2 Butlletí
La Casa Verda
sumcíri Al·legacions d'Acció Ecologista-Agró al transvasament Xúquer-Vinalopó
Projecte de Llei de Residus de la Generalitat Valenciana
^ '
Als ecologistes, José Albelda Godzrita ataca de nou
Cr
Continua la polèmica sobre els transgènics
_r "'
Informe sobre l'estat actual del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva
*» ,,-%
Campanya d'ajuda a la protectora d'Ortolà Agricultura ecològica a la marjal dels Moros
1
I
AE-Agró admesa al CIDN La Llei contra els boscos
I JL
València en Bici continua la lluita contra el casc
-? J "
La caça, per Rafa Pardo
15 Novetats del Fons de Documentació Educació Ambiental: dimarts 19,30h Energia: dilluns 17h Jurídica: dimecres 19,30h Residus: dimarts 19,30h Territori: dimecres 20h València en Bici: dimarts 21h
Redacció E. Amer, J. Benavent, M. Ferri, J. Masó, A. Merelles, X. Moreno, V. Navarro, R. Pardo, Disseny i maquetació Gerard Serrano Comissions Bosc: últim dimarts de mes
. •'.:' .,
.
El Baix Maestrat Muralla, 2-b, 12500 Vinaròs ". Tl. i Fax: 964 452104 La Plana Baixa Barranquet, 68-3a, 12530 Borriana El Camp de Morvedre St. Josep, 11, 46520 Port de Sagunt La Safor St. Benet; 32, 46760 Tavernes de la Valldigna
La Casa VejÜa - Butlletí
La Ribera Pastora, 22-b, 46600 Alzira Col·lectiu El Tramusser Sant Josep, 52-b, 46440 Almussafes La Costera Vallada: correu, Colón, 14, 46691 L'Alcúdia de Crespins: correu, Col·legi La Sénia, 46690 Moixent: correu, apartat 9, 46640 El Camp de Túria Ladrillar, 38. 46190 Riba-roja General Pastor, 34, 46183 l'Eliana Col·lectiu Marfull J. J. Dominé, 6-5, 46024 València Tl: 3917168 La Casa Verda Plaça Santa Creu, 6-B, 46003 València Tl. i Fax: 3917864.
La Casa Verda
Butlletí 3
Al·legacions al Projecte Basic de la Conducció Xúquer-Vinalopó En relació a la proposta de transvasaments, hauríem d'aprendre de l'experiència Tajo-Segura i de la insostenibilitat que ha incentivat. El paral·lelisme entre el TajoSegura i el Xúquer-Vinalopó és evident. En el primer cas es va produir una sobreestimació dels excedents al Tajo i un sobredimensionament de l'obra i la posada en regadiu. El resultat en l'àrea receptora és que segueix havent-hi un important dèficit, es generen tensions en demanda de més recursos, els aqüífers estan més sobreexplotats i parlar de cabals ecològics en el Segura no deixa de ser un sarcasme. En el cas del Xúquer la realitat és
la repercussió de la disminució de cabal al Xúquer a causa de la influència del riu en el manteniment de les condicions ecològiques del Parc Natural de l'Albufera, perquè com assenyala el seu Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals els vessaments dels regs de la Sèquia Reial del
de l'àrea del Vinalopó-Alacantí i Marina Baixa." Ara no estan satisfetes les necessitats anteriors i no existeixen recursos sobrants, per la qual cosa no es pot parlar de transvasaments. Del que caldrà parlar és d'encaminar-nos per la senda del desenvolupa-
"Els"Eís rius, més que embassats, van camí d'estar embalsamats" Manuel Riuas'Riu que diversos trams del riu estan freqüentment secs, qualsevol abocament ocasiona importants mortaldats de peixos i més d'un any es plantegen dubtes sobre la possibilitat de complir amb els arrossars i el llac de l'Albufera. A pesar d'això s'estan licitant unes obres que costaran més de 200 milions d'euros amb conseqüències d'allò més previsible: els aqüífers del Vinalopó continuaran sobreexplotats, les demandes creixeran i els cabals mediambientals seran més mínims que mai i l'Albufera deixarà de rebre les aigües de millor qualitat. El 9 de març de 1999, Dolores Carrillo Daurat, directora general de Qualitat i Avaluació Ambiental, envia a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) les contestacions a les consultes prèvies. Del contingut del seu escrit es dedueix que, principalment, l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) hauria de justificar els beneficis obtinguts a la zona receptora del transvasament front els perjudicis que causaria la detracció de 80 Hm3/any en el Xúquer. El 28 d'abril de 1999, la Direcció Territorial de València de la Conselleria de Medi Ambient (CMA) informa que "La primera qüestió a plantejar-se i incloure en l'EIA seria
Obres de construcció del transvasament Tajo-Segura a finals dels anys 70
Xúquer suposen més del 50% de les aportacions al llac." Doncs bé, l'EIA no aborda aquestes qüestions. El conseller delegat d'Aigües del Xúquer explica a la premsa (8/01/00) que preveu un estalvi de 70 Hm3 procedents de la depuradora de Pinedo. Aqueix cabal es destinarà a l'Albufera. Com reaccionaran els responsables del parc quan vegen que més del 50% d'aigua de certa qualitat és substituït per aigües amb elevats continguts en nitrats i fosfats? Queda constància que de consumar-se el projecte s'afectaria molt negativament a l'Albufera, la qual cosa fa inviable el canvi de 70 Hm3. El Pla Hidrològic del Xúquer, en el seu article 32 estableix que "Satisfetes totes les necessitats anteriors, podran aprofitar-se els recursos sobrants per a pal·liar la sobreexplotació d'aqüífers i dèficit d'abastiments La Casa
- Butlletí
ment sostenible, establint els límits sostenibles d'usos totals dels recursos naturals. Apostem per una Nova Cultura de l'Aigua que suposa reprendre la vella cultura de gestionar bé l'escassetat que tenim en el nostre ric patrimoni cultural ibèric en relació a l'aigua, adequant-lo a la realitat històrica, econòmica, cultural i tecnològica dels nostres dies. La clau ja no està en un enfocament productivista, sinó en saber definir i articular un nou model de desenvolupament sostenible. En definitiva, i en paraules de la ministra de medi ambient, es tracta de "dotar-nos d'un instrument que resolga els problemes de gestió de l'aigua (...) allunyant-nos d'altres plantejaments obsolets pels que s'entenia la política de l'aigua com a política d'infraestructures hidràuliques, com a política essencial i exclusivament contemplada com de regadius".
4 Butlletí
El traçat proposat El 7 d'abril de 1999, Juan J. Martínez de la Vallina, Cap del Servei de Programació i Avaluació d'Impacte Ambiental de la CMA firma un informe que conclou: "de l'anàlisi de les dues alternatives plantejades no cap més que assenyalar com CRÍTIC el traçat denominat Alternativa 1: La Mola oriental, considerant el mateix inacceptable ja que existeix una altra alternativa viable, l'Alternativa 2: Tous, per a la que les afeccions mediambientals podran arribar a ser asumibles amb l'adopció de mesures correctores d'impacte ambiental, mentre que en l'alternativa de la Mola es produirien impactes no asumibles pel territori (...) Així mateix, i a fi de facilitar l'elaboració de l'EIA, assenyalem la possibilitat d'aprofitar l'experiència de l'execució de les obres del gasoducte d'Enagas". El 21 d'abril de 1999, Rafael Ruano Martínez, Enginyer Cap de la Quarta Demarcació de la CMA informa respecte a l'Alternativa de La Mola que "S'estima que l'impacte pot arribar a ser tan negatiu que una de les poques zones naturals que encara es conserven a la província de València poguera desaparèixer de forma irreversible. Ja s'ha portat a terme un impacte negatiu important en l'extrem Nord de la zona de Montes que conforma les Moles de Cortes i de Bicorp amb els embassaments de Cortes i de la Mola, perquè se seguisca insistint en un impacte que destruirà la zona." El 28 d'abril de 1999, la Direcció Territorial de València de la CMA informa que "Quant a les alternatives contemplades, la que té el seu origen a l'embassament de la Mola travessa zones d'alt interès per a la conservació, donada la presència d'hàbitats i espècies d'interés comunitari. L'impacte paisatgístic de les obres seria de gran envergadura, ja que transcorreria per uns espais de complexa orografia i sense grans infraestructures, per la qual cosa l'alternativa es considera inacceptable." El que ha ocorregut des de llavors evidència que els promotors del projecte, amb el quintacolumnista conseller de Medi Ambient al cap, s'havien decidit a priori, per raons -almenys les explicables- purament economicistes, per l'alternativa de major impacte amb el que a partir d'aqueix fet van haver de manegar l'EIA.
La Casa Verda Vegem el seu Document de Síntesi. Alternatives estudiades. "Al setembre de 1998 es van llançar dos possibles alternatives: La Mola inicial i Tous inicial. (...) Posteriorment, s'han desenvolupat aquestes dues idees primitives i totes les possibles alternatives. La solució havia de partir del riu Xúquer i finalitzar al Nord de Villena. (...) de les possibles traces de la conducció s'han desestimat les que partien de Tous per a independitzar el funcionament de la conducció del règim d'explotació de Tous, la missió del qual és la laminació d'avingudes, cosa que l'obliga a quedar pràcticament buit al mes d'octubre, mes en què s'ha previst iniciar la transferència de recursos al Vinalopó.
"Les pitjors cicatrius són les que deixa la mala política al paisatge" Juan Cueto
segons els informes de la CMA, la Solució 3 és la que major impacte ambiental causa, o siga que no pot seleccionar-se atenent a un altre tipus de criteris. La Llei planteja la valoració des del punt de vista ambiental i no des d'òptiques tecnicistes-economicistes-electoralistes. Vegetació actual. Usos del sòl. "La vegetació comentada està escassament representada i l'únic senyal es troba en l'extracte (sic) arbustiu o en una etapa de degradació inferior." Això és el que diu Intecsa i, per tant, Aigües del Xúquer. Els informes de la CMA, en canvi, diuen que "al llarg de tota la zona queden retalls importants de garrigar continental i en enclavaments ombrívols es refugien elements més exigents en humitat com el freixe de flor (Fraxinus ornus) exclusiu de les muntanyes valencianes a la península ibèrica, la cornicabra (Pistacia terebinthus), l'arboç (Arbutus unedó), etc. Els barrancs i rambles existents serveixen de refugi a aquesta vegetació més exigent en humitat i a més presenten formacions de vegetació de ribera molt ben conservada (salzedes, adelfars, etc.) enriquides per espècies interessants com el bruc d'aigua (Eriça erigena) i el boj (Buxus sempervirens). Assenyalem a més la presència d'exemplars de flora endèmica com la cua de gat llanós (Sideritis sericea) o la globulària menor (Globulària repenss subsp. borjae), la pelussa de Cova (Chaenorhinum tenellum), l'Echium xativí, la campànula de roca (Campànula viciosoi) o el poliol de roca (Teucrium ihymifolium).
(...) S'han analitzat tres solucions. La primera, Solució 1 Azud d'Escalona, desenvolupa la idea de la Solució inicial des de Tous. Mentre que les altres dues, Solució 2 La Mola i Solució 3 Cortes desenvolupen la idea de la Solució Inicial des de la Mola. (...) Com a resultat s'ha adoptat la Solució 3 Cortes com a definitiva ja que és l'òptima des del punt de vista ambiental-tècnic-econòmic." La Llei d'Impacte Ambiental planteja la valoració des del punt de vista ambiental d'alternatives tècnicament viables, i ací l'alternativa Tous no és tècnicament viable, aleshores no és alternativa i no s'han estudiat solucions que, partint d'Alarcón (Xúquer), utilitzen, almenys en part, la conducció Tajo-Segura. A més,
Caracterització de la fauna. L'estudi "oblida" la presència en l'àrea d'àguila reial (Aquila chrysaetos), àguila calçada (Hieraaetus pennatus), Culebrera europea (Circaetus galileus), falcó pelegrí (Falque peregrinus), Mussol xic (Asio otus), alcotà (Falque subo) i Enganyapastors terrós (Caprimulgus ruficollis), espècies arreplegades en el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna. Tenint en compte aquestes dades, hem de concloure com el Cap del Servei de Programació i Avaluació d'Impacte Ambiental de la CMA que "no cap més que assenyalar com CRÍTIC el traçat denominat Alternativa 1: La Mola Oriental, considerant el mateix inacceptable".
La Casa Ve#a - Butlletí
La Casa Verda
Butlletí 5
Fent pólvora amb els residus ANTONI MERELLES Ens acaba d'arribar el Anteproyecto de Ley de Residuos de la Comunidad Valenciana. 23 de Diciembre 1999. I clar, cal fer algun comentari, més quant se'ns convida per a que, el proper dia 13 de gener, a les 10 hores, "pueda ser estudiado en la reunión del Consejo Asesor y de Participación del Medio Ambiente". Ai! Tants anys de democràcia i que encara hajam de suportar un tracte vejatori de l'Administració, en tots tres sentits: l'idioma, les vacances i l'hora de les convocatòries. Anem a centrar-nos en l'assumpte. Haveu fet mai pólvora? Us presentem un curset accelerat, encara que incomplet, amb el tema dels residus per rere fons. Llegim l'avantprojecte. Passem per damunt l'exposició de motius. Arribem als objectius i... primera i de canto. La finalita de la llei? "Garantir la gestió dels residus sense que es pose en perill la salut humana, sense utilitzar procediments que puguen perjudicar el medi ambient". Què bonic! Llàstima un detall: del text es desprèn que la gestió dels residus es dirigeix fonamental i exclusivament als residus una vegada produïts. Sí, és cert, en algun lloc fica això de processos productius nets. Com no va a ficar-ho? Si també hi consta als textos legislatius europeus als que fa referència el document. Des del punt de vista ecologista resulta una greu omissió (error conceptual?) que als objectius dels principis generals d'una llei de residus no es faça referència alguna a tendir cap í|l, residu zero, eixe que incordia tant. P La natura no produeix residus, no hi ha principi ni final útil per a la matèria. A l'avantprojecte se subratlla ^»e "destaca el concepte de residu, del qual s'exclouen els objectes o substàncies que van a ser utilitzades ulteriorment sense sotmetre's prèvianaent a una operació de valoració". Quin morro! Copiar i amb mala lletra? Així i tot, l'avantprojecte reconeix que encara hi ha molts altres objectes i substàncies susceptibles de ser tractats, valoritzats i acumulats per secula secitlomm, i que requereixen el gros dels diners i els esforços. ^ Des que començà el desenrrotllís-
-r:
me industrial en aquest país no s'ha fet res amb els residus, més que amagar el cap i el problema hui en dia és tan gros que es necessita una actuació urgent d'igual envergadura per a la cura. A quin veí de la ciutat o del poble l'importa realment on va a parar la bossa de fem de sa casa, sempre que l'endemà li l'arrepleguen i se l'emporten? Així portem ja 30 anys. Quan el petard explote, que el rector ens pille confessats! Ara bé, de quina manera preveu l'avantprojecte fer front al tractament dels residus? Construint una carcassa amb pólvora de la bona. La Generalitat actuarà a través del Govern Valencià i la Conselleria de Medi Ambient i, tanmateix, a trav.és de l'Entitat de Dret Públic "Entidad de Residuos". Aquesta "Entidad" té per objecte "l'exercici de totes aquelles activitats que li atribuesca la Conselleria de Medi Ambient, en matèria de gestió de residus. Per al compliment de les seues finalitats, l"'Entidad de Residuos" podrà desenvolupar les seues activitats a través de societats o altres fórmules de col·laboració amb entitats públiques i en especial amb les privades. A tal efecte, l'Entidad de Residuos podrà constituir o participar en el capital de societats mercantils". Com a nosaltres encara ens agrada fer els comptes de cap, repassarlos amb els dits i després comprovar amb l'ordinador, això se'n diu privatització, no? Però, on és el perill? Anem a veure. Agafem una miqueta de clorat potàsic (empreses privades), una miqueta de sofre (tecnologia d'allò més cara a pagar directa o indirectament amb diners públics -el tractament de residus sempre serà més lucratiu que la seua prevenció-), i una miqueta de carbó vegetal (picaresca de l'empresariat davant els diners fàcils i ràpids a la qual cosa ja ens tenen acostumats), i una vegada tot ben mesclat aconseguirem pólvora de gran qualitat per a fer una de les millors carcasses d'acumulació de capital mai vistes. Qui conega què està passant als serveis sanitaris del País Valencià segur que entén a la perfecció el que s'acaba de dir. No debades, quan u La Casa Vefjla - Butlletí
pensa que té alguna malaltia "molt seria", no dubta gens en acudir al sistema públic encara que tinga un segur privat. La qüestió dels residus és semblant, sols que en aquest cas el sistema públic sempre ha deixat a la bona de Déu què fer amb ells. Front això, l'empenta de la iniciativa privada en un terreny totalment verge. Quina por! La nostra proposta davant els residus és la consolidació d'un sistema de gestió i unes infrastructures fonamentalment públics. Tot fa pensar que les resultes del Pla Integral de Residus vagen en sentit contrari. A l'avantprojecte, altres coses no són tan clares, però la intenció de no prescindir de la incineració resulta més que palpable. La valorització dels residus -ara es diu així- inclou "la reutilització, reciclat, recuperació, o qualsevol altre procediment destinat a l'aprofitament dels recursos continguts en aquests". Entre eixos recursos hi ha un apartat que diu: "e) La utilització dels residus com a font d'energia". No es pot evitar associar la idea de la valorització amb la incineració. Esperem que es mantinga el rebuig social que hi ha per les nostres latituds a aquest tipus d'instal·lacions. La incineració transforma els residus en pol·lució atmosfèrica (dioxines) i cendres tòxiques, que han d'anar a un abocador d'alta seguretat. I, finalment, a què us penseu es refereix l'avantprojecte quan diu "impulsar la participació de la societat"? Doncs diu: "mitjançant el desenvolupament de programes de formació ambiental, informació, sensibilització i conscienciació social". "Facilitar el diàleg i compromís i la consecució d'acords concrets, e n w les Administracions Públiques i els sectors productius i l'associacionisme ecològic i ciutadà". Si de veritat és vol així, no comencem amb bon peu. A més, els sectors productius i l'associacionisme ja havíem desgastat molt de temps i esforços amb els anterior^ inquilins de la Conselleria. Va a pectar el Partit Popular el treball ja s'havia realitzat amb els seus "se de Govern"? O haurem de tornar' començar de zero? La resposta aquest avantprojecte.
6 Butlletí
La Casa Verda
Als ecologistes JOSÉ ALBELDA Sempre ocupats com estem en denúncies urgents i accions inajornables, no solem trobar massa temps per a meditar sobre la nostra pròpia identitat. Pensar sobre què som i com altres ens veuen. Resulta curiós que en un temps caracteritzat per la revaloració social del voluntariat, un temps en què les ONGs humanitàries han adquirit el ple suport de la població i fins i tot l'arriscada fama als mitjans, els ecologistes seguim sent els vells enemics de sempre. Vegem perquè ocorre. Moltes de les organitzacions humanitàries que tant han crescut en nombre i protagonisme se centren en labors de reconstrucció, desenvolupament o ajuda directa, actuacions que solen considerar-se socialment positives per part dels poders establits. Amb les quals no molesten sinó tot el contrari: interessa que existisquen i tots es contagien de bondat al protegir-les, incloses determinades marques comercials de dubtós comportament ètic. Establint un paral·lelisme, si els ecologistes ens limitàrem a netejar platges o plantar arbres en comptes de demanar explicacions sobre perquè estan les platges brutes o hi ha incendis, certament cauríem molt més simpàtics. No obstant això, a pesar de haver-se admès la vinculació entre preservació dels ecosistemes i manteniment a llarg termini de l'economia i la salut dels pobles, no es dóna aqueixa causalitat tan immediata que sí que veiem reflectida en una casa destruïda per un cicló que una ONG reconstrueix o un xiquet ferit i mal alimentat que comença a curar i a menjar. Per dir-ho d'una altra manera, la nostra labor no és tan lluïda a l'hora de mostrar-la a través de símbols o arquetips mediàtics, ni el benefici humà es veu tan a curt termini. Dels ecologistes es desconfia. Ens pinten sempre batallant contra altres, a nosaltres, que sempre hem defès l'equilibri entre les espècies i la no violència. I és lògic, perquè tenim el compromès paper d'exigir lucidesa en un món de bojos gregaris que no saben que ho són. Ens enfrontem a la difícil tasca de lluitar contra el Tot -el gran Mercat Global-, contra la desviada aventura humana que conside-
ra el planeta exclusivament com un munt de matèria primera. 1 aquest esforç es fa suportant la solitud dels incompresos. Nosaltres purifiquem l'amenaça a aqueix malentès Progrés que està arrasant el món. I, per si fóra poc, hem de lluitar també contra els tòpics, contra els que pensen que ens alineem amb les balenes i els ànecs per a enfrontar-nos al recte procedir de l'economia, que busca el benestar dels humans. També cal defendre's contra la moda "verd", contra el fals ecologisme que vol traure diners amb llavades d'imatge i la venda de productes amb envàs color de fulla i prefix eco. 1 alguns altres esculls habituals, com quan guanyem una campanya, que sempre ens porta un muntonet de nous enemics. O quan no la guanyem, però mantenim la fidelitat dels enemics de sempre. Però el nostre treball és agraït si es té sensibilitat, i si no es té no s'és ecologista. Els arbres, les balenes, els rius, les albuferes i els ànecs agraeixen més baixet, però agraeixen, és qüestió d'afinar l'oïda. Altres, aquells que no moriran d'un càncer causat per una fuga radioactiva o per la lenta però segura contaminació invisible i insípida de dioxines, plaguicides i la resta de verins del Progrés, aqueixos no sabran que tenen alguna cosa que agrair ni de bon tros a qui han d'agrair-lo. Certament no és la recerca de l'agraïment el que ens mou. El repte global de restablir l'equilibri entre el planeta i els que l'habitem, fascina tant que no necessitem més contrapartides. Queda a vegades, això sí, la sensació que és impossible canviar la inèrcia destructiva a la que condueix el desig de l'enriquiment immediat, fruit de la perillosa dinàmica de separar l'inseparable: la cultura de la naturalesa. Però, en qualsevol cas, no ha de ser el nostre un treball que se sostinga a base de triomfs. Això podria ser deceben-te. Quan es donen, benvinguts siguen. Però quan no, saber que simplement cal deixarse portar pel que pensem. Lucidesa i urgència obliguen. Cal recordar aquell conegut tros de Bertolt Brecht, tantes vegades cantat, el que parla dels que lluiten tota la vida, aquells que són els imprescindibles. La Casa Vefda - Butlletí
Godzrita i la destrucció de la ciutat L'horta i el Cabanyal desapareixen davant d'aquest monstre destructor que segueix arrasant els espais de l'horta que circumden la ciutat. Detindré aquesta situació és vital i requereix d'una consciència ciutadana que va prenent forma en distints col·lectius que lluiten per aqueixos valors que encara conserva la ciutat com és l'horta. Marfull segueix denunciant aquests fets amb les seues accions; "A València el grup ecologista Marfull, integrat en Acció Ecologista-Agró, va emular a Greenpeace i va despenjar des d'una "bastida de la plaça de la Reina de "València una enorme pancarta amb_ T'alcaldessa, Rita Barbera^caricatuGodzilla destruint, al seu pas l'horta _de València.. ^TJèTs~(íè"sífirctori~del Cabanyal, Godzrita, l'amenaça del ZAL-plana per l'Horta", proclamava en caràcters de grandària mastodòntica la pancarta desplegada pels ecologistes de Marfull-Agró a València. Així queda clar el concepte destructor que tenen de Rita Barberà els ecologistes pel seu suport a la construcció de la ZAL, un projecte veí al port que suposa el sacrifici de gran part de l'horta en la pedania de la Punta." (El País 6/6/1999).
La Casa Verda
Butlletí 7
Algunes notes per a resituar el debat sobre els transgènics Després d'un creixent debat inter- dret dels consumidors a conèixer allò resultar la solució a determinades nacional entorn als organismes modi- que estan comprant. Precisament, les malalties. Ara bé, aquest és un cas ficats genèticament (OMGs), el pas- acusacions als ecologistes d'alarmis- encara teòric. L'aplicació real que els sat any s'ha significat en el nostre me pretenen amagar el fet que bona transgènics han tingut fins al moment país per la irrupció d'aquesta qüestió part del públic europeu ha tingut notí- és la d'una sèrie de varietats agràries als mitjans de comunicació. A hores cia dels transgènics per mitjà d'actua- -dacsa, soja, cotó...- que han estat d'ara, les discussions sobre els OMGs cions escandaloses dels governs o les modificades i comercialitzades per han passat a formar part de la realitat multinacionals. L'ocultisme ha estat un reduït grup d'empreses per a faciquotidiana, encara que el coneixe- la norma, el que contrasta amb els litar la venda de llavors i herbicides. ment del públic sobre aquesta qüestió suposats beneficis dels OMGs i ha fet En aquesta pràctica prima completaés molt limitat i, en especial, els eco- créixer les sospites dels consumidors. ment el benefici comercial. logistes no hem estat capaços d'expli- A hores d'ara, l'àrea de medi ambient Allò que rebutgem, en suma, és car les nostres postures més enllà dels de la Unió Europea ja ha reconegut l'alliberament i comercialització premissatges de perill sobre aquests que les dues normatives d'etiquetatge cipitada d'OMGs i la manca de debat organismes. És per això que interessa consecutives que ha promulgat no i informació. Aquesta situació s'ha especialment remarcar algunes qües- resolen el problema en deixar més donat per l'interès de determinades tions que disten de restar clares. dels 90% dels productes comercialit- empreses agroalimentàries per aprozats sense etiquetar, el que suposa un fitar aquest avanç científic en la línia El punt de partida d'aquest debat avanç prometedor. ja marcada a la dècada de 1970 per la es troba en un avanç notable de la microbiologia a la dècada de 1980, No es deuen menysprear els bene- revolució verda. En aquest marc hem pel qual s'ha possibilitat el creuament ficis potencials dels OMGs. de situar els conreus transgènics, en horitzontal de gens al laboratori, Especialment en el camp de la medi- el d'unes pràctiques agrícoles que superant fins i tot la barrera de les cina aquests organismes podrien estan demostrant ser perjudicials per al medi ambient i la nosespècies. Així es poden tra salut. Per això no tot obtindré varietats d'ani- UNIÓ EUROPEA acaba amb les protestes mals i plantes per procescontra la comercialitzasos molt. més ràpids que ció de d'OMGs, cal tenir els coneguts tradicionalment. És aquest avanç el En febrer de 1999, Arpad Spencer, Tesco o ASDA han sempre present que front que fa dels OMGs un Pusztai, un científic britànic anat més enllà del que marca als perills potencials d'aproducte nou, amb mol- que havia demostrat els efec- la legislació europea en quests productes tenim tes possibilitats per a tes negatius que el consum de garantir l'absència d'OMGs un altre perill, potser millorar la vida de l'ho- creïlles modificades genètica- als seus productes o etiquetar més immediat, en els alime, però que alhora plan- ment produïen sobre cobais fins i tot els derivats. ments convencionals. teja greus incerteses va ser expulsat del seu treball, Paral·lelament les vendes de Cal així anar més enllà i sobre l'impacte que al Rowett Institute. La sensi- productes ecològics s'ha reclamar la imposició d'uns marges majors en aquests organismes bilitat del públic d'aquest país duplicat en un any. la legislació sobre segupoden provocar sobre el ja estava molt aguditzada desEncara que l'exemple alimentaria i medi ambient i la salut prés de l'escàndol de les britànic siga el més cridaner, retat humana. Es per açò que, "vaques boges", de forma que a nivell de tota la Unió mediambiental. tot i reconèixer la novetat aquest assumpte i la destruc- Europea cal destacar la I açò deuria implicar d'aquest avanç científic, ció del número de The moratòria pràctica establida també l'aplicació de la cal alhora exigir la pre- Ecologist dedicat a la multi- per la Comissió Europea legislació sobre provalència del principi de nacional Monsanto va elevar d'ençà abril del 98 en els per- cedència dels productes, precaució, exigint a cien- la qüestió dels OMGs al misos per a conrear nous ús d'herbicides, etc. La recepta nostra no deuria tífics i autoritats una ava- nivell de debat nacional. OMGs. La conscienciació passar sols per recomaluació de riscos abans D'aleshores ençà, l'opinió dels consumidors, per altra nar el consum d'agriculd'alliberar o comercialitpública de les illes britàni- part, ha dut, almenys en apa- tura ecològica, també és zar qualsevol d'aquests ques ha pres la capdavantera rença, a algunes multinacio- important que la gent organismes. No es tracta internacional en la lluita con- nals com Nestlé i Nabisco a conega les implicacions de demonitzar una pràctitra la comercialització dels abandonar l'ús d'organismes de l'agricultura convenca científica sinó de conOMGs. No sols s'han estès els modificats. A hores d'ara, paï- cional per tal que puga trolar el seu impacte grups dedicats a localitzar les sos com el Japó, Corea, arribar a l'agricultura sobre les nostres vides. plantacions d'aquests conreus Austràlia i fins i tot, els Estats ecològica de forma En la mateixa línia i arrasar-les, a més algunes Units, comencen a estudiar conscienciada. cal exigir per norma el empreses com Marks & lleis d'etiquetatge.
La situació internacional
La Casa Ve/fca - Butlletí
8 Butlletí
La Casa Verda
Estat actual del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva En aquest article es compara l'estat del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva en 1996, amb la zonació hipotètica establerta en el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de l'àrea, (Decret 70/1999 del G.V.) i amb la situació real del
paratge en l'actualitat. La determinació dels usos actuals s'ha fet a partir de fotografies aèries presses en les darreries del setembre de 1999, poc després d'haver-se recollit l'arròs. La principal font documental per
establir-ne la situació del Parc al 1996 han estat diversos treballs descriptius del medi físic.de l'àrea, entre d'altres, els estudis previs del PORN L'objectiu és posar de manifest el nivell d'agressió, la magnitud de la tragèdia, a que ha estat sotmès l'espai
Pego-Oliva en 1996 Marjal
I
I
(senillars, bovars, salobrars, comunitats de macròfits aquàtics, prats, etc.)
Cultius
f|g|
Matollarde muntanya ^M
Zonació segnns P.Q.R.H. Marjal/Esp. Protecció [ Arrossar
] ;. mar Medií
HB
Zona hortofrutícola ^ma Recepció i trànsit
^m
La Casa Véfya - Butlletí
La Casa Verda
Butlletí 9
7nnacin "rtefactn" (SBÍ.99) Marjal (parcialment roturada) mar MHLJÍÍ
Arrossar Zona hortofrutícola Recepció i trànsit
•&$}&&&$
protegit des de la seua declaració com a tal, quantificant-la en termes de superfície d'hàbitat natural que ha estat destruïda durant els darrers tres anys. , •
Pego-Oliva a l'any 1996 A l'any 1996, poc després de la declaració del paratge, gairebé la totalitat de les terres marjalenques incloses a l'espai protegit, prop de 900 Ha, feien tots els honors al seu qualificatiu, acollint diverses formacions botàniques pròpies dels ambients aigualosos: els bovars, els senillars, els ullals i les petites llacunes amb abundant vegetació aquàtica, els salobrars, les joncedes, els prats amb lliri groc, juntament amb tota la fauna associada, dominaven rotundament el territori. La major part de la superfície cultivada, un total de 250 Ha, es situava en la franja de marjal paral·lela a l'autopista que ja havia estar transformada al empara de la construcció d'aquesta allà pels anys 70, ocupant també, de forma discontinua, alguns petits sectors en la perifèria sud occiArrossar (Ha) Extensió en 1996
0
Extensió teòrica (segons PORN-1999)
330
Extensió en 1999
350
dental del paratge, constituint-hi un us pràcticament marginal. (Veure mapes). La resta del paratge, fins completar les 1280 Ha abastades pel Parc, es correspon amb els relleus de la serra de Mustalla i la Muntanyeta Verda.
La crua realitat: el Parc en 1999
La realitat, com sempre, supera la ficció, en aquest cas, la ficció del PORN. En l'actualitat la superfície dedicada als cultius d'hortalisses es de 440 La ordenació del PORN La ordenació teòrica dissenyada Ha, ocupant sobre el sector sud i sudal PORN, (veure mapa corresponent), oest de la marjal, més del doble de la estableix una zona de 330 Ha dedica- extensió prevista pel PORN (veure da al cultiu d'arròs i augmenta en 50 mapa i taula). Ha la superfície dedicada a les hortaLa zona arrossera, a més d'haver lisses, que passen a ocupar-ne 300, estat desplaçada cap a la Zona reduint la zona d'Especial Protecció, d'Especial Protecció empesa pel creila marjal ben conservada, de 900 a xement dels cultius d'hortalisses, 528 Ha. ocupa gairebé 20 Ha més de les preAquesta ha estat la principal causa vistes, unes 350 en total. De moment. Com a conseqüència de tot açò, la per la qual AE-Agró a rebutjat reiteradament el PORN: allò més destriable marjal, la zona subjecta al màxim d'un document normatiu suposada- nivell de protecció, s'ha vist reduïda a ment destinat a vetllar per la conser- poc més de 345 Ha, es a dir, 183 Ha vació del Parc, és que planifica i lega- menys de les establertes al PORN i litza, tot d'una i a la salut d'uns quants gairebé la tercera part de les que ocuinteressos particulars, la destrucció de pava en 1996. 400 Ha de la millor marjal del Parc, A més a més, la poca marjal que gairebé la meitat del total. Tant debò queda (la major part de la qual pertot s'hagués quedat ací. tany al terme municipal d'Oliva, ja que els terrenys que Altres cultius Marjal/Protecci % de marjal sobre estan en Pego, llevat d'uó especial (Ha) total Parc (1280 Ha) nes 50 Ha, estan total(Ha) ment ocupats pels cul900 250 70,3% tius) ha estat parcialment roturada, eliminant-se amples franges de vege528 ' 41,2% 300 tació per tal d'adequar els terrenys a l'activitat cinegètica. Algú en dona 345 440 26,9% més? La Casa
- Butlletí
70 Butlletí ESTATAL
L'Illa de Hierro, declarada Reserva de la Biosfera El Consell Internacional de Reserves de la Biosfera de la UNESCO va aprovar, inicialment, la reserva de Biosfera del Hierro. L'aprovació definitiva es produirà al llarg del mes de novembre, de tal forma que El Hierro s'integrarà a la Xarxa Internacional de Reserves de la Biosfera formada per 325 territoris distribuïts en 82 països. Les Reserves de Biosfera són àrees designades en l'àmbit mundial per la seua contribució al desenvolupament sostenible, llocs en què s'harmonitza el desenvolupament social i econòmic amb la conservació dels valors naturals i patrimonials de la zona. Corresponen a àrees d'ecosistemes terrestres i costers-marins, en els que a través de patrons de zonifïcació i mecanismes de gestió adequats, s'assegura la conservació dels ecosistemes i la seua diversitat. INTERNACIONAL
Balenes i dofins tindran una reserva especial a la Mediterrània Itàlia, França i Mònaco han arribat a un acord per a la creació de la més gran reserva especial de la Mediterrània dedicada als cetacis. Milers de dofins, balenes i altres mamífers marins viuran, sota especials mesures de protecció, en aquest "santuari", que s'estendrà en una àrea compresa entre les costes de Provença, Montecarlo, Ligúria, Còrsega i Sardenya. Després de llargues negociacions, França ha donat llum verd a aquest projecte ecològic, després de moltes reticències a causa de les prohibicions de pesca amb les denominades xarxes de deriva que s'implantaran a la zona. Segons les últimes estimacions, milers de balenes, catxalots i més de 25.000 dofins es donen cita cada estiu al nord-oest de la Mediterrània per a alimentar-se de microorganismes, plàncton i xicotets crustacis.
La Casa Verda
Campanya d'ajuda a la protectora d'Ortolà La Comissió per a la Defensa dels Animals d'Acció Ecologista-Agró porta mesos implicada en l'ajuda a la protectora Jaime d'Ortolà, ubicada a la localitat de Monserrat. El matrimoni format per Palmira Carratalà i Jaime d'Ortolà va crear fa alguns anys aquest projecte per al que compten amb escassa ajuda voluntària i nul·la institucional. La seua casa ha quedat convertida en llar per a més de trescents animals. No obstant això, el matrimoni s'enfronta a greus problemes econòmics per a fer possible la manutenció dels animals arreplegats, que necessiten 450 quilos de carn i un sac de 25 quilos d'arròs per setmana. Davant de la difícil situació que travessen, ambdós denuncien l'escassa ajuda que se'ls concedeix per a aquest projecte humanitari que malgasta compassió cap als animals abandonats. L'Ajuntament de Monserrat persisteix en la seua negativa de declarar nucli zoològic a la fundació -cosa que els permetria rebre ajudes institucionals-, argumentant la proximitat excessiva dels animals respecte a les cases de camp veïnes. Aquest escull s'està convertint en un dramàtic problema per al matrimoni, que ha anat deixant la seua fortuna en les múltiples despeses d'alimentació i atenció veterinària. Tan sols l'aportació d'alguns socis protectors ajuda a continuar amb aquesta empresa a què les administracions públiques tornen l'esquena, com ve sent habitual quan es tracta d'animals. Per a suplir algunes d'aquestes despeses la Comissió ha posat a la venda el n° de loteria 43653, els beneficis del qual es destinaran a l'ajuda econòmica la protectora Jaime d'Ortolà. Paral·lelament s'ha demanat a l'ajuntament de Monserrat que concedisca urgentment la denominació de nucli zoològic, tenint en compte la important i altruista labor que està portant a terme aquesta parella i donada la precària situació que fa incert el destí els animals.
Contra les pells Una altra activitat de la Comissió per a la Defensa dels Animals ha sigut la posada en marxa d'una conLa Casa V<
- Butlletí
tracampanya sobre la utilització de pells animals, a causa del greu augment de les vendes i la popularitat obscena que aquestes estan aconseguint gràcies a algunes estreles de la moda internacional. Aquest lucratiu negoci, expert en la creació de necessitats que no són tals, és el responsable de l'agonia i la mort de milers d'animals sotmesos a una tortura inimaginable. Creiem que està donant-se una informació incompleta i deforme, que tendeix a restar importància, quan no a negar, la crueltat a què són condemnades les criatures, tant si se'ls captura mitjançant ceps o trampes, com si són criats en granges industrials. Els animals salvatges criats en granges especials sofreixen enormement al ser privats de llibertat -confinats en gàbies on a penes poden moure's-. Per exemple, un rabosot, que en llibertat posseeix un territori de caça de 20 a 50 km2, en una granja pelletera ve reduït el seu espai a una gàbia de 0'6m2. A més a més els animals pateixen mutacions genètiques i tares provocades pels humans a fi d'aconseguir les varietats de pell desitjada i la seua mort es produeix de forma extremadament violenta i dolorosa. En el món de la moda s'està jugant frívolament amb la vida d'éssers que en cap moment tenen la possibilitat de defendre's d'aquests actes macabres que només serveixen per a potenciar un mercat de productes de luxe innecessaris. La Comissió ha posat a la venda camisetes en què demana als ciutadans que es neguen a comprar el patiment d'aquests animals, els únics, en definitiva, amb dret a portar sobre els seus cossos la pell que els pertany. Aquestes i altres campanyes de sensibilització cap a la qüestió animal seran portades pròximament als instituts de la zona, informant els alumnes sobre temàtiques diverses com l'abandó dels animals, la utilització d'aquests en els festejos o la cruel experimentació científica. Tot això per a aconseguir que el benestar dels animals deixe de ser una qüestió de tercer ordre.
La Casa Verda
Butlletí 7 7
L'agricultura ecològica a la marjal dels Moros serà realitat enguany Com a conseqüència del Llibre necessaris sobre la dinàmica dels ode de formació, decidiren establir-se Blanc de la Comissió Europea sobre zones humides, de forma que pogue- com a professionals (amb l'adminisCreixement, Competitivitat i ren abordar amb èxit projectes de res- tració havíem topat). Ocupació, publicat en 1993, es tauració paisatgística. I per un altre Fins ací la teoria, dos cursos amb desenvolupa la Iniciativa costat agricultors ecològics, que possibilitats d'incorporar gent al merComunitària d'Ocupació i situats en l'entorn de la marjal pogue- cat laboral, el suport incondicional de Desenvolupament dels Recursos ren desenvolupar una activitat econò- la gent de Serveis Socials i després la Humans. Dins d'aquesta Iniciativa mica tradicional en aquestes zones possibilitat d'uns terrenys preparats i però respectuosa amb el medi amb tot el material necessari per a d'Ocupació, una línia d'actuació, en concret, la denominada Ocupació ambient. Així mateix, es va conside- començar una aventura laboral per a Integra, té com a objectiu millorar rar necessària una formació ambien- aquells que es veren capacitats. Així l'accés al mercat de treball i les possi- tal bàsica, que fóra d'acord amb que vam començar els cursos amb bilitats d'ocupació dels grups més aquest nou perfil de professional, tota la il·lusió del món, que de seguicompromès amb la conservació de la da vam transmetre als alumnes, cosa desfavorits. que hem d'agrair-los perquè no van Al març del 97, a petició del naturalesa. tardar a aparèixer els problemes. Departament de Serveis Socials No vaig a comentar tots els prode l'Ajuntament de Sagunt, es va blemes que han anat sorgint al elaborar des d'Acció Ecologistallarg dels mesos perquè sinó Agró un projecte que s'emmarcaaquest article seria més llarg que va dins de la línia Ocupació el rosari de l'Aurora, però crec Integra i que consistia en dos curque he de destacar almenys dues sos destinats a la formació de procoses: Primer, la incapacitat que fessionals en el sector del medi han tingut des de Serveis Socials ambient. per a portar a terme un projecte Des del Camp de Morvedre d'aquesta envergadura, sense de seguida vam tindré clar on anar més lluny, any i mig després podien encaixar aquests nous de començar encara no han cedit professionals: en la nostra volguels terrenys a la cooperativa que da Marjal dels Moros. Tots coneies va a formar. 1 segon, el coratxeu els problemes de les zones ge i la valentia dels alumnes, que humides litorals, i la marjal dels a pesar de les delicades situaMoros no és cap excepció. L'ús a cions personals de la majoria través dels segles per part de l'hod'ells, han sabut superar els obsme, ha generat un paisatge fortatacles. Cal reconèixer que sense ment antropitzat, on l'ecosistema el grup que hui dia pensa estaoriginal ha sigut pràcticament eliblir-se com a cooperativa, hauria minat. D'altra banda, l'abús de sigut impossible acabar aquest productes químics de l'agricultura projecte. actual, ha portat a aquests zones humides a uns nivells de contami- Camp de pràctiques del curs d'agricultura ecològica Com a valoració final, cap dir nació que mai no havien conegut, que a pesar de la por inicial que desterrant definitivament a gran Per tant, una vegada definits els teníem d'afrontar un projecte de tals quantitat d'espècies pròpies d'aquests dos camps a què s'anaven a dedicar dimensions i de les traves que ens hàbitats i provocant, entre els quals els cursos, el següent va ser localitzar han posat des de Serveis Socials, tenen major tolerància, mortaldats la zona adequada per a impartir-los. estem segurs que ha merescut la pena pràcticament tots els estius. En el projecte es va sol·licitar I'al- i és una gran satisfacció veure com la Dit açò últim, pareix evident, o queria de l'Advocat, al sud de la mar- primera cooperativa d'agricultors ens ho va parèixer a nosaltres, quina jal, per a la part teòrica i els terrenys ecològics del Camp de Morvedre és era l'orientació que havíem de donar- confrontants per a la pràctica. Tant ja una realitat i en breu comptarem los a aquests cursos. Per un costat l'alqueria com els terrenys pertanyen amb un servei a domicili que ens proprofessionals de la conservació i la a Patrimoni i era necessari que els veirà de productes ecològics a tots restauració de zones humides, capa- cedirà a l'Ajuntament de Sagunt. A aquells que així ho sol·licitem, sense citats no sols en tècniques de viveris- més a més l'Ajuntament es va com- menysprear per un altre costat la me, amb les possibilitats que té hui prometre des del principi a cedir l'ús tasca de divulgació d'una agricultura dia aquest sector, sinó que a més a d'aquests terrenys durant deu anys a totalment compatible amb el medi més tingueren els coneixements aquells alumnes que després del perí- natural. La Casa Vífr^a - Butlletí
12 Butlletí
La Casa Verda
AE-Agro admesa al Consell Ibèric per a la Defensa de la Natura Com a consecuencia de la desaparició de la CODA, per la proposta d'alguns grups de crear una organització espanyola, Acció EcologistaAgró renuncià a pertànyer, decisió presa en una assemblea extraordinària i en uns nous estatuts en els que queden clares les nostres aspiracions: Aspirem a ser referència ecologista del País Valencià, un espai molt concret i definit del que ens sentim part. Aquest país és la nostra "escala humana" d'actuació bàsica. L'àmbit de la nostra "actuació local" no lleva per a que les nostres accions estiguen dirigides per una visió global. Volem associar-nos amb la resta de pobles de l'estat i del món respectant el dret dels demés a decidir directament sobre els seus territoris. Tot això no lleva per a que desitgem mostrar el nostre respecte pels grups que mostren una visió diferent sobre la forma en que s'ha d'organitzar el moviment ecologista espanyol. Decidirem demanar l'entrada en organismes que estigueren d'acord amb els nostres acords fundacionals. Demanarem l'entrada en el Consell Ibèric per a la Defensa de la Natura (CIDN) i en el Bureau Europeu de Medi Ambient (BEE), que coordina a la major part de les organitzacions ecologistes europees. El CIDN es formà l'any 1986 amb algunes de les més antigues associacions ecologistes "perifèriques", que sumaven uns 25.000 socis en 1998. Les condicions són: àmbit d'actuació autonòmic o superior; 300 socis i cinc anys d'antiguitat; presentar un llistat d'activitats i ser admesos per consens del membres del CIDN. Aquestes condicions subsanen alguns defectes de funcionament de l'antiga CODA on la representació real dels grups quedava en una nebulosa, i per garantir uns mínims de responsabilitat i estabilitat a les entitats coordinades. També es tractava d'evitar que el secretariat fora una entitat al marge dels grups o possible víctima de manipulacions polítiques. Pel que fa a AE-Agró, podríem
identificar-nos amb el GOB per la seua amplitud d'activitats i per haver integrat les sensibilitats conservacionistes i alternatives. Ens uneix amb ADENEX la lluita antinuclear, amb DEPANA la defensa territorial i l'ecologisme urbà i, en general amb tots, la defensa dels sistemes ambientals bàsics per a la vida humana com és el cas de l'aigua de tota la península. El Consell Ibèric porta a terme campanyes conjuntes que afecten a tots els grups i que cada grup du endavant en el seu territori i en les institucions generals respectives. Com a conclusió podríem afegir que la nostra incorporació al CIDN li proporcionarà una bona injecció d'ecologisme madur, fruit dels anys d'experiència en la lluita i les valuoses aportacions de col·laboració (La Casa Verda) o a la creació i manteniment del Fons de Documentació. Creiem que l'experiència en gestió de territoris propis o conveniats d'algunes entitats membres del CIDN ens poden ser profitoses en el futur. Al mateix temps ens garantim la continuïtat d'informació mediambiental estatal, que se'ns havia negat. Igualment, la possibilitat d'actuacions d'àmbit europeu i per tant també el suport al que tenim dret. Igualment la relació amb l'ecologisme europeu ens deuria situar mes prop dels debats del futur de les nostres societats dels que l'ecologisme casolà hem estat prou al marge. Considerem important informar del nostre paper al sí del moviment ecologista al conjunt de la societat, als partits polítics, a les organitzacions socials i en especial als mitjans de comunicació per tal que sàpiguen valorar el nostre treball i continuen apreciant la rigorositat dels nostres plantejaments, la independència dels nostres criteris i la transcendència social de les nostres activitats, que son les de prop de 2.000 ciutadans valencians i d'altres 30.000 peninsulars i molts més d'altres països europeus. La Casa V^rjfe - Butlletí
La modificació de la Llei Forestal posa en perill els boscos valencians Al País Valencià no queda més d'un 2% de superfície forestal intacta. Tanmateix, sí que contàvem amb una àrea qualificada com a forestal, que presentava estadis de vegetació més o menys avançats. Estadis que evolucionen cap a formacions vegetals més madures que en un futur podrien ser boscos. La desafortunada supressió d'aquest apartat de la Llei Forestal, feta pel Govern Valencià ara fa un any, simplement ha eliminat una via d'importància per a l'increment de les nostres masses forestals. Estem acostumats a sofrir els incendis a l'estiu, i aquests boscos cremats han d'encetar de nou el seu camí de recuperació. Ara bé, terrenys que "es troben situats en els límits dels terrenys forestals o, sense estarho, hagen adquirit durant aquest període (de més de 10 anys) signes inequívocs del seu estat forestal", són més sensibles d'ésser destruïts per interessos especulatius que en res no contribueixen a l'economia valenciana, ja que es troben a zones de conreu de secà, que només poden transformar-se a regadiu després d'una monstruosa remodelació i equipament del terreny. Són molt susceptibles de no rebre reg als anys eixuts, ja que les zones tradicionals de secà són les últimes a rebre els possibles transvasaments d'aigua. Si a això afegim la quantitat d'anys necessària perquè un cultiu de cítrics assolisca una maduresa productiva, podem qualificar aquesta inversió com d'alt risc econòmic. Contribueixen a empobrir encara més les nostres exigües reserves d'aigües subterrànies. Els problemes de salinització, nitrificació i dessecament dels aqüífers valencians són molt greus. A més, si aquests terrenys acaben produint cítrics, contribuiran a la baixada encara major dels preus que pateix aquest sector. L'eliminació d'aquest apartat de la Llei Forestal ha compromès greument la recuperació dels boscos valencians. Comissió del bosc.
Butlletí 13
l a Casa Verda
Les Corts aproven la llei anticiclista València en Bici, junt a altres grups, prepara accions jurídiques contra la llei La senzilla, ecològica i útil bicicleta ha sigut capaç de fer recaure sobre ella les ires dels polítics espanyols. Amb lo difícil que és que es posen d'acord i no obstant això cap ha tingut el menor remordiment a l'hora d'acarnissar-se amb el nostre útil vehicle. La veu cantant d'aquesta llei anticiclistes que acaba d'aprovar-se en les Corts l'ha portat per a més inri el diputat del PSOE per València Javier Paniagua. A ella s'ha sumat sense cap esforç la del PP. Els nacionalistes de CiU van dubtar davant de la convocatòria d'eleccions a Catalunya però al final van entrar a la cleda. Els únics diputats que van votar en contra van ser els d'IC/NI i els 17 de IU van mantindré al nostre entendre una posició ambigua amb la seua abstenció. La decisió, després de marejar-
nos entre congressistes i senadors, ha sigut la pitjor. L'objectiu, diuen, era integrar els ciclistes en el trànsit salvaguardant-los dels atropellaments als que estan exposats, fomentant al mateix temps l'ús de la bici. La seua solució per a evitar accidents: Eliminar-nos de les carreteres; sense ciclistes ja no hi ha ciclistes morts. Després de dos anys de parlar amb polítics, amb el director general de trànsit (qui ens va confessar que si per ell fóra no ens deixaria circular a la nit), de manifestar la nostra disconformitat en la premsa, etc, la nostra resposta a l'aprovació de la llei no s'ha fet esperar. Con Bici que és la coordinadora de defensa de la bici d'àmbit ibèric a la que pertanyem ha decidit portar a terme una sèrie d'accions: A) Accions jurídiques. Carta a la reina Sofia per tal d'informar-la de la
NUEVA MORMATIVA PARA EL USO Y DISFRUTE DE LA BICICLETA
La Casa v\rdp - Butlletí
problemàtica creada amb l'aprovació de la llei. Arreplegada de signatures, que seran portades davant del defensor del poble. Apel·lació davant del tribunal europeu de justícia. B) Campanya d'objecció de consciència a la llei. València en Bici el passat 21 de novembre i durant el dia de la bici organitzat pel Corte Inglés i el Club Ciclista València va començar el repartiment de pasquins dirigits a informar als bicicleters/es i a la Guàrdia Civil (per a quan ens paren per incomplir la llei). C) Seguiment dels pròxims accidents amb l'objecte de denunciar (especialment quan la tragèdia s'abata sobre algun ciclista portador de casc i roba reflectora) la ineficàcia d'aquesta llei per a evitar la sagnia de què estem sent objecte.
74 Butlletí
La Casa Verda
La caça RAFA PARDO La caça a la Comunitat Valenciana rep una atenció creixent. Amb freqüència, esclata la polèmica entre pràctica cinegètica i conservació de la naturalesa, sobretot amb espècies d'aus migrants perseguides abusivament mitjançant escopeta o altres mètodes.
Implicacions Socials El milió i quart llarg de caçadors amb llicència donen mort a uns 30 milions d'animals cada temporada. Però, només un selecte i reduït grup de persones haurà abatut cents o milers d'animals cada un. Es podria dividir als caçadors entre els que estan "en regla" i els furtius. Els caçadors furtius pobres i lligats a zones rurals estan integrats en el medi que habiten i se'ls pot considerar uns depredadors més.
Cal destacar els forts pilars econòmics que sustenten la caça esportiva: peces de vestir dignes de la millor boutique, guants, armes, petaques i mil i un trastos més... mai a l'abast de qualsevol butxaca. La nostra societat també utilitza la caça com a element social diferenciador. La caça esportiva necessita d'un replantejament, però les administracions estan més interessades a perpetuar-la pel que suposa econòmicament (a l'any, a Espanya, mou al voltant de 250.000 milions de pessetes). Cal exigir mesures de control dels caçadors, com per exemple un control d'alcoholèmia, ja que són més perillosos que els conductors.
Caça i medi ambient Hi ha raons de caràcter mediambiental que demostren l'antiecològica
Aquests plans d'ordenació no acaben d'agradar-nos ja que s'intenta justificar d'una manera "científica" una gran injustícia: matar per diversió. Espècies protegides Si bé la sobrecaça ha portat a l'extinció a prou aus, el càlcul d'importància negativa de diversos factors cap a la fauna d'aus mundial l'encapçala la destrucció de l'hàbitat (60% dels casos), seguit de la caça (29%) i de la competència amb espècies introduïdes (20%). Hi ha un notable grau d'incompliment de la normativa que declara les espècies objecte de caça (40 espècies d'aus) a Espanya. Cada vegada que es realitza un estudi de causes de mortalitat no natural, apareix amb gravetat el perjuí de la persecució cinegètica il·legal. És imprescindible tant la política de repressió d'infraccions com la prevenció, l'educació ambiental i el respecte a la naturalesa. La situació actual dóna peu a l'estat d'indefensió en què es troba la fauna, per la impunitat amb què actuen els furtius i els caçadors que disparen contra tot allò que es mou.
Aus objecte de caça
EL ROTO
Existeixen però, altres furtius que van a per les espècies d'alt valor, que després venen al mercat negre. Hui la caça és un fenomen urbà. El caçador "de cap de setmana", realitza les seues corregudes en un ecosistema que no és el seu. A més, tenim els caçadors "d'alt standing" que organitzen autèntiques massacres. Per exemple, el Rei Joan Carles i el príncep Felipe van inaugurar la temporada de caça amb una cacera a Guadalajara en la que van abatre més de 600 perdius
que és la caça. Els qui anem al camp coneixem els senyals que els caçadors deixen: papers, plàstics, vidre i centenars de cartutxos. Un altre dels impactes ocasionats per la caça són les tanques cinegètiques que suposen un impediment per a la circulació dels animals i que ocasionen morts i lesions per col·lisió d'alguns animals, sobretot rapaços. La implicació de la caça en el deteriorament de la fauna ha obligat que aquesta activitat haja de ser planificada mitjançant Plans de Caça. La Casa
- Butlletí
La pressió dels caçadors ha fet que la Generalitat no s'haja atrevit aplicar les Directives europees i Convenis Internacionals sobre protecció de la fauna, mantenint mètodes de caça prohibits com el parany i les xarxes. L'any passat es van caçar amb parany uns 5 milions de tords i 1.600.000 paseriformes no zorzals. Al País Valencià prevaleix el principi de tot es pot caçar mentre no es demostre el contrari sobre el més modern i conseqüent de sol es poden caçar les espècies que tinguen poblacions suficients per a ser explotades.
Control de predadors En els últims temps s'ha detectat un continu increment de morts d'espècies amenaçades a l'ingerir esquers enverinats en vedats de caça. Un altre mecanisme de control de predadors són els ceps i les trampes. En ocasions també hem arreplegat informació sobre l'ús de vidre mòlt en l'interior d'esquers de carn.
La Casa Verda
Butlletí 15
Plumbisme La intoxicació per ingestió de plom procedent de perdigons ha sigut citada com una de les principals causes de mortalitat d'aus en distints països. Les aquàtiques són el grup més afectat. També entre les rapaços es descriuen casos de plumbisme a l'alimentar-se de preses contaminades. A Espanya, s'estima en 10.500 t/any el plom depositat en el medi natural per l'activitat cinegètica. Els zones humides del País Valencià com l'Albufera i El Fondo entre altres, és on s'han registrat els primers episodis de plumbisme. La Unió Europea ha tret una Directiva prohibint la utilització de perdigons de plom. Aquesta Directiva ha sigut traslladada pel Govern espanyol però amb una sèrie de terminis, sent només d'aplicació immediata a les zones humides i sense que es realitze cap tipus de control per part de la Conselleria. Repoblacions
•
nics utilitzats per a l'atracció de les aus, ha provocat un increment en l'eficàcia d'aquest sistema de caça. L'augment del nombre de "paranys" estimats actualment en 5.000 al País Valencià-, la major efectivitat de les gomes d'apegar sintètiques, el fet que un bon nombre de "paranys" romanguen durant tot el dia preparats per a caçar, el factor econòmic i altres factors han provocat que el nombre de captures haja augmentat en els últims anys.
"parany" i l'any 1997 vam obtindré sentència favorable que anul·lava la instrucció. Posteriorment vam tornar a recórrer les ordenes de vedes dels anys 1998 i 1999 obtenint en ambdós casos sentències favorables. No obstant això la coacció exercida pels "paranyers" ha fet que la Generalitat no s'haja atrevit a prohibir aquest mètode de caça, autoritzant-lo sistemàticament a pesar de les sentències desfavorables. De tot el que s'ha dit es poden
f
La solta d'exemplars criats en granja s'ha convertit en una pràctica habitual en la majoria dels terrenys sotmesos a aprofitament cinegètic. Els arguments justificatius van des del "reforçament" de les poblacions autòctones, la recuperació d'espècies perdudes o la diversificació de les alternatives per al caçador. No es coneix l'efecte que la introducció d'espècies foranes puga tindré en la nostra fauna d'aus. i
Gossos: altres víctimes Els gossos, utilitzats com a complement de l'activitat cinegètica, sofreixen la insensibilitat de les persones. Molts passen la seua vida en llotges buides, altres viuran amuntegats en casetes, alguns moriran d'un tir d'escopeta, altres seran abandonats al finalitzar la temporada. Els gossos són les víctimes oblidades d'una pràctica insensible.
El "parany" La caça amb "parany", persegueix majoritàriament la captura dels zorzals durant els seus viatges migratoris tardorencs. Junt amb els zorzals i coincidint en les seues rutes migratòries viatgen una multitud d'altres espècies de xicotets paseriformes, la majoria d'ells protegits per la llei. Els sofisticats mètodes electrò-
Danys que causa el "parany" a les aus que hi queden atrapades
Es pot afirmar que només al País Valencià són capturats cada temporada aproximadament 5 milions d'ocells, dels quals més del 32% corresponen a espècies protegides, la qual cosa representa la captura de 1.600.000 exemplars protegits. La gran majoria de caçadors sacrifiquen la totalitat d'aus que són capturades en el "parany". No obstant això, existeix la possibilitat que alguns arribaren a alliberar les aus que no foren zorzals. En aquest cas la mort també està assegurada, ja que queden impregnats per la lliga, fet que provoca un total deteriorament del seu plomatge. A més a més, les aus intenten desprendre's de la lliga i el seu bec queda impregnat de goma d'apegar, impedint-se l'alimentació. En l'actualitat aquest mètode de caça es troba prohibit per la legislació espanyola i comunitària. Acció Ecologista-Agró va presentar un Recurs Contenciós Administratiu contra la instrucció de l'Ordre de Vedes de l'any 1994 en la qual s'autoritzava la caça amb La Casa V%rBp - Butlletí
extraure les següents conclusions: En l'actualitat la caça pel mètode del "parany" té molt poc a veure amb al que es practicava antigament. El "parany" és un sistema de caça no selectiu i molt perjudicial per a moltes espècies d'aus protegides. Els arguments per a defendre aquest sistema de caça basats en els danys que els zorzals provoquen als cultius d'olives estan mancats de tot criteri científic. A més a més, aquesta pràctica provoca la mort de milers d'aus insectívores, consumidores d'invertebrats perjudicials per a l'agricultura La caça amb "parany", s'ha convertit actualment en un lucratiu negoci, que involucra a diversos sectors comercials. En l'actualitat pràcticament la totalitat de "paranys" existents al País Valencià utilitzen, per a atraure a les aus, sofisticats mitjans electrònics, prohibits per la legislació vigent. La possible futura legalització de la caça amb "parany", podria suposar l'autorització per a capturar milers d'aus protegides.
16 Butlletí
La Casa Verda
Festa d'Acció Ecologista-Agró El proper divendres 25 de febrer, al bar Radiocity de València, es celebrarà la festa d'Acció Ecologista-Agró, amb motiu del lliurament dels Premis Carrasca i Residu. Enguany, a més dels dos premis tradicionals, es lliurarà també la primera edició del
Premi Global a la Degradació Ambiental del Planeta. Aquest premi s'ha convocat per acord de la Comissió Permanent d'AE-Agró. La festa començarà a les 23h a Radiocity, que està situat al Barri del Carme, al carrer Santa Teresa 19 de València.
C. Quart ? d e !
CCaballeras