Butlletí de La Casa Verda. Número 110. 1/2006

UNA AUTOVÍA AMENAQA L'HORTA // Enorme massa d'informado apegalosa// Nuclears: Un debat amb les cartes marcades I // El cas Oriola.

n°l-2006

BUTLLETI DACCIO ECOLOGISTA - AGRO

LA CASA VER DA

butlletí 1-06 Imatge portada: Obres de construcció de la Ronda Nord i Burjassot (P. de Felipe, 2006) LA CASA VERDA (Publicació quatrimestral)

n u 110 > SUMARI

Redacció G. de Felipe, A. Goytre, P. de Felipe,R. Alcón, S. Colomer V. Navarro, Y. Monroig, J . de la Cueva, F. García, R. Pardo, M. Riera.

Fotografia Fons de Acció Ecologista Agró (Fons AEA) S. Artal Dates Disseny i maquetació M. Castillo Disseny inicial Estudio L. Ortún Imprimeix Grafimar S. Coop. V. Comissions COMISSIÓ DE TERRITORI Reunió: dimecres (21 h.)

Coordinador: Víctor Navarnri victormatheu@ inicia.es) COMISSIÓ DE DRET AMBIENTAL Reunió: dimecres (21 h.)

Coordinadora: Yolanda Monroig (ymonroig@ icav.es] COMISSIÓ VALÈNCIA EN BICI Reunió: dimarts (20 h.)

Coordinador: Fernando Mafé COMISSIÓ DE RESIDUS Reunió: sense data fixa Coordinador: Claudi Parrell ( claudi72 @ wanadoo.es) ACCIÓ EKO (COMISSIÓ JOVE) Reunió: divendres (20 h.) al Port de Sagunt (S. Josep ll.baix) CAMP DE MORVEDRE Reunió: dijous (20 h.) al Port de Sagunt (S. Josep 1 1 baix).

Es tracten t o b els temes de treball (residus, educació ambiental.defensa animal.....)

El butlletí de la Casa Verda reclama el teu suport. Si tens idees que aportar, ganes de ajudar en la redacció i correcció d'articles, etc. contacta amb nosaltres. e-mails: fons.medi.ambient@uv.es butlletiagro@yahoo.es Tel: 9 6 3 9 1 78 6 4

ACCIÓ EC0L0GI5TA-AGRÓ L'HORTA La Casa Verda C. Portal de Valldigna, 15 (baix) 46003-Valencia Tel/Fax. 963 9 1 78 64 e-mail: lhorta@accioecologista-agro.org www.accioecologista-agro.org LA PLANA BAIXA Barranquet, 68-3 a , 12530-Borriana EL C A M P DE MORVEDRE s t Josep l i , 46520-Port de Sagunt Tel: 962 69 08 54 e-mail: agromor@hotmail.com web: www.agromor.tk LA SAFOR-LA VALLDIGNA Ap. Correus n° 9 4 , 46760-Tavernes de la Valldigna LA COSTERA Col·legi la Sénia, Corts Valencianes 4, 46690-L'Alcudia MOIXENT Ap. Correus n°9, 46640-Moixent LA RIBERA Eva Tudela e-mail: evatr@eresmas.com LA M A R I N A Joan Sala e-mail: salaireig@terra.es Acció Ecologista-Agro té conveni de col·laboració amb els grups: ACDEMA (Baixada del Carme s/n. Torrecerdà. 46650-Canals) Les Tosquetes (Estació de RENFE, Ctra. Xàtica s/n. 46680-Albaida) Col·lectiu Marfull (Tel. 96 391 71 68) Associació Talassemtane per al Medi Ambient I el Desenvolupament (ATED) de Xaouen (Marroc)

ACCIÓ ECOLOGISTA • AGRO

LA CASA VERDA

> EDITORIAL

Blasco se n'ha anat, i què? o té cap interès analitzar les raons que han portat a Camps a moure a Blasco de la Conselleria de Territori i Habitatge, ni les que l'han portat a designar Gonzalez Pons com el seu successor; això ho deixarem per a politòlegs de cafè, tertulians i columnistes ociosos. Tampoc té cap interès sumar-se a l'algaravia dels que pensen que es tracta d'una batalla guanyada, amb permís dels que havien fet de la caça i captura d'aquest home una qüestió personal perquè, entre altres coses, no hi ha hagut ni caça ni captura ni res.

La política territorial de Rafael Blasco no ha sigut una altra que la impulsada pel Partit Popular a tot l'estat des dels temps d'Aznar, a l'empara de la conjuntura extraordinàriament favorable per al sector de la construcció i la promoció immobiliària que s'inicia a mitjan la dècada passada. Per cert, ha sigut igualment aprofitada per altres governs autonòmics, socialistes i nacionalistes, sense cap rubor i sense aigua en la majoria dels casos, la qual cosa desposseeix a RB de l'aurèola d'originalitat. Casos com Marbella, la costa d'Almeria, Sesefia, ho demostren. Una altra cosa és que Rafael Blasco haja sigut un impulsor entusiasta i haja donat totes les facilitats que estaven al seu abast.

El medi ambient ha sigut, com sempre, la víctima d'aquella aposta per la rajola. En aquest cas Rafael Blasco s'ha dedicat a distraure el personal amb un discurs buit però reiteratiu i, sobretot,

ple de mentides i/o mitges veritats. És cert que el seu tarannà personal autoritari, la seua arrogància, el seu menyspreu per la participació i les opinions discrepants, és a dir, pels valors democràtics, ha fet que la seua labor resulte més insuportable, però no ens hem de confondre: Rafael Blasco és la dreta econòmica del Partit Popular en la seua versió valenciana i aquest poder fàctic segueix on estava, no se n'ha anat amb ell. A Rafael Blasco el lleven però els deures estan fets i el seu successor no té més marge de maniobra que tractar de rentar la imatge, els danys col·laterals: no es paralitza cap projecte urbanístic, no es modifica cap norma, no es parla de moratòries, se contínua jugant amb l'aigua i culpant al Govern de Madrid i a la seua bèstia negra, Cristina Narbona, de tots els excessos consentits pel Consell.

Això sí, es declara un Parc Natural, les Riberes del Túria, convertint en victòria una més que segura derrota judicial, política i social.

El fenomen Rafael Blasco, els seus quasi 20 anys de protagonisme polític al País Valencià amb els seus canvis de jaqueta, apostasies i conversions al millor postor, els danys que ha sigut capaç de produir en tots els àmbits de la gestió pública que han passat per les seues mans és, en última instància, conseqüència del context polític i, per ara, tant Rafael Blasco com el context segueixen ací.

COMARQUES

Taller de bicis a Sagunt L'esforç del col·lectiu d'Amics de la Bici a Sagunt s'ha centrat en els últims anys en dos aspectes: (1) Mantenir i fer possible l'hàbit de l'ús de la bici com a mitjà de transport. I (2) Sensibilitzar i pressionar les institucions perquè es creen les condicions adequades per a l'ús de la bici com a transport segur.

En el primer aspecte, no hem aconseguit els objectius proposats. La pressió que exerceixen els mitjans de comunicació orientant cap a un consum insostenible de l'ús de vehicles de motor, el caos circulatori i el predomini del cotxe a la via pública, s'han traduït en la pèrdua d'espais públics tant per a ciclistes com per a vianants i en la reducció del nombre de bicis que circulen pels nostres carrers.

Pel que fa al segon aspecte hem treballat en l'augment de la xarxa de carrils bici, en la inclusió de carrils en els dissenys dels nous polígons industrials i els seus accessos, en un projecte de Xarxa de Sendes no motoritzades i en la recuperació de la Via Verda d'Ulls Negres.

Però l'experiència que volem contar amb més detall és la del Taller d'arreplegada, reparació i entrega de Bicis a Sagunt que hem realitzat conjuntament Amics de la Bici i Morvedre Acull. La campanya va arrancar amb l'arreplegada i posada al punt de més d'un centenar de bicicletes (tant de ciutadans com de magatzems municipals i de l'Ecoparc) per a posar-les a disposició dels immigrants de la comarca i així facilitar-los l'accés al treball i la seua mobilitat.

Carta de Menorca Poc abans de la nostra última assemblea vam rebre aquest correu electrònic del company Esteve Ferrer des de Menorca. La reproduïm perquè ens ha donat ànims i ens ha recordat que tenim amics per tot arreu.

"Benvolgut amic, i Som n'Esteve Ferrer, soci d'Acció 4 Ecologista Agró des de fa més de 12 anys.

Som menorquí i la meva relació amb vosaltres és més afectiva que altra cosa.

En tots aquests anys no he tingut mai l'oportunitat ni tan sols de visitar el vostre (nostre) local.

Avui mateix he rebut per correu una carta teva convocant-me (...). Com pots suposar excuso la meva assistència. Estic a dos vols d'avió de distància. Però no deixaré la oportunitat per a enviar-vos el meu suport i afecte. La feina que feis no té preu. Des de Menorca feim feina a través del GOB i em sento orgullós del nostre equivalent valencià. Ànims!!! Ja sé que la pressió que rebeu és molt gran però això fa que sigueu encara més imprescindibles.

Una molt cordial salutació, Esteve Ferrer.

També fem possible l'aprenentatge dels usuaris quant a la posada al punt, el manteniment de les bicis reutilitzades i el seu ús adequat, el coneixement de les normes de conducció de bicis per la via pública, l'ús de carrils bici...(*) La campanya ha cobert amb escreix les expectatives de l'organització tant en l'entrega desinteressada com en la demanda de bicicletes, la bona relació amb els immigrants, etc. En paraules de Ximo, membre d'Amics de la Bici: "S'estableix una bona relació entre voluntaris i usuaris (...) aquest taller de bicicletes no sols ha servit per a posar en ús un elevat nombre de bicis i una crida d'atenció per a la construcció i millora de carrils bici, sinó per a un enriquiment personal de totes les persones involucrades en el taller, voluntaris i usuaris".

La imatge dels immigrants subsaharians pels carrers de la Ciutat, amb les seues bicis i les seues armilles reflectors, ha sigut impactant i tant Amics de la Bici com Morvedre Acull volem seguir veient-la, pel que continuarem amb la campanya aquesta tardor.

Amics de la Bici/Sagunt (*)Agraïm l'aportació de recursos per part de l'Ajuntament de Sagunt.

Aigua per a ningú.Sequera per a tots.

Sèquia Reial del Xúquer

Ha arribat l'hora del comiat: no hi ha aigua per a tots i aquesta secció perd la seua raó de ser. Va nàixer al voltant de la polèmica dels transvasaments, el de l'Ebre, el del Xúquer; va tractar de mantenir-vos informats de les raons d'uns i d'altres, especialment de les que no es deixaven veure entre la fronda de crits i picaments de peus que ha acompanyat aquesta polèmica, tan alliçonadora ella, tan democràtica, tan racional.

Dels transvasaments queda poc per dir: adéu al de l'Ebre; hola al del Xúquer amb el seu canvi de traçat i les amenaces sobre l'Albufera, un mal menor acceptat a la contra, per a evitar donar oxigen al Partit Popular: estem farts d'aquesta gent i tractem d'evitar qualsevol polèmica que entrebanque el seu desallotjament de les institucions de la Generalitat. Per això s'ha estès una capa

de pudorós silenci i es deixa per a un altre dia la denúncia de l'error estratègic que representa seguir gestionant l'oferta en compte de gestionar la demanda d'aigua, la passivitat de les confederacions hidrogràfiques amb els pous il·legals, les concessions caducades, els canvis d'ús no autoritzats, etc.

A més, ha arribat i s'ha quedat entre nosaltres la tan temuda sequera que, al seu torn, ens posa davant dels nassos el tan temut canvi climàtic; icom plantejarse si hi ha aigua per a tots quan dins de poc no n'hi haurà per a quasi ningú? La realitat ens enfronta a problemes més urgents i a ells dedicarem la nostra atenció a partir d'ara, però abans del comiat, dos apunts: - Les xarxes d'aigua potable del País Valencià, en el seu conjunt, perden per fugues 153 hectòmetres cúbics a l'any, equivalent a dos transvasaments Xúquer-

Vinalopó, deu punts per damunt de la mitjana de l'Estat. Quant costa obtenir un cabal semblant d'aigua de qualitat?

Perquè això mateix és el que es malgasta.

- A pesar de la sequera, a pesar de la fragilitat hidrològica d'aquest país, la Generalitat ni atura el ritme d'edificació de vivendes ni promou l'estalvi d'aigua mitjançant campanyes de conscienciació 0 mesures més dràstiques. Encabotat en la seua batalla particular contra el govern socialista, el Partit Popular està disposat a provocar el col·lapse del sistema a base de facilitar l'augment de la demanda i, d'aquesta manera, reforçar la seua reivindicació del transvasament de l'Ebre 1 continuar les seues reivindicacions victimistes enfront del govern socialista.

Allò més greu és que ens està utilitzant com ostatges.

Antonio Goytre

ADOPTE UN XIQUET VALENCIÀ.

NO DEIXE QUE L'ASFALTEN. L'Emili Piera ha arreplegat aquesta proposta humanitària que circula per Sueca

?

L'accident de Txernòbil va ser una de les ocasions poder comprovar la capacitat d'engany i distracció qi i els grans grups d'interessos enfront dels ciutadans en moments i Va bastar que es fera pública la notícia de l'accident i que els ciu de mitja Europa foren conscients del perill que corrien perquè els ( experts i especialistes de tota ela: milers de dades contradictòries. *<~t$*fe

o es tractava de mentir, sinó de crear una enorme massa apegalosa d'informació en què pràcticament fóra impossible traure conclusions responsables. Es possible que els que recorden aquells dies estiguen encara sorpresos per l'habilitat amb què experts i polítics van utilitzar contínuament diferents sistemes de mesurament, que impedien les valoracions i comparacions directes dels ciutadans.

Segurament, experts i polítics van actuar així per les seues pròpies raons i no per una confabulació. Llavors es va assegurar que la situació era confusa, simplement perquè no existien precedents: tot el món feia front a quelcom desconegut, almenys en aqueixes proporcions. Quan passaren els anys, s'unificarien criteris, s'establirien estadístiques i es millorarien els sistemes d'arreplegada de dades.

La realitat és que han passat vint anys i que els ciutadans no sabem encara totes les víctimes que ha ocasionat fins ara la catàstrofe de Txernòbil. Una vegada més, els uns i els altres utilitzen diferents sistemes de quantificació i control que permeten citar només la xifra que els convé en cada cas. Amb motiu de l'aniversari, l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica i l'Organització Mundial de la Salut han publicat un informe en què asseguren que "només" unes 4.000 persones han mort ja, o moriran en el futur, com a conseqüència de l'accident. Segons aquests experts, la majoria de les malalties que pateixen els habitants de les zones més radiades, a Rússia i Ucraïna, no són atribuïbles a l'accident de la central nuclear sinó a la pobresa i a les seues males condicions de vida.

Un d'aqueixos especialistes fins i tot creu que "els exàmens de salut a què cada any se sotmet a la població afectada reforça la seua incertesa, en compte d'ajudar-los a oblidar i a mirar cap a davant". "Açò els causa estrès, disminueix les seues defenses i facilita noves malalties", assegura el mencionat informe. Les conclusions

d'altres 50 estudis realitzats per diverses associacions mèdiques de Regne Unit, Suècia, Alemanya i Ucraïna diuen una cosa molt diferent: asseguren que ja han mort 34.499 persones que van ajudar en els primers mesos a "netejar" les zones contaminades. Geenpeace fins i tot acusa l'Agència i l'OMS de no tenir vergonya i de tapar les dades reals utilitzant estadístiques "orientades".

La diferència entre 4.000 i 34.000 és massa gran com perquè els ciutadans no pensem que estem davant d'una altra operació de distracció.

No es pot acceptar com inevitable que les xifres de víctimes de Txernòbil diferisquen tant. I no pot ser casualitat que tot estiga passant quan es reobri la polèmica sobre l'ús de l'energia nuclear. Siguen 4.000 o 34.000, el que no es pot seguir admetent és la confusió i la mescla apegalosa de dades i anàlisi, que inhabiliten als ciutadans per a prendre decisions. Mentre que els organismes responsables de l'energia nuclear no siguen capaços d'oferir informacions solvents, creïbles i abonades per les comunitats científiques en el seu conjunt, els ciutadans no hauríem d'acceptar que es reòbriga el debat sobre la creació de noves centrals.

Fonamentalment per falta de confiança en la seua transparència i pel seu manifest menyspreu a la capacitat dels ignorants ciutadans a l'hora de comprendre de què s'està parlant. Llevat que fem cas a l'especialista ja mencionat i creguem que el perillós és l'estrès que produeix anar al metge (i, segurament, discutir de coses com aquestes) i no els accidents com el de la central de Txernòbil.

Susan Sontag deia que el súmmum de la injustícia era patir càncer i que damunt et diguen que la culpa la tens tu mateix, per mantenir una actitud poc positiva davant de la vida.

Soledad Gallego-Díaz Com pareix que es reobri el debat sobre les centrals nuclears, ressenyem aquest article de S. Gallego-Díaz que va ser publicat en El País (26-IV-2006)

La realitat és que han passat vint anys i que els ciutadans no sabem encara totes les víctimes que ha ocasionat fins ara la catàstrofe de Txernòbil.

íNUCLEARS!

Nuclears: un debat

amb les cartes marcades. urant aquest últim any estem assistint a una autèntica ofensiva del sector pronuclear per a obrir el debat per a construir noves centrals. És un debat artificial, perquè les enquestes reflectixen que l'oposició de la societat espanyola a l'energia nuclear és la més alta d'Europa, un 94 per cent de la població. No és una oposició a les nuclears únicament per la seua perillositat, sinó que forma part d'un plantejament més global que aposta per l'eficiència energètica i les energies renovables davant de la crisi energètica actual. Això ho saben les grans empreses elèctriques, i saben que aquest estat d'opinió no va a canviar. Aleshores, per què dediquen tants esforços a publicar articles pronudears als mitjans de comunicació? Per què alguns polítics i destacats articulistes s'han sumat al carro pronuclear? La resposta és senzilla: el que volen en realitat és allargar la vida de les centrals que funcionen actualment. En la situació actual en què la majoria de centrals han amortitzat les inversions realitzades, com més temps funcionen les nuclears, més guanys per a les grans elèctriques. Encara que, des del punt de vista de la seguretat, allargar la vida més enllà dels anys per als quals van ser dissenyades -uns 25 anys- és una absoluta irresponsabilitat.

El president Zapatero, en el seu discurs d'investidura, es va comprometre a establir un calendari de tancament de les centrals nuclears. Després de molta pressió de les organitzacions ecologistes i d'alguns grups polítics del Congrés, es va formar la Mesa a per a l'Estudi de l'Energia Nuclear. En I principi, calia que en aquest fòrum — s'estudiaren els terminis més adequats per a tancar cada central nuclear, però es va convertir en un debat entre pronuclears i antinuclears que va acabar amb una

declaració d'intencions sobre la necessitat del canvi de model energètic, però no va anar més enllà. Mentrestant, el ministre d'Indústria declarava el seu pronuclearisme i ajornava la presa de decisions a la pròxima legislatura.

Aquesta postura d'amagar el cap sota l'ala és un error monumental. Si no es dissenya un calendari de tancament de les nuclears, les centrals aniran donant problemes cada vegada més greus i seran més perilloses a mesura que vagen envellint. Estos problemes estan produint-se des de fa temps, i estan obligant a canviar peces importants de les centrals que, en principi, havien de durar tota la seua vida útil, com els tubs d'accionament de les barres de control de Cofrents, el generador de vapor d'Almaraz (que va obligar, fins i tot, a obrir un boquet en l'edifici de contenció), etc. A això s'uneix una política de les companyies elèctriques de maximitzar els beneficis, inclús a costa de la seguretat, com s'ha vist en el cas de Vandellòs (que va ser multada per ignorar problemes de corrosió en les canonades d'aigua del sistema de refrigeració, que finalment va acabar trencant-se) i de Cofrents (que va intentar posar en marxa la central després de l'última recàrrega amb els problemes de les barres de control sense solucionar).

Aquest calendari de tancament de les nuclears no només és necessari per qüestions de seguretat sinó que és imprescindible també per qüestions estratègiques. No podem construir un nou model energètic basat en l'estalvi, l'eficiència i les energies renovables si, com passa en l'actualitat, s'està dedicant més pressupost al suport de l'energia nuclear que a les renovables. Cal fer una veritable transferència d'inversió de les nuclears a les renovables.

Un possible pla per a afrontar el tancament de les nuclears seria fixar la seua clausura als 25 anys de funcionament. Com que les centrals, en general, han amortitzat la inversió als 20 anys, caldria dedicar, durant els últims cinc anys de funcionament, una part important de la seua plusvàlua a un pla ambiciós d'estalvi i eficiència i d'implantació generalitzada de les energies renovables. Així, la transició a un model energètic sostenible es faria de forma no traumàtica. Per això no es pot esperar a la pròxima legislatura per a concretar el tancament de les nuclears.

Perquè no només estem parlant de tancar les nuclears sinó de canviar la forma de produir i usar l'energia. Com més tard s'aborde aquesta qüestió, més perillosa, difícil i onerosa serà la transició.

Des del sector pronuclear s'argumenta que només l'energia nuclear pot garantir un subministrament estable, però això no és així. Durant l'any passat van haver diversos períodes en què la meitat de les centrals estaven parades per avaria o recàrrega, i no va h a v e r - h i cap p r o b l e m a de subministrament. I encara més. Hi ha molts països, fins i tot amb un nivell econòmic superior al nostre, com Dinamarca, Itàlia o Àuatria, que no tenen cap central nuclear.

I pel que fa al cost de l'energia nuclear, només cal comparar el preu del kW nuclear instal·lat (2.000 euros) amb l'eòlic (900 euros). I si parlem de temps de construcció, una central nuclear tarda 7 o 8 anys en posar-se en funcionament, mentre que un parc eòlic amb la mateixa potència instal·lada es construeix en 9 mesos.

Per altra banda, el major problema, juntament amb la perillositat, de les centrals nuclears és que els residus radioactius, que són extremadament contaminants i cal aïllar de la biosfera durant centenars de milers

d'anys, continuen sense tenir una solució tècnica. Recordem que a Espanya s'han generat ja milers de tones d'aquests residus i que les piscines de les centrals on s'emmagatzemen estan a punt d'omplir-se.

Els residus són una herència que deixarem a les generacions futures, tant perquè caldrà que es custodien durant moltes més generacions de les que existeix la nostra civilització, com també perquè són i seran una font ingent de despeses -3.500 milions d'euros tan sols fins a l'any 2070- que només estem començant a pagar. Perquè la gestió d'estos residus no la paguen, com seria lògic, les empreses elèctriques sinó entre tota la població.

El Govern de l'estat ja ha posat en marxa un concurs per a triar l'emplaçament del magatzem centralitzat dels residus d'alta activitat de les nuclears espanyoles entre els ajuntaments que ho sol·liciten. Considerem que, abans de començar a parlar de la gestió dels residus, cal establir el calendari de tancament de les centrals. Només així s'evitarà un gran conflicte social generat no només pel moviment ecologista sinó també per les poblacions afectades i per la societat en general. Perquè un magatzem d'aquestes característiques comportaria milers de camions carregats amb transports radioactius cap al nou magatzem i, per tant, elevaria la perillositat de les zones per on circularen aquests convois. Un perjudici tan gran només podria assumir-se sobre la base d'una decisió consensuada de fixar una data de tancament de les nuclears.

Per tant, no estem davant d'un possible renaixement nuclear. L'energia nuclear no pot ser l'alternativa als problemes que genera l'actual model energètic, ni a l'escalfament global. La perillositat, el preu, els residus i l'acabament de l'urani —del qual no parla ningú, però només al ritme d'extracció actual no quedarà urani dins de 40 anys— són els factors que han fet fracassar l'energia nuclear.

Ara, defensant-la, les elèctriques només volen allargar-les la vida per a augmentar els Deneficis a costa de la seguretat. Per això el lebat nuclear té les cartes marcades.

José Juan Sanchis i Cristina Domingo Comissió d'Energia d'Acció Ecologista Agró

*

La perillositat, el preu, els residus i l'acabament de l'urani -del qual no parla ningú, però només al ritme d'extracció actual no quedarà urani dins de 40 anys- són els factors que han fet fracassar l'energia nuclear.

ff

i

Una autovia amenaça I' horta La Generalitat pretén construir una autovia, denominada Via Parc Nord, per damunt de l'Horta de Burjassot, Godella, Rocafort, Massarrojos, Montcada, Alfara del Patriarca, Vinalesa, Foios, Albalat dels Sorells.... És un projecte vell i insostenible, ressuscitat (que ja va ser àmpliament rebutjat per la ciutadania anys arrere) amb un altíssim poder destructor pel seu impacte ambiental directe i perquè podria desarticular l'estructura agrària i paisatgística d'una de les millors zones de l'Horta. Publiquem a continuació un informe de V. Torres sobre aquest perillós projecte que és necessari parar perquè l'Horta Nord tinga futur.

fTERRITORI!

INFORME CRÍTIC SOBRE LA "VÍA PARC NORD DE VALÈNCIA" a Conselleria d'Infraestructures i Transports ha presentat als Ajuntaments de l'Horta Nord un document de només tres pàgines (més alguns plànols) amb la proposta d'una nova autovia per l'horta, amb l'atractiu nom de "Via Parc Nord de València".

Aquesta proposta recupera un projecte ja antic, el del Distribuïdor Comarcal, paralitzat molts anys per l'oposició al mateix, a causa del seu destructiu impacte sobre l'horta regada per la sèquia de Montcada.

La proposta continguda en el document consistiria en tres trams viaris: - una "Via parc" de 13 Km que prolongaria el tram existent de l'anomenat "Distribuidor Comarcal", des de Godella fins a Alfara del Patriarca, per enllaçar en la costa amb l'accés a València des de Barcelona (la V-21, abans N-221).

- s'afig una carretera des de la via anterior (entre Godella i Rocafort) fins a la Ronda Nord de València (al costat de la Ciutat Fallera), paral·lela a l'antiga carretera de Burjassot, però per dins de l'horta.

- encara que no està connectada amb el viari principal d'aquest projecte, la proposta inclou una "biela" (carretera d'unió) entre la carretera de Bétera i la de Llíria, a pocs centenars de metres del Bypass i paral·lela al mateix.

Els arguments justificatius d'aquesta obra consisteixen en una pàgina i mitja de frases genèriques sobre l'increment de la mobilitat en l'àrea metropolitana i "la necessitat de disposar d'un viari que estructure aquestes relacions", més el lamentable afegiment, habitual d'aquests temps, de "tot això per a aconseguir una mobilitat intermodal sostenible". És a dir, es planteja construir més carreteres per donar major suport a la mobilitat en automòbil, la modalitat de transport més insostenible, sobretot en àrees urbanes, i s'afirma que és per aconseguir una mobilitat intermodal i sostenible. No es fa evidentment cap reflexió crítica sobre l'actual model de mobilitat i sobre la seua insostenibilitat, així com sobre la possibilitat de satisfer les necessitats de mobilitat d'altres maneres menys agressives i més "sostenibles".

Una altra mostra de l'escassa precisió de les afirmacions de la proposta és la descripció de la "Via parc" com un eix viari que "circunda l'àrea metropolitana de València pel nord", quan en realitat passa per dins d'ella (circumdar significa rodejar, encerclar).

Potser es vol ocultar el fet que és un viari interior a l'àrea metropolitana, traçat precisament per una de les parts més sensibles (i fins ara més o menys protegides) de l'horta.

Més carreteres, major congestió

Per respondre als problemes causats per la gran mobilitat motoritzada (fonamentalment en automòbil privat), l'aposta tradicional en el nostre país segueix sent la construcció de nou viari. Està prou demostrat, no obstant això, que aquests problemes han sigut generats en gran manera precisament per la creació d'una enorme xarxa viària destinada a l'automòbil i per l'abandó paral·lel del transport públic. En efecte, contínuament se'ns estan proposant noves carreteres, autopistes o l'augment de carrils en les ja existents, però sense que això solucione els problemes de congestió, en tot cas es produeix una xicoteta millora al principi per després tornar a reproduir-se la congestió.

Se'ns crea la falsa imatge que "més viari suposa millor circulació", però aquest nou viari no fa sinó atraure (generar) més trànsit de pas, fomentant un major ús de l'automòbil, augmentant la contaminació, obrint camí a la urbanització, degradant el paisatge i destruint terres agrícoles. Al final, per a trobar-se amb un embós major. En definitiva, els carrers de les ciutats i pobles no es poden estirar més i no poden absorbir el creixement del trànsit. Aquestes coses són ja sabudes des de fa temps, i a tota Europa, així com als Estats Units, s'estan prenent mesures per reduir el trànsit: restringir l'accés amb cotxe als centres urbans, desviar la mobilitat cap a formes de transport de menor impacte (el transport públic, la bicicleta...), reservar carrils en les autovies per al transport públic i el cotxe compartit, introduir noves tecnologies per regular les velocitats i previndre l'agreujament de la congestió, etc.

D'aquesta manera, s'aprofiten millor les infraestructures ja existents, en compte de construir contínuament noves carreteres.

Se'ns crea la falsa imatge que "més viari suposa millor circulació", però aquest nou viari no fa sinó atraure (generar) més trànsit de pas, fomentant un major ús de l'automòbil (...)

ff Aquestes polítiques, no obstant això, no acaben d'incorporar-se a la doctrina dels nostres enginyers de trànsit, siga perquè domina la rutina, siga pels interessos creats.

A l'Horta Sud la multiplicació de viari (Pista de Silla, Avinguda del Sud, Distribuïdor Comarcal...) ha tingut efectes urbanístics i ambientals desastrosos, sent un dels principals factors causants de la gran degradació de la comarca. I, no obstant això, l'entrada a València per la Pista de Silla registra embossos cada vegada més monstruosos, que a les vesprades arriba fins la Presó de Picassent, i les propostes de la Conselleria contemplen encara més trams d'autovies i carreteres.

La infraestructura viària de l'horta nord

En realitat, l'Horta Nord disposa ja TT~ d'infraestructures viàries de gran capacitat, encara que el "catàleg" de propostes (Pla d'Infraestructures Estratègiques de la Generalitat) contempla continuar multiplicant-les sense parar. No obstant a

(TERRITORI)

això, com ens presenten aquestes actuacions aïllades, una per una, tram per tram, pareix que cada una de les proposades siga imprescindible per solucionar els problemes de mobilitat. Es diria, fins i tot, que alguns trams viaris no arriben a acabar-se mai, per justificar així que, atès que es produeix congestió, fan falta més carreteres. Mireu el cas del tancament de la Ronda Nord de València, el tram final del qual està ara escometent-se, al cap de diversos anys d'estar acabada quasi tota, i amb una enorme lentitud.

Així, en la comarca s'estan plantejant al mateix temps les següents infraestructures paral·leles, a molt pocs quilòmetres una d'una altra: -la Ronda Nord de València, cinturó de ronda exterior a la ciutat la mencionada "via Parc", reedició corregida i augmentada del Distribuïdor Comarcal Nord -un nou "by-pass", paral·lel al ja existent, i que el duplicaria. Aquest projecte, que hauria de realitzar el Ministeri de Foment, s'enfronta a una forta oposició per part dels veïns i de l'Ajuntament de Paterna -diversos trams de viari arentment solts (com la "biela" proposada en el document criticat) i que potser insinuen la intenció de ser continuats en el futur, formant nous eixos paral·lels als anteriors Per la vora exterior de l'Àrea Metropolitana, ja dins del Camp de Túria plantegen una nova circumval·lació, que travessaria la Serra Calderona amb un túnel, per a passar a la banda de Benissanó i de Xest.

Ha desaparegut (de moment?) del planejament una altra proposta vià tristament famosa en la comarca denominat Corredor Comarcal, abans anomenat III Cinturó de Ronda. Es tracta del projecte d'unir Benicalap amb el Barranc del Carraixet, fins al mar, per Carpesa. Aques I projecte es va presentar en 1979, veient-; I aturat per l'oposició de la comarca, per ser yr presentat de nou en 1989 i 1999, enfrontantnou a una gran oposició. Fins fa poc dia trobar encara en la pàgina web del inisteri de Foment, i no se sap quan pot ressuscitar".

Sobre la necessitat de les actuacions proposades -El miratge amb què pretenen aconseguir l'aprovació del projecte pels diferents Ajuntaments és la possibilitat de traure el trànsit de l'interior dels pobles, creant una via ràpida per l'exterior, la "Via Parc". No obstant això, aquesta obra connectaria fonamentalment els extrems de la mateixa, precisament els que menys trànsit generen, mentre que a penes serviria per absorbir el trànsit local interurbà, o per millorar l'accés a l'interior dels pobles. No pareix que se li poguera dotar d'entrades i eixides a tots els pobles, a no ser amb un cost ambiental tremend (rotondes o passos elevats per l'horta, salvant les vies del Metro, i ocupant necessàriament moltíssim espai). Gran part del trànsit actual hauria de seguir passant per la mateixa carretera i els mateixos carrers, els que distribueixen el trànsit a tot el poble.

-El trànsit interurbà, des de l'eix de la carretera de Barcelona fins a Paterna, disposarà pròximament d'una altra via alternativa a la Via Parc proposada. La nova ronda exterior a l'antiga Carretera Barcelona (continuació de la ja existent des del Puig fins a Meliana), que arribarà fins a la Ronda Nord (quan es complete el tram actualment en obres) formant un eix simètric a la "Via Parc" proposada.

-Respecte el tram proposat entre Benicalap i Godella, per unir la Ronda Nord de València amb la Via Parc, es tracta d'una via redundant amb les ja existents en un espai d'uns 4 quilòmetres: l'actual Carretera de Montcada, l'Autovia de Llíria, i el tram de Distribuïdor Comarcal entre Paterna i Godella, part precisament del Distribuïdor Comarcal, i prolongació de l'eix proposat com Via Parc. I això sense comptar les antigues carreteres, com les de Llíria i Bétera, actualment interiors als nuclis urbans. Segons la proposta, es pretendria "descarregar el trànsit de pas entre Godella i Burjassot". De nou es planteja la disjuntiva: si es pretén donar servei al trànsit local, aquest acaba entrant en els pobles. El problema no és la travessia, existeixen ja alternatives de circumval·lació. I per a evitar l'escàs trànsit de travessia que puga produir-se, que

efectivament no és desitjable, el millor és recórrer a mesures de control del trànsit dins dels nuclis urbans, afavorint el trànsit local i penalitzant el de travessia.

-Respecte a la "biela" proposada entre les carreteres de Bétera i Llíria, pareix absurda la justificació de la Conselleria: per a derivar trànsit des de la carretera de Bétera cap a la Pista d'Ademús ja hi ha l'opció d'anar per un xicotet tram del Bypass, només uns centenars de metres abans d'aquesta carretera.

Més prompte pareix destinat aquest xicotet tram de carretera a facilitar futures actuacions urbanístiques en àrees actualment no urbanitzades, el nord del terme de Godella, proporcionant-los un viari principal gratuït i previ a les obres.

Sobre el disseny del viari proposat Per al tram de "Via parc", de 13 quilòmetres, es proposa un "corredor intermodal" amb diverses infraestructures, s'entén qi separades, per a distints modes de transport De nou ens trobem amb una perversió de llenguatge: Intermodal significa intercanv connexió entre diferents modalitats (pe exemple, utilitzar la bici, el cotxe o l'autobús per a arribar a les estacions de ferrocarril i agafar-hi el tren). El que es planteja en aquesta proposta és la cons diferents corredors viaris, per a cada mod de desplaçament, però en paral·lel, er competència entre ells. No cal dir quin és el mode que ix "beneficiat" d'aquesta competència: l'automòbil.

Es tracta, fonamentalment, d'un "viari per a transport privat d'alta capacitat" (cal entendre ací segurament dos carrils de circulació en cada sentit, voreres d'emergència i mitgera). No està clar (no apareix en el pla) quantes connexions o accessos amb els pobles se preveuen. De fet, en els plans que acompanyen la proposta s'insisteix en les "principals connexions", en els extrems o amb el viari principal, i quasi no apareix ninguna connexió pròxima als pobles. En tot cas, traçar una via ràpida per l'exterior dels nuclis urbans, exigiria travessarlos completament per accedir-hi. Els impactes del trànsit en els pobles augmentarien, no disminuirien.

fTERRITORI!

Com un nou camuflatge ambiental, es dedicaria un espai addicional per a una "unió per a vianants dels pobles" i un carril bici.

Tots aquests nous viaris estarien molt separats dels nuclis urbans, pel mig de l'horta, i entre un trànsit intens, quan els desplaçaments a peu o amb bicicleta podrien realitzar-se molt millor pels carrers actuals, que se suposa que serien alliberats de trànsit per la nova via ràpida. També es parla d'un "corredor de transport públic que inclou la futura ampliació del Metro". No se sap de quina ampliació es tracta, perquè no hi ha notícia que la Generalitat contemple la prolongació del Metro per aquesta zona.

i

Respecte a l'encreuament per Godella, es transformaria el tram ja existent en un "fals túnel o parcialment cobert, creant en superfície un bulevard que permeta el gaudi dels vianants i la comunicació nord-sud". ja Potser pot traduir-se aquesta frase enn la ja insinuada (per l'Ajuntament) obertura de vies transversals a través dels barris ja existents (Clot de Barrabàs), per comunicar millor les noves urbanitzacions previstes a l'altre carretera. Obertura no desitjada sidents en la zona, ja que atrauria un trànsit de pas, i que provocaria tam desmuntatge de les pantalles acústique tant els ha costat aconseguir. L'enterrament del viari, d'altra banda, reduiria l'accessibilitat al mateix des de Godella, a l'empitjorar els accessos, qüestionant-se per tant la utilita que se li pretén. L'especialització en trànsit interurbà generaria major inseguretat vial, a l'incentivar majors velocitats. lia impactes ambientals?

Amb tots aquests carrils "intermodals" previstos, més els corresponents espais de separació i enjardinament, resultaria una amplada per al nou corredor realment terrorífica per a una zona tan valuosa com és l'horta, de més de 50 metres, en qualsevol cas. En les tres pàgines de descripció del projecte no hi ha cap dada clara sobre aquest tema, ni tampoc cap càlcul de la superfície d'horta afectada per les obres, però s'afirma que seria "respectuosa amb el medi ambient" en plantar-se arbres i arbustos!. '

Resulta xocant la terminologia utilitzada ara per la Conselleria per camuflar l'impacte ambiental destructiu de les obres públiques, en territoris tan fràgils com l'horta. El qualificatiu de "Via Parc" pareix que es justifica per estar dotada de "arbres i plantacions de manera que siga respectuosa amb el medi ambient". No se sap molt bé a que medi ambient es refereix. En general, el medi ambient es protegiria millor reduinthi el trànsit i evitant els impactes ambientals de les obres proposades. Els arbres i les plantacions intentarien maquillar la destrossa produïda en l'horta, però en realitat constituirien noves agressions ambientals i paisatgístiques.

D'altra banda, tot el tram tindria enllumenat, la qual cosa, en l'entorn que estem parlant, seria una altra forma de contaminació, la lumínica, alterant greument les característiques ambientals de l'horta.

Cal recordar a més el principal impacte ambiental: la incentivació de major trànsit privat, amb tots els seus impactes (contaminació, soroll, abocaments, consum de combustibles fòssils, agreujament de 'efecte hivernacle...). s aquests impactes ambientals haurien d'analitzar-se prèviament a plantejar nous projectes de viari. La trasposició (amb tots els endarreriments habituals en la legislació yola) de la Directiva europea sobre avaluació ambiental estratègica, per mitjà de la "Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient" obligaria a això, a més d'haver de realitzar Estudis d'Impacte Ambiental seriosos. Van a eludir de nou els nostres planificadors de carreteres la legislació ambiental europea i espanyola, com han vingut fent fins ara?. Es va a ignorar que el transport per carretera genera la part més important (i creixent) de les emissions d'efecte hivernacle?, i que per això el nostre país està incomplint el Protocol de Kyoto?, i haurà d'enfrontar-se prompte a fortes sancions?.

Què es podria fer?

Les propostes de la Conselleria d'Infraestructures són les úniques possibles?,

o hi ha altres alternatives per a millorar la mobilitat en la comarca de l'Horta Nord?.

Clar que hi ha altres alternatives i amb un menor impacte ambiental, i fins i tot menor cost econòmic. Però passarien per realitzar primer un estudi a fons de la mobilitat metropolitana, des de criteris realment sostenibles, que no podria sinó constatar la necessitat de la reducció del trànsit privat.-

Com a conseqüència, s'hauria de redactar un Pla de Mobilitat Sostenible (com estan obligades a fer totes les grans àrees urbanes franceses). Reduir la dependència de l'automòbil, reduir l'ús de l'automòbil, s'haurien de convertir en els primers objectius estratègics de la mobilitat metropolitana.

•5 <

Al cap de poc de temps, ens podrien trobar amb un viari excedent, i pot ser els embossos desapareixerien i tindríem carrils buits per totes bandes. Encara que caldria tindré en compte les inèrcies socials, que es resistirien a canviar els actuals hàbits de mobilitat, no cal oblidar que les contínues apujades dels preus dels combustibles (i no estan sinó començant a apujar-se) jugarien a favor d'aquests canvis. És més, els estan convertint n imprescindibles, més prompte que tard, ja que estem pagant una factura energèti més alta que cap altre país europeu, per la nostra gran dependència del petroli.

Però aquest canvi de model no pot v i n c . d'un procés espontani de canvi cultural.

Necessita un conjunt d'actuacions de les diferents administracions. Prioritza inversions en ferrocarril, per exemple, necessari recordar que el nou corredor proposat discorre en paral·lel amb una via de ferrocarril metropolità?. No seria més raonable dedicar les enormes sumes previstes per a aquestes obres en la millora del servei i de la infraestructura ferroviària, en compte de crear més carreteres?.

Seria més interessant millorar la mobilitat a l'Horta Nord creant una verdadera xarxa 13 de transport públic modern. Invertint per modernitzar el ferrocarril i creant potser unes vies ràpides (de l'amplària mínima necessària) per crear una línia d'autobusos exprés com a prolongació dels trams on no

PROJECTE D'AUTO

ALFARA DEL PATRIARCA

E™.gga BURJASSOT

^

V

S

f

P

mmm<m$mà

/IA VIA PARC NORD ALBARAT DELS SORELLS

fTERRITORll

CM

< ui S

ï !ï li *; ij J .i jj i

1

iv.^Sf ^

rriba el ferrocarril, en els dos sentits (cap a Albalat i cap a Paterna i els polígons industrials). El tram ferroviari cap a València també necessita una seriosa modernització, així com augmentar les freqüències de pas i per a això comprar nous trens, així com realitzar l'enterrament d'algun tram de vies en travessies urbanes problemàtiques, a Burjassot i a Godella. Perquè no se li dóna prioritat aquestes actuacions?. Els diners de la Conselleria d'Infraestructures hauria d'invertir-se de la forma més racional i "sostenible", no en carreteres absurdes i impactants.

Des de les estacions, un nou sistema de transport públic comarcal, perquè no dotat amb microbusos ecològics?, podria arribar als diferents barris dels pobles, captant així viatgers per al ferrocarril.

Les vies ciclistes (actualment quasi inexistents en la comarca, mal traçades o no connectades) podrien ser una alternativa adequada per a les comunicacions entre pobles. De nou caldria preguntar perquè no es creen ja, però per dins o per la vora dels nuclis urbans?. El mateix cabria dir dels itineraris de connexió per vianants, utilitzables tant per als desplaçaments de gestions com per al passeig. Traçar aquests dos tipus de viari (a costa de reduir un poc el viari dedicat a l'automòbil) serien molt poc costoses, i estimularien així una reducció de l'ús de l'automòbil. Aquests itineraris haurien de connectar també de forma preferent els pobles amb les estacions de Metro, creant aparcaments per a bicicleta (segurs o vigilats) en les estacions. Utopia?.

La majoria de les àrees urbanes, fins i tot les de construcció disseminada, no queden gens lluny de aquestes estacions, sent factible utilitzar la bicicleta per accedir-hi. Així és com funciona gran part de la mobilitat urbana o metropolitana en les ciutats europees.

Per als desplaçaments motoritzats que seguisquen sent necessaris, resulta factible millorar les connexions, però amb una millora de les vies capil·lars, aprofitant els camins asfaltats ja existents, i de fet molt

utilitzats. Per a això, caldria millorar les seues condicions de seguretat, rectificar algun tram i controlar efectivament les velocitats de circulació, per fer el trànsit compatible amb altres usuaris. D'una banda, estan els camins d'horta que comuniquen amb els pobles de la Carretera de Barcelona. D'altra banda, estan els camins que comuniquen les urbanitzacions i els barris perifèrics amb la Carretera de Bétera. A pesar de la necessitat de controlar les velocitats, la comunicació per aquestes vies resultaria molt més eficaç que per mitjà d'una via ràpida, suposadament troncal, però inútil per a captar el trànsit, en estar més lluny dels nuclis urbans (per exemple de totes les urbanitzacions disseminades a l'oest dels pobles de l'Arc de la sèquia de Montcada).

Conclusions La proposta de "Via Parc Nord" i viari complementari presentada per la Conselleria d'Infraestructures no resol adequadament les necessitats de comunicació de l'Horta Nord, prima els recorreguts llargs sobre l'accessibilitat des dels pobles, és redundant amb altres viaris existents o en construcció, provocaria una greu destrucció de la millor horta (la més immediata a la sèquia de Montcada).

D'altra banda, la construcció de més viari agreujaria els problemes del sistema de transports metropolità, en reforçar el pes de l'automòbil, la qual cosa resulta de molt impacte ambiental i totalment insostenible, en dependre d'un petroli cada vegada més escàs i més car, a més de provocar diverses formes de contaminació i agreujament dels impactes ambientals globals.

El viari proposat no hauria de construir-se mai, caldria dedicar el seu voluminós pressupost per millorar el transport públic, crear xarxes comarcals de vies per a desplaçaments no motoritzats (a peu i amb bicicleta) i millorar la seguretat de les vies capil·lars i les seues connexions amb les carreteres.

Vicent Torres

m^mk^ü' L Selva tropical*^

A i

Els recursos i la sobirania de l'Amazònia, en perill a selva amazònica comprèn una perncie superfície de sis milions de quilòmetres quadrats que correspon a l'espai geogràfic ocupat per la conca hidrogràfica del riu Amazones: Brasil (a la que correspon més del 60%), Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia, Veneçuela, Guyana, Guyana francesa i Surinam.

La xarxa hidrogràfica de l'Amazones consta de més de 7.000 rius i suposa el 20% de les reserves d'aigua dolça del planeta. A més, es calcula que conté més de la tercera part de les reserves mundials de boscos, amb més de 60.000 espècies d'arbres. Posseeix el 50% de la diversitat

biològica mundial, així com importants recursos naturals com urani, ferro, niobi, petroli, gas natural i gemmes precioses i semiprecioses, entre altres. Conté espècies vegetals i animals encara desconegudes. La revista britànica Nature estima el valor "productiu" de la selva en 720.000 milions de dòlars anuals.

La conca amazònica és alberg de pobles indígenes que hi viuen des de fa milers d'anys i que en alguns casos quasi no han tingut contacte amb el món exterior o no l'han tingut mai. Es calcula que quan van arribar els portuguesos hi havia 5 milions d'indígenes i en l'actualitat només en queden uns 200.000 individus, la majoria a l'estat brasiler d'Amazones.

Destrucció i pirateria

Al llarg dels 470 anys que transcorren entre l'arribada dels europeus (segle XV) i finals de la dècada dels 70 només va ser desforestada el 4% de la selva amazònica, mentre que fins a l'actualitat la xifra arriba a més del 15%. Sobretot a Brasil, la desforestació ha arribat a unes proporcions alarmants. Milers d'hectàrees de bosc són convertides en pastures per al bestiar o són j explotades comercialment a gran escala per 1 un gran nombre d'empreses fusteres, moltes — d'elles il·legals. Es calcula que a Brasil les explotacions il·legals suposen un 80% del total.

L'apropiació de la rica biodiversitat

• INTERNACIONAL]

i dels recursos naturals ha sigut contínua.

Primer va ser amb el cautxú, les seues llavors van ser tretes il·legalment del Brasil en 1876 per l'anglés Henry Wïckham. Aquest les va portar a Anglaterra i posteriorment a les colònies britàniques del sud-est asiàtic (Ceilan) on es van establir grans plantacions que van afonar la indústria brasilera del cautxú. En l'actualitat se segueixen traient il·legalment moltes plantes útils per a la indústria farmacèutica i la investigació biotecnologica. A tot això cal afegir l'explotació dels seus recursos fòssils i la de metalls preciosos per part de multinacionals de distints països.

Algunes de les conseqüències associades a les activitats mencionades anteriorment són: l'obertura de nombroses carreteres i pistes forestals per accedir a les explotacions fusteres i ramaderes, construcció de gasoductes, embassaments hidroelèctrics, ports fluvials, aeroports i canals, que ocasionen un important impacte ambiental.

ambiental mundial i donada la incapacitat de gestió adequada dels governs dels països amazònics.

A finals de la dècada dels 70 només va ser desforestada el 4% de la selva amazònica, mentre que fins a l'actualitat la xifra arriba a més del 15%.

ff

L'expulsió dels indígenes de les seues terres, la seua esclavitud o el seu assassinat, per apropiar-se de les seues terres i recursos, també ha sigut una constant històrica i encara és una pràctica freqüent en l'actualitat. En el millor dels casos, viuen en reserves en una part del que hi van ser les seues terres, en condicions molt precàries i exposats a violacions freqüents dels seus límits territorials.

La internacionalització i els salvadors internacionals

Mp y

Vc

18

r

i

^

I

(

/* % t

r

-i

•-

Ei

1

La idea de la internacionalització de l'Amazònia és antiga, però torna a l'actualitat periòdicament. Es basa en tesis pseudocientífiques o humanitàries que tracten d'ocultar els veritables objectius polítics i econòmics que hi ha al darrere i que són el control i l'apropiació dels immensos recursos biològics i energètics.

Totes les manifestacions i pressions en aquest sentit procedeixen sobretot d'organitzacions no governamentals ambientalistes o religioses d'EUA (sectes integristes protestants) i d'Europa occidental presents a la zona. En línies generals, proposen que l'Amazònia hauria de ser administrada per una autoritat internacional per la seua importància

^

' so

•-

\

l l v .

Ú

•

Hi; i

I ' l '

|

| Selva tropical B

K •-

£

És freqüent la circulació per Internet de documents que tracten el tema, de manera directa o indirecta. Per exemple, l'any passat es demanaven firmes contra una suposada aprovació imminent pel Congrés de Brasil d'un projecte de llei que reduiria la selva amazònica en un 50%, posant de manifest la nefasta política ambiental del govern de Lula. Anteriorment, havia aparegut un altre document denunciant l'edició als Estats Units d'un llibre de text escolar d'introducció a la Geografia on s'afirmaria que l'Amazònia és una àrea internacional que ja està davall la cura i el control dels Estats Units i de les Nacions Unides. Aquests documents, com molts altres que poden trobar-se en Internet no tenen res a vore amb la realitat i només són pamflets propagandístics en un o un altre sentit.

D'altra banda, hi ha moltes organitzacions no governamentals presents a la zona amb programes d'ajuda als indígenes o amb el propòsit d'estudiar la vida salvatge. Moltes d'elles realment van amb la millor voluntat humanitària o científica però en altres ocasions simplement van a espoliar els seus recursos. No és infreqüent la detenció de m e m b r e s d ' a q u e s t e s suposades organitzacions, sobretot en el territori brasiler. Els indígenes conten com aquestes persones arriben quasi sempre amb la promesa de la construcció d'escoles u d'un altre tipus d'ajudes i que després de localitzar o aconseguir les plantes o les llavors que els interessen, desapareixen.

Els partidaris de la internacionalització de la selva amazònica s'obliden que aquesta pertany a països sobirans i que ells són els únics amb dret a administrar els seus recursos, per importants que siguen. Com molt ben diuen altres textos que circulen per Internet, si l'Amazònia ha de ser internacionalitzada per la seua importància mundial també han de posar-se davall control internacional altres recursos vitals per al món com les reserves de petroli, els arsenals nuclears o el capital financer.

Jandro de la Cueva

Oriola El Sr. Medina, alcalde d'Oriola, declarava recentment que en els últims sis mesos, "de colp" s'han presentat en l'ajuntament plans per edificar 30 milions de metres quadrats de sòl no urbanitzable, equivalents a tot el sòl edificable existent al municipi fins a la data. Aquests plans permetran, segons l'oposició municipal, la construcció de 100.000 noves vivendes amb capacitat per a una població de 300.000 habitants. Malgrat que les xifres produeixen vertigen, l'esperpèntica política urbanística del Partit Popular ha aconseguit immunitzar-nos davant de semblants disbarats, com si d'un joc infantil es tractarà: "a vore qui la fa més grossa". Al cap i a la f i , es tracta de projectes que poden acabar en la paperera.

í TERRITORll

J o obstant això, les dades oferides pel sr. alcalde no són exactes. D'acord amb la Base de Dades Municipals de l'entitat Caja Espafia, que es basa en informació facilitada pels propis ajuntaments, a l'any 2003 Oriola disposava de 19.700.000 m2 de superfície cadastral urbana, dels quals el 53,7 % (10.500.000 m2) estaven edificats i el 46,7 % (9.196.965 m2) eren solars. El sòl edificat acull 49.881 vivendes, 47,5 viv./Ha., per la qual cosa, seguint la mateixa pauta, els solars no edificats poden sostindré 43.681 vivendes més amb un potencial de població de 131.000 persones.

A més, del total de vivendes existents I'l 1,8 % (5.926) estan desocupades i ocupen 1.250.000 m2, amb capacitat per 18.000 nous habitants. En resum, sense necessitat de classificar com urbanitzable ni un metre quadrat de sòl, Oriola disposava l'any 2003 d'una reserva de sòl edificable, entre consolidat i sense edificar, de 10.500.000 m2, amb capacitat per a 49.607 vivendes (entre edificades i per edificar), i un potencial de població de quasi 150.000 nous veïns.

Sobre aquest escenari d'opereta, la Generalitat ha irromput en els últims anys com un elefant en una terrisseria de manera que entre octubre del 2001 i octubre del 2004 els consellers García Antón i Blasco, en l'exercici de la seua autoritat com a responsables d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, el primer, i de Territori i Habitatge, el segon, han aprovat a Oriola: 9 actuacions urbanístiques (PAU números 1, 3, 4, 8, 18, 20, 25, 26 i 27), una «classificació de 170.000 m2 de sòl no urbanitzable a urbanitzable i també dos projectes d'Homologació i Pla Parcial (sectors Llomes de Cap Roig i La Corda) que, en conjunt, representen 3.577.000 metres quadrats de nou sòl urbanitzable, que permet la construcció de 14.000 noves vivendes amb una tipologia de bungalous adossats (40 vivendes per hectàrea) i una capacitat d'allotjament de 42.000 persones. Es tracta, sens dubte d'una aplicació pràctica del que Blasco entén per urbanisme sostenible, una cosa així com el conte de la lletera.

Abans parlàvem de jocs de xiquets i :ls promotors volen fer bogeries, allà ells.

El que no ho és, o no hauria de ser-ho, un joc de xiquets, és el que es publica en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana perquè el que es publica en el DOGV ha de complirse.

Pel que s'ha vist fins al moment, les crítiques al deliri edificatori que el Partit Popular i Blasco han ficat a aquest país se centren, carregades de raó, en els seus efectes sobre el consum de territori, la degradació mediambiental i l'espoli d'un aigua inexistent, però una anàlisi realitzada des de la perspectiva de la sostenibilitat ha d'abraçar altres àmbits: sostenibilitat és el resultat d'una associació equilibrada i duradora entre creixement econòmic, defensa del medi ambient, ús racional dels recursos naturals, defensa del patrimoni històric i cultural i qualitat de vida dels ciutadans. L'urbanisme, al cap i a la fi, és una tècnica de localització sobre el territori d'activitats i infraestructures. Una vegada posades en marxa comença la demanda de recursos i serveis, tema on l'urbanisme té poc a aportar. Cal atendre a l'endemà de la llicència d'ocupació o d'activitat si es vol analitzar el fenomen amb criteris de sostenibilitat.

Les actuacions aprovades per la Generalitat a Oriola possibiliten un creixement de població de 42.000 persones en un termini aproximat de 10 a 15 anys, que se sumaran a les més de 68.000 que hui figuren com a residents en el municipi, i a les 150.000 que caben en el sòl urbà sense edificar i en les vivendes actualment buides. En total, 260.000 habitants. Tot això en el cas que es complisquen les expectatives que han justificat les corresponents aprovacions de plans, o això dóna igual?. Són conscients els oriolans de què els ve al damunt?. La llum encegadora de l'espectacular increment del preu del sòl i l'habitatge, del dinamisme econòmic a curt termini, de la capacitat de consum dels nous residents, impedeix vore les amenaces que porta aquest model de creixement econòmic.

A fi d'ampliar el camp de debat hem tractat de concretar algunes d'aquestes amenaces, el que cal advertir abans que res, el primer motiu de preocupació per a tots, és l'escassetat de dades estadístiques elementals referides a l'administració local que es troben disponibles

f TERRITORI)

en els organismes oficials: per citar una dada essencial, els pressupostos liquidats dels ajuntaments i el seu endeutament no es troben per cap lloc, excepte en els propis ajuntaments. A pesar de tot, anem a esprémer algunes de les dades disponibles sobre el municipi d'Oriola, més que per obtindré conclusions definitives per obrir un nou àmbit d'anàlisi, tan important com oblidat fins ara. (Les dades utilitzades corresponen a la base de dades municipals de Caja Espafia, la web CIVÍS i la Generalitat).

La llum encegadora l'espectacular increment del preu del sòl i l'habitatge, del dinamisme econòmic a curt termini, (...) impedeix vore les amenaces que porta aquest model de creixement econòmic.

El creixement de la població, en els darrers anys ha sigut espectacular, des del 1999 al 2004 creix un 33 %, una mitjana anual de 3.426 habitants. Es detecten diversos fets dignes d'atenció: el primer, el baix índex de creixement vegetatiu: en el període 20002002, amb un increment absolut de 9.369 hab., el creixement vegetatiu aporta 411 hab: la població creix a causa de la immigració. El segon és el relatiu envelliment de la població: comparant el perfil de la piràmide d'edat espanyola amb el d'Oriola s'adverteix que només en els trams de 55 a

7A anys la població d'Oriola és significativament superior a l'estatal: la població creix a base d'immigrants majors de 55 anys. Quasi per necessitat aquests immigrants han de ser rendistes o pensionistes, perquè la immigració per motius laborals serà prou més jove, deducció que es confirma si s'atén a la composició de la població estrangera: del total d'estrangers residents el 63,7 % ve de la Unió Europea.

Aquest tipus de ciutadà no treballa, no crea riquesa de forma directa, no obstant és un gran consumidor de serveis, entre els que destaca la sanitat però també la seguretat pública, les comunicacions, els serveis socials i culturals, tot això amb cert grau d'especialització i qualitat. Si es manté en els pròxims anys el retrat robot esbossat, la majoria dels nous habitants respondrà a aquest perfil, el que més prompte o més tard repercutirà sobre els pressupostos del municipi i de la Generalitat com a proveïdors d'infraestructures, equipaments i serveis públics.

Estructura i

Els sectors de serveis (57,9 %) i construcció (26,3 %) acullen al 84,2 % de les empreses del municipi i al 81,5 % dels treballadors.

El desenvolupament dels projectes urbanístics aprovats, que poden representar una inversió de 2.000 milions de , no farà sinó reforçar aquesta tendència perquè, que se sàpia, no hi ha cap projecte industrial o tecnològic rellevant en els pròxims anys, i molt menys de tal magnitud inversora: l'activitat econòmica i l'ocupació van a dependre quasi exclusivament del sector residencial, ja siga turístic o "de vacances".

Construcció i serveis turístics.

HIIE

I

En una primera fase, fins que els habitatges puguen ser ocupades, serà la construcció la que tire del carro. I una vegada acabades?. El sector de la construcció no té reciclatge possible, o construeix o desapareix, especialment si les empreses són de dimensions reduïdes, i en el cas d'Oriola tenen una mitjana de 8 treballadors, després haurà de seguir alçant habitatges a un ritme semblant, una "cinta sense fi" absolutament irreal, o hauran de tancar prompte o tard: 6.456 llocs de treball estaran en l'aire.

Quedarà la possibilitat que proliferen autònoms llanterners, electricistes, obrers... un marc objectivament afavoridor del frau fiscal. D'altra banda, els experts coincideixen que la construcció no és el sector més indicat per sustentar l'adaptació de l'estructura productiva als temps que corren, pel seu escàs valor afegit, i això mateix ocorre amb un sector turístic ancorat en el model, cada vegada més degradat, de sol i platja, únic que pot oferir Oriola.

Serveis

i'L-.

La densitat de 47,5 viv./Ha. acu existent i la resultant dels nous PAI aprovats, 40 viv./Ha, respon a la tipologia d'unifamiliars adossades amb un xicotet jardí per regar i en el que possiblement capia una piscina per omplir. Es tracta d'un dels models menys eficients des del punt de vista del cost de les infraestructures i serveis.

Xarxes d'abastiment d'aigua i sanejament e major longitud i pitjor funcionament, enllumenat públic més estès i més punts de llum, més carrers i vies d'accés, ampliació de les vies interurbanes, major utilització del vehicle privat i línies de transport públic de major recorregut i menor rendiment per parada. Recorreguts majors per al servei d'arreplegada de fems i superior necessitat de vehicles, increment de capacitat d'abocadors i depuradores. La seguretat pública també es veu afectada a l'incrementar-se l'espai habitat i, per què no dir-ho, la facilitat per romandre en l'anonimat de mafiosos i delinqüents de tota classe, la qual cosa reverteix en major inseguretat i frena l'arribada de residents.

Ha previst l'Ajuntament el cost de manteniment d'aquests serveis? I la Generalitat?

El pressupost municipal

1

És evident que el creixement urbà i de població requerirà l'increment, almenys en g quantitat, dels serveis a prestar per i l'Ajuntament, la qual cosa requerirà, al seu zr~ torn, majors recursos materials i humans en una proporció semblant al creixement de la demanda. Amb les dades disponibles, ja em dit que els pressupostos municipals liquidats són un misteri, és molt difícil aconseguir

fTERRITORll

22

Municipi

Població

Ingressos

Oriola

61.018

44.559.676

730,2

51.063.986

836,8

Torrevella

69.763

60.666.900

869,6

60.316.903

864,5

Sagunt

57.741

43.504.914

753,4

39.083.845

676,8

Torrent

67.393

49.452.021

733,7

43.729.645

648,8

conclusions fermes, no obstant això, es poden apuntar algunes qüestions d'interés. Per a això utilitzarem els pressupostos liquidats de l'any 2002, únics trobats (població de 2002 i quantitats en euros) i alguns elements de comparació: El pressupost aprovat d'Oriola creix en el període 1999-2005 un 7% anual. Es podria suposar que el futur es dibuixa esperançador, ja que creix a un ritme superior al de la població (que era del 6 % anual en el període), però les dades diuen també que l'any 2002, enfront d'un pressupost aprovat de 53,7 milions d'euros, els ingressos es queden un 17,2 % per davall del previst i les despeses un 5% per davall del pressupostat, amb un dèficit de 6,5 milions (mireu la taula). Podria ocórrer que com més augmente la població major serà el dèficit municipal? El model basat en la construcció i els serveis no sempre és el que major riquesa neta produeix per a la hisenda municipal. Les despeses per habitant de Torrevella i Oriola són sensiblement superiors als de Sagunt o Torrent però no ocorre el mateix amb els ingressos. Encara que els ingressos per habitant de Torrevella són els més elevats, la relació ingressos/despeses és molt més favorable per a Sagunt i Torrent.

Les despeses de personal també reflecteixen l'adaptació de la capacitat de gestió de l'Ajuntament a les necessitats generades per l'increment en la demanda de serveis. Cal tindré en compte que Oriola creix a raó de 3.426 veïns a l'any, l'equivalent a tota la població de municipis com Rafal o Benijòfar.

Existeix la possibilitat d' "externalitzar la gestió" siga per concessió o per mitjà de la creació d'empreses municipals encara que aquest últim no pareix el cas d'Oriola (ni la base de dades Civis ni la web municipal contenen informació respecte d'això). El

Ing/Hab

que sí que sabem és que el creixement de les despeses de personal entre el pressupost liquidat del 2002 i l'aprovat de 2003 és del 2,1 %, amb la qual cosa al final de l'exercici de 2003 l'increment pot ser inexistent a la vista de les notables diferències detectades entre el previst i el que gasta.

L'àmbit territorial comarcal

Tot allò que s'ha exposat serviria per valorar la situació d'Oriola si es tractarà d'un enclavament dinàmic en un context territorial inamovible, però no és així. Oriola pertany a una comarca, la Vega Baixa, que és de les més afectades pel tsumani immobiliari dels últims anys i això significa, en primer lloc, que es va a donar un escenari de dura competència entre tots els municipis

Els que anem a sofrir les conseqüències del deteriorament dels serveis i de la insuficiència d'infraestructures serem els veïns de cada municipi (...)

ff

Despeses

Despeses/Hab

de característiques semblants que oferisquen productes immobiliaris i turístics semblants.

Significa també que l'oferta disponible d'aigua, d'electricitat i d'abocadors haurà de repartir-se entre tots els municipis de la comarca; significa també que els recursos inversors de la Generalitat i de l'Estat, carreteres, depuradores, sanitat, policia, educació, benestar social i cultura hauran de repartir-se una vegada més entre tots els municipis. Quina és la perspectiva supramunicipal? Les dades de 12 dels 26 municipis que componen la comarca de la Vega Baixa, que compten amb una població de 77.402 habitants, posen de manifest que es troben reclassificats o en tràmit de reclassificació a urbanitzable 6.757,% Ha., en les que caben 194.044 vivendes capaces per a 527.596 habitants, és a dir, multipliquen la població per 6,8.

L'anàlisi realitzada és plena de carències a causa de la dificultat de manejar dades suficients i homogènies, la qual cosa és responsabilitat directa de l'administració.

No obstant això, és representatiu del que està passant i, sobretot, del que pot ocórrer si es porta a terme el procés posat en marxa de forma tan inconscient pel sector politicoempresarial immobiliari. Els més directes afectats, no obstant això, no van a ser ni els promotors, ni els polítics, ni els turistes, ni la gent de vacances de segona residència. Els que anem a sofrir les conseqüències del deteriorament dels serveis i de la insuficiència d'infraestructures serem els veïns de cada municipi que, a més a més, costejarem d'una forma o una altra les inversions necessàries per pal·liar aquestes conseqüències.

Yolanda monroig Comissió de Territori (Publicat, 13-XI-05 en el diari Levante de València)

Observatori Aquesta secció està dedicada a comprovar si "el poder públic" i especialment la Conselleria de Territori i Habitatge compleix amb la seua obligació.

Diu la Constitució que els poders públics \ vetlaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, a fi de ... defensar i restaurar el medi ambient (art. 45.2). També diu que el reconeixement, el respecte i la protecció d'aquest principi, al costat d'altres, informarà l'actuació dels poders públics (art.

53.3).

La remesa de normes que presentem, setembre 2005 - juny 2006, qui ho anava a pensar! és l'última produïda davall el domini de Rafael Blasco i es pot comprovar que respon fidelment al seu peculiar estil: cuida les aparences, és sistemàtica, abundant i variada, de bona presentació i amb algun fruit sorprenent o cridaner per a alegrar un poc el galliner. El problema que ha plantejat RB a aquest Observatori és que, faça el que faça, no ens el podem prendre seriosament. Les seues lleis, decrets i la resta de normes de diferent rang són una exhibició de xarrameca, demagògia i oportunisme populista amb les que s'ha dedicat a tapar el que ocorria sobre el terreny o en els despatxos de l'administració o de les empreses que l'han acompanyat en la seua aventura, quan no una simple i obscena exhibició de poder emparada en la majoria absoluta i en la complicitat de polítics i empresaris tan depredadors com e l l .

IOBSERVATORI I

Per a començar, dues lleis, que sempre impressiona - Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental.

- Llei 4/2006, de 19 de maig, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana.

Sens dubte es tracta d'una bona notícia, malgrat el seu retard. Com hem dit, no cal fiar-se, però sempre és millor que aquests paratges estiguen protegits.

Paratges Naturals Municipals

Els Espais Naturals Protegits: Parcs Naturals "

És destacable la collita de Paratges Naturals Municipals, ni més ni menys que 14 nous paratges declarats, més del doble que en l'anterior entrega.

- El PN de la Serra Calderona ha vist modificat el seu PORN (Decret 7/2006, de 13 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es modifica l'annex I del Decret 77/2001, pel qual es va aprovar el PORN de la Serra Calderona). Diu que l'economia de la zona ha sigut tradicionalment "agrosilvopastoral", que té el seu mèrit, però ara es detecta una incipient activitat industrial i de construcció residencial, que cal fer viable. Concretament, s'autoritza una xicoteta zona industrial a Gàtova i actuacions urbanístiques a Serra davall l'eufemisme de "expansió justificada de nuclis urbans amb finalitat residencial", que ja podeu imaginar el que significa.

L'Observatori defensa aquesta figura de protecció perquè permet preservar i rehabilitar enclavaments que compleixen una funció mediambiental i educativa en l'àmbit local, és a dir, molt pròxima a la població. No obstant això, volem cridar l'atenció sobre un fet lamentable a causa de les restriccions imposades per la Generalitat, que prohibeixen incloure en aquests paratges aquells terrenys els propietaris dels quals no estiguen conformes (mesura intolerable des de qualsevol punt de vista), per això és molt possible que s'estiguen deixant sense protecció molts paratges i moltes hectàrees que s'ho mereixen, és a dir, som els ciutadans els que ens quedem sense aquest patrimoni mediambiental.

També s'aprova el PRUG (Decret 46/2006, de 31 de març) - S'aprova el PORN i es declaren Parcs Naturals el Massís de Penyagolosa (Decret 49/2006, de 7 d'abril i Decret 50/2006, de 7 d'abril) i la Tinença de Benifassà (Decret 57/2006, de 28 d'abril i Decret 70/2006, de 19 de maig)

(...) a causa de les restriccions imposades per la Generalitat (...) és molt possible que s'estiguen deixant sense protecció molts paratges i moltes hectàrees que s'ho mereixen (...)

24

ff

Aquesta és la relació de nous Paratges Municipals, amb la data de l'Acord entre parèntesi: la Pilarica-Serra de Callosa a Callosa de Segura (30 de setembre de 2005), la Mola de la Vila a Forcall (7 d'octubre de 2005), Solana i Barranco Lucia a Les Alcubles (14 de juliol de 2006), la Esperanza a Sogorb (27 de gener de 2006), les Salines a Manuel (3 de febrer de 2006), els Plantadets a Xixona (17 de febrer de 2006), la Mola d'Ares a Ares del Maestrat (3 de març de 2006), Serra de Quatretondeta a Quatretondeta (5 de maig de 2006), la Torrecilla-Puntal de Navarrete a Altura (10 de març de 2006), la Cova Negra a Xàtiva (31 de març de 2006), Villingordo a Setaigües (30 de juny de 2006), Serra Perenxisa a Torrent (10 de febrer de 2006) i el Parc del Molí de l'Aigua a Torrevella (24 de febrer de 2006).

Paisatges Protegits: l'Ombria del Benicadell (Decret 18/2006, de 27 de gener), la Solana del Benicadell (Decret 54/2006, de 21 d'abril) i les Sorts a Teulada (Decret 60/2006, de 5 de maig).

Microreserves vegetals: Ordre de 18 d'octubre de 2005, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual es declaren nou microreserves a les comarques d'Alacant. Es tracta de: les Agulles dels Frares a Quatretondeta (el Comtat), Barranco de l'Higuerica (El Valle) a Oriola (el Baix Segura), Cabezo de las Fuentes a Granja de Rocamora (el Baix Segura), Cala de Llebeig a Teulada (la Marina Alta), Corral de Tadeu a Biar (l'Alt Vinalopó), Cova del Llop Marí a Xàbia (la Marina Alta), Forat de Bèrnia a Benissa (la Marina Alta), La Canal a Quatretondeta, el Runar dels Teixos a Benifato (la Marina Baixa).

IOBSERVATORI I

Segura, Bugarra, Biar i Benafer.

També s'aprima un poc ja que s'exclou del Catàleg una superfície de 32 hectàrees de la muntanya denominada Conjunt de Muntanyes de Biar. Encara que no es justifica l'exclusió, es fa referència a un expedient de permuta instruït a sol·licitud de Ceràmicas Conca, S.L.

Basar

- Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'estableixen les condicions dels tancaments en el medi natural i dels tancaments cinegètics.

Limitar-se a engreixar la llista (del catàleg de Muntanyes d'utilitat Pública) és la típica resposta administrativa burocràtica que no serveix per a res

- Consell Valencià de la Caça: el Decret 187/2005, de 2 de desembre, del Consell de la Generalitat, regula la seua composició i funcionament. En la línia habitual de Blasco, un Consell de 27 membres, en el que estan representats la Generalitat (10), els caçadors (10), els propietaris de terrenys (3), cossos de seguretat (2) i entitats científiques (2).

Cap representant de grups ecologistes i l'orientació científica de les entitats científiques no s'especifica.

- Decret 32/2006, de 10 de març, que modifica el Reglament per a l'execució de la Llei d'Impacte Ambiental.

ff

- Decret 65/2006, de 12 de maig, que desenvolupa el règim de protecció de les coves i aprova el Catàleg de Coves.

Rècord Guiness (?): Amb més de 600 articles (l'Observatori reconeix que en assabentar-se de semblant aberració va desistir de llegir-los), el Decret 67/2006, de 12 de maig, aprovava el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística. Diuen que es tracta, probablement, del reglament més llarg del món.

Política Forestal

En aquest capítol de les seues responsabilitats la Conselleria segueix explotant el filó de l'engreixament del Catàleg de Muntanyes d'Utilitat Pública, però hem d'insistir que amb això no hi ha prou, ni serveix realment per a res si no s'adopten mesures de gestió i s'apliquen recursos econòmics suficients. Des de qüestions relacionades amb la delimitació d'aquestes muntanyes fins a la seua neteja i conservació, queda molt per fer. Limitar-se a engreixar la llista dels catàlegs és la típica resposta administrativa burocràtica que no serveix per a res perquè, arribat el cas, es descataloguen si fa falta.

En aquesta ocasió, el Catàleg s'engreixa en quasi 2000 hectàrees repartides pels municipis de la Serra d'En Galceran, Vistabella del Maestrat, Begís, Tous, Vilavella, Sogorb, Callosa de

Els xativins estan de sort: Acord de 24 de març de 2006, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Programa per a la Sostenibilitat i la Qualitat de Vida de Xàtiva. Enhorabona!

La Perla Resolució de 28 de març de 2006, per la qual es disposa la publicació i del Conveni Marc de col·laboració entre la Conselleria de Territori | i Habitatge i la Federació de Promotors Immobiliaris i Agents 25 Urbanitzadors de la Comunitat Valenciana per a la millora del medi natural i el paisatge a la Comunitat Valenciana

Antonio Goytre

foNG's)

Una finestra oberta Habitualment destinem aquesta secció a conèixer la labor que realitzen organitzacions que s'esforcen per fer del món un lloc un poc més habitable. En aquesta ocasió ens ha semblant interessant fixar-nos en un moviment cada vegada més estès: el comerç just.

"En un món de comerç global i liberalitzat, en el que tot és vendible i la potència econòmica és l'únic factor determinant del poder i del control, els recursos es trasladen dels pobres als rics, i la contaminació dels rics als pobres. El resultat és un apartheid "ambiental" a escala mundial."

Vandana Shiva, El món al límit

(2001).

Comerç just s tracta d'un comerç alternatiu que proposa relacions comercials més justes, iniciatives solidàries encaminades a reduir la pobresa dels països del Sud, oferint als productors més desfavorits accés als mercats del Nord en condicions avantatjoses. Els productes de comerç just garanteixen un salari digne i unes condicions laborals adequades per als seus productors, així com l'absència d'explotació infantil, respecte al medi ambient (producció ecològica) i igualtat de tracte entre hòmens i dones. Els productors no poden comptar amb mà d'obra contractada, amb el que es pretén beneficiar a xicotetes explotacions familiars o a cooperatives. Finalment, el comerç just exigeix que part dels beneficis es destinen a projectes socials en la comunitat on ha sigut produïda la mercaderia.

L'origen d'aquesta iniciativa va tindré lloc a Holanda a finals dels anys seixanta, on van començar a sorgir associacions preocupades per comercialitzar cafè assegurant-se que els productors no foren explotats, i que les caigudes de preus en els mercats del Nord no empobriren les famílies del Sud. La idea es va expandir ràpidament per diversos països europeus i va ampliar els seus productes: cacau, sucre, melmelades, artesania i també al tèxtil. La Unió Europea és el mercat més | ampli per a aquest tipus de productes (60% | al 70% de les vendes mundials). £ A pesar de representar encara un percentatge ínfim del comerç mundial, resulta esperançador l'increment de l'interés dels

europeus per un consum responsable: des de l'any 2000 ha tingut un creixement anual d'un 20%, amb un valor net estimat de 660 milions d'euros en 2005,que beneficia a un milió de xicotets productors1 A Espanya, el comerç just representa un percentatge mínim, comparat amb altres països europeus, però el seu ritme de

troba aquest producte en l'establiment on habitualment realitza les seues compres, té la possibilitat d'exercir un consum responsable elegint aqueix producte entre les diferents marques que s'ofereixen en aqueixa botiga. Existeixen més segells en funcionament, però és una bona notícia que comencem a formar part del circuit internacional.

consum

amb sentit

creixement és major i no cal perdre de vista que fins a l'any 1989 no existia al nostre país.

L'any 2006 ha començat a funcionar entre nosaltres el segell 'Fairtrade1 (vigent en altres 19 països d'Europa, Amèrica del Nord i Àsia, en els quals es compleixen els criteris establits per la 'Fairtrade Labelling Organization') que comercialitza els seus productes a través de més de 100.000 establiments. Un segell de garantia de comerç just avala un producte davant del consumidor: el producte que exhibeix aquest segell ha sigut elaborat en condicions més justes i ha garantit al llaurador o productor uns ingressos més alts que els que li ofereix el mercat convencional. El consumidor que

A València, només trobem 3 establiments dedicats en exclusiva al comerç just: La Pitera (Plaça Vannes), La Tenda (c/Carnissers) i Intermón (c/ Poeta Querol).

Aquestes botigues no solen generar beneficis per als seus propietaris, la qual cosa converteix la seua activitat en una cosa vocacional, un voluntariat a temps complet.

A pesar que es tracta d'un moviment amb un evident rerefons solidari, no podem perdre de vista el seu caràcter d'activitat econòmica, que com a tal necessita un plantejament adequat que permeta la professionalització, moltes vegades lligada a la supervivència.

Paula de Felipe

1 - L'interés dels ciutadans ha motivat recentment una resolució del Parlament Europeu, sobre 'Comerç Just i Desenvolupament'. El text fa insistència a incrementar l'ajuda pública al sector, la qual cosa ha sigut reconeguda en repetides ocasions per les institucions europees, pel seu impacte provat en el desenvolupament sostenible i la reducció de la pobresa. També fa una crida a la Comissió Europea perquè presente una recomanació sobre aquesta matèria.

FONS de DOCUMENTACIÓ del MEDI AMBIENT

I

I

WORLDWATCH INSTITUTE. Signes Vitals 2005.

Les tendències que configuren el nostre futur.

Barcelona, Centre UNESCO de Catalunya-Angle Editorial, 2005, 143 pags.

EUROPEAN ENVIRONMENT AGENCY.. The European Environment. State and outlook 2005. Copenhagen, EEA, 2005, 570 pp.

Tercer informe elaborat per L'Agència Ambiental Europea (EEA) des de 1994 i següent al publicat a 1999. Com en els anteriors, un ampli equip d'experts ha realitzat un treball d'anàlisi en profunditat de tots els aspectes ambientals que afecten l'àmbit europeu, estudiant els distints ecosistemes, indicadors ambientals i situació i perspectives en cada país.

Nova edició de la versió catalana de l'informe anual del Worldwatch Institute "Vital Signs", realitzada pel Centre UNESCO de Catalunya. A la primera part analitza les tendències en matèria d'alimentació, energia, clima, economia, transport, sanitat, conflictes socials i armamentisme. A la segona, estudia Les característiques mes significatives en els contextos ambiental, econòmic, social i polític.

EL RETO ETICO DE Jl NUEVA CULTURA 1E1AGUA

I

BIGUES, JORDI. Responsarbolidad. Gufa pràctica para evitar el cambio climàtico, la crisis ambiental y forestal. Madrid, Ediciones GPS. 2" ed., 2005, 141 pp.

I

ARROJO, P. El reto ético de la nueva cultura del agua. Funciones, valores y derechos en juego. 2006, Barcelona, etc. Paidós, 173 pags.

Jordi Bigues és periodista i ecologista des dels primers passos de l'ecologisme a Espanya. Va ser un dels fundadors d'Acció Ecologista - Agró i és col·laborador del Butlletí La Casa Verda.

Aquest nou llibre de Jordi parla dels riscos i perills del canvi climàtic i les emissions d'efecte hivernacle, de les seves implicacions domèstiques, empresarials i socials, dels boscos, la fusta i els recursos naturals. Explica què pot fer-se per evitar el canvi climàtic a nivell individual i col·lectiu.

Pedró Arrojo és professor de la Universitat de Saragossa, president de la Fundació Nueva Cultura del Agua i expert en el tema de l'aigua. En este Llibre, Arrojo tracta els aspectes de sostenibilitat de la gestió de l'aigua, els efectes de La seua Liberalització i privatització, La necessitat d1 un enfocament ètic en la seua gestió i la posada en marxa de models de gestió pública.

Sala de consulta: Portal de Valldigna 15-baix.

46003-València (entrada per c/Salinas) Horari: dimarts i dimecres: 18'30-21'30 h.

Tel.: 963925463 E-mail: Fons.medi.ambient@uv.exs www.uv.es/-fonsmeda

I

MARTÍN ARRIBAS, J.J. La Unión Europea ante el fenómeno del cambio climàtico. Burgos, Universidad, 2005, 587 pp.

Ampli treball sobre el canvi climàtic, on tracta el seu concepte, causes i conseqüències, el marc normatiu general dins de la política comunitària de medi ambient així com els objectius de la política ambiental general i específica per a fer-li front. També estudia els instruments econòmics i normatius específics i el marc normatiu internacional (Cimeres de Rio i Johannsburgo i Convenció Marc de les Nacions Unides i Protocol de Kioto).

Dinterés per als usuaris: El préstec de llibres (fins a un màxim de 15 dies) només és possible acudint personalment a la sala de consulta.

Als residents a c i è n c i a s'els recomana acudir personalment a la sala.

A través de la pàgina web del Fons pot accedir-se al directori de revistes i butlletins que poden consultar-se en el Fons i a la base de dades de recursos electrònics, amb prop de 1500 URL sobre qualsevol recurs ambiental i de desenvolupament. També pot fer-se la sol·licitud d'informació per mitjà del formulari electrònic (no recomanat per a residents a valència).

-

•

•

-

.

-

La terra contempla/com li naixen al lluny/ exèrcits de ciment/que creixen i s'acosten/ amb una fam planetària.

Aquesta foto de S. Artal i el poema de M. Granell pertanyen al llibre L'Horta Nostra ( Per L'Horta, 2002).

I VERDA Portal de Valldigna, 15 baix. 46003-Valencia Tel.

FES-TE SO

d'ACCIÓ ECOLOGISTA

Desitge fer-me soci d'Acció Ecologista Agró

Forma de pagament

0U0TA ANUAL* (tria la mes adequada per a t u ) Aquesta quota es revisarà anualment amb l'IPC

* L J 16,01 €

| _ | 42,68 €

53,35 €

64,02 €

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

* estudiants i aturats

.

NOM I COGNOMS

BRAMENT:

ANUAL [1 rebut] SEMESTRAL [2 rebuts]

PROFESIÓ CTA.:

ADREÇA POBLACIÓ

CODI POSTAL

COMARCA

TEL

OBSERVACIONS