Butlletí de La Casa Verda. Número 85. Desembre 95

sumari 3,4,i5

L'autovia a Madrid i les Gorges del Cabriol.

6 7

Les Torres dels Jesuïtes

8i9 10 12,13 i 14 16 18 20 i 21 22 i 23 24 25 26 26 27 28 i 29

La casa verda 2

Les mines anti-personals maten 2 6 . 0 0 0 persones cada any Insubmissió Comerç d'armes. Secrets que maten Explosions a Mururua El Pla d'Ocupació Rural Malifetes al bosc i com denunciar-les.

Una altra CE. Residus: Llei d'envasos i Basseta Blanca Petrolev.

La insostenible situació de la pesca.

Educació Ambiental Associacions de consumidors de productes ecològics.

Repàs de revistes La ideologia de la mort: les dones de negre i el conflicte de l'ex-lugoslàvia.

30 i 31

Dones i disseny: la casa que riu.

32

Novetats del Fons de Documentació

L'autovia a Madrid i les Gorges del Cabriol uan es va projectar el tram d'autovia que ens ocupa 12 km aproximadament entre Minglanilla (Conca) i Caudete de las Fuentes (València)el Ministeri d'Obres Públiques, va presentar -en teoria- tres alternatives, anomenades: A, B i C. L'opció Afou considerada per la Direcció General de Carreteres del propi Ministeri com a l'única ambientalment viable.

Aquesta opció es feia sobre infraestructures ja existents (l'actual carretera i la presa de Contreras, una fàbrica de ciment, pedreres...) amb la qual cosa s'estalviaven nous impactes.

La Bes descarta va totalment i la C només quedava en el cas que la A fóra inviable.

L'alternativa A va ser l'opció triada per una llista mòlt llarga d'organismes, des de universitats a organitzacions ciutadanes, passant per les Administracions.

Finalment els responsables de la Direcció General de Carreteres (els qui l'havien proposada) determinaren que l'opció A era inviable, a pesar d'haver-la proposada en la Declaració d'Impacte Ambiental, i que tocava fer l'opció C. El procés de declaració d'impacte ambiental es convertia així en un exercici de mala fe i una presa de pèl.

Q

Procediments judicials tingués... i els guanyes Com ja sabeu per Butlletins anteriors, Acció Ecologista Agró -en representació de la Coordinadora d'Organitzacions de Defensa Ambiental (CODA)- continua intentant a través de processos judicials la paralització perquè no s'inicien les obres d'aquest tram conflictiu de l'autovia.

Tot i que, en redactar aquestes ratlles, la resolució judicial no ens ha arribat, ens temem la desestimació per part de la Sala de Procediments Contenciosos Administratius de l'Audiència Nacional del Recurs de Súplica de la mateixa manera que desestimaren la paralització

cautelar de les obres.

Si aquest Recurs de Súplica és desestimat, només queda la via d'un Recurs de Cassació al Tribunal Suprem.

Penicilina per a difunts Les obres d'aquest tram de l'autovia, coneixent l'entestament del MOPTMA, poden eixir a adjudicació en qualsevol moment. Una vegada adjudicades, la possible paralització queda més llunyana: en aquest cas ja existirien drets de tercers: les companyies constructores. És a dir, si les obres es paralitzaren amb posterioritat a l'adjudicació definitiva, les empreses adjudicatàries

reclamarien els perjudicis corresponents i el MOPTMA sol·licitaria als tribunals que els reclamants (els grups ecologistes, per exemple) hagueren d'aportar unes quantioses fiances que, evidentment, no podrien satisfer.

A més a més, desfer el mal ja fet podria ser contraproduent. Es tancaria el cercle del fets consumats.

La declaració de Reserva Natural Paral·lelament ala via jurídica, el govern de Castella-la Manxa ha fet la declaració de Reserva Natural per a la part de la zona en litigi sobre la que tenen jurisdicció (recordem que el Cabriol n'és la frontera). En aquesta Declaració

Butlletí

apareix explícitament que la construcció de l'autovia per l'opció "C modificada" és incompatible amb el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals redactat per fer la figura legal de protecció esmentada.

Aquest conflicte, en el cfual nosaltres tenim poc a fer perquè ho és entre administracions, pot ser molt més eficaç per a la protecció del paratge. Cas que el govern de Castella-la Manxa el duga per on la llei li dóna possibilitats pot acabar en el Tribunal Constitucional per tractarse d'un conflicte de competències entre el govern central i l'administració autonòmica. I aquest conflicte sí que paralitzaria l'autovia perquè el Tribunal Constitucional hauria de demanar-ne la paralització cautelar de les obres.

Què vol Borrell?

De vegades, hom pot pensar que la política del Ministeri en aquest cas ve marcada al cinquanta per cent pels interessos de les constructores (com sempre: Itoiz, Pla Hidrològic.) i en l'altre cinquanta és una creïlla calenta deixada al PP si aquest guanya les generals.

En una nota del 13 de novembre, el MOPTMA insisteix a dir que "no ha ajornat les obres, però que ha demanat als serveis jurídics de l'Estat que avaluen la possibilitat legal d'adjudicació i contractació de les obres".

El PP valencià: la brossa a l'ull d'un altre Aquells que han canviat d'opinió i abans propugnaven solucions diferents a les del MOPTMA, ara, diuen exactament el que deia el Sr. Lerma.

Recordem-ho: "que s'acabe quan abans... per on siga". Si abans no entenien la postura del PSOE, menys s'entén el canvi del canvi: fan riure els articles del conseller Sanmartín en Las Provincias -abans de les eleccions, és clar!- a fa vor del traçat de l'autovia per Contreras. La veritat és que no s'entén... a no ser que des del MOPTMA els hagen convençuta canvi d'alguns hectòmetres d'aigua per al "sudeste". Són especulacions... a falta d'explicacions.

Si el que volien era fer l'autovia amb sensatesa i ràpidament, el camí era haver-se posat d'acord a una banda i l'altra del Cabriol.

La casa verda 4

Ho dèiem en el número anterior. i cal repetir-ho: a) La carretera Nacional III va ser construïda en els anys 70 amb tres carrils per vessant (dos de pujada i un de baixada). Amb les circumstàncies actuals, la carretera admet més de 20.000 vehicles al dia. La intensitat de trànsit en aquest punt el 1992, segons el Mapa de Trànsit del MOPTMA, fou de 9.951 vehicles/dia de mitjana. Al ritme actual de trànsit, aquest tram necessitaria 40 anys per saturar-se. b) La velocitat amb les condicions actuals pot arribar als 90 km/h. de mitjana, per tant el temps del recorregut d'aquest tram és de 5 minuts. Si la velocitat màxima permesa a les autopistes és de 120

Km/h. la diferència és de... 2 minuts! c) Els embussos no han estat mai a Contreras sinó en el pas de la carretera per les poblacions.

El ferrocarril Seguint les recomanacions de la CE, cal aturar el disbarat de l'augment exponencial del transport per carretera. Caldrà potenciar el ferrocarril.

Sense TGV, amb la tecnologia de la Velocitat Alta i doble via, ValènciaMadrid són a dues hores i mitja. jQue no vinguen els empresaris amb romanços: reclamen vostès que s'acaben les obres de Renfe!

Reclamem la delimitació històrica de la propietat pública 3'ha iniciat davant de la Conselleria j'Hisenda un procés administratiu -noudicial- reclamant la delimitació "listòrica de la propietat pública del 3 arc.

A través del temps, s'hi han consentit una gran quantitat fil.legalitats urbanístiques i sspeculatives. Fites dels llindars han ístat canviades per modificar el partió i a poc a poc mossegar parts dels erritoris de titularitat pública.

Des d'Acció Ecologista hem instat a Conselleria d'Hisenda -qui té les competències sobre el patrimoni Públic- perquè actue en aquest cas, tot que hauria de fer sense

requeriments. Cal dir que se'ns ha contestat dient-nos que el tema està iniciat i faran els treballs de delimitació També en relació amb el Montgó, hem de dir que hem plantejat a la Conselleria d'Obres Públiques que zones del preparc corresponents a Dénia i que en el Pla General d'Ordenació Urbana apareixien com a sòl urbanitzable, no ho han estat malgrat haver transcorregut tot els terminis perquè ho foren. Per tant, hem demanat que tornen a ser contemplades com a sòl nourbanitzable per deixadesa de funcions.

El Parc Natural El massís del Montgó declarat Parc Natural pel Decret 25/87 de 16 de març del Consell de la Generalitat. En el Decret s'incloïa una delimitació de l'espai protegit que contempla dues zones: A i B. La zona A té com a finalitat ' principal la conservació i la regeneració, mentre que en la B, s'hi mantenen els usos del sòl entenent com a tals els urbanístics- i es crea com a franja d'esmorteïment de la primera.

Cal assenyalar que, posteriorment, va aparèixer un nou decret de derogació de l'article vuitè de l'anterior. Aquell article atribuïa a l'Administració de la Generalitat valenciana el dret de tempteig i retracte sobre tot projecte de canvi de titularitat dins l'àmbit del Parc Natural. Dita derogació fou motivada per les al·legacions que institucions públiques o privades contraposaren al Decret de declaració.

Montgo

Camp ambiental al Montgó amb Agró El proppassat mes d'agost, Acció Ecologista Agró va tenir la satisfacció d'organitzar dos camps ambientals de treball al Parc Natural. Aquests camps internacionals van comptar amb la col laboració de voluntaris de diversos països. Al primer torn van assistir disset joves majors de divuit anys d'Itàlia, Estats Units, Holanda, França, Alemanya, Bèlgica i Espanya.

Al segon torn tots eren europeus.

La major part dels voluntaris van assabentar-se a través del SCI (Servei Civil Internacional), una entitat pacifista que va sorgir a Europa després de la I Guerra Mundial. Aquesta associació ja havia participat a Espanya en l'evacuació cap a València de la població civil de Madrid víctima del feixisme.

Des de la Comissió d'Educació Ambiental vam pensar oportú triar el Parc del Montgó per la riquesa f lorística i paisatgística, pels incendis forestals,

amenaces urbanístiques i... per les possibilitats lúdiques que ofereix la comarca.

Les persones participants, feren tasques de tot tipus: neteja de les pintades de la cova de l'Aigua i recollida d'escombraries dels voltants, arruixament de plançons de freixos i carrasques, recollida de deixalles a les Planes i el Cap de Sant Antoni, construcció de xicotets murs a sendes, vigilància per prevenir incendis amb la Creu Roja de Dénia, eliminació de l'espècies al-lòctona Ailabnthus altíssima a les Planes, recollida de deixalles a la Cova Tallada, etc.

Com podreu veure, força feina, a més de les visites al voltants i comarques veïnes: bici, concerts, platja...

Fins l'any que ve!

5

Butlletí

Rafalell, Vistabella i les Torres dels Jesuïtes.

Històries urbanístiques de la dècada prodigiosa res Tristes Torres Les Torres dels : Jesuïtes són un episodi il·lustratiu dels nivells en què s'ha mogut l'urbanisme valencià en els últims anys. Segons ha aparegut recentment en la premsa, amb cartes creuades entre l'antic conseller socialista Rafael Blasco i l'ex-alcalde Pérez Casado: la negació dels permisos al consistori socialista (per part de la conselleria també en mans del PSOE) a edificar en Jesuïtes era el càstig per la norequalificació per part de l'Ajuntament de València dels paratges de Rafalell i Vistabella, on hi havia grans interessos especulatius en què, segons aquestes acusacions, participava e^ senyor Blasco, junt a financers estrangers i els propietaris dels terrenys.

a un altra banda mentre els camions aterraven les marjals amb enderrocs provi nents d'empreses com ara Excavaciones Samop, Nivel Construcciones, la Sociedad de Agricultores de la V e g a (contractista de l'Ajuntament de València) o l'empresa Zaborsa (de Rosa Lladro Sala).

La querella judicial presentada per Acció Ecologista Agró per evitar el procés de destrucció fou arxivada pel jutjat.

Lladro i altres: dos cares del mateix fenomen especulatiu En les pàgines del Butlletí ja comentàrem l'estranyà conxorxa d'interessos (des de Lladrons a lladres) a dreta i "esquerra",tant a Rafalell i Vistabella com en l'edificació1 dels Jesuïtes. El primers són terrenys catalogats com a sòl no -urbanitzable -són petites marjals- per sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana després del recurs que al seu dia presentà l'anterior grup municipal d'Esquerra Unida/UPV contra una disposició de la Conselleria d'Obres Públiques (aleshores sota al direcció del senyor Blasco) que volia obligar a l'anterior consistori (aleshores amb majoria PSOE/EU/UPV) a modificar la qualificació de Rafalell i Vistabella per tal de passar-los a sòl urbanitzable, amb el propòsit de construir-hi una "ciutat marítima-residencial" del tipus de Port Saplaya.

Salvem el Botànic Recuperem ciutat El passat 24 de març, amb l'acord del Consell de la Generalitat Valenciana, el Ple Municipal de l'Ajuntament de València -amb majoria del Partit Popular i Unió Valenciana, després d'ignorar les al·legacions provinents de tots els

Així quedaria elpastix camps, aprovà definitivament l'Estudi de Detall promogut.per les empreses Entreavenidas, SA (dels Srs. Lladro i Srs. Miquel) i Gran Hotel Crystal Palace ( del Sr. Mestre) que suposa la construcció de 52.500 m2 en tres torres de mes de 20 plantes per a usos privats, comercials i hostalers. Més recentment, el 8 de setembre, la Conselleria d'Educació i Cultura, aprovà el Projecte d'Edificació de les tres torres. Aquest projecte està

Els propietaris dels terrenys de Rafalell i Vistabella -José Maria Lladro, pròcer d'Unió Valenciana-, xiulava distret mirant Un aspecte de la manifestació

La casa verda 6

recorregut per la Universitat i per la Coordinadora "Salvem el Botànic. Recuperem ciutat".

La manifestació: un plaer per a la vista La manifestació convocada per la Coordinadora ha estat una de les més nombroses en els últims anys per la quantitat de persones reunides com a protestà per una desfeta urbanística. Possiblement, el moviment ciutadà, una mica endormiscat, reviscole.

LES MINES ANTIPERSONALS MATEN 26.000 PERSONES CADA ANY Pobres resultats de la conferència de Viena sobre limitació d'armament Les mines antipersonals, inventades a Europa durant la I Guerra Mundial, s'han convertit en una de les armes més mortíferes,fonamentalment en conflictes que tenen o han tingut lloc a països del Tercer Món.

egons dades de l'ONU, en la Conferència que va celebrar durant els mesos de setembre i octubre per a limitar l'ús d'aquestes armes "inhumanes" (sic), actualment hi ha 110 milions de mines repartides per 64 països, que maten anualment 26.000 persones i en mutilen un quants milers més (50.000 a Cambotja en els darrers anys).

Preferides pels països no desenvolupats embolicats en llargues guerres civils, aquestes armes dels pobres es poden trobar als mercats internacionals per preus entre 250 pessetes, les més barates, i 30.000, les més cares.

N'hi ha una variada gamma de models, inclosos els dirigits a xiquets, i que tenen com a característica general el ser de reduïdes dimensions. També n'hi ha de lluents, amb colors cridaners amb una finalitat òbvia: fer de joguines. D'altres tenen un mecanisme per enlairar-se i explotar a un metre i mig (són les mines "papallona"...).

Hi ha on triar. Totes tenen com a característica comuna la dificultat de detecció.

Sembrades pertot arreu, afecten especialment la població civil, que, o bé és víctima de les explosions, o es veu obligada a abandonar camins i terres de conreu.

Les mines allò que cer-

S

quen no és matar soldats, ni tan sols matar civils.

El criteri és que quan més ferits i esguerrats tinga l'enemic, major serà la càrrega que haurà de suportar. A més a més, comq més proporció del territori contrari reste inutilitzada, més avantatges en la guerra econòmica.

La Convenció de 1980 L'any 1980, una convenció internacional limitava la fabricació i venda de mines, i les resolucions van ser firmades per quaranta-nou països (l'Estat espanyol l'any 1993). Però només uns pocs (Bèlgica, Dinamarca, Holanda, Suècia i Noruega) n'han prohibit totalment la fabricació i comercialització, i altres dinou n'han establert una moratòria d'exportació.

El negoci La fabricació i venda de mines antipersonals genera un important negoci. Rússia, els EUA i Itàlia en són els principals països productors. Espanya, perla seua banda, proveeix de mines països com ara Marroc, Mauritània i Iraq. Expal (Explosivos Alaveses) ha aconseguit diversos contractes amb l'exèrcit espanyol El de l'any 1991 per valor de 414 milions de pessetes.

No sols el comerç de mines suposa beneficis pera les empreses d'armaments, la desactivació és la segona part del negoci. Així, segons un informe de la periodista Lucia Alonso, l'empresa nord-americana Conventional Munitions Systems, subsidiària de l'alemanya MesserschmittBólkow-Blohm, va aconseguir un contracte de més de 15.000 milions de pessetes per alçar camps de mines a Quwait després de la guerra del Golf. L'ONU va gastar 8.000 milions de pessetes l'any 1993 en la desactivació de mines. Malgrat aquesta forta inversió, l'organisme internacional només va poder-ne desactivar 80.000 l'any passat, mentre que en el mateix període se'n van plantar més de dos milions.

Butlletí

i

pena d< mocràcií El nou codi i la insubmissió El passat 8 de novembre, el Congrés dels Diputats digué sí a una norma qualificada pels promotors com a "codipenal de la democràcia". El nou codi entrarà en vigor el mes de maig de 1996.

u

n punt especialment conflictiu en l'elaboració del document ha estat el tractament que s'hi dóna a la insubmissió. La cosa ha quedat de la següent mane-

ra:

Qui es negue explícitament a realitzar el servei militar ("insubmís ei la mili") serà castigat amb una pena de 6 mesos a 2 anys de presó, i de 10 a 14 anys d'inhabilitació absoluta.

Qui, reconegut legalment com a objector de consciència, es negue explícitament a fer la prestació substitutoria del servei militar

SANTI ALMINYANA, MEMBRE DEL MOVIMENT

D'OBJECCIÓ

ACTUALMENT

DE

(MOC),

CONSCIÈNCIA

TREBALLA

AL

LABORATORI DE GEOLOGIA DE LA FACULTAT DE BIOLGIQUES,VA SER JUTJAT L ' 1 1 DE DESEMBRE JUNT

ALS

PROFESSORS

AUTOINCULPATS,

VLCENT

MARTÍNEZ, JOSEP MARIA AULLÓ, RAFAEL PLA I VICENT TORDERA, ENMIG D'UNA MANIFESTACIÓ DE SUPORT QUE TRANSCORREGUÉ A LA PORTA DEL ÜUTJAT PENAL

NÚM. 12.

EL

FISCAL VA

DEMANAR

QUATRE ANYS DE PRESÓ PER A SANTI

I

VA

CÀRRRECS

RETIRAR

ELS

CONTRA

ELS

PROFESSORS. Si A SANTI LI APLICAREN EL NOU CODI PENAL, A MÉS A MÉ.S, PERDRIA EL SEU TREBALL.

La casa verda 8

("insubmís a la PSS") serà castigat amb una pena de 8 a 12 anys d'inhabilitació absoluta. A més a més, se l'imposarà una multa de 12 a 24 mesos, la qual cosa implica entre 72.000 i 36.000.000 de pessetes, segons la renda del condemnat o, cas de no pagar, un dia de privació de llibertat o de treball per a la comunitat per cada dues quotes diàries no satisfetes.

El per què d'un doble raser D'entrada, resulta sorprenent la desigualtat entre el càstig als "insubmisos a la mili" i als "insubmisos a la PSS". I sorprèn perquè la insubmissió sempre expressa una oposició doble, negativa a fer el servei militar i negativa a fer la prestació que el substitueix (PSS). És una qüestió purament biogràfica el fet que un insubmís es declare com a tal en el moment d'incorporar-se a la mili o en el moment en què hauria de fer la PSS. De fet, així es considera en el codi penal vigent, amb condemnes iguals per a ambdós casos, que van de dos anys, quatre mesos i un dia, a sis

anys de presó.

La major duresa del càstig als "insubmisos a la mili", a més de reflectir l'existçncia de pressions fetes des del Ministeri de "Defensa", ens informa que aquesta modalitat d'insubmissió és la que més mal fa als plans militaristes de l'administració de l'Estat.

La "insubmissió a la mili" dificulta aqueix discurs manipulador de l'Administració que identifica els termes "insubmís" i "insolidari". En aquest conflicte, com en molts altres, bona part de la "batalla" està en el llenguatge i és evident que la disfressa de "servei a la societat" li encaixa pitjor al servei militar que a la prestació substitutòria.

L'objectiu Pense que, considerant-la en conjunt, la reforma del tractament penal de la insubmissió pretén trencar i impedir els vincles de complicitat i solidaritat social amb els postulats antimilitaristes, llaços generats a partir de l'existència d'insubmisos visiblement represaliats (n'hi ha més de trescents actualment empresonats arreu de l'Estat).

Les noves penes faran que "només" els "insubmisos a la mili" amb antecedents,penals vagen a presó, ja que, per no tractar-se de condemnes superiors a dos anys, els jutges tenen la potestat de declarar la llibertat condicional si l'acusat no ha tingut anteriorment altres conductes penades.

Així, de pas, el nou codi solucionarà el problema d'imatge que represen-

ta l'existència de molts jutges que actualment apliquen atenuants per evitar que els insubrnisos entren en presó. Aquests magistrats qüestionen la penalització de la insubmissió esquivant el manament legislatiu de condemnar a un mínim de 2 anys, 4 mesos i 1 dia de presó.

Per tal de reforçar el càstig i l'efecte dissuasori de la pena, el nou codi penal incorpora unes duríssimes inhabilitacions que deixen als insubmisos al marge d'una part importantíssima del mercat laboral i de les ajudes públiques. El text recull la significació d'inhabilitació absoluta com: "(...) incapacidad para desempenar cualquier empleo o cargo al Servicio de cualquiera de las Administracion.es, Entidades o Empresas fVíblicas o sus Organos Autónomos, y para obtener subvenciones, becas o ayudas de cualquier tipo". Açò ja ha estat qualificat en cercles político-jurídics com "mort civil" (jo diria més bé "assassinat"). Cal afegir, per acabarho d'adobar, la per als muita

Exercicis espirituals i setmanes de la pau

"insub-misos a laPSS".

ecorde de petit aquells exercicis espirituals que omplien de silenci i vides santificants una setmana de cada curs escolar. Ho En la perversa modificació del tractarecorde des de l'abisme miserable i ment penal de la insubmissió veig execrable de la por o de la piadosa exemplificat un procediment habitual dels perfecció ecumènica. poders "públics". Es tracta, al cap i a la fi, Han caigut moltes bombes o molta d'anul·lar" la dinàmica de solidaritat generapluja des d'aquells odiosos dies. da per conductes contràries a la política Ara, trenta anys més tard, m'ature a hegemònica. I açò pillant i reprimint pensar què voldrien els mestres o "subtilment" a qui les practica. L'evident i aquella absurda societat de mi. Perquè massiu empresonament d'insubmisos proa hores d'ara tot ha canviat. A casa voca més resposta social de la tolerable per xiquetes i xiquets poden despertar a un règim que pretén conservar el amb el televisor a les orelles i des del qualificatiu de democràtic. Per això s'ha fet llit seleccionar la pel·lícula mes una reforma penal de la insubmissió. Es pot violenta en òscars o la més atractiva castigar dura i democràtica-ment amb la guerra en directe, sense desestimar condició que la repressió no siga visible: "ulls que no veuen, protesta que aquelles pinzellades aberrants de consumisme atroç o de sexisme s'estalvien".

Qualsevol cosa menys acceptar un debat desbocat que ofereixen alguns obert en el qual es possibilite la participació anuncis, concursos i derivats. de la població en la presa de decisions Després d'aquest primer contacte importants. ^De què o de qui ens hem de amb la realitat podran eixir al carrer on defensar? ^Com hem de fer-ho?. Aquest és la contaminació acústica, ambiental i el tipus de debat que plantegem amb aquesta vital de cotxes, màquines i similars es pràctica de desobediència civil anomenada combinarà amb un model de ciutat on insubmissió. Mentre els poders "públics", la pressa, la policia i l'automatisme reunits a porta tancada, continuen buscant dominen l'instant. la manera de convèncer-nos que la sobirania Un poc més a la dreta trobaran resideix en el poble. l'escola amb les reixes tancades si han Una pena de democràcia. arribat abans o després de l'hora X. SANTI ALMINYANA

Pujaran o baixaran escales, cantaran en "do menor o en si bemoll", ploraran, cagaran, estudiaran, patiran o suportaran els crits de mestres insistents, suspendran, creixeran, aprovaran... però això sí, cada any tidran una setmana de la pau, per recordar que vivim en pacífica democràcia, i en aqueixos set escassos dies somriuran, pixaran més -a gust i es prepararan per a les restants 51 setmanes de guerra. I tot açò afortunadament ho podran fer perquè la policia nacional, l'exercit espanyol i l'O.T.A.N. europea protegeix cada pas de les nostres irresponsables vides.

A.D.R.I.À. (Agrupació de Recolzament a la Insubmissió Antimilitarista)

MOC Moviment d'Objecció de Consciència Portal de Valldigna, 15 baix Dijous de 20,30 a 23,30

(INSUBMÍS, MEMBRE DEL M O C )

Butlletí

Sobre la transparència del comerç d'armes Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón i Metges Sense Fronteres impulsen, des de desembre de 1994, una campanya conjunta per • a assolir la transparència en el comerç espanyol d'armaments i possibilitar-ne d'aquesta manera un major control.

La campanya "Hi ha secrets que maten" compta amb el suport tècnic del Centre Unesco de Catalunya i ha rebut l'adhesió de centenars d'entitats.

Icaria editorial ha publicat, a preu de cost, el llibre "Secretos que matan"úe Vicenç Fisas.

Secrets que maten n la majoria dels països la venda d'armes s'empara en el secret, especialment si va adreçada a països en conflicte o a on es violen greument els drets humans. El secret és indispensable per a realitzar negocis que repugnen

E

l'opinió pública o que arriben a transgredir les lleis del país exportador.

L'Estat espanyol no és una excepció. No hi ha transparència ni control parlamentari.

En aquest tema es dóna un cinisme que presideix el cicle: primer venem les armes i, després, enviem "ajuda humanitària".

El problema D'una forma genèrica, entenem per "armament" tot tipus de material militar, de seguretat, policial, de repressió o de doble ús, utilitzat per les forces armades i els cossos policials, grups paramilitars i els grups polítics d'oposició armada. tQuina és la inversió en el comerç mundial d'armament?

En la dècada dels noranta, les exportacions mundials d'armament han baixat notablement respecte a fa cinc o deu anys, a causa de l'enfonsament de les vendes de l'antiga URSS i de la saturació de molts mercats.

Així i tot, a nivell mundial el comerç d'armament supera la xifra de 35.000 milions de dòlars anuals.

Als darrers cinc anys, Estats Units ha aconseguit dominar el mercat internacional d'armament, amb el control de més de la meitat de totes les exportacions. {.Quines són les conseqüències del comerç d'armaments? *Augmenta la letalitat i la duració dels conflictes. *Afecta de manera especial la població civil, que avui en dia representa el 95% de les víctimes. Absorbeix importants recursos econòmics als països del Tercer Món, en detriment de necessitats socials. *Augmentael deute extern d'aquests països (Hom calcula que un 20% d'aquest deute és originat per la compra d'armaments).

'Dificulta la resolució pacífica dels

La casa verda 10

conflictes. *Augmenta el nivell de militarització dels països compradors i d'algunes regions del planeta. ^Existeix informació sobre el comerç d'armaments?

Tant a Espanya com a la majoria dels països, el comerç d'armaments és una activitat que funciona a l'empara del secretisme. Hom coneix poques dades d'aquest comerç, especialment de les exportacions que van dirigides a zones en conflicte o a països on es produeixen greus violacions o abusos contra els drets humans.

La campanya Per què demanem la transparència?

Perquè si no coneixem allò que s'exporta i a on va, no hi ha cap possibilitat de realitzar un control. La transparència i la divulgació de les dades essencials d'aquest comerç, per tant, és una condició indispensable per aconseguir uns altres objectius.

Què es pot aconseguir a partir de la transparència?

Una vegada aconseguim donar llum i transparència al comerç d'armament, podrà verificar-se si s'acompleixen unes altres exigències i demandes relacionades amb el comerç d'armaments, especialment les

relacionades amb el seu control. La transparència, pertant, no és l'objectiu final, sinó una condició indispensable per avançar cap a unes altres metes.

dedicades a la vigilància dels drets humans, per a elaborar una llista dels països on es prohibeix o limita l'exportació d'armament. *Complir els vuit criteris comuns sobre

exportació d'armament aprovats en juny de 1991 i juny de 1992 pel Consell de Ministres Europeu i les resolucions aprovades pel

Què més podria demanar-se?

Amb l'objectiu d'aconseguir un major control del comerç armamentista, tant els experts en el tema com diferents organismes internacionals (l'ONU, el Banc Mundial, el •v PNUD,etc.)coincideixen en assenyalar la conveniència de posar en marxa algunes de les següents mesures: *Control parlamentari de les exportacions. *Ampliar la informació donada al Registre de Transferències d'Armament de les Nacions Unides, incloènt-hi artilleria, vehicles blindats,etc. *Prohibir l'exportació als països que tinguen un nivell de despeses militars superiors al 4% del seu PIB. *Prohibir l'exportació dirigida als països que no declaren les seues transferències al Registre de l'ONU. *Prohibir l'exportació als països que no han signat els principals convenis i tractats sobre drets humans i desarmament. *Prohibir l'exportació de mines terrestres. De moment hi ha una moratòria en diversos països, inclosa Espanya, però convindria prohibir-ne també la fabricació i abordar seriosament aquest tema en la pròxima conferència internacional que, en setembre, revisarà la Convenció sobre Armes Inhumanes. *Consultar i escoltar l'opinió de les ONG

Parlament Europeu el 19 de gener de 1995. *Prohibir les transferències de material, personal, formació, suport financer i logístic, quan s'ha demostrat o existeixen motius raonables per a suposar que contribueixen a la comissió de "desaparicions", homicidis polítics, tortures o maltractaments. També haurien de prohibir-se les transferències a unitats militars paramilitars i de seguretat, que són responsables de forma significativa de violacions de drets humans com les abans esmentades.

11

Butlletí

Colonialisme nuclear FRANCESC HERNÀNDEZ El següent text és la part fonamental d'un discurs de Remuna Rufariua, representant del Front Polinesi d'Alliberament de Tahití. El traduïm i reproduïm com a protesta contra les proves nuclears franceses a Mururoa.

ui som?". Hem viscut 153 anys sota el domini del colonialisme francès. França sempre ens ensenyà a escola que la nostra Polinèsia és un tros de terra que es va desenganxar del territori francès, creuà surant l'oceà fins detindré's al Pacífic. Per aquesta raó la nostra Polinèsia és anomenada pels francesos "Polinèsia francesa" o, en altres paraules, una Polinèsia que ve de França.

Els francesos també ens ensenyaren, en el llibres de text, que els nostres avantpassats provenien de les tribus gal·les, que venien de Gal·lia, que és el nom original de França.

Per al nostre poble, aquests anys de colonialisme francès han estat anys de lluita, patiment i treball. Sempre volguérem fer-los entendre que no som francesos, que som, un poble distint, un poble amb una identitat pròpia, amb un idioma, una cultura i un territori. Un poble amb la pròpia visió del món.

No som francesos i tampoc no ho podríem ser. Fins i tot si insisteixen que portem passaport francès, la nostra "ànima", el nostre "ésser", romandrà sempre polinesi i això és una cosa que els francesos mai nò podran lle-var-nos.

Ens autoanomenem "els mahori". Això significa "un poble nascut d'arrels pures,

Q

La casa verda 12

arrels netes". Gent que s'oposa totalment a la vida terrible que vivim com a resultat de les proves franceses amb armes nuclears.

No tenim res contra els francesos, ni tampoc no els devem res. Simplement volem confirmar que no som francesos. Som mahori, estem orgullosos de ser-ho, i ho serem sempre.

"On som ara?". Durant 153 anys els francesos ens prometeren el desenvolupament del poble i el país. No sóc sociòleg, ni polític, ni economista. Tanmateix estic segur que avui i en aquests 153 anys, no hi ha hagut, ni hi ha, metges polinesis, físics polinesis, professors polinesis, ni jutges, ni advocats, etc.

Fa 30 anys, el 80% de la població vivia de l'agricultura i de la pesca; aquest percentatge es redueix ara al 5%. O siga, avui, el 95% del nostre consum ve de l'exterior.

Entenem que França durant els darrers 153 anys de colonialisme mai no ha estat capaç de brindar desenvolupament al meu poble i al meu país. I a causa d'aquestes raons, el Front Polinesi d'Alliberament des del 1977 ha exigit una Polinèsia independent. Per a nosaltres la independència no només és una necessitat i una elecció, és també un dret reconegut per les Nacions Unides.

Després de la independència algeriana en els 60, els francesos decidiren realitzar les proves amb armes nuclears en dos nous llocs:

M ur ur

les illes Mururoa i Fangataufa. Aquestes illes estan ubicades a uns 1.000 km de l'illa de Tahití. Tot això es va fer sense el consentiment del nostre poble.

L'estructura de la vida comunal fou estripada. Va nàixer I' individualisme. Part de la població de les illes veïnes s'acumulà en la capital de Tahití, tot buscant-hi treball assalariat. L'agricultura i la pesca es desvaloritzaren a causa de grans inversions de diners francesos. Els joves, víctimes d'un sistema educatiu estrangeritzant, es troben refusats per la societat i cauen fàcilment en la delinqüència. El monopoli que manté a una minoria francesa en els llocs d'influència i poder, crea una sensació d'inferioritat i sentiments racistes en la població Pel que fa a les proves franceses d'armes nuclears, a Mururoa, la població no té ni veu ni voten l'assumpte, ni els està permès l'accés a la informació. Cada aspecte de les proves és secret, incloent-hi la informació respecte a la contaminació, les estadístiques mèdiques i dades sobre els accidents ocorreguts al lloc dels experiments. Allò que els francesos intenten fer és convèncer la gent de la seguretat

de les proves mitjançant els mitjans de comunicació controlats per ells mateixos.

Moltes demandes de científics independents que desitgen examinar la pluja radioactiva han estat totalment negades. En clar, per als ulls de França, nosaltres no existim. Volem que se' ns escolte. Volem donar testimoniatge sobre allò que esdevé al nostre país en relació al colonialisme francès i a les proves amb armes nuclears. No volem ser una base, ni volem ser còmplices de la destrucció dels éssers humans, particularment de les futures generacions.

Voldria recordar-los que aquells que prenen les decisions no són necessàriament aquells que pateixen les conseqüències d'aquesta decisió.

De la nostra banda, junt a les accions noviolentes que organitzem, estem convençuts que hi ha una sola manera de detindré el colonialisme francès i les seues experiències amb armes nuclears: la independència. Volem llibertat per parlar i decidir per nosaltres mateixos, per organitzar-nos. I per a això necessitem ajuda.

Butlletí del World Information Service on Energy (WISE), vol. 387/8 de març de 1993 -s'hi han adaptat els noms-

La responsabilitat de Mururoa

"Una prova nuclear costa tants diners com instat lar 80.000 bombes d'aigua manuals al Tercer Món" (Michael Renner, Worldwateh Institute)

Aniversari d'Hiroshima i Nagasaki.

Proves nuclears a Mururoa i Fagataufa.

Manifestacions. Aznar comprèn; Gonzàlez s'hi solidaritza. Premi Nobel per a un lluitador antinuclear... Cal separar-se de les primeres impressions i buscar causes, determinar responsabilitats. Avançaré la tesi d'aquest article: les explosions atòmiques de l'exèrcit francès als atol.lons de Mururoa i Fagataufa són la conseqüència dels imperatius econòmics del programa nuclear gal, no només de les decisions polítiques de Chirac o Juppé. Aquesta és la raó per la qual no han estat prou per aturar les proves ni l'oposició de l'opinió pública mundial, ni les evidències científiques sobre clivells als atols per les proves -reconegudes des de l'Informe "Cousteau" de 1987ni l'exposició de les conseqüències radiològiques públiques des d'un article de gener de 1989 al British MedicalJournal sobre les malalties produïdes pel peix contaminat a les illes Gambier i Societat, inclòs Tahití, i les illes Tuamoto-.

Els antecedents L'explicació d'aquesta tesi exigeix una certa atenció a les dades i als arguments. Durant anys, França ha estat el paradís de l'energia nuclear. Amb el suport polític, Electricité de France (EDF) ha construït centrals, tot i

assumint un endeutament gegantí: a meitat dels anys 80, el deute extern era de 213.000 milions de francs i 30.000 milions de dòlars; la quarta part de tot el deute extern francès.

El capital només té una exigència: augmentar, en aquest cas, fugir endavant. Per això, la clau de la supervivència de la indústria nuclear francesa ha estat triple: primer, construir més centrals i esperar-ne les amortitzacions; segon, desenvolupar l'armament nuclear; i tercer, exportar electricitat i equips nuclears.

Centrals, residus, míssils,...

Pel que fa, en primer lloc, a les centrals, França té actualment 56 reactors en funcionament, 4 en construcció i 7 més en projecte. Aquest parc nuclear proporciona el 75% de l'energia elèctrica. S'estima que l'any 2010 es mantindrà en el 77%. Per oferir comparacions, Espanya està en el 35% i descendirà al 28%, i els EUA tenen ara un 22% de generació nuclear i baixaran al 14% el 2010. Les centrals nuclears franceses produeixen també, i aquest és el gran problema, una gran quantitat de residus radioactius.

El combustible ja irradiat i extret del nucli -. residus d'alta activitat- augmenta a França en unes 1.200 tones l'any. Per això, s'ha de mantenir una capacitat d'emmagatzematge superior a les 20.000 tones de metall pesant altament radioactiu. S'hi troben isòtops com

13

Butlletí

ara l'urani 235, amb una vida mitjana de 700 milions d'anys, o el plutoni 239, amb una vida de 24.300 anys.

Els residus radioactius poden reprocessar-se. França disposa de plantes de retractament a La Hagué i a Marcoule (on, per cert, ha estat enviat material del desmantellament de l'accidentada central nuclear de Vandellòs-1) que produeixen plutoni. Amb aquest plutoni es fabrica nou combustible per a les centrals nuclears i es carreguen les armes atòmiques. França efectua ambdues tasques. Per una banda, les plantes de Cadarache i Marcoule fabriquen l'anomenat òxid mixt d'urani i plutoni -MOX- (unes 85 tones l'any ara; unes 180 tones l'any, per al 2000) per a centrals com Tihange-2 a Bèlgica i Ohma-1 al Japó, i també el combustible per als reactors de neutrons ràpids, com els que hi ha a les centrals franceses de Phehix i Superphénix o la de Monjo al Japó (el transport d'aquest combustible s'ha efectuat ja als vaixells Akatsuki Maru i Pacific Pintail -que penetraren en aigües territorials espanyoles-, una singlada que es repetirà dues voltes a l'any d'ara endavant).

L'armament Per altra banda, el plutoni reprocessat és destinat a carregar les armes nuclears. L'arsenal de la force de frappe és impressionant. Tot un ventall de tipus de míssils emmagatzemats (entre parèntesi s'hi indiquen les ogives nuclears estimades): M4B (384), M4A (96), Pluton (44), S-3D (18), Hadès (30), Mirage 2000 N/ASMP (45), Mirage IVP/ASMP (18), Súper Etendard (56). Les previsions per als propers anys se situen a l'interval 470-879 ogives nuclears. I cal afegir, per últim, cinc submarins portadors de míssils balístics i quatre d'atac, amb propulsió nuclear, i un portaavions en construcció avançada.

Paradoxalment, la "desactivació" dels caps nuclears exigirà probablement "cremarlos" novament en centrals nuclears. Es tanca així el segon cercle viciós radioactiu. El primer és el del reprocessament del combustible de les centrals nuclears; el segon el del tractament dels caps atòmics.

Tots dos cercles ben entrellaçats. La tercera clau de supervivència del capital nuclear, l'exportació d'equips i electricitat, també ha estat seguida fil per randa per la indústria francesa.

Escampant pel món Hom sap que les companyies espanyoles compren electricitat a FranÇa; el que ja no és tan conegut és com aquest país ha venut reactors a Israel (un projecte sembla que compartit per la divisió espanyola de Westinghouse). Es conegut que l'Estat israelià no ha

signat acords de no-proliferació nuclear i manté un programa atòmic amb clares pretensions militars. La indústria nuclear francesa també ha arribat recentment a compromisos exportadors amb, per exemple, el regne del Marroc i Cuba. Per un acord de març d'enguany, I' empresa francesa Technicatome dirigirà i gestionarà la construcció a Maamora (Marroc) d'un reactor i altres instal·lacions nuclears.

Cal recordar les tensions creixents al Magrib, i que Algèria va inaugurar el desembre de 1993 el reactor de Birine, sembla que amb el suport de Xina, i amb una "desmentida" funció militar. També Electricité de France ha signat fa pocs mesos un acord amb les autoritats cubanes per avaluar la viabilitat de la reconstrucció dels reactors 1 i 2 de Juragua-Cienfuegos, del problemàtic model soviètic VVER-440.

C.N. DE COFjgENTES. La casa verda 14

La Plataforma Unitària i Antinuclear de la Safor (PAU) Una resposta unitària i contundent contra la barbàrie

La PAU de la qual formen part associacions ecologistes, sindicats, tots els partits, excepte el PP, i persones a títol individual va fer una gran quantitat d'accions contra les proves a Mururoa. La Plataforma envià escrits al president de la República Francesa, organitzà manifestacions davant de Continente (de capital francès), concentracions al Passeig de Germanies a Gandia, trucades telefòniques de protesta al consolat francès a València (Tf. 334 74 24). A continuació transcribim part del manifest de la Plataforma.

Per l'agressió que suposa contra el Medi Ambient i contra les persones, les ja iniciades proves nuclears franceses a la Polinèsia, i sense oblidar les que ha fet, recentment la Xina, els sotasignants, organitzacions polítiques, sindicals o veïnals, associacions culturals, juvenils, de temps lliure o ecologistes, acorden constituir-se en la Plataforma Antinuclear Unitària de la Safor, i manifesten: 1.-La voluntat de demanar la paralització definitiva de les proves nuclears arreu del planeta...

2. - Que el perill nuclear no es limita a les proves esmentades i cal recordar el desastre de Txernòbil i la presència de centrals atòmiques a l'Estat espanyol, en concret, la més propera de Cofrents, per la qual cosa en reivindiquen el tancament.

Per tant, convoquen la ciutadania de la Safor als següents actes de protesta: 1.- Boicot general als productes francesos.

2. - Continuar la campanya mentre no es paralitzen les proves.

3.- Trametre aquest Manifest al consolat francès a València.

Butlletí

Per un pla d'ocupació rural digne i útil El PAMER: Almoines rurals

A

finals de l'estiu el Conseller de Treball, J. Sanmartín, va presentar amb molt de rebombori el seu PAMER (Plan de Acción para la Mejora del Empleo Rural) amb el doble objectiu, en teoria, de generar llocs de treball a les comarques desafavorides d'interior i protegir el medi ambient. Així es pretén en el període de prova de quatre mesos en què funcionarà a les quatre comarques on inicialment s'implanta.

La major part del País, abandonat Les mesures adreçades a la millora de les condicions de vida de les àrees rurals d'interior són necessàries i ben justes. Són necessàries perquè a les darreres dècades s'ha produït una davallada important en la rendibilitat de les activitats tradicionals que venien efectuant-se des de feia segles. Açò ha comportat l'abandonament d'explotacions, la despoblació, la descapitalització i el dèficit de dotacions socials que s'han concentrat bàsicament a les ciutats en creixement del litoral.

Són, a més, mesures justes perquè, malgrat la pèrdua de valor econòmic, les àrees forestals interiors estan aportant grans serveis a tots els habitants del País Valencià. Serveis no comptabilitzats econòmicament, però de gran importància, que beneficien sobretot els habitants de les àrees costaneres, mentre que els propietaris i els habitants dels terrenys forestals a penes reben cap benefici directe.

L'eterna diferència entre valor i preu La societat valenciana té l'obligació de compensar adequadament els productors d'aquests serveis, que són les persones del món rural. L'aigua que bevem a les zones litorals depèn en gran mesura de la recàrrega d'aqüífers i l'alimentació de rius que es produeix a les àrees forestals de muntanya.

Les crescudes catastròfiques dels rius, que afecten a les poblacions de cotes baixes, tenen molt a veure amb la deforestació, i les

La casa verda 16

Barbaritats que afavoreixen l'erosió

condicions climàtiques i atmosfèriques que ens afecten a tots, també tenen en la vegetació de les muntanyes un important regulador. A més, el manteniment d'espais naturals ben conservats i de llocs de lleure per anar de vacances i festes és una demanda creixent entre els habitants de les ciutats situades, la majoria, fora de les muntanyes.

Tots aquests són motius més que sobrats per a invertir en la conservació del patrimoni natural i en compensar els habitants de les àrees forestals, que se n'han de beneficiar directament en la mesura que són els propietaris d'aquest patrimoni, ja que la protecció del medi implica renunciar a determinades modalitats d'explotació.

Una reivindicació històrica aigualida Cal recordar que en la proposta ecologista de Llei Forestal -no la que va aprovar el Parlament, que va retallar i modificar molt la nostra iniciativa-, una tercera part del document estava dedicada a mesures socials de foment i compensació en àrees forestals.

En aquest sentit s'hi proposaven programes de diversificació d'aprofitaments, de regulació i estímul del turisme rural, el cànon ecològic i, entre altres mesures, un pla de creació d'ocupació vinculat a la conservació de la natura. Per a nosaltres aquest aspecte és tan important com els dedicats a la planificació forestal i ala protecció del bosc.

A més, som conscients que una cosa no pot anar separada de les altres: parlar de la conservació de les terres d'interior és també

parlar de qui hi viu i de les condicions en què viu.

Tanmateix, la Llei Forestal definitiva va eliminar quasi per complet la part dedicada a les mesures socials de compensació.

Amb posterioritat a la Llei tampoc no s'ha avançat a penes en aquest camí. Les ajudes a la reforestació de terres agrícoles s'han establert amb una pèssima planificació, la qual cosa ha revertit pocs beneficis socials i ha originat uns indesitjables resultats ecològics.

El turisme rural, és presentat com una important via de futur en la creació de llocs de treball i d'aportació de rendes, però encara està pendent de regulació i d'estímul, amb el perill que això representa, per exemple en forma de previsibles impactes ambientals (per exemple, cal recordar que el País Valencià no ha aprovat cap llei que restringesca 'accés motoritzat per lleure al medi natural).

El Pamer, tan publicitat recentment, continua en la línia d'actuacions inconnexes, provisionals i a curt termini: un pedaç més, quan no una almoina.

La via a seguir: viables i sostenibles Les respostes han d'anar més enllà de les tímides i disperses actuacions efectuades fins ara. No n'hi ha prou a donar de tant en tant en alguns diners, o en ocupar unes poques persones no importa massa en què. Calen mesures adreçades a generar una ocupació digna i útil.

A fi que els llocs de treball siguen dignes, han de tenir continuïtat en el temps i que no ser només un treball temporer. Els beneficiaris han de ser els habitants d'aquestes zones, i per tant, s'han d'establir mecanismes que eviten fraus, amb un sistema transparent de contractació.

El camp de la protecció, la conservació i millora de la natura, el turisme rural i algunes

activitats tradicionals reorientades (com l'agricultura i ramaderia ecològiques i alguns aprofitaments forestals no precisament fustaners) podrien oferir aquestes vies amb possibilitat de duració i sustentabilitat. Ara bé, perquè en un futur aquest tipus d'activitats puguen constituir alternatives dignes, sostenibles i generadores de riquesa, han de planificar-se ara, connectar-les en un model de desenvolupament integrat que coordine diferents actuacions sectorials actualment molt disperses.

Per altra banda han de ser ocupacions útils, que de veritat aprofiten per a fer possible F altre objectiu previst, el de protegir el medi ambient.

Una de freda i una de calenta En aquest sentit el PAMER ha inclòs actuacions adequades i altres que no ho són en absolut. Les repoblacions forestals manuals, el manteniment de camins i sendes, la vigilància dissuasòria i preventiva, són algunes de les activitats encertades, necessàries i útils... però la "neteja de sotabosc", que és l'activitat que més han destacat els mitjans de comunicació, és bàsicament inútil (quant a prevenció d'incendis) i té efectes ambientals negatius inacceptables i que contradiuen l'objectiu aparentment ambiental del Projecte.

Aquesta "neteja" consisteix a eliminar vegetació natural, verda, de les muntanyes, la qual cosa té com a immediata conseqüència la destrucció d'una part del mateix bosc que es vol evitar que es creme. Aquesta actuació genera molt de material vegetal fàcilment inflamable i fomenta l'aparició de noves plantes més "heliòfiles" (que busquen la llum) i inflamables que les que s'han eliminat. Amb aquesta intervenció s'impedeix que l'ecosistema evolucione cap a les formacions vegetals més valuoses que són, a més, les menys inflamables.

Com a conseqüència de les '"neteges" el sòl queda sense la necessària protecció de la vegetació front a l'efecte erosiu de les pluges.

Les "neteges" no eviten els incendis. Una zona netejada es pot cremar, fins i tot amb major facilitat que una no netejada.

Fer apologia d'aquest sistema destructiu de "prevenció" i finançar-lo i encoratjar-lo amb diners públics, és un error que pagarà la societat valenciana en forma d'un increment de l'erosió (que és el problema ambiental més greu de les àrees de muntanya) i en forma de major degradació de la vegetació (la qual cosa ha portat a incrementar el nombre d'incendis).

Aquests diners no serviran ni per a protegir la natura ni per a crear llocs de treball estable. Al contrari, degradaran més el medi ambient i, amb aquesta degradació, destruiran les alternatives de futur que tenen les comarques d'interior.

CARLES ARNAL

Sant Joan de Penyagolosa

17.

Butlletí

Tipus d'activitats denunciables en el bosc Obertura o ampliacions excessives de pistes forestals innecessàries i/o destructives.

Eliminació de vegetació natural ("neteges", faixes auxiliars, tallafocs, etc.)

Repoblacions inadequades i/o traumàtiques.

Modificació de llits de barrancs i rius.

Argumentació: * Danys a una vegetació valuosa i/o que acompleix importants papers ecològics. * Desprotecció del sòl. Risc erosiu. * Danys o removiment del sòl. Risc erosiu. * Impacte negatiu paisatgístic. * Mala execució de projectes. Malbaratament de recursos econòmics públics. * Ineficàciade les actuacions, en relació al'objectiu teòric. * Danys a la fauna o als seus hàbitats. * Increment de la inflamabilitat i/o del risc erosiu.

Agreujants: * Afecció a zones d'alt valor ecològic. * Inobservància o ignorància d'instruments de planificació o protecció del territori. (PORN, Llei del Sòl, etc.) * Ús de maquinària pesant. * Absència de Projecte previ, o Projecte defectuós o inadequat. * Execució sense atendre al projecte. * Absència d'Estudi d'Impacte Ambiental.

* Insuficients mecanismes de control. * Falta de seguiment de les actuacions. * Afecció a espècies d'alt valor.

Dades i informes disponibles: * Informe detallat segons l'Annex d'aquesta pàgina. * Fotografies i/o vídeo. * Argumentació tècnica, signada per especialistes.

Legislació i documentació aplicable: * Ordre de la Conselleria d'Agricultura de Protecció d'Espècies Vegetals. 20-XII-85 (DOGV de 3-11-86). * PORN (Pla d'Ordenació de Recursos Naturals), o altres instruments de protecció. * Llei d'Impacte Ambiental. * Llei de Protecció de Paratges Naturals. * Llistats o inventaris de zones d'alt valor o a protegir. * Estudis previs que recomanen i regulen actuacions (mapa geocientífic i altres). * Llei Forestal: Preàmbul. Criteris conservacionistes.

Art. 6. Objectius de la llei: criteris conservacionistes.

Art. 20. Criteris del pgof.

Art. 50. Previndre l'erosió.

Art. 61. Mesures cautelars. . Art. 63. Estimació d'impacte ambiental.

Moltes vegades un grup de persones d'una comarca veuen impotents com es fa una malifeta contra el bosc al lloc on viuen, on han nascut i passen un dies a l'estiu o, senzillament, en algun paratge que coneixen i estimen.

Amb aquestes esquemàtiques instruccions i el suport d'un col·lectiu ecologista (també és una bona ocasió per constituir-ne un) podeu tirar endavant

Per a acompanyar les denúncies Descripció del lloc afectat. * Ubicació precisa sobre un mapa topogràfic 1:50.000. Nom del lloc o de la partida, la muntanya... * Tipus de substrat (roques, sòl,...). * Pendent, relleu, aspectes destacats del paisatge. * Climatologia, si disposem de dades (d'unaestació meteorològica relativament propera). * Propietat: pública, privada,... * Qualificació del sòl segons els plans d'ordenació urbana o un altre instrument de planificació. * Vegetació existent en la zona 'abans de les actuacions.

Arbres i arbusts dominants. ^ Estructura, densitat, recobriment. ació en recuperació, formacions madures, etc).

Espècies protegides DOGV de 3-2-86.) . Impactes anteriors.

Història ecològica del lloc.

Fauna. Espècies més destacades.

Valor paisatgístic.

Usos tradicionals, etc.

Valor ecològic de l'indret. * En relació a informes, catàlegs oficials i inventaris de llocs destacats, projectes o reclamacions populars de protecció, etc. * Considereu els estudis de les Universitats, els informes de diferents Conselleries, el mapa geocientífic provincial, i publicacions diverses. * Destaqueu les espècies més valuoses, l'estat de la vegetació, les possibilitats de recuperació.

Descripció de les actuacions * Cal una descripció, amb el major detall, d'allò

La casa verda 18

que s'hi ha fet. * Especifiqueu qui ha efectuat els treballs. Empresa executora, entitat responsable. * Cal saber si hi ha: permís, projecte previ, informes d'impacte, autoritzacions (si açònoes coneix, cal demanar-ho*a l'ajuntament, o una altra entitat). * ^S'han rebut ajuts o subvencions per a les actuacions?

Argumentació de l'impacte negatiu. * Explicar tots aquells aspectes que puguen haver influït negativament en l'ecosistema. * Destaqueu els efectes sobre espècies vegetals o animals protegides o valuoses, rares, representatives. * Fixeu-vos en els possibles riscos erosius, en relació a les característiques físiques del lloc.

Acompanyeu les dades sempre que siga possible amb fotografies o filmacions * Cal que l'informe estiga signat per un equip de biòlegs o altres tècnics superiors. Si no en coneixeu, poseu-vos en contacte amb la Casa Verda. * Feu articles per a la premsa, donant a conèixer l'agressió, i assegureu-vos-en la publicació en diaris d'importartt difusió mitjançant contactes amb periodistes. Si no teniu seguretat de poder-ho fer, poseu-vos en contacte amb la Casa Verda. * Cal demanar per escrit, amb registre d'entrada, les dades que no es puguen aconseguir a l'ajuntament, Diputació, Conselleria de Medi Ambient,... Demaneu aquesta informació * Aquests informes serviran de base per a denúncies a la premsa, a l'Administració i judicials, si són prou greus. També serviran per a actes públics, articles de premsa i altres actuacions.

Autopista al cel O com el "remei" pot ser pitjor que la malaltia

er la informació que tenim, possiblement aquestes actuacions han estan fomentades, autoritzades i subvencionades per la mateixa Conselleria de Medi Ambient (ara, Conselleria d'Agricultura) i previsiblement no disposen d'estudis previs d'impacte ambiental. És per açò que hem demanat la confirmació d'aquests extrems, així com la documentació corresponent.

Les actuacions consisteixen en "neteges" de vegetació realitzades en boscos de sureda i en llocs de forts pendents. El resultat ha estat l'eliminació de tota la vegetació arbustiva i, fins i tot, d'arbres menuts (pins i sureres).

Entre les espècies afectades hi ha plantes valuoses i escasses (com el galzeran, Ruscus aculeatus), inclòs en l'ordre de Protecció d'Espècies Endèmiques o Amenaçades de 20 de desembre de 1985, i diverses espècies de lianes i falgueres i, en tot cas, la conseqüència és un dràstic empobriment de la biodiversitat de la zona i la degradació d'un ecosistema molt valuós.

P

Augment de riscos erosius Per altra banda, el sòl queda molt descobert en eliminar una gran part de la vegetació protectora i estan afavorint-se així els processos erosius que porten a la desertització del nostre territori. Més encara quan, en algun dels casos, ha penetrat el ramat sobre el terreny desprotegit, fent ben evidents els processos d'arrossegament i pèrdua del sòl, que hi són constatables.

Les àrees afectades resulten ara més inflamables, en penetrar molt més la insolació i crear-se un microclima més sec i càlid. Les branques tallades estan amuntegades, ben seques, formant munts de llenya, que estan abandonats, almenys en alguns casos, des de fa mesos, cosa que fa que hi haja un greu perill d'incendi.

El més greu és que aquestes actuacions es presenten com a "millora

Acció Ecologista-Agró denuncia la realització d'actuacions de greu impacte ambiental a la Serra d'Espadà

classe d'informes científics i tècnics i reclamada per molts sectors socials. El principal valor de la Serra, a més del seu paisatge i de les restes arqueològiques i històriques, és el de conservar les majors masses boscoses de surera (Quercus suber) del nostre territori, que en alguns llocs arriben aformar boscos densos, molt valuosos.

Destrosses en una joieria A més, les actuacions s'han produït no en zones perifèriques o marginals que pogueren estar ja prou degradades (sense que açò disculparà la realització d'actuacions inadequades) sinó en el mateix cor de la Serra, en zones de sureda densa, que haurien de constituir, en alguns casos, zones de reserva integral. Es tracta en concret del Barranc de l'Horcajo a Fondeguilla, el barranc d'Almanzor a AImedíjar i a la mateixa vessant nord del pic Espadà, a Alcúdia de Veo. Totes són àrees de bosc madur i frondós, que estan entre els . paratges millor conservats de ; l'Espadà.

I

forestal"o com a "silvicultura preventiva", mentre que en realitat suposen la destrucció o degradació de zones forestals, totes elles de gran valor paisatgístic i ecològic, i- són tot un atemptat ecològic.

Un important fet agreujant és que tots aquests impactes s'han produït en una zona, com és la Serra d'Espadà, que constitueix un dels principals paratges naturals del País Valencià, la protecció de la qual ha estat recomanada per tota

Conservar sobre el paper Es dóna la paradoxa que la Serra d'Espadà té redactat ja el PORN (Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals), que ja ha estat sotmès a exposició pública i que l'inici d'aquest procés, segons la vigent llei d'Espais Naturals Protegits, implica au-tomàticament "l'exigència d'un informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient per a l'atorgament de qualsevol autorització, llicència o concessió que habilite per a realitzar actes de transformació de la realitat física i biològica en l'àmbit del pla" (art. 28).

De tots els casos mencionats en la denúncia disposem de documentació gràfica.

En tots els casos s'ha pogut infringir, entre altres, la Llei Forestal valenciana en els articles 72 i 73 (...actuacions de les quals resulte o puga resultaria pèrdua de la capa vegetal i de la capa edàfica i potencialment puguen ser causa d'erosió...), la qual cosa implicaria sancions als responsables.

19

Butlletí

A propòsit de la reunió de ministres europeus a València

TORRES

L'actual model europeu i les seues conseqüències socials i ambientals

E

ls Ministres d'Economia i Hisenda dels estats de la Unió Europea, junt als governadors dels Bancs Centrals europeus, es van reunir al Parador Nacional del Saler, els dies 29 i 30 de setembre. Aquesta reunió era una de les del segon semestre del 1995, el de la presidència espanyola.

Les autoritats feren preparatius de luxe, emocionades per l'honor d'acollir un tal esdeveniment, incloent-hi la construcció d'un pavelló al Parador (60 milions de pessetes) i d'altres obres. Més contundents encara van ser les obres d'enllumenat de les carreteres d'accés a l'hotel Sidi Saler, seu de la premsa, i de la mateixa carretera que separa la Devesa de l'Albufera. El pretext era la "seguretat" dels assistents, i, com vam denunciar, es feren a l'interior del Parc sense respectar cap dels procediments de protecció establerts. La Conselleria de "Mig-Ambient" no va dir res i l'Ajuntament va aprofitar per a anunciar que continuaria enllumenant totes les zones urbanitzades de la Devesa.

A banda de la denúncia per 1' agreujament de les agressions al Parc, el fet mateix de la reunió va ser contestat des d'Acció Ecologista Agró, així com des d'altres col·lectius. D'una manera anàloga a com havia estat fortament contestada la reunió "informal" preparatòria del semestre a Formentor, el 23 de setembre, des del GOB, Greenpeace i altres grups de les Illes.

El dia 29 a la nit acudírem unes 300 persones amb pancartes a la porta de la Llotja de València, on les autoritats oferien als il·lustres convidats un sopar de gala, i els férem escoltar les nostres xiulades, tot i repetint les consignes "No a l'Europa del capital" i "No a l'Europa nuclear".

Ens importa la Unió Europea?

D'entrada, tots estem a favor d'alguna forma d'unió europea, però poques persones es preocupen d'assabentar-se del que s'està fent realment. Els estadiste's estan convençuts de caminar cap a la millor de les Europes possibles, però potser la majoria de les persones no podem esperar res de positiu d'aquestes reunions, vistes les tendències de les polítiques econòmiques, socials i ambientals europees dels últims temps.

Més enllà dels ideals abstractes d'unitat, s'imposa la realitat de les actuacions concretes, que van sempre en el sentit de reforçar els actuals centres de poder, nacionals i empresarials; mentre que els perdedors són. sempre la qualitat de vida de les persones i el deteriorament de l'entorn.

La casa verda 20

Manifestació davant de la Llotja a València

Qui decideix?

Els alts nivells de decisió a Europa estan en gran mesura fora del control democràtic de la població i, fins i tot, del Parlament Europeu. El bacallà es remena en altres instàncies: reunions de Caps d'Estat i de Govern, reunions de Ministres, i a la Comissió Europea. Aquests òrgans, sovint, no són sinó llocs de consens i concert entre els grans interessos, on s'arrepleguen sistemàticament les propostes dels grups de pressió i d'institucions autònomes, com ara els Bancs Centrals, i molt especialment el ppderós Bundesbank.

Les grans transnacionals estan ben organitzades en els seus propis fòrums o parlaments privats, com ara la important E.R.T. (European Round Table of Industrialists), el club de les 45 grans companyies dels principals sectors industrials, i les seues "recomanacions" són moltes voltes copiades al detall en la legislació europea.

Un gran impacte ambiental i social Altres projectes possibles d'una Europa cultural, participativa, solidària... haurien pogut vertebrar la unitat continental sobre bases humanes sostenibles i respectuoses amb les diversitats nacionals i amb l'entorn. Però s'ha imposat l'objectiu exclusiu del Mercat Únic, el gran espai comercial adient per a les dimensions de les grans empreses.

L'abandonament dels sectors productius locals, l'eliminació de l'agricultura tradicional, la creació de les grans xarxes de transport continental... totes aquestes actuacions beneficien una manera determinada d'entendre l'economia, en benefici de les empreses que acumulen més poder. Aquestes empreses, a hores d'ara, destrueixen més llocs de treball que no en creen, atès que cadascuna de les seues inauguracions suposa el tancament d'un fum de petits centres productius o comercials.

Aquesta globalització dels mercats, en

lloc de portar-nos la prosperitat general, no fa sinó reforçar la producció centralitzada, basada en processos productius amb alts consums energètics, i en el transport continu de components i productes d'un lloc a l'altre.

A canvi, això fa inviables les economies locals i regionals, ajustades als recursos naturals existents, i base d'una veritable economia sostenible.

Les reformes laborals i socials van sempre en el sentit de la destrucció de llocs de treball estables d'agricultors, de petits botiguers i d'assalariats. Al mateix temps, i buscant el model americà, es generalitzen els retalls de les despeses socials i públiques (incloent-hi els sanitaris i els educatius). En definitiva, es busca la precarització cada vegada més gran de les condicions de vida i de treball, tot ignorant les necessitats reals de la població.

Tot això és el més important que ha eixit de la reunió del Saler i de la Cimera de Desembre a Madrid, sota el nom de "mesures d'ajust per tal d'arribar a la moneda única".

Els aspecte progressius no sempre es compleixen Les polítiques positives que es van impulsar des d'organismes europeus, com ara les de protecció del medi ambient, es veuen progressivament retallades. La legislació comunitària més progressiva no es fa complir, o es rebaixa al nivell del país menys avançat. Hom ignora el principi d'eliminació de la contaminació en l'origen i, en canvi, es dediquen molts milions al tractament a la fi del procés, quan la contaminació ja s'ha produït.

D'altra banda, la majoria dels Reglaments europeus no

s'apliquen per nombrosos governs, amb impunitat o un cost molt baix. No cal dir que l'Estat espanyol és capdavanter en l'incompliment de les poques normes de protecció ambiental de caràcter obligatori. O,

"L'abandonament dels sectors productius locals, l'eliminació de l'agricultura tradicional, la creació de les grans xarxes de transport continental... totes aquestes actuacions beneficien una manera determinada d'entendre l'economia, en benefici de les empreses que acumulen més poder" en el cas de França, malgrat les condemnes d'alguns governs del Nord d'Europa, la Unió es incapaç (o no vol) d'imposar a Chirac la fi de les explosions nuclears al Pacífic.

Una altra via A hores d'ara són ja evidents els greus costos socials i ambientals de l'actual model de

creixement continu de la producció. Una economia sostenible exigeix canvis qualitatius i fins i tot una certa reducció de la producció material. La qual cosa no significa, més bé tot el contrari, un empitjorament de la qualitat de vida, sinó reducció del temps de treball, menys dependència del transport motoritzat, més duració i reutilització dels productes... Però el discurs dels nostres governants continua sent plantejar com a solució per a l'actual situació de malestar i de crisi un major ritme de creixement, és a dir, augment de la contaminanació, destrucció de recursos i espais naturals. I també l'extensió de l'economia mercantil a tots els àmbits de la vida on encara no aplegava, mitjançant les privatitzacions d'empreses i de serveis socials i educatius.

L'ampliació de les estructures productives i de transport basades en el transport per carretera i la utilització de combustibles fòssils i altament contaminants, anul·len qualsevol progrés en la reducció de les emissions gràcies a filtres o catalitzadors. Es continua sense internalitzar els costos ambientals. Així, es potencien amb fons públics, incloent els anomenats "de cohesió", les poderoses indústries de l'automòbil, amb la construcció de més autovies (12.000 Kms més en deu anys, la meitat a la Península).

Una política agrícola que pot deixar els pobles deserts

Avantprojecte de Llei d'Envasos Fet a mida esprés de la publicació de la Directiva Europea 94/62 del 20 de desembre de 1994 cada país membre té un termini fins el 30 de. juny de 1996 per a elaborar-ne la pròpia normativa. La Secretaria d'Estat de Medi Ambient (MOPTMA) ha redactat darrerament l'esborrany númer 13 de l'Avantprojecte de Llei d'Envasos i Residus d'Envasos.

D

Una avantprojecte a mida D'entrada, cal dir que el text de la directiva europea ja va estar clarament condicionat per les multinacionals de l'envàs. A L'Estat Espanyol, també sembla que han estat, tant elles com grups individuals proincineració, els que han redactat l'Avantprojecte.

Als grups socials, representats per associacions de consumidors i associacions de veïns, grups ecologistes, sindicats, etc, no se'ns ha donat l'oportunitat de participar-hi. tQuè diu el número 13?

Veiem quines són les solucions per a l'"eliminació" dels residus d'envasos que aporta l'Avantprojecte. En primer lloc el reciclatge: en cinc anys, els objectius són reciclar només entre el 25 i el 45% en pes. En segon lloc, la incineració: perquè funcione aquest tipus d'indústria, el text legal ja li reserva un percentatge del fem entre el 20 i el 40%. 1, per últim, els abocadors on ,. aniran la resta de les escombraries, si no ÉÈ s'escampen lliurement per terra, aigua o aire. K j L'opinió pública ha de tenir clar que la incineració dels residus no en suposa l'eliminació, sinó la transformació en cendres, amb una alta concentració de contaminants, que requeriran no un abocador sinó un dipòsit d'alta seguretat i gasos emesos a l'atmosfera amb el contingut de clorur d'hidrogen, tot tipus de metalls pesants i dioxines i furans que no s'hagueren produït sense la incineració. També és cert que s'hi estableixen uns límits d'emissió però qualsevol concentració per petita que sigaja és dolenta per al medi ambient i la salut. La resta d'aquestos perillosos compostos restarà fixada en els filtres, que caldrà eliminar o, millor dit, amagar. No s'aconsegueix cap amillorament. Si el cost ambiental ja és elevat, el cost econòmic d'aquestes.instal.lacions ho és encara més, i recaurà sobre el ciutadà i no sobre les indústries interessades a continuar produint el seu combustible: els envasos rebutjablcs. Tots pagarem pel benefici dels grups industrials interessats. És un negoci rodó.

Les alternatives que proposem tots aquells grups socials conscienciats pel problema dels residus és reduir la utilització d'envasos-fem, és a dir aquells destinats al reciclatge, incinerador o abocador i fomentar l'envasament reutililzable. ,;,Com està tractat aquest tema a l'Avantprojecte?

En l'article segon referit a la prevenció, no s'hi estableix cap percentatge. S'hi diu que les administracions públiques elaboraran -quan?programes per a minimitzar i prevenir en origeh la producció d'envasos.

Per contra, cal destacar que, per al PVC (clorur de polivinil) ja es retalla la producció en pes en cinc anys.; Per fi comença a assumir-se que aquest material d'envasament és perillós per al medi ambient i la salut!.

La casa verda 22

En l'article IV, referit a lareutilització, no s'hi planteja cap objectiu per als primers cinc anys, com es feia amb el reciclatge. De nou la història de sempre: les administracions públiques podran establir -o no!- incentius econòmics o fiscals per a afavorir-ne la reutilització.

Les alternatives Les propostes alternatives a l'Avantprojecte elaborades pel CEPA (Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius) de Barcelona i assumides per la CODA (Coordinadora d'Organitzacions de Defensa Ambiental) es resumeixen en:

Creació d'una llei- Tfc marc estatal de residus on els "'™ envasos siguen una parcel·la- que fixe com a objectius a cinc anys, la reducció en origen del 25% d'envasos i embalatges i la recuperació fins a un 75% dels materials de rebuig, perquè se n'evite el tractament terminal en abocadors o incineradores. * Normes d'estandarització i homologació d'envasos primaris i terciaris. * Obligació perquè tots els comerços disposen d'un mínim d'envasos retornables primaris o terciaris. * Limitació del repartiment gratuït de bosses de plàstic i safates supèrflues. * Limitació dels envasos de materials mixtos (per exemple Tetra-Brick), per la complexitat i . dificultat de reciclatge. * Prohibició de la utilització del PVC (el clorur de polivinil és l'envàs de la majoria d'aigües minerals) com a material d'envàs i embalatge. * Prohibició de materials tòxics o additius, plàstics (com el bifenol A) que recobreix algunes llaunes d'alimentació. * Proposem aconseguir els nivells de valorització en pes que proposa la directiva a 5 anys (el 65%) amb un mínim del 40% per acadascundels '

materials, però excloem el concepte de valorització energètica (incineració dels materials).

La gestió dels residus ha de ser ecològica i solidària, aplicant en termes reals el principi de "qui contamina paga". La responsabilitat de la gestió dels residus ha de recaure en entitats locals públiques, caldrà constituir consorcis amb la participació d'associacions empresarials, de veïns, consumidors, ecologistes, sindicats, etc.

Ha de quedar clarament garantit que tots els agents econòmics contribuesquen als costos de la g e s t i ó completa de replega, selecció, transpo t fins el centre de recuperació i la taxa d'abocament, per als envasos que es convortesquen en rebuig. El cost es repartirà segons el pes d'envàs mitjançant l'eco-taxa, que penalitzarà aquells envasos més contaminants.

Començar a actuar, també individualment És important que l'opinió pública comence a sensibilitzar-se del greu problema dels residus domèstics (sense parlar dels industrials, que és molt més greu). L'actual text ha de modificar-se i les organitzacions ^ , esmentades ho intentarem, però, a més a més, és molt important que cada ciutadà |1F comence a modificar els seus hàbits de compra, per exemple, solicitant envasos retornables o rebutjant envasos contaminants com el PVC, les safates de poliestiré expandit (suro blanc), envasos d'un sol ús, o també, '•" aportant la bossa pròpia o cistella a la compra en lloc de fomentar l'ús abusiu de bosses de plàstic.

Si cada ciutadà no contribueix amb el seu granel de sorra, és molt difícil que la situació canvie ja que l'Administració, de moment, només defensa els interessos dels grups industrials i grans cadenes de distribució.

Basseta Blanca aqüífers, extrem altament preocupant si considerem que la presa d'aigües potables de València està més avall en el Túria, on anirien a parar -tard o d'hora- aquests lixiviats.

Mentrestant, cada dia l'àrea metropolitana de València continua produint tones de residus que han d'anar a • parar a algun lloc.

El procés Des d'Acció Ecologista Agró, a través d'escrits a l'Ajuntament de Riba-roja de Túria, demanàrem la revisió de la llicenciat Mentrestant, al Consell Metropolità de l'Horta, li demanàvem 'elaboració del Pla de Restauració dels terrenys i que iniciés un Pla Integral de Gestió dels Residus Sòlids Urbans, l'objectiu fonamental del qual en fóra la minimització.

L'Ajuntament de Riba-roja, després d'haver-se arribat a una

L'abocador de Basseta Blanca és el major abocador de residus sòlids urbans del País Valencià.

Funcionant des de 1984 sobre uns terrenys privats, amb llicència d'activitats sol·licitada per l'Ajuntament de València i l'empresa FERVASA. Amb posterioritat, amb el trasllat de les competències de les escombraries de l'Ajuntament al Consell Metropolità de l'Horta, aquest n'assumia la concessió.

poders públics en moltes matèries, •,. especialment en tot allò referit a la gestió del residus urbans i industrials.

El procés judicial que es va seguir per aquests fets, iniciat per l'Ajuntament de Riba-roja i en el qual estem personats, està en fase de conclusions, amb la qual cosa esperem la sentència d'ací a tres o quatre mesos.

•'•

Els últims esdeveniments

asseta Blanca ja fa temps que era un abocador sobresaturat. La falta de previsions al problema dels residus sòlids urbans ha fet que les autoritats no hagen sabut què fer d'un problema que se'ls podria entre les mans.

B

Entre "Pinto i Valdemoro" Per una banda, i a causa de la pressió ciutadano-ecologista, el projecte d'incineradora a Aldaia fracassava; per una altra, en març del 91, els tècnics ja advertien dels riscos de l'abocador de Basseta Blanca: explosió per les emanacions de metà, perill d'ensolsides a causa de la grandària desproporcionada dels talussos i, la pitjor de totes, la possibilitat que els lixiviats (els líquids destil.lats per l'abocador) podrien arribar als

sobresaturació i havent sobrepassat de tots els límits continguts en l'antiga llicència d'explotació, va clausurar pel seu compte l'abocador. El Consell Metropolità, acorralat, hagué de recórrer al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana a fi d'aconseguir paralitzar la resolució.

Un Acte del Tribunal Superior estimava parcialment el recurs del CMH, argumentant que no hi havia alternatives: l'àrea metropolitana de València s'hauria quedat, de colp i volta, sense un lloc on amuntegar les escombraries.

Fixem-nos que la decisió de l'Ajuntament de Riba-roja no fou suspesa perquè no fos legal, sinó perquè trencava la inèrcia de transgressió permanent de les normes ambientals que presideix bona part de les activitats que desenvolupen els

L'Ajuntament de Riba-roja va aprovar per unanimitat en sessió plenària del cinc de juliol a proposta d'Esquerra Unida-Eh Verds precintar oficialment l'abocador, no renovar-ne el conveni i demanar al Consell Metropolità la restauració dels terrenys afectats.

A partir d'aquest ple de l'Ajuntament s'ha format una Plataforma formada per regidon i membres de La Lloma Agró per a fer un seguiment dels acords.

El passat 4 de desembre es va fer una reunió de la Plataforma amb altres entitats cíviques de la localitat. Amb posterioritat hi ha hagut activitats reivindicatives orientades al tancament de l'abocador: marxes amb bici, jornades festives...

23

Butlletí

Petroíev L'estendard electoralista d'una empresa en el tema del reciclatge

L'agost del 1991 començaren les queixes dels veïns per males olors d'hidrocarburs. Per part de l'Ajuntament i el Servei Valencià de Salut, es va determinar que la procedència era els vessaments de Petroíev, i que la forta sentor provenia del procés de "craking" que s'hi fa dels olis minerals pesants usats. Així, deien que els resultats sobrepassaven els límits legals, per la qual cosa concloïen que els vessaments no podien continuar fentse sense depurar (és curiós com aquesta empresa amb l'etiquetatge d'ecològic -pel fet de dedicar-se al reciclatge- no tingués cap prejudici en contaminar).

hauria d'acollir, en teoria, tecnologies toves, atesa la proximitat del nucli urbà.

Cas de produir-se un vessament líquid per part de qualsevol de les empreses, acabaria en la depuradora de residus urbans, que només està dissenyada per assumir i tractar una càrrega de residus orgànics determinada. Aquests residus representarien un problema a l'hora d'utilitzar els fangs de la depuradora per part dels agricultors, ja que disseminarien productes nocius pels camps de la comarca.

Cronologia elemental Maig 1990: Petroíev té llicència per a instal·lació.

Maig 1991: Autorització provisional per al funcionament.

Agost. 91: comencen les queixes veïnals al Port de Sagunt com a conseqüència de la forta pudor d'hidrocarburs.

Gener 1993: Anàlisis on es demostra l'incompliment dels mínims legals.

Abril 1993: S'autoritza el funcionament tot imposant unes correccions.

Febrer 1994: Autorització provisional.

Març 1994: L'Ajuntament decideix iniciar accions judicials.

Abril 1994: Noves anàlisis.

Febrer 1995: Denúncia d'Acció Ecologista Agró davant del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià.

Les pròrrogues A causa de les pressions veïnals l'Ajuntament obri un expedient a Petroíev per funcionar sense llicència -només la tenia d'instal.lació-. A partir d'aquest moment, Petroíev comença a funcionar amb autoritzacions provisionals prorrogades contínuament per part de la Conselleria de Medi Ambient durant els anys 91, 92 i 93. Rep una autorització per cinc anys el febrer del 94.

Les denúncies A partir de l'autorització de la Conselleria, i després de noves anàlisis que demostren l'incompliment dels límits, el juliol del 94, l'Ajuntament decideix presentar denúncia contra l'empresa per presumpte delicte ecològic. Denúncia que venia a sumarse a les presentades anteriorment per particulars, i a les quals cal afegir la presentada davant del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià per part d'Acció Ecologista Agró.

Associat a aquest problema hi ha la totalitat del polígon industrial de Sepes, on es troba Petroíev. Aquest polígon

La casa verda 24

El passat octubre, la Conselleria de Medi Ambient va donar l'autorització administrativa perquè l'empresa Petroíev, del Port de Sagunt tracte els olis usats procedents d'Andalusia, Aragó, Castella-La Manxa, Catalunya, Madrid i Múrcia.

Amb l'extensió geogràfica de les activitats, es justificaria l'ampliació de capital i una millora de les instal·lacions.

Des d'Acció Ecologista Agró tenim interposat recurs ordinari.

La tecnologia utilitzada en el procés de reciclatge és d'una patent alemanya que ja ha quedat obsoleta al seu país pels problemes que hi ocasionava.

Resulta paradoxal que el Director de Qualitat Ambiental indicarà que l'Ajuntament ja coneixia els resultats de l'auditoria en la qual s'indicava la presència de vessaments irregulars fets per empreses que, en algun cas, ni tan sols tenen llicència municipal. Dit d'una altra manera: l'Ajuntament té ben fàcil solucionar aquestes irregularitats.

L'auditoria A finals de 1994, la Conselleria de Medi Ambient fa una auditoria de Petroíev que no es va fer pública. Qui era aleshores director de Qualitat Ambiental va assenyalar que era a causa de

les dificultats econòmiques per les que travessava l'empresa, i que estava en procés de venda per solucionar-les.

Segons ell, cas de fer-se públiques les dades, podrien ser motiu "d'espionatge industrial". Les dificultats obligaven el Sepiva a enviar el olis usats a una cimentera de Múrcia per incinerar-los.

Quan, per fi, ens donaren la informació reclamada, en acollir-nos a la Directiva Europea sobre informació ambiental, se'n reservaren part al·ludint al seu caràcter confidencial.

Segons aquest Informe, el vessaments no són els responsables de les olors en el clavegueram ni tampoc les emissions a l'atmosfera. En total s'hi analitzen trenta-quatre paràmetres dels quals només tres incomplien la normativa municipal. Des d'Acció Ecologista Agró hem assenyalat que l'Informe és tendenciós ja que no se'ns dóna informació relativa al procés de funcionament ni al rendiment d'aquest en el moment d'avaluar els paràmetres. Fins i tot, podria donar-se el cas que la planta no estiguera en funcionament en el moment de fer-se l'Informe.

Cal una reforma urgent de la pesca Diverses conferències internacionals n'estudien un pla global -**• a crisi pesquera mundial I continua. El juliol de 1993, la I Declaració d'ONGs a la JLm^À Conferència de Nacions Unides sobre Stocks de Peixos Altament Migratoris i Transzonals, firmada per més de 130 organitzacions d'arreu del món, afirmava que, si no és duien a cap reformes dràstiques, la crisi presagiava uns impactes cada vegada més greus en els aspectes ecològic, econòmic i social. Actualment, tot i que s'han aconseguit progressos, encara són necessàries reformes importants que asseguren la conservació i un enfocament mediambiental de la pesca, tant en alta mar com en altres zones, per tal de protegir i conservar els hàbitats marins i costaners i els ecosistemes. També cal com donar suport i enfortir la pesca de subsistència, artesanal, indígena, de petita escala, tradicional, les dones pescadores i les comunitats autòctones de tot el món.

Cal que els governs de tots els països s'impliquen en la conservació dels oceans i de la vida marina, i en una política que satisfaça les necessitats humanes presents i futures.

Aquestes conclusions de les ONGs ecologistes i de pescadors de tot el món fetes públiques el juliol de 1995, coincideixen en el temps amb la celebració d'importants fòrums com ara la Conferència sobre pesca de l'ONU (juliol i agost), reunions de la FAO i del PNUMA (Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient) o la Segona Conferència de les Parts del Conveni de Biodiversitat (novembre). A més, la 50 Assemblea General de l'ONU haurà d'adoptar formalment el tractat de pesca.

tecnificada; caldrà prendre resolucions sobre el problema de les captures accessòries (provocat per l'ús de tècniques no selectives), el control precautori de les necessitats pesqueres, la sobrecapitalització i els excessos de capacitat a zones vulnerables a la sobrepesca, el control i supervisió dels tractats internacionals, quotes, sistemes de pesca, la protecció del medi marí i la seua diversitat, els drets i interessos dels pescadors; les necessitats alimentàries, especialment dels països no desenvolupats; la transparència i la participació pública en la presa i control de les decisions, etc.

Els avanços del tractat, tanmateix, fan presagiar greus limitacions en alguns àmbits, com ara la inconcreció en les mesures a adoptar sobre biodiversitat o excés de capacitat pesquera. Tampoc es garanteix un millor control en l'aplicació dels principis generals, sent així que, a la vista de la incapacitat dels països costaners per a detenir el declivi de moltes de les pesqueries, havia de ser un dels elements bàsics del tractat. Malgrat que s'avança en aspectes que tenen a veure amb la recollida d'informació sobre els impactes de la pesca, cal un compromís clar per part dels firmants d'atendre les recomanacions científiques, encara que entren en contradicció amb els interessos econòmics i polítics a curt termini.

Material de qualitat per a l'Educació Perles cultivades Ambiental Els ecologistes i els accidents de trànsit propòsit de les obres d'ampliació de la carretera del far de Cullera que, sense estudi d'impacte ambiental, es carrega una zona on creix el Limoniun dufouret (endemisme valencià del qual queden uns pocs exemplars), una associació de veïns per boca de Sol Marrades en diu: "cDónde se encuentra el límite fronterízo entre la defensa de una planta silvestre única, però con posibilidad de cultivo, y la defensa de la seguridad de seres humanos, únicos también cada uno de ellos en el mundo?" Eb\.

El CEIDA (Centros de Educación e Investigación Didàctico Ambiental) edita un material didàctic de gran qualitat. Especialment el butlletí d'educació ambiental amb material per blocs col.leccionables: experiències, notícies, mediateka (llibres, revistes, publicacions, vídeos, etc.)

CEIDA: Ondàrroa, 2 48004 BILBOTf. (94)411 49 99

A

La cosa va més enllà, les declaracions a Cullera continuen: si hi ha accidents mortals a la carretera actual... la culpa serà d'Acció Ecologista Agró per oposar-se a les obres.

El mateix cap de setmana de les declaracions, les carreteres es "cobraven" (així s'indica sempre en les cròniques periodístiques) vint-iquatre vides, onze ferits molt greus...

Si es fan les obres i hi ha un accident mortal amb el nou traçat, de continuar amb la mateixa "lògica", la culpa serà de... Sol Marrades.

El CENEAM (Centro Nacional Espanol de Educación Ambiental) edita una carpeta informativa que conté fitxes que han d'agrupar-se en diferentes blocs: materials didàctics,

La llavoreta Associació de Consumidors de Productes Biològics d. Azkàrraga 10. 46008 València Tel. (96) 358 05 46.

legislació ambiental, fototeca, fonoteca, equipaments, espais naturals, audiovisuals i videoteca, etc.

CENEAM: Àrea de Información Pradera de Navalhorno S/n. 40109 Valsaín (Segòvia). Tel. (921)47 17 ll.Fax(921 47 17 46).

UNESCO: Quaderns d'educació ambiental de caràcter monogràfic, amb temes com ara: biodiversitat, escombraries, desertització, canvi climàtic, etc. S'editen en català, espanyol, anglès, francès, Centre Unesco. Mallorca 285. 08037 Barcelona.

Associacions de consumidors de productes ecològics ES LLADONER d. Baladre 38. 07008 Ciutat de Mallorca Tel. (971) 24 88 54.

GERMINAL d. Rossend Arús 47 08014 Barcelona Tel. (93)421 15 89.

CASA SAN M1CAEL Projecte Cooperatiu de Consum Ecològic Avinguda País Valencià 84. 03720 Benissa (la Marina Baixa) Tel. (96) 573 05 80.

EL BROT Productes Biològics i d'Ús Casolà. d. Alt de Sant Pere 90.

43201 Reus (Alt Camp) Tel. (977)34 53 51

La casa verda 26

EL REBOST Cooperativa de Consum de Productes Ecològics d. Rutlla 197. 17003 Girona Tel. (972) 20 20 70.

TURBANT ROIG Associació Naturista d. Nostra Senyora del Roure 1. 17730 Llers (Alt Empordà) Tel. (972) 52 84 04.

SAÓ Associació de Consumidors de Productes Ecològics c/. Doctor Zamenhoff 3.

25001 Lleida (Segrià) Tel. (973) 20 69 39.

LA FIGUERA Grup de Consumidors de Productes Ecològics. d. Viladornis 12-14.

08240 Manresa (Bages) Tel. (93) 873 69 42.

Una ullada a la informació a-sistemàtica Una incineradora és un "xolio"

Evidentment, com se sol dir en aquest casos: no hi estan totes les que són...però sí que són totes les que hi estan.

ajoblanco Aribau 162, Entresol. 08036 Barcelona Tel. (93)415 14 15. Fax. (93)237 16 52. el viejo topo València 290, 2on. 08007 Barcelona Tel. (93) 488 01 25. Fax. (93)488 14 38. integral Taquígraf Garriga 10. 08014 Barcelona Tel. (93)419 38 88. Fax. (93)419 75 88. veus alternatives Bailén 42, 4art, 2a. 08010

Barcelona Tel. (93) 264 43 66. Fax. (93) 265 68 37.

130. 08012 Barcelona Tel. (93)217 95 27. Fax. (93) 416 1026.

mentrestant Apartat 359. 08080 Barcelóna Tel. (93)217 95 27.

Fax. (93)416 10 26.

la carrasca c/ El camí, s/n 03800-Alcoi

archipiélago Cardener 31. 08024 Barcelona Tel. (93)210 85 03. illacrua Plaça Catalunya 9, 4art. 08002 Barcelona Tel. (93)301 17 20.

Fax. (93)301 17 20. ecologia política Ausias March 16, 3er 2a. 08010 Barcelona Tel. (93)301 17 23.

Fax. (93)317 82 42. en pie de paz Gran de Gràcia 126-

yugoslavos" núm 2: "Antirracismo" núm 3: "Equilibrio ecológico, crecimiento y empleo " núm 4: "Sobre la intolerància y lo intolerable " núm 5: "La ètica ante la crisis ecològica "

Quaderns Worldwatch i Bakeaz

Des d'Acció Ecologista donem suport a les edicions dels Quaderns Worldwacht i als Quaderns Bakeaz, tots dos editats pel col·lectiu pacifista BAKEAZ (Centre de Documentació i Estudis per a la Pau).

A la Casa Verda en teniu a la vostra disposició.

Informes BAKEAZ a 500 pta.

"El empleo en una economia sostenible " Michael Renner "Discriminaciòn de genero: un obstàculo para el desar'rollo sostenible" Jodi L. Jacobson "Pérdidas netas. Pesca, empleo y m'edio ambiente marina. Peter Weber.

Quaderns "Bakeaz" a 200 pta. múm 1: "Quince preguntas sobre los conflictos

núm.6: "Protección del medio ambiente y crecimiento econòmica " núm l:"El conflicto de Chechenia: una guia de urgència " núm 8: "Las sustratos teóricos de la educaciòn para la paz" núm. 9: "La educaciòn para el desarrollo" núm. 10: "Educaciòn antiracista e iterculturalidad" núm. 1 1: "La educaciòn para la paz en el currículo de la reforma " núm. \2:"Bosnia, la agonia de una esperanza "

Sabem com n'és de difícil emplenar les pàgines d'un diari. Posem per cas l'article de José Ramon Giner en El País Comunitat Valenciana- de 18 de novembre, on diu que no entén que els veïns de Villena i els d'Agost rebutgen una presó i una incineradora amb una "sèrie de argumentos irracionales i tremebundos, en los que uno echa en falta mucho sentido común"...

"Uno tiene la impresión, tras leer las feroces descripciones de los males que acarrearà la planta incineradora que nos encontramos frente a la autèntica Caja de Pandora...

Porque, ahí es nada afirmar que la incineradora derramarà sobre las sufridas gentes de Agost el còlera, la meningitis, la encefalitis, el tifus, la poliomelitis, la disenteria, la ràbia, el sida y la lepra. Sísenores, también la lepra."

Total que José Ramon posa gest de fàstic per haver de viure en un país endarrerit, i estar envoltat de l'Espanya egoista, insolidària i trabucaire.

Estimat José Ramon, quanta raó que tens.

Ignorem si els d'Agost, amb l'ardiment propi del rebuig, se n'han passat amb la ràbia, la sida o la lepra, quan tots sabem que les incineradores fomenten el turisme de qualitat i les denominacions d'origen.

José Ramon, ataca i demana-te'n una per al teu barri. Els teus veïns t'entendran. Què és això tan nord-americà de: "no en el meu pati de darrere". Al contrari, tu castís, José Ramon, proclama als quatre vents: "Sabino, pa mi la incineradora, que los arrollo!"

Perles cultivades 27

Butlletí

La ideologia de la mort Stasa Zajovic és activista del Parlament del Centre d'Acció Antiguerra, creat a Belgrad el 1991, i que ha ajudat els ciutadans que defugen la mobilització forçosa i manifesten el seu rebuig a la solució violenta dels conflictes, treballen per la pau i criden a la desobediència civil. Stasa també és membre fundadora del grup Dones de Negre que, entre altres accions, han fet l'organització de les Trobades Internacionals de Dones Antimilitaristes.

L'estiu passat se celebraren les III Trobades a Novisad, on estigueren ADRIANES (grup de dones antimilitaristes de València). Aquell primer contacte ens va dur a organitzar a València un cicle de debats al voltant de la dona i l'antimilitarisme. La primera xerrada es va fer ja fa mesos.

Hem tractat de fer un extracte d'allò que va ser la xerrada, encara que és difícil reflectir en el paper l'emoció de la seua veu i la duresa d'una mirada que conviu amb la violència i l'engany que les cúpules militaristes i de poder de l'ex-Iugoslàvia que han exercit sobre la població civil per instigar-los a la guerra.

Xerrada de Stasa Zajovic a Valenà A

preguntava: "si el lema és que tots els serbis visquen en un estat, si aquest és l'eslògan dels nacionalistes serbis... aleshores... iés que Iugoslàvia no ha estat un estat on tots els serbis hi vivien? iQuè es vol amb aqueix nou estat? ^Ferlo ètnicament pur? ^Un Estat fonamentalista? I, aleshores, em feia una altra pregunta, ^per què existeix una clara dissonància entre allò que la ideologia nacionalista crea com a imatge interna del feble, reviscolant les rancúnies del passat i, per altra banda, es fa compatible la projecció d'aquesta imatge del dèbil amb una força militar tan gran? ^Com un poble pot passar de víctima a agressor? (...).

La dona en la guerra La meua experiència en el treball antimilitarista m'ha demostrat que moltes de les dones que acompanyen els seus fills (sempre són les mares, esposes o nòvies dels homes les que demanaven consulta al nostre centre) tenen els seus papers ben definits. La dona, com en totes les societats patriarcals, i encara més en les militaritzades, ha de ser o mare o esposa o reproductora de la nació.

Ha d'assumir el paper de protegir, nodrir, amagar, ja siga als fills que no volen anar a la guerra com als que en tornen invàlids. Moltes dones venien, parlaven i explicaven la situació emocional dels homes, perquè ells no podien assumir la responsabilitat emocional, i no podien estar darrere de la seua opció política (temien ser qualificats de covards). Aquests mateixos homes -bona part d'ells- exercien la violència sobre aquestes mateixes dones. Tot plegat em va fer pensar que la violència que pateixen les dones és un continuum històric. Fins que les dones com a gènere no deixem de ser humiliades, crec que la guerra no cessarà.

C

om la ideologia nacionalista (o com l'anomenen elü^cadèmics "la revolució ètnica", per a mi fonamentalisme ètnic) pot anul·lar les diferències que existeixen entre nosaltres? ^Com poden amil lar la diversitat com a font de riquesa i mostrar-la com a divisió? ^Com poden ells unificar-se al voltant de la ideologia de la mort?. Així, molt abans de la guerra, va començar una propaganda que impregnava (igual que el militarisme del règimen anterior) tota la vida quotidiana: començaren les tesis que deien que el poble serbi és un poble oprimit i que havíem de reviure els greuges i rancors del passat per esclatar l'odi entre els pobles i per anul·lar la memòria de la convivència. Però, més enllà de la ideologia de l'estat i més enllà del militarisme que vivíem, existeix una convivència emocional i cultural de la gent que habitava aquelles terres.

I, malgrat tot, després de quasi cinc anys de guerra. els ha costat molt (als militaristes de totes les ètnies) trencar els lligams humans i esborrar la memòria de la convivència. També els ha costat trencar els vincles entre totes les ètnies (...).

Per a poder fer la propaganda de l'odi fructífera, en un medi d'aguda crisi d'identitat i amb una crisi econòmica també creixent, s'havia de nodrir la població amb nous rancors del passat i amb nous odis. Quan jo parlava amb nacionalistes (homes o dones) d'on jo visc i deien: "som poble un oprimit, hem de recuperar el sentit" jo

La casa verda 28

Els herois, veterans de la guerra, són els que exercien la violència a sa casa. Ells, per a la ideologia nacionalista, han estat herois de la pàtria (...). . A les dones en la guerra, en aquestes situacions, se'ls assigna el paper de víctima/ còmplice i també màrtir/heroïna. En aquest sentit, tots compten amb el paper de la dona com a mare que contínuament només es preocuparà i atendrà les necessitats de la resta de la població. Amb la qual cosa ajuden a mantenir un estat de coses amb el qual el règim pot comprar la pau social.

•

(

.

.

.

)

•

Aquest és un tema interessant: com els règims militaristes, els nacionalismes totalitaris abusen del treball gratuït i invisible de les dones per a

perpetuar el seu poder.(...)

Poble, pàtria...

Ells no estimen el seu poble, no coneixen els costums ni el tarannà del seu poble. Nosaltres els i les "antiserbis traïdors" som els únics que visitem els camps de refugiats. Els que tenen la boca plena de l'amor al poble i a la gran nació sèrbia... ells, no hi van. Ells, només parlen i parlen. I, mentrestant, envien els seus fills a Londres i Nova York, i tenen els seus comptes bancaris a Xipre.

Però nosaltres hem decidit romandre a Sèrbia de moment. Aquesta ideologia tal i com està plantejada, és una ideologia contra l'ésser humà i contra el poble. La idea, noble, d'autodeterminació del poble, ha estat iristrumentalitzada per a fins militaristes i ha rebut el suportde la Comunitat Internacional. I aquesta autodeterminació tal i com s'ha realitzat a l'exIugoslàvia, és un dels crims que s'han comès contra la població civil. És per això que el tema de la pertinença i, de la lleialtat o deslleialtat a l'Estat o a la nació, o a la pàtria, és un tema present en les nostres reflexions. Pertànyer com a opció lliure i no com a imposició...

La culpa col·lectiva Crec que, com a dona, no pertany només al gènere.

Pense que la meua vida és més rica i plural, i no puc dir que jo, com a dona, no tinga pàtria o que . tot el món és la meua pàtria. Crec que tenim el dret de reconstruir la nostra pertinença.

Com que vivim en una terra on hi ha una nació o col·lectiu ètnic majoritari, açò ens ha provocat un profund sentiment de culpa. Jo visc a Belgrad (Sèrbia), aleshores, una de les conseqüències que tenen les dones feministes i pacifistes de la nació que anomenen majoritària, es negar tota pertinença o tot vincle a determinat col·lectiu ètnic, és a dir, al poble. Jo no hi estic d'acord. Crec que, com a dones, tenim el dret de definir cada una la nostra pertinença. Cosa que no té absolutament res a veure amb allò que ELLS ens diuen que és la nostra pertinença ètnica.

Un dels nostres eslògans és: "no parlen en el nostre nom, nosaltres en parlem". És per això que eixim als carrers de Belgrad tots els dimecres (ja és el quart any) i amb el nostre cos manifestem el repudi al règim, el repudi a aquest tipus d'identificació col·lectiva i, sobretot, el rebuig a la guerra i al militarisme...

(Durant les preguntes) (...) Voldria fer una correcció, si se'm permet.

Jo sóc sèrbia i dic que els serbis no són agressors.

Són les cúpules militaristes sèrbies les que han perpretat l'agressió. El mateix que els croats, perquè la propaganda nacionalista fa caure en aquests paranys. Són les cúpules militaristes sèrbies o croates. Això comporta un perill prou' gran que és caure en la culpabilitat col·lectiva (un

plantejament erroni al meu entendre). Crec que l'agressor més gran és el que té major força militar; en aquest cas són els militaristes serbis, però jo diria que els agressors són tots aquells que destrueixen (pet a mi com a dona) llocs de vida.

Jo que treballe amb refugiades sé que no els importa gens si la seua casa ha estat destruïda per Sèrbia o Croàcia, el que més els dol és que sa casa i el seu treball invisible de dècades i dècades ha estat destruït. HI meu contacte amb les dones víctimes de la guerra em demostra que la guerra és també la destrucció del treball invisible i gratuït de les dones (...). Tracte de partir de les diferents condicions en què vivim les dones de les diferents parts de l'ex-Iugoslàvia. Vull dir que jo, com a dona, que viu a Belgrad, no pense que la meua situació és igual a la de les meues amigues de Sarajevo. ^Quina té més avantatges? Totes eslem en desavantatge.

Tenim molts contactes amb les dones de Bòsnia. L'últim contacte ens va arribar a propòsit de l'última intervenció militar de l'OTAN (...) , amb les dones del grup MEDICA. En el nostre grup estem en contacte amb dones de diferents parts de Bòsnia i de diferents ètnies. Per a mi són elles la font d'informació. Elles estan en contra de la intervenció militar que està realitzant l'OTAN contra la població civil Sèrbia.

L'última (aquesta intervenció és anterior a la massiva intervenció de l'OTAN d'aquest estiu) foren 39 avions que agrediren l'aeroport de Ucrajina. Elles condemnen aquest tipus d'intervenció militar. La carta diu: "L'operació és el càstig per als serbis de Crajina que participaren en els atacs contra Bihac.

L'operació ha estat declarada com a exitosa. jQuin cinisme! L'OTAN està contenta, el senyor Gali està content, Karadjic està content. La tasca ha estat feta, noves armes han estat utilitzades en l'operació i el contingent humà que hi va participar ha complit les expectatives.

Ens preguntem: ^les expectatives de qui? En medicina hi ha situacions en les quals es diu: "l'operació va ser un èxit, però el pacient morí".Bihac està morint-se.

La comunitat internacional (...) Quant ala Crajina, en arribar al poder Tudjman, com és un Estat fonamentalista ètnic, va cometre un greu error excloent el poble serbi de la Constitució. Alhora la comunitat internacional va donar suport a aquests estats de fonamentalisme ètnic i feren un ridícul referèndum que anomenaren d'auto-determinació del poble, al qual muntaven un plebiscit en 10 . . dies.

El problema és ^per què la comunitat internacional pogué donar supor a aquest lipus de referèndums?.

Això va servir com a base per a la sobirania estatal. ^Com la comunitat internacional pogué recolzar un estat on predomina l'estat amb ideologia racista de puresa ètnica? ^,Com poden reconèixer estats on la resta de minories estan oprimides i on no estan garantits els drets de totes les minories ètniques? Per no parlar de les minories ideològiques.

Europa va cometre un error molt greu i és que va pensar amb això tapar-se els ulls i dir: "aquests són els bàrbars balcànics i aquesta guerra no te res a veure amb nosaltres". La casa Europea s'està sotragant per la guerra de l'ex-Iugoslàvia. És una tasca comuna, és una guerra europea, això no és una guerra de Birmània (...) Malauradament la idea d'autodeterminació s'ha desacreditat enormement amb la guerra de l'ex-Iugoslàvia gràcies a la comunitat internacional.

Homes i pacifisme: (...) Quasi 400.000 homes han fugit de l'exIugoslàvia per haver rebutjat la mobilització forçosa. El percentatge dels que rebutjaren la mobilització forçosa en el 92-93 a Belgrad va arribar a ser del 93%. I us demanareu ^qui ha fet la guerra? Van haver-hi molts voluntaris que, sobretot, anaven a saquejar i fer una carnisseria en la població civil. En bona part eren fanàtics de futbol i presos amnistiats a canvi d'anar al front.

Perquè, cal saber, que el grau de deserció ha estat molt elevat a Sèrbia.

Les dones de negre

.

Jo també utilitze el color negre. Les dones del Sud (de l'ex-Iugoslàvia) d'on jo vinc, han utilitzat sempre el color negre -a l'igual que totes les dones del Mediterrani- a causa d'aquest continuum de la guerra.

També, però, hi ha contribuït la poca possibilitat d'optar en la vida.

En la meua infantesa i joventut ha estat un color que he rebutjat. Però, quan va començar la guerra, aquest color ha tingut per a mi un caràcter polític i ha estat el vincle amb les meues avantpassades (...). ] Projecte polític per a Sèrbia Jo no puc oferir cap solució global. Crec que és difícil parlar de solució. No hi veig massa esperança. Però veig i tinc esperança en el treball tenaç diari cap a una societat civil. Crec en petites xarxes, illes que poden fer una xarxa de societat civil a Sèrbia i que mai hi han existit. Jo sé que és un treball molt dur i per a molt de temps. No crec en els canvis d'un dia per a un altre, que es diuen revolució. Tampoc crec en el que anomenen acords de pau entre els que generaren la guerra.

Crec en la substitució de la cultura d'odi i mort que generà la guerra. ,

29

Butlletí

Ja fa un any que Sandra Figuerola i Mansa Guillén coordinaven una exposició en Progetti e Territori a Verona. Aquesta exposició sota el títol "La casa che ride" reflexionava sobre un projecte fet per dones -n'hi participaven vuit- pera un espai que han ocupat tradicionalment, però en l'elaboració del qual no hi han participat.

La dona, per la seua història, per les funcions que hom li han estat atribuïdes, té un bagatge ric en experiències quotidianes que són aprofitables per a dissenyar espais i objectes destinats a un espai més humà. És difícil escatir qualitats visuals que determinen el gènere de qui dissenya. Però, també és cert que els models existents són quasi sempre masculins i no es tracta de rebutjar aquests models i escollir-ne d'altres, perquè no n'hi ha, el que cal és que les dones s'expressen. I que ho facen des d'una posició que és totalment diferent perquè hi apliquen un marc psicològic i una experiència vital diferent a la dels homes.

e sempre la relació de la dona amb el que és domèstic ha estat fonamental.

D'ençà que existeix el recer propi que anomenem casa. Tal vegada per això la paraula casa és femenina, es diu que la casa la "fa" la dona, i que sense la seva presència la llar és inexistent.

Però, a més a més, d'una manera inquietant, aquesta "reina de la llar" és també la seva presonera. Reduïda a l'àmbit d'allò domèstic aquest món pertoca a un espai massa concret, massa estret, on les relacions humanes són limitades i on no hi ha decisions a prendre que sobrepassen els fets quotidians.

Isolada en aquest món, sovint amable i ric però sempre ofegador i limitat, només queda la finestra per a recolzar-se i poder veure, encara que siga des de lluny, horitzons més amples: terres que no es poden experimentar amb el propi cos però que sempre poden ser recorregudes per la imaginació.

D

La xiqueta sempre ha jugat amb les cases de nines. Des de fa segles aquestes existeixen com a joguets femenins. I la xiqueta abilla la cambra de jocs, fa el llit, corre els mobles, canvia els llums de lloc, descorre les cortines, vist la seva nina per anar a dormir. Dolçament li xiuxiueja contes, els mateixos que li contaren a ella.

Sense adonar-se'n, mentre juga, està aprenent a ser dona.

Però, qui construeix les cases?,

La casa verda 30

qui projecta els edificis?, qui decideix els seus materials o la dimensió dels seus espais interiors?, qui dissenya la seva arquitectura interior? qui concep els seus mobles?. En definitiva: qui dissenya?, qui crea? És a dir, la relació de la dona amb la casa ha estat sempre, encara que intensa, passiva. Mai ha estat considerada un subjecte actiu. I per això mai s'ha atrevit a agafar les regnes actives de la creació.

Doncs bé, empenyem la història!, construïm la casa!, imaginem els seus interiors!, inventem els seus espais!.

I sota la irònica presència del penell, amb la seva ambigüitat (és un pollastre, i per tant és masculí, encara que a la vegada el seu gir continuat ens arrossega cap a un món de connotacions femenines) on es fon la distància dels sexes, ací, en aquest camp obert que ella presideix, construïm els espais i dissenyem els mobles que els donaran sentit i qualitat.

I no partim d'espais codificats, sinó que creem espais domèstics que se subordinen als nostres desigs.

Espais "per a": per a estar, per a viure, per a estimar. Espais que tal vegada reforcen, sense proposars'ho, aquella esfera d'estar a gust, del pragmatisme i de la privacitat.

Però el penell gira, canvia el seu nord, ofereix diverses possibilitats, apunta molts camins. I el cercle està sempre obert. No hi ha cap porta que el tanque.

TRINI SIMÓ

La casa que riu

Invents del TBO a poc algun director de cine -crec que va ser Eric Rhomer- va dir, irònicament, que no era partidari de la pena de mort, excepte per als arquitectes.

Moltes dones li haurien donat tota la raó.

Si els arquitectes o, en general, els homes que han construït les cases històricament, hagueren preguntat a "les reines de la llar"- sobre el seu

F

Consumir menys, viure millor

espai domèstic, tal vegada moltes hi haurien viscut millor i els habitatges i l'urbanisme haurien anat per altres camins.

Només cal pensar que el conegut "motxo" -la millor aportació tecnològica espanyola a Occident, junt amb l'obrellaunes "l'Explorador"va ser inventat fa quatre dies per un senyor de Saragossa. Possiblement, si foren els homes els que s'hagueren hagut d'agenollar al pis amb el poal i el drap mullat, l'invent de l'atifell i la fabricació, datarien de l'època dels fenicis.

Cada vegada hi ha més persones lligades al món del disseny que es plantegen limitar la cursa en espiral a favor d'una producció orientada a un consum desenfrenat. S'obre pas amb força la idea de fer productes perdurables, útils, bells, que siguen recicables... front al corrent absolutament dominant, encara, del "bibelot" i de T'usar i llançar". És clar que no es tracta de renunciar a una confortabilitat que per a una gran part de la població ha costat anys i panys d'aconseguir. Ara bé, aquesta confortabilitat es pot assolir amb la tecnologia actual sense acaparar els recursos i posar en perill el nivell d'existència de grans parts de la població del món. A més a més, el planeta no suportaria -físicament- el volum de consum energètic, d'escombraries, residus i contaminació que gasten els països "desenvolupats".

El fet de comprar coses que no necessitem és bàsic per al sistema; de fet, és una de les poques coses que, si fallen, el posen nerviós: només cal veure la preocupació dels grups econòmics davant de la desacceleració actual del consum.

Per caminar en la direcció assenyada, caldrà actuar en dues direccions: per una banda, disminuir el consum superflu i aconseguir una utilització elevada de la tecnologia que permeta passar a un ús molt més elevat de les energies renovables. En segon lloc, eliminar el volum de residus, entre altres coses amb un disseny que augmente la possibilitat de recuperació, reciclatge i reutilització dels productes.

I. PELLICER

31

Butlletí

Novetats del Fons

comunitats de muntanya per a la integració de la conservació i el desenvolupament sostenible d'aquestes àrees i les prioritats per a una acció efectiva regional, nacional i global.

STOP DISASTERS. Conozcamos los desastres naturales. Juegos y proyectos para tus amigos y para ti. Ginebra. Secretaria del Decenio Internacional para la Reducción de los Desastres Naturales (DIRDN), 1995.

Fullet de divulgació del Departament d'Assumptes Humanitaris de l'ONU per a proporcionar informació sobre allò que es pot fer i el que es pot preparar per augmentar la vostra seguretat en cas de catàstrofe.

PRIETO, F. Los incendios forestales.

Aproximación a una propuesta preventiva, generadora de empleo, que actue sobre sus causas y tendencias. Madrid.

CCOO, 1995.

Estudi del Departament Confederal d'Ecologia i Medi Ambient de CCOO sobre els incendis forestals en el món i en l'Estat espanyol: evolució històrica, tipus d'incendis i causes. També s'hi tracta els efectes ecològics, econòmics i socials; les tendències de prevenció, detecció i extinció i les possibilitats teòriques de creació d'ocupació.

Finalment, fa propostes per a una futura actuació contra els incencis, estructurada a l'entorn de la prevenció i la creació de treball. Inclou annexos del balanç de l'any 1994, anàlisis d'algunes comunitats autònomes i un qüestionari sobre incendis forestals per comunitats autònomes.

BRAVO, C; VAL, A. DEL; LÓPEZ DE URALDE, J. La insostenible situación de los residuos en Espana. Madrid.

Centro de Investigación para ia Paz, 1995.

Informe inclòs de forma abreujada com a apèndix de l'informe "La situació del món 1995" del Worldwacht Institute.

Proporciona una visió general sobre la situació dels residus a l'Estat espanyol, analitzant en concret els residus sòlids urbans, els industrials i els radiactius.

CONTAMINACION, uso y abuso del litoral. Coastwacht 1994. .

València, Universitat Politècnica de València, Departament d'Enginyeria de la Construcció i Oficina Verda, 1995.

Informe general sobre l'estat del litoral espanyol per comunitats autònomes, Annexos sobre la situació internacional i model d'enquesta a l'Estat Espanyol.

SCHULTES, R.E.; HOFMANN, A. Plantas de los dioses. Mèxic, Fondo de Cultura Econòmica, 1993, 192 pags.

Mítica obra sobre la flora psioactiva de dues de les màximes autoritats del món en la botànica i la química dels al·lucinògens. Aquests autors examinen amb detall les propietats d'aquestes plantes i l'ús que n'han fet les persones.

S'hi inclouen nombroses il·lustracions.

CAVANILLES, A . J . Icones et descríptiones plantarum quae autsponte in Hispània crescunt aut in hortis hospitantur (Madrid, Imprempta Reial, 1791). Ed. façs. Introducció Manuel Costa. 6 vols., 1995, València, Conselleria de Cultura.

Reimpressió d'una de les obres més importants de l'historiador, filòsof, dibuixant i botànic valencià Antoni Josep Cavanilles, en commemoració dels 250 anys del seu naixement.

Premis "carrasca" i "residu tòxic" Per als "carrasca"estan nomenats...

Per al "Residu"...

Integral. Després de més d'una dècada de presència.

El Sr. Chirac. Per les seues afeccions a les bombes.

Kls col·lectius de reciclatge "El Cuc" i "El Rastrell". Anys de treball contra el consumisme !

A la Shell i al govern de Nigèria. Per demostrar-nos amb tota cruesa que l'expoliament dels recurs naturals pol arribar a l'assassinat.

Als veïns del poble de Ribaroja. Per la lluita pel tancament del major abocador de residus sòlids urbans del País Valencià.

t

A la Coordinadora Salvem el Botànic. Per aconseguir la major resposta popular dels últims anys contra els interessos especuladors.

Als Sis. Zaplana, Borell i Lerma. Per la confluència de criteris a l'hora de desfer les gorges del Cabriol.

A l'empresari Sr. Lladro. Per l'habilitat demostrada en fer negocis que són agressions a l'entorn.