Butlletí de La Casa Verda. Número 104. 2/2003 by Faximil Edicions Digitals

butlletí 2-03 n'104 >SUMARI

Imatge portada: Pedrera en Villar del Arzobispo (Foto: S. Artal) LA CASA VERDA (Publicació trimestral) Redacció ' G. de Felipe, J. Villanueva, V. Navarro, Y. Monroig, J. de la Cueva, F. García, R. Pardo, M. Riera, I. Pérez Fotografia S. Artal, Fons de Acció Ecologista Agró (Fons AEA)... . Disseny i maquetació Estudio L. Ortún Imprimeix Grafimar S. Coop.V. Comissions

COMISSIÓ DE TERRITORI Reunió: dimecres (21 h.) Coordinador: Víctor Navarro( victormatheu@ inicia.es) COMISSIÓ DE DRET AMBIENTAL Reunió: dimecres(21 h.) Coordinadora: Yolanda Monroig (ymonroig® icav.es) COMISSIÓ VALÈNCIA EN BICI Reunió: dimarts (20 h.) Coordinador: José Àngel (perz jan@ gva.es) COMISSIÓ DE RESIDUS Reunió: sense data fixa Coordinador: Claudi Parrell (claudi72 ® wanadoo.es) COMISSIÓ DEL BOSC Reunió: sense data fixa Coordinador: pendent de canvi Col·laboradora en temes d'energia: Cristina Domingo (cristina.domingo @ cultura.m400.gva.es) ACCIÓ EKO (COMISSIÓ JOVE) Reunió: divendres (20 h.) al Port de Sagunt (S.Josep ll.baix) CAMP DE MORVEDRE Reunió: dijous (20 h.) al Port de Sagunt (S.Josep 11 baix). Es tracten tots els temes de treball (residus, educació ambiental.defensa animal

)

El butlletí de la Casa Verda reclama el teu suport. Si tens idees que aportar, ganes de ajudar en la redacció i correcció d'articles, etc. contacta amb nosaltres. e-mail: fons.medi.ambient@uv.es Tel:%3917864

ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ LA PLANA BAIXA Barranquet, 68-3 a , 12530-Borriana EL CAMP DE MORVEDRE St. Josep 11,46520-Port de Sagunt Tel: 962 69 08 54 e-mail: agromor@inicia.es LA SAFOR-LA VALLDIGNA Ap. Correus n° 94, 46760 Tavernes de la Valldigna LA COSTERA Col·legi la Sénia, Corts Valencianes 4, 46690-L'Alcudia MOIXENT Ap. Correus n°9, 46640-Moixent ACDEMA Baixada del Carme s/n, Torrecerdà, 46650 Canals LESTOSQUETES Estació de RENFE, Ctra. Xàtiva s/n 46680-Albaída Tel. 962 90 06 64 e-mail: tosquetes@inicia.es COL.ECTIU MARFULL Tel. 963 91 71 68

LA CASA VERDA C. Portal de Valldigna, 15 (baix) 46003-Valencia Tel/Fax. 963 9 1 78 64 e-mail: lhorta@accioecologista-agro.org www.accioecologista-agro.org

>EDITORIAL

Eleccions insostenibles

I ala època per a les polítiques de sostenibilitat al País Valencià. El resultat de les darreres eleccions confirma una acceptació social majoritària a les polítiques municipals i autonòmiques del PP. Tot ía indicar la consolidació i agreujament dels dèficits ambientals. La saturació urbanística tractarà de continuar, tant els recursos naturals com els actius ambientals continuaran sotmesos a la febra formigonera que caracteritza l'actual creixement. En aquest context tant poc favorable per a la natura del País, cal recolzar les alternatives veritablement sostenibles. En Acció EcologistaAgró sempre hem practicat allò de l'estudi i la rigorositat en l'anàlisi de les alternatives com un pas necessari per traslladar a la ciutadania propostes de protecció del medi natural i del seus recursos. AE-Agró s'ha constituït en una referència de la lluita ecologista, un lloc de consulta de les plataformes cíviques que és constituïxen davant les agressions ambientals. El Fons de Documentació del Medi Ambient i la pròpia AE-Agró, són projectes construïts des de la idea de la independència i estabilitat per tal d'ajudar a defensar la natura al País Valencià. Com dèiem, el panorama per als pròxims anys es presenta veritablement descoratjador. Per això, ara trobem encara més necessari enfortir el discurs ecologista i potenciar AE-Agró i el seu treball, des dels grups comarcals i les comissions de treball. Et convidem a participarhi activament.

P. N. DE L'ALBUFERA

El 5 de juny vam tornar al green núm. 1, a berenar Acció Ecologista-Agró va celebrar el dia mundial del medi ambient en el camp de golf del Saler, o dit d'una altra manera, en el cor del Parc Natural de l'Albufera, un espai tan singular i valuós que forma part del Llistat d'Hàbitats de la Unió Europea. Són 70 hectàrees usurpades als valencians en 1963 pel llavors ministre franquista Manuel Fraga. L'herència del senyor Manuel es manté impassible veient passar el temps sense que governs de tota classe i color hagen tingut la dignitat de tornar al Parc el que és seu. Ningú ha gosat demolir el Parador i deixar que creixca la vegetació autòctona perquè aquestes 70 hectàrees, que suposen el 10% del total

de la pinada, es reintegren al Parc. Volíem un acte lúdic en el green núm. 1, en el mateix que vam plantar pins i murtes en 1994; en aquest green sobre el qual vam llançar milers de llavors al març de 1995; per les accions del qual vam acabar davant dels tribunals a proposta del llavors ministre de turisme socialista. Però no va poder ser, els d'ara ens van enviar als guàrdies, se'ns va impedir l'entrada a un espai públic i vam presentar la corresponent denúncia als jutjats. Però, tal com estava previst, vam berenar, els vam recordar que "Tot el Saler és del Poble" i vam prometre tornar. Tornarem perquè no contents de mantindré aquesta agressió al Parc, es pretén ampliar el Parador i convertir-

lo en hotel de luxe; i la Generalitat vol aprovar un Pla Rector d'Usos i Gestió (PRUG) que requalifica els terrenys del camp de golf com a espai esportiu entre altres salvatjades. Aquest document suposa una autèntica involució, un greu retrocés en la recuperació del Parc i evidencia una clara sintonia amb els especuladors que volen convertir l'Albufera en un parc temàtic d'oci, indústries i negocis. El Partit Popular ja ha fet paleses les seues intencions. Tornem als temps de Fraga, a les rajoles, al ciment, a l'especulació, a la destrucció. Fa 25 anys els valencians els vam dir "El Saler per al Poble" i vam aconseguir aturar-ho. Encara que sembla mentida, volen repetir la història. Caldrà estar preparats.

IXSSSSm S S »

I BREUS I

Cascos no sap jugar a vaixells Com sabeu, des del passat dia 13 de juny el vaixell insígnia de Greenpeace, el Rainbow Warrior, estigué retingut a València després d'una acció pacífica de protesta per a impedir l'entrada d'una embarcació carregada de fusta tropical en el "nostre" Port. Greenpeace està denunciant la destrucció dels cada vegada més escassos boscos primaris africans, que desapareixen com a conseqüència de tales descontrolades. (Yolanda Monroig). A la Direcció General de la Marina Mercant, dependent del Ministeri de Foment, no li va parèixer prou amb la condemna penal de diversos activistes i va obrir un expedient administratiu al Rainbow Warrior. A més exigia el depòsit d'una fiança de 300.000 euros per permetre que el vaixell poguera eixir de València, una mesura cautelar repressiva, injusta i sense precedents. Finalment, davant la massiva i clamorosa campanya a favor de l'alliberament de la nau ecologista (en la que hem participat activament), la fiança va ser rebaixada fins 6.000 euros i l'embarcació va salpar després de 24 dies de retenció forçosa. Al llarg d'aquestes setmanes Acció Ecologista-Agró ha rebutjat aquestes actuacions abusives, i ha denunciat la connivència de l'administració estatal amb les empreses que il·legalment exporten fustes procedents de boscos tropicals. Entenem que permetre l'entrada de fusta no controlada pels ports espanyols fomenta l'incompliment sistemàtic de les lleis forestals en altres països. D'altra banda el port més permissiu sembla ser el de la nostra ciutat, per tant exigim: 1. al Ministeri de Foment i en concret al ministre Alvarez Cascos que deprenga a jugar a vaixells, perquè al que ha de retindré l'allunya de la costa i al que ha de deixar partir el reté injustament. Queda clar, Cascos no sap jugar a vaixells. 2. al Ministeri de Medi Ambient que si realment vol fer-nos creure que treballa pel desenvolupament sostenible, ho demostre amb fets i no amb anuncis televisius. El seu deure és defendre als

que treballen tots els dies pel medi . ambient i actuar per a impedir la destrucció dels boscos primaris africans com a conseqüència de les tales il·legals descontrolades. 3. a l'Autoritat Portuària que mantinga una actitud més responsable amb el control de les mercaderies (en aquest cas fusta IL·LEGAL) que utilitzen les seues instal·lacions. A més li recriminem que impedirà l'accés a voluntaris i simpatitzants de Greenpeace al no permetre l'atracada del Rainbow

Warrior en una zona del port oberta al públic i sense restriccions d'accés. A la seua imatge d'ésser destructor de les platges de la ciutat, de la costa en general i de la nostra horta històrica tan sols li falta afegir la d'assot d'ecologistes. I finalment demanem encaridament als ciutadans que prenguen consciència de la importància de conservar els boscos primaris i per això demanden sempre en les seues compres fusta certificada FSC ,que garantix la gestió sostenible dels boscos.

A La Punta segueixen enderrocant casesp expropiant, recalificant, multant, palejant, jutjant, soterrant la terra

Per què no funcionen els plans de tractament de residus a la Comunitat Valenciana El passat mes de Maig es va escriure un altre capítol en la recent història del tractament dels residus a la nostra terra. (Claudi Parrell). Text publicat al Levante-EMV. La presidenta de l'entitat metropolitana de tractament de residus, la popular Ma Jesús Puchalt, declarava desert el concurs per a l'adjudicació de la planta de tractament cridada a substituir l'antiquada i il·legal planta de Fervasa situada 3 Quart de Poblet, que dóna servei a tota l'àrea metropolitana . Les raons : els projectes presentats no complien les especificacions del Pla Zonal corresponent, és a dir, no complien les condicions bàsiques marcades per l'administració per a la nova planta de tractament. En aquesta ocasió, estem d'acord amb l'administració. Els projectes presentats incomplien diferents articles del Pla Zonal: la majoria dels projectes superaven els mínims exigits de rebuig, no possaven l'accent en la recollida

selectiva i, a més a més, introduïen l'incineració com a tecnologia de tractament del rebuig. Aquesta justificació no va acontentar les possibles empreses adjudicatàries (SAV, Aguas de València, Tecmed, Urbaser, FCC), al posar en dubte la seua professionalitat com a empreses solvents i capacitades per administrar els més de 72500 milions de les antigues pessetes que suposarà el contracte per al tractament de residus de L'Horta. El que no reconeixerà mai la popular Ma Jesús Puchalt, és la incompetència demostrada pel seu equip, i per tant per ella mateixa, en la tramitació de l'expedient administratiu. Des d'Acció Ecologista-Agró supossem que l'administració no ha volgut prendre el risc d'adjudicar el servei a un projecte amb carències tècniques que haguera pogut ser fàcilment impugnat per qualsevol de les empreses perdedores per defecte de forma a l'expedient administratiu d'adjudicació.

Les conseqüències de la incompetència de l'administració: un retràs més en la posada en funcionament de les plantes de tractament de residus. S'ha repetit la història de l'àrea de gestió 2 formada per les comarques de La Plana Baixa, L'Alt Palència i El Camp de Morvedre. En aquest cas també es va declarar desert el concurs per carències en els projectes i defectes en l'expedient administratiu. Ara disposem d'una nova oportunitat per a introduir canvis en els projectes. Cal utilitzar tecnologies com el compostatge o la biometanització, implementar mesures polítiques ambientals [recollida selectiva, mesures fiscals) i cal distribuir solidàriament les instal·lacions (cinc ó sis plantes de tractament de residus són viables per a L'Horta) per a disminuir la conflictivitat del tractament dels residus sòlids urbans. Si s'opta per les grans plantes, els macroabocadors i la incineració, el rebuig social està servit.

I BREUS I

NACIONAL

Atemptat contra L'aula de la natura a Mequinensa El passat mes de març es va produir un greu atemptat contra les instal·lacions de la seu central de l'Aiguabarreig Segre Cinca, més coneguda com l'Aula de la Natura, a Mequinensa. Aquesta va ser inagurada ara farà cinc anys i és el centre d'educació ambiental que probablement rep més visites de tot l'Aragó, uns sis mil escolars la visiten cada any procedents majoritàriament del Principat i del País Valencià. (Raül Alcón). Les destrosses provocades faran necessari L'enderrocament de l'Aula. Els atacants, furtaren més de 2.500 diapositives realitzades al llarg de vint anys, destrossaren material de precissió, cremaren documents originals de 1954 a 1980 que la Societat d'Ornitologia havia cedit, trencaren una col·lecció de CD amb

sons de tots els ocells que habiten a l'Aiguabarreig, herbaris, mostres geològiques, col·leccions de papallones, enciclopèdies, fins i tot ompliren de lleixiu cinc peixeres que contenien peixets autòctons per mostrar-los als xiquets. Dues setmanes després de l'atemptat, l'administració de justícia de Saragossa va arxivar el cas. Els responsables de l'Aula, malgrat desconèixer els autors, assenyalen com a possible causa el que tenien prevista una reunió amb el Conseller de Medi Ambient de la Diputació General d'Aragó per tal de fer el possible per incloure l'Aiguabarreig dins del Conveni Ramsar de zones humides i potser algú puga estar en desacord. La valoració dels danys en béns que poden ser recuperats, una part minsa,

s'estimen en seixanta mil euros. Tot açò ha creat una forta corrent de solidaritat, per tal de poder recuperar l'Aula de la Natura. Un primer pas serà la seua reconstrucció. També com a mostra de solidaritat se celebrarà a Mequinensa la primera Universitat Catalana d'Estiu de Ciències de la Natura. Des del primer moment estan col·laborant la Societat Catalana d'Educació Ambiental, la Societat Balear d'Educació Ambiental, la Institució Catalana d'Història Natural, Ajuntaments de Barcelona i Lleida, als quals.no paren de afegir-se moltes més institucions, organitzacions i particulars. Esperem que tot açò en un termini curt de temps ho recordem com un mal somni i els nostres xiquets puguen gaudir d'aquest espai.

COMARQUES

La Marjal d'Almenara, Premi Margalló El Jurat del Premi Margalló, constituït per especialistes en medi ambient i educació ambiental, ha atorgat el premi corresponent a l'any 2003 al Projecte "La Marjal d'Almenara" presentat per Acció Ecologista-Agró. S'ha valorat el treball que s'està desenvolupant per a recuperar una zona humida, per mitjà d'un model de gestió participatiu, i la campanya d'educació ambiental que porta a terme afavorint el compromís de la societat en la conservació d'aquesta zona. El Premi Margalló ha estat creat per la Fundació Centre Excursionista, gràcies a la donació del pintor Joaquim Michavila, per a dinamitzar projectes impulsats per associacions o col·lectius de persones que treballen en el món de l'educació ambiental i el desenvolupament sostenible. El seu principal objectiu és reconèixer i estimular l'execució de projectes i estudis innovadors relacionats amb la divulgació i conservació del patrimoni natural i cultural valencià, en especial aquells que promouen actituds de sensibilització ambiental en la societat enfront dels problemes de degradació dels espais naturals i urbans.

Projecte del Jardí dels Brolladors, al costat de L'Ullal de L'Estany d'Almenara

RECUPERACIÓ DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS DE L'ULLAL DELS ESTANYS D'ALMENARA Participa com a voluntari els dies que vulgues d'Agost i Setembre, de dilluns a divendres, de 8 a 13,30 h. Despeses de desplaçament i esmorzar cobertes. Tel. | de 9 a U i de 16 a 18 h.): 686545091

I BREUS!

INTERNACIONAL

Residus radioactius: "No alle scorie" Des de fa algunes setmanes, en tota Itàlia es parla dels rebutjos radioactius, el govern de Berlusconi ha tornat a alçar una vella polèmica, on ubicar l'abocador d'estos rebutjos que ascendix a 55mil metres cúbics. (Aurelio Carboni). El govern ha anomenat un comissari delegat, l'ex-general Jean ha sigut elegit per a determinar el lloc on abocar tot el material de rebutjos radioactius, que per mitjà d'una nova i urgent normativa que no respecta normes i lleis per al transport i tractament de materials radioactius, com en temps de guerra pot decidir qualsevol lloc sense consultar prèviament amb la població i amb els governs locals. Les indicacions assenyalen que Sardenya reunix quasi tots els requisits; un lloc no excessivament poblat, un lloc allunyat amb forta presència militar,

una terra amb mines però estes no reunixen les condicions de seguretat per la gran quantitat d'aigua que té tota l'illa en el subsòl. L'anterior govern ja va avaluar tots estos requisits però va desistir en l'intent, ja que el transport a part de costós podia arribar a ser perillós per a tota la conca del Mediterrani. Ara Sardenya, una de les poques illes no excessivament contaminades del mediterrani amb un interesant patrimoni paisatgístic i natural, pot convertir-se en un abocador nuclear. L'alarma s'ha estès en tot Sardenya , han sigut nombroses les manifestacions i protestes en contra d'esta possible decisió fins que s'ha aconseguit que s'aprovara una llei regional que prohibix la circulació i la presència de material nuclear encara que este siga de manera transitòria. S'intenta una vegada més salvaguar-

dar el poc que queda, el Mediterrani, la seua història, la seua cultura, els seus pobles. Menut president europeu tenim, quin "Cavalliere"....

TRANSPORTS

La massa crítica es consolida Què és la Massa Crítica? Es tracta d'un passeig en mitjans no motoritzats que se celebra una vegada al mes a diferents ciutats del món amb l'objecte de recuperar els carrers del domini dels automòbils. (València amb Bici/AE-Agró). La veritat és que Massa crítica té diferent "aroma" d'una ciutat a una altra. Per tant, si vols saber més sobre Massa Crítica és necessari que vingués a conèixer com es realitza a la teua ciutat. En el cas de València ens reunim el primer divendres de cada mes a la Plaça de la Mare de Déu ales 19:30 h. El moviment va tindré el seu origen a San Francisco (Califòrnia) l'any 1992 i, ràpidament, es va difondre a altres ciutats al voltant del món. La idea va ser prou simple. Un dia un grup de ciclistes es va reunir a la ciutat per protestar per les condicions del trànsit i van causar un munto de problemes al trànsit motoritzat. A la gent li va agradar l'experiència i van decidir que es convertirà en un costum. Des de llavors es reunixen, una vegada al mes, en el mateix lloc i a la mateixa hora.

El nom de Massa Crítica fa referència tant al concepte físic com a un fenomen que es produeix a la Xina: els ciclistes sovint no poden travessar alguns encreuaments a causa de l'enorme trànsit d'automòbils i a la inexistència de semàfors. Pausadament, més i més ciclistes s'amuntonen esperant per creuar el carrer i, quan hi ha un nombre

suficient -una massa crítica- els és possible moure's tots junts amb la força del seu nombre per aturar el trànsit mentre creuen el carrer. La Massa Crítica a València és pacífica, lúdica i reivindicativa al mateix temps, ha evitat convertir-se tant en un passeig dominical com en una trobada que donarà lloc a baralles i tensions amb la policia i els cotxers. En aquests darrers mesos el nombre de participants ha superat la mitjana habitual per situarse per damunt del centenar i s'han incorporat músics, patinadors, etc. El potencial és alt, perquè els bicicleters i bicicleteres a la ciutat de València són legió, i a diferència de les bicifestacions, Massa Crítica té una continuïtat indefinida que ens permetrà seguir incorporant a aquesta majoria que encara segueix sense conèixer la seua existència. Sense cap dubte la Massa Crítica de València és una de les més potents de la Península Ibèrica; ajuda'ns a què continue així! *Per a més informació consultar la pàgina en Internet: www.nousis.com/masacritica/

•TRANSPORTS]

Accidents ferroviaris: Els nombrosos accidents i descarrilaments ocorreguts en els darrers mesos en la xarxa ferroviària espanyola han fet sonar les alarmes de l'opinió pública, fins ara només interessada en la "modernitat" representada per l'AVE. El més greu d'aquests accidents ha sigut el de Chinchilla, amb un elevat nombre de morts. Ara se sorprenen alguns de la precarietat de mitjans d'aquest ramal (Chinchilla-Cartagena), sense sistemes de bloqueig automàtic i sense possibilitat d'establir comunicació amb altres trens per advertir del perill. Quan el portaveu de RENFE atribuïa la responsabilitat de l'accident a una errada humana, feia un exercici de cinisme: els moderns mitjans de control, bloqueig i comunicació s'han desenvolupat precisament per previndre possibles errades humanes. D'altra banda cada vegada més probables, ja que els trens circulen més ràpids, mentre la plantilla ferroviària s'està reduint. El Ministre de Foment feia unes declaracions on afirmava que per primera vegada el ferrocarril "globalment" estava rebent més diners que la carretera. Aquesta informació esbiaixada buscava ocultar la realitat: el Pla d'Infraestructures del Ministeri de Foment preveu invertir en els pròxims anys 41.000 milions d'euros (6'9 bilions de pessetes), però en línies AVE, mentre al manteniment de la xarxa actual es destinen quantitats ridícules (l'any passat, només 244 milions d'euros a tot l'estat). Hi ha línies, com les de Sagunt a Terol i la de València a Conca, on no s'inverteix gens, ni en modernització, ni en manteniment. Els escassos trens que circulen per aquestes línies ho fan a molt baixes velocitats, i gràcies a això els freqüents descarrilaments (dels que RENFE ja no informa) no tenen conseqüències greus. Com no hi ha morts, no hi ha notícia. Aquesta situació, tan generalitzada en la xarxa ferroviària espanyola, posa de manifest que la política ferroviària del govern condueix a l'abandó del ferrocarril d'ús general (proximitats, regionals, mercaderies i llarg recorregut) que és el que utilitza el 95% dels usuaris. Mentrestant, es concentra la inversió en noves línies exclusives per a Alta Velocitat, de més que dubtosa rendibilitat econòmica i social, ja que només van dirigides a persones d'alt poder adquisitiu. La política del Ministeri ha prioritzat durant les últimes dècades un model caracteritzat per l'increment insostenible del transport per carretera, que origina uns altíssims costos ambientals (emissió de gasos d'efecte hivernacle, contaminació, soroll, efecte barrera, i impactes sobre el territori),

socials (accidents, congestió), i inclús econòmics (ineficiència, transport car, grans inversions, dependència del petroli). Les noves línies AVE, lluny de suposar un canvi de model, afegirien problemes igual de greus. Per totes aquestes raons, la reunió de moviments i organitzacions socials relacionades amb la defensa del ferrocarril, celebrada a València al març del 2003, va decidir constituir la Coordinadora Estatal en Defensa del Ferrocarril, i va aprovar un Manifest on s'exigia un canvi en la política ferroviària espanyola. Es denunciava la progressiva implantació d'una doble xarxa ferroviària: una "de primera", amb ample internacional, exclusiva per als trens d'alta

El Ministeri de Foment preveu invertirf...) 41.000 milions d'euros (...) en les Unies AVE (...) mentre al manteniment de la xarxa actual (...) només 244 milions d'euros a tot l'estat

velocitat, per a una minoria d'usuaris amb alt poder adquisitiu, i una altra "de segona", amb ample ibèric, que utilitzaria la gran majoria d'usuaris del ferrocarril, mantinguda sense inversions. Es demanava l'abandó dels projectes faraònics de noves línies "AVE", i la dedicació de la capacitat inversora així alliberada a la modernització integral de la xarxa actual. Açò permetria millorar les velocitats generals, i faria compatible els diversos usos (llarga distància, regionals, proximitats i mercaderies) amb les adients condicions de seguretat. Es podrien aconseguir en molts trams les prestacions d'Alta Velocitat més generalitzada en el món

(fins a 200/220 km/h), sense necessitat de crear línies noves. S'anuncia, d'altra banda, l'obertura del ferrocarril al capital privat, a través de l'anomenada Llei del Sector Ferroviari, actualment en elaboració. Davant d'això, el Manifest defenia el manteniment del ferrocarril com a servei públic, de titularitat pública. L'exemple de Gran Bretanya ha posat de manifest on condueix aquest model: encariment de les tarifes, pèrdua de seguretat i consegüent augment de la sinistralitat, destrucció i precarització de l'ocupació i desaparició de serveis, augment de la despesa pública. El ferrocarril ha de continuar en propietat del conjunt de la societat perquè ha sigut aquesta qui l'ha finançat, ampliat i mantingut. Es necessita un ferrocarril de qualitat, accessible físicament i assequible econòmicament, que cohesione el territori i done servei a les diferents demandes de la societat i a les necessitats de la immensa majoria de la població. Que potencie decididament el transport de mercaderies. Que respecte el medi i aprofite al màxim les infraestructures existents. Recentment ha estat constituïda la "Plataforma pel Ferrocarril del País Valencià". Aquesta nova associació recull l'experiència de les diverses plataformes comarcals formades per oposar-se als projectes d'AVE i del treball de redacció d'una proposta de Pla Director Ferroviari per al País Valencià, que es va realitzar per part d'aquestes plataformes, els grups ecologistes (entre ells Acció Ecologista - Agró) i sindicats amb presència en el sector ferroviari. La Plataforma es va sumar a la jornada convocada per la Coordinadora Estatal en Defensa del Ferrocarril i recolzada per nombrosos col·lectius, associacions ecologistes, federacions d'associacions de veïns, sindicats i altres per denunciar l'estat d'abandó en què es troba la major part de la nostra xarxa ferroviària. El dia 21 de juny es van realitzar diversos actes informatius en les principals estacions, davall el lema "Per un ferrocarril per a tots. Més inversions = més seguretat". Vicent Torres

I TERRITORI I

No ens agrada el PORN de Pego-Oüva La rewísió del Pia d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORNl del Parc Natural de ta Marjal: de Pego-Dli¥ap proposada per la Conselleria de Medi Ambíentp no ens agrada. El nostre desacord, recollit en el corresponent escrit d'al-legacionSp es basa en el següent:

• Han transcorregut més de vuit anys des de la declaració del Parc Natural i encara no s'ha constituït l'òrgan col·legiat que permeta la participació social en la gestió de l'espai protegit. A pesar d'això el PORN no fa referència a aquesta qüestió. • Cal considerar àmbit del PORN al conjunt format pel Parc Natural i la seua Àrea d' amortiment d'impactes que també ha d'estudiar-se i incloure's en el Pla, tant en les Memòries Informativa i Justificativa com en la Normativa. Les Zones Humides de les desembocadures dels rius Bullent-Vedat i RaconsMolinell han d'incorporar-se al Parc Natural tal com figuren en el Catàleg de Zones Humides, incloent-hi la Finca del Rosari. • Respecte a la zonificació que estableix el Pla, argumentem exactament el mateix que ens oposava al PORN de 1997. És a dir reiterem l'al·legació que presentàvem i que transcrivim: "Durant els últims 40 anys el País Valencià ha vist desaparèixer més de 12.000 hectàrees de zones humides litorals. Les zones humides signifiquen avui al voltant del 1% del territori valencià, i això fent servir un criteri molt obert. Si comptàrem únicament les zones naturals o seminaturals, és a dir, sense cultius o aprofitaments saliners , la xifra seria encara molt més reduïda. Només per aquest fet, per l'absoluta

escassetat d'un paisatge que d'antuvi va ocupar quilòmetres i quilòmetres del nostre litoral, haurien de ser meravellosament cuidades i conservades. I, no obstant això, hi ha qui pretén continuar amb la tasca destructora. En la marjal de Pego es proposa dedicar 230 ha. al cultiu d'arròs i 300 ha. al cultiu hortofructícola. Una proposta que, potser,

ii La proposta del PORN suposa una descarada cessió davant de les amenaces, xantatges i polítiques de fets consumats

tindria sentit en el segle XVII o en una situació d'escassesa alimentària en el nostre àmbit sociopolític, però que en els llindars del segle XXI, en el context de la Unió Europea (i la seua Política Agrària Comunitària), produiria hilaritat si no estigueren en joc importants valors. Per tant, ens oposem a qualsevol transformació de zona humida i rebutgem explícitament la zona proposada d'arrossar. Pel que fa a la zona hortofructícola, únicament seria acceptable en els terrenys que estaven en cultiu abans de gener de 1995, data d'entrada en vigor de la Llei 11/1994, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, que declarava el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. El contrari, és a dir, el que preveu el PORN, és emmascarar per mitjà d'una zonificació una proposta de transformació en cultiu d'uns terrenys que durant més de 20 anys han recuperat unes característiques naturals que van conduir a la seua declaració com a Parc Natural. D'altra banda, en la nostra opinió, la proposta del PORN suposa una descarada cessió davant de les amenaces, xantatges i polítiques de fets consumats d'un determinat grup de pressió. Es evident que els costos de la conservació no poden recaure exclusivament en

els propietaris, i l'Administració ha d'atendre amb generositat i promptitud les seues reivindicacions justes, però no cedir davant d'expectatives especuladores. No és mínimament presentable pretendre que amb diners públics es finance la destrucció d'hàbitats naturals per a benefici d'uns pocs. Cal buscar fórmules per a preservar el dret a la propietat però també la seua funció social (La Constitució Espanyola dixit) Si no hi ha altre remei, caldria recordar que l'article 18 de la Llei 11/1994 estableix que la declaració d'espai natural protegit comportarà la "declaració d'utilitat pública i interès social a tots els efectes, inclosos els expropiatoris, de tots els béns i drets inclosos dins del seu àmbit." • Encara que en la memòria justificativa es diu que : "S'ha procedit a la revisió i actualització de tota la informació continguda en el mateix (anterior Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals) "pel que fa a la Vegetació i a la Fauna tal asseveració és falsa. Cal concloure que la protecció de la fauna, de les formacions vegetals i de la flora no s'ha tingut en consideració a l'hora d'establir la Zonificació. De fet dóna la impressió que en compte d'estar tractant d'un Parc Natural s'està configurant una espècie de Parc Agrícola amb el seu arrossar, la seua zona

de cultius hortofructícoles i la seua zona de cultius d'estiu. • Tampoc s'ha revisat i actualitzat la informació sobre la Ramaderia. L'impacte d'aquesta activitat és significatiu en 437,5 Ha. (més de la tercera part del territori del Parc) però el PORN deixa sense regular la càrrega ramadera admissible. • Ens oposem a la "Creació d'àrees d'estada amb infraestructures per a picnic

En compte d'estar tractant d'un Parc Natural s'està configurant una espècie de Parc Agrícola

i aparcament. Donat que estem en un espai natural protegit de reduïda extensió el qual s'ha d'orientar la visita i el gaudi, però això no té res a vore amb el picnic i aparcament. Per cert, què és això de picnic? • Ens pareix injustificat la possibilitat d'autoritzar "Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries", "Instal·lacions i adequacions turístiques, recreatives i d'oci", "Zones d'Acampada" i "Construccions i edificacions en el medi rural". Recordem que tot el sòl del Parc Natural és No Urbanitzable d'Especial Protecció, la modesta superfície de l'espai natural protegit (en el que la Zona de Protecció Especial és encara molt més r e d u ï d a d o n a d a l'obsessió pel desenvolupament de zones d'arrossar, cultius hortofructícoles i cultius d'estiu) i la proximitat a nuclis de població amb instal·lacions per a l'acampada. • Es troba a faltar una referència a actuacions sobre els traçats de línies elèctriques que ara mateix travessen la marjal i causen seriosos problemes d'electrocució d'aus. • Finalment vam suggerir una profunda revisió gramatical i ortogràfica del text atès que conté gran quantitat d'incorreccions. Sense ànim d'exhaustivitat vam anotar uns quaranta exemples en la Memòria Justificativa. Víctor Navarro Matheu

Explotacions mineres La indústria ceràmica és, en aquests moments, el segon sector exportador, per darrere de l'automòbil, del País Valencià. De la seua importància donen idea les següents xifres: l'any 2000 la producció nacional de paviments i revestiments ceràmics va ser de 621 milions de metres quadrats, el 16 % de la producció mundial. D'ells, el 95,2 % o quasi 600 milions de metres quadrats, es va produir en el País Valencià (Castelló, el 93,8 % i València, l'l,4 %), on es concentra el 80 % de les empreses del sector.

I TERRITORI 1

Eà 1 consum nacional d'argiles roges, que són les que s'utilitzen majoritàriament en paviments i revestiments i en rajoles i teules, va ser de 9 milions de tones, de les que 8 milions van ser consumides per les indústries valencianes. Aquestes s'abasteixen en un 88.5 % de les mines d'argila existents a Castelló i València, les més importants ubicades a Villar, La Yesa, Sant Joan de Moro, L'Alcora i Chulilla, i en menor mesura a Vilafamés, Higueruelas i Morella.

I llavors va arribar... El pla El 2 d'abril passat la Conselleria d'Indústria trau a exposició pública el Pla d'Ordenació dels Recursos Minerals Naturals de la Comunitat Valenciana, i no cal dir que Acció Ecologista Agró ha hagut de presentar al·legacions contra el mateix. En una de les al·legacions presentades es diu textualment: El Pla afecta als següents àmbits mediambientals: geologia, edafologia, geomorfologia, aigua, vegetació, fauna, ' paisatge, atmosfera i socioeconomia , és a dir, es tracta d'un assumpte important, que té implicacions econòmiques i socials gens menyspreables, com ho demostra la reacció social generada contra el mateix a les zones més afectades. Les al·legacions que es poden fer al Pla no són només d'índole tècnica, entesa en termes medi ambientals, sinó que el Pla en si mateix, en tant que iniciativa pública, ha de ser sotmès a crítica en tots els seus aspectes. De moment, aquest article servirà per donar una idea de l'opinió d'AgróAcció Ecologista sobre el Pla, però caldrà tornar sobre l'assumpte més endavant amb major deteniment. EI Pla comença per declarar la importància que, dins del sector de la mineria del País Valencià, té l'explotació d'argiles ceràmiques, producte miner declarat be estratègic, i immediatament passa a descriure les característiques del sector de la indústria ceràmica, en els termes en què ha sigut arreplegat més amunt. Cal preguntar-se llavors: l'explotació d'argiles té importància per si mateixa o perquè abasteix al sector ceràmic valencià?. Com no es diu res d'altres possibles demandants, siga del mercat nacional o de l'exterior, cal concloure que està directament i principalment destinat a la indústria ceràmica valenciana. Convindria saber, llavors, quines són les expectatives a mitjà termini del sector, però en aquest aspecte el Pla resta amb silenci absolut i es contenta amb descriure, a dia d'avui, les seues principals variables. Es van a mantindré

aquestes a mitjà termini?. És inqüestionable que l'execució del Pla pot tindré importants repercussions mediambientals, econòmiques i socials, i aquest silenci posa de manifest que la Conselleria d'Indústria ignora la utilitat del Pla i només pretén facilitar l'espoli del territori de manera neoliberal, tan de moda. El Pla ve a declarar com a àrees aptes per donar cabuda explotacions d'argila grans extensions de terreny situades a les comarques dels Ports, Alt i Baix Maestrat, L'Alcalatén, Alt Millars, Alt Palancia i Els Serrans. Per descomptat que, en principi, es tenen en compte les greus afeccions que, per al sòl, la fauna i la vegetació, tenen les activitats extractives a cel obert i a gran escala, i el Pla contempla mesures correctores, limitacions i exclusions en un intent de complir amb la legislació del sòl i mediambiental. També es preveu l'extinció, quan es complisca el seu període de vigència, de les concessions atorgades sobre les zones que ara es declaren no aptes, però aquestes concessions tenen una vigència de 30 anys. Un repàs del contingut de les al·legacions presentades, ofereix una perspectiva més àmplia i completa del que regula o oblida el Pla: a) La Generalitat Valenciana va crear en el seu dia diversos LIC (Llocs d'Interés Comunitari) i ZEPA (Zones d'Especial Protecció per a les Aus), espais de valor ecològic que es van incorporar a la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, que, per cert, declara la seua incompatibilitat amb l'activitat minera. Ara queden afectats pel Pla els LIC del riu Bergants, la Tinença de Benifassà (el Baix Maestrat), Alt Maestrat, la Serra d'En Galceran (la Plana Alta), Penyagolosa, curs alt del riu Millars, Alt Palancia, el savinar d'Alpont (els Serrans) i el Racó d'Ademús, i les ZEPA dels Ports i Alt Millars, per això el Pla ha de pronunciarse amb total claredat sobre la seua protecció, cosa que no fa. b) Es posa en perill el patrimoni arqueològic. Els Ports és una de les zones paleontològiques més importants d'Europa en dinosaures i rèptils del cretaci inferior i resulta que el 70 % dels dipòsits de fòssils de dinosaure de Cinctorres i el jaciment de Mas de Roig es troben en zones declarades aptes per a l'explotació d'argiles. c) No es respecten els criteris de delimitació de franges de protecció (zones d'exclusió) establerts en la legislació sobre activitats qualificades: per al sòl urbà o urbanitzable, 2.000 metres, enfront dels 500

" Diversos Lic (Llocs d'Interés Comunitari) i ZEPA (Zones d'Especial Protecció per a les Aus)... que es van incorporar a la Xarxa Natura 2000... Ara queden afectats pel Pla"

metres previstos en el Pla; per a les activitats turístiques, esportives, d'oci o d'esplai en sòl no urbanitzable, 2000 metres (segons activitats qualificades en relació amb la Llei del Sòl No Urbanitzable), enfront de 250 metres que assenyala el Pla. S'estableix una franja de protecció de 250 metres per a les microreserves vegetals. Aquesta figura va ser creada per a protegir masses vegetals singulars, en el que el factor espacial no és el més rellevant. En conseqüència, el Pla hauria de completar les seues mesures de protecció incorporant un altre tipus de consideracions donada l'agressivitat de les activitats extractives d'aquesta classe. Relacionat també amb aquest tema, el Pla oblida declarar com a zones excloses els camins rurals, respecte dels què ha de definir les corresponents franges de protecció. d) El Pla pot impedir l'articulació d'una estratègia de desenvolupament basada en el turisme rural i els recursos naturals. No sols poden resultar inútils les inversions realitzades a través dels programes de la Unió Europea (LEADER) per al desenvolupament les zones rurals deprimides, sinó que pot afectar a

s < 3 13

f TERRITORI 1

municipis com a Morella, Alpont o Titagües, que van ser declarats per la Generalitat com a Municipis Turístics. L'article 26 de la Llei de Turisme disposa que tota activitat desenvolupada als municipis que obtinguen la qualificació de turístics atendrà: a) a la salvaguarda del medi ambient i els valors ecològics La presència d'activitats extractives els farà perdre tal qualificació (art. 31 de la Llei) i impedirà que accedisquen a ella altres municipis amb bones perspectives en aquest àmbit, com Xulella, Sot de Xera, Aras de los Olmos (Ares d'Alpont), Pedralba, Andilla ... e) El Pla incompleix de forma manifesta els objectius declarats per la Llei Forestal 3/1993, de la Comunitat Valenciana. Aquesta Llei dissenya una estratègia de tractament del bosc en què siguen compatibles les seues funcions econòmica, ecològica i social (bàsicament l'art. 6) mentre que el Pla només presta atenció a la dimensió econòmica dels terrenys forestals. No s'oblide que si en alguna part del País Valencià hi ha terrenys forestals significatius és, precisament, a les comarques afectades pel Pla. D'altra banda, la Llei declara en el Preàmbul que els terrenys afectats per incendis no podran ser dedicats, entre altres, a activitats extractives, però el Pla ho permet.

Estudi d'impacte ambiental

Í4

La crítica a l'Estudi d'Impacte comença amb una al·legació de fons: Un estudi d'impacte ambiental ha de permetre apreciar els efectes que l'execució d'un determinat projecte, obra o activitat, causen en el medi ambient. El Pla afecta als següents àmbits mediambientals: geologia, edafologia, geomorfologia, aigua, vegetació, fauna, paisatge, atmosfera i socioeconomia. Per a complir amb la seua finalitat l'Estudi d'Impacte Ambiental hauria d'incorporar estudis i anàlisi més detallada en tots aquests àmbits. Pel que es refereix als aspectes concrets de l'Estudi, les objeccions més significatives serien: 1) No s'ha elaborat una metodologia d'explotació que assegure que els impactes seran els mínims indispensables: caldria definir el disseny geomètric de les explotacions, a fi de facilitar la seua reintegració a l'entorn; caldria concretar els mètodes d'extracció, el tipus de maquinària a utilitzar, el volum anual d'extraccions, les característiques de l'activitat transformadora, si hi haguera, la densitat de circulació de

camions i maquinària pesada, les mesures de seguretat exigibles. Un dels efectes més devastadors del Pla és que possibilita la proliferació anàrquica d'explotacions, per competir entre si per captar una demanda el volum de la qual és desconegut a mitjà termini. El Pla no contempla cap tipus de mesures amb què fer front a aquesta situació. 2) En matèria de vigilància ambiental el Pla estableix l'existència, en cada explotació, d'un equip de vigilància integrat pel Director facultatiu de l'explotació i un tècnic. L'equip seria responsable de paralitzar l'explotació en cas de trobar, per exemple, restes arqueològiques, i això no hi ha qui s'ho crega. No pot confiar-se la vigilància al responsable de l'explotació; han d'intervindre tècnics independents experts en les distintes àrees de risc. 3) En relació amb les aus: l'estudi d'impacte només contempla les zones de nidificació, sense tindré en compte que els territoris per campejar i d'alimentació també són part de l'hàbitat. Qualsevol impacte sobre ells pot provocar l'abandó temporal o permanent. 4) La declaració d'impacte ambiental de cada explotació contindrà, com a condició per a l'inici de l'activitat, l'obligació de constituir una fiança que garantísca el compliment de l'obligació de restauració integral.

Pla per a nuí, fam per a demà? La iniciativa de la Conselleria d'Indústria té una dimensió que va més enllà de la problemàtica mediambiental en sentit estricte. Que se sàpia, s'han presentat més de 20.000 al·legacions, i cal tindré en compte que la població de totes les comarques afectades supera lleugerament els 65.000 habitants. Per a ells la protecció del medi ambient és sinònim de defendre el seu futur i s'ha creat una Coordinadora d'Afectats per la Mineria. No es discuteix la necessitat d'ordenar l'activitat, de fet es ve reclamant des de fa temps a la vista de les nombroses prospeccions sense llicència actualment en curs. No es qüestiona que el sector ceràmic és un potent motor de l'economia valenciana, però sí es qüestiona el cost social de la iniciativa i el risc que representa per a les estratègies de desenrvolupament alternatives, especialment les basades en el turisme rural. Però, com era d'esperar, el Pla troba suports en els pobles que han desenvolupat activitats i serveis vinculats a l'extracció d'argiles. El conflicte està amanit. Antonio Goytre

" Ho es qüestiona que el sector ceràmic és un potent motor de l'economia valenciana, però si es qüestiona el cost social de la iniciativa i el risc que representa"

• MANIFEST I

V mm

Científics per 1eliminació dels

cpntaminants tòxics L'actyal regulació dels productes químics que produïm és un perillós caos que necessita una legislació urgent. La Comissió Europea wa publicar l'any 2001 el Llibre Blanc de les substàncies químiques en el que esposava de manifest la falta d'avaluació ambiental i sanitària del 99% de les substàncies químiques que es fabriquen ï comercialitzen. A pesar del temps transcorregut la Unto Europea ha sigut incapaç de plantejar una proposta legislativa.

À escala estatal o autonòmica tampoc pareix existir molta preocupació per aquests problemes malgrat la seua gravetat ï magnitud. Per aíxè la campanya Científics per l'eliminació dels contaminants tòxics, que Greenpeace í eísindicat Comissions Obreres estan portant a terme» ens sembla una iniciativa interessant que hauríem de recolzar, Reprotiuir»! el manifest Sobre la urgència d eliminar ets compostos orgànics persistents» allres contamindnts tòxics persistents i altres substàncies que alteren el sistema endocrí per a facilitar l'adhesió a la Campanya.

Els sotasignats, investigadors i professionals de distints camps de la ciència, la salut, l'educació, el medi ambient i la prevenció de riscos laborals, preocupats per les conseqüències que sobre la salut i el medi ambient poden ocasionar els COP, altres CTP i els disruptors endocrins declarem:

Sobre els Contaminants Orgànics Persistents (COP), - Que Espanya és part signatària del Conveni d'Estocolm sobre Contaminants Orgànics Persistents, adoptat el 23 de maig del 2001, i que la comunitat científica internacional i els governs signataris del Conveni han reconegut que l'única solució segura per fer front als riscos dels COP és

eliminar el seu ús, substituint-los per productes, processos i tecnologies alternatius. - Que a més de la "dotzena bruta" que inicialment s'especifiquen en el Conveni d'Estocolm, hi ha molts altres COP, particularment de la família dels compostos organohalogenats, que han de ser igualment substituïts progressivament. - Que a Espanya no s'han pres encara les mesures necessàries per identificar les fonts dels COP i els mecanismes per garantir la seua eliminació.

Sobre altres Contaminants Tòxics Persistents (CTP), - Que hi ha altres agents químics ambientals que posseeixen característiques de

persistència semblants als COP i, per tant, s'ha de definir un grup més ampli sobre el qual actuar, definit com a contaminants tòxics persistents o CTP, que inclou als COP. - Que a Espanya és inacceptablement escassa la informació sobre les concentracions de CTP en les persones, i que no hi ha cap estudi representatiu d'una població general sana, per la qual cosa ningú coneix quines són les concentracions de CTP en individus segons Comunitats Autònomes, grups d'edat i gènere, hàbits alimentaris, ocupació, educació o classe social. - Que els escassos estudis disponibles indiquen que un 80-100% de la població espanyola té concentracions detectables de CTP com el DDE, els polidorobifenils (PCB), l'hexaclorobenzè o el lindano.

• MANIFEST!

- Que malgrat que a Espanya la informació sobre la contaminació dels aliments per CTP presenta grans buits temporals i geogràfics, hi ha estudis per afirmar amb fonament que moltes mostres de carn, peix, ous, llet, mantega, formatge i cereals contenen residus de DDE, PCB, hexaclorobenzè, lindano i altres CTP.

Sobre els disruptors endocrins, - Que s'han identificat fins a la data més de 500 substàncies químiques sintètiques sobre les quals es coneix o se sospita que tenen capacitat d'alterar l'equilibri del sistema endocrí dels éssers humans i de moltes altres espècies d'éssers vius. - Que l'equilibri dels diferents sistemes del cos humà depèn de la presència dels mitjancers químics naturals que coneixem com a hormones, i que els disruptors endocrins poden interferir en qualsevol d'aquests sistemes de distintes formes. - Que les conseqüències d'alterar el sistema endocrí poden ser greus i sovint irreversibles, i inclouen efectes nocius sobre el sistema immunològic, la reproducció, el metabolisme, el desenvolupament cognitiu 16 dels xiquets i fins a aspectes del comportament psicosocial. - Que aquestes substàncies químiques no tenen parangó en la naturalesa, per la qual cosa no s'inclouen els compostos naturals amb activitat hormonal coneguda.

Tampoc són produïdes amb fins terapèutics o diagnòstics, no estan per tant classificats com residus de medicines o fàrmacs utilitzats en medicina humana o veterinària. - Que és necessari abordar aquest risc tòxic per mitjà d'un enfocament diferent al considerat tradicionalment, ja que: • Els efectes dels contaminants poden ser distints sobre l'embrió, el fetus, l'organisme perinatal o l'adult. • Els efectes es manifesten amb major freqüència en la progènie que en el progenitor exposat. • La disrupció endocrina pot ocórrer a dosis d'exposició summament baixes, inclús milers de vegades inferiors als nivells considerats segurs fins ara per a la protecció del medi ambient, la salut pública i la salut laboral. • En l'organisme en desenvolupament el moment de l'exposició és decisiu per determinar el caràcter, la gravetat i evolució del dany. • Encara que l'exposició crítica tinga lloc durant el desenvolupament embrionari, les manifestacions poden no ser evidents fins a la maduresa de l'individu. - Que nombrosos estudis han associat diverses patologies observades en distintes espècies animals amb l'exposició a disruptors endocrins, i que entre els efectes evidenciats figuren: • Alteracions de la funció tiroide en aus i peixos.

• Disminució de la fecunditat en aus, peixos, mol·luscos i mamífers. • Disminució de l'eficàcia en el procés d'incubació en peixos, aus i tortugues. • Desmasculinització i feminització dels mascles en peixos, aus i mamífers. • Desfeminització i masculinització de les femelles en peixos, gasteròpodes i aus. • Alteracions del sistema immune en aus i mamífers. - Que en els últims anys molts estudis d'investigació biomédica han demostrat un deteriorament de la salut reproductiva humana als països més industrialitzats: • Diversos estudis epidemiologies suggereixen una caiguda important en el recompte espermàtic en països com Dinamarca, França, Bèlgica, Gran Bretanya, Holanda i Canadà, si bé les diferències interregionals pareixen ser molt importants. • Assistim a un alça en la incidència d'alteracions en el desenvolupament de l'aparell genitourinari; malalties com la falta de descens testicular -criptorquidiai hipospadias són cada vegada més freqüents. • Malalties com l'endometriosi i alteracions funcionals del desenvolupament sexual, com la presentació menstrual a edats primerenques -menarquia precoç- són descrites en poblacions industrialitzades. • El càncer en òrgans hormonodependents -mamella, pròstata, testicle o ovari-incrementa la seua incidència i

I MANIFESTI

precocitat, és una de les principals causes de mortalitat en el món occidental. - Que la disrupció endocrina afecta a l'expressió de diversos gens, per la qual cosa si s'eliminarà l'exposició als disruptors endocrins es podrien eliminar molts dels seus efectes sobre la salut. En general, - Que segueix existint una dispersió multidimensional -local i global- de CTP i de disruptors endocrins. - Que la contaminació per CTP i per disruptors endocrins de la població general espanyola és un fet summament preocupant des d'una perspectiva de salut pública, laboral i ecològica. - Que estem exposats a ells tant en les nostres llars, com en els llocs de treball i oci. L'exposició es produeix a través de l'aire, l'aigua i els aliments, fonamentalment a través dels aliments grassos i derivats, des dels primers fins als últims instants de la vida. - Que les exposicions laborals a CTP i disruptors endocrins presenten especial rellevància i gravetat per l'ampli ventall d'usos i aplicacions en què són presents dites substàncies i les dificultats d'accés a la informació fiable i rigorosa per treballadores i treballadors sobre aquests riscos, per la qual cosa resultaria necessari i urgent introduir canvis en la salut ocupacional i en els sistemes de prevenció i avaluació de riscos laborals,

en especial, per previndre els riscos reproductius, tant en homes com en dones, donat que la protecció actual de l'embaràs resulta insuficient. - Que a Espanya el nombre d'estudis sobre els efectes que els CTP i els disruptors endocrins tenen en les persones i l'ambient és ínfim. - Que Espanya sofreix un enorme dèficit d'indicadors poblacionals sobre l'impacte que els processos ambientals tenen en la salut humana, la qual cosa impedeix efectuar valoracions racionals i prendre decisions científicament justificades en circumstàncies socialment alarmants. - Que resulta necessari donar un impuls a la investigació, a la difusió d'informació fiable i a la promoció d'alternatives de substàncies, processos i productes no tòxics per substituir als C T P i als disruptors endocrins. -1 que el govern espanyol, i en particular les autoritats sanitàries, mediambientals i laborals no prenen les mesures necessàries per eliminar els riscos ocasionats pels CTPs i els disruptors endocrins.

Per tot això urgim al govern espanyola: - Ratificar de forma immediata el Conveni sobre Contaminants Orgànics Persistents i desenvolupar a curt termini el pla d'implementació que el propi conveni exigeix, per incorporar un pla complementari amb altres CTP.

- Desenvolupar un pla estatal de disruptors endocrins, els objectius del qual siguen la identificació, sensibilització social i eliminació progressiva d'aquestes substàncies, amb calendaris, pressupostos i mecanismes de control públic. - Aplicar el Principi de Precaució per a aquelles substàncies químiques per a les que hi ha una incertesa científica sobre els seus riscos, amb moratòria en la seua producció, comercialització i ús. - Impulsar la investigació i recerca sobre els riscos, presència i alternatives als CTP i disruptors endocrins.

Igualment, - Urgim a tots els governs autonòmics i municipals i a totes les empreses a fer seues les raons i propostes d'aquesta Declaració, per aplicar amb major vigor la legislació i desenvolupar sistemes d'informació i inspecció més eficaços, i implementant processos i productes alternatius. - Invitem a totes les ciutadanes i ciutadans, i en especial a treballadores i treballadors i als seus representants sindicals, a informarse i a participar activament per demandar l'eliminació dels CTP i dels disruptors endocrins. 17

Si vols adherir-te a la campanya pots entrar en les següents web: www.istas.net/decops.htm www.greenpeace.es

siga i com siga Reproduïm, molt resumit, un article H

i l 11 iT U f

p™^*

I r^ l l i

II *i

«I

I r"* I w& t"* i 1 I

IP%

1^ « i ^'% *% IJ II i t**

i1^ i

Pla Hidrologic Nacional que fins al proper 2 d'Àgost estarà en exposició pública

(PHN)

...s

pres la decisió d'aprovar un pla, el PHN, que és un document amb una suposada càrrega tècnica important i que, en canvi, no ha suportat el més mínim anàlisi tècnica i científic rigorós.. .. Ens trobem ja en el plantejament de partida amb el tòpic, que no els coneixements científics, dels "excedents" d'aigua d'un riu (en aquest cas l'Ebre) que, el maleït, s'encabota a perdre en el mar" Els llibres de text d'ecologia..., estan plens d'exemples de les conseqüències d'eixa visió basada exclusivament en el pur i dur mercantilisme. Regressions de les línies de costa, desaparició dels bancs de pesca litorals, pèrdua de sòl fèrtil en les planures d'inundació dels rius, desaparicions o regressions de deltes, increments dels efectes de les intrusions salines en les zones costaneres, pèrdues de zones humides i fins i tot la quasi desaparició d'un dels més grans mars interiors del planeta, el mar d'Aral, són només alguns dels dits exemples que estan perfectament descrits. Eixa concepció pretén fer-nos creure que un riu no és altra cosa que un canal de transport d'aigua sense cap relació amb els ecosistemes que l'envolten o on desemboca. Concepció que planteja que els únics usos permesos de l'aigua haurien de ser servir a malbaratadors, egoistes i insolidaris plantejaments basats en "ni una gota d'aigua de riu al mar".... Mentre ací els nostres il·lustres i eminents pròcers s'encaboten a continuar construint preses i canals, en altres països com ara Estats Units, Alemanya o Holanda ja s'han plantejat desmuntar alguna d'eixes obres, que el temps ha demostrat eren un despropòsit econòmic i ambiental. Espanya i Califòrnia s'assemblen molt quant a climatologia, història hidràulica, o en nivells de regulació i disponibilitat de cabals, raó per la qual pot ser il·lustratiu conèixer a quines conclusions han arribat allí, després de dècades de construir preses, transvasaments i de canalitzar molts quilòmetres de rius. Tal com recullen dos reconeguts economistes espanyols, Pedró Arrojo (Premi Goldman 2003) i José Manuel Naredo (aquest últim considerat possiblement el més prestigiós investigador espanyol en economia ecològica) en el seu llibre La gestió de l'aigua a Espanya i Califòrnia editat en 1997, l'estratègia de planificació hidràulica

Mentre ací... s'encaboten a continuar construint preses i canals, en altres països... ja s'han plantejat desmuntar alguna d'eixes obres

per als següents 30 anys a Califòrnia a penes si incloïa nous pantans o grans infraestructures. I això que Califòrnia és un dels territoris de creixement i desenvolupament econòmic més accelerat del planeta, la qual cosa implicaria, en principi, noves grans infraestructures que garantiren els subministraments hídrics futurs. Vaja, just el contrari que ací es planteja. Però encara hi ha més coses que apendre. Seguint amb els mateixos autors anteriors, ja en 1994 !!! Daniel P. Beard, director de la més important i prestigiosa institució pública nord-americana en matèria de planificació i gestió hidràulica, l'Agència Federal de Recuperació (US Bureau of Reclamation) deia, en el seu discurs davant de la Comissió Internacional de Grans Preses reunida en Durban (Sud-àfrica): "L'Agència Federal de Recuperació dels Estats Units va ser creada com un organisme de construcció d'obra pública hidràulica. Els resultats del nostre treball són ben coneguts: les preses d'Hoover, Glen Canyon, Grand Coulee i altres van ser construccions monumentals que són motiu d'orgull per al nostre país i els nostres treballadors. No obstant en els últims dos anys hem arribat a la conclusió que hem d'efectuar canvis significatius en el programa de l'Agència. Una premissa del nostre programa va ser que els costos dels projectes foren reemborsats. Ara ens hem adonat que els costos de construcció i operativitat de projectes de gran envergadura no poden recuperar-se.

La nostra experiència ha demostrat que els costos actuals dels projectes complets excedien l'estimació original, i alguns dels teòrics avantatges mai no foren aconseguits. Amb el temps, la nostra experiència pràctica ens ha donat una apreciació més clara sobre els impactes ambientals dels projectes de gran envergadura que vam desenvolupar. Vam ser lents a reconèixer aquests problemes, i encara estem deprenent com d'agressius són i com corregir-los. També ens hem adonat que hi ha diferents alternatives per a solucionar els problemes d'ús de l'aiguà, que no impliquen necessàriament la construcció de preses. Les alternatives no estructurals són sovint menys costoses de portar a terme i poden tindré un menor impacte ambiental. El resultat ha sigut que l'època de construcció de preses als Estats Units ha tocat a la seua fi". Açò, es va assumir als Estats Units en 1994, fa 9 anys. Continuant amb la publicació anterior, a l'any següent, 1995, en l'informe federal del Servei Geològic dels Estats Units (US Geological Survey) es diu el següent: "La gestió tradicional de l'aigua als Estats Units s'ha centrat en la manipulació de les abundants disponibilitats d'aigua dolça del país per a satisfer les necessitats dels usuaris. En l'equació de l'oferta i la demanda d'aigua, el Servei Geològic dels Estats Units ha recolzat durant més de 100 anys l'enfocament de gestió de l'abastiment centrat en el costat de l'oferta. Ara, l'era de la construcció de grans preses i sistemes de conducció està arribant a la seua fi; conforme ens acostem al segle XXI, la relativament limitada oferta d'aigua (NOTA. en un país amb molts més recursos hídrics que Espanya) i la infraestructura establida han de ser gestionats amb més eficàcia per a satisfer demandes creixents. Els "nous" futurs subministraments vindran probablement de la conservació, el 1 reciclatge, la reutilització i la millora de » l'eficiència en l'ús de l'aigua, més que del ; desenvolupament d'ambiciosos projectes. 19 És evident que la Nació ja no pot seguir intentant satisfer la insaciable demanda d'aigua per mitjà de la contínua ampliació d'una oferta que té límits físics, ecològics i econòmics". Witliam Colom

ITRANSGÉNICSJ

Collita robada El diari El Mundo del passat 25 de juny informava que el president Bush Jr, en declaracions davant d'uns 5.000 directius de la indústria de la biotecnologia nord-americana havia tornat a culpar als europeus del subdesenrotllament a Àfrica pel seu rebuig a aprovar nous cultius transgénics, manifestant: "Per la causa d'un continent amenaçat pel fam, demane als europeus que abandonen la seua oposició a la biotecnologia". mmz catadura moral de l'individu faria innecessari rebatre els seus arguments i evidenciar les seues verdaderes intencions, la mateixa informació de "El Mundo" explica que en la campanya electoral del 2000, els grans productors agrícoles nord-americans, grans defensors dels cultius i animals transgénics, van fer donatius a Bush per 2.148.000 dòlars mentre que el candidat demòcrata, Al Gore, només va rebre 240.000 dòlars d'aquest grup. Ja que Bush i les seues pressions a favor de les multinacionals tornen a posar de màxima actualitat la biotecnologia d'aliments, gens millor que acudir a Vandana Shiva(*) per a una informació veraç, objectiva, independent i actualitzada. Paidós acaba de publicar el seu últim llibre "Cosecha robada. El secuestro del suministro mundial de alimentos". En el capítol sisè, dedicat a l'enginyeria genètica i seguretat alimentària, Shiva desmunta, amb dades i exemples reales: . El mite de la major producció i dels majors rendiments Encara que la campanya publicitària de Monsanto a l'índia informa d'un augment del 50% en el rendiment del seu cotó Bollgard, un estudi de la Research Foundation for Science, technology, and Ecology va descobrir que el rendiment en tots els terrenys de prova va ser inferior al promès per la companyia. EU rendiments de h varietat híbrida cultivada 20 localment i eh de Bollgard van ser més o menys eh mateixos. . El mite de la seguretat alimentària El 54% de l'increment de cultius transgénics correspon a cultius dissenyats per a ser resistents als herbicides, és a dir, perquè

hi haja un major ús d'herbicides i no una major quantitat d'aliments. Tal com afirma un informe de la pròpia indústria, "el gen de la tolerància als herbicides no té cap efecte en la productivitat pròpiament dita". En tot el món, el 40% del terreny cultivat amb productes modificats genèticament té cultius de soja, el 25% de dacsa, el 13% de tabac, el 11% de cotó, el 10% de canola, i el 1% de tomaca i de creïlla. El tabac i el cotó són cultius

El 54% de l'increment de cultius transgénics correspon a cultius dissenyats per a ser resistents als herbicides, és a dir, perquè hi haja un major ús d'herbicides i no una major quantitat d'aliment

comercials no alimentaris i els cultius de soja no eren considerats com a aliments bàsics en la. majoria de cultures excepte en les de l'Orient asiàtic. Són cultius que no donaran de menjar a les persones famolenques. La soja no proporcionarà seguretat alimentària als indis que consumeixen dal, i la dacsa no aportarà seguretat al cinturó del sorgo a Àfrica. Per descomptat, si el que preocupa a Bush són els agricultors africans, considere molt oportú reproduir aquest paràgraf: Quan les grans companyies descriuen els beneficis de l'enginyeria genètica, ho fan comparant-fos amb eh de L· indústria agrícoL· agran escaL·, i no amb l'agricultura ecològica, a xicoteta escala. No obstant això, la majoria dels agricultors del món són grangers a xicoteta escala que llauren menys de 2 acres per a satisfer les seues diverses necessitats de menjar i per a comerciar amb part del que produeixen. Clive James, assessor de la indústria biotecnològica, afirma que les creïlles resistents als herbicides, per exemple, suposen un estalvi per als agricultors de 6 dòlars per acre, però es basa en una granja quejafaça una despesa entre 30 i 120 dòlars per acre en insecticides. Per a una granja orgànica, ecològica, les creïlles resistents als herbicides augmenten els costos entre 25 i 115 dòlars per acre i requereixen, a més, una major ocupació d'insecticides. Per descomptat, hi ha tota una altra sèrie de raons per a l'oposició als aliments transgénics, alguns d'ells abordats també per Shiva. Si he triat les anteriors és perquè em pareixen les més relacionades amb els arguments de Bush i els seus sequaços -o viceversa- (Monsanto, DuPont/Pioneer, Novartis,...). No seguiré, doncs, amb el llibre

I TRANSGÉNICsl

perquè vull recomanar vivament la seua lectura. Per si queda alguna reticència, acabe amb un paràgraf de la introducció: - Encara que la major part deh ecologistes íén capaçpsjl adonar-se que convertiran bosc natural en un monocultiu significa empobriment, molts no apliquen aquest mateix raonament a l'agricultura industrial. S'ha creat un mite empresarial, que és compartit pet^la majoria de la comunitat ecologista^ ant i per les organitzacions per

desenvolupament, segons el qual l'agricultura industrial és necessària perquè es cultiven més aliments i es redutsca L·fam. Molts són també els que assumeixen que l'agricultura intensiva industrial estalvia recursos i, per consegüent, salva, espècies. Però en el cas de l'agricultura, com en el de la silvicultura, la il·lusió de creixement encobreix un robagpri a la naturalesa i a les persones pobres':'s'oculta la creació d'escassetat darrere d'una màscara de creixement. Víctor Navarro Matheu

(VVandina Shiva és líder del Fòrum Internacional sobre la Globalització, al costat de Ralph Hader i Jeremy Rifkin. Va obtindré el Premi Nobel de Is Pau alternatiu lel Right Livelihood Award) en 1993. Fundadora de Navdanya, un moviment per a la reserva de llavors de la pròpia collita, la protecció de la biodiversitat i el manteniment de les llavors i l'agricultura fora del control dels monopolis. La família Navdanya ha fundat setze bancs comunitaris de llavors en sis estats de l'índia. Hui en dia, compta amb milers de membres que conserven la biodiversitat, practiqi

.«' l'agricultura lliure de productes químics i s'han compromès à continuar^ guardant i compartint les llavors i la biodiversitat que ban rei dons de la naturalesa i dels seus avantpassats.

Sobre La fam • Més de tres milions i mig de persones van morir de fam en Bengala durant 1943. Vint milions es van vore directament afectats. Tal com arreplega l'escriptor Kali Charan Chosh, 80.000 tones de gra comestible van ser exportades des de Bengala en 1943, just abans d'arribar la fam. En aquell moment, l'índia era utilitzada com a base d'aprovisionament de l'exèrcit britànic. (Vandana Shiva, 2003) • En 1960, es produeixen problemes de fam a l'Extrem Orient i la FAO estableix en 1962 el Programa Alimentari Mundial. La comunitat científica internacional recolza els esforços de producció de llavors de blat i d'arròs d'alt rendiment, i capa 1965 s'inicia a Àsia la revolució verda, que més tard s'estendrà per Llatinoamèrica. Si els resultats d'aquesta revolució van ser espectaculars en termes de productivitat, les conseqüències socials ho van ser molt menys. Abans de la revolució verda, el 18 per cent de la classe llauradora de l'índia no disposava de terres. En 1970, aquest percentatge arribava el 33 per cent. • En 1972, la caiguda mundial de la producció de cereals i la compra massiva per part de la Unió Soviètica exhaureixen les reserves, ocasionant un augment considerable dels preus. Aquest mateix any, Bangla Desh i Etiòpia sofreixen el problema de la fam i entre 1973 i 1975, la sequera provoca una greu crisi alimentària a Sahel. La FAO convoca, en 1974, una gran conferència mundial sobre alimentació, durant la qual els països participants es comprometen a fer desaparèixer, en un període de deu anys, la fam de la faç de la terra. • La fam no és tant una conseqüència d'una producció alimentària insuficient sinó més aviat el resultat de la marginació econòmica. En conseqüència, la prioritat no consisteix a augmentar la producció d'aquells que ja produeixen bé, sinó proporcionar tots els mitjans necessaris per produir a aquells que no ho fan.

• En la dècada dels noranta, els conflictes polítics es converteixen en la primera causa de necessitat d'ajuda alimentària d'urgència. Així mateix, es constata que els conflictes que s'eternitzen poden agreujar les condicions de producció i d'abastiment de gran nombre de poblacions. Aquest és el cas d'Afganistan, Etiòpia, Haití, Sudan. Hui aquests conflictes s'han convertit en la causa essencial de la fam que afecta nombroses poblacions. • A pesar dels progressos realitzats en la producció alimentària, no sols en els països desenvolupats sinó també en un gran nombre de països en vies de desenvolupament, la fam segueix existint. La llista de països o regions en què se segueixen donant en aquests últims anys és llarga, i no consta només de països africans. Citem alguns casos: Sierra Leone, Libèria, Rwanda, Burundi, Sudan, Somàlia, Afganistan, el nord-est de Brasil, Nigèria, Corea del Nord, Birmània. Però la majoria d'aquestes noves regions afectades per la fam no es deuen a efectes climàtics o altres desastres naturals; tenen, sobretot, causes polítiques. Hui existeixen molt pocs exemples de fam que no estiguen relacionades amb un conflicte polític. Els cinc últims paràgrafs pertanyen al text La lucha contra el hambre y la seguridad alimentaria de Jacques Chonchol director del Doctorat en l'Estudi de les Societats Llatinoamericanes de la Universitat Arcis, Santiago de Xile. Chonchol va ser ministre d'Agricultura en el Govern de Salvador Allende de 1970 a 1972. Aquest text forma part del llibre "Hacia una sociedad civil global", editat per Taurus en 2003, amb la direcció de José Vidal Beneyto. El llibre és absolutament recomanable per la immensa majoria de les aportacions, entre elles la de Chonchol citada i la de José Manuel Naredo, que porta per títol Las raíces económico-f inancieras de la crisis ambiental: Un tema tabú de nuestros tiempos. Víctor Navarro Matheu

I TERRITORI 1

El Saler,

Ara, en l'estació en que estem, és un plaer caminar per determinades zones del Saler i contemplar la recuperació del medi natural que s'hi ha fet en pocs anys. És una recuperació espectacular de dunes i de vegetació autòctona després de l'aparatosa destrucció de l'ecosistema dels anys setanta, la qual s'ha acompanyat de la implantació d'elements lleugers per al passeig i l'esplai ciutadà. En eixes zones, El Saler ha tornat a ser un goig de biodiversitat i d'espai públic. . E 1 pla que pretengué urbanitzar-lo per a l'explotació turística és ara només un record -paper d'hemeroteques- perquè hi hagué una lluita ciutadana tenaç i uns canvis radicals de criteri amb el primer Ajuntament democràtic de la ciutat. Més endavant la declaració, per part de la Generalitat, de l'Albufera i la Devesa del Saler com a Parc Natural vingué a reconèixer un medi d'excepcional vàlua ambiental i paisagística i, almenys sobre el paper, la voluntat de restaurar-lo. Es tracta, però, d'un medi ben fràgil, perquè un parc natural situat dins d'una metròpolis com la nostra està necessàriament sotmès a moltes pressions. Hi ha més de milió i mig d'usuaris potencials si sumem els habitants de les poblacions veïnes de L'Horta i de La Ribera i, sobretot, hi ha interferències industrials (abocaments sense controlar, enclavaments fabrils...), agràries (intents de reduir l'àrea de l'Albufera, abús de pesticides...) i, el més important, la voracitat turística que mai s'ha aconformat en deixar intactes les platges, el bosc i el llac. A banda, tot i que el pla urbanitzador dels setanta va ser derogat, va deixar unes quantes herències que encara graviten sobre El Saler i l'Albufera. Queden en peu els blocs d'apartaments que s'arribaren a edificar i que el primer consistori democràtic no pogué rescatar pel cost que per a les finances municipals haguera significat l'operació tot 22 i que, declarats fora d'ordenació, algun dia podrien desaparèixer. Hi ha equipaments turístics ilògics, concessions del temps franquista, com el camp de golf, per a la construcció del qual s'arrabassà un gran mos de bosc. I, una altra cosa aberrant, una

autopista que es dirigeix al cor d'un parc natural, una infraestructura en completa contradicció amb el caràcter d'eixe medi (i que, per cert, després de crear expectatives als conductors s'estrangula). El Parc de l'Albufera té, doncs, herències de les quals desferse i pressions urbanitzadores que no s'han paralizat mai i van a continuar (una volta més pecarem d'ingenus en pensar que la declaració del Parc Natural ho arreglaria tot;). Allò més curiós és que eixes pressions troben ressò en la pròpia administració pública, teòricament encarregada de defensar la condició de zona humida i el caràcter públic del parc. Recentment, la Conselleria del Medi Ambient va presentar el Pla Rector d'Us i Gestió (PRUG) del Parc, un document que hauria de desenvolupar les mesures de protecció i recuperació i que s'ha convertit

La recuperació integral del Saler potser costaré decenis, per això s'han de continuar donant passes concretes,... la supressió del camp de golf... redactar un PRUG completament distint...

en un nou intent de reviscolar l'urbanicidi. En comptes de complir la seua funció, el PRUG planteja, entre altres greus i regressives qüestions (molt ben analitzades a les al·legacions d'Acció Ecologista-Agró), crear Arèes d'Actuació Preferent que serien el "coladero" per a instal·lacions esportives, hoteleres, aparcaments, etc, obrint la porta a l'elaboració d'uns Plans Especials que tindrien per objectiu crear bosses de usos urbans o sòl urbà no subjectes a protecció. En eixa línia, el PRUG, per exemple, classifica la zona del Parador Nacional i el camp de golf com a instal·lació esportiva. Amb ajudes així de l'administració autonòmica no ens ha d'estranyar l'intent fet públic fa unes setmanes (i retirat fins a que passen les municipals?) d'ampliar l'edifici del parador; ni ens han de sorprendre els periòdics anuncis de promocions de milers d'adossats en la zona de Pinedo; ni podem oblidar la immediata construcció de la Zona d'Activitat Logístiques a La Punta, un àrea d'horta localitzada en el preparc que hauria d'haver restat intacta entre altres raons per la seua idoneitat com a espai de transició al Parc Natural. Els ajuntaments, en massa casos tampoc no estan per frenar les pressions urbanístiques. Amb l'administració autonòmica sovint comparteixen la ideologia desentrollista que identifica progrés i expansió quantitativa de la construcció o la cultura del consum per a la qual la felicitat està unilateralment lligada a bens immobles (cases, cotxes, aparells...), per bé que en els consistoris locals hi ha també el càlcul de a més llicències urbanístiques més ingresos municipals, una equació ben problemàtica. El Col.legi d'Arquitectectes va organitzar el 1974 una exposició anomenada "El Saler: datos para una decisión colectiva". La ciutadania s'hi informà, el debat es va fer i la decisió es va prendre: recuperar-lo en la seua condició natural, fer d'ell un equipament públic per als ciutadans i, també, per als altres organismes vius. Va ser una decisió de futur, presa pensant en les generacions que vindran: hui eixa decisió l'emmarcariem en la perspectiva de la sostenibilitat. La recuperació integral del Saler potser costarà decenis, per això s'han de continuar donant passes concretes, com ara la supressió del camp de golf, una de les agressions més greus patides pel territori de la Devesa. I, per supost, és imprescindible redactar un PRUG completament distint del que ha proposat la Conselleria., un PRUG no pensat com a suport de pressions urbanitzadores sinó com a rehabilitador del medi natural. Carles Dolç [Article publicat al Levante- EMV el 1 -6-2003)