2 Butlletí
La Casa Verda
•sumari Conta la llegenda que quan els anys de la fam, les famílies humils es reunien per a sopar davant l'únic ou fregit que hi havia a la taula. Es treia la baralla i cada candidat anava agafant una carta. Aquell que aconseguia obtindré l'as de oros es menjava l'ou mentre els demés se'l miraven amb insana enveja. Ara, al País Valencià, el govern PP-UV no es rifa l'ou perquè hi ha pollastre per a repartir-se'l. El president Zaplana, emulant al ric Epulón, va deixar unes molletes del convit perquè UV no es quedarà arnb gana. Una d'aquestes molletes va ser la política mediambiental. Açò ja indica la consideració que a Eduardo Zaplana li mereix el medi ambient. No va delegar les a. npetències d'hisenda, urbanisme o sanitat, per exemple; el president va decidir, que agricultura i medi ambient eren les "niaries" del seu govern. jb Ens anem acostant, ja més a pas de pardal Tjue de puça, a un nou període electoral tant local com autonòmic. És hora de tirar ratlla, de fer balanços i de comprovar si totes les promeses eren voluntats fermes o borumballa política. I el govern PP-UV, en matèria mediambiental, no és que no progresse adequadament sinó que involuciona lamentablement. Hem anat passant de projectes i promeses incomplides a l'absència de propostes d'actuació. El medi ambient no és que no haja estat una prioritat per al govern Zaplana sinó que simplement no ha existit més enllà de declaracions propagandístiques i demagògiques. Quan s'inicie la campanya electoral, i potser molt abans, tornarem a veure un espectacle conegut: tots els colors de l'espectre polític capgiraran al verd en els mítings i en les declaracions de premsa. Fins i tot hi haurà pinzellades verdes per a decorar els programes electorals. Quasi tots tornaran a ser ecologistes per un dia i confessaran que el canvi climàtic i el malbaratament dels recursos naturals els preocupen tant en la intimitat que no els deixen dormir. Però, si ens atenem als
fets derivats de les actuacions del govern Zaplana, el malson el patim els ciutadans i ciutadanes valencians. No al formigonat dels El projecte de llei de residus, promès en el barrancs de l'Albufera mateix debat d'investidura, ha acabat en un Al·legacions al PGOU pla integral On primen les qüestions econòmid'Alzira ques i, per adobar-ho, s'autoritza la ubicació de l'abocador de l'àrea metropolitana de Entrem a Internet València al lloc d'on prové la major part de Campanya en favor de l'aigua de consum. Tot envoltat de denúncies l'energia fotovoltaica d'especulació d'empreses sobre el preu dels terrenys. En matèria de zones humides només Monsanto ataca a cal dir que les agressions són constants i que The Ecologist ** les més greus estan en mans dels tribunals de justícia. Totes les zones humides susceptibles de ser urbanitzades continuen sota l'amenaça La nova llei de pesca fa «? de les pressions especulatives donada la inhiaigua només nàixer ' bició del govern valencià. Fa pocs dies que la fí premsa publicava que el Ministeri de Medi De pressa, de pressa, Joan Olmos r* Ambient ha sancionat amb més de 200 milions de pessetes a tres localitats valencianes per ser les de major índex de contamina- Alguna dubtes sobre l'AVE, ^. Ton i Llópez * ció de rius a l'Estat Espanyol. Una altra medalla i un altre punt més de credibilitat de les Accions a la marjal de promeses del Sr. Zaplana. Especialment Massamagrell I V lamentable ha estat l'autorització de la caça amb parany, contravenint la legislació estatal i europea, en un clar exercici de clientelisme Buzoneo, José Albelda | | polític mereixedor de dimissió dels autors responsables de la barbaritat comesa. Darrerament la modificació de la llei forestal Nou fracàs a Buenos per a permetre la transformació de sòl protegit Aires, Cristina. Domingo I m en explotacions agràries, en un moment d'eixida de "diners negres", clarifica les prioritats, Recurs d'ampliació del PP i del seu govern. d'imputacions a Pego * "»í Aquesta és la realitat que, front a polítiques d'ús racional dels recursos naturals, d'esEl secret està en talvi energètic, dé lluita contra la contaminació ambiental en totes les seues vessants, de l'organització, B. Martínez * ^ protecció dels espais naturals i de la biodiversitat, de defensa del medi natural i de la quaFa 10 anys... 1 IS litat de vida, ha protagonitzat el govern de la Generalitat Valenciana. La realitat dels fets dona el seu valor real a les paraules. 1 la realiNovetats del Fons de tat és ben trista. Documentació !Ó
5
Comissions Bosc: últim dimarts de mes Educació Ambiental: dimarts 19,30h Energia: dilluns 17h Jurídica: dimecres 19,30h Residus: dimarts 19,30h Territori: dimecres 20h València en Bici: dimarts 21h
Redacció J. Albelda, C. Domingo, M. Ferri, H. Martí, B, Martínez, V. Navarro, G. Serrano Disseny i maquetació Gerard Serrano
El Baix Maestrat Muralla, 2-b, 12500 Vinaròs TI. i Fax: 964 452104 La Plana Baixa Barranquet, 68-3, 12530 Borriana El Camp de Morvedre St. Josep, 11, 46520 Port de Sagunt La Safor St. Benet, 32, 46760 Tavernes de la Valldigna
La Casa Vegtla - Butlletí
San Rafael, 18, 46700 Gandia Apartat 178 de Gandia Tl. i Fax: 2863562 La Ribera Partida de les Basses, s/n, 46600 Alzira Col·lectiu El Tramusser Sant Josep, 52-b, 46440 Almussafes La Costera Vallada: correu, ColOn, 14, 46691 L'Alcúdia de Crespins: correu, Col·legi La Sénia, 46690 Moixent: correu, apartat 9, 46640 El Camp de Túria Ladrillar, 38. 46190 Riba-roja General Pastor, 34, 46183 l'Eliana La Casa Verda Plaça Santa Creu, 6-B, 46003 València Tl. i Fax: 3917864.
La Casa Verda
Butlletí 3
Per la conservació de la vida en els nostres barrancs
No al formigonat dels barrancs de l'Albufera El Ministeri de medi ambient, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) pretén, dins dels plans que denominen "de defensa contra avingudes", canalitzar la totalitat dels barrancs afluents del Parc Natural de l'Albufera de València, començant pels 42 Km de llit que conformen la xarxa hidrogràfica del Barranc de Xiva (o rambla del Poyo, segons la CHX). El més important accident natural de la conca de l'Albufera. Aquests barrancs representen l'últim reducte de vida silvestre de l'Horta Sud, la més habitada i amb major ocupació industrial de totes les comarques del País Valencià. L'obra projectada comportaria, a més de la destrucció d'un paisatge històric, l'erradicació de tota mena de vida natural assentada en aquests llits, reduintlos a estèrils canals de formigó armat, provocant, al mateix temps l'aterrament accelerat i la degradació ambiental irreversible del Llac de l'Albufera, el més emblemàtic dels espais naturals valencians i una de les més importants zones humides d'importància internacional espanyoles, acollida a la Convenció de Ramsar, declarada "Zona d'Especial Protecció per a Aus" (ZEPA), per la Directiva 741409 de la UE sobre Conservació d'Aus Silvestres, i emparada per la Directiva 9214S de la UE sobre la conservació dels Hàbitats i de la Fauna i Flora Silvestres. El gegantisme d'aquesta obra, la major canalització perpetrada fins a la data al nostre país, l'envergadura de la qual enxiqueix quasi fins a l'anecdòtic el Pla Sud de València, i multiplica per quatre els moviments de terres i els materials que en el seu dia es van emprar en la malaurada canalització del Barranc del Carraixet, no pot qualificar-se més que d'autèntic despropòsit al servei dels interessos de les grans empreses constructores. La CHX intenta justificar la barrabassada magnificant fal·laçment
El projecte de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de canalitzar els barrancs de l'Albufera posa en perill el Parc Natural i. fins i tot, la pervivència a mig termini del propi llac
el risc que les avingudes extraordinàries poden comportar per a la zona, (risc que ni el registre històric ni la memòria col·lectiva, ni tan sols els estudis oficials sobre la matèria, avalen). Quan, en realitat l'objectiu implícit del projecte és consolidar els aprofitaments urbanístics que l'ocupació il·legal dels llits públics i de les zones inundables han propiciat, emparades per la pròpia inoperància de la CHX i la connivència de l'administració autonòmica, sempre més disposades a les intervencions traumàtiques i multimilionàries al territori, que a una planificació preventiva coherent amb les característiques físiques i climatològiques naturals del nostre entorn. Tot un contrasentit, per un altre costat, que el Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat Valenciana al·leguen carències pressupostàries La Casa Ver^a - Butlletí
per a retardar constantment actuacions absolutament inajornables, com ho és el sanejament de la conca de l'Albufera i, en canvi, se done llum verda a projectes anacrònics i regressius com el que ens ocupa, (amb una inversió prevista de mas de 14.000 milions de pessetes) i que deixa clarament entreveure els criteris tecnofranquistes i antiambientals que encara segueixen acantonats als despatxos de la CHX. Per tot això, exigim la immediata retirada d'aquest projecte depredadorament i greument atemptatori contra el nostre patrimoni natural i la redacció d'un nou projecte centrat en la restauració ecològica i paisatgística dels llits, que garantisca la pervivència dels hàbitats i de les poblacions silvestres que aquests acullen, així com el funcionament hidrològic natural dels mateixos.
4 Butlletí
La Casa Verda
Al·legacions al PGOU d'Alzira Acció Ecologista-Agró va presentar al·legacions al Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) d'Alzira. Les nostres al·legacions incideixen en quatre apartats. En primer lloc, el projecte del nou PGOU d'Alzira pretén disminuir el grau de protecció de la Vall de la Murta i de les riberes del Xúquer i altres barrancs i vies fluvials de la zona. La major part de la vall de La Murta, la vall de La Casella i la Serra de les Agulles, quedarien sota la denominació de sòl no urbanitzable de protecció paisatgística i només es donaria la qualificació de protecció ecològica a una xicoteta part de la vall de La Murta. Aquesta diferenciació és incomprensible, ja que és coneguda la unitat geogràfica i biòtica de la Serra de La Murta, la Serra de Les Agulles amb les seues valls i territoris veïns. Però, a més, la protecció paisatgística no està definida i la seua valoració es fa segons elements superficials i basant-se en la subjectivitat, en la bellesa, que pot ser alterada per factors externs, com ara, un incendi forestal. Al document de les al·legacions també s'insisteix en què la no protecció de les muntanyes i valls d'Alzira incidirà negativament sobre el sistema aqüífer 50.1, que abasteix a la població d'Alzira. Aquest aqüífer pateix una alta contaminació per nitrats, cosa que encara fa més necessària la protecció de la zona on es recàrrega: les serres de La Murta i Les Agulles. A més, la presència a aquesta zona d'espècies endèmiques de la flora valenciana i d'espècies protegides de la fauna, junt a la necessitat de lluitar contra l'erosió del sòl, contribueixen a que siga encara més necessària la declaració com a sòl no urbanitzable de protecció ecològica. Una altra carència del PGOU d'Alzira és que no contempla la protecció de les riberes del Xúquer, el riu Verd i els princi-
pals barrancs, sinó només dels llits, i obri la porta a noves activitats i edificacions humanes i industrials que poden obstruir el pas de les aigües i suposar nous nuclis de contaminació. A més, a Alzira les conques del Magre i del Xúquer fan un coll d'ampolla i s'estreta el pas de les aigües desbordades. Aquesta zona, està sent obstruïda des de fa anys per la construcció d'un polígon industrial que el nou PGOU planteja ampliar. Aquestes noves barreres augmentaran l'efecte embassament i possaran en perill poblacions, com ara Carcaixent o Alberic i fins i tot, la ciutat d'Alzira. El nou PGOU d'Alzira planeja també la construcció de noves infraestructures viàries, com ara la autopista urbana entre Alzira i Carcaixent -l'anomenat bulevaro la carretera que travessarà el Xúquer paral·lela al ferrocarril, totalment innecessàries, ja que es podria suplir la seua construcció amb l'adequada planificació i ús de les ja existents. Per a la construcció d'aquestes noves vies es destruirien importants àrees de cultius que són la base primària del desenvolupament econòmic sostenible d'Alzira. A més, el projecte de carretera paral·lela al ferrocarril supossaria una nova barrera per a les aigües del Xúquer i incrementaria els efectes negatius que ja té la línia • ferroviària. Finalment, el PGOU d'Alzira té una greu deficiència tàcnica, ja que l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) és incomplet. No planteja l'estudi d'altres alternatives ni valora els efectes negatius dels projectes ni com minimitzar-los. El document de síntesi, que necessàriament ha d'anar a l'ElA, no existeix, cosa que invalida tot el document. Per tot açò, s'ha demanat a l'Ajuntament d'Alzira que rebutje l'EIA i que incloga en el PGOU les nostres al·legacions. La Casa Ver^a • Butlletí
AE-Agró entra en la xarxa Als darrers anys s'ha viscut una autèntica eclosió de la informàtica i del seu ús com a mitjà d'informació mitjançant Internet. Al mes de desembre AE-Agró ha creat una xarxa interna i una pàgina Web pròpia. La informació amb Internet circula tan ràpidament com un telèfon, és més barata que el correu normal i no requereix despeses de paper. La informació pot arribar més ràpidament i a molta més gent. A hores d'ara ja esta demostrat el potencial de la xarxa per a difondre informació "alternativa" a l'oficial. El grup s'ha plantejat, en primer lloc, crear una pàgina WEB que es mantinga com a referent permanent de l'ecologisme valencià on hom puga trobar tots els documents d'anàlisi, butlletins, notícies i convocatòries que generen les comissions i col·lectius locals. També ens plantegem crear un full de notícies, una versió reduïda del butlletí La Casa Verda de difusió quinzenal i gratuïta, com una forma de difondre les nostres activitats i convocatòries. A més a més, podria ser una bona eina per a estretar les relacions amb la resta del moviment ecologista del Pàis Valencià. Finalment, l'ús d'Internet pot permetre una millor connexió entre els col·lectius i comissions d'Agró; així, qualsevol debat o notícia es difondria mitjançant enviaments de correu electrònic que arribarien a tots els socis inclosos a la xarxa interna. Es planteja la possibilitat que l'organització pague la connexió d'alguns socis de comarques, amb la intenció d'assegurar un millor contacte amb els col·lectius amb els quals la comunicació resulta més complicada per motius geogràfics. Caldria, a més, que els socis connectats a la xarxa informaren de les novetats del grup a les reunions dels diferents col·lectius i comissions per a que aquesta arribarà també als socis que no estiguen connectats. La difusió de notícies per la xarxa interna, tot i que no deu eliminar de cap manera altres vies de comunicació, pot resultar en acabant, més còmoda i ràpida. A hores d'ara, sols falta perquè tot aquest projecte es pose en marxa que, una volta acordat amb el servidor Xarxanet® les condicions per a l'accés als seus serveis per part d'Acció Ecologista-Agró, els socis ens mentalitzem que podem i hem d'utilitzar Internet com una eina molt poderosa per a millorar la comunicació interna i la difusió externa del grup. És hora de posar-nos a treballar. M A R C FERRI
Butlletí 5
La Verda ta Casa i~asa veraa
Campanya en favor de la producció d'energia fotovoltaica La posta] que us adjuntem forma part d'una campanya que hem posat en marxa en la Comissió d'Energia per a demanar al Ministeri d'Indústria i Energia que el nou preu que les companyies elèctriques paguen pels quilowats/hora produïts per energia solar fotovoltaica siga de 100 pessetes. A més de la postal, que hem enviat a grups ecologistes i altres col·lectius per a enviar al ministre d'Indústria i Energia, estem impartint xarrades sobre la energia fotovoltaica. Actualment només les grans centrals poden connectar-se a la xarxa elèctrica, i el preu del kWh que produïxen es paga a unes 11 pessetes. Este preu disminuïx la rendibilitat de les grans centrals fotovoltaiques, i fa inviables econòmicament les instal·lacions a teulades de cases, a terrats de finques urbanes, etc, és a dir, no permet que l'energia fotovoltaica s'escampe en instal·lacions connectades a la xarxa, que és on està el seu futur, i està reservada per a electrificar cases aïllades. Amb l'aprovació de la LOSEN (Llei d'Ordenació del Sistema Elèctric) s'obri la possibilitat d'elevar el preu pagat per l'electricitat d'origen fotovoltaic, ja que en el seu article 30 diu, entre altres coses: "Excepcionalmente el Gobierno podrà fijar para la energia solar una
prima (en el precio a pagar por las companias eléctricas a los productores) por encima de los limites especificados en este articulo". Cal que un decret establisca el preu que les companyies pagaran als productors d'energia solar fotovoltaica, i Acció Ecologista Agró valorem que el preu acceptable per a impulsar esta energia solar ha de ser de 100 ptes. el kWh, i així li ho demanem al Ministeri. Hi ha raons molt poderoses que justifiquen este impuls a l'energia solar fotovoltaica: 1) La necessitat d'augmentar l'autosuficiència energètica, que en estos moments és d'al
taminants per a frenar el canvi climàtic, ja que, especialment per al País Valencià, el canvi climàtic en marxa suposaria, segons el Pannell Intergubernamental del Canvi Climàtic, una baixada de les pluges i un augment de desastres naturals com les inundacions, etc. Per tot això hem dissenyat esta campanya informativa, de sensibilització i de conscienciació, per a intentar tindré una bona base a partir de la qual donar impuls a l'energia fotovoltaica i que s'estenga al nostre territori en tot tipus d'instal·lacions. Si ets soci o sòcia d'alguna associació de veïns o treballes a algun
j
L'energia fotovoltaica representa una alternativa neta per a la producció d'energia elèctrica
voltant d'un 5%. 2) Començar la transició cap a formes netes de produir energia elèctrica per a poder substituir, en un termini curt, la generació elèctrica d'origen nuclear. 3) La importància de reduir emissions con-
Senor ministre de Indústria y Energia: Como usted sabé, los paneles solares fotovoltaicos producen energia elèctrica limpia, segura y descentralizada. Su implantació!) masiva en el territorio valenciano haría posible cerrar en breve la central atòmica de Cofrentes, una de las mas problemàticas de Espana, y contribuiria a disminuir las emisiones de efecto invemadero causantes del cambio climàtico. Actualmente su ministerio apoya energías como la nuclear (gestionando sus residuos con dincro de todos, por ejemplo) o la tèrmica (subvencionando el precio del carbón). Sin embargo castiga.otras energías que no contaminan como la solar fotovoltaica, cuyos productores cobran solo 11 ptas. por kW/h producido, eantidad que no permite recuperar la inversión realizada nunca, y por esta razón la mantiene en la mar-, ginalidad. Para potenciar esta energia haría falta elevar el precio que el sistema eléctrico paga a los autoproductores a fin de estimular la producción de paneles y hacer posible que surjan miles de instalaciones conectadas a la red elèctrica. Sabiendo que en breve una nueva normativa establecerà el precio de los kW/h fotovoltaicos, le pido que en ella se contemple su compra, por lo menos, a 100 pesctas cl kW/h, eantidad que ayudarà a impulsar y extender definitivamente esta energia. Esperando que tenga en cuenta mi petición, le saluda atentamente, DNI:. La Casa vS$a - Butlletí
institut de batxillerat i vols que anem a donar alguna xarrada, telefona'ns a La Casa Verda. Retalla la postal que adjuntem, posa-li el segell i envia-la. Entre tots ho aconseguirem!
00 < 00
o
SEGELL
Ministerio de Indústria y Energia Paseo de la Castellana, 160 28071 Madrid
6 Butlletí
La Casa Verda
Campanya per la llibertat d'expressió i contra el poder de les multinacionals El número de setembre-octubre de 1998 de la revista anglesa The Ecologist estava dedicada íntegrament a la multinacional agroquímica Monsanto, com a resposta a la campanya publicitària a escala europea d'aquesta companyia, denunciant la seua irresponsabilitat social i ecològica als països on està imposant les llavors modificades genèticament. També destacava les seues pràctiques intimidatòries davant de les opinions contràries als seus interessos immediats. Els 14.000 exemplars de la revista van ser destruïts per la pròpia impremta i les principals distribuïdors de premsa de Gran Bretanya (WHSmith i John Menzies) van anunciar que no la vendrien per "por de ser demandades per difamació per part de Monsanto". Encara que l'empresa nega tindré alguna cosa que veure en aquest segrest, no és molt creïble que sense una pressió directa s'haguera pres tal decisió.
La campanya Davant de la iniciativa solidària de diverses associacions ecologistes espanyoles i el suport d'altres organitzacions socials d'editar el número segrestat en castellà, The Ecologist ha cedit els drets d'autor. A més de l'edició impresa, que espera distribuir-se tant a Espanya com en Llatinoamèrica, el servidor alternatiu
Node50 s'ha oferit a publicar la revista en Internet. També està prevista la seua presentació pública en algunes ciutats espanyoles. Acció Ecologista-Agró i el Fons de Documentació del Medi Ambient també han donat el seu suport a la campanya.
La companyia Monsanto és la segona empresa agroquímica del món, després de Novartis, amb un volum de vendes superior als 3 bilions de US$ i la de major creixement en vendes de llavors modificades genèticament. No obstant això, actualment la seua arriscada política econòmica, intentant monopolitzar tot el mercat de la biotecnologia de l'alimentació mitjançant la compra d'empreses de la competència, junt amb diversos escàndols recents (la "tecnologia Terminator", la introducció il·legal de cotó BT a Zimbabwe, etc.) i la resistència activa de llauradors d'alguns països com l'índia, a les seues pretensions situen a la multinacional en una situació delicada
La campanya de Monsanto
l a Casa V%/a - Butlletí
"Les llavors del futur estan posades. Deixem que cresquen. Així vindrà la collita. Perquè assegurant l'aliment per al nostre futur començarà una millor vida per a tots nosaltres". Amb aquesta frase acabava l'escrit de Monsanto destinat a la seua campanya de l'estiu passat a Europa. Aquest escrit va ser enviat prèviament als principals dirigents africans per a demanar el seu suport i publicar les adhesions en els principals periòdics europeus, com a mesura de pressió sobre el públic europeu, en vista de la resistència trobada en alguns països. La coartada utilitzada per la multinacional en la seua campanya és que contribuirà a promoure el paper de la biotecnologia per a augmentar la quantitat d'aliments i protegir el medi ambient d'Àfrica, Àsia, Llatinoamèrica i Europa central Si voleu més informació sobre aquest tema, podeu enviar un correu electrònic a Ecologistas en Acción: ecologistas@nodo50.org. També podeu accedir a la pàgina web: http://linux.nodo50.org/ecologist, on trobareu més dades sobre el número de The Ecologist segrestat.
La Casa Verda
Butlletí 7
L'anomenat Projecte de Llei de Peixca Marítima unmar d'ambigüitat HILARI MARTÍ Fa poc ha eixit l'esperat projecte de llei que suposadament ordenaria de forma clara i concisa les diferents activitats que envolten el món de la pesca i l'aqüicultura. Dic esperat perquè ens agradava imaginar que d'una vegada per totes es prendria alguna mesura important per a combatre el vell problema de la pesca i comercialització d'alevins i juvenils, així com d'espècies protegides en perill d'extinció. Que es regularia eficaçment la utilització dels diferents arts de pesca, prohibint o restringint els menys selectius i de major incidència negativa en els diferents ecosistemes de les aigües interiors del litoral valencià. Fins i tot, que s'adoptarien règims normatius especials de pesca en determinades zones d'interès ecològic com les praderies de fanerógames marines (Posidonia oceànica) encara que fora amb l'única finalitat de protegir els recursos pesquers. D'acord en els articles 148.1.11 i 149.1.19 de la Constitució, i sempre segons aquest projecte de llei, en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l'article 31.17 de l'Estatut s'atribueix a la Generalitat Valenciana la competència exclusiva en les matèries de "pesca en aigües interiors, marisqueig, aqüicultura", i en l'article 32.7 s'estableix que "en el marc de la legislació bàsica de l'Estat i, si s'escau, en els termes que s'hi establisca, correspon a la Generalitat Valenciana el desenvolupament legislatiu i la execució" en matèria d'ordenació del sector pesquer. Per tant, basant-nos en aquestes competències, és lògic pensar que la major part, per no dir tot, del que esperàvem amb impaciència s'hauria de contemplar en aquesta llei. De fet, el projecte de llei aborda cadascú del problemes plantejats però no deixa clar com afrontar-los ni dona cap normativa concreta per solucionar-los. Tot es queda en el que podríem denominar un mar d'ambigüitat. Es fixen més o menys, i en termes generals, els seus objectes materials, i poc més.
No es donen normes que ajuden d'una forma eficaç a solucionar el problema. O es queda a mig camí, en només una declaració d'intencions, o es limita a copiar la normativa estatal per a la pesca marítima en aigües exteriors, sense tindré en compte les particularitats geogràfiques, ambientals, socials i econòmiques del nostre litoral i que ens diferencien de la resta d'autonomies. Les mesures adoptades respecte a la talla del peix i a les espècies protegides són més del mateix. Són, com fins ara, de tipus informatiu, dirigides
majors de 50 metres de profunditat. Totes aquestes zones han de ser una reserva natural, tant en quant son l'àrea d'alevinatje habitual per a la majoria d'espècies i perquè en elles es localitzen les praderies de fanerógames marines. La gran importància d'aquestes praderies en quant a reproducció i biodiversitat fa que la calificació. apropiada siga la de "reserves marines d'interès pesquer" on es prohibeix tota clase de pesca profesional o esportiva i no únicament com "zones protegides d'interès pesquer" on no sabem qui, ni cóm, va
La nova normativa de pesca hauria d'haver primat les arts tradicionals sobre l'arrossegament
al consumidor i res més. Es torna a carregar la responsabilitat únicament en el consumidor i es deixa lliure al pescador o a l'intermediari que ven aquest peix. En quant a la regulació de les diferents modalitats de pesca i mes concretament de la demolidora pesca d'arrossegament de fons, tan sols es considera excluit el seu exercici "sobre les praderies de fanerógames marines i garantirà l'adequada protecció dels juvenils de la fauna marina". Quines praderies serien protegides? Quina superfície mínima tindrien? On estan els estudis recents que les localitzen? En definitiva, cóm es "garantirà la adequada protecció dels juvenils de la fauna marina"? Haguera segut més fàcil prohibir aquest tipus d'art pesquer o al menys limitar-lo a fons La Casa Verda - Butlletí
a limitar l'exercici d'aquestes pràctiques. Queda així, més que clara, la necesitat d'un canvi important en la política del Govern Valencià en matèria de pesca (com en altres moltes), si vol fer-la acord, al menys, a la de la Unió Europea que pel que fa a les activitats d'explotació, es basa en els objectius generals de "protegir i conservar disponibles i accesibles els recursos marins aquàtics vius i d'organitzar, sobre una base sostenible, l'explotació racional i responsable en condicions econòmiques i socials apropiades per al sector, tenint-ne en compte les repercusions en l'ecosistema marí i prenent en consideració, en particular, tant les necessitats dels productors com les dels consumidors".
8 Butlletí
La Casa Verda
El Ministeri de Medi Ambient ha obert un període de consultes sobre aspectes ambientals del projecte del Ministeri de Foment de la Unia d'Alta Velocitat
Madrid-ValènciafAlbacete. Per a començar el debat reproduïm resumits dos articles publicats en la premsa valenciana.
De pressa, de pressa JOAN OLMOS Enginyer de Camins Hui, el culte a la velocitat és l'objeçtiu essencial de la política de transports i este fet genera greus conseqüències, perquè s'oculten o maquillen els efectes negatius i perquè no s'informa del preu total que paguem per complir eixe objectiu. És el cas, entre altres molts, de l'autovia Madrid-València, a punt de ser completada, l'últim tram, de la qual el pas de l'embassament de Contreras, ens va a eixir per un ull de la cara, quan existia una opció molt més raonable que l'Administració va rebutjar. Un funcionari del Ministeri de Foment reconeixia fa uns dies en televisió que l'estalvi de temps pel dit tram serà de 4 minuts. (Per afirmar això mateix, fa un parell d'anys, un tècnic crític amb la política oficial com Antonio Estevan va ser acusat de catastrofista) Però, segons els seus càlculs, els de Foment, açò generarà milions d'estalvi en salaris, en combustible i en accidents: ni un comentari sobre el dany ambiental causat per les obres ni sobre un altre tipus d'impactes. Eixa manera de fer els comptes està desfasada i per tant és incorrecta, perquè no comptabilitza tot. No inclou tots els costos interns (paguem entre tots el servei d'uns pocs) ni de bon tros els externs, ni diu que resulta més rendible desviar el transport de mercaderies al ferrocarril. Tampoc no es diu que recórrer els últims 15 quilòmetres per a arribar a Madrid, és un embós. En uns dies, segons dades oficials, (que sempre són molt optimistes, a l'estimar velocitats mitjanes màximes) el trajecte amb cotxe en este itinerari es quedarà en unes tres hores. Però he-us ací que un nou invent, el tren d'alta velocitat, conegut per les sigles AVE, patrocinat per un lobby valencià, pot deixar pels sòls esta marca que tant d'esforç ha costat, ja que es calcula en una hora i Quart el temps del viatge per un nou
estès ferri entre Madrid i València, un projecte que compta, segons una enquesta, amb màxim suport social i polític ("vol vostè un AVE? Doncs clar, no anem a ser menys que a Valladolid". Menut argument) Resultat: els amants de la velocitat podran optar per anar a Madrid 120, a 200, a 300 o a 900 quilòmetres per hora, segons vagen amb cotxe, amb tren de velocitat alta, en AVE o amb avió, respectivament. A banda de l'aberració que significa establir una carrera per la velocitat, que difícilment té límit (qui ens diu que dins d'uns anys no estan demanant superautopistes 250 i trens de levitació 500?) cal dir ben clar que estos sistemes d'alta velocitat només beneficien a sectors social d'alta renda i per tant, minoritaris, però que, paradoxalment, paguem entre tots. Que està succeint amb el famós AVE Madrid-Sevilla? Doncs que els preus rebaixats del principi hui són prohibitius per a amplis sectors més modestos que han tornat als mitjans "tradicionals", òbviament més lents. Al final, l'èxit relatiu, perquè els comptes ací també es fan de qualsevol manera, de l'AVE sevillà consisteix a robar-li els passatgers a l'avió, encara que també haja captat nous viatgers, a base de gastar-se la major part del pressupost per a la millora del ferrocarril en tot l'estat. Algunes de les previsions que van realitzar les seues promotors, vertebració territorial, creació d'un eix de desenvolupament industrial no s'han complit, perquè, com ja es veia vindré; l'experiència europea de l'alta velocitat no havia donat eixos resultats. Què resulta per tant prioritari, acurtar el trajecte Madrid-València en una hora, que és el que guanyaria un nou AVE-300 respecte de l'altre projecte més raonable, ja iniciat i incomprensiblement retardat de la velocitat alta 200, o solucionar els greus proLa Casa VèÜa - Butlletí
blemes de la congestió urbana que produeix altíssims costos econòmics, socials i mediambientals? Quina és la diferència de costos entre ambdues opcions, per una hora, com abans per 4 minuts en la A-3? La resposta que donen algunes persones i institucions a estos interrogants és insostenible: "Doncs sí senyor en volem tot: AVE, autopista, avió..." d'uns anys a esta part, pareix que el nivell d'una comunitat es mesura exclusivament per la quantitat d'infraestructures del transport que posseeix. • No són ja els ecologistes els que denuncien els excessos en esta matèria. El Llibre verd sobre els transports aprovat per la Comissió Europea en 1995 comença amb esta afirmació: "es comprova creixentment que, amb les polítiques vigents, les tendències del transport són insostenibles". I eixa afirmació implica un canvi de rumb, que lentament, es va imposant en les esferes comunitàries. Les noves estratègies, segons el citat document, "implicaran un enfocament global, que faça possible que els transports seguisquen portant a terme la seua funció econòmica i social, en les condicions més favorables per al medi ambient". La qüestió en el nostre país és que quasi ningú no s'atrevix a qüestionar públicament la necessitat de preservar el medi ambient. No obstant això, quan es discutixen projectes concrets i es posen límits al creixement, siga de ciutats o infraestructures, sorgeix de nou la doctrina tradicional que contraposa progrés a conservació. Enfront d'eixa doctrina, cal dir; des del rigor científic, el contrari: no són conceptes contradictoris, sinó complementaris. També l'economia clàssica està revisant els seus fonaments. Ja no és possible progressar sense protegir el patrimoni natural i cultural.
La Casa Verda
Butlletí 9
Alguns dubtes respecte a l'AVE Madrid-València ANTONIO LLÓPEZ MORENO El debat sobre l'AVE, no ha sigut fins ara més que propaganda en un sol sentit. Però, per fi, el que era pura propaganda passa al terreny d'allò discutible: Federico Fèlix, president de la CEV i de la Fundació proAVE, deixa de costat la demagògia i es molesta a explicar en tres pàgines el com i el perquè de l'AVE Madrid-Comunitat Valenciana. Passada la sorpresa inicial provocada per eixa actitud, me vaig veure en la necessitat d'aportar no sols altres punts de vista sobre les conseqüències del projecte, sinó plantejar una sèrie de dubtes sobre el projecte tècnic mateix: 1 a.- Com a ecologista, mai no podria sumar-me a este ni a cap AVE. En primer lloc, perquè l'AVE és després de'l'avió el transport més malgastador des del punt de vista energètic, a més de ser (encara que menys que les autovies) una obra de gran impacte sobre el territori per on passa. Però, sobretot, no em podria sumar pel que arrossega darrere de si: Tot eixe progrés econòmic i desenvolupament del que Federico Fèlix parla.. Un desenvolupament que segueix basat en la concentració de l'economia en unes poques àrees d'influència i en la utilització de cada vegada més recursos, territori i energia per a mantindré uns fluxos creixents de mercaderies i persones que es mouen cada vegada més lluny i a majors velocitats. Una voracitat sense límits en un planeta que és limitat. 1 b.- Si només fóra un simple usuari del ferrocarril, podria fins i tot arribar a deixar-me enlluernar per este supertren, si no fóra perquè els centenars de milions que costa menyscabaran a curt i mig termini les meues expectatives diàries com usuari del tren. És a dir, que eixa inversió impedirà, com ja va ocórrer amb el Madrid-Sevilla, la modernització d'altres esbosses o la tan desitjada prolongació de la línia ValènciaGandia fins a Dénia. L'altra opció, la millora de la línia
actual, em pareix més justa socialment parlant i em posaré com a exemple extensible a molts altres usuaris del ferrocarril: Com a usuari habitual de la línia ValènciaBarcelona, si que rendibilitze l'adaptació d'esta línia a velocitats en torn als 200 km/h. Ho faig tant si viatge als trens de rodalia de la línia a Castelló com venint i anant tots els caps de setmana de Barcelona a València per un preu assequible per a qualsevol treballador (4.500 pessetes anada i tornada) en trens Talgo, ïntercity o diürns. La línia també oferix el servei Euromed per als més benestants. Si s'haguera traçat una línia AVE Valcncia-Barcelona com es va demanar en el seu moment, ens trobaríem amb una situació en què uns pocs viatjarien a Barcelona a 300 km/h i a preus d'acord amb això, i molts altres seguirien viatjant per una línia convencional que, al no modernitzar-se, aniria llanguint a poc a poc i perdent quota de mercat. L'actual, és una obra que amb un cost econòmic raonable democratitza la velocitat a canvi de renunciar a les altes velocitats. l c - Com a treballador tampoc no em serveixen els arguments del creixement de l'economia que diuen proporcionarà l'AVE. El repartiment de la bonança econòmica no es nota en les mateixes proporcions que el creixement econòmic. De què me/ens serveix que l'economia cresca si els sous no apugen, els bitllets de l'AVE són cars i la resta de la xarxa ferroviària assequible a la majoria de les butxaques anirà deteriorant-se? 2.- Però passem al projecte que planteja la Fundació proAVE: La construcció per fases aprofitant l'itinerari actual entre Madrid i Albacete és una idea interessant: Renuncia als traçats totalment nous que inicialment es plantejaven, amb el que suposa això de menor cost econòmic i mediambiental. Des d'Albacete, l'obra de l'AVE continuaria en una segona fase aprofitant l'actual traçat fins a Alacant, però proposa una nova soluLa Casa véjaa - Butlletí
ció en direcció a València, ja que es traçaria per la Manchuela en direcció a Requena i d'allí en paral·lel a la AIII fins a València. El traçat comú entre Madrid i Albacete es valora en 160.000 milions, 80.000 més que l'actual projecte de millora a velocitat alta. Qui els pagarà? En un termini de tres anys es prevé que se'n podrà anar a velocitat alta (si se segueixen les obres previstes per a això) entre Alacant, València o Castelló i Albacete, i des d'allí en alta velocitat fins a Madrid. I ací sorgeixen els primers dubtes tècnics: L'ample de via de la futura línia AVE serà l'europeu o l'espanyol? Si es construeix amb ample europeu per a permetre el seu entroncament amb la línia Madrid-Sevilla, en la primera fase del projecte només podrà circular material Talgo, ja que és l'úrlic capaç de circular pels dos amples de via. Se suposa que el traçat AVE d'ample europeu no substituirà al ja existent, sinó que entre Madrid i Albacete anirà quasi paral·lel a l'actual, cosa que farà que en eixe tram la línia convencional no rebrà cap pressupost per a la seua adaptació a velocitat alta. No obstant això, si es traça una línia de velocitat alta amb paràmetres exigits per a una línia d'alta velocitat de trànsit mixt i d'ample espanyol com la que es projecta entre Madrid i Valladolid, s'evitaria la duplicació de vies i es beneficiaria la interconnexió amb la resta de la xarxa d'ample espanyol. Més dubtes. Els trens, en una segona fase a set anys vista, pararan al seu pas per Requena o Utiel? Des d'allí es podrà combinar amb altres serveis regionals? En definitiva, el projecte planteja una línia d'alta velocitat compatible amb la millora de la resta de la xarxa, que permeta el trànsit mixt o la combinació amb altres línies, o al contrari, una línia estanca d'ample europeu i exclusivista com la de Madrid-Sevilla? Mereix la pena pensar en això, doncs el preu és molt alt per només tres quarts d'hora de diferència.
La Casa Verda
10 Butlletí
Acció directa per a defensar la marjal de Massamagrell Bona part de l'activitat del grup del Camp de Morvedre s'està centrant en la defensa i difusió dels valors mediambientals de les marjals de les comarques centrals del País Valencià. No es tracta sols d'organitzar accions reivindicatives, també cal promoure activitats de difusió dels valors ambientals d'aquestes zones.
Massamagrell El 97 acabà per a Acció Ecologista-Agró amb una acció certament espectacular i molt difosa. Un grupet d'activistes del camp de Morvedre junt a altre de Massamagrell aconseguirem aturar les màquines que transformaven aquest espai. Ja feia un parell de messos que l'Ajuntament de Massamagrell havia encetat la dessecació d'aquesta part del terme, alhora que portava endavant una campanya de desinformació, negant l'interès mediambiental de la zona. En aquesta pretensió s'han vist recolzats per la Conselleria de Medi Ambient, que ha ignorat el valor de la marjal de Massamagrell fins al punt de separarla artificialment de la veïna Marjal de Rafalell i Vistabella al Catàleg de Zones Humides. Des d'aleshores Acció Ecologista-Agró, en companyia d'altres grups com el IDEA, la SVO i el GECEN, ha seguit de forma continuada l'evolució de la marjal. A l'aturada de les obres decretada per la jutgessa han seguit un rosari de maniobres de l'Ajuntament de Massamagrell seguides d'accions d'AE-Agró i IDEA. A mitjans de gener s'organitzà una expedició per a desfer part de les transformacions realitzades pels promotors. Es tancaren distintes sèquies i la canal de dessecació de la marjal. També es tornà a comunicar la marjal de Rafalell i Vistabella amb Massamagrell, de forma que l'aigua començà a inundar de nou la part arrasada per les màquines. Poques setmanes més tard, quan la jutgessa realitzà una inspecció visual acompanyada per les parts en litigi, el senill tornava a cobrir les terres arrasades per les màquines, el
que feu especialment evident la condició marjalenca dels terrenys, condició indispensable per a que continués l'aturada cautelar de les obres decretada per la jutgessa. A començament d'octubre, l'Ajuntament de Massamagrell aprofità un permís de la Direcció General de Costes (DGC) per a netejar les sèquies del terme per a obrir, de nou, un canal que abocarà les aigües de la marjal a la mar. En aquest cas l'agressió era encara més important, donat que el canal travessava també la marjal de Rafalell i Vistabella i trobava la seua eixida en aquesta partida del terme de València. Així, calgué
membres del grup de joves del Camp de Morvedre, Acció-Eko. Una conseqüència d'aquesta acció fou la reunió de r e p r e s e n t a n t s d ' A c ció Ecologisla-Agró i l'IDEA amb la DGC de València, a la qual es descobrí que l'apertura del canal s'havia realitzat amb absència del permís de Costes. Tres setmanes després, l'Ajuntament de Massamagrell obrí de nou la sèquia, comptant ara am,b la col·laboració de l'Ajuntament de València, que permeté la reapertura del canal i gestionà els permisos necessaris de Costes per a executar les obres al seu terme.
L'acció a la marjal de Massamagrell, amb el dic que construirem
organitzar una nova acció per a preparar el tancament d'aquest canal, denunciar públicament els fets i sobre tot, fer una mostra de força de cara a l'Ajuntament de Massamagrell. El disset d'octubre s'aplegàrem a la Marjal de Massamagrell una setantena de socis d'Acció EcologistaAgró acompanyats d'alguns membres d'IDEA. Uns grups de treball que, armats amb pales i lligones, bastiren un dic d'uns dos metres de llargària al canal, aturant l'eixida dels cabals a la mar. En aquesta ocasió, a diferència d'altres accions anteriors es tractà de donar una imatge de força, tractant d'aplegar un nombre important d'activistes. Així es mobilitzà a un grup important de socis de València a més d'una vintena de La Casa
- Butlletí
La reapertura del canal s'ha fet ignorant les condicions de costes, que havia demanat, per a la "neteja de sèquies", el manteniment dels nivells hídrics a la marjal i la presència d'un vigilant de la DGC. Es va fer necessària un altra demostració de força a la marjal de Massamagrell. Així, el 12 de desembre, més d'un centenar de socis i simpatitzants tornàrem a tancar el canal de dessecació i a obrir l'entrada d'aigua des de la marjal de Rafalell i Vistabella, malgrat l'opossició d'alguns agents de la Guàrdia Civil. Ara, s'està estudiant la possibilitat de portar als tribunals les obres de dessecació que realitzà l'Ajuntament de Massamagrell, ja que no tenien permís de la DGC.
La Casa Verda
(Ve de la pàgina anterior) Un primer resultat positiu d'aquestes accions ha estat la bona acollida per part de la DGC de la nostra proposta de conservació i millora de tota la zona sota la seua jurisdicció, que inclou una mallada i les dues La marjal dels Moros i Almenara L'any 98 ha permès avançar en la consolidació de la marjal dels Moros a Sagunt i la Marjal d'Almenara. A la primera, la Conselleria de Medi Ambient instal·larà el principal centre d'interpretació ambiental, a l'Alqueria dels Frares. El programa d'educació ambiental organitzat per AE-Agró del Camp de Morvedre i realitzat en un conveni de col·laboració amb la Fundació Bancaixa-Sagunt te ja tres anys de vida i està permetent la visita de centenars d'escolars a la marjal. D'altra banda, un dels nostres socis, Eduardo Barrachina, ha cedit
Butlletí 11
un recull de 36 fotografies d'aus de distintes espècies que formen part de l'exposició "Aus de la Marjal dels Moros", que ha estat ja exposada al Port de Sagunt, Almenara i el Puig. Un altre focus d'interés del nostre treball ha estat la Marjal d'Almenara. Al mes de maig s'organitzaren distints actes en col·laboració amb l'Ajuntament d'Almenara, que tenien com a objectiu difondre entre els veïns d'aquest poble l'interès ambiental dels estanys. En estiu calgué dur a terme una acció per tal de denunciar les extraccions abusives dels motors de reg, que estaven dessecant els estanys. En tot cas, es mantingueren uns bons nivells a bona part de l'espai, malgrat aquestes extraccions. Als estanys d'Almenara també s'ha consolidat el projecte d'educació ambiental que portem a terme en un conveni de col·laboració amb Consum, centrat en el Gall de Canyar i destinat als escolars de les comar-
ques pròximes. Per als propers messos s'espera la petició per part de l'Ajuntament d'Almenara, una vegada fets els estudis previs pel nostre grup, de la declaració dels estanys com a micròreserva de flora. Totes aquestes actuacions poden donar lloc en curt termini a la creació d'un grup local a Almenara, donats els contactes de que disposem ja amb alguns veïns. Tot plegat, hem de felicitar-nos de la bona salut -sempre relativa- d'aquestes marjals i de que tot parega caminar en la direcció d'assolir una major protecció d'aquests espais. Són molts els interesos especuladors que es fixen en aquestes zones costaneres, i les denúncies, acompanyades d'efectes demostratius poden ser una formula idònea per a salvaguardar aquests espais. En especial, una victòria a Massamagrell pot resultar dissuasòria per a molts i ajudar així a salvar altres espais amenaçats a tot el País Valencià.
Buzoneo JOSÉ ALBELDA Professor d'Universitat Quan ens acostem diàriament clau en mà a la nostra bústia del vestíbul de la finca, no esperem com antany descobrir prometedores cartes manuscrites d'amics o amants. Sabem que el més probable és que trobem alguns rebuts d'entitats bancàries sepultats entre una embolic de multicolors fullets de propaganda en paper couché. En ocasions, voluminoses ofertes de grans magatzems tapen fins a tal punt l'angosta obertura de la bústia, que qualsevol fràgil carta desistiria en el seu intent d'entrar. La publicitat, democràticament, ens afecta a tots, ningú no roman immune. Com a epidèmia que és, no es limita només als espais públics ni li n'hi ha prou a arribar a través de la televisió al més íntim de les nostres llars. Qualsevol via d'entrada ha de ser convenientment colonitzada, i les bústies nó anaven a ser l'excepció. Però ací, per descomptat, se'ns demana una certa col·laboració. Tots hem sigut molestats alguna vegada en el millor de la nostra plàcida sesta pel repartidor de torn que esgrimeix el seu crit de guerra: "propaganda" amb un fons polifònic de qui? Qui? Qui és?... que prové dels nostres emprenyats veïns, perquè el diligent repartidor ha polsat tots els timbres de la finca per si algú es resisteix a obrir o es fa el suec. Però el problema no es limita a aquest tipus d'inconvenients que amenacen la nostra privacitat i descans. Com tots sabem, esta publicitat està impresa en paper per a la fabricació del qual cal talar cada vegada més arbres, arbres que automàticament es converteixen en fem quan la publicitat, una vegada llegida o ignorada, es rebutja. I encara que ja estem quasi insensibilitzats davant de les xifres, detinguem-nos en la que ens ofereix un estudi rea-
litzat a Girona sobre el tema. Pareix que cada bústia de la dita ciutat -i pensem en totes les bústies de totes les ciutats- engul més d'un quilo de fullets de propaganda al mes, és a dir, aproximadament dos quilos de fusta amb la seua corresponent despesa d'aigua, energia i emissió de contaminants que la seua transformació comporta. Tot això directa i ràpidament convertit en fem, sense menjar-ho, ni beure-ho, ni tan sols gaudir-ho les més de les vegades. Davant d'aquest estat de coses, un exemple més que el mercat és insaciable i que literalment ens persegueix, s'imposa urgentment l'autodefensa creativa. Alguns col·lectius d'entre els afectats -i els afectats som tots-, com determinades comunitats de veïns, intenten dissuadir als repartidors a través de rètols ben visibles que reivindiquen el dret a "no voler" publicitat, almenys no del pati de casa per a dins. Altres opten per reivindicar exclusivament el dret a no ser molestats, creant una macrobústia en la mateixa porta d'entrada que, per descomptat, no combat l'inútil excés de paper. Fins i tot algunes institucions, com l'Ajuntament de Manresa, han iniciat campanyes ciutadanes en la que remeten un adhesiu de "publicitat no, gràcies" a tots els contribuents que ho sol·liciten; i compten amb una normativa municipal que contempla la possibilitat de sancions per a les empreses anunciants que no respecten les bústies que exhibeixen l'adhesiu. El tema, com veiem, és important. Caben tot tipus de propostes i iniciatives, tot menys entrar en la inèrcia d'acceptar submisament el que és sens dubte inacceptable: una publicitat cada vegada més agressiva que no respecta el medi ambient ni la privacitat de les persones.
La Casa Verda - Butlletí
12 Butlletí
La Casa Verda
Nou fracàs a Buenos Aires CRISTINA DOMINGO Si fa un any qualificàrem els acords de Kioto com absolutament insuficients per a frenar el canvi climàtic i alertàvem sobre la falta de compromisos concrets, la reunió de Buenos Aires ha agreujat més la situació. Els 38 països més industrialitzats no han ratificat els compromisos de Kioto. Això haguera sigut el mínim necessari per a començar a tindré alguna esperança que les coses podien avançar, encara que lentament. Però no ha sigut així. Tot s'ha deixat per al 2000. S'ha ajornat la ratificació, i també la discussió sobre temes tan qüestionables com el comerç d'emissions, que per a nosaltres és una manera d'ajornar el canvi de model energètic per als estats que puguen comprar emissions procedents d'estalvis suplementaris -o de crisi econòmica- d'uns altres estats. No és casualitat que empreses automobilístiques i petrolieres dels Estats Units hagen exigit al seu representant en la cimera que no es posen limitacions a la compravenda de drets d'emissions com a condició per a la ratificació de l'acord. Ha sigut vergonyosa l'actitud dels Estats Units fent xantatge amb l'exigència de reduccions a països que històricament són.responsables d'una ínfima quantitat d'emissions, i no assumint la seua responsabilitat passada i present. Però per part de la resta d'estats signataris no hi ha ahgut tampoc una voluntat d'aïllar els Estats Units amb una decissió conjunta de ratificar l'acord. Més aviat sembla que l'actitud insolidària dels Estats Units haja vingut molt bé a països com Japó, Canadà, Austràlia, Rússia, Ucraïna o Nova Zelanda, que tampoc han ratificat el protocol revelant així el poder que sobre les instàncies de decisió política continuen tenint les grans companyies, interessades a continuar augmentant l'ús de combustibles fòssils i perpetuant aquest model de creixement depredador. Pel que fa a la Unió Europea, no es poden llançar les campanes al vol. Holanda, Alemanya i França ja han dit que no podran complir els acords de Kioto. Espanya, que dins la bom-
bolla europea tenia bula per a augmentar les seues emissions un 17%, tot i que és de la desena potència industrial del món i té unes emissions per càpita un 45% superiors a la mitjana mundial, si continua així augmentarà les emissions no un 17% sinó... un 25%! per al 2010. I per si això fóra poc, el Quint Programa Marc de la Unió Europea continua subvencionant fortament els combustibles fòssils i segueix relegant les energies renovables. A buenos Aires, la ratificació hauria d'haver sigut una qüestió protocolària, després de l'augment de les evidències del canvi climàtic, com el trencament de la barrera de gel de Larsen, a l'Antàrtida, l'agreujament dels efectes d'El Nino o l'huracà Mitch, els esforços s'haurien d'haver centrat en aconseguir acords més
Les energies netes i renovables, una de les més clares alternatives als combustibles fòssils, continuen estant marginades pels estats i la indústria
importants en un període més curt de temps; les discussions sobre la compravenda d'emissions haurien d'haver deixat pas a debats sobre com generalitzar l'ús d'energies renovables o augmentar l'eficiència energètica, per exemple. Tot i que s'ha entrat en un altre compàs d'espera, és possible que si analitzem la cimera de Kioto i ara la La Casa
- Butlletí
reunió de Buenos Aires des d'una perspectiva històrica podrem trobar algunes coses positives: d'una banda s'ha aconseguit que ja no es qüestione ningú que el canvi climàtic és el principal problema ambiental de caràcter global posant-lo en l'agenda de la comunitat internacional i vencent les poderoses resistències de països i companyies que són els principals causants del problema. El moviment ecologista tenim el mèrit d'haver alertat la societat i sobretot d'haver proposat les mesures i les solucions que hui han de tractar els governs del món. Però encara més important que això és que, per primera vegada en la història humana, s'han posat en l'ordre del dia i s'han acordat objectius que impliquen un decreixement d'activitats econòmiques que afecten l'essència del sistema productiu vigent. L'única manera d'impedir que la pròxima cimera siga un altre fracàs és augmentar la implicació de tot tipus de moviments socials en aquest objectiu perquè l'avanç cap el canvi de model siga imparable. Fins a la pròxima cimera hi ha molts fòrums on incidir, moltes instàncies de decisió política i empresarial que hauran d'anar pronunciantse i actuant. Perquè per molt global que siga l'objectiu, les reduccions d'emissions i la transició energètica s'hauran de fer intentant avançar des d'àmbits més reduïts i més pròxims i intentant que es posen en marxa milers d'iniciatives concretes portades a terme per ajuntaments, empreses, comunitats de veïns, governs regionals, etc, que suposen un avanç en el camí cap a un tipus de desenvolupament diferent i que facen més difícil que es tornen a produir reunions tan decebedores com la de Buenos Aires. Aquest és el repte del futur immediat. Un repte en el qual hauran d'implicar-se necessàriament sectors molt amplis de la població mundial per a vèncer les resistències d'uns lobbys industrials i polítics que ens estan desafiant a tots. Així potser estarem en una situació millor per a encarar amb més confiança i garanties d'éxit la pròxima cimera de1 clima de l'any 2000.
La Casa Verda
Butlletí 13
Recurs d'ampliació de les imputacions per la marjal de Pego Des que es van produir les primeres agressions importants al parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, fins que la Instructora adoptà les primeres mesures cautelars, va transcórrer Un temps considerable. La tasca del jutge d'Instrucció és la investigació dels delictes, la de mitigar les conseqüències del delicte en la mesura que siga possible i impedir la comissió de nous delictes. Res d'això no va fer el Jutjat fins ben entrat l'any 1997, quan en què va dictar una Interlocutòria per què es prohibia qualsevol actuació que suposarà la transformació física o biològica en l'interior del parc Natural. Encara que tardana, la mesura haguera resultat eficaç de no haver sigut sistemàticament incomplida davant de la passivitat de la Instructora. Sense que res es fera per evitar-ho s'ha dessecat una important superfície dins del parc, s'ha cultivat aquesta superfície, s'ha desviat el curs d'un riu, s'han obert canals i camins, s'han construït dics de contenció, s'han emprat pesticides, s'han destruït nius d'espècies protegides, s'ha trossejat gran nombre de peixos en les bombes extractores, s'ha amenaçat i sacsejat físicament el director del parc, s'ha impedit l'acció de la Guàrdia Civil i dels bombers, s'han practicat fregues i cremes i, en l'actualitat, continua la dessecació, s'ha arreplegat la collita i, a la zona més afectada, es torna a sembrar hortalisses, s'ha danyat greument la vegetació autòctona amb eliminació d'espècies protegides i fonamentalment, s'han danyat, amb caràcter catastròfic, els elements essencials que van portar a la declaració de la zona com a Espai Natural protegit. Ja l'any 1998, l'Audiència Provincial d'Alacant confirmà les mesures cautelars, però aquest fet, no va significar una major energia per part de la Instructora que va continuar, amb absoluta inoperativitat, contemplant la destrucció de la Marjal de Pego-Oliva. Tan sols recentment ordenà al Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil i a la Policia
Local de Pego que facen complir la interlocutòria de suspensió d'activitats en l'interior del parc Natural. Quan la Guàrdia Civil intentà complir amb el mandat judicial es va veure impossibilitada de fer-ho, davant de la possible provocació d'un problema d'ordre públic, ja que una tinent d'alcalde de Pego, un policia local d'aquest municipi i un nombre elevat de veïns acudiren a fer front a la Guàrdia Civil. Davant d'aquests fets, la resposta judicial és quasi
nul·la. Tan sols s'anomena a declarar a dos treballadors i li els adverteix del precinte de les seues màquines si tornen al treball. Els danys causats fins al moment, segons un informe pericial ascendeixen a uns 1.500 milions de pessetes. Cansats ja de tanta tolerància amb els delinqüents, exigirem totes les responsabilitats que dimanen dels danys causats i dels que pogueren causar-se, fins i tot a la pròpia Instructora. La desastrosa instrucció ha donat lloc a la nostra indefensió: la no comunicació a esta part de la major part dels escrits presentats, de la totalitat dels atestats de la Guàrdia Civil i, fins i tot de l'informe pericial. A més, les diligències que hem sol·licitat, han estat rebutjades per "excedir la causa". La causa imputa a Carlos Pascual, Alcalde de Pego i a José Orihuel, La Casa v | r $ r - Butlletí
tinent d'alcalde de Pego i Dirigent de la Comunitat de Regants "un delicte continuat contra els recursos naturals i el medi ambient, un delicte continuat contra la flora i la fauna protegides i un delicte de desobediència a l'autoritat judicial". Totes i cada una de les diligències que hem sol·licitat estan encaminades a la investigació d'aquests delictes. Resulta lamentable que tingam que suplir les carències de la instrucció, demanant la pràctica de diligències que haurien de haver-se ordenat d'ofici, i més lamentable encara resulta que es denegue la seua pràctica. La primera de les diligències sol·licitades va ser la declaració com imputat de l'arquitecte municipal de Pego, Pere Joan Sapena i Segarra com a projectista i director de la majoria de les obres delictives que s'han realitzat al parc. També caldria imputar a l'arquitecte tècnic municipal de Pego Sr. Vidal. Altres diligències que sol·licitàrem feien referència a la imputació de les persones que físicament van realitzar les activitats delictives en l'interior del parc. La negativa a fer-ho resulta especialment aberrant en este cas, ja que suposa una renúncia expressa de la jutge a complir amb les obligacions del seu càrrec. També cal actuar contra tots els regidors que han votat a favor de la realització d'activitats delictives a la marjal, ja que coneixien la il·legalitat de les obres per les advertències del secretari de l'Ajuntament de Pego, i la llibertat per a votar lliurement no inclou la comissió de delictes. A més, demanem la declaració com a imputats per un delicte de sedi. ció de la Sra. Ferràndiz, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Pego i del policia local núm. X-3, per impedir amb instigació dels ciutadans el compliment d'una ordre judicial. Finalment, gran part dels delictes comesos consistixen en el cultiu il·legal en l'interior del parc, últim motiu per què es produïxen totes les altres agressions. És necessari, per tant, procedir a la imputació dels qui han realitzat estos cultius.
14 Butlletí
La Casa Verda
El secret està en l'organització BORO MARTÍNEZ Una constant de les organitzacions ecologistes ve sent el debat intern sobre la millor i més democràtica forma de gestionar els mitjans materials i humans de què es disposa, ordenant-los per a aconseguir els fins proposats amb eficiència i eficàcia. Aquest debat segueix a les organitzacions durant tot el seu desenvolupament, en una dialèctica d'aprenentatge continu que es desenvolupa per les distintes fases de la seua evolució, enriquint-les amb la possibilitat d'una contínua renovació dels modes i formes en què l'associació es presenta davant de la societat. Des d'aquest punt de vista, el debat sobre els models d'organització es converteix en-un element dinamitzador, fonamental per al creixement de l'associació i l'expansió del moviment ecologista, que garanteix a més a més l'existència d'un esperit de transformació constant, promotor d'una contínua adaptació de l'associació a les cultures i comportaments dels nous temps, als nous entorns gestats durant l'evolució de la humanitat. Però aquest debat no està exempt de limitacions. Les associacions no lucratives en general, i la nostra en particular, no poden ser sotmeses a una incessant transformació d'òrgans i, procediments sense justificació. Només quan la situació organitzativa present no responga a les expectatives de futur, s'ha d'escometre una transformació obrint-se el debat sobre els models organitzatius. Però perquè aquest debat no siga traumàtic i no porte a l'organització a la vora de l'abisme, hem d'aconseguir com a prioritat un mínim organitzatiu que es mantinga constant i perdurable, i servisca per a assegurar la continuïtat de l'associació fins i tot en els temps de crisi. Junt amb aquest mínim organitzatiu de continuació, els valors ètics i estètics de l'associació, que constitueixen el substrat bàsic de la justificació ideològica del col·lectiu ecologista, s'encarreguen de delimitar l'àmbit de la discussió, ajudant-nos a distingir les aportacions desinteressades d'aquelles que persegueixen oculta o manifestament un avantatge individual En aquest encreuament s'ha situat actualment Acció Ecologista-Agró. Hem decidit en Assemblea General d'Associats, obrir el debat sobre la forma d'organitzar el
nostre col·lectiu ecologista animats per dos objectius principals: identificar amb claredat l'òrgan de direcció de l'associació i consolidar la seua presència en la societat valenciana. Iniciat el procés de transformació, Acció EcologistaAgró per mitjà de la lliure, voluntària i independent participació dels seus associats, va a definir el seu model específic per a aquest precís moment, per al trànsit al nou segle, per a afrontar l'era de la globalització i de la societat tele-dirigida. Tindrem present l'experiència històrica de l'associació, els valors encunyats pels anys de treball dels companys que l'han sustentat, entre els quals destaquen la voluntarietat, l'esperit de llibertat, la independència la tolerància i l'universalisme participatiu. I a partir d'aquests principis, haurem de construir entre tots, aquell mínim d'organització per a la supervivència a què m'he referit anteriorment, i establir les bases d'una planificació estratègica per al nostre col·lectiu ecologista. Dos elements essencials dels que hui manca l'associació, i l'absència de la qual la fan terriblement vulnerable als capritxos d'allò públic, allò privat, i fins i tot allò individual. Totes les opinions tenen cabuda, totes les propostes seran estudiades i debatudes, i el procés culminarà amb la resolució que en Assemblea adopte la majoria, el Criteri de la qual sempre constitueix la més justa i més ètica regla de decisió quan s'ha permès expressar lliurement, amb oberta participació a tots els individus i a les minories en quant tals, les seues alternatives i propostes. Es percep en la nostra associació una consensuada opinió sobre la necessitat d'una transformació, sobre l'oportunitat de reconstituir el col·lectiu, refer-lo des d'origen, buscant l'eficiència sense oblidar l'ètica ecologista. Cada un de nosaltres desitja dedicar-se a fer bé el seu propi treball, el voluntàriament elegit com a contribució a la causa, sense voler fer-ho tot, de qualsevol mode i a qualsevol preu, però amb la confiança en què l'esforç aplicat val la pena, és útil i contribueix a aconseguir els fins de la nostra associació. Volem una associació estable, que perdure, que transcendisca i servisca la humanitat, i el secret per a aconseguir-la comença en la pròpia organització.
REFORMA D'ESTATUTS D'ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ La comissió d'estatuts ha el·laborat un esborrany que està a dispossicio dels socis a la Casa Verda, perquè puguen aportar les seues esmenes. * La comissió d'estatuts realitzarà els seus debats entre el 7 i el 31 de gener i el·laborarà una proposta d'estatuts. * Durant la primera setmana de febrer, s'enviarà als socis la proposta d'estatuts. * Durant el mes de febrer, els socis podran el·laborar esmenes i enviar-les a La Casa Verda. * A final de febrer, tots els grups tindran una còpia de totes les esmenes rebudes. * 6 de març de 1999, Assemblea General Extraordinària d'Acció Ecologista-Agró, on s'aprobaran els estatuts La Casa Vfrgfp • Butlletí
Butlletí 15
La Casa Verda
La Grossa va caure a Natzaret El 22 de desembre de 1989 la Grossa va caure a Natzaret. El Consell d'Administració, del Port Autònom de València va decidir agraciar amb el primer premi de l'ampliació del port al barri valencià. Una onada d'alegria -com a premonició de l'onada de ciment que vindria després- va envair Natzaret, començant per la seua platja. Tan feliç projecte, tenia com a objectiu modernitzar el Port de València per a encarar el segle XXI. Al final, l'Ajuntament va aprovar el projecte sense sotmetre'l a molestos debats -per a què debatre el que és obvi?-, mentre l'oposició s'esgarrava les vestidures, incapaç de veure el progrés que s'acostava. Ara que ha passat el temps, la Grossa va a caure en la Punta. L'Ajuntament ha donat llum verda a la ZAL,'mentre l'oposició s'esgarra les vestidures, incapaç de veure que el segle XXI i el seu progrés i modernitat, requerixen estos sacrificis. En deu anys han canviat els colors polítics, però no les formes. O el que és el mateix, no ha canviat res. GERARD SERRANO
Butlletí informatiu en defensa de l'horta de La Punta Acció Ecologista-Agró i l'Associació La Unificadora de La Punta han editat conjuntament un butlletí informatiu En defensa de l'horta de La Punta. Front al projecte de la ZAL. De moment, ja s'han publicat tres números, que inclouen les al·legacions d'AE-Agró al projecte de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València, a més d'alguns articles d'opinió apareguts a la premsa valenciana. Aquest butlletí informatiu està obert a les col·laboracions de totes
aquelles persones que vullguen aportar les seues idees i les seues propostes per al debat. En els pròxims mesos, continuarà apareixent el butlletí per a informar sobre l'evolució de l'a lluita contra La Casa v|r$i - Butlletí
aquest projecte. A més, una altra funció del butlletí és mantindré el tema d'actualitat i evitar que una manca d'interès deixe el camp lliure als especuladors.
La Casa Verda
16 Butlletí
BRIGGS-ERICKSON, C ; MURPHY, T. Environmental guide to the Internet. 3a ed., Rockville, Government Institutes, 1997 Guia de gran interès per als internautes ambientalistes. Arreplega un gran nombre de recursos Internet: Webs, grups de discussió, revistes i butlletins electrònics sobre medi ambient, ecologia i temes específics. Les adreces estan ordenades alfabèticament i conté un índex temàtic.
Revista CANAMO La revista de la cultura del Cannabis. Adreça de subscripció: C/ Cervantes 7, entresuelo 2a - 08002 Barcelona Telef.: 93412 16 19 e-mail: canyamo@bcn.servicom.es http://www.readysoft.es/ciberganja Preu de la subscripció per 6 números: 3.600 pta.