Butlletí de La Casa Verda. Número 81. Juliol-Agost 94

81 JULIOL/AGOST

Signat el conveni entre entre els ajuntaments dels Ports i el Maestrat, la Generalitat, Endesa i els ecologistes

Moment en què Rafael Pardo, en nom d'Ali-A signa el Conveni

Comunicat llegit per Acció Ecologista Agró el moment de la signatura al Palau de la Generalitat davant del President, el Conseller de Medi Ambient, el President d'Endesa i els alcaldes de la zona, a més de la premsa i la resta de convidats a l'acte.

La Central Tèrmica d'Andorra, propietat d'ENDESA, és, des que va entrar en funcionament el 1979, un gran focus emissor de contaminants a l'atmosfera.

D'entre tos els contaminants emesos, cal destacar el diòxid de sofre (SO2) per les altes concentracions assolides i els efectes que se'n deriven.

Els límits d'emissió per a aquesta Central mai no foren fixats seguint criteris ambientals, sinó que vingueren determinats per la condició d'usar com a combustible els lignits que s'extrauen de la zona seguint exclusivament criteris de beneficis econòmics. La mala qualitat d'aquest combustible, junt al desmesurat contingut en sofre entre els seus compostos, ha estat la causa de les emissions de SO2, que en ocasions arribaren a assolir 17.000 mg/ m3, quan la norma reguladora establia 9.000 mg/m3, quantitat ja prou elevada. Només cal comparar aquestes xifres amb les de la Directiva de la Unió Europea que assenyala 400 mg/m3 de SO2 per a les centrals tèrmiques de nova instal·lació.

Ja han passat quasi deu anys des que Acció Ecologista Agróva iniciar les actuacions per trobar solucions per al que estava passant als boscos dels Ports i el Maestrat. Durant els primers anys vuitanta s'hi va detectar als arbres una massiva defoliació, pèrdua de creixement, necrosi, afebliment dels sistemes generals de les branques que coincidien amb la presència de fortes concentracions de sofre hidrosoluble a les fulles.

Davant l'absència de solucions, fa més de cinc anys que el conflicte va derivar en una querella per delicte ecològic dirigida contra els responsables de la companyia elèctrica propietària de la Central. Aquests anys han estat l'evidència més evident que el sistema judicial espanyol és desesperadament lent, que, a més a més, es troba contínuament interferit pel poder executiu, que en minva la independència i n'impedeix l'eficàcia quan es tracta de persones properes al poder amb l'objectiu d'aconseguir-ne la impunitat. Ha evidenciat, també, que el tractament penal del de-

licte ecològic és profundament defectuós i que la desigualtat d'armes entre processats contaminadors i les organitzacions de defensa ambiental és tan desproporcionada que tan sols ha pogut superar-se per l'entossudiment i a la perseverància nostra.

L'acció judicial ha estat determinant per a mantenir viu el conflicte i la denúncia del que estava passant a les comarques afectades. A través dels múltiples incidents que han envoltat aquest tempestuós procés, l'opinió pública ha pres consciència dels efectes i conseqüències que té per al medi ambient l'ús incontrolat de determinats combustibles.

Així mateix, el procés judicial ha demostrat també fins a quin punt la passivitat de l'Administració Autonòmica no era més que una mena d'autorització tàcita per a contaminar ja que, fins ara, se n'havia mantingut al marge sense posicionar-se clarament i, encara menys, adoptar les decisions tendents a posar fi a la greu crisi ambiental de les comarques

dels Ports i el Maestrat.

El Conveni, discutit i aprovat per totes les parts involucrades en aquest llarg conflicte, significa un important canvi d'actituds en relació amb tot el que s'ha esdevingut fins ara.

S'hi comença a comprovar com determinades reivindicacions i objectius d'aquest sector minoritari, però important de la societat, que són les organitzacions ecologistes, són admeses, tot i que açò es produesca d'una manera tímida i titubejant.

Si entrem a considerar el contingut del Conveni comprovarem que aquest es construeix al voltant dels objectius que hem perseguit des de fa anys: 1.- La reducció progressiva de les emissions de SO2 fins que assolesquen en 1998 un 90% menys de les que emetia la central en 1993.

2.- La restauració del medi natural afectat mitjançant l'aportació ^per part d'ENDESA i l'Administració- de quantitats que arriben als 5.000 milions de pessetes que es reclamaven en l'acció judicial.

3.- El dret dels ciutadans a conèixer i rebre informació sobre l'estat del medi ambient amb la possibilitat de tenir accés a les dades precises sobre les emissions de contaminants.

Al mateix temps, en aquest Conveni, les parts reconeixen que el futur passa per una política energètica que tinga en compte la necessitat de reduir la producció d'energia a través de l'ús de combustibles fòssils. Ja que no es tracta de reduir el problema de les centrals tèrmiques només al SO2, tot i que aquest ha estat l'objecte del conflicte que ens afecta, sinó comprendre que aquestes instal·lacions produeixen altres contaminants que generen múltiples efectes que ens condueixen cap a una inevitable crisi ecològica si no es modifiquen les pautes. Es tracta del CO2, el NOJ de diverses classes de partícules sòlides. El primer és un contaminant que actua com a factor desencadenant del conegut "efecte hivernacle"; el segon, produeix també pluja àcida i altres efectes encara desconeguts. A més a més, cal afegir que el conjunt d'aquests contaminants pateixen complexes reaccions fotoquímiques en interactuar amb la llum solar, que originen, entre altres subproductes: ozò, substància que quan es troba a les capes

'94

baixes de l'atmosfera és altament tòxica per als éssers vius i, en especial, per a la vegetació. És a dir, les centrals tèrmiques no poden considerar-se, únicament, com a un focus d'emissió de SO2, sinó també com un focus d'emissió de múltiples contaminants la reducció dels quals cal escometre.

Però tot això no serà possible si no és mitjançant la reducció de l'ús de combustibles fòssils en la producció d'electricitat.

Per tant, és necessari modificar el model energètic actual basat en el malbaratament i l'ús inadequat de l'energia, tal i com ho demostra que de cada 100 calories que s'inverteixen en la producció d'electricitat, menys de 5 són les realment utilitzades pel consumidor.

Per tot això, en el Conveni es reconeix que cal efectuar els estudis necessaris tendents a: a) Establir plans d'eficiència energètica pera aconseguir que l'energia que es produeix s'aprofite millor. b) Instaurar plans d'estalvi energètic amb l'objectiu de reduir la demanda innecessària que actualment se desaprofita o malbarata. c) Fomentar les energies renovables i descentralitzades.

Tàcitament va admetent-se que l'eficiència i l'estalvi energètics seran les principals fonts d'energia del futur.

En aquest context cal emmarcar el treball desenvolupat per Acció Ecologista Agró al llarg d'aquests anys i, en particular, dels últims mesos en què de la confrontació judicial passem a les negociacions amb tots els sectors involucrats. El treball ecologista continuarà en el mateix sentit que fins ara i amb el mateix contingut crític que l'ha vingut caracteritzant, a través de la participació en els dos instruments que es creen: la Comissió de Vigilància i Control Mediambiental i la Fundació Els Ports-Maestrat.

La Comissió de Vigilància i control Mediambiental serà l'encarregada de fer un seguiment perquè les mesures proposades revertesquen realment en benefici dels ecosistemes afectats. Açò es verificarà a través d'estudis que recapten la informació necessària i que per(passa a pàg. 2)

Pàg.

JULIOL/AGOST

2

Número extra

"94

La Casa Verda

Text del Conveni Els sotasignants, Jo@n Lerma i Blasco, president de la Generalitat Valenciana; Emèrit Bono Martínez, Conseller de Medi Ambient; Rogelio Tena Monforte, en representació dels alcaldes dels pobles afectats; Rafael Pardo Gutiérrez, en representació d'Acció Ecologista Agró; Feliciano Fuster Jaume, en representació dEndesa; Isabel Queral Ruano, en representació de la Colla Ecologista de Castelló i Oscar Tena García, en representació del Grup Ecologista de Vilafranca.,

Exposen

Acció Ecoloista Agró Portal de la Valldigna, 15 baixos Tf. ifax(96)391 78 64 46003 -València

Col·laboradors Carles Belda, Jordi Bigas,- Francesc Hernàndez, Carme López, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva

iMaquetació Juanjo Villanueva

Manolo Roldàn, Conxa Merino

Els articles que apareixen signats són responsabilitat dels col·laboradors del Butlletí que els signen, per tant, no responen obligatòriament a les opinions del conjunt d'Acció Ecologista Agró :om a organització ' Dipòsit legal: 1692- 1985

meten, si fos necessari, plantejar a ENDESA i a l'Administració Pública noves mesures que n'eviten la degradació.

l'Estat, i que les voluntats que s'hi recullen es manifesten en accions i documents concrets sota les premisses exposades.

La Fundació que es crea en virtut del Conveni és un mitjàdeterminant perquè les indemnitzacions, que tant ENDESA com l'Administració faran efectives, acomplesquen el seu caràcter finalista: és a dir, siguen realment destinades a la millora i restauració ecològica de la comarca de Els Ports-Maestrat així com per al desenvolupament social sostenible sobre la base de projectes de nul o escàs impacte ambiental.

Ara, el desafiament està en el seu compliment, des d'Acció Ecologista Agró, indubtablement, continuarem perquè així siga.

Amb la signatura d'aquest Conveni, entre els Ajuntaments de la comarca Els Ports-Maestrat, l'Administració Autonòmica, Endesa i les organitzacions ecologistes (Acció Ecologista Agró, Colla Ecologista de Castelló i Grup Ecologista de Vilafranca) conclou una etapa i s'inicia una altra basada en l'acceptació dels valors ambientals i el reconeixement que l'actual model energètic es troba en una profunda crisi.

Només ens queda afegir, per concloure, que esperem que aquest Conveni no es convertesca en un objecte singular, per la seua raresa, sinó que siga adoptat com a model de partida millorable en situacions semblants en altres punts de

Palau de la Generalitat, 13 de juliol de 1994

El Tema en anteriors Butlletins Ja en l'any 1987 en els números 38 i 39.

Any 1988 (núm44), 1990 (núm. 60 i 62), 1992 (núm 72), 1993(núms76i77) i 1994 (núm. 80).

I) Que amb data de 3 d'abril de 1994, els Ajuntaments relacionats en la comparecença d'aquest document s'adreçaren a la Generalitat Valenciana per sol·licitar una solució a la problemàtica de la comarca i aconseguir la recuperació ecològica, econòmica i social de la zona, tot oferint la màxima col·laboració dels Ajuntaments per aconseguir-ho.

II) La Generalitat Valenciana considera que el tractament de la problemàtica de les comarques dels Ports i el Maestrat passa per un enfocament ampli amb una perspectiva oberta ala col·laboració de totes les institucions públiques i parts interessades i per un tractament global de la situació. En aquest sentit el tractament de l'esmentada problemàtica ha d'articular-se a través d'un Pla de Desenvolupament Integral de la zona que contemple, mitjançant els corresponents programes, els següents objectius: * Preservació ambiental de les masses boscoses. * Recuperació i millora ecològica de la zona. * Desenvolupament sostenible dels Ports-Maestrat.

III) D'acord amb aquest plantejament, i per fer possible l'acompliment de l'esmentat Pla de Desenvolupament Integral, la Generalitat Valenciana, a més de la seua pròpia i específica participació en aquest Pla, hi ha interessat la col·laboració del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i de l'empresa Nacional d'Electricitat (ENDESA) sol·licitant d'aquesta que s'incorporea aquest projecte dinamitzador de la zona i en coadjuve al desenvolupament sostenible.

IV) Les Associacions Ecologistes compareixents, històricament preocupades per la degradació ecològica de la zona, s'adreçaren igualment a la Generalitat Valenciana amb la finalitat de demanar-li una solució a aquesta problemàtica.

•£• Igualment, les associacions ecologistes, en la seua preocupació per racionalitzar el model energètic, instan la Generalitat Valenciana perquè aquesta institució, amb la col·laboració, en el seu cas, d'ENDESA i d'altres organismes i institucions, elabore en el termini de 9 mesos un programa d'eficiència, estalvi energètic i energies renovables aplicable a la Comunitat Valenciana.

V) Amb la finalitat exposada, s'han mantingut fins ara diverses conversacions, com a resultat de les quals la Generalitat Valenciana proposa a la resta de parts compareixents i aquestes accepten el Conveni que s'articula en els següents

ACORDS

Acampada a Itoiz contra la construcció de l'embassament.

Del 19 al 28 d'agost i organitzada per la Coordinadora contra el pantà Interessats: truqueu pertef. als (948) 33.65.75 i 22.61.28

1.- Preservació mediambiental dels Ports-Maestrat 1.1.- Creació de la Comissió de Vigilància i Control Mediambiental de la zona els Ports-Maestrat.

Es crea una comissió de Vigilància i Control Mediambiental de la zona els Ports-Maestrat, en la qual participaran tres representats de cadascuna de les parts compareixents d'aquest acord.

Seran funcions d'aquesta Comissió: a) Vigilar i dur a termini un seguiment de l'estat de la vegetació de la zona dels Ports-Maestrat, demanant les informacions que coadjuven a la determinació de les causes que incidesquen negativament en aquesta vegetació. b) Proposar l'elaboració d'estudis específics i puntuals sobre l'estat de la vegetació forestal en funció de les anomalies que hi puguen constatar-se i de les dades de les noves estacions de control mediambiental instal·lades. c) Traslladar a la Conselleria deMedi Ambient de la Generalitat Valenciana la pro posta d'adopció d'aquelles mesures relacionades amb la contaminació atmosfèrica o relacionades amb la vegetació forestal que tendesquen a preservar el nivell de protecció ecològica dels Ports-Maestrat.

1.2.- Desenvolupamentde nous estudis mediambientals Atès el criteri compartit pel CEAM i la Universitat Jaume I, en els seus estudis sobre la situació mediambiental dels Ports-Maestrat, que ha posat de relleu la necessitatd'aprofundir les investigacions sobre la problemàtica ecològica de l'esmentada comarca, s'hi acorda prosseguiraquestes investigacions per les entitats científiques de reconegut prestigi que les parts designen de comú acord.

1.3.- Col·laboracions d'ENDESA en la preservació ambiental dels PortsMaestrat a) Amb data 16.12.93 el Consell d'Administració d'ENDESA va aprovar el Pla General de Medi Ambient per a les seues instal·lacions minaires i elèctriques distribuïdes per tot el territoris estatal.

ENDESA donarà exacta informació del desenvolupament i execució dels seu Pla de Medi Ambient i, més concretament, de les actuacions que es duguen a termini a la Central Tèrmica d'Andorra, per a coneixement de les parts compareixents d'aquest Conveni. b) ENDESA assumeix el compromís d'instal·lar, a petició de la Generalitat Valenciana, dues estacions addicionals de control en la zona els PortsMaestrat, gestionades per la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana amb el mateix règim de les tres estacions que han estatja objecte del conveni de data 23.03.94 entre E N DESA i la Generalitat Valenciana. c) ENDESA assumeix el compromís de prendre en consideració en l'explotació de la Central Tèrmica d'Andorra les mesures correctores que els nousestudis mediambientals abans esmentats unànimamentestablesquen i l'adopció dels quals interesse la Generalitat Valenciana.

2.- Recuperació i Millora Ecològica dels Ports-Maestrat 2.1.- En el termini de tres mesos des de la signatura del present document serà elaborat per la Generalitat Valenciana un Programa de Gestió Sostenible dels boscos dels PortsMaestrat que contindrà les següents actuacions: * Tractaments silvícoles i de reequilibri biològic que milloren la capacitat biològica dels boscos. * Reforestació i ordenació.agro-hidrològica peral control de l'erosió que assegure la creació de boscos ecològicamentestables.

"Protecció i lluita contra els incendis forestals que incloga, tant el tractament selectiu de la vegetació i la creació de punts d'aigua i vials restringits, com les aplicacions informàtiques a la prevenció i extinció i el foment de les associacions locals de voluntaris.

2.2.- En el termini de tres mesos des de la firma del present document serà elaborat per la Generalitat Valenciana un "Programa de Millora Ecològica" que contindrà les següents actuacions: * Recuperació i conservació de les espècies amenaçades de la comarca.

* Tractament de residus orgànics, agraris i rurals en règim de cogeneració. Relacionat amb això i, amb càrrec a les aportacions d'ENDESA, es finançarà l'estudi de prefactibilitat i viabilitat econòmica de tractament dels residus ramaders de la comarca per a l'obtenció de biogas per cogeneració.

L'esmentatestudi es contractarà amb ENDESA. * Un Pla d'Educació Ambiental.

3.- Desenvolupament sostenible dels Ports-Maestrat Per al desenvolupament sostenible dels Ports-Maestrat, acordem: a) Elaborar un Programa d'Inversions pera finançar projectes específics que suposen una millora de la infraestructura i serveis general de nul o escàs impacte ambiental. A . aquest respecte, els Ajuntament representats en aquest document presentaran a la Fundació, aefectes de prioritats i possible execució, una relació d'aquells possibles projectes que puguen ser inclosos en el Programa d'Inversions esmentat. b) Dinamitzar la promoció econòmica de la zona mitjançant els corresponents programes sectorials als quals es vincularan els diferents Organismes i institucions de la Generalitat Valenciana i, en el seu cas, de l'Administració Central. c) Estudi i aplicació, en el seu cas, de tecnologies d'estalvi, eficàcia energètica i energies renovables que permetesquen que les zones dels PortsMaestrat tendesquen a l'autosuficiència en les seues demandesenergètiques.

4.-Fundació "Els Ports-Maestrat" 4.1.- Hom acorda crear una Fundació amb l'objectiu d'impulsar i avaluar les actuacions de recuperació i millora ecològica, així com el d'elaborar els programes d'inversions i programes sectorials en què es concrete l'objectiu de desenvolupament sostenible dels Ports-Maestrat.

4.2.- Formaran part de la Fundació "Els Ports-Maestrat" tres representants de la Generalitat Valenciana, tres dels Ajuntaments, tres de les Associacions Ecologistes signants i tres d'ENDESA, sense perjudici que hi puguen incorporar-se d'altres institucions públiques o privades que col·laboren amb els objectius de l'esmentada Fundació.

4.3.- La presidència d'aquesta Fundació correspondrà al representant dels Ajuntaments.

5.- Aportacions econòmiques de les parts compareixents Per a finançar el compliment dels diferents compromisos assumits en aquest Conveni, la Generalitat Valenciana i ENDESA es comprometen a aportar cadascuna de les dues, durant cinc anualitats, 400 milions de pessetes cada any. Igualment, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha compromès la seua participació, junt amb la Generalitat Valenciana i EN DESA, en el present conveni que avui és objecte de subscripció per les parts que compareixen. Aquest compromís ha estat concretat en l'acord de data 27.04.94 subscrit pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i la Mancomunitat dels Ports-Maestrat.

A aquest efecte, la Generalitat Valenciana impulsarà les gestions davant del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació perquè aquest Ministeri ratifique el present Conveni i duga a termini les actuacions precises per a l'obtenció de fons, addicionals als ressenyats anteriorment, procedents de la Comunitat Europea i a l'empara dels programes establerts per la Comunitat, especialment el programa de Desenvolupament de les Zones Menys Afavorides, els quals seran aplicats a algunes de les actuacions previstes en aquest Conveni.

En prova de conformitat, el signen totes les parts compareixents a València, a 13 de juliol de 1994

JULIOL/AGOST

Butlletí

'94

Pàg.

3

Entrevista a Joan Llinares, de Unprocésquevedelluny la Comissió Jurídica d'AE-A "no som nosaltres qui acceptem la contaminació d'Endesa sinó que el Conveni significa que Endesa reconeix d'una manera implícita que és la responsable de la degradació ecològica de les zones afectades" presa pública que és- el seure a negociar. Mai no hem d'oblidar que la Companyia haguera pogut signar amb els ajuntaments un acord purament econòmic.

Joan Llinares, un dels fundadors d'Acció Ecologista Agró, president etern del grup fins que ens va "amenaçar" si no el rellevàvem, advocat i economista. Ha participat en tot el procés negociador dut a terme amb les parts del Conveni amb la meticulositat i el filar prim que el caracteritzen.

P.- L'acord amb ENDESA pot ser entès com una patent perquè aquesta empresa seguesca contaminant?

R.- La veritat és que qualsevol acord a què es puga arribar amb una companyia com Endesa que és propietària de 2 de les centrals que figuren entre les 3 més contaminants d'Europa (As Pontes, la primera i, Andorra, la tercera), pot fer-nos venir al cap si no estarem legitimant una realitat tan nefasta. En realitat, però, és al contrari, no som nosaltres qui acceptem la contaminació d'Endesa sinó que el Conveni significa que Endesa reconeix d'una manera implícita que és la responsable de la degradació ecològica de les zones afectades -cosa que sempre ha negat amb la col·laboració d"'informes" i gent a sou de tota mena:en cas contrari... per què hauria de regalar 2.000 milions de pessetes?. Crec, però, que per entendre el Conveni i tots els acords que se'n deriven cal anar a l'origen del procés.

Doncs anem-hi...

A principis dels anys 80 ens trobem amb unes comarques que comencen a patir un deteriorament molt fort de les masses vegetals i tot apunta a la central tèrmica que s'hi acabava d'instal.lar a Andorra, Terol. Hi ha unes Comissions de Seguiment les actes de les quals figuren en el procés- i ja comença el que serà habitual: una actitud totalment prepotent d'Endesa amb un clar menyspreu als habitants dels pobles afectats. Com que la com-

panyia no dóna cap tipus de resposta, l'any 87 s'inicia un judici de caràcter civil contra la Tèrmica per part de l'Ajuntament de Morella.

En aquell moment tota la batalla se centra en el S02 en la mida que es considera el contaminant més elevat i més preocupant. Aquest contaminant està provocat en quantitats enormes per la utilització com a combustible del lignit de la zona on està ubicada la Tèrmica i que té una elevadíssima quantitat de sofre.

En aquest Conveni es fixa la reducció del SO2 Sí, les reduccions han d'arribar al 90% al final del procés en l'any 98 i ha de començar ara, en l'any 94, amb percentatges que no els hem fixat de manera arbitrària sinó a partir d'uns estudis tècnics sobre la capacitat de la pròpia maquinària de la Tèrmica per a tolerar les mescles que vagen reduint els límits.

Quines són les línies bàsiques del Conveni?

Les directrius del Conveni, que són els principis generals de l'acord, i que tornen a repetir-se en els estatuts de la Fundació creada per a dirigir el procés, són que qualsevol política energètica ha de fonamentar-se en la reducció dels contaminants, la restauració del medi danyat, els estudis adreçats a l'estalvi i l'eficiència energètica i a la inversió en energies renovables no contaminants. Sobre aquests eixos li plantejàrem a Endesa -com a em-

La part més dura de la negociació haurà estat precisament aquesta recta final...

Els contactes amb Endesa s'inicien el desembre de l'any passat, quan el Tribunal Suprem dicta el famós Acte pel qual envia la instrucció del procés des de Vinaròs a Alcahiz, el procés se'n va cap a Aragó i es perd la iniciativa que venia duent-se.des del País Valencià; per dir-ho d'una manera suau tractaven d'"espolsar-se" companyies no desitjades. Això va resultar un colp molt dur, fins i tot Greenpeace que havia estat personada fins aqueix moment -a l'igual que el grup OTUS de Terol- proposà que ho deixàrem córrer i abandonàrem.

L'Acte era tan injust que anava en contra de la pròpia jurisprudència del Tribunal Suprem que sempre ha reconegut que el jutjat que ha d'instruir la causa és aquell on s'han produït els danys.

L'Acte era la "guinda" que completava la mà negra de l'Estat que ja havia intervingut perquè el hiscal General de l'Estat, aleshores Leopoldo Torres, obligarà el fiscal de Castelló perquè modificarà el seu escrit d'acusacions eliminant-ne Feliciano Fuster -el president d'Endesa- .

Però ens hi personàrem...

Sí, tant el Grup Ecologista de Vilafranca, com la Colla Ecologista de Castelló i nosaltres, decidírem personar-nos en el Jutjat d'Alcaniz. Greenpeace ho va deixar estar i no es va personar -tot i que ara ha fet un comunicat dient que arran del Conveni es retira de la querella- i el grup OTUS, que també estava a favor, no s'hi va personar al final per raons que desconec.

La nostra postura fou la següent: si bé no descartàvem el fet d'anar-nos-en, pensàvem que ho havíem de reservar per al cas que el Jutjat d'Alcaniz s'atrevira a anul·lar les proves fetes en la fase provatòria pel Jutjat de Vinaròs i la Fiscalia de Castelló.

Aquesta era la maniobra per a on anaven els advocats de la defensa d'Endesa. Això hauria estat intolerable perquè moltes de les proves incorporades ja no hauria sigut possible tonar a fer-les i, un nou procés, hauria estat molt difícil en aquestes condicions, ja que Endesa tenia el blindatge del famós Decret fet a la mida.

Sembla com si fóra una batalla "local" només dels valencians...

No, li demanàrem a la CODA que s'hi persones també, de manera que cobrirà la possible absència de grups, ja que té un'a desena de grups aragonesos i un àmbit estatal, amb la qual cosa neutralitzàvem la "jugada" de presentar el procés com un enfrontament

Per valorar el procés seguit contra Endesa no cal oblidar mai que ha estat un esforç col·lectiu de tot el Grup. Ens hem de remuntar als anys 80 quan molts companyes i companys comencen a treballar el tema.

L'any 86 es produeix la primera Jornada de caràcter científic organitzada per Agró, on, junt a l'Administració, la Tèrmica i la Universitat, es discuteixen els efectes de la Central.

Cal destacar també el treball fet per molts i, tot i que ens deixarem noms, cal recordar el paper que han jugat persones com Ja vier Carceller, fiscal de l'Audiència de Castelló, un home clau en la instrucció de l'immens procés (més de 10.000 folis) en el Jutjat d'Instrucció de Vinaròs. O el paper de Lola Monferrer, vinculada des del principi a l'acusació i que ens va representar fins que el procés es va complicar tant que decidirem que cada grup (El Grup Ecologista de Vilafranca, La Colla Ecologista de Castelló i nosaltres) tinguera un advocat. Finalment, no podem estar-nos d'esmentar el paper de la Comissió Jurídica i de tots els que han participat en l'última part de la negociació: Joan Llinares, William Colom, Ramon Dolç, Enrique Lozano, Emilio Olmos, César Evangelio. En fi, darrere dels negociadors hi havia les Comissions (Jurídica, Territori, Residus, etc.) i, finalment, la Gestora, la Intercomarcal i l'Assemblea final del Grup que va ratificaria negociació, amb dos vots en contra.

Algú pensa que hauríem d'haver hagut de confiaren el resultat de la querella i no forçar el procés negociador: és un punt de vista com qualse vol altre, i po tser amb una miqueta de sort igual és compartit per la fiscalia d'Alcaniz (podeu fer apostes). Però, potser, l'experiència concreta que tenim no ens duga a confiar massa en les possibilitats judicials en un cas com aquest. Alguns, per contra, sembla que ara ho confien tot en la "Justícia " -així, amb majúscules- al cap i a la fi una via tan "reformista "ornés que les negociacions amb l'enemic. Tant que ens haguera agradat que aquells que ara ens aconsellen s'hi hagueren personaten les actuacions...o s'hagueren treballat el tema quan tocava.

entre dues nacionalitats: el País Valencià ric front a l'interior pobre. La CODA va delegar la personació en Acció Ecologista Agró.

Com han estat les relacions entre nosaltres i els altres dos grups de la FEPAV? Excel·lents. Fins i tot companys del Grup de Vilafranca han assistit a reunions d'AE-A on s'hi analitzava la marxa del procés. Tot aquest procés final ha sigut parlat i reflexionat conjuntament.

Quina va ser l'actitud de la Generalitat Valenciana?

A partir de l'Acte del Tribunal Suprem a què al·ludíem abans, la primera pregunta que ens férem va ser sobre l'actitud que prendria la Generalitat, ja que fins aqueix moment havia justificat la passivitat de la seua actuació escudantse en la bona tasca i el treball exemplar de la Fiscalia de Castelló. La qüestió era: i ara que el Ministeri Públic havia estat arraconat?. La pregunta li la férem a l'Administració en unes reunions que tinguérem quan.ja ens arribaven notícies de moviments d'Endesa prop dels ajuntaments de la zona. La pregunta a l'Administració autonòmica era si estava fent de mitjancera en el procés i quina actitud pensava adoptar.

Quan foren aquestes reunions amb la Conselleria?

A començaments d'abril d'enguany ens reuníem amb el Conseller de Medi Ambient i ens confirmà que la Generalitat no tenia intenció de personar-se en el procés judicial i que, per contra, confiava en el procés negociador que s'havia obert amb els alcaldes de la zona, a on Endesa estava explicant un "Pla Mediambiental" que semblava estar convencent tothom. Com és lògic demanàrem conèixer tant la suposada ambientalitat del Pla com els termes en què s'estava negociant, i advertírem que, encara que el ajuntaments i Endesa arribaren a un acord, nosaltres continuaríem amb el procediment penal si no el consideràvem satisfactori.

Els vinguérem a dir que nosaltres també teníem cartes...

Efectivament, Endesa ens cridà i P11 de maig vingué el secretari del consell d'administració, Juan Ignacio de la Mata Gorostizaga, amb un equip assessor. Ens explicaren el Pla amb molta diapositiva i "atrezzo", i vam comprovar que, en realitat, el Pla d'Endesa, consistia en un acatament del calendari de les directives de la CE que indiquen que, a partir del 93 i cap a l'any 2.000 les reduccions de SO2 han de ser consistents. Calia, per tant, reconèixer un aspecte positiu, perquè no hem d'oblidar que Endesa havia estat contaminant ignorant la legislació espanyola sense que passarà res i no teníem motius per ser massa optimistes sobre un incompliment de la legislació europea, jaqué les directives estan incomplint-se sistemàticament i les condemnes són mínimes.

Com s'isqué del punt mort?

Endesa ens digué que volia un acord amb totes les parts i que si presentàvem contrapropostes estaven disposats a continuar les reunions. En cap moment s'hi plantejà com a condició la retiradadel procés. Férem, pertant, un document on fixàrem les posicions dels ecologistes -taxa de disminució del SO2, control de les emissions de la central, reparació dels danys causats, inversió en projectes de desenvolupament comarcal no impactants, etcque foren progressivament incorporats a l'Acord. Hem de pensar que les reduccions es plantegen en quantitats considerables a partir de l'any 94 i que el Pla d'Endesa no contemplava cap reducciófins l'any 98, el que volíem era obligar a l'acceleració de les obres de les plantes de dessulfuració i l'inici de les reduccions d'emissions a partir de les mescles de lignits amb gas natural i amb hulla sense sofre.

En quin punt més suposava una millora en les negociacions respecte del Pla d'Endesa?

En el tema de la restauració també s'ha introduït en el Conveni que les indemnitzacions tenen un

JULIOL/AGOST

Pàg. caràcter finalista de restauració del medi danyat a partir de plans d'ordenació i projectes que siguen compatibles i no constitueixen un pur repartiment de xavos entre els ajuntaments. Els diners també es podran destinar a projectes de millora del medi rural des del punt de vista del desenvolupament sostenible: recordem que hi ha pobles que no tenen aigua potable i que el tema dels residus urbans, de les granges, etc. està sense encetar.

Quins són els instruments per dur a terme els Projectes?

Un és la Fundació "Els PortsMaestrat", que al seu màxim òrgan rector, el Patronat, incorpora per igual membres de les quatre parts de l'Acord: ajuntaments, Generalitat, Endesa i ecologistes.

La presidència recau en un alcalde de la zona i les altres tres vicepresidències són per a la resta de les parts. Que nosaltres sapiam és la primera vegada que es produeix una experiència d'aquest tipus a l'Estat espanyol. És un precedent pel que fa que els ecologistes s'involucren en un projecte amb una dotació econòmica tan considerable.

Una de les grans discussions abans de la signatura era la negativa d'Endesa a facilitar les dades de les emissions adduint que ja les donava al Ministeri d'Indústria; només volien parlard'immissions.

Clar que per a tractar les immissions ja tenim ací el Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani que depèn de la Generalitat.

Com ja hem comentat abans, el coneixement i control era imprescindible per arribar a un acord que tindria un dels seus peus fonamentals en la reducció de la contaminació. Però, a més a més, des dels nostres plantejaments, la Comissió de Vigilància ha de servir per a tenir un plantejament global de la contaminació, no només del SO2, sinó també del CO_ i els NOx, entre altres coses perquè -com ells sempre han ditles raons i causes finals de tot el procés pot tenir l'origen en més d'un contaminant. Nosaltres sempre hem considerat que la contaminació de la Central és determinant sense negar, però, que hi puguen haver efectes sinèrgics.

I si algú no vol complir les directrius del Conveni?

A més de la Fundació hi ha un instrument de control i de verificació del Conveni-Marc que és la Comissió de Control i Vigilància.

Qui hi estarà per part nostra?

Hi seran Ramon Dolç i Wiliam Colom, dues de les persones del grup que han participat en les negociacions i que coneixen el tema des de fa deu anys.

Evidentment, per part de la Generalitat esperem que aporte les persones i el material del CEAM.

La tasca de la Comissió de Vigilància deurà ser complicada tècnicament?

Sí, perquè caldrà interpretar les dades que vagen obtenint-se per diferents vies, tant d'emissions per aclarir-nos: el que ix pel fumeral- com d'immissions -les partícules que es dipositen sobre el territori afectat-.

La Fundació controlarà que els fons aportats siguen aplicats correctament?

Els objectius de la Fundació són els d'impulsar i avaluar les actuacions de recuperació i millora ecològica de la comarca, elaborar els programes d'inversions que han de finançar els projectes específics avaluant que no tin-

guen impacte ambiental o que aquest siga mínim. Després, l'execució concreta de les obres pot assolir moltes modalitats; el que sí que queda clar és que la Fundació serà des d'on es generarà l'aplicació dels fons econòmics i on s'aprovaran els programes concrets.

Però dependrà de la correlació de forces que hi haja...

Sí, ja que dels 12 membres del Patronat nosaltres només tenim la quarta part; però, hem de tornar a dir que el Conveni marca una pauta que suposa un condicionament ecologista introduït per nosaltres.

Davant de quines instàncies es pot denunciar l'incompliment del Conveni?

Depèn de qui el vulnere: si és una Administració podria donar lloc a un altre procés de caràcter contenciós-administratiu i, si el vulnera Endesa, el procés tindria caràcter civil, sempre que no s'hi apreciés mala fe, cas en què podria ser pertinent un procés penal, per exemple si Endesa incomplirà la facilitació de dades i es comprovarà que incompleix el Conveni (a través de les medicions del CEAM). Endesa a través d'aquest Conveni es compromet a unes reduccions de contaminació per sota de les que permet l'actual legislació espanyola. No cal oblidar que tot el que van ser els fonaments jurídics d'una Llei de Protecció Atmosfèrica de l'any 75 que fou la base legal per demananar el processament de la Companyia fou canviada per un decret -el conegut com a "Decret Endesa"- fet amb la finalitat de fer més confusos els límits amb què podien treballar tèrmiques com aquesta, en introduir mitjanes anuals poc significatives, etc.

Plovien cendres

Concentració convocada contra la política forestal /usí abans de l'inici dels grans incendis

Amb motiu dels esfereïdors incendis que arrassen el País, tot el món ha dit la seua en el mitjans de comunicació. En alguns casos els desficacis han estat tràgics, en altres oportunistes electoralment i en altres tragicòmics: el President Lerma aprofitava per "vendre" el Pla Hidrològic davant de l'opinió pública (voldrà regar les nostres muntanyes com sembla que Rita Barberà volia fer amb la Devesa?).

Cal recordar que molta gent que es duia les mans al cap i que demanaven "accions" i comunicats nostres -que hem enviat a doll als mitjans de comunicació- no vingueren a la manifestació contra . la política forestal de la Generalitat que promoguérem abans de la tragèdia. I és que els escarafalls de molts sectors són tan "estiuencs" i cíclics com els mateixos incendis.

Des de la Comissió del Bosc

La Casa Verda

'94

d'Acció Ecologista Agró està preparant-se una estratègia consensuada amb experts, organitzacions agràries, sindicats, etc. que possibilite el tractament del tema a llarg termini. Us n'informarem en el proper Butlletí.

Les persones que vulguen participar en tasques de voluntariat per a la prevenció del foc oden posar-se en contacte amb la Casa Verda.

Vull recordar el que he dit abans per mostrar com ha sigut la lluita ecologista -no sols dels grups ecologistes- qui va retallant les ales a Endesa: a As Pontes (Galícia), on encara no hi ha hagut tanta pressió, no hi estan previstes les mateixes reduccions dels contaminants; ja veurem què passa allí quan els alcaldes i les organitzacions ciutadanes de la zona se n'assabenten del Conveni!. I és que hem de pensar que la CE fa una estimació d'emissions global per països, com que la pressió els ha vingut per ací, als gallecs els "toca" més, i allí només reduiran fins al 40%.

Els ecologistes haurien de tenir mitjans per obligar a l'Administració a plantejaments integrals que contemplen la reducció global de contaminants.

dubte molt. A més a més, la via judicial tenia tres perjudicis possibles, tal i com anava el procés al Jutjat d'Alcahiz, el primer és que una absolució d'Endesa -que no ens hauria estranyat genshauria estat utilitzada com una patent, la segona és que la possible condemna no necessàriament hauria estat en els termes en què es plantejava la querella -en quant a indemnitzacions, per exemple- i, la tercera, que les possibles indemnitzacions, una vegada en mans dels ajuntaments, no hi havia garanties que es dedicaren al restabliment del medi natural danyat i a projectes respectuosos amb l'entorn. I parle amb coneixement de causa en els tres supòsits

Podríem haver aconseguit més per la via judicial actual?

Després deies modificacions que hem introduït en el Conveni, ho

Greenpeace considera que hem guanyat L'organització ecologista internacional Greenpeace ha decidit retirar-se del judici per delicte ecològic contra l'empresa elèctrica Endesa, en considerar assolits els objectius en defensa del medi ambient que originaren la personació en el judici.

Greenpeace ha valorat molt positivament la seua presència en el procés seguit contra Endesa per les pluges àcides causades per la Tèrmica d'Andorra, que ha conduït al compromís de l'empresa a reduïren un 90% les emissions de diòxidde sofre d'aquesta Central, principal causant de la contaminació.

El compromís d'Endesa de reduir les emissions d'aquesta central suposa una clara victòria ecologista, ja que Endesa i l'Administració central sempre han negat qualsevol relació entre les emissions de la Central i els danvs en els boscos dels Ports i els Maestrat.

La querella per delicte ecològic contra Endesa fou iniciada en maig de 1989 per la fiscalia de Castelló, Greenpeace i altres organitzacions ecologistes personades com a acusació popular i ha jugat un paper clau perquè el procés seguirà a pesar dels intents obstaculitzadors d'Endesa. Aquesta Companya presentà més de 20 recursos per intentar paralitzar el procés, i malgrat tot no ho va aconseguir. També va fer una campanya publicitària de rentat d'imatge que hagué de ser suspesa després de la denúncia presentada per Greenpeace davant del Defensor del Poble.

Des del punt de vista de Greenpeace, el punt d'inflexió en el cas es va produir en febrer de 1992, quan el Fiscal General de l'Estat aleshores Leopoldo Torres, va impedir a la Fiscalia de Castelló el processament de Feliciano Fuster, president d'Endesa. La fermesa de les organitzacions ecologistes perquè D. Feliciano Fuster fos processat ha estat clau perquè la Companyia canvie d'actitud i reconega la necessitat de reduir les emissions.

Greenpeace considera que, una volta aconseguits els objectius ambientals que la dugueren a sumar-se al procés, ja no hi té sentit la seua presència.

L'aplicació de solucions per reduir les emissions àcides de la Central demostra també que el medi ambient i l'ocupació no han d'estar enfrontats.

Greenpeace considera, tanmateix, que Endesa ha d'assumir en tota la seua magnitud el compromís ambiental ja que la reducció de les emissions d'Andorra només és una mesura parcial. Així, Greeenpeace exigeix les mateixes mesures per a la tèrmica de As Pontes de García Rodríguez.

Greenpeace considera també que ha d'abandonar-se el projecte de construcció d'un quart grup de la Central Tèrmica d'Andorra, ja que afegiria emissionscontaminants, en contra del Projecte d'Endesa de reduir-les.

Pera Greenpeace, les noves mesures que ha d'adoptar Endesa són: . Paralització immediata de les obres de construcció de noves centrals tèrmiques. És urgent la paralització de les de Canàries i Carboneras (Almeria) i l'abandonament dels projectes contemplats en el PEN. . Assumir una política d'estalvi i eficiència energètica, a través de sistemes com la Planificació Integrada de Recursos. . L'abandonament de la seua participació en les centrals nuclears. . El suport decidit al desenvolupament de les energies renovables. . No participar en la participació de plantes incineradores de residus per a la producció d'energia.

Després de set anys de procés hem aconseguit que Endesa done el primer pas, això ens satisfà. Ara cal seguir fins aconseguir una política energètica compatible amb el medi ambient en el nostre país.