Una utopia gramsciana JOSEPSORRIBES
Liminar
L'Espill de Fuster
Q
(1979-1991). ara editat en CD
uan Alfonso Moreira, i'editor d'aquest magnífic CD -pel contingut i pel valor afegit d'un tractament acurat deis índexs, cercados, etc.- em proposi que fera restudi introductori que sempre acompanya els discs compactes de Faximil Edicions Digitals, em posa, com se sol dir, en la mena de compromís en qu6 acostumen a posar-te els amics: no pots dir-los que no. Es ciar que podria haver-me negat adduint la pura veritat: sóc un outsider en aquest tema, no vaig tenir el goig de concixer personalment loan Fuster, el meu coneixement de la seua obra 6s molt limitat, al País hi una colla d'experis -ho dic sense cap ironia- mes capacitats i que em poden fer pujar facilment els colors a la cara per les inevitables i involuntiries errades que, estic segur, he de cometre. .. Abans d'emprendre la tasca, pense que 6s necessari fer alguns petits comentaris relatius al títol escollit. En primer lloc, el possessiu çden vol subratllar que, en L'Espill, l'emprernta de Joan Fuster 6s ben palesa. Revista i director no es poden "explicar" per separat. Llevat d'aixb, 6s una obvietat dir que L'Espill 6s -tal com desitiava exvlícitament el mateix Fuster- una empresa col-lectiva (plural i oberta), amb una amplia nbmina de col-laboradors que van fer possibles aquests 29 números de la primera etapa de la revista. La segona precisi6 (o justificaci6) 6s qualificar aquesta seriosa i escaient iniciativa com a çutopia~.Cal entendre el mot com a lloanca, no com a crítica. PerquS el que L'Espill es planteji com a objectiu 6s la utopia unecesaria como el aire que exigimos trece veces por minuton, el somni que 6s I'estel que iMumina el final del camí. Fer País era -i 6s- una utopia necessiria, un somni al qual no es pot renunciar, i aquest 6s el sentit en qu6 s'utilitza el terme, lluny de qualsevol temptaci6 de fuite en davant o de justificaci6 del desinim. Roman per justificar I'adjectiu de ~gramscianan,hereua, per tant, d'alguna manera, de les enriquidores aportacions d'Antonio Gramsci. Sembla constata! que a Fuster les idees de Gramsci Ii provocaven un indubtable interss. Amb la seua proverbial senziIlesa i manca absoluta de vresum~tuositat.va resvondre a un amic meu a les Rambles de Barcelona que la seua font d'informació sobre Gramsci eren els çpapersn que 1i duia Raimon d'ltilia, donant entenent que el1 en sabia ben poc. Segurament pmu mes, com passa sovint amb la socritica hurnilitat dels savis. El cas 6s que, al remat, no 6s casualitat que Fuster cite Gramsci textualment en el primer editorial de L'Gpill ni que Montserrat Roig (L'Espill, segona $poca núm. 10, 2002, p. 164) acabe el seu article dient que <si no fos un "intel-lectual tradicional", f6ra facil atribuir-li el concepte gramscii de "pessimista en la intel-lig$ncia, optimista en la voluntat" i 6s que, del Diderot de poble, esc&ptic, voluntarista i conciliatori, una no sap
SETEMBRE 2004