Butlletí de La Casa Verda. Número 96. Juliol 2000

2 Butlletí

La Casa Verda

Zones humides

3-5

Parlem sobre el càncer

El mes de juny ha finaliçat amb la presentació -finalment- del nou projecte de catàleg de zones humides per la Conselleria de Medi Ambient. Un Catàleg on s'inclouen marjals, embassaments i algunes -poquesfonts. També s'inclou la marjal de Massamagrell, escenari d'alguna de les nostres lluites més recents. Un pas endavant, malgrat les mancances òbvies com l'Albufera d'Oropesa i la marjal del Quadre, pel reconeiximent de noves zones a protegir.

Pels mateixos dies, però, es podien asistir a dues escenes ben significatives de l'estat real de les nostres marjals. En Almenara, pocs dies abans de la presentació, els visitants als estanys pogueren assistir a la lenta agonia de dotzenes de peixos, asfixiats al fons d'un estany que es dessecava lentament, com cada estiu. En Pego, malgrat el rebombori muntat al voltant del pacte entre ajuntament i generalitat -o potser precissament com a conseqüència d'aquest-, les bombes seguien dessecant una de les marjals més valouses de tot el País Valencià.

La qüestió és així, òbvia. Per a que valdrà el Catàleg de * Zones Humides?, potser per protegir parts determinades del territori Valencià. Si atenem però a la realitat present, difí-

/\ C O I ECOLOGI

O STA

Redacció C. Domingo, M. Ferri, T. Llopez, T. Merelles, M. Riera, D. Sanchis, E. Vela Fotografià Rafael Collantes Disseny i maquetació G. Serrano Agraïments F. Bustamante (Levante-EMV) Comissions

cilment servirà per conservar aquestes zones com a ecosistemes de marjal.

La qüestió no és tant, que ho és, la protecció d'aquests espais per tal d'allunyar el perill urbanístic i la posibilitat de transformacions agràries. El gran assumpte pendent és la gestió de l'aigua, la presa de mesures per tal de garantir que les zones humides es mantinguen precissament així, "humides".

En aquest punt no podem menys que denunciar la gravetat de la doble política de l'administració valenciana. Al temps que es decreta la protecció de les marjals, es subvencionen les transformacions dels secans en regadius, incrementant la pressió sobre un recurs ja ben escàs. Es pretén així acontentar als grans especuladors que llaven els seus diners negres amb ajudes públiques, al temps que es potencia el conreu d'uns cítrics que regarem amb aigües furtades a les marjals per tal d'exportar a uns mercats -ai!- inexistents.

Cal així evitar caure en l'optimisme que ens vol vendre l'administració. La conselleria podrà incloure més o menys marjals, fonts i embassaments, però l'aigua que aquestes requeriran, haurem de reclamar-la i defendre-la.

Alimentació i salut Bosc: dimecres a les 20h Energia: dilluns 17h Jurídica: dimecres 19,30h Residus: dimarts 19,30h Territori: dimecres 20h València en Bici: dimarts 21h Defensa animal: dimecres 20h al Port de Sagunt Acció-Eko: divendres 20h al Port de Sagunt Educació ambiental: dijous 20 h al Port de Sagunt La Plana Baixa Barranquet, 68-3', 12530 Borriana El Camp de Morvedre St. Josep, 11, 46520 Port de Sagunt Tl: 96 269 08 54 L'Horta Nord Bisbe Muiïoz, 52, 46100 Burjassot La Safor-La Valldigna Ap. correus n9 94, 46760 Tavernes de la Valldigna

La Casa vQla - Butlletí

Dues formes d'enfocar el problema del càncer

6

Monsanto expandeix el seu monopoli Perill de desertificació a les terres valencianes

Novetats bicicleteres

8-9 * Sf

Futur del mercat de productes ecològics El turisme, la gallina

dels ous d'or

mm.

m jt~

« 4 " I O

Transvasament Xúquer-Vinalopó

La invasió del soroll

19

L'AVE que ens volen vendre El dinosaure amb rodes, per Josep-Vicent Marqués

21

Concentració antitaurina en falles

22

Temps d'estratègia, per José Albelda

_ _ «<£••<$

El que ens resta d'horta a València

Gandia: San Rafael, 18, 46700 ' Apartat 178 de Gandia Tl. i Fax: 2863562 La Ribera Partida de les basses s/n, 46600 Alzira La Costera Col·legi la Sénia, Corts Valencianes, 4, 46690 l'Alcudia de Crespins Moixent: correu, apartat 9, 46640 ACDEMA: Baixada del Carme s/n, Torrecerdà, 46650 Canals LES TOSQUETES: local: Estació de RENFE, Ctra. Xàtiva s/n, 46680 Albaida Tl: 962900664 Col·lectiu Marfull Tl: 963917168 La Casa Verda Plaça Santa Creu, 6-B, 46003 València Tl. i Fax: 3917864.

La Casa Verda

Butlletí 3

Parlem sobre el càncer Parlem, sí; però amb seny i serenitat. Ningú no pot adoptar una posició de còmoda neutralitat davant el problema del càncer, ni tan sols aquells que santifiquen el mètode científic i la tecnologia a ultrança o es recolzen amb el bon fer de la justícia; perquè ni la ciència, ni la tecnologia, ni la justícia són neutres. Per molt que ho hagen dissimulat al llarg de la història, sempre es troben a favor dels interessos d'algú; i eixe algú, sense massa temor d'equivocar-nos, no ets tú, o no estaries llegint aquest butlletí.

La informació disponible sobre el tema -desinformació, seria millor dircal interpretar-la, per tant, des d'un posicionament ideològic, a favor o en contra de les tesis de l'ecologisme o, si vols, d'una manera de concebre el model social i econòmic; i mai no més des de la inconscient tranquilitat del "-A mi! Com em pot tocar a mi?" o "-Segur que en breu hi troben cura".

En la rifa del càncer, cada dia que passa et trobes amb més butlletes a la butxaca, encara que no intentes fer res per adquirir-les. Tal vegada no siga una rifa. Si aquestes ratlles serveixen tan sols per a ampliar la perspectiva, puix ja podem considerar l'objectiu complit.

Una malaltia que va en augment Les neoplàsies -o "neos", com abreuja el personal sanitari- comprenen un conjunt de malalties caracteritzades per una proliferació anormal de cèl·lules (neo, nou, i plàsia, teixit).

La característica de malignitat -càncer = neoplàsia maligna- li ve conferida per la capacitat que manifeste aquesta proliferació cel·lular per a envair teixits del voltant i per reproduir-se en altres parts de l'organisme distants del punt d'origen (metàstasis). De totes les neoplàsies o tumors, els malignes són els que, indefugiblement, presenten un major interès des d'un punt de vista social i de salut pública.

Els càncers o tumors malignes constitueixen, per a tots els grups d'edat, la segona causa de mortalitat a l'Estat espanyol, tan sols superada pel conjunt de les malalties de l'aparell circulatori [1]. En 1997 hi hagueren 88.080 defuncions per càncers, ço és,

un 25,4% del total. Les taxes de mortalitat per càncer dels hòmens dupliquen a les de les dones, amb els càncers de pulmó i de mama destacant sobre la resta en cadascun dels sexes.

Les dades recollides entre 1951 i 1992 en mortalitat deguda al càncer per a tot l'estat Espanyol no deixen cap dubte. Totes les taxes van incrementant-se conforme passen els anys

rit per la majoria dels sistemes de salut occidentals, considera l'aparició dels càncers per l'existència de cadenes d'esdeveniments que permeten establir associacions causals entre la malaltia i les característiques individuals de la persona (herència, factors adquirits), a més de la influència d'altres factors "inespecífics" com ara el medi ambient (físic i social) i el com-

Les taxes de malalts continuen creixent

fins a duplicar o triplicar la seua incidència inicial, a excepció de la mortalitat per càncer d'estòmac, que minva. El càncer de Pulmó, es multiplica per set en quatre dècades [2]-.

Si les dades ja resulten impressionants cal, a més, recordar que parlem de mortaldat, no de càncers diagnosticats, les xifres dels quals no es troben disponibles (!). Caldria així rectificar les xifres a l'alçada, donat que no s'inclouen aquells casos en que hi ha hagut curació.

Dues explicacions contraposades Com s'explica aquesta situació? A la revista The Ecologist, M. Walker deixa ben clar quins són els dos paradigmes sobre els quals es poden interpretar les polítiques de salut pública [3], i els denomina el paradigma dels "estils de vida" y el paradigma "dissident". Nosaltres anem a parlar -seguint la terminologia salubrista- de paradigma biologista i paradigma integral.

El paradigma biologista, el prefeLa Casa Vq&a - Butlletí

portament individual (estil de vida i mode de vida) [4|. De tots tres paràmetres, el més enfatitzat per la majoria dels especialistes és el comportament individual, posant-se de manifest amb frases com "mantenir-te sa és responsabilitat teua" (opinió que es transforma en dogma constitucional a la societat nord-americana).

Els estils de vida serien, segons el paradigma biologista, els principals determinants per a patir càncer i altres malalties cròniques. Parlem així del consum de tabac, de begudes alcohòliques, la mala dieta i l'activitat sexual "anormal" (en quant a edat d'inici, freqüència i promiscuïtat). Si no, sobre què ens pregunta el metge quan anem a visitar-lo? Aquest posicionament, no obstant, sembla que va tornant-se una mica sensible a l'evident influència de l'entorn de treball i les fonts de radiació "ordinàries".

El paradigma integral, per la seua banda, fonamentat en pressupòsits marxistes, entén com a fonamental la influència ambiental, i com afecta

4 Butlletí

la transformació del medi ambient a les persones. La malaltia és, per tant, una resposta biològica conseqüència d'una agressió ambiental històricament configurada [5]. Tot açò pot resultar una mica complicat d'entendre; però, es pot resumir en l'idea de que tal i com tenim muntada la nostra societat hui en dia, basada en el model capitalista monopolista tardà (el de les superfusions bancàries i empresarials), responsable en última instància de les grans transforma-

La Casa Verda

manera que uns grups de població pateixen més de determinades malalties que altres grups.

Repensant el càncer Centrem-nos en el càncer, eixa segona causa de mort per a tots els grups d'edat. La fricció entre la manera d'entendre les malalties des dels "estils de vida" biologistes i des de la "dissidència" del paradigma integral, espurneja quan t'adones al servei de qui es troba la primera (clarament a favor dels estaments financers i polítics dominants), i de quina manera es procura desinformar el públic en general, tot trivialitzant i desacreditant les hipòtesis (moltes vegades _ ^ r evidències paleses) %rd|> plantejades per la segona.

Així, es tendeix a negar la importància de l'increment de nombrosos tipus de càncer, a excepció del més cridaner, el càncer de pulmó, i altres com el melanoma i el limfoma de Hodgkin. Per contra, invesigadors com S. Epstein [6] Els malalts de càncer han de patir quantitats ingents de medecines apunten que, des de cions sobre, la naturalesa, i de la 1950, les taxes d'incidència de càncer manera en què per narius s'han de per a la població blanca dels Estats produir els béns materials que ens Units s'han anat incrementant una faciliten l'existència, eixe model mitjana de l'l% anual. Quina és la econòmic i social és, alhora, respon- situació a Espanya? Sorpresa: al nossable del quadre de malalties i de tre país no disposem de dades ni de morts que caracteritza la nostra socie- registres exhaustius que permeten tat. D'aquesta forma les grans causes corroborar tal afirmació (ni tampoc de mortaldat -les malalties cardiovas- contradir-la). De fet, a l'igual que la culars, tumors malignes, malalties de incidència d'altres "malalties de la l'aparell respiratori i causes externes civilització" (malaltia isquèmica del (on s'inclouen els accidents)- són cor, diabetis, úlcera pèptica, apendiconseqüència directa del model citis, varices i caries), el càncer s'ha econòmic vigent. Ara bé, i aquest és vingut incrementant des de principis un aspecte del qual rarament es parla: de la etapa industrial. no tots els grups i classes socials es Quant al càncer de pulmó, és l'haveuen igual d'afectats per les malal- bit tabàquic l'únic responsable de la ties, ni quantitativa ni qualitativa- gran mortalitat que causa en els ment. És a dir, hi ha una exposició hòmens? Per què, com afirma S. diferenciada als factors de risc, de Epstein, la incidència de càncer de La Casa Ve$a - Butlletí

pulmó en persones no fumadores s'ha incrementat més del doble en dècades recents? Per què les taxes de càncer de pulmó en població negra són un 40% més elevades i s'han incrementat més ràpidament en comparació a la població blanca en poques dècades?

Per què sistemàticament es rebutgen i desacrediten els estudis que intenten relacionar el càncer de pulmó i la pol·lució urbana? Per què molts dels estudis epidemiologies retrospectius que intenten associar el càncer de pulmó a l'hàbit del tabac han ignorat una de les variables més importants: el tipus de treball dels afectats?

Tal vegada si els metges es preocuparen d'investigar l'exposició a tòxics en el lloc de treball amb el mateix èmfasi que fiquen amb els hàbits individuals canviarien les tornes. Segons el N1OSH (Institut Nacional per a la Seguretat i la Salut Laboral), aproximadament 11 milions de treballadors estan exposats a carcinògens en el lloc de treball. A més a més, nombrosos estudis han posat de manifest la utilització de substàncies cancerígenes en els processos productius i l'aparició de càncers en diversos òrgans, sobre tot pulmó, cervell, bufeta, ronyó i múltiples mielomes. [6] I què podem dir dels productes químics que s'utilitzen en l'agricultura i en la producció d'aliments, és a dir, els pesticides i els additius alimentaris?

Des del punt de vista del paradigma biologista, i en consonància amb la política dels partits de la dreta (i alguns de pseudoesquerra), cal confiar en l'honradesa de les empreses privades que sotmeten els productes químics que utilitzen a rigoroses proves de toxicitat. Res més lluny de la realitat. Tan sols una insignificant fracció dels més de 70.000 productes químics que han sigut introduïts a l'ambient, i dels més de mil nous productes que s'introdueixen cada any, han sigut sotmesos a proves de toxicitat. 1 ben pocs han sigut avaluats de manera rigorosa. A més a més. eixes proves proporcionen una informació molt insuficient sobre la carcinogenicitat dels productes químics.

Generalment els resultats es refereixen a un sol producte. No se sap res (ni es pretén, pel cost que suposaria) sobre l'exposició al "còctel" de diferents productes químics i dels seus efectes sinèrgics (potenciadors) [7].

Hi ha exemples coneguts de produc-

La Casa Verda

Butlletí 5

tes químics de toxicitat controlada, que a resultes de la seua transformació, esdevenen en un altre producte molt més tòxic que l'original, però que legalment ja no cal investigar. Tal és el cas del pesticida heptaclor, que es degrada a heptaclor epòxid i després a heptaclor hepòxid cetona, substància molt més cancerígena que la que l'ha originat. En altres casos, l'efecte tòxic o la carcinogenicitat es manifesta en la descendència d'aquelles dones que han sigut exposades a una substància química (com el dietilestilbestrol o DES, amb efectes hormonals, altament persistent en l'orga-

concentracions de 'carcinògens naturals' a les quals s'exposen els animalets de laboratori (sic!) per a provocar-los un càncer -concentracions inimaginables en els aliments de forma natural-, amb les dosis de pesticides, PCBs, compostos resultants de la incineració de PVCs (dioxines), o partícules procedents dels residus radiactius, que, donada la seua persistència, van bioacumulant-se al llarg de la cadena tròfica fins a concentracions extremadament perilloses.

I dic jo, tindrà tot açò que hem comentat alguna cosa a veure amb els

d'edat, la qual cosa inclou també els xiquets i xiquetes. En ells, la incidència també va augmentant un 1 % cada any. L'argument cau pel seu propi pes.

La prevenció, i el principi de precaució defensat pel moviment ecologista, haurien de marcar les directrius d'actuació en la resposta davant el càncer. Però estem segurs que els diners que van a parar a les vidrioles que s'exibeixen el "dia del càncer" no s'inverteixen, ni molt menys, en prevenció. Segur que són per a investigació de costosos remeis curatius dels càncers que ja s'han produït, no per evitar els que mai s'haurien d'haver produït. Quants diners ficaràs en la vidriola la propera col·lecta?

Comissió d'Alimentació i Salut

"YucküTfiere's mud on these potatoes" "Agü Hi ha terra a aquestes creïlles", comenta escandalitzada aquesta dona. (The Ecoiogist)

nisme i bioacumulable) [8].

La connivència entre multinacionals, governs, ciència, tecnologia i justícia en aquest tema brolla de manera tan aclaparadora i escandalosa que deixa impotent, per ara, qualsevol front que s'òbriga des de les organitzacions sindicals i moviments ecologistes. La ciutadania en general tampoc exigeix gaire explicacions al respecte: qui calla atorga..

Quan tractem la problemàtica de la producció d'aliments, la indústria agrícola i ramadera es fiquen a tremolar. Però si resulta, diuen els responsables d'aquestes, que molt del menjar que prenem conté més carcinògens naturals que els que puguen afegir-se artificialment mitjançant les transformacions a que obliga la producció industrial. Es refereixen, per exemple, a la hidrazina dels bolets.

En realitat, no es poden treure les coses de context i comparar les altes

càncers de pulmó, mama, pròstata, còlon, estómac, bufeta o fetge, que són els que més afecten la població espanyola? Podem, com miserables víctimes culpables, quedar-nos tranquils amb els nostres "estils de vida"?

Esperem que el quadre titulat "Dues formes d'enfocar el problema del càncer", que apareix a la pàgina següent, il·lustre una visió crítica d'allò que volem dir.

Finalment, segur que haureu escoltat l'argument eixe que diu que si hi ha més càncers és per què ha augmentat l'esperança de vida. Es viuen més anys i, per tant, hi ha més temps per a que es manifeste un càncer. Abans la gent moria més jove d'infeccions o accidents i, per tant, no donava temps a desenvolupar un càncer. Si, bé, però ja sabem que les morts per càncer, les segones en importància darrere les cardiovasculars, han augmentat en tots els grups La Casa Vef|/o - Butlletí

Referències bibliogràfiques: [1] López-Abente Ortega G. Epidemiologia y prevención del càncer. En: Martínez Navarro F, Antó J M, et al. Salud Pública. Madrid: McGraw-Hill/lnteramericana. 1998.

Pàg. 592.

[2] López-Abente. Op. cit. Pàg.

594.

[3] Walker M. Sir Richard Doll: A Qüestionable Pillar of the Càncer Establishment (Un pilar qüestionable d'aquells que maen en el tema del càncer). The Ecoiogist. 1998. 28( 2): 82-92. Pàg. 83.

[4] Martínez Navarro J F. Los modelos explicativos del proceso salud-enfermedad: las explicaciones causales. En: Martínez Navarro F, Antó J M, et al. Salud Pública.

Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. 1998. Pàg. 74-75.

[5] Martínez Navarro J.F. Assaig sobre salut comunitària. Monografies Mèdiques, 28. Barcelona: Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. 1984. Pàg. 63.

[61 Epstein S. Winning the War Against Càncer?... Are They Even Fighting it? (Guanyant la guerra contra el càncer?... Realment hi ha lluita?). The Ecoiogist. 1998. 28(2): 6979.

[7] White A. Children, Pesticides and Càncer (Nens, pesticides i càncer). The Ecoiogist. 1998.28(2): 100105.

[8] Colborn T, Myers J P, Dumanoski D. Nuestro futuro robado. Madrid: Ecoespana EditorialAngel Muiïoz. 1997. Pàg. 60-85.

6 Butlletí

La Casa Verda

Dues formes d'enfocar el problema del càncer Alguns tipus de càncer poden evitar-se Propostes als responsables europeus de la política sanitària per a eliminar el càncer: CODI EUROPEU CONTRA EL CÀNCER

CODI SOCIO-AMBIENTAL CONTRA EL CÀNCER

1. No fume. Fumador: deixe de fumar quant abans siga possible i no fume davan d'altres persones.

2. Siga moderat en el consum de begudes alcohòliques.

'•.:-• • • . - , .

• . ' . , 3. Evite l'exposició al sol.

4. Respecte les instruccions professionals de seguretat mentres la producció, manipul·lalció o utilització de qualsevol substància cancerígena.

1. Eliminen les substàcies potencialment cancerígenes de la producció.

2. Respecten el medi ambient: la contaminació de les aigües per nitrats pot augmentar la incidència d'alguns càncers.

3. Eviten que la destrucció de la capa d'ozó no expose a una major dosi de raigs ultraviolats, amb el consegüent augment del risc de càncer de pell.

4. Quan no siga possible eliminar cancerígens laborals, moderen l'exposició reduint la jornada laboral.

La seua salud millorarà si segueix les dues següents recomanacions, que, a més a més, redueixen el risc de patir certs tipus de càncer 5. Menge amb freqüència fruites i verdures fresques, així com cereals amb alt contingut en fibra.

6. Evite l'excés de pes i limite el consum de greix.

5. Controlen l'aplicació de plaguicides en els aliments: molts d'aquests productes s'han demostrat cancerígens.

6. L'estrés afavoreix el tabaquisme i l'alcoholisme i, a més a més, disminueix la capacitat immunològica de l'organisme, i afavoreix el desenvolupament d'alguns tumors: redueixquen-Io.

Més tipus de càncer podrien curar-se si es detectaren abans 7. Consulte el metge en cas d'evolució anormal: canvi d'aspecte d'una piga, un buit o una cicatriu anormal.

8. Consulte el metge en cas de transtorns persistents, com tos, ronquera, canvi en els seus hàbits intestinals o pèrdua de pes injustificada.

7. Reformen els respectius sistemes sanitaris per a una efectiva detecció precoç dels tumors malignes, especialment en el nivell d'Atenció Primària de Salut.

8. Consulten amb la població les seues polítiques nuclears i elaboren polítiques energètiques alternatives, que eviten el permanent risc de càncer massiu per accident nuclear.

Per a les dones 9. Faça's regularment un 'trotis' vaginal.

10. Vigile els seus'pits regularment i, si és possible, faça's una mamografia a intervals regulars a partir dels 50 anys.

"Si es respectaren els deu manaments europeus, es produiria una significativa reducció del nombre de defuncions per càncer en tota la Comunitat Europea, disminució que per a l'any 2000 podria ser d'al voltant el 15%".

El Comitè de canceròlegs de la Comissió de la Comunitat Europea.

La Casa Vt

9. Desenvolupen polítiques socials que redueixquen les desigualtats i milloren el nivell de vida de la majoria de la població: els càncers de coll i d'úter, i d'altres molts, afecten més als sectors amb baix nivell socioeconòmic.

10. Controlen l'aplicació indiscriminada demètódes radio-diagnòstics pel propi sistema sanitari, així com la comercialització de productes farmacèutics que poden ser cancerígens.

Si respecten aquests deu manaments socio-ambientals, es reduirà significativament el nombre de casos en tota la Comunitat i, a més a més, augmentarà la seua credibilitat quan recomanen a la ciutadania que modifique els seus hàbits individuals.

Gabiner de Salut Laboral de Comissions Obreres.

WHIN (Buttletí Internacional de Salut Laboral). No. 3, setembre-octubre 1991. València.

Butlletí

La Casa Verda

Butlletí 7

Monsanto expandeix el seu Monopoli: de les llavors a l'aigua En els últims anys, Monsanto, una companyia química, s'ha posicionat com una companyia agrícola a través del control de les llavors. Monsanto, vol ara controlar l'aigua, element essencial per a la vida. Èn 1996, Monsanto va comprar els béns biotecnològics d'Agracetus per 150 milions de dòlars i Calagene, una companyia biotecnològica californiana per 340 milions.

En 1997, Monsanto va adquirir llavors Holden, la companyia de llavors brasilera, Sementes Agrocerus and Asgrow. En 1998, Monsanto va obtindré la part del negoci de llavors de Cargill per 1.400 milions de dòlars. Va comprar terres de delta i Pine per 1.820 milions i de Dekalb per 2.300 milions. Va comprar els negocis europeus de collita de blat d'Unilever per 525 milions. En l'índia Monsanto ha comprat Mahyco, Mahrashtra Hybrid Company, E.I.D. Parry i Rallis. El senyor Jack Kennedy de Monsanto ha declarat: "La nostra intenció és penetrar el sector Agrícola de l'índia per la porta gran. Mahyco és una bona ferramenta".

Monsanto està tractant d'establir control sobre el negoci de l'aigua, començant amb l'índia i Mèxic on l'aigua escasseja. Està observant una nova oportunitat de negocis per la creixent crisi d'aigua i els fons disponibles per a fer accessible aquest recurs per a la gent. Com declara en el seu document d'estratègia, "creiem que les discontinuïtats són probables, particularment en l'àrea de l'aigua i estarem ben possicionats gràcies a aquestes adquisicions per a beneficiar-nos quan aquestes discontinuïtats succeïsquen.

A més, estem explorant el finançament no convencional (ONGs, Banc Mundial, USDA etc.) que ens puga portar a efectuar menors inversions o aconseguir que les empreses locals construïsquen les infraestructures". Per a Monsanto el "Desenvolupament Sostenible" significa convertir una crisi ecològica en un mercat d'escassetat de recursos: "aquests són mercats molt importants per a nosaltres, una companyia del ram de les "ciències de la vida", i hi ha mercats en els quals podem trobar desafiaments de sostenibilitat predecibles i per tant, oportunitats per a fer negoci".

Monsanto planeja obtindré vendes per valor de 420 milions de dòlars i beneficis de 63milions per al 2008 pels seus negocis amb l'aigua en l'índia i Mèxic. Cap a l'any 2010, es calcula que prop de 2.500 milions de persones en el món tindran un difícil accés a l'aigua potable. Almenys un 30% de la població a Xina, l'índia, Mèxic i EUA s'espera que sofrisquen problemes greus per escassetat d'aigua. El control sobre aquest recurs, serà una font de beneficis segurs. Com John Bastin del Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament ha declarat, "l'aigua és l'última frontera en infraestructures que els queda als inversors privats". Monsanto estima que proveir aigua potable és un negoci de molts milers de milions de dòlars.

El Govern d'índia va gastar al voltant de 1.200 milions de dòlars entre 1992-97 en diversos projectes d'abastiment d'aigua mentre el Banc Mundial va gastar 900 milions.

Monsanto vol desviar aquesta inversió pública del subministrament públic d'aigua cap a l'establiment del seu

monopoli sobre l'aigua. Com en regions rurals els pobres no poden pagar la visió de Monsanto és: "capturar part del valor generat per aquest segment va a requerir la creació de mecanismes no tradicionals, creant relacions amb governs locals i ONGs, i també a través de mecanismes financers innovadors, com el micro crèdit". Monsanto també planeja penetrar el mercat de l'aigua potable en l'índia establint una acord conjunt amb Eureka Forbes/TATA, que controla el 70% d'UV Technologies.

Per a entrar en aquest negoci, Monsanto ha adquirit un paquet d'accions en Wàter Health International (WHI) amb l'opció de comprar la resta del negoci. També comprarà una companyia japonesa que ha desenvolupat tecnologia d'electròlisi. L'acord conjunt amb TATA/Eureka Forbes facilitarà l'accés al mercat i la fabricació, distribució i servei de sistemes d'aigua, a més d'equilibrar les inversions de Monsanto al mercat de l'índia. S'ha pres el camí de l'acord perquè "Monsanto aconseguisca el control de les operacions locals però no puga sofrir conseqüències legals a causa d'assumptes locals".

Un altre nou negoci que Monsanto va començar en 1999 a Àsia són els cultius aquàtics. En el 2008 Monsanto espera tindré vendes per valor de 1.600 milionsde dòlars i beneficis de 266 milions per aquest negoci de cultius aquàtics. Encara que Monsanto entra en aquest negoci mitjançant la seua secció de Desenvolupament Sostenible, la indústria dels cultius aquàtics ha sigut establida com altament no sostenible. El Tribunal Suprem de l'índia havia prohibit la indústria de la gambeta per les seues conseqüències catastròfiques. De tota manera el Govern està intentant canviar les lleis respecte d'això per a anular l'ordre del Tribunal Suprem. Al mateix temps, el Banc Mundial està tractant que se privatitzen els recursos aquàtics, que es puga comerciar amb els drets sobre les aigües.

Aquestes tendències li aniran molt bé a Monsanto de cara a establir els seus nous Negocis d'Aigua Potable i Cultius aquàtics. El Banc Mundial ja s'ha oferit a col·laborar. Com el document de estratègia de Monsanto diu, "estem particularment entusiasmats per la potencial cooperació amb la Corporació Financera Internacional (IFC) del Banc Mundial per a projectes conjunts a els mercats en desenvolupament. L'IFC està ansiosa de treballar amb Monsanto per a comerciar amb oportunitats de sostenibilitat i aportaria als nostres esforços tant capital com possibilitats d'actuació sobre el terreny".

Els Negocis de l'Aigua i els Cultius Aquàtics de Monsanto, com el seu negoci de llavors, tenen l'objectiu de controlar els recursos vitals necessaris per a la supervivència, convertint-los en un mercat i usant diners públic per a finançar les inversions.

El dret a l'aigua és el dret a la vida. La privatització i mercantilització de l'aigua és una amenaça contra el dret a la vida. L'aigua és de la gent i ha de ser manejada per la gent. No ha de ser controlada i venuda per una Corporació de Ciències de la Vida que comercia amb la mort.

Dra. Vandana Shiva tret de la revista Z Magazine

La Casa Vejòa - Butlletí

8 Butlletí

La Casa Verda

El 42% de les terres valencianes estan en perill de La realitat dels nostres boscos actuals, o més prompte, el que queda d'ells és fruit d'una llarga sèrie d'agressiens continuades en ares del benefici particular o general de cada època. Des de l'agricultura ancestral, passant per l'aprofitament forestal i ramader i arribant a l'espoliació urbanística dels nostres dies. No és d'estranyar, doncs, l'estat lamentable de les nostres terres, tant en la qualitat dels seus sòls i la seua vegetació, com en la quantitat dels mateixos. El que sí que és d'estranyar és que una vegada detectada la situació no es prenguen mesures per a invertir aquest llarg procés.

La cada vegada més preocupant falta de pluges en la nostra zona, la mala gestió en prevenció d'incendis forestals, l'ús de mesures que destrueixen els nostres sòls, repoblacions mal enfocades, una falta de planificació general i certes mesures legals que els desprotegeixen, així com determinades pràctiques agrícoles, han fet, com si d'un trencaclosques es tractarà, que les peces vagen encaixant, aconseguint un resultat final potenciat i comú: l'empobriment del sòl i la seua pèrdua per erosió.

La situació és preocupant: el 42% del nostre territori es troba en vies de desertificació, sent un 5% ja irreversible.

La Vall d'Aiora, els Serrans, el Racó d'Ademús a la província de València i grans zones d'Alacant són les més afectades.

Zones d'actuació urgent (ZAU): més tallafocs En 1996, la Direcció General de Recursos Forestals de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana va presentar un projecte amb un nom nou, però amb un contingut res esperançador. Una sèrie de tallafocs anava a quadricular el territori valencià.

En un principi hi havia 5 ZAU previstes :

Sup. Actuació

Ha

Castelló-Penyagolosa València-els Serrans València-Requena València-vall d'Aiora Alacant-Biar

883 1.649 624 1.980 490

Total:

5.626

Més tard s'afegirien les de Villargordo, Espadà 1 i 2 i Alacant Nord.

Els_ tallafocs consten d'una franja de 6 m centrals, en els que es realitza un decapat i s'elimina tota la vegetació, 10 m a un costat i a l'altre en què es fa un desbrossament total. A un costat i l'altre, hi ha una longitud variable en la que es redueix el matoll en un 90% i l'arbratge en un altre 90%.

Tenint en compte que en al voltant d'un 6'5%, com a mínim, de la superfície sobre la qual s'actua, es va a efectuar un decapatge i que només amb les 5 primeres ZAU s'actuarà sobre unes 5.600 Ha, la superfície de sòl que es va a eliminar totalment és d'unes 360 Ha. Si la taxa d'erosió estable és de 2'5-12'5 Tm/Ha. any, i sabent que cada 0'8mm de sòl equivalen a 12'5 Tm/Hm, no fan falta molts càlculs per a adonar-se que sobre cada una d'aqueixes 360 Ha se superaran en diversos centenars la quantitat màxima que pot perdre un sòl en un any. I a això caldrà afegir la posterior erosió de la franja de desbrossament total. I açò en cada una de les zones objecte d'actuació.

Un altre problema de les ZAU és l'aclarida de la massa forestal, una acció que entra en clara contradicció amb

La Casa V«Q/o - Butlletí

La Casa Verda

Butlletí 9

Retallada de la llei: la desprotecció legalitzada

de la Llei Forestal. Per aquest apartat es protegien els terrenys de cultiu abandonat més de 10 anys i li els donava la qualificació de forestal.

L'alarma no es va fer esperar, ja que es van anar succeint el començament de treballs i posades en marxa de cultius d'aqueix tipus de terreny en Pedralba, Bugarra, Xestalgar i altres zones, per part d'empresaris aliens al sector de l'agricultura. A Pedralba concretament es van transformar més de 35 Ha utilitzant una declaració d'impacte ambiental expedit per la Conselleria de Medi Ambient en 1996 i que autoritza únicament per a transformar 15'8 Ha. I no ha sigut l'únic cas que ha presentat irregularitats tant a la demarcació del terreny com en el compliment dels condicionants de la declaració d'impacte ambiental.

Per tot això existeixen unes conseqüències molt negatives de la retallada d'aquesta llei. En primer lloc, la consolidació d'uns terrenys en vies de repoblament s'ha vist impedida per la retallada de la llei. La recuperació d'aqueix sòl, amb una estructura més o menys formada que permet parar l'erosió, ha resultat no sols paralitzada, sinó que ha donat marxa arrere, desestructurant el sòl i fent-lo sensible a l'erosió, i tot això, perquè al cap i a la fi, es vegen afavorides persones els interessos principals de les quals estan en un altre tipus d'activitats, amb l'agreujant d'augmentar els requeriments hídrics en una zona en què escasseja l'aigua, tant superficial com soterrània i d'impedir una recuperació gratuïta del bosc, quan s'inverteixen grans quantitats de diners en repoblacions mal enfocades.

Estem convençuts que mentre no hi haja una planificació territorial ferm basat en els recursos disponibles des d'un punt de vista de sostenibilitat i no hi haja voluntat política per al seu compliment, així com un clar seguiment per part de les institucions, de les pautes marcades per les autoritats científiques en cada matèria, a més d'una educació ambiental a la que se de la importància que requereix, no s'aconseguirà frenar la pèrdua del nostre patrimoni natural.

A finals de 1998 el Consell va aprovar la Llei de mesures d'acompanyament als pressupostos de 1999, en la que es contempla la desaparició de l'apartat C de l'article segon

Comissió del Bosc

la prevenció d'incendis. Com anem a previndre un incendi si estem propiciant les condicions òptimes perquè es produïsca? Amb la reducció d'arbratge i sotbosc augmenta la superfície exposada al sol i, amb això, disminueix la humitat ambiental de la massa forestal, ja de per si escassa perquè la majoria de les muntanyes valencians tenen com a base el pi.

Després de tot açò, queda clar que les ZAU són un instrument no sols poc d'útil per a la prevenció d'incendis forestals, sinó possible afavoridor dels mateixos.

A més, les ZAU són també una mesura agressiva, ja que elimina d'una plomada el que la Naturalesa ha tardat diversos centenars d'anys a formar i a més a més agreuja el risc d'erosió.

Finalment, cal dir que les ZAU són un element contradictori, perquè al parlar de prevenció d'incendis, una de les principals conseqüències de la qual és l'erosió, ho fa precisament eliminant sòl i elevant el risc posterior d'erosió.

Repoblacions; el problema de fons L'erosió del sòl és una conseqüència directa i indirecta dels incendis forestals. Més encara al País Valencià, amb les seues característiques pluges torrencials que precisament apareixen després dels incendis.

Una massa forestal adequada, no sols ben adaptada a aquest clima, sinó afavoridora d'un microclima humit, és la forma més útil i econòmica de previndre un incendi.

Però segueixen repoblant-se les nostres muntanyes amb pins, no sols allí on constituirien la vegetació potencial, sinó en aquelles zones pròpies d'un altre tipus de vegetació el representant arbori del qual seria la garric o surera.

Mentre no hi haja un bolcada radical en les repoblacions, el nostre territori serà molt susceptible als incendis i, com a conseqüència, a l'erosió del seu sòl.

La Casa Véya'a - Butlletí

70 Butlletí

La Casa Verda

Novetats bicicleteres Perquè el Butlletí deu sempre informar sobre males notícies per al nostre medi ambient? De vegada quan una dosi de xicotetes esperanzas no vénen malament.

I aquesta vegada són més d'una, les notícies que un poc d'optimisme poden portar als amics i amigues de L'ecològica bicicleta a pesar que el parc automobilístic lluny de decréixer segueix creixent.

Primera dosi d'optimisme Pensem des de V.B fer una nova edició del pla de "Rutes Urbanes per anar amb bici per València" que vam editar en 1995. Per descomptat la nova edició havia d'actualitzar les rutes però sobretot canviar de format i buscar la manera de fer-la conèixer de manera massiva als usuaris o potencials usuaris de la bici a València. Com podríem fer això?

Molt senzill proposar a llevant l'edició conjunta d'aqueix pla-bomba amb article inclòs sobre què és una ciclocarrer. Us imagineu la repercussió que podria tindré aqueix pla si es regalarà qualsevol diumenge amb l'edició de l'Horta del Levante? Amb la idea del ciclocarrer expandida als quatre vents, l'Ajuntament tal vegada hauria de començar a concebre una altra manera de protegir al ciclista, no segregant-lo del trànsit sinó acomodant la velocitat del trànsit a la bicicleta. Com? Reduint espai de circulació a costa de recréixer voreres, plantar arbres i encara que ens agrade menys concedint la gràcia de major espai per a aparcament per a compensar els sacrificis impostos als cotxers de la nostra ciutat. La idea va ser llançada doncs a llevant que la va considerar i després d'un "ho deixarem per a més endavant" pareix que pot materialitzar-se si no passa res després de l'estiu.

Segona dosi d'Optimisme Des de l'any 94 en el que el llavors regidor de trànsit Francisco Camps (sabíem que arribaria lluny aquest xic) va tindré el detall de pujar-se en una bici i recórrer el malparat carril bici amb vista a millorarlo, les relacions usuaris-ajuntament van passar gradualment d'una relativa bona relació a una mala relació per a

acabar en una total incomunicació.

El projecte constructiu de res menys que 110 km de carrils bici que es va presentar en aquell any es va quedar tan sols en 12 km i en un munto de promeses incomplides. Des de llavors la proposta de V.B va canviar respecte al carril bici. Quins criteris tècnics estan seguint, els seus o els els nostres? Hi ha possibilitat de consensuar aqueixos criteris? La resposta fins ara ha sigut negativa. La prepotència dels tècnics en especial del cap de trànsit Victoriano Sànchez respecte als carrils que ens convenen als usuaris és La que s'ha imposat, i a la vista estan els resultats. Ara després de sis anys comença de nou a moure's el tema dels carrils bici a

ra en què la xarxa paralitzada des de fa anys comença a recréixer-se sense saber bé que criteris vam decidir entrevistar-nos amb Mar Martínez.

L'entrevista lluny del "això no pot ser" va ser tot "això és possible?, ho mirarem" . La xarxa, el segon pla que es fa perquè el primer en aquests sis anys ha sofrit alguna modificació, amb poques paraules no ens pareix malament però encara estem a temps de llimar diferències si la voluntat dels tècnics de l'ajuntament està disposada a això. El més important per a •acurtar el període de materialització d'aqueixa xarxa seriosa el convertir-la no ja només en una xarxa de carrils bici, sinó en'un conjunt de solucions adaptades a cada part de la ciutat

Està en projecte l'ampliació de la xarxa de carril-bici de la ciutat de València

València. S'estan recondicionant alguns traçats antics (av.Aragó, llit del Túria) i la xarxa s'està expandint amb dos nous projectes constructius (un al sud de la ciutat, carrer Conca cap avall i un altre cap al nord per l'av. Pius XIJ). Aquests envols han coincidit amb l'arribada d'una nova enginyer de trànsit que ens va fer arribar indirectament el seu interès per saber qual era la nostra opinió i com es podria promocionar la bici a València. Davant d'aquesta conjuntuLa Casa

- Butlletí

(nucli antic, eixample decimonònic, eixample desarrollista, nous polígons d'habitatges patrocinats per Godzrita Barberà...) en les que ha d'entrar el que nosaltres creiem que ha de ser punta de llança per a fer més habitable la ciutat: el que podríem anomenar indistintament com a carrers 30, ciclocarrers o mesures d'apaivagament del trànsit. De moment tenim els tècnics de base de cara, però l'última paraula la té el cap de trànsit. Els anys tal vegada obren un miracle.

La Casa Verda

Butlletí 1J

Futur del mercat de productes ecològics Paper de les organitzacions de consumidors JORGE CERVERÓ Tot pareix indicar que durant els pròxims anys, a Espanya es multiplicarà la demanda de productes procedents de l'agricultura ecològica, igual que ja ha ocorregut i està ocorrent en altres països europeus.

Açò és a causa d'un augment en la consciència ambiental, a la por a certs aliments creada per escàndols com el de les vaques boges o el dels pollastres amb dioxines i a una major responsabilitat respecte a la pròpia salut.

Quin model seguirà el mercat de productes biològics que està sorgint?

El més probable és que es repetisca el mateix model que en el de productes procedents de l'agricultura convencional. Açò és: distribució en grans superfícies, presència en les prestatgeries de productes procedents de qualsevol lloc del planeta amb el seu consegüent cost energeticoambiental, quantitat d'envasos i embalatges no retomables que facen competitiu este comerç a escala planetària, preus de mercat controlat per unes poques empreses de distribució...

Hui en dia ja pots comprar en qualsevol ciutat espanyola galletes "ecològiques" que per exemple la seua melmelada s'ha elaborat a Alemanya amb fruites procedents d'Israel. Esta melmelada després ha viatjat fins a França on es pot haver emprat blat procedent dels EUA en la seua elaboració i després enviades a Espanya de nou.

Cada un d'estos ingredients ha de portar el certificat que garantisca la seua procedència de cultiu ecològic donat per l'organisme de control pertinent en cada país. Hi

freqüència de les visites d'inspecció als camps, magatzems i indústries alimentàries en distints països, i de la dificultat d'impedir el frau durant tot el procés.

Com veiem, en algun moment es pot arribar a una situació en què ni tan sols comprar productes ecològics et garantisca l'absència total de plaguicides i un menor impacte ambiental en la producció, distribució i consum dels aliments.

Els cultius ecològics guanyen consumidors dia rere dia

.

it

.

Per als més compromesos Els consumidors tenim algunes alternatives enfront de les tendències imperants del mercat. Una d'elles seria potenciar i utilit/ar qualsevol mercat existent de productes ecològics locals, en el cas que existisca, i una altra d'elles és organitzar-se com a consumidors ecològics.

Tant en el País Valencià com en la resta de l'estat han sorgit distintes organitzacions de consumidors ecològics.

Com a consumidors tenim el poder d'elegir uns criteris de què és el que realment volem menjar i de les repercussions que este acte tan bàsic i vital té sobre la nostra salut i la del medi ambient.

Les organitzacions de consumidors ecològics tractem de potenciar un mercat local el més directe possible entre productor i consumidor, eliminant en tot el possible els intermediaris. Vegem alguns dels avantatges que té este tipus de consum: ,. , ,, -• ..••-.•

Camp d'agricultura ecològica

Millores ambientals sobre la producció

ha diversos models d'organismes de control en els distints països. N'hi ha de privats, d'oficials, i de mixtos, cada un d'ells amb els seus avantatges i inconvenients. Ja ens podem fer una idea de les clares diferències en els criteris emprats, en el rigor dels procediments de certificat, en la

Les pròpies d'una producció ecològica (no contaminació dels aliments i el medi amb adobs i plaguicides), però a més: Afavorix una major diversitat de cultius, i per tant la possibilitat de practicar rotacions i associacions de cultius

La Casa V^rap • Butlletí

12 Butlletí

La Casa Verda

que garantisquen la seua sanitat. El xicotet agricultor no es veu obligat a obtindré uns volums mínims del mateix producte perquè li isca rendible la seua comercialització.

Possibilita una producció ramadera a xicoteta escala.

Adequació de la producció i consum als productes de

Les associacions mantenen una estreta relació amb els agricultors

temporada a causa d'una major informació i consciència del consumidor.

Dignificació de l'agricultura i augment de l'autonomia de l'agricultor respecte a les multinacionals químiques, de llavors, i preus de mercat.

Estabilització dels preus al llarg de la temporada i seguretat del mercat, (recerca d'un preu just).

Disminució de riscos en la pèrdua de collita, tant per la diversificació de la producció com per tindré acordada i assegurada la venda a l'organització de consumidors.

Disminució del capital de producció i distribució de les necessitats de mà d'obra al llarg de l'any.

Millores ambientals en la distribució.

Subministrament preferent de llocs pròxims (disminució del cost energètic i la seua contaminació).

Reducció d'envasos i embalatges.

Exclusió de productes en funció de l'embalatge. (PVC, alumini...).

Rcutilització de les caixes de fruites i hortalisses.

Distribució de productes a l'engròs.

Reutilització de bosses de plàstic, oueres, pots, botelles, etc.

Garantia de qualitat La garantia que oferix una organització de consumidors sobre els seus productes, es basa en una relació contínua amb agricultors ecològics, amb els que es tracta setmanalment, de manera que es coneix la seua forma de treballar i els problemes que puguen sorgir en el camp. En estes organitzacions es valoren aspectes com el manteniment de tanques i zones silvestres que augmenten la biodiversitat, el treball de la terra amb animals, o aspectes personals i socials com ara la mà d'obra utilitzada.

Actualment les organitzacions de consumidors ens estem coordinant tant a nivell autonòmic com estatal. En el País Valencià coordinem les compres i el transport entre cinc organitzacions de manera que reduïm el cost energètic i les despeses. A nivell estatal, a banda d'establir criteris comuns i intercanviar experiències i modes de funcionament, estem creant una xarxa perquè cada organització puga donar a la resta informació i garanties sobre productors de la seua zona.

El present i el futur de les organitzacions de consumidors es basa en la consciència i participació dels consumidors. En estos moments tenim moltíssim més poder de decisió sobre el nostre entorn amb la nostra decisió del que consumim o deixem de consumir que amb els nostres . vots. Perquè esta forma de consumir tinga una repercussió dins del conjunt d'esta societat seria necessari la creació d'organitzacions en tots els pobles i barris i un augment considerable del nombre de consumidors en les ja existents que permeten un professionalització i dotar-se dels mitjans necessaris d'infraestructures.

Les persones som animals de costums i canviar els nostres hàbits en la forma d'alimentar-nos i de realitzar la compra requerix d'un esforç conscient, però val la pena organitzar-nos en compte de, únicament, queixar-nos del sistema.

Organitzacions de consumidores i consumidors al País Valencià Alcoi: Associació de consumidors ecològics La Cistella Verda, tel.: 96 533 7628 Asp (també subministren a Elx) Associació de consumidors ecològics Senda Verda. Camí De la Coca s/n. Tel.: 96 549 50 49 Castelló: Cooperativa de consumidors i productors ecològics El Lledoner. C/Ros d'Ursinos 32. Tel.: 964 23 36 77 Meliana: Associació de consumidors ecològics Eina C/Túria 8 Tel.: 96 149 48 92 València: Associació de consumidors ecològics Arrels. C/Lepanto 26 Tel.: 96 391 57 74 Associació de consumidors ecològics La Llavoreta.

C/Orihuela 14 Tel.: 96 347 01 49 També exjstixen punts de venda de productes de comerç just. Estos productes s'elaboren pagant un sou digne als productor per tal de assegurar medis sanitaris, estructures democràtiques, producció sostenible, etc.

València Intermón. Marqués de dos Aigües, 5. 96 352 41 93 Sodepau. Carnissers, 8. 96 391 76 94 Setem. Arts gràfiques, 8 2-D. 96 361 56 51 Equimercado. Sevilla, 28 baix. 96 380 13 19 Port de Sagunt Ptge. Vicent Moliner, 4. 96 267 90 26

La Casa VfrSb - Butlletí

Butlletí 13

La Casa Verda

9

El turisme, la gallina dels ous d or "El turisme és una oportunitat, però també pot ser una amenaça si no es gestiona d'una manera apropiada" Declaració de Calvià, Conferència Internacional sobre Turisme i Desenvolupament Sostenible a la Mediterrània. Abril 97.

La localitat de Calvià va ser guardonada amb el premi "European Sustainable 1997", com a reconeixement a la seua tasca singular per combinar turisme i ecologia i pel seu compromís en la implantació de l'Agenda 21 (En aquesta agenda es plasmen les tendències marcades a la Conferència de Nacions Unides sobre medi ambient i desenvolupament. Rio de Janeiro 1992).

Un dels objectius del programa 21, assenyalat al seu capítol 28 diu així: "per a 1996, la majoria de les autoritats locals de cada país hauran d'haver dut a terme un procés de consultes amb les seues respectives poblacions i haver aconseguit un consens sobre un programa 21 per a la comunitat... El procés de consultes augmentarà la consciència dels habitants respecte les qüestions relatives al desenvolupament sostenible. La realitat a l'estat espanyol és ben pobra en aquest sentit, per a la gran majoria de municipis aquest és un tema desconegut.

Al País Valencià s'evidencia cada vegada més la insostenibilitat del litoral, però malgrat això, continuem endavant amb una urbanització i un creixement cada vegada major. Dins de la nostra societat, la concepció predominant és que el turisme és una font d'ingressos excepcional i inqüestionable. Si bé la primera part de l'afirmació és certa, crec que s'ha de fer qüestionable i hem d'aproximar a tots els ciutadans quina és la realitat del sector turístic i és en aquest punt on té una importància vital l'educació ambiental.

La problemàtica a l'Estat El turisme és una activitat econòmica que cada vegada adquireix major importància. Més de 616 milions de persones practiquen Viatges internacionals a l'any. Els ingressos per turisme internacional són de 448.265 milions de dòlars.

L'estat espanyol és la 3a potència

mundial per ingressos de divises i 3a també per nombre de visitants (SPIC, Febrer 98). Els factors que influeixen a l'elecció de l'estat espanyol com a destinació turística són: un paisatge atractiu (51%), natura verge (23%), qualitat de l'aigua (27%), qualitat de l'aire (22 %), costums tradicionals

amb la qualitat ambiental del lloc que visiten. Mentre que en 1985 el 22% dels turistes alemanys havien detectat greus problemes ambientals a l'estat espanyol, en 1988 el percentatge puja al 48% (BOERS i BOSCH, 94).

A més, un estudi del CIS revela que entre els motius principals dels

(16 %) i arquitectura (13%) (BOERS i BOSCH, 94).

El turisme massiu de sol i platja continua sent el més freqüent. Durant els últims darrers 30 anys el 80 % del desenvolupament turístic mundial s'ha concentrat al llarg de la zona Nord-occidental de la Mediterrània.

La costa Mediterrània espanyola pateix d'una urbanització desmesurada i sense control que posa en qüestió el seu propi potencial turístic.

Entre els impactes ecològics més greus cal destacar: la pèrdua de sòl, la degradació paisatgística massiva, la sobreexplotació d'aqüífers, l'augment disbaratat del consum energètic (transport, electricitat, potabilització...), potenciació de models consumistes insostenibles, la "desagrarització" del territori... Entre els costos socials tenim: un creixement demogràfic insostenible, la precarització laboral, l'anulació per part del turisme de la resta de sectors econòmics i tipus de vida, l'agressió cap a la cultura i les idiosincràsies local.s...

(BUADES, J. 1996) Ja actualment es detecten certs canvis en la demanda turística, sent els turistes alemanys els més exigents

turistes espanyols per a triar destinació turística es troben el clima (35%), la tranquil·litat (27%), els amics (29%), el paisatge (25%). Les diversions i l'ambient bulliciós són factors decisius només en el 9% dels casos.

Evidentment, l'ambient del litoral es va distanciant del que en realitat volem.

A tot això cal afegir el futur que auguren els estudis sobre el canvi climàtic. Greenpeace preveu que gran part de les platges de l'estat poden desaparèixer per l'efecte combinat d'una ocupació massiva del litoral, les més de 1.000 preses i el canvi climàtic. Segons les previsions del Panel Intergovernamental per al Canvi Climàtic, l'efecte hivernacle produirà un augment del nivell del mar de 50 cm en els pròxims 100 anys.

Als últims 5 anys s'han fet despeses de 90.000 milions de pessetes en actuacions costaneres, gran part d'elles en regenerar platges i construir diques. La regeneració de platges és un frau que no soluciona el problema, només "l'encobreix" durant un temps. La gestió territorial hauria d'enfocar-se a afrontar els efectes

La Casa v | r | | - Butlletí

14 Butlletí

d'aquest canvi amb mesures duradores i regeneradores dels ecosistemes.

En aquesta línia s'han fet estudis al litoral Cantàbric (RIVAS i CENDRERO, 1991) que mitjançant la cartografia de la zona determinen les zones amb possibilitats de ser afectades per ascens del nivell del mar i donen pautes per seguir una estratègia de mitigació del risc i actuen amb majors inversions als llocs amb majors pèrdues.

S'estima que el 80 % de les platges actuals d'eixa zona desapareixeran i el seu risc global ascendeix a 1 bilió de pessetes.

La Casa Verda

tat.

La tendència actual reforçada per l'entrada a la Unió Europea és l'especialització internacional de l'espai, i les nostres costes apareixen com a candidates de primer ordre per a ser segona residència europea.

Evidentment, és necessària una reflexió sobre tota aquesta situació i sobre les seues implicacions. En un estudi recient sobre la sostenibilitat del desenvolupament valencià (BONO, ALMENAR I GARCÍA, 1998) s'estudia el creixe-

El problema al País Valencià El procés d'urbanització s'inicia als anys 60. Entre 1960 i 1975 es produeix al País Valencià una autèntica revolució demogràfica, territorial i urbanística; la població augmenta un 41,61 %.

(La comarca amb un augment més significatiu és la Marina Baixa, amb un 86,5 %). A aquestos últims 30 anys es produeix una urbanització sense criteris, sense cap planificació, amb un augment massiu de la segona residència i una sobreexplotació dels recursos hídrics. Els habitants del litoral passen de viure del sector primari a ferho del sector serveis, ingressant a més a més notables quantitats de diners en vendre les seues terres. El turisme és per tot això considerat com una font d'ingressos preciosa: "la gallina dels ous d'or".

Tanmateix, els que vertaderament guanyen diners són uns altres, segons dades de la "Secretaria General de Turismo". En 1994 només el 30 % de la factura turística es va quedar a l'estat espanyol i només el 40 % del turisme va ser gestionat per. operadors estatals. Els costos es queden ací i els beneficis se'n van!, aquestes xifres són extrapolables al País Valencià. A més, el model urbanístic és en general caòtic, les urbanitzacions tenen les infraestructures incompletes, no existeixen programes adequats de gestió de residus...

El treball en aquest sector és temporal i precari, el paisatge es degrada i els pobles van perdent la seua identi-

ment en la dècada 1985-1995, assenyalant que mentre la població creix un 7%, el PIB creix un 30%, però amb un consum d'energia que augmenta paral·lelament un 47%, així com la demanda d'aigua s'incrementa un 14% i l'explotació de recursos minerals, pesquers i forestals un 65%. A més a més, el 90% de l'energia ve de fora de la Comunitat, així com el 45% de l'aigua i el 95% de la fusta. El 10% de l'aigua valenciana s'extrau sobreexplotant aqüífers.

Cap a la sostenibilitat Ja s'ha parlat d'alguns aspectes arreplegats a l'Agenda 21, als quals afegirem les recomanacions fetes a la Declaració de la Haya a la Conferència Interparlamentària sobre turisme (1989), en la qual s'afirma que "la integritat del medi natuLa Casa v|r^Jr - Butlletí

ral, cultural i humà és condició fonamental del desenvolupament turístic.

A més, una gestió racional del turisme pot contribuir a la protecció i a la millora de l'entorn físic i del patrimoni cultural, així com a l'augment de la qualitat de vida", i també les aportacions de la "Carta de Turismo sostenible de Lanzarote" (1995) que assenyala que "el desenvolupament turístic sostenible ha d'ésser suportable a llarg termini, viable econòmicament i equitatiu des d'una perspectiva ètica i social". Es recomana la utilització d'instruments de planificació i gestió integrats per tal de conservar i protegir el patrimoni natural i cultural. Per últim, fer constar que en la Declaració de Calvià es demana que "les zones desenvolupades renuncien al creixement il·limitat i rehabiliten el patrimoni natural i edificat" i en la mateixa línia s'afirma que "és necessari promoure amb urgència una estabilització a la baixa del turisme de masses abans que el seu impacte sobre la supervivència de l'ecosistema mediterrani siga irreversible". ("Decàlogo verde para un modelo turístico sostenible en el Mediterràneo". BUADES 1996) A l'estat espanyol s'han produït algunes actuacions en aquest sentit, és el cas de Calvià, on s'ha arribat fins i tot a reduir les places hoteleres amb demolicions i amb una campanya de conscienciació adequada... i és aquest també l'esperit de la "moratòria turística" a les Illes Balears, decretat pel Govern Balear al gener del 98 i que significa la fi del cicle balearitzador. Segons el decret aprovat només es podrà crear una nova plaça turística si abans ha desaparegut una de vella.

Ja hem citat anteriorment el cas de l'estudi sobre modificacions del litoral Cantàbric amb el canvi climàtic i cal destacar també el paper de les reserves de la Biosfera (Menorca, Lanzarote, Urdaibai...)

Al País Valencià estem molt lluny d'aquestos plantejaments, com ho mostra el fet que el premi "Cavanilles" atorgat per la

La Casa Verda

"Asociación Valenciana de periodistas y escritores de Turismo" per a reconèixer els mèrits turístics, es va entregar al complex turístic "Oliva Nova Golf", urbanització que posseeix milers de xalets, un hotel i un camp de golf. Un altre exemple el tenim a Benidorm, indret turístic per excel·lència que continua el procés d'urbanització sense respectar aquests criteris.

Butlletí 15

Benidorm té el privilegi de disposar del primer PGOU de l'estat espan• yol, ja en 1956, gràcies a la qual cosa

instal·lació del parc, tots els grups polítics estan d'acord en la seua construcció i les discrepàncies apareixen només en la manera de dur-lo endavant, però la seua existència és inqüestionable. Quan la Universitat Jaume I va fer públiques les dades d'un estudi en el qual es posa en dubte la disponibilitat d'aigua a la zona (El País, 25-11-97), aquestes són contestades el mateix dia pel govern autonòmic amb l'afirmació de que la disponibilitat d'aigua no pot condicionar el desenvolupament, però la noticia s'ha silenciat, no hi ha rèpliques, ningú no vol dir res...

va créixer d'una manera menys caòtica que moltes altres zones turístiques.

Si bé el creixement a l'actualitat ha sobrepassat els límits d'aquest PGOU inicial, i tal com reconeixen els seus governants, "un dels problemes del municipi és la total carència de les infraestructures necessàries per atendre una població que es triplica a l'estiu. Des de l'absència d'una depuradora de grandària adequada, al col·lapse del trànsit, passant per detalls petits..." (F. SAVAL, 1993, regidor d'urbanisme) L'actual creació del Parc temàtic "Terra Mítica" influirà en el creixement, no sols de Benidorm, sinó de tota la comarca, ja que es calcula una àrea d'influència de més de 30 Kms, en els quals es dispararan la construcció i el sector serveis. Així, s'estima un augment de població d'un 12% (El País, 5-1-98) S'ha fet el seguiment de premsa i no s'han trobat veus contràries a la

El grup ecologista Xoriguer ha interposat una denuncia per irregularitats al procés de creació i ubicació del parc, però els mitjans informatius han fet escàs o nul seguiment d'aquest aspecte.

Aquesta situació em sembla greu, ja que és claríssima l'evidència de que la realització d'aquest parc es totalment contrària als principis del desenvolupament sostenible. Per una banda els informes de la Universitat posen en dubte que aquesta instal·lació siga "suportable" a llarg termini; per una altra tot i que la seua viabilitat econòmica se'n assegura, no ho ha d'ésser tant quan els diners públics estan contribuint al desenvolupament del mateix. Per últim, la realització d'aquest parc no és equitativa èticament ni social. Benidorm és una destinació turística consolidada, funciona. L'ocupació al llarg de l'any és respectable, doncs, no caldria fer aquestes inversions a zones més

El cas de benidorm

La Casa \^rSf - Butlletí

deprimides?. On queda la recomanació de Calvià per a zones desenvolupades de renunciar al creixement il·limitat i rehabilitar el patrimoni?

Crec que en la base d'aquest silenci roman la promesa dels llocs de treball que es crearan (7.000 els dos primers anys de construcció, 2.000 en la segona fase i en l'última 1.000 treballadors. 6.000 ocupacions directes quan el parc estiga funcionant (El País, 5-1-98). En aquest sentit cal recordar què la inversió total de Terra Mítica s'estima en uns 180.000 milions de pessetes, i que, per exemple, el Govern francès, rere les manifestacions d'aturats registrades, va crear 300.000 nous llocs de treball en millores dé serveis, amb un cost infinitament menor.

Per enllestir, voldria aportar algunes idees que qüestionen els aspectes educatius del Parc, que tant s'han proclamat. "Un parc temàtic és un negoci d'un espectacle d'exhibició en el pitjor sentit. No funciona com els tradicionals espectacles que creen una situació màgica i una orientació didàctica, on s'activa la imaginació, es proporciona un plaer innocent i també saludable, es propicia la comunicació i l'actitud creativa de l'individu..., sensacions que podem experimentar en l'art de l'espectacle que no confon l'essència creativa i la sorpresa, amb l'enlluernament tecnològic i de mercat. El parc temàtic, trampa de molts incauts i negoci d'uns pocs, no té res d'innocent: l'emoció programada, l'artificialitat i l'ambient fabricat fan de l'individu un pobre home". (PÉREZ, J. 1998) Treballe com a professora de Secundària a Benidorm i he pogut comprovar les dificultats que tenen els alumnes a l'hora de comprendre aquesta problemàtica. La percepció majoritària és que un major desenvolupament, siga aquest com siga, els proporcionarà majors possibilitats de treball.

Com a anècdota, valga comentar que la majoria d'ells formulen en veu alta que ells treballaran a "Terra Mítica".

En el desenvolupament de la Unitat didàctica d'Ecologia s'han inclòs activitats encaminades a conèixer més Benidorm i la seua comarca, la seua història, la seua manera de viure, la seua evolució... S'han realitzat eixides i s'han fet debats al voltant del tema. Malgrat tota aquesta tasca

16 Butlletí

La Casa Verda

constate la dificultat de transmetre una visió més global, una altra manera de comprendre el món...

Conèixer aquesta problemàtica és essencial per a tota la població, però adquireix especial rellevància per a aquells que treballem a l'ensenyament.

Per tot això, l'elaboració de materials didàctics adients constitueix un repte que hem d'abordar amb urgència.

Pepa Gisbert

CENDRERO, A. i FISCHER, D.W. (1997) A procedure for assessing the environmental quality of coastal areas for planningand management. Journal Coastal Research.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

IVARS, J. A. (1998) Gestión ambiental en la administración local.

Materials del curs Gestión medioambiental en la administración local.

Centre de desenvolupament turístic d'Alacant. 26-3-98.

ALMENAR, R.; BONO, E. i GARCÍA, E. (1998). Estudi sobre la utilització de recursos a la Comunitat Valenciana. Fundació Bancaixa.

CONFERÈNCIA INTERNACIONAL SOBRE TURISME I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE A LA MEDITERRÀNIA (1997). Declaració de Calvià. Calvià.

CONFERENCIA MUNDIAL DEL TURISMO SOSTENIBLE (1995). Carta del Turismo sostenible. Lanzarote. ;

ASCASIBAR, I. (1995) La información ambiental como requisito para el desarrollo sostenible. Agencia europea del medio ambiente. Conferencia Mundial de Turismo sostenible, Lanzarote.

MASCARELL, J. V. (1997). Models turístics i desenvolupament. Materials del curs "Problemàtica ambiental de la Marina". CEFIRE Benidorm. Desembre 97.

BUADES, J. (1996) El turismo como modelo de industrialización: una guia de costes ecológicos y sociales en el Mediterràneo.

Ecologia política n° 12. 2° Trimestre 96.

NN.UU. (1992) Agenda 21. Rio de Janeiro. Conferencia de Naciones Unidas sobre medio ambiente y desarrollo.

NN.UU. (1996) Habitat II. Conferencia

sobre asentamientos humanos. Estambul.

PAYERAS, M. (1998) La fi del cicle balearitzador. El Temps, 9-2-98.

PÉREZ, J. (1998). Parc temàtic, degradació del medi i de la persona. El Vailot n° 1, Maig 98 REYES, M. (1999). Terra Mítica, terra cremada. El Temps 22-2-99 VALENZUELA, M. (1997) El Turismo.

Monografías de Educación Ambiental.

Fundación Universidad Empresa. Madrid VV.AA. (1987) El medio ambiente en la Comunidad Valenciana. Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transport. Generalitat Valenciana.

VV.AA. (1993) Benidorm, cien anos de Turismo. N° especial ABC 30-6-93.

YEPES, V. (1995) Estrategias públicas de mejora de la competitividad del producto turístico de la Comunidad Valenciana. I Conferencia Internacional de negocio marítimo y desarrollo del entomo marino. Foro Azul'95.

Apuntat't als cursos de voluntariat ambiental Fins al 15 de setembre tens de temps per a inscriure't als dos cursos de voluntariat ambiental que anem a organitzar.

Estudi ornitològic de les marjals dels Moros i Almenara Visites a les marjals tots els disabtes durant els mesos d'octubre, novembre i desembre.

Objectiu: fer censos de les aus de les marjals per tal d'observar l'evolució de les poblacions.

Número de places: 15

Molins i paisatges Donar a conèixer el patrimoni rural i el conjunt hidràulic del sistema de molins del segle XVIII de la Mola d'Ares del Maestrat . Objectiu: formar voluntaris que actuen de guies ambientals Cursos s u b v e n c i o n a t s per: Número de places: 10 >. '•...•

Caja de Ahorros del Mediterràneo

Informa't al telèfon de La Casa Verda: 96 391 78 64 La Casa

- Butlletí

La Casa Verda

Butlletí 17

Cinc raons per a oposar-se al transvasament Xúquer-Vinalopó i una advertència 1.- ES DESTRUEIX EL PARATGE NATURAL DEL MASSÍS CAROIG 1 EL SEU FUTUR El 7 d'abril de 1999, Juan J. Martínez de la Vallina, Cap del Servei de Programació i Avaluació d'Impacte Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana firma un informe que conclou : "de l'anàlisi de les dues alternatives plantejades no cap més que assenyalar com crític el traçat denominat Alternativa 1: La Mola Oriental, considerant el mateix inacceptable des del punt de vista ambiental".

El 21 d'abril de 1999, Rafael Rua Martínez, Enginyer Cap de la Quarta Demarcació de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana informa respecte a l'Alternativa de la Mola que "s'estima que l'impacte pot arribar a ser tan important i negatiu que una de les poques zones naturals que encara es conserven a la província de València poguera desaparèixer totalment de forma irreversible".

El 28 d'abril de 1999, la Direcció Territorial de València de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana informa que "En quant a les alternatives contemplades en el document presentat, és patent que la que té el seu origen a l'embassament de la Mola travessa zones d'alt interès per a la conservació, donada la presència d'hàbitats i espècies d'interès comunitari que figuren en els annexos de les Directives 97/62/CEE i

El transvasament pasa per la zona alta entre Las Arenas y Navalón

92/43/CEE, que constitueixen l'eix central de la política de conservació de la naturalesa europea. L'impacte paisatgístic de les obres necessàries per a realitzar el projecte seria de gran envergadura, ja que transcorreria per uns espais de complexa orografia i faltats de grans infraestructures, per la qual cosa l'alternativa es considera inacceptable."

He-us ací tres citacions, arreplegades en les al·legacions presentades per Acció Ecologista- Agró en contra del transvasament, en les que se reflexa amb total claredat les repercussions que la construcció de la infraestructura

d'aquest tindria per a la zona. L'interés d'aquestes augmenta tenint en compte les fonts , és a dir, són els propis assessors i tècnics del poder polític que està promovent el transvasament els que no poden de deixar de manifestar l'enorme error objectiu que suposa la destrucció d'un paratge natural irreemplaçable.

L'opció de la Mola és rebutjable pels múltiples impactes mediambientals que generarà en un territori d'alt valor ecològic. Per la seua ubicació el. transvasament serà el primer a captar l'aigua, gaudint de la de major qualitat i és factible la sospita de què la falta d'aigua derivarà en la perforació de l'aqüífer del massís Catoig. Això suposaria, fora de tot dubte, la desaparició de la recarrega soterrània de tota la Conca del Xúquer i la sequera als pous i fonts de la Sierra d'Enguera, Canal de Navarrés, etc. En aquests moments ja s'han fet sondejos a la zona.

Aquesta esquilmació del massís Caroig, no sols va a perjudicar seriosament a la flora, fauna i paisatge de la zona, també limitarà severament el desenvolupament d'una de les zones més deprimides de la província que necessita per al seu desenvolupament econòmic precisament el que el transvasament li va a arrabassar: paisatges, recursos i medi ambient de qualitat.

2.- NO EXISTEIXEN EXCEDENTS EN EL XÚQUER Per a justificar qualsevol transvasament és imprescindible que les aigües objecte del transvasament tinguen la consideració de "excedents". A pesar de ser un concepte manipulable , en aquest transvasament és tan òbvia la inexistència d'excedents, que ni tan sols és susceptible de manipulació. És la mateixa Confederació Hidrogràfica del Xúquer qui reconeix en el mateix projecte del transvasament que no hi ha excedents des de l'any 82, és a dir, fa 18 anys.

Aquesta dada que és de fàcil comprovació tirant una ullada al cabal del Riu Xúquer en molts punts (el drenatge natural ha sigut substituït per vessaments industrials i urbans, existint diversos trams del riu secs) , té també la seua constatació en els titulars de premsa valenciana dels últims mesos : "medi ambient limita el subministrament d'aigua per al regatge davant de la situació preocupant dels embassaments", "La. conca del Xúquer es troba al 20% de la seua capacitat, enfront del 32 % de l'any passat", "el mes de íebrer més sec de l'últim mig segle deslliga una altra vegada el fantasma de la sequera", etc...

Si hui la situació és òbviament roïna, les previsions no pronostiquen cap milloria de la situació. Als efectes inicials del canvi climàtic s'afig les previsions de la reducció de pluges per a la conca del Mediterrani del 15 % en la primera meitat del segle XXI. A tot això cal afegir l'increment previst de les temperatures mitjanes (la dècada dels 90 ha sigut la més càlida del segle a València) amb el

La Casa v|rjïa - Butlletí

78 Butlletí

La Casa Verda

consegüent augment de l'evaporació i la sequedat ambiental.

3.-L'OBJECTIU REAL ÉS EL SUBMINISTRAMENT D'AIGUA A ZONES TURÍSTIQUES. Els promotors del transvasament insisteixen que el cabal d'aigua transvasada serà destinada majoritàriament al regatge agrícola amb l'objectiu últim de recuperar l'aqüífer del Vinalopó.

L'objectiu real, no obstant això, és assegurar el subministrament d'aigua a les zones turístiques litorals que continuen creixent de manera desbocada, sobre un model especulatiu aclaparant que només es detindrà quan haja ocupat l'últim metre quadrat del territori.

El desenvolupament sostenible s'ha de contemplar com l'única oportunitat existent per al desenvolupament humà i econòmic perdurable en el temps. La zona que es va a desenvolupar a costa de la Ribera i del massís' Caroig està assenyalada en estat d'alerta pel mateix informe de la Agència Europea de medi ambient sobre el "Estat i pressions del medi ambient marí i litoral del Mediterrani", en el qual s'avisa sobre l'estrangulació del mar en base una planificació irresponsable, ineficaç, especulativa i corrupta, adjectius tots ells que podrien descriure la situació del desenvolupament del litoral del País Valencià.

El transvasament utilitza la despesa pública per a crear noves infraestructures que produïsquen sucosos beneficis en base a les operacions especulatives d'un grup. No sols a costa de la pròpia construcció del transvasament sinó també del propi desenvolupament urbà de l'àrea confrontant a Terra Mítica. Basta mencionar que s'esperen construir al voltant de 30.000 nous habitatges en aquest "sec" entorn i que segons el Departament d'Economia de la Universitat Jaume I de Castelló la supervivència de Terra Mítica necessita d'un augment de 1.200 metres cúbics al dia en el seu entorn per les visites. És evident que amb tal demanda d'aigua de primer ús (habitatges, serveis...) difícilment s'arribarà a recuperar l'aqüífer del Vinalopó.

4.-EL TRANSVASAMENT ÉS UNA AMENAÇA PER A LA CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT DE LA CONCA DEL XÚQUER. Reduirà la qualitat dels abastiments urbans (Ribera, ciutat de València) i amenaçarà la conservació de la biodi versitat que depèn dels recursos hídrics del Xúquer en els ecosistemes naturals de la conca ja que l'aigua és en si mateixa hàbitat de multitud de comunitats vives i possibilita la vida allí on arriba.

El Xúquer en aquests moments ha invertit la seua funció natural de drenatge pel de recarrega dels aqúïfers sobreexplotats, no disposant del cabal ecològic mínim per al manteniment del sistema aquàtic vital de la seua pròpia conca.

El transvasament i la previsible perforació de l'aqüífer del massís Caroig, també perjudicarà l'abastiment de la ciutat de València i el parc Natural de l'Albufera ja que afavorirà la penetració de l'aigua del mar amb el consegüent perill de salinització.

5.- EL PROJECTE INCOMPLEIX LA LEGISLACIÓ El Reial decret-llei 9/1998, de 28 d'agost, pel que s'aproven i declaren d'interés general determinades obres

hidràuliques és una norma de rang i força de llei. En el seu annex I al descriure les característiques de les obres hidràuliques s'assenyala que la transferència de recursos hídrics del Xúquer a l'àrea Vinalopó-Alacantí-Marina Baixa, "consisteixen en una conducció des del riu Xúquer amb presa mitjançant impulsió dels voltants de la presa de Tous i final a les voltants de Villena".

No obstant això en l'actual projecte la presa d'aigua s'iniciarà a l'embassament de Cortes II, a més de 40 km de distància del punt inicialment previst, el que contradiu el mandat de la llei.

Així mateix cal destacar que Aigües del Xúquer va traure a concurs les obres el passat 31/12/99, quan el termini per a presentar al·legacions finalitzava el 17/1/2000, sense esperar tampoc que la declaració d'impacte ambiental fóra positiva.

Al febrer d'enguany es van realitzar sondejos en els termes de Font de la Figuera, Énguera, Teresa de Cofrents i Aiora sense haver sigut notificats els ajuntaments, ni la Conselleria de Medi Ambient, el que va donar lloc a la intervenció de les autoritats locals.

Aquests antecedents fan dubtar que el compliment de la llei siga estricte en el desenvolupament del projecte.

Camp de cereal per on passarà el transvasament

I UNA ADVERTÈNCIA L'experiència del Tajo-Segura lluny de pal·liar els dèficits, va donar lloc a una espiral insostenible de demandes.

Les zones d'Alacant amb transvasament van a seguir sent deficitàries i la conca d'origen també va a patir les conseqüències el que derivarà en un conflicte social permanent entre valencians.

Segons els experts de la UNESCO, les guerres del segle XXI no es faran per petroli sinó per l'aigua.

Previsiblement els valencians ens estrenarem amb "escaramusses domèstiques" en el moment en què a uns els falte l'aigua perquè la tenen altres.

Dulas Sanchis (ADENE, AE-Agró)

La Casa v|r@i - Butlletí

La Casa Verda

Butlletí 19

La invasió del soroll A pesar que la legislació comuAl voltant d'un 20% de la poblanitària ha reduït molt en els últims ció valenciana està exposada a nivells anys les emissions màximes de soroll de soroll que superen els 65 decibels; permeses en cotxes, camions, motos i les conseqüències en són trastorns avions, la població exposada a nivells nerviosos, de concentració, irritabilide soroll que afecten seriosament la tat, agressivitat, insomni, cansament, salut no deixa d'augmentar. El trànsit ' etc. I un altre 30% viu en les anomeés el responsable del 80% de la con- nades zones grises, sotmeses a sorolls taminació acústica, perquè, encara entre 55 i 65 decibels, en les quals els que els vehicles ara són menys soro- nivells de soroll causen molèsties 11 o s o s , c a d a vegada n'hi ha més: al País Valencià hi ha quasi 2 milions de cotxes matricul a t s , 400.000 camions i 170.000 motocicletes. És a dir, eixim a més de cinc vehicles per cada deu habitants, i la El soroll és un company habitual a les ciutats actuals ; • tendència

problema que no té solució, que va associat a les formes de vida actuals, i també perquè no hi ha un responsable directe i identificable d'eixe soroll com són els bars o pubs, per exemple.

El problema del soroll del trànsit és molt més difícil d'eradicar perquè no se soluciona fent complir les ordenances municipals. Una ciutat amb un soroll de fons de 65 decibels és una ciutat invivible, i tanmateix compliria les ordenances de la majoria d' a j u n t a ments.

Solucionar el problema del soroll del trànsit va lligat a pensar un altre tipus de ciutats i de mitjans de transport. Unes ciutats on els vianants siguen els

importants. I a pesar que este percentatge és extrapolable a la resta de la Unió Europea, encara no hi ha legislació comunitària que limite el soroll ambiental; només el Llibre Verd de la Unió Europea recomana que, en cap cas, en zones residencials se superen els 55 decibels. Curiosament, hi ha ciutats valencianes que tenen ordenances sobre el soroll, com Gandia, que fixa en un màxim de 55 decibels el soroll tolerable, però n'exceptua expressament l'originat pel trànsit, que el puja a 65. Magnífic!, en comptes d'intentar reduir el trànsit, eleven els límits tolerables.

Siga com siga, la sensibilitat popular envers el soroll ambiental ha augmentat molt, tot i que les denúncies encara estan centrades en sorolls d'establiments d'oci, empreses sorolloses, i no en el trànsit. Per què? No perquè el trànsit no afecte ni moleste, sinó perquè encara es percep com un

protagonistes i on es potencien altres formes de desplaçar-se, de trobar-se i de viure. On els transports col·lectius tinguen prioritat absoluta i les bicicletes no siguen meres anècdotes en un paisatge ple de fums i de soroll. I un territori on es comence a plantejar seriosament una moratòria en la construcció de noves infraestructures per al transport rodat de mercaderies i es reflexione sobre els beneficis que suposaria tornar al ferrocarril. Eixa és l'única manera de disminuir el soroll, reduint la quantitat de vehicles privats en circulació. Un camí que no només augmentarà la qualitat de vida de tots, sinó que és un requeriment imprescindible en el camí de reducció de les emissions contaminants responsables del deteriorament de la

és a augmentar més encara (ja ens falta poc per a arribar a la mitjana dels EUA: 8 vehicles per 10 habitants). D'altra banda, hi ha més gent que agafa el cotxe per a fer trajectes més llargs perquè la proliferació d'urbanitzacions fora de les ciutats ha desplaçat molta població que necessita el cotxe per a fer qualsevol cosa davant del deficitari transport públic.

A més a més, l'opció del transport de mercaderies per carretera, en detriment del tren, estan ocasionant una invasió sense precedents del trànsit rodat en el territori. I una de les conseqüències n'és el soroll. El soroll que arriba a tot arreu, amb més o menys intensitat, però que ho envaeix tot: ciutats, pobles, zones periurbanes... I és que la generalització de la mobilitat en transport privat, tant de persones com de mercaderies, està multiplicant les fonts de soroll i augmentant la seua intensitat.

La Casa Vfrlgíà - Butlletí

v i d a a la Terra.

.. •

'

•. • •

Cristina Domingo Comissió d'Energia

20 Butlletí

La Casa Verda

L'AVE que ens volen vendre La instalació d'una línia d'alta velocitat entre València i Madrid és socialment innecessària, provoca un greu impacte ambiental i demanda una despesa pública desorbitada, destinada a afavorir una minoria de viatgers.

Amb aquestes conclusions es poden resumir les al·legacions presentades per A.E.-Agró contra el projecte d'AVE Madrid-València, al bell mig d'un debat tan falsejat com omnipresent als mitjans de comunicació.

El projecte de la línia AVE, suposa destinar copiosos fons públics -i comprometre molts altres per al futur, en el dèficit d'explotació de la línia -, a una inversió que no té el contingut social que caracteritza les inversions al ferrocarril. L'elevat preu del cost de les obres i manteniment del traçat es traslladarà, com ja passà a l'AVE Madrid-Sevilla, al preu final del bitllet. Així, el suposat benefici de l'AVE sols atraurà als viatgers que utilitzen l'avió per desplaçar-se entre grans ciutats, mentre que la majoria d'usuaris haurà d'optar pel transport per carretera propiciant així majors emissions de CO2. Ens trobem, a més, davant d'un obra d'alt cost ambiental tant en la fase d'execució com en la d'explotació.

AVE versus tren tradicional Des d'una realitat d'infrautilització de la xarxa ferroviària no té sentit concentrar les inversions en la promoció de línies AVE. El projecte que

es pretén és un pas important cap a la desaparició del ferrocarril com a mitjà de transport de viatgers tal com ho concebíem fins no fa molt: com un servei públic, d'accessibilitat general.

Per contra, el projecte planteja el model de transport ferroviari més car, contrari als interessos del sector ferroviari, destructor, malgastador d'energia, insolidari i elitista possible.

En l'informe apareix la previsió de creació d'una doble xarxa ferroviària a Espanya (una amb ample europeu, l'alta velocitat AVE, i una altra d'ample RENFE, per a proximitats i mercaderies). Aquesta nova línia, completaria pràcticament el disseny d'una nova xarxa de ferrocarril exclusivament de viatgers, d'alta velocitat i alt cost. Una xarxa que bàsicament, uniria Madrid-Sevilla-Barcelona, més la comunicació de Madrid amb el corredor mediterrani entre Múrcia i la frontera francesa.

A aquesta xarxa d'alta velocitat van la majoria de les inversions públiques en ferrocarrils des de fa més de deu anys, mentre la resta de la xarxa es tanca o s'abandona. Les línies de rodalia de les grans ciutats, principal font d'ingressos de RENFE, i els altres trens de viatgers, no tenen inversions suficients per a millorar la qualitat del servei. Pitjor encara, tot fa pensar que aquest abandonament del tren convencional es va agreujar amb la instalació de l'AVE per una senzilla raó: Els trens convencionals, amb escases millores tèc-

niques i de traçat podrien competir favorablement amb l'AVE i convertirlo en una inversió ruïnosa. El tren convencional pot ser prou més barat i quasi tan ràpid com l'AVE. D'aquesta manera l'AVE tan sols pot triomfar si s'elimina la competència convencional.

En suma, l'esmentat projecte ha provocat una polèmica absurda i deformada davant de l'opinió pública, sobre quin és el millor traçat, al temps que s'ha obviat el seu efecte sobre el sector ferroviari. No es tracta d'estar a favor o en contra de l'AVE, cal superar la falsa disjuntiva: es tracta de defendre al tren, oblidar l'AVE. La potenciació del ferrocarril amb criteris de rendibilitat social, ambiental i econòmica és una peça clau per a la reducció d'emissions de CO2 en el transport de viatgers.

Plantegem la retirada d'aquests projectes d'AVE, i la concentració de les inversions ferroviàries en l'acabament de la modernització de les línies previstes per a velocitats de 200/220 (línies actuals de València a Madrid i Barcelona), així com en les millores necessàries per a restablir serveis adequats de viatgers i de mercaderies en les línies de València- Madrid per Conca, la de Sagunt-Saragossa i Canfranc. A més a més, reclamem inversions per a millorar les línies de rodalia de València i Xàtiva-Alcoi, i la continuïtat de la xarxa ferroviària per la costa entre Gandia-DéniaAlacant.

Deu raons contra l'AVE 1.- És car, tant pels alts costos de construcció com d'explotació.

2.- És contrari als interessos del sector ferroviari, per concentrar les inversions públiques en les noves línies AVE, en detriment de la renovació i millora de les línies existents.

3.- És malgastador d'energia, ja que les altes velocitats requereixen un altíssim consum energètic, comparable (en unitats d'energia per viatger/quilòmetre) al de l'automòbil.

4.- És destructor, perquè les línies de l'AVE no s'adapten al territori, sinó que el destrueixen o el transformen. La línia AVE és una barrera que trenca la unitat del territori que travessa, destrueix paisatges i sòls d'alt valor agrícola i natural.

5.- Contamina acústicament sense solució possible per passar a pocs centenars de metres de la població.

6.- És insolidari, perquè els efectes impactants els pateixen les poblacions situades al llarg del traçat, que no La Casa

poden beneficiar-se del servei ferroviari (ja que no hi té parada).

7.- És elitista, ja que pel règim de servei (sense parades intermèdies), i per l'elevat preu del bitllet, està dirigit a una minoria.

8.- És excloent, perquè suposa l'eliminació dels servei de llarg recorregut prestat actualment, per a deixar només uns serveis ferroviaris d'Alta Velocitat (AU) molt cars, per a una minoria.

9.- És innecessària la duplicació de les xarxes ferroviàries que comporta el projecte. La nova xarxa AVE no és apta per als trens actuals i la xarxa actual està infrautilitzada i necessita el desplegament de les vies en les proximitats de les ciutats, i en trams petits.

10.- És ineficient, perquè cap de les dues xarxes resultants tindria una intensitat de trànsit de viatgers adequats, i per no reunir condicions de rendibilitat, es vorien condemnades al tancament. ' - Butlletí

Butlletí 21

La Casa Verda

El dinosaure amb rodes JOSEP-VICENT MARQUÉS Ben mirat, i sense negar la bellesa de línies de molts models, l'automòbil actual resulta patètic. Tot en el seu disseny suggereix un objecte volador, panxudet però volador. Un objecte volador que no vola i que a diferència del pingüí, animal simpàticament despistat en el seu parar, tira a xuleta. Xuleta i macarra si considerem que cal tenir d'ell cura i alimentar-lo amb caviar, si atenem al cost ecològic i al preu econòmic de la benzina. Els models de principis de l'automòbil eren sòlids, terrestres... Els actuals anaven per a coet espacial i s'han quedat en terra com aquell que anava a ser pilot de prova d'aviació i s'ha quedat -dit siga amb respecte pels que ho són de debò- d'aparcador. Se'l ven fonamentalment per la seua velocitat potencial i ha de passar la seua "vida" anant més espai o esclafant-se amb el seu farcit humà dintre. Creixentment inadaptat a l'època contemporània, és sociològicament un dinosaure.

Cal recordar una i altra vegada que a València el transport públic, subutilitzat, és raonable. Cal explicar que si els carrers no multipliquen -seria impossible- la seua superfície o amplària per 3, 4 o 10 tampoc pot fer-ho el parc automobilístic sense embolics, enderrocaments, suïcidis i pàrquings de malson. Cal insistir en l'absurd que quatre persones que viuen al mateix bloc i treballen al mateix polígon industrial, al mateix campus o a la mateixa zona d'oficines traguen quatre cotxes tots els dies a fer el mateix trajecte. I cal secundar iniciatives com la dels

Verds de fer alguna cosa sobre la benzina: començar per no comprar-la a Campsa i Repsol i reconvertir una bona part dels impostos sobre ella en "ecotaxa".

Però cal també passar a l'ofensiva en el terreny cultural-ideològic contra el dinosaure/automòbil. Cal ridiculitzar l'ús de costosos cotxes tot terreny per anar d'una feina urbana a un barri d'adossats i una vegada a l'any a Port Aventura o Disneylandia, cal riure's carinyosament però obertament de milers de joves que es vesteixen d'esportistes per a arrossegar el seu cul fins els aparcaments universitaris. Cal fer cortès conya sobre el personal major que treu el cotxe fins per anar a comprar una corbata i després segueix dures dietes o juga paddle bufant i jurant per reduir pes. Cal sobretot trencar aquelles identificacions subjacents a la dependència del cotxe: el cotxe és la meua armadura, el cotxe sóc jo, el cotxe és la dona que controle/estimule/disfrute. Qualsevol aportació en eixe camp, encara poc treballat, seria benvinguda.

Quan veges un anunci de cotxe, constata que no té a veure realment amb els usos reals de l'automòbil, amb les necessitats d'estalviar temps (quan es calcula el temps d'anar als llocs no es compta el de buscar el cotxe, desaparcar-lo, buscar nou estacionament...), amb la vida sexual que suggereix o promet... Inventa't ràpidament una paròdia de l'anunci i comenta'l amb les teues amistats. Fora bo recordar que al consumidor, com al treballador, se li roba i enganya més quan està aïllat que quan es comunica.

PUBLICITAT

PNL: per a aprendre a evolucionar La PNL és una disciplina especialment útil per a aprendre habilitats de comunicació, a evitar sentiments bloquejants d'una manera constructiva, a desenvolupar la intel·ligència emocional, a deixar hàbits, millorar les relacions personals, etc.

PNL LÚDICA. Del 7 a I'l 1 d'agost al Mas de Noguera, Caudiel. De matí, aprenentatges estimulants amb PNL i de vesprada gaudirem de l'entorn natural, coneixerem la granja ecològica, etc. Per la seua altitud, es gaudix d'una temperatura agradablement fresca.

La PNL és una disciplina especialment útil per a aprendre habilitats de comunicació, per a evitar sentiments bloquejants d'una manera constructiva, a desenvolupar la intel·ligència emocional, a deixar hàbits, millorar les relacions personals...

Formació de PNL a partir del novembre. Tots els nostres cursos són eminentment pràctics. Interessants descomptes a les inscripcions anticipades. Demana informació ara mateix.

PeNeLers

Tel. 96 334 31 90

Salamanca, 35 6-14

46005 València

La Casa @-cJa - Butlletí

carles-pnl@ctv.es www.ctv.es/USERS/carles-pnl

22 Butlletí

La Casa Verda

Concentració antitaurina en falles El 18 de març a les 17h., en plena Fira de Falles, la Comissió per la Defensa dels Animals, ACCIÓ-EKO, els companys del grup G.A.D.E (Grapo Anarquista De Estropicio), l'incondicional Carles Pinazo i nombrosos simpatitzants, ens concentràrem pacíficament a la Plaça de Bous de València per a manifestar el nostre rebuig a l'espectacle de les corregudes. Durant les tres hores que va durar l'esdeveniment vam rebre la curiositat d'alguns, la indiferència d'altres, el suport de molts i també l'ira de certs tauròfils, de qui ens va protegir un cordó policial.

En mig del rebombori faller, s'alçaren veus crítiques que exigien un debat social al voltant d'un espectacle que és un negoci brut creat sobre la crueltat amb els animals.

Només en la Fira de València -ja que ni el temps ni l'autoritat ho impediren-, es mataren 67 bous per simple diversió, després d'una llarga tortura; no res si ho comparem amb la xifra anual de tot l'Estat Espanyol, que supera els 30.000. El cartell dissenyat per Xavier Mariscal per a la temporada fallera endolcia amb ninotets infantils el suplici metòdic que pateix cada animal: primer, esquinçament de músculs, teixits, tendons, venes i artèries amb la pica i les banderilles; segon, perforació de pulmons amb l'estoc; tercer, tall de la mèdula amb la puntilla, i per últim, asfíxia del bou en la seva pròpia sang. Per moltes llavades de cara que li fem a la tauromàquia, dotant-la d'una aparença més acord amb els temps, estetitzant la violència amb els animals, las corregudes de bous estaran sempre de banda de l'hortera, dels llocs comuns més rancis. Ja en 19801a UNESCO, màxima autoritat en matèria de cultura, va emetre el seu dictamen sobre la tauromàquia: "La tauromàquia és la desafortunada art de torturar i matar animals en públic segons unes regles.

Traumatitza els infants i els adults sensibles. Agreuja l'estat dels neuròpates atrets per aquests espectacles.

Desnaturalitza la relació entre l'home

l'afició taurina es du a terme en gran mesura mitjançant les escoles de tauromàquia, finançades amb els diners de tots per organismes com la

Imatge de la concentració antitaurina

i l'animal. Per tot açò, constitueix un desafiament major a la moral, l'educació, la ciència i la cultura."

Afortunadament el moviment antitaurí té en aquest país una força cada vegada més gran perquè els arguments en favor de les corregudes no es mantenen. Tanmateix, la desinformació general davant la cara oculta del món taurí està permitint que orgies sàdiques com les corregudes en falles continuen existint, disfressades de cultura o art. La potenciació de

La Casa

- Butlletí

Diputació de València i la seva "Secció d'Afers Taurinos".

El passat mes de gener el municipi de Sagunt donà la benvinguda al nou segle retrocedint en el temps. La innauguració de la segona escola de tauromàquia de la Comunitat Valenciana en aquest poble és un acte d'irracionalitat i manca de sensibilitat preocupants.

Aquest centre instruirà joves entre catorze y dihuit anys en "l'art" del toreig. En etapes clau per a la formació de la personalitat, els adolescents dependran a torturar animals de manera salvatge. Nosaltres, des d'aquestes pàgines, reiterem la urgència de revisar les tradicions i lluitar per l'abolició de les corregudes de bous, espectacles anacrònics i cruels. Us esperem l'any proper.

La Casa Verda

Butlletí 23

Temps d'estratègia JOSÉ ALBELDA No resulta gens nou recordar que corren mals temps per al planeta i per a la major part de què l'habitem.

Precisament per això, i sense cap temptació alguna caure en el derrotisme, cap reconsiderar alguns aspectes que han de veure amb les estratègies de l'ecologisme en l'època que ens està tocant viure.

En primer lloc, cal adonar-se d'un fet que per desgràcia s'està imposant amb gran rapidesa: la substitució de l'experiència directa del món físic per una realitat electrònica de pantalla, digitalitzada, però no per això menys captivadora. Al seu torn, assistim a l'accelerada artificialització de la vida i del món, que abasta la seua màxima expressió a la carrera desbocada pel control dels processos genètics i, a partir d'ací, a la progressiva substitució de la espontaneïtat natural per un artifici generalitzat d'acord amb els interessos de l'economia.

Potser més que mai, ara som conscients del poder real del maridatge entre una economia globalitzada i el desenvolupament tecnocientífic, sota els dictats del pensament únic. Tan és així, que el discurs d'Edward Goldsmith mític fundador de The ecologist- al seu pas per València fa uns mesos, es va centrar quasi exclusivament en les amenaces dels models globalitzadors, en l'OMC, en els reptes de Seattle.

Però, com fer enfront del poder de les transnacionals i al capital mondialitzat? Per descomptat no sols amb la força de la raó. El segle de les Llums, llunyà ja, s'ha eclipsat definitivament. No n'hi ha prou amb cridar les veritats, s'ha de comptar amb la força suficient perquè aquestes s'accepten.

I açò només pot donar-se a través d'estratègies molt ben dissenyades que, crec, han de renovar alguns aspectes tradicionals de l'ecologisme. Aquesta lluita no podem guanyar-la sols.

Seguint amb l'exemple de Seattle, un dels aspectes més seductors del que ja s'ha qualificat com una espe-

rançadora victòria contra la globalització, ha sigut l'anhelat equilibri entre l'heterogeneïtat dels grups allí reunits i la unitat dels seus objectius i estratègies. Perquè si bé és cert que només des de la diversitat podem oposar-nos al pensament únic -no podria ser d'una altra manera-, perquè aquesta diversitat siga efectiva i no caiga en la dispersió, es fa necessari pactar campanyes i estratègies conjuntes; no basta amb compartir objectius generals.

El camí de l'eficàcia passa per implicar en l'ecologisme a una base social molt més àmplia que la que habitualment ens protegeix. I, al seu torn, implicar a l'ecologisme en grans xarxes teixides pel pensament ètic.

Ambdues coses només es poden aconseguir mostrant amb claredat la vinculació entre la defensa dels ecosistemes, la salut de les persones i la preservació d'aspectes essencials de la diversitat cultural i l'equilibri social.

En el fons no hi ha grans contrastos conceptuals entre tots els que lluiten per un món més habitable. I no té sentit seguir insistint en les divergències davant d'uns objectius que a la fi són comuns. Encara que resulte difícil, sense perdre la identitat, hem de saber dissenyar estratègies que permeten una necessària sinergia.

En Seattle cridaven "Sí es pot", com una constatació definitiva que la nostra lluita no sols és una bogeria d'inadaptats, sinó una proposta viable per un món més equilibrat. Però el que es proposa no són pegats, sinó un nou model per al planeta. I açò només pot donar-se si en torn al pensament ètic, que acaba sent el fil conductor d'una gran diversitat de grups, sabem articular un pensament polític que permeta concretar en la pràctica altres models de relacions sistèmiques.

No té sentit una lluita aïllada davant d'aquest enorme enemic. Tampoc el simple voluntarisme o les bones intencions. Que quede clar que aquesta no és una batalla d'arguments. Ens enfrontem a qüestions de poder, alienes a la raó.

TÀBARA, J. D. Acció Ambiental. Aprenentatge i participació vers la sostenibilitat. Binissalem (Illes Balears), Di7 Edició, Col·lecció Monografies d'Educació Ambiental, n. 4, 1999 BOOHCHIN, M. La ecologia en libertad. La emergència y la disolución de las jerarquías. Madrid, Nossa y Jara Editores, 1999 LEOPOLD, A. Una ètica de la tierra. Madrid, Los Libros de la Catarata, 2000 STARKE, L. (Ed.). Signos vitales 2000. Madrid, GAIA-Proyecto 2050-Bakeaz, 2000 RUBIO, J. L. et al. (Ed.). Third International Congress Man and Soil at the Third Millenium (Valencià, 28 March-1 April 2000). 4 vols., Valencià, European Society for Soil Conservation (ESSC), 2000 BLANQUER, D. Turismo. Comercializución de productos, gestión de organizaciones, aeropuertos y protección de la naturaleza. (II Congreso Universidad y Empresa). Valencià, Tirant la Blanch, 2000 BALLESTER OLMOS Y ANGUIS, J. F. Àrboles y arbustos de los jardines de Valencià. Valencià, Ajuntament, 2000 Sala de consulta: Ripalda, 16-baix, 46003 València. Tel. 3925463. Horari: dimarts i dimecres (18,30 21,30h).

E-mail: fons.medi.ambient@uv.es. Internet: http://www.uv.es/~fonsmeda

La Casa

- Butlletí

La Casa Verda

24 Butlletí

El que ens resta d'horta a Valencià

Acció reivindicativa del Dia Mundial del Medi Ambient a la Plaça de la Mare de Déu de València

La plaça de la Mare de Deu és un lloc simbòlic per a les hortes valencianes; d'ençà temps medievals ha estat el lloc de reunió del tribunal de les aigües: És per açò que decidirem prendre-la com a espai per celebrar el dia mundial del Medi Ambient amb una protesta.

A partir de les 12 hores es concentrarem a la plaça i un grup d'activistes entrà a la font per penjar cartells a les estàtues al·legòriques de cadascuna de les sèquies. Amb aquesta acció denunciarem la política

vergonyosa de l'Ajuntament de València que cedeix constantment a les pressions urbanísitiques a costa de l'horta.

Als cartells explicàvem la situació de cadascuna de les sèquies al seu pas per la ciutat, destacant casos com el de la Sèquia de Mestalla, que ha perdut ja el 75% de la seua horta o la de Rovella, que desapareixerà pràcticament si es construeix la ZAL a la Punta.

Mentre que el creiximent urbà fa difícil la supervivència de les hortes

FOTO: F. BUSTAMANTE. LEVANTE-EMV

situades al sud de la ciutat, aillades entre els nous barris i el nou llit del Túria, els esforços dels ecologistes davant una perillosa situació de desprotecció d'aquests espais s'està concentrant l'horta nord de la ciutat, la regada per les sèquies de Tormos i Montcada al voltant de Godella i Burjassot. Aquesta zona, seriosament amenaçada per la construcció del tercer cinturó, conté la major bossa d'horta, el que fa de la seua conservació el primer pas en la defensa de les hortes històriques del país.