Butlletí de La Casa Verda. Número 109. 2/2005

NOUS USOS PER A VELLS MOLINS //Aigua per atots //El

litoral valencià devastat // A la secretaria del conveni Ramsar // La mobilitat.// El recurs contra el PRUG del RN. de L'Albufera// Llums i ombres de l'aplicació del protocol de Kioto.

n°2-2005

BUTLLETÍ D'ACCIÓ ECOLOGISTA - AGRO

LA CASA VERDA

butlletí 2-Ü5 Imatge portada: Molí del Sòl de la Costa. Ares del Maestre (Datas, 1997) LA CASA VERDA [Publicació quatrïmestral)

n u lü9 > SUMARI

Redacció G. de Felipe, A. Goytre, R. Alcón, V. Navarro, Y. Monroig, J . de la Cueva, F. García, R. Pardo, M. Riera, P. de Felipe Fotografia Fons de Acció Ecologista Agró (Fons AEA] S.Artal Datas Disseny i maquetació M. Castillo Disseny inicial Estudio L Ortún Imprimeix Grafimar S. Coop. V. Comissions COMISSIÓ DE TERRITORI Reunió: dimecres (21 h.)

Coordinador: Víctor Navarro( victormatheu@ inicia.es) COMISSIÓ DE DRET AMBIENTAL Reunió: dimecres (21 h.)

Coordinadora: Yolanda Monroig (ymonroig® icav.es) COMISSIÓ VALÈNCIA EN BICI

//

BREUS

04.

BREUS

//

P.H.N.

08.

AIGUA PER ATOTS

//

RN. L ALBUFERA

11.

A LA SECRETARIA DEL CONVENI RAMSAR

//

TRANSPORT

15.

LAMOBIUTAT. UNA QÜESTIÓ D'INTERÈS GENERAL?

//

TERRITORI

16.

NOUS USOS PER A VELLS MOLINS

//

RN. L ALBUFERA

23.

EL RECURS CONTRA EL PRUG DEL RN. DE

Reunió: dimarts (20 h.)

Coordinador: Fernando Mafé COMISSIÓ DE RESIDUS Reunió: sense data fixa Coordinador: Claudi Parrell ( daudi72 @ wanadoo.es) ACCIÓ EKO (COMISSIÓ JOVE) Reunió: divendres (20 h.) al Port de Sagunt (S. Josep ll.baix) CAMP DE MORVEDRE Reunió: dijous (20 h.) al Port de Sagunt (S. Josep 11 baix).

Es tracten tots els temes de treball (residus, educació amhiental,defensa animal

)

El butlletí de la Casa Verda reclama el teu suport. Si tens idees que aportar, ganes de ajudar en la redacció i correcció d'articles, etc. «intacta amb nosaltres. e-mails: fons.medi.ambient@uv.es butlletiagro@yahoo.es Tel: 96 3 9 1 7 8 64

L'ALBUFERA

ENERGIA

27.

LLUMS I OMBRES DE L'APLICACIÓ DEL PROTOCOL

DE KIOTO. LES TRAMPES QUE NINGÚ CONTA

ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ L'HORTA La Casa Verda C. Portal de Valldigna, 15 (baix) 46003-Valencia Tel/Fax. 963 91 78 64 e-mail: lhorta@accioecologista-agro.org www.accioecologista-agro.org LA PLANA BAIXA Barranquet, 68-3*, 12530 Borriana EL CAMP DE MORVEDRE S t Josep 11,46520-Port de Sagunt Tel: 962 69 08 54 e-mail: agromor@hotmail.com web: www.agromor.tk

//

INTERNACIONAL

30.

GRIP DEL POLLASTRE

//

OBSERVATORI

31.

RESUM DE DECISIONS ADOPTADES

/ / ONG's

LA SAFOR-LA VALLDIGNA Ap. Correus n° 94, 46760-Tavernes de la Valldigna

34.

LA COSTERA Col.legi la Sénia, Corts Valencianes 4, 46690 L'Alcudia MOIXENT Ap. Correus n°9, 46640-Moixent LA RIBERA Eva Tudela e-mail: evatr@eresmas.com LA MARINA Joan Sala e-mail: salaireig@terra.es Acció Ecologista-Agró t i conveni de col·laboració amb els grups: ACDEMA (Baixada del Carme s/n. Torrecerdà. 46650-Canals) Les Tosquetes (Estació de RENFE, Ctra. Xàtica s/n. 46680-Albaida) Col·lectiu Marfull (Tel. 96 391 71 68) Associació Talassemtane per al Medi Ambient I el Desenvolupament (ATED) de Xaouen (Marroc)

//

ACCIÓ ECOLOGISTA • AGRO

LA CASA VERDA

GREENPEACE. LLAGOSTINS I MANGLARS

> EDITORIAL

TSUNAAAI

!!!

I '

I

^ H estiu passat, el País Valencià va sofrir una escomesa violenta, un estrany cataclisme que els experts han batejat provisionalment com a "totxo-trèmol". Encara que la catàstrofe venia gestant-se des de temps arrere, a primers de juliol aquest país es va vore envaït per milers de habitatges, desenes de camps de golf, algun polígon industrial, i fins i tot es va detectar la presència d'un Parc Tecnològic i una ciutat medieval, la qual cosa li atorga una perillositat de grau 10 en l'escala de la bogeria col·lectiva. Tot això acompanyat d'ingents quantitats d'euros que anaven a parar a terrenys de secà i regadiu, de garroferes i de tarongers, a cases particulars, notaries i despatxos d'arquitectes i advocats, a edificis administratius i Plens municipals.

Allò que ha ocorregut no té gens de gràcia i és molt real encara que puga parèixer un mal somni.

La Llei del Sòl de 1976 va significar el pas, sobre el paper, de l'urbanisme-conya-'Vosté no sap qui sóc jo" del franquisme a un urbanisme reglat, on les regles del joc les imposava la llei i l'administració. A partir d'aquell moment, i sense deixar temps a què el nou model urbanístic calarà en la societat, constructors i promotors van iniciar una campanya de desqualificació basada en dos arguments principals: la rigidesa i formalisme de la llei i el mal funcionament de l'administració dilataven de manera insuportable l'aprovació dels plans, l'actitud especulativa dels propietaris de sòl contribuïa al retard i determinava l'elevat preu de la vivenda.

Amb la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística de 1994, el PSPV va sancionar la victòria incontestable dels promotors: va posar a les

seues mans el desenvolupament urbà i l'ordenació del territori a escala municipal i va alliberar el sòl de les fèrries cadenes que els propietaris li havien nugat. Si afegim l'aposta explícita del govern del PP per la construcció com a motor del creixement econòmic i la complicitat, entre interessada i obligada, de l'administració local en la implantació del nou model, el resultat no ha d'estranyar i el tenim a la vista: s'ha desfilagarsat el teixit industrial, no s'inverteix en investigació, l'agricultura es plega davant del preu de la fanecada, les ciutats creixen desbocades i les zones rurals s'abandonen a la seua sort, els polítics s'obliden d'ideologies i programes, cada fill de veí somia que li ploga un PAI que li faça ric de la nit al matí.

No pareix importar per a res el desordre territorial i el dèficit d'infraestructures, la destrucció del medi ambient, l'espoli dels recursos naturals, la degradació dels serveis públics, el descrèdit de l'honestedat pública, la renúncia al nostre compromís amb les futures generacions, que comporta tot plegat. Tot siga per l'edificació, i cada vegada hi ha més vivendes i cada vegada són més cares.

De moment, no són més que papers, quantitats ingents de documents que s'amuntonen en els despatxos municipals a l'espera de ser aprovats. No obstant això, ja s'alcen veus d'alarma: els promotors reclamen un mínim de seguretat a l'administració per llançar-se a la piscina, són massa euros els que estan en joc, són massa habitatges, que es faran la competència entre ells, són massa camps de golf, han anat massa lluny. Els partits polítics amb opcions de governar busquen fórmules per eixir de l'embolic, pressionats per la mà que els dóna de menjar i que ara els agafa del bescoll. Què podem esperar d'aquests matrimonis de conveniència?

BREUS

INTERNACIONAL

Perejil, parc natural

No al golferío urbanístic

AL PAI per un urbanisme sostenible!

En els temps d'Aznar el gloriós exèrcit espanyol, al comandament del llavors ministre Trillo, va expulsar a quatre gendarmes marroquins i a una anciana amb les seues cabres d'un illot de la costa atlàntica del AAarroc anomenat Laila o Perejil.

AE-Agró considera que és el moment de substituir la confrontació territorial pels estudis geològics, botànics i zoològics necessaris per analitzar els valors naturals de l'illa, així com dels fons marins i penya-segats pròxims, de cara a la seua declaració com a Parc Natural.

Rafa Pardo

otícies del P.N. de L'Albufera Notícies del P.N. de L'Albufera Noticiï Empastre A la Devesa de l'Albufera (molt prop del poble del Saler) es va construir un col·legi aprofitant que el sòl era públic i per tant barat.

Amb aquest mateix criteri, en època franquista, es van alienar milers de metres quadrats de la vora més valuosa de l'Albufera per a càmpings, hipòdroms, camps de golf, albergs de bous...

La Conselleria d'Educació ha estat ampliant el col·legi (Col·legi Públic Lluís de Santàngel) durant mesos i per a sorpresa de tots, quan les obres pareixien haver acabat resulta que les aigües fecals del complex educatiu sòn abocades a una mallada (llacuna estacional) immediata. A E-Agró va denunciar l'abocament i la solució fins al moment consisteix a enviar un camió que retira els residus. Brillant no?

Per cert, dóna tota la impressió que el volum d'obra edificada en la parcel·la ha sofert un increment notable. El PRUG autoritza l'edificabilitat actual? Podria contestar-nos algun responsable del Parc Natural, en el supòsit que existisca? 0 potser podria respondre'ns la sra. Alcaldessa de València, que sol dinar per allí prop suculentes paelles amb els seus regidors?

Camió retirant aigües fecals a la mallada del Saler, novembre 2005

NUCLEARS

Més fallades a Cofrents A principis del passat mes d'octubre vam saber que el 21 de setembre de 2005 va ocórrer un altre accident en la central nuclear de Cofrents, que en aquesta ocasió va afectar la piscina de residus radioactius. Cal recordar que aquesta piscina és la que més residus emmagatzema de tot l'estat i que l'accident no s'hauria conegut si des del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) no s'haguera forçat a la central a comunicar-ho, encara que dotze dies després d'haver-se produït.

Aquest incident torna a posar de manifest la política sistemàtica d'ocultació d'informació que, des de fa anys, porta endavant Iberdrola, empresa propietària de la central. Iberdrola juga amb la seguretat de la ciutadania valenciana al posar la seua rendibilitat econòmica per damunt de tot: bat cada any el seu rècord de beneficis i manté, fins i tot disminueix, les seues inversions en seguretat.

També cal recordar que aquest accident és l'últim d'una llarga sèrie de problemes que fins i tot van obligar en els darrers mesos a la paralització de la nuclear, per més d'un mes i en un període de forta demanda elèctrica. Sembla evident que la central pateix un greu deteriorament tant de les seues instal·lacions com de la gestió de la seua seguretat i per això hauria de sancionar-se exemplarment Iberdrola, una empresa que gestiona una instal·lació tòxica i perillosa per als 2 milions de persones que viuen en un radi de 50 Km. al seu voltant, per a què d'ara en endavant complisca la seua obligació de ser especialment escrupolosa en la seua política de seguretat i comunicació.

AE-Agró demana una reunió de la Comissió de Seguretat Nuclear del Parlament Valencià i que es prenga una resolució

:iAívvv;

Central nuclear de Cofrents fotografiada per José Vicente Penalba

contrària a l'obscurantisme i la manca de d'informació amb què la indústria nuclear actua.

AE-Agró demana, una vegada més, el tancament definitiu d'aquesta perillosa instal.llado nuclear i denunda el descontrol que afecta als processos radioactius al nostre País.

J.Juan Sanchís-F.Jesús Hernàndez i Dobon Comissió d'Energia d'Acció Ecologista-Agró

del P.N. de L'Albufera Notícies del P.N. de L'Albufera Notícies del Ens estan torejant?

Aquest cartell anuncia l'entrada a unes instal·lacions EJÍCMA DIP.UTACION que posseeix la PROVINCIAL Diputació de València en ple Parc Natural de l'Albufera. És un assumpte sorprenent: una institució pública manté a tort i a dret unes edificacions que ocupen una part considerable de la valuosa mallada del Garrofer per acollir els bous que portarà després a ser torejats a la plaça de València. Exemplar. Hauria de caure'ls la cara de vergonya. Té vostè alguna cosa a dir, senyor Giner ?

NENTA DEL SALER

Pura propaganda La Generalitat Valenciana, o millor la seua "secció de propaganda", ha instal·lat alguns cartells com el de la fotografia en la carretera que separa el cordó dunar de la Devesa del llac de l'Albufera. Molt lloable, però potser seria més efectiu instal·lar algun radar per controlar a aquells automobilistes que van a velocitats excessives. Potser així aconseguien convèncer als que utilitzen com a drecera ràpida la carretera del Saler (per a anar cap al Perellonet, al Perelló i fins i tot a Cullera) que la carretera N-332 en el seu tram fins a Sueca és més adequada.

Hi ha gent que argumenta que si es generalitzarà la "ruta interior" per als desplaçaments als apartaments i platges més enllà de la Devesa, s'incrementaria el consum de gasolina. Podria ser, però si tant els preocupa aquest consum el més coherent seria plantejar alternatives que realment estalviaren, és a dir, transport públic.

Rafa Pardo

TERRITORI

Última hora Ja hi ha Sentència al recurs de la Vall de Gallinera.

El primer Decret de "l'era Blasco", poc després de prendre possessió, al juliol del 2003, va servir per traure del Catàleg de Muntanyes d'Utilitat Pública una parcel·la situada a la Vall de Gallinera i posar en safata a un promotor alemany, i a l'alcalde de rebot, la construcció de 250 xalets a la vall. Era el primer pas en la desbocada carrera per destrossar el territori i moltes més coses, les conseqüències del qual ara es poden contemplar en tota la seua absurda magnitud.

L'assumpte apareixia infestat d'Irregularitats i representava un atemptat mediambiental inadmissible, i AE-Agró es va mobilitzar en contra del mateix. Es va treballar amb els veïns de la vall, es va provocar la intervenció de la Direcció General d'Administració Local requerint a l'Ajuntament explicacions davant de les irregularitats detectades, es va col·laborar i assessorar al nou ajuntament (va passar del PP al Bloc-PSPV després de les eleccions de maig) i es portà l'assumpte al contenciósadministratiu

Vall de la Gallinera

L'Ajuntament va cancel·lar l'operació i Blasco no va tindré més remei que tornar a catalogar la parcel·la (gener 2004). A pesar d'això, continuàrem avant amb el recurs perquè, a més de voreli entrebancs jurídics a aquesta recatalogació, volíem que el Tribunal es pronunciarà sobre les irregularitats existents en l'expedient administratiu, que qualificàvem de "presumpta

prevaricació mediambiental", referides a les intervencions a favor de la descatalogació per part del Director General de Recursos Forestals, avalades, no cal oblidar-ho, pel Servei Jurídic i el Subsecretari de la Conselleria, el Conseller, la comissió de subsecretaris de la Generalitat i el propi Consell en signar el Decret.

La sentència, com era previsible, rebutja el recurs per considerar que amb la recatalogació ja està resolt l'assumpte, però, amb delicadesa, reconeix que les irregularitats haurien de ser objecte de més detallada investigació: "És cert que cabria entrar a examinar les irregularitats i contradiccions de l'expedient administratiu, l'entusiasta actuació del Director General de Recursos Forestals, el fet de comptar la finca descatalogada amb evidents valors ambientals a protegir i la racionalitat de la descatalogació..."

Cal recordar que aquest tema es va incloure en la denúncia presentada el Fiscal en Cap del TSJ, Ricardo Cabedo, arran de la destitució del Director General del Medi Natural (l'entusiasta que va intervindre a la Vall de Gallinera, amb un altre nom), per l'olor de corrupció que desprenien els expedients urbanístics que tramitava la conselleria, però s'arxivà sense realitzar cap esbrinament.

La parcel·la torna a estar al Catàleg i el Tribunal avala les nostres sospites. Nosaltres hem complit.

Comissió Jurídica

TERRITORI

Un barranc viu UN BARRANC

VIU,

S' ha publicat el llibre Un barranc viu (Medi natural i usos tradicionals del Barranc de Torrent). Aquest és fruit d'un rigorós treball d'investigació sobre els valors naturals i socials del barranc més important que desemboca a l'Albufera de València: el Barranc de Torrent. La seua valúa natural i l'amenaça que suposa per al mateix el projecte d'artifialització del Ministeri de Medi Ambient, animà a la Plataforma Ciutadana "Un barranc viu, sense formigó",de la que forma part AE-Agró junt amb altres associacions de la Comarca, a promoure aquesta investigació.

El treball pretén oferir un diagnòstic de l'estat ambiental del barranc i de l'us i la percepció social d'aquest espai natural. Es tracta de donar a conèixer el barranc, les seues característiques físiques i la seua incidència passada i present en la societat comarcal, amb la intenció última d'aportar uns coneiximents fonamentals per a pensar quin paper podria tenir en el futur com a corredor natural.

Altra vegada el parany La batalla d'AE-Agró per la prohibició del parany va començar en 1988. Des de llavors, resumint, hem obtingut tres sentències favorables del Tribunal Superior de Justícia, una del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (9-12-2004) i una altra del Tribunal Suprem (9-9-2005). Malgrat tot, se segueix utilitzant el parany amb la complicitat complaent i còmplice de les múltiples autoritats responsables d'evitar-ho (a Blasco li va faltar temps, coneguda la sentència del Tribunal de Luxemburg, per declarar que la Conselleria està decidida a legalitzar-lo com siga). Malgrat això AE-Agró ho segueix denunciant. En aquesta ocasió, ajudats de la més moderna tecnologia i grades als companys del GER de Castelló, hem aportat coordenades GPS dels paranys a les denúncies dirigides al SEPRONA, i al Fiscal en Cap del TSJ i, de moment, només sabem que aquest ha remés la denúncia al fiscal de Castelló, que és el que procedeix.

Antonio Goytre

Turdus philomelos

El llibre s'estructura en tres blocs, el primer dels quals es fixa en el passat del Barranc de Torrent o riu Sec de Catarroja. A partir de l'enquesta oral i de documentació històrica, es recullen notícies d'antics usos i aprofitaments del barranc , amb la intenció de transmetre als nascuts de la dècada dels seixanta ençà la memòria del que fou en el passat aquest espai natural.

Un segon bloc integra tres treballs centrats en la descripció del medi natural del barranc, de les seua geomorfología, flora i fauna.

Finalment, s'ha dissenyat una enquesta per tal de conèixer la relació que avui dia mantenen els veins de Torrent, Picanya, Paiporta,Massanassa i Catarroja amb el barranc, la valoració que els mereix com a espai natural i el paper que els agradaria que tingués en el futur. Com a conclusió, es recapitulen els trets mes significatius de totes les contribucions sectorials per conferir un diagnòstic de l'estat del barranc i es presenten algunes propostes per a recuperar aquest element fonamental del paisatge de l'Horta Sud.

IP.H.N.

Aigua per a tots En el que portem transcorregut d'any l'embolic de l'aigua ha experimentat canvis significatius. La necessitat d'adoptar decisions definitives respecte del transvasament ha obligat al Ministeri de Medi Ambient a deixar-se de fantasies i acceptar el que ni ha, mentre que el Partit Popular i la Generalitat s'han atrinxerat en la demagògia a falta de millors arguments, mÊs interessats en la baralla política que en resoldre els problemes.

(P.H.N.)

^ H Is agricultors i els empresaris s'han dividit i enfrontat, trencant-se aliances que pareixien indissolubles; el personal s'abandera en funció de fantasiadores injúries i menyspreus localistes i la cohesió social es debilita. Els grups antitransvasament s'enfronten a la tessitura de canviar el seu "no rotund" al transvasament pel "mal menor" del canvi de traçat, es produeixen actuacions desconcertants al seu si i la pugna política i els vots tornen a aguaitar el cap.

Les aportacions del Xúquer a l'Albufera han estat oblidades i no es discuteix què ha passat i què passarà amb el Vinalopó: No és també un riu? No es mereix també un Vinalopó Viu que Uuite per tornar-li la vida?

A la confusió i desgavell existents s'han unit dos nous actors de repartiment que poden arribar protagonistes en poc de temps: el canvi climàtic i la sequera.

No fa ni vuit mesos la controvèrsia era clara: transvasament sí o no. La Comissió d'Experts de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en el seu dictamen final de 31 de gener, no resol res perquè les posicions són irreconciliables: el PSOE i el PSPV estan decidits a executar el transvasament, i en aquest interès reben el suport de la Generalitat i els regants; els ecologistes i la Fundació Nova Cultura de l'Aigua s'oposen al transvasament: és una qüestió de principis avalada pel fet inqüestionable que no hi ha aigua per transvasar. No obstant això, es percep certa ambigüitat entre els protransvasament del PSOE: potser calga replantejar el projecte, si com pareix, no hi ha recursos per transvasar. Però les obres continuen avant.

09.02.2005 En nota de premsa Xúquer Viu exigeix l'anul·lació definitiva del transvasament al Vinalopó, a la vista de les conclusions de la Comissió d'Experts.

22.02.2005 El Congrés dels Diputats rebutja la paralització del transvasament Xúquer-Vinalopó, sol·licitada per ERCERPV. 16-18.03.2005 AE-Agró, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEU/Birdlife, WWFADENA, Xúquer Viu i Fundació Nova Cultura de l'Aigua suspenen les seues reunions amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a l'aplicació de la Directiva Marc d'Aigua en la Conca del Xúquer, en

Les aportacions del Xúquer a l'Albufera han estat oblidades i no es discuteix què ha passat i què passarà amb el Vinalopó: No és també un riu?

ff tant es prosseguisca amb les obres del transvasament Xúquer-Vinalopó.

06.04.2005 El secretari d'Aigua i Medi Ambient del PSPV declara que "defensaran amb ungles i dents el transvasament XúquerVinalopó, perquè és una infraestructura fonamental per al desenvolupament de la nostra comunitat".

12.04.2005 Les organitzacions ecologistes habituals més CC.OO., Fundació d'Amics del Parc Natural de l'Albufera, BNV, EUPV, Els Verds-Esquerra Ecologistes, Els Verds

Marjal de L'Albufera. Aspecte hivernal.

del País Valencià, ERPV, es dirigeixen per mitjà d'una Carta Oberta al Congrés dels Diputats perquè s'elimine de la Llei del PHN el transvasament Xúquer-Vinalopó.

28.05.2005 Manifestació a Sueca contra el transvasament. Convocada pels partits polítics firmants del Compromís pel Xúquer i l'Albufera Vius, les organitzacions ecologistes implicades, Xúquer Viu i la Fundació Nova Cultura de l'Aigua. Lema: "Pel nostre futur, no al trasvasament".

Assisteixen 20 dels 49 municipis de la Ribera, CC.OO. i UGT. Aquesta manifestació representa un punt d'inflexió en el desenvolupament del conflicte. Degut, potser, al suport rebut o emparant-se en ella per plantejar públicament el que ja s'havia decidit als despatxos, el Ministeri de Medi Ambient comença a plantejar-se el canvi del traçat: la presa del transvasament es trasllada de Cortes a l'Assut de la Marquesa, (Cullera).

D'aquesta manera, s'argumenta, s'assegura un major cabal transvasable, sobre 70 Hm^ i es garanteix un cabal ecològic per al Xúquer fins a l'Assut, sempre que es complete el

(P.H.N.)

Pla de Modernització de Regs de la Sèquia Reial del Xúquer. En definitiva, encara que l'aigua serà de pitjor qualitat, aigua serà.

El canvi de traçat provoca un canvi d'escenari de conseqüències imprevisibles, canvia el discurs dels actors i les aliances es ressenten quan no cauen per terra. L'efecte sobre l'aliança protransvasament resulta demolidor: els regants de la Ribera es passen en bloc a la proposta del govern; el Partit Popular, amb Camps al cap, encabotat en la seua estratègia de confrontació i el seu enfocament electoralista, es posa del costat dels regants del Vinalopó a costa de la seua tradicional bona relació amb les organitzacions agràries de València, contra les que llança una violenta caça de bruixes.

El sector antitransvasament tampoc no es lliura de problemes. Airejat eufòricament el canvi de traçat com una victòria enfront del PSOE pel component més polític de la Plataforma, es troba davant del dilema de renunciar al "No al transvasament" i acceptar com a solució el que no era sinó un "mal menor", oblidant a més la reivindicació d'aigua del Xúquer per a l'Albufera. El que pareix una victòria pot ser un fracàs.

La contramanifestació organitzada per les forces vives alacantines protransvasament i el Partit Popular, tots ells en perfecta sintonia argumental que va des de l'exòtica implicació en l'assumpte del tripartit català, passant per "si no és aigua de Cortes, no la volem" del President de la Junta d'Usuaris del Vinalopó (l'aigua de Cortes és bona per al consum humà, la de l'Assut no, encara que sí que per a reg, que és el que se suposa necessiten els agricultors) fins a qualificar de malparits, Camps dixit, als que no se sotmeten a les seues consignes, no resol res i porta la confrontació al sector de les organitzacions empresarials. Els posteriors intents de despolititzar el conflicte, encapçalats per empresaris valencians i i regants del Xúquer resulten inútils davant 1 de l'estat de crispació creat.

10

Estem a l'espera del definitiu pronunciament del Ministeri sobre el canvi de traçat però, siga quina siga la decisió, tots haurem de fer examen de consciència perquè queden sense aclarir moltes qüestions:

Sèquia Reial del Xúquer.

. Per què i per a què necessiten l'aigua en el Vinalopó? . Es dóna per intocable l'espoli del Xúquer a la Manxa Oriental? . Què passarà amb les aportacions del Xúquer a l'Albufera, que tenen el caràcter de prioritàries? . Es paralitzaran les extraccions il·legals? . Es revisaran les concessions per a reg que són utilitzades de forma irregular per a l'abastiment urbà? . El Vinalopó tornarà a ser riu alguna vegada? . Els organismes de conca exerciran les seues competències enfront de l'allau de PAI? Amb aquesta cultura de l'aigua aquesta societat no va enlloc.

assabentat que estava en tràmit un recurs d'aquesta transcendència!

La Sentència deixa en suspens la reserva de 30 Hm 3 del Xúquer per a l'abastiment de la ciutat de València, els recursos assignats al P.N. de la marjal de Pego-Oliva, l'abastiment a les poblacions del Consorci de la Marina Baixa, inclòs Benidorm, la reserva de 80 Hm 3 per al transvasament Xúquer-Vinalopó, l'assignació de 95 Hm 3 per als regadius del canal Xúquer-Túria i el destí de 20 H m ' del Millars per abastiment de la plana de Castelló. Al marge d'aquests bloquejos, la sentència obliga a revisar el Pla Hidrològic del Xúquer i les seues assignacions en un context complicat, amb els recursos molt disminuïts i l'obligació de complir els paràmetres mediambientals de la Directiva Marc de l'aigua.

La Sentència del Tribunal Suprem El Tribunal Suprem, en sentència feta pública el 20 d'octubre del 2004, va anul·lar alguns articles del Pla Hidrològic del Xúquer el que ocasionava, al seu torn, l'anul·lació del transvasament Xúquer-Vinalopó. Després de reposar-se de l'estupor inicial, va ser recorreguda per regants i usuaris del Vinalopó, la Generalitat, i el Ministeri de Medi Ambient a través de l'empresa Aigües del Xúquer. Tots ells sol·licitaven la nul·litat de la sentència per no haver sigut citats a comparèixer en el recurs. No s'havien

Ara el Tribunal Suprem rebutja tots els recursos de nul·litat presentats. Respecte de la Generalitat Valenciana diu: "...va ser citada en elplet fins en onze ocasions...el que demostra que l'absència de L· Generalitat va ser producte de la seua voluntat de no acudir al procés."

Com a eixida al ridícul en què han quedat, a la Generalitat només se li ocorre presentar un recurs d'empar davant del Tribunal Constitucional.

Antonio Goytre Comissió de Territori

(TERRITORI)

El litoral valencià

devastat

Durant l'any 2004 AE-Agró ha realitzat un "Diagnòstic del Litoral de la Comunitat Valenciana", amb l'ajuda financera de la CAM, per avaluar l'estat del medi físic de la zona costanera i analitzar els instruments jurídics autonòmics, estatals i europeus per a la seua protecció.

Projecte per al "Manhatan" de Cullera

^ H es zones costaneres constitueixen la llar d'un ampli percentatge de ciutadans, són una font important d'aliments i matèries primeres, a més són vitals per al transport i el comerç. En elles es troben alguns dels nostres ecosistemes més valuosos, reben fluxos creixents de població i són la destinació favorita del turisme i del temps d'oci de molta gent. No obstant això, les costes valencianes s'enfronten a seriosos problemes com la desaparició o degradació d'hàbitats, contaminació d'aigües superficials, sobreexplotació i/o contaminació d'aqüífers, erosió de la costa i exhauriment de recursos naturals.

La població que resideix als municipis de la franja costanera equival al 35,9% del total de la població del País Valencià en l'any 2003 (en 1990 era del 32,3%). Entre aquests dos anys, l'increment de la població al País ha sigut del 14,4%, mentre que en els municipis costaners, l'increment arriba al

27%. Alacant és la que compta amb major població en els seus municipis costaners (967.648 hab.) seguida de Castelló i València. En el període 1990-2003 aquests termes municipals han incrementat la seua població: Alacant un 34,9 %, Castelló un 21,3% i València un 12,3%.

L'habitatge també ha augmentat en els municipis costaners un 31 % entre els anys 1991 i 2001. Aquest fet es relaciona amb l'increment de població però no s'explica només per açò. D'altra banda, quasi una quarta part d'aquests habitatges, estan catalogats com a segones residències.

En els 465 Km. de costa al País Valencià tenim una mitjana d'un port cada 12,9 Km. que contribueixen, i molt, a l'erosió costanera interrompent el transport marí de sòlids i alterant la seua distribució en acumular-se "aigües amunt" de la instal·lació i erosionar "aigües avall". A d'açò cal afegir la falta d'alimentació sedimentària de les nostres

costes per la retenció que produeixen els embassaments i l'extracció d'àrids dels llits dels rius.

El 10,2% dels municipis costaners tenen entre el 80% i el 100% del seu sòl qualificat com a urbà o urbanitzable (dins de la franja de 500 m. immediata al mar, que és la zona analitzada en el nostre estudi), el 51,3% el tenen entre el 60 i el 80% i tan sols el 2,5% el tenen per davall del 20%. Podríem concloure que pràcticament tota la nostra costa està ocupada i els espais lliures que resten són espais protegits pel que és impossible construir-hi més.

Francesc García L'estudi ha sigut efectuat per Francesc García i Yolanda Monroig amb la col·laboració de R.11 Càmara, E. Talens, MA. Tudela, J . Delgado i R. Barcala, estudiants en pràctiques de la Facultat de Biologia i del Dep. de Geografia de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.

A la secretaria del co

mu,

-Agro i la Fundació d Amics de I Albufera, hem denunciat a la Secretaria de Ramsar l'actuació del Govern Valencià i demanat que adopte les mesures al seu abast per evitar que s'execute una decisió que constitueix una agressió al Parc Natural de l'Albufera i una transgressió de la legalitat vigent en matèria de protecció dels espais naturals i de les obligacions contretes i acceptades com a conseqüència de la seua inclusió en el llistat del Conveni Ramsar. El Parc Natural de l'Albufera figura, des del 8 de maig de 1990, en el Llistat de Zones Humides d'Importància Internacional per a les Aus, establert en virtut del Conveni*

Tancat de la Pipa L'Albufera, vorera nova.

IP.N. L'ALBUFERA I

La nostra denúncia es basa en les següents consideracions i fets: • La decisió del Govern de la Comunitat Valenciana d'autoritzar l'edificació de vivendes en sòl no urbanitzable d'especial protecció del Parc Natural de l'Albufera, adoptada amb ocasió de l'aprovació del Pla Rector d'Ús i Gestió del parc, va ser denunciada a la Secretaria del Conveni de Ramsar per la Fundació d'Amics de l'Albufera a principis de 2004.

Aquest organisme es va dirigir al Ministeri de Medi Ambient per sol·licitar-li informació i expressar-li la seua disconformitat amb la mesura, cas de ser certa.

En l'actualitat, l'acord del govern valencià es troba recorregut davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, (vegen a la pàg. 23 d'aquest mateix butlletí l'article El recurs contra el PRUG delP.N. de L'Albufera).

• Quan l'administració valenciana, concretament la Conselleria de Territori i Habitatge, promotora del Pla Rector d'Üs i Gestió del Parc Natural de l'Albufera, rep per mitjà del Ministeri de Medi Ambient, el requeriment d'informació realitzat per la Secretaria de Ramsar, elabora un informe justificatiu titulat: Informe sobre afecció al lloc Ramsar "Albufera de València" del projecte de modificació del decret 71/1993, del Consell de la Generalitat Valenciana, de règim jurídic del Parc de l'Albufera, firmat el 21 de maig del 2004 pel Cap del Servei d'Ordenació Sostenible del Medi, que diu: "Pinedo (municipi: València). 2.520 habitants.

L'Ajuntament de València, a proposta de l'Ajuntament Pedani de Pinedo i de distints col·lectius ciutadans, sol·licita l'ampliació del sòl urbà de Pinedo (límit Sud) amb la finalitat social de reallotjar en el seu mateix poble als veïns de la pedania que seran desplaçats de les seues actuals vivendes (ubicades al nord de la mateixa) per les obres previstes de construcció d'accessos a la Zona d'Actuació Logística del Port de València, ubicada fora del Parc Natural (en construcció).

L'extensió de l'ampliació és de 6,14 hectàrees (0,02% de la superfície del Parc), destinades a 60 vivendes unifamiliars de nova planta amb tipologia local denominada "casa de poble".

Reserva integral del Racó de l'Olla. L'Albufera de València.

A causa de les característiques del projecte (reallotjament de veïns dins de la mateixa pedania), no es pot parlar d'increment poblacional.

Els terrenys afectats (actualment SNUP) consisteixen en erms i cultius herbacis periurbans.

A més de la seua finalitat social primordial, l'Ajuntament justifica l'actuació per la necessitat (paisatgística i ambiental) de completar el nucli urbà de Pinedo amb un front d'edificació coherent (actualment és un límit desordenat, poc clar i ambientalment deteriorat)."

Aquest informe s'envia al Secretariat de Ramsar i al Ministeri de Medi Ambient

que d'important no és la superfície afectada sinó el fet d'admetre que el sòl protegit del parc natural es puga destinar a l'edificació.

A partir d'ara, l'autorització de noves edificacions no està, ni de bon tros, descartada mentre depenga del Govern Valencià, sobretot si, com es veu, està disposat a utilitzar tota classe d'argúcies per a justificar-ho. Aquest és el verdader perill de la mesura perquè en el cas de Pinedo la finalitat social presumptament perseguida és falsa.

4.-

Els expedients administratius que tenen relació amb aquest assumpte posen de manifest el següent:

El Govern Valencià, per mitjà de la Conselleria de Territori i Habitatge, tracta de justificar la seua decisió amb dos arguments: l'autorització només afecta a 6,14 ha. i el parc abraça 21.000 ha., per això l'afecció és mínima; a més, es tracta de satisfer una demanda social, doncs les vivendes que es construïsquen, 60 com a màxim, seran destinades al reallotjament dels veïns expropiats i desallotjats de les seues vivendes per les obres de la Zona d'Actuació Logística (ZAL) del Port de València.

3.-

a) El 3 de març de 1999 l'alcalde de Barri de Pinedo presenta, a l'Ajuntament de València, un escrit en el que es queixa de les limitacions al creixement urbà que imposa el fet de formar part del parc natural. I sol·licita que s'adopten les mesures que facen possible l'edificació d' "...almenys 600 vivendes..." per mitjà de diverses reclassificacions de sòl. D'aquesta manera "...s'aconseguiria un espai adequat per a futures famílies, per arribar a un cens total | de més de 6.000 habitants, trencant-se així 1 el bloqueig actual que és causa de 13 discriminació indeseada".

Enfront d'aquests arguments, els que ens oposem a l'edificació dins del parc plantegem

b) El Servei de Planejament de l'Ajuntament de València inicia l'expedient núm. 16/2001.

IP.N.

L'ALBUFERA I

Es tracta de redactar l'Homologació Sectorial Modifïcativa amb ordenació detallada de l'Entorn de Pinedo i Estudi d'Impacte Ambiental, la finalitat del qual és atendre les demandes veïnals amb una previsió de 45 vivendes per ha. sobre una superfície de 6,14 ha., és a dir, 270 vivendes. En la documentació inicial no consta cap referència al reallotjament dels afectats per l'execució de la Zona d'Actuació Logística del Port de València. c) Perquè la iniciativa de l'Ajuntament de València puga ser aprovada és necessari que les normes que regulen les activitats dins del parc natural l'autoritzen, i així es fa: el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de l'Albufera, Decret 259/2004, grafia 6,14 hectàrees de nou sòl urbanitzable al sud del nucli urbà de Pinedo que coincideixen amb les 6,14 hectàrees proposades per l'Ajuntament de València. El decret insisteix que la finalitat de la mesura és el reallotjament dels afectats per la ZAL. No obstant això, el nombre màxim de vivendes que es podrà construir se situa ara en 210, quan els suposats reallotjaments només en requereixen 60.

d) En cap dels expedients administratius tramitats apareixen peticions i/o al·legacions dels afectats pels desallotjaments de la ZAL en el sentit indicat per l'administració.

Tampoc s'ha trobat un llistat d'afectats, encara que són unes dades que l'administració posseeix perquè són els veïns que han optat pel reallotjament, i als que s'està subvencionant el lloguer de les vivendes que ocupen fins a l'adjudicació definitiva de les seues noves vivendes. De la mateixa manera, els informes dels departaments tècnics de l'Ajuntament de València en cap cas es refereixen que aquesta siga la finalitat de la modificació que tramiten. e) El reallotjament dels afectats per la ZAL no té cap relació amb la decisió d'autoritzar l'edificació a Pinedo perquè està en vies de solució fora del Parc Natural. Per Resolució del conseller d'obres Públiques (B.O.P. de València de 22-11-2000) s'aprova el Pla Especial Modificatiu del Pla General d'Ordenació Urbana de València amb Homologació per al desenvolupament de la ZAL, que reserva la Unitat d'Execució núm.

2, ubicada en el barri de Natzaret de la ciutat, per al reallotjament dels afectats. El

l'actual govern està disposat a permetre (I explotació inmobiliaria) encara que per a això haja de passar per damunt de les normes bàsiques de protecció

ff D.O.G.V. núm. 4429, de 30-1- 2003, publica la resolució del conseller d'Obres Públiques per la qual s'aprova definitivament el programa per al desenvolupament d'Actuacions Integrades de la Unitat d'Execució núm. 2. La Comissió Informativa d'Urbanisme de l'Ajuntament de València va concedir en el seu moment llicència a l'Institut Valencià de la Vivenda, SA, per a la construcció de les primeres 76 vivendes.

• En l'edició del dissabte 18 de juny, el diari Levante de València, informa que l'Institut Valencià de la Vivenda, SA, té llestes per entregar 29 vivendes construïdes a Natzaret, en l'adjudicació del qual tindran prioritat els afectats per les expropiacions de la ZAL del Port. En una fase posterior es construiran altres 110 vivendes amb la mateixa finalitat.

• D'allò que s'ha exposat s'extrau la següent conclusió: el Parc Natural de l'Albufera disposa de terrenys (no cal oblidar que el parc té un front tocant al mar mediterrani de més de 30 quilòmetres de longitud) l'explotació immobiliària del qual està sent exigida pels promotors immobiliaris des de, pràcticament, la seua creació, i l'actual govern valencià està disposat a permetre-ho encara que per a això haja de passar per damunt de les normes bàsiques de protecció del Parc, jugar de manera frívola amb els sentiments de solidaritat amb els desallotjats per la ZAL, i enganyar amb els seus informes oficials al Secretariat de RAMSAR. El lluent de L'Albufera.

L'objectiu d'este article no és donar xifres demostratives, trobar culpablt dels nostres mals o donar solucions tècniques, sinó animar a introduir ei l'agenda política el tema de la mobilitat, és a dir, cridar l'atenció dels ciutadans (de la polís) i dels polítics (del poder) que el nostre model actual de mobilitat i accesibilitat "fa aigües i que requereix d'una seriosa revisió que ha de ser fruit d'un debat documentat i del consens negociat entre els col·lectius ciutadans, els càrrecs públics i els professionals i tècnics amb diferents interessos i perspectives sobre el tema.

Pàrking de bicicletes de l'Estació de tren d'Uppsala, Suècia.

1 desplaçar-se, l'anar i vindré a... (el treball, l'estudi, les compres, les relacions socials, l'oci, les gestions...), el transportarse i transportar... són accions fonamentals i quotidianes en tota societat amb diferents possibilitats i formes segons les categories sociales (de nets a majors, desocupats o executius, rics i pobres, consumidors o estudiants...). Però de vegades, precisament per ser tan habitual ho fem segons el costum, sense posar atenció al com i per què es movem o si podíem fer-ho d'una altra manera. Es cert que de vegades ens queixem dels inconvenients que trobem per poder anar a certs llocs i/o a certes hores o quan tenim una mobilitat personal reduïda (de forma temporal o permanent) patim amb claredat les moltes barreres que impedixen la lliure circulació de totes les persones, o ens lamentem de les molèsties dels impactes del trànsit... però promte "se'ns passa" o l'assumim com inevitable.

I quan les opcions no motorizades o les ofertes col·lectives de transport van sent més insuficients i/o incòmodes molts acabem buscant-nos de forma individual i "dura" la manera de poder anar amb "més llibertat". Llibertat que, curiosament, decreix de manera progressiva a mesura que més gent opta per formes privades motoritzades de mobilitat que, a més a més, suposa forts impactes a la ciutat i a les persones que la habitem: impactes en la salut (pel soroll, la contaminació, els accidents...), sobre els usos tradicionals del carrer (que deixa de ser espai de socialització, convivència, comunicació, oci, joc infantil...), sobre les despeses públiques que es gasten en costoses infrastructures per a una mobilitat privada en detriment d'altres inversions socials i productives de major interès per al nostre desenvolupament i qualitat de vida.

En resum, volem moure'ns amb major llibertar i per allò molts recorrem a opcions motoritzades individuals que, en ser més nombroses (que no majoritàries), resten llibertat de moviment a

tota la societat i generen forts impactes socials, econòmics, i sobre la salut i l'entorn. Aleshores, això és assumit com a fatalitat i amb escassa reflexió. El disseny de ciutat per zones (comercial, industrial, residencial, d'oci...) agreuja més el problema en forçar una major mobilitat individual.

Urgeix, doncs, un ampli debat social del nostre actual model de mobilitat (i de ciutat). Aquest debat ha de reconèixer la importància que té la mobilitat en la nostra quotidianeïtat, analitzar opcions possibles i viables (amb els pros i contres) i, després d'un consens de criteris i principis, implementar els programes i accions necessaris.

Hi ha qui pot pensar que això és tasca de polítics, planificadors i urbanistes però considerem que aquests no poden fer-ho a soles: de vegades per seguir models ja caducs, o per por -segurament amb raó- a que els canvis no siguen ben acceptats per part de la ciutadania ajuden o permeten que el problema s'agreuge. Cada vegada és més evident que per poder governar no és prou fer plans i normes sinó que cal convèncer i comptar amb el suport de la majoria dels administrats/ciutadans. Per la nostra banda, cal informar-nos, i formar-nos per una millor participació.

Des d'esta perspectiva, un grup de col·lectius socials, ciutadans i tècnics estem promovent una Mesa per la Mobilitat Sostenible en València, l'objectiu de la qual és aconseguir un Pacte per la mobilitat.

La idea del Pacte i de plans de mobilitat amb la participació de plataformes ciutadanes ve realitzant en diferents ciutats espanyoles (Saragossa, Còrdova, Màlaga, Sevilla, Barcelona, Bizkaia, Madrid...), 15 per què no intentar-ho a València.

Si tens ganes de col·laborar no dubtes en posar-te en contacte amb nosaltres per mitjà de la Casa Verda.

Jaume Portet

N0 u s USOS Pe r a vells m0 li ns -W5^

!W*

*"

La Fundació Mediambiental (FM) va intervindre anys enrere sobre el conjunt arquitectònic preindustrial ubicat al Barranc del Salt a Ares del Maestre.

Aquesta intervenció es va inscriure dins del projecte Molins i Paisatges a Europa i es va centrar en la restauració i conservació dels elements arquitectònics. AE-Agró es va sumar a aquesta iniciativa l'any 2000 celebrant el bicentenari de la construcció dels molins d'aigua que encara subsisteixen al Barranc. També en el 2001 es va intervindre en l'àrea reforestant amb carrasques, roures i aurons.

Ara. des d'AE-Agró col·laborem amb la FM en el projecte Nous usos per a vells molins, finançat per la Fundació La Caixa, per continuar la labor de rehabilitació tant dels edificis com del seu entorn immediat. El projecte planteja adequar el conjunt de molins hidràulics fariners del s. XVIIí per juè albereen un ecomuseu. Participem així en la custòdia dels territoris del nord del País, proposant una utilització d'aquest patrimoni històric i natural coherent tant amb el caràcter públic dels fons ja invertits, com amb el valor del patrimoni rural allí acumulat.

I al com comentàvem en butlletins anteriors (Un acte cívic: "adopta un territori" Butlletí 107), la custòdia del territori pot ser un bon instrument per salvaguardar els nostres ecosistemes.

Entenem que la gestió del paisatge rural ha de canviar i abandonar molts dels criteris (obsolets des d'un punt de vista ambiental) que encara utilitza. L'objectiu és que aquesta gestió es porte a terme de manera raonable i en aquest cas concret i especialment per tractar-se d'un territori tan valuós, per després poder influir en el model territorial de la comarca de l'Alt Maestrat, que compta amb un patrimoni extraordinari. El camí triat per fer-ho és a través de la sensibilització, l'educació ambiental i fent visible (mostrant) aquest patrimoni per aconseguir la seua posada en valor. Es tracta de compatibilitzar la conservació de la riquesa natural i cultural amb el desenvolupament socioeconòmic local, treballant en tres línies d'actuació complementàries i convergents: l'educació ambiental, l'ecoturisme i la conservació de la biodiversitat. Per això s'ha buscat la cooperació de l'entorn social que es desenvolupa per mitjà d'acords amb els propietaris dels terrenys i edificacions, amb les administracions (Ajuntament d'Ares del Maestrat, Diputacions, Generalitat, Museu d'Etnologia de la Diputació de València, etc.) i es recorrerà a la contractació d'empreses i treballadors locals per al desenvolupament dels distints treballs i activitats.

Un dels pilars del projecte consisteix a posar en marxa una experiència de voluntariat , oberta a tot aquell interessat/ada a aprofundir en el coneixement d'aquest excepcional lloc. Els voluntaris i voluntàries podran conèixer la coberta vegetal de la zona, la seua fauna, la història dels molins i la de l'ocupació del territori de la comarca, divulgar els valors de la zona, reforestar vessants, participar en enllestir l'ecomuseu o en les excavacions arqueològiques que es realitzen.

Ubicació

Ares del Maestre té una població de 250 habitants situada a la comarca de

l'alimentació. A més, Ares comptava amb el quàdruple d'habitants i, probablement, distribuïa farina a part de la regió.

Un museu constituït per les pròpies construccions i els elements expositius adequats, (...) Un nou ús per a aquests vells molins.

ff l'Alt Maestrat, a 1194 metres d'altitud.

Tocant el límit del poble pel nord ens trobem amb una formació geològica curiosa: una muntanya amb el cim pla. És la Mola d'Ares, la segona muntanya en altitud del País Valencià. En la vessant sud de la mola naix el Barranc del Salt, també conegut com Barranc dels Molins pels edificis que alberga. A pesar de l'existència d'algunes fonts en les seues vessants, preval l'essència del barranc: la presència de l'aigua és notable però no circula de manera permanent. Va ser precisament la presència de l'aigua unida al fort desnivell existent el que va portar a la construcció de molins fariners, els quals van ser durant segles una de les indústries clau per a la societat i han generat al llarg de la història un patrimoni arquitectònic de gran valor. Cinc molins es conserven en el Barranc del Salt, amb les seues basses d'arreplegada d'aigua i sistemes de conduccions per enllaçar els uns amb els altres. Aquest conjunt de molins del segle XVIII formen una obra d'enginyeria impressionant: el mateix cabal exigu passa de la primera bassa al primer molí, d'aquest a la bassa del segon i així fins a posar en funcionament els cinc mecanismes. És un magnífic exemple de com maximitzar els recursos energètics.

Potser tants molins, de gran grandària com són aquests i junts en un espai relativament reduït, puga parèixer excessiu per a una població xicoteta. Però hem de tindré en compte que en el moment de la seua construcció el pa era la base de

L'alt valor etnogràfic i cultural del conjunt arquitectònic del Barranc, unit a les característiques històriques de la comarca i els canvis que en ella s'han produït, fan d'aquest lloc la ubicació perfecta per a un museu viu i adaptat a les necessitats locals: un ecomuseu, espai dinàmic idoni per recuperar, protegir, conèixer i divulgar el medi natural, associat al patrimoni cultural.

Un museu constituït per les pròpies construccions i els elements expositius adequats, però també reforçat amb itineraris d'interpretació i actuacions sobre el medi.

Un nou ús per a aquests vells molins.

Difusió i educació ambiental La potencialitat del sistema hidràulic del Barranc dels Molins com a recurs educatiu és notable. En primer lloc, ve donada per l'atractiu de les construccions (de gran qualitat i interès històric). En segon lloc, per les connexions que poden establir-se fàcilment amb un bon nombre de temàtiques ambientals i socials (vore mapa conceptual pàg 18). En tercer lloc, per l'existència d'un valuós paisatge immediat, els traços geomorfològics del qual, hidràulics, botànics i faunístics són molt interessants i ens porten, al seu torn, a relacions amb altres temes ambientals clau com són l'erosió i la diversitat i ús del territori. Finalment, cal assenyalar una obvietat: els molins, les seues construccions annexes (sèquies, canals, basses, assuts, etc.) i el seu entorn físic constitueixen de fet un museu a l'aire lliure, la qual cosa facilitarà enormement transformar-los en un ecomuseu.

D'altra banda es tracta d'un paisatge "construït" l'actual morfologia del qual és en gran manera resultat de l'acció j transformadora de l'home durant un llarg 1 període històric. Per aquest motiu, el TZ~ projecte contempla la necessitat d'aprofundir en l'arqueologia del paisatge, delimitant els polígons de desdoblament i analitzant en detall la xarxa de comunicacions, els bancals i la tipologia

íTERRITORI!

probablement inspira la màquina de vapor

origen àrab o iranià

bancals

maquinària

TECNOLOGIA

FONT D ENERGIA

mode de vida 70% població

GRA (cereals: blat, sègol...)

importància de la dieta

MOLINS s. XVIII

ascens de la burgesia f i dels Privilegis nobiliaris

ORGANIZACIÓ SOCIAL CULTURA

\ n ova

font d'ingressos hisenda pública

\

folklore

musica

\ literatura

pintura

tècniques constructives

elements del molí distribució espacial

Mapa conceptual: Molins i Paisatges, G. de Felipe, 2003

de les àrees de cultiu amb l'objecte de crear estratègies de difusió i posada en valor del paisatge.

En el projecte museogràfïc pròpiament dit poden preveure's cinc espais d'interpretació coincidint amb les cinc construccions conservades, cada u d'ells equipat amb mitjans expositius (gràfics, objectes, maquetes, mobles, panells, maquinària, etc.) participatius, directes i amens per aconseguir una aproximació cognitiva al medi. Encara que aquesta fase del projecte no completarà la part museogràfica, en la pròxima fase la nostra intenció és desenvolupar-la de la següent manera: El Molí de la Roca estaria dedicat als aspectes paisatgístics (que determinen la distribució de cultius, la vegetació, l'orografia, etc.) i a les característiques arquitectòniques més significatives com és l'espectacularitat de la bassa i l'originalitat de la volta.

El Molinet destaca per alguns traços arqueològics i arquitectònics, mostrant la peculiaritat dels grafits, l'estructura de la sala de les moles, l'escala de pedra en l'interior de l'edificació i la bassa hexagonal.

En aquest espai d'interpretació s'analitzaria la fauna associada a les basses i la vegetació de zones humides.

El Molí de Dalt podria dedicar-se als aspectes arqueològics i etnogràfics principalment, destacant la bassa en rampa amb graderies espectaculars, la vivenda rural, el molí i el seu funcionament i les accions antròpiques dels bancals a causa de l'explotació agrícola.

En aquest molí es pretén poder vore el procés de mòlta, al mateix temps que es generarà energia renovable utilitzant el potencial hidràulic.

El Molí de la Bassa Redona es dedicarà a l'estudi i coneixement de la maquinària del molí, ubicada a l'interior del fossat, accessible

als visitants, i també de la vegetació de l'entorn pròxim, destacant el boscos d'alzines i les espècies aromàtiques que permetrien el desenvolupament de distintes activitats.

El Molí del Sòl de la Costa, de gran qualitat constructiva, destaca per la presència d'un aqüeducte que condueix l'aigua fins a la bassa. Aquest molí serà adquirit per l'Ajuntament d'Ares. Conserva intacta i completa la seua maquinària i rehabilitant la seua bassa podria tornar a moldre farina en les seues dues moles.

Una vegada s'haja completat el projecte museogràfïc, la intenció és portar a terme una sèrie d'activitats de forma regular. La primera entraria dins del terreny de l'educació formal, amb un programa de visites escolars aprofitant els recursos didàctics ja comentats. A més, el programa educatiu s'adaptaria als escolars de la zona per a fer especial èmfasi en la revalorització

í TERRITORI)

dels recursos i la importància de conservarlos. Les activitats didàctiques i lúdiques serien dirigides per uns monitors especialment formats i els alumnes disposaran d'un quadern que permetrà un major aprofitament de l'itinerari amb la possibilitat d'un treball posterior en el centre escolar. Fins i tot aquest quadern servirà com a element de difusió de la iniciativa, ja que els xiquets l'ensenyaran a casa.

Una altra de les activitats previstes és els itineraris d'interpretació, que estaran oberts a tot tipus de públic. Consistiran en un recorregut guiat que es realitzarà per grups d'entre deu i vint persones, acompanyades

per un guia o intèrpret, el qual explicarà els traços més destacats, al mateix temps que estimularà al grup a participar activament i a usar els seus sentits. Aquest tipus d'itineraris adapta la interpretació a les necessitats dels participants i pot incorporar esdeveniments espontanis i imprevisibles.

El recorregut, amb una duració aproximada de quatre hores, discorrerà seguint el camí de l'aigua pel sistema de xarxa lineal del conjunt de basses, sèquies i molins, que van seguint el barranc. Es buscarà una major versatilitat en l'itinerari amb la incorporació d'una exhibició d'activitat artesanal, que facilite la interacció amb el visitant.

D'altra banda, estan previstes xarrades divulgatives i la distribució de diverses publicacions (fullets, díptics, cartells) en ajuntaments, centres excursionistes, associacions mediambientals, centres d'educació, etc, amb la intenció d'informar i despertar l'interés i la curiositat del públic sobre el projecte, per aconseguir en darrer terme causar un efecte en els destinataris de coneixement dels aspectes mediambientals més significatius de la zona i de creació d'un vincle afectiu cap a l'entorn de la comarca, capaç de generar un comportament més respectuós amb el medi ambient.

19

Carrascal al Barranc dels Molins.

Conservació y posada en valor del Barranc dels Molins Fase 1

Molins i paisatges a Europa (ja completada) Finançat pel Programa Rafael de la Unió Europea, aquest projecte es va portar a terme amb dos socis europeus: una localitat hongaresa (Gyongyossolymos) i una altra portuguesa (Boticas). En aquesta fase, entre 1998 i 1999, es van portar a terme les següents actuacions: -La -La -La -La

rehabilitació del camí de l'aigua. rehabilitació dels edificis. recuperació d'alguns mecanismes dels molins. restauració de l'entorn d'algun molí.

També van participar la Fundació dels Ports i el Maestrat, la Diputació de Castelló, el Museu de la Beneficiència de la Diputació de València i altres institucions.

Fase 2

Nous usos per a vells molins (projecte aprovat) Finançat per la Fundació La Caixa. Preveu l'adequació dels espais arquitectònics per reconvertir-los en un ecomuseu. En aquesta fase, que es materialitzarà durant un període bianual, es portaran a terme diverses actuacions: -Condicionament de l'interior dels molins i manteniment exterior.

-Habilitació d'algunes basses per a la reintroducció d'amfibis.

-Reintroducció d'espècies animals i vegetals, així com recol·lecció de llavors.

-Col·locació de panells informatius en l'exterior dels edificis.

En aquesta fase participarà el Museu d'Etnologia de la Diputació de València en la rehabilitació i instal·lació de peces de la maquinària dels molins. Així mateix s'intentarà aconseguir acords amb l'Ajuntament d'Ares i altres institucions perquè col·laboren activament en el Projecte.

Fase 3

En aquesta última fase s'adequaran els molins i les seues construccions annexes per facilitar la interpretació.

Es dotaran del material educatiu necessari per convertir-los en un ecomuseu i es portarà a terme un programa de visites guiades per a escolars i turistes interessats.

Cal destacar la implicació des d'un principi en el projecte de l'últim moliner Benjamí Salvador Pitarch, que ens ha deixat, la seua dona Rogèlia Pitarch Gasulla i el seu fill Fernando Salvador Pitarch, propietaris de tots els molins (excepte el Molí del Sol de la Costa) i de part dels terrenys del Barranc del Salt. Sense ells hauria estat impossible portar endavant el projecte Molins i Paisatges i desenvolupar l'actual Nous Usos per a Vells Molins.

El dibuix de M. A. Chiari del Molí de la Roca destaca l'espectacular cup parcialment excavat a la roca calcària.

Protecció i reintroducció d'espècies El projecte Nous usos per a vells molins no es

limita a la creació i posada en marxa de l'ecomuseu. Una part important del mateix està dedicat a la protecció i reintroducció d'espècies. Per a això està previst abordar en aquesta fase la restauració i adequació de les actuals basses associades als molins i el restabliment dels corrents d'aigua que els donaven sentit i utilitat.

L'abandó que en les últimes dècades ha sofert el medi rural ha ocasionat la pèrdua de les seues activitats tradicionals i, amb elles, la de l'arquitectura de l'aigua. La majoria de les comunitats animals vinculades a les aigües continentals (llacs, llacunes, marenys, rius, rierols, etc.) han sofert graduals disminucions poblacionals, a vegades fins i tot extincions, en temps relativament recents. Moltes d'elles han trobat com a últim reducte les xicotetes basses i els rierols temporals situats a les comarques interiors. Aquests enclavaments s'han convertit en veritables reserves de biodiversitat, la conservació de les quals, i si s'escau, adequació i restauració, és vital per a la supervivència de determinades espècies aquàtiques. Aquest seria el cas de la majoria dels amfibis valencians i d'un gran nombre d'invertebrats, algun tan amenaçat com el cranc de riu.

Amb l'abandó dels molins i les seues infraestructures hidràuliques s'han arruïnat multitud de basses d'emmagatzemament d'aigua i de xicotets rierols que configuraven un conjunt d'hàbitats idonis i, fins a cert punt, vitals per a les nostres poblacions d'amfibis. Aquest és el motiu pel qual el projecte inclou l'adequació i restauració del sistema hidràulic de la zona objecte d'actuació fins aconseguir convertir aquest conjunt de punts d'aigua en una reserva de biodiversitat d'espècies animals lligades a l'aigua i en especial d'amfibis.

la mateixa també serà aprofitada per moltes altres espècies de plantes i invertebrats aquàtics (caragols, escorpins d'aigua, tricòpters, plecòpters, efímeres, odonats, etc.) cada vegada més escassos al nostre territori, així com per una infinitat d'espècies més grans que acudiran a aprovisionar-se d'aigua. Aquest últim serà el cas d'aus pròpies de la zona (des de grans rapaços com l'àguila reial o l'àguila de panxa blanca a xicotets passeriformes propis d'alzinars i coscollars) o, fins i tot, de mitjans i grans mamífers com el teixó i la cabra salvatge.

Però encara que aquesta actuació es realitzarà pensant en els amfibis, no hi ha dubte que

En síntesi, les actuacions de conservació i recuperació de les poblacions d'amfibis de la zona se centraran en quatre aspectes: 1) Protecció de les poblacions actuals i disminució dels factors que hi incideixen negativament.

2) Assegurar la perpetuació de les poblacions d'amfibis per mitjà de la restauració del sistema hidràulic per crear àrees amb condicions adequades per a la supervivència indefinida de les distintes espècies.

3) Trasllats d'exemplars provinents de les poblacions pròximes. i 4) Vigilància sistemàtica durant diversos | anys per determinar la seua evolució. 21 Respecte a les repoblacions vegetals, s'ha constatat que hi ha una tendència a l'erosió i desertificació que convindria pal·liar actuant en dos fronts: potenciar i rehabilitar la

Espècies d'anfibis que el projecte pretén recuperar: - Ofegabous Pleurodeles waltl - Gripau d'esperons Pelobates cultripes - Gripau llevador Alytes obstetricans - Gripau clapat Pelodytes punctatus - Gripau Bufo bufo - Gripau corredor Bufe calamita

(TERRITORI)

es plantegen repoblacions puntuals, connectades amb les visites educatives i interpretatives

ff coberta vegetal, la densitat i estratificació de la qual són claus, així com conservar la diversitat vegetal existent en l'actualitat. D'altra banda, és important evitar la destrucció de l'estructura de bancals, perquè el seu paper en el manteniment i retenció del sòl és fonamental.

Per això es plantegen repoblacions puntuals .connectades amb les visites educatives i interpretatives, en algunes àrees, que al seu torn aniran acompanyades per una reconstrucció d'alguns trams de murs de pedra seca afonats, per la seua falta de manteniment i per l'elevada càrrega ramadera que suporta aquest territori.

També està prevista la recol·lecció de llavors per procedir a la plantació d'espècies arbòries d'interés, buscant mantindré la diversitat genètica i afavorir la revegetació natural.

*' ' j

:

Contat amb poques paraules aquest és el • projecte de col·laboració entre AE-Agró i la Fundació Mediambiental. Si et pareix ' interessant i vols conèixer més aspectes d'aquest s | apassionant lloc, una de les coses que pots fer — és participar com a voluntari o voluntària i ajudar que el projecte es faça realitat. O simplement acostar-te un dia a Ares del Maestre i fer un passeig pel Barranc del Salt. En qualsevol cas, no dubtes en posar-te en contacte amb nosaltres: butlletiagro@yahoo.es Esta és una fotografia del Molí de la Roca, que trobeu dibuixat a la pàgina anterior.

El recurs contra el PRUG del P.N. de l'Albufera Aquest no és un recurs corrent. El Parc Natural de l'Albufera és l'espai natural emblemàtic del País Valencià; en AE-Agró li tenim una estima especial si és per a mal. El Pla Rector d'Us i Gestió, aprovat pel Consell al novembre del 2004, constitueix la principal amenaça que s'estén sobre el Parc des de la seua creació i calia plantar-li cara amb la major contundencia possible.

Mallada del Racó de L'Oli

[P.N. L'ALBUFERA]

Is que formem la Comissió de Territori i la Jurídica teníem clares diverses coses: el Parc ha aconseguit un nivell de degradació de tal magnitud que la seua recuperació requereix un consens social, un pacte social que assegure el temps, la tranquil·litat i els mitjans necessaris per posar en pràctica les mesures que garantisquen la seua rehabilitació. En aquest pacte han d'estar presents les organitzacions de base veïnal i els moviments ciutadans, els agricultors, els pescadors, els caçadors si és possible, els experts, la Universitat, els ajuntaments, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, el Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat....si és possible.

Una altra cosa clara: no podem esperar grans resultats del recurs. Les resolucions de la Sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia, en matèria mediambiental, solen ser de natural favorables a l'administració o pitjor encara.

Algun magistrat d'alguna Sala ha mostrat certa sensibilitat cap a la qüestió, però és l'excepció que confirma la regla. Dit d'una altra manera, no podíem enfilar el recurs en funció d'obtindre un resultat favorable, perquè no està en absolut garantit. Una altra cosa, i pareix mentida, és el Tribunal Suprem, però arribar fins allí requereix molt de temps i uns recursos amb què, de moment, no comptem. Però el recurs calia presentar-lo

i en 1' "ambient" tots estaven d'acord en què havia de ser AE-A qui el fera, la qual cosa a molts els lleva un pes de damunt, tot cal dir-ho, i a nosaltres ens el posa.

No és un recurs normal, ni pel seu contingut ni per la seua intenció última. El seu contingut hauria d'arreplegar una exposició prou clara del que ha ocorregut amb el Parc des que està en mans de l'administració, la qual cosa es remunta a fa ja 20 anys. El recurs es concep com un documentdenúncia dels problemes que afligeixen al Parc, que permeta a qui el llija fer-se una idea com cal de la magnitud del problema.

Al mateix temps, desvela l'estratègia del Partit Popular per als espais naturals, que no és una altra que convertir-los en objecte de negoci.

Per la seua intenció el recurs pretén ser el punt de partida d'una campanya de sensibilització social sobre la necessitat de salvar el Parc i sobre la necessitat, peremptòria també, de començar a pensar i actuar en termes de sostenibilitat, però seriosament. D'ací que pretenga ser, sense perdre rigor jurídic, clarificador i en certa mesura pedagògic (potser algun magistrat del Tribunal s'assabenta d'alguna cosa).

Hem buscat adhesions i les hem trobat: la Fundació d'Amics de l'Albufera no va poder adherir-se al recurs per un problema de terminis però ha posat a la seua disposició la seua autoritat en la matèria. Això ha permès que la demanda vaja acompanyada d'informes pericials d'Eduardo Vicente (Catedràtic d'Ecologia), M. Rosa Miracle (Catedràtica d'Ecologia), Eduardo Peris (Catedràtic del Departament d'Enginyeria de la Construcció i Projectes d'Enginyeria Civil), Ernest García (Catedràtic de Sociologia), M. Angeles Ull (Prof. Titular de Bioquímica i Biologia Molecular), Francesc La Roca (Prof. Titular d'Economia Aplicada), Antonio Camacho (Prof. Titular de Microbiologia i Ecologia) i Rafael Boluda (Prof. Titular d'Edafologia i Química Agrícola).

Embarcador de la Gola de Puchol a L'Albufera.

També tractarem de fer pública qualsevol incidència que es produïsca en la tramitació del recurs, a fi de fer un judici públic 1

[P.N.

L'ALBUFERA]

paral·lel.

Aconseguirem tots aquests objectius? : "Sigues realista, intenta l'impossible, i si no ho aconsegueixes torna-ho a intentar". Hi ha coses que depenen de nosaltres, el recurs i la seua tramitació, altres depenen de tots: la recuperació de l'Albufera.

La història del P.N. de l'Albufera és la crònica de la seua deterioració mediambiental.

El document comença destacant la importància del Parc en un context internacional, que es concreta en la seua inclusió en el llistat de zones humides d'importància mundial de la Convenció Ramsar i, entre altres coses, en els milions d'euros que porta gastats la Unió Europea en ajudes a la seua conservació.

Motor de la Pipa.

La segona part del bloc dels fets, conté una descripció del que ocorre hui al Parc Natural.

Perquè no se'ns puga titlar de parcialitat o subjectivisme vam construir la història del Parc (de curta existència, 1986-2005) a través de documents oficials de la Generalitat o de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. No vam inventar res, no vam exagerar els aspectes negatius, ens vam limitar a reproduir conclusions i diagnòstics ja coneguts: - Informe sobre la situación actual de la Albufera. (SEO-Ayuntamiento de Valencià.

1986) - El medio ambiente en la Comunidad Valenciana. Ecosistemas Valencianos: Las zonas húmedas litorales. (COPUT, M. Rosa Miracle, 1987) - Memòria Informativa del Pla Especial de Protecció del Parc Natural de l'Albufera (1990) - Memòries anuals de la. Confraria de Pescadors del Palmar - Informe/Memòria de Gestió de la Junta Rectora del Parc Natural.

1991,1993-1998, 2000 i 2004.

- Preàmbul del Decret 71/1993, de règim jurídic del P.N. de VAlbufera S'ha prestat especial atenció al "Estudiopara el desarrolL· sostenible de U Albufera" (2004), elaborat per la consultora TYPSA

per a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, per tractar-se de l'estudi més complet i actualitzat que existeix sobre el Parc. També s'incorporen anàlisis pròpies realitzades amb dades molt fiables obtingudes de diverses fonts, entre les que destaca un estudi molt rigorós de les necessitats hidràuliques de l'Albufera i la seua estreta vinculació a les aportacions d'aigües netes del Xúquer .

No hi ha cap raó objectiva per suposar que el PRUG represente un punt d'inflexió en el procés de degradació.

Els responsables del document són els mateixos que dirigeixen el parc desde fa vuit anys

ff

Les conclusions d'aquest estudi són: " Els fets demostren que al llarg dels quasi vint anys d'existència del Parc Natural la seua qualitat mediambiental no ha fet més que empitjorar... Els mals que afligien al Parc en 1986 continuen presents el 2004. les normes adoptades i els plans aprovats no han sigut eficaços per aturar els problemes.

No hi ha cap raó objectiva per suposar que el PRUG represente un punt d'inflexió en el procés de degradació. Els responsables del document són els mateixos que dirigeixen el parc des de fa vuit anys, les autoritats municipals i autonòmiques són les mateixes que han copat els òrgans de gestió del parc, responsables del seu actual estat de degradació. En conseqüència, el PRUG ha de ser contemplat com un instrument més, molt poderós, al servei d'aquesta estratègia de liquidació".

Un poc de claredat La segona part del recurs, als anomenats fonaments jurídics, es tracta d'assentar sobre la legislació europea, estatal i valenciana, i sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional, l'oposició al PRUG. Comença amb una denúncia: a pesar de ser responsable de l'estat actual del Parc,

IP.N.

L ALBUFERAI

'administració no es veu obligada a donar comptes dels seus actes, no hi ha instruments legals per a això.

A continuació tracta de centrar la discussió, a la vista dels múltiples significats que s ' a t r i b u e i x e n a conceptes com "desenvolupament sostenible", "medi ambient", "conservació i protecció del medi ambient". Per a això es recorre a Declaracions i Tractats Internacionals, Directives Europees, Tribunal Constitucional espanyol, etc, que posen de manifest com el concepte de medi ambient, en l'actualitat, sobrepassa els límits d'una concepció estrictament física i localista, adquireix una dimensió territorial d'abast global i s'estén temporalment al present i al futur, incorporant-se plenament als valors que configuren la idea de persona, la dignitat humana (Tribunal Constitucional, Sentència 102/1995).

Delimitat el camp teòric de discussió, cal dedicar un apartat a aportar un poc de claredat en el desori de normes que a hores d'ara es consideren operatives en la tasca d'ordenació del Parc, aclarir que decrets o ordens continuen vigents i quina és la relació jeràrquica entre elles, perquè, encara que semble mentida, encara hi ha prou confusió respecte d'això. Tasca tècnica i avorrida, però necessària per fonamentar els arguments utilitzats en el recurs.

Un edifici sobre terres movedisses L'edifici del PRUG se sosté sobre quatre pilars: una estratègia mediambiental sobre la qual es dissenya el model de gestió, el bloc normatiu pròpiament dit, els Programes d'Actuació i les Disposicions Derogatòries.

Diu el Preàmbul del Decret: "L' actual realitat del Parc Natural aconsella la definició d'un model de gestió basat en una estratègia de desenvolupament sostenible... en la que i els objectius de desenvolupament econòmic 1 i els de conservació dels valors ambientals i 7 culturals no es consideren contraposats sinó complementaris". Això vol dir, al nostre entendre i tenint en compte de qui procedeix tal estratègia, que protecció del parc i explotació econòmica dels seus recursos mediambientals són objectius equiparables,

a terme la gestió del parc. Contenen 56 actuacions, constituint totes elles objectius bàsics d'un PRUG d'acord amb la legislació vigent, per la qual cosa haurien de ser de directa i immediata aplicació. Diferir en el temps la seua execució i la consecució dels objectius que persegueixen representa un incompliment de la seua finalitat essencial.

el concepte de medi ambient (...) sobrepassa els límits d'una concepció estrictament física i localista, adquireix una dimensió territorial d'abast global i s'estén (...) al present i al futur

ff no hi ha una prioritat mediambiental. El model de desenvolupament econòmic defensat pel Partit Popular és el responsable de l'actual estat de degradació del parc. Per això aquesta estratègia no pot produir un altre efecte que el de supeditar els valors mediambientals a les necessitats dels interessos econòmics particulars presents en ell. No és casual, en conseqüència, que el PRUG satisfaça, en major o menor mesura segons els casos, les demandes d'agricultors, caçadors, promotors, industrials i empresaris d'hotels. Per contra, establits els criteris de protecció per a les zones i els recursos més rellevants, els que garanteixen l'espectacle mediambiental, la major part de les mesures necessàries per a la conservació es difereixen en el temps sense garanties de finançament a través dels anomenats Programes d'Actuació.

Els Programes d'Actuació són els que defineixen el marc tècnic en el que es portarà

La gran majoria de les actuacions previstes requereixen inversions, que s'assignen als següents agents: Generalitat Valenciana (69 %), Administració de l'Estat (27 %), Administració Local (1,87 %) i iniciativa privada (2,3 %). No obstant això, no hi ha cap document que demostre que els afectats han acceptat ni els terminis, ni els conceptes, ni les quantitats que se suposa han d'invertir en el parc. Pel que a la Generalitat es refereix, l'article 102.3 és clar: Els Programes d'Actuació tenen així mateix caràcter indicatiu... La seua execució dependrà de la prioritat objectiva de l'actuació i de circumstàncies de conjuntura, oportunitat i disponibilitat de recursos. L'execució, en conseqüència, no està garantida i així el marc de gestió a què es feia referència es dilueix en la més absoluta ambigüitat.

Deixem les qüestions jurídiques per als experts perquè, a pesar de la seua importància, resulten difícils d'explicar i resumir. Han estat impugnades les normes relatives a l'activitat agrària, pesquera, ramadera, cinegètica, la zonificació, l'activitat urbanística i constructora, la gestió dels recursos hidràulics, la regulació de l'ús públic del parc, la protecció de la flora i la fauna, i les disposicions derogatòries, és a dir, la pràctica totalitat del contingut normatiu del PRUG. Ha sigut un treball intens i hem arribat fins on ha sigut possible. El resultat, al marge del que puga dir el Tribunal en el seu dia, és un document voluminós i dens, la lectura del qual permet conèixer el present, lamentable, del Parc Natural i les no menys lamentables intencions del Partit Popular.

Qui estiga interessat en rebre'l, no té més que demanar-lo per correu electrònic.

Antonio Goytre Comissió de Territori

8

1

/

Llums i ombres de l'aplicaci贸 del protocol de Kioto

Les trampes que ning煤 conta

f ENERGIA]

a només cinc anys, el canvi climàtic era només una posibilitat per a la població mundial. Hui, en canvi, es un problema tangible que ja ningú qüestiona i que es manifesta de maneres molt diferents segons països i continents. L'escalfament global està alterant el clima de tot el planeta a un ritme tan ràpid que els ecosistemes no podran adaptar-se a uns canvis tan bruscos, i patirem greus problemes de pèrdua de moltes espècies animals i vegetals, de sistemes agrícoles que reduiran dràsticament la seua productivitat, de falta d'aigua dolça en grans zones del planeta, d'extensió de malalties tropicals, d'augment de desastres naturals com ara fortes sequeres i grans inundacions..., problemes que estendran la pobresa i la precarietat a zones més àmplies del planeta.

Al País Valencià, i a la zona mediterrània en general, les temperatures han pujat dos graus des d'abans de l'era industrial. Per a la comunitat científica, una pujada de més de dos graus seria molt perillosa perquè podria accelerar canvis i fer-los irreversibles. Doncs bé, ja hi hem arribat, i la tendència és que les emissions de C O 2 continuen augmentant. Al nostre territori, les conseqüències del canvi climàtic ja les estem notant. Segons el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, hem d'esperar menys pluges (una disminució al voltant d'un 1520%), però més torrencials, la qual cosa aguditzarà els processos de desertificació, i més reducció en la producció agrícola.

En aquest context, continua sent imprescindible una reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per a reduir els impactes negatius derivats del canvi climàtic.

De fet, quan van començar les negociacions per a la firma del Protocol de Kyoto, la comunitat científica va advertir que calia reduir les emissions un 50%, respecte a les de 1990, si es volia aconseguir una relativa estabilització del clima. Finalment, la reducció pactada fou només del 5,2%. Però, tot i així, fins i tot el moviment ecologista valoràrem que era un començament i que calia tirar endavant tot el procés de ratificació del Protocol.

Després de diversos intents, el passat mes de febrer, 170 països van signar per fi el

Protocol de Kyoto, 33 dels quals formen part dels països desenvolupats que superen entre tots el 55% de les emissions globals i estan obligats a reduir aquest 5,2% les emissions de CO 2 al nivell de 1990. No han firmat el Protocol ni els Estats Units, ni Austràlia, ni Luxemburg o el Japó. Rússia, amb la seua firma en l'últim moment, va possibilitar que en conjunt s'arribara al 55% de les emissions mundials requerit per a posar en marxa el Protocol. La resta de països signataris pertanyen al grup de països en vies de desenvolupament que s'hi ha adherit voluntàriament (i, per tant, no estan obligats a reduir emissions) entre els quals es troben la Xina o l'índia que, segons tots els pronòstics, al voltant del 2010 superaran entre ambós les emissions dels Estats Units.

La Unió Europea, en una clara maniobra mediàtica, com després s'ha revelat, va comprometre's a reduir un 8% les emissions, i dins de la Unió Europea, l'estat espanyol va aconseguir la bula d'augmentar-les un 15%. La majoria d'estats europeus no sols no han reduït les emissions sinó que les han augmentat lleugerament, és a dir, si en aquests anys haguera estat en vigor el Protocol, l'haurien incomplit. Però, el campió de les emissions ha sigut l'estat espanyol, que les ha augmentat al voltant d'un 45%, i fa poc el Ministeri de Medi Ambient va anunciar que serà impossible reduir-les fins al 15% d'augment respecte de 1990, tal com s'havia pactat.

El funcionament del Protocol té les cartes marcades Ara que s'han posat en marxa els mecanismes que conté el Protocol per a reduir les emissions podem analitzar com està previst que funcionen. A l'estat espanyol, s'ha aprovat recentment la llei que regula el mercat d'emissions. Aquesta llei s'aplica al CO 2 de sectors industrials del ferro, l'acer, el vidre, el ciment, la ceràmica, les rajoles i també a la cogeneració, que són els que tenen límits d'emissions legalment obligatoris. La cosa funciona així: el Ministeri d'Indústria fa una valoració de les emissions que pot fer una indústria, en teoria funcionant més eficientment. En funció d'aquesta valoració, assigna a cada indústria

La majoria d'estats europeus no sols no han reduït les emissions sinó que les han augmentat lleugerament

ff uns drets d'emissió, i si aquesta ha emès més CO 2 que el que tenia assignat, té diverses opcions: primera: fer inversions que milloren l'eficiència de les seues instal·lacions i possibiliten la reducció d'emissions. Segona: invertir en projectes amb tecnologies netes que reduïsquen CO 2 (en teoria, projectes d'energies renovables, en la pràctica, centrals elèctriques que funcionen amb energies fòssils, però que contaminen menys).

Tercera: anar al mercat d'emissions i comprar drets d'emissió d'empreses d'un altre estat que emeten menys emissions que les que tenen assignades, i així compensar el seu excés. Segons aquest sistema, la reducció global s'aconsegueix limitant el nombre total de permisos assignats per davall del que s'emetria en les condicions actuals.

La compra de drets d'emissió serà l'opció més utilitzada, perquè la tona de CO 2 comprada en el mercat és més barata que les inversions en eficiència energètica o en projectes de tecnologies netes. El problema és que les emissions excedentàries no són fruit d'un esforç per augmentar l'eficiència energètica. No. Les indústries que venen CO 2 pertanyen, en la seua majoria, a països de l'antic bloc soviètic a les quals se'ls han assignat drets perquè comercien amb unes emissions que no anaven a produir en cap cas. No són emissions deixades de produir per l'eficiència, sinó pel desmantellament industrial. Aquesta assignació és una manera encoberta de subvencionar aquests països i, alhora, garantir el compliment dels drets d'emissió de les indústries compradores.

Això és molt greu, perquè fa que el sistema siga fictici i ineficaç.

(ENERGIA)

En el cas de l'estat espanyol, per a decidir quant assignava a cada indústria, el Ministeri d'Indústria va valorar les emissions històriques, la competitivitat del sector, les posibilitats d'augmentar l'eficiència, etc.

Però, en aquest procés, els lobbys empresarials van exercir molta pressió perquè els drets que se'ls assignaren s'acostaren tant com fóra possible a les emissions actuals o futures sense fer inversions importants. Quin ha sigut el resultat global final? Els drets d'emissió assignats suposen cobrir entre un 95 i un 97 per cent les emissions de les indústries (són 1.000 empreses que emeten en total 172 milions de tones a l'any), cosa que suposarà una reducció d'entre un 3% i un 5%, molt lluny del necessari 25% que cal per a mantenir un augment del 15%, que és el que estableixen els compromisos de l'estat espanyol en el marc de la Unió Europea.

El transport i el balafiament energètic de les llars: taló d'Aquil·les del Ministeri d'Indústria Si el conjunt del transport representa quasi el 50% de les emissions totals de CO 2 , hauria sigut lògic que es posaren en marxa mesures per a reduir les emissions d'aquest sector.

Haurien sigut, possiblement, mesures impopulars, però necessàries, atesa la situació

d'emergència climàtica. Fer que els transportistes i els qui tenim cotxe paguem un plus per contaminar no és molt popular, certament, i a més hauria molestat les empreses del sector, però tard o d'hora caldrà escometre mesures que dissuadisquen de l'ús del transport privat alhora que potencien els transports col·lectius, tant de persones com de mercaderies. El mateix passa en els consums domèstics, que actualment estan desbocats i que, per a moderar-se, requeririen unes tarifes progressives en el rebut de la llum que primaren els consums reduïts i penalitzaren el malgastament. Però no s'ha fet això. El Govern de l'estat acaba d'aprovar el Pla d'Estalvi i Eficiència Energètica, que preveu unes reduccions d'emissions de 32,5 milions de tones entre 2005 i 2007, el 40% dels 84,5 milions de tones que tenia previstes reduir en aquests sectors per a poder complir els objectius de Kyoto. Com veiem, el Govern de l'estat ha renunciat de partida a complir els objectius que marca el protocol.

La tendència al País Valencià Si les emissions augmenten arreu del món, a casa nostra també passa el mateix. Fins i tot, més encara perquè la ineficiència energètica del País Valencià va en augment, ja que necessitem cada vegada més energia per a produir la mateixa quantitat de PIB.

Algunes fonts d'energia alternativa continuen desaprofitades. Molí de marea de Santa Olaja (Cantàbria).

En una clara mostra d'irresponsabilitat, quan s'estaven negociant els drets d'emissió de les indústries, el conseller Blasco va demanar al Ministeri d'Indústria que el Pla d'Assignació cobrirà el 100 % els drets d'emissió dels sectors de la ceràmica, el vidre i el ciment, és a dir, demanava que aquests sectors no feren res per reduir les emissions.

Això podria ser raonable si aquestes indústries hagueren fet un esforç especial per a augmentar la seua eficiència, però, per posar només un exemple, un 14% de les cimenteres estan usant a la UE combustibles alternatius, com llots o biomassa; a Holanda, aquest percentatge puja al 80%, però a Espanya representa només un 2%. En realitat, les empreses no es mereixien l'amnistia reclamada per Blasco.

D'altra banda, a Sagunt hi ha prevista la construcció de dos centrals tèrmiques de cicle combinat de més de 2.000 MW, que augmentaran les emissions totals de l'estat un 2%. A més a més, la pròxima execució dels PAI (programes d'actuació integrada) que han aprovat ajuntaments d'arreu del País, amb el suport de la Conselleria de Territori, i que preveuen més de 120 noves urbanitzacions (amb camps de golf que, en una segona fase, es convertiran en zones urbanitzables), moltes allunyades dels nuclis urbans consolidats, estimularà l'ús de l'automòbil i la despesa energètica en general i, per tant, l'augment de les emissions.

Aquesta és la tendència. Una tendència que mostra un gran desinterès per a reduir les emissions. Una tendència que va en contra de l'estabilització del clima, però que també tindrà repercussions en l'economia perquè no avança cap a l'eficiència sinó cap al malbaratament. Els lobbys energètics i petroliers espenten cap a un costat, però els països pobres afectats per sequeres i desastres naturals, les empreses asseguradores —que han d'assumir indemnitzacions milionàries pels desastres naturals— i milions de persones j conscients dels perills climàtics que tenim i davant espentem cap a l'altre. Confiem que ~ la raó es vaja imposant i que, a poc a poc, es vagen vencent les resistències al canvi de model energètic, que es troba a la base de tot aquest debat.

Cristina Domingo, Comissió d'Energia

I INTERNACIONAL!

Grip del pollastre

^ H n aquests moments el procediment o vector de transmissió de la grip del pollastre o grip aviaria als humans està sotmès a reconsideració en un context de confusió absoluta i opinions emfrontades. No obstant això, al llarg de l'estiu es va plantejar amb insistència la possibilitat que es poguera transmetre a través de les aus migratòries. La FAO va alertar d'aquest risc, coincidint amb notícies de casos que ho confirmaven: Kazajistan, Rússia (6 regions implicades, amb 35 localitats afectades i 69 sospitoses, en les que el virus detectat és el H5N1) i possibilitat de nous casos a Finlàndia i Romania.

D'altra banda, experts de la Unió Europea van identificar 15 espècies d'aus migratòries amb risc de contraure i propagar la malaltia als països comunitaris, de les quals 12 vénen a hivernar a zones humides del País Valencià, especialment a l'Albufera i a zones humides d'Alacant.

A la vista d'aquestes informacions AE-Agró, considerant que la prevenció és la millor arma per enfrontar-se al risc de contagi, va requerir a la Generalitat perquè prohibirà, amb caràcter preventiu, la caça d'aus aquàtiques per evitar la possibilitat de contagi dels caçadors que entren en contacte amb les mateixes i la seua possible transmissió Rafa Pardo

OBSERVATORI

Observatori Aquesta secció està dedicada a comprovar si "el poder públic" i especialment la Conselleria de Territori i Habitatge (el responsable de la qual és Rafael Blasco) compleix amb la seua obligació.

Diu la Constitució que els poders públics vetlaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, a fi de ... defensar i restaurar el medi ambient (art. 45.2). També diu que el reconeixement, el respecte i la protecció d'aquest principi, al costat d'altres, informarà l'actuació dels poders públics (art. 53.3).

Gener - Agost La collita d'enguany, del que ia ha transcorregut el període més productiu de la temporada, mostra una certa pèrdua d'energia generatriu per part de la Conselleria, així com la influència de la falta de recursos pressupostaris i les s interferències de la batalla de l'Ebre, la del transvasament, j Es en l'àmbit dels espais naturals, la fauna i la flora, on la Conselleria se segueix mostrant f è r t i l , el que no es tradueix 31 necessàriament com eficaç o suficient.

IOBSERVATORI I

1.- Recursos econòmics a) Comença l'any amb una pífia: a principis de febrer la conselleria ha d'anul·lar, per falta de pressupost, els concursos d'adjudicació de la construcció d'un ecoparc a Benicàssim (463.000 ) i un altre a Sant Vicent del Raspeig (461.800 )

2005); El Surar, als termes de Llutxent i Pinet, (Acord de 4 de març del 2005); El Rivet, a Benassal, (Acord de 4 de març del 2005); Els Arcs, a Castell de Castells, (Acord de 17 de març del 2005); ElTello, a Llombai, (Acord de 6 de maig del 2005); La Costera, a Puçol, (Acord de 23 de setembre del 2005).

Paisatges Protegits

b) En el capítol de "Subvencions... o eche usté padrino" (El senyor Don Vito, per entendre'ns), als mesos de març i abril es convoquen ajudes i subvencions per import de quasi 5.000.000 , les més voluminoses dirigides a: - Protecció, conservació i millora d'espais forestals públics i privats: 3.034.447 - Contra la contaminació atmosfèrica: 1.022.318 - Parcs Naturals (propietaris o usuaris, millora socioambiental): 441.329 - Implantació de l'Agenda 21 en l'àmbit municipal: 265.079 però a data de hui (26 de setembre) només s'han concedit les relatives a: - col·laboració en la gestió dels Paratges Naturals Municipals: 66.485 , i com Blasco és un romàntic 30.000 se'ls emporta Alzira, poble natal del Sr. Conseller.

- Implantació de l'Agenda 21 en municipis: 265.067 per a 107 municipis.

- Incorporació de terrenys a la xarxa de micro-reserves de flora i execució d'inversions en elles: 106.225 . en total 437.777 , menys del 10 % del que convoca.

2.- Creativitat El tarannà creatiu de la Conselleria es demostra en l'àmbit dels Espais Naturals. Enguany hi ha per a tots: Parcs Naturals - S'aprova el PORN (Decret 24/2005, de 4 de febrer) i es declar a (Decret 115/2005, de 17 de juny) el Parc Natural de les gorges del Cabriol. Algun dia parlarem del tancat de finques particulars on satisfan els seus instints caçadors altes personalitats de la vida pública, que impedeixen la lliure circulació dels animals i l'accés de ciutadans a àmplies zones del Parc.

- S'aprova el PORN (Decret 58/2005, d'li de març) i es declara (Decret 129/2005, de 29 de juliol) el Parc Natural de la Serra Gelada i el seu entorn litoral. | -S'aprova el PRUG del Parc Natural de la Serra d'Espadà. (Decret 1 59/2005, d'H de març). Comentari en el número anterior del 32 Butlletí.

Es declara com tal la desembocadura del riu Millars (Decret 79/2005).

Aquest enclavament va començar a protegir-se en 1985 com a refugi de caça. És LIC i ZEPA, però ara és quan es troba en perill: El Règim de Protecció contempla mesures del tipus: - Gestió racional i ús sostenible dels recursos ambientals i culturals, en el marc d'una estratègia de desenvolupament sostenible.

- Integrar l'exercici dels usos econòmics i socials amb els objectius de conservació del medi ambient i el paisatge, és a dir, usos agrícoles, edificació residencial, construccions, equipaments i serveis, i promoure el turisme sostenible.

- Fomentar la participació pública i privada en la gestió de l'espai protegit.

Ara agafeu el Manual de sinònims i contraris de la Conselleria i traieu conclusions.

Protecció de la Flora. Micro-reserves vegetals Es declaren La Replana i L'Ombría del Mas de Carrascar, a Castalla (Ordre de 7 d'abril del 2005) Protecció de la Fauna - S'aproven els Plans de Recuperació de la gavina corsa (Larus audouinii) (Decret 116/2005) i del l'ànec capblanc (Oxyura leucocephala) (Decret 93/2005).

- Es declaren quatre Reserves de Fauna:. Las Hoyuelas (Sinarcas), 20 Ha.: Ofegabous (Pleurodeles waltl), gripau pintat meridional (Discoglossus jeanneae) i cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes). . Llacuna de las Salinas (Salinas), 283 Ha.: Fartet (Aphanius iberus). . Mas del Peraire (Pobla de Benifassà), 241 Ha.: Graèlsia (Graellsia isabellae), aus rapaces. . Canyet dels Pedres de Sant Cristòfol (Alcoi), 4,67 Ha.: Voltor comú (Gyps fuluus)..

3.- Boscos... pel davant i pel darrere.

Pel davant es cuiden

Paratges Naturals Municipals Es declaren el Clot de Galvany, a Elx, (Acuerdo de 21 de gener del

S'incorporen al Catàleg de Muntanyes d'Utilitat Pública, per mitjà dels corresponents Decrets (4, 12, 18, 32, 71 i 85 de 2005), sis

I OBSERVATORI I

muntanyes pertanyents a la Generalitat, amb una superfície total de 4.956 Ha. als municipis de Bicorb, Aiora-Bicorp-Teresa de Cofrents, Tuéjar-Chelva-Calles-Domefio, Alcalà de Xivert-Coves de Vinromà, Cabanes, Cervera del Maestrat.

El tarannà de la Conselleria es demostra en V àmbit dels Espais Naturals.

Enguany hi ha per a tots: Parcs Naturals (...)

ff

I es foten pel darrere

Decret 82/2005, d'ordenació ambiental d'explotacions mineres en espais forestals.

El més rellevant d'aquest decret és que regula directament, sense qüestionar-ho, la mineria a cel obert i les pedreres en muntanyes o terrenys forestals. El mateix fa que siguen privats que públics, catalogats com d'utilitat pública o integrats en un LIC. La resta: procediments d'autorització, mesures que asseguren la restauració, etc, com si en aquesta ocasió fóra a funcionar el que en el propi decret es reconeix que no funciona.

Relacions amb les Corts), que posa en marxa el projecte "Boscos Metropolitans per al segle XXI", de conservació, recuperació ambiental i paisatgística i posada en valor dels espais naturals singulars de les àrees metropolitanes de València, Castelló i Alacant. Contempla un conjunt d'actuacions a realitzar sobretot a la Serra Grossa. Manca de compromisos econòmics i de terminis.

EI disbarat

4.- Residus Entre desembre 2004 i abril el conseller ha aprovat els Plans Zonals de Residus de les Zones XIV, XVI, XVII i XVIII. Després ofereix al PSOE un pacte sobre residus, que accepten encantats, i immediatament desvela un altre pacte amb LUBASA per construir una incineradora a la Vall d'Alba, que agafa als socialdemòcrates a Babia. El Bloc es declara en contra de la incineració mentre signa la seua adhesió al pacte, per "la seua forta implantació a nivell municipal", i el PSOE implora a EU que s'adherisca i així l'esguit arribe a tots.

Tractant-se de fems, si rebusques amb atenció et pots trobar sorpreses, però cal tindré accés a l'abocador, i d'això es tracta amb el Pacte.

5.- Un conte, un disbarat i un aclariment (que hauria de ser) innecessari.

El Conte Es fa públic el conveni de col·laboració per a actuacions mediambientals entre la conselleria de Territori i Habitatge i l'Ajuntament d'Alacant (Resolució de 27 d'abril del 2005 de la Directora General.de

Per Decret 78/2005, de 15 d'abril, s'aprova el PATCSCICV. (Pla d'Acció Territorial de Caràcter Sectorial de Corredors d'Infraestructures de la Comunitat Valenciana). Això, què és? Dit així resulta incomprensible, però quan s'entra en l'assumpte ho és encara més. Es un Pla amb l'objecte de "mantenir la base territorial per la qual discorre el traçat del projecte (de transvasament de l'Ebre) autoritzat per l'article 13 de la llei 10/2001, del Pla Hidrològic Nacional. Aquest projecte ha sigut considerat com estratègic per al desenvolupament equilibrat i sostenible de la Comunitat Valenciana".

Consisteix a imposar limitacions d'ús, edificació i canvis de classificació de sòl en un corredor d'una amplària que oscil·la entre els 400 i els 800 metres, que discorre entre Vinaròs i Oriola i afecta a 65 municipis.

Afecta a diversos LIC, ZEPA, muntanyes d'utilitat pública i als parcs naturals de la Serra d'Espadà i la Serra Calderona, però com es limita a imposar una reserva de sòl, mentre no s'execute el projecte no produeix efectes negatius.

I tot aquest muntatge per a un projecte que ha estat anul·lat.

L'aclariment (que hauria de ser) innecessari.

El 4 de març cessa formalment (Decret 44/2005) el director general de Medi Natural, Javier Gómez Martín. Des del diari LEVANTE el cessament es presenta com una represàlia per la seua oposició a firmar més declaracions d'impacte ambiental manifestament impresentables i també es relaciona amb altres cessaments de caps d'àrea, de servei i tècnics "de la casa" relacionats amb la mateixa matèria en un marc de presumpta prevaricació instal·lat en la conselleria.

Aprofitant el soroll mediàtic provocat, la Comissió de Territori d'AE-Agró es dirigeix a l'acabat de designar Fiscal en Cap del TSJ per a que investigue el que hi ha darrere d'aquests cessaments i se li aporta una relació d'expedients amb declaracions d'impacte ambiental més que dubtoses firmades pel cessat. Al mateix temps, s'invita a totes les plataformes i grups compromesos en la defensa del territori a què posen en coneixement del fiscal els casos que coneguen.

La iniciativa de la Comissió de Territori genera entre alguns socis i amics d'AE-Agró crítiques i desqualificacions ja que s'interpreta com un acte de suport al cessat.

Vam aclarir que la iniciativa anava dirigida a tractar de donar un poc de llum en una pràctica administrativa que vam considerar presumptament delictiva, en la que, al nostre entendre, podrien estar implicats alguns dels cessats, i la informació que vam aportar al Fiscal comprometia, cas de confirmar-se, al propi Gómez Martín. Es açò un acte de suport?

Com era d'esperar, a pesar de totes les queixes realitzades a la premsa no va haver-hi suport a aquesta iniciativa, excepte un grup local en el que AE-Agró té una presència significativa, i el fiscal va arxivar l'escrit sense realitzar cap indagació. El que no era previsible és la frivolitat o predisposició a desacreditar, sense informació, que s'ha posat de manifest en aquesta ocasió.

Antonio Goytre

Una finestra oberta Des d'aquesta finestra volem asomar-nos a la labor d'altres grups que, com nosaltres, treballen i lluiten en busca d'un equilibri mundial més just.

"En un món de comerç global i liberalitzat, en el que tot és vendible i la potència econòmica és l'únic factor determinant del poder i del control, els recursos es trasladen dels pobres als rics, i la contaminació dels rics als pobres. El resultat és un apartheid "ambiental" a escala mundial." ndana Shiva, El món al límit

(2001).

reenpeac lagostins i manglars

4

^ H s t a vegada obrim la nostra finestra per mirar una organització que tots coneixem, Greenpeace, perquè volem destacar una de les seues campanyes: el boikot al consum de llagostins per defensar els manglars. Els boscos de manglar estan considerats com l'equivalent a les selves humides però a les costes tropicals: ofereixen refugi a una varietat increïble de vida animal y vegetal, proporcionen medis de vida a les comunitats locals que hi pesquen i recol·lecten mol·luscs i defenen la costa de l'erosió y les tempestes. Els manglars són extremadament singulars: creixen sobre estuaris fluvials i als litoral protegits de les zones costeres equatorials, tropicals, i subtropicals. S'han adaptat al fluix de les marees: gairebé només asomen les copes del aigua o deixen visibles les seues peculiars arrels aèries respiratòries, que capten l'oxigen atmosfèric i el transmiteixen a les arrels soterrades. Esta adaptació els permiteix sobreviure a un sòl sense oxigen i amb altes concentracions salines. Les seues fulles estan adaptades a la mancança d'aigua dolça i eliminen l'excés de

sal.

fc2S«

S'estima que al 1980 havien 17 milions d'hectàrees de manglar a les costes tropicals del món. La FAO diu que el 50% d'estos boscos ja han desaparegut. Les causes de la seua destrucció són I múltiples(salines, extraccions per a madereres, papereres, carboneig, 1 infrastructures, construcció, i un llarg etcètera) però, en estos moments, la major amenaça per estos ecosistemes la constitueix la instal·lació de la indústria camaronera, que cria en estes zones els llagostins tropicals que després s'exportaran als països rics.

Els últims quinze anys, la acuicultura de llagostí tropical s'ha estès ràpidament per cobrir les demandes de Japó, Estats Units, i cada

vegada més, la Unió Europea. La tala de extenses àrees de manglar per al desenvolupament de la acuicultura, i especialment per instal·lar les piscines de cria de llagostins, és el primer gran impacte d'esta indústria. Ja han desaparegut més d'un milió d'hectàrees de manglar del món a causa d'esta activitat. En les zones afectades, amb la destrucció física d'estos ecosistemes, els problemes no fan més que començar: per a la cria de grans quantitats de llagostí tropical s'empren molts productes químics (aliment, fertilitzants, plaguicides, antibiòtics...), que provoquen un caldo tòxic que contamina els recursos hídrics locals. D'altra banda, l'elevada extracció d'aigua dolça que necessiten aquestes piscines produeixen la salinització del sòl, aqüífers i camps de conreu, i una major subsidència dels terrenys costers.

Moltes àrees de cria industrial d'estes espècies són abandonades després uns pocs anys, devastades per les enfermetats i contaminades.

Els ecosistemes costers que un dia foren fèrtils es transformen en enormes extensions ermes. La inversió de la indústria del camaró es desplaça llavors a nous territoris.

Es calcula que 2/3 dels llagostins que consumim es pesquen amb la perniciosa tècnica d'arrossegament, amb el consegüent i conegut dany als fons marins. El terç restant ha estat criat en piscines que destrossen manglars, un ecosistema ric i valuós que ara es troba en estat d'alerta màxima. Amb l'increment de la demanda d'aquest tipus de marisc propi de les festes nadalenques el problema s'agreuja encara més. De manera que recomanem un menú alternatiu, per exemple amb gambes. Bon profit i bones festes!!

Paula de Felipe

FONS de DOCUMENTACIÓ del MEDI AMBIENT

D de los energeticos para Espaia: necesidades y calldad de vida

MODELOS ENERGÉTICOS PARA ESPANA: NECESIDADES Y CALIDAD DE VIDA. ALONSO, A. et al., Madrid: Fundación Alfonso Martin Escudero, 2004.

Manual d'ús sobre "bones pràctiques energètiques" per a la transició cap un model energètic sostenible, compatible amb la preservació del medi ambient i la millora de qualitat de vida.

ASPECTOS LEGALES DE LA AGRICULTURA TRANSGÉNICA.

HERRERA, R.; CAZORLA, M.J. (eds.)., Almeria: Universidad de Almeria, 2004.

Investigadors de cinc universitats espanyoles aborden el controvertit tema dels aliments transgènics, incidint en la importància de la implantació d 'instruments legals per a la seva regulació i control.

Sala de consulta: Portal de Valldigna 15-baix.

46003-València (entrada per c/Salinas) Horari: dimarts i dimecres: 18 '30-21 '30 h.

Tel.: 963925463 E-mail: Fons.medi.ambient@uv.exs www.uv.es/-fonsmeda

I

IMPACTS OF EUROPE'S CHANGING CLIMATE: AN INDICATOR-BASED ASSESSMENT. European environment agency (EEA).

Copenhagen: EEA, 2004.

Informe de l'agència europea, basat en indicadors, sobre els efectes del canvi climàtic al medi ambient i societat europeus, dirigit al conjunt de l'opinió pública i, especialment, als responsables polítics.

I

PRESTIGE: DE L'ACCIDENT A LA CATÀSTROFE. ZAMORA, J., Barcelona: Plataforma Nunca Mats de Catalunya, 2004.

Amb aquest estudi publicat per la Plataforma Nunca Màis de Catalunya, Juan Zamora demostra que "la decisió del govern del Partit Popular d'allunyar el vaixell, va provocar la catàstrofe del Prestige"

Dinterés per als usuaris: El préstec de llibres (fins a un màxim de 15 dies) només és possible acudint personalment a la sala de consulta.

Als residents a València s'els recomana acudir personalment a la sala.

A través de la pàgina web del Fons pot accedir-se al directori de revistes i butlletins que poden consultar-se en el Fons i a la base de dades de recursos electrònics, amb prop de 1500 URL sobre qualsevol recurs ambiental i de desenvolupament. També pot fer-se la sol·licitud d'informació per mitjà del formulari electrònic (no recomanat per a residents a València).

Nova Orleans, com tots esperaven, es va inundar davant de l'envestida de l'huracà Katrina.

Els dics infradimensionats, els fons de manteniment dedicats a la guerra d'Iraq, l'evacuació, un salve's qui puga!.

Es pot, llavors, parlar de catàstrofe natural?.

El que és natural, perquè sempre succeeix el mateix, és que la major part de les víctimes es troben entre la població més indefensa i desfavorida.

Són els més dèbils, dèbils per manca de recursos, per falta d'atenció de l'administració i pel color de la seua pell.

Van callar les xarangues dels carrers, a Nova Orleans es va fer el silenci, va haver-hi aigua per a tots encara que per a alguns massa.

William Claxton va fotografiar el món del jazz als anys 60.

Envieu aquesta butlleta a-. LA CASA VERDA Portal de Valldigna, 15 baix. 46003-Valencia Tel. 963 9178 64

FES-TE SO

d'ACCIÚ ECOLOGISTA

Desitge fer-me soci d'Acció Ecologista Agró

Forma de pagament

QUOTA ANUAL * (tria la mes adequada per a t u ) Aquesta quota es revisarà anualment amb l'IPC * | _ | 16,01 €

| _ | 42,68€

53,35 €

64,02 €

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

* estudiants i aturats COBRAMENT:

ANUAL (1 rebut]

NOM I COGNOMS SEMESTRAL [2 rebuts] PROFESIÓ CTA.:

ADREÇA

/ POBLACIÓ

CODI POSTAL

COMARCA

TEL

/

/

FIRMA:

OBSERVACIONS