Butlletí de La Casa Verda. Número 84. Març-Maig 95

84

març/abril/maig 95

Txernobil continua present

pea de 20.000 casos en els pròxims anys a conseqüència de l'accident.

El govern d'Ucraïna dedica el 10% del pressupost de la república a la neteja de les zones afectades i a l'atenció a les persones que necessiten tractament mèdic a conseqüència de l'accident: uns 11 milions de persones.

ATxernòbil,lazonad'altaconariüqació és tan gran com tot el g^ís Valencià, i els antics habitants vaïï haver d'evacuar la zona, que estarà contaminada durant centenars d'anys. A més d'això, i segons els experts, el sarcòfag que cobreix el reactor corre un perill imminent de patir un altre accident.

La ciutat de València té a 65 km la central d'Iberdrola SA, a

Cofrents. En aquesta àrea vivim més de 2 milions de persones. Només pel perill que suposa per a les persones, la central de Cofrents s'hauria de tancar immediatament.

Però és que, a més, aquesta central és la més perillosa de l'estat espanyol. Perquè és la que més residus radioactius genera, és la que té un disseny més obsolet i la que ha patit més quantitat d'accidents. L'últim, fa uns dies, en què va haver un abocament d'aigua radioactiva fora de l'edifici de la Central.

Per tot això, és irresponsable i temerari, tant per part de 1' empresa Iberdrola com per part de l'Administració que ho permet, arriscar la salut de tantes persones

només per produir energia elèctrica, sobretot quan hi ha formes barates, netes i segures de produir electricitat, a partir de fonts no contaminants com el sol, l'aigua o el vent.

Demanem al poble valencià que no oblide mai la tragèdia de Txernobil, un dels majors desastres ecològics i humans de la història, i que aquest record ens anime a seguir exigint el tancament de la central que Iberdrola SA té a Cofrents, perquè puguem deixar als nostres fills i néts una Terra sense nuclears.

Acció Ecologista Agró Federació Ecologista del País Valencià (FEPAV)

Exit dels Congressos Jaume I Dins del Bloc de Progrés "Jaume I", Acció Ecologista Agró i la Fundació Ausiàs March vam organitzar els congressos País Valencià i Solidaritat (el 25 i 26 de març); i el 29, 30 d'abril i 1 de maig, el Congrés de Medi Ambient.

Tant el primer, fet en conjunt per un gran nombre de persones i entitats (Entrepobles, Sodepau, Revolta, Intermón, ACSUR, SOS-Racisme, Coordinadora Veïnal d'Aldaia, Salam, Sindicats...)com el segon, han estat un tot un èxit.

El Congrés de Medi Ambient, també ha comptat amb la col·laboració de moltes persones, entitats, associacions ecologistes... Encara que, possiblement, ens en deixarem en l'oblit, volem regraciar La Carrasca d'Alcoi, el Centre Excursionista d'Ontinyent, la Colla Ecologista de Castelló, l'Alguer, la Coordinadora Ecologista Veïnal d'Aldaia, Els Verds del País Valencià, la Colla Ecologista d'Alacant, Revolta, el Centre Excursionista de València i, com no, la coordinació

Pancarta estesa al Miquelet

El passat 26 d'abril, aniversari de la catàstrofe de Txernòbil, la FEPA V i Acció Ecologista Agró recordaven a tot el País Valencià, a través d'un acte reivindicatiu i simbòlic, l'existència de la central atòmica de Cofrents. Reproduïm tot seguit la nota de premsa que lliurarem aqueix dia.

Avui, 26 d'abril, aniversari de l'accident de Txernobil, la Federació Ecologista del País Valencià i l'organització ecologista Acció Ecologista-Agró, amb el desplegament de la pancarta amb el lema Txernobil 1986... Cofrents? des de dalt del Micalet, volem que aquesta catàstrofe no desaparega de la memòria'col.lectiva perquè el sentiment antinuclear, hui majoritari entre la població, continue viu i cada vegada siguen més les persones que s'oposen a aquesta forma tan perillosa, contaminant i cara de produir energia, que continua amenaçant la vida de milions de persones a tot el mói\.

Txernobil va demostrar dues coses fonamentals: la primera és que els errors humans, que sempre es poden produir, en les instal·lacions atòmiques poden arribar a ser tràgics; i la segona és que els efectes de la contaminació radioactiva no coneixen fronteres i, a més, tenen efectes durant generacions i generacions. L'any passat, per exemple, els lapons suecs van poder vendre només un 5% de la carn de ren que havien produït, perquè el 95% restant tenia contaminació radioactiva, i això 8 anys després de Txernobil! Les opinions més optimistes parlen d'un augment dels càncers a la Unió Euro-

Aspecte d'una de les sessions

feta des d'Acció Cultural del País Valencià..

El Congrés ha significat, el punt -però no final- d'un reguitzell d'activitats precongressuals fetes a diferents comarques del País.

En les sessionse es va presentar una panoràmica sobre l'estat de la qüestió en legislació ambiental, la vegetació i els incendis, l'energia, els residus, les infraestructures, l'educació ambiental... En definitiva: un programa ben atapeït!

MARÇ/ABRIL/MAIG

2

La Safor "Casa la Pebrella", St. Cristòfol 10, 46780 OJiva / també: Apartat 43 / fax: 96.2851249

El Baix Maestrat: El Pont 28, 12500 Vinaròs Tlf. i fax: 964.452104

La Plana Baixa Barranquet,68-3 12530 Borriana

La Valldigna La Casa Verda Sant Benet, 32 46760 Tavernes de la Valldigna

La Vall d'Aiora Jalance

La Safor c/Algepseria, 69 46600 - Gandia

95

La Casa Verda

El canvi climàtic i la cimera de Berlín Possiblement, els únics que no s'adonen del mar són els peixos sos com Mongòlia... podeu imaginar- vos-hi?. De la mateixa manera, si es considera allò que emeten els països globalment, com és lògic, la qüestió canvia de la Xina a Luxemburg. Però és que també podríem considerar les emissions històriques: és a dir, allò que cada país ja ha emès.

VALÈNCIA: Comissió Jurídica: reuhió:dimecres, al local, 7'30 hores Comissió d'Educació Ambiental: reunió:dimarts, al local, de 7'30 a9'30delanit València en Bici: reunió:dimarts, al local, de 9 a 11 de la nit Comissió de Residus: reunió:dilluns (quinzenal), al local, de 7'30 a 9 de la nit Comissió de Territori: reunió:dimecres, al local, de 8 a 10 de la nit (de tots els Grups de Treball) a) Grup de Treball de Cacera i Espècies b)

Grup de Treball

d'Aigües

c)

Grup de Treball d'Espais Naturals

Comissió d'Energia: reunió:dijous, al local, de 8'30 a 9'30 h.

Comissió "Vianants": reunió:quinzenal 1 er i 3er dijous de mes .

Comissió del Bosc: reunió 1 er i 3er dilluns de mes a les 8'30 h.

GESTORA reunió:dilluns, a La Casa Verda, de 7'30 a 10'30 de la nit

El camp de Morvedre Sant Josep, 11 46520 Port de Sagunt

La Ribera Pastora, 22 baix 46600 Alzira

l'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003-València (Tf. i fax 96/391 78 64)

Correspondència i subscripcions: Redacció del "Butlletí" (La Casa Verda de València)

Redacció CartesBelda, JotdiBigas, AlbertGrau, FrancescHerrèndez, Carme López, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva,

Maquetació Juanjo Villanueva

Col·laboradors grafies Manolo Roldàn, Conxa Merino Els articles que apareixen signats són responsabilitat dels col·laboradors del Butlletí que elssignen, pertant, no responen obligatòriament a les opinions del conjunt d'Acció Ecologista Agró com a organització Dipòsit legal: 1692-1985

Per explicar la magnitud dels canvis produïts per l'acció de la humanitat, moltes vegades s'ha posat l'exemple següent: en l'evolució humana, si la férem equivaldré a un any, l'espai de temps transcorregut des de la Revolució Industrial fins ara es pot comparar als últims segons abans de les campanades de la nit de cap d'any. En els darrers segons d'aqueix "any" la població sobre el planeta ha crescut de manera exponencial, el consum d'energia també. La Revolució Industrial començà substituint l'escassa llenya per l'abundant carbó que s'havia format al llarg de müionsd'anysal subsòl: s'iniciava l'emissió al'atmosfera, através d'un consum creixent d'energia, dels combustibles finits (carbó, petroli) en forma de gasos d'hivernacle i, posteriorment, d'alguns productes que alteren la capa d'ozó. En definitiva: hi ha el risc de retorrtar l'atmosfera-el mar en què vivim- a

un situació que no siga lames apropiada per a nosaltres.

Les emissions de CO2 L'objectiu definit en laConferòncia deTorontode 1988peralareducció de les emi ssions de CO, era del 20% per a 1' any 2005: una meta absolutament realista per als països "desenvolupats". Cal dir que alguns d'aquests països sí que han assumit -o, fins i tot, augmentat- aquest objectiu: Alemanya, Dinamarca,, Canadà... Hi ha molts científics que pensen que la reducció hauria de ser d'entre un 50% a un 75% per als propers 50 anys.

Com sempre, el gran problema és la distribució per països: si atenem a la distribució "per càpita" mundial, l'emissió mitjana de carboni és de 1,1 Tmperpersonaiany.

Lògicament la distribució canvia molt segons els països; així, la Unió Europea està en les 3 Trn -l'Estat espanyol en 1,66-, mentre que paï-

PER UN COMPORTAMENT CIVILITZAT AL BOSC Els "7 manaments" per anar per la muntanya Moltes actuacions inconscients, que hauríem d'evitar, poden degradar el bosc i danyar els seus components naturals: l'abandonament de restes de menjar, així com de plàstics, papers, i objectes inservibles, la producció de soroll, el trepig de llocs fràgils, els danys a la vegetació i a la fauna (per exemple en arrencar plantes, trencar branques i flors o capturar petits animals), la circulació inadequada amb vehicles de motor...

Tot açò, multiplicat per un nombre creixent de visitants als paratges naturals, cada vegada més reduïts i degradats, origina importants trastorns que poden comprometre la Natura que tots diem que estimem.

Per tant, si realment volem ajudar per tal que no es degraden més els nostres boscos i afavorir-ne així la regeneració, hem de tenir presents les següents recomanacions: EVITEU ABANDONAR DEIXALLES AL BOSC. Costa poc d'esforç tornar a casa les restes del menjar, els embolcalls o les

botelles i pots buits. Actuant així eliminem un important factor de degradació.

RESPECTEU LES PLANTES grans i menudes I ELS ANIMALS de tota mena, inclús els insectes menuts. Tots són necessaris per a formar el bosc ben conservat que esperem visitar de nou.

NO FEU SOROLLS INNECESSARIS (música amb el volum alt, clàxons, motors...): podeu estar danyant, sense saber-ho, espècies animals valuoses i trencant el silenci que altres persones desitgen.

CIRCULEU SEMPRE PELS LLOCS ADEQUATS, sendes o camins autoritzats (especialment si anem amb vehicles de motor) i ACAMPEU NOMÉS ALS LLOCS PERMESOS. Les actua cions contràries incrementen l'erosió, els danys a les espècies animals i vegetals i, a més, poden posar-nos en greu perill en cas d'incendi.

Retòrica sense solucions A l'empara d'aquesta diversitat de possibles punts de vista, els 130 estats que van participar en laCimera del Clima patrocinada per les Nacions Unides (Berlín, abril de '95) s'ho van fer per compaginar declaracions retòriques de preocupació pel futur del planeta amb absolutament cap compromís concret de reducció de les emissions de COV Josep Borrell, que encapçalarà la delegació espanyola, ho va deixar ben clar: les emissions continuaran augmentant ja que encara no arriben a la mitjana europea. El conjunt de la CE emetrà el 2000 un 8% més de C0, que el 1990.

La posició del Govern espanyol (i de tota la resta de forces polítiques que, en aquesta qüestió, hi fan costat) és especialment estúpida i curta de volada: un dels països de la terra que té més a perdre amb un increment general de les temperatures és aquest. La sequera i la desertificació farien estralls.

Hom pot comprendre 1' egoisme històric de, per exemple, Canadà, V agricultura del qual fins i tot en por resultar beneficiada.. .però és del tot incomprensible que l'Estat Espanyol (com Bangla Desh, Holanda o els països del Sahel) nofigureal capdavant de les mesures reductores.

Borrell: eminència grisa del Poder i, diuen que "llamado a mas altos destinos". Ja podem plegar...

TRACTEU AMB CONSIDERACIÓ I RESPECTE ELS HABITANTS DE LES ÀREES RURALS. Ells són moltes vegades els propietaris dels terrenys que nosaltres visitem gratuïtament i, gairebé sempre, els que mantenen els recursos naturals i els paisatges que gaudim en la muntanya.

COL·LABOREU en el compliment de la normativa que regula l'ús públic dels boscos (sobre circulació de vehicles a la muntanya, acampada, ús del foc, ctc). Tenen com a finalitat precisament de preservar la Natura perquè puguem continuar gaudint-ne sempre.

NO FEU FOC SOTA CAP CIRCUMSTÀNCIA. És preferible abstindre-se'n fins i tot als llocs especialment construïts per a cuinar al'aire lliure. El foc, només dins dels edificis.

MARÇ/ABRIL/MAIG

Butlletí

uan es va projectar el tram d'autovia que ens ocupa -12 km aproximadament entre Minglanilla (Conca) i Caudete de las Fuentes (València)- per part del Ministeri d'Obres Públiques, es varen presentar tres alternatives, dites respectivament: A, B i C. L'opció A fou considerada per la Direcció General de Carreteres del propi Ministeri com a l'única ambientalment viable. Aquesta opció es feia sobre infraestructures ja existents (l'actual carretera i la presa de Contreras, una fàbrica de ciment, pedreres...) cosa que possibilitava el fet de no introduir nous impactes. La B es descartava totalment i la C només quedava en el cas que la A fóra inviable.

L'alternativaA va ser l'opció triada perunallistamoltllargad'organi.smes -també Acció Ecologista Agró- com ara l'ICONA; la Dirección General de Montes de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha; el Departament de Biologia Vegetal de la Facultat de Biològiques de la Universitat Complutense; l'Institut Tecnològic Geominer d'Espanya; la Càtedra de Geologia de la Universitat de València; la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana: La Diputació Provincial de València; la Consejería de Agricultura y Medio Ambiente de la Junta de Castilla-La Mancha; AEDENAT (Albacete); la Coordinadora d'Organitzacions, de Defensa Ambiental (CODA); la Federació d'Amics de la Terra; ADENA; Hoces de Cuenca; Greenpeace-Espana; Unitat del Poble Valencià; i tots els Ajuntaments de la zona.

Finalment els responsables de la Direcció General de Carreteres (els qui l'havien proposada) determinaren que l'opció A era inviable, a pesar d'haver-la proposada en la Declaració d'Impacte Ambiental i que, tocava fer l'opcióC. El procés de declaració d'impacte ambiental es convertia així en una pura conya o un exercici de mala fe.

Q

Els tribunals desestimen la petició de la paralització cautelar de l'alternativa "C"

El recurs d'Acció Ecologista Agró Per la nostra part hem presentat Recurs (tècnicament "Recurs de Súplica previ al de Cassació") contra la decisió de la Sala de l'Audiència. Si s'accepta aquest RecuFS, les obres haurien de paralitzar-se, en cas contrari, el Recurs serà el pas previ per a dur el tema al Tribunal Suprem.

Drets i seny front a la política de fets consumats El MOPTMA sap perfectament que la millor manera d'anar endavant és la política de fets consumats. En un cas com aquest, amb unes inversions milionàries que farien malbé un paratge espectacular, la marxa enrere seria impossible: de poc ens serviria una sentència tardana, encara que fóra favorable. ^Com desfer 10 km d'autovia tot i que el seu traçat fóra declarat improcedent per sentència? Només podria fer-se origi-

3

f

Antecedents

La Secció Primera de la Sala de l'Audiència Nacional dedicada als contenciosos-administratius va rebutjar la paralització cautelar de les obres de l'autovia Valèneia-Madrid amb unes argumentacions curioses com ara: "l'harmonització de la millora de la xarxa viària, l'interès mediambiental i l'interès econòmic ". Afegeixen que, "sense perjudici que, com es tracta d'una mesura cautelar, si existiren o sobrevingueren raons o elements que determinen la procedència d'un canvi, degudament justificat i detallat, poguera donar lloc a un canvi de criteri". Què pensar d'una Sala que qualifica de "tràmits burocràtics "l'evolució del procediment d'avaluació d'impacte ambiental i que només per "estèrils disputes extrajurídiques i esbiaixades han arribat als tribunals".

'95

nant danys majors que els que pretenem evitar.

Aquesta nul.la predisposició dels tribunals de justícia aprendre's seriosament la, ja tímida, legislació ambiental, ve emparada i reforçada per la poca sensibilitat social respecte al malbaratament de diners en costoses infraestructures de gran impacte ambiental. La prova és que els programes electorals de les forces polítiques majoritàries competeixen per veure qui en farà més.

El temps juga en contra nostra Hem de pensar que si les obres es paralitzaren amb posterioritat a l'adjudicació definitiva, en aqueix cas, les empreses adjudicatàries reclamarien els perjudicis corresponents i el MOPTMA sol·licitaria als tribunals i, possiblement, n'obtindria unes quantioses fiances, la qual cosa ens deixaria en la més completa indefensió.

Esperem que no ens passe com en una sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià del passat 5 de gener, que declarava il.legal unacarreteraen el Parc natural de l'Albufera uns anys després de construïda.

La reacció de les organitzacions El passat 9 de maig les organitzacions que pogueren assistir a Madrid a la con vocatòria de la Coordinadora en defensa de las Hoces del Cabriel feren una valoració sobre la desestimació de la petició de la paralització cautelar de l'alternativa "C" per part del Ministeri d'Obres Públiques i la decisió d'aquest de licitari executar el Projecte.

Cal dir que el fons de 1' assumpte -és a dir la nul·litat de la Declaració d'Impacte Ambiental- està pendent de resolució i que la desestimació de la paralització cautelar també està

L autovia València-Madrid

Panoràmica de les gorges del recorreguda.

En aquests moments una de les qüestions clau és saber si el propòsit de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha de declarar la zona Parc Natural serà suficient des del punt de vista legal per oposarse als grups de pressió del MOPTMA i constructores.

La decisió del MOPTMA de licitar l'estudi i execució de l'obra constitueix un trencament del compromís adquirit en el Seminari sobre les Gorges del Cabriol en el qual es va comprometre a analitzar altres alternatives, entre altres, les presentades per les ONGs, cosa que no s'ha fet.

IBono?

Tots sabem que el president de Castella-la Manxa ha fet un envit en el que es juga un cert capital polític.

Amb l'inici d'un Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals previ a la

Cabriol

declaració de Paratge Natural, pretén que d'acord amb allò que estableix la Llei 4/89 de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i la Fauna Silvestres es paralitzen les obres, almenys fins que es pronunciés el Tribunal Constitucional en un més que probable conflicte de competències.

ACCIONS DE LA COORDINADORA 10 de maig: reunió a Villarpardo 19 de maig: acció pacífica dels membres titulars i suplents del Consell Assessor de Medi Ambient per protestar contra la decisió del MOPTMA. 20 de maig: concentració a Villamalea i marxa cap al riu Cabriol.

21: concentració a la presa de Contreras.

Vista del pantà de Contreras

Algunes dades per a la reflexió * Si continua "disparant-se" el preu del pas de l'autovia al pas per les gorges del Cabriol podria arribar-se a la meitat del preu del pont més car del món. * De totes maneres, cal recordar que estem parlant d'un tram de 12 quilòmetres dins d'un altre de 100 que no té cap tipus d'impediment i que encara no està fet. * En plena "operació retorn" per als valencians, al MOPTMA li va donar per estar fent obres durant tot el dia... en el tram de Contreras!! Com és de preveure, aconseguiren allò que s'havien proposat: unes cues quilomètriques. * El PP promet dues autovies una que passaria per Contreras i l'altra per Conca- per acontentar tant els valencians com els manxecs. El pas de les gorges del Cabriol es faria amb l'alternativa de la Confederació Empresarial Valenciana (uns 25.000 milions de pessetes). . * Les grans cues es produeixen a Sant Antonio de Requena, Requena i El Rebollar. * L'alternativa més eficient, barata i ràpida, la que menys contamina i menys sòl destrueix, és., .el ferrocarril entre València i Madrid. * La carretera Nacional 111,amb tres- carrils per vessant (dos de pujada i un de baixada) admet més de 20.000 vehicles al dia. La intensitat de trànsit en aquest punt el 1992, segons el Mapa de Trànsit del MOPTMA, fou de 9.951 vehicles/dia de mitjana. Al ritme actual de trànsit, aquest tram necessitaria 40 anys per saturar-se. La velocitat amb les condicions actuals pot arribar als 90 km/h. de mitjana, per tant el temps del recorregut d'aquest tram és de 5 minuts. La velocitat màxima permesa a les autopistes és de 120 Km/h la diferència, després de gastar uns milers de milions, a comptes del dèficit, pot ser de... 2 minuts!

MARÇ/ABRIL/MAIG '95

4

La Casa Verda

GOLF La sentència no posarà punt i final. Continuarà Com sabreu per la premsa, després de les variades accions de protesta contra la ocupació il·legal del camp de golf del Saler sobre els terrenys del Parc Natural de l'Albufera, hem tingut la primera sentència judicial: se'ns condemna a pagar 200.000 pessetes de multa -per a l'Estat- i 26.796 al Parador pels danys ocasionats (recordem que, en principi, demanaven centenars de milers.

AE-A sembrant llavors al green n°l del camp de de golf del Saler (12.3.95)

Agranant la brutícia sota la catifa verda A déu pregant donant

amb el golf

Una imatge digna de l'antologia del disbarat celtibèric: la passejada del,sant patró pels carrers polsegosos del poble perquè portarà l'aigua que una sequera persistent de sis anys -la famosa pertinaç sequera- s'entesta a negar. Bunuel -en una de les seues pel·lícules- afegiria a l'escena atàvica, tan nostrada, el fet de passar al costat d'un modern camp de golf: una catifa verda de frescor que contrastaria amb les serralades i els camps secs al fons, i les sotanes de prop.

En temps de sequera no golfejar L'existència dels camps de golf no és, evidentment, la causa que en algunes zones haja caigut un 50% menys de pluja que l'any passat, ni que les pèrdues en l'agricultura sumen 400.000 milions de pessetes, o que els agricultors alacantins no puguen plantar enguany un 80% de la collita d'hortalisses.

L'Administració intenta trobar remeis a una situació difícil, com és aquesta i proposar substituir els correus de regadiu per altres de secà, compensar amb 12.000 milions les pèrdues, estalviar l'aigua amb campanyes de conscienciació, augmentar les taxes per als balafiadors, reparar els sistemes deficients de distribució, reciclar, punxar els aqüífers amb pous, cosir la superfície de l'Estat amb les canonades del Pla Hidroilògic... algunes d'questes mesures són encertades i d'altres aberrants.

La nostra tasca és la de fer públiques les limitacions i deficiències de les actuacions de l'Administració i hem donat, a basta-

ment, suggereriments perquè les mesures preses siguen realment efectives.

Un luxe que paguem altres Per això, i en vista de les dades que oferim, ens agradaria que l'Administració i l'opinió es preguntarà si en les dramàtiques condicions de sequera actuals ens podem permetrà el luxe que els 160 camps de golf absorbesquen tanta aigua com 3 milions de persones, o el fet que a Andalusia, on les restriccions d'aigua per a la població arriben a ser draconianes, puga mantenir 57 camps de golf.

L'agost passat la FAO -òrgan depenent de l'ONU- alertava per l'elevat consum d'aigua dels 16 camps de golf en funcionament al País Valencià, ja que cadascun consumeix de 1.500 a 2.000 m3 diaris, a més d'un 20% més per a les instal·lacions complementàries, és a dir, el mateix consum que una població de 10.000 habitants.

El camp del Saler gasta tot sol anualment 5 milions de m3 -equivalents a un 10% del polèmic transvasament Tajo-Segura- de l'Albufera sense pagar ni un duro, ni tenir concessió administrativa i després d'haver arrasat 65 has. del bosc de la Devesa del Saler.

Aigua+pesticides Els perjudicis d'aquestes infraestructures anomenades de "turisme de qualitat" no sols s'estenen a l'elevat consum d'aigua, sinó que esguiten molt més enllà per la gran quantitat de pesticicides que necessiten per a mantenir una gespa

a llocs on no toca. A més a més, molts camps de golf s'utilitzen com a maniobra especulativa per revaloritzar terrenys cara a la urbanització.

Per totes aquestes raons, hem de rebutjar-ne noves autoritzacions (Bonalva a Mutxamel, El Plantío a Alacant), desenvolupar la legislació que protegeix els Parcs Naturals i tancar els camps del Saler i Oliva Nova que beuen "sense permís" de l'Albufera i la marjal de Pego-Oliva). S'ha de restringir l'aixeta als camps de golf situats en zones amb greus problemes agrícoles causats per la sequera (Villamartín i Las Ramblas a Oriola, La Marquesa a Rojales. Campoamor a Pilar de la Horadada), però també aquests que se situen a poblacions amb aqüífers salinitzats per les extraccions, i que volen fer projectes desficaciats com el trasvassament d'aigües de la Vall de Gallinera cap a la Marina (on es troben La Sella a Dénia, Ifach a Benissa i Don Cavo a Altea).

La societat valenciana comença a preguntar-se sobre les conseqüències negatives que hi ha sota la catifa verda. La sequera acabarà tard o prompte, però el que és segur és que una altfa tornarà un dia a altres: els períodes secs són propis de la nostra climatologia i la lluita contra la sequera ha de parir solucions serioses, enèrgiques... carregades, però, de coherència.

Què pot passar quan el comissari europeu d'agricultura vinga invitat pel seu col·lega espanyol del ram "para constatar la situación sobre el terreno" i passe pel costat dels aspersors d'un dels camps de golf construïts ad maiorem gloriam turistorum. Potser es creuarà també amb la polsegosa processó de les rogatives i pensarà -un suposat- que ací es fa massa teatre i, de la missa, se'n creurà la meitat.

El dia del judici

La nostra estratègia No pensem recórrer la sentència del Jutjat d'Instrucció ja que ens sembla una fotesa fer perdre el temps d'aquesta manera tan lamentable a l'Administració de Justícia. Continuarem reivindicant amb les accions que pensem més oportunes. Només hem demanat al jutge si podem pagar les 200.000 pessetes de multa en vegetació autòctona per a regenerar la del Parc Natural de l'Albufera.

Mentrestant, al Tribunal de Comptes li demanàrem una auditoria dels últims 3 anys del Parador del Saler, ja que en el judici ens trobàrem amb la sorpresa que hi presentaven una factura de data 14-12-94 de 150.000 pta... que tenia el número 1!. Home, no!, sabem de la crisi, però... que la primera factura es faça al final d'any! <<,No serà que volen plegar i ens estan

Les al·legacions al Pla D'Ordenació de Recursos i la contestació de la Conselleria de Medi Ambient En l'Escrit d'al.legacions que férem al Pla d'Ordenació de la Zona de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera, assenyalàvem, en el primer punt dels divuit presentats, que s'incloguera el sòl del camp de golf del Saler, amb la resta de terrenys de titularitat pública que l'envolten, en un Pla de Regeneració i Recuperació que contemplarà també la reconversió del parador "Lluís Vives" com a Centre de Turisme Ecològic.

En l'escrit de contestació la Conselleria de Medi Ambient reconeix la necessitat que en la futura normativa del Parc : es recupere i restaure els espais subjectes a protecció especial integral en general i el camp de golf del Saler en particular

MARÇ/ABRIL/MAIG

Butlletí utilitzant com a pretext?.

En el judici hi hagué contradiccions greus en l'aspecte econòmicoadministratiu per part dels responsables del Parador: amb els diners públics haurien de tenir una mica més de cura.

'95

5

Z o o ilògics

Bons d'ajuda Hem fet bons d'ajuda per a pagar multes i despeses.

Però, us hem d'advertir que amb els diners sobrers que traguem farem una nova plantació en el Parc.

Inauguració del camp de golf d1 Oliva Nova

E

l camp de golf d'Oíiva Nova que, segons reconeix la Conselleria de Medi Ambient no té Estudi d'Impacte Ambiental, va estar inaugurat enmig de la polèmica: quan les persones del Grup desplegaren les pancartes i iniciaren la protesta, foren increpades -com sempre, i és d'esperar- pels que es guanyen les garrofes en aquesta activitat lucrativa. En aquesta oportunitat se'ls va unir el "nostre" internacional golfista Severiano Ballesteros (pronucíe's "Seivi") que ens va treure de la ignorància en explicar-nos les virtuts ecològiques dels camps de golf, especialment -tot i que no ho va dir, suposem que per modèstia- els que construeix la seua empresa.

Protesta davant de Safari Park Presó de per vida és el que espera als animals del Safari-Park del Verger. Malgrat que disposen d'un espai molt superior al del zoo de València, malviuen en un estat deplorable: l'aigua del fossar dels hipopòtams és quasi negra i empesta, els lleons quasi ni es mouen, els porcs senglars són perseguits i fugen dels visitants... per no dir de les aus que es troben a les gàbies.

Resulta difícil admetre que es pot desenvolupar el sentiment de respecte i amorpelsanimalsempresonarit-los. Quant a l'argument "científic", ara per ara hi ha magnífics treballs i documents àudio-visuals d'animals en llibertat que poden satisfer la curiositat, fins i tot amb major delectació, que aquestes presons.

Tampoc no es pot parlar de la

tasca de conservació d'espècies i de reintroduccióen l'espai natural, perquè no en fan.

Per protestar d'aquesta situació, Acció Ecologista Agró de la Safor va fer un acte informatiu a l'entradadel Delfinari del Safari Park del Vergeramb lliurament de fullets, targetes i portant cartells informatius. L'acte va ser molt ben acollit pel públic.

Reivindicació en el camp de golf del Saler

Les al·legacions al Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de l'Albufera En el seu dia, a més de les al·legacions que fan referència al parador i camp de golf, en férem d'altres, de les quals donem, tot seguit, un breu resum. *Reversió. a l'Ajuntament de València del terrenys de la plaça de bous situada a la Devesa i dels terrenys de la Diputació de dedicats a vivers de plantes ornamentals. *Inclusió en la zonificació d'una franja de Reserva Marina. ^Adquisició i regeneració d'ullals. ^Adquisició de terrenys d'arrossars que passen a titularitat pública. ^Elaboració d'Un Pla d'Aprofitament Cinegètic. *Clausura de les pistes de motocros i dels camp de tir del muntanya del Cabeçol a Cullera. *Tractar de reconvertir en arrossars aquelles zones aferrades recentment per a convertir-les en tarongerars. *Manteniment de la disciplina urbanística en els termes municipals (Cullera, Albalat...) en què s'infringeix.

* Refor estacions i actuacions amb tècniques adequades i espècies autòctones- en la capçalera de la conca hidrogràfica. * Necessitat d'eliminar el dipòsit de fangs procedents de l'estació depuradora de Pinedo. *Peatonalització completa de Vanomenat Tram 3. ^Reconversió del llac artificial en àrea prioritària per a l'avifauna. *Instal.lació a la Devesa de

Protesta davant del zoològic de València

punts de bombers. ^Desplaçament del lloc dels exàmens del carnet de conduir de les proximitats del Saler. ^Sol·licitar del Port de València que contribuesca a la regeneració de la façana litoral, per ser el causant de la minva de la línia de costa. ^Prohibició, provisional, de la pesca de l'angula per les dificultats que travessa actualment la població d'anguiles.

'•'Instal·lació de semàfors en la carretera Natzaret-Oliva (VP1041) al seu pas pel Parc. *Pla Específic que regule l'Educació Ambiental a la zona.

MARÇ/ABRIL/MAIG '95

6

La Casa Verda

I T

O I Z Quan parlem de l'"interior" des de la franja costanera mediterrània, ens referim a les grans àrees quasi despoblades que envolten les nostres petites illes urbanes, en què, ara per ara, ens apilem la majoria de la població.

Per a entendre la difícil relació entre ambdues zones convé retrotraure's a l'època del "desenvolupisme": els anys 60, els anys de la industrialització accelerada i l'emigració massiva. Milions de persones van abandonar llurs pobles (de vegades també la regió) d'origen, per anar a amuntegar-se en un reduït nombre de ciutats i àrees metropolitanes deixant despoblat l'interior.

Els anys del neorealisme Darrere van quedar les dificultats de sobreviure en un medi hostil, superpoblat en relació als recursos i, per tant, sobreexplotat, deforestat, amb moltes explotacions agrícoles marginals que quedaren abandonades. En el lloc de destí es trobaren en una gran majoria de casos amb poca cosa més que un solar, un barracot, un pis ja atapeït de familiars que hi arribaren primer... Més tard, un pis minúscul, de "protecció oficial", amb parets de paper, sense espais per a jugar els xiquets, sense zones verdes en centenars de metres de distància.

Una vida en la qual el temps lliure no suposava una altra alternativa que la de quedar-se palplantat davant de la tele (l'invent arribà a Spainjust a temps), ficar-se al barels homes-; i els caps de setmana,

Per què volen construir el pantà d'Itoiz?

L'embassament d'Itoiz té molt poc a veure amb l'agricultura de Navarra i molt amb el Pla Hidrològic.

En aquest Pla, una de les directrius bàsiques és el transvasament d'aigua de l'Ebre a les conques hidrogràfiques de Catalunya (475 Hm3), Xúquer (840 Hm3) i Segura (5.75 Hm3). Per poder transvasar aquestes quantitats, o les que finalment siguen "corregides", cal una regulació dels rius.

Si tenim en compte que l'Ebre ja ho està en la seua

conca, l'única possibilitat d'ampliar-ne el volum d'aigua regulada és fer-ho amb els afluents més importants. Cal subratllar que Itoiz té una capacitat prevista de 418 Hm' i una de regulació de 635 Hm3. Una vegada regulats aquests rius del Pirineu (l'Irati i l'Aragón) seran capaços d'aportar a l'Ebre un cert cabal mitjà anual i un mínim durant tots els dies de l'any. D'aquesta manera s'amplia la possibilitat de fer els transvasaments.

A

mb l'arribada de l'any 1995, els treballs de

l'embassament s'han tornat a reprendre i s'han centrat fonamentalment en l'obertura d'una pedrera que subministre material per a construir la paret de la presa.

El recurs de la Coordinadora d'Itoiz a la Unió Europea va ser, tal i com hem informat en el Butlletí, arxivat per les grans pressions polítiques. Aquest rebuig va fer que les obres es reprengueren amb intensitat sense cap mena de publicitat. I és que no interessava que es fera públic que la represa de les obres se centrava en una de les actuacions més polèmiques del conjunt del projecte: la instal·lació de la pedrera en la banda de

Dignificar la vida de les comarques de l'interior: premissa del turisme rural

quan arribà l'era del "600", Teixida al camp a fer la paella o les xulles, fer la migdiada amb el transistor a tota pastilla i fer llarguíssimes cues d'eixida i d'entradà. Els anomenaren "dominguers".

Progressivament, els qui venien de les comarques pròximes i conservaven casa al poble anaren arreglant-la a poc a poc. Uns altres es feren una "caseta" més o menys precària, normalment en una urbanització il·legal.

La situació actual El fenomen de la segona residència, és l'altra cara del mediocre urbanisme especulatiu que ha construït ciutats on no es pot viure.

Unes ciutats on els de més "possibles" estan emigrant a les urbanitzacions de luxe dels pobles de la perifèria, i els altres fugen com po-

den de la ciutat els caps de setmana i en les vacances escolars. ^Podem anomenar açò com a turisme d'interior? ^Aquesta invasió "dominguera" ha contribuït a revitalitzar les comarques rurals?

Em sembla que no massa: són un o dos dies a la setmana i la gent se n'emporta tot el que pot de casa... al camp, però, hi deixen coses: deixalles, la degradació ambiental, els residus, els incendis forestals que comencen per fogueres mal apagades...

La qüestió és que aquesta invasió temporal del camp pels "urbanites" no és un fenomen d'acció en positiu, basat en la valoració i estima de les àrees rurals, sinó una reacció de fugida provocada per la gran força d'expulsió de les ciutats, degut a la mala qualitat de la vida en els barris. El pitjor del cas

és que aquesta colla invasora arriba al camp amb tots els vicis i els mals hàbits de l'actual jungla urbana. Escampen soroll i deixalles, velocitats perilloses i conductes insolidàries. Amb els 4x4 envaeixen camins i prats de muntanya, abans estalvis. Per uns pocs dies atabalen el camp, fent-lo imitar els pitjors hàbits urbans de la falsa modernitat: places i carrers envaïts per cotxes, destrucció de 1' arquitectura tradicional, oblit de la gastronomia de la terra...

Oh! és ell!

S' han gastat molt diners inútilment, teòricament per a millorar la vida de les comarques de l'interior, però la major part d'aquestes inversions han anat al capítol de les anomenades infraestructures: és a dir, les carreteres. Per arribar més ràpid

protecció de la Reserva Natural del Potxe de Txintxurrenea.

Aquestes reserves naturals, i les bandes de protecció que les envolten, delimitades com a tals pel Govern de Navarra, tenen un caràcter proteccionista moltrigorós, que arriba a l'extrem d'impedir actuacions sense permís previ del departament corresponent. Per contra, la Unió Temporal (les empre constructores del .pantà d'Itoiz, formada perCUBIERTASyMZOV, LAIN i SACYR), compta amb l'actitud còmplice de l'Administració foral , que li permet el moviment de terres mitjançant maquinària pesant, la tala o estassada de boscos -alguns de centenaris- o lautilització de tones de material explosiu per fer

de les deixalles urbanes a les deixalles rurals. L,es diferents administracions ignoren tot açò i basen totes les seues propostes de guru en la major "accessibilitat" per a l'automòbil, el botxí de la vida urbana (contaminació, soroll, ocupació d'espais, sinistralitat...) perquè circulés a major velocitat per les àrees rurals: Pla Director d'Infraestructures de l'Estat, II Pla de Carreteres de la Generalitat Valenciana, milers de milions per arribar més ràpid, més lluny, més irresponsablement.

No importen els abocadors (controlats o incontrolats) que fumegen als afores de cada poble o urbanització (tard o d'hora focus d'incendi forestal). Tant hi fa dels barrancs i rierols contaminats d'aigües fecals, no importen les pudors (i coses pitjors) de les purines de les granges, tant se val de la degradació, cada vegada més gran, dels boscos i dels altres fràgils ecosistemes mediterranis. No importa la cada vegada més inviable agricultura de l'interior, afonada per una legislació comunitària que no té en compte el paper social, de fixació de la població rural i de control de riscs d'incendis, manteniment de cultures, espais, paisatges, sabers... ^Com canviar aquesta situació degrada i insostenible?. Ja saben vostès el missatge ecologista: cal decidir-se a canviar l'estil de vida, la mateixa societat. En primer lloc, cal dignificar la vida de la població rural, i en paral·lel de la població urbana. Que es puga estar a gust en la ciutat, gaudint d'un aire lliure i net, d'àrees verdes; i que s'hi puga viure dignament. Canviar els processos productius i de comercialització per a generar menys deixalles, generalitzant, a més, el reciclat i la depuració de les aigües

MARÇ/ABRIL/MAIG

Butlletí

enderrocs.

Davant d'aquesta greu i il.legal situació, la Coordinadora d'Itoiz i diversos grups ecologistes que treballen aEuskadi i anivellestatal, hem interposat una querella per delicte ecològic, prevaricació i danys contra els responsables del Govern de Navarra, de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i de les empreses constructores davant del Jutjat d'Instrucció d'Aoiz. En el moment d'elabora aquest article ens trobem en el període d'espera de la resolució.

Per altra banda, la conjuntura actual del projecte està discorrent per uns viaranys que la Coordinadora d'Itoiz ja va

residuals, tant en el camp com a la ciutat. Viure a ciutats i àrees rurals més sanes. Que, quan hom isca de la ciutat siga conscientment, per plaer, no fugint de la ciutat. Amb curiositat i respecte per l'estil de vida de les àrees rurals, compartint-lo i gaudint-ne.

Açò pot fer-se ja possible si es reorienten les inversions públiques, per a sanejar i facilitar la vida als pobles, per a protegir i controlar l'accés als espais naturals que encara podem salvar i, alhora, restaurem els degradats. I per a fer-ho hi ha molt diners provinents d'Europa, subvencions i ajudes que ací estem desaprofitant per falta de projectes, per falta d'imaginació: projectes "Life", "Leader", revitalitzadores de la vida rural, generadors d'ocupació estable. Que poden ser vinculats a una oferta turística orientada a noves formes d'entendre l'aproximació a la vida rural i de la muntanya: apropar-se a una realitat viva, no de museu; autèntica, no a un simple transplante del restaurant de la ciutat; acostant-se també a la gent: visites guiades, allotjament a cases rurals; més sana, en recuperar l'ús del cos per a fer senderisme, bicicleta... Açò és un turisme de qualitat i no l'elitisme dels camps de golf que alguns propugnen.

En definitiva, i recuperant un dels conceptes de moda, el plantejament del turisme d'interior com a ajuda a la revitalització de les comarques d'interior ha de fer-se sobre una premissa: la sostenibilitat, tant de les ciutats com de les àrees rurals.

Vicent Torres Comunicació presentada a la IV Assemblea de Ciutats Sanes

denunciar: els treballs i esforços se centren a construir 1' embassament, mentre que del Canal de Navarra no hi ha res de res. Les últimes informacions apunten la possibilitat, i sols possibilitat sense seguretat ni confirmació, que el primer tram s'iniciarà en el segon semestre de l'any 96, cosa que ens pot fer una idea del desfasament existent entre ambdues obres i de la diferent voluntat política a l'hora de dur-lesa terme.

'95

construir només l'embassament.

Així, en una carta datada el 22 de novembre passat, 1' ex-Comissari de Medi Ambient, Yannis Palelekrassas, reconeix haver pres "les mesures necessàries per arxivar les queixes interposades" i es mostra satisfet per la "constructiva cooperació" mantinguda amb el ministre Borrell, "sense- la qual aquest resultat positiu no hauria estat possible".

Ja en el seu moment, la Coordinadora d'Itoiz va denunciar les altes pressions polítiques que es produïen enfront dels informes tècnics i jurídics que desaconsellaven la realització del projecte.

En definitiva, tota aquesta

successió d'esdeveniments demostren i confirmen ja amb tota claredat que la vertadera finalitat del pantà d'Itoiz es servir els interessos "transvasistes" estatals, concretament en quest cas els de la Conca de l'Ebre, carnuflats sota la falsedat que el destí del projecte seria exclusivament en benefici de Navarra.

Els esmentats interessos "transvassistes", per paradoxal que puga semblar, topeten de cara amb qualsevol tipus de política solidària, ja que incrementaran de forma greu els desequilibris ja existents entre zones i serviran a interessos turístics o especuladors, totalment renyits amb la recerca d'un major.benefici social a l'hora

Perill al Barranc de Mosquera

pietari de la zona va comprar bona part del barranc. Sembla ser un bon negoci, amb les subvencions oficials, fer "silvicultura": poden malmetre una part del bosc i, amb les sobres, comprar més finques. Molt prompte van concedir uns diners per netejar-arrasar el ric sotabosc d'una part de Mosquera, actuació que Acció Ecologista Agró va de- nunciar a la tardor, així com d'altres anteriors i més flagrants del mateix propietari, com ara la conversió d'uns esponerosos barrancs de sureres en desolats abocadors de fem de cabra, al terme de Fondeguilla.

No és estrany que ara es comencen a confirmar les pressions polítiques que es produïren durant el procés de la queixa comunitària per part del Ministeri d'Obres Públiques, molt interessat a

Eslida. Serra d'Espadà En ple hivern, quan ens sembla estar al resguard d'aquesta mena de disgusts, sona el telèfon i una veu precipitada diu: es crema Mosquera.

Negocis "arreglant" un museu natural El Barranc de la Casa de Mosquera i els voltants són el cor de la Serra d'Espadà. Ací trobem un dels darrers indrets de la geografia valenciana on sobreviu un bosc mediterrani pròxima al que podríem considerar climàcic, és a dir, el que en el nostre terreny i clima és més madur, equilibrat, divers... el que

constituïa l'hàbitat dels nostres avantpassats.

L'excepcional importància d'aquest bosc de sureres ha estat reflectida reiteradament tant des d'ambients ecologistes com exclusivament científics i se n'ha reclamat al'Administració la conservació efectiva i, fins i tot, la compra dels terrenys. Mentre l'aparell burocràtic s'ho pensava, un ràpid pro-

L'incendi Mentrestant, algú no parava d'intentar calar foc a l'indret de la Casa de Mosquera. Conats d'incendi reiterats no van fer pensar als responsables que calia posar-hi un vigilant que, certament, no és tan espectacular com avions i helicòpters, però, en aquests casos, força més eficaç. Els enemics públics, però, no s'aturen ni a l'hivern. Així en ple febrer eixien unes flames del cor d'Espadà que es veien des de València.

Deu telefonades destinades a bombers, conselleries i coordinadora de la lluita contra el foc, no em donaven resposta d'on podia anar com a voluntari per "tirar una maneta"... el número de telèfon dels "Amics de la Serra d'Espadà"! ara sí!, ells n'estaven pendents. De fet, una bona colla de membres de l'Organització va restar tota la nit a peu de foc. Les sendes que la seua Comissió de Senderisme havia rehabilitat els van servir per accedir i aturar 1' incendi en un dels punts clau.

Vaja per endavant el reconeixement a tots els professionals que es juguen la pell lluitant contra el foc, encara que cal dir que l'aspecte dels bombers, vestits amb feixucs uniformes, intentant menejar-se per

7

de gestionar l'aigua.

El fet que cada vegada es veja amb més claredat la falsedat dels arguments que s'han emprat per a defensar la construcció del pantà d'Itoiz i la falta de justificació dels usos que realment hi donaran, ha propiciat que l'oposició a la realització siga cada vegada més nombrosa.

Acampada de solidaritat a Itoiz La passada Setmana Santa centenars de persones de nombrosos col lectius ecologistes van acampar a la vall d'Itoiz per continuar les protestes contra l'embassament. La trobada va ser un èxit que ha esperonat la lluita contra la presa.

aquestes abruptes muntanyes és poc prometedor.

Al migdia següent va apagarsel'incendi.S'hivan cremar 100 o 300 hectàrees segons els mitjans, mai no ho sabrem. Miraculosament va salvar-se la part del bosc més densa, gràcies als helicòpters i avions que no van actuar contundentment el primer dia, però sí el segon; també gràcies als esforçats bombers, a la gent del terreny que porta ía Serra al cor o al propi bosc equilibrat que manté la humitat i sap defensar-se, fins i tot del nostre foc.

Un toc d'atenció La principal preocupació ara és el que pot ocórrer l'estiu que ve, atesa la conjuntura climàtica i la inoperància de l'Administració. Els ecologistes hem fet en repetides ocasions propostes rigoroses i integrals per preveure i lluitar contra el foc i la pitjor conseqüència: l'erosió. Només per esmentar-ne una font: el darrer Dossier Forestal publicat per Acció Ecologista Agró i laFEPAV. No obstant això, el cas que ara comentem ens ha de dur a unes clares conclusions: no es pot desestimar tota l'experiència contra els incendis acumulada per bona part de la Guarderia forestal, molt més coneixedora del medi que els bombers urbans. Una bona part dels diners públics dedicats a suposades pràctiques preventives o a espectaculars mitjans, han de passar a contractar vigilància constant, fins i tot a l'hivern. De manera ràpida i eficaç cal declarar protegits, ordenar i, en el seu cas, comprar els llocs més valuosos per evitar especulacions i estranys moviments d'interessos. Tota la natura ens és irrenunciable, però la pèrdua dels últims reductes d'ecosistemes "originals" de les quatre perles del territori valencià és inadmissible.

MARÇ/ABRIL/MAIG '95

8

"En la seua utilització habitual, el terme ' 'infraestructures''. ha quedat reduït a allò que històricament havíem anomenat "obres públiques", entenent per tal la part del capital públic invertit en carreteres, abastiment d'aigua, edificacions... "

EL MITE DE LES INFRAESTRUCTURES

"L'interès públic és, sovint, una raó esgrimida per a actuacions que tenen un component de benefici privat indubtable. Mirem, sinó, què està passant amb les inversions del Ministeri d'Obres Públiques i d'altres administracions a la franja costanera" 2. Feta aquesta consideració, cal assenyalar alguns trets que caracteritzen el debat actual, prou apassionat en el terreny polític i també social. Sembla evident, per una banda, que els governs no s'han d'esforçar massa a justificar inversions en aquest camp; el consens social és, generalment, alt, i les raons esgrimides, ben conegudes: motor de l'economia, creació de benestar social, modernització del país... Aquesta visió positiva fa oblidar, sovint, els aspectes negatius o irracionals que de vegades aquestes actuacions poden tenir.

Per una banda, un nou fenomen ha aparegut a les darreres dècades -la creixent conscienciació pels problemes mediambientals- i, per una altra, la més tradicional col lisió amb interessos particulars o locals.

El consens social es tradueix en un consens polític. Podem observar com pràcticament no hi ha fortes divergències entre uns i altres grups polítics. Si de cas, les diferències vénen per l'abast dels projectes. El recent debat sobre el Pla Director d'Infraestructures (en un programa d'actuacions fins a l'any 2007, i 18 bilions d'inversió), hem pogut constatar que l'oposició, el que demanava, en suma, era una ampliació del Pla. Aquest corrent

espais naturals, va extraure les plusvàlues i va deixar tot un conjunt de deficiències urbanístiques que després hem pagat entre tots. Ara, amb la regeneració d'alguns trams de costa, amb fortíssimes inversions públiques, un grapat de propietaris recuperen importants plusvàlues pel resultat d'aquestes millores.

"Sembla evident, que els governs no s'han d'esforçar massa a justificar inversions en aquest camp: el consens social és, generalment, alt"

1. La utilització del terme "infraestructures" és relativament recent i es presta a certa confusió. Cal, per tant, fer-ne una precisió prèvia. Per a 1' economia política,la infrastructura és tant la base física sobre la qual es fonamenta l'activitat productiva d'un país, com el conjunt de serveis considerats com a bàsics per a eixa activitat; és a dir, com a infraestructures podríem considerar tant el substrat natural (els rius, les muntanyes...) com els ferrocarrils i les línies elèctriques, i aquesta accepció es relaciona amb els conceptes d'estructura i superestructura que configuren l'esmentada disciplina. En la seua utilització habitual ha quedat reduït a allò que històricament havíem anomenat "obres públiques", entenent per tal la part del capital públic invertit en carreteres, abastament d'aigües, edificacions...

Acceptarem, doncs, aquesta implicació com a usual i farem una altra precisió. Parlar només d'infraestructures, quan es fa referència a sistemes complexos (com és el cas del transport) desvirtua el diagnòstic dels problemes i, per tant, la solució a adoptar.

La Casa Verda

dominant ens duu, com ja hem dit, al fet que la major part dels proj ectes no necessite pràcticament justificacions. Si de cas, aquestes es fan a posteriori, amb els mateixos arguments superficials que s'utilitzen de partida:la modernització de l'aparell productiu i la revitalització de l'activitat econòmica. Per això, el contrapès que imposa la creixent conscienciació pels problemes del medi ambient es converteix en un tràmit molest que cal superar. Em referesc als denominats estudis d'impacte ambiental que han d'acompanyar els grans projectes d'obres públiques. Com ha reconegut recentment la pròpia administració, es tracta d'un tràmit formal amb importants insuficiències metodològiques i de fons. Jo hi afegiria que, tal com estan plantejats, només fan un paper maquillador dels projectes per tal de fer-los més "digeribles". Mentre aquests estudis siguen promoguts per les mateixes administracions que proposen els projectes (i que òbviament, els consideren oportuns), poca independència i efectivitat cal esperar dels resultats.

"Sovint, s'atribueix a la manca d'infraestructures deficiències dels sistemes que, en una anàlisi més detallada, són conseqüència de disfuncionalitats internes que no hi tenen molt a veure" 3. Hi ha també, al llarg de la història, una fascinació dels administradors per les obres públiques.

Suposades fonts de vots (o de reforçament del poder personal on no hi ha democràcia), mereixen ser festejades amb tota mena d'actes al carrer, un al licient del qual no gaudeixen altres conquestes de la ciu-

tadania. Deixem de banda, però, aquestes consideracions, ben conegudes, per continuar amb altres reflexions.

"Qui paga les obres públiques?" s'ha convertit, fins ara, en una pregunta sense massa sentit, o més ben dit, amb una resposta òbvia: doncs ho hem de pagar de la caixapública. La creixent complexitat del paper de l'estat modern, els límits cada vegada més subtils entre la "res publica" i els afers privats, concedeixen a la pregunta una nova dimensió que, al meu parer, ha estat resolta amb massa simplicitat.

Els corrents actuals contra l'intervencionisme de l'estat, la defensa de la competència, no tenen una resposta massa coherent en determinades actuacions de 1' Administració. Quan 1' estat decideix construir i finançar una autopista, per exemple, està intervenint en un sistema complex i interrelacionat -com és el dels transports- en favor d'un determinat mode de transport (la carretera), i per tant, distorsionant el lliure accés de la demanda al conjunt del sistema. I quan l'Administració construeix i finança una depuradora d'aigües residuals, on aboquen no sols les unitats familiars, sinó també determinades indústries, està alleugerint els costs que corresponen a aquestes, i n'és per tant una subvenció encoberta.

L'interès públic és, sovint, una raó esgrimida per a actuacions que tenen un component de benefici privat indubtable. Mirem, sinó, què està passant amb les inversions del Ministeri d'Obres Públiques i d'altres administracions ala franja costanera. La iniciativa privada, sense massa controls públics, va iniciar la destrucció de valuosos

4. Ja hem vist que les infraestructures, en l'accepció actual, només representen una part d'un sistema: els transports, l'energia, el sistema hidràulic. Sovint, però, s'atribueix a la manca d'infraestructures deficiències dels sistemes que, en una anàlisi més detallada, són conseqüència de disfuncionalitats internes que no tenen molt a veure amb les infraestructures. Laproblemàtica de 1' aigua il lustra molt bé el que diem. Durant una sèrie d'anys, la solució dels greus problemes a Espanya derivats d'aquest assumpte s'han anat ajornant per una manca de planificació. La desigualtat de distribució dels recursos, la contaminació, el malbaratament d'aigua, els conflictes d'interessos, no sols se solventen a"mb instruments de políticad'infraestructures, com de vegades es fa creure. Com que la construcció de carreteres ha acaparat la major part de les inversions als darrers anys, els problemes hidràulics han hagut d'esperar eíseu torn. La solució de la majoria dels problemes, però, no depèn de construir més obres sinó més bé de dur a terme una transformació d'estructures: una millor gestió dels recursos, un canvi als sistemes de reg...

El mateix podríem dir del sistema de transports, on sovint tot queda resolt amb la creació d'infraestructures. La possibilitat d'aprofitament de la capacitat exis-

tent, de reequilibrar la distribució modal, la reconsideració de determinats paràmetres que semblen inamovibles (la velocitat, per exemple), i fins i tot qüestionar la necessitat de més infraestructures com una dada inicial, són alguns dels trets d'una reflexió alternativa.

"La dinàmica expansiva dominant en aquesta matèria sembla què no minvarà, i per tant resulta prou difícil que les posicions encaminades a racionalitzar el debat tinguen cabuda a curt termini" 5. Finalment, farem una consideració política sobre el debat. La dinàmica expansiva dominant en aquesta matèria sembla que no minvarà, i per tant resulta prou difícil que les posicions encaminades a 1 racionalitzar el debat tinguen cabuda a" curt termini. No cal recordar què succeeix quan, des de posicions alternatives, es qüestiona qualsevol projecte públic: manca de realisme, posicions utòpiques, "fonamentalisme ecologista", són les contestacions des de sectors oficials a aquestes posicions.

Encara que alguns responsables polítics reconeixen en privat la racionalitat d'algunes propostes alternatives, a la fi s'apel la a la "conveniència política" per mantenir les posicions contràries. Hauríem d'aprofundir més (i no em sembla que disposem ara de molt més espai) sobre les raons per les quals moltes vegades no hi ha coincidència entre allò que resulta més raonable i el que altres consideren políticament convenient...

Resumint, per tant, la idea central d'aquest paper: cal insistir en els vicis d'un debat que necessita un tractament més profund del que sovint se li dóna, posant en qüestió alguns dels tòpics que hem assenyalat.

Joan Olmos Enginyer de camins

Ecologia Política Cuadernos de Debaté Internacional Pobresa i medi ambient, conflictes ambientals

Ecofeminisme.

El número 8 d'Ecologia Política presenta diversos articles sobre Conflictes Ambientals. Un primer article de Rafael Grasa introdueix la secció i situa els arguments que s'hi desenvolupen: les negociacions ecològiques globals que s'han dut a termini (A. Lipietz), així com els conflictes causats per la mancança d'aigua, la desertització i les consegüents migracions (Günther Bàchler, Peter H. Gleick, N.F: Glazousky i A.S. Shestakov). De nou es torna a tractar el tema de la pobresa i el medi ambient i la possibilitat de l'aprofitament de recursos a partir de nous moviments: Enrique Leff des de Llatinoamèrica i Ramachandra Gutha des de la índia tracten de l'ecologisme dels pobres. També s'hi inclouen articles sobre Ecofeminisme, junt amb una entrevista a Vandana Shiva.

Ecologia Política Cuadernos de Debaté internacional revista semestral editada pel Centro de Investigación para la Paz (CIP) i l'editorial ICARIA Subscripcions: Servicio de subscripciones del CIP c/ Alcalà, 119, 4° izda. 28009 MADRID Tf. 91-435 00 94/ Fax 91-577 95 50 *

MARÇ/ABRIL/MAIG

Butlletí

95

9

De disseny

El peatge de PA-7

Castellfort, contenidors de paper i vidre

Contaminació visual

L' •

•

Autopista A-7 va significar ,des del moment en què

es va construir, un enorme " impacte en el litoral valencià ("El supercaminal").

Actualment, segons totes les parts, l'autopista, amb un peatge elevat, no absorbeix la capacitat de trànsit adequada, cosa que obliga a una sobrecàrrega a la xarxa que transcorre en paral·lel i a una infrautilització de l'obra.

Les rebaixes Per l'acord signat entre el MOPTMA -que és qui té competències sobre la xarxa d'interès per a l'Estati AUMAR -la concessionàrias'obté una rebaixa del 30%'per al transport pesant i d'un 5%, com a mitjana, per als turismes en viatges d'anar i tornar. A canvi, es prorroga a Aumar la concessió per 15 anys .més. La Generalitat Valenciana, malgrat el seu pompós II Pla d'Infraestructures, no ha estat con-

vocada a participar-hi, cosa que no es pot entendre des del sentit comú.

Posats a pensar malament -i a encertar-la-, tal vegada l'absència ha estat provocada per dues raons que aventurem sense ànim d'esgotaries. La primera, que en el MOPTMA són moltf.eus i tenen un nucli dirigent molt fatxenda i "achulat" (com està demostrant en el tema de les Gorges del Cabriol); la segona, que la Generalitat va fer un estudi fa dos anys sobre la infrautilització de l'autopista on es recomanava una disminució del peatge del 50% i que se'n feren les connexions que evitaren l'ofegament de tantes circumval·lacions a moltes localitats del País.

La gratuïtat La qüestió de la gratuïtat del peatge a l'A-7 és cosa delicada. Quan tot el món clama al cel per la reducció del famós dèficit públic de l'Estat, els mitjans d'adoctrinament de mas-

ses solen referir-se a 1'"estat del benestar" com a culpable. Rara és l'ocasió que ix a relluir la caparra-la "resaca"- de la inefable collita del 92 (la bajocadade V Expo, les Olimpíades, l'AVE, el PDI...).Semblaque a l'hora de construir carreteres els diners vinguen del cel i els pague sant Pere. De la mateixa manera, aquesta alegria constructora no preveu les enormes despeses que caldran per al manteniment d'aquesta xarxa d'autovies. Per tant, des del punt de vista de l'economisme -és a dir de l'ecologisme- caldria demanar el mateix sistema de comptabilitat per a la xarxa d'autovies que per alaRENFE: carregar els costos reals tan aproximadament com siga possible, és a dir no sols els directes (construcció, manteniment...) sinó també els induïts (accidents, contaminació...). Des d'aquesta perspectiva és difícil demanar la gratuïtat de cap línia de ferrocarril... i de cap autopista.

Fa uns mesos (El País 25-2-95) llegíem un article d'Òscar Tusquets sobre lafrivolització de l'ecologia a propòsit d'una exposició -Casadecor- d'un cert mal gust. Sembla que fa temps que està de moda "ecologitzar-ho tot", encara que, de vegades, les solucions venudes com a "ecològiques" no són més que una estratègia de venda o el tòpic nyap.

Això dóna peu a Oscar Tusquets, com a dissenyador, per a protestar, amb tota la raó, sobre l'agressiva lletjor dels grans contenidors selectius actuals que es distribueixen per la major part de poblacions: grans embalums de plàstic en colors parxís distribuïts, de vegades, amb molt poc encert. Enfront d'això, hi contraposa els contenidors londinencs: més petits -amb una major freqüència de recollida, per tant-, discrets en forma i color, i amb una retolació eficient, precisa i preciosa. Hi estem d'acord

Contenidors de paper i vidre a Londres

Fes-te soci d'Acció Ecologista-Agró envieu aquesta butlleta a La Casa Verda BUL·LETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA Senyor/a Carrer Codi postal i població Banc : Agència Adreça: carrer ; codi postal i població : Compte corrent / Llibreta núm :

FULL D'INSCRIPCIÓ núm

,...

núm

Distingits Srs. Es pregue que atenguen, amb càrrec al meu compte i fins a nova ordre, els rebuts de pessetes que amb periodicitat semestral els seran presentats per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ. Aprofite l'avinentesa per a saludarlos ben cordialment. de

Signatura

Nom I'* cognom 2on cognom Professió Adreça: carrer núm codi postal i població comarca telèfon Observacions Banc Agència Carrer núm Codi postal i població .

Compte corrent / Llibreta núm

de 19

Quota Anual

O

5.000

D

10.000

MARÇ/ABRIL/MAIG '95

10

Transport de futur

La Casa Verda Cada mitjà de transport té un àmbit i un propòsit per als quals resulta de màxima eficiència econòmica, social i ambiental. La combinació de tren+bici permet conjuntar un major radi d'acció amb una gran accessibilitat, especialment urbana.

Front a l'individualisme egoista i car de l'automòbil, es proposa l'individualisme sociable.

Recuperem el ferrocarril entre Gandia i Dénia

Necessitats immediates per al present i el futur del Bici+Tren Present del Bici+Tren: 1992 va ser el colofó de la degradació de la RENFE que va començar d'ençà els anys 60: pèrdua de línies, serveis i llocs de treball...però també la possibilitat del bici+tren. La contestació enèrgica dels col·lectius de bicicleters va acabar en una sèrie de normatives que des de setembre de 1993 fan que el bici+tren siga possible, encara que susceptible deperillarsinos'hi insisteixi aprofundeix convenientment.

Encara que el transport de bicis a Rodalies i Regionals és permès a tots el dies i quasi qualsevol hora, cal prendre mesures urgents, com ara: * Exposar al públic a totes les estacions la normativa actual i ampliarla, evitant així responsabilitzar l'interventor.

* Senyalitzarels trens, horaris i llocs on portar les bicis. * Ampliar i acondicionar com a espais d'ús múltiple els furgons dels trens automotors. * Restablir el bici+tren en els trens de llarg recorregut. * Establir aparcaments segurs a les estacions que així ho requeresquen.

• hacililar els accessos a les estacions tant a les bicis com a Ics persones discapacitades.

FGV (Ferocarrils de la Generalitat Valenciana) Actualment el transport de bicis sols és permès els dissabtes, diumenges i festius pagant un suplement de 25 pta. Caldria prendre les mesures següents: * Ampliació del transport a dies feiners en les hores debaixaafluència.

* Eliminar el pagament per alabici els dies feiners. * Establir als trens espaisd'ús múltiple. * Establir aparcaments segurs a les estacions subterrànies del metro. * Facilitar l'accés a les estaci-ons eliminant barreres arquitectòniques.

Recuperar el ferrocarril: Al nostre país existeixen línies regionals, com les de València-Alcoi, València-Terol-Saragossa, i València-Conca-Madrid, que actualment estan en perill malgrat les possibilitats que tindrien si es modernitzaren. D'altres, abandonades, poden ser recuperades en estar ubicades en un territori d'alta densitat de població i un fort volum de mercaderies. Les línies entre Onda i el Grau de Castelló i, especialment, la de Gandia a Dénia, en són algunes.

En 1974 es va clausurar el ferrocarril de via estreta que passant per Gandia connectava Carcaixent i Dénia. Actualment el ministeri (MOPTMA) vol recuperar el traçat entre Gandia i Dénia i convertir-lo en una via verda per a bicis. Diversos col·lectius ciutadans i partits polítics de la Safor i la Marina, s'han pronunciat per restablir de nou el ferrocarril entre ambdues comarques. València en Bici Acció Ecologista-Agró, en assabentar-se del projecte del MOPTMA, va considerar de major importància social el restabliment del ferrocarril en aquestes dues comarques que no pas la projectada via verda. La restitució de l'ús ferroviari entre Gandia i Dén ia té un clar caràcter estratègic ja que possibilitaria la connexió

^

•>—'

amb tren al llarg de tota la costa del País Valencià, així com 1' accés al port de Dénia (connexió amb vaixell més curta de la Península amb Eivissa).

La densitat de població de la comarca de la Safor, fa aconsellable també l'establiment d'un sistema de transport ferroviari que vertebre la comarca i que, de pas, contribuiria a reduir les necessitats d'ocupar encara més territori per al transport per carretera; i, finalment, disminuiria els problemes urbanístics i ambientals que el trànsit està generant ja a la comarca.

Cal tindré present les recomanacions de la Unió Europea encoratjant els seus membres a derivar més percentatge de mercaderies per tren. A Suïsa a partir de la primera dècada del segle XXI totes les mercaderies que hi passen ho faran per tren, la qual cosa tindrà inevitables efectes per a les exportacions de la Safor i la Marina.

Per l'altra banda, si tenim en compte l'elevat nombre de ciutadans centreuropeus que viuen o estiuegen a les Marines, és importantíssim que la comarca s'interconnecte amb les xarxes europees de ferrocarril. ;PERUNBICI+TRENDIGNE! PERLA RECUPERACIÓDELFERROCARRILGANDIA-DÉNIA Dia: 17 de juny de 1995 (dissabte).

(Vegeu última pàgina)

El Barranc del Carraixet Carraixet! qui t'ha vist...

egons recorda Martí Domínguez (El Temps, 8 de maig), en l'Edat Mitjana, eren llançats els cossos dels ajusticiatsdelaciutatdeValènciaalfinal del Carraixet, cosa que produïa la pudor imaginable per als viatgers que hi passaven. Posteriorment, s' hi féu 1' ermita i va ocórrer el famós miracle dels peixets.

Ha plogut molt, ha passat el temps i, ara, el Carraixet torna a tenir una pudor produïda per un líquid fètid que circula entre formigó. Els peixets no estan per a miracles, ni per a res: no n'hi haurà mai més.

S

Les riuades front a la conservació del paratge El projecte de canalització del Carraixet ha significat, al capdavall, una construcció de formigó amb escullera al llit. Una repetició a escala de l'obra feta en el nou llit del Túria.

Aquesta construcció ha fet desaparèixer un indret que fàcilment

podria haver tingut una recuperació natural i servir d'espai d'esbargiment. No ha estat possible que s'haja aconseguit unaalternativa que consistia simplement en l'eixamplament i afondament del llit amb una mateixa amplària des de Tavernes fins a la mar, la reposició de ponts i la protecció de les motes on haguera calgut, -bé amb sistemes naturals (canyes) o amb d'altres sistemes menys impactants que el formigó, com per exemple els gabions (cistells plens de terra que fan de paret).

Una solució d'aquest tipus haguera permès recuperar el barranc com a riu amb la fauna i flora pròpies i, fins i tot, que algunes zones hagueren fet les funcions d'esbarjo.

Haguera permès, al remat, compatibilitzar la defensa contra les riuades amb la recuperació i defensa del medi natural i de l'ús agrícola de la zona. No ha estat així: tenim una claveguera més i un espai natural menys.

MARÇ/ABRIL/MAIG

Butlletí

'95

11

Benvinguda a Què és això que no es gasta el El Temps ambiental carril-bici?

La coneguda revista EL TEMPS ha encetat a partir del mes de maig l'edició d'un suplement monogràfic sobre el medi ambient que s'inclourà mensualment junt a la revista. El dirigirà el nostre ben conegut Ramon Folch i Guillén, treballador incansable i dinamitzador de gairebé totes les inciativcs importants en l'àrea de la defensa de l'entorn a les nostres terres.

Des del Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans, en un llunyà 1975, passant per la Història Natural -aclaparadora: dubtem molt que una altra qualsevol llengua del nostre abast demogràfic compti amb una obra d'aquesta importància... ni moltes de més esteses tampoc-, Folch és una mostra de rigor i qualitat que ens emplena d'orgull. És tota una garantia, doncs, que en sigui el director del suplement. Per part de la Redacció del butlletí, saludem el nou "col·lega" en la premsa del ram i confiem de poder-hi establir una col·laboració freqüent i profitosa.

A partir del 8 de maig. El Temps inclou, juntament amb la revista, cinc títols nous de la sèrie Mediterrània: Vídeo 10: Temps de verema Vídeo 11: El món del vi Vídeo 12: Flames al bosc Vídeo 13: Lluitar contra el foc Vídeo 14: Viure a trenc d'ona La primera part de la sèrie va ser emesa per TV3 fa alguns mesos i ha obtingut premis d'àmbit internacional. A més a més, a tots els nous subscriptors els regalen els nou vídeos d'aquesta primera part:

Sovint haureu sentit en diversos àmbits que el carril-bici de València és dolent pel que fa al disseny i que tampoc no hi ha tanta gent a la ciutat que vaja amb bicicleta com perquè siga utilitzat intensivament i. per tant. no pot justificar-se una obra d'aquestes característiques a la ciutat.

Sense pretendre fer una exposició exhaustiva de raons, aquestes notes sols tenen com a objectiu la contrastació de les creences imbuïdes anteriorment citades, amb les dades reals d'utilització del carril.-bici( provinents del mateix

Vídeo 1: Mar entre terres Vídeo 2: Castanyes i rodells Vídeo 3: Aiguamolls arrossers Vídeo 4: Caus humans Vídeo 5: Oli daurat Vídeo 6: Peix de pas Vídeo 7: L'home a les illes Vídeo 8: Pescarà ran de costa Vídeo 9: Viure a la Mediterrània

Ajuntament), deixant que el lector extraga les pròpies conclusions. Cal remarcar, però, que les dades sols es refereixen als ciclistes que circulen pel carril i. per tant. no comptabilitzen els usuaris o usuàries que pugnen circular pel mateix carrer fora del carril i, no cal dir-ho, dels que ho fan per carrers on no n'hi haja.

Així, les dades que mostrem sols indicaran un part (petita si atenem als quilòmetres de carril construïts) del nombre total de ciclistes que circulen per la ciutat de València.

Les dades de la fig. 1 corresponen a la intensitat mitjana diària (IMD), ço és, al nombre mitjà de bicicletes que circulen en els trams assenyalats durant un dia (en realitat, de 8 a 21 h) i l'evolució any rere any des del 1986. El fet que la IMD fóra nul.la fins a l'any 1989 en el tram del Politècnic no significa que no hi anara gent, sinó que el carril encara no s'hi havia obert i, per tant, no s'hi comptabilitzen les persones que hi anaven.

L'oportunitat és bona (hi ha un descompte del 20% sobre el preu de venda) i la subscripció fàcil de concretar: Escriviu a:ELTEMPS Baró deCàrcer,40- 13a46001 València. O telefoneu al 96.352.48.69

El Temps Ambiental El Temps Ambiental serà un suplement de 16 pàgines més 4 addicionals de cobertes, esponsoritzat i sense publicitat, del mateix format que la revista matriu.

No serà un suplement pròpiament

informatiu, sinó més aviat un vehicle d'opinió i de comentari formatiu sobre l'actualitat, tant referida a qüestions pròpiament ambientals, com a la dimensió ambiental de les notícies no ambientals (això comportaquel'existènciadel suplement no interferirà amb la línia més pròpiament informativa, en aquests temes, de la revista matriu, ni molt menys en provocarà l'afebliment).

Tindrà una especial sensibilitat transdisciplinar, socioecològica i per les qüestions globals, així com per les repercussions ambientals arreu del món de les actuacions dels més actius agents transformadors de la realitat. El referent dels Països Catalans és obligat, lògicament, però la perspectiva serà tothora més àmplia i generalista: serà un suplement destinat als lectors d'àmbit català, però no pas un suplement sobre els fenòmens ambientals d'aquest àmbit.

La pretensió és que siga un espai suscitador d'iniciatives, amb notícies obertes destinades a ser ampliades pels lectors i integrat al sistema on line. Tindrà una presència individualitzada en el previst El Temps Internacional (tardor 95) i hom preveu de fer-ne una edició CD-ROM arribat el moment (per exemple, amb els 10 números que es publicaran cada any).

En definitiva, El Temps Ambiental pretén suscitar la reflexió i conformar opinió sobre els aspectes ambientals que afecten el planeta i a nosaltres mateixos, és a dir, convertir en cultura el coneixement ambiental. Una nova cultura de 1' ambient per a promoure oportuns canvis d'actitud civil.

Fig. 2: IMD als punts assenyalats Encara que no tenim les dades corresponents a l'any passat, són prou significatives les dels últims cinc anys, sobretot a partir de l'any 90, any d'obertura del carril d'accés al Politècnic, cosa que suggereix una forta correlació entre la connectivitat i coherència de la xarxa del carril.bici i l'augment de la utilització: més gent anirà pel carril si aquest porta a més destins, de la mateixa manera que ningú no aniria amb automòbil si només hi haguera un carrer practicable a cada localitat.

El primer que sorprèn són dues coses: * el nombrosíssim personal que utilitza la bicicleta per anar al Politècnic: l'últim any unes 1500 persones diàriament!, però també a l'Avinguda d'Aragó i altres trams. * l'impressionant increment, any rere any, en l'ús dels carrils-bici: des de 1990 trobem increments des del 20% fins al 68% (Agda. Aragó 1991 -92) i el 667r (entrada al Politècnic l'any passat) Dades semblants, tot i que no tan espectaculars, com en el cas de l'entrada al Politècnic, podem trobaries en els carrils de l'avinguda Blasco Ibàiïez. tant en el tram nou com en l'antic.

Cloenda

Unconsell editorial de luxe Al timó de El Temps Ambiental hi haurà: •Ramon Folch, doctor en biologia, consultor'de Gestió Ambiental de la UNESCO, professor de la Facultad Latinoamericana de Ciencias Ambientales (i també, last but not least, col·laborador de IM Casa Verda butlletí).

•Xavier Duran, químic i periodista, col·laborador de El Temps, LaVanguardiaiTV3.

•Luís Fernàndez Hermana, periodista responsable de la. secció de medi ambient de El Periódico.

•Luís Reales, periodista, coordinador del suplement "Ciència y Tecnologia" de La Vanguardia.

Per acabar, sols un comentari al voltant d'algunes crítiques provinents d'algunes de les persones més experimentades en l'ús de la bici. Aquestes solen dir que no necessiten que els facen un carril: argumenten

que ja tenen els seus itineraris i que. en molts trams degut a les estretors o al volum del trànsit no poden anar al seu ritme. Tot i ser reals aquestes crítiques, ens agradaria que no esdevingueren una objecció total a l'existència i extensió del carril. Hem de pensar que aquest en un mitjà ideal perquè les persones no-iniciades pugueu, d'una manera segura, començar a experimentar per si mateixes els avantatges de la bici a ciutat.

Per no dir dels xiquets i xiquetes. que no podrien ni gosar eixir per la porta de casa amb la bici entre les cames -ni els seus pares els deixarien-. Bon exemple del que diem. és l'elevat nombre d'alumnes que van amb bici al s col·legis d'FLGB i BUP que es troben a la vora' del carril i que, pensem, s'incrementarà quan l'ampliació arri be a l'Eixample i Mont-Olivet. La gent gran i la menuda també viuen a la ciutat i rarament es planifica atenent a les seues necessitats.

12

MARÇ/ABRIL/MAIG '95 senyar els gran eixos de comunicació des d'aquest punt de vista. Estan pensades per a evitar el soroll, la contaminació i el perill del trànsit motoritzat que arrossega Nles nostres ciutats, amb uns traçats els més directes possibles. Açò no sempre ha estat possible, i per això transcorren per llocs poc recomanables per a la vida.

Amb molt seny i per a una millor eficiència, també ha segut necessari (sense cap vergonya per la nostra

La Casa Verda

Bici recon

Butlletí

eguts

MARÇ/ABRIL/MAIG part) recórrer a trams curts que van en contrasentit, ja que així no fem més que reivindicar els carrers de doble sentit per a la bicicleta que ja existeixen en altres ciutats d'Europa. Pensem que aquestes rutes podrien convertir-se en ciclo-carrers (o carrers de velocitat 30 amb preferència per a la bici), com ja proposàrem en més d'una ocasió a la Delegació de Circulació i Transports de l'Ajuntament.

M Per últim, esperem que l'ús continuat d'aquestes rutes per tots vosaltres i nosaltres, ajude a consolidar-se de manera efectiva com a ciclo-carrers que haurien de ser.

'95

13

València en Bici: 5 anys de biciecologisme

Convocatòria més joves.

pro carril-bici. Pasarel.la de València 24.3.90. 5 anys

alència en Bici naix de manera quasi espontània en la primavera de 1990. Amb un carril-bici quasi sense utilitzar i, desaparegut el moviment biciecologista anterior; amb un sèrie de cartells, estratègicament enganxats al llarg del carril-bici i facultats, fou prou per agrupar noves persones amb inquietuds bicicleteres. Per entrar amb bon peu, el nadó va anunciar-hi l'arrribada amb una marxa amb bici i regalant flors als vianants. Després d'uns mesos de provisionalitat a la Casa Verda -anterior seu també de la històrica colla biciecologista Lluna Plena- VenB s'integra com a comissió de treball en Acció Ecologista Agró. A partir d'ací, com els lectors i lectores del Butlletí ja sabeu, obrirem diversos fronts d'activitats: educació biciambiental, bici interurbana i urbana, cicloturisme, bicitren, defensa del ferrocarril...

Què fas que encara no véns amb nosaltres?

V

Farts de les quatre rodes

Ara un pas ara un altre Segons una recent investigació de l'Escola de Salut Pública de Harvard (EEUU) el fet de viure a ciutats contaminades augmenta el 17% el risc de morir de manera prematura. Per causa del trànsit -i de moltes borratxeriesciutats com València són més sorolloses que una gallera. El Big brother orwelià -omnipresent a les revistes i diaris, a les famílies, als mitjans d'adoctrinament de masses, a les consciències...- no té bigoti, ni és de Geòrgia, sinó que té la pell lluent i el front fugisser per afavorir el coeficient aerodinàmic.

Hi ajuntaments més intel·ligents que el de València Ciutats com Copenhague (que començà l'any 1962!), Bolònia, Bremen, Vitòria, Conca, Toledo., tenen plans de restricció del trànsit automobilístic.

Recentment, a Barcelona, l'Ajuntament ha implantat un sistema d'accés restringit al barri de la Ribera mitjançant targetes informatitzades, cameres, norais ("bolardos") retràctils que controlaque, durant sis hores ( d' 11 a 14 i 17 a 20 hrs) sols hi accedesquen les persones residents.

A Vitòria, els bonobusos serviran com a moneda de canvi: a canvi dels bonobusos usats es cancel·laran les multes de trànsit i, si no en tenen, l'Ajuntament els farà descomptes en espectacles i activitats esportives. A més, els veïns poden fer un contracte amb l'Ajuntament per a no utilitzar l'automòbil d'un a cinc dies la setmana (segons els dies compromesos que s'assenyalen amb una enganxina com la de la ITV- tenen un coeficient que s'aplica al preu del bonobús).

Mentrestant, a València, tant 1' antiga corporació del PSOE com 1' actual del PP-UV baden de gust mentre contemplen uns embussos fenomenals i pensen en els aparcaments que construirien a la Plaça de l'Ajuntament, a la de la Mare de Déu per anar a les bodes de la Basílica -faria tan bonic!-. I demanen la capitalitat cultural!

MARÇ/ABRIL/MAIG '95

14

*EI Congrés Jaume I de Medi Ambient al País Valencià va ser un èxit Acció Ecologista Agró i la Fundació Ausiàs March vam organitzar els proppassats 29, 30 d'abril i 1 de maig, el Congrés de Medi Ambient que ha estat tot un èxit pel que fa a la participació i a la qualitat de les activitats.

El Congrés ha significat, el punt -però no final- d'un reguitzell d'activitats precongressuals fetes en diferents comarques del País.

Legislació Ambiental, l'estat de la vegetació, Energia i Residus, Infraestructures, Educació Ambiental, etc. etc. tingueren un lloc en l'atapeït programa.

A l'èxit del Congrés, ha contribuït la bona tasca feta pel coordinador, el company Rafael Sanchis, i la col·laboració d'un gran nombre de persones, entitats, associacions ecologistes... Encara que, possiblement, ens en deixarem en l'oblit, volem regraciar La Carrasca d'Alcoi, el Centre Excursionista d'Ontinyent, la Colla Ecologista de Castelló, l'Alguer, la Coordinadora Ecologista Veïnal d'Aldaia, Els Verds del Pafs Valencià, la Colla Ecologista d'Alacant, Revolta, el Centre Excursionista de València i, &>m no, la coordinació feta des d'Acció Cultura del País Valencià.

/. Davant d'un model socioeconòmic basat en un estat constructor d'infraestructures viàries i una indústria dirigida pel sector automobilístic 01. Moratòria en la construcció de grans infraestructures viàries.

Retirada del II Pla de Carreteres.

Estudi seriós de la seua necessitat i conveniència.

Apertura a la participació per recollir propostes i alternatives de sectors més amplis de la societat, la qual cosa implica un debat sobre el model de transport a potenciar. En qualsevol cas, abandonament de les opcions de construcció de l'Autovia MadridValència, i altres obres semblants, incompatibles amb la protecció d'espais naturals. Defensa de les Gorges del Cabriol.

02. Justificació de les carreteres i altres infraestructures a construir per estudis de necessitat econòmica i social, amb Estudis d'Impacte Ambiental complets, transparència social i política i control públic en les adjudicacions i obres de manteniment, etc.

03. Assumpció de les propostes sobre Transport Sostenible que s'estan fent des de la Comissió i Parlament Europeus, i una tria clara dels mitjans de transport menys contaminats.

04. Reversió de l'autopista A-7 a l'Administració pública.

Paralització immediata dels projectes de carreteres, circumvalacions o accessos redundants amb la A-7.

05. Capgirament del suport actual de l'Administració al transport per carretera, majoritàriament privat, la primera causa de consum d'energia primària al País Valencià. A aquesta finalitat contribuirien un ventall de mesures de tots els nivells de l'administració, com ara: la substitució del Pla Renove per un altre adreçat a afavorir l'estalvi que se'n deriva de l'allargament de la vida dels vehicles, l'establiment d'un codi deontològic per a'limitar la propaganda automobilística, la més important actualment, l'erradicació de surtidors de combustible de les ciutats, la peatonalització d'amples zones a les ciutat, les mesures de "pacificació" del trànsit, etc.

06. Establiment d'un pla de lluita contra la contaminació acústica produïda per trànsit. Informació pública, periòdica i freqüent dels nivells de contaminació atmosfèrica.

07. Suport decidit al ferrocarril, llevat d'aquelles línies d'alta velocitat que tenen impactes mediambientals greus. Acabament de la doble via ValènciaMadrid i València-Barcelona.

Resulta injustificable que a les portes del segle XXI. el País Valencià no tinga una xarxa de ferrocarril que unisca les seues ciutats més importants, o que, per exemple, el trajecte ValènciaAlacant "abandone" el País Valencià. Recuperació i millora de les línies ferroviàries abandonades: València-Conca-Madrid, València-Saragossa-Canfranc, Alcoi-Gandia-Dénia, etc.

08. Establiment de sistemes de comunicació combinats i populars: bici-tren, amb aparcaments de bicicletes a les estacions; aparcament en rodalies en les vies d'entrada, amb transport públic o carrils-bici fins al centre de les ciutats (P+R); gratuïtat del transport públic per a col lectius necessitats, etc.

09. Recolzament als i a les vianants. Afavoriment de la peatonalització de zones urbanes.

Eliminació de barreres arquitectòniques.

10. Afavoriment decidit a l'ús de la bicicleta, per altra banda un mitjà de transport arrelat al País Valencià, amb excel lents oportunitats d'ús: carrils-bici, circuits de ciclo-turisme, aparcaments, models combinats de transport, etc.

11. Planificació econòmica que reduisca el pes del sector automobilístic multinacional al nostre teixit industrial, i previnga l'impacte de la crisi del sector i la mobilitat de les empreses multinacionals. //. Front a un consum energètic insostenible, majoritàriament d'hidrocarburs per al transport 12. Elaboració d'un Pla d'Estalvi i Eficiència Energètica Valencià, amb l'objectiu que el País Valencià reduisca la seua dependència energètica dels

La Casa Verda

100 mesures urgents per a del País Valencià hidrocarburs, una font no renovable que augmenta l'efecte hivernacle, i, per contra, s'incremente l'estalvi i l'eficiència energètica.

13. Establiment de procediments de finançament de la producció energètica i de recaptació de fons que afavorisquen la reducció del consum i l'estalvi energètic.

14. Introducció d'estrictes mesures de control de la contaminació i dels seus impactes mediambientals, en particular pel que fa a l'efecte hivernacle, i de procediments d'augment de l'eficiència energètica en la producció tèrmica tradicional d'energia. Establiment d'un pla de tancament de les instal lacions més contaminants lligades al cicle del carbó.

15. Elaboració d'un Pla d'Energies Netes, amb l'objectiu d'un increment percentual sostingut de les formes netes i renovables de generació energètica, en particular: minihidràulica (de baix impacte), eòlica, solar i biomassa agrícola.

Es facilitaria la difusió amb subvencions, crèdits a baix interès, etc, amb l'objectiu d'arribar al 10% de generació d'energia primària mitjançant fonts netes.

16. Desenvolupament de la cogeneració en el teixit industrial valencià, tot i condicionant altres mesures de suport econòmic a l'establiment de sistemes energètics eficients i estalviadors, així com sistemes escaients de tractament de residus.

17. Afavoriment de l'extensió de l'ús del gas natural, tot i evitant l'impacte de l'ampliació de la xarxa de distribució, al seu pas per espais naturals.

18. Adopció d'un Pla d'Estalvi Energètic en totes lès instal lacions depenents de l'Administració estatal. Establiment d'ecoauditories energètiques.

19. Assumpció de criteris bioclimàtics en totes les construccions depenents de l'Administració.

20. Foment de l'arquitectura bioclimàtica en edificacions de promoció privada. Exigència de mesures d'aïllament en edificis de nova construcció. Control rigorós d'emissions de calefaccions centrals. ///. Davant del risc nuclear 21. Parada immediata del reactor de la Central Nuclear d'Iberdrola SA a Cofrents. Després d'un període de decaiment radioactiu, transferència dels elements a la piscina de combustible. Clausura de l'edifici del reactor. Supressió immediata dels transports radioactius pel País Valencià, llevat del transport de fonts d'ús mèdic o altres de justificables i controlades. Declaració parlamentària del País Valencià com a Zona No Nuclear.

22. Presentació d'un pla d'acondicionament dels residus nuclears d'alta activitat.

Acondicíonament del magatzem

radioactiu de mitjana i baixa intensitat per emmagatzemar altres fonts radioactives. Retirada i emmagatzament dels parallams radioactius. Retirada immediata de detectors de fums d'isòtops d'americi dels centres educatius i, amb el temps, dels edificis públics.

23. Estudi epidemiològic i seguiment sobre la situació radiològica dels treballadors de la C.N. de Cofrents, personal de contrata, habitants de nuclis de població en les rodalies de la planta atòmica, i de la comarca de la Vall d'Aiora-Cofrents.

Seguiment a les generacions posteriors, a cura de les autoritats sanitàries i universitàries valencianes.

24. Establiment d'un Pla d'Emergència Nuclear del País Valencià -i no només de la província de València, com ara-.

Amb especial atenció als accidents a les Centrals Nuclears més pròximes (tancada Cofrents, són: Ascó I i II i Vandellòs IIVandellòs I ja està en desmantellament) i a la presència de vaixells de guerra amb tracció o armament atòmic. Simulacres d'accidents nuclears als centres educatius i disponibilitat de pastilles de iodur potàsic.

25. Control radiològic exhaustiu de les fonts radioactives d'ús mèdic. Establiment d'una cartilla radiològica i d'un sistema d'informació per evitar sobreexposicions.

IV. Front a l'abocament incontrolat dels residus industrials 26. Establiment d'un Pla de Residus Tòxics i Perillosos (RTP) per al País Valencià, que establisca objectius per a la reducció, definisca sectors productius d'actuació prioritària, com ara transformats metàl lics, indústria química, fangs ceràmics, disolvents del cuiro i el càlcer, etc. i determine sistemes de tractament ajustats als districtes industrials propis. D'entre els sistemes de tractament, cal promoure, per aquest ordre, els sistemes de producció neta, de reutilització, de reducció de residus i reciclatge. Hi ha que prohibir explícitament la incineració, tant industrial com incontrolada de qualsevol tipus de residus.

27. Acompliment i enduriment de la legislació vigent pel que fa a productors i manipuladors de RTP. Exigència de responsabilitats a les empreses de la retirada de RTP (com ara el transformadors amb PCB d'Iberdrola SA) i la regeneració dels focus de contaminació (com ara els detectats a les riberes dels rius).

28. Elaboració d'un pla de substitució de productes químics nocius, en particular dels organoclorats i d'altres substàncies relacionades amb la química del clor. Foment del canvi de blanquejat amb clor pel blanquejat amb oxigen a la indústria paperera. Prohibició de processos industrials amb CFC o d'envasos amb HCFC. Restricció de la manufactura d'aparells que duguen incorporades piles botó,

llevat d'aquells d'ús mèdic. Ajut a la producció neta i a la recerca sobre tecnologies no contaminants.

29. Establiment d'un pla per al tractament d'olis industrials automòbils, vaixells-, amb reversió de despeses per als fabricants. Establiment d'un pla per al tractament de neumàtics i un altre per als components nocius dels acumuladors.

Introducció de les empreses de retractament de residus de l'automòbil a les zones industrials.

V. Davant la multiplicació descontrolada de residus domèstics 30. Establiment d'un Pla de Residus Sòlids Urbans (RSU) al País Valencià, que establisca objectius per a la reducció, definisca sistemes de classificació en origen i increment del reciclatge. Generalització dels sistemes de recollida selectiva amb distinció dels residus orgànics i inorgànics.

31. Adequació de les plantes de compostatge i establiment de sistemes de recolzament a l'adob orgànic.

32. Establiment de sistemes de finançament dels serveis de recollida de residus i de recaptació de fons que afavorisquen la reducció de la producció de residus i el reciclatge.

33. Establiment d'un sistema de finançament (els anomenats sistemes duals, com el punt verd) que permeta- cobrir les despeses de reciclar els embolcalls de les mercaderies, per tal d'arribar a una reducció considerable dels embolcalls, actualment una important font de contaminació i draugment dels residus. Atenció preferent a la reducció d'embolcalls de plàstic.

34. Reversió social dels beneficis de la recollida selectiva de vidre i paper. Ampliació de la recollida selectiva a la ferralla, pots d'alumini i embolcalls de plàstic.

35. Campanya de sensibilització ciutadana sobre l'impacte negatiu dels embolcalls de les mercaderies i la necessitat de la seua reducció. Introducció curricular de l'educació ambiental sobre residus.

36. Recollida selectiva immediata en tots els establiments depenents de l'administració de l'estat. Obligatorietat de plans específics de reducció de residus.

37. Clausura dels abocadors il legals i exigència legal de la regeneració d'aquests espais.

Clausura de l'abocador de Basseta Blanca i regeneració del seu entorn a càrrec dels actuals explotadors.

38. Establiment d'un Pla de Residus Sanitaris, imperatiu per a les institucions públiques i privades, que contemple la classificació en origen de tots els residu»produïts, els criteris de reducció, reutilització i reciclatge dels residus assimilables a sòlids urbans, el tractament adequat dels assimilables a tòxics i

MARÇ/ABRIL/MAIG

Butlletí

'95

15

defensar el medi ambient aquelles altres zones d'interès natural.

perillosos, el control exahustiu dels radioactius i els mecanismes d'inertització dels estrictament sanitaris, mitjançant tècniques d'autoclau i reducció a residus assimilables a sòlids urbans.

39. Prohibició expressa de la incineració de residus sanitaris.

40. Control exahustiu dels residus radioactius vinculats a usos sanitaris i imprescindibles.

Control rigurós sobre l'ús de fons radioactives en clíniques privades i exigència de mesures d'aïllament.

VI. Front a la manca d'un sanejament integral i mediambientalment respectuós 41. Elaboració d'un Pla Integral de Sanejament, que contemple la depuració del 100% de les aigües residuals.

42. Exigència de sanejament en origen de les aigües residuals de tipus industrial.

43. Establiment de mecanismes de finançament i recaptació de fons que afavorisquen la reducció de la producció d'aigües residuals. Quota diferenciada de les produccions industrial i domèstica, que tinga en compte també l'impacte medioambiental de l'aigua abocada.

44. Control exahustiu i increment de les sancions per als abocaments d'aigües residuals d'empreses, polígons o municipis sense depuració. Cal una particular atenció en els abocaments que afecten biosistemes fràgils, com ara zones humides (l'Albufera) o llits de rius d'important valor mediambiental.

45. Plans de regeneració de les zones afectades per abocaments d'aigües residuals.

46. Reducció de la macroplanta de Pinedo. Clausura dels emissaris submarins.

47. Prohibició de qualsevol procés d'incineració relacionat amb la depuració d'aigües residuals, com ara la incineració de fangs.

48. Establiment d'un mapa de contaminació de les aigües subterrànies. Informació pública i periòdica dels nivells de contaminació per nitrats i altres productes de les aigües de consum i reg de tots els municipis del País Valencià.

49. Reducció dels nivells de contaminació als límits més estrictes recomanats pels organismes sanitaris. Aplicació dels estàndars de qualitat d'aigües a la xarxa de municipis del País Valencià.

50. Elaboració d'un Pla de Racionalització i d'Estalvi de Consum d'Aigua, que en disminuïsca els consums agrícola, industrial i urbà. També elaboració d'un Pla de Millora d'Aqüífers, amb, entre altres objectius, el control exhaustiu dels aqüífers i la limitació estricta de l'adob químic.

VII. Front a la caòtica desordenada territorial del País Valencià, que afavoreix el despoblament i l'empobriment de l'interior i el superpoblament i contaminació del. litoral, amb l'impacte negatiu sobre zones mediambientalment valuosíssimes, com ara les marjals i la franja marina litoral...

51. Moratòria en les noves urbanitzacions i paralització de les construccions d'infraestructures fins a l'elaboració d'un Pla General i Integral d'Ordenació Territorial.

52. Control i increment de sancions per a les construccions il legals. Penalització d'aquelles que suposen infraccions amb un elevat cost mediambiental, com ara els ports esportius.

53. Atenció prioritària a les iniciatives que suposen un desplegament sostenible de les comarques de l'interior del País Valencià, ja que l'abandonament de conreus i zones forestals, i el transferiment de recursos -com ara els hídrics- cap a la costa, suposa greus problemes mediambientals.

54. Establiment d'un Pla de Turisme sostenible que desenvolupe el turisme interior sostenible (turisme rural, acondicionament d'allotjaments tradicionals, etc.) i limite rigurosament el turisme costaner, amb la desfeta de recursos i la degradació paisatgística que suposa.

55. Limitació dè les possibilitats de noves construccions a les zones litorals. Cal defensar una estabilització de la població resident en la franja de 10 km del litoral.

56. Prohibició explícita d'aterraments a les zones humides litorals.

57. Control mediambiental rigorós en les actuacions sobre rius, barrancs i rambles.

58. Control mediambiental rigorós sobre les actuacions hidràuliques 0 agrícoles que afecten la capa freàtica o la distribució hídrica general, en particular en aquelles zones d'avançada erosió o desertització.

59. Prohibició de la regeneració de platges i altres actuacions que puguen suposar un impacte negatiu sobre la composició i els ecosistemes del fons marí i la plataforma litoral.

60. Informació pública, periòdica, 1 freqüent de la contaminació marina, química i biològica, d'aigües i de la terra. Supressió de la campanya de banderes blaves.

61. Control exahustiu sobre el trànsit marítim d'hidrocarburs i mercaderies perilloses, així com de les tasques de neteja de dipòsits de vaixells. Prohibició expressa del tràfic de fustes tropicals.

62. Aplicació de la normativa pesquera, i increment del seu rigor si cal, sobre tot allò referent a malles, potència dels motors,

zones de pesca, tècniques de detecció de peixos, defensa dels recursos, etc. Limitació i control de la pesca de ròssec.

63. Elaboració d'un Pla de Defensa i Regeneració dels alguers i comunitats marítimes litorals.

64. Increment de la protecció a Tabarca i les Columbretes.

Increment de la protecció de zones litorals i marítimes, com ara les corresponents a l'Illa de Benidorm, el Cap cle Sant Antoni, el Penyal d'Ifach, la Serra d'Irta, . el Cap de la Nau, el Morro de Toix, la Serra Gelada, el Campello, la Punta Prima, etc.

65. Defensa de la Mediterrània. El País Valencià, per la seua història, cultura i ubicació ha d'encapçalar el moviment internacional de defensa de la Mediterrània, una mar lliure de contaminació i armament, que esdevinga lloc d'encontre i bressol cultural.

VIII. Davant l'actual desprotecció d'espais naturals i espècies animals 66. Increment de les zones legalment protegides al País Valencià, fins arribar en un termini breu al 5% de l'espai total, començant per la protecció urgent de les àrees relíctiques, que encara conserven fragments de la vegetació potencial forestal valenciana.

67. Elaboració de Plans Directors dels espais naturals ja protegits, amb particular atenció a les restriccions d'obra dura, restricció de visites, defensa front a abocaments, etc. Participació social en el control d'aquests espais.

68. Defensa exahustiva de les marjals litorals front a abocaments, aterraments, etc.

Desplegament dels acords internacionals sobre zones humides i avifauna.

69. Pla de Regeneració de l'Albufera, amb el màxim rang legal.

70. Declaració urgent d'Espai Protegit, amb el màxim rang legal possible, a la zona de Penyagolosa i els indrets d'interès dels Ports i l'Alt Maestrat.

71. Declaració urgent d'Espai Protegit, amb el màxim rang legal possible, a la Serra d'Espadà, les zones d'interès de l'Alt Palància, la Serra de les Salines i la Serra Calderona.

72. Respecte absolut a les Gorges delCabriol.

73. Declaració urgent d'Espai Protegit, amb el màxim rang legal possible, a la Serra de Mariola.

74. Declaració urgent d'Espai Protegit, amb el màxim rang legal possible, de la Serra d'Irta.

75. Declaració urgent d'Espai Protegit, amb el màxim rang legal possible, de la Marjal del Moro i altres zones humides, com ara les de Rafalell i Vistabella, els estanys de Nules, la marjal d'Almenara, el Clot de Borriana, la llacuna de Sant Llorenç a Cullera, el Clot de Galvany, i totes

76. Protecció dels embassaments, les desembocadures dels rius i zones de conreu amb particular valor mediambiental, com ara la desembocadura del Palància, els embassaments d'Embarcaderos, Beniarrés, Elx, la Pedrera, els arrossars al sud del Xúquer, etc.

77. Desenvolupament de mesures normatives i administratives complementàries per a protegir espais naturals (Llei del Sòl No Urbanitzable, Llei Forestal, Projectes de Turisme Rural, Plans de Desenvolupament Integral, etc).

78. Control rigorós de les necessàries mesures de regeneració (per exemple, en abocadors, pedreres, etc.) -a càrrec de les empreses explotadores o contaminants- i de reducció de l'impacte ambiental (talls a les vores de les carreteres, barreres sòniques, etc).

79. Establiment d'un Pla de Protecció Especial de les Espècies en perill d'extinció al País Valencià.

80. Limitació de la cacera.

Enduriment i control de les condicions de disposar d'armament. Anàlisi de la contaminació per plom de les zones de cacera.

81. Prohibició del parany.

82. Persecució del tràfic d'espècies. Acompliment dels convenis internacionals i control exahustiu sobre mercats tradicionals (com ara la Plaça Rodona a València).

83. Legislació de protecció dels animals en pràctiques tradicionals valencianes (colombicultura, tiri arrossegament, bous al carrer, etc.)

84. Limitació de les corregudes de bous. Prohibició d'assistència a infants -la qual cosa suposa també criteris d'horari restringit per a la informació audiovisual.

85. Limitació de les curses d'animals i del seu ús en espectacles.

IX. Frontals incendis forestals i l'erosió i desertització que se'n deriva...

86. Realització d'una auditoria sobre el funcionament del dispositiu de prevenció i lluita contra els incendis forestals, i amb aquesta com a base, reestructuració a fons del sistema de lluita contra incendis, de la seua distribució, preparació i coordinació.

87. Elaboració d'un autèntic pla de prevenció d'incendis basat en la vigilància i la dissuasió, que apunte a evitar les causes i que, a més, s'acompanye d'una campanya d'educació ambiental.

Restricció severa de l'anomenada "silvicultura preventiva" (accions de neteja del bosc amb greus impactes, transformacions irrespectuoses, etc.)

88. Protecció urgent del bosc autòcton i compromís de l'administració d'incrementar el patrimoni públic forestal. Defensa de la flora autòctona, amb particular importància per al disseny i realització de zones verdes.

89. Pla de repoblació forestal, tot i tenint en compte l'adequació de les actuacions (tot descartant l'ús de maquinària pesant i els monocultius de pins) i amb perspectiva de futur, la qual cosa exigeix prioritzar arbres i arbusts rebrostadors, que no moren després del foc i poden recuperar-se ràpidament, protegint el sòl i recarregant els aqüífers, i mantenint alhora una gran biodiversitat i valor ecològic.

90. Elaboració d'un Pla Urgent contra l'Erosió i la Desertització del País Valencià.

X. Davant la manca d'una educació ambiental general...

91. Foment de la presència curricular, general i transversal, de l'educació ambiental. Foment de la presència extraescolar de l'educació ambiental.

92. Retolació adequada dels recursos naturals del País Valencià o altres indrets de rellevància ambiental, com ara, espais protegits, focus de contaminació, etc 93. Tancament dels zoològics al País Valencià, llocs caracteritzats per establir condicions de reclusió cruels i ubicacions inadequades per als animals.

94. Campanyes d'educació ambiental específiques o sectorials, com ara una adreçada als llauradors sobre els problemes que genera l'ús de fertilitzants químics, herbicides i insecticides, 0 els perjudicis que es deriven de la crema de matolls i residus agrícoles, per l'empobriment del sòl i l'augment del risc d'incendis forestals.

95. Reducció d'embolcalls i augment de la fabricació dels fets amb matèries reciclables. Foment de l'ús de paper reciclat i ecològic.

96. Foment dels criteris de consum verd. Afavoriment de la distribució (i en definitiva de la producció) de productes de consum d'agricultura biològica i de ramaderia biològica. Establiment dels seus consells reguladors. Restricció dels agents químics agressius i de les substàncies biocides en els productes d'ús domèstic. Foment de les cooperatives de consumidors de productes naturals.

97. Obligatorietat de l'ecoetiquetat de mercaderies que aporte informació sobre consums energètics, producció de residus, capacitat de tractament o reciclatge d'aquests, etc.

98. Acompliment de la Directiva 90/313 de la Unió Europea sobre drets dels ciutadans a l'accés de la informació mediambiental.

99. Potenciació de la participació ciutadana en la defensa del medi ambient. Reestructuració del Consell Assessor de Medi Ambient per a dotar-lo d'una major presència d'entitats socials 1 ecologistes, i de majors competències.

100. Celebració, institucional i pública, de les jornades de reivindicació ambiental (Dia de la Terra, Dia del Medi Ambient).

Difusió i debat d'aquestes 100 mesures a tot arreu del País Valencià.

MARÇ/ABRIL/MAIG '95

16

ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ DAVANT LA DISCUSSIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC DE VALÈNCIA

La Casa Verda

ValEncia..

no

València 23 de març de 1995 Acció Ecologista Agró va lliurar a l'oficina responsable del Pla Estratègic de València un document que conté una sèrie de propostes per fer una ciutat més habitable, més sana i més atractiva.

Per què no participa Acció Ecologista Agró en la discussió del Pla Estratègic?

Hem renunciat a participaren les reunions d'elaboració de propostes, encara que hem seguit les seues discussions. No ens ha semblat correcte que en una comissió reduïda es prenguen decisions sobre les grans línies de futur per a la nostra ciutat. Ens agradaria que les diferents opcions de futur, i les implicacions i les conseqüències que se'n deriven, foren exposades al conjunt de la societat, de manera clara i amb igualtat d'oportunitats d'expressió.

De tal manera que es pogueren debatre públicament, i aconseguir un veritable posicionament col·lectiu.

També ens sembla perillós pretendre conciliar posicions avui molt contradictòries sobre certs temes al marge d'aquesta discussió oberta i pública. Qüestions com 1' espai destinat a les persones i a l'automòbil, l'expansió del port (accés Nord, ZAL, etc), el creixement urbanístic, els plans urbans i viaris...

Foto: Àlvar García

PROPOSTES D'ACCIO ECOLOGISTA AGRO

Objectius reals i floretes S'estan fent llistes d'objectius completament contradictoris que no es poden fer alhora. Per exemple, no es pot plantejar a la vegada construir aparcaments de dissuasió fora de la ciutat perquè no hi entren tants cotxes i, al mateix temps, fer aparcaments al centre; la qual cosa hi atraurà més trànsit i n' augmentarà la congestió. El fet més probable.es que els actuals interessos dominants seran els que aconseguesquen veure materialitzades les seves reclamacions, i els embolcalls verds o que milloren la qualitat de vida de les persones es quedaran, com quasi sempre en el paper.

Les propostes plantejades no pretenen esgotar les mesures possibles per fer de València una ciutat més sana (València, irònicament, forma part de la Xarxa de Ciutats Sanes...) més habitable, més agradable per a viure-hi... més atractiva. El més essencial de les propostes presentades consisteix en els següents punts, agrupats per àrees:

"Ja han inventat ells" Els objectius plantejats per a València en la primera definició d'objectius del Pla Estratègic "Ciutat Verda Europea" fa necessària la concreció de les mesures encaminades a aconseguir-los.

En aquests casos, no convé seguir la màxima dels carques de l'antigor quan deien allò de nihil novum sub sole, perquè, al contrari, sí que hi ha coses noves sota la capa del sol, i moltes, cal afegir-hi, en ciutats d'arreu del món que ja les han avançades. En aquests moments ja són molt evidents les actuacions que poden fer-se per caminar cap a aquesta meta amb l'experiència de moltíssimes altres ciutats europees.

Si hi haguera hagut prou voluntat política, són mesures que fa temps podrien haver-se posat en pràctica, i haurien millorat de forma substancial la nostra ciutat. Ben al contrari, en la darrera dècada s'ha agreujat el deteriorament de la qualitat de vida a la ciutat i a la comarca: destrucció de l'horta, creixement urbà en alçada i en extensió; multiplicació de carreteres; incentivació de l'entrada d'automòbils i, per tant, d'augment de contaminació, sorolls i accidents; deteriorament del casc històric; asfíxia de Natzaret i Poblats Marítims, etc, etc.

l-UNACIUTATENTEGRADAEN EL SEU ENTORN, cal aprofitar els avantatges de ser una ciutat mitjana; renunciar al creixement continu a costa de 1' horta i a centralitzar serveis, amb l'absorció de la vida de la resta de comarques valencianes.

No sempre és qüestió d'inversions Les nostres propostes exigeixen poques inversions, poques infraestructures noves i, en tot cas, molt més "suatis" que les habituals.

En la majoria dels casos, es tracta simplement de canviar les prioritats, d'establir nous objectius, de fer complir les normes i ordenances vigents.

S' equivoquen els que posen tot l'èmfasi de 1' atracció d' una ciutat en la quantitat d'infraestructures (llegiu infraestructures per al transport) que oferesca. Com assenyalava la comissió redactora de l'Informe "Europa 2000", elaborat per la Unió Europea, avui en dia la qualitat de vida és el millor atractiu per a les inversions, sobretot les d'empreses de primera línia.

Des d'Acció Ecologista Agró volem aportar, les nostres reflexions, des de fora del procés de discussió del Pla, però ens oferim, com sempre, a fer i defensar les propostes que considerem més oportunes per a la millora del nostre entorn i de la nostra qualitat de vida, per a fer del "Cap i Casal" una ciutat on pague la pena de viure. Encara som a temps?

2-MANTENIMENTDELCARÀCTERMULTIFUNaONALD'UNA POBLACIÓMEDITERRÀNIAen comptes de l'actual "zonificació d'activitats" en distintes àrees: barris dormitori, zones comercials, polígons industrials... i mantenir els usos múltiples i la vida de tots els barris, especialment el Centre Històric.

Considerem un error les recents peticions de diferents sectors que augmentaran la zonificació: creació de "Ciutat" de l'oci, del transport, Zona Logística... No es tracta de desplaçar "activitats nocives", sinó d'eliminar-les o modificar-les.

3- PROTECCIÓ I AUGMENT DE L'ESPAI DELS VIANANTS. Dissenyar la ciutat a la mesura de les persones: cal establir recorreguts segurs i tranquils per als vianants a tota la ciutat, eliminar els obstacles en les voreres, canviar el bosc de semàfors per un altre d'arbres.

4- REDUCCIÓ DE L'ESPAI OCUPAT ACTUALMENT PELS AUTOMÒBILS. Donar-li la volta a les

actuals prioritats municipals: pensar a escala de vianants i no d'automobilistes. Acabar amb l'aparcament salvatge, establint una jerarquia de carrers, amb limitació progressiva de trànsit: Cal augmentar de manera significativa els carrers i les places on hi siga restringit el transiti l'aparcament.

5- DISSUADIR L'ÚS I L'ENTRADADEVEfflCLESMOTORITZATS. L'automòbil s'ha convertit en el principal factor dis-

torsionador de la vida urbana: quant menys automòbils entren i circulen per la ciutat, millor hi serà la qualitat de vida, i menors els costos d'obres, i els de manteniment i vigilància per al" Ajuntament.

Han de fer-se complir les normes de trànsit. Cal limitar la velocitat en les poblacions, i controlar sistemàticament el nivell de soroll.

6-INCREMENT DE MITJANS DE TRANSPORT NO MECANITZATS: és hora d'aprofitar els avan-

MARÇ/ABRIL/MAIG

Butlletí

95

17

ens mates tatges de València per a la bicicleta; fomentar-ne l'ús com a mitjà habitual de transport, i dissenyar les vies adequades de circulació i altres instal·lacions protegides.

7- POTENCIAMENT DEL TRANSPORT PÚBLIC: cal prote •gir i augmentar els carrils-bus, augmentar la flota d'autobusos, i utilitzar nous mitjans de propulsió, més silenciosos i menys contaminants: gas liquat, mixt elèctric/die-

sel, etc. Són convenients més línies de tramvia, especialment cap al centre de la ciutat -amb preferència a noves línies de Metro, per les seues menors despeses pel fet d'anar per superfície- la qual cosa permetria una xarxa més àmplia. Integrar les diferents formes de transport amb la posada en marxa del bitllet únic.

8- ELIMINACIÓ DE LA CONTAMINACIÓ DE L'AIRE I ACÚSTICA. Podem apuntar-nos un rècord europeu, quasi mundial: València és la ciutat més sorollosa del món,

fora les del de Japó. La principal causa del soroll urbà és la circulació d'automòbils i motocicletes: per la quantitat (motiu per a plantejar-se reduir-ne el trànsit) i per la no aplicació de les Ordenances vigents contra el soroll, que preveuen immobilitzar els vehicles que sobrepassen el nivell de seguretat.

9- DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL. Mantenir l'Horta és factible, a condició que la ciutat deixe de considerarla com el seu femer, com a reserva de solars, o com a lloc de pas a per a les autopistes urbanes. És vital evitar els abocaments urbans i industrials a les sèquies. A l'Horta, cal substituir els tractaments químics a base d'herbicides, pesticides, etc. així com la utilització massiva de fertilitzants químics.

Reduir el volum d'escombraries en dur una política de r e d u c c i ó d'embolcalls superflus i productes rebujatbles, mentre que, per contra, es generalitza la reutilització, el reciclatge, la rec*ollida selectiva de fem, i els col·lectius de recuperadors. Reduiríem d'aquesta manera el greu problema dels abocadors, i augmentaríem la composició orgànica del fem, la qual cosa en possibilitaria la conversió en "compost" i ens permetria substituir gran part dels adobs químics. La contribució a l'estalvi de l'aigua passa, sobretot, per no malbaratar-ne per pèrdues en la xarxa (fins i tot es parla del 40%) a causa del mal estat de les canonades. I per recuperar totalment l'aigua usada, que avui en dia no es depura, o es depura malament.

Per una olimpíada cultural per Telesforo Llorente

El secret de l'èxit en aquesta vida és ajustar-se les metes a les pròpies possibilitats. De vegades ho oblidem i ens llancem a empreses de final, no ja incert, sinó francament desastrós. Per què ho fem? Sembla clar que per la malícia de no voler reconèixer les nostres mancances.

Aquesta introducció ve a tomb sobre el tema que tractem: lestà València preparada per a una capitalitat cultural? més encara... lla necessitem?. Des d'ací llance la proposta que segueix amb un propòsit constructiu: l'Olimpíada Cultural Valenciana. l'OCV (Olimpíada Cultural Valenciana) La idea és simple i, per tant, si em perdoneu la immodèstia, genial: només hauríem de fer coincidir en el temps aquelles coses que ja fem i en les quals excel·lim per sobre d'altres. Per exemple l'Olimpíada de l'Humor amb Arévalo de mantenidor, els concursos de paelles fetes per sapadors, un concurs de detecció i recerca d'ossos soterrats en esglésies, el festival de VOTI, una falla escatològica a la plaça de l'Ajuntament, concursos de corregudes de cambrers, bous embolats, "varietés" (El Titi, Rosita Amores, Vicente Ramírez.--), uns jocs florals "organisachs" per Lo Rat Penat, concursos de sistemes ortogràfics... i "molta marxa": Francisco, Ch\mo Bayo... Però, és que no som ja capitalitat cultural? Al cap i a la fi, què té Salamanca que no tinguem nosaltres?. A banda de l'arxiu, és clar!

Salvem el Botànic, recuperem ciutat El passat 29 de desembre de 1994, el Ple Municipal de l'Ajuntament de València aprovà inicialment un Estudi de Detall promogut per les empreses ENTRE AVENEDAS,SAiGRANHOTELCRYSTALPALACEque, en cas de dur-se a terme, faria possible la construcció de 52.000 m2 en tres torres de més de 20 plantes d'alçària i d'altres edificis, amb finalitat exclusivament lucrativa, per a usos privats -residencials, comercials i hostalers- a l'anomenat "solar dels jesuïtes", junt al Jardí Botànic, en terrenys del que fou del Col·legi de Sant Josep dels Pares Jesuïtes.

Aquestes desmesurades construccions, pensades sols com a negoci i fruit de l'especulació dels antics propietaris i dels actuals inversors, interferirien en el front de Ponent del Jardí Botànic, en el Vell Llit del Túria i en el Passeig de la Petxina, en la mateixa Església del Col·legi dels Jesuïtes, en la visió del campanari lacúpula de l'Església de Sant Miquel i Sant Sebastià, en la configuració urbana de 1' Eixample Oest i en la coherència del front Nord o façana històrica de la Ciutat de València. És a dir, en tot un seguit d'elements d'interès cultural i d'identificació urbana, protegits expressament per les lleis i el planejament.

Unes construccions que suposarien... * Una amenaça indiscutible per al Jardí Botànic, que és un dels més importants d'Europai prompte complirà dos-cents anys. Una amenaça evident, bé siga sobre les seues riqueses arbòries o vegetals, bé siga sobre les seues condicions ambientals, paisatgístiques i de creixement de futur. * Un menyspreu per al Barri del Botànic, mancat d'equipaments públics bàsics, en particular docents, i sense altres espais vacants o alternatius on poder donar-los èompliment. * Una mutilació de la identitat cultural i física de la ciutat de València, en alterar irremissiblement el paisatge i el perfil urbans que l'han caracteritzada per segles respecte al Túria i per més de cent anys des de la implantació del Col·legi de Sant Josep i el desenvolupament del'Eixample.

vilegiat i compromès emplaçament en què es troben, la seua significació urbajia i les nostres mancances dotacionals. És per tot això que aquesta Coordinadora i totes les persones que signen aquest MANIFEST: * Exigim a les autoritats municipals que, en primer lloc, rebutgen l'Estudi de Detall i les edificacions que hi són previstes. En segons lloc, que reintegren els terrenys al servei de la ciutat, en harmonia amb el Botànic i el Conjunt Històric a què pertanyen. En tercer lloc, que promoguen la veritable provisió d'un servei públic -preferentment escolar- de baixa ocupació i entorn verd en les condicions i esperit expressats. * Reclamem de les institucions autonòmiques i dels responsables públics, el compromís de sostenir sense claudicacions: els mitjans legals, el paper de mitjancers 0 econòmics que calguen per al mateix fi. * Demanem als actuals propietaris dels terrenys que renuncien a materialitzar els seus projectes en aquest lloc 1 proposen a l'Administració municipal un acord raonable per a fer-ho possible. * Demanem als antics propietaris, l'Ordre dels Pares Jesuïtes, que oferesquen, per co-responsabilitat, terrenys -o drets a fer-ne ús- amb el mateix destí públic. * Instem el conjunt de la societat valenciana perquè s'opose activament a aquestes construccions, negant qualsevol suport, participació o compra.

Finalment, aquesta Coordinadora encoratja totes les instàncies públiques i polítiques, socials i professionals, educatives i culturals a manifestar-se sobre aquest tema i a ser possible concórrer als objectius ací expressats, com un pas compromès en el camí de la preservació dels nostres béns culturals i de la recuperació de la ciutat al servei dels ciutadans.

Coordinadora Salvem el Botànic, Recuperem ciutat

* Un frau per a les ciutadanes i els ciutadans valencians que som hereves i hereus de la ciutat feta amb l'esforç, els encerts o els errors de qui ens precediren.

Ciutadans que per això som els hereus morals de la revalorització dels terrenys al llarg del temps, més encara si, com és el cas, la propietat no els ha millorat i renuncia a utilitzar-los per a la finalitat educativa que va justificar-ne l'adquisició fa ja més d'un segle. Ciutadans, per tant, en els quals ens ha de revertir ara. Ciutadans que no podem malvendre'ls ni privatitzar-los ja que no són terrenys intercanviables, atès el priHivernacle del Botànic

MARÇ/ABRIL/MAIG 95

18

La Guerra del Rèmol

La Casa Verda L'Estat espanyol va pescar 1.600 tones de rèmol el 1991, 6.000 el 1992 i 60.000 - sí, 60.000 - entre el 93 i el 94. Amb l'Acord assolit recentment, la NAFO (North Atlantic Fisheries Organization) fixarà per a l'any 95 la quantitat de 27.000 tones com a màxim a repartir entre tots els països, dels quals el 41% va a parar a la Unió Europea.

Xifres i frases

Pesquer

tradicional

Durant el mes d'abril hem assistit una enfervorida passió nacionalista a propòsit d'unes mesures canadenques contra els pesquers espanyols capturats en aigües de Terranova.

Hi ha hagut una lleugera diferència en el tractament periodístic respecte del juliol passat, quan els roïns de la pel·lícula eren els malvats francesos (hi hagué una quasi batalla a 600 milles al nord de Galícia, ocasionada per les xarxes de deriva de més de 2,5 km. -xarxes de la mort- que aquells utilitzaven enfront de la tradicional "costera del bonítol" amb "currican" o esquer viu).

En aquella ocasió, les manifestacions i mesures de pressió espanyoles foren presentades com a mostra de seny -cosa que en gran part era certa- per evitar el delmatge dels recursos. Ara, però, en comptes d'informacions clares i precises ens hem trobat, amb poques excepcions, uns mitjans de comunicació farcits de proclames patriòtiques dignes de figurar en El florido pernil, en companyia d'Agustina de Aragón, Daoiz y Velarde... i el teniente Ruiz.

Per altra banda, tampoc fóra el cas d'arribar a la ingenuïtat i pensar que Canadà, amb una trista història d'exhauriment de recursos, s'ha tornat, de sobte, protectora desinteressada dels recursos pesquers.

Vaixells més potents, pesca més escassa Convindria no tractar a tots els vaixells de pesca que feinegen sota pavelló espanyol amb el mateix raser. Al costat d'una gran part de la flota que és d'allò més sostenible (gran part de la del Mediterrani, la d'arts tradicionals del Cantàbric, etc.) n'hi ha una altra que ja no empra criteris semblants; amb vaixells de gran tonatge i els últims avanços tecnològics que permeten un alt grau d'extracció. Els vaixells pesquers d'alta mar cada vegada disposen de més capacitat de pesca sense augmentar les tripulacions.

L'esgotament de les reserves és evident La manera d'utilitzar els recursos pesquers és un exemple de com es trenca la sostenibilitat dels recursos: es pesca, molt sovint, més del que poden reproduir els caladors. És obvi que no s'ha de pescar més que allò que la mar pot tornar a reemplaçar. No obstant, és molt habitual la pesca abusiva i l'esgotament dels caladors. La FAO ho va advertir fa dos anys: s'estan sobrepassant els límits a partir dels quals la regeneració natural deixa d'actuar. A partir d'ací, la conclusió lògica i paradoxal és que caldrà esmerçar molts diners -alguns en forma de subvencions- per a treure cada vegada menys peix que, lògicament, s'encarirà i només estarà a l'abast dels països més rics: una situació absurdament insostenible. I és que hem passat de 20 milions de tones extretes el 1950 a 86 milions el 1989.

La política dels grans armadors és la de pa per avui i fam per a demà: no-

més cal tenir dos dits de front per saber que si no respectem la taxa de reproducció dels caladors s'arribarà'al col·lapse -cosa que ja ha passat en moltes espècies- i a l'afonamentde les indústries lligades al sector pesquer, que només es mantindrien a base de subvenr cions milionàries. Una absurditat.

Exemples d'amenaces Les grans reserves de bacallà de l'Atlàntic Nord estan en una situació límit.

Les reserves de la tonyina coneguda com a "bluefin" han minvat de tal manera que, ara, al Japó la paguen 270 dòlars per quilo! la qual cosa no fa més que augmentar la cobdícia i, per tant, la velocitat de l'espiral que condueix a l'esgotament.

Sabíeu que... * Hi ha mètodes de pesca molt poc selectius, de manera que una gran part del que queda enganxat en les xarxes -la morralla- d'alguns pesquers torna a la mar... morta. En algunes pesqueries, com les de gambeta a l'Amèrica Llatina, els peixos no-objectiu assoleixen fins a un 80 del que resta enganxat a les

* Hi ha pescadors i pescadors: dels 15 milions, aproximadament, de pescadors que hi ha al món, només 250.000 treballen en els gran vaixells. * L'Estat espanyol va pescar 1.600 tones de rèmol el 1991, 6.000 el 1992 i 60.000 (!) entre el 93 i el 94. La NAFO ha fixat per al 95 27.000 tones en total com a màxim a repartir entre tots els països. L'Acord inclou mesures de control mutuu. Segons el PP l'Acord "és una presa de pèl". Antonio Romero d'IU el qualifica de "roiníssim" i "demostratiu de la història del felipisme a Brusel.les, que ha estat la història d'una claudicació permanent". Des de Galícia es qualifica de "baixada de pantalons", etc. * 2/3 del peix que es consumeix a l'Estat espanyol es pesca fora d'aigües espanyoles. Les aigües espanyoles estan sobreexplotades. * El rèmol suposa el 2% del total de captures de la flota espanyola. * Els recursos marins proporcionen vora del 6% del consum de proteïnes (el 16% de les d'origen animal) en el món. * l'ONU va establir una moratòria internacional per aturar les destructives xarxes de volanta que, només el 1992, atraparen i mataren un 42 milions d'aus i mamífers marins i altres espècies no buscades. Alguns països, com ara Itàlia, França i Taiwan, ignoren aquestes directives.

xarxes. A més d'aquesta morralla no desitjada, a les xarxes de deriva hi queden atrapats dofins, tortugues... * La contaminació fa que la pesca minve i que aquesta siga en alguns casos de tan mala qualitat que la fa pràcticament incomestible. La contaminació afecta més a les àrees litorals, que és on dos terços de tots els peixos capturats passen les primeres etapes de la seua vida.

La pèrdua de qualitat de les aigües dels mars no sols repercuteix en el volum de la pesca sinó que també ho fa sobre el mecanisme mitjançant el qual la fotosíntesi marina absorbeix carboni de l'atmosfera i hi allibera oxigen, ajudant així a mantenir l'estabilitat atmosfèrica del planeta. Una alteració en aquest mecanisme podria incrementar l'augment global de temperatures, en fer que una major quantitat de diòxid de carboni, un dels gasos principals que poden esmortir la calor irradiada per la Terra, romangaa l'atmosfera.

Algunes sigles NAFO North Atlantic Fisheries Organization: organisme que agrupa els països que hi tenen interessos i que regula les captures a la zona.

PPC: Política Pesquer Admissible de Captures (TAC) Regula les quotes que han de repartir-se entre les diferents flotes dels països que hi feinegen.

FROMM: Fondo de Regulació de Cultius Marins i Organització del Mercat dels Productes de la Pesca, Cultius Marins i Aigües Continentals.

Dates del conflicte En 1977 molts dels països amb línia de costa continental ampliaren la juridiseció a 200 milles marines. Al Mediterrani les aigües internacionals es troben a 12 milles de la costa! cosa que fa que molts vaixells facen el que els dóna la gana en aigües "internacionals".

12-5-94: el govern de Canadà promulga una llei que li permet capturar pesquers que faenen sota "banderes de conveniència" tot i que estiguen fora de les 200 milles de jurisdicció.

3-3-95: S'inclouen en la llei els pesquers de Portugal i Espanya.

9-3-95: Patrulleres canadenques aborden i capturen el pesquer "Estai" a 220 milles de la costa.

29-3-95: La Comissió Europea acusa Canadà de delmar els caladors que diu protegir. , 16-4-95: Canadà i la UE arriben a un acord pel qual del Total de Captures Autoritzades (TAC), corresponen un 41% a la«UE (11.070 T sobre 27.000) -la major part aniran a parar a Espanya i Portugal. Canadà podrà pescar fins a 10.000 T (el 37%). D'aquesta quantitat unes 7.000 les haurà de capturar a les pròpies aigües juridisccionals (dins de les 200 milles) i, la resta, en aigües internacionals sota el control de la NAFO.

-Contradiccions l'Estat espanyol és un dels més grans consumidors de peix del món. La flota també és una de les més grans. L'adhesió espanyola a la Unió Europea no ha resultat massa beneficiosa. Des de la data d'adhesió, la tendència de la diferència entre importacions i exportacions ha anat minvant en contra de la balança espanyola. És a dir cada dia ens exporten més peix -el mercat espanyol és bocato di cardinale- i, per contra, les.exportacions estan minvant per contingents.

Tot i que l'Estat espanyol captura unes 1.400.000 tones de productes pesquers, encara n'ha d'importar 600.000. El consum per habitant i any'és de 40 kg i amb una tendència a l'alça; aquest consum quadriplica la mitjana comunitària.

MARÇ/ABRIL/MAIG

'95

19

Carles Arnal Fins ara Els Verds sempre s'havien presentat en solitari a les eleccions. iQuè ha canviat perquè ara aneu amb Esquerra Unida?

Més que cap canvi extern, el que hi ha hagut és un replantejament. Els Verds ens trobàvem en un veritable cercle viciós. No creixíem... no érem coneguts. Una mica tancats en el nostre món... Pocs militants i poca capacitat d'incidència. Els resultats electorals eren relativament febles.

Amb aquest acord hi ha una real possibilitat d'accedir a les institucions i sortir de l'atzucac.

ecologista al Parlament Valencià?

Carles Arnal és "un de la casa". De La Casa Verda, és clar. Treballador incansable pel País i pel medi des de fa ja una bona pila d'anys, Carles té ara la gosadia, la pocasolta o el trellat (o totes tres coses alhora) de presentar-se a les eleccions... Més enllà de l'òbvia independència del butlletí i d'Acció

Ecologista Agró envers les conteses electorals, com a persona destacada de la casa i pel que ha representat i representa a l'ecologisme valencià, considerem interessant per als nostres lectors de fer-li una entrevista centrada, sobretot, en el que hi ha de nou en aquestes eleccions : l'acord Els Verds/EUPV.

^Ets membre dels Verds o figures a la candidaturacomaindependent?

No, no. Des de fa alguns mesos en sóc membre; tot i que feia anys que hi havia un contacte regular i una connexió molt positiva.

Per què el cercle viciós al qual al ludies no ha existit a d'altres estats d'Europa? És que EU o altres opcions polítiques ja recollien fins ara el potencial vot verd?

En part, sí. A pocs països hi ha una força equiparable a EU. Però hi ha més factors. A Alemanya, França o el Regne Unit -sobretot a Alemanya- existeix una societat civil molt més vertebrada i amb més sensibilitat per 1' antimilitari sme, per la situació de la dona, pel medi ambient. En aquests països, a partir d'un important creixement d'organitzacions ciutadanes que se sentien orfes d'un referent polític, van aparèixer Els Verds com a alternativa innovadora i políticament productiva. A l'Estat Espanyol no hi ha, ni de bon tros, aquesta societat madura... Ara possiblement comença a ser-hi.

EU, malgrat que arreplega gran part d'aquesta inquietud social en temes pels quals nosaltres també lluitem, crec que continua sent una força bastant convencional.

L'existència dels Verds queda ben justificada com a element diferenciador d'aquesta convencionalitat.

El pacte EU/Els Verds, fins on s'atansa geogràficament?i Es redueix al País Valencià?

Esquerra Unida és una organització federal: cada partit que hi és poí pactar o no amb d'altres forces, integrant-les o sense. Per part dels Verds, encara amb més motiu: som una confederació i els grups constituents tenim completa llibertat per arribar a acords amb qui considerem convenient. De fet, i com a prova d'aquesta independència, es donen moltes situacions diferents: .a Andalusia, hi ha hagut una integració dins d'Izquierda Unida, al País Valencià i a Extremadura un simple pacte electoral; a les Illes anem tot sols. A la llum dels resultats, podrem obtindré lliçons ben significatives i interessants d'aquesta diversitat de situacions.

Crec que serà molt enriquidor.

Salvant totes les distàncies -que són moltes-, hi ha un cert precedent en acords com el que heu establert: el que van signar la Unió del Poble Valencià (UPV) i EUPV fa alguns anys. Crec que no n'ha quedat un bon record ni per part dels

uns ni per part dels altres. ConTu tens una llarga experiència en Els Verds han aparegut com un cretament,^ com és el pacte al qual el moviment ecologista organitzat. contrapartit, una organització poara heu arribat?

El País Valencià està força mancalítica amb clara voluntat de ser una altra cosa. EncaDesconec els detalls del pacra és així? És te EU/UPV i compatible amb ap a l'any 77, Carles Arnal, acabadet de sortir de la Facultat de Biològiques, va ser un dels animadors del GEL (Grup Ecologista tampoc no sé el fet d'anar en Llibertari, un dels grups piqners i emblemàtics de l'ecologisme les valoraciouna candidatura valencià). Més tard, junt amb Quique Meseguer i d'altres, va ns que en fan, ambEUPV? fundar el CEAMA (Centre d'Estudis i Activitats pel Medi Ambient), que, respectivaSí, totalment. Jo ment, del re- en la segona meital·dels 80 va confluir amb Acció Ecologista Agró. Va ser no participaria en el pare de la CAME -coordinadora ecologista d'àmbit estatal, ja desaparesultat. Sí que un projecte políguda- i, al País Valencià, pare, mare i llevadora de la Coordinadora per la em consta, Defensa del Bosc, un dels pocs "tinglaos" (potser hauríem de dir l'únic) tic la sola finalip e r ò , q u e que ha estat eficaç i durador, sense cap mena de dubte, en la vertebraçió tat del qual fos la n'estaven promoció persode 1'ecologisme valencià. A partir d'aquesta fita (1' any 82), Carles ha anat dolguts...Vull centrant la seua intervenció en el tema de la preservació de la nostra nal de quatre diaclarir, coberta vegetal. No ens sembla una exageració dir que si avui en dia els rigents i la repeecologistes valencians tenim una solidíssima alternativa en la qüestió tanmateix,que tició de la política l'acord entre forestal, és, en molt gran mesura, gràcies a aquest botànic infatigable. El "de sempre" nosaltres i EU projecte de Llei Forestal, l'establiment de criteris ecològics per a repoblar, amb un vernís no ens satisfà la proliferació d'agrupacions locals de defensa del bosc... en són d'altres més o menys del tot: ha- fruits. Ara Carles Arnal es presenta a les eleccions i compta amb força d'esquerra o de possibilitats d'accedir al Parlament valencià. Molta sort, col·lega. guéssem desidreta. tjat uns altres Em fa il·lusió llocs a les llistes, preferíem desvinde tradició associativa entre els de fer quelcom nou. Per fer com cular els acords a les Corts valenciutadans. ^Com pot influir un ecosempre... francament, més val quecianes dels d'àmbit municipal, etc. logista al Parlament per enfortir dar-se a casa... o, més ben dit, dediEn resum, discrepàncies fins a cert el teixit associatiu? car-se de ple a l'organització social punt inevitables en aquests safaBo, no somniem truites: el treball en la qual treballe fins ara. Estic reigs... parlamentari pot ser útil però no convençut, però, que podem marcanviarà el món de la nit al matí. Ha Ara bé, dic ben clar que Els car diferències. Per exemple, creiem de ser complementària la tasca de Verds serem absolutament seriosos en la rotativitatdels càrrecs -encara les organitzacions socials (i en paramb els acords i els acceptem amb que les normes actuals ho fan ben ticular, la del moviment ecologista) totes les conseqüències. Voldríem difícil-, pensem que els polítics no i la presència institucional. No pel han de «ser professionals que que l'acord anara més enllà de les fet que tinguem 1 o 10 o 50 parlaeleccions i arribarà fins a impregs'eternitzen a la butaca, ens agramentaris les coses han de canviar nar-nos mútuament dels diversos daria practicar una democràcia molt (bé, potser si en tinguéssem bagatges polítics que tenim: nosalparticipativa i quotidiana.

50...). Tots dos vessants de la intres de la tradició alliberadora i iguaNo hi ha major perversió de la tervenció són necessaris. No hem democràcia que dir al ciutadà: acalitarista de l'esquerra, ells de les de perdre la independència ni suaportacions novedoses de bes de votar, ara calla... i fins d'ací peditar uns àmbits als altres. Des l'alternativa verda. Ho creiem sinquatre anys. Cal descobrir mil cadel Parlament podem fer coses en cerament. És un treball d'educació mins per tal que els ciutadans pubenefici del moviment ecologista. per totes dues parts que, sens dubguen intervenir quotidianament en No podem, però, ni esperar-ne maste, transcendeix del simple pacte la política. sa ni afirmar que no serveix de electoral. Confiem que EU també Hem de canviar les formes de res.Dependrà de diversos factors, hovejaaixí. participació encotillades. Els meuns responsabilitat dels Verds i alEn concret, l'acord preveu ascanismes de representació, els potres del moviment. De tota manera, pectes on la coincidència és total dem reformar en el fons i en la fornomés som al principi. Si la partici(diguem-ne els punts mínims) i ma, fer-los menys pesats, menys pació a les institucions resultàs prod'altres àrees de llibertat, de lliure vells i avorrits. fitosa, això obriria nous camins i interpretació. Això sí, l'acord vol Si no ho poguéssem canviar... incorporaria nova gent. durar i fructificar. doncs, caldria canviar de camí.

C

La teua tasca dins l'ecologisme sempre havia estat molt diversa.

Darrerament t'has centrat en la defensa del bosc. És una tasca essencial dins dels problemes del medi ambient al País Valencià? És important... i ai xí ho entén 1' opinió pública, amb més motiu encara després dels incendis de l'any passat.

No m'agrada de fer "classificacions" de la importància dels problemes: el tema energètic també és bàsic. I els residus, i el transport... La necessària transformació del país s'atansa a moltes àrees i totes estan vinculades entre si. El moviment ecologista ha caigut de vegades en, una certa parcel·lació. Els Verds procurem centrar-nos en una proposta de transformació social que abrace moltes facetes: producció, consum, relacions entre persones, desigualtats socials, el Tercer Món... Els Verds som ecologistes i antimilitaristes i feministes i solidaris... O juguem a canviar tota la societat de cap a peus o ens limitarem a pintar un arbret al mig de la grisor del productivisme depredador. iQuè hi plantejareu, en concret, al Parlament?

Dependrà, és clar, de la correlació de forces general. Tampoc cal enganyar-se: un parlamentari és això, una persona. Farem propostes constructives i un seguiment detallat de la realitat, transmetrem els suggeriments provinents del món associatiu. Ens agradaria ser una punta de llança dels moviments socials transformadors. I en aquest terreny sí que hi ha, n'estic convençut, la possibilitat d'optimitzar esforços i de multiplicar-ne el rendiment.

Siga del partit que siga el nou conseller i es diga com es diga, et garantesc que no li'n deixàrem passar ni una. Ser a les institucions no ens farà rebaixar ni una polsada el nostre nivell d'exigència. ;,Et veus mitinejant a la Plaça de Bous amb els primeres espases d'Izquierda Unida?

Ni em veig a la Plaça de Bous ni en un camp de futbol, llocs que em semblen horrorosos. No m'imagine tampoc de "mitinejador": em conforme de no fer el ridícul i eixir-me'n acceptablement bé, Síquem'agradaria de fer arribar un missatge que fos percebut com el que és: diferent. Al Parlament, salvant les distàncies, desitjaria assolir la mateixa cosa.

Un fantasma recorre el País Valencià: que mane el PP. Tocarà fer un pacte PSOE-EUPV-Els Verds?

Les travesses que es fan són molt variades. L'opció que has dit és una de les possibilitats. En qualsevol cas no hauria de servir per donar continuïtat al que el PSOE ha anat fent fins ara, una política de dreta que ha anorreat molt somnis transformadors. Un hipotètic pacte hauria de ser amb uns continguts molt clarament progressistes. De tota manera, a hores d'ara l'acord dels Verds és exclusivament amb EUPV i sota uns objectius molt explícits i avançats. Val a dir també, és clar, que posats a donar suport, mai no en donaríem a la dreta.

MARÇ/ABRIL/MAIG 95

20

Pau i Solidaritat

Guerra a la frontera d"EcuadoriPerú. Insurrecció i repressió a Chiapas.

Les colpidores imatges de Burundi, Ruanda... i aquelles que no són "notícia" (Angola, Afganistan etc).

La sagnant actualitat, pocs mesos després de la popular campanya pel 0,7%, posa damunt la taula el paper de les ONGD. Avui li donem la paraula a Pau i Solidaritat, una fundació animada per CCOO del País Valencià que col·labora en un projecte tot just a la frontera entre Ecuador i Perú. projectes realitzats, junt amb ADP, una organització no governamental guatemalenca, adreçats a elevar la qualitat de vida de les dones de diferents departaments rurals en matèria fonamentalment de salut.

Les qüestions ètniques

Centre nutricional de Kronen (Etiòpia). Foto: Sebastiao Salgado (De l'exposició "Metges Sense Fronteres") Pregunta. Pau i Solidaritat és la ONGD (Organització No Governamental per al Desenvolupament) de CCOO al País Valencià. Quines són les raons que han portat CCOO a promoure aquesta ONGD? Resposta. El nostre V1' Congrés Confederal va donar una espénta important a l'acció sindical internacional, després d'analitzar aspectes com ara la interdependència mundial, el fracàs dels models neoliberals, el conflicte Nord-Sud..., davant d'aquestes, reflexions ens plantejàrem la clàssica pregunta: Què fer? Nosaltres, que no acceptem la colonització que suposa en molts casos l'ajuda internacional i intentant superar el sentiment de caritat laica que, a voltes, s'amaga darrere de la solidaritat, hem apostat per la cooperació, com un dels aspectes centrals de la nostra acció sindical. Per cobrir aquesta tasca, la nostra organització va impulsar la implantació i consolidació de la Fundación Paz y Solidaridad a tot l'estat i Pau i Solidaritat al País Valencià el 1991. <<;Què enteneu exactament per "cooperació"?

Per a nosaltres, cooperar és lluitar units, junt els pobles del Sud. per objectius comuns. Com que no és possible destacar cadascun dels nostres objectius, ens agradaria incidir, almenys, en dos: la nostra cooperació ha d'adreçar-se a les arrels mateixes de la desigualtat, tot evitant actuacions cojunturals i, com diu Xavier Gorostiaga, dirigides "més que a suplir necessitats, a desenvolupar capacitats.".

I a ésser capaços de localitzar donar suport als agents socials na-

cionals i supranacionals, que garanteixen una política de pau, democràcia i desenvolupament en tota la seua diversitat com a subjectes de desenvolupament democràtic.

Acció a Amèrica Llatina Encara que les activitats de Pau i Solidaritat s'estenen a molts països del Tercer Món, és a Amèrica Llatina on heu desenvolupat una tasca més intensa. ^Podeu concretar-nos el vostre treball a Amèrica Llatina?

Hi ha tres o quatre línies d'actuació essencials al treball de Pau i Solidaritat, que es reflecteixen en l'activitat a Amèrica d'una manera més intensa. En primer lloc, nosaltres treballem al camp de la formació sindical. Una part dels nostres projectes es destinen a formar dirigents sindicals, tant en l'acció reivindicativa concreta com en la formació professional, salut laboral...

Un exemple d'aquest camp de treball és el Programa de l'Escola Sindical i Popular que estem desenvolupant a El Salvador des del 93.

I Aleshores, l'activitat de Pau i Solidaritat s'adreça als sindicats...?

Bo, el nostre treball s'adreça priori tàriament, però no exclusivament als sindicats, tot i tenint en compte que en aquests països la precària situació política, econòmica i social fa molt difícil d'establir fronteres clares entre allò que és el moviment sindical i allò que és moviment popular. En aquest sentit, i en segon lloc, hem treballat també amb distints col·lectius populars, com ara de dones obreres.

Uns bons exemples n'han estat els

Sabem que Pau i Solidaritat, per motius obvis, ha dedicat una especial atenció a las qüestions ètniques.

Sí, el treball amb els pobles indis, en concret, i amb el moviment indígena, en general, és un altre dels camps de treball, que considerem particularment important. En efecte, estem assistint als darrers anys a l'emergència de toda una sèrie de moviments indis, tradicionalmente postergats i discriminats als seus territoris d'origen per la cultura occidental hegemònica. Aquests moviments han passat d'un paper d'absoluta subsidiarietat a assumir progressivamente un paper de primera fila en la conquesta de drets democràtics, en la imposició de un nou model de desenvolupament social i polític. Bons exemples en tenim tant als països andins -Bolívia, Perú, Equador- com als centraamericans, particularment Guatemala i Mèxic, amb tots els quals estem realitzant accions de desenvolupament concretes. Cal fer esment ací de la visita que realitzà a València

La Casa Verda Leonardo Viteri, dirigente amazònic de l'Organització dels Pobles Indis de Pastaza (OPIP), -el qual també va tenir un encontre amb Acció Ecologista-Agró. A hores d'ara estem donant suport a un projecte de l'OPIP.

El problema del finançament Hi ha una qüestió important, que han subratllat les recents mobilitzacions pel 0,7%.., ens referim al problema del finançament.

En primer lloc, cal subratllar que CCOO, a partir del seu darrer Congrés, és per ara, l'única organització de masses, que coneixem, que té el compromís de destinar el 0,7% dels seus ingressos, en cadascúundels nivells orgànics amb pressupost propi, a tasques de cooperació internacional.

I Això permet que Pau i Solidaritat vaja un poc al seu aire...?

Hi ha autonomia, però no aïllament.

Des de 1990, un grup de ONGD presents al País Valencià constituírem una Coordinadora que serveix de punt de debat i discusió, i de "lobby" de pressió. A partir de 1991, Pau i Solidaritat, conscients de la seua importància, ens incorporàrem al grup de treball del 0,7%, tot assumint-ne la responsabilitat i entrant en la Junta Directiva d'aquesta Coordinadora.

Per què una Vocalia per al 0,7 % ?

Des dels anys 60, les NN.UU, fan la recomanació als països rics de transferir als més pobres el 0,7% del seu PIB, recomanació ratificada en la Conferència de Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament, celebrada a Nova Delhi el 1968. Posteriorment, l'Assemblea General de l'ONU del 72 i la Conferència sobre Comerç i Desenvolupament, celebrada a Belgrad el 1983, tornen a insistiren aquesta recomanació...

Que no s'acompleix...

Efectivament, en el cas espanyol el 1994 se situava encara al 0,26%.

El problema ací, però, no era tant la quantitat destinada como el repartiment i distribució. A tothom li sonen els mal anomenats crèdits FAD -suposadament, fons d'ajuda per al desenvolupament-, que, en realitat, han estat crèdits que generen major dependència ja que, en el

millor dels casos, són condicionats a la compra de béns d'equipament espanyols-; amb tot, aquest any 95 hi haurà un augment significatiu de fons. Assolirem, almenys, el 0,35%.

El debat, però, segueix estant en la qualitat dels destins dels mateixos.

Ací hi ha una de les lluites fonamentals que ens espera a partir d'ara.

El País Valencià i el desafiament planetari Pel que fa al País Valencià, ^quina és la situació de la cooperació valenciana?

Tot i partint de la base que la cooperació amb els pobles del Sud no és competència exclusiva del Govern de l'Estat, sinó de totes les comunitats autònomes, diputacions, ajuntaments..., el percentatge que dedicava la Generalitat Valenciana el 1994 fou del 0,0015%, açò és, 131 milions de pessetes. Per al 1995 hi ha el compromís de la Generalitat de destinar-hi 2500 milions, la qual cosa suposaria el 0,3% dels pressupostos. En aquest sentit l'avanç és molt important; novament, però, el problema rau en la indefinició de criteris per a la correcta utilització. No sabem encara qui optarà a aquests fons, és a dir,per exemple, i podran presentar propostes les empreses valencianes, desvirtuant-se, per tant, el principi de una cooperació no condicionada i sense ànim de lucre?. En aquest punt estem a hores d'ara. Nosaltres pensem que hi ha d'altres línies per al desenvolupament dels interessos comercials de les empreses valencianes. Cal deslligar clarament relacions comercials de relacions de cooperació.

Per últim, <,quin mitsatge ens llançaríeu, des de Pau i Solidaritat als i a les ecologistes?

Ara mateix hi ha un greu desafiament global. Ens trobem en una situació d'evident transnacionalització de l'economia, allò que s'anomena economia-món. Moltes vegades mantenim una pràctica política, social o sindical, en el nostre cas, exclusiva, tancada als àmbits nacionals. Cal, doncs, avançar en l'establiment de plataformes conjuntes, per damunt de les obsoletes i antiquades fronteres nacionals, per tal de definir estratègies de cooperació, dirigides a un canvi polític planetari.

Programa de salut integral a Juigalpa (Nicaragua) finançat, entre altres, per Pau i Solidaritat

MARÇ/ABRIL/MAIG

Butlletí

o sabria dir-vos amb precisió en què consisteix exactament el desenvolupament sostenible. És comprensible: sóc el primer titular de la Càtedra Unesco de Desenvolupament Sustentable (així s'anomena) de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Ambientals. Vull dir que potser he tingut més oportunitats que altres persones de reflexionar sobre el tema i per això és lògic que en tingui molts dubtes. De fet, el pensament científic es configura com un conjunt de preguntes amb sentit i de resposta mal coneguda que avança a còpia de dubtar.

Així que no sé amb exactitud què és el desenvolupament sostenible, precisament perquè he treballat força en el tema...

N

El concepte de sostenibilitat En tot cas puc assegurar-vos que el desenvolupament sostenible no és cap teoria, i molt menys una veritat revelada (és una veritat?). El desenvolupament sostenible és l'expressió d'un desig raonable, d'una necessitat imperiosa: la d'avançar progressant, no la de moure' s derrapant. El meu punt de vista provisional (dic provisional i no pas improvisat) és que el desenvolupament sostenible és simplement el desenvolupament, per oposició al desenvolupament insostenible, que es, si fa no fa, la bàrbara reducció de l'activitat econòmica als mecanismes primaris en què semblen moure's alguns agents socials. És sostenible allò capaç de sostenir-se.

Vegeu si n'és de simple!. Han estat sostenibles, sens dubte, les activitats ancestrals que han arribat fins el present: si no, s'haurien enfonsat ja fa temps en la seua insostenibilitat. Açò no comporta, però, que puguem projectar-los indefinidament cap al futur ja que en aquest cas no parlaríem de sostenibilitat sinó d'eternitat. Per tant parlem de sostenible "dins d'un ordre", és a dir, en un lapse de temps suficientment llarg perquè "sostenir-se" equivalga a durar acceptablement, i suficientment curt perquè no ens perdem ens disgressions metafísiques.

"el desenvolupament sostenible és simplement el desenvolupament, per oposició al desenvolupament insostenible" L'observació és pertinent perquè alguns detractors d'aquesta beneïda idea solidària del desenvolupament sostenible desacrediten l'intent tot afirmant que no pot hipotecar-se el present pensant en el remot futur. És clar que no, tot i que és justament el que fan ells! En efecte: el que no podem fer és hipotecar el present (el present dels pròxims 30 anys, que és l'avui de les nostres vides) per una nebulosa exigència de progrés confús, difús i profús que no es tradueix en cap altra cosa que en índexs abstractes (els quals, a més a més, no ha estat provat que siguin significatius) i en inassolibles possibilitats futures pendents de demostrar. Quan sento parlar de la necessitat d'instal.lar-se en el present a persones que viuen de les idees del segle XIX, mai no deixo de sorprendre'm. ^De quin present, però? La meua activitat professional, després d'una dècada treballant a Europa, ha tingut Hoc també a Àfrica i a Amèrica Llatina durant gairebé 20 anys més. El present a defensar, doncs, em penso que només ho és per a aquest reduït 20% de la humanitat al qual qualifiquem, precisament, de "desenvolupat". L'altre 80% no desitja defensar-lo sinó subvertir-lo.

Subvertir-lo desenvolupant-se ells mateixos. I desenvolupant-se sosteniblement, perquè la ingènua pretensió d'estendre les nostres formes de vida a aquells que "encara" no en gaudeixen, és una impossibilitat òbvia. Solen parlar

Desenvolupament sostenible: una exigència econòmica Ramon Folch i Guillén

'95

no són certs: són convencions revisables. ''No sé com calcular amortitzacions ambientals. Sembla que ningú no ho sap fer i no m'estranya: ens queda tant per aprendre !''

No sé com calcular amortitzacions ambientals. Sembla que ningú no ho sap fer i no m'estranya: ens queda tant per aprendre!. Però això és un problema nostre i no és pas negant-lo com el re' soldrem. No sé quant val una espècie, ni tan sols sé si té sentit assignar-hi un valor o almenys un preu. No hem desenvolupat una casuística ni una metodologia econòmica al servei de la idea del desenvolupament sostenible, la qual cosa és una mancança de la ciència econòmica, però no un defecte del principi de sostenibilitat. Que a la ciència econòmica hi falten algunes respostes no significa que el desenvolupament sostenible no hi pugi fer preguntes. Cal fer-ne perquè a hores d'ara el desenvolupament sostenible s'està configurant com una exigència. Una exigència econòmica,ésclar.

"Penseu en les expectatives generades pels plans urbanístics. Què és un lucre cessant en vi context de l'ordenació territorial de finals del segle XX? Què són els diners?"

de la inviabilitat econòmica del desenvolupament sostenible els qui es beneficien del desenvolupament inexportable o els qui pensen que els pobres inverteixen malament.

Un altre tema són les interferències naturalistes. En efecte: qualsevol de nosaltres tracta de preservar els mecanismes d'homeostasiplanetària mitjançant cl manteniment d'uns certs nivells de la biodiversitat i es troba de sobte amb la següent qüestió:, "per què s'obstina vostè a protegir aquest gripau, amb la fam que hi ha al món?", plantejada per un personatge panxacontent que no arriba a entendre la maleïda complexitat de les coses. Malauradament, determinats sectors ecofonamentalistes contribueixen a alimentar aquesta imatge messiànica de l'ecologia com salvation army de la biosfera. Açò, però, no justifica que la intel·ligèntsia del pensament econòmic confongui el desenvolupament sostenible amb la filaftèlia zoològica.

Nou enfocament socioecològic.

Aquestes reflexions ens introdueixen en el tema del moment socioecològic de la nostra societat, on potser hi hagi la clau de l'assumpte. Per mi, la socioecologia és una síntesi transdisciplinar de coneixements i experiències que, a la llum d'algunes informacions bàsiques facilitades per les ciències naturals, pot explicar i donar sentit a moltes situacions constatades per les ciències socials. És clar que el procés també es pot estudiar de manera inversa i explicar mitjançant les ciències socials els conflictes ambientals descrits perecòlegs, enginyers i naturalistes. En qualsevol cas l'interès de l'aproximació socioecològica rau en les explicacions de síntesi (no d'aposició additiva), a partir de les aportacions dels diferents agents sectorials, fragmentàries per les conegudes insuficiències metodològiques respectives. "la ingènua pretensió d'estendre les nostres formes de vida a aquells que "encara" no en gaudeixen, és una impossibilitat òbvia" Per fer el primer pas, manifestaré que els problemes ambientals són incomprensibles des de l'exclusiu punt de vista de la ciència ecològica, que no ha estat concebuda per explicar el com-

portament dels agents socials que provoquen i alimenten els conflictes. Inversament, recordaré als economistes que les seues maneres són científiques però que el seu material de treball està constituït per convencions sense preexistència física, i, per tant, ineficaces com a referent segur. Així, resulta patètic de veure'ls emprar arguments que pretenen ser científics a l'hora de prendre decisions opinables o per desqualificar altres opcions fel desenvolupament sostenible, per exemple).

Tot açò connecta amb la qüestió de les idees caduques. El pensament econòmic es va forjar durant els segles XVIII i XIX, sobretot, i potser per aquesta raó troba dificultats a l'hora de donar resposta als reptes de segle XXI. Alguns notables representants del pensament econòmic desqualifiquen apostes de futur perquè ultrapassen els seus instruments analítics heretats del passat. Em recorda un vell professor de física newtoniana que vaig tenir, indignat front al que ell considerava inconscient relativisme de la mecànica quàntica... Aquests experts refuten les intuïcions futuristes del desenvolupament sostenible perquè resulten poc compatibles amb els conceptes econòmics clàssics (antiquats?) que ells fan servir. És natural: el desenvolupament sostenible comporta, entre d'altres coses, l'abandonament d'aquests conceptes; no perquè siguen falsos, sinó perquè

No podem pensar el futur en termes del passat. El sentit romà del dret de la propietat resulta incompatible amb els principis de la societat actual, per exemple. Penseu en les expectatives generades pels plans urbanístics. Què és un lucre cessant en el context de l'ordenació territorial de finals del segle XX? Què són els diners? Amb el pas dels segles hom ha hagut d'inventar la societat anònima, les cotitzacions de borsa, la borsa de futurs, el patró or, la divisa convertible (o no convertible), el leasing. el sistema fiscal, les hipoteques, el paper moneda o les targes de crèdit. Totes aquestes coses són inventables i alhora prescindibles perquè no constitueixen l'activitat econòmica per ella mateixa.

Què és una economia de guerra? Per què s'empobriren els aristòcrates del segle XVIII, si ningú no els llevà les terres? Hi havia burgesia en el Renaixement? Per què està tan atemorida la potent indústria farmacèutica nord-americana froní la possible ratificació del Tractat sobre Biodiversitat? Intenteu respondre a aquestes preguntes amb mentalitat de comptable i us esdevindrà com a aquells que ho feren en el passat: defensant el seu concepte de l'economia sectorial, van fer fallida per raons econòmiques globals.

Sostenibilitat, progrés real El desenvolupament sostenible pretén fer indefinidament possible, dins d'un ordre, l'activitat econòmica real. Per aquest motiu no pot ser impugnat amb

21

raons suposadament econòmiques: seria un contrasentit. Malauradament, al corrent sostenibilista hi són també adscrits tota mena de personatges pintorescos que només aspiren a la contemplació del propi melic; és {'ecologisme autista, que solament es troba segur en la reiteració de llocs comuns. He d'admetre que un excessiu nombre de projectes de desenvolupament sostenible que he hagut d'avaluar eren exercicis per a boyscouts. L'alternativa sostenible al motor de combustió interna potser que acabi sent el motor elèctric fotovoltaic i no pas el gasogen de brisa de raïm o el motor d'aigua. Ens falten eines noves i ens sobren idees amortitzades i actituds marginals. Comptat i debatut, els principis de desenvolupament sostenible no tenen caràcter religiós i, molt menys, místic, encara que parteixen de consideracions ètiques: l'ètica del rigor, per exemple, i també la del seny solidari. On hi veuen el problema?

La meua esperança acadèmica passa pels progressos de la socioecologia. Les baralles bizantines en matèria de desenvolupament entre servidors de les ciències socials i de les ciències naturals, a més d'inútils, són francament avorrides. Potser la dinàmica de la realitat sabrà prescindir-ne olímpicament però és dubtós que ho faça sense traumes dolorosos; d'això se'n dedueix la responsabilitat social del món científic, de qui hom espera solucions creatives, no simple erudició arqueològica. La societat industrial del XIX i principis del XX, implementada per la tecnologia que convertia la ciència en artefactes i gestionada segons les idees econòmiques del seu temps, va saber configurar una nova cara per a una part considerable del planeta. Però l'invent s'esgota, anorreat pel seu propi èxit. Les seues deficiències morals i la pressió de l'altra part del planeta que no va participar de la festa, el despengen del procés històric.

A aquesta via luxosa però sense eixida previsible, alguns encara l'anomenen desenvolupament oprogrés. A una possible alternativa, hereva del mateix esperit avançat i transformador que en el seu moment va fer néixer la societat industrial que ara decau, altres l'anomenen desenvolupament sostenible. El nom no importa; el que és substantiu és la necessitat d'alternativa. I, per la mateixa raó, l'exigència de mecanismes implementadors que seran, és clar, subvertidors. Altrament, on rauria el progrés? El desenvolupament sostenible obre les portes a la previsible societat postindustrial.El futures necessari.

Aquest article vaaparèixeren espanyol en el número 11 d'ECOSISTEMAS (pàgs. 6 i 7). Agraïm la deferència d'ECOSISTEMAS -revista que, per la seua qualitat, us recomanem vivament-

MARÇ/ABRIL/MAIG '95

22

Educació ambiental Camp de Morvedre

al Les fires

Els dies 11 i 12 d'abril dins de la III Setmana Cultural Municipal de Sagunt, i a proposta del Consell Municipal d'Educació, el Grup d'Acció Ecologista Agró del Camp de Morvedre va endegar dues interessants iniciatives relacionades amb l'educació ambiental.

Visita a la Marjal del Moro Visita amb bicicleta a la Marjal del Moro. 250 escolars d' 11 a 14 anys contemplaren aquest paratge (en quatre torns) acompanyats per dos monitors. Durant el recorregut tingueren l'oportunitat de completar una guia de camp confeccionada pera l'ocasió.

El món en un jardí A la Glorieta de Sagunt, 450 escolars de 8 a 10 anys tingueren l'oportunitat de conèixer la vida i costums dels pobles indígenes d'arreu del món. El recinte del jardí de la Glorieta es va convertir durant unes hores en un gran globus terraqüi en el qual es distribuïren els ecosistemes del nostre planeta.

Cadascun dels espais destacava per la seua "ambientació": ornaments, construccions arquitectòniques, atifells i utensilis d'ús diari, mapes de situació...

L'estada a cada ecosistema durava uns 45 minuts i, per grups reduïts (cada classe estigué en tres ecosistemes diferents) els escolars pogueren conèixer les distintes problemàtiques ambientals, els jocs i els costums tradicionals més destacades, les activitats manuals relacionades amb el seu entorn i pogueren intercanviar experiències sobres els problemes a què s'enfronten i les solucions sobre els més urgents. L'estalvi d'aigua, la protecció d'animals en perill d'extinció, la contaminació de la Mediterrània, el genocidi dels poble"s, entre altres, van ser objecte de reflexió.

L'última part de cada estada consistia en un taller manual d'objectes relacionats amb cada problemàtica ambiental: joguines amb material de rebuig, màscares

d'animals en perill d'extinció, ornaments amb papers usats, plantació de llavors, etiquetatge i estudi dels arbres del jardí...

Un aspecte important a destacar és el que es refereix a tots els materials utilitzats per a l'ambientació i en gairebé tots els tallers manuals: s'hi empraren materials de rebuig (paper, cartrons, restes de poda d'arbres, retalls de teles, pedres, petxines, canyes...).

I ens ho passàrem bé Foren molt divertides les batudes que férem els monitors pels contenidors del carrer a la recerca de grans caixes de cartró i de tot allò que ens hi poguera ser d'utilitat.

A més de la zona dels ecosistemes, hi havia dos espais més, en el primer dels quals funcionaren durant tot el matí tres tallers: "paper reciclat ", "casetes-niu per ocells" i "construcció del teu barri ideal". En el segon espai es va poder veure una exposició de fotografies (per cert, molt visitada pels vianants de totes les edats) dedicada a les marjals de la zona i una passada de diapositives sobre els ecosistemes de la comarca.

El balanç Aquestes activitats d'animació foren portades a terme conjuntament per la Comissió d'Educació Ambiental d'AEA de Camp de Morvedre i l'Associació Terratrèmol d'Animadors Socioculturals del Camp de Morvedre. L'experiència ha estat molt fructífera i esperem tenir més ocasions de col·laboració.

La Casa Verda

alternatives al País Valencià Us donem tot seguit un llistat provisional de les fires alternatives del País Valencià. Creiem que aquesta llista pot ser útil a les persones que es dediquen a l'artesania, l'agricultura ecològica, etc.

Donades les dificultats que planteja aquest tipus d'organització, és previsible que alguna de les informacions que hi figuren no estiguen completament actualitzades, per la qual cosa és convenient de telefonar abans de fer qualsevol gestió i informar-se de les dates de celebració, etc.

En aquest sector tant viu, i tan canviant, és segur que hi ha de noves fires que no hi són. El tornarem a publicar ampliat.

El balanç de les dues activitats de la Setmana Cultural ha estat molt positiu per part de tots els implicats: Consell Municipal d'Educació, professorat (ens han felicitat per l'ambientació, pel contingut i per

Fira alternativad'Alacant. Organitzada pel Consell Local de la Joventut d'Alacant, se celebra del 8 al' 11 de desembre.

Consell local de la Joventut c/ Pintor Velazquez, 18-03004 ALACANT Tf. (96) 51428 35.

Almassora. Del 4 al 6 d'octubre.

Informació: CollaEcologista c/Sant Rafael, 31-21550 Almassora (Castelló) Tf (964) 56,07 58.

Benicarló. Se celebra a 1' agost.

Associació Cultural Alambor. d Sant Francesc, 95 - 12580 BENICARLÓ Tf. (964)47 37 16.

La Mediterrània en un bassi la bona organització), escolars, i sobretot per part dels 28 monitors que, malgrat l'escàs pressupost destinat a aquesta mena de treballs, han posat tota la il.lusió i les ganes de treballar.

Educació a la Marjal del Moro La Fundació Bancaixa ha aprovat una subvenció per a un projecte d'educació ambiental en la marjal presentat conjuntament per Acció Ecologista Agró, Fundació Mediambiental, Estació Ornitològica de l'Albufera (SEO) i Societat Valenciana d'Ornitologia.

La campanya es farà el proper curs escolar 95/96 i s'hi preveu la visita de 3.000 persones, en grups reduïts i prèvia visita concertada.

Mentrestant, es fan els primers treballs d'aïllament i regeneració de la zona, es prepara el centre d'interpretació i tot el material necessari com ara diaris de camp, fulls i plafons informatius, etc.

Per altra banda, el Ple de L'Ajuntament de Sagunt del proppassat mes de febrer aprovà demanar a la Conselleria de Medi Ambient els inicis del tràmits de la declaració de Paratge natural per a la Marjal del Moro.

Acció Ecologista Agró de Camp de Morvedre

Castelló. Del 23 al 26 demarç. Amics de la Natura d Mealla, 3 - 12001 CASTELLÓ Tf (964) 26 00 51.

Crevillent. Del 23 al 25 de setembre.

Grup Ecologista El Puntal d Virgen del Pilar, 6-3°dcha.-03330 CREVILLENT Tf. (96) 5400466.

El Campello. Se celebra en novembre. Casa de la Cultura. Plaça de la Constitució. - 03560 El Campello (Alacant) Tf. (96) 563 61 94 Mostra d'Elx d'Artesania, Ecologia i Salut Natural. Ecotenda l'Espígol c/Ànimes, 5 - 03202 ELX. Tf. i lax (96) 545 9903 Gandia. Del 22al24d'abril. Informació: Fira Alternativa, c/ Ciutat de

Laval, 32 - 46700 GANDIA Tf (96) 2864560 Petrer. Del 7 al 9 d'octubre. Informació Plaça de Baix, 1 - 03310 PETRER-Tf. (96) 537 10 50 Sant Vicent del Raspeig. Del 10 al 12 de març. Informació Grup Ecologista Maigmó de Sant Vicent (GREMA) d Balmes, 2 - 03690 Sant Vicent del Raspeig Tf. (96) 567 03 25 Santa Pola. Organitzada per l'Alguer. Casa de la Cultura c/ Elx, 24-03130 SANTA POLA València. Es fa als Jardins Vivers.

Informació: Calidoscopi. c/Gibraltar, 9 - 46320 SIN ARC AS Tf. (96) 231 5318 Fira de 1' Intercanvi de la Vall d'Ebo. Enabril de 1994 es vacelebrar aquesta curiosa fira com si fóra un mercat antic. Informació: La Estación del Caracol c/Blasco Ibànez, 5 - 03789 LaVALLD'EBOTf. (96)64003 29 La Valldigna. Es farà a l'octubre.

Informació a l'Ajuntament. PI. Major, 1 - 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA Tf. (96) 282 03 50.

La Vall d'Uixó. Del 23 al 25 de setembre. Associació Ecopacifista "l'Arquet" Avgda. Jaume I, 15 12600LA VALD'UIXOTf. (964)69 0953

MARÇ/ABRIL/MAIG

Butlletí

XARXES QUE DONEN LLIBERTAT Sobre les darreres obres de Jorge Riechmann

'95

23

AMB JUST RAMÍREZ

Jorge Riechmann (Madrid 1962), company ecologista i compromès, ha publicat darrerament un bon grapat de llibres, que cal comentar ací.

Coneixíem el seuProblemas con losfrenos de emergència, on analitzava ' el moviment Verd a Europa. Ara ha estat publicada la seua tesijdoctoral sobreDie Grünen i un llibre sobre els Nous Moviments Socials, publicat com Redes que dan Ubertad (edit. Paidós), on hi ha també capítols de Francisco Fernandez Buey. Ambdós han anunciat també un llibre sobre ecologisme i moviment obrer, que editarà la HOAC.

R

edes que dan Ubertad és una obra de lectura imprescindible per als i les ecologistes. Jorge Riechmann fa un repàs exhaustiu de la bibliografia sobre els Nous Moviments Socials (NMS), més clara i sintètica que la compilació d'articles de Dalton i Kuechler publicada per Edicions "Alfons El Magnànim" com Los Nuevos Movimientos Sociales. Defineix el marc teòric de l'anàlisi, relaciona 1' aparició dels NMS amb el "cicle de protestes post-68" i efectua dos anàlisi complementaris sobre les distincions conceptuals entre "ecologisme", "proteccionisme" i "ambientalisme", i sobre les formes d'institucionalització dels NMS, com ara els partits verds. Francisco Fernandez Buey intercala dos capítols menys analítics i més experiencialssobre l'ecologisme contemporani i la relació dels NMS amb l'esquerra alternativa i els grups cristians. El llibre es tanca amb una impressionant Cronologia sobre els NMS (1945-1989) i una sèrie d'indicacions bibliogràfiques.

Al mateix temps. Jorge Riechmann ha editat alguns llibres de poesia. Material móvil (ediciones Libertarias), El corte bajo la piel (editorial Bitàcora) i potser algun més han vist la llum als darrers mesos. Una acurada sensibilitat, íntimament lligada ala seua participació en els Nous Moviments Socials, i un domini del llenguatge, forjat en la pacient tasca de traducció, fan dels poemes de Riechmann una lectura interessant, en absolut asèptica, que mou a la reflexió.

Una mena de recuperació de la "poesia social", en clau ecologista, ben separada de trivialitats o pensaments anodins, és el que podeu trobar a les fulles d'aquests darrers llibres. Com a mostra, us hem traduït alguns poemes. Una veritable "poesia practicable", que diria ell.

M

El Bosquet de Moixent

L'Ajuntament vol excloure únicament de la consideració de sòl urbanitzable programat els terrenys del Bosquet afectats pels incendis però no el con junt de la zona.

Tal i com indicàvem en l'anterior Butlletí, 1' Ajuntament de Moixent insisteix a no protegir el conjunt conegut com el Bosquet, on s'hi apleguen una presa d'un gran valor arquitectònic, restes arqueològics i un conjunt d'arbres monumentals.

Malgrat els informes de la Conselleriade Medi Ambient i de la Direcció General de Patrimoni de laConselleria de Cultura que en desaconsellen la urbanització, l'Ajuntament, amb els vots favorables del PP (cinc regidors) i PSOE (6) s'entesta a intentar qualificar la zona com a Sòl Urbanitzable Programat.

La declaració d'i mpacte ambiental feta per la Conselleria de Medi Ambient, el passat 28 de febrer era ben clara en rebutjar que en el Pla d'Ordenació Urbana hi haguera la possibilitat de qualificar el sòl de les Cases de Marco -afectat per un incendiel 1993-idelBosquetcoma sòl urbanitzable programat.

l'Ajuntament "passa" de la Generalitat ...i dels informes arqueològics, etnològics, naturalístics i geològics Amb data de 23-2-95 es va efectuar unaDeclaració d'Impacte Ambiental per part de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient, en la qual no es definia amb la claredat que hauria estat desitjable la protecció dels terrenys del Bosquet i impedir-ne la urbanització. Açò permetia al'Ajuntament de Moixent fer un retall de l'àrea afectada pels incendis i presentar noves alternatives que, tot i ser menys agressives que les anteriors, destruirien el paratge a mig termini. . Per part d'Acció Ecologista Agró advertírem de la manca de documentació pertinent per a la determinació de la Declaració d'Impacte, especialment pel que fa a la Resolució Informe de la Direc-

ai no haguérem pensat que la pèrdua d'un gran amic i company de tants treballs i il·lusions ens anara a portar cap alegria; però la vida sempre et sorprèn, i la pena profunda per l'absència de Just ha vingut acompanyada d'unes gotes de consol per a tota la gent que ens l'estimàvem i compartíem amb ell tantes coses.

Cada dia els diaris ens han fet arribar l'opinió de gent ben diversa, que fins i tot des de la discrepància ideològica amb Just, volia deixar palès, el seu reconeixement, la seva valoració de l'estil de vida, de la manera de fer i de sentir d'una persona sempre allunyada del poder, sempre propera als problemes de la gent.

S'ha fet èmfasi en la seva honestedat, en la seva coherència, en el fet de ser fidel a si mateix i a les seues idees, encara que li comportaren més d'una ferida. El seu treball al Col.legi d'Arquitectes està ple d'exemples d'una coherència que el feia treballar amb rigor front a l'especulació i els projectes immobiliaris sense escrúpols, encara que això li suposés l'enemistat de tants, el reconeixement de tan pocs i finalment el ser marginat, pràcticament exclòs, per uns directrius a qui l'honestedat de Just se'ls feia massa incòmoda.

S'ha insistit en la seva consciència i la seva lucidesa per a abordar els greus problemes urbanístics d'aquesta ciutat de València, per a fer propostes d'intervenció ciutadana i unir-se amb la gent afectada en la conquesta de solucions més justes, més humanes. El Saler i el Jardí del Túria són dues de les conquestes que avui fan de València una ciutat més habitable; junt a elles queden tantes batalles per guanyar: la pervivència d'una Horta assetjada, la destrucció del barri del Carme, la dignificació dels barris perifèrics com el de Torrefiel...

Aqueixa mateixa consciència crítica lucidesa el van portar a dedicar bona cosa de les seues energies durant tants anys i fins al final, a projectes col·lectius de reflexió i de lluita en altres àmbits diferents del ciutadà: projectes pacifistes i anti-militaristes en la Coordinadora pacifista "Mili KK", en el Grup per la Pau i el Desarmament; i projectes de transformació profunda i global d'aquesta societat, corn el de Revolta.

Tothom ha destacat el seu humanisme, la preocupació àmplia pels problemes diversos que afecten la societat que ens ha tocat viure, i el sentit ètic que ha fet de la seva una vida generosa i altruista.

Es prou evident que. eixos valors de Just mereixien tal reconeixement, però potser la reacció haguda, tan forta, tan intensa, mostre alguna cosa més que l'estima i la valoració d'una persona: la necessitat que té aquesta societat de persones com ell, persones mogudes per valors ben contraris al'individualisme, l'esperit competitiu i insolidari, l'oportunisme i la manca de sentit ètic i de conviccions que malauradament hegemonitzen l'època actual.

Gent com Just no són producte del mercat, l'eficiència, ni la tecnologia. Gent com Just són producte, a més de la seva indubtable qualitat humana, d'una llarga biografia de compromís col·lectiu, d'estima pels altres, des d'allà pel 68 en el Sindicat Democràtic d'Estudiants, en els inicis de les Associacions de Veïns, anys de lluita per la llibertat, a les campanyes anti-Otan, les lluites per la lliberatat nacional, amb la gent treballadora i el feminisme... fins a la solidaritat activa amb els insubmisos. I són producte d'una llarga i difícil actitud de recerca de nous camins d'alliberament, quan les doctrines tradicionals mostraven les seves profundes carències, quan la caiguda dels murs volia arrossegar també els ideals transformadors; actitud crítica que li va permetre deslliurar-se dels estèrils dogmes i alhora mantenir l'esperança revolucionària., Cristina Piris

ció General de Patrimoni de laConselleriadeCultura(8-9-94)enlaqual s'iniciava la incoació d'expedient per al conjunt de la presa i l'entorn coma Béns d'Interès Cultural. S'hi citava textualment: "es considera que el conjunt de l'embassament del Bosquet i el seu entorn, té suficient interès històric, arqueològic, ecològic i arquitectònic, com per fer-lo mereixedor de la protecció que la Llei del Sòl regula, i que cal instrumentar pels organismes competents en matèria urbanística les mesures pertinents per exercir l'esmentada protecció". Tampoc no s'hi citen unes pintures rupestres, l'existència de les quals va ser amagada per l'Ajuntament. Per la nostra part, donàrem a conèixer aquesta Resolució de Patrimoni a la Conselleria de Medi Ambient per tal de posar fi a la descoordi nació entre conselleries (Cultura, Medi Ambient, Obres Públiques) que està afavorint les pressions de l'Ajuntament de Moixent per a intentar urbanitzar a la zona.

MARÇ/ABRIL/MAIG '95

24

El Fons es modemmitza

El Fons ja té instal·lat un "modern" i connexió amb la xarxa Internet. A més, hem sol·licitat la connexió amb altres xarxes d'interès alternatiu i mediambiental: RedQuercus, Nodo50 i altres.

Pròximament establirem l'horari i les condicions d'accés i altres serveis (correu electrònic, etc.)

La Casa Verda necessita persones que coneguen el funcionament de la xarxa Internet i que estiguen disposades a collaborar durant alguna hora a la setmana. Poseu-vos en contacte amb el Fons (els dimarts o els dimecres de 18,30 a 21,30 hrs.)

FISAS, V. Alternativas de defensa y cultura de paz. Madrid, Fundamentos, 1994 Nou llibre d'un gran coneixedor dels temes de desarmament, investigador del Centre Unesco de Catalunya i col·laborador del Butlletí de la Casa Verda. Estudi sobre les estructures de defensa en una època on proliferen els conflictes armats, tant al Nord com al Sud. Propostes de defensaper a 1' Estat espanyol i la regió medi terrània i el paper, dels moviments per la pau. Mesures per al control del comerç d'armes i el paper de les Nacions Unides en el desarmament. Bases per a una cultura de la pau.

RIBERA REIG, L.A. Descobreix el espais naturals de la Murta i la Casella. Alzira, Ajuntament, 1994.

Característiques ecològiques d'aquests espais naturals de la Ribera Alta i de llur conservació. Vies d'accés i itineraris per al visitant.

RODERO, F.F. Huella. Aventura escolaren el país de los osos. 2 Vols.

Fundación Oso Pardo, 1994.

Activitats per a l'estudi de l'ós a l'escola.

VIII Conferència Catalana per un futur sense nuclears. Barcelona, 226-27 abril, 1994.

Una nova edició de les conferències que organitzà el Grup de Científics i Tècnics per un futur no Nuclear. Hi inclou dossiers sobre el plutoni i el radó i les campanyes internacionals sobre diversos aspectes de l'energia nuclear, entre altres documents.

VNESCO-VNEP.Strategiesforthe trainning of teachers*in environmental education (revised). UNESCO. Environmental Education Series n° 25,1994.

Guia de discussió sobre la preparació d'educadors en Medi Ambient.

FERRY, L. El nuevo orden ecológico. El arbol, el animal v el hombre, Tusquets, 1994 Relació entre ideologia i ecologia.

L'autor planteja l'aliança entre l'ètica de l'entorn i la democràcia per a evitar arribar a una defensa dels animals i la natura en contra dels drets de les persones.

CASTELLET,L.DE: Catalunya en

bici- I. El Sur i el Delta del Ebro.

Bilbo,Ed. Sua, 1994 Aspectes material i organitzatius del recorregut. Inclou informacions d'interès i cartografia.

GIL, A. Anuario verde del consumidor. Madrid, Ed. Celeste, 1994 Informació sobre el mercat verd: articles, preus, comerços, etc.

TRENES, tranvías, bicicletas. Volveraandar. Archipiélago, Cuadernos de Crítica de la Cultura, 1994, n°18-19 Monogràfic de la revista amb col·laboracions de firmes com ara Alfonso Sanz, Antonio Estevan, Agustín García Calvo i d'altres, sobres aquestes maneres de transport.

ACTES de les Jornades sobre aiguamolls litorals mediterranis.

Ajuntament del Prat de Llobregat, Monografies del Delta del Llobregatn° 1,1995.

IICONGRESO Nacional del medio Ambiente. Comunicaciones técnicas (Madrid, 21 -25 Nov. 1994).

Colegio Oficial de Físicos, 4 vols.

;PER UN BICI+TREN DIGNE! PER LA RECUPERACIÓ DEL FERROCARRIL GANDIA-DÉNIA Dia: 17 de juny de 1995 (dissabte).

VALENCIÀ: Plaça de la Mare de Déu, a les 9' 30 del matí. Farem una reclamació col·lectiva en el llibre de reclamacions de Renfe, a l'Estació del Nord.

Anirem cap a Gandia amb el Bici+Tren.

GANDIA: Estació de Ferrocarril, a les 13:15 hores.

Concentració de bicitreners de València i de la Safor.

Marxa reivindicativa fins a Dénia per la restitució del ferrocarril Gandia-Dénia.

La Casa Verda

Sopar i dormir a Dénia.

Tornarem el diumenge, 18 de juny, amb el Bici+Tren Fan falta 300 persones per a omplir un tren.

Apunta't abans del 13 de juny telefonant a la Casa Verda.

Recolzen: Plataforma en Defensa del Ferrocarril, Grups de la Marina i la Safor: Grup Alpí, Samaruc, Centre Excrusionista de Ròtova, COEVA,Arpallot,GEL, Coscoll.

Els nens treballadors L'Associació Pro Drets Humans està fent una campanya a favor dels xiquets desposseïts i maltractats al Brasil. Com a part d'aquesta campanya hi ha una exposició fotogràfica itinerant que té com a títol "Els nens treballadors". L'exposició es fa ressò de dues realitats: l'explotació del treball infantil a les zones rurals i les característiques de la vida dels xiquets del carrer (els "meninos da rua") a les grans ciutats. Al Perú encara treballen nens en explotacions auríferes en condicions d'esclavitud.

APDH. c/ Ortega y Gasset, 77-2°-A 28006 - Madrid

Vine a Cuba amb nosaltres!

Sota l'impuls d'Acció Ecologista Agró, l'Agència de viatges TULSA (Tf 96-392 47 88) organitza un viatge a Cuba, amb un programa per a visitar els Parcs Nacionals i altres zones d'interés ecològic de l'Illa.

L'eixida serà el 10 de juliol i la tornada el 31.

Acció Ecologista Agró aprofitarà la visita per lliurar medicines i material hospitalari a l'Hospital on atenen els xiquets afectats per la catàstrofe de Txernòbil.

Visites: La Habana, Playas del Este, Monument Nacional Natural Valle de Vinales, Cayo Levisa, Reserva de la Biosfera Guanahacabibes, Reserva de la Biosfera del Rosario, Parque Nacional de la Ciénaga de Zapata.

Preu: 219.000 pta.

18 temes per a la història Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Raimon, Tomeu Penya, UC...

70 minuts de bona música Els beneficis de la venda seran distinats a la recuperació de la Reserva Natural de La Trapa, destruïda per un incendi

Demaneu-ne exemplars a la Casa Verda