82
lacasaverda octubre /novembre
'94
07% ja!
0'7%sí, però... L'Ajuda Oficial al Desenvolupament, sense control, pot ser un instrument de colonització filantròpica Si hem de parlar de cooperació, d'assistència, d'ajuda humanitària, de caritat o de programes d'emergència és perquè en el món hi ha gravíssimes situacions de pobresa i desigualtat, moltes poblacions no tenen garantides les necessitats bàsiques i pobles sencers es troben en situació de perill. La pobresa i el desenvolupament, però, estan causats per estructures internes i externes que perpetuen la dependència i la submissió d'uns països sobre uns altres més poderosos, i a l'interior de cada país, per l'explotació d'unes capes socials sobre d'altres. Justícia i/o caritat L'ajuda exterior, en determinades condicions i en determinats llocs, pot ajudar a superar una situació de precarietat, però mai podrà substituir les transformacions estructurals que un dia o altre hauran de dur a terme les societats afectades. Podem col·laborar en aquesta empresa gegantina, això sí, però a condició que siguem capaços de veure les nostres responsabilitats, tant per descobrir els mecanismes d'explotació en què participem, com per donar suport a les justes reivindicacions del Sud. A nivell mundial. l'Ajuda oficial al Desenvolupament (AOD) es mou al voltant d'uns 50.000 milions de dòlars anuals, i representa el 0,35% del PIB dels països rics. i,Què passaria, però, si calculéssim el tant per cent d'explotació que fem d'una manera estructural sobre el Sud? Doncs que el tant per cent no seria d'un 0,3 ni d'un 0,7% sinó d'un tant per cent molt, molt superior. Les restriccions que, per exemple, posem al Tercer Món perquè exporti sabates i productes tèxtils equival ja a 50.000 milions de dòlars. S'ha calculat que si els països rics abolissin totes les barreres que posen a les mercaderies del Tercer Món, l'augment de les exportacions dels països pobres equivaldria al
doble que ara reben com a Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD). ^Per què no actuem en aquest sentit? ^Què passaria si es fes un pacte mundial perquè les matèries primeres d'aquests països no baixessin de preu i es paguessin amb justícia? Pensem que, a Espanya, les importacions que es fan del Tercer Món són d'un import deu vegades superior a l'actual AOD. Qualsevol tracte de favor que els fem a nivell comercial, per tant, els serà molt profitós. El 1992, els països del Tercer Món han hagut de tornar 160.000 milions de dòlars com a servei del deute extern que tenen. Aquesta xifra és 2,5 vegades superior a l'AOD mundial. i,Per què no pensem en alguna fórmula útil de resoldre aquest problema? Per sortir d'aquesta situació cal actuar directament i amb urgència sobre els mecanismes de domini i explotació. En aquest sentit, ens podem preguntar si les polítiques oficials de cooperació al desenvolupament poden ajudar a fer que aquests països s'alliberin de l'atzucac en què es troben. La resposta més dura: podrien actuar una mica, però fins ara no ho han fet pas. d,Per què? Doncs perquè, en termes generals, l'anomenada Ajuda Oficial al Desenvolupament que s'ha practicat i que encara es practica, i a diferència de l'ajuda canalitzada mitjançant les ONG's, no obeeix als interessos i a les ne-
cessitats de les poblacions a què teòricament va orientada, sinó que respon més aviat als interessos estratègics i géopolítics dels governs, i als interessos econòmics i comercials de moltes empreses. Si eres molt pobre no tens dret
Segons un informe de l'ONU,
El sentit del 0'7% Des de fa aproximadament un any ve desenvolupant-se una forta campanya, que inclou vagues de fam, en reivindicació d'una partida del 07% del PIB en els Pressupostos Generals de l'Estat, per Ajuda Oficial al Desenvolupament. Aquesta demanda té un component quantitatiu, ja que qüestiona l'exigua quantitat que l'Estat dedica al Tercer Món (no arriba al 0'25% del PIB), ignorant les recomanacions de l'ONU i la ratificació del compromís que el Govern espanyol va fer a la C imera de Rio de 1992. També té, però, un component qualitatiu, ja que qüestiona els criteris de distribució d'aquesta ajuda, feta sobretot a través de crèdits FAD que solen ser vinculants per a la compra de determinats productes espanyols, fins i tot d'armament que ha anat a nodrir guerres (Angola) o repressió (Guatemala). No obstant, la partida dedicada a projectes vehiculats a través d'ONG's, per a atendre necessitats socials bàsiques, com alimentació, sanitat, educació o habitatge, és mínima. Per això, aquesta campanya que s'uneix al treball realitzat durant anys per les ONG's, es qüestiona la política de cooperació realitzada per l'Estat espanyol, pretenent no sols un augment en la quantitat de diners disponible d'ajuda al Tercer Món, sinó una adequació a les necessitats de les grans masses de població
que viuen en la misèria; a més d'un control de la gestió d'aquestes despeses, que n'evite desviaments i possibles corrupcions. Però el sentit d'aquesta campanya va més enllà d'aquestes dues xifres màgiques,. Pretenem denunciar la situació que pateixen 3/5 parts de la humanitat, sotmesa a condicions infrahumanes de vida i que s'hi troben abocades a conflictes com el de Ruanda o Somàlia. Per això insitim en la urgència de prendre mesures que contribuesquen al canvi d'aquest ordre internacional injust, que amb lleis comercials (GATT), organismes financers (Banc Mundial, FMI) i governs corruptes, tant en el Nord com en el Sud, posen la humanitat fregant l'extinció. Aquest problema, junt a la dregradació ecològica ha de ser considerat com el número 1 de la humanitat, per la qual cosa la crida a institucions i consciències ha de ser el més àmplia possible; ningú no pot inhibir-se'n: tots formem part d'aquest sistema injust. Per tant, entre tots, al marge d'ideologies, hem de buscar un nou estil de vida més solidari, unes noves condicions socials més justes i un consens que incloga en el futur més pròxim a tots els éssers humans, siguen del Nord o del Sud. El 07% només és el començament. PLATAFORMA 07%
l'ajuda no va dirigida als sectors més necessitats, sinó als grups més privilegiats de les zones ur-
VALÈNCIA
banes i als terratinents més rics de les zones rurals. L'ajuda no va destinada als països més pobres, sinó als que tenen un nivell econòmic superior. El 68% dels pobres del món només reben el 32% de l'ajuda. Egipte, per exemple, rep 280 dòlars per pobre, mentre que Bangla Desh en rep 17 i l'índia només 7. L'ajuda no està centrada en els camps prioritaris de desenvolupament humà (ensenyament bàsic, atenció primària a la salut, abastiment d'aigua potable, programes de nutrició, etc.) A nivell mundial, només el 7% de l'AOD bilateral i el 16% de la que es fa a través dels organismes internacionals va destinada a aquests sectors bàsics. La construcció de carreteres, autopistes, i centrals elèctriques és, en canvi, el que s'emporta més diners. Els deu països que en el trienni 1990/92 han rebut més AOD només han destinat el 8% de l'ajuda als sectors de prioritat humana. Alguns, com Xina i Indonèsia, no arriben ni al 3%. L'ajuda no va destinada als països més pobres, sinó preferentment als països amics i aliats en els interessos estratègics del país que (passa a pàg 2)