Levante EL MERCANTIL VALENCIANO ■ Viernes, 14 de octubre de 2005
pd
1 Novetat
p o s d at a Suplemento Cultural
Sis periodistes i escriptors denuncien els estereotips i les caricatures de «ser valencià» en «Nosaltres exvalencians» (pàg. 3)
Un estudi analitza la revista «La República de les Lletres», publicada entre 1934 i 1936
Cultura i valencianisme dels anys 30 País Valencià, per damunt d’aquelles divisions, i amb tota la cautela que es vullga, contra els localismes mal entesos, contra l’esperit provincià sostingut amb la irritació madrilenya i amb el goig que dóna vore unes oficines d’Hisenda i uns senyors que ostenten càrrecs oficials». Als diferents números s’hi troben també poemes d’autors en actiu com Miquel Duran de València, Lluís Guarner o Carles Salvador i de clàssics com Ausiàs Marc o Teodor Llorente; alguna traducció d’autors estrangers com Frederic Mistral i obres de poetes bascos, gallecs o portuguesos.
Ana Gimeno
Al 1936 es va truncar a València el somni de la revista La República de les Lletres, un projecte editorial del nacionalisme valencià nascut dos anys abans amb l’objectiu de defensar la crítica racional, rigorosa i militant, la llibertat i la sobirania dels idiomes i un eficaç i pròsper desenvolupament de les lletres, les arts i la cultura sense deslligar-les de la vida política del país.La revista, de la qual es publicaren 8 números, es va definir com una República Literària Federativa de la qual formaven part Catalunya, Mallorca, Rosselló i València. A més, en les seues planes s’expressa la voluntat de constituir la Confederació de Repúbliques Literàries d’Ibèria amb Euzkadi, Galícia, Aragó, Castella i Andalusia, entre altres, perquè, con denunciava l’editorial del número 1, «en tant Espanya contiuï essent absolutament Castella —i una Castella unitarista i unificadora, dominadora, monàrquica o monarquitzant—, Catalunya, València, Euzkadi, Galícia no seran mai Espanya. És un crim contra natura voler sotmetre a un sol idioma i una sola cultura pobles diversos, amb llengua i cultura pròpies». La col·lecció completa d’aquesta revista, fundada entre altres per Miquel Duran de València, Adolf Pizcueta, Carles Salvador i Emili Gómez Nadal, ha sigut reeditada, quasi setanta anys després de l’aparició del seu primer número, per Faximil Edicions, en un disc compacte que permet la recerca seqüencial en els exemplars i la interrogació a text complet en les més de 300 pàgines que varen ser publicades. L’edició, dirigida per Alfonso Moreira, conté també una acurada descripció bibliogràfica dels articles, que permet la recerca per autor, matèria i títol i un estudi previ a càrrec de Romà Seguí, bibliotecari-documentalista de la Generalitat Valenciana. Anys després de la seua última edició, Joan Fuster va trobar en La República de les Lletres un precedent de L’Espill, revista que llavors encetava, perquè «a diferència d’altres títols, la militància i rigorositat de La República de les Lletres permet que les diferents branques del valencianisme palesen els seus parers». El seu subtítol: Quaderns de literatura, art i política, assenyala una concepció unitària de la cultura i un desig manifest de recuperar la consciència nacional, integrar les noves generacions literàries
Crítica i creació literària
LEVANTE-EMV
PORTADA. Un dibuix de Josep Renau il·lustra la major part dels números de «La República de les Lletres».
❙❙❙
La col·lecció completa d’aquesta publicació, fundada per M. Duran de València, A. Pizcueta, C. Salvador i E. Gómez Nadal, s’edita en un disc compacte
i les activitats artístiques que es produeixen arreu de l’àrea lingüística catalana. El penúltim número està dedicat monogràficament a Teodor Llorente i un altre, tot i no ser un monogràfic, tracta extensament la figura de Vicent Blasco Ibáñez, però a la resta de números es barregen qüestions d’actualitat com l’Estatut d’Autonomia, la Revolució d’Octubre de 1934 a Barcelona, les eleccions legislatives de 1936, l’educació en valencià o la determinació del dia de la festa nacional, i tots s’obrin amb un editorial o articles de marcat caràcter polític, que inci-
ten a crear un discurs cap a la unitat lingüística, cultural i política de la República Literària Federativa de Llengua Catalana i sobretot «Per la República, contra la monarquia». Articles com el d’Adolf Pizcueta «Condicions especials de l’Estatut del País Valencià» són d’indubtable interés. Pizcueta estima qüestions que encara hui en dia estan sobre la taula com que la divisió territorial per provincies, un invent administratiu del segle XIX, havia de suprimir-se perquè «el nostre Estatut s’ha de basar necessàriament en la personalitat històrica i espiritual del
La secció de ressenyes anomenada «Paradisos de paper» recull noticies crítiques de llibres publicats en català en l’any en curs o l’anterior i les seccions «L’art i els artistes» i «Diversa» mostren un interés pels esdeveniments culturals del moment, informen de les activitats artístiques i culturals, exposicions i conferències, entre altres, que havien tingut lloc principalment a València de forma que permet conéixer l’agenda cultural dels esdeveniments d’aquells anys. Entre els col·laboradors de La República de les Lletres es troba Josep Renau, que va realitzar la majoria de les cobertes i varen escriure articles per a la revista autors com Enric Navarro i Borràs, Francesc Almela i Vives, Doménech Fletcher, Martí de Riquer, Eduard López Chavarri o Nicolau Primitiu. D’altra banda, varen escriure ressenyes Eduard Martínez Ferrando, Carles Salvador, Francesc Bosch Morata i Enric Valor. En el número 4, d’abril-juny de 1935, Carles Salvador va signar un article titulat «El valencià a les escoles» reivindicant l’ensenyament en llengua materna. Salvador explica que mentre el primer ensenyament arreu de tot Europa es realitzava en llengua materna, el cas valencià era al contrari, l’ensenyament es rebia en l’idioma oficial que no es corresponia amb la llengua materna dels xiquets. Al número 6, d’octubre-desembre de 1935, Adolf Pizcueta contribueix a un tema de debat amb el seu article «Centenari de la fundació del País Valencià: commemoració del 9 d’octubre de 1238» i fa una reflexió al voltant de la diada en un moment en
>>