Butlletí de La Casa Verda. Número 107. 2/2004

INCOMPLIMENT de la CARTA D'AALBORG// El problema del 11

aigua: aquí cal mullarse// Un acte cívic: "Adopta un territori // La rajola protectora. Una nova estratègia per al Parc Natural de l'Albufera// Com ser ecologista al cor del Rif.

BUTLLETÍ DACCIO ECOLOGISTA - AGRO

LA CASA VERDA

València

inSOStenible

W

r

•iflttit

/'

inmimmmmiti

butlletí 2-04

nu 107 > SUMARI

Imatge portada: S. Artal LA CASA VERDA [Publicació trimestral) Redacció G. de Felipe, R. Alcón, A . Goytre, J . Villanueva V. Navarro, Y. Monroig, J . de la Cueva, F. García, R. Pardo, M. Riera, P. de Felipe Fotografia Fons de Acció Ecologista Agró (Fons AEA) S. Artal I. Hermoso Disseny Estudio L Ortún Maquetació M. Castillo Imprimeix Grafimar S. Coop. V.

//

BREUS

04. BREUS

Comissions

//

COMISSIÓ DE TERRITORI Reunió: dimecres (21 h.)

JARDINS

08. MANIFEST DE CASTELLÓ DE RUGAT

Coordinador: Víctor Navarro( victormatheu® inicia.es) COMISSIÓ DE DRET AMBIENTAL Reunió: dimecres (21 h.)

//

Coordinadora: Yolanda Monroig (ymonroig® icav.es) COMISSIÓ VALÈNCIA EN BICI

P.H.N.

09. EL PROBLEMA D LÀIGUA: AQUÍ CAL MULLARSE

Reunió: dimarts (20 h.)

Coordinador: Salva Ramos (salva@salvaramos.net] COMISSIÓ DE RESIDUS

//

Reunió: sense data fixa

TERRITORI

Coordinador: Claudi Parrell ( claudi72 @ wanadoo.es)

14. UN ACTE CÍVIC: "ADOPTA UN TERRITORI"

ACCIÓ EKO (COMISSIÓ JOVE) Reunió: divendres (20 h.) al Port de Sagunt (S. Josep ll,baix) CAMP DE MORVEDRE Reunió: dijous (20 h.) al Port de Sagunt (S. Josep 11 baix).

//

Es tracten tots els temes de treball (residus, educació ambiental.defensa animal

)

RN. DE L ALBUFERA

17. LA RAJOLA PROTECTORA. UNA NOVA ESTRATÈGIA PER AL PARC NATURAL DE L'ALLBUFERA

El butlletí de la Casa Verda reclama el teu suport. Si tens idees que aportar, ganes de ajudar en la redacció i correcció d'articles, etc. contada amb nosaltres. e-mail: fons.medi.ambient@uv.es Tel: 9 6 3 9 1 7 8 64

/ / AGENDA 21 2 1 . INCOMPLIMENT DE LA CARTA D'AALBORG //

INTERNACIONAL

25. COM SER ECOLOGISTA AL COR DEL RIF ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ

/ / ART D OCELLS

L'HORTA La Casa Verda C. Portal de Valldigna, 15 (baix) 46003-Valencia Tel/Fax. 963 9 1 78 64 e-mail: lhorta@accioecologista-agro.org www.accioecologista-agro.org LA PLANA BAIXA Barranquet, 68-3 a , 12530-Borriana

27. BLAUET

EL C A M P DE MORVEDRE St. Josep 1 1 , 46520-Port de Sagunt Tel: 962 69 08 5 4 e-mail: agromor@inicia.es LA SAFOR-LA VALLDIGNA Ap. Correus n° 9 4 , 46760 Tavernes de la Valldigna LA COSTERA Col·legi la Sénia, Corts Valencianes 4 , 46690 L'Alcudia MOIXENT Ap. Correus n°9, 46640-Moixent LA RIBERA Eva Tudela e-mail: evatr@eresmas.com LA M A R I N A Joan Sala e-mail: salaireig@terra.es Acció Ecologista-Agró té conveni de col·laboració amb els grups: ACDEMA (Baixada del Carme s/n. Torrecerdà. 46650-Canals) Les Tbsquetes (Estació de RENFE, Ctra. Xàtica s/n. 46680-Albaida) Col·lectiu Marfull (Tel. 96 3 9 1 71 68) Associació Talassemtane per al Medi Ambient I el Desenvolupament (ATED) de Xaouen (Marroc)

/ / OBSERVATORI

IBIIIIIIIIIIK^LJ

28. RESUM DE DECISIONS ADOPTADES

'fe

/ / ONG's 30. OCEANA

•

-

1

—

> EDITORIAL

Apanyeu-vos! \ ^ ui haja assistit a alguna de les moltes xerrades, conferències, jornades, etc, organitzades per la inquieta Plataforma per un Xúquer Viu, haurà tingut ocasió d'escoltar, més d'una vegada, una crida de socors: Salvem el Xúquer, fem País!. A què ve aquest lament?

Un riu és una miqueta més que un poc d'aigua camí del mar "que es el morir". Un riu és un ecosistema i un paisatge. Un riu és un lloc privilegiat per als assentaments humans, per la qual cosa s'acaba convertint en cultura i en història. Un riu és frontera.

Vida, bellesa, cultura, riquesa, història, frontera, país. No es concep la defensa de la identitat d'un poble si no inclou la del territori que el sustenta.

A dia de hui, no obstant això, al País Valencià les coses no semblen anar així. El territori s'ha convertit en simple contenidor d'activitats, de recursos a explotar, mentre qualsevol altra qualitat que no es puga expressar en termes de negoci, no reductible a valor de canvi, ha deixat de rebre l'atenció que es mereix.

I així, en recórrer el País Valencià amb la mirada mediambiental atenta, s'aprecia com, d'un temps ençà, s'està consolidant un estrany, perillós, fenomen: es tracta d'una forma espúria de comarcalització, que encobreix un problema de fons. El país apareix dividit en zones diferenciades pels conflictes mediambientals que els afligeixen. De nord a sud es poden comptar, per citar uns exemples, la pluja àcida del Maestrat, la contaminació atmosfèrica provocada per les empreses ceràmiques en la Plana, les pedreres i mines a cel obert en Els Serrans, la destrucció de l'horta de València, l'agonia de l'Albufera, l'espoliació dels recursos del riu Xúquer en les dues Riberes, la pràctica desaparició del riu Vinalopó, la destrucció de la franja costanera, la greixum que hui es coneix com a riu Segura.

Els qui es beneficien de l'activitat de la indústria ceràmica, passen dels problemes de les explotacions mineres; els regants del Vinalopó exigeixen els recursos del Xúquer després de vore els seus recursos exhaurits per les urbanitzacions de les dues Marines, els qui viuen del turisme reclamen més aigua, més ciment, més carreteres; els que volen especular amb habitatges, promotors immobiliaris i inversors individuals, no posen inconvenients a l'ocupació de l'horta, i així successivament. Mentrestant, les distintes administracions i els qui les ocupen, els partits polítics de qualsevol signe, posen, en el millor dels casos, una ciri a déu i un altre al dimoni: proclamen les seues profundes conviccions mediambientals, el famós desenvolupament sostenible, mentre consulten enquestes i resultats electorals, per vore d'oferir al "poble sobirà" el que, en la seua opinió, els farà obtindré més vots. En el pitjor dels casos, encara que més freqüent, es tracta d'un simple assumpte de corrupció.

La societat valenciana mostra, a través d'aquests fets, la seua falta de cohesió, el seu desconcert com a col·lectivitat. No hi ha societat sense identitat i no hi ha identitat sense territori, perquè sense territori ni hi ha història, ni llengua ni cultura: no hi ha futur.

Una societat desconcertada, incapaç de trobar-se en el seu passat, sense referències culturals en què reconèixer-se en el present, és presa fàcil d'esquers demagògics, populisme victimista i eixides individuals als problemes comuns. Les batalles de la llengua i de la bandera, l'aventura Zaplana i la guerra de l'aigua de l'Ebre són una bona mostra.

Enfront de tan alt grau de desmembrament només cal oposar, per evitar el col·lapse, una crida a la solidaritat, com la que ens fan els defensors del Xúquer.

BREUS

NUCLEARS

Mediterrani radioactiu

No volem ser alarmistes, però hem d'informar que en les últimes anàlisis fetes en les aigües del Mediterrani per un institut francès d'investigació, s'ha trobat en les algues roges a prop de l'estret de Bonifaci la presència de tori 234, que generalment prové de l'urani.

Hem d'aclarir que la presència del tori en l'ambient de vegades és un fet natural, degut als minerals que hi són al voltant, però que sempre amb uns índex molt menors als detectats per l'institut francès.

Cal preguntar-se d'on prové aquest índex tan elevat de radioactivitat. Grups ecologistes italians i francesos, des de fa uns mesos, s'estan plantejant aquesta mateixa qüestió. Situem-nos una mica al temps i a l'espai per trobar una resposta aclaridora. | La Maddalena és un arxipèlag que ~4 es troba entre Còrsega i Sardenya. La seva bellesa fa que siga uns dels paisatges més suggestius del nostre mediterrani.

Està format per tretze illes i uns quants illots i sigué declarat Parc Natural al 1994. De totes les illes l'única habitada

és l'homònima, La Maddalena, amb una extensió d'uns 20 km2. La seua població és de dotze a tretze mil persones, sense contar la presència de quatre mil americans (militars i les seues famílies).

Molts d'aquestos habitants forans viuen inserits en el teixit social magdalení, però altres viuen més allunyats a l'altra banda de l'illa en un recinte exclusiu.

Quina és la raó d'aquesta presència?

L'any 72 el govern italià amb un acord bilateral amb el nord-americà va permetre que l'illa que hi ha enfront a la Maddalena, que es diu Santo Stefano, fóra un punt de suport en el Mediterrani per a l'armada dels Estats Units. L'acord es va concretar en la presència permanent a l'illa d'un vaixell militar i un submarí nuclear. I aquest suport donà pas a la nova realitat social de dues comunitats a la Maddalena: una mixta italo-americana i un altra exclusivament americana.

El passat 25 d'octubre alguna cosa va passar: un moviment de terra, un soroll, agitació entre els militars... Els maddalenins, però, no sabien què havia

esdevingut exactament. Pel novembre es va descobrir que el submarí nuclear Hartford estava tornant cap als Estats Units, perquè un incident contra un escull n'havia foradat la coberta.

Després, per la premsa americana s'ha sabut que el comandant i el capità de la nau han estat destituïts.

Els ciutadans no n'han tingut cap notícia, encara no saben realment què ha passat. Grups nacionalistes i ecologistes comencen a demanar informació seriosa sobre aquesta situació.

Els francesos (corsos) també es plantegen els mateixos interrogants. L'administració maddalenina declara que no existeixen riscs, que ha fet anàlisis de l'aigua i no hi ha trobat res, mentre que els francesos hi han trobat una quantitat de tori elevadíssima.

Mentrestant, els americans han demanat permís per a l'ampliació de la seva base, (perquè ja no es de cap altre), permís que l'autonomia Sarda va votar en contra però que el parlament italià acaba de aprovar.

Maties Riera

ECOLOGISTES

No oblidem Solidaris amb Itoiz Inaki García Koch i Ibai Ederra estan empresonats per paralitzar les obres del pantà d'Itoiz.

Gladys del Estal El 3 de juny de 1979, dia de la Terra, durant la Jornada Internacional contra l'Energia Nuclear, convocada després de l'accident de la central nuclear d'Harrisburg i contra la central de Lemoniz, a Tudela (Navarra) va morir la ecologista Gladys del Estal d'un tir al bescoll als 23 anys d'edat.

El responsable de la mort, el guàrdia civil José Martínez Salas va ser jutjat a Pamplona en 1981 i condemnat per "imprudència" a una pena d'un any i mig, que no va arribar a complir.

El 6 d'abril de 1996, com a conseqüència d'una acció de Solidaris amb Itoiz en la que van tallar els cables que transportaven el formigó per a la construcció de l'embassament, les obres van quedar interrompudes temporalment. Vuit militants d'aquest grup van ser condemnats a penes de presó.

D'ells, Inaki García Koch es troba a la presó de Pamplona des del 25 de juny del 2001.

Ibai Ederra va ser detingut al març del 2004 i en l'actualitat també es troba a la presó de Pamplona.

J. de la Cueva

NUCLEARS

Un milió d'europeus demanen la sortida de T energia nuclear

PRVU

nuclears!

Nombroses associacions, sindicats i grups europeus han iniciat una campanya a la Unió Europea amb l'objetiu d'aplegar un milió de signatures fins el 25 d'abril del 2005 per convèncer als països de la unió Europea que prenguin les següents mesures:

I

- aturar o impedir la construcció de nous reactors i instal·lacions nuclears en el si de la unió Europea.

- llançar un pla de sortida de l'energia nuclear a nivell de tota la unió Europea.

- invertir massivament en l'estalvi d'energia i en el desenvolupament de les energies renovables.

- revocar el tractat d'EURATOM que finança massivament l'energia nuclear a Europa mitjançant fons públics.

Sí voleu signar visiteu la web: http://aeec.pangea.org/

Ecologistes de Catalunya

ENERGIA

Noves energies ... per a la borsa

/ -/:::... —

Les energies netes comencen a estar de moda a les Borses, és a dir, les energies netes són negoci i, segons sembla, atractiu. A Espanya alguns Bancs i assessors d'inversions comencen a elaborar informes i estudis sobre el mercat de les energies alternatives per aconsellar els seus clients, i des de fa temps són objecte del desig de grans fons d'inversió nord-americans.

6

Segons Sabadell Banca Privada la inversió en energies alternatives ha xocat, durant anys amb el rebuig de petrolieres i elèctriques, la qual cosa ha provocat que, a nivell mundial, només el 13,4 % de l'energia primària consumida

provinga de fonts renovables. Però les circumstàncies han canviat: la crisi actual i la inestabilitat estructural dels preus del petroli, al costat dels compromisos i evidendes sobre la necessitat de reduir les emissions contaminants, han llançat a empreses i inversors sobre les energies netes, i cal preguntar-se: ho continuaran sent?.

després d'Alemanya. Es tracta d'un sector en ple desenvolupament amb un fort suport per part de l'administració (ara sí, quina casualitat!), que ha configurat un entorn normatiu dissenyat per fomentar el seu creixement. "S'estima que la rendibilitat esperada després d'impostos pot rondar l'11 %" (Atlas Capital).

A Espanya, Gamesa és líder en la construcció i desenvolupament de parcs eòlics i les seues accions s'han revalorat durant el present exercici en un 41 %; Iberdrola fa ja temps que es va pujar a aquest carro, i en aquests moments el sector eòlic és el segon mercat mundial,

Causa un cert desfici pensar en el que pot ocórrer amb la irrupció de l'especulació financera al camp de les energies alternatives. El que passe, per exemple, amb el Barranc dels Horts ens donarà la resposta.

Antonio Goytre

TERRITORI

El barranc dels Horts amenaçat L'energia eòlica s'està convertint al País Valencià en un greu factor de destrucció ambiental.

La falta de control, la indiferència i el menyspreu que la nostra administració està mostrant, amb respecte al medi ambient, s'aprecia nítidament a l'allau de projectes de parcs eòlics sobre zones valuosíssimes.

m

Un dels casos més sagnants és el del Barranc dels Horts (Alt AAaestrat, Castelló) amenaçat per la construcdo del parc eòlic Nevera-3. Aquest barranc, pròxim a Ares del Maestre, conserva un bosc mixt de roures i carrasques excepcional ,amb alguns roures centenaris immensos inclosos en tots els catàlegs d'arbres monumentals. És un paisatge realment extraordinari, insòlit en un territori on la coberta vegetal ha sigut destrossada a consdència, que a qualsevol país civilitzat seria intocable.

Exigim a la Generalitat que actue immediatament

AJAVA en lluita iPER ON ENTRE ALS JARDINS DE MONFORTE?

L'Associació d'Amigues i Amics dels Jardins Valencians (AJAVA) ha denunciat que els Jardins de Monforte, joia de la jardineria valenciana i universal, tenen la seua porta principal (la noble, que permiteix la comprensió del Jardí) tancada al públic. Reproduïm a continuació un comunicat d'AJAVA reivindicant Monforte.

Sofrit/da ciutadà/na: si de cas un dia t'abellix fer una agradable passejada pels nostres benvolguts Jardins de Monforte, segons el moment pots emportar-te una o dues sorpreses: que les seues portes estan tancades i que et conviden a una boda. Efectivament, les seues portes estan sempre tancades, t'obliguen a entrar per una insípida obertura posterior que mostra un espai verd però no un jardí. Perquè un jardí neoclàssic, un jardí típic valencià com aquest, és un espectacle, una delicada posada en escena. I la seua entrada es va concebre per a rebre els seus amos i visitants un bany de poder i de noblesa al traspassar el llindar, amb el seu atri semicircular a manera de balcó obert al gaudi, invitant al principesc recorregut i deixant entreveure, al fons, els misteris del bosquet. Malgrat que ets un ciutadà i no un marqués, tens tot el dret a viure eixe xicotet somni que hui t'arrabassa un Ajuntament utilitari i pragmàtic fins a la sacietat. I tu, Ajuntament, no veus

que ens negues l'aprenentatge i la comprensió d'una molt fràgil obra d'art? no te-n'adones que ens cegues en comptes d'enlluernar-nos, que este jardí no sols és el que es veu sinó el que van veure?

Ciutadà, els Jardins de Monforte són un Bé d'Interès Cultural, obligatòriament superprotegits en la seua integritat però que no han estat entesos pel seu cuidador, que els mal aprofita a manera de retaule de la seua església laica, sense adonar-se'n que, com els tresors, aquests jardins són inútils, bellament inútils.

VOLEM ENTRAR PER ON SEMPRE! AMB NUVIS 0 SENSE NUVIS PERÒ PER DAVANT, NO PEL CUL!

Associació d'Amigues i Amics dels Jardins Valencians (AJAVA) AJAVA@ono.com Apartat de correus 170 46100 Burjassot (VALÈNCIA)

íJARDINsl

Manifest de Castelló de Rugat

El passat 29 de maig, diverses associacions d'Amics de Jardins de distintes comunitats autònomes de l'Estat espanyol, es van reunir en la població de Castelló de Rugat (Vall d'Albaida). En la trobada, es va elaborar l'anomenat "Manifest de Castelló de Rugat" en defensa del reg tradicional de superfície als principals jardins del Patrimoni del nostre país, substituït per instal·lacions de oteig amb el demagògic i fals argument d'estalvi d'aigua, ncara que el Manifest fa espeçiafinsistència en el que ocorre el Pati de la Sèquia del Generalife, és també una crida a la reflexió per çuidar i mantindré un patrimoni tan fràgil com el constituït pels jardins històrics en el nostre país, país que té la sort de posseir exemples de tots els tipus de jardí sorgits a Europa i els de més antiguitat, sent el degà d'ells el pati dels tarongers de la mesquita de Còrdova.

f

Julio Lacarra López, Secretari d'AJAVA (Associació d'Amigues i Amics del Jardí Valencià)

L'Alhambra es mor b Is jardins de l'ALHAMBRA són els més visitats d'Espanya i probablement del món. L'essència d'aquests jardins, com la de tots els jardins de tradició mediterrània, és el seu sistema de reg que a través de safarejos, sèquies i canals inunda les hortes, els jardins i patis del recinte, arribant posteriorment als carmens que integren el conjunt palatí de l'ALHAMBRA.

nostra oïda i de les nostres mans convertint el jardí en un espai banal, sense sentit, on el que queda és un mostrari de plantes i de tubs de plàstic.

En els jardins de tradició mediterrània l'aigua no sols és un element útil. És també, sobretot, part essencial tant del traçat com de les sensacions i emocions que produeix.

D'aquesta manera, jardins històrics com el Retir i l'Albereda d'Osuna de Madrid, La Granja de Sant Ildefons, els Jardins d'Aranjuez, el claustre de Guadalupe, els Jardins de Montfort i el Jardí Botànic de València, la Concepció de Màlaga o el Càrmen dels Màrtirs de Granada han sofert la substitució del sistema tradicional de reg per inundació pels nous sistemes de reg a goteig o aspersió el que produeix la mortaldat dels grans arbres i fomenta la propagació de malalties entre la resta de la vegetació.

_J Què està ocorrent amb l'aigua en ° els nostres jardins? Amb el pretext de l'estalvi de l'aigua s'estan substituint els sistemes de reg tradicionals per instal·lacions de goteig o aspersió amb la qual cosa l'aigua - ànima del jardí- desapareix de la nostra vista, de la

El cas més significatiu i dolorós de tot el que hem mencionat abans és l'anul·lació del reg per inundació al pati de la Sèquia del Generalife i la presència d'aberrants aspersors sense cap justificació possible. I açò succeeix en l'ALHAMBRA,

Patrimoni de la Humanitat.

Caldria recordar a Xavier de Wïnthuysen quan ja afirmava en 1937: "Els jardins històrics d' 'Espanya han de ser per conservar-los més que per assajar-hi reformes; i les restauracions només són admissibles per reconstituir fidelment el que es perd. A més, seria impossible depurar-los ja que cada generació hi ha anat deixant alguna cosa.

Així és, si són bells el més encertat seria respectar-los tal i com han arribat fins a nosaltres."

Asociació d'Amigues/Amics dels Jardins Valencians (AJAVA) Asociación Sevillana de Amigos de los Jardines Asociación de Amigos del Jardí'n y del Paisaje de Madrid Asociación de Amigos del Jardin y del Paisaje de Valladolid Associació Cultural Maria Zambrano Sant Joan d'Alacant Asociación Hespérides de Asturias Asociación Pro-Comillas de Cantàbria Asociación Granada Històrica y Cultural Asociación Espafiola de Paisajistas Grupo ELODEA de Madrid Fundación Cultural Azzagra de Granada

aquí cal mullar-se La decisió de suprimir el transvasament de l'Ebre no sols ha evitat una catàstrofe hidrològica i mediambiental sinó que ha permès mostrar a la vista de tots la dimensió real del problema de l'aigua que afecta al País Valencià: ningú sap amb certesa la quantitat ni la qualitat del recurs, es desconeixen les necessitats reals, s'ignoren les dimensions de l'explotació de rius i aqüífers, no hi hi ha un registre fiable de concessions.

El transvasament ha tingut la dubtosa virtut de desviar l'atenció d'aquestes qüestions fonamentals durant massa temps i ara, amb la pressió de no perdre els fons europeus i de no aguditzar una polèmica prenyada de demagògia, cal executar solucions alternatives al mateix temps que, contra rellotge, s'intenta desvelar totes aquelles incògnites. El nou govern se sent obligat a plantejar solucions alternatives al transvasament, més aigua en menys temps i més barata, prenent com a referència les xifres, no contrastades, del PHN del Partit Popular; es continua endavant amb les obres del Transvasament Xúquer-Vinalopó i, al mateix temps, es crea una comissió d'experts per analitzar els recursos reals del Xúquer, s'estudia l'estat de l'Albufera i les seues necessitats. D'altra banda, es planteja la necessitat d'escometre una profunda reorganització de les Confederacions Hidrogràfiques i es comença a parlar d'ajustar els preus de l'aigua al seu cost real. Finalment, la ministra Narbona ha de reconèixer públicament que només es coneix de veritat un 25 % del que ocorre.

Estem, en definitiva, en temps de confusió i cal plantejar seriosament si convindria aturar-se un moment i d'una vegada per sempre aclarir les coses.

Mentrestant, només ens queda la informació i per mitjà del Butlletí tractarem d'oferir aquella que ens semble fiable.

ÍP.H.N.1

Aigua per a tot?

es de sempre, la gestió de l'aigua a Espanya s'ha entès com una gestió de l'oferta.

D'aquesta manera, ostentem certs rècords quant a regulació de rius, nombre d'embassaments i transvasaments, amb el Tajo-Segura com a gran aparador de moltes coses.

El projectat transvasament des de l'Ebre va significar un pas de gegant en aquesta direcció, però la proposta de desalació no deixa de formar part de la s mateixa política d'oferir aigua des de l'Estat.

3 El govern actual ha optat per no qüestionar 10 les xifres de teòrica demanda i es resisteix a realitzar una immediata revisió del Pla de Conca del Xúquer, la qual cosa posaria damunt de la taula les manipulacions i tergiversacions que van conduir a un Pla

clarament fora de la realitat, i en el mateix ordre de coses, obligaria a desestimar el transvasament Xúquer-Vinalopó. Així les coses, es tractaria simplement de comparar les dues propostes, transvasament o desalació, des del punt de vista de la seua incidència mediambiental i dels seus costos econòmics reals.

La immensa majoria d'experts independents —mireu la pàgina electrònica de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua o la de xarxadelaiguadara- van explicar en el seu moment, a qui es va molestar a atendre, que el govern anterior havia falsejat les dades econòmiques, que el cost energètic era enorme -es tractava de bombar aigua pràcticament des del nivell del mar fins a uns 1.000 metres sobre el nivell del mar-,

que les demandes per a agricultura —la gran excusa, la de l'aigua per a tots- no eren reals en el sentit que no podien assumir els costos de la infraestructura tal com exigeix la Directiva europea, i que els impactes mediambientals eren brutals, sobretot respecte al Delta, a la qual cosa se sumava l'ínfima qualitat de l'aigua en el baix Ebre, fonamentalment per la seua elevada salinitat.

(Aquests dies, els mitjans de comunicació afigen noves dades respecte d'això: residus tòxics i radioactius a l'embassament de Flix; mercuri, hexaclorobenzé i PCBs aigües avall).

La desalació té, sens dubte, impactes ambientals, però prou menors en la comparació, i prou més tractables.

L'afecció a les praderies de Posidònia per la salmorra té fàcil remei, amb la qual cosa

(P.H.N.)

quedaria, bàsicament, la despesa energètica.

Hi ha aquí una o p o r t u n i t a t de desenvolupament de tecnologies solars, la qual cosa podria pal·liar, en part, la vergonya de l'ínfima implantació de l'energia solar en un País com el nostre (compare's amb Alemanya quant a hores de sol i superfície de panells solars).

En qualsevol cas, les hipòcrites declaracions del govern valencià, preocupat ara per la Posidònia, pel compromís de Kioto i per l'ocupació de sòl al litoral, sonen ridícules en confrontar-les amb les polítiques desenvolupades: ampliació de ports esportius sobre praderies de Posidònia, increment espectacular del consum energètic en relació al PIB i urbanització desaforada del litoral.

Una mirada al recent Programa A.G.U.A. (Actuacions per a la Gestió i Utilització de l'Aigua) del Ministeri de Medi Ambient serveix per a ratificar-se en allò que s'ha exposat sobre gestió de l'oferta: la immensa major part del pressupost es destina a "Actuacions en increment de la disponibilitat de recursos hidràulics". És just constatar que el Programa apunta -massa tímidament, al meu entendre, i només a nivell de propostes sense assignació pressupostària- algunes mesures en el sentit d'entrar en la gestió de la demanda, la qual cosa suposaria elevar el nivell cap a una gestió més d'acord amb allò desitjable per al sigle XXI.

Esperem la concreció d'aquestes propostes, però, és obligat constatar que ni amb desaladores, ni amb la millor gestió de la demanda pot haver-hi aigua per a tot el que alguns pretenen construir al litoral i prelitoral valencià.

... ni amb la millor gestió de la demanda pot haverhi aigua per a tot el que alguns pretenen construir al litoral i prelitoral valencià

ff Així, es parla de reformes en les Confederacions Hidrogràfiques, d'un Banc Públic de l'Aigua que permetrà reassignar els drets històrics, o de tarifes de l'aigua acords amb els costos reals d'obtenció i de tractament de l'aigua.

En els últims mesos s'han conegut projectes urbanístics per a construir 10.000 habitatges a Sant Joan; s'ha produït un canvi en el govern municipal de Benicàssim per impulsar una altra magna urbanització amb camp degolf; una promotora murciana ha presentat un projecte de camp de golf i urbanització sobre una miqueta més d'un milió de metres quadrats a Ondara; estan en exposició pública tres plans parcials en la Vall d'Ebo i altres tres en L'Atzúvia; etc.

Només si entrem seriosament en una gestió de l'aigua paral·lela a la gestió del territori es podrà introduir racionalitat en un tema que ha de preocupar-nos a tots, encara que alguns semblen gaudir del permanent riu revolt.

P.S. Després d'acabar i a punt d'enviar aquestes breus notes, llig les declaracions de la ministra Narbona sobre l'oportunitat que les confederacions hidrogràfiques emeten informes previs -i vinculants?- a la definició de nous plans urbanístics. Aquesta és la senda cap a la sostenibilitat. S'emprendrà realment?

Víctor Navarro Matheu

(P.H.N.)

Algunes preguntes i consideracions econòmiques sobre la implantació del reg per goteig en la ribera del Xúquer. er a què vol el govern implantar el sistema de goteig? Per a aconseguir aigua per a aplicar-la a altres fins. El govern ja hi ha "venut" per avançat l'aigua estalviada pels agricultors de la Ribera, perquè va abaixar la dotació de l'ARJ de 392 hm3/any (Pla Hidrològic del Xúquer aprovat en 1997) a 300 hm3/any (PHN aprovat en 2001), i amb eixe aigua que se suposa que serà "estalviada", pretén abastir el transvasament Xúquer-Vinalopó.

Quin és el valor de l'aigua estalviada?

Qualsevol economista contestaria sense dubtar-ho que el seu valor és el cost d'oportunitat, açò és, el valor que obtindria eixa aigua en una utilització alternativa, sobre el supòsit que hi haja demanda per a eixa aigua. EI govern anterior assegurava que era necessari transvasar aigua a la Comunitat Valenciana (Castelló, Xúquer i Alacant) a un cost mitjà de 51,2 ptes/m3 (0,31 /m3), i assegurava que hi haurà compradors per a centenars d'hectòmetres cúbics d'aigua a eixe preu mitjà, tant a Alacant com a València i Castelló, on l'aigua estalviada en l'ARJ pot arribar sense cost suplementari, o amb costos molt baixos. Per tant eixe és exactament el valor de l'aigua "estalviada", perquè és obvi que si no tinguera eixe aigua "estalviada", el govern hauria de transvasar o produir 92 hm3 més cada any per a satisfer les mateixes demandes, que segons ell, són imprescindibles. I si finalment no es transvasa aigua, caldria dessalar-la, la qual cosa segons el govern anterior, encara és més car.

Per tant el valor de l'aigua "estalviada" és de. 92 x 0,31 = 28,52 milions d'euros a

l'any, o en qualsevol cas, el valor del mateix volum d'aigua dessalada, en el cas que resulte més barata.

Quin és el cost de l'aigua "estalviada"? El

cost d'un ben és el que costa produir-lo. No s'ha de confondre el cost amb el valor, ni amb el preu. El cost de l'aigua" estalviada" és el que deriva de les inversions a realitzar per a l'estalvi, més els costos de manteniment de tot el sistema de goteig que permet eixe estalvi. Normalment, el cost de les tècniques d'estalvi deurà ser menor que el valor de l'aigua estalviada , perquè en cas contrari no tindria sentit l'operació. La diferència entre el valor (que hauria de vore's reflectit en el preu, en un mercat transparent, hi ha algun...?) i el cost, constituïx el benefici de l'operació. La qüestió de a qui correspon eixe benefici depèn de a qui pertanga l'aigua estalviada, i la resposta a eixa pregunta és la clau de tota l'operació.

D,una banda està l'Albufera, que deixarà de rebre la major part dels sobrants i retorns que constituïxen actualment el seu principal recurs d'aigua.

A qui pertany l'aigua estalviada? Esta pregunta admet dos respostes alternatives: Es pot considerar que eixe aigua és dels agricultors de l'ARJ, perquè tenen una concessió per a usos agraris amb unes determinades tècniques de cultiu que són les que estan establides, i que requerixen 392 hm3/any. Si decidixen canviar eixes tècniques pagant ells el canvi, obtenen com a benefici 92 hm3 d'aigua disponible a l'any.

Per tant, eixe aigua haurien de poder aplicarla al que ells decidiren, cobrant per ella. De fet, existix ja un precedent d'eixes vendes d'aigua, subscrit l'any 2002 entre la Comunitat de Regants del Canal del Fenars i la Mancomunitat d'Aigües del Sorbe, i aprovat formalment per la Confederació Hidrogràfica del Tajo, que a més va construir les infraestructures de connexió, amb cost zero per als agricultors. Clar que en eixe cas el preu és molt més barat (5 Ptes/m3), però en eixa zona l'aigua té molt menys valor que en la costa mediterrània, i a més no està racionada.

Alternativament, el govern pot sostindré que, ja que l'aigua és un bé públic, eixe aigua estalviada pertany a la societat espanyola.

En eixe cas és l'Estat, en representació de la societat espanyola, qui es quedarà amb l'aigua, evitant-se caldre transvasar o dessalar 92 hm3 anuals a un cost de 0,31 /m3, per a satisfer les demandes pendents. Per tant, ja que es va a beneficiar d'eixe aigua, ha de córrer amb tots els gastos que siguen necessaris per a produir-la. I en "tots els gastos" s'inclouen no sols les despeses d'inversió tant en el sistema general com en

ÜJB881::: JB88 :::

les pròpies parcel·les, sinó també els gastos d'explotació del sistema, bombaments, etc.

A més, l'Estat ha de comprometre's a renovar totes les instal·lacions, incloent les xàrcies de goteig, quan envellisquen. En cas contrari perdria el seu dret a l'aigua estalviada, perquè serien els agricultors els que renovaren el sistema al seu càrrec, i llavors es passaria a l'alternativa anterior.

El que en cap cas és admissibles és que es demane a uns usuaris privats que realitzen al seu càrrec inversions per a produir un bé públic (aigua estalviada) i entregar-lo gratuïtament a l'Estat. El tema podria portarse als tribunals perquè estos digueren quin de les dos alternatives és la justa.

Quins són els impactes ambientals d'implantar el goteig en tota la Ribera, i

com s'haurien de compensar? Al marge de l'anterior, la implantació del goteig en la Ribera ocasionarà diverses afeccions ambientals. D'una banda està l'Albufera, que deixarà de rebre la major part dels sobrants i retorns que constituïxen actualment el seu principal recurs d'aigua.

Encara que fóra cert que es pretén compensar esta pèrdua de cabals amb aigua de la depuradora de Pinedo, cal vore quina és la diferència de qualitat entre les diferents aigües i l'impacte que l'ús de diferents aigües pot tindré en diversos plans: salinitat, contaminació, etc...

Un altre impacte ambiental potencialment molt greu serà el de la pèrdua de biodiversitat al desaparèixer tota la xàrxia de sèquies, basses, etc. que històricament han format una densa malla de punts d'aigua que

sustenta bona part de la vida silvestre en la Ribera. Tot açò pot desaparèixer si no es prenen mesures, per la qual cosa és necessari establir actuacions de mitigació d'impactes que minimitzen els problemes causats.

Els costos d'eixes actuacions han de ser finançats a càrrec d'un cànon ambiental, exactament igual que en el projecte del transvasament de l'Ebre es va imposar un cànon ambiental, per llei. No hi ha raó per a no fer el mateix en el Xúquer, si la detracció de cabals tindrà efectes ambientals adversos. 1 Perquè a l'aigua del Xúquer no se li imposa 1 un cànon ambiental? És que el medi ambient 23" en el Xúquer no val res?.

Antonio Estevan.

Fundació Nova Cultura de l'Aigua

í TERRITORll

Un cívic: "Adopta un territori

•i

Què anomenem "custodia del territori?"

La custòdia del territori (en anglès, land stewardship) va néixer a finals dels segle dinou a Nord-Amèrica, i durant els anys 80 del segle XX aquesta filosofia de conservació ha anat consolidant-se a països del centre i el nord d'Europa. Tot i que no resulta senzill aventurar una definició per al que, en realitat, és més un conjunt de tècniques i metodologies diverses que un concepte pròpiament dit, la custòdia del territori consisteix en promoure l'establiment d'acords voluntaris entre propietaris de terrenys (o de drets sobre aquests) i entitats promotores de la custòdia, que duguen als primers a aplicar modalitats de gestió compatibles amb la conservació a llarg termini dels valors naturals o culturals de la seua propietat, a canvi d'una sèrie de compensacions de diversa naturalesa aportades o facilitades per les segones. En última instància, la custòdia tracta d'afavorir que els propietaris incluisquen, també, criteris de conservació en la gestió quotidiana de les seues propietats, facilitant assessorament tècnic, reconeixement social o compensacions econòmiques.

fTERRITORll

^ H aplicació de la custòdia del territori, per tant, requereix necessàriament de la participació de diversos agents: •Els propietaris: són els autèntics protagonistes, atès que sense la seua implicació voluntària en la conservació, no pot parlar-se, de fet, de custòdia.

•Les entitats de custòdia: són organitzacions sense ànim de lucre, generalment privades, que promouen i arriben a acords amb els propietaris de les finques per tal de que s'hi apliquen modalitats o estratègies de gestió compatibles amb la conservació dels valors naturals i culturals.

•L'administració: ha de facilitar un marc adequat per al desenvolupament de la custòdia (mitjançant l'adopció de mesures legals, fiscals i socials escaients), i incentivar la seua aplicació en àmbits de gestió complementaris però coherents amb les seues directrius generals de gestió, tot i que altres vegades pot actuar directament com a entitat de custòdia i, fins i tot, com a propietari.

Les experiències valencianes Com en altres àrees de l'Estat, l'aplicació de les tècniques de custòdia del territori en l'àmbit valencià no és un fenomen recent.

Des de fa almenys dècada i mitja, diverses entitats fundacions privades, grups conservacionistes i ecologistes, ajuntaments, etc. venen duent a terme iniciatives i projectes enquadrables en aquest camp.

Alguns d'aquests projectes han assolit fins i tot un cert caràcter emblemàtic en el context de la conservació ambiental al País Valencià, tant per fer servir metodologies originals (o alternatives) com per l'eficàcia dels resultats obtinguts.

Malgrat això, i sense treure importància a aquestes iniciatives pioneres, no pot dir-se que la custòdia siga encara un mètode estès per a la gestió i conservació del patrimoni natural, territorial i cultural valencià. En general, entre els exemples de custòdia existents en el context valencià, predominen molt significativament els relacionats amb la gestió privada de finques (adquisició de terrenys de valor ambiental destacat per part de fundacions i associacions com per exemple Acció Ecologista-Agró al cas d'Almenara, amb la qual cosa s'adquireix la responsabilitat

directa en la seua conservació). Però són molt més rares les actuacions basades en acords voluntaris amb propietaris, més obertes a la participació de la societat civil i basades en una implicació més estreta d'aquests propietaris sense que calga un canvi previ en la titularitat dels terrenys afectats; aquestes actuacions, a més, solen ser molt més recents, quan no es tracta com succeeix amb el cas de les Microreserves de Flora d'iniciatives de caràcter quasi exclusivament institucional.

Probablement, les característiques territorials i socials del País Valencià expliquen, si més no en part, aquesta situació de partida. La mateixa estructura t e r r i t o r i a l i socioeconòmica valenciana, basada en general en una marcada dualitat entre el litoral i l'interior, ha imposat sovint graus diferents de pressió social entre la primera densament poblada i amb uns espais naturals més fàcilment percebuts com a amenaçats i la segona, més necessitada d'una gestió activa destinada a la conservació de paisatges rurals amenaçats per la despoblació i la baixa rendibilitat. Aquesta mateixa pressió social dirigida a la conservació s'ha estructurat prioritàriament per bé que amb destacables excepcions en la línea de la denúncia d'agressions i l'exigència d'una actuació institucional de protecció, més que en el disseny d'accions d'intervenció més o menys directa sobre la gestió dels elements amenaçats. Sovint, a més, aquests elements s'han restringit, de fet o en apariència, a l'ambit de les espècies amenazadas, però s'ha prestat menys atenció a factors integrats com el propi paisatge o els hàbitats de les

mateixes espècies que són objecte d'interés, amb el que potser s'ha dificultat una major cceptació social de certes iniciatives de aconservació i, fins i tot, s'han generat focus de conflicte amb agents econòmics i territorials (com alguns llauradors) l'actuació dels quals, de vegades només amb petits matissos, s'ha demostrat com vital per a garantir una conservació efectiva de molts elements d'interés.

La predominància de la propietat privada i el caràcter atomitzat d'aquesta poden haver dificultat també aquest tipus d'intervenció; de fet, encara avui hi ha una percepció social molt estesa (i, si més no en part, probablement justificada) que considera que la propietat pública representa per ella mateixa una major garantia de conservació, excloent o, almenys, limitant la possibilitat real de que siguen propietaris privats els que duguen a terme, d'una forma o altra, accions compatibles amb aquesta conservació.

Què guanyem, amb la custòdia del territori?

La clau per a aplicar estratègies de custòdia es basa en la confiança, el compromís i l'acord entre les parts implicades, totes les quals busquen obtindré un benefici més o menys directe: per als propietaris, pot ser una forma de veure compensada a (econòmicament, tècnicament i socialment) | la conservació, en les seues finques, de valors 15 naturals o culturals que interessen a tota la societat, i fins i tot d'obtindre nous beneficis econòmics a través de la gestió sostenible i racional dels seus recursos. Les entitats de custòdia, a més de col·laborar activament

[TERRITORI)

amb aquesta conservació, aprenen dels propietaris i els usuaris tècniques de gestió i faciliten una major implicació de la societat civil en aquesta tasca. Per a l'Administració, finalment, la custòdia pot ser útil per millorar la percepció social respecte a la conservació, però també per a optimitzar els seus recursos, limitant la seua actuació directa amb altres estratègies i iniciatives de gestió de caràcter no voluntari o difícilment compatibles amb alguns aprofitaments econòmics a aquells espais on resulte estrictament necessari o convenient.

Com demostren les iniciatives existents a moltes de les nostres comarques i a altres llocs de l'estat, per a moltes associacions i entitats compromeses amb la protecció ambiental i patrimonial, la custòdia del territori pot representar una via complementària d'actuació, compatible amb altres estratègies d'acció més habituals. En aquest sentit, la custòdia facilita que es duguen a terme projectes concrets de gestió alternativa sobre àrees i problemàtiques específiques, aportant experiències tangibles i quantificables sobre la eficàcia d'aquestes alternatives, i actuant com a exemples que faciliten la l'acceptació i la sensibilització social cap a la conservació, i que poden aplicar-se o adaptar-se a moltes altres àrees de característiques comparables.

Per això, pot dir-se que el major beneficiari de la custòdia, el destinatari últim de la seua aplicació, és el conjunt de la societat valenciana. La protecció ambiental limitada a la declaració d'espais protegits, per bé que imprescindible, no és suficient per garantir la preservació de l'immens patrimoni natural i cultural de tots els valencians i valencianes.

La creació d' "illes naturals" pressumptament protegides i aïllades en un territori sotmès a pressions i agressions de tota mena és insuficient per a evitar que desaparega aquest patrimoni. S'han d'ampliar els objectius de la conservació a altres àmbits també amenaçats, com els paisatges agrícoles tradicionals les hortes, els vessants abancalats, molts elements del patrimoni cultural i

etnològic, camins, pous de neu, jaciments arqueològics, els espais naturals d'interés local o comarcal, o els denominats "connectors ambientals", espais rurals i mosaics de paisatges dels quals depenen, en última instància, moltes espècies amenaçades.

Les limitacions tècniques i presupostàries de les estratègies de protecció ambiental de base exclusivament pública, com també una lenta però creixent aproximació entre els objectius d'agents socials agricultors, propietaris rurals i forestals, ecologistes, voluntaris ambientals que fins fa poc mantenien postures aparentement contraposades en els seus plantejaments generals, estan obrint noves perspectives per a una acció necessària.

La protecció ambiental limitada a la declaració d'espais protegits, per bé que imprescindible, no és suficient per garantir la preservació de l'immens patrimoni natural i cultural de tots els valencians i valencianes

ff Però l'extensió de la custòdia del territori al País Valencià no és, en tot cas, un procés sencill ni exent de riscos. Tot i que aquestes metodologies poden donar resposta a alguns dels problemes ambientals més importants existents al País Valencià, la seua aplicació

no pot representar una coartada per a evitar la necessària acció institucional. La pràctica inexistència d'entitats dedicades expressament a la custòdia, i la capacitat de molts grups conservacionistes i ecologistes para assumir en part aquest paper, obri un debat entre la viabilitat de compatibilitzar l'acció de denúncia i la col·laboració amb propietaris. En aquest sentit, s'estableix també la necessitat d'evitar que la custòdia del territori puga ser utilitzada com un mecanisme dirigit, de forma conscient o inconscient, a alguna mena de compensació d'actuacions destructives o a la neteja de la imatge d'agents econòmics responsables d'aquelles. La implicació activa dels diferents agents (propietaris, administració i entitats de custòdia) és, ara com ara, una de les prioritats principals i requereix un esforç notable d'aproximació de postures i l'establiment d'un marc estable de contacte i col·laboració.

En tot cas, el factor més important respecte a les possibilitats d'estendre la implantació de la custòdia del territori al País Valencià rau en la seua contribució, junt amb altres iniciatives compatibles i de característiques molt diverses (com l'agricultura ecològica, el tursime rural sostenible, etc), a una estratègia global dirigida a la preservació del paisatge (i el territori) valencià en el seu conjunt. En aquest context, la custòdia del territori, més que com solució específica i descontextualitzada a problemes locals, o com simple concepte "de moda", presenta una gran potencialitat per a complementar de forma eficaç altres actuacions, basades també en les inel·ludibles premises de sostenibilitat, equitat social i participació ciutadana, que convergiren en última instància en un autèntic canvi del model de desenvolupament econòmic actualment vigent en moltes àrees del nostre País, i que des de sectors cada vegada més amplis de la societat valenciana comença a percebre's ja com a insostenible.

Grup Valencià impulsor de la Custòdia del Territori

Grup Valencià impulsor de la Custòdia del Territori 3

~Ï6

Des de l'any 2000, un grup de persones i entitats valencianes vinculades o interessades per la custòdia del territori venen mantenint contactes regulars per plantejar una estratègia conjunta dirigida, per una banda, a estendre el coneixement sobre aquestes tècniques i la seua aplicació, i d'una altra a establir un marc estable de relació i intercanvi d'experiències. Aquest grup manté una estreta relació amb la Xarxa de Custòdia del Territori i altres entitats de custòdia d'arreu de l'estat, i va organitzar, l'octubre de 2003, les I Jornades Valencianes de Custòdia del Territori-Introducció a una eina amb futur. El 23 i 24 d'octubre de 2004 se s'han celebrat, a Benasal, les II Jornades, amb l'objectiu general d'avançar en l'estructuració d'un organisme valencià de promoció de la custòdia del territori.

La rajola protector Una nova estratègia per al Parc Natural de l'Albufera En el seu afany per elevar la qualitat mediambiental d'aquest país a les més altes fites de degradació, la Conselleria de Territori i Habitatge ens ve sorprenent amb interpretacions del famós desenvolupament sostenible certament innovadores. La més recent ens proposa, per mitjà d'un decret que modifica el seu règim jurídic, que la millor forma de protegir el Parc Natural de l'Albufera és construir uns quants habitatges. I Acció EcologistaAgró que, com va dir el poeta: "...envuelta en sus harapos, desprecia cuanto ignora . . . " , insisteix a oposar-se a tanta innovació i presenta al·legacions al decret exigint la seua retirada. Aquesta és la historia:

[P.N. de L'ABUFERAI

Conclusió: Els reallotjaments ja estan previstos fora del Parc Natural, i l'Alcalde de Pinedo vol sòl per satisfer la demanda d'habitatges unifamiliars adossats, del tipus "cases de poble".

2.- En algun moment del procés es comença a redactar el PRUG de l'Albufera.

Mentrestant, la demanda de l'Alcalde de Pinedo provoca aquestes reaccions:

- en un primer moment, l'Ajuntament no es dóna per assabentat i l'Alcalde de Barri insisteix amb un altre escrit, de novembre del 2000, segons el qual s'ha plantejat la urgent necessitat d'habilitar espai on construir almenys en una primera fase, uns seixanta habitatges rurals per als veïns que viuen en l'espai previst per a construir la ZAL

I.- La punta de l'iceberg El passat juny es va sotmetre a informació pública el projecte de decret pel qual s'habilita al Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) del P.N. de l'Albufera, en tràmit, que autoritze l'edificació en els nuclis de Pinedo, el Palmar i el Perelló, amb les limitacions següents: - En el cas de Pinedo, per permetre el reallotjament dels veïns de la pedania desplaçats dels seus habitatges per la construcció dels accessos a la ZAL del Port.

- En el Palmar, per a la regularització urbanística d'un sector actualment edificat de fet o, més clar, legalització de construccions il·legals.

- En El Perelló, per permetre la construcció d'un centre escolar i un centre de salut.

Tals mesures es justifiquen en dos motius prenyats de sensibilitat democràtica i solidaritat amb els més desfavorits: - A petició d'ajuntaments i agents socials, manifestades durant la informació pública del projecte de PRUG. - Perquè l'estratègia de desenvolupament sostenible imposa la necessitat de que el règim jurídic de l'espai protegit no perjudique la vida quotidiana dels habitants del Parc, els quals tenen dret a unes dotacions públiques i a uns nivells de qualitat de vida adequats als barems vigents

a qualsevol país de la Unió Europea, necessitats socials que l'actual règim jurídic del parc no pot cobrir adequadament.

Tractant-se d'un iceberg, o de qualsevol altra cosa, per obtindré plena satisfacció no cal acontentar-se amb "la punta", així que intentarem desvelar el que hi ha davall les aigües.

II- L'iceberg nu Alçat el vel, apareix a la vista un bast "ménage a trois" entre la Conselleria, l'Ajuntament de València i l'Alcalde pedani de Pinedo, que s'instrumentalitza al voltant del PRUG de l'Albufera, amb derivacions.

Un poc d'atenció, que és complex: 1.- En 1999 es produeixen dos fets significatius: a) La Declaració d'Impacte Ambiental del Projecte ZAL estableix que el Projecte contempla una zona residencial destinada a futurs reallotjaments i declara que tota l'actuació s'ubica fora dels límits del Parc.

Ja no es tracta d'atendre la demanda d'habitatges, sinó de reallotjar als afectats per la ZAL, a pesar de que ja hi ha sòl previst per a això. Apareix el nombre màgic de 60 habitatges. Tot és tan inconcret i faltat de fonament que permet sospitar que es tracta d'una mala excusa, un rentat social de cara perquè cole la sol·licitud - Davant aquest nou enfocament l'Ajuntament de València reacciona i prepara un projecte de delimitació d'un sector de sòl urbanitzable, de 6,14 ha de superfície i un aprofitament de 0.45 m2/m2, la qual cosa "grosso modo" permet edificar 27.648 m2 o 2.240 habitatges de 90 metres útils; com la densitat és de 35 hab./Ha. es queda en 215 habitatges.

El desajust entre el que es demana (uns 60 hab.) i el que es dóna (més o menys 215 habitatges), reforça la idea que la justificació de la sol·licitud és pur teatre - El Servei de Planificació i Ordenació Sostenible de la Conselleria de Medi Ambient informa (30 d'agost del 2001), sense manifestar cap oposició al projecte de l'Ajuntament.

b) L'Alcalde de Barri de Pinedo presenta a l'Ajuntament de València una sol·licitud - L'Ajuntament, sense cotilles d'ampliació de la zona urbana de Pinedo mediambientals a la vista, encarrega en vista de l'escassetat de sòl urbanitzable, i (novembre 2 0 0 1 ) un Projecte emigració de la població jove a la recerca d'Homologació Sectorial Modificativa amb d'altres ubicacions per habitatges i famílies. ordenació detallada de l'Entorn de Pinedo D'aquesta manera, es podrien edificar almenys i Estudi d'Impacte Ambiental per garantir 600 habitatges unifamiliars i adossats, del la fi última pretesa, que és la construcció d'habitatges que permeten cobrir les demandes tipus "cases de poble" i un poliesportiu

IP.N.

veïnals. Un xicoteta correcció s'incorpora a l'encàrrec: la densitat passa de 35 a 45 hab./Ha., és a dir, 276 habitatges en total, amb la qual cosa no es malgasta ni un m2 de l'aprofitament.

L'Ajuntament fa cas omís del reallotjament dels afectats per la ZAL i insisteix que l'objectiu és cobrir les suposades demandes veïnals 3.- Arribem a l'any 2004. Com dèiem, el PRUG s'ha redactat i sotmès a informació pública al llarg d'aquests anys, i entre les al·legacions presentades figuren, segons sembla, sol·licituds d'ampliació del sòl edificable als nuclis de Pinedo, El Saler, El Palmar, El Perellonet, El Perelló, Les Palmeres i els Marenys Blau, el de Sant Llorenç i el de les Barraquetes. a) La Conselleria, ara de Territori i Habitatge, veu amb bons ulls aquestes sol·licituds davant la necessitat demostrada de no impedir l'expansió vegetativa dels nuclis de població o bé la conveniència de remodeL·r eh límits dels mateixos... de millora paisatgística o ambiental i d'integració funcional de les poblacions amb el seu entorn rural. En

conseqüència, per atendre sol·licituds tan raonables promou la modificació del règim jurídic del Parc Natural, establert en el Decret 71/1993, i el posa en circulació (febrer/2004).

... la intervenció del Secretariat de RAMSAR ha produït algun efecte i la Conselleria, en el seu afany per aparentar una sesibilitat mediambiental inexistent, no té incovenient a contrar-se.

ff de l'Albufera", amb Rosa Miracle al cap, posen l'assumpte en coneixement del Secretariat del RAMSAR, que es dirigeix al Ministeri de Medi Ambient expressant la seua preocupació pel projecte (març 2004) i aquest, al seu torn, la remet a la Conselleria.

Per la seua banda, l'Ajuntament de València comunica a la Conselleria, en relació amb la modificació del Decret, que promou un Projecte d'ampliació del nucli urbà de Pinedo amb els paràmetres ja exposats, només que ara la densitat torna als 35 hab./Ha.

Els reallotjaments, ni sòn citats, l'expansió vegetativa no es demostra, entre altres coses perquè no n'hi ha d'acord amb les estadístiques de població de la pròpia Generalitat.

c) Al maig, la Conselleria es manifesta sobre el tema davant dos interlocutors diferents, i a cada un li diu una cosa distinta.

Respon a RAMSAR (21 de maig), a través del Servei d'Ordenació Sostenible del Medi, que l'ampliació del sòl urbà de Pinedo es

b) La reacció dels municipis beneficiats és entusiasta però, com tot se sap, "els amics

realitza amb la finalitat social de reallotjar en el seu mateix poble als veïns de lapedania que seran desplaçats per les obres. de L· ZAL;

de L'ABUFERAJ

que aquest sòl serà destinat a 60 habitatges unifamiliarslcases de poble; que a més de la finalitat social primordial es tracta d'arreglar el límit sud del nucli urbà. Simultàniament, produeix i difon un nou esborrany de la modificació en què deixa constància que: - la mesura adoptada té caràcter excepcional - es pretén atendre a la demanda provocada pel creixement vegetatiu, la necessitat de dotar d'equipaments públics i la millora paisatgística i ambiental dels límits de les poblacions en relació amb el seu entorn rural.

Reallotjament o creixement vegetatiu? 60 habitatges o 215? entorn rural, a l'Albufera.

No serà entorn natural? És la rajola el vehicle per a la millora paisatgística i ambiental?

El més sorprenent d'aquest nou esborrany és que, de la llista de nuclis urbans beneficiats, desapareixen El Perellonet, El Saler, Les Palmeres i els tres Marenys. Però no havíem quedat, a penes fa tres mesos, que estava demostrada la necessitat de no impedir l'expansió vegetativa, etc... en tots ells?. Dóna tota la impressió que la intervenció del Secretariat de RAMSAR ha produït algun efecte i la Conselleria, en el seu afany per aparentar una sensibilitat mediambiental inexistent, no té inconvenient a contradir-se. Això demostra la inconsistència dels seus arguments respecte dels nuclis exclosos i, per extensió, dels que es mantenen.

4.- Per fi, al juny es fa públic el que sembla el projecte definitiu de decret en els termes recollits en l'apartat I, és a dir, s'opta per la justificació de millor aparença social i democràtica, des de la que es comença a bombardejar a través de la premsa als qui, com Agró, critiquen la iniciativa.

19

Parc Natural de l'Albufera/Foto: Fons d'AE-A

fp.N. de L ABUFERA)

III.- La posició d'Acció Ecologista-Agró En la nostra opinió, a la vista d'allò que ha ocorregut, el Decret pretén uns objectius immediats: satisfer amb generositat la demanda de sòl per a equipaments plantejada per Sueca, legalitzar una borsa de construccions il·legals en el Palmar i, fonamentalment, atendre la petició de sòl per edificar a Pinedo tots els adossats possibles. Però la iniciativa de la Conselleria té un abast i unes conseqüències molt més greus: reconeix, de forma explícita, que l'edificació en el Parc Natural està per damunt de la seua protecció, i que aquest és només el primer pas, ja que tal reconeixement és una invitació i un estímul a què es plantegen noves demandes. Posa de manifest, de forma explícita, que la Conselleria està disposada a confondre, encobrir o disfressar el que faça falta per justificar socialment tals decisions. Busca aliances i suports entre els Ajuntaments del Parc, qualsevol que siga el seu color polític, per mitjà del sistema de concessió de favors, per neutralitzar possibles crítiques davant futures decisions.

La decisió adoptada és, sens dubte, il·legal perquè contradiu tota la normativa vigent que afecta al Parc, i el mitjà elegit per aplicarla, la modificació del Decret 71/1993, és erroni, i es demostrarà en els tribunals arribat el cas. Les justificacions esgrimides manquen de fonament: - No dubtem que El Perelló necessita els equipaments que reclama, ni discutim el dret dels veïns d'aquest nucli a disposar d'ells, però objectem que per satisfer aquesta necessitat siga necessari modificar el règim jurídic del Parc. D'una altra manera, la gestió racional d'un espai natural protegit ha de permetre atendre aquest tipus de demandes, no altres, en el marc d'un règim de protecció el més exigent que siga possible. De fet, l'Ajuntament de Sueca ha anunciat la seua intenció de resoldre el problema utilitzant el sòl urbà disponible en el nucli.

- La legalització d'obres il·legals en el Palmar | es desqualifica ella mateixa.

1 - El creixement vegetatiu de Pinedo no 20 existeix.

IV.- Un bucle lògic: l'excepció de l'excepció

Queda una última justificació que ha de ser denunciada de manera contundent,

perquè pot produir efectes devastadors i es comença a utilitzar amb una freqüència perillosa: l'excepcionalitat dels fets que justifiquen la mesura (també es recorre a aquest argument en la recent modificació de la llei de Patrimoni, per legalitzar la intervenció contra el Cabanyal).

Quan un determinat territori reuneix les característiques que justifiquen la seua declaració com a espai protegit (Parc Nacional, Parc Natural...), vol dir que, enfront la resta del territori, aquell té un valor ambiental excepcional i que aquesta excepcionalitat justifica la imposició de limitacions al normal exercici d'activitats públiques i privades, fonamentalment aquelles que puguen afectar a les característiques excepcionals que van justificar la declaració. Això implica que hi haurà activitats, normals en altres àmbits, que no podran ser realitzades; que caldrà arbitrar mitjans extraordinaris per satisfer necessitats i drets bàsics, irrenunciables, per evitar qualsevol discriminació sense posar en perill els valors considerats excepcionals.

Açò és el que ocorre sempre que es crea un Parc Natural i és, lamentablement, el que tracta de subvertir la Conselleria elevant a la categoria d'excepcional el que no és sinó absolutament corrent, totes aquelles activitats que, en el moment de crear el Parc es van considerar de menor valor per a l'interès general que el propi Parc i, per això, van ser objecte de limitacions o exclusions. Limitacions o exclusions que, en tot cas, haurien de ser compensades per mitjans extraordinaris que no poden suposar una agressió als valors mediambientals que van justificar la seua creació.

En l'àmbit d'un espai natural protegit l'excepcional el constitueix el seu valor mediambiental, i és responsabilitat de tots, començant per l'administració, que tal valor siga protegit, conservat i defensat enfront de qualsevol agressió o interès particular, econòmic o polític. En la seua versió actual, rajoles i medi ambient semblen ser incompatibles i vist que la Generalitat ha optat descaradament per les rajoles, tractarem que, a manera de "boomerang", els caiguen damunt.

Víctor Navarro / Antonio Goytre

IncomDliment

de la Carta d'Aalborg Farts d'esperar que Rita Barberà fes alguna cosa que justifiqués mínimament la inclusió de la ciutat de València al llistat de ciutats europees interessades en la sostenibilitat, hem sol·licitat a la Comissió Europea que excloga a l'Ajuntament de València de la Carta d'Aalborg. Reproduïm l'escrit enviat a la Comissió i un resum de l'annex ("València: cada vegada més insostenible") que l'acompanyava.

íAGENDA 2 l i

Denúncia Denúncia a la Comissió europea de l'incompliment de la Carta d'Aalborg per l'Ajuntament de València

^ H Ajuntament de València en sessió plenària del 24-4-1998 va acordar firmar la Carta de les ciutats i pobles europeus cap a la sostenibilitat (Carta d'Aalborg) i constituir el Consell Municipal de Medi Ambient que tindria com a tasca prioritària l'elaboració, aprovació i seguiment de l'Agenda 21-Local de la ciutat de València.

El 2 de març de 1999, es reunia per primera vegada el citat Consell Municipal de Medi Ambient, que després d'escasses reunions va mostrar la seua total i absoluta falta d'operativitat per la correlativa absència de voluntat política del govern municipal, evidenciant que a pesar de l'adhesió de la Carta d'Aalborg no existia compromís real per redactar l'Agenda 21- Local. De fet, el Consell va deixar de ser convocat i no es va posar en marxa cap iniciativa municipal per a la redacció de l'Agenda 21-Local. Al gener del 2002, Acció Ecologista-Agró va posar en coneixement de l'Ajuntament de València la situació, sense que haja merescut cap resposta.

Sis anys després de l'acord de subscriure la Carta d'Aalborg, segueix sense redactar-se l'Agenda 21-Local, i València contínua sense una estratègia de caràcter mediambiental que millore la lamentable situació d'insostenibilitat en la que es troba.

A la vista de tot això, és fàcil arribar a una conclusió: l'Ajuntament de València va acordar subscriure la Carta d'Aalborg i

22

participar en la Campanya de les Ciutats Europees per a la protecció del clima i Campanya Europea de les ciutats i poblacions sostenibles, tan sols amb fins publicitaris, per intentar demostrar davant de l'opinió pública una preocupació ambiental que evidentment no té, com demostra en cada una de les seues actuacions.

Per això, no podem romandre impassibles davant del que ens pareix una política de gestos sense contingut, mentre s'executen polítiques que responen a una idea de ciutat com a objecte d'especulació, gens respectuoses amb la qualitat de vida dels ciutadans que persegueix la Carta d'Aalborg.

(Annex al present escrit adjuntem una relació de temes que demostren ells sols que, des de l'Ajuntament de València, s'estan adoptant mesures que van contra els mínims principis de sostenibilitat).

Acció Ecologista-Agró té el convenciment que és perjudicial per al prestigi i serietat amb què des de la Comissió Europea es va abordar, en un primer moment, aquest tipus de compromisos per avançar cap a la sostenibilitat en els pobles i ciutats europees, que determinats Ajuntaments que no comparteixen tals objectius figuren com a firmants de la Carta d'Aalborg. Respecte d'això, sol·licitem que

s'inicien les actuacions pertinents per avaluar les responsabilitats polítiques i/o administratives en què haja incorregut l'Ajuntament de València en haver firmat uns compromisos rigorosos que el comprometen a determinades actuacions que, a la vista dels fets, no ha realitzat.

Considerem que seria convenient que abans d'acceptar la firma de la Carta d'Aalborg de nous Ajuntaments, s'exigira la realització d'una auditoria ambiental i a la vista de la mateixa es concretaren compromisos de millora de la situació i la realització de programes i polítiques cap a la sostenibilitat, avaluats econòmicament i amb un pla d'etapes d'obligat compliment.

Només d'aquesta manera, subscriurien la Carta aquells Ajuntaments amb voluntat ferma d'adoptar compromisos seriosos encaminats a remoure els obstacles necessaris per millorar la qualitat de vida dels seus veïns, en col·laboració amb les entitats i organitzacions de la ciutat.

Davant dels despropòsits comesos per l'Ajuntament de València, que evidencien una actitud de deslleialtat cap a les institucions europees incomplint els compromisos contrets amb la firma de la Carta d'Aalborg, creiem convenient que li retiren el protocol que va adquirir amb la firma citada i deixe de figurar en els llistats de ciutats europees cap a la sostenibilitat.

A l'espera de les seues notícies, reben una cordial salutació.

Yolanda Monroig Presidenta Acció Ecologista-Agró

L'Agenda 21

Carta d'Aalborg

" L'Agenda 21 és el pla d'acció proposat per les Nacions Unides per a un desenvolupament sostenible en el segle XXI. El document va ser aprovat i signat per 173 governs de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, celebrat a Rio de Janeiro en 1992. Destaca la crida explícita que realitza a les entitats locals per desenvolupar els seus propis processos d'Agenda 21 local"

En 1994 la primera Conferència Europea de Ciutats Sostenibles, celebrada a la ciutat danesa d'Aalborg, va elaborar la "Carta de les ciutats europees cap a la sostenibilitat", més coneguda com a Carta d'Aalborg i inspirada a l'Agenda 21 local. En aquest document les ciutats reconeixen tant la seua responsabilitat en l'actual situació ambiental com la seua capacitat per eixir d'ella i en signar-la (1.200 ciutats europees l'han ratificat) es comprometen a adequar les seues polítiques als postulats del desenvolupament sostenible.

Jornades d'Agenda Local 21 2004, València

f AGENDA 2 l i

Vdlèncídlcada vegada més

inSOStenible Parc Natural de l'Albufera • El Pla Rector d'Usos i Gestió del Parc continua sense estar aprovat a pesar de que han transcorregut 4 anys des que es va iniciar la seua redacció i 11 des de la creació del Parc. A pesar de que la responsabilitat recau en l'Administració Autonòmica no es coneix cap iniciativa de l'Ajuntament de València encaminada a resoldre aquesta situació.

• No obstant això, el projecte de Pla Rector en elaboració, conté un conjunt de mesures que permeten la urbanització i edificació en el Parc que incrementaran la pressió urbanitzadora, l'especulació del sòl i el deteriorament general de les condicions mediambientals d'aquest. Bona part d'aquestes actuacions es localitzen en el terme municipal de València, la qual cosa posa de manifest que l'Ajuntament de València consent, estimula i impulsa aquest tipus d'actuacions.

Residus Sòlids Urbans • La planta de tractament dels residus sòlids urbans de la ciutat de València, està totalment obsoleta. De tal manera que hi ha un rebuig superior al 40%, que va directament a l'abocador sense tractament previ. Les denúncies per abocaments dels seus lixiviats al llit públic són freqüents.

• La construcció d'una nova planta està prevista en el Pla Integral de Residus aprovat per la Generalitat Valenciana en 1996, però no es disposa de projecte ni pressupost.

• La renovació del servei de neteja i recollida de residus, s'ha realitzat per una comissió tècnica en què no han participat entitats cíviques i socials d'aquesta ciutat com demanda la Carta d'Aalborg. El nou sistema de recollida de residus urbans, ens temem que no contemple les directives europees d'aplicació.

La recollida selectiva i el tractament dels residus no compten amb els recursos econòmics i tècnics necessaris per a la seua correcta i obligada aplicació.

Increment d'emissions de CO2 : Mobilitat urbana 23

• El parc mòbil de la ciutat ha passat, en els últims deu anys, de 260.000 vehicles als 365.000 actuals, a pesar de mantindré's pràcticament estable la població. La densitat de vehicles ha crescut de 34 a 48 vehicles per cada cent habitants.

f AGENDA 2 l i

• Qualsevol que siga la zona de la ciutat que es considere la intensitat mitjana diària de vehicles és superior a 50.000, amb puntes superiors als 100.000 en grans vies cèntriques. El centre històric de la ciutat és apte per a la circulació fins pels carrers de viananats. Per citar un exemple, per davant de la Llotja de Mercaders, edifici declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, circulen diàriament 15.000 vehicles.

• Més de 180.000 vehicles (la meitat del parc mòbil) no disposa de garatge i aparca a la via pública ocupant quasi 3 milions de m 2 d'espai públic, que podria ser destinat a l'ampliació de voreres o carrers de vianants.

El 50% dels carrers de la ciutat no disposen d'arbratge per la inexistència d'una política de gestió orientada a la recuperació d'espai públic.

No hi ha cap programa de dissuasió del transport privat que afavorisca la seua reducció enfront d'altres mitjans de transport menys o gens contaminants.

qual cosa es dificulta la mobilitat i penalitza l'ús de les bicicletes en una cuitat pràcticament plana.

• Paradoxalment, la xarxa pública d'autobusos és cada dia més ineficient i escassa. No compta amb les inversions públiques necessàries per fomentar l'ús del transport públic en detriment del privat per complir els compromisos europeus amb el protocol de Kyoto. La xarxa metropolitana de ferrocarril entra en competència amb la xarxa municipal d'autobusos, sumint-la en creixents desequilibris financers.Les administracions públiques no volen integrar les distintes xarxes públiques de transport en una única empresa per assegurar la seua viabilitat econòmica i eficiència en la qualitat del servei públic que han de prestar.

Contaminació atmosfèrica i acústica • Contaminació atmosfèrica: La ciutat compta amb 20 estacions de control, quedant sense cobrir nou dels dinou districtes de la ciutat.

• No hi ha cap programa de dissuasió del transport privat que afavorisca la seua reducció enfront d'altres mitjans de transport menys o gens contaminants (transport i públic, bicicleta, a peu). La xarxa de carril« bici s'ha estroncat en una longitud de 60 24 km. Pràcticament no hi ha aparcaments públics per a bicicletes, excepte en algun edifici públic. Al mateix temps, un projecte d'ordenança municipal prohibirà subjectar les bicicletes a l'arbratge o fanals, amb la

• Contaminació acústica: les mesures del nivell sonor es realitzen en tres punts de la ciutat, cap d'ells es troba situat a les zones cèntriques de major activitat i densitat de població.

En el tercer trimestre de 2003, el nivell sonor mitjà al llarg de les 24 hores, superava o equivaia al valor màxim recomanat per l'OCDE i l'OMS, 65 db, excepte a l'estaciósituada en un jardí públic (Vivers), que és lleugerament inferior.

Urbanisme i habitatge • València disposa en aquests moments d'un parc de 65.464 habitatges desocupats, i sòl urbanitzable reservat per a 42.720 habitatges més. La demanda anual teòrica se situa en 3.000 habitatges. A pesar d'això i a mantindré un centre històric amb edificis buits en estat ruïnós i solars degradats, la política municipal s'orienta a la requalificació de més sòl edificable.

• La ciutat està ubicada en plena vega del riu Túria, contínua realitzant la seua extensió urbana a costa de sòl fèrtil d'horta d'alta rendibilitat agrícola.

• Per dissimular la carència de zones verdes urbanes, el planejament urbanístic computa com a zona verda urbana el limítrof parc natural de l'Albufera, i els últims 10 Km. delí riu Túria. Les hortes periurbanes s'edifiquen, passant de ser albellons de CO2 a emissors de CO2.

Depuració d'aigües residuals • La ciutat no depura la totalitat de les seues aigües residuals urbanes. A pesar d'executar un sistema nou de clavegueram, és insuficient i contínua utilitzant la xarxa històrica de sèquies com a col·lectors pagant un cànon de drets d'abocament. Hi ha una queixa oberta en la comissió europea per abocament d'aigües depurades sense complir la pertinent Directiva europea respecte a l'abocament en zones sensibles (a l'ecosistema aquàtic del llac de l'Albufera).

INTERNACIONAL

Com ser ecologista

al cor del Rif ^ ^ embla mentida, però ens va costar quasi 20 hores arribar a Chefchauen, entre altres raons perquè alguns no vam voler ni fer cas a les indicacions de trànsit ni escoltar les sàvies recomanacions de Maties, l'únic que s'havia molestat a consultar mapes de carreteres. Allí, en una casa de CERAI, anàvem a passar set o vuit dies. Allí, en Chefchauen, té la seua seu ATED, Associació Talassemtane pel Desenvolupament i el Medi Ambient, però en francès. El nom de l'Associació ve del Parc Nacional de Talassemtane (que vam visitar) famós pel seu fantàstic bosc de pinsaps (que vam vore), les seues espectaculars sureres (que també vam vore) i els seus macacos (aquests els va vore Elisa, que ho veu tot).

Passava de mitjanit, el port de Tànger bullia de calor i de moviment. Dos taxis Mercedes ens esperaven en l'hotel Continental, en total dotze persones. Pareixia impossible que aquells tancs pogueren circular pels carrerons de la medina; pareixia increïble que, a aquestes hores, uns veïns es dedicaren a pavimentar un tros de carrer, faena que era sistemàticament tirada a perdre pels cotxes que pujaven i baixaven de l'hotel,

els nostres taxis també. Ja en la carretera, o el que fóra, llançats jugant-nos la vida, coneixedors que només la temeritat d'altres conductors o els controls de la policia ens podrien detindré. O també, si abelleix, pots parar a comprar melons, cebes, ceràmica o una cuixa de corder, en els molts mercadets que hi ha en les cunetes, a aqueixes hores.

Time no sempre és money.

ATED, amb qui AGRÓ ha establit una relació de cooperació, va enviar la primavera passada un projecte de desenvolupament forestal del bosc d'Izarene, al cor del Rif. El que ocorre en Izarene és una mostra del que està succeint a tota la regió del Rif. Un territori amb importants recursos naturals, forestals especialment, sotmesa a un intens procés de degradació, deforestació i erosió a gran escala, l'origen del qual és la p o b r e s a i el subdesenvolupament de la regió i del país i la meta del qual és la substitució del bosc o la màquia pel cannabis.

El projecte d'ATED persegueix l'objectiu de substituir i fins i tot incrementar les rendes i la qualitat de vida de la població

per mitjà de l'explotació dels recursos propis i la "millora" dels serveis, alguna cosa així com els treballs d'Hèrcules, tenim en compte que no hi ha electricitat, no hi ha carreteres, no hi ha assistència sanitària i l'educació és testimonial, etc. La visita, especialment en un context general, com l'actual, de recel i desconfiança, tenia molts al·licients: conèixer i conviure amb persones amb qui vam compartir idees i punts de vista, admetent que la realitat imposa matisacions que cal comprendre i respectar; penetrar en el cor rural del Rifi, sobretot, esbrinar què dimoni fa allí un ecologista, què pot oferir i com ha de relacionar-se amb la població i els seus problemes per ser comprés, escoltat. Crec que tots vam arribar a la conclusió que no és gaire fàcil ser ecologista al Rif. Malgrat ser víctima de l'oblit per part de l'administració marroquina, la regió del Rif, una bossa de pobresa i subdesenvolupament, és en aquests moments la més densament poblada del Marroc (101 hab./km2) i la major receptora neta d'immigració. Sense una altra activitat econòmica que l'agricultura de subsistència, la població es dispersa pel territori formant xicotetes aldees

INTERNACIONAL

Visita a una aldea o douart

(douarts) o en assentaments familiars.

L'absència total d'altres possibilitats fa de la llenya el principal recurs energètic per a ús domèstic (calefacció i cuina) i del matoll l'únic aliment per a les cabres. El resultat és que la pressió sobre el medi natural, els recursos forestals, ha sobrepassat amb escreix la seua capacitat de càrrega.

Durant la visita vam poder comprovar la importància i qualitat del treball que realitzen els companys i companyes d'ATED. Gràcies a una incessant recerca de fórmules de col·laboració amb ONG europees, gestionen en Chefchauen un centre d'assessorament i planificació familiar i un centre d'atenció oftalmològica, perfectament equipats i atesos, també impulsen diverses cooperatives per a dones.

Respecte al projecte d'Izarene, la seua estratègia d'actuació es basa en fomentar el màxim de participació dels afectats: van a les aldees, promouen el debat, recolzen l'autoorganització i de l'anàlisi compartida de les necessitats sorgeixen els projectes. Un rentador, una font, un alberg per fomentar un poc de turisme, una cooperativa. A vegades pot parèixer insuficient o provocar el somriure, com la demanda d'un camp de futbol, reivindicació prioritària dels veïns en l'assemblea en què vam tindré la sort de participar, però cal estar allí per entendreho.

La primera visita guiada va resultar espectacular: - Malgrat anar acompanyats d'alguns membres d'ATED i d'enginyers de l'administració forestal, va caldre demanar permís a les autoritats regionals per recórrer I la zona.

1 - Les citades autoritats van aprofitar l'ocasió 26 per incorporar-se a la caravana i convertir la visita en un acte polític de promoció personal i de l'administració. Sense saberho vam passar a ser representants de la Unió Europea.

- La calor habitual, amussada per un vent sec, era espantosa.

- Ficats a pressió en tres vells Land Rover, circulàvem a no més de 20 km/h. per una cosa que, en algun temps, van ser pistes forestals, una coctelera.

- Al capdamunt d'una lloma pelada, abrasada pel sol, una escola pública en un estat lamentable. Situada a mitjan camí de diverses aldees per atendre les necessitats de totes elles, el resultat és l'absentisme perquè els alumnes i els professors manquen de mitjans de transport. La pluja, el fred i la neu a la tardor i l'hivern i la calor a l'estiu resulten dissuasoris.

- A cada aturada vam ser acollits amb curiositat i amabilitat, i alimentats segons les regles del lloc (té, llet quallada, mel...).

Durant la visita vam poder comprovar la importància i quialitat del treball que realitzen els companys y companyes d'ATED.

ff - En arribar al nostre destí, l'aldea més poblada de l'entorn (uns 500 habitants), ens condueixen a una esplanada on, a l'ombra d'unes oliveres, havien estès pel sòl diverses

estores de plàstic i algunes cadires. Allí, després de diverses hores d'espera entretingudes amb passejades, converses, menjades i altres incidents del major interès, es va celebrar l'assemblea veïnal. Els assistents estàvem perfectament jerarquitzats: les cadires, per a les autoritats regionals i locals i les sobrants per a algun de nosaltres, la resta de representants de la Unió Europea, reclinats en les estores, sobre coixins o com es volguera. Darrere i als costats dels de cadira, la població masculina adulta i més enllà, els joves i encara més apartats, els xiquets que, si es passaven d'escandalosos eren represos a bescollades o a pedrades. I les dones i les xiquetes? De les primeres, ni rastre; les segones, allà lluny, encimbellades en una figuera enorme, per ocultar-se.

- El de menys, el que allí es va dir: propaganda per part de les autoritats, paraules amables d'agraïment per la nostra part, protestes velades a càrrec dels representants de l'aldea. En concret: volien un camp de futbol i els van oferir arreglar la font. Ambdues coses eren absolutament necessàries.

D'aquella assemblea, el més important per nosaltres va ser el fet d'haver assistit i d'haver participat per la gran quantitat d'ensenyances que la simple observació atenta dels detalls ens proporcionava i que per això ens és impossible de reproduir.

A la tornada, amb la mateixa calor i els mateixos tombs, però més esgotats, ens vam topar amb un enorme incendi forestal, que al llarg de diversos dies consumiria més de 3000 ha de vegetació. A aquest incendi es van sumar altres cinc i el cel sobre Chefchauen es va posar un barret de fum i cendres que ens va acompanyar la resta de la nostra estada allí, mentre els comerciants de cannabis es fregaven les mans de satisfacció.

La reflexió que sorgeix d'aquesta experiència és l'evidència de la interrelació entre els factors socials i els mediambientals.

Només superant la pobresa i el subdesenvolupament social, cultural i polític es pot aconseguir l'equilibri entre l'espècie humana i el seu entorn natural. Hi ha sobrats motius per, des de la nostra aldea, col·laborar amb grups com ATED, per intervindre sobre altres espais, contrastar experiències a partir de realitats socials diferents, acostar mentalitats i estrènyer les relacions personals.

Maties Riera/Antonio Goytre

I ART D OCELLS I

Art d ocells Aquesta secció està dedicada a conmemorar el 30 aniversari de la mort del poeta xilè Pablo Neruda. parant atenció a la seua passió per les aus. Els poemes els hem tret del llibre "Arte de pàjaros"(editat per Lynx amb pròleg dels naturalistes Josep del Hoyo i Jordi Sargatal) un poemari més que recomenable per tothom.

Paula de Felipe

BLAUET

Megaceryle torquata Va mirar Blauet des de la seua branc i es va submergir pescador, va baixar Blauet pescador i va pescar Blauet pescador, va baixar Blauet, pardal pobre, i va pujar ric pescador amb la seua càrrega de plata viva i algunes gotes d'aigua blava, perquè el pescador Blauet només es nodreix d'arc iris, de la llum que ondula en l'aigua: i després s'asseu i consumeix pesqueres palpitants.

MARTÍN PESCADOR

Megaceryle torquata Miró Martín desde su rama y se sumergió Pescador, bajó Martín Pescador y pesco Martín Pescador, c/i O

bajó Martín, pàjaro pobre, y subió rico Pescador

= LL

li

con su carga de plata viva y algunas gotas de agua azul, porque el pescador Martín

n

solo se nutre de arco iris, de la luz que ondula en el agua: y luego se sienta y consume pescaderías palpitantes.

27

f

I OBSERVATORI I

Observatori Diu la Constitució que els poders públics vetlaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, a fi de ... defensar i restaurar el medi ambient (art.

45.2). També diu que el reconeixement, el respecte i la protecció d'aquest principi, al costat d'altres, informarà l'actuació dels poders públics (art.

53.3).

Aquesta secció està dedicada a comprovar si "el poder públic" i especialment la Conselleria de Territori i Habitatge" (el responsable de la qual és Rafael Blasco) compleix amb la seua obligació.

Segona avaluació: De 21 de febrer fins a finals de juny.

1.- N O T Í C I E S , D E C L A R A C I O N S , DESITJÓS

BONS

Ens trobem amb un panorama equilibrat, una de freda i una de calenta, amb reserves perquè les males notícies es refereixen a fets ja ocorreguts i, per tant, impossibles d'esmenar, mentre que les bones es remeten a aqueix futur lluminós que ningú, en aquests moments, s'engul. La de calç: La Conselleria

d'Agricultura va renunciar, ara fa quatre anys (M.A. Ramón-Llin), a sol·licitar subvencions del programa de repoblament de sòls agrícoles de la UE. Aquest programa s'inscriu dins de les anomenades mesures d'acompanyament de la Política Agrària Comuna (PAC). Contempla, a més del repoblament, el cessament anticipat d'activitats agrícoles i el foment de pràctiques compatibles amb el medi ambient. El suport financer inclou una ajuda per sufragar les despeses derivades de la inversió, una altra per cobrir els costos de manteniment i una prima compensatòria, que es pagarà durant un període de 20 anys, per la pèrdua d'ingressos per cessament en l'activitat agrícola.

En el període 2000-2002 Espanya va rebre 391,6 milions d'euros. Al País Valencià van arribar 21,7 milions per a sol·licituds anteriors a la renúncia.

(Levante-EMV, 21 de febrer).

IOBSERVATORI I

La d'arena: El MH. President va presentar el dia 13 de maig un pla de recuperació ambiental dels entorns de València, Castelló i Alacant. A pesar de que el muntant del deute asfíxia a la Generalitat es preveuen les actuacions següents: a) València: creació del Bosc Mediterrani del Túria, que s'articularà amb el Parc Fluvial del Túria des de Vilamarxant fins a la seua connexió amb el Parc de Capçalera, en total 13 km. Afecta a 3.500 ha. i costa 125 milions d'euros. b) Castelló: Adequació del front litoral nord, regeneració del bosc del Pinar i zones del Gurugú i Serradal, 100 ha. i 9 milions c) Alacant: millora ambiental i paisatgística de l'accés nord de la ciutat, 100 ha. i 9 milions. (Levante-EMV, 14 de maig)

3.-AJUDES

I SUBVENCIONS

S'han convocat ajudes per a: - col·laborar en la gestió dels paratges naturals municipals, 90.000 €.

- realització d'actuacions de conservació i millora de la xarxa de sèquies del P.N. de l'Albufera. 180.000 €.

- a favor de titulars de qualsevol dret sobre determinats terrenys d'arrossar afectats per l'acció de l'avifauna aquàtica i/o reintroduïda en el PN de l'Albufera, 40.000 € .

- millora socioambiental que duguen a terme persones físiques o jurídiques, públiques o privades, titulars de drets afectats pel règim especial de diversos Parcs.

2.- PARCS NATURALS - Destaca la febril política de nomenaments en els òrgans de gestió de diversos Parcs Naturals (entre parèntesi la data de creació): President de la junta rectora del Montgó (1987), El Prat de Cabanes-Torreblanca (1994), Serra Calderona (2002), Serra de Mariola (2002), Serra d'Irta i Reserva Natural Marina d'Irta (2002).

- Decret 31/2004, de 27 de febrer, pel qual es crea la Junta Rectora del Parc Natural del Marjal de Pego-Oliva. (1994). Se suposa, perquè la Llei d'Espais Naturals així ho disposa, que la Junta Rectora ha d'informar els instruments d'ordenació del Parc, però el PORN es va aprovar en 1999 (actualment en revisió). Des de la seua creació fins ara només estava designat el DirectorConservador.

- La tremenda eficàcia de la Conselleria deTerritori i Habitatge és de tots (ens referim al món en el seu conjunt) coneguda, encara que de vegades li fa passar-se les regles del joc per "sota l'ala". En el DOGV del 22.06.04, s'insereixen, en relació amb el futur Parc Natural de les Gorges del Cabriol, les decisions següents: Una Ordre d'11 de juny, acorda iniciar el procediment d'elaboració i aprovació del PORN de les Gorges del Cabriol. Aquesta Ordre entra en vigor el 22 de juny. Per Resolució de 14 de juny, se sotmet a informació pública el projecte de PORN de les Gorges del Cabriol, és a dir, en tres dies i sense habilitació legal per a això, s'elabora el PORN.

La tremenda eficàcia de la Conselleria de Territori i Habitatge és de tots (ens referim al món en el seu conjunt) coneguda...

€. - i per a execució d'inversions en aquestes zones, 57.000 €.

- Es deroga l'Ordre per la qual s'establia un règim d'ajudes per a la realització i desenvolupament de plans de recuperació i maneig d'espècies amenaçades de flora i fauna silvestre.

4.- CATÀLEG DE MUNTANYES D'UTILITAT PÚBLICA S'incorporen al Catàleg de Muntanyes d'Utilitat Pública divuit porcions de terreny forestal, amb una superfície total de 10.468 ha., totes pertanyents a la Generalitat.

Resulta curiós el procediment: s'utilitzen divuit decrets que van apareixent, de dos en dos, cada divendres. D'aquesta manera, la Conselleria de Territori guanyarà el premi a la fecunditat (el seu titular té veritable passió per ser el primer de la classe), encara que ens fa la impressió que l'assumpte es pot resoldre sense tant d'aparell legal.

No es pot valorar aquesta política de catalogació com quelcom positiu o negatiu sense conèixer la superfície real de terreny forestal existent que, per les seues característiques, pot ser catalogada i, sobretot, falta per saber si una vegada produïda la catalogació, la Conselleria adopta les mesures de protecció i millora previstes en la Llei Forestal per a les muntanyes catalogades. Si no ho fa, com ocorre amb els ja inclosos, la mesura és pura demagògia.

5.- DIVERSOS - Decret 32/2004, de 27 de febrer, pel qual es crea i regula el Catàleg d'Espècies de Fauna Amenaçades i s'estableixen categories i normes per a la seua protecció.

Complementari del Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades (Reial Decret 439/1990, de 30 de març)

- realització d'activitats de voluntariat ambiental relacionades amb el foment de les aus insectívores i rates penades i altres activitats relacionades amb el control de plagues forestals, 4.609 €.

- indemnitzar la incorporació de terrenys a la xarxa de micro reserves de flora — 30.000

- Decret 40/2004, de 5 de març, pel qual es desenvolupa el règim de prevenció i control integrat de la contaminació al País Valencià. La Llei estatal 16/2002, d'l de juliol, de Prevenció i Control Integrats de I la Contaminació obliga que determinades 3 instal·lacions industrials sol·liciten una 29 autorització ambiental integrada. El Decret implanta al País Valencià el procediment per a la seua tramitació.

Antonio Goytre

íoNG's)

Una finestra oberta "En un món de comerç global i liberalitzat, en el que tot és vendible i la potència econòmica és l'únic factor determinant del poder i del control, els recursos es trasladen dels pobres als rics, i la contaminació dels rics als pobres. El resultat és un apartheid "ambiental" a escala mundial." Vandana Shiva, El món al límit (2001).

Aquesta secció és un intent d'asomar-nos a la labor de la resta de la gent que lluita , com ho fem nosaltres, per trobar un equilibri mundial més just i viable.

Oceana Organització internacional per a la investigació, la protecció i la recuperació dels oceans ceana és una organització internacional sense ànim de lucre, dedicada a la protecció i recuperació dels oceans amb campanyes que incorporen arguments científics, legals i d'educació ciutadana. El seu objectiu és la defensa dels mars per evitar el col·lapse irreversible de les pesqueres, reduir la contaminació i protegir les formes de vida marina. Fundada l'any 2001, compta amb seus a Europa, Amèrica del Nord i Sud-amèrica i disposa de col·laboradors i ciberactivistes en 150 països. Alguns membres d'aquesta organització són coneguts ecologistes com Xavier Pastor (Vicepresident d'Oceana Europa) o Ricardo Aguilar (Director d'Investigació i Projectes d'Oceana a Europa).

que la pesca d'arrossegament provoca en el medi marí: rebujos, captures accidentals, col·lapses dels estocs pesquers, el transport d'espècies invasores en els llastos, ecosistemes mil·lenaris devastats.. etc.

La repercusió d'alguns sonars militars sobre cetacis

Oceana treballa en diversos fronts, i últimament ha insistit en les següents campanyes: L'arrossegament de fons Ha demanat, (junt amb una vintena d'ONGs unides en la Coalició per la Conservació dels Fons Marins) a 1 l'Assemblea General de Nacions Unides una | moratòria mundial sobre l'arrossegament de ~30 fons en alta mar, després de denunciar l'impacte dels 7.000 vaixells d'arrossegament europeus en tots els mars del món, demostrant amb els seus informes (basats en més de 300 estudis científics) els danys

Oceana pretén reduir les captures accidentals de tortugues marines en ambdós extrems de la seua àrea de distribució. A l'un i l'altre costat de l'Adàntic, siga a les costes de Florida on naixen o en les aigües del Mediterrani a on emigren, milers de tortugues marines cauen enganxades en els hams de les flotes palangreres dedicades a la captura de peix espasa i de tunids.

Les captures accidentals de tortugues Cada any es capturen en el món més de 400.000 tortugues marines, que estan en perill d'extinció, i per això Oceana ha proposat un pla per a disminuir les captures de tortugues i recuperar l'estoc de peix espasa.

Segons un informe d'Oceana, diverses armades dels països pertanyents a l'OTAN estan utilitzant un sistema de sonar de baixa freqüència i alta intensitat que provoca danys molt greus als cetacis i altres animals marins. Això explicaria la mort de més d'una dotzena de cetacis als darrers anys a les Illes Canàries, on es realitzen maniobres militars.Els Ministeris de Medi Ambient i de Defensa, així com el Govern de Canàries i el Capítol insular de Fuerteventura han rebut l'informe d'Oceana demostrant que les armades dels països involucrats en les maniobres sabien el dany que aquestes podien causar. Oceana tem que aquests experiments s'estiguen fent a llocs de gran importància ecològica, a banda de Fuerteventura, com la zona de les Hèbrides, al Nord-oest d'Escòcia, a Almeria, al Mar d'Alboràn, o el Golf de Gènova.

Per a contactar amb Oceana: www.oceana.org

iNSde ICUMENTACIÓ I MEDI IBIENT

ALTO RIESGO: los costes del progreso.

ESPEJO, J.L. Barcelona: Fapa ediciones, 2004.

I

LAS GUERRAS DEL AGUA. Contamlnaclón, prfvatizadón y negocio.

SHIVA, V. Barcelona: Icaria editorial, 2004.

Obra de divulgació i sensibilització que analitza l'estat del món en què vivim a través de factors com el canvi climàtic, el floriment de malalties tropicals al món ric o la desaparició de recursos agrícoles i energètics. "Perquè el progrés, a més d'avantatges, porta aparellat una sèrie de costos".

Vandana Shiva analitza els conflictes que es donen en totes les societats entre les distintes cultures de l'aigua, alertant sobre l'amenaça que suposa la privatització d'este bé comú per les comunitats humanes més pobres del planeta.

IMPACTO AMBIENTAL DE LAS LlNEAS DE ALTA VELOCIDAD. Medidas preventivas, correctora y compensatorias.

SEGURA, R. Madrid: Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 2003.

Manual teòric-pràctic que arreplega els principals impactes sobre el medi físic i humà derivats de la construcció i/o explotació tfeste tipus dinfraestructures, així com les mesures preventives, correctives i compensatòries per atenuar o mitigar-los.

Sala de consulta: Portal de Valldigna 15-baix.

46003-València (entrada per c/Salinas) Horari: dimarts i dimecres: 18'30-21'30h.

Tel.: 963925463 E-mail: Fons.medi.ambient@uv.exs www.uv.es/-fonsmeda

I

ESTADO Y TENDENCIAS DE LA AGENDA 21 LOCAL EN LA COMUNIDAD VALENCIANA

TOMÀS CARPÍ, J.A. (dir.)

València: Nau Llibres, 2004.

Anàlisi de l'estat de l'Agenda 21 Local des de diferents àmbits territorials {internacional, nacional i autonòmic) que inclou un estudi detallat de 7 experiències municipals.

D'interés per als usuaris: El préstec de llibres (fins a un màxim de 15 dies) només és possible acudint personalment a la sala de consulta.

Als residents a València s'els recomana acudir personalment a la sala.

A través de la pàgina web del Fons pot accedir-se al directori de revistes i butlletins que poden consultar-se en el Fons i a la base de dades de recursos electrònics, amb prop de 1500 URL sobre qualsevol recurs ambiental i de desenvolupament. També pot fer-se la sol·licitud d'informació per mitjà del formulari electrònic (no recomanat per a residents a València).

NO LA MIRES, SÚBETE

• klr

s . . \ MASA CRITICA VALENCIÀ

todos los primeros viernes de cada mes 19:3Q

h plaza de la virgen. masacnï-tica.info

Envieu aquesta butlleta a-. IA CASA VERDA Portal de Valldigna, 15 baix. 46003-Valencia Tel. 963 9178 64

FES-TE SOC

ICCIÓ ECOLOGISTA

Desitge fer-me soci d'Acció Ecologista Agró

Forma de pagament

QUOTA ANUAL * (tria la mes adequada per a t u ) Aquesta quota es revisarà anualment amb l'IPC

* | _ | 16,01 €

| _ | 42,6! €

53,35 €

| _ | 64,02 €

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

* estudiants i aturats COBRAMENT:

ANUAL (1 rebut)

NOM I COGNOMS SEMESTRAL [2 rebuts] PROFESIÓ CTA.:

ADREÇA POBLACIÓ

CODI POSTAL

COMARCA

TEL

FIRMA:

OBSERVACIONS