La Casa Verda
Butlletí 3
La Confederació del Xúquer prepara la mortalla de l'Albufera La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) continua endavant amb el seu projecte de canalització dels barrancs de l'Albufera. Açò ha motivat una denúncia d'Acció EcologistaAgró per tal d'evitar que s'execute aquesta obra que provocaria Plano esquemàtico danys irreparables al i de la cuenca llac. \ hidrogràfica de A conseqüència de L1Albufera de València la nostra denúncia, la Fiscalia del Tribunal ei Minsstetio de Medtc Amhiente y Confederocíón Hidrogràfica del Júcar Superior de Justícia de Encauzomiento previsto en Fase la Comunitat ValenNuevas conexiones entre cauces ciana va decidir, el pasEncauzamiento y ampliación de la conexíàn acfoaí sat mes de març, obrir diligències d'investigaParc Nahiralde VAÍbuhro ció penal sobre el Esquema del projecte de canalització dels barrancs de l'Albufera Projecte de restitució i adaptació de llits naturals dels sitat de restituir el cabal originari als ser durant el mes d'agost de 1995, barrancs Poyo, Torrent, Xiva i barrancs per tal d'evitar avingudes i mes especialment indicat per a proPozalet, del Ministeri de Medi inundacions. Bona part del cabal del- jectes obscurantistes. També és cert Ambient i la Confederació barranc s'ha perdut a algunes pobla- que la Conselleria de Medi Ambient Hidrogràfica del Xúquer. Sorpre- cions per les construccions que de ha donat la Declaració d'Impacte nentment, setmanes després, la manera il·legal han anat ocupant els Ambiental, però condicionada a la mateixa Fiscalia va arxivar la denún- llits. La CHX, organisme que hauria presentació, en un termini de sis cia. d'haver vetlat per tal d'evitar aquestes mesos, de documentació sobre el proActualment Acció Ecologista- invasions, proposa ara el malbarata- grama de treballs i el pla de restaurament dels recursos públics en una ció. Tres anys després la CHX encara Agró participa a la Plataforma per un barranc verd, net i viu, que està rea- obra que, a més de donar cobertura a no ha presentat aquesta documentalitzant xarrades pels pobles de la ribe- aquestes ocupacions, suposarà la des- ció. ra del Barranc de Xiva explicant la trucció de tota la vida als barrancs. A El Consell Directiu del Parc necessitat de conservar la biodiversi- més, el formigonat del llit d'aquests Natural de l'Albufera va donar la seua tat dels barrancs i els efectes que barrancs, provocarà l'arribada massi- autorització, però després de considesobre el llac de l'Albufera tindria va de sediments a l'Albufera, provo- rar "l'opció zero", és a dir, no realitaquesta canalització. També s'ha cant la seu.a colmatació en uns pocs zar la canalització, ja que les goles de enviat una carta a tots els alcaldes anys. Pujol i del Perellonet tenen prou dels pobles afectats per aquestes Una altra excusa per tal de perpe- capacitat per a laminar les avingudes. obres però, amb algunes honroses trar aquesta obra, és la de protegir l'a- A més, el Consell Directiu va suplanexcepcions, la majoria dels primers rrossar de les avingudes. Però, als dos tar a la Junta Rectora del Parc edils només han contestat amb el costats del llit formigonat, s'ha dis- Natural, que és qui hauria d'haver silenci. senyat una via de servei que, junt a pres aquesta decisió. Una altra qüesl'ampliació de l'amplària del llit en la tió és com el director del Parc Natural A més a més, també s'ha enviat un informe sol·licitant al Ministeri de seua arribada al llac de l'Albufera, pot donar l'autorització, tenint en compte que el Pla d'Ordenació dels Medi Ambient la retirada del projec- destrossarà una gran part d'arrossar. te, pel seu greu impacte ambiental. A banda d'això, les explicacions Recursos Naturals (PORN) prohibeix La CHX justifica la realització que sobre el projecte ha donat el pre- aquestes actuacions. A més, és incomprensible com pot autoritzar d'aquesta obra -que té un pressupost sident de la CHX són incompletes i unes obres i declarar després que si plenes d'inexactituds. En primer lloc, d'uns 15.000 milions de pessetes i s'executen aquestes "els meus nets ja suposarà uns moviments de terra és cert que el projecte ha passat per la no coneixeran el llac". . superiors als del Pla Sud- en la neces- fasse d'informació pública, però va La Casa VerUa - Butlletí
4 Butlletí
La Casa Verda
Concentracions per a denunciar la implicació de la Generalitat a les agressions a la marjal de Pego-Oliva Les agressions al parc natural de la marjal de Pego-Oliva continuen. La inoperància de la justícia i la manca d'accions decidides per part del Govern valencià i de la Conselleria de Medi Ambient per tal d'aturar aquestes agressions estan alenant els delinqüents a anar cada volta més lluny. Acció Ecologista-Agró ha encetat una campanya per a denunciar la responsabilitat de l'executiu valencià a les agressions contra el parc natural. Des del passat 13 de maig, tots els dijous, s'està realitzant una concentració davant el Palau de la Generalitat amb pancartes al·lusives a la implicació del Partit Popular i d'Eduardo Zaplana als atacs contra la marjal de Pego-Oliva. Aquesta campanya ha estat motivada'per l'agreujament de la situació a la marjal. Actualment, s'han intensificat els bombejos i a la zona on l'any 96 es va plantar arròs, ara hi ha cultius de carxofa, gira-sol, creïlla, etc, mentre superfícies que fins ara restaven verges, han començat a ser modificades per a plantar arròs. Enguany, amb la proximitat de les eleccions municipals i autonòmiques, sembla que tothom vol traure profit de la situació. El conseller de Medi Ambient, José Manuel Castellà, ha declarat que anava a intervindre per a resoldre el problema però, com sempre, les seues paraules no han anat acompanyades de fets i els treballs de drenatge i aterrament continuen a bon ritme.
Dalt, concentració de denúncia de les agressions a la marjal; baix, plantació d'horta a Pego
Participem a la campanya "Netegem la Mediterrània" El grup italià "Legambiente" organitza tots els anys la campanya "Clean up the Mediterranean" (Netejem la Mediterrània), amb la qual pretén animar a grups ambientalistes de tota la conca mediterrània a organitzar jornades de neteja de les nostres costes. Aquest grup es fa càrrec anualment de la coordinació de la campanya, que integra a grups de la Unió Europea, nord d'Àfrica i costes de l'orient pròxim. Acció Ecologista-Agró és un dels pocs grups de tot l'estat que participa a aquesta campanya.
El diumenge dos de maig el grup local del Camp de Morvedre organitzarem, dins d'aquesta campanya, la neteja dels estanys d'Almenara, amb la participació d'una quarantena de socis de la zona. La neteja va ser un èxit, donat que els grups recorreguérem tot l'entorn de l'estany, recollint prop d'una tona de fem. A més a més, l'èxit va ser doble, ja que la convocatòria es va realitzar per correu i hi acudiren prou socis que habitualment no assisteixen a les reunions. En acabar la neteja es feu una La Casa Ve^a - Butlletí
visita guiada als antics arrossars d'Almenara, que ara s'estan convertint en zona d'estada de nombroses aus. En acabant, la major part dels assistents es quedarem als estanys a dinar. La campanya va tindré altres dues fites a les nostres costes el dia 30 de maig, quan tant el grup local de la Plana com un grup de submarinistes del grup de Camp de Morvedre van netejar sengles trams de platja. L'èxit de la jornada, junt a les d'anys anteriors, ens anima a continuar participant a aquesta campanya.
Butlletí 5
La Casa Verda
El passat 2 de febrer es va celebrar el Dia Mundial de les Zones Humides i al Centre de la Beneficència de València es van realitzar unes Jornades sobre Zones Humides Mediterrànies.
Acció Ecologista-Agró va fer una concentració davant la seu del congrés per a protestar per la política del Govern de la Generalitat en matèria de zones humides i va donar als assistents el text que reproduïm.
En el Dia Mundial de les Zones Humides Senyors i senyores assistents a les Jornades sobre Zones Humides Mediterrànies: Per a Acció Ecologista-Agró, la Comunitat Valenciana és l'exemple típic de societat que ha fet cl seu desenvolupament econòmic totalment d'esquenes i contra les zones humides, considerant que tals zones van ser considerades "insanes i insalubres", tots els esforços institucionals han estat dedicats a fer-les desaparèixer. En el que va de segle, i ' sobretot des dels anys 60 als é 80, més de la meitat de les ' ' zones humides han desaparegut per dessecacions de l'IRYDA, per urbanitzacions turístiques o polígons industrials, trossejades per inliaestructures viàries i aterrides per a fins diversos. Actualment l'estat de les zones humides de la Comunitat Valenciana es / summament crític. Totes les administracions són responsables: -El Ministeri de Medi Ambient, presidit per la senyora Isabel Tocino, (qui per cert s'ha distingit recentment per la seua irresponsabilitat davant dels vessaments industrials en l'entorn de Dofíana) té projectes de canalització de distints barrancs de l'Albufera que suposarien un impacte criliqüe i irreversible, i podrien fins i tol provocar la seua desaparició en pocs anys, -El Govern de la Generalitat Valenciana, presidit pel senyor Eduardo Zaplana i en particular el seu conseller de medi ambient, senyor José Manuel Castellà és directament responsable de les agressions que sofrixen la major part de les zones humides valencians. Té retingut el Catàleg de Zones Humides, -
incomplint la legislació- deixant les marjals sense la seua protecció cautelar, a la merced dels especuladors. Esta permetent la dessecació del parc Natural de Pego-Oliva (Zona ZEPA
inclosa en el conveni RAMSAR), de la Marjal de Massamagrell, els aterraments a la Marjal de Xeresa, les edificacions en l'entorn de la Laguna de Santa Pola, etc. -L'Ajuntament de València, presidit per la senyora alcaldessa Rita Barberà Noi la està, permetent la dessecació de la Marjal de Rafalell i Vistabclla per l'Ajuntament de Massamagrell i ignorant els vessaments d'aigües residuals i residus contaminants a l'Albufera. Ens temem que si este és el lideLa Casa Verda - Butlletí
rat que s'exerceix des de la Unió Europea, es pot repetir esta destrossa ambiental als països de la conca mediterrània que encara conserven les zones humides en unes condicions que ací hem perdut. Volem que les polítiques ambientals de la UE canvien radicalment la seua orientació: que la Política Agrària Comú (PAC) dedique una part dels seus pressupostos a compensar LIS serveis ambientals que supose mantindré les zones humides; que les lleis de suport turístic siguen també de suport al manteniment en estos territoris de les zones humides, que els programes d'eficiència i de producció neta tinguen en compte la necessitat de no superar la capacitat d'autodepuració de les marjals; que la utilització de recursos escassos com l'aigua linguen en compte els mínims ecològics, tant en quantitat com en qualitat. Davant d'esta situació, demandem: L'aprovació immediata del catàleg de Zones, completat amb l'aportació de les al·legacions ecologistes. La paralització dels projectes d'infraestructures que puguen danyar irreversiblement aquestes zones. L'establiment dels mínims ecològics en quantitat i qualitat de les aigües que han d'arribar a les marjals i adequació dels diferents usos -agraris, consum humà- per a evitar la sobreexplotació. La reorientació de les ajudes de la PAC i altres administracions per a incentivar la conservació de les zones humides i compensar pel seu manteniment.
6 Butlletí
Dia de la Bici del Camp de Morvedre El passat dia 9 de maig se celebrà el VI dia de la bici del Camp de Morvedre. Aquesta jornada, acostuma a mesclar un doble caràcter, reivindicatiu i festiu, cosa que ha fet que, des d'anteriors edicions, molts ciclistes de la comarca s'uneixquen al recorregut proposat per l'organització. En acabar el recorregut, com es ja tradicional, es va fer el sorteig , entre tots els participants, d'una bici de muntanya, que va estar organitzat directament pel grup local d'Acció Ecologista-Agró. Com en edicions anteriors, el "dia de la bici" comptà amb el suport de la Fundació BancaixaSagunt i l'Ajuntament d'aquest poble, que posa a disposició de l'organització una dotació de la policia local. El traçat curt, amb l'eixida i l'arribada al Port de Sagunt, i la parada per a esmorzar a la platja de Canet d'en Berenguer, es va pensar per tal d'animar al màxim nombre possible de participants, que enguany va arribar a vora un miler de persones.
La Casa Verda
El projecte de nou accés sud ferroviari no resoldrà els problemes de l'actual corredor La Secretaria d'Estat d'Infraestructures ha començat a estudiar un nou accés ferroviari a València pel sud, per tal d'absorbir la gran densitat de circulació de trens entre Silla i València -segons la memòria presentada, pròxima a la saturació pel trànsit ferroviari de mercaderies, rodalia i llarga distància- i per tal de solucionar els problemes de l'actual corredor: pas de les vies per una zona densament poblada, amb el consegüent soroll, efecte barrera i inseguretat. La nova línia projectada començaria a Benifaió i les possibles variants estudiades són: la 1, entre Torrent i Picanya, la 2 entre Picanya i Paiporta, la 3 entre Paiporta i Benetússer i la 4 entre Silla i l'Albufera, que afectaria directament a terrenys del parc natural. El projecte presentat no resoldria els problemes del pas dels trens per l'interior de les poblacions, ja que els trens de rodalia continuarien circulant per la línia actual i és previsible que s'augmentarien els serveis. A més a més, la forta inversió necessària per a la construcció del nou traçat aparcaria per molts anys
l'indispensable soterrament de les vies que passen pels nuclis de població de l'antic camí de Madrid. L'Estudi d'Impacte Ambiental valora de forma positiva el nou traçat i el planteja com a solució de l'actual problemàtica de l'accés ferroviari a València pel sud. Aquesta valoració ens sembiïa que és massa optimista, per no dir irreal. El problema de la saturació de viatgers als. trens de rodalia es podria solucionar amb unitats de més capacitat -com els trens de dos pisos que ja circulen per Madrid i Barcelona- i la separació del trànsit de llarga distància i rodalia es podria realitzar amb una quàdrupla via pel corredor ja existent. Açò estalviaria molts diners i permetria encetar les obres de soterrament de les vies que passen per nuclis de població, acabant definitivament amb els problemes de seguretat i contaminació acústica. A més amés, aquesta solució evitaria fragmentar encara més el territori de l'Horta Sud, molt castigat ja per la gran quantitat d'infraeslructures que s'han construït als últims anys.
Es demostra que l'ús del transport públic augmenta els llocs de treball Les entitats Òko-Institut i Verkehrsculb Deutschland, d'Alemanya, han realitzat un estudi comparatiu entre el model actual de transport, basat en els desplaçaments en automòbil, i un model basat en els desplaçaments en ferrocarril i bicicleta. Aquest estudi parteix de la base de què amb els dos models es realitzen els mateixos desplaçaments i s'ha plantejat l'horitzó de l'any 2010 per a comparar els resultats obtinguts. En primer lloc, de no canviar la tendència actual, dins d'una dècada a Alemanya haurà crescut un 35% l'ús de l'automòbil privat, amb el greu
L'ús del transport públic, com a alternativa per a unes ciutats més sostenibles
impacte ambiental que això suposaria. D'altra banda, si augmenten els desplaçaments en transport públic, en bicicleta i a peu, l'ús de l'automòbil disminuiria en un 10%. A més, la continuïtat del primer model faria augmentar el nombre de cotxes, mentre que amb el segon, a l'Alemanya del 2010 hi hauria alguns cotxes menys que a l'any 1996. La Casa Vefya - Butlletí
Finalment, l'estudi observa que el segon model, destruiria 130.000 llocs de treball i crearia 338.000. Els nous llocs de treball, en relació als què es perden, estan millor repartits geogràficament i més vinculats al territori. Com a resultat, les mateixes necessitats de mobilitat es poden cobrir amb una menor despesa econòmica i un menor impacte ambiental.
La Casa Verda
Butlletí 7
Dia sense cotxes? El balanç de la primera jornada de sensibilització sobre la necessitat de reduir la presència del cotxe a les ciutats pot saldar-se com un èxit a Catalunya, i com un fracàs a Madrid. A Barcelona i altres 70 ciutats catalanes, la jornada es va preparar de forma global i consensuada, implicant a ajuntaments, Generalitat, el transport públic, mitjans de comunicació i les entitats cíviques, amb un esforç de sensibilització pública que, sense ser comparable a altres campanyes 'institucionals, assegurava un ampli coneixement dels objectius. A pesar de les vacil·lacions i temors dels polítics, de la improvisació i insuficiència d'algunes de les actuacions, la ciutadania ha donat una resposta significativa i important. Un 11 % menys de cotxes als accessos principals, un 25% menys en algunes artèries importants... sembla poc, però significa molt per a un dia. Canviar els hàbits d'un percentatge tan alt de la població, a contracorrent de les tendències culturals imposades per la indústria i la publicitat no és senzill, però aquesta jornada demostra que és possible. Les conseqüències d'aquesta reducció de cotxes, aparentment tan xicoteta, resultaven sorprenents: L'augment important de la velocitat mitjana de circulació, la caiguda a la meitat dels índexs de contaminació atmosfèrica i acústica, l'abaratiment substancial de les carreres dels taxis, la fàcil absorció dels nous usuaris pels serveis reforçats de transport públic, el plaer renovat d'anar amb bicicleta sense mirar contínuament de reüll als cotxes, la recuperació de carrers importants per a l'estada relaxada de les persones, per a activitats lúdiques, per a contemplar la ciutat amb nous ulls... Cal destacar el consens amb què s'ha realitzat aquest acte: els polítics rivalitzaven a mostrar la seua participació i suport a la jornada, un grup de diputats al Parlament, de tots els partits, feien un recorregut amb bicicleta, acompanyats per membres del
col·lectiu "Amics de la bici", l'alcalde de Barcelona anava amb bicicleta, i el president de la Generalitat es desplaçava a peu per la ciutat i agafava el tren per a anar a l'aeroport, titulars de diferents conselleries estaven al carrer seguint els esdeveniments, i fent declaracions sobre els seus efectes positius, i la necessitat d'actuacions més continuades. La Televisió catalana donava una important cobertura, dedicant 15 minuts del Telenolícies de migdia al seguiment de la jornada en tota Catalunya, així com un programa de tertúlies. No tot el món estava satisfet: els
ta, millorar el transport públic, introduir minibuses elèctrics en àrees per a vianants, coordinar el transport públic i complementar-lo amb més facilitats per a l'ús de la bicicleta (incloent reservar espai per a bicicletes als vagons de tren i metro, crear aparcaments-bici protegits a les estacions), solucionar els accessos a les estacions de ferrocarril de les zones rurals o en àrees de població dispersa, organitzar sistemes de consigna i repartiment a domicili als carrers comercials i mercats... Com a contrast està Madrid, on aquesta jornada es plantejava només com una iniciativa des del moviment ciutadà i ecologista, recolzats per Esquerra Unida. L'Ajuntament s'havia sumat de mala gana la convocatòria, però no va fer res per recolzar-la, ni tan sols tallar algun carrer a què s'havia compromès. L'alcalde no va donar la cara, i el trànsit va ser igual d'agressiu que de costum. Malgrat que el Ministeri de medi ambient ha reconegut la greu responsabilitat del transport col·lectius de ciclistes no estaven d'a- motoritzat en els problemes ambiencord amb la timidesa de la convo- tals, ni ella ni la resta del seu govern catòria, i van organitzar pel seu es van donar per al·ludits per la jorcompte algunes marxes amb bici per nada. El director general de Trànsit zones no tallades al trànsit; els repar- produïa vergonya aliena al ser entretidors de mercaderies, als que s'havia vistat i "explicar" que tan absurd era limitat l'horari (fins a les 11) no un dia sense cotxes com un dia sense havien tingut oportunitat o ganes d'a- informàtica. justar els seus horaris, molts comerI el País Valencià?. Les ciutats ciants es queixaven d'una baixada valencianes no compten, el nostre important de les seues vendes. Una Cap i Casal està en una altra galàxia, altra gent, simplement, ha dedicat el somiant amb el tercer mil·lenni i seu temps d'oci a gaudir del carrer i capitalitats culturals, i la resta de ciules seues noves activitats lúdiques. tats repassant la seua llista d'autovies Evidentment, solucionar tots i infraestructurcs de trànsit pendent, aquests problemes requereix més. mentre se'ls escapen alguns dels repd'un dia, exigeix diferents actuacions tes més importants per al segle i el concertades i alternatives per als pro- mil·lenni que prompte començarà: el blemes que cal resoldre de noves for- d'aconseguir unes ciutats més sanes, mes, al mateix temps que aprofun- habitables i sostenibles, on els carrers deix en el canvi cultural que suposa siguen lloc de trobada, estada i desaprendre a prescindir del cotxe o plaçaments tranquils i segurs. Uns usar-lo més selectivament. Prioritzar carrers amb menys fums i més xiquets, amb menys cotxes i més els desplaçaments a peu, pacificar el trànsit i limitar-lo de forma selectiva, bicicletes, amb menys semàfors i més incentivar i facilitar l'ús de la bicicle- arbres. La Casa Vejda - Butlletí
8 Butlletí
La Casa Verda
Ens oposem al projecte de Llei de Residus de la Comunitat Valenciana Per a tots és ja evident que l'enorme producció de residus és un greu problema en la nostra societat pel balafiament de materials i energia que suposa i perquè no sempre li els dóna el tractament més adequat. El projecte de llei que el Govern Valencià ha presentat en les Corts no va a solucionar el problema perquè no actua sobre les seues causes i, a més a més, les solucions que proposa no són sempre les més respectuosos amb el medi ambient. Segons el Pla de Residus aprovat l'any passat, cada un de nosaltres produeix al voltant d'1,2 kg de fem al dia el que suposa per a l'àrea metropolitana de València una producció de més de 1000 Tm diàries a què s'ha de donar solució. Si no es plantegen actuacions decidides en este senlil. esta xifra augmentarà a causa dels nostres hàbits de consum i no perquè es produïsea un augment de la població. En el projecte de llei no trobem compromisos concrets que permeten reduir la producció de residus, quan este ha de ser l'objectiu prioritari de qualsevol política seriosa de gestió de residus. I açò no és una cosa que ens estiguem inventant nosaltres. La Comunitat Europea estableix com a objectiu prioritari fomentar un desenvolupament sostenible i per a aconseguir-lo la política sobre residus ha de
prioritzar la prevenció. Ens agradaria trobar en la llei un compromís de reducció a 5 anys i les accions concretes que porten a aconseguir-lo. Un percentatge elevat del contingut de les nostres bosses de fem és recuperable. No obstant això en la llei tampoc nó apareixen objectius concrets de recuperació. Per això necessiten macroabocadors com el de Dosaigües, perquè no esperen recuperar gran part del nostre fem. En experiències ben contrastades durant anys com en Navarra (Mancomunitat de Monii'iiinaj o Catalunya (Sant Cugat del Vallès, Torrelles de IJohreiMi i Molins de Rei) s'arriba a percenliilges de recuperació del 7080%. Però açò és impossible d'aconseguir sense una aposta decidida per l'arreplegada selectiva en origen de la matèria orgànica. Quines avantatges ens suposaria? En primer lloc. a partir d'esta matèria orgànica separada en origen es pot fabricar un compost de gran qualitat moll úlil en ois nostres camps i jardins. Amb açò ja hem recuperat quasi el 50 9Í del fem. A més u més, va a resullar moll més sen/.ill separar la resta dels components del fem, ja que al no eslar mesclats amb la matèria orgànica no estan bruts. Després d'esta fàcil separació la majoria dels materials es poden reutilítzar o reciclar
En el projecte de llei es deixa oberta la porta a la incineració. Ens oposem frontalment a esta possibilitat per ser el mètode més perillós per a la salut del medi ambient i de les persones, a més d'antieconòmic. En tots les seues possibles aplicacions existeixen alternatives eficaces, més barates i menys perjudicials. Una qüestió bàsica per a les/els ecologistes és la titularitat pública de la gestió i instal·lacions de tractament i depòsit de residus. El tractament incorrecte dels residus incideix directament en el deteriorament dels anomenats béns públics: aigua, aire, sòl o subsòl. Açò aconsella que existisquen mecanismes de participació i control públics de difícil materialització en instal·lacions privades. Reivindiquem la gestió pública com a garantia de la salut de les persones i l'entorn. A més a més, resultaria més barat. No és lògic que l'Administració preveja que es farà càrrec només d'aquelles infraestructinvs que no resulten atractives (rendibles?) per a la iniciativa privada. Afegir també que s'obvia la participació ciutadana al no incloure ecologistes, veïns, sindicats, i altres organitzacions socials en la composició dels òrgans de l'entitat de Residus.
La problemàtica dels residus sanitaris El Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIR) tracta el problema dels residus sanitaris d'una manera poc seriosa. En unes poques línies apunta que cada centre hospitalari haurà de tractar els seus propis residus i que només caldria una planta centralitzada per als petits productors. En tot cas, el PIR no ho especifica, aquesta planta centralitzada per a petits productors haurà d'ubicar-se a 2.000 metres de qualsevol centre urbà i complir tots els requisits d'una activitat amb cert grau de perillositat, insalubritat i molèstia. La Comissió de Residus hem tingut notícia de la possibilitat que una empresa ubicada a l'antic crematori de l'hospital La Fe de València, comence a tractar no sols els residus d'aquest centre, sinó també els procedents d'altres. Aquesta possibilitat, de convertir-se en real, multiplicaria el cost ambiental actual i, a més a més, portaria el La Casa
pi·iill a un dels barris mes populosos de la ciutat. No acceptem la possibilitat que un hospital importe residus d'un altre. A més a més, pensem que la creació d'un càrrec de tècnic responsable dels residus sanitaris en cada hospital garantiria la necessària separació selectiva. Un altre problema candent és el de la incineració d'aquests residus. Precisament, des d'Acció Ecologista-Agró hem demanat a la Conselleria de Medi Ambient informació sobre els preceptius controls d'emisions a l'atmosfera de l'hospital 9 d'Octubre. Aquest centre hospitalari incinera els residus sanitaris a les seues instal·lacions, dins d'una zona habitada de la ciutat de València, amb els consegüents riscos per al medi ambient. A més a més, la incineració dels residus allibera dioxines i furans, que són unes partícules molt perilloses per a la salut de les persones. • Butlletí
La Casa Verda
Butlletí 9
Què farem amb el fem? La Conselleria de Medi Ambient ha elaborat el aconseguir l'objectiu final d'aportació zero. Projecte de Llei de Residus. Des d'Acció ecologista-agró Però tampoc a c í e n s ajudarà el Projecte d e Llei d e volem emetre la nostra opinió respecte d'això, especialResidus. Estableix c o m a actuacions prioritàries la reducment sobre els residus sòlids urbans, amb l'ànim de conció (ja h e m vist d e quina manera) i la valoració i s'oblida tribuir a ampliar el debat. de la prioritat d e l'arreplegada selectiva. Quan el text es refereix a ella e n s remet al PIR, Pla Integral d e Residus. El text utilitza el terme "eliminar" i, en aquest context, Les persones q u e h o c o n e g u e n sabran q u e dit pla organitno suposa desaparèixer en el sentit de reduir-se al no-res za l'arreplegada selectiva d e forma tal q u e al final el sinó en el de deixar de ser visible en un lloc per a aparèi6 2 , 7 % del fem va directament a l'abocador. xer en un altre. Els residus poden desapareixen de la nostra vista en un moment donat però, reapareixeran ràpidaEncara que reduït respecte a versions anteriors, ment a l'abocador de torn o transformats en altres producpul·lula el fantasma de la incineració. En la definició d'etes sòlids, líquids o gasosos. L'eliminació de residus no liminació es parla de destrucció total, que podria interpresignifica, per tant, com suggereix el Projecte de Llei, la tar-se com a incineració. Quan s'aborda el tema de la valodesaparició del problema. ració es relaciona com una de les mesures a fomentar, la utilització dels residus com a font d'energia. Com no espeAquest aclariment es necessari perquè s'està generalitcifica més, de moment ens quedarem amb el dubte sobre zant l'ús de l'expressió eliminació de residus amb el signiel mode d'obtenció de l'energia. Però, veiem massa portes ficat de deixar d'existir. I això te un efecte pervers: fer obertes a la incineració. No oblidem que aqueix mètode és creure la població que podem seguir produint residus en el més perillós per al medi ambient i la salut. quantitats ingents perquè, desprès de tol, sempre podrem eliminar-los. El primer i més urgent es reduir la generació Per a acabar una qüestió bàsica per a les/els ecologisde residus. Però no pareix que l'actual Projecte de Llei tes: la titularilat pública de la gestió i instal·lacions de vaja a ajudar gran cosa. tractament i depòsit de residus. La càrrega contaminant d'aquesta "matèria primera" aconsella mecanismes de parEl text defineix la prevenció com el conjunt de mesuticipació i control públics de difícil materialització en insres destinades a evitar la generació de residus o a aconsetal·lacions privades. El tractament incorrecte dels residus guir la seua reducció o la de la quantitat de substàncies incideix directament en el deteriorament dels béns perilloses o contaminants presents en ells. Però ací acaba públics: aigua, aire, sòl o subsòl, afectant a la salut dels el compromís. Enumera una sèrie de mesures a fomentar éssers vius. Reivindiquem la gestió pública com a garansense establir com es portaran a terme. Sense una bona tia de salut de les persones i l'entorn. Estem, a més a més, campanya informativa prèvia dirigida al conjunt de la convençuts/ties que la persecució del lucre és inversament població és prou difícil, per no dir impossible, la consecuproporcional a la qualitat del tractament. No obstant això, ció del primer dels suposats objectius de la llei: la prevenel projecte de llei, tant en l'ambit municipal com en l'aució. Es crea el Centre de Minimització i Caracterització de tonòmic, permet l'arrendament o concessió dels serveis de Residus, però caldrà esperar a reglamentacions posteriors gestió dels residus. I el que es pit|(H, no garanteix la insque li doten d'estructura orgànica i pressupostos. 1 per a pecció de les activitats de gestió El text es refugia en les súmmum ni tan sols es mencionen ni quantifiquen els possibilitats infinites de les llengües i fuig del compromís: objectius de reducció a aconseguir en un horitzó temporal es podran oulenar visites d'inspecció. No estableix qui determinat. Amés a més, el sistema de gestió dels residus portarà a terme el servei d'inspecció ni amb quina dotació. no ha de dificultar les polítiques de minimització. En aquest sentit els interessos d'una gestió privada poden Només afegn que, a mes a més, s'obvia la participació resultar contradictoris amb la necessària reducció: quin jjptadana al no incloure ecologistes, veïns, sindicats i empresari es mostrarà interessat a reduir la matèria obj||ÉÍ ilitres organitzacions socials en la composició dels òrgans te del seu negoci?. <:»;«»» 5-iíe l'entitat de Residus. En fi, un fracàs. El 4 7 % del contingut d e la bossa de fem és matèria orgànica. Si es tracta en una planta d e compostatje a d e quada es converteix en un adob natural i d'ús controlat: el compost. Si, c o m ve succeint, en un bon percentatge va directament a l'abocador es converteix en un agent contaminant. P e r tant, pareix bàsic separar la porció orgànica del fem en origen i portar-la a u n a planta de compostatje, perquè a m b això aconseguiríem els següents objectius: 1. Produir c o m p o s t d e b o n a qualitat i tornar al sòl la matèria orgànica. 2. Reduir el volum d e residus. I al seu torn, estalviar combustible, usat p e r al seu transport. 3. Evitar q u e arribe als abocadors on n o m é s produeix problemes: producció d e lixiviats tòxics i producció d e biogas (efecte hivernacle, explosions, incendis). L'última Directiva comunitària aprovada sobre el tema d'abocadors limita j a d e manera progressiva el percentatge d e matèria orgànica a depositar en els mateixos, fins a
Concloent la nostra alternativa passaria per la presa d'una sèrie de mesures jerarquitzades consistents en: 1 Obertura d'un debat ciutadà. Campanya de sensibilització en tots els mitjans de comunicació. 2. Prevenció. Amb dues vessants, una educativa quant a modificació d'hàbits de consum i una altra dirigida al món de la producció per a incentivar el compliment de la llei d'envasos, l'aplicació de plans de minimització i tecnologies netes, etc. 3. Arreplegada selectiva en origen, garantint dos contenidors en vorera: un per a orgànica i un altre per a inorgànica. S'entén que en el primer punt es farà insistència específicament en el foment de la separació en origen. 4. Reutilització. Envasos rees... 5. Reciclatge. Tot el que puga ser reutilitzat o reciclatge no ha d'arribar a abocador. Això ens permetria, en pocs anys, reduir en un 70% el volum de RSU que hui va a abocador.
La Casa VMa - Butlletí
70 Butlletí
La Casa Verda
Regeneració de la platja de l'Almadrava El Ministeri de Medi Ambient ha projectat la regeneració de 6,5 quilòmetres de la platja de l'Almadrava a Dénia. El ministeri pretén abocar a aquesta platja, actualment de cinca (cantell rodat), 950.000 m3 de sorra provinent de Serra Gelada (Benidorm) per fer una platja de 130 metres d'amplària. A més, el projecte inclou la construcció de tres espigons a la costa de 230 metres de llargària. La construcció d'aquests espigons sepultaria la praderia de posidonia oceànica, lloc de cria, alimentació i refugi de les espècies que són objecte de pesca amb arts tradicionals. Actualment, el grup de La Marina i la Confraria de Pescadors de Dénia, han instat a l'ajuntament del municipi per a què cèlebre un ple extraordinari i rebutje el projecte. Darrere d'aquesta regeneració sembla que hi ha forts interessos urbanístics, ja que es tracta d'una zona que s'està urbanitzant molt ràpidament i una platja ampla serviria d'atractiu per als futurs compradors.
Al litoral de Xàbia no es faran noves infraestructures A la zona anomenada el Muntanyar, de la badia de Xàbia, la Conselleria d'Obres Públiques Urbanisme i Transports (COPUT) pretenia construir un port esportiu amb una superfície de 150.000 m2. L'Ajuntament de Xàbia, al mes de desembre, ja s'havia oposat al projecte i des del grup de La Marina, conjuntament amb els veïns, encetàrem una campanya ais mitjans de comunicació contra aquest port. Sorprenentment, 15 dies després, la COPUT va retirar el projecte, potser per la proximitat de les eleccions. Per tal d'evitar que la conselleria torne a plantejar el projecte després del 13 de juny, l'Ajuntament de Xàbia, a petició nostra i dels veïns, ha aprovat en un ple extraordinari oposar-se a la construcció de noves infraestructures al litoral del seu terme municipal.
El Montgó ha d'enfrontar-se a una nova amenaça
La COPUT projecta enllaçar l'autopista A-7 i la carretera de Xàbia pel costat sud del Montgó La Conselleria d'Obres Públiques Urbanisme i Transports (COPUT) ha presentat un projecte, a petició de l'Ajuntament de Xàbia, per a fer un enllaç directe entre aquesta població i l'autopista A-7. Aquest projecte pretén ampliar un camí local que discorre actualment pels termes de Pedreguer, Ondara i Dénia, ampliant-lo a 40 metres per a, posteriorment, connectar-lo amb la carretera comarcal que discorre pel límit sud del Parc Natural del Montgó. Prop d'aquesta carretera hi ha actualment un camp de golf. Els propietaris d'aquest camp de golf han presentat un projecte per a construir un hotel de luxe amb 200 habitacions. Aquest grup immobiliari és qui més està pressionant per que es faça la carretera, ja que així els seus
La Casa VJïi@r - Butlletí
clients tindrien accés directe des de la casa al golf. Des del grup de La Marina, en col·laboració amb l'associació de veïns de la zona, hem presentat al·legacions contra aquest projecte perquè, entre altres coses, la carretera és innecessària (la comarca està infèstada d'infraestructures), fraccionaria el territori al voltant del parc natural, augmentaria el perill d'atropellaments per a la fauna i obriria les portes per a una posterior • requalificació dels terrenys a urbanitzables. Fins el moment ja hem arreplegat més de 400 signatures d'oposició al projecte. A hores d'ara l'Ajuntament d'Ondara, en sessió plenària s'ha oposat al projecte i el de Dénia ha hagut d'oposar-se també després de 50 dies de pressions nostres i dels veïns.
La Casa Verda
Butlletí 11
L'empresa multinacional alimentària NABISCO abandona l'ús d'aliments transgènics? El correcte etiquetat d'alguns dels productes de NABISCO per al mercat espanyol com les galetes "Oreo" i "Artinata", ha donat lloc al consegüent rebuig dels consumidors, que
terior, en el que el midó de dacsa ha sigut substituït per "midó de blat". El mateix cas, ocorre amb les galetes "Oreo", podent-se trobar paquets on apareix etiquetat "farina de dacsa
ha eliminat aquesta qualificació del seu etiquetat, acollint-se al buit legal existent en el mencionat reglament. Cal recordar que la majoria de les empreses alimentàries utilitzen productes que pogueren estar manipulats genèticament -la soja, per exemple, apareix en el 60% de tots els productes processats que es troben a la venda-. Moltes d'elles s'acullen a la falta d'un mètode oficial de detecció i a l'absència de l'establiment de "uns llindars mínims de presència de ADN o de proteïna derivats de la modificació genètica".
Dalt, etiqueta de galetes Artinata amb midó de dacsa modificada genèticament, baix. les mateixes galetes amb midó de blat
ha provocat un notable descens en les vendes. Cal tindré en compte que els mencionats productes d'aquestes marques van ser pioners en l'aplicació del REGLAMENT (CE) núm. 1139/98 DEL CONSELL del 26-5-1998 sobre l'obligatorietat en l'etiquetat de productes alimentaris fabricats a partir de transgènics. Els mencionats productes van aparèixer, per tant, ressenyats en publicacions i llistes ecologistes com a productes transgènics. En les ultimes setmanes s'ha pogut comprovar el descens en les vendes dels dits productes, que en ocasions han sigut oferits a un preu inferior a l'habitual. En el mes de juny, es poden trobar encara galetes "Artinata" etiquetades amb "midó de dacsa modificada genèticament" i les mateixes, corresponents a un lot pos-
modificada genèticament", mentre que en els de lots posteriors, desapareix aquest component. Aquesta decisió es pot valorar com una victòria del moviment ecologista i dels consumidors en general, que porten a la practica el rebuig a aquests productes demostrat en nombroses enquestes. En tot cas, NABISCO hauria d'aclarir públicament, amb les màximes garanties, si realment ha abandonat l'ús de productes alterats genèticament o si, per contra, tan sols La Casa V^rà^a - Butlletí
En tot cas, cal remarcar que és la pressió dels consumidors i dels moviments socials, com ara els grups ecologistes, la principal arma que hi ha per a lluitar contra la utilització dels transgènics als aliments. Les grans multinacionals, també les de l'alimentació, només entenen un llenguatge: el dels guanys i les pèrdues. Per això, cal parlar amb elles en aquests termes, deixant-les sentir la força que tenim els consumidors.
12 Butlletí
Andilla lluita contra les mines d'argila i caolí L'Ajuntament d'Andilla, municipi de la Serrania, ha demanat el tancament immediat de les mines d'extracció d'argila i caolí que hi ha a les muntanyes del seu terme municipal. Aquestes mines estan treballant des de fa anys de manera il·legal, ja que no tenen la llicència municipal i estan realitzant els treballs en sòl qualificat com protegit no urbanitzable. A més a més, aquestes empreses no realitzen la restauració dels terrenys una vegada la mina és abandonada, tal i com ho exigeix l'estudi d'impacte ambiental, realitzen talusos verticals, sobrepassen els límits d'ocupació que tenen concedida i, en alguns casos, afecten a jaciments arqueològics. Finalment, aquestes empreses no paguen l'Impost d'Activitats Econòmiques, que si que paguen la resta dels negocis de la població. Fins el moment, l'Ajuntament no ha aconseguit obtindré el recolzament d'altres institucions, ni autonòmiques ni governatives. En el seu moment, el Delegat del Govern va denegar el seu ajut per a tancar les mines. Aquesta permisivitat de les autoritats es pot explicar per la importància que tenen les matèries primeres que s'extrauen d'aquestes mines i que són fonamentals per a la indústria del taulell. Aquesta indústria és una de les més importants del País Valencià i factura anualment 700.000 milions de pessetes, una tercera part del Producte Interior Brut valencià. Andilla proporciona la meitat de l'argila i el caolí que s'extrauen de tota la Serrania, però no rep ni tan sols una mínima part dels beneficis i, a més a més, està veient com es va degradant el seu terme municipal. Actualment, l'Ajuntament d'Andilla ha denunciat la situació davant la Fiscalia de Medi Ambient però, si el procés judicial s'allarga massa, potser quan arribe la sentència el municipi ja haja perdut les seues muntanyes.
La Casa Verda
Ens oposem a la instal·lació d'un magatzem de residus nuclears en Cofrents Després que el passat 14 d'abril el Senat, amb majoria del PP, no aprovà el seu propi informe sobre residus radioactius, el president del Consell de Seguretat Nuclear, excedint les seues competències, va proposar concentrar tots els residus d'alta activitat en una única instal·lació, com a mesura d'emmagatzemament provisional, ja que aquesta seria "una solució molt més barata" (El País, 4 de maig de 1999). La possibilitat que aquesta instal·lació única per a rebre els residus d'alta activitat de tota Espanya siga la
trànsit marítim és actualment preferit en les rutes del plutoni). A més, Cofrents és la que més tones té actualment (unes 364 tones en les piscines -no està clar si aquesta quantitat inclou l'última recàrrega). En síntesi, pensem que la possibilitat que la central nuclear de Cofrents esdevinga a mitjà termini un magatzem de residus d'alta activitat, no és de cap manera remota. Tant Acció Ecologista-Agró com la resta d'organitzacions ecologistes espanyoles ens oposem a un magatzem únic per a tots els residus d'alta
Central Nuclear d'Iberdrola SA, a Cofrents és bastant probable. A hores d'ara hi ha a l'estat espanyol 7 llocs amb centrals nuclears, tal com s'arreplega en la taula amb les dates de saturació dels magatzems. De la taula es desprèn que la CN de Cofrents serà de les primeres en saturar-se i, a més, té un disseny anterior. Aquestes raons intrínseques perquè la indústria preferisca aquesta planta es poden completar amb altres pel que fa a la seua ubicació: Si deixem de banda les centrals instal·lades a Catalunya (ja que la seua evolució política en el termini de 10/20 anys és imprevisible) i les que estan situades junt al País Basc o junt a Portugal (per raons anàlogues), la llista queda reduïda a tres plantes: José Cabrera, Trillo i Cofrents. Cofrents té, respecte de les altres dues, dos avantatges considerables: es troba pròxima a una autovia (l'autovia que passa per Almansa) i té més pròxima l'eixida al mar (cal recordar que moltes plantes de reprocessament es troben vora al mar i que el
activitat, ja que augmentaria molt els riscos pels possibles accidents en el transport. A més, considerem que és èticament inacceptable que una única instal·lació haja d'assumir el risc que comporta la gestió dels residus que ha generat tota la resta de nuclears espanyoles. Per això considerem que cada instal·lació nuclear hauria d'interrompre immediatament la generació de nous residus i gestionar els seus propis en magatzems en superfície que estigueren accessibles davant de qualsevol problema. Sabem que un magatzem "provisional", com planteja el president del CSN, podria convertir-se en definitiu. La central nuclear de Cofrents, per molt que siga una de les primeres que se saturarà i també la millor comunicada de les possibles, no ha d'acollir els residus de totes les nuclears espanyoles, ja que no es pot oblidar que la central de Cofrents es troba damunt d'una antiga falla volcànica, i l'acumulació de residus augmentaria exponencialment el risc d'accidents.
La Casa VJjnjÈSr - Butlletí
La Casa Verda
Butlletí 13
L'A-7 al seu pas per Sagunt: una victòria parcial IBAN ROURE El propassat mes d'abril ens va arribar la notícia que l'autovia de circumval·lació de Sagunt per evitar el pas de la carretera N-340 pel casc urbà no seria construïda, ja que les administracions estatal i valenciana havien acordat amb l'empresa concessionària de l'autopista de la Mediterrània (AUMAR) traslladar el peatge de Puçol uns quants quilòmetres cap al nord. Des d'Acció Ecologista-Agró aquesta notícia en principi ens sembla positiva, no debades hem estat presents des de fa quatre anys en la coordinadora que perseguia aquest objectiu, sense ocultar a ningú que el nostre veritable objectiu és l'eliminació total del peatge a l'A-7 per tal d'evitar la construcció d'innombrables carreteres i autovies de circumval·lació. Tot allò dins de la nostra filosofia que, no l'oblidem, consisteix en el foment de les formes de transport menys conlaminants, i aquest no és el cas precisament del transport per carretera. *
cació depredadores del paisatge, i totalment inútils si no existirà un peatge a l'autopista del costat, fracassaren i es construiren, per exemple, la variant de Girona per la vall de Sant Daniel, o les circumval·lacions de Castelló o Gandia, malgrat les mobilitzacions populars que demanaven l'alliberament dels peatges. . Tampoc no hem aconseguit l'alliberament del peatge a l'A-7 al seu pas per tot el País Valencià, i fins i tot el Govern valencià s'ha mofat de les resolucions de les Corts Valencianes prorrogant la concessió de l'autopista del Mediterrani a AUMAR. Es curiós com l'interés d'aquesta empresa ha primat des de fa molts anys sobre l'interés general: se li va perdonar l'obligació de construir el "by-pass" de València, la comarca del Camp de Morvedre va ser castigada a n o
Però el cas és que a la ciutat de Sagunt la vida s'estava fent impossible per als veïns de tindré l'avinguda del País Valencià i entracarrers adjacents per causa de la des contaminació de l'aire i de l'acústin i ca i pel perill continu d'atropellaeixides en ments, per no parlar d'un possirepresàlia per oblible accident d'un camió-cisgar-la a construir un terna amb productes quí' traçat que no agradava a mics tòxics o expio' y /'7" / l'empresa, etc. sius al bell mig del Per què doncs, si a altres llocs casc urbà. El /"I les mobilitzacions no han obtincert es que el ;r' gut el resultat desitjat a Sagunt trànsit de grans hem obtingut aquesta victòria bé camions s'haque tot el parcial que es vulga? via incremenSense voler restar mèrits a les tat enormement d'uns anys ençà. mobilitzacions i a la lluita de moltes Fins ací tenim un panorama molt organitzacions pensem que ha pesat semblant al de moltes poblacions del molt el fet que el peatge es troba a corredor costaner valencià i català pocs quilòmetres al sud de Sagunt i (murcià i andalús no; ja que aquestes que les despeses del seu trasllat són parts de l'anomenat "corredor meditemolt inferiors a les que originarien la rrani" gaudeixen d'autovies utilitzaconstrucció de la nova autovia que no des pel trànsit pesant sense pagar). es que fora paral·lela a l'actual autoEn algunes d'elles la batalla per evipista sinó que hauria d'haver-se constar noves infraestructures de comunitruït en contacte directe amb ella La Casa v|r||i - Butlletí
durant varis quilòmetres. Per tant, el traçat era absurd fins i tot des d'una òptica merament economicista, no diguem ja des del punt de vista ecologista. Per altra banda el trasllat del peatge tampoc no perjudica a AUMAR, donat que com no existeixen eixides de l'autopista fins a Moncofa (la Plana Baixa), a l'autopista entraven i entraran els vehicles que desitgen realitzar un recorregut de certa llargària pagant. Victòria parcial, per tant: no hem aconseguit que els interessos d'AUMAR deixen de regnar sobre l'interés general, però sí que hem evitat una autovia totalment inútil que hauria destrossat una part del nostre territori, una destrossa que hauria sigut gratuïta i que ha estat a punt de dur-se a terme una vegada més. I, encara que la contaminació global no baixe ni es diluïsea, sí que hem evitat l'imp a c t e directe i concentrat d'aqueixa contaminació sobre un nombre elevat de veïns de Sagunt. També s'ha aconseguit el compromís de realitzar les connexions necessàries amb el sector alliberat de l'autopista per tal d'evitar que el trànsit de menys recorregut passe per l'actual travessia. Ara ens queda recuperar l'antiga carretera com espai de convivència, reintegrar-la al paisatge urbà, demostrar la inutilitat d'ampliar el sector alliberat a tres carrils, ja que jugant amb les connexions i Ics actuals infraestructures hi ha prou amb reorientar el trànsit direcció Aragó o Catalunya per vies diferents i continuar lluitant per evitar les noves agressions al medi per part de les grans infraestructures que ens volen implantar els lobbys del formigó i del petroli. Aconseguir l'eliminació total del peatge a l'A-7 o almenys la revocació de la pròrroga de la concessió a AUMAR podria ser un primer pas.
14 Butlletí
Sumem esforços amb Acdema i Les Tosquetes El passat 4 de maig, a la Casa de la Cultura de l'Alcúdia de Crespins, es va firmar un acord de col·laboració entre Acció Ecologista-Agró i les associacions ecologistes Les Tosquetes d'Albaida i Acdema de Canals. Van participar els presidents de les tres entitats, Maties Riera, Toni Berenguer i Salvador Montagut respectivament, així com una nombrosa representació de les tres associacions i mitjans de comunicació. El projecte es va iniciar temps arrere, quan Cristina Domingo ens va suggerir a alguns membres d'AEAgró de la Costera la possibilitat d'aconseguir un conveni d'aquest tipus amb el grup ecologista de Canals, afegint-se després el d'Albaida. L'objectiu final és el d'aconseguir una estreta relació amb aquests grups que, sense perdre la seua idiosincràsia, adopten com a cognom AEAgró, participen del nostre butlletí, de la nostra infraestructura organitzativa, dels nostres mitjans d'informació i assessorament i, si així ho decideixen, de les campanyes conjuntes que pugam fer en un futur. Salvador i Toni ens van fer una breu descripció dels seus grups així com de les seues activitats. Entre Acdema i Les Tosquetes superen els tres-cents socis. Van iniciar la seua marxa en l'ecologisme a través del voluntariat mediambiental, com a bombers col·laboradors, en projectes de vigilància forestal en Pasqua i estiu, organitzant repoblacions, fent neteges d'abocaments incontrolats, creant vivers de plantes autòctones, organitzant la recuperació de fauna ferida així com la seua devolució a la natura, recuperant senders perduts, fent projectes d'educació ambiental, etc. Després que Maties explicarà els termes del conveni, els periodistes presents li van llançar diverses preguntes, tan d'àmbit local -la desaparició del riu dels Sants-, com d'àmbit general -la dessecació de la marjal de Pego-Oliva i altres-. La mitja hora que s'havia previst que duraria Tacte es va quadruplicar, convertint-se aquest al final en una mena de tertúlia.
La Casa Verda
Cotransa haurà de tancar la seua base de contenidors a Natzaret La sala del ContenciósAdministratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha desestimat el recurs interposat per l'empresa Cotransa, SA contra una resolució de l'Alcaldia de València que va denegar la llicència per al funcionament d'una base de contenidors a Natzaret. Aquesta resolució de l'Ajuntament de València, a més a més de denegar la llicència, ordenava l'empresa el tancament immediat de les seues instal·lacions -que funcionen des de fa anys-. Els propietaris de la base de contenidors al·legaven al seu recurs que si l'Ajuntament no havia pogut trobar una solució al problema dels contenidors que ocupen bona part de l'horta de la Punta i Natzaret, allò més sensat era permetre que les empreses ja instal·lades continuaren treballant. A
més a més, al·legaven l'existència d'una situació de drets adquirits, donat els anys que porta l'empresa en funcionament. El TSJCV ha rebutjat aquests arguments, ja que hi ha sentències del Tribunal Suprem que especifiquen que "ni el transcurs del temps, ni el pagament dels corresponents tributs, ni la tolerància municipal poden implicar acte tàcit d'atorgament de llicència". La desestimació del recurs suposa que Cotransa no pot obtindré la llicència per a continuar treballant a aquesta base de contenidors i que hauria de tancar les seues instal·lacions. Ara queda saber si l'Ajuntament de València farà efectiva la seua pròpia resolució o si, com en altres ocasions, aquestes empreses continuaran treballant i ocupant il·legalment terrenys d'horta.
Continua la lluita contra laZAL La lluita contra la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València a l'horta de la Punta continua ara als tribunals. Després de les al·legacions presentades per Acció Ecologista-Agró, ara ' s'ha interposat un recurs contenciósadministratiu en contra de la resolució de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports (COPUT) que va aprovar definitivament el Pla Especial que serviria per a construir la ZAL. Aquesta resolució de la COPUT establia un Pla Especial d'Ampliació del Patrimoni Públic. És a dir, facultava a la Generalitat Valenciana per a ocupar les terres de la,Punta per a construir la ZAL. El recurs que s'ha presentat es basa principalment en la nul·litat de ple dret d'aquest Pla Especial, ja que la finalitat per a la qual destinaria aquest pla els terrenys afectats industrial- és incompatible amb la qualificació actual d'aquest sòl, segons el Pla General d'Ordenació
La Casa vf>r4» - Butlletí
Urbana (PGOU) de València, -sòl no urbanitzable d'especial protecció-. A més a més, la Llei del Sòl No Urbanitzable estableix que les administracions públiques no poden fer reserves sobre sòl no urbanitzable d'especial protecció. D'altra banda, la documentació justificativa que acompanya aquest Pla Especial no compleix amb els requisits que estableix la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística i fonamenta l'escàs valor dels terrenys d'horta de la Punta en el menyspreu al PGOU de València norma fruit del consens i aprovada després d'un ampli debat, pel qual no hi ha passat aquest pla-. El recurs presentat demana l'anul·lació cautelar de l'execució del Pla Especial, ja que si aquest comença a executar-se durant el temps que duren els tràmits legals, encara que al final hi haguera una sentència que estimarà el recurs, les obres ja s'haurien realitzat i els danys serien irreparables.
Butlletí 15
La Casa Verda
Manifestació de denúncia per la contaminació del riu Segura El passat 9 de maig ens vam reunir membres pertanyents a Acció Eko i gent del Col·lectiu per a la Defensa dels Animals. La raó: acudir a la multitudinària manifestació que tenia lloc a Madrid per a denunciar la contaminació de Ics aigües del riu Segura. L'autobús, que va partir del Port de Sagunt, va passar per València on va arreplegar a gent d'AE-Agró i ens va portar a l'estació d'Atocha a Madrid. Una vegada dins del sarau ens van entregar còpies del manifest, que més tard s'cntregaria al ministeri, i pamflets informatius que incidien en la ja per tots coneguda contaminació del Segura. Va ser prou impressionant conèixer al detall els abusos que es cometen al riu, sobretot al seu pas per la Vega Baixa. La gent sostenia pancartes amb fotos del Segura que posaven els pèls de punta, mostrant un riu en què no es veia ni l'aigua de la quantitat de fem que portava. La policia va conduir la manifestació en tot moment i tan sols vam bloquejar un tros d'avinguda, la resta del temps vam transitar carrers més
Pancarta d'Acció Ecologista-Agró a la manifestació de Madrid
xicotets. La gent va demostrar que no oblida, cridant consignes que pareixien tretes dels anys setanta. Finalment la manifestació va confluir al ministeri, enfront del qual s'havia instal·lat un taulat on es va llegir un comunicat i es van exigir compromisos al govern espanyol; que es respecten els acords adoptats per la UE, es van reivindicar els drets
dels reganls sobre les aigües i es va exigir una mesa de debat i negociació en què estigueren presents tant l'Administració com les plataformes, entitats i ajuntaments implicats. També es va exigir que el Govern, en un termini de quinze dies, presentarà un calendari de negociació en què se solucionaren els problemes plantejats.
Records En una de les xarrades familiars amb els meus iaios, una d'aqueixes que em solen avorrir, van començar a contar-me com era Sagunt i els seus voltants. Parlant de zones verdes i de naturalesa, em vaig adonar como s'entristien al parlar de la Marjal dels Moros. La meua iaia, amb ulls brillants i plens de nostàlgia em contava: "recorde els meus passejos amb el teu iaio perla marjal, aquells dies assolellats en els que ens entreteníem hores i hores contemplant als flamencs. Tot eslava ple de vida, una immensa marjal, on et podies perdre al mig de la vegetació. Podies sentir el cant de diverses varietats d'ocells, el raucar de les granotes, podies sentir la naturalesa dins de tu, sentint-te part d'ella, en canvi ara..." La meua iaia es va quedar mirant a un punt fix al sòl i vaig poder veure una com una llàgrima esvarava per la seua galta i queia a terra. "Què et passa iaia", la vaig preguntar. "Res filla és només la nostàlgia del passat que em fa pensar que ja res no és com abans", va contestar. "Per què?", què passa ara a la marjal?", li vaig preguntar. "No és possible que no ho sàpies, és que no has estat?", em va dir el meu iaio. La Casa
L'expressió de la meua cara va ser suficient perquè el meu iaio s'adonara que no, no havia estat. "Es normal, hui en dia hem progressat molt, els jóvens només es preocupen per veure la televisió, anar a discoteques, jugar a l'ordinador..., però potser açò no siga tan bo, ja que s'han deixat arrere moltes coses. Ja ningú no gaudeix passejant pel camp, ni s'interessa pels animals en perill d'extinció, només importa el "jo", aqueix egoisme individualista que hi ha en cada un de nosaltres", va dir la meua iaia. "Doncs bé, et vaig a dir el que ha passat a la marjal. Saps, els caçadors s'entretenen caçant flamencs i altres espècies d'aus i ànecs, fent que la marjal tinga cada vegada menys vida. A més a més, ara ja no és tan gran com abans, l'han dessecat en la seua major part per a construir xalets i edificis d'aqueixos moderns", em va explicar el meu iaio. Després de sentir açò, vaig començar a pensar en lo superficial que era la meua vida, preocupada pel que passarà en el capítol de "Al salir de clase" o pel lloc on anava a anar a la nit, sense saber que prop d'ací està morint un xicotet cor que abans bategava amb força però, que a poc a poc, la societat està apagant. - Butlletí
16 Butlletí
Quan hages d'embolicar l'entrepà, no ho faces amb paper d'alumini perquè el residu dura uns 500 anys perquè no es degrada. Recupera les bosses de tela com es feia en altres generacions.
La Casa Verda
Any rere any els estudiants es veuen obligats a adquirir nous llibres de text, generalment un per cada assignatura. Els llibres perden tota la seua utilitat en acabar el curs escolar i sols ocasionalment els germans menuts poden reutilitzar els llibres dels majors. Conscients de la manca de sentit d'aquesta situació, Acció-Eko ha decidit organitzar una campanya de recollida de llibres usats per al proper
La Casa v|r(£p - Butlletí
curs escolar a un dels instituts del Port. La campanya es basarà en l'establiment d'un "mercadet del llibre usat" on els voluntaris del grup recolliran els llibres del passat curs. La idea és que els llibres usats els venguen els alumnes dels cursos més avançats als dels cursos posteriors a un preu pla de 1000 pessetes. D'aquestes, 700 aniran a parar a l'antic propietari del llibre i les 300 restants es destinaran a finançar les activitats d'Acció-Eko.