '94

Manual para una economia ecològica de Roberto Bermejo

Calia un manual d'economia ecològica Roberto Bermejo és enginyer industrial, doctor en Ciències Econòmiques i professor d'Economia i Organització d'Empresa en la EUITI d'Eibar (País Basc), així com coordinador d'ecologia de l'organització pacifista basca Bakeaz. Bakeari buruzko dokumentazio efa ikerkuntzarako zentroa (Centre de documentació i estudis per la pau). El seu Manual per a una economia ecològica presenta tres parts. En la primera (capítols 1 i 2) fa una descripció sintètica de la crisi ambiental, la seua natura, magnitud i tendències, així com de les causes fonamentals. En la segona part, la més ampla i detallada del llibre (capítols 3-5) desenvolupa una crítica acurada als intents d'enfrontar la crisi ambiental des del paradigma ortodox, allò que constitueix l'Economia Mediambiental (EMA). A tall de proposta, arreplega en la darrera part del llibre (cap. 6-7), el que hauria de ser una economia ecològica, tot explicitant els seus trets i les eines que hauria de fer servir.

En la primera part, Roberto Bermejo, fa un repàs dels problemes ambientals i socials que es deriven d'un sistema econòmic, el capitalista, esperonat per la recerca del màxim benefici i que necessita créixer ràpidament i ilimitada.

Amb la divisió radical en dues formacions socials, el Centre i la Perifèria, s'originen desigualtats creixents que fan que el sistema no puga donar satisfacció ni tan sols a les necessitats vitals de la majoria de la població; se'n trenquen els equilibris poblacionals; s'imposen pautes de consum i estils de vida que menyscaben la salut humana; es deteriora irreversiblement la biosfera, amb processos com ara la deposició àcida, la

destrucció de la capa d'ozó, el canvi climàtic, etc; s'exhaureixen i es destrueixen els recursos naturals, tant de renovables (deforestació, erosió-desertització, escassetat d'aigua, pèrdua de recursos genètics) com de no-renovables (petroli, gas natural, minerals); i se'n genera violència i inseguretat. Ladesregulació imposada per l'hegemonia liberal i les insuficients mesures correctores acceleren, més encara, el ritme de destrucció. Aquest caràcter insostenible del sistema econòmic dominant és el resultat lògic de l'univers conceptual de l'economia ortodoxa, tot i analitzat al capítol segon. D'una banda, tenim el trencament amb la vinculació economia-moral, pròpia del pensament fisiòcrata, i representada per l'exigència d'harmonia amb la natura, que efectua A. Smith i els economistes posteriors, tant neoclàssics com keynesians, i que introdueix canvis en nocions com ara riquesa, propietat, producció, recursos, utilitat o creixement. D'altra, l'aparició d'un mercat, el capitalista, que deixa de banda els principis de reciprocitat i redistribució, i esmicola les formes de cohesió tradicionals, per instaurar la llei de la maximització del benefici.

La EMA erra Quan es multipliquen els problemes ecològics, l'economia ortodoxa reacciona sense revisar el seu paradigma, ans al contrari introduint-ne lleugeres correccions, desenvolupa una nova branca: l'economia del medi ambient (EMA), acuradament analitzada a la segona part del llibre. El paradigma ortodox es fonamenta en tres premisses: a) El lliure mercat assigna els recursos de manera eficient. b) El creixement econòmic és

sinònim de benestar, i aquest es manifesta en els indicadors de la renda, com ara el PIB, el PNB, etc. c) El creixement il·limitat és possible i, fins i tot, necessari.

La EMA, sense alterar el paradigma, hi introdueix les correccions següents: a) El mercat assigna bé els recursos, excepte en el camp ambiental, per la qual cosa cal valorar els danys ambientals i afegir-los als preus perquè el mercat siga de veritat universalment eficient. b) El creixement econòmic és sinònim de benestar, sempre que el bé ambiental no siga alterat substancialment. Si sí que ho és, aleshores als indicadors de riquesa (benestar) caldrà restar-los el valor assignat a aquest bé. c) El creixement il·limitat és possible i necessari, però cal preocupar-se perquè els recursos físics fonamentals del planeta no siguen destruïts.

Aquestes tres correccions, en les seues diverses formulacions, són analitzades als capítols 3, 4 i 5 del Manual.

La impossibilitat de I' EMA de fer una valoració dels costos ecològics és la conclusió a la qual s'arriba després que Roberto Bermejo repasse detingudament el concepte d'externalitat i els intents per valorar els impactes ambientals actuals.

Les eines desenvolupades per la EMA per controlar el deteriorament del medi ambient i mesurar la riquesa i el benestar tampoc no han estat satisfactoris. Quan es tracta d'establir el mercat com a principi regulador màxim, no podem oblidar que ha estat tot just aquest mecanisme el que ha evidenciat un comportament antiecològic (i antisocial, com és clar amb l'actual desregulació del mercat de treball). D'altra banda el principi contaminador-pagador (incorporat a l'Acta Única europea), tampoc no resulta eficaç: mercantilitza inacceptablement dimensions de la vida i esdevé inútil.

Bermejo incorpora aleshores una discussió interessant sobre els anomenats "impostos verds", de les seues virtualitats com a eina, però també de les seues deficiències, cosa que hauríem de tenir ben present totes les persones del moviment ecologista. L'EMA tampoc no ha desenvolupat mecanismes escaients per tal de gestionar recursos, establir anàlisis costbenefici (amb el seguici de "permisos de contaminació comercialitzables") o fer una comptabilitat nacional no fal·laç.

El capítol cinquè, darrer de la segona part, presenta una interessantíssima anàlisi dels infructuosos intents de la EMA per harmonitzar equilibri ecològic i creixement il·limitat, sobretot entorn de l'encunyament del concepte "desenvolupament sostenible". Al fil d'aquest tema, estableix un debat sobre l'articulació entre inversió ambiental i creació de llocs de treball, assumpte d'actualitat arran l'estudi de M. Renner. La conclusió que n'extreu Bermejo és clara: no serà dintre del paradigma de l'economia ortodoxa, encara que siga retocat per l'EMA, on trobarem les premisses que han de permetre establir una economia sostenible, i això malgrat la insistència d'organismes econòmics internacionals (OCDE, els Cinc Programés de la CEE...), que, per altra banda, no en defensen una teoria clara i conseqüent, sinó una barreja que combina tres va-

La Casa Verda

Una allau de llibres imprescindibles La Catarata: una empresa alternativa Edicioríes La Catarata és una empresa alternativa (i no és una contradicció en els termes), qua està publicant i traduint obres de reconegut prestigi internacional, com ara els paper i assaigs del Worldwatch Institut de Washington o el Programa Internacional d'Educació Ambiental, realitzat conjuntament per UNESCO i el programa de l'ONU per al Medi Ambient (PNUMA). D'aquells cal destacar el llibre de Hilay F. French, Después de la Conferencia de Río, una anàlisi de les possibilitats de! control internacional ambiental a partir del que va estar tractat a la Earth Summit, celebrada l'estiu de 1992, o els assaigs de Michael Renner, sense dubte un dels més crítics investigadors del Worldwatch Institut, sobre Armament i Seguretat. Del Programa Internacional d'Educació Ambiental, en format gran, La Catarata ha publicat ja sis volums, d'una sèrie d'uns trenta, amb escrits de Michael J. Caduto, R. Hungerford, Robert Ben Peyton, John L. Taylor, Dean Bennett, A. Giordan, Y. Kolibyne, L. Albala-Bertrand, A. Sasson, etc. La Catarata ha divulgat també assaigs d'autors com ara Carlos Taibo, Pedró Ibarra, Ferran Iniesta, etc, freqüentment coeditats amb associacions o fundacions, com AEDENAT, Libre Pensamiento, ILJ, Bakeaz, etc. En aquest grup, ha aparegut un treball molt recomanable, el Manual para una economia ecològica de Roberto Bermejo, del qual us oferim una ràpida síntesi. És una bona notícia també el projecte d'edició del llibre de Michael Renner, "Ocupació en una economia sostenible" (Madrid: La Catarata - Bakeaz, 1994, en premsa), que és la traducció deJobs in a Sustainable Economy. Worldwatch Paper-104, Washington: Worldwatch Institute, 1991, un material que aporta proves imprescindibles al debat sobre com la defensa del medi ambient genera ocupació, front al "xantatge" habitual de l'empresarial' rietats o posicions teòriques: a) Els beneficis financers resultants de l'aplicació de les polítiques ambientals excedeixen els costos, per la qual cosa les inversions ambientals constitueixen un factor dinamitzador del creixement econòmic; b) Una política mediambiental que preserve el medi físico-natural és un requisit imprescindible per a un creixement econòmic sostenible; c) Els costos financers de la política ambiental són superiors als beneficis, per la qual cosa el cost net només es justifica per la necessitat de preservar el medi ambient.

Fins i tot, però, la distància entre aquestes formulacions teòriques (ideològiques), ambigües, i la pràctica política i empresarial, resulten abismals.

Cap a una economia ecològica?

La conseqüència de la segona part del llibre és radical: "No poden resoldre's els problemes que aquest sistema crea dissenyant una nova branca que, lògicament, es basa en el mateix paradigma".

Cal doncs, canviar l'orientació: "No es resolen els problemes tot integrant el medi ambient en 'el sistema econòmic ortodox, sinó creant un nou sistema econòmic que Íntegre tots els béns econòmics i no només els mercantils." Sobre els trets i les eines d'aquest nou sistema en parla Roberto Bermejo a la tercera part del llibre, capítols 6é i 7é.

Els trets característics d'aquest nou paradigma serien: a) ha d'estar basat en principis ètics de participació, democràcia i solidaritat; b) ha d'estar centrat, per això mateix, en objectius vàlids per tothom, dels quals n'és el primer la preservació de la vida, per la qual cosa el nou model econòmic ha de garantir la satisfacció

de les necessitats vitals; c) açò determina que haja de preservar l'equilibri ecològic, és a dir, ésser un model sostenible; d) un factor important és una disminució del poder dels estats, avançant en la direcció de societats autoregulades; e) també, front a la tendència centralitzadora, homogeneïtzadora i unificadora del capitalisme, hauran d'establir-se comunitats i regions autocentrades; f) també, caldrà una regulació planetària, basada en la responsabilitat i la solidaritat; g) que produesca un reequilibri financer; h) el nou model econòmic ha de tenir caràcter multidisciplinar i j) sistèmic.

D'entre les eines que haurà de desenvolupar i fer servir una economia ecològica, Bermejo, examina algunes, com ara la redefinició dels conceptes fonamentals (recursos -en lloc de reserves, stocks o dotacions mineres-, producció -tot distingint-ne producció de matèria de les extraccions, transformacions o generacions de serveis-, eficiència -redefinida des del criteri d'assegurar la satisfacció de les necessitats vitals de tots els membres de la generació actual i de preservar la natura-), establint-ne nous sistemes d'informació nacional, d'entre els quals destaca la necessitat d'efectuar una comptabilitat nacional de recursos i sistemàtics informes sobre l'estat del medi ambient-, tot redefinint la propietat dels recursos naturals i establint mecanismes justos d'assignació, portant a terme una reforma ecològica del sistema d'impostos, enfortint algunes estructures de govern mundial lligades a Nacions Unides (UNCTAD, PNUMA), i canviant els models actuals, per d'altres dinàmics i integrats, redefinint el paper de la tecnologia i establint nous marcs normativo-legals.

Pàg. 17

ABRIL/MAIG '94

Butlletí

Consum i ecologia Novetats del Fons LEGISLACIÓ ambiental de Catalunya. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, textos en català i en castellà. 1993, 1360 pàg.

Recopilació de la legislació ambiental de la Generalitat, de l'Estat i de la CEE fins a desembre de 1992. Conté un annex de Directives comunitàries de polítiques ambientals europees i de Directives comunitàries incorporades a l'ordenament jurídic català o estatal. Hi ha un índex cronològic i un altre de semàntic.

URIOS, V; DONAT, P; VINALS, MJ. La marjal de PegoOliva. El medi natural de la marjal de Pego-Oliva, Pedreguer, Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, 1993, 231 pàgs.

Estudi en profunditat del medi físic, flora i fauna, així com l'evolució paisatgística d'una zone humida importantíssima que, en eixir pu-

blicat aquest Butlletí haurà estat inclosa com a zona d'importància internacional per a les aus en ell conveni RAMSAR. BURGER, B. Hogar sin química.

Barcelona, Integral, 1994, 127 pàgs.

3.000 receptes de neteja domèstica, higiene personal, farmaciola i jardineria fetes amb substàncies naturals.

PINO MERINO, A. DEL. El anuncio verde. Màrqueting y comunicación medioambientales.

Madrid, Deusto, 1993, 300 pàgs.

Una de les obres més interessants sobre la relació entre empresa i medi ambient, els impactes ecològics industrials, consum, etiquetatge ecològic, etc.

GREENPEACE. PVC. Residuos tóxicos disfrazados. Riscos, perill i eliminació d'unes de les substàn-

cies més perilloses produïdes per la indústria química.

COORDINADORA DE ORGANIZACIONES DE DEFENSA AMBIENTAL (CODA). Jornadas sobre procedimientos jurídicos y medio ambiente, 1993.

Ponències i conclusions de les Jornades que tingueren lloc els dies 9 i 10 d'octubre de 1993 a Madrid. Entre altres temes s'hi arreplega: el procediment de queixa davant de la CE, els aspectes jurídics del procediment d'avaluació d'impacte ambiental, etc.

Si no vols la guerra, no la pagues ten cada dia als països de l'anomenat Tercer Món i als nos.tres pobles i ciutats.

A la pregunta "i jo, què puc fer?", que normalment es formula davant els problemes ambientals aclaparadors, el ciutadà occidental cerca respostes que li permeten "ser part de la solució més que no pas del problema". Tothom és conscient de la necessitat d'un canvi en els hàbits consumistes, com a condició indispensable -encara que no suficient- per a una societat ecològica i sostenible.

Seure tots a la mateixa taula En definitiva, vivim en la inconsciència més absurda. Pensem que el planeta és com un supermercat.

Dediquem més de dues setmanes i mitja a l'any a arrossegar un carret pels passadissos de les grans superfícies. Agafem dels prestatges productes procedents de tots els confins de la Terra, com si això fos natural i algú els reposarà a perpetuïtat. De fet, cadascun dels lectors que llegesquen aquest article consumeixen una quantitat de productes similar a la que seixanta africans han de compartir.

Formem part del 18% de la població mundial que consumeix més del 80% dels recursos del planeta. Per això, per a Gaia, nosaltres som el problema. L'explosió demogràfica, la deforestació, el malbaratament de recursos, la contaminació, la fam i tota la tirallonga de problemes ambientals són, en una gran mesura, producte del sistema industrialista occidental.

Però si el canvi d'hàbits és imprescindible, també ho és el canvi tecnològic, que permetesca una producció neta i que satisfaça uns nivells de consum més equitatius. Si aspirem a seure atots els humans a l'entorn de la mateixa taula, caldrà repartir els recursos renovables i no renovables i, per tant, disminuir el consum, encara que no necessàriament eliminarlo. Per exemple, és possible continuar consumint paper, però és imprescindible que el que usem avui siga reciclat demà per reutilitzar-lo. D'aquesta manera podem frenar i fins i tot reduir dràsticament la tala de boscos.

Els causants d'aquests problemes, els qui han estimulat el consumisme impulsiu i desmesurat, saben que existeixen solucions, que

l'ecologisme reactiu de protesta s'ha convertit en una proposta contemporània, civilitzadora i ètica, moralment avançada i viable tecnològicament.

Si acompanyem el passejant que acaba d'omplir el carret de múltiples productes, observarem que una vegada ha passat per la caixa (un filtre econòmic), emmagatzema els aliments frescos (una fracció cada vegada més reduïda de la compra) i els envasats en una nevera.

A la nit, d'allò comprat deixarà abandonat fins el 20% del pes i el 30% del volum en forma d'embolcalls i envasos innecessaris. D'altres recipients i envasos seguiran el mateix camí. Un iogurt s'ingereix en un minut, el seu envàs, però, tardarà anys a esmicolar-se i molts més a eliminar-se.

Encara que cada nit, el servei de recollida d'escombraries arreplegue els nostres residus -més d'un quilo per habitant i diaaquests no s'eliminen: molt pocs es reutilitzen, només els amaguen de la nostra vista. Si tractàrem la "nostra" Península com el menjador de casa nostra no deixaríem que ningú ens l'embrutarà, la falta de consciència cívica, però, permet que es degrade contínua-rnent.

Tota activitat té el seu impacte ambiental, de nosaltres depèn reduir-lo a través d'un consum responsabl-e; de les autoritats, l'establiment de normes cada vegada més restrictives per tal d'aturar les rutines i els contaminants, i dels industrials, l'inici d'una producció més neta. La revolució ambiental és un esport sense espectadors. Tots hi hem de ser jugadors.

JORDI

BIGAS

Què és l'objecció fiscal?

L'objecció de Consciència a les despeses militars o Objecció Fiscal consisteix a negar-se a pagar a l'Estat els diners que destina a preparar i mantenir l'exèrcit, i desviar-los a un destí alternatiu.

Qui la pot fer?

Tota persona que haja de fer la declaració de la renda i que pense que:

1.- La millor forma de resoldre els conflictes és el diàleg, l'amistat, la cooperació i la solidaritat.

2.- Crega que l'únic camí per aconseguir un món en pau és afavorir la igualtat i la justícia.

3.- Se senta ofesa per la forma com són utilitzats els impostos que paga, perquè mentre cents de milers de milions de pessetes són dilapidats en despeses militars, la pobresa i la desigualtat augmen-

Com es fa?

Pràcticament és fer la declaració habitual, però una vegada obtinguda la quota líquida, cal seguir les passes següents: 1.- en una de les caselles que queden lliures a les deduccions (per filla o fill, per malaltia, pel pis...) es posa "per Objecció fiscal a les Despeses Militars, i us deduïu una quantitat a triar entre aquestes dues opcions: a) el 4,5% de la quota líquida (el pressupost destinat el 93 per al Ministeri de Defensa). b) Iaquotafixade5.000pta. (mínim proposat pel la Coordinadora) 2.-Ingresseu la quantitat en l'entitat (ONG) de la vostra elecció i adjunteu el justificant en la declaració.

Per aconseguir més informació i contactar amb la Coordinadora: Apartat de Correus 10200, 46080 de València o a la CGT (dimarts i dijous) Tf. 96-383 44 40 o a la Casa Verda divendres de vesprada.

Llestos per a la marxa a Cofrents: poseu-vos en contacte amb la Casa Verda

Pàg. 18

ABRIL/MAIG '94

que vaya en bicicleta". La gent es va desfogar a gust, com si estigués en un partit de futbol, però amb un caire reivindicatiu.

Dissabte 12 de febrer. Hi van acudir unes dues-centes persones, la majoria anava amb disfresses d'allò més originals. Van comptar, a més, amb la presència de dues personalitats d'excepció (les/els impostors) de la fallera major i l'alcaldessa de València.

Sembla ser que se sentien al·ludides en l'anterior bicifestació, però aquesta vegada els cotxes oficials van ser dos tricicles conduïts per un parell de bufons/ pomposos i subversius xofers. Hi va haver mistela, vi, papes i cacaus per tothom; i, a més, ens van acompanyar els nostres companys bicicleters d'Amics de la bici de Barcelona i Pedaleade Saragossa.

Dijous 24 de febrer. Gairebé un centenar de bicifesters vam acabar cridant allò de "^Y los coches? "pa qué"!. ^Y los pàrkings? "pa qué"!. i Ylas autovías? "pa qué, pa qué, pa qué"!"

1994: l'any de la bici

a València?

El col·lectiu València en biciA.E.A va encetar l'any amb força després d'un període de calma que se'ns feia insuportable. Les quatre bicifestacions programades per als dos primers mesos del 94 s'han vist recompensades en dos sentits: primerament perquè el carrer s'ha mogut, la gent ha participat, ha reivindicat i, a més, s'ha divertit, i, en segon lloc perquè dintre l'Ajuntament de València s'ha plantejat l'ampliació del carril-bici després de molts anys de paràlisi, i, el que és més important, entre alguns sectors comença a considerar-se la bicicleta com un mitjà de transport competitiu i eficaç, si bé encara secundari. La crònica dels fets pot

resumir-se de la següent manera:

Dissabte 15 de gener. Més d'un centenar de persones, entre bicicleters i patinadors, cofats amb barrets de tot tipus, van reivindicar, al llarg del primer cinturó ronda, un carril-bici, alhora que es declaraven contraris a l'obligatorietat del casc. Hi va haver gresca amb els conductors que arribaven tard al futbol.

Divendres 28 de gener. Gairebé unes cent persones, moltes

d'elles repetien, es van manifestar novament per un carril-bici a la ronda i en contra de la construcció d'un aparcament a la plaça del País Valencià. Com a nota folklòrica, vam coincidir amb la comitiva de cotxes de cavalls de la Fallera Major i l'alcaldessa de València; vam corejar, durant tres quarts d'hora davant l'Ajuntament, càntics tan espontanis com: "Rita, Rita, Rita si fueses en bici estarías menos gordita" o "la fallera mayor

El cotxe devora la ciutat, fem-li front És un fet indiscutible i evident que les ciutats actuals són cada vegada més inhabitables i inhumanes. Açò ve donat pel sistema de transport imperant, basat principalment en els vehicles a motor, que esdevé un agent principal de la pol·lució atmosfèrica, visual i acústica, la distribució no equitativa de l'espai urbà i també de la mort de moltes persones, sense, paradoxalment, resoldre el problema de la mobilitat dins de la ciutat.

Ja són més de quaranta anys d'intentar resoldre la mobilitat urbana a través de les mateixes polítiques. Pensem que ha passat ja un temps raonablement suficient com per adonar-se que no són efectives. I no ho són perquè l'origen de la ciutat europea són els vianants. Quan aquestes van constituir-se, l'automòbil no existia i la gent treballava prop d'on residia, i s'abastia prop d'on treballava i residia. La introducció del transport motoritzat, no sols ha introduït un element sobredimensio-

l_a Oasa

nant en els carrers, sinó que ha comportat un procés de segregació funcional de l'espai que ha aconseguit que dins del radi autònom de les persones -desplaçaments amb bici o a peu- hi haja cada vegada menys coses accessibles: treball, col·legis, oci, comerç, etc. i que ha possibilitat l'encadenament, material i en temps, de les persones als mitjans de transport motoritzats.

Els mites A aquesta situació s'ha arribat sobretot a través de tres creences errònies: 1.- Que cal augmentar o sobredimensionar les infraestructures a causa d'una major motorització, quan el que és cert és el contrari: la creixent motorització és deguda a la disponibilitat d'infraestructures.

Aquesta idea està fortament relacionada amb la següent.

2.- Per als polítics (els que prenen decisions) i els tècnics (qui les dissenya i executa), mobilitat és sinònim de mobilitat del cotxe, ignorant sistemàticament en els seus

planejaments el transport públic, els vianants i els ciclistes, quan als centres urbans -almenys a Europa- el nombre de desplaçaments amb bici o a peu supera els viatges individuals a m b

En resum Cal reflexionar, però, i veure en què ha conclòs tot açò, les eleccions estan pròximes... De tota manera ho passarem per alt i anirem al tall: Primer, la creació d'una xarxa de carrils bici, que va ser anunciada en premsa la setmana posterior a la primera bicifestació.

Segon, una reunió -convocada tardanament i per tant amb poca capacitat de corregir errors de disseny- amb els tècnics de la regidoria de trànsit amb els següents resultats: inici de l'execució del Dia de voreres i carrils-bici (únicament una part de la xarxa en estudi).

Interès per augmentar el trànsit ciclista des del 5% actual fins a un 10 o 15%. Interès front a les nostres propostes de modificar el disseny dels actuals aparcaments de

Verda

bicis i d'incorporar carrils bici als nous projectes urbanístics com el Bulevard Sud i Nord, l'avinguda de França, etc. També de considerar seriosament les possibilitats del nostre estudi de rutes de baixa perillositat o ciclo-carrers. (A la Casa Verda hi ha plànols del projecte al preu de 500 pta.).

D'altra banda, el 10 de març i amb ocasió de la posada en marxa (mai millor dit) de la policia municipal amb bicicleta, RTVV-Canal 9 es va fer ressò, per primera vegada, de les opinions del col·lectiu. També la Conselleria d'Obres Públiques ha pres la iniciativa i pensa executar, dins d'un ambiciós pla de carrils bici de l'Horta, un carril entre València i Sueca que travessa el Parc Natural de l'Albufera. Des d'ací volem agrair a Domingo Amat, responsable del projecte, per haver-nos mostrat i consultat el desenvolupament d'aquest formidable projecte, que haurà de ser respectuós amb l'esperit i necessitats del Parc Natural.

Esperem, doncs, que açò siga l'anunci de millors temps per a la veu de l'ecologisme en bicicleta i dels moviments socials o polítics, en general considerats com a utòpics. I que la societat, a través dels grans mitjans de comunicació, ens tinga en compte perquè, i açò és el més important, aquesta canvie.

3.- Que podem estalviar temps augmentant la velocitat del desplaçament. Nombrosos treballs demostren que el temps mitjà de cada viatge és, en promedi, constant. Aleshores, el que aconseguim augmentant la velocitat no és reduir gaire el temps del viatge

ments al centre urbà, no posant restriccions al centre històric... en definitiva, fent atractiu el transport motoritzat particular en oferir-li major disponibilitat d'in-fraestructures.

Les raons de tan destrellatades accions pensem que no són

sinó fer que a la ciutat cada vegada estiga tot més allunyat.

Quina és la raó perquè aquestes creences estiguen encara tan arrelades entre els polítics i els planificadors? Per què, pel contrari, se segueix potenciant l'ús del cotxe en la ciutat? convertint avingudes en autovies, fent aparca-

del tot casuals: per una banda trobem un fortíssim grup de pressió en el complex petrolier-automobilístic-industrial. El que diem no és gratuït, fa uns mesos s'ha constituït l'ERTI (European Round Table of Industrialists) integrat per multinacionals com ara FIAT, DAIMLER-BENZ, MAN, VOLVO,

Butlletí TOTAL, SHELL, BP i PIRELLI, entre altres, per funcionar com a grup de pressió davant del Parlament Europeu.

Donades aquestes circumstàncies no és gens difícil d'entendre l'altra raó: la inèrcia institucional i la manca de polítics que sàpien dur endavant polítiques originals en l'àmbit del transport -que possiblement, d'entrada, no serien massa "populars" en molts sectors de la societatque resolguen satisfactòriament el problema de la mobilitat a la ciutat.

Les p r o p o s t e s Davant d'aquesta situació, què és el que es proposa des de València en Bici?: Primerament la peatonalització de la pràctica totalitat del centre històric, i que s'hi permetera només l'accés al transport públic i veïns. Açò comportaria la revitalització del petit i mitjà comerç, alhora que convertiria el carrer en un lloc de trobada, cosa que mai no hauria d'haver deixat de ser.En aquesta línia, a la resta de barris de la ciutat, sense descartar les zones per a vianants, proposem la creació de zones 20 o zones 30 -on els vehicles no puguen circular a més de les citades velocitats- mitjançant obstacles físics per fer-les veritable-

ment efectives. També la potenciació del transport públic, preferentment elèctric o de baixa emissió (tant de gasos com acústica). Una altra mesura intel·ligent seria escalonar les hores d'entrada/eixida al treball, cosa que evitaria l'aparició d'hores punta. Tampoc no caldria descartar la fiscalitat al trànsit motoritzat, amb major preu deís carburants -no gravant a qui no utilitza cotxe-, cert tipus de peatge en certes zones de les ciutats, etc. I, per supost, considerar i potenciar el mitjà de transport individual més eficient i eficaç, fins i tot a la ciutat actual: la bicicleta. No sols és el mitjà que menys energia requereix per passatger (3 vegades menys que anar a peu per exemple) sinó que, a més, no emet contaminants a l'atmosfera ni a la nostra oïda, no gasta carburant,- és un mitjà autònom -, està a l'abast de qualsevol economia, tant el fet de comprar-la com de mantenir-la, és competitiva en temps-amb el cotxe privat en una ciutat de proporcions mitjanes com València, propicia un ús equitatiu de l'espai, sense constituir-se en cap moment com tanca visual, ni necessita costoses obres d'infraestructura, tant en vials com en llocs d'estacionament, i ens permet gaudir d'una visió i vivència integrada i plena de la ciutat.

Per últim cal adonar-se'n que assolir una ciutat habitable depèn de nosaltres. Per això cridem a demostrar la nostra insubmissió al cotxe i la cultura que comporta (anant amb bici o a peu, combinant tant diàriament com a les nostres vacances la bici com a mitjà de transport, venent el nostre cotxe...), a emprendre campanyes d'objecció fiscal als diners emprats en infraestructures per a l'automòbil, a fer desobediència civil (anant amb bici en contra direcció quan siga més segur i més curt fer-ho així, botar-se els semàfors que hagen estat dissenyats per als cotxes, o anant pel carril-bus, ja que és més segur per al ciclista...) També us convidem a realitzar accions directes no violentes com tallar el trànsit motoritzat quan els nivells de soroll o de pol.lució superen els establerts per la CEE, cosa que les autoritats estarien obligades a fer per llei.

En definitiva, us convidem a dur a la pràctica allò que els polítics diuen estimar tant, però que tampoc no faciliten: la participació dels veïns en les decisions que els afecten directament i a caminar cap a una democràcia autèntica i no a l'elecció d'uns gestors inapel·lables cada quatre anys.

JOSEP

GAVALDÀ

I ANTONI

LLÓPEZ

Una subvenció de vint mil duros Tothom està d'acord en què la desocupació és una tragèdia per a milers de persones i que, malgrat les promeses de cada any, no té solució amb el tipus de política que practiquen els països desenvolupats. En aquest context, les crisis de producció i deslocalització de SEAT, SUZUKI, DERBI, vénen a augmentar el nivell de població aturada, tant pels llocs de treball que es perden directament com pels que arrosseguen en la indústria auxiliar.

Front a aquesta situació, les polítiques imperants -des de la dreta francesa a l'espanyola, passant pel govern, o les comunitats autònomes, sindicats, etc- són coincidents en una gran mesura: cal produir més automòbils.

Açò és una cara de la moneda; l'altra, però, és que la "màquina" és un dels grans devoradors de recursos públics i privats: infraestructures, hospitals, hores i vides perdudes, guerres del golf, ocupació d'espai físic i, alhora, un contaminador planetari de primer ordre. Hi ha coincidència a dir que, si a tot el món s'arribés a un grau de motorització comparable a l'actual dels països rics, el resultat seria de conseqüències catastròfiques per al planeta.

Pàg. 19

ABRIL/MAIG '94

Sembla lògic que, amb aquest panorama, demanem un altre model i que la reestructuració del sector automobilístic no supose una presa de pèl multimilionària pagada per tots vulgues o no.

Hisenda (és a dir, qui paga hospitals, educació, infraestructures, pensions...) deixarà d'ingressar uns milers de milions de pessetes (la subvenció a l'automòbil) que repercutirà en els serveis que puga prestar l'Estat.

Davant d'aquesta situació, ningú no ha dit ni "pruna" (excepte un excel·lent article d'Emili Piera en el "Levante"). Resulta curiós el silenci dels llops de la CEOE, dels campions del liberalisme i dels diaris que els fan ressò, sempre tan amatents contra les "subvencions" per a serveis públics.

El tema ens mostra quan lluny estem d'assumir encara les veritats elementals que plantege la immensa majoria d'Organitzacions No Governamentals: que el 20% del món desenvolupat consumeix els 80% del recursos i que, a més, ocasionem, directament o indirecta, la majoria de les desfetes ambientals globals... i és que l'ecologia està molt bé per al dia al dia de l'arbre o el dia de la terra.

Però, quan parlem de canviar el

nostre mode de viure... ai las! s'està tan bé ací!: un anunci de cotxes-Ruaoda-un anunci de cotxes-\a campanya de la DGT-un

anunci de cotxes-Goradze-un anunci de cofxes-les ciutats invi-

vibles-un anunci de cotxes... s'està tan bé ací!

I algú va dir: "doncs, mire vostè, igual viuríem millor sense tant de cotxe".

"Pos" igual sí...(se n'anà enraonant l'altre).

Carta oberta a sis alcaldes... i una alcaldessa Excel·lentíssims i excel·lentíssima: Hem tingut notícia que es reuneixen vostès a València per a tractar sobre el Transport Púbilic i la Seguerat Vial. És per això que hem volgut fer-los arribar uns petits comentaris com à ciutadans "de a peu" (això sí, organitzats).

Ens sembla molt bé que intenten aconseguir més "calés" de l'Estat per al transport públic. Però creiem que són molt poc conseqüents a l'hora de promoure'l de veritat. En realitat, allò que els encanta són els túnesl urbans, la velocitat del trànsit automòbil, els aparcaments subterranis, els passos a diferent nivell, les autopistes, els cotxes aparcvats en doble o triple fila a les places més belles, sobre les voreres i sobre els carrils-bus...

Això és el que veiem a leé ciutats que vostès administren: tenen atapeïdes d'obstacles (llegiu cotxes) els carrers, places i voreres i, desprès, es sorprenen quan la velocitat dels autobusosurbans minva contínuament, I que, con a conseqüència, cada vegada més usuaris es passen a l'automòbi! particular que, aquest sí, disposa de quasi tot l'espai urbà. Cada vegada li dediquen més superfície de la ciutat i, tot i així, també ocupa un espais que no li corresponen: el del bus i els dels vianants, mentre que vostès no fan res per evitar-ho. Cada vegada supremeixen més passos de vianant, es redueix el temps disponible per creuar-los i intenten augmentar la velocitat de circulació dels automòbils. És que no se n'adonen que estan repetint els errors que llurs col·legues europeus i nord-americans cometeren fa 30 o 50 anys, i que ara trancten d'esmenar? És que encara no saben que la tendència dels països més desenvolupats és just la contrària: limitar, dissuadir, reduir l'entrada d'automòbils a les ciutats, potenciant en el seu lloc els transport públic,, la bicicleta i, sobretot, la peatonalització?

De què parlen, què aprenen, en els seus nombrosos viatges "de treball" arreu del món?

Haurien de saber que, ara per ara, la mnesura del progrés i de la qualitat de vida d'una ciutat no és la quantitat de cotxes que hi entren, sinó tot el contrari: la xarxa de carrers i places per a vinanats, la limitació de cotxes, la major quantitat de bicicletes, la densitat i freqüència del transport públic.

I, pel que fa a la Seguretat Vial, podríem reperit tot l'esmentat fisn ara: quants més cotxes tinfguen en circulació per les ciutats i a major velocitat: major perill d'accidents i de més greus. Per què no apliquen les vigents normes de trànsit que limiten la velocitat a zones urbanes a 50 km./ h.? Per què no limiten la velocitat als carrers que no sighuen de pas a 30 km./h. com s'està fent a molts països? Per què els seus planificadors urbans no adopten mesures d'apaivagament del trànsit ("Traffic calming")?

Com s'extranyen que hi haja cada vegada més vianants atropellats, quen no es pot creuar carrers ni caminar per les vorerres amb seguretat?

Per què no compleixen vostès -i fan complir- llurs Normes, la Llei, i les Normes Comunitàries en tot allò que respecta a la velocitat, l'aparcament salvatge, la protecció de vbianants i ciclistes i la prevenció de la contaminació de l'aire i acústica? per què, excel·lentíssims i excel·lentíssima, li tenen tanta por a combatre la tirania de l'automòbil, a la força de llurs grups de pressió, a la incivilitzat o ignorància desi cotxe-addictes? Com volen vostès que ens creguem llur interès i preocupació pel transport urbà i sobre la seguretat vial, si les mesures que prenen -o que no prenen- agreugen els problemes esmentats?

Esperem que prenguen la molèstia de llegir aquestes notes i de reflexionar-hi, a fi que la reunió d'avui no quede en un "àpat de treball" més.

Bon profit, excel·lentíssima senyora i excel·lentíssims senyors.

"Vianants" Comissió de Defensa del Vianant i de la Ciutat d'Acció Ecologis ta Aqró

ABRIL/MAIG '94

Pàg. 20

Semillas"

Editada per Ceider, Secodes i Grain

Durant els últims deu anys de la història de "Seediing" allò que es coneixia com "el problema de les llavors" ha passat de ser una preocupació d'unes poques persones a ser un dels punts importants de controvèrsia entre els delegats de la Conferència de l'ONU per al Medi Ambient i el Desenvolupament -la Cimera de Rio- de l'any passat.

Des d'un punt de vista ampli, l'únic progrés detectable a través de la trajectòria de Seediing durant la passada dècada, és l'enorme augment de l'atenció del públic sobre la importància i les causes de l'erosió genètica en l'agricultura mundial. No obstant, el vertader problema -amb una solució que encara s'albira com molt difícil- és acabar amb l'amenaça a la seguretat de l'alimentació mundial desenvolupant estratègies justes i integrades per a gestionar la riquesa genètica, posant als agricultors i ramaders en la base del desenvolupament agrícola i del seu propi futur.

Els orígens En 1977, dos activistes nord-americans, Pat Mooney i Cary Fowler, organitzaren la primera reunió internacional sobre la política de les llavors a Saskaatchewan, Canadà. Quin era el problema que hi plantejaren?... la idea que amb l'escampament de les llavors de gran rendiment de l'anomenada Revolució Verda estaven perdent-se les bases de la biodiversitat en l'agricultura. Al mateix temps, companyies internacionals de llavors tractaven d'obtenir patents de propietat intel·lectual sobre "les primeres baules de les cadenes alimentàries", l'origen de les quals estaven sobretot en els camps dels pagesos del Tercer Món i, finalment, que el sistema dels bancs mundials de gens creats per a conservar, per a tots, aquestes reserves en grans ca-

meres frigorífiques, no estaven sota control segur.

Pat Mooney va publicar un llibre que causà un gran enrenou "Llavors de la Terra: un recurs públic o privat?" que fou publicat en 1979 i va causar un gran impacte.

El problema Malgrat que des de fa milers d'anys els agricultors han cultivat i millorat les collites en tot el món, molt poca gent sabia que moltes espècies o varietats originals anaven desapareixent per sempre per la competència de les noves varietats impulsades per les multinacionals que controlen la major part dels bancs de gens del món. La indústria va reaccionar violentament. La companyia Shell Oil, que preparava deliberadament llavors de plantes amb unes necessitats molt concretes de fertilitzants químiques i biocides, llançà un furibund atac en un fullet publicat el 1980. Però, progressivament, els governs i grups del Tercer Món s'interessaren pel tema.

L'erosió En 1983, ni les ONGs ni la comunitat científica tenien massa dades sòlides sobre el nivell d'erosió genètica en l'agricultura mundial.

A hores d'ara encara no els tenim. Òbviament, però, el fet de talar boscos, construir pantans, infraestructures, etc. té efectes aclaparadors sobre la diversitat.

Per exemple a l'índia hi havia més de 30.000 varietats d'arròs! Doncs bé: en quinze anys poden quedar reduïdes a 50, de les quals les deu millors cobriran més de les tres quartes parts de la superfície arrossera del país. A Sri Lanka, els agricultors cultivaven 2.000 varietats i aran en conreen només 5. A on es conserven la resta de varietats?

No hi ha raons per a creure que l'erosió genètica no avança igualment en altres cereals, fruites, hortalisses, arrels, etc.

A començaments dels 80 les

Verda

Peatge? no, gràcies

fifi

Edició en espanyol de Seediing, publicació sobre recursos fitogenètics i biotecnologia

l_a Casa

Per una A-7 aprofitada companyies alimentàries i les petrolieres eren les millors situades en el mercat de les llavors. No obstant, a poc a poc foren desplaçades per les companyies de productes químics i farmacèutics, i les companyies començaren a invertir en biotecnologia. Companyies com ICI, SANDOZ, CIBAGEIGY i UPJOHN esmercen enormes recursos en desenvolupar innovacions moleculars per inserir-les en les plantes, gens individuals que codifiquen o desenvolupen tolerància als herbicides o resistència a determinats insectes.

El futur En primer lloc, ca! continuar divulgant els problemes que planteja l'erosió de la biodiversitat.

També, però, cal augmentar els esforços per promoure el control popular dels recursos genètics: no es poden deixar aquestes qüestions solament en les mans dels diplomàtics i els buròcrates. El coneixement indígena no sols s'ha de considerar important sinó que, a més, ha de servir de base a les estratègies de desenvolupament dels pobles.

També cal un sistema que estiga orientat més a conservar els recursos genètics que no pas a destruir-los.

CEIDER (Centre d'Estudis i Desenvolupament Rural) Pascual i Genis, 2 1 - 10 s , 46002 València Tf. (96) 394 37 89 i Fax (96) 394 06 61

Una gran quantitat de poblacions del litoral valencià són travessades per les carreteres N-430 i N332, suportant un trànsit que representa perillositat, contaminació i incomoditat per als habitants.

Mentrestant, les contínues retencions de vehicles fan perdre temps, combustible i paciència a milers de persones que en fan ús, de les quals una part important recorren trajectes llargs i mitjans i, per tant, utilitzarien recorreguts alternatius cas que existiren.

Aquesta situació determina l'estructura urbana dels pobles i ciutats que la pateixen, amb la qual cosa s'impedeix un desenvolupament normal i s'afavoreix solucions costoses, de gran impacte ambiental i sense vinculació amb les seues necessitats.

A poca distància de les carreteres esmentades discorre l'autopista A-7, una gran obra infrautilitzada i cara, que els mateixos tècnics del MOPU assenyalen com a via alternativa que resoldria la major part dels problemes existents, cas de quedar lliure de peatge.

Cal donar una solució racional, integrada urbanísticament i amb la dimensió que pertoque a la problemàtica de les travesseres de la N-340 i N-332 a les poblacions litorals del País Valencià per al trànsit que realment generen i, per això, cal que el trànsit de mitjà i

llarg recorregut circule per l'Autopista, al mateix temps que s'impulsen transports alternatius i col·lectius (fonamentalment el ferrocarril) que representen un important estalvi energètic.

Per economia de recursos, per la protecció ambiental, per la millora de les condicions de circulació, de seguretat i de vida, per pura racionalitat, és necessària i urgent que l'Autopista A-7 passe a ser una via normal de circulació.

Entre tots ho hem d'aconseguir.

COORDINADORA

CÍVICA DEL

PAÍS VALENCIÀ PER UNA A-7 SENSE PEATGE.

"El empleo en una economia sostenible" de Michael Renner Els quaderns del Worldwatch traduïts per Bakeaz

pitalista mostra unacreixent dificultat per generar ocupació. En Europa Occidental cal créixer almenys a un 3% anual per començar a crearocupació neta. Ateses les elevades taxes d'ocupació, seria necessari que es mantingués a aquestes taxes durant moltes dècades, la qual cosa ocasionaria que la producció es multipliqués cada 20 anys. Tal creixement intensificaria el deteriorament ambiental d'una forma insostenible. Tot això sen-

se tenir en compte el desenvolupament dels països pobres. El siste-

Exposicions 1

a u d io v i s u a 1 s d'Acció Ecologista Agró: demaneu-ne el catàleg a la Casa Verda

ma es troba, pertant, abocat a un cercle viciós i sense saber com eixir-se'n.

Davant d'aquesta situaEn les societats occidentals hi ció comence a proliferar proha dos problemes que preocupostes per realitzar canvis espen especialment: la desocutructurals profunds en el sistema pació i el deteriorament ambienproductiu amb la finalitat tal. A mida que el problemes d'assolir l'ocupació plena i la ambientals van aguditzant-se, sostenibilitat.L'instrumentfonala visió "catastrofista" del pròxim mental per arribar-hi seria una futur està deixant de ser patrireforma ecològica del sistema moni exclusiu dels ecologistes. fiscal basada en la forta gravaSobretot, des que e 1987 ció de les activitats més lesives l'Informe Brundlant va declarar per a l'equilibri i la desgravació que la supervivència de la hudel treball. Michael Renner és manitat estava en perill. un dels autors que més ha aproD'altra banda, el sistema cafundit en aquesta alternativa.