Butlletí de La Casa Verda. Número 86. Juny 96

sumar 3

Les Gorges del Cabriol La «guerra» de la

4 i 5

marjal de Pego-Oliva 6 i 7 La crisi del fem 8 El pantà d'Itoiz 9 Fer castells en l'aigua. Política hidràulica 10,1 1 i 12 Llei Valenciana d'Espais Naturals 13 Campanya «Com comprar sense danyar el medi»

Col·labora en la campanya afique tanta activitat no es ve ja limitada per falta de suport econòmic Què pots fer tu per millorar el medi ambient?

La casa verda

2

L'autovia no passarà per les Gorges del Cabriol

El perquè de tot plegat Dues són les causes que han evitat l'arbitrarietat. Com és habitual, en els informatius només es destacarà el paper del Govern de Castella la Manxa amb el Decret que en octubre del 95 aprovava la Reserva Natural de les Gorges del Cabriol -amb posterioritat a la proposta de traçat de l'autovia-.

L'altra causa, més important que no sembla, ha estat la batalla duta als tribunals i que estava pendent de resolució de la Sala del Contenciós de l'Audiència Nacional, on la gent de «la Jurídica» d'Acció Ecologista Agró s'ha deixat la pell.

L

'alternativa «C modificada» que era la solució imposada pel Ministeri d'Obres Públiques en el tram del Cabriol i que passava entre les Gorges del Cabriol i «Los Cuchillos» va esdevenir un cas emblemàtic, una «qüestió d'honor» entre polítics a costa de la racionalitat. Borrell contra Bono, Bono contra Borrell, mentre els polítics valencians en el govern (primer del PSOE, després del PP) es limitaven a fer de «palanganeros» de

Madrid. El PSOE, que es pronuncià a favor de l'alternativa A (la que passava pel pantà), acabà defensant la C. El PP que va arribar a la Generalitat

defensant una alternativa pareguda a la de Castella la Manxa, al dia següent d'instal.lar-s'hi adoptà la del PSOEBorrell.

L'acord El passat 12 de juny, en una reunió a Toledo entre Rafael Arias-Salgado, actual ministre de Foment i José Bono signaven un acord perquè l'autovia passe per l'alternativa coneguda com E-1, coneguda popularment com «el rabo de la sartén», és a dir sobre l'aigua i l'illa situada al mig del pantà. Aquesta alternativa, en principi, comporta un menor recorregut i pendents menors que l'alternativa C i, al mateix temps, les grans modificacions introduïdes en el projecte final de Borrell feien que el seu cost econòmic fóra semblant a l'acordat ara.

Des del moment en què les Administracions afectades arriben a un acord, és previsible que els terminis d'execució siguen menors que en la situació anterior.

Avaluació pendent Ara, per la nostra part, el que toca és estar atents a l'obligatori estudi d'impacte ambiental del nou traçat i continuar recordant que el recorregut menys impactant passa per la Renfe: la velocitat alta (no el TGV!) per als passatgers i una major utilització del transport de mercaderies per ferrocarril.

El Govern Valencià es queda amb el cul a l'aire A l'eix Zaplana-Cartagena li podríem aplicar allò de «Roma no paga traïdors». Després d'oblidar el programa electoral pel camí i fer el ridícul fins el dia d'abans de l'acord en adoptar l'opció Borrell, s'han vist coberts de glòria i «ningunejats». No mereixen ni una ratlla més.

Enhorabona!

A tots els col·lectius que han treballat el tema i un record a les persones que han vist recompensat els seu treball contra els centenars de milions, el poder i l'arbitrarietat olímpica. jEnhorabona Cipriano, Fidel, Enric Lozano, Emili Olmos, Joan • Llinares, Víctor Navarro -i els dos fulls d'al·legacions que iniciaren el tema-!... i perdoneu els oblits.

Enhorabona a tots.

Butlletí

Van a pel Parc Natural /

Denunciem les obres il·legals fetes al Parc Natural de Pego-Oliva danvant del Tribunal Superior de Justícia

A finals dels seixanta l'arròs deixa de ser rendible. A través de l'antic Institut per a la Reforma i Desenvolupament Agrari (IRYDA) s' estudia la dessecació de la marjal i la concentració parcel·laria amb diners públics. S'hi inverteixen centenars de milions de pessetes. Quan, temps després, la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat Valenciana n'assumeix les competències, la política del govern del PSOE amb Font de Mora com a conseller d'agricultura és continuïsta respecte de la dessecació de la marjal.

Vingueren les pluges L'any 1985 les fortes pluges inunden tota la marjal. Les protestes nostres, les visites per demostrar la valuositat del paratge i les poques perspectives de conreus excedentaris, fan que Joan Lerma declare que el paratge es protegirà. Finalment, l'any 1994, les Corts Valencianes declaren la marjal de Pego-Oliva com a Parc Natural. Mentrestant, hi ha hagut diners europeus destinats, sobretot, a comprar terres. El resultat d'una política conservadonista de l'anterior govern valencià, de cartells i inauguracions abans que de protecció real, ha menat a una situació crispada. Hauria estat més lògic anar cap a una política d'acords amb els agricultors afectats per unes terres que, sense diners públics per sanejar-les, tenen un valor reduït. /.Quant costen unes terres que tenen una tendència natural a la inundació? -de fet, són la capçalera d'un aqüífer-... 40.000milons.com diu l'alcalde? Au vinga, deixem-nos de romanços i anem a negociar!

La proposta de "parc municipal" de l'Ajuntament de Pego

Folo: S. Carreguí

E

l dia 30 de maig presentàvem la denúncia corresponent davant de la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. La denúncia feta per Acció Ecologista Agró conjuntament amb la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO Birdüfe) és la primera de tal magnitud (tant per les característiques dels fets denunciats com dels destinataris) després de l'entrada en vigor del nou codi Penal. En tal sentit n'esdevindrà un test.

La casa verda

4

Després de molts anys en els quals la Marjal ha estat en perill de desaparició, primer pel desficaciat i ruïnós projecte de dessecació de l'IRIDA, després per l'intent de Pego de reduir-ne l'extensió protegida a la incitat, ambdós plans afortunadament fallits, apareix una estranya proposta de «parc municipal» d'esplai en terrenys del Parc executada per la empresa Consulting TR (promotora de la infausta transformació del Barranc de Borrell) i recolzada per l'equip de govern de l'Ajuntament de Pego amb el rebuig.de tota l'oposició municipal.

L'esmentat projecte suposa la dessecació de més de la meitat de la marjal per aus agrícola i dissemina, ací i allà, quatre llacs artificials.

El «parc municipal» hi preveu la caça, paellers, pràctiques de vol i d'altres barbaritats dins de la zona humida més important del País Valencià, després de l'Albufera.

En el plenari de l'Ajuntament de Pego del mes d'abril s'aprovaven 14 milions de pessetes per posar en pràctica l'esmentat projecte i, dies després entraven les màquines a la'marjal.

L'original figura de "parc municipal" Sobre aquesta alegre figura que s'han inventat a l'Ajuntament de Pego, caldria especificar algunes precisions: * L'anomenat "parc municipal" no existeix com a figura d'espai natural protegit segons consta en la Llei 11/1994 de 27 de desembre d'espais protegits de la Comunitat Valenciana.

* En el cas^que el mal denominat projecte vulga referir-se a la figura de "paratge natural municipal", el qual sí apareix en la citada Llei, s'ha de fer públic que les actuacions realitzades des de l'Ajuntament de Pego vulneren l'article 24, on es diu que «correspon al Govern valencià la declaració de parc natural municipal, reserva natural, monument natural, lloc d'interés i paisatge protegit»; així com a 1' article 26, on es diu que «laConselleria de Medi Ambient elaborarà un projecte de declaració de l'espai natural protegit, on en conste la delimitació i el règim de protecció preventiva aplicable i quantes altres determinacions considere necessàries. El projecte serà sotmès a informació pública per espai d'un mes». I a l'article 28 de prevenció preventiva i perimetral, que diu que, mentre la Conselleria no done el vist-iplau al projecte (no ha dit res), determinarà mesures cautelars com ara la prohibició de realitzar actes que suposen la transformació sensible de la realitat física i biològica, la suspensió de l'atorgament de llicències municipals per als actes que s'especifiquen en un punt anterior i la suspensió de 1' atorgament d'autoritzacions per a roturació i posada en conreu del mateix.

Un fum d'il.legalitats que els poden costar cares A més a més, la marjal de Pego-Oliva, segons la disposició addicional tercera de la citada Llei, queda inclosa en la declaració com a Parc Natural, per tant, les actuacions dutes a terme per l'alcalde de Pego incorren en les infraccions contemplades a l'article 52 en els punts: 5é (sorolls que alteren la tranquil·litat de la fauna en època de cria), 7é (destrucció d'hàbitats d'espècies protegides), 1 (Sé (realització d'activitats que suposen una recessió o degradació de zones humides i, en particular, dels aterraments o explotació no autoritzada del règim de les aigües), etc. etc.

El fet de no haver estat aprovat encara el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN), no és excusa per fer el fum d'il.legalitats penalitzades amb multes de 10 a 50 milions de pessetes. Això, pel que fa als atemptats comesos abans de l'entrada en vigor del nou Codi Penal. Si es fan amb posterioritat, les penes són de presó.

Però, si és una joia

L

a marjal de Pego-Oliva, amb una extensió de mil hectàrees, és la segona zona humida més important del PaísValencià. Està travessada pels rius Bullent-Revolta i el Racons-Molinell.

Actualment està declarada coma Parc Natural des del 27 de desembre de 1994.

També està protegida pel Conveni Interna-

cional Ramsar.

A més del patrimoni natural en fauna i flora que atresora -21 classes de peixos, 15 de mamífers, 12 de rèptils, 134 d'aus i innombrables espècies vegetals- té una funció clau de reserva aqüífera per al manteniment de les aigües i l'equilibri hídric de la comarca.

Malgrat tota aquesta valuosíssimu i incalculable riquesa i tenir tota la protecció legal estatal i internacional, la Comunitat de Regants va començar il.legalment les obres per instal·lar bombes d'extracció d'aigües amb la finalitat de dessecar-la, posar terres en conreu mentre tallaven sèquies i camins, i va entrar màquines en època de nidificació. Es tractava d'un envit per posar davant dels nassos una política de fets consumats.

La crisi del fem

entrat en vigor en gener de 1993), amb objecte de reduir la quantitat de residus.

2.- Que es facen campanyes de conscienciació tendents a reduir els residus i educar els ciutadans.

3.-S'apliquedemaneraimmediatalarecollida selectiva de les escombraries. No tot el que llancem al contenidor és «escombraria».

4.- La instal·lació de plantes de tractament.

Com a mesura urgent l'ampliació i reforma de l'existent de FERVASA (sols tracten el 50% de les escombraries i d'una manera deficient per tenir unes instal·lacions obsoletes).

5.-L'aprovació urgent d'una Llei dé Residus de la Generalitat Valenciana.

6.- En última instància i amb l'objectiu d'abocar de manera adequada el rebuig que quedarà després d'aquestes fases, caldria la construcció de petits abocadors d'alta densitat, que tindrien un escàs impacte ambiental negatiu i no generarien rebuig entre els veïns.

L'origen del problema

La situació d'il·legalitat en què es troba l'abocador de Basseta Blanca a Riba-roja (Vegeu Butlletí anterior), ha evidenciat la incapacitat dè les diferents Administracions per aplicar la recollida selectiva i la falta d'inversió pública en plantes de tractament.

L'única solució que se'ls acudeix és... continuar com fins ara.

L'Ajuntament de València, com que té transferida la responsabilitat del tractament de les escombraries al Consell Metropolità de l'Horta, es mostra absolutament insensible al tema; tot i que el 80% de les escombraries

procedeixen del seu municipi, «passa» d'aplicar la recollida selectiva en origen i no té cap política encaminada a reduir el volum de residus. En la seua opinió sembla que el fem no és un problema greu, almenys mentre que puga ser llançat al corral dels pobles veïns.

Des d'Acció Ecologista Agró hem demanat que: 1.- S'aprove de manera urgent una Llei d'Envasos i Embolcalls (l'esborrany està anunciat pel MOPT des de 1991 i perimperatiu legal de la CE aquesta llei hagué d'haver

ve de la pàg. anterior

Una solució justa passa per pagar a un preu raonable els terrenys afectats per la declaració És evident que l'endarreriment en la compra dels terrenys afectats per la declaració del Parc Natural per part de l'Administració està afectant en gran mesura a l'efectivitat de la protecció d'aquest paratge, la qual cosa ha permès les maniobres demagògico-especulatives de diferent tipus.

Per a la compensació dels interessos econòmics dels agricultors locals que pogueren estar afectats per la conservació dels hàbitats, la Generalitat Valenciana va gestionar una petició de finançament que la Comunitat Europea va concedir el 1994 a través dels fons LIFE. Així mateix, la integració del parc natural en la Xarxa Natura 2000, en virtut de la Directiva comunitària 92/43/CEE deixa obertes noves línies de finançament. Fa poc demanàvem informació sobre la situació en què estava la possible adquisició de terrenys de la marjal en la zona delimitada del Parc Natural, després que la Generalitat Valenciana va realitzar en el seu moment la compra de 600 fanecades no afectades per la declaració del Parc.

La casa verda 6

Una sèrie de factors sinèrgics ha donat lloc a un creixement exponencial en la generació de residus. L'emissió de RSU ha passat de 0'25Kg./Habitanten 1960al'l Kg./Habitant en 1993. Cap citar entre aquests factors: El consum generalitzat de béns d'escassa durabilitat i de baix preu: s'imposa el «usar i llançar», el «compre' n un de nou» en compte de reutilitzar o reparar, etc. Solament els envasos i embalatges suposen ja el 40% del pes total dels residus domèstics.

Una legislació desfasada, i ncapaç de frenar i de regular el creixement exponencial dels residus. Aquesta legislació permet, per exemple, que els costos de tractament dels envasos i embalatges siguen nuls per als fabricants, ja que es financien amb els diners públics.

La segmentació i falta de coordinació de les Administracions públiques, que fa difícil implantar un sistema de gestió integral dels nostres residus. Així, larecollidadcl fem la realitzen els Ajuntaments, mentre que el seu tractament és competència d'una altra administració (C.M.H.). L'Ajuntament de València ha aprovat un nou contracte de recollida del fem per a deu anys, sense considerar que una desitjable modificació en la gestió i tractament dels residus suposaria també alteracions en la seua recollida. El C.M.H., per la seua banda, manté obert el major abocador del País en una clara situació d'il·legalitat. Quan s'ompli un abocador, simplement se'n busca un altre a Almansa o a on es deixen fer. Mentrestant, el fem va creixent.

A la segmentació i descoordinació administrativa s'afegeix la inexistent inspecció ambiental, que permet l'actual situació de descontrol o «barra lliure».

La situació actual: La recerca desesperada d'un abocador.

El CMH coneix des de fa quatre anys els greus problemes de l'abocador actual (Basseta Blanca). Tanmateix manté, al preu de 532'7 milions/any, un suculent contracte per acumular fems des de 1984, a un ritme de 350.000 tm/any. Si fem comptes, podem comprovar com Basseta Blanca és, sens dubte, la muntanya artificial niés cara del País Valencià. .

L'única solució fins ara esbrinada és el projecte d'un macro-abocador únic per a la comarca de l'Horta, amb la qual cosa es repetiria, en tan sols deu anys, la situació actual. Mentrestant, no s'inverteix en l'antiquada planta de tractament de fem de FERVASAperreduirel rebuig, no es promou el que el senti t comú indicaria recol I ida selectiva en origen com a sistema idoni de gestió dels residus urbans.

Fins que no es reduesca el volum del fem en l'Horta no podrem resoldre els conflictes respecte a la ubicació de possibles abocadors.

A la dificultat de trobar terrenys amplis en zones adequades i geològicament idònies s'hi afegeix la mala gestió que fins ara ha practicat l'Administració, complicant l'alternativa del macro-abocador.

El macro-abocador no és la solució.

Als pressupostos de 1993 del CMH el cost d'abocament en Basseta Blanca és un 16% inferior al de la planta de tractament de FERVASA, (sense quantificar, per suposat, els costos ambientals.) Si considerem, tanmateix, que el cost de l'abocament de residus ha d' incloure la totalitat dels costos, els econòmics i els'ambientals, el cost de restauració de l'abocador de Basseta (segellament, impermeabilització del sòl, restauració del paisatge...), evidencia que serien més barats els costos de tractament que els d'abocament. En qualsevol cas, les inversions rendibles cal buscar-les en les polítiques de minimització de residus i en noves plantes de tractament, és a dir, implantant un sistema integral de recollida selectiva. El residu més barat és aquell que no existeix, i sobretot és el que menys impacta.

El paper: un component bàsic i reciclàble

Butlletí

Les obres d'Itoiz no han de reprendre's MOPTMA i del Govern Navarrés, que demanaven un augment (sic) en la fiança sol·licitada, i admetia en part les que havia aportat la Coordinadora d'Itoiz. L'Audiència Nacional tornava a exigir la paralització de les obres, reduïa la quantitat de l'aval a...

13.000 milions! però introduïa una sèrie de prohibicions a la vista de com havien "passat" olímpicament l'es Administracions dels requeriments judicials. En concret, impedia que s'hi pogueren desenvolupar qualsevol tasca de tala de vegetació, moviment de terres o trasllat de poblacions per damunt de la cota 506 (altura de la banda de protecció de la Reserva Natural de Gaztelu). D'aquesta manera, quedava garantit que no es consumarà ni l'impacte mediambiental ni el social.

L

a defensa de la vall de l'Irat i i la lluita per una gestió racionalitzada de l'aigua duta des de fa més d'onze anys per la Coordinadora d'Itoiz han conegut importants esdeveniments en els últims mesos dels quals hem donat informació en el Butlletí.

El passat mes de setembre de 1995, l'Audiència Nacional va dictar una sentència en la qual va declarar el pantà d'Itoiz nul i il·legal, per considerar que no existia un pla hidrològic global que li donarà cobertura legal, per violar la legislació mediambiental navarresa, ja que les aigües negarien les vores de protecció de tres reserves naturals i, a més, per no existir justificació socioeconòmica per a unes obres de tal magnitud.

Itoiz, com les Gorges del Cabriol, el Pla Hidrològic... són parts del test per averiguar la sensibilitat ambiental dels governants espanyols.

Una lletra amb una música impossible Davant de l'argumentació judicial, les Administracions -recordem la cançó de "en democràcia, en un estat de dret, etc."respongueren amb més formigó i prepotència; per la qual cosa la Coordinadorad'Itoizen sol·licità la paralització, almenys cautelar, fins que es pronunciarà el Tribunal Suprem. En un Acte posterior, l'Audiència es ratificava en els raonaments, exigia al MOPTMA la paralització de les obres, però, de manera incomprensible sol·licitava una fiança de més de 24.0000 milions a la Coordinadora!

Un nou Acte, del passat mes de març desestimava totalment les reclamacions del

La casa verda

8

Ja sense causar sorpresa alguna, i amb l'aparició de greus indicis de corrupció (denunciats per un mitjà de comunicació estatal) per part de l'ex-president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, Antonio Aragón, lligat a la trama Roldàn, les obres continuaren en una embogida carrera per imposar la política de fets consumats a costa de la butxaca de tots els ciutadans (deu ser la famosa reducció del dèficit públic).

Uns agents judicials sense paga Ha estat, en canvi, un grup de ciutadans agrupats al voltant d'una organització denominada Solidaritat amb Itoiz, els qui han fet justícia mitjançant una acció neta i pacífica durant la passada Setmana Santa: tallaren els cables d'aquesta obra il·legal, a través dels quals es feia el formigonat de la presa, per lliurar-se posteriorment de manera pública i veure's sotmesos a una brutal pallissa per part dels guardes jurats encarregats de la seguretat de l'obra.

Aquesta acció, que en tot moment ha tractar de tergiversar-se per part dels mitjans de comunicació, s'ha caracteritzat pel seu caràcter no-violent i generós, sabent a ciència certa les repercussions que podria generar tant en la vida com en la llibertat de les persones que l'han duta a termini. L'acció, feta en defensa d'una vall amenaçada de desaparició, no fa sinó acomplir el dictamen de l'Audiència Nacional; i respondre al requeriment dels grups ecologistes bascos, estatals i internacionals i a la demanda popular que ha fet que, en diverses ocasions, milers de persones isqueren al carrer a demanar la paralització d'unes obres que mai no haurien d'haver començat. Solidaris amb Itoiz no han fet sinó allò que fa molt de temps haurien d'haver fet els responsables del disbarat, més preocupats per veure créixer els ingressos dels seus comptes corrents, que

per aportar-hi solucions més raonables.

En aquest sentit, la tasca de la Coordinadora d'Itoiz continuarà tractant de racionalitzar el problems derivats del pantà, però tenint sempre molt clar que no permetrem que Itoiz es convertisca en un nou Riano. Creiem que aquesta paralització "forçosa" de les obres pot ser un bon moment per a aconseguit els nostres objectius.

Recentment, la manifestació a Irufia en contra del pantà ha superat totes les previsions: vint mil persones. I els 8 companys de Solidarios ja han eixit al carrer fins que es celebrarà el judici.

Els contraris a Itoiz no som una minoria.

Si vols aportar la teua col·laboració: Solidari @ s con Itoiz Apdo 2105 -IRUNEA .

(948) 226128 (948) 229976

ITOIZ i els mitjans de comunicació L'acció pacífica de Solidaris amb Itoiz, en la qual a més dels milions de l'empresa només arriscaven la pròpia integritat física, era presentada pels mitjans de comunicació com una acció de l'entorn d'Herrri Batasuna/ ETA, tot i que ells reclamen que no hi tenen res a veure.

Solidaris amb Itoiz triaren el moment i la manera de desenvolupar l'acció per tal que els guardes no pogueren utilitzar les armes de foc (els les llevaren per sorpresa i les llançaren al sostre de la caseta) i no els feren cap violència . Per contra, ells sí que patiren violència i maltractaments després de l'acció.

Solidaris amb Itoiz feia allò que havien d'haver fet uns agents judicials després d'haver-se declarat la paralització de les obres i és per aquesta acció pacífica i valerosa que han de serjudicats per l'opinió pública. A l'altra banda, estan els que volen fer unes obres que només afavoreixen les constructores i molts personatges beneficiats de trames de suborn connectats amb personatges tan sinistres com el Roldan i que, presenten els pobres treballdors en atur com a moneda de canvi en la desfeta de l'entorn.

La posició de Greenpeace en criticar l'acció "com a violenta" va ser del tot oportunista i incomprensible.

Al cap i a la fi era una acció "tipus Greenpeace", però... sense Greenpeace.

Fer castells en l'aigua Víctor Navarro Durant els anys de la darrera pertinaç sequera -the last but not the least-, que ha coincidit, a més, amb l'inici de la discussió sobre la planificació hidrològica prevista en la Llei d'Aigües, han rebrotat amb força els defensors d'una encara major regulació dels rius, de més embassaments, de més transvasaments, etc. En definitiva, els defensors de «més ciment, que és la guerra».

Alhora, als que des de posicions ecologistes defensem, entre d'altres coses, la imperiosa necessitat d'abordar seriosament, i en primer lloc, polítiques d'estalvi i eficiència; als que volem que, si més no, alguns trams dels nostres rius continuen sent això, rius, i no simples llits, i pensem que les escasses zones humides que es van salvar dels feroços embats del «desarrollismo» suposen un important patrimoni a conservar i no uns llocs improductius on es malbarata l'aigua, se'ns acusa, més que mai, d'oposar-nos al progrés, de preocupar-nos més de la natura que de l'home, etc, etc.

Sembla raonable fugir de simplificacions i tòpics i intentar assolir consensos, per a la qual cosa llance tres propostes generals: 1) aprenguem dels errors del passat; 2) emprem, en les discussions, termes rigorosos i dades fiables; i 3) intentem la via de la sostenibilitat 0. si es prefereix, del desenvolupament sostenible.

Intentaré explicar-me amb uns breus apunts: 1. Sobre errors. Per exemple: la quasi desaparició de les Tablas de Daimiel, conseqüència de la sobreexplotació de l'Aqüífer 23 per a regar més de 130.000 ha utilitzant més de 16.000 pous, és un paradigma del que no es pot fer en matèria de regadius i aqüífers.

Aquests, ben explotats, suposen la millor salvaguarda per als períodes de sequera i els millors embassaments; però el s sobreexplotats, que en són molts, no són més que pa per a hui i fam per a demà, com bé poden certificar els regants manxecs.

2. Els recursos totals existents a la conca del Xúquer s'estimen en poc més de 4.000 Hm3. Les disponibilitats reals són menors, ja que no tots els recursos són explotables, per raons tècniques i econòmiques, i no tots els recursos haurien de ser explotats, per raons mediambiL·iitals.

Els recursos disponibles en l'actualitat suposen quasi el 859f dels totals, però, no obstant, el Pla Hidrològté del Xúquer proposa arribar al 87,5% al 2014 (!!). Al temps, s'hi proposa una iinoisio de 65.035 milions de pessetes en noves ^ïsformacions de regadiu. ^És raonable insistir en l'eWfòcament do l'olcrla, es n dir. confiar a poder subministrar més aigàpçíí ÍJi&se d'incrementar, entre altres infraestructures, el nombre de preses quan s'assenta cada vegada més la hipòtesi de canvi climàtic global?

3. Respecte a la sostenibilitaSfflB|Jntejar-se q u e les necessitats d'aigua han de resoldre's fonaft^nlrrrrfent en l'àmbit local, és a dir, de conca. Confiar en aportacions importants d'altres conques no deixa de ser un «fer castells en l'aigua», com l'experiència del transvasament Tajo-Segura, i tornem a allò d'aprendre dels errors, ha

demostrat sobradament. Una raó clau per a comprendre l'actual sobreexplotació de la Conca del Segura es troba en les expectatives creades en el seu dia pel transvasament. Partint d'uns suposats excedents en la capçalera del Tajo de 1.000 HnvVany, es va projectar un transvasament de 600 Hrcv'de capacitat anual, dels quals mai no n'hi han arribat mes de 380 i algun any menys de 40; desenes de milers d'hectàrees es van convertir a regadiu i la demanda d'aigua es va disparar, i amb això la pressió sobre els recursos existents, ja d'abans escassos.

P.S. En els últims temps, dues decisions judicials han qüestionat actuacions de les propugnades pels que he qualificat de defensors del «més ciment». En primer lloc, l'Audiència Nacional va resoldre de prohibir al MOPT(MA) Pompliment del vas del polèmic pantà d" Itoi/. per considerar que no s'ha aclarit per a què servirà l'aigua embassada ni els fins dç tota l'operació (vegeu l'article de lapàgina contigua).

Per últim, de moment, el Tribunal Suprem ha anul lat la concessió d'un transvasament de socors al Segura aprovat el maig de 1994. És esperable que s'impose, amb freqüència, la doctrina del Tribunal Suprem en els supòsits de tensions: «en cas de dubte ha d'inclinarse per negar l'autorització per a qualsevol activitat que puga danyar o menyscabar el desitjable equilibri natural» i, per tant, més d'un hauria de començar a pensar que certes situacions del passat ja no seran possibles en el futur.

La gràfica d'A. Batlle (El papel de los embalses superficiales en la regulador) de los recursos hidràulicos. Intituto Geominero de Espaha, 1992) ens demostra com en els ultimis trenta anys la mitjana de la línia de sota (l'aigua embassada) evoluciona en horitzontal a pesar que la de dalt (la construccions de nous pantans) continua creixent.

Poques vegades es diu que els enormes pantans situats a regions caloroses perden una immensa quantitat d'aigua per evaporació, sobretot si pensem que l'aigua emmagatzemada en períodes de gran pluviometria hauran de guardar-se durant llargs períodes de temps. Com diu Manuel Llamas: «donar de beure al Sol».

Fuente A Balltcr*

9

Butlletí

La Llei Valenciana d Espais Naturals Protegits En el DOGV del 9 de gener de 1995 es publicava la Llei 11/ 94 de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Ara en fa, per tant, un any i mig d'aquest destacat text legal que, de dur-se endavant, significaria un important instrument per a la conservació de la natura al País Valencià. En termes generals, i sobre el paper, pot considerar-se un document pensat i coherent.

Vista de l'Albufera La Llei inclou, a més d'una introducció justificativa i els objectius generals, la protecció de totes les zones humides, coves i aquells camins ramaders que es consideren d'interés natural. També preveu indemnitzacions per compensar les limitacions derivades de la protecció i la creació d'àrees d'influència socio-econòmica. També es contempla com la declaració d'espai natural protegit podrà arrossegar la delimitació d'àrees d'esmorteïment d'impactes.

També s'hi inclou un catàleg d'infraccions i les corresponents sancions, que poden arribar fins els 50 milions de pessetes.

La cobertura «teòrica» de la llei és molt ampla, i podria, de voler-se així, abastar una gran part del territori, però tampoc no té cap element que obligue a fer-ne ús, i en l'altre extrem, podria no usar-se gens. En rigor, la Llei no comporta, per ella mateixa, l'obligació de protegir una extensió major o menor de territori, tret del cas de les coves i zones humides, que queden automàticament protegides.

En definitiva, tot dependrà de la voluntat política del govern de torn, i sempre serà necessària l'expressió de la voluntat popular en demanar i fer avançar el procés de la protecció, com a motor que impulse l'acció administrativa.

Finalment, cal recordar que aquesta Llei deroga l'anteriorment existent de Paratges Naturals i algunes disposicions de la Llei del Sòl no Urbanitzable, i dóna un termini màxim de quatre anys per redactar els plans d'ús i gestió dels espais naturals protegits declarats amb anterioritat i que encara no disposaren

La casa verda 10

d'aquest instrument d'ordenació.

En la mateixa Llei es declara el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, i es reclassifiqüen tots els espais naturals protegits fins ara per altres normes legals, que queden en vuit Parcs naturals (sense comptar el de Pego-Oliva), un Paratge natural (el Desert de les Palmes) i tres reserves naturals.

Les figures de protecció contemplades per la Llei són: . Parc natural. . Paratge natural. . Paratge natural municipal. . Reserva natural. . Monument natural. . Lloc d Interès. . Paisatge protegit.

Les dues primeres són les de més abast territorial, tot i que, en rigor, no se'n diu res de l'extensió; però es pot deduir de les característiques i mecanismes d'ordenació.

Els parcs naturals han de contenir elements d'interés a nivell estatal o internacional, mentre que en el cas dels paratges naturals es tracta d'elements valuosos a nivell del País Valencià. En ambdós casos els aprofitaments i usos tradicionals i recreatius podran mantindré's, encara que regulats.

Aquests usos podran limitar-se (i, fins i tot alguns, excloure's) perquè no entren en conflicte amb els valors que es pretén protegir. Ambdues figures semblen estar destinades a la protecció d'àrees amplies, supramunicipals, heterogènies, amb enclavaments d'activitats tradicionals al seu si.

Els paratges naturals municipals semblen referir-se a espais d'extensió·territorial·menor (encara que poden englobar parts de diversos termes). Estan pensats per a iniciatives municipals o mancomunals.

També, com en els altres casos, es permet la compatibilitat de diferents usos, regulats, i se n'exclou explícitament la utilització urbanística.

Les reserves naturals constitueixen la figura de major rang de protecció. Estan pensades per a la protecció íntegra d'un indret que continga elements d'un valor especial per la seua raresa, fragilitat, importància o singularitat i que, per tant, cal mantindré'ls inalterats. Suposen una limitació forta d'aprofitaments de qualsevol tipus (encara així, poden haver-ne, sotmesos a una regulació estricta). Encara que la Llei no diu res de la seua extensió, sembla evident que, ateses les seues característiques, es referesquen a espais de menor superfície.

Semblen estar pensades per a constituir enclavaments dintre d'altres formes de protecció més laxa, per aplicar-se als llocs més valuosos. Res no impedeix, tanmateix, que es puguen declarar reserves independentment d'altres formes de protecció, encara que l'experiència demostra que les àrees menudes molt valuoses esdevenen molt fràgils si no estan envoltades d'altres zones més àmplies que compten amb un cert nivell de protecció, tot i que siga més baix.

Les altres tres figures restants, per les seues característiques, també semblen destinades a zones menudes i, en alguns

casos, paratges de caràcter puntual. En general, totes tres plantegen una gran restricció d'usos, en tractar-se de la protecció d'elements fràgils. ' £1 major nivell de protecció de les tres el proporciona la figura de «monument natural», que pot suposar la limitació o exclusió de qualsevol ús. Pot aplicar-se a un jaciment geològic, un arbre monumental, una formació especial del paisatge, com ara un volcà, etc, sempre de notòria singularitat, • raresa o bellesa.

També suposa un nivell important de protecció la figura de «lloc d'interès» que, com en el cas anterior, sembla estar pensada per a enclavaments de dimensions reduïdes, encara que no es demana un nivell tan elevat de singularitat o valor ecològic. En tot cas, no es podran exercir activitats que posen en risc els elements valuosos que es pretén conservar.

Per contra, la darrera figura, la de «paisatge protegit», permet i fins i tot recomana la compatibilització amb usos i aprofitaments tradicionals. En ocasions, el valor a protegir amb aquesta darrera figura serà resultat d'una intervenció humana, relació que caldrà mantindré precisament per conservar el tipus de paisatge generat per l'activitat tradicional. Pot, per tant, tractar-se de paratges prou transformats, amb elements valuosos de tipus històric, cultural i d'altres, no estrictament naturals.

Procés de declaració.

La declaració d'espai natural protegit es farà en tots els casos mitjançant decret del Govern Valencià o per Llei de les Corts, excepte en el cas del paratge natural municipal, en el qual bastarà un acord del Govern Valencià.

L'inici del procés correspon a la Conselleria de Medi Ambient (CMA), i pot ser d'ofici o a instància d'entitats diverses o de particulars. En el cas dels paratges naturals municipals, la CMA elevarà al Govern les propostes municipals, en el termini de tres mesos, acompanyant-les d'un informe propi.

La CMA ha d'elaborar un projecte de declaració, que estarà sotmès a informació pública durant un mes. Després, a la vista de les al·legacions i observacions efectuades durant el procés d'exposició pública, elevarà una proposta de declaració al Govern, el qual decidirà i, «quan calga» (és a dir, sense termini), farà la declaració, si s'escau.

En la declaració s'inclouran les normes •de protecció i d'ordenació d'usos i activitats que es consideren d'aplicació immediata.

Oposició "popular" a la protecció de la natura * n problema que es presenta en moltes ocasions és l'oposició per part d'alguns sectors socials a la protecció de paratges naturals, tractantse de vegades, de gent que viu o té interessos en la zona a protegir.

Aquesta «por» a la protecció es deriva d'indubtables errors en el, procés de protecció que hi han hagut ací i en altres llocs (però no enj tots els casos), del desconeixement del que realment implica la protecció legal i d'actuacions de l'Administració poc participatives. Per fer desaparèixer aquesta por calen mesures prudents i intel·ligents per tal de convertir els afectats directament en els més interessats en la protecció, i els més beneficiats.

En aquest sentit, quan es produesquen limitacions d'usos tradicionals o restriccions d'activitats, haurà de contemplar-se indemnitzacions justes i' proporcionades, com les que la Llei que comentem té previstes. Que s'entenguen com una contribució solidària de tota la societat cap als habitants de les àrees naturals millor conservades, que solen ser àrees deprimides i oblidades des de: fa anys. Atesa la despoblació de les principals àrees a protegir i l'escàs preu del; terreny, així com el poc valor econòmic de les explotacions tradicionals, aquestes; quantitats no han de suposar un obstacle insalvable. (Tot açò en referènciaj sobretot a les àrees d'interior, on encara no hi ha pràcticament res protegit). i La Llei planteja també, en aquesta línia, la possibilitat d'establir unes àrees: d'influència socio-econòmica, on es fomentarien activitats relacionades -i com-' patibles- amb la protecció; generadores de renda, llocs d'ocupació i millores en dotacions. Açò permetria, d'usar-se amb imaginació, ganes i generositat, f e r molt més acceptable i comprensible la protecció per part dels directament] afectats. í També és fonamental la participació pública en el procés de protecció. Cal i comptar amb ejs habitants i tots els sectors implicats, des del principi del' procés. Incentivar els més decidits perquè col·laboren en tasques d'educació i formació, guanyant-se als elements més emprenedors i dinàmics en activitats relacionades amb la protecció, i escoltant i respectant a tots, fent cas de les seues preocupacions i problemes.

Al respecte d'açò, encara que la Llei estableix mecanismes participatius per a la gestió de les àrees protegides, no parla del mateix procés de protecció, més} que mitjançant l'exposició pública. Caldrien altres vies i possibilitats del participació, abans de la declaració. Per altra banda, el període previst d'exposició, pública, de sols un mes, resulta ser escàs, i caldria ampliar-lo emprant els; mecanismes que fora.

Finalment, també en relació al delicat problema de l'oposició a la protecció, ha de quedar ben clar que cremar o degradar intencionadament un paratge no implica ni la seua desprotecció, ni la paralització del procés de protecció. Açò ho preveu aquesta i altres normes existents (com les que impedeixen requalificar e l . sòl en les àrees cremades), però convé que es publicite i que quede ben clar, per fer desaparèixer les lamentables amenaces de «cremar» un paratge per boicotejar-ne la protecció.

U

Ordenació dels espais protegits.

L'ordenació es farà mitjançant un pla rector d'ús i gestió en el cas dels parcs i paratges naturals, reserves naturals i paisatges protegits. A'més, en el cas dels parcs i reserves, cal la prèvia aprovació d'un PORN (Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals). Els PORNs són documents importants de planificació amb els següents objectius: (Passa a pàg següent)

Agricultors d'Oliva en contra del Parc Natural

11

FOTO: S. CARREGUÍ^

Butlletí

. Definir l'estat de conservació dels recursos naturals. . Indicar el règim de protecció que cal aplicar. . Fixar el marc per a I Ordenació integral dels espais. . Determinar les limitacions i el règim d'ordenació dels usos i activitats admissibles. . Promoure mesures de conservcició i millora dels recursos naturals. . Formular criteris orientadors de polítiques sectorials i activitats econòmiques i socials.

Aquests documents han d'incloure, entre altres, les normes d'aplicació directa per regular usos i protegir els recursos i, a més, els programes econòmics i financers.

Els PORNs són obligatoris i executius, són vinculants i prevalen sobre qualsevol altre instrument d'ordenació. Els ha de formular la CMA, havent de passar el procés d'informació pública, durant un mes, i s'han de sotmetre a consulta del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient (CAPMA). Després d'aquest procés, i a la llum de les observacions i els informes rebuts, es redactarà una proposta de pla que el Govern Valencià aprovarà mitjançant un decret.

Els plans rectors d'ús i gestió, per la seua banda, estableixen el marc en què s'han d'exercir les activitats directament lligades a la declaració d'espai protegit i la investigació, ús públic, conservació, protecció i millora. Si existeix prèviament un PORN, s'han d'atindre als seus criteris.

En cas contrari, són els que han d'establir el

règim de protecció i ordenació.

Entre altres coses han d'incloure les normes generals i de regulació d'usos i

Paratge de les salines de Santa Pola

La casa verda

n

:

•.,

activitats, així com les de gestió, protecció, conservació i millora. També les normes sobre activitats d'investigació i d'ús públic.

Finalment, han d'incloure els programes econòmics i d'actuacions.

-Els plans rectors són vinculanls i prevalen sobre el planejament urbanístic. Els ha de formular la CMA i els ha d'aprovar, per decret, el Govern Valencià, després d'un procés d'exposició pública semblant al dels PORN. Els plans rectors s'han d'aprovar en el termini màxim de dos anys des de la declaració de l'espai natural protegit, i es revisaran periòdicament.

En el cas dels monuments naturals i dels llocs d'interés, l'ordenació es farà mitjançant Normes de Protecció.

Aquestes establiran el règim d'usos i les activitats permissibles així com les limitacions aplicables. Han d'incloure les normes d'ús í

Notícies sobre la campanya: Comprar millor per no danyar l'entorn

L'Om del Llosar (Vilafranca). Arbre monumental mort per grafiosi

aprofitament del sòl i els recursos naturals i les normes sobre visita, ús públic i activitats científiques i educatives.

Les normes de protecció seran vinculants i prevaldran sobre el planejament urbanístic. Correspon a la CMA l'elaboració de la proposta i l'aprovació es farà mitjançant acord del Govern Valencià (després del període d'informació pública, d'un mes, i de l'audiència als afectats).

En els paratges naturals municipals l'ordenació es farà amb un pla especial. L'hauran d'elaborar els ajuntaments i l'aprovació definitiva requerirà l'estimació d'impacte ambiental. En la declaració del paratge es pot establir un termini per la redacció i aprovació inicial, transcorregut el qual, la CMA pot subrogar-se les competències.

En els últims mesos hem seguit treballant en la difusió dels continguts de la campanya que, com sabeu, es fruit de la col·laboració d'AVACU, La Llavoreta i nosaltres. Té tres vies d'actuació'.educació ambiental per a un consum ambientalment respectuós, diàleg amb les gran superfícies comercials per a la reintroducció dels envasos retornables, disminució d'envasos contaminants i introducció de vegetals de conreu ecològic i, contactes amb l'Administració per a l'elaboració urgent d'una Llei de Residus a nivell autonòmic i la publicació de la Llei d'Envasos i Residus d'Envasos a nivell estatal.

Hem editat ja el vídeo que donat suport als continguts de la campanya. Aquest vídeo fou presentat al Centre Cultural Bancaixa davant de membres de cada associació, representants de grans superfícies i de les Conselleries dAgricultura i Medi Ambient. En distribuirem unes 450 còpies, gratuïtament, a tots els centres d'ensenyament secundari i FP del País Valencià. El preu del vídeo per a la resta de casos és de 800 pla.

A nivell estatal, les associacions CODA, CECU, GREENPEACE estan començant a sol.licitar-ne les primeres còpies per a difondre-les entre els grups associats. També editarem un fullet informatiu amb un contingut semblant i estem pendents d'un tebeo per a xiquets per tal d'ensenyar a modificar els hàbits de consum.

La campanya de mobilitzacions davant de grans superfícies continuarà per reivindicar la reintroducció d'envasos retornables i la reducció d'embolcalls i envasos.

La gestió dels espais naturals protegits En el cas de parcs, paratges i reserves naturals hi haurà un directorconservador designat pel conseller de Medi Ambient (i que passarà a dependre de la Direcció General de Conservació del Medi Ambient).

A aquest director li correspon l'elaboració i proposta de pressupostos i programes de gestió i l'emissió d'informes requerits per la llei o la normativa específica.

La gestió dels monuments naturals, llocs d'interès i paisatges protegits, va directament a càrrec dels Serveis de la CMA. Finalment, en el cas dels paratges naturals municipals, seran les corporacions locals promotores les encarregades de la gestió.

Tots els espais naturals protegits han de tenir un òrgan col·legiat consultiu, amb funcions de col·laborar en la gestió del paratge i canalitzar la participació pública, que com a mínim ha d'incloure la participació de representants dels ajuntaments afectats; propietaris dels terrenys, i dels interessos socials, institucionals o econòmics afectats, dels grups amb finalitats coincidents amb les de l'espai natural protegiti de les persones o entitats que col·laboren en la conservació dels valors naturals.

El abandono de los océanos Polílicas para su recuperació n lVter W'chcr

La comunitat internacional ha adoptat tímides mesures per gestionar els oceans com un bé comú. Els esforços realitzats, però, s'han vist en gran part frenats per la resistència dels governs.

Peter Weber ens ofereix una visió detallada de com la degradació dels mars amenaça la societat humana.

Demaneu-ne exemplars a la Casa Verda

13

Butlletí

Cada cinc anys una de grossa El dia del desè aniversari de l'accident, hi hagué una altra fuita en un dels tres reactors que continuen en funcionament a la Central de Txernòbil. El 1991, cinc anys després, hi hagué una altra situació de màxima perillositat.

L'energia nuclear és un immens perill, una ruïna econòmica i una burla per a les futures generacions, a qui deixarà una herència en forma de residus nuclears.

Liberalisme econòmic? sí, gràcies... per als altres!

Quan en els anys setanta les companyies constructores, les elèctriques i les de béns d'equipament, es llançaren a pregonar les excel lències de l'energia nuclear i a amenaçar-nos que si no la instal·laven a l'Estat espanyol no tindríem aigua escalfada al bany ni veuríem la televisió... sabien el que es feien. Uns anys després, quan el govern detenia la construcció d'aquelles centrals nuclears per la pressió social, la pràctica demostrà que l'energia que haurien generat no era necessària. Les companyies, però, fidels al principi "liberal": "guanys privats, pèrdues públiques", reclamaren la "indemnització" de la moratòria nuclear i, des de 1984, tots nosaltres paguem un 3,54% del rebut de la llum pera indemnitzar les companyies elèctriques.

Algunes consideracions atòmiques al voltant de Txernòbil

*La radiació en l'accident més greu, el de fa deu anys, fou dues-centes vegades superior a la produïda per les bombes atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki juntes.

T O M S calcula que unes 500.000 mil persones moriran a causa de l'accidenten les properes tres dècades. Ja n'han mort 125.000 entre 1988 i 1994. *Segons el govern ucraïnès, el cost econòmic de la desfeta de Txernòbil apuja entre El 20 de juny se celebrarà en la Direcció vint-i-nou i quaranta General del Tresor la subhasta de bons per bilions de pessetes. La la valor de 215.000 milions de pessetes i de dos regió de Gomela 1 10 km préstecs de 320.000 i 178.000 milions que finançaran la col·locació dels 725.000 del Manifestant deute nuclear que tenen en els seus passius Iberdrola, Sevillana, Fenosa i ENDESA. La companyia que s'encarregarà de l'operació té la garantia de l'Estat i una línia de crèdit il·limitat de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO).

No és estrany, que amb aquestes dosis de "risc", l'Agència Moody's haja atorgat la màxima qualificació (Aaa) a l'operació de deute. La demanda superarà l'oferta entre tres i cinc vegades.

Com diu Ladislao Martínez, "Per semblant error en els previsions s'hi invertiren 460.000 milions de pessetes en uns actius absolutament improductius. Més sorprenent resulta encara que, malgrat això, s'hagen revaloritzat a una taxa anual del 12%, per la qual cosa, tot i que des de 1984 s'hi ha destinat una mica més de 3,5% de les factures elèctriques al pagament dels interessos, en total 624.000 milions de pessetes, el deute que ara es titula segueix representant 730.000 milions".

I això... ^,no entrarà a formar part del dèficit de l'Estat que s'ha de retallar per complir amb els criteris de Mastricht?

La casa verda

14

al nord de l'accident, a Bielorússia, amb uns terres força fèrtils, ara les té inutilitzades per sempre. *A Rússia, Lituània, Ucraïna, una dècada després de l'accident 15 reactors del mateix model -RBMK d'aigua lleugera moderat amb grafit- que el de Txernòbil continuen produint energia.

"Segons un informe de l'ONU hi ha una àrea altament contaminada de 160.000 Km2, una extensió major que Andalusia les persones afectades han estat: 2,5 milions a Bielorússia, 3,5 a Ucraïna i 3 a Rússia. antinuclear

\\\C9FRENTS/ Protesta d'Acció Ecologista Agró per les proves a Mururoa davant del Tribunal de Brusel·les

Projecte de Llei de la Conselleria d'Obres . . Públiques sobre el sòl no, urbanitzable

Urbanitzacions il·legals invadint el Parc del Montgó

L'Avantprojecte del Consell afavorirà la consolidació i edificació de segones residències. L'actual Llei de Sòl no Urbanitzable regula que la parcel·la mínima per a construir un vivenda aïllada és d'una hectàrea i que l'espai de l'edificació no ha de superar el 2 % de la superfície total de la finca. El Consell vol reduir aquests mínims i consolidar la immensa majoria dels nuclis de vivendes unifamiliars que, en el cas de la connurbació de València, de 355 municipis corresponents, la resta, com els fongs o bé foren legalitzades a poserioritat o bé, quasi un terç, continuen sent il·legals.

Comunicat d'Acció Ecologista ÀEA expressa la seua preocupació pel Projecte de Llei anunciat per la Conselleria d'Obres Públiques sobre el sòl no urbanitzable.

Aquesta llei pretén afavorir 1' edificabil i tat en àrees rurals (tant d'horta com de muntanya) en permetre construir-hi en parcel·les més petites,

i alhora reduir-ne els controls urbanístics i ambientals, en cedir les competències als Ajuntaments, molt més vulnerables a les pressions privades i especulatives.

Tres dècades de contaminació i destrucció de les hortes per l'expansió indiscriminada<de les ciutats i pobles han provocat la pèrdua irreversible de gran part del seu valor i la seua potencialitat agrícola. D'altra banda, la invasió de les àrees d'interior i de muntanya per milers de xalets i casetes són una font de continus problemes ambientals, com ara la destrucció i degradació de paratges naturals, la captació incontrolada d'aigua, la contaminació d'aqüífers per pous cecs, l'obertura de pistes que destrossen masses forestals i en faciliten l'erosió, els abocadors il·legals i altres activitats que, freqüentment, són l'origen de molts incendis forestals.

"Laisser faire, laisser construir" Als darrers anys hi ha hagut tolerància pel que fa a les «segones residències» irregulars, així com de moltes parcel-lacions totalment il·legals amb finalitats especulatives. Aquest Projecte de Llei les anomena «cultura social d'amplíssima implantació social» i pretén consolidar-les i legalitzar-les definitivament, a més de permetre'n l'expansió incontrolada. No sabem si la Conselleria d'Obres Públiques es conscient de Ics pcrillosíssimcs tendències que vol desencadenar, les quals acabarien per destrossar aquest malmès país i fins i tot liquidarien el poc «atractiu turístic» que li queda.

Climatologia popular Els experts confirmen que el canvi climàtic és un fet i l'activitat humana la seva causa. Potser no l'única però és la que ens està fent certs maldecaps. Sempre he defès les apreciacions de masovers i llauradors preocupats pels capgiraments climàtics davant dels «espavilats» que menyspreaven els pronòstics populars. De fet, molts meteoròlegs i climatòlegs que rebutgen l'existència de l'efecte hivernacle o són ignorants o malacostumats o menteixen descaradament. Afirmo açò amb rotunditat davant de les conclusions del primer estudi sobre el clima històric de Catalunya. Segons l'autor de la investigació les apreciacions de canvis climàtics eren desconegudes en els tres últims segles

o almenys la població no el percebi* Els sabuts afirmen que aquesta percepció, de la qual fan esment moltes persones d'edat, «no té fonament científic» ja que la seqüència humana d'aquesta percepció és massa reduïda. Ara descobreixo que els que això afirmen no en disposen de cap estudi de climatologia històrica, la qual cosa confirma com en són, de científics. En resum, que aquestes apreciacions són d'ara i no es feien en el passat. ®^1entre discutim tots aquests detalls, l'accés correcte i (.ontjifofet al coneixement científic, ens oblidem del criteri de precaució. El canvi climàtic pot alterar profundament la vida tal i com ara la coneixem. Es tracta, com afirma la ministra de Medi Ambient d'Alemanya, Àngela Merkel, d'un dels majors desafiaments per a la política ambiental. Si no es prenen mesures, la temperatura mitjana de l'atmosfera augmentarà en tres graus centígrads abans del final del pròxim segle. Les repercussions d'un augment tal serien dramàtiques: canvis de la vegetació, variacions en la distribució de les pluges i empitjorament de la situació alimentària mundial. Els qui creien que l'ecologisme era un caprici dels pobles rics del Nord poden comprendre la transcendència que podria comportar la disminució de la seguretat alimentària, especialment per als habitants del Sud. Per aquest motiu s'imposen solucions socioecològiques per fer front a aquest hipotètic desastre.

Tenim tants problemes pendents que no té sentit afegir-ne de nous a la llista.

Jordi Bigas

15

Butlletí

rural Valencià

CARLES ARNAL

El País Valencià pateix un fort desequilibri territorial entre les comarques litorals i les de l'interior. La població, les infraestructures, els serveis i l'activitat econòmica es concentren a la franja costanera, i l'interior resta despoblat, empobrit i sense serveis bàsics què són habituals als nuclis urbans més grans.

Les comarques d'interior passen ara per una doble crisi, que és alhora socio-econòmica i ambiental: el primer aspecte es manifesta per les rendes baixes, els escassos serveis i equipaments socials i les pobres perspectives econòmiques, i té el seu indicador més palès en la despoblació de les darreres dècades. El segon es manifesta per la degradació dels ecosistemes naturals i els atropitzats: la reducció dels boscos i la coberta vegetal, l'enrariment o desaparició d'espècies animals i vegetals i, sobretot, per la pèrdua de sòl fèrtil, l'erosió, com a fenomen més greu i de repercussions més importats i irreversibles. La conseqüència és el risc de desertificació que plana sobre gran part del nostre territori.

El capital de l'interior La Natura és el principal capital de Ics comarques interiors de muntanya. Un capital que és urgent conservar i evitar que es degrade.

Moltes persones, per diferents motius, troben poc adequat dedicar-li un excessiu interès al turisme rural i fomentar-ne la implantació a les àrees rurals d'interior. Uns perquè troben els turistes com a «invasors» d'un entorn propi que temen veure transformat negativament; altres, perquè temen els impactes perniciosos del turisme sobre el medi ambient i el modus tradicional de vida, els elements culturals propis, etc. Hi ha qui pensa que el desenvolupament de les àrees d'interior ha d'estar basat en el redreçament de les activitats agrícoles i ramaderes, o fins i tot en la implantació de noves activitats industrials, i no precisament en el turisme. Finalment, hi ha qui dubta que el turisme rural puga aportar els beneficis, els recursos, l'ocupació i les necessitats que reclamen les comarques més desafavorides.

Un fals dilema: la criatura creix Però no té sentit parlar de turisme sío turisme no. En realitat, el turisme rural ja existeix, és una realitat i, a més, creixent i difícil d'aturar (de fet, existia ja feia anys -el tradicional estiueig al poble nadiu- i amb altres característiques).

En l'actualitat estem vivint un moment de gernació de tota classe d'iniciatives, encara incipients, però clarament en expansió: guies de turisme rural, revistes i altres publicacions especialitzades, trobades, reunions, jornades, cursos... El nom està ja

Cal començar aclarint que el turisme rural no és una cosa, una sola cosa.

Moltes activitats, algunes amb un impacte molt negatiu, de vegades incompatibles qntre si, caben dintre d'aquesta denominació.Des del senderisme a les rutes de 4x4. Des dels grans hotels fins a les menudes pensions o els allotjaments en vivendes particulars o en explotacions agrícoles. El turisme esportiu, la caça, el turisme gastronòmic, el cultural, el que busca indrets naturals incontaminats o espècies rares i singulars, etc. Tot açò i moltes coses més poden presentar-se sota el nom de «turisme rural».

Museu de Vilafamés

16

de moda i comencen a existir unes quantes ofertes, moltes de Ics quals tenen molt d'èxit i una excel·lent acollida entre els usuaris.

De fet, ja ha passat en determinades ocasions que s'esgoten les ofertes disponibles.

Les perspectives futures són de creixement, per tant, la qüestió-clau és com convertir aquest incipient turisme rural en un fenomen positiu per al medi ambient i els habitants de les àrees de muntanya, i no en un factor més de degradació ambiental i de problemes socio-econòmics.

No tot és de color de rosa

Totes aquestes objeccions són ben respectables, i tenen fonament per l'experiència, actuacions i resultats visibles en altres llocs. Tot i que no ha de tornar a passar de la mateixa manera, l'experiència hauria de servir per millorar i evitar els errors.

La casa verda

Ermitorí desconegut de l'interior

Cal evitar que torne a passar a les àrees d'interior el que ha passat a les àrees costaneres i que ha tingut com a conseqüència, en gene-

ral, una important degradació paisatgística i ecològica i altres electes indesitjables com són l'encariment de la vida, l'especulació i la poca o nul·la vinculació amb les particularitats socials i culturals pròpies.

L'experiència viscuda i el fet de trobarnos encara a l'inici del procés en la major part de comarques d'interior, hauria de fer possible el no repetir errors passats.

Per altra banda, el turisme d'interior no ha d'estar desvinculat de les activitats tradicionals. Ben al contrari, ha de lligars'hi, de manera que determinats recursos i productes ara residuals o infravalorats, puguen adquirir un valor afegit o altres vies de comercialització.

A més, el turisme rural no ha de ser quelcom que vinga «de fora», instituït, gestionat i dirigit per persones i empreses alienes al món rural i a les comarques afectades. Aquest turisme podria aportar uns guanys econòmics directes i indirectes als habitants dels pobles d'interior. Pot suposar un nombre considerable de llocs de treball vinculats no sols a les instal·lacions pròpiament turístiques (hotels, restaurants, infraestructures esportives...), sinó en altres relacionades: vigilància mediambiental, manteniment de sendes, guies, grangesescola, museus i centres de la natura, etc.

Vinculada a l'activitat turística, la millora d'infraestructures i dotacions socials beneficiaria tant el visitant com l'habitant (vies d'accés, electrificació rural, telèfons, serveis sanitaris i culturals, instal·lacions de temps lliure i esbarjo, etc).

Les activitats tradicionals: agrícoles, ramaderes, forestals (en sentit ample, no precisament fustaneres), artesanals... poden, veure's incentivades, no sols per disposar de més compradors directes, sinó per altres motius en associar l'oferta d'aquest tipus de turisme amb una protecció del territori, alguns productes poden millorar la scua publicitat, emprar etiquetes o distintius especials amb referències al lloc d'origen i a la protecció del medi. També podrien disposar de noves vies de distribució i d'accés a ajudes i subvencions.

De fet, el turisme rural (en combinació amb les explotacions tradicionals, no eliminant-les) és quasi l'única possibilitat de revitalització i millora econòmica per a gran part de les comarques interiors valencianes.

E

Els perills d un turisme dinterior sense regular o mal enfocat

Així comencen molts focs lguns dels impactes que les activitats turístiques i recreatives sense regu ar, en sentit ampli, poden comportar són: *L'esgotament o malbaratament de recursos bàsics, com ara l'aigua. Moltes de les activitats turístiques incrementen masa cl consum d'aigua:piscines, jardins, llacs artificials... * Contaminació d'aigües pel vessament d'aigües residuals, detergents, productes químics emprats en la neteja d'edificis, restaurants, etc. *La proliferació de fems, deixalles i abocadors incontrolats, esdevé un risc molt difícil d'evitar. *Contaminació atmosfèrica originada per l'increment del trànsit amb vehicles. *Sorolls, per l'increment del trànsit i les concentracions de persones. *Danys al sòl, que poden originar erosió.

Per la circulació de vehicles (especialment si és fora de camins), trepig excessiu, ubicació inadequada de tendes de campanya, moviments de terra per fer construccions o pel bastiment d'infraeslructures... *Danys directes a espècies animals o vegetals valuoses, en trencar, desarrelar o trepitjar plantes, fongs, líquens; perseguir bestioles, alterar o destruir els seus nius i refugis,... *Major risc d'incendis, encara que siga per accidents i negligències en pràctiques

recreatives i al trànsit per àrees forestals. *Increment de la pressió ambiental general en paratges naturals d'especial valor o més sensibles i fràgils. * Impactes paisatgístics per la construcció d'edificis, instal·lacions, accessos,... * Interferència amb el modus de vida tradicional i pèrdua de valors culturals i etnològics i trivialitzacióde laculturapròpia, en produir-se una invasió de modes, gustos i costums forans i inespecífics. *Especulació i encariment de la vida, que pot tenir repercussions negatives sobre gran part dels habitants, mentre que els beneficiats poden ser pocs, o fins i tot aliens al lloc. *Detracció de recursos econòmics cap a sectors menys beneficiosos socialment, que generen menys ocupació, o més precari...

Naturalment, hi ha modalitats i formes de turisme que presenten tots o molts d'aquests problemes, i altres que no o només a una escala molt menuda. Precisament, abordar la regulació i prendre partit per un determinat model, equival a evitar o minimitzar aquests problemes i optimitzar els beneficis que es podrien obtindré.

Beneficis ecològics que podria aportar

l principal atractiu d'aquest turisme és el medi natural i els recursos culturals tradicionals, per tant, una protecció acurada dels ecosistemes no sols haurà de ser possible sinó necessària. En algunes àrees d'interior s'estan produint importants danys a ecosistemes valuosos mitjançant activitats tradicionals mal regulades o conduïdes a la sobreexplotació (tales

d'espècies protegides, sobrepastoreig, obertura de pistes, etc.) Difícilment podrà acabar-se amb aquestes pràctiques si la gent no troba altres recursos econòmics.

No podem demanar als habitants de l'interior un respecte per l'entorn si no obtenen compensacions d'algun tipus o activitats alternatives que garantesquen unes condicions de vida dignes,. u 17

Butlletí

DÍnedes de

a Canyada i el Túria, un espai a protegir El bosc de les riberes del Túria és, sens dubte, un dels pulmons verds més importants de l'àrea metropolitana de València. Exemple clar de zona notablement degradada, ocupa part dels termes municipals de Manises, Paterna (L'Horta), Riba-roja i L'Eliana (Camp de Túria), d'alta densitat demogràfica i amb urbanitzacions en constant creixement. La fragilitat de la zona i l'interés innegable de la seua protecció, han suscitat en els darrers temps un actiu moviment social que aglutina diversos col·lectius .

L'incendi a l'agost de 1994 d'una part de la pineda de la Canyada (124 ha d'un total de 500 ha), va ser, segurament, el fet que més va sensibilitzar l'opinió pública sobre la importància de l'àrea, per a la major part dels valencians només coneguda per ser una de les zones on s'ubiquen algunes de les més grans urbanitzacions de «segona residència» pròximes a la ciutat de València.

No era aquesta, evidentment, la primera agressió seriosa que patia la zona: l'alta, i antiga, pressió urbana, ha reduït progressivament la zona boscosa, ha transformat grans extensions agrícoles, hi ha introduït tota mena d'infraestructures i ha dedicat bona part de la seua extensió a simple femer. En els darrers anys l'àrea ha patit tota mena d'atemptats: extracció de gredes del riu; requalificacions del sòl, producte de la intensa pressió urbanística; cacera indiscriminada i pesca furtiva; incendis; silvicultura agressiva, abocadors incontrolats; tala de pins per a tallafocs; contaminació d'aigües amb pesticides; enverinament i trampes per a animals, etc.

En l'actualitat hi ha en marxa una sèrie d'actuacions que fan més fosc el panorama.

En primer lloc, la construcció de la depuradora Camp de Túria II (que donarà servei a Vilamarxant, Riba-roja i L'Eliana), amb el projecte d'una carretera d'accés que travessaria la pineda, per a la construcció de

La casa verda

18

Pineda de de la Lloma de Betxí l'endemà de l'incendi d'agost del 94

la qual ja s'ha iniciat una tala de pins, en l'actualitat paralitzada. Una altra intervenció és la instal·lació d'una nova línia elèctrica de 132 kv entre L'Eliana i Vilamarxant.

Finalment, a la finca del comte de Trénor s'ha dut a terme el tancament i transformació de sòl cremat l'any 1994 i qualificat com no urbanitzable d'especial protecció paisatgística i forestal en el PGOU de Paterna.

Una protecció urgent Per a evitar la destrucció, diverses agrupacions ciutadanes, aplegades en la Coordinadora del Bosc, vénen realitzant una sèrie d'activitats de conscienciació, denúncies i al·legacions, i reclamant un pla especial de protecció per a la zona que es concrete en la declaració de Paratge Natural Municipal. El pla hauria de contemplar tres tipus de mesures: de protecció i prevenció d'incendis; de conservació, restauració i millora dels recursos naturals; de foment de l'ús social. De moment, i a l'espera de la declaració, es fan necessàries unes mesures • de protecció preventiva i perimetral, algunes

ja en marxa, per tal d'evitar les agressions a la capa vegetal i la fauna; la circulació indiscriminada de vehicles; llançar fem i runes; l'obertura de vials; la crema de restes agrícoles; etc.

El moviment ciutadà capdavanter de la protecció Un dels primers antecedents de defensa va partir de l'Associació de Veïns de la Canyada amb la primera Expo-Fem, a l'hivern de 1991, per conscienciar els veïns sobre la necessitat de conservar l'entorn. Es va dur a cap una neteja del pinar; es van instal·lar taulers amb informació sobre reciclatge de fems i se'n van organitzar tallers; hi va haver una exposició de fotos sobre el medi natural i d'abocadors incontrolats; també s'hi van recollir signatures contra la incineradora d'Aldaia, per la recollida selectiva de fems i per la neteja dels abocadors. En aquella època, es van iniciar els contactes amb l'Ajuntament de Paterna perquè traduirà en mesures concretes el PGOU, on es definia la zona com terrenys de protecció en raó del

L·xemplar ae gomet al líína seu elevat interès forestal i paisatgístic, cosa que per als veïns no. deixava de ser una difusa declaració d'intencions, com s ha demostrat fins ara. Les promeses i bones paraules dels responsables municipals davant les reivindicacions i les campanyes veïnals de consciencició ciutadana, van acabar en enfrontament: una denúncia a l'alcalde en el jutjat de guàrdia, i una manifestació de milers de persones que protestaven perquè l'ajuntament havia ignorat els centenars de signatures, anteriors i posteriors a l'incendi d'agost del 94, demanant mesures d'extinció i prevenció. La petició a la Conselleria de Medi Ambient d'un pla de prevenció d'incendis, també es va quedar sense resposta.

La mobilització ciutadana de la Canyada i Paterna després del foc, va obligar a un ple extraordinari municipal, amb aprovació de propostes veïnals concretes sobre prevenció i extinció d'incendis; es van donar els primers passos per a la creació d'una mancomunitat per protegir la zona natural, i es van organitzar comissions mixtes AjuntamentAA.VV., etc. A tot això van seguir peticions de Pla Especial de Protecció, debats i col·loquis a Paterna, 1' Eliana i al Club Diari Levante, a València, on va quedar,clara la posició de tots els ponents (Universitat, Acció Ecologista Agró, Federació Ecologista, Ajuntament, Generalitat i AA.VV.) i assistents, al voltant de la necessitat de protecció. Però, després, tot va quedar en paper mullat per la inoperància dels representants municipals i autonòmics.

A finals del 94 i principis del 95 es crea la Coordinadora intercomarcal, plataforma que agrupa associacions de veïns, grups ecologistes, APAS, ctc. La seua tasca ha servit, per una banda, per a alliçonar els polítics, amb col·loquis amb regidors municipals, debats radiofònics, articles de premsa, entrevistes amb els nous ajuntaments i Conselleria, etc; per una altra, per a augmentar la consciència ciutadana, amb neteges populars, debats amb els caps de llista municipals sobre el futur de les pinedes, formació i vigilància durant l'estiu, festes reivindicatives amb actuacions musicals (La Canyada, un bosc per a tots), passejos amb bici, concentracions, itineraris de natura, repoblacions, etc. Finalment, s'han cursat al·legacions per les agressions que pateix la zona, com ara els accessos a la nova depuradora, les transformacions agrícoles en la zona cremada, la silvicultura agressiva, la instal·lació de noves línies d'alta tensió.

També cal remarcar que EU-Els Verds, fent-se ressò de la Coordinadora, va presentar als ajuntaments de L'Eliana, Paterna, Manises i Riba-roja, mocions sobre la sol·licitud a Conselleria de declaració de la zona com a Paratge Natural Municipal, aprovades per unanimitat als tres primers consistoris a finals del 95. Actualment, Conselleria està elaborant un projecte de declaració i treballa en decrets complementaris de la Llei d'espais naturals.

Els valors de la zona natural Medi físic: La zona forma part de la plana central valenciana, amb tossals suaus (145 in. a la partida de la Vallesa i 99 m. el de Betxí), barrancs i el riu Túria. Els materials són: a) Terciaris: llims, argiles i calcàries de l'època Tortoniense, en la qual la mar cobria aquesta zona. S'hi troben fòssils de mol·luscs ostreids i gasteròpodes, com les turritel·les, entre d altres, que indiquen aigües someres i la línia de costa propera, h) Quaternaris: materials més recents, amb arenes, argiles, graves i conglomerats dipositats als marges del riu. L'erosió fluvial ha format meandres suaus i terrasses.

Medi biològic: La zona representa una reserva biològica amb gran varietat d'ambients i amb espècies protegides, amenaçades o en perill d extinció.

Vegetació: és I últim residu de vegetació climàcica que queda en el centre de la plana valenciana.

Les màquies d'algunes zones representen la vegetació potencial del territori, amb espècies característiques com el coscoll, margalló, llentiscle, arçot, lligabosc valencià, etc. Les màquies, a causa de la seua densitat i recobriment, juguen un paper important contra l'erosió i ajuden a adequar els sòls per a la recuperació forestal; també són refugi de moltes espècies animals. Ocupen extenses àrees els espartars i les brolles, amb plantes com el bruc, el romaní, l'esparreguera, la coroneta defrare, eltimonet, la camamil·la borda; i endemismes com l'albaida sedosa (Antyllis henoniana subsp. Valentina); la pebrella (Thymus piperella); la bufalaga (Thymelaea argentata); el rabet de gat de fulla llarga (Sideritis juryi); el timó mascle (Teucrium edetanum), que, com l'albaida, només es troba a la Canyada, L'Eliana i al terme de Llíria; i l'albaida sedosa d'espiga fina (Anthyüis terniflora), endemisme de la província de València.

També són remarcables els barrancs amb baladres; la importantíssima vegetació de ribera, que permet la nidificació d'aus, algunes d'elles migratòries; i les pinedes de pi blanc, pel seu alt valor paisatgístic, darrerament molt afectades per la contaminació ambiental i els paràsits.

Fauna: S'hi poden observar insectes, miriàpodes i aràcnids. Peixos com el barb comú (Barbus bocagei), la madrilla (Chondrostoma toxoxtoma) i l'aranya (Cobitis taenia).

Amfibis com el gripau (Bufo calamita), altres obstetricans, Pelodytes punctatus, granota verda (Rana ridibunda). Rèptils com la tortuga aquàtica de rierol (Mauremys capsica), serp (Coluber hippocrepis), serppardalera (Elaphe escalaris), serp d'aigua (Natrix maura), colobra bordelesa (Coronella girondica), fardatxo (Lacerta lepida), sargantana (Podarcis hispànica). Aus amb espècies reproductores com l'escabussonet, coll-verd, gomet, xiuladoret, colom tudó, tórtora, cucut reial, mussol, siboc, abellerot, blauet, palput, formiguer, pelronila, cogullada, oroneta, parpalló, colomat, titet d'hivern, pintela blanca, cuetet groc, botxí, capsot, corrot, estaranyit, tallarol, maslegatatxes, hlanqueta, pujasoques, rossinyol, merla, senyoreta, totestiu, raspinall, cadernera, verderol, gafarró, teuladí, estornell, garsa. També podem trobar mamífers, o els seus senyals, com l'eriçó, musaranya, rat-penat, conill, rata dormidora grisa, esquirol, rata i ratolí de camp, talpó, geneta, mustela, rabosa i senglar.

L'activitat humana: Hi ha un poblat de l'edat de Bronze, situat al tossal de Betxí. L anàlisi de les restes trobades les data entre el 2102 i el 1770 a.n.e. Situat a prop del riu, i sense murades defensives, era el centre de les activitats econòmiques de la població que habitava el pla. Presenta un complex sistema de terrasses i una gran estructura en la part central, que tenia murs de pedra i sostre de fusta i terra, sostingut per branques de carrasca. L interior era utilitzat com a magatzem, segurament comunal, de cereals. Als plans circumdants banyats pel Túria, conreaven la civada, i caçaven cérvols, cabirols, cabres, urs i porcs senglars.

Hi ha restes d'un aqüeducte romà i, al marge dret del riu, l'assentament de València la Vella. A la zona naixen les sèquies de Montcada i Quart, canals principals de l'Horta valenciana. També hi trobem masies riberenques, com la masia de La Vallesa de Mandor, del comte de Trénor, antiga masia d'inquisidors dels segles XVI i XVII, amb un conjunt d edificacions de caràcter residencial i agrícola; la de Vélez, etc.

La depuradora d'aigües potables de València es troba també en aquesta zona.

Entre les activitats tradicionals encara vives, cal destacar l'apicultura i els conreus de secà de regadiu.

Comissió Permanent de la Coordinadora del Bosc 19

Butlletí

Les raons per demanar el tancament del zoode

València RAFA PARDO

Tarsà (El presoner més antic) Milions de persones de tot el món visiten els zoos cada any. D'aquesta manera procuren tranquil·litzar l'esperit naturalista que tots portem dins.

Els zoos d'ara han evolucionat cap a un concepte més racional en la consideració dels animals salvatges: un ésser que acompanya en aquesta llarg camí que és la vida a la terra i que n'és una peça clau en la constitució i evolució. Darrere queda la rudimentària idea de tancar animals en petites gàbies només per a ser observats; tendència coneguda com a col·lecció de segells (tenir moltes espècies i no en massa bones condicions).

extrapolar a les poblacions lliures. Ens preguntem, doncs... ^per a què serveixen aquests tipus d'estudis?

3.- L'argument conservacionista és el més acceptat. La idea de mantenir animals als zoos per motius conservacionistes, és a dir, perquè el medi natural està sent malmès i, amb ell, les espècies que hi habiten, no és un argument més sòlid i convincent que els anteriors.

Els directors dels zoològics mantindran que aquests han assumit la responsabilitat de preservar animals, que molts no tenen un altre espai per viure que no siga el zoo i, que aquests zoos poden mantindré'ls fins el moment en què puguen ser retornats al seu hàbitat natural. Però, és clar, si la Terra, l'ecosistema natural de les espècies ha estat EI "nostre" zoo La tendència esmentada no ha estat eradicada malmesa per la piconadora humana, ^on i en absolut del zoo de València, el més quan podran ser retornats per restablir les semblant a una mala col·lecció de filatèlia poblacions animals en els seus hàbitats? que puguem imaginar. Ancorat encara en el Per altra banda, cal qüestionar fins a quin vuitcentista concepte de "casa de fïeras" ha punt no s'està perjudicant algunes espècies estat classificat per mèrits propis com el amenaçades d'extinció amb les importacions pitjor de l'Estat espanyol i, per descomptat, que se'n fa, que afavoreixen un mercat de la UE. Tant és així que està amenaçat de clandestí i paral·lel. tancament per no ajustar-se a la normativa Difícilment pot justificar-se el zoo de europea.

València quan no acompleix cap de les tres funcions exposades anteriorment... /,Quin Tres funcions fonamentals són les que tipus d'educació pot donar-se mostrant justifiquen l'existència dels zoològics: animals engabiats que no hi caben en capses educació, investigació i conservació de les de mistos?... a no ser que vulguen educar en la tortura!. A més a més, els aspectes espècies 1.- S'ha de dir que la idea que un zoo educa investigadors i conservacionistes són pel fet que els visitants puguen mirar els totalment inexistents. animals mentre hi passegen, fluixeja en l'aspecte pràctic. \ Per acabar, cal comentar la posició 2.- La investigació és l'assignatura pendent demagògica de determinats partits polítics en la majoria dels zoos. Alguns zoòlegs partidaris de "lo" nostre, que volen gastar-se admeten l'existència dels zoos des del punt 2.000 milions de pessetes en un nou zoo i de vista científic, però només per als animals que podien dedicar-los a la protecció de que hagen de ser investigats. En qualsevol determinats paratges com ara l'Albufera o la cas, la major part dels estudis científics que marjal de Pego-Oliva. Així, els ciutadans s'hi duen a terme només informen dels podrien gaudir de la natura en viu, d'una animals captius davant d'una determinada natura que és la nostra i no d'un conjunt variant. Açò significa que les dades d'animals tancats de per vida i vistos a través etològiques recollides després d'observar els d'unes reixes. animals en règim de captivitat no es poden

La casa verda 20

Galeria de presoners Presoner núm 1: "Tarsà". Ximpanzé comú (Pan troglodytes) Hàbitat: viu tant en boscos plans i humits de tipus perennifoli com en ambients muntanyencs de fins a 3.000 m d'altitud, en boscos caducifolis i a sabanes obertes; tot i que l'hàbitat preferit el constitueix la franja de transició entre el bosc plujós i la sabana arborada. En posició erguida arriba als 1,70 m i 60 kg de pes.

Situació en què es troba a la casa de feres de València: té el desgraciat guardó de ser l'animal fundador de la casa de feres.

Espai: 16 m2 de cel.la.

Estat psíquic: neurosi amb masturbació compulsiva.

Anys de condemna: condemnat a perpetuïtat, ha complit 30 anys. Màxima condemna contemplada en l'ordenament jurídic espanyol.

Presoner núm 2. Rinoceront blanc (Ceratotherium simum) Hàbitat: cada mascle adult ocupa un territori d'aproximadament unes 2.000 ha a la sabana africana.

Situació en què es troba a la casa de feres: 30 m2 d'espai. El que Vd. disposa per col·locar el sofà.

Estat psíquic: pateix de neurosi, com a conseqüència de la qual està envestint els barrots de la gàbia. Per això té les banyes pintades de verd.

Anys de condemna: cadena perpètua.

Presoner núm. 3 Tigre (Panthera tigris) Hàbitat: es troba lligat als boscos i a l'aigua i es troba tant en la taigà com a boscos secs i a les sabanes d'herbassars alts. Requereix uns 60/80 Km2 En queden uns 7.000.

Situació en que es troba a al casa de feres: disposa de 10 m2 . Hi ha una tigressa que cohabita en la mateixa cel.la que un lleó, ja que a la casa de feres encara es fan experiments vuitcentistes d'aconseguir híbrids Estat psíquic: comportament absolutament psicòtic.

Anys de condemna: cadena perpètua.

Presoner

núm

4.

Hipopòtam

(Hippopotamus amphibius) Hàbitat: rius amb aigües poc fondes i uns centenars d'hectàrees. Grandària: 4 m i 2,5 tones de pes.

Situació a la casa de feres: 20 m2 de cel.la.

En aquest cas hi ha la particularitat que la cella duu incorporada un safareig de 6 m2, una mica més que la banyera de casa. Aquest toll tracta de reconstruir l'hàbitat natural. Els hipopòtams tenen el costum de defecar a l'interior de l'aigua; aquest fet, que en el medi natural suposa una fertilització del territori, en la banyera origina putrefacció i pudors permanents.

Estat psíquic: neurosi conpulsiva.

Anys de condemna: cadena perpètua.

Presoner núm 5. El director Sr. Docavo es tanca al zoològic per demanar-ne el nou a la capçalera del Túria. Hi ha estat poc de temps.

Protesta d'Acció Ecologista Agró al zoo de València

L'examen de caçador

La necessitat que els caçadors tinguen uns coneixements bàsics sobre l'activitat cinegètica abans d'obtenir la llicència de caça és reivindicada des de fa trenta anys. Amb la finalitat de cobrirla es planteja l'obligatorietat de l'anomenat examen del caçador.

Tot i que l'examen és obligatori a l'Estat espanyol des del 1989, quan es va aprovar la Llei de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre, en l'actualitat la gran majoria de comunitats autònomes i nacions segueixen sense fer-lo.

De tots els països europeus, només dos, l'Estat espanyol i el Regne Unit, manquen d'examen.

Repetidament s'ha dit que «només caçant s'hi aprèn», ara, però, aquest és un luxe que no podem consentir a ningú. No podem esperar que caçadors principiants aprenguen a identificar espècies a costa de matar «accidentalment» les protegides.

Proposta d'aplicació de l'examen del caçador Davant 1' evident necessitat que a la major brevetat possible siga adoptada per part de totes les comunitats autònomes la implantació de l'examen del caçador, proposem l'aplicació de les següents mesures:

1.- Que les llicències de caça que emeten les CA que encara no tenen l'examen (totes excepte País Basc, Astúries i Navarra) segueixen concedides, a partir d'ara amb caràcter de provisionalitat, i estiguen condicionades a la superació de les proves en la primera convocatòria d'exàmens.

2.- Que en el termini més breu possible (màxim 1 any) siga aprovat pels òrgans competents de cada CA, un decret que regule el procediment per a l'obtenció del requisit d'aptitud per a l'exercici de la cacera.

3.- Aquesta regulació ha de complir com a mínim les següents característiques: *De manera prèvia a 1' examen, ha de realitzar-se un curs de formació. *E1 requisit d'aptesa haurà de ser superat per la totalitat de les persones que desitgen practicar la caça en la regió, independentment de si han comptat prèviament amb llicència de cacera, de la seua nacionalitat 0 lloc de residència. *L'examen ha de constar d'una prova teòrica i d'una altra de pràctica, les quals n'asseguren el coneixement de les matèries necessàries de la posada en pràctica. *La superació d'aquesta prova d'aptitud no serà vàlida per a l'obtenció de llicència de caça en una altra CA diferent de que s'ha fet l'examen.

4.- Tant en la comunitat del País Basc com en el Principat d'Astúries i en la Comunitat Foral de Navarra, s'hauran d'iniciar, a la major brevetat possible, els tràmits necessaris per a modificar les seues respectives normes reguladores de l'examen. Aquestes modificacions hauran d'anar encaminades a assegurar el compliment de les anteriors propostes.

Normatives diferents En l'actualitat les competències en matèria de caça estan en mans de les CA. Com que no hi ha coordinació, pot donar-se el cas de normatives diferents fins i tot en CA adjacents. Aquesta situació pot provocar contrasentits, de manera que en un mateix riu que faça de llindar pot donar-se el cas que en una ribera puga caçar-se una espècie determinada 1 en l'altra no.

«Si aconseguírem separar el gra de la palla i l'artificier dei caçador, tal vegada les llicències de caça que es lliuren al 'país minvarien sensiblement i només restarien sobre el camp aquelles persones en què el gaudi depèn de l'esforç físic, de la confrontació amb un peça silvestre rebeca a ser capturada. El primer, el piròman, el partidari del pimpampun preferirà estalviar-se esforç, temps i diners; mentre el segon, el caçador vocacional, guanyaria espais oberts on practicar el seu esport. I tots contents».

Miguel Del ibes ^^^B

21

Butlletí

Alguns consells

Aquest consells formen part de la campanya de sensibilització ciutadana orientada cap a un consum més racional i eficient dels recursos energètics que està fent la Coordinadora d'Organitzacions de Defensa Ambiental (CODA).

Les persones que en desitgeu rebre més informació poseu-vos en contacte amb la Casa Verda.

U

na gran part del nostre temps transcorre a casa, i és lògic que dediquem considerables esforços i recursos a fer-la confortable, però no té cap sentit gastar més energia de l'estrictament necessària per aconseguir aquestes comoditats, perquè l'energia és limitada, difícil d'obtenir i sempre genera impactes mediambientals. L'escalfament del planeta n'és, probablement, el més dramàtic de tots; i l'única via sensata d'abordarlo és la reducció de l'ús de combustibles fòssils.

Les 12 milions de llars espanyoles consumeixen en un any l'energia equivalent a la que transporten més de 150 petroliers com el que es va enfonsar a La Corunya, amb un cost superior al bilió de pessetes. I, tanmateix, si hi consumírem un 25% menys de tota aquesta energia podríem mantenir un nivell de comoditat equivalent a l'actual.

La casa verda

22

COM? D'entrada cal aplicar tres condicions: ús apropiat de cada tipus d'energia, tecnologia eficient i, per descomptat, evitar el consum innecessari.

El 31'5% de l'energia de les llars espanyoles es dedica a la il·luminació i els electrodomèstics.Els avanços tècnics són aliats en l'aprofitament d'energia. Existeixen en el mercat electrodomèstics i llums que, en conjunt, fan els mateixos serveis amb la meitat de consum. El seu major cost inicial es compensa amb l'estalvi en factures.

Probablement tardarà en ser obligatori l'etiquetat energètic (especificació de la despesa energètica de l'aparell) així que per realitzar una bona elecció en la compra, cal demanar-ne les dades de consum al comerciant, de manera que comencen a valorar-los com a informació útil per al seu negoci.

bons

RENTADORA Sabeu que en aquest país faria falta una central elèctrica de 880 MW -de les més grans 1 sols per a rentar, eixugar i planxar?

Es gasta fins a un 90% més d'energia rentant amb aigua calenta, quan la majoria de les vegades es pot evitar ensabonant prèviament les taques pitjors. En tot cas, l'esbandiment ha de ser sempre amb aigua freda.

Procureu usar la rentadora a plena càrrega, consumeix menys que dues rentades a mitja càrrega. Per cert, les rentadores de càrrega superior requereixen més aigua i energia que les de càrrega frontal.

Hi ha rentadores que només consumeixen 58 litres per rentada i d'altres 105 I.

RENTAPLATS El rentaplats sol utilitzar 22 litres d'aigua en el programa llarg, però si es renten prèviament les peces hi ha prou amb un programa curt, i t'estalvies uns 6 litres d'aigua i un 55% de l'electricitat.

Escalfar l'aigua s'emporta el 90% de l'energia: És realment necessari?

Si no uses el rentaplats a plena càrrega estàs malbaratant aigua i electricitat. Evita-ho.

FRIGORÍFIC És l'electrodomèstic que més consumeix: analitza les teues necessitats per a decidir el model que et convé; una grandària major del necessari gastarà més energia i serà més car.

Procura tenir oberta la porta el mínim temps possible: en uns segons es perd bona part del fred acumulat. Comprova que la goma'de la porta està en bones condicions, introdueix un full de paper entre la porta i el frigorífic i tanca-la, si se'n trau fàcilment sense obrir la porta és hora de canviar la goma.

Manté neta la part de darrere de la

nevera i situa-la lluny de qualsevol focus de calor: de no fer-ho pot consumir fins a un 15% més.

Tingues en compte que arribar a un grau centígrad menys suposa un 5% més de consum: regula el termòstat. La conservació d'aliments no perdrà gens i tu n'eixiràs guanyant. És important mantenir els aliments tapats, especialment els líquids per a evitar la formació de gel. Les capes de gel de més de 5 mm. de gruix minven greument el rendiment del frigorífic.

Si et compres un frigorífic que siga sense CFC estaràs contribuint a conservar la capa d'ozó. En tot cas has d'evitar que el frigorífic antic acabe alliberant el seu refrigerant a l'atmosfera: insisteix que el retire el fabricant o que se'n faça càrrec l'Administració.

l'hauràs de traure'n i estalviaràs diners i energia. Utilitza hàbilment les persianes i usa envelats a les finestres.

Els llums de baix consum quasi no produeixen calor així que també t'estalvien refrigeració.

No agafes un constipat: instal·la un termòstat i gradua'l a 20QC. Per cada grau menys que vulgues aconseguir consumirà un 8% més d'energia.

La majoria de condicionadors d'aire utilitzen freó (un CFC) com a intercanviador de calor. No permetés que el teu sistema tinga fuites, fes-lo revisar. I si te'n desprens insisteix que siga el fabricant qui es faça càrrec de l'aparell.

I, què et sembla un ventilador? et refrescarà de 3 a 52C amb un consum d'energia molt més baix. I sense freó.

CALEFACCIÓ La calefacció elèctrica et pot semblar neta, ja que no contamina la teua ciutat, però sí que ho fa la producció d'electricitat en el lloc on està situada la central: produeix pluges àcides i el doble de CO2 que la de gas natural. A més a més és un malbaratament perquè 2/3 de l'energia amb què es produeix l'electricitat es perd sempre pel camí.

Tria el gas. És fonamental l'aïllament: darrere dels radiadors situats en les parets exteriors, en els tancaments de portes i finestres...

La temperatura no ha de sobrepassar els 20sC, per cada grau de més es consumeix d'un 5 a un 7% d'energia en excés. Instal·la sistemes de regulació o termòstats.

No la deixes encesa a la nit. Si la casa ha estat a 20sC i tanques persianes i cortines segurament no abaixarà de 15 o 17SC, una temperatura molt bona per dormir.

Un bon manteniment de la caldera, amb revisions i posades a punt periòdiques, permet millorar-ne el rendiment fins a un 10%.

AIGUA ESCALFADA L'aigua d'un escalfador elèctric ix unes dues vegades i mitja més cara que la d'un escalfador de combustió, i suposa una emissió de mitja tona més de CO2 per família i any.

Si ja tens un escalfador elèctric posa-li un rellotge programador, així només funcionarà quan el necessites. I si l'embolcalles amb aïllant reduiràs d'un 25 a un 45% les pèrdues de calor.

Si utilitzes panells solars per a escalfar l'aigua a baixa temperatura podràs estalviar un 75% de l'energia necessària per a obtenir aigua calenta sanitària, així com el 30% de calefacció que usem a la vivenda. El metre quadrat de panell solar evitarà la combustió de més de 2000 litres de gasoil en la seua vida útil.

Estalvia aigua calenta: un bany significa un 60% més d'aigua que una dutxa; compra't una carxofa de dutxa de fluix baix, 11 litres per minut són prou i les carxofes corrents consumeixen 20 litres per minut.

No deixes que les teues aixetes degotegen: una aixeta mal tancada pot suposar la pèrdua de molts litres en finalitzar el dia.

No et cremes: ajusta la temperatura del sistema perquè no calga barrejar aigua freda.

Però res de tot açò resol els nostres problemes de recursos ni problemes ambientals si no es desenvolupa paral lelament una consciència de quines són les necessitats reals d'ús de l'energia i quines conseqüències té. La qüestió és: realment necessitem tants electrodomèstics?

L'estalvi i l'eficiència són un autèntic jaciment energètic, que a l'Estat espanyol podria cobrir el 20% del consum total. El potencial d'estalvi a les llars és gran i, a més a més, repercuteix directament sobre les butxaques dels usuaris. Segueix aquests consells. De tu en depèn!

IL·LUMINACIÓ Els llums de baix consum són cada vegada més populars. El preu de compra és alt, però duren 8 vegades més que les bombetes incandescents i consumeixen la quarta part. Són especialment adequades per a romandre enceses molt de temps. A més a més, el període d'amortització és molt curt. Una bombeta de cent vats gasta un 50% menys que sis de 25 i dóna la mateixa llum. És un exemple clar de la possibilitat de satisfer les teues necessitats amb una despesa d'energia menor.

AIRE CONDICIONAT El fet principal també en aquest cas és l'aïllament, la calor que no hi entra no

Qui no se n'assabenta... és perquè no llig Llibres de BAKEAZ (coeditats, entre altres, per Acció Ecologista Agró) a 500 pta.

"El empleo en una economia sostenible" "Discriminación de genero: un obslaculo para el desarrollo sostenible " "Riesgos ambientales para la salud:una evaluación" "Pérdidas netas:pesca, empleo y medio ambiente marina" Quaderns «Bakeaz» a 200 pta. núm 1: «Quince preguntas sobre los conflictos yugoslavos» núm 2: «Aníirracismo» núm 3: "Equilibrio ecológico, crecimiento y empleo" núm 4: "Sobre la intolerància y lo intolerable" núm 5 "IM ètica ante la crisis ecològica" núm 6 "Protección del medio ambiente y crecimiento econòmica" núm 7 "El conflicto de Chechenia: una guia de urgència" núm 8 "Los sustratos teóricos de la educación para lapaz" núm 9 "La educación para eldesarrollo" núm 10"Educación antirracista e interculturalidad'' núm 11 "La educación para lapaz en el currículo de la reforma" núm 12 "Bosnia, la agonia de una esperanza"

23

Butlletí

Un repàs la gestió mediambiental de la Generalitat Valenciana VÍCTOR NAVARRO

Una conclusió s'imposa: l'estat general del medi ambient al País Valencià ha empitjorat en els últims anys... i no hi ha símptomes de millora medi ambient i la seua gestió assolien el màxim rang possible dins del Govern Valencià. Aquest fet només podia ser motiu de satisfacció, més tenint en compte que, el mateix any, únicament dues de la resta de comunitats autònomes Catalunya i la Riojadisposaven de conselleries de medi ambient, amb el detall afegit que el seu àmbit competencial era bastant més limitat que el de l'organisme valencià. Les comparacions amb l'Administració Central eren encara més favorables: aquesta s'havia limitat a crear, al mateix any, una Secretaria d'Estat per a les Polítiques de l'Aigua i del Medi Ambient -convertida, dos anys després, en Vivenda i Medi Ambient-, un nivell organitzatiu i competencial que dista molt del que és desitjable cosa que el PP ha unificat en un ministeri -encara que a les comunitats autònomes on governava ha fet el contrari-

superposa una problemàtica global, a escala planetària, els efectes locals de la qual no faran més que augmentar amb rapidesa. Al si d'una economia cada dia més mundialitzada i d'un medi ambient que no coneix fronteres, qualsevol opció de futur ha d'assumir un inevitable caràcter global. Açò suposa una completa novetat, i "supera, per molt, l'actual horitzó d'actuació política i d'activitat gestora de l'Administració Autonòmica.

Per últim, una tercera raó. Fins al present, la pràctica política, l'organització administrativa i les actuacions gestores en matèria mediambiental al País Valencià, han anat sempre per darrere de •la mateixa problemàtica ambiental, amb freqüència molt per darrere. Sovint s'addueix que, en democràcia, l'Administració ha de respondre a la demanda ciutadana, no sent recomanable, ni tan sols desitjable, anar per davant d'ella. Deixant apart el fet que el que hi ha hagut més aviat ha estat un clar desfasament entre els requeriments ciutadans i la resposta de l'Administració -més refractària, lenta o cautelosa del que caldria-, resulta ací indispensable assenyalar que el medi ambient no és simplement una demanda social, sinó, sobretot, una realitat objectiva. El manteniment d'un medi agabient adequat és una necessitat indefugible per a qualsevol comunitat humana i les seues possibilitats de desenvolupament; el País Valencià, naturalment, no n'és una excepció.

Conselleria de Medi Ambient

Una primera etapa de dispersió El traspàs des de l'Administració de l'Estat de les competències d'execució i de desenvolupament legislatiu en matèria mediambiental, incloses en l'Estatut d'Autonomia, va quedar completat el 1985.

El govern valencià es va limitar a recolliries i distribuir-les en diferents conselleries, tot deixant-ne per a millor ocasió la possible reordenació i agrupament en un òrgan o departament de caràcter específicament ambiental.

Començava així una gestió mediambiental caracteritzada pel pobre nivell de la unitat administrativa: el Gabinet d'Ordenació del Territori i Medi Ambient de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports. La creació el 1989 d'una Agència del Medi Ambient, dins d'una altra conselleria, la d'Administració Pública, va suposar un indubtable salt qualitatiu en la importància donada a la gestió mediambiental en l'Administració Autonòmica.

Un pas endavant A mitjans del 1991, es va crear la Conselleria de Medi Ambient. Amb això, el

La casa verda

24

Promeses electorals del PP: deu mesos després, on són?

Dos passos arrere La fusió, després de les eleccions de maig de 1995, de la Conselleria de Medi Ambient amb la d'Agricultura, vertadera absorció de la primera per la segona, ha suposat un innegable retrocés en la importància donada al medi ambient i la seua gestió per part de l'Administració Autonòmica, que trenca el llarg però progressiu procés examinat breument més amunt.

El futur La realitat, tanmateix, tornarà a imposar-se per damunt de les circumstàncies -o fins i tot de les vel·leïtats- del present. En primer lloc, per una evidència impossible de rebatre: amb independència dels esforços realitzats i de certs èxits parcials, l'estat general del medi ambient a la Comunitat Valenciana no ha fet en la darrera dècada sinó empitjorar, cosa que només pot contemplar-se amb la màxima preocupació.

D'altra banda, una segona apreciació: que als problemes propis, resultat de la interacció entre l'activitat humana i el medi ambient de la Comunitat Valenciana problemes locals, podríem dir-, s'hi

Durant la campanya electoral per a les autonòmiques i municipals, el PP va elaborar un Llibre Blanc sobre el Medi Ambient a la Comunitat Valenciana (gener de 1995), que el senyor Sanmartín, aleshores conseller in pectore de Medi Ambient, es va1 encarregar de divulgar.

El text tenia una llarga introducció, firmada per Sanmartín, on hi havia humorades com que els objectius generals de la política ambiental del Partit Popular permetrien realitzar la idea de desenvolupament sostenible. I quina idea: «S'entén per desen-volupament sostenible el desenvolupament econòmico-social basat en l'ús de les millors tecnologies disponibles» (sic). Seguien quatre annexos: Política forestal, Qualitat de" l'aigua, Abocadors i Espais protegits, el Parc de l'Albufera.

Política forestal El PP va prometre «multiplicar per tres la guarderia forestal». Actualment existeixen aproximadament 200 agents forestals, és a dir que el PP proposava un increment de 400 funcionaris, encara que, al mateix temps,

però en una altra part del seu programa, plantejava una congelació de plantilles. Sens dubte, no era una mala proposta, en línia amb la vertadera política preventiva dels incendis forestals; però, i,algú coneix cap nou forestal?

El PP va prometre «iniciar un ampli programa de reforesjació d'un mínim de 40.000 ha l'any». No sé si algú s'ho va creure, però és obvi que es tractava d'una autèntica innocentada. El mateix director general de Recursos Forestals ja s'ha encarregat de dir que és absolutament impossible amb els pressupostos de què disposa.

Però és que, amb'les tècniques a l'abast, la repoblació de només la quarta part del que s'havia promès seria una barbaritat ecològica. Aquestes són les dues grans propostes en matèria forestal i ja es veu en què han quedat. La gestió forestal a la Comunitat Valenciana continua com sempre, i ja sabem això què significa.

Qualitat de l'aigua En aquest apartat no hi havia cap aportació significativa, per la qual cosa tot continua absolutament igual. En tot cas, i per allò dels «principis liberals inspiradors de la política mediambiental dels populars valencians», s'hi feia especial èmfasi en I'autocontroi de les característiques de l'abocament per part de les indústries i en Tautodeclaració de producció d'aigües residuals. És a dir, s'hi propugnava una encara major impunitat -si això, és possible- per als abocaments.

Segurament, en açò el PP sí estava complint: traslladar costs al medi ambient i a les generacions futures.

Abocadors Per començar, és clarificador que aquest apartat no es titularà Tractament de Residus, Política de Residus o semblant, sinó directament Abocadors. Quedava així clar que això de reduir, de recollida selectiva, de reutilització o de reciclatge, no són més que ximpleses ecologistes.

Això de banda, no res nou, com demostra el bloqueig mental dél Consell Metropolità de l'Horta a l'hora de resoldre la problemàtica dels residus urbans de l'àrea metropolitana i l'herència de Basseta Blanca. La vida segueix igual.

Espais protegits.

El document no plantejava iniciatives ni previsions quant a incrementar la protecció dels espais naturals a la Comunitat Valenciana.

Pel que fa a l'Albufera, hi proposaven una nova zonificació i comptabilització d'activitats, la definició de la qual no arribava a ocultar la vertadera finalitat de tal revisió de límits: especular amb un territori litoral annex a l'àrea metropolitana de València.

A més a més, s'hi proposava un projecte surrealista que pretenia suprimir l'aportació del Barranc de Torrent, i un dragat sistemàtic del llac per succió, sense tenir-ne en compte el cost econòmic, les conseqüències sobre el sistema i la manca de base experimental. En el cas de Pego-Oliva, només càl veure els articles d'aquest Butlletí qüe en parlen.

La conselleria de les contradiccions Diners de medi ambient destinats a la seua destrucció

Acte de protesta a l'Ecofira '96 pi pas de la consellera de Medi Ambient

D

es de fa mesos la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient està efectuant, finançant i autoritzant una sèrie d'actuacions que, destinades teòricament a la protecció del bosc, estan tenint greus impactes ambientals. Empra en aquestes activitats molts milions de pessetes que, no sols no resolen els problemes, sinó que els agreugen. Es tracta de la denominada "silvicultura preventiva" i de repoblacions mal efectuades.La silvicultura destructiva.

Amb el nom de "silvicultura preventiva" fan "neteges" (és a dir, eliminació de vegetació verda), pistes forestals i tallafocs (que no en tallen cap). La intenció potser siga bona, però els resultats no ho són. Les esmentades actuacions no són de cap manera actuacions preventives dels incendis forestals, atès que no actuen sobre les causes dels incendis (que no són quasi mai d'origen natural). Per contra, la veritable prevenció, el treball d'evitar les causes de risc, està descurant-se i abandonant-se. En eliminar gran part de la coberta vegetal i destruir espècies vegetals valuoses, origi-

nen un bosc degradat i mutilat, deixen el sòl sense protecció i afavoreixen l'erosió. molts casos incrementen la ;En inflamabilitat de la vegetació i el risc d'incendi en deixar la vegetació atrapada en les etapes més inflamables i de menor valor ecològic.

Les repoblacions inadequades Segueixen plantant-se monocultius de pins, que són les espècies arbòries més inflamables i que no tenen capacitat de rebrostar després d'un incendi. Continuen emprant maquinària pesant per fer les repoblacions, fins i tot en pendents, cosa que danya la vegetació existent i desprotegeix i remou el sòl, accelerant-ne la pèrdua.

Eront aquesta política destructiva, cal una autèntica prevenció dels incendis forestals, que n'evite les causes; basada en la vigilància, la dissuasió i el bastiment d'alternatives per a les pràctiques de risc.

Cal fer repoblacions manuals i amb una diversitat d'espècies rebrostadores autòctones (carrasques, sureres, llentiscles, coscolls, marfulls, etc), que es recuperen molt bé i molt de pressa després del foc i incrementen la biodiversitat i la qualitat de la nostra vegetació natural.

Fer el que demanem els ecologistes suposaria: Generar més llocs de treball amb les mateixes inversions econòmiques.

Una major eficàcia en la lluita contra els incendis i l'erosió.

Compatibilitat amb la preservació dels valora ecològics del bosc.

25

Butlletí

Per la protecció de la marj al de Massamagrell, Rafalell i Vistabella Una vegada més, un ajuntament amb terme municipal al litoral valencià, decideix edificar a la platja. En aquest cas l'Ajuntament de Massamagrell. A més a més, sense tenir en compte que es tracta d'una marjal que, a poc a poc, per la irresponsabilitat dels governants i dels propietaris es degrada dia a dia.

Enderrocs a la marjal Des de fa anys, els especuladors volen que desaparega la marjal de Massamagrell, Rafalell i Vistabella. Aquests dos últims pertanyen al terme municipal de València on el PGOU diu que es tracta de terrenys NO URBANITZABLES de valor ecològic. Gran part d'aquests terrenys són de la família Lladro, que ja va destrossar la part sud de la marjal (terme municipal de Massalfassar) i ara pretén fer el mateix a Rafalell i Vistabella. Més de 15.000 m2 ja han estat aterrats i això va provocar la presentació d'una querella per part nostra.

Cal evitar que els especuladors facen negoci amb els paratges natural dels valencians i, especialment amb la destrossada costa on ja a penes queda res sense construir, esperem que la negociació del PP amb Convergència amb la cessió a les autonomies de potestat sobre les costes no agreuge més encara el problema. AI País Valencià és urgent un Pla d'Ordenació del Litoral fet amb dos dits de front i una mínima perspectiva de fu"-

2-Edició deia Diplomaturaen Dret Ambiental octubre '96 i març '97

Dirigida per Jesús Ballesteros Llompart(Catedràtic del Departament de Filosofia del Dret i Ramon Martin Mateo Catedràtic en Dret Administratiu Amb la col·laboració d'Acció Ecologista Agró, ADAME i el Col·legi d'Advocats Interessats en el programa adreçarse a la Fundació Universitat Empresa :PI. Ajuntament, 19-1 46002 -València o als Tf. 3510663

Acte de protesta a la marjal

Acció Ecologista Agró de Camp de Morvedre informa La recuperació de l'espai de "la Gerència" L'espai situat dins del Port de Sagunt, antiga direcció de l'empresa dels Alts Forns del Mediterrani (AHM), conegut com "la Gerència" és un conjunt d'edifici singular i jardins -actualment en estat de semiabanadóque la Comissió Cívica per a la Recuperació de la Gerència demana que siguen cedits com a pulmó verd al Port de Sagunt.

El passat mes d'abril la Comissió va organitzar diversos actes que tingueren un gran ressò popular. Centenars de persones acudiren fins a la Gerència per participar en les activitats organitzades per la Comissió Ciutadana que reivindica la titularitat pública del recinte.

Aquest conjunt singular, gràcies a l'acció

La casa verda 26

de membres del grup i altres persones, va salvar-se de la piqueta fa uns anys, quan l'empresa volia enderrocar-lo.

Els organitzadors destacaven que la conscienciació sobre les reivindicacions va en augment, el que suposa un important impuls per a continuar. Es calcula que unes 1500 persones acudiren a la cita.

Dia de la bici També el 22 d'abril, organitzat per Amics de I Bici es va celebrar a Sagunt el Dia de la Bici. Hi col laboraren Bancaixa, la Fundació de Cultura i el Patronat Municipal d'Esports.

L'eixida es va desenvolupar vora als jardins de l'antiga Gerència d'AHM, passaren per Sagunt, Les Valls i, després d'esmorzaren la

Font de Quart, reiniciaren camí per la platja d'Almardàfins el Triangle de Port de Sagunt.

Reproducció de fartets Dins del programad'educació medi ambiental que Acció Ecologista Agró duu a terme a la Marjai del Moro, es vam presentarels alevins de fartet criats a l'escola de la Platja d'Almardà tot esperant quetinguen la grandària adequada per a ser reintroduïts a la Marjal.

Des del grup, també s'ha fet esment a la necessitat de protecció de la Marjal d'Almenara, que a hores d'ara es troba en una situació esponerosa i que hauria de ser declarada com a Paratge Natural Municipal per part de l'Ajuntament d'Almenara abans no siga massa tard.

Campanya "Què pots fer per millorar el medi ambient?"

Tu pots jugar un paper molt important per a aconseguir aquest objectiu. De segur que coneixes algun company o companya, amic, a qui pols fer soci, però que encara no li ho has plantejat. Ara és el moment, parla-li del grup, dóna-li el fullet i la butlleta que t'enviem des de la Casa Verda. Si cada soci en fa un altre, haurem reeixit. Si coneixes alguna persona que es puga associar però prefereixes que parlem nosaltres amb ella, telefona'ns i dona'ns les dades.

Acció Ecologista-Agró és una associació independent que, a través de l'acció directa pacífica, la denúncia, la participació, les alternatives, la pressió a les administracions i empreses, volem aconseguir una forma de viure harmònica amb la naturalesa i una societat basada en les relacions justes dels pobles de la Terra, fomentada en valors com la participació directa de les persones, l'equitat, el pacifisme, la tolerància i la solidaritat.

Els ingressos necessaris per al funcionament del grup vénen en primer lloc de les quotes de les persones associades. Gràcies a les quotes dels nostres socis i sòcies, ens assegurem la independència de les administracions i de les indústries i també ens permet ser crítics.

Com podeu comprovar per aquest Butlletí les campanyes - i, per tant les despesesaugmenten cada dia. Són molles les persones i grups que s'adrecen a nosaltres per solucionar problemes: la independència econòmica n'és la clau. Poseu-vos en contacte telefònic amb la Casa Verda i us explicaran com fer-ho.

Volem que els actuals socis d'Agró tractem d'arribar-ne a duplicar el nombre.

Altres activitats Vianants

Acampada a Aceprosa

La Comissió de Vianants va realitzant diverses i imaginatives accions per demostrar la impossibilitat de ser una persona que dcambule per diversos llocs de València sense córrer un perill autèntic en la selva del trànsit.

El grup Marfull-Acció Ecologista Agró, conjuntament amb 1' A A V V de Natzaret hem organitzat una acampada prop de l'empresa d'oli de soja ACEPROSA, per exigir-ne el seu trasllat i compliment de la normativa mediambiental. Actualment, dins del recinte i a només 10 m de les cases més pròximes hi ha uns contenidors amb 200.000 I d'hexà, material explosiu molt perillós. A més a més, sospitem que abocaments d'aquesta empre- Jornades Forestals Estatals sobre sa al mar han provocat la mort de milers de Prevenció, Lluita contra Incendis i Regeneració Forestal peixos.

Els dies 22 i 23 de juny la CODA organitzem a València (Casal d'Esplai del Saler) aquestes Jornades. Us n'informarem de les conclusions

Recorreguts per espais naturals L'últim ha estat pel Parc Natural de l'Albufera. Posa't en contacte si t'interessen.

del medi ambient a Europa. Inclou dades sobre 46 països europeus. Va ser redactat" després de la primera conferència de ministres europeus del medi ambient, celebrada en el castell de Dobrís, prop de Praga, a Juny de 1991.

GARCIA, E. El trampolí fàustic.

Ciència, mite i poder en el desenvolupament sostenible. Alzira, Germania, 1995, 182pàg.

Sociòleg i estudiós de l'ecologisme i dels problemes ambientals en les societats capitalistes, Ernest Garcia ha realitzat un estimable estudi sobre el desenvolupament sostenible, el seu concepte i les condicions perquè siga possible una cultura de la suficiència.

CODA. Propuestas para la gestión y el uso adecuado del agua en Espana. Madrid, CODA, 1995, 95 pàg.

Estudi sobre l'estat actual dels recursos

WEBER, P. Pérdidas netas. Pesca, empleo y medio ambiente marino. Bilbao, Bakeaz, 1995, 92 pàg.

Una nova traducció de Bakeaz d'un llibre del Worldwatch Institute (vegeu nota en aquest Butlletí) GARCIA BARRACHINA, J. A. 7 Rutas en bicicleta por la Sierra de Espadàn.

Castellón, La Surera.

Guia de rutes realitzades per un membre del col·lectiu La Surera amb l'objectiu de donar a conèixer la Serra d'Espadà i la comarca de l'Alt Palància, amb diferents nivells de dificultat i durada; totes elles d'Almedíjar (a 8 Km. de Sogorb)

El Fons en estat in"termitent"

LACARRA,J.;SANCHEZ,X;JARQUE, F. Las observaciones de Cavanilles, doscientos ahos después. Libro primera.

València, Bancaixa, 1995,301 pàg.

Magnífica obra realitzada per Julio Lacarra i Ximo Sànchez, il·lustrada amb fotografies de Franscesc Jarque, amb ocasió dels dos-cents cinquanta aniversari del naixement d'Antoni Josep Cavanilles.

Aquesta obra recrea i compara la situació actual amb la descrita en l'obra Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Población v Frutos del Reyno de Valencià (Madrid, 1795-1797) STANNERS, D.; BOURDEAU, P. (Eds) Europe's Environment.

The Dobris Assessment.

Copenhagen, European Environment Agency, 1995, 676 pàg.

Detallat i exhaustiu informe sobre l'estat

hídrics en Espanya i els factors que hi incideixen per la seua escassesa i contaminació. Analitza la política hidrològica i l'estratègia per a la seua conservació. També s'estudien aspectes com la desalinització i la restauració hidrològica-forestal, entre d'altres.

Una plaga de tèrmits assola el Fons de documentació i, possiblement, l'edifici de la Casa Verda. Els animalets, sabuda la nostra predisposició envers la fauna i les poques presses del propietari de l'edifici (l'Ajuntament) per eradicarlos està ocasionant un greu dany a tots els usuaris d'aquesta honorable entitat.

Gaia: la revista de la CODA. Subscríu-t'hi

Fons de Documentació del Medi Ambient Tel &Fax (96) 3917864 i (96)392 54 63 E-mail: Fons.Medi.Ambient®uv.es