Butlletí de La Casa Verda. Número 99. 2/2001 by Faximil Edicions Digitals

INFORME: Transformacions agrícoles en el País Valencià //Attac del País Valencià es presenta // Telefonia mòvil i salut//No tans sols reciclatge // Terra critica //ACDEMA

butlletí 2-01 >SUMARI

/ / BREUS

LA CASA VERDA (Publicació trimestral) Redacció M. Ferri, G.de Felipe, C. P o r c e l , F.García, V. N a v a r r o , C. N a v a r r o , J . de la Cueva, E. G a r c í a , C. Belda Fotografia R. Collantes Disseny i maquetaciò L. Ortún Comissions ALIMENTACIÓ I SALUT BOSC. dimecres 20h ENERGIA, dilluns 17h JURÍDICA, dimecres 19,30h RESIDUS, dimarts 19,30 TERRITORI, dimecres 20h VALENCIÀ EN BICI. dimarts 21h DEFENSA A N I M A L . dimecres 20h Port de Sagunt ACCIÓ-EKO. divendres 20h Port de Sagunt EDUCACIÓ AMBIENTAL. divendres 20h Port de Sagunt El butlletí de la Casa Verda reclama el teu suport. Si tens idees que aportar, ganes de ajudar en la redacció i correcció d'articles, etc. contacta amb nosaltres. e-mail:fons.medi ambient@uv.es Tels: 96 3 9 1 78 64 - 96 348 00 ó l

Informe:

04. BREUS

Transformacions agrícoles

/ / CONSUM ÈTIC

07. NEVERES / / SALUT 08. TELEFONIA MÒVILI SALUT / / TERRITORI

10. INFORME SOBRE TRANSFORMACIONS AGRÍCOLES EN EL PAÍS VALENCIÀ / / RESIDUS

12. NO TAN SOLS RECICLATGE / / OPINIÓ

14. TERRA CRITICA / / EDUCACIÓ AMBIENTAL

20. ACDEMA

min 16. ATTAC DEL PAÍS VALENCIÀ ES PRESENTA ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÒ LA PLANA BAIXA Barranquet, 6 8 - 3 \ 12530 Borriana EL CAMP DE MORVEDRE St. iosep 1 1 , 46520 Port de Sagunt L'HORTA NORD Bisbe Munoz 52, 46100-Burjassot LA SAFDR-LA VALLDIGNA Ap. Correus n" 94, 46760 Tavernes de la Valldigna LA COSTERA Col·legi la Sénia, Corts Valencianes 4, 46690-L'Alcudia MOIXENT Ap. Correus n°9, 46640-Moixent ACDEMA Baixada del Carme s/n, Torrecerdà, 46650 Canals LESTOSQUETES Estació de RENFE, Ctra. Xàtiva s/n 46680 Albaida Tel. 962 90 06 64 COL.ECTIU MARFULL Tel. 963 91 71 68 LA CASA VERDA C. Portal de Valldigna, 15 (baix) 46003-Valencia Tel/Fax. 963 91 78 64 Adreça electrònica, agro@xarxaneta.org

> EDITORIAL

Nova lork atacada. La nova guerra dels Estats Units.

'avant de la magnitud dels atemptats als centres financer i comercial i militar dels Estats Units, pareixia lògic que el nostre Butlletí arreplegarà alguna opinió. El nostre admirat Ramon Folch* ens ha alliberat de l'enrevessada tasca de posar sobre un paper tot el cúmul d'impressions, sensacions i idees entorn de tan dramàtic succés i les seues conseqüències. EL PAÍS del 17 de setembre publica un escrit de Ramon que reproduïm a continuació i que subscrivim. Els subratllats negreta-són nostres. En podrien ser molts més. "Li envie la carta oberta que he remés a un membre de la United States National Academy of Sciences: Permet, en primer lloc, que t'expresse tot el pesar que sent pel criminal atemptat de dimarts passat, un acte bàrbar sense precedents ni justificació possible. Ningú no pot romandre indiferent davant de semblant salvatjada. L'obcecació i el fanatisme sembla que no coneixen límits en algunes ments. I, justament davant d'això, m'has de permetre també que em declare honestament convençut que la llibertat es basa en el respecte als altres i en l'equitat per damunt de tot. Sobren indicis per a témer que no serà eixa l'actitud que guiarà la resposta del Govern nordamericà.

Els ciutadans nordamericans rellevants i equànimes com tu teniu l'alta responsabilitat de conformar una opinió pública raonable i, així ho crec, tractar d'influir sensatament sobre les vostres autoritats. Aquest acte, per descomptat injustificable, no és en absolut inexplicable. Ben al contrari, canalitza, encara que pèssimament i inadmissiblement, tota la ira acumulada davant de tanta inequitat, arbitrarietat i injustícia que la primera potència mundial ha tolerat, alimentat o directament provocat de molts anys ençà. Heu de tindré el valor de dir-ho als vostres conciutadans. Qui sembra vents, cull tempestats. Cap altre país té forces armades permanentment desplegades arreu del món. Després de la Segona Guerra Mundial, cap altre país democràtic ha envaït, ocupat, bloquejat o atacat militarment tercers en grau comparable (Corea, Vietnam, Granada, Cuba, Panamà, Somàlia, Iraq...), per no parlar de les inenarrables intervencions inconfesades de la CIA o del suport a tota classe de tirans, des de Somoza a Pinochet, passant per Marcos o Batista. Estats Units ha lliurat guerres en molts llocs, obertes o encobertes, sense que ningú prèviament s'haguera proposat fer-se-les de forma premeditada. Estats Units ha capita-

nejat la imposició d'un orde social injust que mundialitza els mercats sense globalitzar l'economia. Fins i tot ha declarat la guerra al planeta negant-se a subscriure els tractats ambientals que tot el món s'avenia a respectar. Quina classe de sentiments creus que això suscita en l'ànim de les gents, sobretot en el dels que en sofreixen directament les doloroses conseqüències? Cal combatre el terrorisme i els fanatismes que el sustenten, per descomptat. Justament per això cal començar per abolir-ne les causes. El fonamentalisme islàmic, tan avorrible com qualsevol altre, no floriria com ho fa si milions d'éssers desesperats no hi trobaren un fals refugi a falta d'un vertader recer. El fanatisme terrorista és la pitjor expressió de la insostenibilitat del model que Occident alimenta i els Estats Units lideren, diguem-ho clarament. Els bombardejos que s'acosten no reequilibraran la renda dels més desfavorits; al contrari: n'incrementaran la misèria, en destruiran les escasses esperances i engrossiran les files de futurs terroristes. Això sí: augmentaran el negoci dels fabricants de destrucció massiva, en un pervers procés de retroalimentació del sistema que es tractaria de canviar. Heu de preguntar-ho als vostres governants: van a combatre el terrorisme o van a venjar-se dels terroristes?. El gest alt i generós seria llançar-se al primer combat, que potser comença a Wall Street, al costat mateix de les torres abatudes. Llavors seríeu grans; si no, només seguireu sent poderosos."

Ramon Folch és Doctoren Biologia i titular de la Càtedra Unesco/Flacam per al desenvolupament sostenible. Ha publicat més d'una dotzena de llibres sobre diversos temes ambientals (per exemple. Cambisrparí wir, Integral, 1993; Ambiente.emxióny ètica, ktitudes ante la cultura de la sostenibilidad, Ariel, 1998). Va dirigir la Història Mural dels Països Catalans, publicada en 16 volums, i l'edició al 1976 de Natura, ús o abús? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans.

BREUS NACIONALj

La salut no ès cap mercaderia Campanya de denuncia sobre els efectes dels medicaments La fenilpropanolamina (FPA) és un ingredient utilitzat des de fa molts anys en medicina com a supressor de l'apetit i com a descongestionant en els processos gripals i els constipats. Des de fa temps s'havien detectat alguns efectes secundaris greus després de la seva administració i, en particular, se sabia que un petit nombre de les persones que la prenien havien tingut hemorràgies cerebrals, però no se sabia si la FPA n'era la causa. L'any passat un estudi de la universitat nordamericana de Yale va mostrar que la FPA era un factor independent de risc de cara a patir una hemorràgia cerebral, especialment per part de les dones, i indicava que aquest accident s'acostumava a presentar els primers dies després de prendre la medecina. La reacció de les autoritats mèdiques davant d'aquest descobriment ha estat desigual arreu del món. Als Estats Units la FDA ha recomanat la retirada de tots els medicaments que porten aquest ingredient. A Holanda no està disponible. A Islàndia i Noruega només es pot obtenir amb recepta mèdica. Canadà, Anglaterra i l'índia estan preparant la seva retirada total. A l'Estat espanyol, l'Agencia Espanola del Medicamento (AEM) segueix acceptant la presència de la FPA als medicaments, fins i tot en els antigripals de venda lliure, malgrat limitar la dosi a 100 mg per dia (habitualment 4 sobres] i recordar-ne una sèrie de contraindicacions. Nosaltres creiem que les autoritats espanyoles no prenen les precaucions necessàries per garantir la nostra salut per les següents raons: 1) Si un medicament té la possibilitat, encara que sigui petita, de produir danys molt grans a la salut (com és el cas d'una hemorràgia cerebral] la precaució aconsella prohibirlo.

2) Especialment si es tracta d'un medicament de venda lliure, o sia, sense recepta mèdica i, per tant, el poden prendre involuntàriament persones amb contraindicacions o bé es poden sobrepassar inadvertidament fins i tot les dosis indicades per l'AEM. 3] D'altra banda els símptomes que es pretenen alleujar (congestió nasal) són irrelevants front els riscos possibles (hemorràgia cerebral) 4) I, per últim, cal tenir en compte que existeixen altres alternatives de tractaments antigripals i contra els símptomes del refredat. Per tot l'anterior els sotasiganants ens adherim a la campanya de denúncia sobre els riscos del medicaments La salut no és cap mercaderia i demanem: 1) A les autoritats sanitàries espanyoles: que prohibeixin l'us de la FPA en els antigripals, especialment en els de venda lliure, i ordenin la retirada de tots els que hi ha al mercat. 2) A les indústries farmacèutiques: que deixin de comercialitzar antigripals amb FPA, sense esperar cap indicació governamental. 3) Als metges i professionals de la sanitat: que no receptin antigripals amb FPA i que adverteixin els seus pacients dels riscos d'aquest medicament i de les alternatives existents. 4) Als farmacèutics i treballadors de farmàcia: que desaconsellin la compra d'antigripals amb FPA i informin els seus clients dels riscos del medicament. 5) A totes les persones preocupades per la salut: que s'informin dels riscos de la FPA, n'informin les persones properes i exigeixin dels professionals de la sanitat i de la farmàcia uns medicaments alternatius, sense els riscos'potencials de la FPA.

Els medicaments autoritzats a Espanya que contenen FPA són els següents, segons informa la AEM: Marca comercial Vincigrip Aspirina Complex Grippal Comtrex Congespirin Coricidin Fuerte DayNurse Durasina

Laboratori Salvat Bayer Bayer Upsa Mèdica Upsa Mèdica Schering Plough Smith Kline Beecham Smith' Kline Beecham

Farmagripine Frenaseltz

Cinfa Abelló Farmàcia

Irritos Novag Grip Rinoretard Triominic

Faes

Senioral .

Novag Pfizer Consumer Health Care Novartis Pharma Belmac

Ornade

Kern

Per qualsevol informació que ens volgueu fer arribar adreçeu-vos a: Josep Maria Tur c/Valentí Iglesias, 35-37 baixos 2a 08030 Barcelona Tel: 932 74 38 30 jmturtapangea.org

TERRITORI

Denunciem bombejos a Pego La Finca del Rosari, enclavada al cor de la Marjal Pego-Oliva i plantada de cítrics, nescesita bombejar una quantitat enorme d'aigüa delfreàtic per seguir amb el conreu. Consentida per la Conselleria de Medi Ambient, una recent sentència judicial deixa, encara més si cap, en evidència aquesta situació. (COMISSIÓ DE TERRITORI). Un recent informe del Centre d'Estudis del Reg de la Universitat Politècnica de València, signat per Juan Marco Segura i Juan Gisbert Blanquer, deixa de nou en evidència la situació, dubtosament legal, d'aquesta finca . L'informe assenyala que "l'extracció de 14 hm3/any per bombeig en la Finca del Rosari, en el punt més fondo del sistema, provoca una intrusió marina avaluada en 6 hm3/any, que són mesclats amb 8 hm3/any procedents de la serra de Segaria i' tornats al mar". Aquesta entrada d'aigua salada del mar, que seria excepcional en condicions

naturals, esta provocada pel bombeig de la finca, que rebaixa el nivell freàtic de la marjal, segons Marco i Gisbert, a una cota -1,9 m sota el nivell del mar. La intrusió marina s'estén per un front de més de 5 km. de costa. Els efectes del bombeig de la finca del Rosari s'han fet notar especialment a la zona sud de la marjal, declarada d'especial protecció. Aquesta zona, segons l'informe, no es va recuperar totalment l'any 200, tot í que arribà aigua del riu Racons, de la zona nord de la marjal i les escorrenties de l'arrossar. Açò es degué a tres motius: la falta de comporta a l'eixida del barranquet, per on les aigües eixien lliurement, l'efecte perniciós del ramat a la zona, i els efectes del bombeig de la finca del Rosari que "s'estenen en un radi de 2 km per aquest sector". A partir d'aquestes dades, l'informe conclou en assenyalar l'efecte perniciós de la finca, que provoca l'esmentada intrusió marina "de 6 hm3/any en un radi de 3 km al voltant de la finca, que afecta principalment el sector sud de la zona d'especial protecció."

La paradoxa d'una sentència

La llibertat amb que s'executen els bombejos a l'esmentada finca resulta paradoxal si atenem el contingut d'una sentència dictada el passat mes de maig pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana . La sentència anula un acord del Govern Valencià del 16 de maig de 1995, pel qual es declarava la utilitat pública de les obres del projecte d'abastiment als municipis del Consorci d'Aigües de la Marina Alta. El projecte tractava de captar 10 hm3 anuals de cinc pous situats al terme municipal de la Vall de Gallinera. El Tribunal, assenyala "els efectes negatius mediambientals sobre la Marjal Pego-Oliva i els rius Bullent i Molinell, que perjudicaran la fauna d'aus, mamífers, rèptils, amfibis i peixos, tenint en compte que hi ha 42 espècies amenaçades". I conclou assenyalant que "la vegetació, com a part important de l'hàbitat d'aquesta fauna, també patirà la manca d'aigua que s'hi produirà, i serà molt difícil o impos-

sible que es puga restituir a l'estat actual." Al marge de la satisfacció que produeix l'actuació de la Justícia en la salvaguarda de la Marjal, el Parc Natural, l'Àrea Ramsar i la ZEPA, davant les actuacions de l'Administració -tot incloent la connivència o, si més no, la inacció de l'Administració Mediambiental-, no deixa de ser com a mínim contradictori que es prohibisca justament l'extrac-ció per a l'abastiment de milers de ciutadans i ciutadanes en una comarca amb greus problemes de subministrament, i es consenta l'abocament al mar d'un volum semblant peral profit exclusiu d'una explotació agrícola, amb la conseqüència dels greus impactes mediambientals assenyalats en l'informe esmentat. La comissió de territori ha adreçat escrits a la Conselleria de Medi Ambient preguntant sobre la legalitat del bombeig de la finca del Rosari i sobre les possibles actuacions iniciades per solucionar el problema, i al Ministeri de Medi Ambient i CHJ preguntant sobre la legalitat del bombeig.

BREUS INTERNACIONAL

INTERNACIONAL

La central de la discòrdia La posada en actiu de la central nuclear Txeca de Temelin ha donat lloc al més dur conflicte diplomàtic que es recorda a l'est d'Europa ençà la caiguda del mur de Berlín. Les demandes austríaques d'unes majors garanties de seguretat en la central podrien endarrerir l'entrada de la República Txeca a la Unió Europea. (REDACCIÓ). La central nuclear de Temelin, que s'alça a cinquanta quilometres de la frontera austríaca, va estar dissenyada a partir de tecnologia soviètica, encara que a aquesta se li ha agregat un sistema de control de l'empresa Westinghouse. Disposa d'un reactor de 981 megawats i un altre encara en construcció. Les mesures de seguretat projectades no han estat mai considerades suficients pels ecologistes austríacs i txecs, que amb les seues mobilitzacions han aconseguit el suport de la majoria de la població austríaca i del govern conservador d'aquest país. L'entrada en funcionament del primer reactor de la central en octubre de l'any passat, ja provocà el bloqueig durant 13 hores dels 15 passos fronterers entre els dos països per milers d'ecologistes amb el suport de camions i tractors. Una acció inicial que estigué seguida de bloquejos intermitents al llarg de tres setmanes. L'amenaça directa per part del govern austríac de bloquejar l'entrada Txeca a la UE, acompanyà a les protestes. Un seguit d'avenies Després de les primeres protestes, el govern de la República Txeca optà, però per mantenir la central en marxa fins que, a finals del mateix mes d'octubre, un problema mecànic en el sistema de control forçà una primera aturada de la central, i el revifament de la polèmica, tot just quan es preparava una c i m e r a entre els p r i m e r s ministres de tots dos països. A mitjans de gener d'enguany s'aturaren de nou les proves a ta

central degut a un problema al fumeral d'eixida del vapor, el que provocà, de nou, el bloqueig dels passos fronterers pels ecologistes. Els grups ecologistes implicats a les protestes, especialment Greenpeace i Global 2000-Amics de la Terra, han assenyalat que la posada en funcionament de la central no és tan sols responsabilitat del govern txec, ja que aquest país exporta energia elèctrica a Austríac i Alemanya. Així, algunes de les accions ecologistes s'han adreçat a denunciar els interessos de les companyies hidroelèctriques d'aquests països i a reclamar una aturada en les importacions mentre es mantinga en marxa la central. Si bé un estudi presentat per especialistes de distints països el passat abril assegurava que la central manté els seus nivells de seguretat dins els estàndards de la Unió Europea, els darrers mesos s'han anat succeint els accidents a la central. Setmanes després de la presentació de l'informe s'aturà de nou la central durant dos mesos degut a problemes amb un dels rotors d'una de les turbines. Poc més tard, degut a un error humà, hi hagué una fuga d'aigua radioactiva a l'interior de la central, el que endarrerí la reobertura al mes d'agost. Cap a un estàndard europeu de seguretat. Els temors per la posada en marxa deTemelin, agreujats per la gran quantitat d'accidents que ha patit quan el seu únic reactor en funcionament encara no havia superat el 30% del seu potencial, ha provocat un important debat sobre la seguretat de les centrals de l'antic bloc soviètic. Actualment, una dotzena de països aspirants a entrar a la UE disposen de centrals fabricades amb tecnologia soviètica, i s'esta començant a plantejar la necessitat que aquestes centrals passen revisions estrictes com a condició per a l'adhesió a la UE.

La proposta de crear un Standard europeu de seguretat nuclear ha anat guanyant adeptes al parlament europeu a mesura que ha avançat la crisi de Temelin. La crisi ha deixat clara la incapacitat actual de la UE per controlar la seguretat de les plantes nuclears dels països aspirants a l'adhesió, el que ha donat força a les demandes per l'establiment d'uns nivells mínims que els aspirants hauran d'acomplir. Amics de la Terra ha assenyalat l'existència de "reactors del tipus Txernobil" a set països aspirants a l'entrada en la UE. Reactors que, llevat que s'impose un canvi en la legislació de la UE, cap inspector comunitari podria visitar abans de l'ingrés. La proposta de creació d'aquest estàndard europeu ja fou recollida a finals de l'any passat a una cimera entre els primers ministres Txec i Austríac com una possibilitat de resoldre la situació de Temelin. L'acumulació d'accidents, però, ha fet més complicada la solució. De fet, el passat setembre, el parlament europeu va votar en favor d'un examen rigorós dels possibles impactes ambientals de la central, deixant clar que es deuria considerar la possibilitat del seu tancament, en atenció als dubtes existents sobre la seua seguretat. El possible tancament comportaria compensacions econòmiques per part de la UE en atenció a l'enorme despesa que ha representat la construcció de la central per al govern Txec.

MESURES DE SEGURETAT TXEQUES: "Trencar en cas d'accident nuclear" ,

Neveres

ls nostres actes quotidians solen tindré un impacte negatiu en el medi ambient. Sovint estem ficats en lluites contra les multinacional, els governs. I en ocasions descuidem un element que és tan decisiu com la política o l'economia; les nostres eleccions de compra. Generalment volem disfrutar dels beneficis de determinats electrodomèstics i ser conseqüents amb el nostre ecologisme Per això cal tindré criteris clars per fer una compra en la línia de les nostres idees. En el present cas anem a vore què podem demanar al comprar una nevera per que siga ecològica i alguns consells que ens permetran un ús racional.

Refrigerants El refrigerant és cl gas que s'utlitza en el circuit del refrigerador per fer fred. Inicialmente s'utilitzaven els tristement famosos CFG, per provocar el forat a la capa d'ozó. Més tard van aparèixer els HCFC també "menjadors " d'ozó troposfèric. Mes tard van aparèrixer els HFC que no afectaven la capa d'ozó però tenen un impacte molt fort en el canvi climàtic; és un gas "calfador". Així ens podem trobar una nevera que diga "ecològica, sense CFC" i tinga un poder d'escalfar l'atmòstcra 3.200 més vegades que l'anhidrid carbònic al dur HFC! A principis dels 90 Greenpcace va desenvolupar una tecnologia anomenada 'Greenfreze' per solucionar molts .d'estos problemes. El gas que s'empra és l'R600a', una mescla de butà i propà. Tot i que no està lliure d'impactes ambientals (estos gasos provenen del petroli) és la més benigna ambientalment, entre altres coses perquè és molt eficient energèticament. Així quan vages a comprar una nevera nova demana que tinga el gas R600a. Lo més probable és que et miren amb cara de no saber de què els hi parles; simplement diga'1-hi que miren el catàleg o el motor per trobar el codi R600a.

Consum energètic

Us eficient de les neveres

Donat que la nevera és un electrodomèstic molt especial, funciona les 24 hores del dia, este aspecte és fonalmental; per mitja, el 25% de la despesa d'electricitat de la casa es per el refrigerador. Sobre l'etiquetatge energètic (i altres com el sorroll), inicialment hi havia set categories des de l'A (mínim consum energètic) fins a la G (màxim consum energètic). Després d'uns anys la indústria decidí de fabricar com a mínim el C, que és el que majoritàriament trobaràs en les tendes. Tot i que hi ha certs problemes amb estes categories (per exemple, no hi ha una verificació independent), en general és una escala aceptable. Durant la vida de la nevera gastem el doble en electricitat que en la seua compra. Per això és bàsic l'elecció del model; elegir un model A (màxima eficiència energètica) tot i costar molt més inicialment que un C (regular eficiència), en tota la vida útil de la nevera resultarà més econòmica el primer, a part de tots els beneficis ecològics que això comporta. És tan important l'estalvi d'este nivell de frigorífics que a Gran Bretanya hi ha empreses que es dediquen a finançar-lo. En este sentit, comprar una nevera de segona mà per funcionar tot l'any, no és una bona opció, ni ecològicament, ni econòmicament.

Què fer amb la nevera vella Donat que les neveres antigues totes tenen gasos nocius, cal demanar a qui ho rreculli que tinguen cura de que la desactivació dels gasos. Això és difícil perquè de paraula tot el món és molt ecològic. Potser demanar directament al fabricant si tenen alguna infraestructura (normalment en la tenda el depenent diu que sí, però hi ha dubtes de que es tracte adequadament) o demanar al ajuntament que te preparat al respecte. Si no donen solució, com a mínim es van enterant que hi ha gent seriosiment preocupada pel terna tai

CARLES PORCEL

1 / / Compra el tamany de nevera adequat a les teues necessitats. 2 // Posa el frigorífic en una habitació fresca, fora del sol, estufes, etc. 3 // Permet una plena ventilació de la part trasera de l'aparell. l* II No poses la nevera més baixa de 5°. Si no tens termòmetre, per unes 500 PTA. pots trobar xicotets per controlar la temperatura. 5 // Obrir la porta el mínim temps; obrint la porta 10 segons pot significar que la nevera tardrà uns 40 minuts a estar a la mateixa temperatura inicial. 6 // Mantin el frigorífic ple per a la màxima eficiència; fica botelles, pots, etc. per a omplir una nevera buida. 7 // El congelador descongela'l quan veges que té una grossa capa de gel. 8//Mira que la part de les graelles de darrere estiga neta de pols i que les gomes de les portes tanquen perfectament, sinó cambia-les. 9 // No poses coses calentes en la nevera o el congelador.

Este article està basat en un article extens sobre el tema publicat en Is revista britànica Ethical consumes.

íSALUTJ

Telefonia mòvil i salut La competència en el sector de les telecomunicacions, particularment apreciable en serveis com la telefonia mòbil, ha provocat l'existència d'un elevat nombre d'instal·lacions radioelèctriques. Tot això fa necessari assegurar una adequada protecció de la població a l'exposició a camps electromagnètics.

Informes científics.

u Hi ha cada vegada un nombre més gran de treballs científics que argumenten que hi ha evidències suficients per a admetre que les radiofreqüències són perjudicials per a la salut

Per a la protecció preventiva de la salut pública un límit màxim d'exposició de 0,1 microvats/cm2 seria l'adequat

Els efectes biològics de les radiofreqüències (per a valors d'exposició inferiors a 2,9 microvats/cm2) inclouen en humans alteracions en el transport de calci, augment de l'activitat ornitindecarboxilasa (marcador de síntesi, creixement i diferenciació cel·lular, i activada per mitógens) i canvis en l'electroencefalograma.* Hi ha cada vegada un nombre més gran de treballs científics que argumenten que hi ha evidències suficients per a admetre que les radiofreqüències són perjudicials per a la salut. Aquests resultats inclouen des de ruptures en el ADN i presència d'aberracions cromosómicques a increments en l'activitat oncogènica, reducció de la secreció de melatonina, alteració de l'activitat cerebral i pressió sanguínia, i increment del càncer de cervell.*

Normatives A Itàlia, el Parlament ha aprovat una llei que pretén protegir la salut dels ciutadans que resideixen en la proximitat de torres d'alta tensió, repetidors de televisió o antenes per a la cobertura de telèfons mòbils. El Parlament ha fixat com "objectiu de qualitat" el de 0,2 microtesles com a límit màxim. El titular de Medi Ambient, Willer Bordó, va expressar la seua satisfacció per la nova llei, a la que va qualificar d'instrument eficaç per a lluitar contra "un greu problema ambiental i paisatgístic" que, segons les associacions ecologistes, afecta a la salut de 200.000 ciutadans. ** A Salzburg (Àustria) consideren que els seus ciutadans no poden rebre més de 0,1 microvats/cm2. Es a dir, un límit quasi 5.000 vegades més baix que l'espanyol. I a més,

sense cap problema en la qualitat de les seues comunicacions de telefonia mòbil. A Suïssa, consideren que els seus ciutadans no poden rebre exposicions de més de 4,2 microvats/cm2. (Límits més de 100 vegades més estrictes que a Espanya) Els ciutadans russos i xinesos tenen límits d'exposició de 10 microvats/cm2 (50 vegades més estrictes que els els nostres) A Espanya es considera que qualsevol persona siga quin siga el seu estat físic i edat (xiquets, adults, embarassades, ancians, malalts ...), pot rebre a diari, fins i tot les 24 hores del dia radiacions electromagnètiques procedents d'una estació base de telefonia mòbil, en nivells de fins a 450 microvats/cm2 (en freqüències de 900 MHz).*** Conclusions Per al total d'irradiació deguda a altes freqüències, un valor límit de 10 microvats /cm2 seria el recomanat inicialment i per a la protecció preventiva de la salut pública un límit màxim d'exposició de 0,1 microvats/cm2 seria l'adequat.* La ciutadania no comprendrà ni admetrà que les Ministres de Sanitat i Ciència i Tecnologia establisquen valors límits de protecció als camps electromagnètics de les antenes de telefonia mòbil, que no tenen en compte els efectes potencials a llarg termini.*** Encara que no n'hi ha prou experiència sobre els efectes a llarg termini, milers de persones estan patint ja trastorns de la son, nerviosisme, malestar i dolors de cap amb les seues corresponents seqüeles.

Gómez Pemta, C. Portolés. M. Navarro. í. Navasquillo, 1. Centro de Investigació/] de! Hospital Universitario LA FEy Dto. de Física Aplicada de la Umversidad de Valencià. El Pais. 14 Febrero 2001. * Traducción de Carlota Huidrobo, Dto. Jurídico de la Asociación de Estudiós Geobiológicos.

I SALUT!

Sentència de l'audiència de Frankfurt de 27.09.2000. - 38 Demandants per la instal·lació en la torre del campanar de l'Església de la Cruz d'una estació de radiofreqüències. - Demandades: DeTemobil Deutsche Telekom MobilNet GmbH i la Comunitat Evangèlica d'Oberursel/TS. - Resolució: Es prohibeix mantindré en funcionament l'Estació Base de Telefonia Mòbil. - Consideracions: Els valors de camps electromagnètics mesurats in situ en les cases dels demandants estan molt per davall dels valors màxims establits legalment. Això no obstant no vol dir que en els casos en què els valors estiguen clarament per davall dels màxims legals, s'hagen d'excloure perjuís importants. És més, cal considerar que es tracta d'una inmisió important quan per les seues

característiques i dimensions és susceptible de provocar perills i inconve-nients de consideració per al veïnat sense que siga important si ja s'han produïts danys concrets o no. En el procediment interdictal de protecció de drets no cal plantejar cap exigència extrema sobre el requisit de credibilitat d'un pronòstic positiu sobre l'existència d'un perill, perquè a): podrien estar afectats béns jurídics de considerable importància, en especial la salut; b): perquè no existeixen encara investigacions científiques adequades per a demostrar la causalitat dels possibles perjuís per a la salut; c): perquè a pesar d'això, segons l'estat actual de les investigacions científiques i des del punt de vista mèdic no es pot descartar una relació de causalitat, i d): perquè en certs sectors científics es considera possible existisca relació entre la inmisión i els possibles perjuís per a la salut.**** .

Un grup d'experts francesos preconitza la reducci més baix nivell possible de l'exposició mitjana del públic a les radiofreqüències associades als telèfons mòbils i recomana un ús moderat dels aparells per part dels xiquets. Igual que un informe sobre el mateix tema publicat l'any passat per experts britànics, el grup francès invita als pares a vetlar per un ús moderat dels mòbils per part dels seus fills. Aquesta recomanació obeeix al fet que els xiquets experimentaran al llarg de la seua vida una exposició acumulada superior a la dels usuaris adults. S'aconsella reduir la utilització dels mòbils en condicions de recepció mediocre ja que llavors la radiació rebuda és més important. Es recomana equipar-se d'un auricular i no portar el mòbil prop de teixits potencialment sensibles. Per exemple, en contacte amb el ventre de les dones embarassades o pròxim a les glàndules sexuals en els adolescents. Es preconitza que els edificis ..sensibles", com a hospitals, guarderies o escoles, situats a menys de cent metros d'una estació base en un entorn urbà ,,no siguen abastats directament pel feix de l'antena". Advoquen per una informació clara de la potència de radiació emesa pels mòbils, fins i tot en la pantalla de l'aparell durant el seu ús.

Conferència Internacional de Salzburg (Àustria). Resolució sobre instal·lacions emissores de telefonia mòbil. - Es recomana que en la instal·lació d'emissores de telefonia mòbil, tant en les ja existents, com en les futures, s'utilitzen totes les possibilitats tècniques existents, de forma que es garantisca als residents la mínima exposició possible (principi ALATA = "as low as thecnic allows"). - Per a la protecció preventiva de la salut pública davant de la suma d'inmisiones d'alta freqüència, modulades amb baixes freqüències pulsants, provinents de les instal·lacions emissores de telefonia mòbil, tal com puguen ser les Estacions Base GSM, es recomana un valor provisional màxim de 0,1 microvats/cm2©

I TERRITORI!

Informe sobre transformacions agrícoles en el País Valencià durant 1998,1999 i 2000 A

CCIÓ ECOLOGISTA - AGRÓ està realitzant un estudi sobre les transformacions agrícoles al País Valencià de terrenys forestals i antics secans (garroferes, oliveres...) abandonats i colonitzats per vegetació forestal durant els anys 1998, 1999 i 2000, amb els objectius següents: - Obtenir una estimació de la disminució de la superfície forestal per aquesta causa. - Conèixer la superfície destinada a nous cultius de cítrics. - Quantificar les necessitats d'aigua per als nous regadius. •- Avaluar les conseqüències mediambientals. - Avaluar el procediment seguit en les estimacions i avaluacions d'impacte ambiental.

El treball consta de tres fases: I

La conselleria de Medi Ambient incompleix contínuament la legislació sobre accés a la informació mediambiental no responent ales preguntes realitzades sobre l'estat de determinats expedients

En tres anys la conselleria ha autoritzat la transformació d'aproximadament 500 hectàrees, encara que no pareix exagerat suposar que en realitat el volum de terrenys transformats puguen arribar fins a les 10.000 hectàrees

1. Revisió dels expedients d'Estimacions i Avaluacions d'Impacte Ambiental resolts durant els anys referits. 2. Treball de camp sobre una selecció de les transformacions realitzades: mapeig, fotografia, comprovació del compliment dels condicionants impostos, detecció de transformacions il·legals... . 3. Elaboració de les conclusions i recomanacions.

Pràcticament acabades les dues primeres fases, poden oferir-se, a manera d'esborrany provisional, les dades següents: S'han revisat 145 expedients: 58 resolts durant 1998, 71 durant 1999 i 16 durant 2000. 77 transformacions sol·licitades van ser declarades acceptables, 51 acceptables en part de la superfície sol·licitada i 17 no acceptables, fonamentalment per la qualificació urbanística dels terrenys. En els anys mencionats s'ha autoritzat la transformació d'aproximadament 500 hectàrees per a la seua posada en cultiu, majoritàriament de cítrics. Les comarques on s'ha transformat major extensió són el Baix Maestrat, la Plana Alta i Baixa, el Camp de Morvedre i el Camp de Túria, que sumen 430 hectàrees segons els expedients de la Conselleria de Medi Ambient. Durant el treball de camp hem detectat un bon nombre de transformacions no autoritzades. A partir d'aquestes dades i de diverses informacions de premsa, no pareix exagerat suposar que les hectàrees transformades puguen arribar fins a les 10.000. Això suposa: I. Noves demandes d'aigua. Si estimem, seguint la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, una assignació de 4000 m3/ha/any, les 500 hectàrees consumeixen uns 2 hm3. Si considerem, la qual cosa pareix bastant factible, que les hectàrees transformades ronden les 10.000, estaríem parlant d'un increment de demanda de 40 hm3, la qual cosa suposa més del 10% de l'assignació que proposa cl nou Pla Hidrològic Nacional per al País Valencià des de l'Ebre. Hipòcritament, el PHN diu que no es crearan nous regadius. II. Un important increment de nitrats en els aqüífers. Si l'aportació de nitrats s'estima en 300 kg/ha/any (Sanchis Moll), aquestes noves hectàrees de cítrics -i nispros, alvocaters, etc- aportaran als aqüífers al voltant de 150.000 kg/any -en el supòsit de 500 ha-, o 3.000.000 kg/any -en el supòsit de 10.000 ha-. III. Un impacte paisatgístic i mediambiental amb minva de superfície forestal que afecta la recàrrega dels aqüífers i el microclima i produeix pèrdua de biodiversitat i sòl. Segons el Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer, en el Baix Maestrat i en la Plana Alta i Baixa, la Unitat Hidrogeològica (UHG) núm. 9, Plana de la Ccnia, presenta concentració

de nitrats; i les UHGs núm. 10, Plana de Vinaròs-Peníscola, i núm. 12, Plana de Castelló, pateixen d'intrusió marina, concentració de nitrats i risc de sobreexplotació. En el Camp de Morvedre, la UHG núm. 21, Plana de Sagunt, pateix risc de sobreexplotació, concentració de nitrats i intrusió marina, i la UHG núm. 20, Palància Mitjà, presenta concentració de nitrats. En la comarca del Camp de Túria, la UHG núm. 22, I.líria-Casinos, es troba amb concentració de nitrats, etc, etc, etc. La irracionalitat ecològica i econòmica de les noves transformacions pareix evident. La revisió dels expedients d'Estimació o Avaluació d'Impacte Ambiental ha mostrat entre altres coses que: - La majoria dels Estudis d'Impacte Ambiental són insuficients i deficients. - Moltes transformacions es realitzen abans de sol·licitar i'autorització. • No es comprova prou la legalitat de l'abastiment d'aigua. - No es tenen en compte en els informes dades com l'estat dels aqüífers, comentats més amunt. - En alguns casos s'autoritza la transformació en contra d'informes propis forestals o del medi natural. A continuació n'oferim alguns exemples (la informació transcrita es troba en els expedients): Amb data 30/12/99 es dicta Estimació d'Impacte Ambiental (EIA) del projecte de transformació per a cultiu de cítrics en el terme municipal de Fanzara, promogut per Finca La Masia. No s'estima acceptable l'obra ja realitzada. S'exigeix la restitució del barranc. Amb data 8/11/99 es dicta EIA del projecte de transformació per a cultiu de cítrics en el terme municipal d'Alcalà de Xivert, promogut per Explotacions Agrícoles La Baronessa. L'informe de Serveis Territorials indica que la transformació sol·licitada es troba realitzada. L'informe de l'Ajuntament indica que part del terreny és SNU de Protecció Forestal. Amb data 17/07/00 es dicta EIA del projecte de transformació per a cultiu de cítrics en el terme municipal de Benicarló, promogut per NULYFIN, SL. S'hi va efectuar visita per tècnics del Servei d'Impacte Ambiental i es va comprovar que la transformació estava pràcticament executada sense portar a terme les mesures correctores indicades en l'estudi. Amb data 20/04/99 es dicta EIA del projecte de transformació per a cultiu de cítrics en el terme municipal de Sagunt, promogut per Aureho Lozano Nebot. Es considera acceptable. Posteriorment, el Servei de Disciplina Urbanística de la territorial de la C O P U T informa que la majoria de les parcel·les són SNU Protegit. Amb data 28/05/98 es dicta EIA del projecte de transformació per a cultiu de cítrics en el terme municipal de Llíria, promogut per Explotacions Llíria, SA. Visitada la zona, s'hi observa que les obres es trobaven en plena execució i que s'hi havien realitzat actuacions no contemplades en l'Estudi d'Impacte Ambiental, com ara l'extracció de terra en parcel·les confrontants. Amb data 17/06/98 es dicta EIA del projecte de transformació per a cultiu de nispros en el terme municipal de Callosa d'en Sarrià, promogut per Foia Sant Josep, SL. Visitada la zona s'observa que les obres d'abancalament, instal·lació de reg i plantació de nispros en els primers bancals es troben realitzades. S'estima acceptable fins a la cota 150. S'ordena revegetar, a principis de la tardor, a partir de la 150. Amb data 20/12/99 es dicta EIA del projecte de transformació

per a cultiu de cítrics en el terme municipal de Castelló de la Plana, promogut per LUBACONS, S.A. La part central de la finca té un petit barranc que en el seu dia va ser un abocador incontrolat, netejat per l'empresa promotora. L'informe de Qualitat Ambiental fa constar que el 13 de març de 1998 es comprova el desenvolupament d'activitats extractives i abocament de terres en superfície no inferior a 5 ha per part de Lubasa, S.A. S'observa també la rompuda d'una superfície que anteriorment no estava afectada per abocaments i extracció, amb superfície de 3,2 ha. L'empresa Lubacons té incoat expedient per transformació de terreny forestal sense autorització. L'Estudi d'Impacte Ambiental no acompleix els condicionants mínims. No hi ha justificació sobre la disponibilitat d'aigua. L'EIA declara acceptable la transformació. El treball de camp ha permès detectar: - L'elevat nombre de transformacions il·legals. - L'habitual incompliment dels condicionants impostos en l'EIA. Per exemple, s'ordena el manteniment de l'estructura abancalada i es transforma amb una superfície de pendent elevat. En cl passat mes d'abril vam sol·licitar a la Conselleria de Medi Ambient informació sobre vint transformacions que presentaven diverses irregularitats. Preguntàvem sobre l'obertura d'expedients sancionadors, sobre si s'havia inspeccionat el compliment de les condicions de l'Estimació, etc. No hi ha hagut resposta. A pesar que la legislació sobre accés a la informació mediambiental dóna un termini de 2 mesos per a la contestació i estipula que, en cas de denegació, se n'han d'explicar les causes, la Conselleria simplement no contesta. Es pràctica habitual. Com si la cosa no anara amb ells, a l'octubre de 20001, la Consellera d'Agricultura manifestava que "posarà límit" a la transformació de zona forestal en regadiu i el ministre Canete es va mostrar partidari de limitar al màxim la proliferació de noves plantacions de cítrics. Cap recordar ací, que el Consell va modificar la Llei Forestal en el sentit de permetre la transformació de terrenys que després de 10 anys d'abandó del cultiu havien adquirit caràcter forestal. Si les referides manifestacions són alguna cosa més que pura hipocresia, part de la solució està clara: cal modificar la Llei Forestal. La crua realitat és que les transformacions continuen a l'any 2001. Inconscientment, la consellera explicava el perquè: "Potser pels noms dels titulars (Lubacons, Lubasa, ...) que, en alguns casos, estan realitzant eixes transformacions" © FRANCESC GARCIA, CRISTINA

NAVARRO I VÍCTOR

NAVARRO

1 Levante-EMV. 19/10/00 En l'informe estan treballant Francesc Garcia, Cristina Navarro i Víctor Navarro. Agrairien qualsevol informació i documentació (fotografies, plans, etc). En el treball úe camp han intervingut bis Cervera. Jorge Correa, W del Mar Garcia, loan Antoni Mas, Sergi Navarro i Àlvar lanuela, alumnes úe Geografia (Universitat úe València) Morats pel professor loan Romero.

I RESIDUS 1

No tan sols reciclatge Lluny de caminar cap a una recucció en la producció dels residus arreu d'Europa, s'esta detectant una clara tendència a l'alça. Aquesta situació posa en evidència la inutilitat de les campanyes institucionals en defensa del reciclatge que, en volta de resoldre el problema dels residus estan fomentant la consolidació d'una poderosa indústria dedicada al seu tractament.

questes conclusions venen recollides als últims informes del Centre Temàtic Europeu sobre Residus (CTER) 1 de l'Agència Europea de Medi Ambient i de l'Agència Europea Eurostat 2 de l'OCDE. En aquests (i altres) informes s'insisteix que una gestió adequada dels residus ha de perseguir una reducció del seu impacte ambiental, per al que és prioritari la prevenció de residus (la seua no producció) seguit de la seua reutilització i només en últim lloc, l'aplicació de mètodes de tractament com el reciclatge, el compostatge, la incineració o el depòsit en abocadors. No obstant, en totes les polítiques europees de residus els esforços per a una reducció efectiva de residus van molt per darrere de la seua reutilització i sobretot del seu tractament. És a dir, les prioritats s'estableixen just al contrari del que és recomanable i raonable. El mercat mana i el tractament de residus és el que més beneficis econòmics proporciona. No sols hi ha cada vegada més productes en el mercat amb envasos innecessaris, d' "usar i tirar1' o de curta vida, sinó que en la majoria dels països no hi ha polítiques encaminades a canviar els hàbits de consum de la població en la dirección de la

u Les prioritats s'estableixen just al contrari del que és recomanable i raonable. El mercat mana i el tractament de residus és el que més beneficis econòmics proporciona

seua reducció. Açò seria un contrasentit per al present sistema de producció capitalista. Un canvi en l'orientació actual de les polítiques dels governs i de les institucions responsables serà possible, principalment, a partir d'accions ciutadanes promogudes per les associacions ecologistes, de consumidors i d'altres col·lectius socials, com demostra les campanyes contra abocadors o incineradores. No obstant, també individualment es pot contribuir a una reducció global de residus, tenint en compte que, dels 180 milions de tones anuals de residus sòlids urbans produïdes en els països de la Unió Europea, el 65 % corresponen al sector domèstic (més de mitja tona anual de residus per cada europeu). A més de destacar l'augment en la generació de residus, els informes del CTER i d'Eurostat també assenyalen altres aspectes rellevants de la situació dels residus a Europa com són els principals impactes ambientals dels residus i els seus mètodes d'eliminació. Destaquen els següents: 1) Üs de terres per a abocadors i contaminació per lixiviats. L'abocador segueix sent el mètode més utilitzat en l'eliminació de residus, ja que és el més barat.

2) Contaminació de l'aire i producció de residus tòxics en la incineració. Aquest mètode de tractament està augmentant significativament en alguns països com França, a pesar dels seus efectes nocius sobre la salut. 3) Contaminació de les aigües i generació de residus de les plantes de reciclatge. Aquest mètode d'eliminació, al costat del compostatge ha augmentat en alguns països. 4) Increment del transport per carretera. Aquest impacte és especialment preocupant ja que el 1 5 % dels transports de mercaderies tenen relació amb els residus i representa el 5 % del consum total d'energia del sector. Aquest és un dels problemes considerats com prioritaris per al futur, al costat del tractament dels residus de la construcció i la fabricació i els residus perillosos. En relació als envasos (paper, cartó, vidre,plàstic i metalls) el reciclatge encara té un èxit moderat en la majoria dels països, sent el plàstic el que té un índex més baix (a excepció d'Àustria i Alemanya). 1. Els informes de la CTER estan disponibles a: http://reports.eea.en.int/Topic_report_220t)0/en 2. Els informes dïurostat/OCDE estan disponibles en: http://europa.eu.int/comm/eurostat

í RESIDUS

La minimització de residus no té per que suposar una pitjor qualitat de vida i no obstant, un canvi dels hàbits de consum pot REDUCCIÓ DE forçar als fabricants a un mode de producció amb menor impacte RESIDUS EN LA COMPRA ambiental, tenint en compte l'enorme poder que poden tindré les decisions dels consumidors sobre el mercat. Comprar preferentment, i en especial els productes Com a productors de residus i abans de la separació en el frescos, en el xicotet comerç o en el mercat públic, domicili dels distints tipus de residus i el seu depòsit en els en compte de les grans superfícies. El preu pot ser una respectius contenidors, la nostra aportació a la reducció ha de basar-se, sobretot, en la producció de la mínima quantitat mica més elevat però el tracte serà millor i es trobarà possible de residus i de la reutilització dels que siguen una major varietat i qualitat de productes. Si és possible, susceptibles d'això. La regla ha de ser sempre, en aquest comprar productes d'agricultura ecològica. A més, amb orde: evitar la producció de residus, reutilitzar el producte la compra en les botigues del barri es contribueix que el i en últim lloc, el reciclatge. Es a dir, encara que puga xicotet i mitjà comerç no s'afone davant de la competència reciclar-se o reutilitzar-se un residu aquest ha d'evitarse en la mesura que es puga. de les grans superfícies. En cas d'utilitzar aquestes, procurar Els següents suggeriments són senzills de portar no fer les compres durant els caps de setmana per tal de no a terme i una aplicació generalitzada dels mateixos afavorir la llibertat d'horaris. contribuiria sens dubte a un canvi de les pràctiques -> Escollir els envasos retornables. Si no n'hi ha (mai en les grans, comercials de botigues i fabricants. superfícies) escollir sempre el cristal sobre qualsevol altre tipus d'envàs. Evitar, en la mesura que es puga, les llandes, plàstics i briks, de difícil i costós reciclatge. -> Evitar els productes amb embolcalls innecessaris (encara que siguen La nostra aportació a reciclables) i triar el mateix producte a granel. Evitar especialment els la reducció ha de envasos de porexpan. basar-se, sobretot, en -> Evitar les bosses de plàstic en els supermercats. Utilitzar una cistella la producció de la o millor un carro. mínima quantitat -> Buscar productes alternatius als detergents forts, desembossadors, neteja possible de residus mobles, aerosols, e t c , molts d'ells innecessaris. En tot cas, elegir els menys i de la reutilització agressius per al medi ambient. dels que siguen -> Llegir sempre les etiquetes i evitar els productes que continguen substàncies susceptibles d'això "modificades" (transgéniques) o additius que puguen ser perillosos. -> Comprovar la data de caducitat i tes propietats nutritives. Desconfiar dels productes "Bio" i "Eco'1, que no són més que enganys publicitaris. -> La roba usada, mobles o electrodomèstics poden ser d'utilitat per a altres persones. Hi ha associacions que es dediquen a la seua recollida. Els residus voluminosos que no siguen d'utilitat per a altres no han de tirar-se en el carrer i es pot telefonar a l'Ajuntament per la seua recollida. -> Denunciar qualsevol irregularitat en ets Serveis Territorials de Consum o en una associació de consumidors. Pot suposar una xicoteta molèstia però exercim el nostre dret. -> La publicitat en les bústies, a més d'un balafiament de paper suposa una gran pressió consumista i una molèstia per a molts veïns. Hi ha experiències de grups ecologistes que han aconseguit en algunes localitats ordenances municipals regulant aquest tipus de propaganda. Per a evitar la publicitat per correu és possible subscriure's a les ..Llistes Robinson" però per evitar el repartiment directe en les bústies una mesura molt eficaç és proposar a ta comunitat de veïns la col·locació d'un cartell en la porta del pati on s'especifique que aqueixa comunitat no admet propaganda. El Tribunal Superior de Justícia ha reconegut que la bústia és part de la intimitat del domicili i de les persones i les agències de propaganda.directa solen respectar el cartell. -^ Per a ampliar la informació pots acudir al Fons de Documentació del Medi Ambient, que disposa d'una abundant documentació sobre qualsevol aspecte relacionat amb els residus @

JANDRO DE LA CUEVA

Terra critica La globalització i l'horta València ha durat més de dos mil anys per diverses raons, la més òbvia de les quals és que s'alçà sobre una plana d'al.luvió d'una fertilitat excepcional, un fet que va garantir la subsistència dels seus habitants en diferents circumstàncies històriques. Per això, també, l'expansió de la ciutat s'ha produït sempre a costa de la pròpia base de sustentació, en un intercanvi contradictori que ha format part de la seua existència. Al llarg dels segles, la concreció de l'esmentat intercanvi fou l'explotació per part de la ciutat del seu camp immediat, pròxim: un equilibri conflictiu. Equilibri perquè l'explotació és, en cert sentit, una relació de dependència mútua (si un llaurador utilitza un bou per a treballar la terra ha de mantenirlo viu i, si pot ser, fort i ben alimentat). Conflictiu perquè la lírica burgesa sobre cornucòpies i llauradores boniques no sempre ha tapat amb èxit les escletxes punxants d'una realitat molt menys idíl·lica.

València és aproximadament de 135 Qm2. La comarca de l'Horta s'estén sobre una mica més de 630 Qm2. Amb la població, l'estil de vida i les tecnologies actuals, València consumeix la producció biològica d'una porció del planeta que, segons diferents càlculs (fets prenent com a base els treballs de Wackernagel), estaria entre 28.000 i 40.000 Qm2, és a dir, una àrea entre 200 i 300 vegades superior a la del seu terme municipal (més gran, de fet, que el total del País Valencià). L'espai mediambiental o petjada ecològica de la ciutat supera en molt el territori metropolità. Es fàcil de comprendre, doncs, que s'haja deixat de veure l'horta, que en l'actualitat no arriba a ocupar una cinquena part de l'àrea metropolitana, com una base de sustentació imprescindible. Que s'haja cregut, aleshores, que havia sonat l'hora de menjar-se el bou, de l'explotació extrema i no reproduïble, l'hora d'urbanitzarho tot (com va dir Cutler, l'asfalt és l'última collita de la terra).

La ressaca de la mundialització L'asfalt: última collita de la terra En el període recent, però, l'equilibri s'ha trencat. D'ençà d'algunes dècades, totes les manifestacions del desenvolupament (allotjaments, carreteres, indústries, àrees comercials, universitats i museus) tenen prioritat sobre les terres d'horta, en un procés que, aparentment, només acabarà quan l'última fanecada quede coberta de ciment. En termes generals, la causa que ha desencadenat la dinàmica de destrucció de l'horta no és gens misteriosa: en el marc de l'expansió de la civilització industrial, les ciutats han pogut proveir-se d'energia, aigua, aliments i altres recursos naturals barats procedents de regions molt llunyanes. De fet, s'han apropiat de la producció biològica (i de la capacitat d'assimilació de residus) de superfícies cada vegada més grans. Les anomenades "ciutats globals" exploten, de fet, recursos naturals de tot el planeta. La superfície del terme municipal de

Naturalment, les ciutats haurien de saber que no podran viure eternament a costa dels recursos d'uns altres llocs. 1, per tant, haurien de planificar amb l'objectiu de mantenir una base ecològica viable, que no soscave sinó que alimente la fertilitat dels camps i els rius locals. Això es va oblidar amb massa facilitat al llarg del segle XX. Fa més de setanta anys que el mestre Lewis Mumford explicava les causes d'aquest oblit: "La congestió permet que el preu del sòl continue augmentant; les àrees rurals poden continuar durant un llarg període proporcionant aliment a ciutats remotes sense que la transacció millore la seua vida; les inèrcies i els hàbits fan que aqueixes condicions semblen viables". Des del moviment ecologista s'han fet esforços per tal de sacsejar les inèrcies i els hàbits. Com a conseqüència, s'ha estes una consciència difusa, tot i que en la pràctica la terra siga encara un solar. Tanmateix, la ressaca de la mundialització dels mercats està generant

ara alguns efectes imprevistos. Com ha documentat el sociòleg Manuel Castells, la tensió entre els fluxos econòmics "globals" i els llocs (les cultures, les identitats i les economies locals) és un dels elements definitoris de l'estructura i el conflicte en la societat contemporània. En aquest context, la relocalització d'algunes activitats productives bàsiques (generació d'energia a partir de fonts renovables, protecció dels aqüífers, cultius per a consum de proximitat, etc.) apareix com una alternativa interessant, pels seus efectes de seguretat i estabilitat, en oposició a les incertituds creixents que es deriven de la mundialització dels mercats. L'agricultura urbana i periurbana, ben gestionada, pot fer una contribució significativa a l'alimentació de les ciutats, a més de proporcionar mitjans de vida a alguns segments de la població. Es així a bona part del món. 1 no sols, per cert, al món "subdesenvolupat". Es tracta d'una tendència generalitzada i creixent, amb manifestacions diverses en diferents societats. Girardet ha recordat que, als Estats Units, les àrees urbanes i metropolitanes produïen en 1980 el 30% del valor monetari de l'agricultura i el 40% en 1990. En moltes ciutats arreu del món estan reapareixent els mercats locals de llauradors, estimulats pel nou efecte cultural de la proximitat. Al Regne Unit, per exemple, fa ben pocs anys només en restava un, d'aqueixos mercats, i s'han multiplicat fins a 120 en l'actualitat. A l'horta, on aquest mercat encara existeix i, per tant, no hauria de ser reinventat des de zero, el seu rellançament seria notablement més fàcil. I podria potenciar-se molt mitjançant la connexió de la relocalització amb altres dues ideesforça: la sustentabilitat urbana i l'alimentació "natural".

La ciutadania ha fet els deures; i la política? Per a comprendre la conveniència de conservar l'horta no cal estar en contra de la globalització. Sí cal, en canvi, defugir l'adoració fonamentalista de l'últim vedell d'or aparegut en les prestatgeries del supermercat de vedells d'or. Es a dir, cal acceptar que també la globalització té aspectes negatius. En els inicis del segle XXI, la viabilitat de les ciutats depèn de la seua capacitat per a definir nous equilibris entre l'adaptació a les

poderoses lògiques econòmiques supralocals i l'elaboració creativa a partir de les pròpies capacitats, dels patrimonis i els coneixements heretats de la pròpia història. Es d'aquesta tensió que, tal vegada, podran nàixer alhora la sustentabilitat i l'originalitat (és a dir, un projecte col·lectiu de llarga durada i una superació no fictícia de la imitació provinciana). Un nombre molt gran de ciutadanes i ciutadans valencians ha participat en una acció col·lectiva admirable: la iniciativa legislativa popular de protecció de l'horta. La capacitat civil per a generar propostes constructives, tendents a l'esmentat nou equilibri, ha quedat així ben palesa. Usaré una paraula que l'abús ha deixat quasibé inservible: la paraula "repte". Una part significativa de la societat valenciana ha llançat un repte pacífic, no de confrontació sinó de creació, als agents econòmics i a les institucions polítiques: el d'enfrontar un futur incert amb alguna cosa més que inèrcies i hàbits. Caldrà veure, doncs, si el món econòmic valencià és capaç d'assumir que ja no és acceptable com a progrés econòmic el que ignora els seus costos socials i mediambientals. Que, per exemple, un arxisupermegaport, si és a qualsevol preu, és un projecte unilateral, desequilibrat, insostenible i, sí, també antic. Caldrà veure, sobretot, si les institucions polítiques, els partits, el Consell de la Generalitat i les Corts Valencianes, que han de decidir ara què fer amb el text de la llei promoguda per la iniciativa popular, estan a l'altura de les circumstàncies. Per moltes raons, pel fet de ser la primera vegada que una iniciativa popular reuneix les condicions exigides, pel grau de consens social en favor de l'horta, per la seua força simbòlica, per la seua capacitat d'expressar molts dels problemes del present, aquesta llei no hauria de ser bandejada o desvirtuada. Pot ser acceptada o rebutjada, és clar, però amb totes les conseqüències. Els mesos vinents s'anuncien d'allò més instructius ©

En moltes ciutats arreu del món estan reapareixent els mercats locals de llauradors. Al Regne Unit fa ben pocs anys només en restava un i ara s'han multiplicat fins a 120

Caldrà veure, doncs, si el món econòmic valencià és capaç d'assumir que ja no és acceptable com a progrés econòmic el que ignora els seus costos socials i mediambientals

ERNEST GARCIA

Rea propiar-nos

del

present

i d el ' a v e n i r

La mundialització financera agreuja la mercantilització de les 'nostres formes de vida i l'erosió de la diversitat cultural, i augmenta de forma extrema les desigualtats socials. En erigir l'interès econòmic en bé suprem i tractar d'imposar la recerca del benefici com a norma absoluta, els poders econòmics mundials menyspreen les aspiracions dels pobles i invaliden les seves institucions polítiques, substituint-les per una lògica purament especulativa que sols expressa els interessos particulars de les empreses transnacionals i dels seus executius. En la nostra condició de ciutadans, denunciem el sistema econòmic actual com la causa d'estos mals; rebutjem que, en nom del progrés, la ciència quede al servei del poder econòmic i que, en nom de la justícia, s'afavorixca el privilegi d'uns pocs, i manifestem la nostra voluntat de cercar alternatives viables per aconseguir un món més just, més solidari i millor pera tots. Els grups d'interès, els especuladors i els agents financers arrabassen el poder als ciutadans, intentant reduir-los a la mera condició de consumidors i, d'esta manera, incapacitar-los per a decidir el seu propi destí. La situació de frustració i impotència creada així, és el millor brou de conreu per al creixement dels partits xenòfobs i antidemocràtics. Volen persuadir-nos que aquesta brutal transformació que amb tanta intransigència perseguixen és en realitat un procés natural. Utilitzen descarada i insistentment els mitjans de comunicació, que són al seu poder, per a anul·lar la nostra capacitat de pensar i fer-nos creure que es tracta d'un procés fatal i inevitable davant del qual res no pot fer-se. De forma subtil propaguen un fals consens i l'hipòcrita missatge que Espanya va bé. Recolzats en la censura mediàtica, pretenen que no hi ha alternativa, llevat de resignar-se o convertir-se un mateix en un voraç agent econòmic. Els ciutadans ens neguem a acceptar esta perversa dinàmica; denunciem els danys irreparables que produïx i la falsedat dels interessats plantejaments que la inspiren.

del

nostre

m ó n

competència du al desmantellament deliberat de les bases legals, polítiques i socials dels Estats per a facilitar les inversions. Xifres completament monstruoses de diners van i vénen cada dia entre els mercats de canvis a la recerca d'un benefici instantani que no guarda cap relació ni amb la inversió productiva ni amb el comerç real de béns i serveis. Davant aquest deliri especulatiu, cada vegada resulta més difícil distingir entre transaccions legals i il·legals, inversió i rentat de diners, comerç i criminalitat organitzada. Les conseqüències més patents d'aquest procés són el creixement continuat de les rendes del capital en detriment de les del treball, l'evasió sistemàtica d'impostos i, en general, l'extensió de la pobresa i la generalització de la precarietat i l'exclusió. És urgent detindré aquest procés mitjançant una resolta acció ciutadana de caràcter cívic i participatiu. La tasca més urgent consistix a crear instruments eficaços de regulació dels mercats a escala internacional. Per aquest fi, un grup de ciutadans de distintes procedències1 i ideologies, hem constituït el moviment "ATTAC-País Valencià" com a federació valenciana del "Moviment Internacional de Ciutadans per al Control Democràtic dels Mercats Financers i les seves institucions" (ATTAC). Ens uneix la nostra condició de ciutadans, és a dir, la nostra preocupació pels assumptes col·lectius i per la cosa pública, i la nostra participació en l'àmbit de l'opinió pública i del debat a escala internacional.

No busquem ocupar el poder, sinó recuperar el projecte democràtic original i impedir que siguen els poders econòmics mundials els qui, a esquenes i en contra dels interessos dels ciutadans, prenguen les decisions que afecten les nostres vides i les de les futures generacions. ATTAC té per finalitat lluitar per tornar el poder als La llibertat total de circulació de capitals, els paradisos fiscals ciutadans, que són els seus dipositaris legítims en tota democràcia, i el creixement accelerat del volum de les transaccions especulatives i millorar el control democràtic dels seus representants. Sobre la arrosseguen els Estats, les regions i les ciutats a una vergonyosa base d'esta finalitat, perseguim dos objectius fonamentals: establir carrera per guanyar-se els favors dels grans inversors. Esta insensata mecanismes democràtics de regulació i control dels mercats i del

pstoiàfrnancèfinternacionai i impulsar i enfortir el desenvolupament Jd'una opinió pública mundial independent, activa i ben informada. Fer una labor crítica i d'oposició frontal a la nova Gàbia de ferro leconòmic que se'ns vol imposar ens ho exigix la nostra condició Ide ciutadans lliures. Rebutjem radicalment la idea que l'economia l i el mercat es comporten segons les seues pròpies i inexorables lleis i de que qualsevol acte humà no estrictament econòmic (suposa, per definició, una interferència que ens duria a la catàstrofe. lEsta idea no és més que un subterfugi per implantar la llibertat [(total dels agents financers i consagrar definitivament la separació lídeI poder de tota responsabilitat. Això és el que es proposen fer jels poders econòmics mundials mitjançant organismes com 'Organització Mundial de Comerç (OMC) i un seguit de tractats "bilaterals i acords multilaterals. Els països membres de l'OCDE :no han renunciat a la signatura del temporalment fallit Acord •Multilateral d'Inversions (AMI), que atorgaria tots els drets als •inversors i imposaria tots els deures als Estats i els seus ciutadans. iS'oculta així el que no seria més que el desmantellament definitiu de la democràcia i la instauració del totalitarisme dels poders econòmics.

dirigents. La misèria i la precarietat generalitzada en els països del Nord són proves palpables que el sud també existix entre nosaltres. La nostra condició de ciutadans responsables ens exigeix fer un esforç per buscar solucions viables.

Encara és possible frenar la major part dels engranatges d'aquesta enorme maquinària de destrucció i desigualtat. Per això ATTAC es proposa com a objectius operatius concrets gravar amb l'impost conegut com "Taxa Tobin" les transaccions especulatives als mercats de divises, sancionar els paradisos fiscals, i incrementar els impostos a les rendes del capital. La Taxa Tobin, proposada pel premi Nóbel d'Economia J. Tobin, ha estat silenciada, igual que altres propostes alternatives, pels organismes financers internacionals. Es tracta d'un dispositiu antiespeculatiu perfectament viable, sent el seu objectiu fonamental i bàsic frenar l'especulació i, d'esta manera, tornar capacitat de maniobra als ciutadans i a l'esfera política.

Els ciutadans sabem que la dinàmica imposada pel sistema econòmic actual no pot continuar; en cas contrari, iquin món trobaran les futures generacions? Seguir sense fer res, com fins A escala espanyola pretenen, per a completar esta brutal ara, ens fa còmplices i ens incapacita per decidir el nostre futur. transformació, crear un mercat de treball completament "flexible", Ha arribat el moment d'actuar. El que ATTAC combat, la dictadura és a dir, sense formes i sense drets, on es pugua disposar dels dels mercats, està en l'origen de quasi tots els grans mals que reballadors a voluntat i sense límits de cap tipus i seguir amb les patim: la destrucció de la naturalesa i de les cultures; la privatitzacions salvatges dels serveis públics, fomentant el treball contaminació alimentaria i mediambiental; el deute i la generalització 'precari i consentint amb l'alta taxa d'accidents laborals. de la precarietat, la inseguretat personal i col·lectiva i el conflicte I Sols una mobilització ciutadana d'autèntica envergadura impedirà entre els pobles. que es desmantellen completament estos serveis públics sense Per això apel·lem a totes les persones en la seva condició de els que no podem passar, com la sanitat, la seguretat social i ciudadans/es, i als moviments socials afins, a col·laborar amb l'educació. ATTAC, alhora que oferim cooperar amb les xarxes existents per Ara el procés es fa a poc a poc i en secret, com demostra el afavorir la convergència en l'acció. Són ja milers les persones que as de la sanitat, on s'ha començat per les fundacions de dret en el món s'han unit a ATTAC i participen en xarxes i grups privat i la externalització de serveis bàsics. De la mateixa manera, d'informació, d'estudi i debat, i en campanyes nacionals i induïx els treballadors a substituir els seus sistemes de jubilació internacionals. La mobilització ciutadana i l'acció cívica que per fons privats de pensions que, en fer que cadascú es defense proposem son de caràcter pacífic, però no per això mancats de >er si mateix, els conduiran a l'aïllament i a trencar definitivament determinació. a solidaritat entre les generacions; a més, les ingents masses de Els components de ATTAC- País València integrants de la federació 'diners acumulats per estos fons van a sumar-se a l'especulació, ent així que els diners dels propis assalariats acaben contribuint d'Espanya es proposen participar i cooperar amb el moviment sotmetre'ls un poc més als imperatius del benefici immediat i internacional ATTAC per a debatre junts, produir i actuar en comú, tant al seu país com a nivell continental i.intercontinental. a degradar les condicions de treball.

i Que res que ens afecte pugua fer-se sense la nostra participació!. Tots els països del món pateixen en distints graus les gravísimes Es tracta simplement de reapropiar-nos, tots/es units/des, d e l 18 conseqüències d'este procés. Els països del Sud estan sent devastats l'avenir del nostre món @ pel deute i per tot el que aquest comporta per a fer efectiva la ATTAC-PV C/ G a r r i g u e s , 1 - 3 a seva subjecció als poders econòmics mundials, sobretot per la 46001 València TElf: 963516333 impossibilitat d'establir mecanismes d'autodefensa econòmica i e-mail: pais.valenciaHattac.org per l'evasió de capitals alimentats per les seves pròpies classes :

(novetats) U| QJ Hydrogen Futures | L'espai (

iowuni a ;••. Sutíiwuthk·

l'aigua

I L'ESPAI DEL AIGUA. XARXES I SISTEMES D'IRRIGACIÓ ALA RIBERA DEL XÚQUER EN LA PERSPECTIVA HISTÒRICA.

I III CONFERENCIAS SOBRE EL MEDIO AMBIENTE. MUNICIPIO Y URBANISMO.

VIGURIPEREA.A. (Dir.). 1 Castellón, Comitè Econòmic i Social de la | Comunitat Valenciana. 2001.

GFURIÓ. A.; LAIRON.A. (Eds.l Ayuntament d'Alzira | Universitat de València, 2000

Sala de consulta: Portal de Valldigna 15-baix. 46003-València (entrada per c/Salinas) Horari: dimarts i dimecres: 18'30-21'30h. Tel.: 963925463 E-mail: Fons.medi.ambientfBuv.exs www.uv.es/~fonsmeda

Comferències dedicades al desenvolupament sostenible (Agenda 21), planificació territorial i urbanística, activitats molestes i contaminació, entre altres.

Recull de textes de la reunió científica realitzada en Alzira en 1993, at marc de la VI Assemblea d'Història de la Ribera, dedicats a l'anàlisi de les xarxes i sistemes de reg en la Ribera del Xúquer.

ACCIONS de pohtjca energètica municipal

IMEDIO AMBIENTE 2010: EL FUTURO ESTA EN NUESTRAS MANOS.

CÜMUNICACIÓN de la Comisión al Consejo, al Parlamento Europeo, al Comitè Económico y Social y al Comitè de las Regiones sobre el Sexto Programa de Acción de la Comunidad Europea en matèria de Medio Ambiente. Bruselas, 24-1-2001

* -

D'interés per als usuaris: El préstec de llibres (fins a un màxim de 15 dies) només és possible acudint personalment a la sala de consulta. Als residents a València s'els recomana acudir personalment a la sala.

Objectius i prioritats mediambientals de l'estratègia de la Comunitat Europea sobre desenvolupament sostenible per als propers cinc a deu anys i mesures que hauran d'adoptarse.

EL PAPEL DE LA ADMINISTRACION LOCAL.

SOSTENIBILIDAD AMBIENTAL. Valencià, Diputació, 2001. Comferències de la Diputació de València dins del Pla de formació contínua de l'any 2000. Inclou capítols sobre: sostenibilitat, Red Natura 2000, energies renovables, transport i aigua, entre altres.

A través de la pàgina web del Fons pot accedir-se al directori de revistes i butlletins que poden consultar-se en el Fons i a la base de dades de recursos electrònics, amb prop de 1500 URL sobre qualsevol recurs ambiental i de desenvolupament. També pot ferse la sol·licitud d'informació per mitjà del formulari electrònic (no recomanat per a residents a Valèncial.

ACCIONS DE POLÍTICA ENERGÈTICA MUNICIPAL.

COASOCIACIÓ DE NATURALISTES DE GIRONA. Girona, Diputació. 2001. Textes del grup ecologista per la gestió de l'energia en l'àmbit municipal i la sensibilització ciutadana sobre consum i estalvi energètic

d'ACCIO ECOLOGISTA Envieu aquesta butlleta a-. LA CASA VERDA Portal de Valldigna, 15 baix. 46003-Valenda Tel. 963 9178 64

• Desitge fer-me soci d'Acció Ecologista Agró

Forma de pagament

QUOTA ANUAL

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

6.000 Ptes.

10.000 Ptes.

NOM I COGNOMS

COBRAMENT:

PROFESIO

ADREÇA

SEMESTRAL |2 rebuts]

CTA.:

POBLACIÓ

CODI POSTAL

COMARCA

TEL

OBSERVACIONS

ANUAL (1 rebut]

FIRMA:

EDUCACIÓ AMBIENTAL

ACDEMA W Associació Canalina en Defensa del Medi Ambient (ACDEMA) es va formar com a associació a l'octubre de 1994, després dels devastadors incendis forestals que assolaren gran part dels boscos valencians. El desastre ecològic que va suposar la pèrdua d'importants zones forestals, incloent-hi la major part de la Serra Grossa situada a cavall entre les comarques de La Costera i la Vall d'Albaida, va obrir els ulls a nombroses persones en la necessitat de treballs per a que fets de tal magnitud no tornaren a repetir-se. El grup actualment està constituit per 230 socis i centra els seus treballs en la comarca de La Costera, tant en la prevenció d'incendis forestals com en tasques tan importants com

la conscienciació ciutadana; per a la protecció del nostre entorn natural treballem sobretot amb joves i escolars mitjançant la seua participació en els projectes que la nostra associació realitza anualment: repoblacions forestals, senderisme, neteja de paratges naturals... La comarca de La Costera manté una problemàtica mediambiental pareguda a la de la resta del País Valencià. Les grans obres públiques, amb un impacte salvatge sobre el nostre paisatge, la sobreexplotació d'aqüífers, les transformacions agrícoles (denunciades contínuament per la nsotra associació), contaminació d'aigües, canteres..., formen una llarga llista de fets que han transformat de

manera negativa el paisatge de la nostra comarca. Des de ACDEMA intentem frenar este procés de degradació natural de la nostra comarca, posant una mica de sensatesa als nostres polítics, cosa prou difícil, pel seu afany desenvolupista que els fa creure que tot val per crear riquesa © ACDEMA esta vinculada a Acció EcologistaAgrò ençà 1999, garantint-se així l'intercanvi d'informació i la col·laboració en campanyes de denúncia.

Apunta't als cursos i activitats de

voluntariat ambiental Aquest any AEA organitza els següents cursos y activitats:

Reforestacio del Barranc dels Molins (Ares del Maestre, Castelló) Contingut:

> > > > >

Iniciació a les característiques ambientals dels Ports-Maestrat. Itinerari per reconèixer el territori. Repoblació amb espècies arborees autòctones. Objetiu: Difondre els valors ambientals i patrimonials del paisatge rural Contribució a la conservació de espècies vegetals d'interés i a la reconstrucció del paisatge N2 de places: 10 Encara tens temps per a inscriure't als cursos de voluntariat ambiental que anem a organitzar. Informat al telèfon de LA CASA VERDA: 96 3 9 1 78 64

Construcció i col.Ocacio de caixes niu per als ocells silvestres

Cursos subvencionats per:

:,.

Contingut:

•

Caja de Ahorros del Medíterràneo

> Iniciació al coneixement dels ocells silvestres > Colocació i revisió del grau d'ocupació de les caixes nius > Repoblació amb espècies arborees autòctones. Objetiu: > Formar voluntaris per tal de conèixer els ocells silvestres > Proporcionar llocs per a la nidificacio en la serra Calderona, litoral del Montgó, i termes municipals d'Acira i Carcaixent N2 de places: 10