Butlletí de La Casa Verda. Número 106. 1/2004

UNA MARJAL INCONTROVERTIBLE // El cas "Marjal de Pego" fracàs de l'estat de dret. // Perquè no cal una altra llei de ordenació del territori // El RH.N. y el Xúquer// Les armes nuclears d'Israel // De nou amb el protocol de Kyoto

BUTLLETÍ D'ACCIÓ ECOLOGISTA - AGRO

LA CASA VERDA

m ne

butlletí 1-04 n u 106 > SUMARI LA CASA VERDA (Publicació trimestral) Redacció G. de Felipe, R. Alcón, A. Goytre, J. Villanueva V. Navarro, Y. Monroig, J. de la Cueva, F. Garcfa, R. Pardo, M. Riera, P. de Felipe Fotografia Fons de Acció Ecologista Agró (Fons AEA1 S.Artal Disseny Estudio L. Ortún Maquetació M. Castillo Imprimeix Grafimar S. Coop. V. Comissions COMISSIÓ DE TERRITORI Reunió: dimecres (21 h.)

Coordinador: Víctor NavarnK victormatheu® inicia.es) COMISSIÓ DE DRET AMBIENTAL Reunió: dimecres(21 h.)

Coordinadora: Yolanda Monroig (ymonroig® icav.es] COMISSIÓ VALÈNCIA EN BICI Reunió: dimarts (20 h.)

Coordinador: José Àngel (perz jan® gva.es) COMISSIÓ DE RESIDUS Reunió: sense data fixa Coordinador: Claudi Parrell ( claudi72 @ wanadoo.es) COMISSIÓ DEL BOSC Reunió: sense data fixa Coordinador: pendent de canvi Col·laboradora en temes d'energia: Cristina Domingo [cristina.domingo @ cultura.m400.gva.es) ACCIÓ EKO (COMISSIÓ JOVE) Reunió: divendres (20 h.) al Port de Sagunt (S. Josep ll.baix) CAMP DE MORVEDRE Reunió: dijous (20 h.) al Port de Sagunt (S. Josep 1 1 baix).

Es tracten tots els temes de treball (residus, educació ambiental.defensa animal.....)

El butlletí de la Casa Verda reclama el teu suport. Si tens idees que aportar, ganes de ajudar en la redacció i correcció d'articles, etc. contacta amb nosaltres. e-mail: fons.medi.ambient@uv.es Tel: 9 6 3 9 1 7 8 6 4

ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ LA PLANA BAIXA Barranquet, 68-3', 12530-Borriana EL CAMP DE MORVEDRE St Josep 11, 46520-Port de Sagunt Tel: 962 69 08 54 e-mail: agromor@inicia.es LA SAFOR-LA VALLDIGNA Ap. Correus n° 94, 46760-Tavernes de la Valldigna LA COSTERA Col·legi la Sénia, Corts Valencianes 4, 46690-L'Alcudia MOIXENT Ap. Correus n°9, 46640-Moixent ACDEMA Baixada del Carme s/n, Torrecerdà, 46650-Canals LESTOSQUETES Estació de RENFE, Ctra. Xàtiva s/n 46680-Albaida Tel. 962 90 06 64 e-mail: tosquetes@inicia.es COLECTIU MARFULL Tel. 963 91 71 68

LA CASA VERDA C. Portal de Valldigna, 15 (baix) 46003-Valencia Tel/Fax. 963 9 1 78 64 e-mail: lhorta@accioecologista-agro.org www.accioecologista-agro.org

> EDITORIAL

Teníem raó " E/ cansament de la victòria no val U pena excepte per la rialla i l'amor dels amics" Hilaire Belloc

^ H stà vist que a Acció Ecologista-Agró la comarca de la Marina li porta sort. En poc més d'un mes, dos de les campanyes actives en la comarca s'han resolt d'acord amb els nostres plantejaments: la condemna de l'Alcalde de Pego i els seus sequaços per les agressions al Parc Natural del Marjal Pego-Oliva i la paralització definitiva de la urbanització del muntanya de la Solana, a la Vall de Gallinera.

Dos campanyes que han demostrat el rigor i la qualitat de les propostes; que, en el cas de la Marjal de Pego han posat a prova, durant vuit llargs anys, la nostra determinació en condicions moltes vegades precàries, i també que som capaços de crear espais d'enteniment quan les circumstàncies ho permeten, com ha ocorregut en el cas la Solana.

Són coses que no ocorren amb freqüència i en La Casa Verda les papes i el cava van emmudir, per una vegada, les sensates reflexions de les comissió de treball (sense cost per a l'organització, clar). Entre glop i glop, enredades en la madeixa de comentaris i disbarats propis de l'ocasió, van eixir a col·lació algunes reflexions que convé "Guardar com" per recordar en els moments, tan freqüents, que en compte de copes pinten bastos.

Ser ecologista no resulta senzill en aquests temps desagradables. El model econòmic que s'ha imposat en el planeta és estructuralment depredador; qualsevol cosa aprofitable és objecte d'explotació, al marge de les seues conseqüències. La qualitat material de la vida que gaudim en els països desenvolupats, a la que aspiren els superpoblats països en desenvolupament, està directament vinculada a la degradació medi-ambiental i condemna a bona part de la població mundial a sofrir fam, malalties i misèria.

La defensa del medi ambient, si es du a terme amb rigor, requereix no sols anar contrasentit sinó oferir alternatives individuals i socials, és a dir, un compromís personal i ciutadà difícil de suportar amb coherència: no resulta senzill conciliar el rebuig al model i el seu gaudi. Es pot dubtar de l'efectivitat de pagar una quota, inclús cal reflexionar sobre la utilitat de presentar recursos, dialogar amb l'administració, firmar manifestos, promoure una cultura respectuosa amb la naturalesa, quan tot pareix estar en contra.

A pesar de l'esvarós del context, Acció Ecologista-Agró assumeix la defensa del territori que està a l'abast de les seues possibilitats com una declaració d'insubmissió enfront de la barbàrie. Un acte subversiu contra el Gran Urbanitzador, que pretén imposar el PAI definitiu, en defensa d'aquesta xicoteta parcel·la del planeta la salut mediambiental del qual és imprescindible per la nostra existència. Aquest acte de resistència local és, al mateix temps, la nostra contribució a la resistència global.

I els fets demostren que, amb tots els dubtes i contradiccions, és una decisió encertada: no es tracta només del rescat d'un Parc Natural pres, qual princesa de conte, d'un Alcalde llunàtic i un "pasiego"* desaprensiu; no es tracta només d'haver convençut a un ajuntament que el ciment no és la millor solució pel desenvolupament d'un poble, la qual cosa, d'altra banda, és un fet insòlit en aquests temps; no es tracta només d'haver emès un senyal, una advertència prou seriosa a polítics, tècnics i especuladors. Es tracta, ho tenim clar, que sense la intervenció d'Acció Ecologista-Agró, això no hauria estat possible.

Aquests "èxits" són una magnífica plataforma per afrontar el proper envit: el Quadro de Santiago, a Benicàssim; com esperem que representen una espenta d'ànim per als col·legues de la Marina i, més enllà, per a tots els que estan involucrats en aquesta brega inacabable. *és el malnom d'un poderós personatje local que sembla sostindré i manejar a l'ex.alcalde de Pego C. Pascual

COMARQUES

Urbanització a la Bossarta La Bossarta és un paratge muntanyenc de la serra de Carcaixent, entre Sant Blai i la via pecuària del Cordell de l'Estret. A la mateixa zona està situat l'Avenc dels dos forats, una cavitat que s'obri arranc de terra, amb varies boques d'entrada. Allà trobem restes de valor arqueològic.

A l'any 1991 l'Ajuntament de Carcaixent i el propietari dels terrenys signaren un conveni, pel qual 2.680.142 m2 de superfície, es clasificaven com a Sòl Urbanitzable No Programat.

Permetent construir fins a 10 vivendes per cada Ha. de terreny. A banda d'aixó, l'Ajuntament asumia la repoblació d'uns terrenys que cedia el propietari, situades a l'anomenat "Alt de la Bossarta" i que sumaven un total de 20 Ha. Amb eixos terrenys es pretén la creació del Parc de la Bossarta que tindria com a finalitat disminuir l'impacte paisajistic de l'urbanització projectada, i indirectament, revaloritzar aquesta. A més a més, l'Ajuntament també asumia el cost de pavimentació del camí d'accés a eixe Parc.

El diumenge 15 de febrer, amb l'ajuda de molta gent aconseguirem fer un mural a les parets que enfronten amb l'estació de R.E.N.F.E., i que són de l'àsil.

Acció Ecologista-Agró ha presentat una alegació a l'Ajuntament de Carcaixet per tal d'evitar la urbanització de zona, resaltant que: 1) a La Bossarta viuen un gran nombre d'espècies protegides (vegetals i animals), 2) que la classificació de la zona com a sòl urbanitzable es il·legal (Llei 4/95 de la Generalitat Valenciana), 3) que limita amb una zona de similars

característiques del terme d'Alzira amb la qualificació de Sòl No Urbanitzable de Protecció Forestal Cinegètica, 4) que un informe de la pròpia conselleria en 1994 recomanava atendre diverses al·legacions i calificarla com asól no urbanitzable...

Si vols saber-ne més entra a www.nodo50.org/salvemlabossarta Paula de Felipe

INTERNACIONAL

Conveni de col·laboració La presidenta d'Acció Ecologista-Agró (Yolanda Monroig), i Ahmet Achernan, president de l'Associació Talassemtane per al Medi Ambient i el Desenvolupament (ATED) van signar a Cheouen, el 8 de desembre de 2003, un Conveni de col·laboració per a impulsar i treballar projectes mediambientals a la cornisa mediterrània del Nord del Marroc i al País Valencià.

L'Associació marroquina (ATED) desenvolupa les seues activitats a la província de Xauen i en l'actualitat pretén tirar endavant un projecte per aturar la

degradació del massís forestal d'Izareme, situat al Parc Natural de Talassemtane.

Izareme conserva encara una coberta vegetal diversificada (pinsapars, carrascars o alzinars, suredes, matolls d'alta muntanya...) i un patrimoni cultural notable.

L'explotació abusiva i anàrquica dels recursos forestals de la regió per una població que ocupa densament el territori (100 hab./Km) i amb una vida quotidiana fortament lligada al terreny, té com a conseqüència la regressió alarmant del patrimoni forestal el qual corre el risc de desaparèixer en breu si no es prenen mesures urgents.

M. Riera

TERRITORI

la Vall cle 6alüwera

LESPECIJLACIÓ Ací teniu la pegatina que va dissenyar Maria Navarro per a la campanya "Salvem la Vall de Gallinera". Probablement molts la reconeixereu com la portada de l'últim número, el Butlletí 105 (també formava part de l'article central), però per problemes tècnics no estava reproduïda íntegrament.

CARTA AL SOCI

L'assemblea anual El passat dia 14 de febrer del 2004, se celebrà a València ('ASSEMBLEA GENERAL de la nostra entitat.

Yolanda Monroig informà a l'Assemblea de les activitats d'Acció Ecologista-Agró l'any precedent i

finalitzada la minuciosa relació d'activitats, es debatí la conveniència d'obtindre el reconeixement com a Associació declarada d'Utilitat Pública.

S'exposà el pressupost per a 2004 i s'acordà constituir una comissió que plantege alternatives imaginatives per

obtindré fons.

Per mandat estatutari cessen en els seus càrrecs: Enric Amer, Ivan Roure, Mercè Domènech, Xavier Anduix Alcaraz, Immaculada Pérez Aparicio i resulten elegits: Salvador Ramos, Manuel Navarro, Kike Moscardó, Juan Ruiz i Miguel Aguilar

CARTA AL SOCI

Amb el fet d'agilitar la comunicació amb els socis es demana a tots aquells que tinguen una adreça de correu electrònic l'envien a: fons.medi.ambient@uv.es

TERRITORI

Nodositat mil·lenària >.,

Continua l'espoli d'arbres centenaris i fins i tot mil·lenaris al territori valendà, encruelint-se espedalment en la nombrosa comunitat d'oliveres d'Els Ports i El Alt i Baix Maestrat. Aquests ancians "de cos barroc i ànima grisa", com els va denominar Josep Plà, acaben en jardins privats. 0 a l'entrada de certes empreses benestants. 0 en rotondes foranes (tristament habitual comença a ser la imatge de camions carregats amb aquests testimonis d'excepció de la nostra història, desarrelats en tots els sentits, rumb a la frontera). 0 fins i tot en el mateix Vaticà (almenys això asseguren les males llengües). El seu periple passa per uns intermediaris que els compren a xicotets agricultors als qui paguen entre 15 i 20 vegades per davall del seu preu real, per vendre'ls després a la resta d'Espanya i l'estranger.

Tal com diu Martí Domínguez "la venda de les oliveres mil·lenàries recorda una mica la mercaderia que en altres temps és feia amb obres d'art del nostre gòtic i romànic" i "amb la venda de les evitemes oliveres -una altra vegada Josep Plà-, balafien el seu patrimoni cultural. I comprometen, per tant -i per sempre-, la seua respectable dignitat."

Perquè no hi ha dubte que formen part del nostre patrimoni, i predsament la Llei del Patrimoni Cultural Valencià (fins i tot amb les modificacions que vol introduir el PP perquè -entre altres- Blasco Ibarïez acabe a la sorra de la Malva-rosa), a través del principi general establert en l'article 9é, "obliga a l'Administració a afavorir la incorporació dels béns del patrimoni cultural a usos actius, adequats a la seua naturalesa.".

Però no és l'Administració la que està duent a terme aquesta tasca. De fet el Grup Popular en la comissió d'economia de les Corts Valendanes es va oposar a una esmena als pressupostos de la Generalitat del 2003 en la que el PSPV reclamava "la protecció efectiva de les oliveres mil·lenàries de les zones interiors de Castelló".

En canvi, s'ha constituït una associació (Amics de l'Olivera" per protegir-les.

Així doncs, han hagut de ser altres els que acaben tenint cura d'elles, d'aquestes oliveres que ens parten des de la seua nodositat mil·lenària.

Paula de Felipe

H

Presffge Pefro/eum

H

ELECCIONS 2 0 0 4 I

P.N. ALBUFERA

Denunciem a l'ajuntament de Catarroja Al març del 2004 Acció EcologistaAgró va denunciar davant el Fiscal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat valenciana, els abocaments d'una nau situada en el Port de Catarroja, que podien ocasionar greus danys a les persones, als conreus d'arròs i a la fauna i flora del Parc Natural de l'Albufera.

A partir d'aquesta denúncia el Jutjat d'Instrucció núm. 2 de Catarroja va demanar del Laboratori d'Ecotoxícología de l'Institut de Medicina Legal un informe dels abocaments. L'Informe Pericial destaca: 1.- Que l'empresa Càrnicas FRH SL, que aboca a la sèquia del paratge denominat El Bony, manca de llicència municipal d'obertura.

2.- Que l'abocament, produït per l'empresa investigada, supera els límits legislats tant pel que fa als paràmetres fisicoquímics com al seu contingut en matèria orgànica, i suposa una càrrega contaminant excessiva per al llit, que al seu torn afecta al Parc Natural de l'Albufera.

3.- Que les característiques de l'abocament investigat fan necessària la seua depuració abans del seu abocament a un llit públic.

No obstant això, el 26 de gener del 2004, el Jutjat d'Instrucció va decidir dur a terme el sobreseïment provisional de la nostra denúncia, per entendre que no quedava provada la perpetració d'un delicte contra el medi ambient. A pesar d'aquesta decisió, la valoració global que el Jutjat du a terme posa de manifest que l'estat general del líquid (teòricament aigua) que discorre per les sèquies del paratge investigat, es troba tan deteriorat i és tan contaminant que l'aportació de l'empresa denunciada, encara sobrepassant els límits màxims legalment permesos respecte de diversos paràmetres, no pot introduir més factors de risc per a l'ecosistema (Conclusió primera de l'Informe Pericial). Dit d'una altra forma, estem davant una agressió generalitzada contra el Parc Natural.

L'Informe Pericial, confirma l'encertat de la denúncia efectuada i estem convençuts que la lamentable situació desvelada no resulta desconeguda per a l'Ajuntament de Catarroja, perquè es ve constatant des de fa molt de temps, la qual cosa agreuja encara més, si és el cas, la seua irresponsable actuació.

D'altra banda, la Interlocutòria de Sobreseïment del Jutjat, en ser provisional, no tanca la investigació, només la paralitza a l'espera de noves proves que permeten delimitar i individualitzar responsabilitats. A la vista

de l'Informe Pericial és evident que les responsabilitats apunten, ent i en part, cap al propi Ajuntament.

Per això, demandem de l'Ajuntament de Catarroja la immediata paralització de l'activitat denunciada al seu dia, fins que compte amb les preceptives Llicències d'Obertura i Abocament a Llit Públic, i dispose d'un adequat sistema de depuració dels seus abocaments. Al mateix temps, exigim que s'adopten mesures per corregir l'estat dels abocaments que discorren per les sèquies del Port de Catarroja als quals es fa esment en l'Informe Pericial.

Comissió de Dret Ambiental

\

El cas "Marjal de Pego":

La Sentència de l'Audiència Provincial d'Alacant, que condemna a l'exalcalde de Pego, i al seu lloctinent, el Regidor d'Agricultura, per les destrosses causades en el Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva, ha posat punt i final, de moment, a un dels episodis més lamentables de la història democràtica del País Valencià. Un episodi que no té antecedents a l'Espanya constitucional: Autoritats públiques elegides pels ciutadans agredeixen i causen danys d'excel·lent magnitud a un bé protegit per la pròpia administració, responsable de la seua defensa i conservació.

fTERRITORI!

^ H a seua trista originalitat, no cau en l'agressió al Parc, lamentable sens dubte, sinó en totes les circumstàncies que envolten el cas, que posen en qüestió l'adequació de les institucions públiques a unes regles de joc democràtiques i la pròpia vigència de l'estat de dret. Ha quedat al descobert, entre altres coses, la incapacitat de l'administració, a tots els nivells executiu i judicial, per controlar, evitar o corregir actuacions agressives contra els béns i drets dels quals tenen encomanada la seua protecció.

El més greu, per si no fóra suficient tot el que ha ocorregut, és que la fallida institucional s'ha produït en relació amb un assumpte en cert sentit menor: no es trobarà en ell ni homicidis, ni grans estafes o malversacions, ni cognoms ressonants, ni bisbes pederastes, ni escàndols polítics. De fet, Carlos Pascual no s'ha fet famós, perquè no ha aparegut encara en "Tómbola", a pesar de la seua afició a les "vergues", ni en "Cròniques marcianes", que és el títol més adequat per qualificar el seu trànsit per l'Alcaldia de Pego.

Diem que aquest aspecte és el més destacable de la crisi perquè aquesta es produeix en el funcionament quotidià de les institucions, en l'àmbit en què es desenvolupen les relacions normals dels ciutadans amb l'aparell administratiu estatal; on es genera o es destrueix la cultura de la ciutadania i de la convivència, el respecte a les normes i a les institucions; en la base del règim democràtic i de l'estat de dret.

La partida s'ha jugat entre dos equips amb forces molt dispars. D'un costat del tauler, Acció Ecologista-Agró i la seua decidida voluntat d'impedir que la barbàrie es passejarà tranquil·la i satisfeta per les ruïnes del Parc Natural; de l'altre, manipulats en l'ombra per "l'innombrable", l'Ajuntament de Pego, la Comunitat de Regants i bona part dels veïns de la localitat.

Escampats pel camp de batalla, desorientats uns, indecisos altres, sense saber molt bé a quina carta apostar aquells, tractant d'acostar la brasa a la seua sardina o absents de la cita en un acte d'irresponsabilitat inexcusable

Ha quedat al descobert, entre altres coses, la incapacitat de l'administració, atots els nivells executiu i judicial, per controlar, evitar o corregir actuacions agressives

ff els més, òrgans de control del propi Ajuntament, Secretari i Interventor, la Conselleria de Medi Ambient, la Direcció del Parc Natural, la Delegació del Govern i les seues forces d'ordre públic, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia, el Jutjat d'Instrucció de Dénia, l'Audiència Provincial d'Alacant, la Direcció General d'Administració Local o equivalent, el Consell de la Generalitat, els partits polítics.... Una partida en la que s'han vist involucrats tots els nivells territorials de l'Administració Pública, estatal, autonòmica i local, l'administració de justícia, el moviment ecologista, el poble sobirà i un membre de l'elit socioeconòmica, del poder real. L'assumpte no és cap favada.

Plantejada la qüestió d'una altra manera: si totes les administracions i subjectes acabats de citar hagueren actuat en defensa de la legalitat, que per a això estan, amb tots els mitjans que disposen, que per a això els tenen, el resultat haguera estat el mateix?, o

hem d'assumir que l'Estat i els seus poders manquen de raons, instruments legals i mitjans materials per a enfrontar-se amb èxit a una panda de bojos cegats per la pela i parapetats davall l'aura d'immunitat que emana d'un personatge escapat de "L'Escopeta Nacional"?.

Un Parc Natural és un espai natural protegit per la Llei. La Constitució obliga als poders públics i als ciutadans a defensarlo. Davant qualsevol agressió o infracció de les normes de protecció, els poders públics han d'actuar de forma eficient i ràpida per a atallar-les, com si de l'atracament a un banc es tractarà.

Tot el que ha ocorregut, no obstant això, ha anat per altres direccions.

D'acord amb els Informes Pericials aportats a la causa, es van vore afectades 600 de les 850 Ha. de zona humida del Parc, en les quals es va destruir la vegetació natural, de gran valor ambiental, afectant a un elevat nombre d'espècies animals protegides que han estat eliminades, directa o indirectament, dels seus hàbitats naturals. La dessecació de la marjal va ser de tal magnitud que va haverhi perill de salinització de l'aqüífer. Els danys materials es van avaluar en 9 milions d'euros.

Aquests danys van ser la conseqüència directa de quasi quatre anys d'agressions contínues al Parc Natural. Entre maig del 1996 i gener del 2000 es comptabilitzen en la documentació de la causa 35 denúncies per incendi de vegetació, rompuda de camps per al cultiu, col·locació i activació de bombes per a extracció d'aigua, alteració del traçat i desviament de llits, dragatge de canals, obertura i eixamplament de camins, soterraments, introducció de llavors d'espècies foranes, tirs contra les aus, murs de contenció i reforçament de sèquies, utilització d'herbicides i pesticides, cultiu i recol·lecció d'arròs i altres productes.

L'última denúncia, datada el 21 de desembre de 1999, deixa constància que les bombes extractores continuaven funcionant.

Hem d'acceptar que tot això va ser inevitable?

A. Goytre

„ ; £ '

í TERRITORll

Perquè no cal

una altra llei d'ordenació del territori .- L'ordenació del territori és un procés continu, imparable i difícilment reversible. Si entenem per tal l'ocupació de l'espai per usos i activitats i l'assignació de funcions per mitjà d'instruments de planificació, hem de concloure que el territori del País Valencià es troba, en l'actualitat, ordenat fins a l'últim racó. Des d'un punt de vista formal, a través dels Plans Municipals d'Ordenació; materialment, per mitjà de la seua ocupació i utilització. Que agrade o no, que siga racional o no des de la perspectiva dels interessos socials i econòmics, que els recursos naturals i mediambientals es troben protegits o devastats, això són altres calces, però l'ordenació hi és. ^ g uan un territori es troba ordenat en la seua totalitat i les decisions estratègiques que l'estructuren ja han sigut portades a la pràctica (estratègies urbanes, de localització d'activitats, infraestructures i xarxes, jerarquització territorial, protecció del medi ambient, e t c ) , promoure iniciatives d'ordenació basades en principis generals no té cap utilitat. L'única alternativa amb possibilitats de ser eficaç és l'actuació concreta, amb objectius concrets i mitjans adequats, per corregir disfuncions o provocar canvis on es considere imprescindible, i per a això no fan falta més lleis.

2.- Des que la Generalitat Valenciana compta amb competència exclusiva per a l'ordenació del territori, ha ocorregut el que s'acaba de referir. La primera Llei d'Ordenació del Territori és de 1989. Abans de la seua promulgació els agents econòmics privats i les administracions públiques van adoptar

(TERRITORI!

decisions que van afectar al territori, aquells, en funció de les seues pròpies necessitats i aquestes, en aplicació de les seues polítiques.

Després de la seua promulgació, es van continuar adoptant decisions de transcendència territorial.

A dia de hui el territori del País Valencià, en quant es refereix als usos i activitats que acull i a les tensions que suporta, no és el resultat de l'aplicació d'aquella Llei, que ràpidament va ser condemnada a l'ostracisme, sinó la conseqüència directa d'un model de creixement econòmic que ve sent afavorit, promogut, impulsat i beneït, amb certa dissimulació fins a 1995, i amb tot desvergonyiment pel partit que sustenta el govern de la Generalitat Valenciana des de 1995 i que, ara, proposa una nova Llei d'Ordenació del Territori. Cal preguntarse: Estan disposats aquest govern i aquest partit a interferir el lliure joc del mercat i les seues conseqüències territorials, quan és el model econòmic que comparteix, per interès, ideologia i programa polític, i que afavoreix en la pràctica?. La resposta és no, diga el que diga. Només hi ha una conclusió creïble: la nova Llei s'adaptarà a les necessitats del mercat, substitueix a l'actualment vigent per considerar que no s'ajusta a les regles del joc i, en última instància, com ha ocorregut amb la de 1989, no s'aplicarà.

3.- Una peculiaritat de la matèria d'ordenació del territori és el desenvolupament en paral·lel de dos processos contradictoris: mentre els agents econòmics, amb el beneplàcit de les administracions públiques, cometen tot tipus d'atemptats contra la sensatesa i l'interès públic, a nivell institucional es produeix abundant literatura, en forma de normes, plans, estudis, estratègies i declaracions sobre el que, en realitat, seria convenient fer.

El resultat és que la Generalitat Valenciana té a la seua disposició tota la informació necessària i un bon nombre d'anàlisis i diagnòstics, propis i aliens, sobre els defectes de l'actual organització territorial del País Valencià i les mesures necessàries per corregir-los. Es poden citar, per estar publicats: - Estratègies de vertebrada territorial.

Documentat estudi en què s'analitzen de forma exhaustiva les estratègies d'intervenció territorial desenvolupades en la pràctica.

Forma part del frustrat Pla de

Desenvolupament Urbanístic de la Comunitat Valenciana. Elaborat i editat enl995 per la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.

- L'ús del sòl a la Comunitat Valenciana.

Document en què es descriuen amb detall els usos actuals del sòl, els previstos i els desitjables. Concorren les mateixes circumstàncies que en l'anterior.

- Hipòtesi de model territorial de la Comunitat Valenciana. Aquest document s'autoqualifica com "Una proposta estratègica i integral sobre el nostre futur, que permetrà integrar les decisions a llarg i mitjà termini en el complex procés de canvi de la nostra societat i el nostre territori".

Elaborat i editat en 2002 per la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.

Si de cas el contingut d'aquests estudis, les seues estratègies i models, no resulta convincent o requereix perspectives més àmplies que la del País Valencià, la Generalitat pot tirar mà de l'Informe Nacional sobre Desenvolupament Territorial, elaborat pel Ministeri de Medi Ambient, a partir de maig de 1999, en compliment d'una orientació de l'Estratègia Territorial Europea. Aquest Informe compta amb un Diagnòstic que permet caracteritzar globalment el model territorial, delimitar els àmbits territorials homogenis, concretar els reptes a què s'enfronta el desenvolupament territorial espanyol i dissenyar un marc estratègic amb les seues corresponents orientacions i línies d'acció.

A pesar de tractar-se d'un estudi d'àmbit estatal, conté referències molt concretes i explícites als problemes i solucions territorials del País Valencià.

I si volen disposar d'un bagatge actualitzat de principis i estratègies territorials no tenen més que consultar:

EstratègiaTerritorial Europea (Postdam, maig 1999), acordada pels Ministres responsables d'ordenació del territori de la UE i publicat per la Comissió Europea, que constitueix un marc adequat d'orientació per a les polítiques sectorials amb repercussions territorials..., així com per a les autoritats regionals i locals, a fi d'aconseguir un desenvolupament equilibrat i sostenible del territori europeu. També, Principis Directors per al Desenvolupament Territorial Sostenible del Continent Europeu, document adoptat pels Ministres responsables d'ordenació del territori del Consell d'Europa (Hannover, setembre del 2000).

La Generalitat té a la seua disposició suficients Principis, Estratègies (a nivell europeu, estatal i regional), models, diagnòstics i informació per adoptar polítiques generals i sectorials, locals, provincials o comunitàries concretes de forma immediata, de manera que si no ho fa només pot ser perquè no vol.

4 . - Amenaçar, ara, amb una nova Llei d'Ordenació del Territori com a fórmula idònia per fer política territorial és, senzillament, una maniobra de distracció.

Mentre el mariachi de torn ens turmenta amb tòpics i refregits sobre desenvolupament sostenible i qualitat de vida, es consentit o s'encoratja l'espoli territorial per la via dels fets consumats. O és que el Pla Hidrològic Nacional, secció País Valencià, el Transvasament Xúquer-Vinalopó, l'AVE, la completa urbanització del litoral o el Pla \ d'Ordenació dels Recursos Miners, ' actualment en marxa, dependran del que dispose aquesta Llei?

Yolanda Monroig - Presidenta AE-Agró (Article publicat a Levante EMV el 18-1-04)

(P.H.N.)

.Ï

y el Xúquer Un dels aspectes més negatius del PHN (encara vigent?) és l'agressió al riu Xúquer i per tant a la Ribera, a l'Albufera de València i, fins i tot, a l'aigua potable de la ciutat de València.

L'inici de les obres del transvasament Xúquer-Vinalopó ha disparat les mobilitzacions de col·lectius, poblacions i ajuntaments en contra. La plataforma "Per un Xúquer Viu" ha recollit milers de signatures exigint tant la revisió del Pla Hidrologic de la Conca del Xúquer com la paralització cautelar del transvasament. Acció Ecologista-Agró recolza i impulsa aquestes mobilitzacions que no convindria abandonar encara que les perspectives que s'han obert, amb la feliç desaparició del govern del Partit Popular, ens permeten ser més optimistes.

En relació amb aquest tema reproduïm tres escrits: una carta del professor Naredo enviada a la Comissaria Europea de Medi Ambient, un article d'Emili Piera i un altre de Víctor Navarro Matheu.

(P.H.N)

Carta a la Comissaria Europea de Medi Ambient Estimada senyora, En el passat mes d'octubre vaig quedar molt sorprès en vore com la seua Comissaria de Medi Ambient promovia una reunió d'experts en hidrologia per dilucidar si hi ha quantitat d'aigua suficient per justificar el transvasament de l'Ebre previst en el Pla Hidrològic Nacional presentat pel Govern espanyol. Vull subratllar que aquesta no és l'única condició necessària per justificar un transvasament: fa falta que hi haja qualitat associada a la quantitat d'aigua disponible, i açò és el que falta sobretot en el transvasament de l'Ebre previst.

En zones de clima humit, qualitat sol anar associada a la quantitat, però no en zones de clima àrid o mediterrani, on l'aigua dels rius acostuma a desembocar al mar amb gran contingut en sals, com ocorre en el cas de l'Ebre. Els dos conceptes que permeten quantificar universalment, en unitats energètiques, la qualitat natural de l'aigua són la seua potència hidràulica, relacionada amb la seua posició en altitud, i la seua potència osmòtica o capacitat de dilució, relacionada amb el seu contingut en sals i la seua conductivitat. La potència hidràulica associada a l'aigua és la que permet moure-la per gravetat i la potència osmòtica fer-la útil per a abastiments i regs. En ambdós aspectes la qualitat de l'aigua del baix Ebre no justifica el seu transvasament.

En efecte, la fita del punt de presa d'aigües del transvasament no arriba ni tan sols als 10 metres sobre el nivell del mar, amb la qual cosa el transvasament previst és un transvasament costa amunt, en el que cal impulsar l'aigua a base de bombaments. I el contingut en sals de l'aigua en la conca baixa de l'Ebre ha vingut superant normalment els 750 mil·ligrams/litre (1000 microsiemen/centímetre) i com ha reconegut el Govern espanyol en les seues respostes a la Comissió, es preveu que la seua salinitat augmente entre un 20 i un 50 per cent quan es desenvolupen els usos previstos en la conca, als que cal afegir una infinitat de contaminants d'origen antròpic.

Com a conseqüència de tot això, perquè aquesta aigua siga potable o utilitzable per a reg sense limitacions, requeriria tractaments de desalació i altres no previstos en el projecte de transvasament. El cost d'aquests tractaments unit al dels bombaments i obres requerides, fan que el cost directe de l'aigua transvasada doble en energia i en diners al de desalació i bombament de l'aigua del mar a les zones més emblemàtiques de destí a Múrcia i a Almeria. Si a aquest cost sumem els danys ambientals del transvasament i els seus bombaments i el cost d'oportunitat de disposar de l'aigua en la pròpia conca de l'Ebre, cal concloure que la insuficiència de qualitat invalida totalment el projecte de transvasament com una opció raonable des del punt de vista de la gestió de l'aigua.

Hi ha per tant que assenyalar altres interessos i negocis que busquen rendibilitzar el balafiament interessat d'aquest transvasament defensat pel Govern espanyol amb un interès digne de millor causa.

Quan vaig escriure la primera part d'aquesta carta, que vaig deixar inconclusa fa uns dies a l'haver de viatjar fora d'Espanya, tenia l'esperança que el seu departament ajudaria a posar quelcom de racionalitat en l'actualment desencarrilada gestió de l'aigua a Espanya.

Però he de comunicar-li la meua desil·lusió quan, en tornar, m'he assabentat que el seu departament està a punt d'atorgar el vistiplau mediambiental al transvasament Xúquer-Vinalopó, amb el que el Govern tracta de forçar l'escassetat en la conca del Xúquer per justificar millor la "solució" del transvasament de l'Ebre cap aquesta conca. Aquesta obra està, així, íntimament lligada al transvasament de l'Ebre, com es desprèn de la mera observació d'ambdós projectes, i reprodueix les inconsistències que li he assenyalat més amunt per a aquest últim. Amb l'agreujant que, a causa de la sobreexplotació a la que està sotmès, el riu Xúquer si que manca del cabal propi necessari per alimentar aquest transvasament, fins i tot comptant amb hipotètics estalvis en l'agricultura tradicional: en el moment actual, a pesar d'estar travessant una tardor especialment humida, el cabal a la desembocadura és quasi nul. El que necessita vitalment aquest riu és recuperar alguns cabals propis que permeten la seua supervivència ecològica, encara que només siga en termes molt precaris. En aquestes condicions, em resulta incomprensible que els seus serveis tècnics hagen pogut dictaminar la viabilitat ambiental d'un nou transvasament des del Xúquer, màximament tractant-se d'una conca pilot en el programa d'implementació de la Directiva Marc de l'Aigua. Molt em pense que aquesta decisió es degà a informacions intencionadament esbiaixades pel Govern ; espanyol. Espere que l'evidència de l'error a què els seus serveis tècnics s'han vist induïts en el cas del transvasament Xúquer-Vinalopó, ^ els aconselle diversificar més en el futur les seues fonts d'informació, escoltant a l'àmplia majoria de científics i experts espanyols " independents que qüestionen l'actual política hidrològica estatal, i en particular el seu projecte emblemàtic dels transvasaments de l'Ebre. Per la meua part em brinde a aportar-li informació veraç i desinteressada sobre el tema que poguera ser d'utilitat per al seu departament.

J.M. Naredo

(p.H.N.)

Zaplana, Bono i el P.H.N.

I

nformen els mitjans de comunicació que el portaveu del govern, Eduardo Zaplana, ha afirmat que els que s'han oposat a l'execució del Pla Hidrològic Nacional s' "avergonyiran perquè hauran d'explicar i argumentar per què es van oposar que vinguera l'aigua". És la primera vegada que des del govern es fa una invitació a explicar i argumentar, així que, senyor Zaplana, fixe data i lloc i allí estarem. He d'indicar, per pura esportivitat, que en el nostre equip i estan José Manuel Naredo, Pedró Arrojo, i Federico Aguilera, Domingo Jiménez ^ Beltran, Antonio Estevan, Narcís Prat, Rosa Miracle, i Carlos De Prada, entre tants altres.

No importa si algun d'ells no pot assistirhi ja que comptem amb els seus informes, consultables, per exemple, en la pàgina electrònica de la Fundació Nova Cultura de

l'Aigua.

L'actitud vergonyant i vergonyosa correspon al govern que ha impedit -fins ara?- a Espanya un debat científic i tècnic.

Recorde's que va haver de ser la comissaria Wallstrom la que organitzarà a Brussel·les, el passat mes d'octubre, una reunió entre tècnics i polítics designats pel Ministeri de Medi Ambient i científics i representants d'ONGs oposats al PHN. En la seua línia habitual, el govern va imposar les portes tancades a la reunió, de la mateixa manera que, en el seu moment, va ordenar silenciar, no facilitar a l'opinió pública, els informes pagats amb fons públics que van redactar desenes de científics i tècnics de reconegut prestigi -per això els va contractar no?-.

Evidentment, la immensa majoria dels informes eren contraris al llavors projecte de PHN, des de molt diversos enfocaments

i disciplines, i plantejaven diverses alternatives viables que el govern es va negar a considerar, i és lògic que així ho fera, ja que la decisió s'havia pres atenent a altres condicionants, confessables o no, però en tot cas vergonyants. Com un membre del govern va explicar en el seu dia, el PHN s'aprovaria per c... i a ritme de passeig militar.

Si havien dubtes sobre com es va perpetrar, el President de Castella-La Manxa acaba definitivament de dissipar-les al declarar que el seu suport al PHN es fonamentava que a ell li van donar tot el que va demanar, amb independència que "m'ho oferisca el diable". Efectivament, en defensa d' "els interessos dels castellanomanxecs" sobra el debat cientificotècnic, sobra tot debat perquè es tracta de fer política, encara que siga de la

(PHN)

pitjor: la clientelista, la merament electoralista, la de la barata. Estadista on els hi haja -almenys al nivell de Zaplana-, Bono, que no és gens nacionalista, pot continuar criticant als Carod-Rovira mentrestant, en un exercici notable d'honestedat i coherència, aconsegueix, encara pactant amb el diable, que no li toquen la seua aigua del Tajo, que no s'ature el seu espoli del Xúquer i que continuen ampliant-se els seus regadius encara que siguen clarament insostenibles econòmica i ecològicament parlant.

En el repartiment de recursos escassos, o si es vol limitats, hi ha una cosa evident: el que s'assigna a uns demandants no es pot concedir a uns altres. En el repartiment de l'aigua del Xúquer s'ha donat un pas més: s'han assignat recursos inexistents, amb la qual cosa s'han d'aconseguir ja no d'altres demandants, sinó d'usuaris anteriors. Vegem com ha ocorregut i les seues conseqüències.

1. La superfície regable en l'aqüífer de la Manxa Oriental va passar de 5.000 hectàrees en 1970 a les més de 93.000 en 1997, i l'expansió del regadiu continua. Al temps els bombaments de l'aqüífer van passar de 15 Hm3 en 1964 a 439 en 1994. L'afecció al riu Xúquer ha estat estimada per Juan Marco en 245 Hm3/any, és a dir, quasi el 70% de l'antiga aportació de l'aqüífer.

2. La Sèquia Reial del Xúquer té assignats, en el Pla Hidrològic de Conca, 392 Hm3/any. El Ministeri de Medi Ambient, en el document "Situació actual i possibilitats d'aprofitament del riu Xúquer " reconeix que

"des de 1981/82 fins l'actualitat el valor mitjà de les derivacions és d'uns 360 Hm3/any". Antonio Estevan, a partir de dades oficials del Ministeri, apunta que "en els últims deu anys, la mitjana dels cabals de la Sèquia Reial del Xúquer ha sigut de 264 Hm3/any, i en els últims tres anys, de 244 Hm3/any".

3. A pesar d'haver passat una tardor particularment humida, el cabal del baix Xúquer és pràcticament inexistent. Un recent informe de Maria Rosa Miracle, Universitat de València, detalla que el dia 4 de desembre del 2003 el cabal en l'Assut de Cullera era d'entre "0,06 i 0,1 m3/s.

"En el repartiment de l'aigua del Xúquer ...s'han assignat recursos inexistentes, amb la qual cosa s'han d'aconseguir ja no d'altres demandants, sinó d'usuaris anteriors" S'observa tan sols una prima làmina d'aigua inferior a 1 cm de gruix i d'uns 10 m d'amplària, que passa només per part de l'assut. Segons els regants, no havia circulat aigua sobre l'assut fins al dia del mostratge, des de feia onze dies enrere." A més, l'informe constata que "els resultats mostren clarament que hi ha una intrusió salina molt important, per la presència de l'aigua marina fins al peu de l'assut de la Marquesa, a pesar d'estar en l'estació tardorenca i en un període de pluges recents."

4. El Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer

(PHCX) assignava a l'Albufera 100 Hm3/any i determinava que "amb l'assignació realitzada als regs tradicionals de la Ribera del Xúquer, i considerant els seus retorns i sobrants així com les aportacions intermèdies no regulades, tal necessitat d'aigua es considera correctament satisfeta." Deixant de banda de moment i ja és molt deixar- el debat de com es va arribar a l'avaluació d'aquesta necessitat d'aigua hi ha una cosa evident: si als regs de la Ribera no li estan arribant els cabals assignats, a l'Albufera menys.

En conclusió: el senyor Bono ha aconseguit tot el que volia, el diable sembla satisfet que seguisquen a tota marxa els interessos i negocis que, com ja quasi tots sabem, defèn la política transvasista del govern.

Hi ha algun responsable polític en la Generalitat Valenciana que vaja a preocupar-se dels interessos dels regants de la Ribera?. Era una miqueta més que pura hipocresia el criteri bàsic del PHCX que deia que "s'atorga la major prioritat als regs tradicionals de la Ribera del Xúquer, considerant que tal prioritat és l'expressió material i jurídica del seu caràcter històric"?

Hi ha algun responsable polític en la Generalitat Valenciana que vaja a preocupar-se de la supervivència del propi riu Xúquer i de l'Albufera? Ha de recordarse que la Directiva Marc de l'Aigua exigeix la recuperació d'un bon estat ecològic per abans de l'any 2015.

Víctor Navarro Matheu

gust pel Xúquer ^ _ Is de la Fundació per la Nova Cultura de l'Aigua, i diversos partits i sindicats, van presentar el Manifest pel Xúquer. Antoni Estevan anomena al meu riu "el cor de l'aigua". Ho és: l'únic riu veritable després del sagnat conscienciós del Segura, el Túria, el Millars i el Palància. Un cor afectat de cardiopatia isquèmica per seguir amb tan cordial metàfora: l'assequen les extraccions, legals o no, fetes per a sembres ruïnoses de lli o dacsa manxega: cultiu de subvencions. L'assequen els pous dels què ningú - i menys que ningú la Confederació Hidrogràfica - té cens fiable. L'acabaran de xuplar les urbanitzacions de la Costa Blanca que proliferen com un carcinoma.

La mort dels altres rius menors va produir una agricultura intel·ligent, amb merles en els tarongers i ànecs en la marjal. Fusió geomètrica de la cobdícia i la possibilitat. El tranvasament al Vinalopó només serviria per produir ciment sobre ciment. Des dels ponts urbans sobre el Xúquer terminal al seu pas per Cullera, és possible

pescar sípies: és el llarg udol del mar perllongat en l'entranya del riu desmaiat. A Sueca o Algemesí, en els meandres del Xúquer convertits en tolia somorta, creix, de vora a vora, un tapís de plantes flotants. Com en les backwaters de Kerala, índia: benvinguts al tròpic.

Ara tenim l'oportunitat de mantindré un veritable riu o convertir-lo en pacient entubat. Si des de molt abans de Jorge Manrique, el riu és imatge i motor de vida, ara podem mantindré fresca i flexible l'artèria vital o admetre en el seu lloc un combinat protèsic. Si Brussel·les reté les subvencions no és pel complot dels mals patriotes que avorrixen l'aparició de nous milionaris, sinó perquè no hi ha ni estudis ambientals ni estimació realista dels recursos. Mentrestant, quaranta mil professionals valencians investiguen i treballen fora perquè ací només fem hotels i cavallets de fira.

Emili Piera

mar

incontrovertible Al sud de Benicàssim, fitant amb el terme municipal de Castelló, subsisteix una marjal (El Prat) amenaçada, per a variar, per urbanitzacions i camps de golf. Encara que l'Ajuntament de Benicàssim (ajudat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer 0 viceversa) porta anys intentant dessecar aquesta zona humida, bombant al mar al voltant d'un hectòmetre cúbic/any d'aigua, Acció Ecologista-Agró ha pogut constatar la presència al Prat de 136 espècies d'aus, 113 de les quals estan protegides legalment (vore Taula de les pàgines 18 i 19).

Com que ens resulta curiosa aquesta "protecció" que permet la destrucció dels hàbitats on viuen espècies protegides estem intentant paralitzar aquesta nova agressió al nostre patrimoni natural. La campanya iniciada per restaurar aquesta antiga albufera colmatada (marjal) es basa en l'existència de recursos hídrics suficients per potenciar la seua regeneració, en la presència de saladars i jonqueres 1 de poblacions animals d'interès.

El nostre primer objectiu ha sigut demostrar que el Prat és una zona humida i per això vam sol·licitar, temps enrere, al professor Rosselló un Dictamen ( reproduït en la pàgina 20) que no presenta cap dubte sobre el particular. Altres tasques realitzades han sigut la "persecució administrativa" per esbrinar qui és responsable del bombament que desseca la zona humida i el seguiment de la fauna, que es resumeix en el llistat d'aus de la marjal.

Ens enfrontem a l'amenaça d'un Pla d'Acció Integral (PAI) que pretén desenvolupar complexos esportius, centres comercials, serveis turístics "de qualitat" (restaurants, hotels) i una àmplia varietat de tipologies de vivendes (2.500). El principal atractiu sobre el qual gira tota la urbanització és un camp de golf de 18 clots, denominat Benicàssim Golf, dissenyat per Severiano Ballesteros.

El PAI consumiria 203 Ha. de sòl (71,70 Sòl Urbanitzable No Programat; 76,90 Sòl No Urbanitzable i 55,43 a Sistemes Generals) i proposa la reclassificació de les 76,90 Ha. no urbanitzables a Sòl Urbanitzable per fer el camp de golf i les seues dotacions. És un Pla que es realitza gràcies a un Conveni entre l'Ajuntament de Benicàssim, la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transport i Benicàssim Golf (propietat participada per LUBASA i ACTURA-del grup Bancaixa- entre altres) Encara que l'administració pot exhibir una Declaració d'Impacte Ambiental favorable (prevaricació?) és evident que el Prat és una zona humida i per tant exigim que se li aplique la legislació protectora corresponent: "la jurisprudència reiterada del Tribunal Suprem...ha declarat que les zones humides han de ser protegides sense , necessitat d'una declaració específica ...qualsevol actuació sobre les mateixes deu \ preservar-les de qualsevol perill concret de desaparició.." (Sentència 1.072/2003 '— de la Sala del Penal del Tribunal Suprem) i es complisquen tant la Llei d'Aigües i la Llei d'Espais Naturals Protegits com els compromisos internacionals (Conveni Ramsar) que afecten a les zones humides.

Francesc García i Rafa Pardo

LLISTAT DE LES AUS DEL QUADRO DE SANTIAGO (BENICÀSSIM) ESPÈCIE

SITUACIÓ: ESPÈCIE protecció/estatus/avaluació

Tachybaptus ruficollis (cabussonet)

PR / S / C

Calidris ferruginea (territ picarut)

PR/P/PF

Ixobrychus minutus(gomet)

PR/ P,E / PF

Calidris alpina (territ variant)

PR/P.I/PF

Ardeola ralloides(oroval)

PR/ P,E / R Philomachus pugnax (redonell)

Bubulcus ibis(esplugabous)

PR/S/C

PR/P.I/PF

Lymnocriptes minimus(bequet)

Egretta garzetta (garseta blanca)

PR / S / C

* / I / PF

Gallinago gallinago(bequeruda)

* / P,l / C

Ardea cinerea (agró blau)

PR/S/C

Limosa limosa (tètol cuanegre)

PR/P.I/R

Ardea purpurea (agró roig)

PR/P,E/R

Numenius phaeopus (siglot cantaire)

PR / P / R

Anas penelope (piulo)

" /I/R

Tringa erythropus (xuït)

PR/P/PF

Anas crecca (sarset)

• /I/R

Tringa totanus (tifort)

PR/P.I/C

Anas platyrhynchos (collverd)

• /S/C

Tringa nebularia (picarot)

PR/P/PF

Anas querquedula (roncadell)

•/P/R

Tringa ochropus (xerlovita)

PR/P.I/PF

Anas clypeata (bragat)

*/l/R

Tringa glareola (x. camagroga)

PR / P / C

Netta rufina (siverd)

"/I/R

Actitis hypoleucos(siseta)

PR/P.I/C

Aythya ferina (boix)

•/I/R -

Larus ridibundus (gavina comuna)

VS/C

Circus aeroginosus (arpellot)

PR/I.P/PF

Larus cachinnans (gavinot argentat)

•/S/C

Buteo buteo (aligot comú)

PR/I.P/C

Larus fuscus (gavinot tosc)

PR / I /PF

Falco tinunculus (xoriguer)

PR/LP/C

Sterna hirundo (xacratd'albuf.)

PR / P / R

Coturnix coturnix (guatla)

• / P / PF

Sterna albifrons (mongeta)

PR / P / R

Rallus aquaticus (rascló)

PR/ I / PF

Chlidonias niger (fumareu negret)

PR / P / C

Gallinula chloropus (polla d'aigua)

PR/S.N/C

Chlidonias hybridus(fumarell de galta blanca)

PR / P / C

Fulica atra (fotja)

• / I / PF

Columba palumbus (todó)

*/P/C

Himantopus himantopus (camallonga)

PR/E/PF

Streptopelia turtur (tórtora comuna)

* / P,E,N / C

Burhinus oedicnemus (torlit)

•/I/R

Streptopelia decaocto (tórtora turca)

*/S,N/C

Glareola pratincola (carregada)

PR/P.E/R

Cuculus canorus (cucut comú)

PR/P/PF

Charadrius ubius (corriolet)

PR/P.E/C

Tyto alba (òliba)

PR/I/C

Otus scops (xot)

PR / E / C

Charadrius hiaticula (corriol gros)

PR/LP/PF

Athene noctua (mussol comú)

PR/S/C

Charadrius alexandrinus (corriol camanegre)

PR/S.N/C

Caprimulgus europaeus (saboc)

PR/P/PF

PR/I/C

Apus melba (falcia de panxa blanca)

PR/P/PF

Vanellus vanellus (judia)

PR/P.I/PF

Apus apus (falcia comuna)

PR / P, E , N / C

Calidris minuta (territ menut)

Apus pallidus (falcia pàl·lida)

PR / P / R

Calidris temminckii (territ de Temminck)

PR / P / PF Alcedo atthis (blauet)

PR / P, I / C

Situació legal: PR espècie protegida / espècie no protegida

SITUACIÓ: protecció/estatus/avaluació

Estatus: AC Accidental / D Divagant / ES Escapat / EXT Extinguit / E Estiu

Observacions realitzades entre 1992 i 2002 ESPÈCIE

SITUACIÓ: protecció/estatus/avaluació

ESPÈCIE

SITUACIÓ: protecció/estatus/avaluació

Merops apiaster (abellerol)

PR / P / C

Acrocephalus arundinaceus (xixarrot) PR/ P, E/ C

Upupa epops (puput)

PR / P, E, 1 / C

Hippolais polyglotta (bosquetà vulgar) PR/ P, E/ C

Jynx torquilla (formiguer)

PR / P, E , N / C

Sylvia undata (busquereta cuallarga)

PR/S/C

Calandrella brachydactyla (terrerola comuna)

PR / P / C

Sylvia conspicillata (busquereta trencamates)

PR/ P/ PF

Calandrella rufescens (terrerola rojenca)

PR/P/PF

Sylvia cantillans (busquereta carrasquera)

PR/E/PF

Galerida cristata (cogullada vulgar)

PR/P/PF

Sylvia melanocephala (busquereta capnegra)

PR/S/C

Alauda arvensis (alosa)

PR / P, 1 / PF

Sylvia atricapilla (busquereta de casquet)

PR/ 1, P/ C

Riparia riparia (parpalló)

PR / P / C

Sylvia hortensis (busquereta enmascarada)

PR/ P/ PF

Hirundo rústica (oroneta)

PR / P , E , N / C

Sylvia comunis (busquereta vulgar)

PR/P/C

Ptyonoprogne rupestris (roqueret) PR / 1 / C Delichon urbica (oroneta cua blanca)

Sylvia borin (busquereta mosquitera)

PR/P/C

PR / P, E , N / C PR/P.I/MN

Phylloscopus collybita (mosquiter)

PR/P/C

Anthus pratensis (titeta) Anthus trivialis (titeta)

PR/P/C

Phylloscopus bonelli (mosquiter pàl·lid)

P/ P/ PF

Anthus campestris (titet d'estiu)

PR/P/PF Regulus regulus (reiet comú)

PR/P/C

Motacilla fiava (cueta groga)

PR/ P ,E/ C Regulus ignicapillus (reiet coronat)

PR/ P/ PF

Motacilla cinerea (cueta torrentera) PR/I/C Muscicapa striata (papamosques gris) PR/ P, E.N/C Motacilla alba alba (cueta blanca) PR/S/C PR / 1/ R

Ficedula hypoleuca (papamosques blanquet)

PR/ P/ PF

Prunella modularis (bardisser) Erithacus rubecula (pitroig)

PR/ P, 1 /C

Aeghitalus caudatus (senyoreta)

PR/ 1, P/N

Parus major (totestiu)

PR/SC

Luscinia megarhynchos (rossinyol) PR /P, E /C Luscinia svecica (pit blau)

PR /P, 1 /PF

Pams caeruleus (ferrerolet)

PR/ P, 1/ R

Phoenicurus ochruros (fumat)

PR /P, 1 /C

Parus ater (primavera)

PR/ S/ PF

Phoenicurus phoenicurus (cua roja)

PR /P / PF

Oriolus oriolus (oriol)

PR/P/C

Lanius excubitor (botxí)

PR/ 1/ PF

Saxicola rubetra (bitxac rogenc)

PR /P/ C Lanius senator (capsot)

PR/ P, E, N/ C

Saxicola torquata (cagamànecs)

PR /P, 1 /C

Sturnus vulgaris (estornell)

*/ P, 1/ C

Sturnus unicolor (estornell vulgar)

*/S/C

Oenanthe oenanthe (còlbit gris)

PR /P /C Passer domesticus (teuladi)

VS/C

Oenanthe hispànica ícòlbit rosl

PR /P /C

Passer montanus (teuladi torredà)

PR/ P,I,E/C

Pica pica (garsa)

*/S/C

Turdus merula (merla)

PR /S /C Fringilla coelebs (pinsà comú)

PR/ P,l/ C

Turdus philomelos (tord comú)

* /P, 1/ C Serinus serinus (gafarró)

PR/S/C

Turdus iliacus (tord ala-roig)

* /P /PF Carduelis chloris (verderol)

PR/S/C

Cettia cetti (rossinyol bord)

PR /I /C Carduelis carduelis (cadernera)

PR/S/C

Cisticola juncidis (trist)

PR/ S, N/ C Carduelis espinus (gabatxet)

PR/ P, 1/ PF

Locustella naevia (buscarreta)

PR /P/ PF Carduelis cannabina

PR/ P, 1/ C

Locustela luscinioides (boscaler comú)

PR/ P, E/ R Emberiza cirlus (sit golanegre)

PR/S/C

Emberiza schoeniclus (teuladi de canyar)

PR/ P, I/C

Miliaria calandra (cruixidell)

PR/ P, E, N/C

Acrocephalus melanopogon (xitxarra coronada)

PR/P/R

Acrocephalus scirpaceus (xitxarra de canyars)

PR/ P, E/ C

enc / S Sedentari / P Pas / 1 Hivernant

Evaluació poblacional:

EX Excepcional / R Rara / PF poc freqüent / C Comú / Molt nombrosa

>

I 3

Ï9~

íTERRITORI!

El Prat del Quadro de Benicàssim Dictamen que emiteix Vicenç M. Rosselló Verger, Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de València, a instàncies de Acció Ecologista-Agró sobre la zona humida del Prat del Quadro de Benicàssim. 6 de maig de 2003.

El Quadro o Lluent forma part del rosari d'albuferes de les costes valencianes. Esta contundent afirmació es basa en el reiterat model de litoral de restinga i albufera que es concreta al triangle a què ens referim, d'unes 330 hes, limitat al SO pel Camí i Sèquia de la Ratlla (confrontació amb el terme municipal de Castelló de la Plana), al N pel Camí Vell de Barcelona, i a l'E per la restinga o cordó litoral, ara totalment edificat.

Les cotes de l'espai humit oscil·len entre 1,6 i 0,1 m en el moment actual que l'aterrament es pot notar, sobretot en l'angle nororiental i en algunes parcel·les concretes. Abans de la posada en cultiu ja fa mig segle, s'apreciaven ullals amb cota inferior a 0 metres. Així i tot, més de la meitat de l'àrea referida queda per davall de la isohipsa de 0,6 m, la qual cosa testifica la seua condició de zona humida amb declivis inferiors al 0,5%o que obliguen a l'aflorament del freàtic, cas de no acudir-se al bombeix continuat.

La condició natural de marjal o aiguamoll és subratllada pel domini absolut dels sòls grisos amb horitzons hidromorfos de reducció o gley, madurats en règim dulceacuícola o un poc salobre, on les argiles turbosas estan presents.

La vegetació de higrófits, helófits (senill o Phragmites, bova o Typha sp.) i indús alguns hidròfïts (Potamogeton) acredita des del punt de vista biològic la condició d'albufera relicta o espai palustre. El topònim els Tamarits respon a una espècie pròpia de riberes salobres; el Senillar, a l'helófit al·ludit, que manté les seues arrels en l'aigua. La frecuentació de les aus, òbviament, està condicionada a l'estabilitat de la làmina 1 aquàtica o lluent.

I No tota l'aigua que acudix a la marjal és de ~zz procedència subterrània, ja que tot l'espai està qualificat d'inundable per estudis molt recents. "La urbanització del PRAT del Quadro comporta problemes d'inundacions, tant pels barrancs de la Parreta i la Ratlla, com per tractar-se d'una zona de marjal,

prou deprimida" (MATEU, J.-SEGURA, FS, Les zones inundables de l'entorn de Castelló. Universitat de València, 2002).

Deixant de costat el Barranc del Cigalero que afecta més a la part totalment urbanitzada, però que drena els ruixats del Castell de Montornès cap a la marjal, cal comptar amb el Barranc de la Parreta que naix a 700m s.nm (Coll de la Mola), arreplega els afluents de la Pollosa i de l'Aigüa canalitzant-los a la marjal entre la Torre del Baró i els Tamarits, on ha format un glacis progradant a dos nivells, més enllà del Camí Vell de Barcelona. El Barranc de la Ratlla naix a uns 380 m d'alçària, recorre uns 5 km i va a parar després de creuar l'A7 a la Sèquia de la Ratlla, que limita artificialment i administrativament el Quadro.

A les inundacions no infreqüents (p.e., 18.11.1801; 14.09.1850; 6.09.1969 i 26.10.2000) es sumen els efectes pluvials, fluvials i marins; el nivell del pantà apuja a l'incrementar-se el del mar durant els temporals de llevant i la sobrecàrrega de l'aqüífer. La marjal -d'ací un dels beneficis de la seua conservació- protegeix el conjunt a l'actuar com a embassament laminador, sempre que no s'obstruïsquen els seus sobreeixidors o goles. L'eliminació dels llits o la seua desviació, en canvi, actuen negativament. Pareix que està prevista la connexió del Barranc de la Parreta amb una canalització per l'avinguda R. Balaguer i de Montornès i una estació de bombament de 4m3/seg, insuficient a primera vista.

L'EVOLUCIÓ DE L'APROFITAMENT A finals del segle XVIII va haver-hi intents

de bonificació i d'ací prové el topònim de Quadro; no obstant el Mapa Topogràfic Nacional a 1/50.000 (la ed.) de 1942 grafia tot l'espai com a inculte. En 1947 i amb crèdits del Banc de Biscaia, es mamprén la formació d'un vedat arrosser amb una infraestructura mínima de camins, sèquies, brazals i llonguers que van ocupar 123 hes el primer any i fins a 204 els següents. Poc després es construïx sobre la restinga en retrocés (PARDO, JE, L'erosió antròpica en el litoral valencià, 1991) la carretera que enllaça el Grau de Castelló amb les Vil.les.

Al seu costat oriental quedava encara en 1962 el quarter de carabiners que va acabar emportant-se el mar (ROSSELLÓ, 1963) Al 1963 deixa de cultivar-se l'arròs i es restablix el balanç hídrico i biològic natural.

Amb data estimada abans de 1971 la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (foto GINÉS, 1972) practica un drenatge per mitjà de clavegueram en el subsòl amb unes boques i trapes encara visibles, amb la finalitat de dessecar l'espai i dedicar-ho al cultiu de fruiters i hortalisses. L'intent, que només va afectar 37 hes, va ser un fracàs a causa de la salinitat dels sòls no llavats (GINÉS, A. "Geografia agrària de Benicàssim", 1972. Cuad. de Geogr., 10:3165). Tampoc va resoldre el problema de les avingudes. La fotografia aèria de 1967 acredita una vegada més la tornada pels seus furs del medi natural, extrem confirmat pel Mapa Topogràfic Nacional a 1/25.000 (1981, sobre fotogrametría de 1973), també aportat. Un estudi de J. Piqueras ("L'albufera colmatada de Castelló de la Plana i Benicàssim: interferència antròpica". V Col·loqui de Geografia. Granada, 1977: 213-217) recalca la situació marjalenca..

CONCLUSIONS

L'àrea de referència coneguda com PRAT o Pla del Quadro, Quadro de Santiago, és una antiga marjal o espai humit, la transformació o la edificació suposaria l'alteració del sistema natural i els conseqüents desequilibris.

La degradació parcial del PRAT del Quadro no és una raó per a seguir aniquilant el patrimoni natural d'un espai tan amenaçat com és el litoral valencià. El topònim el PRAT no ha de convertir-se en un rètol fòssil, testimoni d'una decisió irreversible.

I ART D'OCELLS

Art d ocells Amb motiu del 30 aniversari de la mort de Pablo Neruda inauguràrem una nova secció a l'últim Butlletí. S'anomena "Art d'ocells" i pretén ser un petit homenatge a aquest poeta enamorat de la natura. Ací reproduïm els poemes que va dedicar a les aus, trets del poemari Arte de pàjaros que fa poc ha reeditat l'editorial Lynx amb un excel·lent pròleg a càrrec dels naturalistes Josep del Hoyo i Jordi Sargantal. Com es evident, os recomanem que adquiriu un exemplar quan més prompte millor (fins i tot pot ser un regal molt bonic...). Mentre tant os deixem amb la particular visió del poeta sobre el Chercàn, un cosí germà sud-americà del nostre Caragolet, que està protegit i, entre d'altres llocs, habita a La Vall de Gallinera, on ara viurà molt més tranquil.

Paula de Felipe

CHERCÀN CARAGOLET

Troglodytes aedon Troglodites aedon Pequeno vecino redondo, Xicotet veí redó, todo de pluma revestido, tot de ploma revestit, siempre detràs de tu tesoro: sempre darrere del teu tresor: buscando un àtomo extraviado, buscant un àtom extraviat, una noción, un fi lamento, una noció, un fi lament, un otrosí de la maleza, un altrament de la brolla, un pàrpado del matorral: una parpella del matoll: algo que debe estar allí quelcom que ha d'estar allí porque el chercàn vuelve perquè el rossinyol torna y revuelve: i rebolica: sus àgiles ojos chispean, els seus àgils ulls espurnegen, su mínima cola diríge la seua mínima cua dirigeix enderezada hacia las nubes adreçada cap als núvols y entra y sale y vuelve a volver, i entra i surt i torna a tornar, chilla de pronto, y ya no està, crida de sobte, i ja no està, hasta que otra vez ha brotado fins que una altra vegada ha brollat

Grabat tret de Las Aves de Europa de John Gould (F. Roux, 2000)

de su nido color de pluma del seu niu color de ploma dejando allí sus huevos mínimos, deixant allí els seus ous mínims, el pequeno esplendor redondo la xicoteta esplendor redona de donde algun dia saldrà d'on algun dia sortirà la curiosidad del chercàn la curiositat del caragolet a investigar la primavera. a investigar la primavera.

3

2T

(BREUS)

rmes nucle Al setembre del 2003 es va celebrar la Conferència General de l'Agència Internacional de l'Energia (AIEA). Un dels punts de l'agenda va ser Israel i les seues armes nuclears. Quinze països àrabs van presentar una resolució exigint que Israel firmarà el Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears (TNP) i sotmetera les seues instal·lacions nuclears a les normes i controls internacionals.

L'AIEA va exigir a Iran que demostrarà no tindré cap programa secret d'armes nuclears. Segons els 15 estats àrabs, Israel també hauria d'haver sigut esmentat i se li hauria d'haver exigit la firma del TNP (Tractat de No Proliferació d'armes nuclears). Encara que Israel és membre de l'AlEA, mai no ha signat el TNP, és un dels pocs països del món que no l'ha secundat. Egipte va proposar una altra resolució per exigir una zona lliure d'armes nuclears (ZLAM) al Mig Orient.

La resolució sobre Israel no va ser acceptada, encara que la Conferència General si va adoptar la petició d'una ZLAM i va assenyalar la necessitat, urgent, que tots els estats de la regió acceptaren l'aplicació de les normatives internacionals a les seues instal·lacions nuclears.

Per la transcendència del tema (armes nuclears i a més a més a mans d'un 1 país que desenvolupa un ampli ventall de pràctiques inadmissibles en un estat _J de dret, com el terrorisme d'estat) reproduïm aquí dos articles. El primer és 22 un resum de la Història de la bomba nuclear israeliana, que prova que Israel va començar a desenvolupar armes nuclears a l'acabar la segona Guerra Mundial, a Dimona (desert del Negev). El segon entronca amb les pràctiques antidemocràtiques, magistralment escrit per Goytisolo.

Paula de Felipe

INTERNACIONAL!

Història de la bomba nuclear d'Israel Dècades de 1940 i 1950 La Història de la Bomba Nuclear Israeliana comença pràcticament al mateix temps que la pròpia Història de l'Estat d'Israel. Després de la seua creació en 1948, el país va començar a investigar l'opció nuclear. En 1949, l'Hemed Gimmel, una unitat especial del cos científic de l'exèrcit israelià, va començar un estudi geològic al desert del Negev buscant reserves d'urani. Les quantitats recuperables estaven en dipòsits de fosfat, encara que no es van trobar fonts importants.

Israel i França compartien un nivell semblant de coneixements nuclears, i com a conseqüència, el desenvolupament de la tecnologia nuclear en ambdós països es va mantindré estretament lligada a principi dels cinquanta (França va ser un important centre d'investigació de física nuclear abans de la segona Guerra Mundial, però havia sigut àmpliament superada pels avanços dels Estats Units, la Unió Soviètica i el Regne Unit).

Científics israelians, per exemple, van participar en la construcció del reactor (militar) productor de plutoni G-l i de la planta de reprocessament UP-1 en Marcoule.

En la dècada de 1950 i a principis dels seixanta, França era el principal proveïdor d'armes d'Israel i aquest li subministrava important informació sobre les colònies franceses al nord d'Àfrica que començaven a inestabilitzar-se.

La Comissió d'Energia Atòmica d'Israel es va establir en 1952. Per aquells dies, l'Hemed Gimmel havia pogut perfeccionar el procés per extraure l'urani trobat en Negev i també podia produir aigua pesada per a un reactor d'investigació. Israel va elegir l'opció de l'aigua pesada com refrigerant/moderador i l'urani natural com combustible (amb aigua lleugera normal haguera necessitat urani enriquit, massa difícil d'aconseguir). Aquests reactors tenen una gran capacitat per produir plutoni.

Dimona El 3 d'octubre de 1957, França i Israel van signar un acord per construir un reactor d'investigació de 24 megavats a Dimona ("imaginació" en hebreu), al desert del Negev. A més, encara que no per escrit, França va prometre construir una planta de reprocessament químic. El complex va ser

construït en secret per tècnics francesos i israelians. Se li va dir al personal de la duana francesa que certs components, com el tanc del reactor, formaven part d'una planta de desalinització per a Amèrica Llatina. Després de comprar aigua pesada a Noruega amb la condició que aquesta no fóra transferida a un país tercer, la Força Aèria francesa va transportar per aire quatre tones a Israel.

Durant la construcció en 1960 van sorgir alguns problemes: França va instar a Israel a sotmetre a Dimona a inspeccions internacionals per temor que es desencadenarà un escàndol quan se sabera que havia ajudat a Israel, especialment amb la planta de reprocessament. Després de tenses negociacions van arribar a un estrany acord, en virtut del qual França subministraria l'urani i els components promesos i no insistiria en les inspeccions internacionals a canvi que Israel li garantirà que no tenia intencions de construir armes nuclears.

Durant la construcció del reactor en 1958, avions espies U-2 van fer fotos de la instal·lació, encara que EUA no la va identificar llavors com un reactor nuclear.

Es va suposar que era una fàbrica tèxtil, o una planta d'investigació metal·lúrgica, fins que el primer ministre d'Israel, Ben Gurion, va declarar al desembre de 1960 que Dimona era un centre d'investigació nuclear amb "fins pacífics". Va resultar difícil negar que la planta era una miqueta més que un reactor a causa de la característica forma de la seua cúpula.

Dimona va aconseguir un punt crític en 1964 quan funcionaris francesos es van sorprendre en descobrir que els circuits de refrigeració estaven dissenyats per resistir 24 megavats, tres vegades més el nivell de potència original. Alguns anys més tard es va ascendir a 70 megavats sense agregar refrigerant addicional.

Al costat del reactor i a la planta de reprocessament subterrània, Dimona també alberga: una instal·lació de processament d'urani, una planta de tractament de rebutjos, una instal·lació de fabricació de combustible, un laboratori i una fàbrica de bales d'urani empobrit. És possible que també albergue una instal·lació de proves d'enriquiment d'urani.

El reactor funciona des de fa 40 anys i es troba en males condicions. L'any passat,

extreballadors van revelar als mitjans que hi ha una alarmant absència de procediments de seguretat i que alguns empleats van resultar contaminats al ser exposats a nivells alts de radiació.

Urani Sempre li va resultar difícil a Israel obtindré urani per al reactor perquè no va signar el Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears (TNP). Va desenvolupar la capacitat d'extraure urani de menes de fosfat a Dimona, però també es va valdré dels canals del "mercat gris" per abastir de combustible a Dimona.

En 1965, van desaparèixer 100 quilograms d'urani enriquit de la corporació nordamericana Numec, a Apollo, Pennsylvania.

A causa dels altres acords (no) nuclears del president de Numec amb Israel, es va pensar que l'urani estava a Israel, encara que altres informes afirmen que finalment van aparèixer en la pròpia Numec.

En 1968, va ser segrestada (o simplement entregada) una càrrega de 200 tones d'urani (coca groga) del vaixell alemany "Sheersberg A".

Israel també va ajudar a Sud-àfrica a desenvolupar tecnologia nuclear. La cooperació entre ambdós països sembla haver-se desenvolupat entre 1967 i els huitanta. Durant aquest període, Sud-àfrica va ser un important proveïdor d'urani per a Dimona. Israel possiblement va participar en una prova d'armes nuclears a l'Oceà Índic (22 de setembre de 1979), segons es creu, de forma conjunta amb Sud-àfrica.

Relacions amb EUA

Israel manté estretes relacions amb EUA. En 1955, quan encara no s'havia signat el contracte de Dimona, Estats Units va acordar vendre-li a Nahal Soreq (sud de Tel Aviv) un reactor d'investigació tipus piscina de 5 megavats. No obstant, Estats Units va obligar Israel a acceptar salvaguardes pel fet que li subministrava combustible d'urani altament enriquit per al reactor.

L'anunci oficial de 1960, en el qual Israel sostenia que tenia un reactor per a "fins g pacífics", va fer que les relacions entre EUA i i Israel es mantingueren tenses respecte a aquesta qüestió. En públic, Estats Units va 23 acceptar els "fins pacífics" d'Israel, encara que en secret va exercir una forta pressió fins que Israel es va comprometre a rebre als equips d'inspecció nord-americana una

INTERNACIONAL

Tomba del S.XVIII a la Sen de s. Joan en Malta fotografiada per A,. de Luca(FMRI/1.991)

vegada a l'any. Aquestes inspeccions vaEn tenir lloc entre 1962 i 1969, encara que en realitat van ser una farsa. Només es van mostrar les parts no subterrànies de la instal·lació, encara que el treball de reprocessament tenia lloc en nivells sota terra. En les àrees sobre terra s'havien simulat sales de control i l'accés a les sales subterrànies es va ocultar durant les inspeccions. Així, els inspectors nord-americans van informar que no existia una clara investigació científica o programa civil d'energia nuclear que justificarà un reactor tan gran, encara que no van trobar proves contundents de "activitats lligades a armament nuclear", com l'existència de la planta de reprocessament de plutoni.

En 1968, no obstant això, l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) va arribar a la conclusió que Israel havia començat a produir armes nuclears basant-se en informació d'Edward Teller, pare de la bomba d'hidrogen nord| americà. Teller li va dir a la CIA que no 3 esperarà una prova nuclear israeliana per 24 realitzar una avaluació final, ja que dita prova mai no seria duta a terme.

En 1981, Estats Units van embargar els enviaments de combustible d'urani altament enriquit destinats al reactor de Nahal Soreq.

Sabotatge israelià Israel va dur a terme una sèrie de sabotatges relacionats amb el desenvolupament d'armes nuclears a Iraq. Es creu que, en el mes d'abril de 1979, l'agència d'intel·ligència Mossad va ser responsable de dues explosions en una fabrica nuclear en Seine sud Mer, França.

Dos nuclis de reactors d'investigació per a Iraq van resultar seriosament danyats.

Al juny de 1980, el Dr. Yahya Meshed va ser assassinat a París, on estava negociant un contracte perquè Iraq prenguera les accions d'Iran a la planta francesa d'enriquiment Eurodif. Ja en 1978, agressors no identificats van intentar assassinar-lo quan era un contacte tècnic amb França per a l'exportació del reactor d'investigació Osiris.

El sabotatge israelià més conegut és el bombardeig del reactor d'investigació Tammuz-I al Centre d'investigació nuclear Tuwaitha, prop de Bagdad. El 7 de juny de 1980, un bombardeig aeri va destruir completament el reactor de 70 megavats.

Segons Israel, Iraq produiria plutoni en el reactor per fabricar un arma nuclear.

Recentment, es van expressar inquietuds respecte a què Israel també voldria bombardejar instal·lacions nuclears iranianes,

com la central nuclear Bushehr, quan Iran reprenga la seua construcció amb l'ajuda de Rússia.

Arsenal i alertes nuclears En posar en marxa el reactor a Dimona en 1964, Israel va començar a produir plutoni.

Es creu que les dues primeres bombes ja estaven preparades quan es va desencadenar la Guerra dels Sis Dies (contra Síria, al juny de 1967). Es va informar a més que, per temor a una derrota en la Guerra del Yom Kippur (contra Egipte i Síria), a l'octubre de 1973 l'exèrcit israelià va preparar 13 bombes de 20 kilotones cada una. Míssils i avions van ser armats amb bombes per a un atac sobre objectius egipcis i sirians. En 1974, la CIA va calcular que l'exèrcit israelià tenia 20 bombes nuclears.

A finals de la dècada de 1990, organismes d'intel·ligència nord-americana van calcular que Israel tenia entre 75 i 130 ogives nuclears. Les ogives nuclears poden utilitzarse en míssils Jericó i en bombes d'avions.

Israel mai no va realitzar la seua pròpia prova d'armes nuclears, exceptuant la suposada prova conjunta amb Sud-àfrica en 1979.

Amb tot, és possible que una prova subcrítica (sense una explosió nuclear real) fóra realitzada al novembre de 1966 en Al-Naqab, desert del Negev.

Durant l'operació Tempestat del Desert (atac nord-americà contra Iraq en 1991), Israel va continuar mantenint un alerta nuclear quan es van llançar 7 míssils Scud iraquià a ciutats israelianes. Només 3 míssils van impactar contra Tel Aviv i Haifa, causant danys menors. No obstant això, el govern israelià va amenaçar a Iraq amb un contracolp si els iraquians usaven ogives químiques, donant a entendre que Israel llançaria un atac nuclear si es produïen atacs amb gas.

Vanunu En 1986, l'exempleat de Dimona, Mordechai Vanunu va revelar detalls de la planta a Dimona al London Sunday Times. Les descripcions i fotografies que va fer mentre treballava a la planta van recolzar la conclusió que Israel tenia un arsenal de 100 a 200 ogives nuclears.

Després de realitzar aquestes revelacions, Vanunu va caure en una trampa preparada pel Mossad i va ser segrestat. En un judici a porta tancada, va ser condemnat a 18 anys de presó (en complet aïllament).

Publicat per El Monitor Nuclear de WISE/NIRS el 26 de setembre del 2003 Campanya nord-americana per alliberar a Mordechai Vanunu, www.nonviolence.org/vanunu

[INTERNACIONAL!

El pres de concièncía

desconegut de fa 18 anys, Mordejai Vanunu roman empresonat en unes condicions que ens porten a la memòria les èpoques passades de la història europea o les dictadures de tot pelatge assenyalades amb el dit per Amnistia Internacional. Però, en comptes de ser recolzat pels partits democràtics i els moviments pacifistes, subratlla Alcalay, Vanunu ha sigut abandonat a la seua sort.

Segrestat a Itàlia per agents del Mosad (els serveis secrets israelians), com ho van ser al seu dia Galíndez i Ben Barka, sembla haver desaparegut de la faç de la Terra. Soterrat en vida a causa d'unes idees traslladades amb valentia al terreny dels fets, ha resistit i resisteix amb dignitat la seua inhumana condemna. Acusat pel tribunal que el va jutjar d'haver descobert secrets d'Estat, va replicar als seus jutges: "El ciutadà pot exigir comptes a la classe política, vostès són responsables davant meu. (...) El ciutadà pot desvelar maquinacions de tots els règims del món per mitjà de la desobediència civil. (...) Una acció com la meua ensenya als altres que el propi raonament, el de tot individu, no és menys important que el dels caps. Aquests se serveixen de la força i sacrifiquen milers de persones a l'altar de la

seua megalomania. No els seguiu a cegues".

Mordajai Vanunu, membre d'aquesta vasta comunitat judeomarroquina a la que pertanyen personalitats tan diverses com el conseller reial André Azulay, el militant esquerrà Abraham Serfaty o el gran escriptor Amran el Maleh, va exposar al tribunal que el jutjava l'experiència de molts sefardites durant l'època del Protectorat: "Els rics vivien a extramurs, però la major part dels membres de la comunitat residien en el Melah. Hi havia escoles jueves al barri, però jo estudiava en la de l'Aliança Israelita, situada fora. Els cursos es donaven mig dia en francès i mig dia en àrab, amb prop d'una hora en hebreu. Acostumava a passejar per la ciutat per una plaça anomenada Xemaa el Fna, on es congregava gent vinguda de totes parts i hi havia una gran varietat d'actors. (...) Tots solien asseure's allí i jo anava també, quan era un xiquet, a vagar i a divertir-me". En altres paraules, l'acusat recordava els seus jutges que la relació entre les dues comunitats religioses era llavors pacífica i no havia entrat en la interminable espiral de violència d'odi que hui coneixem.

Abans de ser emmanillat i emmordassat en la mateixa sala del tribunal

que el va condemnar a cadena perpètua, Vanunu va aconseguir denunciar les circumstàncies del seu segrest: "Em van portar aquí encadenat com un esclau".

Segons Ammiel Alcalay, Vanunu va ser transferit a mitjan els noranta a un centre psiquiàtric, com en els bons temps de la Unió Soviètica.

Sols una movilització internacional (així ho demostren els casos recents d'Alí Lmrabet, els dissidents xinesos i altres presos de consciència del món sencer) pot contribuir a alliberar un pacifista l'únic delicte del qual va ser el d'anteposar la pròpia reflexió a la raó d'Estat. Les veritats incòmodes paguen un preu. Però aquest no pot ser en cap cas el de podrir-se per a tota la vida al calabós infermeria d'un Estat que es prea de defensar els valors democràtics, almenys per als seus ciutadans. Els qui defensem els acords de Ginebra en pro d'una pau justa entre Israel i Palestina tenim el deure moral d'exigir el seu alliberament.

Juan Goytisolo Article publicat a El País el 13-3-2004

Mentre ellaborabem aquest Butlletí, Mordejai Vanunu va ser tret de la presó, al terminar la seua condemna de 18 anys. Però encara no és lliure: té restringits els seus moviments (no pot eixir d'Israel, tot i que dessitja anar- se'n als Estats Units) i està amenaÇat per fer declaracions a la prensa internacional. Per això hem decidit mantindré aquest article de Goytisolo que conta la seua història i el reivindica

IOBSERVATORI

Observatori Diu la Constitució que els poders públics vetlaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, a fi de ... defensar i restaurar el medi ambient (art. 45.2). També diu que el reconeixement, el respecte i la protecció d'aquest principi, al costat d'altres, informarà l'actuació dels poders públics (art. 53.3).

Aquesta secció del Butlletí estarà dedicada a comprovar si "el poder públic" i especialment la Conselleria de Territori i Habitatge que s'ocupa dels assumptes ambientals (el responsable de la qual és Rafael Blasco) compleix amb la seua obligació. Per a això anem a concentrar-nos en els fets rellevants: les normes i decisions significatives que tenen relació amb el medi ambient, vinguen d'on vinguen. A final de curs farem balanç per a comprovar si la Generalitat "progressa adequadament". Cas contrari, ja que es tracta d'un mandat constitucional, igual la denunciem!.

De moment, farem un resum de les decisions adoptades, perquè us feia una idea, i us demanem col·laboració, per si s'ens passa alguna cosa.

Dibuix tret de Aves de Europa (Lars Jonsson, 1.993, Ed. Omega, 1.994)

f OBSERVATORI]

Primera Avaluació: Novembre 2003 - Febrer 2004 1.- Es crea el Banc de Dades de la Biodiversitat de la Comunitat Valenciana (Ordre 27.11.03,Cons. T. i H.) Porta a la pràctica els compromisos adquirits en el Conveni sobre Diversitat Biològica (obligació d'identificar i fer un seguiment de la biodiversitat de cada estat contractant) que naix de la Cimera de la Terra (Rio de Janeiro, 1992).

En realitat, posa noms nous al que ja existeix: la informació es recopila i gestiona en el Servei de Conservació i Gestió de la Biodiversitat de la Conselleria; la informació al públic correspon al CIDAM (Centre d'Informació i Documentació Ambiental), i l'organització del Banc s'encomana al Director General de Gestió del Medi Natural. A més, es posposen les normes concretes de funcionament i d'assignació pressupostària ni es parla.

2.- Ajudes en matèria de recuperació i millora del medi ambient afectat per activitats mineres. (Ordre 4.12.03, Cons. I. C. i T.) Estableix una línia de subvencions, com es ve fent des de fa diversos anys, per a la restauració de terrenys afectats per explotacions mineres a cel obert iniciades abans de 1982, que no estaven sotmeses a aquesta obligació. No s'especifica la quantia 3.- Llei 16/2003, de 17 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat Valenciana.

La disposició més rellevant és la que suprimeix el Consell Forestal, que passarà a integrar-se en el Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient. Així mateix se suprimeix l'obligació de sotmetre al nou Consell els projectes normatius de contingut forestal.

4.- Ajudes en matèria de medi ambient.

(Ordre 17.12.03, Cons. T. i H.) 5.- Ajudes per a la realització d'activitats mediambientals. (Ordre 19.12.03, Cons. T. iH.) Ens afecta directament. Posa en el mateix sac a associacions i institucions sense

ànim de lucre, com AE-Agró, i a les entitats locals. Discrecionalitat: l'import de la subvenció es fixarà per a cada sol·licitant en la corresponent Resolució. Estranys criteris de valoració: la implantació de l'entitat (associacions...) en poblacions amb menys de 5000 habitants.

6.- Modificacions pressupostàries 2003.

El DOGV de 30 de desembre publica sengles Acords de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, adoptats a l'agost, en els que es decideix: a) Reduir de 89.950 a 950 euros les ajudes a la preservació i manteniment de terrenys particulars situats en paratges protegits.

8.- Es crea el Consell Valencià d'Urbanisme i Habitatge. Decret 3/2004, de 16 de gener, del Consell de la Generalitat 9.- S'estableixen normes generals de protecció de terrenys forestals incendiats.

Decret 6/2004, 23 de gener, del Consell de la Generalitat Unifica, concreta i desenvolupa les mesures previstes respecte d'aquestes matèries en la legislació forestal i en la Llei del sòl no urbanitzable.

10.- Es modifica el Catàleg de Muntanyes d'Utilitat Pública de la província d'Alacant (Vall de Gallinera). Decret 10/2004, de 30 de gener, del Consell de la Generalitat 11.- S'estableixen normes per al control del soroll produït pels vehicles a motor. Decreto 19/2004, de 13 de febrer, del Consell de la Generalitat

El conseller de Territori i Habitatge decideix supeditar el contingut i l'aprovació del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de l'Albufera a les exigències de la celebració de la Copa Amèrica

ff b) Reduir de 100.210 a 210 euros la inversió prevista per al 2003 per a posar en funcionament el Centre Nacional de Zones Humides. El Consell de Ministres va aprovar la creació del Centre Nacional de Zones Humides, amb seu a València, un mes abans que se celebrarà en aquesta ciutat, al novembre del 2002, la reunió internacional del Conveni RAMSAR de Zones Humides d'importància internacional.

7.- Es modifica la composició del CAPMA. Decret 2/2004, 16 de gener, del Consell de la Generalitat

Desenvolupa la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de protecció contra la contaminació acústica, respecte a l'establiment dels nivells màxims d'emissió acústica i procediments de mesura.

12.- Decisions 12.1.- El Conseller de Territori i Habitatge decideix supeditar el contingut i l'aprovació del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de l'Albufera a les exigències de la celebració de la Copa Amèrica.

12.2.- Les queixes de la indústria ceràmica aconsegueixen ablanir el cor del Conseller de Territori i Habitatge, qui convenç l'executiu autonòmic de què el millor per al desenvolupament sostenible és sol·licitar al Govern espanyol una moratòria en el compliment dels acords de Kioto sobre reducció d'emissions d'efecte hivernacle.

12.3.- Ens assabentem ara que, des de fa 4 anys, la Conselleria d'Agricultura ha renunciat a sol·licitar les ajudes de la Unió Europea per a reforestació al·legant que 1 tenien poca demanda. Per contra, aquesta I línia de subvenció és la més requerida pel ~^ conjunt de l'Estat dins del Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA).

A. Goytre

i

De nou amb el 1 protocol de KYOTO La indústria del taulell valenciana acaba de demanar a l'administració un tracte de favor per a no reduir les seues emissions de CO2 a l'atmosfera, assegurant que els serà impossible complir les exigències del Protocol de Kyoto. I el govern valencià els hi ha assegurat que intercedirà al seu favor davant l'executiu central.

Per què ara? perquè abans del 31 de març tots els països membres han d'entregar a la Comissió Europea els anomenats Plans Nacionals d'Assignació.

En ells cada país ha d'especificar quina quantitat de CO2 permet emetre a cada una de les grans empreses dels sectors més afectats (energia i indústria). Aquests drets d'emissió seran "comerciables", de manera que les empreses que superen la quantitat assignada, a més de pagar la corresponent multa, podran comprar drets d'emissió a aquelles que no cobrisquen tota la seua quota.

Aquesta compravenda constituirà un nou mercat en l'àmbit europeu, afavorint aquells països que han fet un esforç de reconversió de la seua indústria, com és el cas d'Anglaterra i Alemanya, que probablement puguen vendre drets d'emissió a altres països.

De moment, davant l'absència d'EUA i les 1 reticències de Rússia per entrar, els acords I aconseguits a la ciutat japonesa en 1997 es troben en suspens. Però la Unió Europea 28 està fermament convençuda de la necessitat de reduir els gasos que provoquen l'efecte hivernacle i, en conseqüència, l'escalfament global del planeta. Per això va convertir en llei (al març del 2002) els seus compromisos

amb Kyoto, adjudicant a cada país el seu objectiu. I per això el seu "mercat del fum" començarà al gener del 2005 i estarà en període de proves fins al 2007.

El Protocol de Kyoto Els objectius que es van plantejar els assistents a la reunió de Kyoto són modestos si es miren en el seu conjunt: aconseguir reduir per a l'any 2012 la producció de gasos contaminants en un 5% respecte a les emissions de 1990. Es calcula que el calfament global del planeta, a causa del "efecte hivernacle", causarà una pujada de la temperatura d'entre 1 i 3,5°C en els pròxims cent anys i se estima que si s'aconseguirà fer realitat l'acord, el calfament disminuiria en 0,1 °C. Aquestes dades poden resultar irrisoris, màximament si tenim en compte que el Protocol de Kyoto només obliga els qui el van subscriure i quan el ratifique un mínim de 55 països que representen el 5 5 de les emissions dels països rics. Però és un començament.

Els nostres objectius En 1997 la Unió Europea va fer l'aposta més forta per Kyoto: rebaixar les seues emissions en un 8% (per a aconseguir el total d'un 5% en tot el món). Però no tots els països que la integren havien de fer el mateix esforç. Atès

que les reduccions es van calcular sobre les dades de 1990, Espanya podia augmentar el seu volum d'emissió en un 15%, perquè la nostra indústria "encara havia de créixer i consolidar-se" per aconseguir la mitjana europea. Alemanya es va emportar la pitjor part, havent de fer front a una reducció del 28%. No obstant això, els alemanys han retallat dràsticament les seues emissions (encara que és cert que en bona mesura es deu a la reestructuració de la indústria de l'Est), mentre nosaltres les hem augmentat prop d'un 40%. Ara haurem de fer un veritable esforç per complir els nostres compromisos, mentre Alemanya es perfila com un dels països més afavorits pel "mercat del forn".

El Consell Valencià no pot recolçar la proposta insostenible d'Ascer al mateix temps que predica una estratègia valenciana cap a la sostenibilitat. Que ens explique com podem anar pel camí de la "sostenibilitat" quan es forada sense control la Serrania, destrossant-la, i les fabriques taulelleres contaminen sól i aire a la Plana Paula de Felipe

I CONSELLS ASESSORS

Dísme amb qui camines...

El Consell de la Generalitat va aprovar, el passat 16 de gener, a proposta del Conseller de Territori i Habitatge, dos Decrets que introdueixen canvis significatius en el model de relació entre l'administració mediambiental i les organitzacions ciutadanes.

El Decret 2/2004, modifica la composició del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient (CAPMA), en compliment de l'article 60 de la Llei 16/2003, "d'acompanyament dels Pressupostos", que suprimeix el Consell Forestal i l'incorpora al CAPMA. El Decret 3/2004, crea el Consell Valencià d'Urbanisme i Habitatge (CVUV).

En relació amb els dos decrets hem de fer les manifestacions següents: I.- Es tracta en ambdós casos d'òrgans d'assessorament i participació.

Aquests Consells constitueixen l'únic àmbit de participació i intercanvi d'idees entre la Conselleria i les organitzacions de ciutadans actius en defensa dels seus drets en les distintes matèries que en tals Consells s'aborden: medi ambient, muntanyes, urbanisme i habitatge.

L'existència dels mateixos, la seua composició, el pes relatiu de cada u dels sectors representats, no és casual. Posa de manifest l'interès real de la Conselleria per acostar la seua gestió a la societat, i també quins interessos socials considera la Conselleria que han de ser consultats, i se suposa que atesos.

II.- La supressió del Consell Forestal i la seua incorporació al CAPMA es justifica en la conveniència d'evitar duplicitats, ja que són dos òrgans consultius de competències semblants. Açò no és del tot cert. És evident que l'activitat forestal té una lectura ecològica, però aquesta visió no és l'única. El sector forestal té una problemàtica específica, de naturalesa administrativa, tècnica i econòmica, que poc té a vore amb, per exemple, els espais naturals protegits.

La fusió no fa sinó incrementar les matèries que han de ser ateses per l'òrgan consultiu resultant així com el nombre dels seus membres, la qual cosa no facilita, precisament, el seu funcionament. No s'afavoreix així ni el diàleg ni la participació.

III.- En tot cas, aquesta lògica d'unificació d'òrgans consultius que tracten sobre matèries de contingut mediambiental desapareix amb la creació del CVUV. La dimensió mediambiental de l'activitat urbanística no necessita ser demostrada: s'atribueix als plans d'ordenació la capacitat de protegir el territori que reuneix valors mediambientals rellevants; l'ordenació d'usos i activitats pels plans ha de ser respectuosa amb el medi ambient i, per si no estava prou clar, els documents d'ordenació urbanística han de sotmetre's a una declaració d'impacte ambiental.

A pesar del que s'ha dit, no compta el nou Consell amb representació d'organitzacions ecologistes, com tampoc estan representades, la qual cosa també és significatiu, les universitats.

La raó de no incorporar les matèries d'urbanisme i habitatge al CAPMA, seguint la lògica de supressió del Consell Forestal, i fins i tot la que va portar a reunir medi ambient i urbanisme en la mateixa Conselleria, ha de raure en el seu interès per excloure de

la intervenció en aquests assumptes a aquests dos sectors socials.

IV.- Sorprèn la composició endogàmica i autoassessora dels nous Consells, perquè en cada u d'ells la Conselleria de Territori i Habitatge compta amb el 30 % dels membres. És lícit suposar que qualsevol iniciativa que la Conselleria emprenga ha de rebre els assessoraments interns precisos, de manera que els seus productes, siguen projectes de normes, resolucions, plans d'actuació, etc, compten amb la conformitat dels seus responsables quan ixen a la llum. A què ve, llavors, una representació tan nombrosa?. Aquests consells es creen perquè participe la societat, per a escoltar-se a si mateixa la Conselleria compta amb altres instruments.

Només se'ns acut que la Conselleria tracta d'assegurar-se el control de l'activitat d'ambdós Consells, de les seues decisions, i mostrar-se davant el públic i fer la impressió que la seua activitat compta amb un suport social més aparent que real.

V.- No ens sorprèn, en canvi, la important representació atorgada als interessos mercantils. A pesar de ser els sectors que més fàcil accés tenen a les cuines de la Generalitat, els defensors de les lleis del mercat, de l'especulació com a model i de la rendibilitat com a principal objectiu, açò és, empresaris i Cambres, propietaris, promotors i entitats financeres, ocupen el 25 % o més dels seients d'ambdós Consells. Aquesta és la veu que a la Conselleria de Territori i Habitatge li interessa, principalment, escoltar.

VI.- Universitats, organitzacions ecologistes i municipis, no interessen.

Ja hem esmentat la situació en què queden els dos primers sectors (la seua representació es limita al 6 % , cada un, del Consell que s'ocupa del medi ambient!) i seria obscè insistir al ser nosaltres part en l'assumpte. Pel que als municipis es refereix, la seua representació (també del 6% en ambdós Consells) resulta insuficient en relació amb el seu protagonisme en totes aquestes matèries. D'ells depèn l'eficaç i eficient execució de la majoria de les polítiques amb incidència territorial. És en l'àmbit municipal on es fan realitat les polítiques mediambientals, forestals, urbanístiques i d'habitatge, pel que aquestes han de tindré en compte les necessitats, els interessos i les capacitats, tècnica i econòmica, dels Ajuntaments. La falta de consens o de simples consultes entre les administracions local i autonòmica està en la base de la frustració de moltes iniciatives.

VIL- Destaca, com a novetat que ens alegra, la incorporació de representants dels consumidors i dels veïns a ambdós Consells. La seua presència és més prompte testimonial, sobre el 3%, el que li dóna cert tuf demagògic i populista. Estem convençuts que no serà | així, que ambdós col·lectius sabran estar a l'alçària d'aquesta i responsabilitat, i aprofitem l'ocasió per a oferir-los la nostra 29 col·laboració en tot el que necessiten.

Nota informativa d'Acció Ecologista-Agró, o "dis-me amb qui camines i et diré quins interessos defenses"

foNG's)

Una finestra oberta "En un món de comerç global i liberalitzat, en el que tot és vendible i la potència econòmica és l'únic factor determinant del poder i del control, els recursos es traslladen dels pobres als rics, i la contaminació es trasllada dels rics als pobres. El resultat és un 'apartheid' ambiental a escala mundial."

Vandana Shiva, El món al límit (2001) Encara que vivim en un món que sembla no tindré solució, on les úniques normes vàlides són les del comerç global i liberal a ultrança, hi ha organitzacions que s'esforcen per canviar la situació. Aquestes organitzacions també són fruit de la globalització i sorgeixen per donar resposta als problemes que els governs no solucionen En lluitar per un planeta més just, per equilibrar la balança entre el món ric i el món pobre, el nord i el sud, totes les iniciatives solidàries, en el fons, tenen un mateix f i . Per això, en el Butlletí de la Casa Verda volem deixar una finestra oberta per donar cabuda a un altre tipus d'activitats que treballen per un desenvolupament sostenible encara que algunes no semblen estar relacionades directament amb el medi ambient. Aquest és el cas d'Artmón, que a través de la recuperació de l'art tradicional tai de la República Dominicana contribueix a desenvolupar un mode de vida d'acord amb el seu entorn.

Violeta i Marta Martín

Atlas Miller (S. XVI)

n 1995, Àngels Tello va anar a la República Dominicana a impartir un curs de ceràmica, la qual cosa li va permetre entrar en contacte amb l'artesania ceràmica taïna, desenvolupada pels pobladors de l'illa 1 fins l'arribada dels espanyols. Àngels va 1 decidir especialitzar-se en la fabricació de : rèpliques d'aquesta ceràmica, la qual cosa li va permetre difondre la tècnica i els dissenys taíns entre grups de dones de diversos enclavaments rurals. D'ací va sorgir la idea de crear una escola permanent i amb aquesta finalitat es va constituir ARTMON.

ARTMON es va fundar a València, en 1999, i té la seua seu a Alcàsser.

Desenvolupa diversos projectes: ANACAONA, l'objectiu del qual és el manteniment de l'escola, la recuperació de l'art tai i promoure el desenvolupament econòmic de la comunitat rural de Los Marranitos, per mitjà de la venda de l'artesania produïda per les alumnes de l'escola. ANAMÚ, l'objectiu del qual és posar en funcionament una escola infantil en aquesta comunitat, en la que l'educació dels xiquets i xiquetes es complementa amb

la formació artística. JUANA LA BLANCA és un projecte de divulgació centrat actualment en l'edició d'un llibre que recull l'experiència vital i la saviesa de les dones dominicanes.

El desenvolupament d'aquestes activitats es realitza en estreta col·laboració amb AMUCA, Associació de Dones Artesanes, creada a la província de Jarabacoa a fi de millorar les condicions de vida de les dones mitjançant la seua capacitació i el desenvolupament d'activitats econòmiques, la creació de xicotetes empreses que donen treball a les dones camperoles, prestació de serveis d'escola bressol, alfabetització i salut bàsica. Trenta dones de l'Associació es formen en l'escola d'artesania d'ARTMON. Actualment l'escola d'artesania es troba a ple funcionament, també funciona l'escola per infants, i s'ha posat en marxa la distribució i comercialització dels productes artesans. Hi ha la possibilitat, per a qui tinga interès, de visitar les instal·lacions, ja que disposa d'allotjament, d'arrimar el colze i també rebre cursos de ceràmica taïna impartits per Àngels, directora del projecte.

Adreça: artmon@telepolis.com

FONS de DOCUMENTACIÓ del MEDI AMBIENT

Vfcnture Capltalism for a Tropical Forest

I

VENTURE CAPITALISM FORA TROPICAL FOREST. C O C M In the Mata Atlàntica.

BRIGHT, CH.; SARIN, R. WASHINGTON: Worldwatch Institute, 2003.

STATE OF THE WORLD 2004. A Worldwatch Institute report on progress toward a sustalnable soclety.

HALWEIL, B.; MASTNY, L. (dir.). New York: Worldwatch Institute, 2004.

Nou Informe del prestigiós institut que celebra el seu 30 aniversari. A més d'un repàs a la situació del món durant L'any anterior a l'informe, inclou un estudi sobre la societat de consum en què vivim 1 l'impacte que les nostres accions i decisions tenen sobre el planeta. És possible una societat menys consumista?

Renovació del sistema agrari tradicional per a collites de cacau a Brasil (la cabruca) com a exemple a seguir per preservar els boscos atlàntics i impulsar una forta economia ecològica rural.

I

MEDIO AMBIENTE Y SOCIEDAD. La dvilización industrial y los limites d e l p l a n e t a .

GARCÍA, E. Madrid: Alianza, 2004.

Ernest García aborda en aquest llibre la relació entre medi ambient i societat, incidint en els efectes recíprocs que les transformacions en un o un altre àmbit provoquen.

PREVENCIÓN Y CONTROL INTEGRADOS DE LA CONTAMINACIÓN INDUSTRIAL. CRITERIOS SINDICALES. UGT - País Valencià (ed.). Valencià: UGT - PV, 2004.

I

Responsabilitat social de les empreses en matèria de medi ambient. Legislació sobre prevenció i control integrats de la contaminació industrial.

Sala de consulta: Portal de Valldigna 15-baix.

46003-València (entrada per c/Salinas) Horari: dimarts i dimecres: 18 '30-21 '30 h.

Tel.: 963925463 E-mail: Fons.medi.ambient@uv.exs www.uv.es/-fonsmeda

AGENDA DE EDUCACIÓN AMBIENTAL 2004.

GONZÀLEZ, M. (COORD..).

Madrid: Organismo Autónomo Parques Nadonales, 2003.

Guia anual del Centro Nacional de Educación Ambiental (CENEAM) que recopila les dades d'identificació d'entitats espanyoles en matèria d'educació ambiental.

Dinterés per als usuaris: El préstec de llibres (fins a un màxim de 15 dies) només és possible acudint personalment a la sala de consulta.

Als residents a c i è n c i a s'els recomana acudir personalment a la sala.

A través de la pàgina web del Fons pot accedir-se al directori de revistes i butlletins que poden consultar-se en el Fons i a la base de dades de recursos electrònics, amb prop de 1500 URL sobre qualsevol recurs ambiental i de desenvolupament. També pot fer-se la sol·licitud d'informació per mitjà del formulari electrònic (no recomanat per a residents a valència).

Presffge Pefro/eum

Envieu aquesta butlleta a-. IA CASA VERDA Portal de Valldigna, 15 baix. 46003-Valencia Tel. 963 9178 64

d'ACCIÚ ECOLOGISTA Desitge fer-me soci d'Acció Ecologista Agró

Forma de pagament

QUOTA ANUAL (tria la més adequada per a tú]

*CH 20€

d

40e

d

6°€

CU 80€

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

•estudiants i aturats

COBRAMENT:

ANUAL (1 rebut)

NOM I COGNOMS SEMESTRAL (2 rebuts) PROFESIÓ CTA.:

ADREÇA POBLACIÓ

CODI POSTAL

COMARCA

TEL

FIRMA:

OBSERVACIONS