Butlletí de La Casa Verda. Número 111. 1/2007

ANY PARC NATURAL DE L'ALBUFERA Aigua // Recursos naturals // Activitats econ貌miques // Usuaris // Educaci贸 ambiental // Contra el PRUG.

butlletí 1-07 Imatge portada: Fons de Acció Ecologista Agró (Fons AEA)

nülll . SUMARI

LA CASA VERDA Especial 20 anys Parc Natural de L'Albufera

Coordinació A. Goytre Fotografia D. Block,FonsAEA,J. Gotto.F. Jarque,A. Müller-Phole, R. Navarro,J.M i J.V. Penalba,P. Salaün,P. Sapena Correcció lingüística R. Alcón,, S. Colomer Disseny i maquetació M. Castillo

/ / AIGUA

Disseny inicial Estudio L. Ortún Imprimeix Grafimar S. Coop. V.

04. EL SISTEMA HíDRIC DE L'ALBUFERA 12. ACTUACIONS DEL PROGRAAAA A.G.U.A.

Comissions COMISSIÓ DE TERRITORI

//

Reunió: dimecres (21 h.)

RECURSOS NATURALS

Coordinador: Vfctor Navarro(victormatheu@inicia.es)

17. LES AUS A L'ALBUFERA

COMISSIÓ DE DRET AMBIENTAL Reunió: dimecres (21 h.)

21. L'EVOLUCIÓ DE LA VEGETACIÓ A L'ALBUFERA

Coordinadora: Yolanda Monroig (ymonroig@icav.es) COMISSIÓ VALÈNCIA EN BICI

24. LA FAUNA DE L'ALBUFERA

Reunió: dimarts (20 h.)

Coordinador: Fernando Mafé (feremafe@hotmail.com) ACCIÓ EKO (COMISSIÓ JOVE)

/ / ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Reunió: divendres (20 h.) al Port de Sagunt (S. Josep ll.baix) CAMP DE MORVEDRE

26. L'ARRÒS I L'ALBUFERA

Reunió: dijous (20 h.) al Port de Sagunt (S. Josep 11 baix).

Es tracten tots els temes de treball (residus, educació ambiental.defensa animal

32. LA CAÇA A L'ALBUFERA

)

35. L'ACTIVITAT PESQUERA: ECONOMÍA I CULTURA

El butlletí de la Casa Verda reclama el teu suport. Si tens idees que aportar, ganes de ajudar en la redacció i correcció d'articles, etc. contacta amb nosaltres. e-mails: fons.medi.ambient@uv.es butlletiagro@yahoo.es Tel: 9 6 3 9 1 7 8 64

36. L'PESCA A L'ALBUFERA 37. PESCA I SOCIETAT: LA COMUNITAT DE PERCADORS D'EL PALMAR

//

USUARIS

40. VIURE AL PARC NATURAL 43. L'ALBUFERA, I ARA QUÉ?

44. L'ALBUFERA I LA SÈQUIA REIAL DEL XÚQUER ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ

//

VALÈNCIA La Casa Verda C. Portal de Valldigna, 15 (baix) 46003-València Tel/Fax. 963 9 1 78 64 www.accioecologista-agro.org (lhorta@accioecologista-agro.org) L'HORTA NORD iiiborra@jazzfree.com Paterna cristinadomingol5@hotmail.com

BALANÇ GRIS

/ / PRUG

EL CAMP DE MORVEDRE-LA PLANA-BADEA St. Josep 1 1 , 46520-Port de Sagunt Tel: 962 69 08 54 www.agromor.tk (agromor@hotmail.com)

49. CONTRA EL PRUG

LA SAFOR-LA VALLDIGNA Ap. Correus n° 9 4 , 46760-Tavernes de la Valldigna LA COSTERA Col·legi la Sénia, Corts Valencianes 4, 46690-L'Alcudia MOIXENT Ap. Correus n°9, 46640 Moixent www.agromoixent.org (aeamoixent@lycos.es) LA RIBERA Eva Tudela (evatr@eresmas.com) LA MARINA Joan Sala (salaireig@terra.es) Acció Ecologista-Agró té conveni de col·laboració amb els grups: ACDEMA Persona contacte: Salvador Montagut 96 224 36 86 C/ Mestre Serrano,3. 46650-Canals Tosquetes-Ceva Estació de RENFE, Ctra. Xàtiva s/n. Ap. Correus n° 158 46680-Albaida www.cevalavall.org (ceva@cevalavall.org) Col·lectiu Marfúll La Casa Verda Tel. 96 391 78 64 Associació Talassemtane per al Medi Ambient I el Desenvolupament Persona contacte: Habiba (assated@yahoo.fr) Jarlt Cjarit@jarit.org]

EDUCACIÓ AMBIENTAL

46. L'EDUCACIÓ AMBIENTAL A L'ALBUFERA. UN

ACCIÓ ECOLOGISTA • AGRÓ

LA CASA VERDA

> EDITORIAL

Feliç aniversari! a una nit clara i tranquiL·, hi ha una lluna que fa llum. Els convidats van arribant i van omplint tota L· casa de coL·rs i de perfums".

D'aquesta manera podria començar la narració de la festa que hui celebrem: el Parc Natural de l'Albufera fa 20 anys. Durant el proper any Acció Ecologista-Agró va a dedicar bona part de les seues energies a commemorar el que considerem un esdeveniment emblemàtic en la defensa del medi ambient al País Valencià: per la forma com es va produir, després d'una irrepetible campanya popular exigint "EL SALER PER AL POBLE" i per la peculiaritat del territori afectat per la declaració, el llac de l'Albufera, la Devesa del Saler i els arrossars circumdants. També es van incloure en el Parc els terrenys construïts en la franja costanera, com a forma de controlar la seua possible reedifïcació; va ser un encert a pesar dels problemes de gestió plantejats.

"HoL·Jaimito i Dona Urraca i Carpanta i Barba Azul...la Caputxeta Vermelleta, el Llop Ferotge, el Caganer..."

TOTS I TOTES esteu invitades a aquesta festa, totes i tots els que vau arrimar el muscle perquè hui puguem celebrar-la i els que esteu convençuts que el respectar la naturalesa és un compromís amb nosaltres mateixos com a espècie animal. Al llarg de l'any que ve tractarem de donar-vos l'oportunitat d'expressar la vostra opinió sobre aquest aniversari, sobre allò que ha ocorregut fins ara i sobre el que pot ocórrer com no ens posem seriosos. També invitarem a

la festa a altres veus, discrepants o clarament antagonistes. De fet, comencem en aquest número especial del Butlletí: els pescadors, els agricultors, els xics de la Casa de la Demanà, del Saler, que viuen al Parc i viuen el parc, la Federació d'Associacions de Veïns, expertes en educació ambiental, ACUAMED, la Sèquia Reial del Xúquer... al cap i a la fi el Parc és vostre, és la vostra veu la que cal escoltar.

"També pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per

tots..."

Escoltarem atentament i us proposarem un pacte per salvar l'Albufera.

En aquest Butlletí especial hem tractat de fugir del tremendisme, tan car als ecologistes i desgraciadament tan justificat. Hem tractat de presentar els valors del Parc, els que fan d'aquest tros d'univers un tresor de biodiversitat, un racó digne de protecció....però la realitat s'imposa: el llac està moribund i si el llac mor no hi ha parc.

Un pacte cívic i republicà, un acte de sensatesa, solidaritat i civisme, que garantisca a l'Albufera un marc estable d'actuacions defensives, d'inversions i de mesures efectives encaminades a la recuperació de la qualitat de les aigües, eliminació de l'ús de substàncies químiques, eradicació d'activitats nocives i supressió definitiva de qualsevol risc d'urbanització en el seu interior. Serà possible portar-ho a terme? "...el temps no compta, ni l'espai...qualsevol nit pot sortir el sol"(*J

(*) Amb el nostre agraïment al Jaume Sisa per la inoblidable festa màgica descrita a la seua cançó "Qualsevol nit por sortir el sol".

sistema h í d r i c de l'Albufera Parlar del Parc Natural de l'Albufera és parlar d'aigua i parlar d'aigua per al Parc és parlar del Xúquer. Però no de qualsevol classe d'aigua: el llac, la fauna en totes les seues manifestacions, la vegetació, les activitats econòmiques tradicionals, la cultura i les relacions socials dels habitants de l'Albufera, el Parc en última instància, tenen en l'aigua la garantia de supervivència i, per tant, la causa de la seua desaparició.

üp psç, .'•-..x-

:

* ' » v •«•»••"

I.- Els aports h i d r i c s a l'Albufera 1 sistema hídric de l'Albufera és completament dependent de les derivacions del riu Xúquer des de finals del segle XVIII (cap a 1797), quan s'acaba la segona secció de la Sèquia Reial del Xúquer. Des d'aqueixa època, i fins a 1980, van entrar, procedents d'aquest riu com a excedents de derivació i retorns, generalment, prop de 800 hm3/any.

Les aigües del Xúquer han representat històricament el 87 % de totes les aigües que entraven a l'aiguamoll (llac i arrossar).

L'aportació es realitzava com segueix: - 45% a través de les sèquies de Sueca - 35% a través de la Sèquia Reial del Xúquer - 7% de les sèquies de Cullera.

En el cas del Llac, la dependència històrica de les aigües aportades per la Sèquia Reial del Xúquer és molt major que en el conjunt de l'aiguamoll: 68% enfront del 35%. És a dir, el llac depèn fonamentalment de les aportacions d'aquest sistema. Aquesta sèquia va aportar de mitjana, entre 1963 i 1980, més de 300 hm3/any al llac.

Entre 1963 i 1980, pels mencionats sistemes es van derivar cap a l'aiguamoll més de 1300 hm3/any, (és a dir, la major part de l'aportació mitjana del Xúquer aigües avall de Tous, estimada en uns 1400 hm3/any entre 1940 i 1970, d'acord amb diversos documents i estudis), dels quals quasi 772 hm3/any generalment (sense comptar les corresponents demandes agrícoles), entraven a l'aiguamoll com a cabal ecològic. Per tant, com es pot veure, el riu Xúquer ha desembocat, des de l'expansió hidràulica del XVIII, en l'aiguamoll de l'Albufera, convertint-la en el seu autèntic delta o estuari.

Des de principis de la dècada de 1990, les aportacions del Xúquer han disminuït constantment i dràsticament, fins a reduirse en més d'un 75%, passant d'una aportació mitjana de 772 hm3/any entre 1963 i 1980, a 182 hm3/any entre 1991 i 2002. Aquesta

dràstica reducció de l'element més essencial de l'aiguamoll, l'aigua, s'ha dut a terme sense cap tipus d'anàlisi de les conseqüències de tal reducció, de l'impacte sobre els seus sistemes naturals, sobre els seus hàbitats prioritaris i les seues espècies protegides.

• Descàrregues d'aigües subterrànies de l'aqüífer, procedents del cicle natural: s'efectuen a través dels ullals i de la xarxa de canals i sèquies de l'arrossar circumdant al llac.

•Estat actual dels aports hídrics a l'Albufera

Es reprodueix a continuació el Document de Conclusions (27/02/2004) de la Jornada de debat sobre el desenvolupament sostenible de L'Albufera de València, organitzada per la C.H.X., celebrada el 20 de novembre del 2003, sota la direcció d'Enrique Cifres i exercint de moderador Miguel Mondría.

"Les aigües que alimenten regularment el paratge són: • Abocaments directes, urbans i industrials, sense depurar: a pesar de la important inversió pública duta a terme en els últims vint anys hi ha deficiències estructurals molt importants en el Col·lector Oest i en tots els municipis compresos entre Silla i València, polígons industrials inclosos, i sistemes tan rellevants com els d'Albuferasud, Alzira-Carcaixent o Paterna-Fuente del Jarro són encara inoperants. A això cal afegir les descàrregues, altament contaminants, dels sistemes unitaris (arrepleguen abocaments i pluvials) com el Col·lector Oest, en episodis de pluja. Fins i tot en temps sec arriba a esgotar la seua capacitat i a produir descàrregues directes pels seus sobreeixidors. També el funcionament dels equips de bombament en línia del Col·lector Oest presenten deficiències greus.

• Aports superficials de vessament natural: procedents de conques vessants molt urbanitzades i deforestades, la qual cosa representa aports de sediments antròpics i materials erosionats.

Des de principis de la dècada de 1990, les aportacions del Xúquer han disminuït constantment i dràsticament, fins a reduirse en més d'un 75% (...)

ff • Retorns de reg (superficials i subterranis) procedents del sistema Túria: la qualitat de l'aigua és pèssima, pels abocaments no tractats de nuclis residencials de Paterna i el polígon industrial Fuente del Jarro.

• Retorns de reg (superficials i subterranis) de la Sèquia Reial del Xúquer: representen les entrades de major volum i qualitat, a | pesar que empitjora a mesura que els braçals jj_ secundaris van rebent abocaments dels nuclis 5 urbans que travessen.

• Retorns de reg (superficials i subterranis) de les sèquies de Sueca i Cullera: les preses es troben en el tram final del Xúquer, que

fAIGUA)

rep una proporció important d'aigües residuals sense sistemes de depuració operatius, encara que al seu pas per la marjal la seua qualitat millora notablement per la depuració natural que es produeix. Això no obstant, tenen poca influència en el llac ja que són majoritàriament evacuades al mar per la goles d'El Perelló, el Mareny i Sant Llorenç."

En l'últim any (2006) han entrat en funcionament els sistemes de depuració d'Albufera-sud i Paterna-Fuente del Jarro, però continua inoperant el d'AlziraCarcaixent i, per descomptat, la insuficiència del Col·lector Oest.

Heus ací una mostra més que evident de l'abandó patit per l'Albufera. La legislació obligava que "les aigües residuals urbanes que entren en els sistemes col·lectors siguen objecte, abans d'abocar-se, d'un tractament g secundari o d'un procés equivalent, en les | circumstàncies següents: a tot tardar el 31 — de desembre de l'any 2000 per a tots els a b o c a m e n t s que p r o c e d i s q u e n d'aglomeracions que representen més de 15.000 equivalents habitant." Quants habitants tenen les aglomeracions de Paterna (incloent-hi La Canyada), les servides pel

sistema Albufera-sud o Alzira-Carcaixent?.

L'incompliment, la il·legalitat perpetrada per les administracions implicades, és descomunal. Però hi ha més: la legislació comunitària obligava que "a tot tardar el 31 de desembre de 1998, els Estats membres vetlaran perquè les aigües residuals urbanes que entren en els sistemes col·lectors siguen objecte, abans de ser abocades a zones sensibles (l'Albufera ho és), d'un tractament més rigorós, quan es tracte d'abocaments procedents d'aglomeracions urbanes que representen més de 10.000 equivalents habitant." El tractament més rigorós consisteix en la dràstica reducció de nutrients, fòsfor i nitrogen, responsables de l'eutrofïtzació (definició a la pàg 7). Cal, per tant, concloure que la vulneració de la legalitat ha sigut, en accepció popular, de jutjat de guàrdia.

La dramàtica situació actual de l'Albufera, pel que fa a les seues aigües, és, com queda explicat, conseqüència de la dràstica reducció dels aports d'aigües del Xúquer i de l'increment proporcional dels efluents depurats, no depurats o insuficientment tractats, procedents de les aglomeracions urbanes i industrials de la seua perifèria.

La Comissió de Peticions del Parlament Europeu, en el seu informe de 6 de juliol del 2004, ho explicava de manera breu i didàctica: "La visita a l'Albufera va ser extremadament instructiva, perquè va mostrar clarament la diferència que existeix entre els cabals d'aigua procedents de plantes de tractament (en la part septentrional del parc natural) i els procedents de brolladors d'aigua naturals que desemboquen en altres parts de la llacuna. L'aigua procedent de plantes de tractament, encara que filtrada, continua contenint bacteris tòxics i elements biològics que propicien el desenvolupament de fitoplàncton, que enterboleix la llacuna i esgota l'oxigen de l'aigua. Els peixos i altres sers vius aquàtics moren, les aus parteixen a la recerca d'altres llocs. Això no obstant, si hi ha cabal suficient d'aigua fresca procedent de fonts normals de la conca del Xúquer, l'aigua de la llacuna està neta i l'ecosistema, equilibrat i sa. Si la proporció d'aigua tractada augmenta en la mesura que disminueix el cabal d'aigua fresca, la pròpia Albufera moriria. La llacuna és totalment dependent de l'aigua del Xúquer en un 85%, almenys, del seu volum."

Víctor Navarra

2 II.-L'Albufera contaminada )m a resultat d'una sèrie de cessos —diguem-ne- històrics i de l'abandó de les últimes dècades, l'Albufera de València és un llac hipereutròfic.

El fenomen de l'eutrofització consisteix fonamentalment en l'enriquiment de les aigües amb nutrients, a un ritme tal que no pot ser compensat per la seua eliminació definitiva per mineralització total, de manera que la descomposició de l'excés de matèria orgànica produïda fa disminuir enormement la concentració d'oxigen en les aigües profundes. El farciment de la cubeta per sediments de divers origen contribueix a reduir el volum de l'hipolimnion i per tant la reserva d'oxigen, agreujant la manifestació de l'eutròfia. (...)

El pas d'un llac oligotròfic a un llac eutròfic es caracteritza per un canvi important en les poblacions. El plàncton es fa més dens, i on abans predominaven crisofícees i diatomees, persisteixen després algunes diatomees i apareixen gran nombre de clorifícies i cianofícies. En el zooplàncton, els canvis afecten ordinàriament la substitució de les espècies de llarga vida i de les carnívores per una major proliferació de rotífers i de xicotets copèpodes.

canvi és la pèrdua de la vegetació subaquàtica i una disminució de la diversitat en les espècies del fitoplàncton (algues microscòpiques); actualment es dóna una dominància quasi absoluta de cianofícies.

Anàlogament, en el zooplàncton es produeix també una reducció de la diversitat d'espècies, i actualment dominen unes poques espècies de rotífers i el copèpode Acanthocyclops, mentres que en les sèquies i arrossars la diversitat és major, contràriament al que succeïa en el passat.

Així mateix, els peixos depredadors (llobarro, anguila) han anat desapareixent del llac en favor dels peixos ben tònics (llisa, carpa).1 La desaparició de les espesses praderies de fons de macròfits (asprella) es va produir de manera brusca a principis dels anys 70. Les dades de captures de llobarros i anguiles (veure "La Pesca en l'Albufera", d'aquest document) per la Comunitat de Pescadors d'el Palmar evidencien, així mateix, l'aparició del col·lapse.

Amb molt lleugeres variants o èmfasi, diversos autors, ja al 1980, van identificar les causes de la pol·lució:

Margalef, Ramon (1974): Ecologia. (Pàgina 759)

En la seua Ecologia, Margalef ja indicava que l'evolució del llac oligotròfic cap al llac eutròfic no es pot assimilar a una verdadera successió i que és més apropiat estudiar l'eutrofització com un cas típic de regressió, atribuïble, en gran manera, a l'acció humana.

A l'Albufera, l'eutrofització es va produir per les aportacions massives d'aigües residuals urbanes, industrials i agrícoles al llac procedents de les zones limítrofes. És molt probable que el canvi en la forma de cultiu de l'arròs i la conseqüent aplicació massiva de productes fitosanitaris contribuirà decisivament.

Els canvis estructurals que s'han produït en el plàncton han sigut prou acusats des dels primers estudis de Pardo el 1942. El principal

Degradació del llac de L'Albufera

• J.M. Benet

2

"No fa molt de temps -jo ho he conegut, i encara no tinc trenta anys- l'aixadell de l'arròs es feia manualment, pel simple procediment d'arrancar a mà, una a una, totes les males herbes que creixien en ell.

Hui no, hui això no seria rendible, i el llaurador es tira als muscles el que jo anomene "la motxilla de la mort", i es dedica a polvoritzar herbicida sobre els marges. I tant de bo només es recorreguera a la motxilla de la mort perquè, com tampoc això no és rendible, es recorre als serveis d'avions de fumigació, que passen una vegada i una altra cobrint amb el seu solc fins a l'últim racó de la marjal. I què passa? Que, una vegada els plaguicides i herbicides han acomplit la seua missió en els camps, són arrossegats per les aigües de vessament que permanentment han de circular per l'arrossar i, després d'un recorregut pels canals, arriben al llac, i arriben conservant bona part de la seua virulència, amb la qual hi desenvolupen efectes per als quals no van ser pensats.

íAIGUA)

i

ral itat' /alenciana/ Ayto. Vé

>

P^

£ 15

ns

s,

f

57

Foto:". .. con

>

í

Els tractaments masius dels arrossars, que es realitzen fins i tot des de l'aire, afecten a la flora i fauna del llac. Constituixen una de les causes més importants de la degradació de L'Albufera

Així va ser com, l'any 1972, en el termini d'uns pocs dies va morir tota l'asprella del llac. L'asprella és una alga caràcia (Chara híspida i Chara fragilis eren la seua espècies

(...) una vegada els plagicides i herbicides han acomplit la seua missió en els camps, són arrosegats per les aigües de vessament (...) i arriben al llac conservant bona part de la seua virulència (...)

ff

més esteses), que viu filtrant l'aigua, perquè la seua radicel-la només li serveix d'ancoratge, i que cobria pràcticament la totalitat del llac formant frondes tan atapeïdes que a vegades era difícil navegar per elles. La presència d'aquestes i altres algues semblants mantenia -per aqueixa acció de filtre que els he comentat- l'aigua transparent fins al fons, i servia de recer i aliment a una gran quantitat d'espècies piscícoles en perfecte equilibri biològic. I el 1972 va desaparèixer l'asprella, també els ceratófilum i quasi totes les espècies d'algues no eutròfiques, com a efecte secundari dels herbicides de l'arrossar. I no han tornat a aparèixer.

La desaparició de tan importants anelles en les cadenes tròfïques de l'Albufera ha ocasionat un efecte trencada, que encara perdura, i que tendeix a la desaparició d'un important nombre d'espècies superiors.

Vagen vostès a El Palmar i pregunten per les varietats de peixos que s'obtenien antany.

Vagen i pregunten per les que es pesquen ara: únicament Hisses i tenques. Vagen i pregunten per les anguiles que hi havia abans, i vagen i pregunten per les anguiles mareses (les anguiles majors, ja dotades per a la reproducció) que queden ara. No és que

s'hagen extingit per la pesca, això no, l'acció de la pesca era insignificant sobre l'ecosistema de l'Albufera, és que en créixer acumulen tòxics duradors (D.D.T., Hexa-clor-ciclehexà, etc.) que s'usen com a insecticides i que es concentren, precisament, en espècies de llarga vida que ocupen els escalons superiors de la piràmide alimentària, i que acaben ocasionant-los la mort per enverinament."

•Juan Roselló^

"S'ha emmarcat com a causa immediata als agents contaminants que rep l'Albufera. Tal com hem dit, aquests són la matèria orgànica, detergents, plaguicides, metall, etc.

La causa primària de tals aportacions està constituïda pel volum i varietat d'aigües que provenen d'aqueixa zona de 90.000 Has. que circumda l'Albufera, i que a ella aboquen irremissiblement.Tals aigües podem classificar-les en quatre grans grups, segons la seua procedència i efectes, i que són els següents: -Aigües residuals de poblacions.

-Aigües residuals d'indústries.

-Aigües sobrants de reg.

-Aigües de pluja.

2 S'han identificat unes 25 poblacions estables, etc.) i no eren dirigides als cursos ubicades dins de la zona, que aboquen aigües d'aigües. També ha de tindre's en compte residuals en l'Albufera en forma indirecta, que algunes poblacions tenen estació o siga, a través de barrans o sèquies que hi depuradora, encara que el seu funcionament desemboquen. Eixes poblacions són les és deficitari. següents: Part de València (Castellar, el Palmar, el Les aigües residuals industrials són produïdes Saler, Oliveral, Perellonet i Pinedo), Alaquàs, per unes 2.000 indústries disseminades en Albal, Albalat de la Ribera, Alcàsser, l'Alcúdia la zona, i no tenim en compte altres tantes de Carlet, Aldaia, Alfafar, Algemesí, Alginet, de reduïdes dimensions o que en els seus Almussafes, Benetússer, Benifaió, Beniparrell, processos requereixen poca quantitat d'aigua.

Catarroja, Xest, Xiva, Godelleta, Massanassa, Tals aigües s'aboquen, en la seua major part, Paiporta, Picanya, Picassent, Sedaví, Silla, en les xarxes de clavegueram de les Sollana i Torrent. Representen un total poblacions. Hi ha unes 250 indústries, aproximat de 300.000 habitants. En aquestos francament productores d'aigües residuals, moments la població s'aproxima ah 400.000 que aboquen les seues aigües directament habitants, sense comptar eh nuclis de Valènciaals barrancs i sèquies que desemboquen en (Castelhr-Oliveral, El Palmar, El Saler, el el llac. El conjunt d'aquestes indústries Pereüonet i Pinedo), la qual cosa suposa una aporta qualsevol classe d'agents càrrega diària d'uns 36.000 Kg. de matèria contaminants, tot i que és una característica orgànica, a banda, clar està, les quantitats comuna l'aportació de matèria orgànica i ingents de detergents que consumeixen. detergents. No procedeix citar varietats d'indústries, perquè difícilment podem trobar algun tipus que no estiga present en D'altra banda, hem de tindré en compte la zona. que no hi ha proporció entre les qualitats de matèria orgànica que flueixen al llac i els habitants actuals i d'abans, pel fet que fa Les aigües sobrants de regs agrícoles aporten anys moltes poblacions mancaven de xarxes sals nitrogenades, procedents de l'adob de de clavegueram, pel que les aigües residuals les terres, i residus de plaguicides. Dins es dispersaven en bona part (pous absorbents, d'aquesta variant d'aigües, mereixen especial

Contaminació per detergents a la marjal

S'han identificat unes 25 poblacions ubicades dins de la zona, que aboquen aigües residuals en l'Albufera en forma indirecta (...)

ff

atenció les procedents de les 16.000 hectàrees d'arrossar que circumden el llac, perquè aquelles reben alguns tractaments a base de productes organofosforats que resulten prou tòxics per a algunes espècies avícoles.

Les aigües de pluja tenen incidència quan provoquen avingudes, ja que, llavors, Uaven completament els llits dels barrancs i les grans sèquies i, en conseqüència, arrosseguen cap al llac totes les matèries sedimentades en aquests motivades pel pas de les aigües residuals anteriorment mencionades."

•Miquel Gil Corell^

Les aigües sobrants de regs agrícoles aporten sals nitrogenades, procedents de l'adob de les terres, i residus de plaguicides.

Dins d'aquesta variant d'aigües, mereixen especial atenció les procedents de les 16.000 hectàrees d'arrossar que circumden el llac (...)

Però, sens dubte, el nostre volgut Miquel Gil Corell va ser qui millor va identificar les causes últimes de la degradació. El 1980 explicava: "El verdader problema de l'Albufera radica que: L'Estat Espanyol, la seua administració central i les seues delegacions provincials, ni s'assabenten que l'Albufera existeix, encara que firmen amb gran pompa i majestat tractats internacionals que obliguen a la seua protecció i conservació.

Els alts organismes tecnicoadministratius provincials no s'interessen pel recte sentit ecològic, paisatgístic, recreatiu i d'utilitat per a la caça i pesca de l'Albufera. La seua actitud oscil·la entre la més absoluta indiferència o l'estimació de la seua utilitat com a abocador permanent d'aigües contaminades (mentres el cos aguante).

L'Ajuntament o els successius Ajuntaments Excms. de València, amo i senyor del llac (i els fets demostren la incongruència entre les seues nombroses declaracions i la realitat actual), no vol saber de l'Albufera més que les rendes que puga obtindré a través dels arrendaments que concedeix.

Una gran majoria del poble de València desconeix l'Albufera més enllà d'un romàntic passeig en "barquer", o pensa en ella com a lloc adequat per a encendre a tirs uns centenars d'ànecs o, en el cas d'una minoria no responsable, li concedeix el precipitat paper d'abocador d'aigües brutes.

Sent açò així, és a dir, complint-se la clàusula

rebus sic stantibus, pense que són ocioses més conferències, setmanes proalbufera, xarrades, opinions, taules redones i la resta de boniqueses d'aquest arnés.

I per concloure faig meues les paraules de Sancho al senyor Quixot, amb ocasió del roín atropell comès per Pandafilando de la fosca vista amb la princesa Micomicona (Capítol 46-la part): - Esto digo, Senor, porque si al cabo de haber andado caminos y carreras, y pasado malas noches y peores días, ha de venir a coger el fruto de nuestros trabajos el que se està holgando en esta venta, o lo que es lo mismo, no hemos de sacar fruto alguno, no hay para qué darme priesa a que ensille a Rocinante, albarde el jumento y aderece elpalafrén; pues serà mejor que nos estemos quedos, y cada puta hile y comamos."

Què calia fer? què cal fer?

En les ja diverses vegades esmentades "Jornades sobre la Problemàtica de l'Albufera" celebrades el 1980, Alonso Pascual proposava: "Una campanya d'instal·lació d'estacions depuradores pot donar solució als nuclis de població i grans indústries, però de cap manera cobrirà la infinitat de xicotetes agrupacions de cases o indústries disperses, ni tampoc els residus de marjal, arrossars i altres cultius.

En aquest respecte, es proposa l'estudi de la possibilitat d'abocar al llac aigües pures, extretes de pous. Es produeix així una dilució de la matèria existent en l'aigua de l'embassament, alhora que un increment del poder autodepurador del mateix, a causa de l'increment de l'oxigen dissolt."

Per la seua banda, Feltrer López de la Obra explicava que el 25 de gener de 1974 s'havia aprovat el Pla d'infraestructura sanitària de la zona costanera de la província de València, per la Direcció General d'Obres Hidràuliques dependent del Ministeri d'Obres Públiques i que hi figurava un projecte general de descontaminació del llac de l'Albufera.

"La magnitud de les obres encaminades a la descontaminació de l'Albufera no permet

unificar-les en un sol projecte. L'estudi s'ha dividit en quatre zones principals.

La primera comprendria l'arreplegada i depuració dels residus domèstics de les localitats de Castellar i Oliveral, pedanies de València i dels municipis de Picanya, Paiporta, Benetússer, Alfafar, Sedaví, Massanassa i les seues zones d'expansió industrial. També s'arreplegaran i depuraran els residus domèstics de les localitats d'Albal, Catarroja i Beniparrell i les seues zones d'expansió industrial. La segona pot incloure la població de Silla i la important zona industrial d'aquesta. La tercera comprendria els termes d'Alginet, Benifaió, Almussafes i Sollana. La quarta arreplegarà els abocaments d'Algemesí i Albalat de la Ribera amb el seu projecte de col·lector general com el plec de bases de l'estació depuradora.

Es redactaran els projectes de col·lectors del Perelló i les Palmeres amb el seu plec de bases per a l'estació depuradora en el Perelló (Sueca). Es redactaran el projecte de col·lectors d'El Palmar, amb el seu plec de bases per a l'estació depuradora, així com els plecs de bases de les estacions depuradores d'El Saler i Pinedo."

Amb data 4 de febrer de 1976, la Direcció General d'Obres Hidràuliques ordenava que en el pla de descontaminació de l'Albufera, en la zona primera havia de considerar-se l'alternativa de contorneig de l'Albufera, amb un col·lector dirigit cap al nord fins al nou llit del riu Túria (Projecte 06/76 Col·lector Oest Descontaminació de l'Albufera).

Fixeu-vos que, fa 26 anys, les solucions proposades passaven per l'aport d'aigües

pures i la depuració de les aigües residuals.

Al novembre del 2003, un important grup d'experts, en una "Jornada de debat sobre el desenvolupament sostenible de l'Albufera de València", va concloure que cal "assegurar els fluxos d'aigua adequats" i "reduir les càrregues de nutrients mitjançant actuacions de sanejament i depuració". ... /' cada puta hile y comamos.

Pareu atenció, també, que el 1974 -fa més de 30 anys!- ja hi havia un projecte general de descontaminació del llac de l'Albufera.

En 2001 el Pla Hidrològic Nacional contemplava en el seu Llistat d'Inversions: Depuració integral de l'Albufera Sud Col·lectors generals i EDAR de Sueca. ... i cada puta hile y comamos.

Víctor Navarro

Vicente, E. i Miracle, M. R. (1988): "Estructura y función de losprocariotas en dos ecosistemas lagunares costeros: l'Albufera de Valencià y l'Estany de Cullera", en Biologia |

ambiental, Actas del II Congreso Mundial Vasco, I, 79-107 - (1992): "The coastal lagoon Albufera de Valencià: an ecosystem Ander stress", Limnetica 8: 87-100 J. M. Benet "Elprojecte de canal perimetral al sud de l'Albufera". Jornades sobre la problemàtica de l'Albufera. Diputació Provincial de València. El llibre correspon als treballs presentats a les "Jornades sobre la Problemàtica de l'Albufera", organitzades per l'Institut Mèdic Valencià, en col·laboració amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Comissaria d'Aigües del Xúquer i Institut d'Hidrologia i Medi Natural, i celebrades a València els dies 11 al 25 de febrer de 1980 * J. Rosselló "Contaminació de l'Albufera y causas" Jornades sobre la problemàtica de l'Albufera. Diputació Provincial de València.

M. Gil Corell "Situación ecològica actual" Jornades sobre la problemàtica de l'Albufera. Diputació Provincial de València.

Actuacions del

L'Albufera de València és el fruit de la interacció durant segles l'home i la naturalesa. El desenvolupament del regadiu, amb aportació d'aigües dolces del Xúquer, i el control artificial del seu desaigüe, va convertir en una llacuna el que havia esdevingut una albufera salobre per la dinàmica merament geomorfologica. El caràcter híbrid del seu origen no resta de cap manera valor a aquest entorn únic. El seu patrimoni etnològic i natural conformen aqueix valor singular, visible en la memòri dels valencians de més de quaranta anys d'edat.

Gola de Pujol

'

desenvolupament urbà i industrial, coadjuvat per altres factors col·laterals, ha exercit, sobretot a partir de la dècada dels 70, una pressió agònica sobre el seu equilibri. L'Albufera està greument malalta.

La Directiva Marc de l'Aigua obliga els Estats membres de la Unió Europea a recuperar el bon estat ecològic de les seues aigües. Això és així per a totes les masses d'aigua que integren el Parc Natural de l'Albufera de València però, especialment, per al gran llac central, el seu espai més emblemàtic. No és, per tant, objectiu suficient mantindré l'ecosistema actual. Es necessita un plantejament més ambiciós per a rehabilitar l'Albufera.

Quin és el bon estat ecològic de l'Albufera?

No és fàcil definir ecotipus per a aiguamolls mediterranis. Però, a més, els valors específics de l'Albufera, derivats de la seua relació ancestral amb l'home, dificulten trobar referències vàlides, un model al qual imitar.

El punt de partida va consistir a reunir un ampli panell d'experts per mantindré una jornada de debat que es va celebrar en la Universitat de València el 22 de novembre del 2003. Les conclusions del debat van poder articular-se al fil d'una afirmació que no va ser qüestionada: "La qualitat ecològica del sistema en els anys seixanta constitueix un model a aconseguir".

Al que es va afegir un condicionant pragmàtic: "No és viable reproduir íntegrament el funcionament hídric del sistema dels anys seixanta, si bé la qualitat biològica ha de ser referida a un màxim potencial ecològic del sistema ".

El pla d'acció. El programa A.G.U.A. Albufera

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb el finançament del Ministeri de Medi Ambient, va dirigir el desenvolupament de P "Estudi per al desenvolupament sostenible de l'Albufera de València" a fi de diagnosticar, estudiar i proposar les accions

a escometre, des del punt de vista hídric, per tractar d'aconseguir aquests objectius.

El coneixement assolit va permetre abordar l'elaboració d'un Pla d'Acció que va ser esbossat amb els programes següents: -Programa 0: Coordinació i investigació -Programa 1: Rehabilitació del llac -Programa 2: Control dels processos d'aterrament.

-Programa 3: Regeneració paisatgística i ambiental del Parc Natural de l'Albufera de València El Programa 1 arreplega el nucli de les actuacions. És l'objectiu principal revertir els efectes de la crisi de contaminació dels setanta per passar d'un estat estable dominat pel fitoplàncton a un altre estat, també estable, amb dominància de la vegetació aquàtica. Per això no hi ha molts dubtes que, en el cas de l'Albufera, la reducció de les càrregues de nutrients mitjançant actuacions de sanejament i depuració han de constituir activitats prioritàries. D'altra banda, per assegurar fluxos d'aigua adequats alguns aspectes són essencials: - El vincle umbilical de l'Albufera amb el riu Xúquer a través de la Sèquia Reial ha de mantindré's i potenciar-se, tant per motius ecològics com per coherència històrica i cultural.

- La reutilització d'aigües depurades en les zones regables de l'entorn de l'Albufera pot establir les bases que permeten reconduir els aports de nutrients cap a la biomassa del regadiu evitant la seua entrada en el llac.

Aquestes actuacions arrepleguen la necessitat d'aportar aigua neta a l'Albufera, ressalten el caràcter imprescindible d'esmenar les deficiències en les infraestructures de sanejament i depuració, el control dels processos d'aterraments al llac i la necessitat d'implantar una xarxa d'estacions de control biològic, fisicoquímic i hidromorfològic, estesa a la totalitat dels ecosistemes del Parc Natural en relació amb el compliment de la Directiva Marc de l'Aigua.

Les actuacions prioritàries del programa 1 van ser incloses en el Programa A.G.U.A. Albufera, presentat el 23 de novembre del

Aquestes actuacions arrepleguen la necessitat d'aportar aigua neta a l'Albufera, ressalten el caràcter imprescindible d'esmenar les deficiències en les infraestructures de sanejament i depuració

ff

fAIGUA)

Títol: Construcció-destrucció, Albufera

2004 a València amb un pressupost de 205 milions d'euros. Un subgrup d'aquestes actuacions té un caràcter immediat i formen part de les Actuacions Prioritàries i Urgents de l'annex IV de la Llei 11/2005.

Les actuacions en curs per acuamed

D'entre les actuacions incloses en el Pla d'Acció Immediata, el Ministeri de Medi Ambient ha encomanat a la societat estatal Aigües de les Conques Mediterrànies, S.A. (ACUAMED) el desenvolupament de les actuacions següents: I - Reutilització d'aigües residuals de l'EDAR de Sueca i ampliació de la capacitat de 14 depuració d'aigua en Sueca.

- Reutilització de les aigües residuals depurades de l'Albufera Sud. - Reordenació de la infiraestructura hidràulica de l'horta i xarxa de sanejament de l'àrea

metropolitana de València.

S'hi afig una actuació que es troba molt estretament vinculada: - Ordenació i terminació de la reutilització d'aigües residuals de la planta de Pinedo, igualment inclosa en el citat annex de la Llei.

Aquestes actuacions, per tant, no són fruit de la improvisació, sinó que s'emmarquen en una estratègia científicament basada i que constitueix el fil conductor dels projectes, ja redactats, que han de desenvolupar.

Ordenació i terminació de la reutilització d'aigües residuals de la planta de Pinedo

L'EDAR de Pinedo constitueix el principal element del sanejament i depuració de l'àrea metropolitana de València, capaç, en l'actualitat de tractar un volum a l'entorn

dels 120 hnVVany. L'aprofitament d'aquestes aigües depurades constitueix un objectiu clau en la planificació hidrològica de la conca.

L'actuació projectada per ACUAMED consisteix en: 1.- Les infraestructures necessàries per a aprofitar fins a 1 m3/s dels efluents de Pinedo per a usos ecològics, prèvia reducció de nutrients i renaturalització en un filtre verd (18 ha.) a implantar en el nou llit del Túria, permetent, al seu torn, la connexió biològica entre els ecosistemes del riu Túria i el propi llac, i afavorint el manteniment de la biodiversitat, objectiu no abastable mitjançant l'aportació directa. Després d'una estació de control de qualitat a l'eixida de l'esmentat filtre, es projecta la conducció d'aquestes aigües, en cas d'aptitud, a la rambla del Pedrís, afluent al llac de

l'Albufera, per a la seua incorporació a aquest.

2.- Per a la resta de cabals (fins a 3 m3/s) es preveu la seua reutilització en les zones regables de la Sèquia Real del Xúquer i del Canal Xúquer-Túria, preferentment en cítrics i excloent els arrossars. A aquest fi es projecten les conduccions denominades Catarroja-Benifaió (17 km) i CJT-tomas (7,5 km), així com dues estacions d'impulsió (Catarroja, ARJ).

Reutilització d'aigües residuals de l'EDAR de Sueca i ampliació de la capacitat de depuració d'aigua a Sueca

L'EDAR de Sueca compta amb una instal·lació recentment inaugurada de tractament terciari. Les actuacions proposades en matèria de sanejament inclouen la intercepció i desconnexió d'abocaments, l'execució d'un nou col·lector general Sud, així com la renovació del col·lector general de les urbanitzacions litorals. L'ampliació de l'EDAR de Sueca, incloent el seu terciari, permetrà augmentar la seua capacitat un 50% fins als 18.000 m3/dia, amb el que es farà possible el tractament de les aigües residuals dels nuclis urbans costaners. Les infraestructures de reutilització permetran millorar la gestió hídrica en situar en capçalera del sistema de reg els efluents depurats amb les condicions adequades de qualitat. S'ha previst que, per als períodes en què no existirà demanda agrícola, els efluents podran ser derivats cap al Parc Natural, prèvia reducció de nutrients i renaturalització, igualment, en un filtre verd.

Els efectes sobre el sistema hídric poden resumir-se en: - Una reducció significativa, encara que de difícil quantificació, dels abocaments urbans i industrials incontrolats a la xarxa de sèquies, tant en períodes secs com en episodis de pluja.

- Una modificació de l'esquema de reutilització, proporcionant-se infraestructures flexibles per permetre l'assignació, bé a usos agrícoles, a través de la sèquia Major de Sueca o Sequial, bé a

usos ecològics, prèvia renaturalització en el filtre verd de l'entorn de l'Estany de la Plana - La creació de noves masses d'aigua, d'indubtable interès ecològic, en el filtre verd.

- Un increment en els volums d'aigua disponibles, amb qualitat adequada per al seu ús, en capçalera del sistema.

Reutilització de les aigües residuals depurades de l'Albufera Sud

El plantejament és semblant a l'anterior, amb la diferència essencial que no s'actua sobre la capacitat de la planta, tot i que sí que s'inclou un nou tractament terciari, del qual manca l'EDAR d'Albufera Sud actualment, a fi de procedir a un major grau de depuració, centrat en el descens de les concentracions de nutrients i la desinfecció.

Els efluents seran bombats cap al nord-oest de l'EDAR, per a la seua reutilització en cultius de cítrics i horta a través de la sèquia del Molí Vell. S'ha inclòs una xicoteta bassa de regulació diària de 17.000 m3, el que equivaldria al 50% de la capacitat de depuració de la planta. També, el projecte inclou un filtre verd per al tractament últim dels cabals que no pogueren ser absorbits per la demanda agrícola i acabaren arribant al llac de l'Albufera. La selecció de l'emplaçament òptim per a la ubicació no sols s'ha basat en els requeriments de depuració, sinó també en els valors ambientals de l'entorn i en la necessitat de constituir una unitat de gestió hídrica aïllada que permeta l'autonomia d'aquesta superfície respecte als arrossars circumdants. La naturalesa integrada del filtre verd ha quedat arreplegada en els estudis de detall destinats perquè la solució adoptada, no sols minimitze els impactes, sinó que puga contribuir a una millora paisatgística i ecològica del seu entorn. El seu disseny, que evoca el funcionament dels antics tancats (Roselló, 1995), assegura un funcionament i manteniment respectuós amb el medi circumdant: la seua composició taxonòmica i la seua estructura busquen la recuperació dels sistemes bentònics oligotròfics que dominaven en els anys 60 a l'entorn de l'Albufera, la integració paisatgística amb els hàbitats protegits del seu entorn i la creació de l'hàbitat que, a més de trencar

El principal efecte de les infraestructures projectades serà la reducció en les càrregues de nutrients i altres contaminants sobre el llac de l'Albufera (...)

ff

15

fAIGUAI

amb l'homogeneïtat dels arrossars, servisca de vincle amb l'ambient lacustre del llac central.

marge dret del Túria (assarb d'El Ribas) després de la seua depuració. Ha de subratllar-se el fet que aquests punts de destinació són els previstos en la planificació hidràulica vigent, no existint cap modificació en l'essència del sistema.

- Les primeres aigües pluvials són sempre tractades mitjançant estacions depuradores d'aigües pluvials adossades als depòsits de r e t e n c i ó , p r è v i a m e n t al seu abocament/buidatge.

- Les infraestructures de reg de la sèquia de Favara queden definitivament desconnectades dels nuclis urbans i industrials.

Reordenació de la infraestructura hidràulica de l'horta i xarxa de sanejament de l'àrea metropolitana de València

El continu urbà que s'estén entre València i Silla a l'Oest del Parc Natural no compta, almenys de manera suficient, amb xarxes separatives, servint la xarxa de sèquies com a xarxa de drenatge parcial de les aigües pluvials d'origen urbà i industrial de les zones que travessa. La infraestructura principal de sanejament, el denominat col·lector Oest, és capaç de transportar les aigües negres generades però no les pluvials urbanes. La solució projectada centra els seus objectius a reduir en la mesura que es puga les càrregues contaminants alleujades cap a l'Albufera, en especial les corresponents a les primeres vessaments després de les pluges, que arrosseguen la major part de la pol·lució acumulada en el medi drenat. No cal confondre aquest objectiu amb la resolució dels problemes d'inundabilitat i drenatge urbà de les poblacions de l'Horta Sud. La solució proposada està basada en la construcció de huit depòsits de retenció amb estació depuradora d'aigües pluvials associada, la implantació d'un segon Col·lector Oest (II) i en l'optimització de les infraestructures existents. En ulteriors actuacions es podria abordar la millora d'altres deficiències en la infraestructura de sanejament de la conca vessant; no obstant, allò que s'ha projectat dóna solució a la gran part d'aportacions de pol·lució.

El principal efecte de les infraestructures projectades serà la reducció en les càrregues de nutrients i altres contaminants sobre el llac de l'Albufera gràcies a la intercepció d'aports contaminats i a la separació de les infraestructures de reg i sanejament. De I forma qualitativa la influència de les noves I infraestructures sobre el sistema hídric pot 16

resumir-se en: - L'ordenació de la destinació de les aigües en funció de les seues característiques: els aports incontrolats d'aigües residuals són interceptades i transportades a l'EDAR de Pinedo; les primeres pluvials, a l'assarb del

>,-

ft '••

Conclusions

w i

w r mà

i-

fi

' I

i

.

fi

Les actuacions en matèria de reutilització poden permetre que es deriven cap a les zones regables de l'entorn de l'Albufera aigües depurades amb excel·lents garanties de subministrament i qualitat. Les actuacions en matèria de millora de les infraestructures de sanejament i depuració contribuiran a una reducció efectiva de les càrregues de nutrients sobre el Parc Natural.

Pot apreciar-se, llavors, que el desenvolupament d'aquestes actuacions ha de permetre l'establiment de condicions adequades perquè, junt amb els aports hídrics d'origen fluvial de gran qualitat, proporcionen els resultats ambientals esperables i aconseguir els escenaris objectiu.

Ara bé, revertir un estat de dominància del fítoplàncton és una tasca molt complexa (Moss, Madwick & Phillips, 1996).

Els resultats d'aquest article s'han basat en els estudis realitzats mitjançant la utilització responsable de les millors ferramentes de simulació disponibles. Subsisteixen, tot i això, incerteses rellevants per a la seua aplicació a ecosistemes vius i complexos, que sens dubte aniran podent-se abordar des d'un punt de vista pràctic a mesura que les xarxes de monitorització de dades millors i l'enginyeria vagen incorporant els avanços científics de què el futur pròxim ens ha de proveir.

Resumit i adaptat a les característiques d'aquest Butlletí Especial per Acció Ecologista-Agró, amb permís dels autors: Enrique Xifres, Dr. Enginyer de Camins, ACUAMED Miguel Mondría,Enginyer de Camins,TYPSA Fernando Juan,Enginyer de Camins, ACUAMED

Albufera Les aus, concretament les aquàtiques, conformen el grup més evident dels animals presents a les zones humides. Els seus costums, normalment diürnes, i el vol, fan que siguen fàcilment perceptibles en comparació amb altres vertebrats. Tres són els grups que més abunden en I 'Albufera: agrons, ànecs i gavines.

I RECURSOS NATURALS!

Is Agrons (Ardèids) conformen un grup d'aus esveltes, de mitjanes i grans mides, que posseeixen llargues potes, caminar pausat i un bec recte i fort que els permet atrapar peixos, granotes, crancs i insectes que són la base de la seua alimentació.

Fins a cinc espècies distintes instal·len junts els seus nius en els intricats canyissars de les illes del Llac, conformant denses colònies de diversos milers de parelles (a vegades més de 7.000). Aquest és, amb seguretat, un dels grans espectacles naturals que es produeixen a la primavera en aquest espai natural. El que majors contingents aporta a aquestes colònies és l'Esplugabous (Bubulcus ibis).

Li segueix en importància numèrica la Garseta blanca (Egretta garzettà), espècie molt vinculada al cultiu de l'arròs i que té aquí un dels grans punts de concentració d'Europa Occidental. El representant més gran és l'Agró blau (Ardea cinered). Aquesta espècie era comuna, i ho continua sent, com hivernant, però no és fins a 1984 que 18 comença a nidificar al mediterrani peninsular, justament en L 'Albufera. Des de llavors la seua població reproductora no ha deixat d'augmentar, superant en l'actualitat el mig miler de parelles.

Junt amb les anteriors, però ja en menor nombre, també comparteixen aquestes colònies el Martinet {Nycticorax nicticorax) i l'Oroval (ArdeoU ralhides). Aquesta última, classificada com "en Perill d'Extinció" en el Catàleg Nacional de Fauna Amenaçada, té en L 'Albufera, amb més d'un centenar de parelles, un dels millors santuaris europeus.

La representació valenciana d'aquest grup inclou l'Agró roig (Ardea purpurea). Com els anteriors forma colònies però, en aquest cas, només amb exemplars de la seua mateixa espècie. Fins fa unes dècades era molt abundant en l'Albufera però la seua població a poc a poc ha anat disminuint.

Els Ànecs (Anàtids) formen un altre dels grans grups d'aus emblemàtiques del Parc Natural. Són, amb seguretat, les aus aquàtiques per excel·lència per a la majoria de la gent. Entre els reproductors el més comú i més àmpliament distribuït és el Collverd (Anas platyrhynchos). Més escàs, i sobretot més interessant donada la seua reduïda distribució europea, és el Sivert (Netta rufina). Fins a la dècada dels 60, l'Albufera concentrava milers de parelles però, després de la perduda dels seus valors naturals, a penes unes poques desenes de

parelles segueixen presents en aquest aiguamoll. No obstant, el Parc no ha perdut la seua importància com a lloc d'hivernada per als siverts europeus i tots els anys acull contingents formats per diversos milers d'exemplars als arrossars que envolten el llac.

També, i entre les espècies més amenaçades d'extinció, la Rosseta (Marmaronetta angustirostris) ha començat a nidificar recentment en la Reserva del Racó de l'Olla.

D'altra banda, els arrossars continuen sent un lloc d'atracció per a milers d'ànecs que, procedents del centre i nord d'Europa, trien aquest lloc per a passar l'hivern. Entre ells destaca el Cullerot {Anas clypeatd), el Boix {Aythya ferina) i el Sarset (Anas crecca). En

tot cas, lluny queden els més de 70.000 ànecs hivernants que en els anys 80 s'arribaren a comptabilitzar. Ara no solen superar els 20.000 exemplars.

Encara que no pertanyen al grup dels ànecs no cal oblidar a fotges i galls de canyar. Els representants d'aquest grup en el Parc també han sigut molt maltractats al llarg dels anys, encara que en aquest cas potser més a causa de la sobreexplotació cinegètica que a la contaminació. De fet, el Gall de canyar

2

els dos primers l'Administració valenciana està duent a terme programes de reintroducció que, almenys en el cas del Gall de canyar, han permès que torne a ser una espècie relativament comuna.

Un altre dels grans grups d'aus presents en aquesta zona humida, encara que amb una vinculació no tan exclusiva amb aquests ambients, és el de les Gavines (Làrids).

Gavines comunes (Larus ridibundus), Gavinots argentats mediterranis {Larus cachinnans) i Gavines d'Audouin {Larus audouinit) la utilitzen com a lloc de repòs i alimentació, i també, encara que en escàs nombre, per a reproduir-se. Per la seua banda, la rara Gavina capblanca {Larus genet) té en l'Albufera un dels escassos llocs de nidificació de la Península Ibèrica.

Per als Xatracs (Estèrnids) els aiguamolls litorals sí que són vitals. Es tracta d'un grup compost per diverses espècies, d'aparença semblant al de les gavines però més xicotetes, que obté el seu aliment, bàsicament peixos, pescant tant en aigües continentals com al {Porphyrio porphyrio) i la Fotja banyuda mar.

No existeixen a Espanya moltes colònies (Fulica cristatà) es van extingir en l'Albufera importants però en l'Albufera, i fa ja més de 100 anys i la Fotja comuna concretament en la Reserva del Racó de {Fulica atra), que fins fa unes dècades l'Olla, tenim el privilegi de comptar amb nidificava per milers de parelles al llac, en una de les majors. En aquesta colònia, on l'actualitat està pràcticament extingida. Amb

(...) lluny queden els més de 70.000 ànecs hivernants que en els anys 80 s'arribaren a comptabilitzar.

Ara no solen superar els 20.000 exemplars

ff

aní

T

es donen cita totes les espècies ibèriques de xatracs, instal·len els seus nius centenars d'espècies, són les típiques aus que recerquen entre les zones poc inundades de la marjal Camallongues {Himantopus himantopus), Corriolets (Charadrius dubius), etc).

Finalment, entre les aus més xicotetes, a les que coneixem comunament com a ocells i en llenguatge més tècnic com a Passeriformes, les més característiques són les Xitxarres {ficrocephalus), i també cal citar al cada any més escàs i pròxim a l'extinció Xauet o Serenet {Panurus biarmicus).

Encara que la diversitat d'espècies d'aus en l'Albufera continua sent elevada, no hi ha dubte que en les últimes dècades s'ha produït un empobriment generalitzat en les poblacions de les mateixes. Això és evident en totes les que tenen una màxima dependència de l'aigua com són algunes espècies d'ànecs, fotges, cabrellots i cabussonets. Fins i tot l'atracció que durant \ l'hivern exercia l'Albufera per a milers d'aus, sobretot ànecs, fa uns anys s'ha vist 19 dràsticament disminuïda i les concentracions hivernals cada temporada són menys nombroses.

Rafael Pardo

I RECURSOS NATURALS!

AUS HIVERNANTS EN EL P.N. DE L'ALBUFERA Gener 2004

Gener 2005

Gener 2006

161

190

150

Corbes marines

2.883

3.077

4.017

Ardèids

7.483

6.636

7.265

5

7 2

12

Cabrellots

Picaportsi Becplaners Flamencs

3

Anàtids

14.885

30.393

19.325

Ràl.lids

623

691

1.124

Li mico les

4.767

2.599

5.744

Gavines i Xatracs

45.510

30.827

32.494

Altres

84

85

114

Total

76.401

74.507

70.246

AUS NIDIFICANTS EN EL P.N. DE L'ALBUFERA - PARELLES 2003

2004

2005

2006

97

87

73

111

Ardèids

4.769

4.819

5.542

5.050

Anàtids

986

1.167

1.454

1.743

Ràl.lids

1.280

1.463

1.535

1.924

654

572

575

694

5.510

4.716

4.941

5.899

13.296

12.824

14.210

15.421

Cabrellots

Li mico les Gavines i Xatracs Total 20

(Els censos han sigut realitzats per l'Estació Ornitològica de l'Albufera i per la Conselleria de Territori i Habitatge).

L'evoluci贸 a vegetaci贸 a l'Albufera

I RECURSOS NATURALSl

estat de la vegetació del Parc Natural de l'Albufera a mitjans dels anys 80, quan es va declarar Parc Natural, pot descriure's, amb poques paraules, com segueix:

2.- En les sèquies, la vegetació helofítica {Phragmiteted) es trobava prou deteriorada per la qualitat de les aigües, l'ús d'herbicides, les cremes anuals i els treballs de dragatge i reforç de les motes.

1.- Al Llac destacava l'absència de les comunitats lacustres característiques d'aquests ecosistemes (Potametea i Ceratophilletea) a causa de la càrrega contaminant de les aigües. Aquesta absència de vegetació submergida deixa les aigües totalment exposades als vents de l'oest, la qual cosa afavoreix la formació de forts onatges, desconeguts fins als anys 70, i l'activació de processos erosius a la vora exposada a l'onatge, que produeixen una important disminució de la superfície d'illes i riberes -mates-. Com a conseqüència d'aquest procés ja s'han perdut més del 20% de les formacions helofítiques del Llac i, el procés, malhauradament, continua amb la mateixa intensitat, com ho demostra la quasi total desaparició de la Manseguerota, mata aïllada a la zona central del Llac.

3.- En la Devesa, la vegetació psammófila (Ammophileteà) -característica de les dunes més pròximes al mar- estava quasi extingida Aquesta vegetació pateix també el gravíssim i la màquia litoral —comunitats arbustives impacte que suposa la cementació de les altes que li donen personalitat a la Devesavores de canals i sèquies, pràctica que es va fragmentada i en estat de regressió pels efectes estenent i afectant cada vegada més sectors derivats de l'arrasament dunar, de les del Parc, especialment a la zona sud. infraestructures construïdes per a la projectada urbanització i d'un ús turístic Respecte a la vegetació de dunes davanteres intensiu no d'acord amb la capacitat de -les comunitats psammófilas- cal constatar càrrega dels ecosistemes. dos fenòmens: Vint anys després, la vegetació segueix en estat crític i fins i tot, en algun cas, ha empitjorat. La vegetació flotant segueix absent i la vegetació de vores i mates està cada vegada més minvada.

També estan en estat crític les espècies més sensibles a la contaminació, com la mansega

{Cladium mariscus), el jonc d'albufera {Scirpus Ucustris tabernaemontani) o la bova borda {Sparganium erectum). La disminució de les seues poblacions és altament preocupant, així com l'estat dels exemplars que encara resisteixen. La situació és tan greu que fins i tot podrien desaparèixer.

-La regressió de les platges com a conseqüència de les successives ampliacions del Port de València, de la falta d'aportacions de sediments pel riu Túria i de la destrucció de les praderies de Posidonia oceànica.

-La urbanització de la restinga, especialment

2 greu en el sector sud del Parc, on destaca el Perellonet amb els seus cordons dunars quasi totalment sepultats per les edificacions.

El fenomen de la regressió del litoral s'observa de forma sensible a la zona nord del Parc Natural. En certes zones s'han constatat pèrdues de més de 50 metres de platja en aquests últims 25 anys

ff

El fenomen de la regressió del litoral s'observa de forma sensible a la zona nord del Parc Natural. En certes zones s'han constatat pèrdues de més de 50 metres de platja en aquests últims 25 anys, la qual cosa ha suposat la traslocació de les comunitats psammófilas i la total desaparició de dunes en l'entorn de Pinedo.

En la Devesa s'han realitzat actuacions de recuperació del primer front dunar eliminant les infraestructures que ocupaven aquestes superfícies -passejos marítims, aparcaments i vials-. Cal valorar molt positivament aquestes actuacions, realitzades amb el handicap de la regressió litoral que ha fet que aquests ecosistemes restaurats s'hagen instal·lat en superfícies més a l'interior de la seua primitiva ubicació per a intentar la seua supervivència, de manera especial per quant han suposat la reintroducció d'espècies

an

T

en perill d'extinció com l'algodonosa {Otanthus maritimus), que ara és una espècie

present en totes les dunes de la Devesa pròximes al mar. Crida l'atenció, d'altra banda, la no recuperació de la Uetrera marina (Euphorbia paralias) amb uns pocs exemplars localitzats en els anys 80 a les dunes de La Punta i que, a pesar de les actuacions regeneratives, es troba en l'actualitat pràcticament desapareguda.

Respecte a la màquia litoral que ocupa les dunes fixes, s'ha observat una important i positiva evolució ajudada per l'eliminació de carreteres i aparcaments i per la restricció del trànsit rodat. En aquest sentit, cal destacar allò que ha esdevingut amb el ginebre de mar (Juniperus oxycedrus macrocarpà) del que en 1982 es van localitzar uns trenta exemplars i la població dels quals, en l'actualitat, compta amb diversos centenars d'exemplars i amb nous projectes de reintroducció.

Comissió de Territori

I RECURSOS NATURALSl

de l'Albufera La fauna de l'Albufera ha experimentat canvis radicals en les quatre o cinc últimes dècades, principalment, per la progressiva contaminació i eutrofització de les seues aigües, en el propi Llac i en la xarxa de sèquies del Parc Natural. Aquests canvis, que afecten la pràctica totalitat dels grups zoològics, són generalment més quantitatius que qualitatius. Encara que la majoria de les espècies animals que estaven presents en l'Albufera fins a la dècada dels 60 segueixen estant-ho en l'actualitat, moltes d'elles tenen poblacions molt reduïdes i, en molts casos, molt pròximes a l'extinció.

El repàs que es realitza a continuació, deixant a banda les aus, mostra amb claredat aquest procés de disminució de les seues poblacions.

2

o-n.íLS

Quant a Amfibis i Rèptils, la Tortuga d'aigua europea, en teoria la més pròpia de l'Albufera, es troba extingida i la Tortuga d'aigua ibèrica segueix, irremissiblement, els seus passos.

Entre els Mamífers poques són les espècies vinculades estretament a aquest ambient.

Una d'elles és el Talpó que, fins fa uns anys formava part de la gastronomia dels pobles pròxims al llac. Era una espècie que açí trobava el seu hàbitat ideal, encara que la competència a què la sotmet la cosmopolita i abundantíssima Rata comuna està reduint a poc a poc la seua primitiva distribució.

Com a nota positiva, en els últims anys la Geneta ha colonitzat amb sorprenent èxit la Devesa.

Invertebrats s tracta d'un grup faunístic en què la disminució de la població és evident (realment dramàtica moltes vegades).

Destaquen dues espècies de Gambetes: Palaemonetes zariquieyi i Dugasteüa valentina.

La primera malviu en uns pocs enclavaments on encara hi ha certa qualitat d'aigua, sobretot ullals, i la segona es considera ja extingida.

Una cosa semblant podem dir dels mol·luscos bivalves d'aigua dolça -PetxinotsTots ells són de mitjanes a grans mides (alguns exemplars poden superar els 25 cm.) i viuen parcialment enterrats al substrat.

Encara que en l'Albufera podem localitzar exemplars vius de tres espècies: Anodonta

Conclusió

cygnea, Potamida littomlis i Unió elongatulus,

tots es troben confinats en unes poques sèquies i el seu nombre es redueix cada any.

Vertebrats Els Peixos, a més de la contaminació de l'aigua, han hagut de suportar la ingerència directa de l'home que, al llarg dels segles, no ha deixat d'introduir espècies exòtiques: la Carpa, la Gambusia i la Perca americana són només alguns exemples de peixos introduïts en les aigües continentals de la Península Ibèrica i que, d'una manera o una altra, han aconseguit arribar fins a l'aiguamoll. Lluny queden els temps en què es comptaven més de 30 espècies de peixos distintes en l'Albufera.

A pesar de tot aquest cúmul d'adversitats, han aconseguit sobreviure dos de les espècies més representatives dels aiguamolls litorals mediterranis: el Fartet i el Samaruc. Es tracta de dos xicotets peixos que tenen una distribució mundial molt reduïda i unes poblacions molt escasses, motiu pel qual ambdós estan inclosos com "En Perill d'Extinció" en el Catàleg Valencià de Fauna Amenaçada. El primer, extingit en temps recents en l'Albufera, actualment, i després d'haver sigut reintroduït, només es troba en unes xicotetes llacunes situades entre les dunes de la Devesa del Saler. Per la seua banda, el Samaruc sobreviu a males penes en uns pocs ullals entre els camps d'arròs, i necessita contínues reintroduccions.

(...)s'ha produït un descens significatiu en el nombre d'espècies present a la zona i, sobretot i més alarmant, un empobriment generalitzat en les poblacions de les mateixes

ff

Encara que la diversitat faunística en l'Albufera continua sent elevada, no hi ha dubte que en les últimes dècades i per les causes ja indicades (contaminació, introducció d'espècies exòtiques, excessiva caça, etc) s'ha produït un descens significatiu en el nombre d'espècies present a la zona i, sobretot i més alarmant, un empobriment generalitzat en les poblacions de les mateixes.

Això és evident en totes les espècies subaquàtiques.

Excepte comptades excepcions (per exemple, els agrons), únicament aquelles espècies que s'han vist afavorides pels programes de restauració de l'hàbitat desenvolupats en l'Albufera són les que han augmentat de forma significativa les seues poblacions. La restauració duta a terme en la Devesa ha permès la reintroducció de peixos com el fartet o l'aparició de carnívors tan interessants com la geneta i, especialment, la regeneració de la Mallada del Racó de l'Olla i la seua gestió com a reserva ha propiciat l'aparició d'un bon nombre d'espècies d'aus que abans eren molt escasses o que no existien, totes elles amenaçades d'extinció a Europa (com 3 el Xatrac comú, la Gavina capblanca o la i Rosseta). Això no és més que una evidència TTque quan es treballa bé i amb sentit comú la recuperació de la biodiversitat de l'Albufera encara continua sent possible.

Rafael Pardo

f ACTIVITATS ECONÒMIQUES^

L'arròs i l'Albufera carn i ungla

2 irafrasejant el poeta Serrat, podríem dir del Parc Natural de l'Albufera, que en aquestos moments compleix vint anys, que "encara té força", que no té "l'ànima morta" i que en el seu sí se "sent bullir la sang". Amb açò vull dir que el Parc Natural és un espai viu, amb molta força mediambiental i amb una ebullició d'activitat econòmica i natural que van indestriablement de la mà.

I açò, malgrat les deficiències i entrebancs que ha patit el Parc des de la seua creació, fins al nostres dies: abocaments d'aigües residuals per l'absència dels col·lectors adequats, alguna pressió urbanística dins el seu territori, entre d'altres.

Quan es va crear el Parc es va fer sense elaborar un Pla d'Ordenació, perquè existia un elevat procés de degradació ambiental a conseqüència dels soterraments dels arrossars, de l'ús de productes contaminants per al seu conreu, a més d'afegir el que era més greu, la pressió urbanística i industrial. Ara, el Parc ja en disposa d'un des de fa molt poc de temps i que regula les actuacions dins del paratge natural, com ara, entre d'altres, el conreu de l'arròs.

Malgrat aquestos entrebancs indesitjables, el fet de la creació del Parc i la seua existència als nostres dies, per a una organització agrària com La Unió de Llauradors, té un regust molt dolç perquè va ser La Unió l'única organització agrària que, en el seu moment, va defensar, d'una forma arriscada per la campanya demagògica orquestrada en contra, la creació d'un Parc Natural a l'Albufera i la Marjal.

Ja aleshores teníem molt clar que protegir el medi natural d'una zona tan emblemàtica com ho és l'Albufera i els arrossars que l'envolten, seria doblement important, tant per als llauradors arrossers de la zona —pel manteniment de la seua activitat agrària que la mesura suposava- com per al conjunt de la societat.

No va resultar fàcil, ni ens va eixir debades el nostre posicionament. Només cal recordar alguns "il·luminats" del moment, que ens atacaven davant el conjunt d'arrossers dient

"estos de La Unió quieren que nos quiten la tierra para darsela a los patos", i deien que el Parc Natural només hauria de ser el llac i no contemplar els camps d'arròs.

Va ser una etapa molt dura per a nosaltres, però en aquesta vida la coherència sempre dóna resultats a llarg termini, i la nostra decidida col·laboració, junt amb molts altres col·lectius i persones destacades, va donar els seus fruits.

Vàrem entendre molt clarament que hi ha una dependència total entre el Parc Natural i el cultiu de l'arròs; que estan lligats i relacionats estretament. En estos moments no es pot concebre el Parc sense la producció d'arròs, ni el conreu del cereal sense el Parc Natural.

En el marc del Parc Natural, els llauradors estem produint dos classes de béns. El primer, i el més tangible, és sens dubte la producció d'aliments, l'arròs, que la societat paga si el vol consumir. Però produïm també un benefici que és intangible, i que no és un altre que un bé mediambiental, paisatgístic i garant d'unes tradicions i de conservació d'un saber fer, que la societat gaudeix per al seu ús i usdefruit.

Els camps d'arròs són un hàbitat substitutori de les zones humides naturals, tan en perill darrerament per la manca d'una protecció com cal, víctimes moltes voltes del moviment especulatiu que tot ho vol i tot s'ho empassa. És en eixa consideració que cal situar l'Albufera i el Parc natural que l'envolta, espai, d'altra banda, que tal i com la coneixem hui en dia, és un ecosistema fortament influenciat -per a bé i per a mal- per l'home al llarg dels segles.

Tot i això, l'Albufera continua estant considerada i rep el tractament de zona humida, com una marjal, i es a partir d'esta consideració que se la incorpora a les zones RAMSAR -primer tractat modern sobre la conservació i ús dels recursos naturals- i les zones ZEPA (Zona d'Especial Protecció de les Aus), amb les proteccions especials que les dues classificacions comporten per al Parc.

La Unió va defensar que es regularà el cultiu de l'arròs pensant que seria la millor forma

—•*••

•XaUrroÜi

ES AFLUYENTES AL LA60DE LA ALBUFERA Escala

1:5OJOOO <S'C8'

íACTIVITATS ECONÒMIQUES^

;r,V,

-i^*:i

K

. r! , 4

-

^ Cl

Escampant el guano i plantant. L'Albufera.

d'establir unes normes de cultiu que pogueren garantir el futur de l'arròs a la zona, i al mateix temps exigíem ser compensats pel fet que suposava un augment important dels costos de producció.

En aquestos moments ja tenim tant la legislació comunitària com la pròpia del Parc Natural, que inclús divideix l'Albufera en zones segons el grau de protecció. En algunes d'elles s'estipula clarament que únicament es pot produir arròs. Primer objectiu complet. Així doncs, tenim un Parc Natural protegit on està garantida la continuïtat de l'activitat agrària. I el llaurador que ho desitge, ja sap que té una superfície destinada exclusivament a la producció d'arròs, sense cap tipus de por que, després de fer fortes inversions, se li expropie la terra o s'implante un PAI, com està passant en altres cultius.

Per a adaptar-se a la nova situació de produir dins d'un parc, els llauradors arrossers han hagut de fer un canvi en les seues pràctiques de cultiu per fer-les més sostenibles mediambientalment.

I ací és on entren a g | jugar les ajudes mediambientals — -agroambientals caldria dir- o amb el significatiu nom amb què les coneixen els arrossers: "les ajudes del Parc".

Arribats en aquest punt, davant la pregunta que es poden fer els ciutadans de per què es s'han de donar ajudes als llauradors

arrossers pel fet d'estar dins d'un Parc Natural protegit, l'explicació és molt senzilla, i és que -com dèiem adés— produïm un bé mediambiental, donem uns serveis de benestar que no són tangibles (que d'altra banda són difícils de valorar econòmicament), i eixe servei afegit cal que tinga una compensació a una activitat com l'agrària, que per sí mateix no dóna suficient per a viure'n. I més encara quan les normatives que imposa el parc per al cultiu de l'arròs, suposen un major nivell de despesa, tal com dèiem.

La societat —i això ho recullen les polítiques comunitàries— demanda la protecció del medi ambient i del paisatge, i és eixa mateixa societat la que ha de pagar a qui preste eixe servei, com qualsevol altre servei públic que utilitze, ara de forma directa ara indirectament, a través dels impostos.

Per tant, des de La Unió -que defensàrem la creació d'aquest Parc Natural, que va nàixer el mateix any de la nostra incorporació a l'aleshores anomenada Comunitat Econòmica Europea-, considerem que les ajudes estan plenament justificades, si volem mantenir aquest ecosistema viu, a les mateixes portes d'una gran ciutat com València. I encara diria més: pensem que cal incrementar-les per consolidar la seua continuïtat.

En eixa lluita estem, i ens agradaria sentirnos acompanyats per la resta de la ciutadania, perquè com dèiem al principi, el Parc Natural i els arrossars són carn i ungla, inseparables.

I posats a exercir el dret que tot ciutadà té a conèixer i visitar el parc, recomane una passejada al mes de gener, quan es fa el fanguejat amb el tractor. Es podrà observar un espectable meravellós: núvols de pardals al voltant de la màquina, menjant tots els insectes que aquesta feina agrícola posa al descobert, després d'uns mesos amb tots els camps inundats.

Per acabar aquesta xicoteta reflexió, m'agradaria poder vore aquells que en el seu dia ens van criminalitzar per defensar un Parc Natural a l'Albufera i la Marjal, vint anys després, que començaren a reconèixer la seua errada i demanaren perdó públicament. Encara que ens donem per més que satisfets de tindré un Parc Natural protegit i amb arrossers vius i productius.

Ara, com a valencians i com a llauradors, celebrem el seu vintè aniversari. PER MOLTS ANYS! Joan Brusca, Secretari General de La Unió

SUPERFÍCIE DEL LLAC I DE L'ARROSSAR La transformació patida per l'Albufera i el seu entorn des que es compta amb informació fins hui és considerable. Afecta especialment a les respectives superfícies del llac i de l'arrossar, la qual cosa significa que els canvis més rellevants són relativament recents. Es tracta d'un canvi que afecta a l'activitat econòmica de l'enclavament i, conseqüentment, a la seua dinàmica social. Malgrat algunes incongruències de les fonts disponibles (mireu el treball sobre la pesca), el procés de transformació ofereix una imatge clara i contundent:

1.-Fins al segle XIX - Les primeres referències (arreplegades per Rodrigo Pertegaz) descriuen l'existència d'un llac que uneix el Túria amb el Xúquer. (Pardo, pàg. 40) - En 1579 el llac té 13.962 hectàrees (Sanmartin, pàg. 28).

- En el primer terç del segle XVIII el llac s'estenia des de la Creu de la Conca, en terme de València, fins a la Muntanyeta dels Sants, en Sueca, amb 17 km de longitud i 9 d'amplària, és a dir, 15.300 hectàrees. (Pardo, pàg. 38).

- En 1793 el llac té 13.900 hectàrees (Pardo, pàg. 40) 2.- Segle XIX - L'augment de la població al llarg del segle XIX provoca una gran demanda de sòl cultivable, que exhaureix les possibilitats del pla litoral (Sanmartin, pag.. 30-31) i accelera el procés d'aterrament.

Superfície del llac segons Pardo (pàg. 40) 1863: 8.100 hectàrees 1898: 5.000 hectàrees

Superfície del llac segons Sanmartin (pàg. 28) 1877: 5.010 hectàrees

3.- Segle XX - A principis del segle XX l'arròs té molt bona eixida comercial, que s'accentua en la primera guerra mundial, la qual cosa dóna un nou impuls als aterraments, que s'aturaran o es reduiran amb la cessió del llac a l'Ajuntament de València (Sanmartin, pàg. 30-31).

1903: 1912: 1927: 1944:

3.500 2.800 3.114 2.950

hectàrees hectàrees hectàrees hectàrees

- En 1922 es comptabilitzen per tributació a la Junta de Desaigüe 66.529 fanecades d'arrossar, és a dir, 5.530 hectàrees, a les que se sumen 125 hectàrees més per aterrament tanmateix és probable que moltes fanecades es quedaren sense cotitzar, resultant incontrolables (Pardo, pàg. 38).

- L'arrossar disminueix, al seu torn, per la seua transformació en cultius hortofructícoles. En 1985, segons la Memòria del Pla Especial de Protecció del Parc, la superfície d'arrossar era un 20 % inferior a l'existent en 1970

Elaboració: Antonio Goytre

i \__ 31

•ACTIVITATS ECONÒMIQUES]

• "a Corbes marines i agrons blaus (espècies protegides ambdues) abatuts per caçadors desaprensius.

L'Albufera ja no és l'Arca de Noé de què parlava Escolano (1611) i els ànecs i oques ja no cobreixen el sòl. La tradició cinegètica a l'Albufera es remunta al període de l'ocupació àrab. L'exuberant vegetació i abundant fauna cinegètica (cérvols, porcs senglars, llebres, perdius, conills, llúdries i aus aquàtiques) convertien aquest lloc en una cosa excepcional, raó per la qual el rei Jaume I es va reservar la seua propietat després de conquistar el Regne de València, dictant una sèrie de privilegis i ordenances que garantiren el bon ús i conservació del llac i la Devesa. Quan l'any 1865 va passar a ser propietat estatal, es va continuar arrendant la caça al llac, corresponent al concessionari la regulació i organització de les tirades i subhastes de llocs.

z La caça al llac

han d'allunyar-se de l'arrossar que és la seua principal zona d'alimentació.

es tirades organitzades al llac es van efectuar fins a finals dels anys 70, any

en què l'Ajuntament de València va decidir suprimir-les amb l'excepció de les tirades populars de Sant Martí i Santa Caterina, en les quals deixava caçar a tots. Aquestes tirades causaven un impacte notable sobre la fauna del llac, més que pel nombre de peces capturades pel nombre d'espècies protegides abatudes (agrons, cormorans, etc). L'any 1982 es va prohibir la caça a la Mata del Fang, el 1985 a la Mata de Sant Roc, i el 1986 a la Manseguereta i Lluent, per a finalment suprimir la caça al llac en 1987.

La caça fora del llac -Vedats La pràctica cinegètica fora dels límits del llac es va iniciar en 1830 a la Bassa de Sant Llorenç de Cullera, on es va organitzar una tirada que va tindré tant d'èxit que va ser emulada pels veïns de Sueca. El 1850 es va crear el primer "vedat" i es van realitzar dues tirades, i a partir d'aqueix moment van anar augmentant progressivament en nombre i popularitat. Aquests Ajuntaments, a la vista de l'èxit obtingut, es van veure obligats l'any 1888 a resoldre mitjançant subhasta l'adjudicació de les "replaces" i a ampliar la superfície dels vedats. La regulació de la caça en cada vedat correspon a la Junta de Tirades.

En l'actualitat, es practica la caça en règim de vedats a Sueca, Cullera i Silla, realitzant 8 tirades cada temporada en dissabte, entre finals de novembre i mitjan de gener.

-Càbiles Tradicionalment, en finalitzar les tirades en els "vedats", es realitzaven les "càbiles", en les quals es caçava durant 8 o 10 dies consecutius i podia participar qualsevol membre de les societats de caçadors en el seu respectiu vedat.

Aquesta pràctica, hui estesa a tots els vedats que rodegen el llac, produeix un important impacte negatiu sobre l'avifauna, a pesar que l'èxit cinegètic és molt inferior a les tirades, ja que durant diversos dies les aus

Organització i regulació de l'activitat Quant a l'estructura cinegètica del Parc Natural de l'Albufera, cal assenyalar que la superfície d'arrossar ocupada per vedats s'eleva a 13.259 hectàrees, de les quals 4.021 corresponen als "vedats". El nombre de caçadors en la zona supera els 6.500.

A pesar de ser el parc natural més emblemàtic de la Comunitat Valenciana, l'Albufera pateix la temporada cinegètica més àmplia i permissiva del país, inclosos els terrenys lliures. A l'avançament de la data d'obertura de la veda respecte a la temporada normal -que comença el 12 d'octubre en la resta de la Comunitat-, s'ha d'afegir l'autorització de caçar des de dues hores abans fins a dues hores després de l'eixida i posta del sol.

S'inclou, a més, l'autorització de la caça nocturna durant els plenilunis d'octubre, novembre, desembre i gener.

Reflexions per a un possible pacte cinegètic L'aprofitament d'un recurs natural, com el cas de les aus aquàtiques, no pot fonamentarse en la captura il·limitada d'exemplars durant els dies hàbils de caça.

D'altra banda, l'administració hi ha invertit sumes importants provinents de fons públics (Fons LIFE) en la reintroducció i recuperació d'espècies aquàtiques en perill d'extinció, cas de la Fotja Moruna (Fulica cristata) o la Rosseta {Marmaronetta angustirostris).

L'autorització de la caça nocturna, on els caçadors tiren "al bulto" cap a les aus quan aquestes acudeixen a la recerca d'aliment, interfereix en aquesta labor de recuperació, perquè el reconeixement visual és l'únic mitjà d'evitar la seua mort pels caçadors i aquesta mesura preventiva queda completament vulnerada durant les hores sense llum natural.

Les aus aquàtiques suposen un recurs natural principalment generat en l'exterior de l'àmbit del parc natural de l'Albufera (moltes espècies crien en el nord d'Europa i Rússia) i no es pot tindré el control de la seua capacitat productiva, per la qual cosa el seu aprofitament hivernal ha de ser regulat

(...)

l'Albufera pateix la temporada cinegètica més àmplia i permissiva del país, inclosos els terrenys lliures

ff 3

33~

íACTIVITATS ECONÒMIQUES^

Diferents escenes de caça.

conforme als efectius empadronats en la localitat. Per tant, des del punt de vista científic no hi ha cap base per a l'avançament de la temporada de caça.

Un cas curiós és el de la Fotja comuna {Gallinula chloropus), ja que es tracta d'una

s espècie que es troba actualment protegida 3 per la Llei 4/1989, no figura com a espècie 34 cinegètica en el Reial Decret 1095/1989, tampoc no apareix com a espècie cinegètica en la Llei de caça de la Comunitat Valenciana i, tanmateix, aquesta espècie representa el 40% de les captures que es realitzen al parc

amb 25.513 exemplars morts en la temporada 2003-2004.

Un altre problema afegit és el furtivisme, que es practica fora de temporada i en zones vedades. L'Administració no controla la caça, hi ha poca guarderia, els furtius acampen a gust i s'abaten exemplars d'espècies protegides.

Tenint en compte que el plumbisme en les aus aquàtiques constitueix un altre greu problema en l'Albufera a causa de l'enverinament que produeix en les aus, han

de prendre's mesures de control serioses per part de l'administració i perseguir de forma sistemàtica els nombrosos caçadors que encara en l'actualitat continuen utilitzant munició de plom.

L'actual permissivitat en l'àmbit de la caça deriva de la conjuntura de crisi mediambiental de l'Albufera. Davant de l'escassetat de peces, els caçadors han reaccionat demandant un increment de la pressió cinegètica, al que l'administració hi ha accedit.

Rafael Pardo

I

L activitat pesquera: economia i cultura El llac de l'Albufera no sols proveeix a la població que el rodeja d'aliment i recursos per a la seua manutenció i supervivència. Els pescadors que, una vegada passat el perill de les incursions pirates, van instal·lant-se a l'illa d ' E l Palmar al llarg dels anys desenvolupen les seues tècniques de pesca, els seus aparells i embarcacions en perfecta harmonia amb les necessitats i les exigències que el llac els planteja. Condicionats pel llac i els seus recursos, articulen normes i institucions capaces de regir les seues relacions i de defensar els seus interessos enfront de les intromissions exteriors, de la mateixa manera que acomoden aspectes importants de la vida de la comunitat i de les seues relacions socials, especialment l'herència i el matrimoni. Constitueix aquest un bagatge cultural tan digne de protecció i de difusió com els valors naturals del Parc.

En els dos articles que conformen aquesta secció s'ha pretès cridar l'atenció sobre aquest important aspecte del parc, extensible a qualsevol t e r r i t o r i .

Ho hem f e t basant-nos en dues publicacions: La Albufera de Valencià. Estudio Limnografico, Biológico, Económico y Antropológico. Luis Pardo. Instituto Forestal de Investigaciones y Experiencias.

Madrid 1942.

La Albufera y sus nombres. Ricardo Sanmartín Arce. AKAL Universitària. 1982.

Les dades dels quals les hem adaptat a les necessitats d'espai d'aquesta secció, assumint tota la responsabilitat del resultat.

íACTIVITATS ECONÒMIQUES^

La pesca a l'Albufera aprofitament pesquer del llac de l'Albufera és anterior en el temps a l'aprofitament agrícola del seu entorn. El sistema Albufera és una zona d'intercanvi d'aigües continentals i marines a causa de l'existència de les goles o canals que comuniquen el llac amb el mar. L'intercanvi d'aigües dolces i salades és tolerat per un nombre elevat d'espècies. En l'actualitat, no obstant això, de les espècies marines que penetren en l'Albufera les de major interès comercial, anguila i llobarro, són molt escasses, predominant la Hissa mentre que la tenca comença a adquirir importància, ambdues espècies són més resistents al medi contaminat.

L'expansió urbana, l'activitat industrial i la forma en què s'ha exercit l'activitat agrícola en els últims 40 anys s'han demostrat incompatibles amb la conservació de la fauna piscícola tradicional de l'Albufera. No obstant això, cal tindré present que la pesca encara és una activitat mediambientalment crucial per al llac, perquè retira aproximadament 600 tones de peixos a l'any.

Si es paralitza, els efectes negatius poden ser considerables.

La desaparició de les espècies tradicionals representa una pèrdua rellevant de biodiversitat autòctona, d'arts i pràctiques de pesca "de tota la vida", de rendibilitat per a una activitat que, per formar part de la tradició i la cultura del Parc, està tan protegida com la fauna i la flora i, com a tal, ha de ser recuperada (per què reben

Pescadors

Hi ha dubtes sobre la procedència dels pescadors d'El Palmar. Sembla que l'illa d'El Palmar i els seus voltants era la millor pesquera del llac i en temps cronològicament no datat pescadors de Catarroja, segons uns (Pardo, nota al peu de la pàg. 241) o de l'antic municipi de Russafa (és l'opinió dels historiadors, Sanmartín, pàg. 222) anaven i venien cada dia a pescar allí i no es quedaven a l'illa per temor a les incursions dels pirates.

Quan aquestes van disminuir, per estalviarse la pèrdua de temps i l'esforç del trajecte d'anada i tornada van acabar per instal·larse a l'illa. També es diu que eren veïns de Torrent dedicats a la fabricació de graneres, que anaven a l'illa a agafar margallons i es van acabar instal·lant i reconvertint en pescadors per la seua major rendibilitat.(Sanmartín, pàg. 222) En el segle XVIII pescaven en l'Albufera 1500 famílies (Pardo, pàg.. 162). En els anys 40 del segle XX hi ha més de 600 vaixells de pesca, la qual cosa permet aventurar el mateix nombre de famílies dependents d'aquesta activitat. (Pardo, pàg. 168). A

TAULA I

1 1 36

subvencions els arrossers per cultivar en un parc natural i els pescadors no?).

L'explotació comercial de la Hissa i la tenca representa, a curt termini, un respir per als ingressos dels pocs pescadors que queden però és el pitjor indicador de l'estat de contaminació del llac i hauria de desaparèixer en el futur.

any

1967 1972

anguila 126.536 43.386

Hissa 104.895 57.897

finals dels anys 70, a penes queda un 10 % dels pescadors que hi havia en els 40.

Evolució de les captures

Les dades obtingudes de les distintes fonts consultades no acaben d'oferir una imatge coherent amb l'evolució de les captures de cada espècie, encara que amb poques paraules es dibuixa una imatge en que sobreïx, efectivament, la disminució de les captures expresada en quilograms, la quasi total desaparició de les espècies tradicionals i econòmicament més rendibles i l'ascens i absolut predomini actual de la Hissa. No és una bona notícia per als pescadors, ni per al llac. (veure taula I) La disminució generalitzada de captures s'atribueix a la reducció de la superfície del llac.

- Cap a 1960 entre les tres comunitats de pescadors, del Palmar, Catarroja i Silla, s'arribaven a pescar en una temporada 190.000 kg. d'anguila i 650.000 Kg. de peixos diversos, (veure taula II).

En aquesta ocasió la reducció de captures de las espècies tradicionals coincideix amb l'inici del procés de contaminació de l'aigua de l'Albufera.

- En 1987 quasi no es capturen llobarros, la pesca d'anguila s'ha reduït en un 90 % en els últims 25 anys mentre que les Hisses es multipliquen per 4.

Antonio Goytre

TAULA II

llobarro 11.843 952

Comunitat d'El Palmar.

Captures anuals en kg (Sanmartín, pàg. 27)

Espècie anguila altres

1900 134.400 43.800

1910 87.600 21.900

1920 65.700 13.140

Producció/any en kg (Sanmartín, pàg. 27)

2 Pesca i societat

r

an>

d La aC comunitat ae Pescadors d ' E l Palmar En la façana de l'edifici de la Comunitat de Pescadors del Palmar hi ha un rètol que informa de la seua fundació en 1237. Els investigadors no ho creuen així, però no desmenteixen ni l'antiguitat de la institució, ni l'esperit solidari i igualitari de les seues normes ni la seua capacitat per a regular la vida social de la comunitat. Un bagatge cultural, f i l l propi i exclusiu de l'Albufera, el destí del qual està unit a les aigües netes i a la tornada de llobarros i anguiles al llac.

íACTIVITATS ECONÒMIQUES^

Un poc d'història any de gràcia de 1237 En Jaume I aber al "comú de pescadors de la ciutat de València" que l'Albufera (el llac i la devesa) pertanyen al patrimoni del Príncep, o siga, que se la queda per al seu solaç, i deixa als pescadors amb el disgust dins seu fins que, des de Morella, en 1250, els aclareix que "la pesca en el llac és lliure sempre que es tribute la cinquena part del que es pesca".

Pere IV i Alfons V, entre altres monarques, adopten decisions que regulen la pesca, els drets dels pescadors i el seu règim de treball i el de govern. Són aquestes regulacions les que fan conformar la institució de la Comunitat i les seues regles fonamentals.

(Sanmartín, pàg. 227).

"Els documents històrics demostren que en el segle XV i anteriorment existien pescadors a l'Albufera que no pescaven en el mar, amb jurats propis elegits amb caràcter temporal, amb àmplies facultats autònomes judicials, normatives i executives, amb dret de reunió en la Casa dels Pescadors, en les juntes de la qual es recorria a la votació per a adoptar decisions, com correspon als que són d'igual condició. Aquests pescadors van recopilant els seus privilegis en llibres que esgrimeixen després per a fer valdré els seus drets i impedir intromissions de les autoritats. La seua associació, en la que es troben pescadors d'onze llocs diferents, es tanca progressivament, com els gremis de l'època, i compta amb els seus jurats, prohoms i conseller.

No es parla llavors de Comunitat de Pescadors d'El Palmar però negar la semblança estructural entre aquesta i aquella forma d'organització és caure en el nominalisme. No resulta excessiu, doncs, xifrar en set-cents anys l'antiguitat de les institucions comunals dels hòmens de l'Albufera". (Sanmartín, pàg. 228)

La comunitat de pescadors La Comunitat s'organitza de la següent manera: - Junta General constituïda per tots els membres de la Comunitat. Es reuneix amb

Pescadors d'anguiles al Palmar

caràcter ordinari tres vegades a l'any: a) La Junta de Capítols: Una de les característiques més destacades de la Comunitat és la de no disposar d'un reglament estable, d'aquesta peculiaritat els membres de la Comunitat s'hi senten molt orgullosos. La missió de la Junta de Capítols és precisament la d'adaptar les normes de funcionament a les circumstàncies de cada temporada. b) Junta de Redolins: el sorteig dels llocs de pesca per a cada temporada. c) La Junta de Comptes: a més celebra tantes reunions extraordinàries com en facen falta.

- Junta Directiva, que executa els acords de la Junta General.

- Consell Assessor: òrgan consultiu del

President i Tribunal de primera instància -Comissió de Compravenda: hi comercialitza la pesca dels membres de la Comunitat. (Sanmartín, pàg. 152) La Comunitat aporta: 1.- Coneixement del medi i de l'art de la pesca, amb solucions específiques i un vocabulari propi.

2.- Un sistema de normes que regulen tot el relacionat amb l'activitat, i a més amb la suficient flexibilitat per adaptar-se a les circumstàncies.

3.- Protecció del recurs pesquer sotmetentse a autolimitacions.

4.- Actuació col·lectiva, gestió col·lectiva i decisions col·lectives.

2r 5.- Igualitarisme, el sorteig com a forma d'adjudicació de llocs de pesca.

6.- L'èxit col·lectiu per davant de l'individual.

Aquest (agafar la pesquera) només és acceptat, respectat i valorat si no trenca la cohesió interna, la supremacia del col·lectiu.

La Comunitat és sentida pels seus membres com "la mare del poble": organitza el treball de la pesca adaptant-se a les circumstàncies; el seu caràcter d'institució tancada, endogàmica, el dipòsit del redolí, la protecció que ofereix a les vídues dels pescadors, etc, influeixen en l'estructura de la família i en l'estratègia matrimonial

ff

La Comunitat és sentida pels seus membres com "la mare del poble": organitza el treball de la pesca adaptant-se a les circumstàncies; el seu caràcter d'institució tancada, endogàmica, el dipòsit del redolí, la protecció que ofereix a les vidues dels pescadors, etc, influeixen en l'estructura de la família i en l'estratègia matrimonial. El pagament del metge i del capellà, de les festes locals, l'organització de serveis públics com l'ensenyament, el transport o la canalització de les peticions cap a les autoritats, la converteixen en mediador entre els membres i l'entorn, la societat que els envolta i a la que pertanyen (Sanmartín, pàg. 151).

També exerceix un important protagonisme en la reconversió dels pescadors en arrossers.

En general, els pescadors, amb el pas del temps, s'acaben dedicant també al cultiu de l'arròs, mig any per a cada activitat (es pesca d'octubre a març i es cultiva l'arròs la resta de l'any): la constant disminució de la superfície del llac enfront de l'increment de l'arrossar i també del rendiment de la pesca alerta als pescadors de la possibilitat de disminuir els seus ingressos. La compra de terra és una manera d'assegurar-se un estalvi perquè la pròpia activitat pesquera no ofereix

seguretat per reinvertir-hi els beneficis obtinguts en els anys bons. A més, és una manera d'individualitzar-se socialment, d'eixir de l'anonimat social de la col·lectivitat que serveix per a pescar però els homogeneïtza a tots i una manera de buscar possibles recursos per als fills, especialment els privats d'heretar el redolí. A través de la Comunitat els aterraments per a cultiu d'arròs es feien col·lectivament (de forma individualitzada era impossible amb les tècniques del moment), la distribució de la terra guanyada també i es traslladen al cultiu de l'arròs algunes de les normes i formes d'organització utilitzades en l'activitat pesquera (Sanmartín, pàg.. 31).

A finals dels anys 70, quan a penes queda un 10 % dels pescadors que hi havia en els anys 40, quan les noves generacions es deslliguen de la pesca, fins i tot del cultiu de l'arròs, quan les tradicions, les tècniques, fins i tot el vocabulari, comencen a ser patrimoni de la memòria, els que encara persisteixen en l'activitat segueixen trobant en la Comunitat l'única possibilitat de pescar.

Es col·lectivitza l'activitat i es col·lectivitza l'assistència social: en mancar la cobertura del règim general de la Seguretat Social per no ser treballadors per compte aliè, els pescadors creen la secció de Socors Mutus de la Comunitat i es beneficien d'una xicoteta renda: jubilació, invalidesa per a l'ofici i viudetat. (Sanmartín, pàg.. 259) Antonio Goytre

L'albufera i l'home: un nexe vital

ctualment, a principis del segle XXI, podem afirmar que l'Albufera té tant de sistema natural com de producte humà.

L'activitat antròpica ha sigut durant els últims segles la clau del règim hidrològic de l'Albufera de València i, en conseqüència, ha intervingut sobre qualsevol canvi ambiental de l'aiguamoll. L'ecosistema i paisatge albuferenc és el resultat d'una dinàmica d'actuació humana exercida durant segles. Aquesta relació humana mantinguda amb l'aiguamoll es desenvolupava d'una manera sostenible fins a la dècada dels 70 del segle passat, mantenint un equilibri entre l'extracció i tractament dels recursos i el manteniment, conservació i supervivència del medi natural que els oferia. En aquells anys 70, el desmesurat desarrollisme, unit a la contaminació i problemes hídrics, van determinar el principi de la situació de deteriorament i fragilitat manifesta de l'entorn que actualment conforma el Parc Natural de l'Albufera.

L'home és part vital d'aquest aiguamoll, i com a tal ha de ser tractat, gestionat, considerat, malcriat... i si procedeix amonestat o sancionat. Una política de protecció de valors etnogràfics i culturals, i una labor de divulgació i conscienciació en l'Albufera són molt necessaris i indispensables perquè aquest ecosistema no desaparega. Cal incidir més en aquest aspecte dels valors del nostre Parc Natural.

La implicació dels pobladors i visitants de l'Albufera és un factor determinant a l'hora de recuperar-la i protegir-la.

Els habitants que actualment poblem el Parc Natural estem molt diversificats: arrossers, pescadors, residents ocasionals, residents permanents sense cap tipus de relació socioeconòmica amb l'Albufera, propietaris d'empreses del sector serveis -principalment hoteleria-, població a la recerca d'oci, etc.

Lluny queda, a excepció dels arrossers i pescadors (encara que els recursos tractats pels mateixos -arròs i pesca— han patit una considerable minva en la seua rellevància econòmica i social), el característic poblador

de l'Albufera que establia un nexe vital amb el seu entorn, encara que persisteix el llaç, gravat en els gens dels pobladors de l'Albufera, entre home i naturalesa.

Degradació paral·lela

No obstant, els hereus d'aqueix antic nexe vital entre naturalesa i home no podem impedir la percepció d'aqueixa degradació cultural paral·lela al deteriorament mediambiental de la l'Albufera, amb el consegüent malestar, aqueix crebant i destrucció progressiva de la nostra idiosincràsia de pobladors de l'aiguamoll.

La cultura i personalitat albuferenca s'està degradant junt amb l'entorn natural de l'Albufera. Els valors culturals i mediambientals van de la mà en aquest espai natural.

Normalment la degradació i decadència d'una població comença o es reflecteix en l'hàbitat més immediat que l'envolta: pèrdues o imposicions de fronteres, destrucció del medi natural que els proporciona recursos, pèrdues d'arquitectura emblemàtica en el medi urbà, tractament deficient, o construcció inadequada d'infraestructures, alteració de l'ecosistema que l'envolta etc.

Viure en aquest Parc Natural es converteix en un malson per als que sentim en els nostres gens el llegat dels nostres avantpassats com un préstec per als nostres fills. Percebre la decadència del nostre entorn encara agreuja més aqueixa sensació perquè sabem que l'enginy humà és molt capaç de proporcionar solucions a la majoria de problemes mediambientals si hi ha voluntat: amb ella, la majoria de les coses és possible. Els habitants de l'Albufera sabem i percebem que no hi ha voluntat de solucionar els problemes d'aquest, per a nosaltres, entranyable aiguamoll.

El PRUG de l'Albufera ens va arribar amb un retard de més de huit anys respecte als terminis establits en el Decret 71/93, de maig, de Règim Jurídic del Parc Natural de l'Albufera. Una mostra més de la passivitat, o falta d'interés, per aquest entorn natural. A més ens va arribar ple d'ambigüitats i certs aspectes i articulats en

La cultura i personalitat albuferenca s'està degradant junt amb l'entorn natural de l'Albufera. Els valors culturals i mediambientals van de la mà en aquest espai natural

ff

41

f USUARIS)

Casa de la Demanà

els quals no estem d'acord, omplint-nos d'escepticisme davant del futur del Parc Natural. I ja el súmmum, les directrius que s'hi han establit no s'estan aplicant. És un PRUG que ens deixa sobre la taula albuferenca un menú ple de passivitat, mentides, despropòsits...

La lluita constant

Els descendents dels antics pescadors i agricultors, encara lluitem per aqueixos insignificants recursos, econòmicament parlant, que hui representen l'agricultura i la pesca en l'Albufera, més per enyorança, arrelament i desig de no trencar el nostre cordó umbilical amb el nostre entorn, que per interès econòmic, i veiem com se'ns dilueix entre les mans, davant de la passivitat dels valencians. L'Administració, la premsa i la resta d'estaments socials rellevants que poden incidir notablement en el canvi d'orientació sobre la política social a exercir sobre el Parc Natural de l'Albufera, no donen indicis de voluntat d'actuació i millora de les coses. Açò és molt lamentable i evident.

Els que desitgem ferventment que aquest aiguamoll millore no ens sentim impotents

i estem constantment en guàrdia, intentem no cedir mai en la nostra lluita. Els jóvens ens considerem lliures del llast psicològic dels nostres majors, i ens trobem en una bona posició per a establir canvis de valors i actituds que són necessàries en qualsevol millora de desenvolupament social. Volem que açò canvie, perquè açò és molt trist.

Contemplem els nostres majors i patim la pèrdua de la seua Albufera, la nostra Albufera i l'Albufera de tots. Ells han silenciat la seua agonia però nosaltres no volem, els temps han canviat, els mitjans... i volem posar-los al servei de l'Albufera. El nostre entorn, la nostra casa s'afona pel desinterès de la societat valenciana i no podem consentir-ho. Açò és un Parc Natural o una mentida? Les lleis proteccionistes i les inversions que s'aproven per a l'Albufera són per a aplicar-les o és tot una fal·làcia? Hem de lluitar constantment davant de qualsevol obstacle o agressió que patisca el nostre Parc Natural en el seu camí cap a una millora.

La soledat d'un poble i un paisatge albuferenc.

A menys que siguem capaços de traduir les nostres paraules a un idioma que puga arribar

a les ments i els cors de jóvens i majors, no serem capaços de suportar els amplis canvis socials per a corregir i millorar l'actuació i la política social que s'està portant en el Parc Natural de l'Albufera.

Nosaltres escrivim açò, i actuem en altres coses, perquè tenim l'obligació de jugar en el procés de desenvolupament i en la comprensió del mode en que els nostres sistemes econòmics exerceixen un impacte mediambiental en totes les esferes, i que veiem reflectit dia a dia en la degradació de la nostra cultura i ecosistema albuferenc.

Posem damunt la taula el nostre estil de vida i les nostres humils accions.

Com a individus, col·lectivament, de la mateixa manera que som influïts per la propaganda i els valors aliens, volem influir sobre la ciutadania valenciana perquè ens done el que volem, que al cap i a la fi és el que diu voler el poble valencià: una Albufera digna, regenerada, protegida i desbordant de biodiversitat i cultura.

Associació Juvenil Amics de la Casa de la Demanà

2

an<

T

L'Albufera, i ara qué?

i

perquè crèiem en la veritat per la qual estàvem lluitant i el nostre manifest de juny de 1978: "Defensem el Medi Ambient" així ho ratificava.

obra "ElSaUr. Estudióspreviospara la ordenacion delMonte de la Dehesa", de la que es van fer 1.000 exemplars, es va acabar d'imprimir el dia 10 de juliol de 1980 i va ser publicada per l'Excm. Ajuntament de València. En el Pròleg de l'Alcalde Ricard Pérez Casado, ens hi deia, entre altres consideracions: "La urbanització de la muntanya de la Devesa del Saler, com es coneix en l'argot administratiu del nostre Ajuntament, ve a ser una espècie de catàstrofe comparable a la que el dietarista del segle XV va descriure en el seu Dietari del Capellà "Eufos" el Magnànim; tal vegada, i com a pobre consol, no han arribat les coses tan lluny: queden peixos en l'Albufera i no tot s'ha perdut encara, si bé, és cert que la insolidaritat va estar a punt d'aconseguir un final que els agents naturals mai no van poder aconseguir..."

Això es deia al juliol de 1980, després que en la sessió Plenària del 3 de juny del mateix any, s'acordara la remodelació de la Muntanya de la Devesa del Saler. Què ha ocorregut des de llavors?.

Perquè si repassem la història, ni més ni menys que des de 1238, quan Jaume I s'apropia de la nostra muntanya, quan en 1927 l'adquireix l'Ajuntament, quan en 1962 tenim la desgràcia de patir la cessió gratuïta al Ministeri d'Informació i Turisme de les parcel·les corresponents al Parador i lazona del camp de golf, quan en 1964 es deroga l'article protector de la Llei 1911 i perdem la protecció i conservació de la Devesa i vam continuar amb el nostre infortuni, s'obri la caça de la venda de parcel·les per a edificar a uns preus irrisoris i quan comença a aparèixer una llum d'esperança amb el naturalista Rodríguez de la Fuente, i els veïns vam començar la famosa arreplegada de firmes; passant a la dècada dels 70-80 que es constitueix en l'Ajuntament una Comissió Especial i en un Ple de l'Ajuntament s'accepta l'alternativa

I ara que?. Després de 30 anys, on estem?.

èè Haurem de

traure comptes i conclusions entre tots, polítics i ciutadania

u

3, que suprimeix la totalitat d'edificabilitat i es redacta un Pla Especial i el PERI de la muntanya.

*• I I al maig de 1977, la llavors Coordinadora d'Associacions de Veïns ens vam presentar un diumenge al Saler i vam prendre possessió del que vam entendre que era el nostre; la història gràfica ho confirma i milers de valencians vam passar un dia memorable

Estem en una remodelació del Parador Lluís Vives, què ha passat i passarà amb la revisió del domini públic terrestre?. I amb el Sidi Palace i totes les parcel·les de la seua propietat?. I amb els nuclis 1 i 2, poblats 1, 2 i 3?. I amb els nuclis 5 i 6?. I amb el nuclis 6,7,8,9,13 i 14?. I amb les Gavines 1, 2, 3 i 5?. Què passarà en la revisió del Pla General amb totes les edificacions que envaeixen el domini públic i les Torres dins deila Muntanya de la Devesa?.

Per què han canviat els criteris?. S'oblida compliment del Plenari de l'any 1980?. Els veïns vam dir: "Ni una rajola més", però es va a legalitzar l'il-legalitzable?. És un fet històric contemplar la inscripció en el llavors Registre de la Propietat d'Orient, finca registral 147, el 12 de maig de 1958; muntanya denominada: Devesa de l'Albufera, "amb els seus límits"; "Mallada del Saler", "Racó del Saler", "Mallada Redona", "Mallada del Garrofer", "Mallada de Pujol", "Racó del Pujol", "Mallada Llarga", "Mallada del Fantxi", "Racó de l'Olla" i "Mallada del Virrei", amb una extensió coberta per arbratge de 550 hectàrees i de 321 hectàrees sense vegetació d'arbratge; en total d'extensió superficial 871 hectàries.

Què ens queda hui en dia en nom de la civilització i modernitat?. Haurem de traure comptes i conclusions entre tots, polítics i a ciutadania, segurament la balança no serà i gens satisfactòria per als qui van consentir — la destrucció per la rajola i els qui ara per conformisme podrien permetre legalitzar allò il·legalitzable.

Federació d'associacions de veïns de València

(USUARIS)

L'Albufera i la Sèquia Reial del Xúquer El Parc Natural de l'Albufera i la Sèquia Reial del Xúquer són un exemple de la perfecta harmonització entre el medi ambient i els regadius.

La Sèquia Reial del Xúquer rega 250.000 fanecades de 21 termes municipals, tots ells integrats en la conca hidrogràfica de l'Albufera. La zona regable de la Sèquia Reial del Xúquer suposa prop del 80% del perímetre del llac.

2

T

i ha dos fets que demostren la unió entre l'Albufera i la Sèquia Reial del Xúquer: en primer lloc i en un primer moment, l'Albufera era un llac salat amb un cordó dunar que el separava en part del mar. En el segle XVIII, quan es va produir l'ampliació de la Sèquia Reial per regar deu nous termes municipals, es van incrementar considerablement les aportacions d'aigua dolça a l'Albufera, provocant que el llac d'aigua salada es convertirà en un llac d'aigua dolça tal com el coneixem en l'actualitat i que s'acabara per tancar el seu cordó litoral.

Aquest procés va permetre crear un ecosistema amb una fauna i flora perfectament integrats amb el cultiu de l'arròs.

Una segona etapa que demostra aquesta unió entre l'Albufera i la Sèquia Reial es va produir en els anys 50 i 60 del segle XX, quan van créixer les poblacions dormitori i les fàbriques a l'entorn de l'Albufera, creant un vertader cinturó urbà i industrial.

Aquestes poblacions i aquestes empreses realitzaven abocaments sense depurar al llac de l'Albufera que haurien matat la vida en el llac. Però gràcies a l'aportació d'aigua dels regadius es produïa un efecte de dilució de tots aquests abocaments i es renovava l'aigua del llac diverses vegades tots els anys.

Podem dir, sense por d'equivocar-nos, que hui en dia l'Albufera no existiria sense la zona de marjal i el cultiu d'arròs que la rodeja.

Actualment, l'Albufera és un zona humida i un parc natural gràcies a l'aigua que li arriba del riu Xúquer a través de la Sèquia Reial i de la Comunitat de Regants de Sueca i del riu Túria des de la Sèquia de Favara i la Sèquia de l'Or. La subsistència de l'Albufera ha trobat un gran aliat en l'agricultura i, sobretot, en l'aigua sobrant dels seus regadius que, finalment, desemboca en el llac.

Així es reconeix en el Pla Hidrològic del Xúquer quan assenyala que "les necessitats hídriques del Parc Natural de l'Albufera s'estimen en 100 hm3/any. Amb l'assignació realitzada als regs tradicionals de la Ribera del Xúquer, i considerant els seus retorns i sobrants, així com les aportacions intermèdies

no regulades, tal necessitat hídrica es considera correctament satisfeta".

Aquesta unió ha de continuar en el futur.

Per a això s'ha d'aconseguir en el pròxim Pla Hidrològic una assignació directa i específica a l'Albufera que no depenga dels sobrants de reg. Per a això és necessari reduir la sobreexplotació de l'Aqüífer de la Manxa Oriental a Albacete i aconseguir un important estalvi d'aigua amb la modernització dels regadius tradicionals del Xúquer. Un volum important d'aquest estalvi

pot anar a l'Albufera directament pel Canal Principal de la Sèquia Reial del Xúquer que desenvoluparà una funció ambiental transportant cabals ecològics.

A la vista del brillant passat comú i de les § incerteses del present, hem de treballar junts, TT~ regants i organitzacions ambientalistes, per garantir un futur millor als nostres regadius i a l'Albufera, com a patrimoni natural més important de la Comunitat Valenciana.

Sèquia Reial del Xúquer

L'educació ambiental a l'Albufera.Un balanç gris "Educar ambientalment és fer-ho des de la ciència, però també des de la consciència, des de l'art, en aqueixos territoris que, com les zones intermareals, serveixen d'espai per a la trobada del que és fix amb el que és mòbil, del que pot comptar-se i mesurar-se amb l'inabastable, allò que és difús, el que només es pot expressar o entendre amb la metàfora, la intuïció, el sentiment. Raó i cor, ciència i consciència: el repte a què estem donant resposta és el de construir coneixement sense deixar d'imaginar respostes, móns millors, en els que capia l'equitat, en els que la rapinya depredadora deixe pas a la conservació del nostre llegat ambiental." En el largo camino de la educación ambiental, M. Novo, Ecosistemas n° 3 , 1 9 9 9

es activitats educativoambientals realitzades per institucions públiques en el territori que hui és Parc Natural van començar a principis de la dècada dels 80.

Això no obstant, el balanç de l'actuació institucional d'aquests anys no pot considerar-se plenament satisfactori, és més prompte discret, com a màxim gris.

No és habitual a Europa trobar-se amb espais naturals valuosos a menys de 10 km. (per autopista!) d'una ciutat de la grandària de València i immersos en una àrea metropolitana amb més d'un milió d'habitants. Un territori com a l'Albufera de València i la seua Devesa, que posseeixen una qualitat paisatgística i ambiental excepcionals, constitueixen un luxe del què encara no som conscients del tot.

En aqueixos ja remots anys huitanta, es constata la necessitat (i la utilitat) de l'educació ambiental com a mitjà de defensa dels espais naturals i el potencial educatiu d'un territori en què els valors ambientals i la població estan molt prop. I, conseqüentment, s'inicia una política educativa a l'Albufera, dirigida a aqueixa població. Aquesta activitat, nova al País Valencià, comença l'any 1982 amb el condicionament de l'antiga Casa Forestal d'El Saler com a Centre d'Informació i suport d'itineraris, campanyes de conscienciació ciutadana, activitats de recuperació de la toponímia del lloc i exposicions de temàtica ambiental. També, un antic Quarter de Carrabiners (actual Casal d'Esplai) rehabilitat possibilita estades de col·lectius nombrosos. Més tard, en 1985, es posa en marxa un projecte més ambiciós, el Centre d'Informació i Interpretació del Racó de l'Olla.

Molt probablement aquestes actuacions, que encastaven conscientment amb les reivindicacions populars d'"El Saler per al poble" dutes a terme en plena dictadura franquista, van aportar el seu gra d'arena a l'hora d'aconseguir que els poders públics es decidiren, finalment, a protegir l'Albufera, i la van declarar parc natural l'any 1986.

El projecte del Racó de l'Olla no va acabar de realitzar-se fins ben entrats els anys noranta, però hui és una magnífica realitat i alberga l'actual Centre d'Informació del Parc Natural i una àrea d'interpretació que possibilita fomentar l'educació i la difusió ambiental de la zona humida més important del País. Al llarg d'aquests anys s'han anat incorporant altres projectes i equipaments.

En aquest context es desenvolupen diferents programes educatius al Parc Natural però, jpoden considerar-se com els programes d'educació ambiental que necessita l'Albufera? La realitat és que no s'ha treballat i aprofundit en l'aprofitament d'aquella apropiació de l'espai per la societat valenciana i hui la participació no compta en la gestió actual del Parc, no té interès per als seus actuals responsables. Pareix interessar-los una visió burocràtica, superficial i acomodatícia de l'educació basada en xifres i escassa d'avaluacions.

Educació ambiental o cobrir les aparences?

L'educació, la informació i la sensibilització ambientals poden anar i han d'anar en comú, molt a prop de la participació, per recolzarse mútuament i tindré efectivitat i fins i tot viabilitat. Açò és més necessari en un territori en què: (1) hi ha forts interessos que juguen en contra del parc des d'abans de la seua constitució; (2) el model d'ús predominant

Deia R. Folch que una societat com la nostra, construïda d'esquena a la biosfera, necessita una educació ambiental que prepare el necessari canvi des de la societat industrial (...) a una altra, les escales de valor de la qual respecte a la naturalesa siguen distintes

ff

"En qualsevol espai natural protegit la labor que realitzen els centres de informació és bàsica. D'una banda (...) el seu bon funcionament i les possibilitats de informació de que dispose seran part fonamental en la impressió final que sobre l'espai natural s'enduga el visitant. D'altra banda (...) contribueixen a divulgar els valors naturals de l'entorn on s'ubica." (Memòria de Gestión del P.N. de L'Albufera. Junta Rectora. Conselleria de Territori i Habitatge. 2004).

Visitants del P. N. l'Albufera Any Visites

1991

1992

1993

1.401

1994 17.181

1995

1996

1997

18.984

32.250

37.793

Concertades 489

9.049

10.280

22.215

25.410

552

8.142

8.704

10.035

12.383

Lliures Any Visites

1998 38.084

1999

2000

2001

2002

2003

2004

27.697

29.336

31.412

28.745

26.719

Concertades 25.739

19.377

17.869

20.940

14.284

13.502

Lliures

8.320

11.467

10.472

14.461

13.217

13.345

21.824

Elaboració d'Acció Ecologista-Agró sobre dades de les Memòries de Gestió.

(Es pot apreciar com el número de visitants representa una xifra total reduïda, si es considera la corona urbanitzada que envolta el Parc supera el milió d'habitants, i la xifra de turistes que visiten l'àrea compresa entre Gandia i Castelló es molt superior. Cal destacar que des de 1998 la tendència és descendent).

En 1973, la privatització i urbanització de la Devesa de l'Albufera(la zona dunar que separa al llac de l'Albufera del mar i que constitueix la seua vora més valuosa) orogina un fort moviment de protesta que, amb el lema "El Saler per al poble", aconsegueix obstaculitzar i finalment paralitzar la destrucció de la Devesa. Gràcies a aquells esforços hui tenim parc natural.

47

f EDUCACIÓ AMBIENTAL^

afavoreix visitants depredadors de l'espai i dels recursos, residents que temen restriccions, caçadors que mai no han llegit Delibes, agricultors "desinformats" encara; (3) la població local es caracteritza per la seua poca implicació activa en la conservació del parc natural.

Un espai protegit no ha d'excloure'ns com a usuaris, però ha de ser un recurs per a la sensibilització ambiental, a més d'un model de desenvolupament compatible amb la conservació. Per això, entre els objectius a treballar des de l'educació ambiental, cal destacar: -Aconseguir que la població conega els projectes de conservació i s'identifique amb ells.

-Transmetre la idea del medi com un sistema complex.

-Facilitar la recerca d'alternatives que compatibilitzen usos del territori.

-Desenvolupar valors i actituds favorables cap a l'entorn natural.

-Satisfer els visitants, canalitzant el seu dret a gaudir de l'espai natural.

-Disminuir impactes en el medi i molèsties a la població local.

No obstant, des del nostre punt de vista, són nombrosos els objectius que no s'han complit en l'Albufera i queda, per tant, molt per fer.

Destaquem, d'entre les nombroses tasques pendents en educació ambiental, les següents: -L'educació ambiental hauria de formar part de la gestió del Parc Natural.

-Els programes educatius dirigits a visitants i a població local haurien de partir de les seues necessitats.

-Els equipaments i altres recursos educatius han de ser dissenyats en funció dels programes de gestió i no com a actuacions aïllades.

-Seria convenient promoure la participació de la població en la gestió i conèixer la percepció local del territori, tot incorporant els aspectes sociològics en els equips gestors -Optimitzar els recursos existents -Planificar actuacions amb centres escolars, implicant el p r o f e s s o r a t i complementàriament al currículum dels diversos nivells d'ensenyança.

•t-

Necessitem una nova estratègia Deia R. Folch que una societat com nostra, construïda d'esquena a la biosfera, necessita una educació ambiental que prepare el necessari canvi des de la societat industrial (els dos-cents anys del qual no acaben d'acabar-se) a una altra, les escales de valor de la qual respecte a la naturalesa siguen distintes. Una societat ambiental, raonable i viable a escala planetària.

També recordava Folch, que el destinatari de l'educació ambiental no pot ser només el xiquet o jove. No podem deixar de costat els adults, urgeix arribar al món dels adults perquè no tenim temps, no podem esperar 20 anys per a prendre decisions molt greus.

En l'actualitat, als espais naturals protegits es treballa des de nivells superficials de participació, utilitzant -en el millor dels casos- recursos com la mera oferta d'informació o consultes sobre l'opinió de l'usuari; el model establit de participació de la població en la gestió de l'espai natural protegit és a través d'òrgans assessors o rectors. Aquest és el context general i l'Albufera no n'és l'excepció. És urgent aprofundir en estratègies que impliquen activament als diversos grups socials que actuen en l'espai; es necessita

realitzar un esforç per a transformar aquests òrgans formals de participació en escenaris que possibiliten la intervenció constructiva dels diferents grups socials que actuen en el Parc, i harmonitzar les diferents activitats humanes que es duen a terme en el seu interior. La labor d'un voluntariat consolidat en la zona seria també un instrument per a la gestió que implicaria la societat en les tasques de millora de l'entorn de forma altruista.

Encara estem a temps d'aconseguir que la importància de la conservació d'un lloc tan emblemàtic com el Parc Natural de l'Albufera quede clara i indiscutible, tant per al que habita en ella com per al que acudeix a visitar-la. Quants llocs existeixen com la Devesa? Realment no hi hi ha consciència de la singularitat del Parc Natural de l'Albufera. A pesar de comptar amb la dificultat que la manera de crear, dotar i gestionar un espai natural protegit condiciona en gran manera el que es puga realitzar en educació ambiental.

A més d'acceptar aquest repte, un pas més serà intentar explicar que la resta del territori no protegit també ha de gaudir de bona salut per permetre la pervivència de les espècies entre les que es troba la nostra.

Concha Merino Navarro i Mary.P Kelli.

Professores de Secundària.

El Pla Rector d'Ús i Gestió, aprovat pel Consell al novembre del 2004, constitueix la més greu amenaça contra el Parc Natural en els seus vint anys d'existència. Acció Ecologista-Agró tenia clar que calia intentar neutralitzar-lo amb tots els mitjans al seu abast. Per raons òbvies de terminis, el recurs contenciós administratiu va ser la primera resposta. No és un recurs normal ni pel seu plantejament, ni pel seu contingut ni per la seua intenció última.

ÍP.R.U.GI

Plantejament stà clar que no cal esperar grans ultats d'un recurs contra un decret del Consell que versa sobre qüestions mediambientals. La Sala del contenciós administratiu del TSJCV sent especial predilecció per la Generalitat quan es qüestionen (recorren) les seues decisions en aquesta matèria; d'altra banda, no li resulta gens fàcil carregar-se un decret tractant-se d'una disposició de caràcter general que se suposa "a priori" beneficiosa per a l'interès públic. Si, com en el present recurs, coincideixen ambdós circumstàncies, les possibilitats d'èxit es redueixen de forma notable.

Conclusió: elaborar un document tècnicament consistent, tant des del punt de vista mediambiental com jurídic, orientat cap a l'èxit d'uns objectius més ambiciosos que l'obtenció, més que dubtosa, d'una resolució judicial favorable.1 Contingut

I ~50

El recurs es concep com un document de denúncia dels problemes que pateix el Parc Natural, que permeta a qui el llija fer-se una idea com cal i realista de la magnitud del problema. Es relata de la manera més clara possible el que ha ocorregut en el parc des de la seua declaració com a tal, ara fa vint anys, i per això es recorre exclusivament a diagnòstics continguts en documents oficials de l'administració: des dels treballs preparatoris per a la declaració de Parc Natural (1986), elaborats per l'Ajuntament de València, fins al complet i actualitzat "Estudi per al desenvolupament sostenible de l'Albufera" elaborat per compte de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.2 Es tracta de col·locar a la Generalitat enfront de les seues pròpies anàlisis i valoracions, que no pot ni defugir ni contrarestar, i de dificultar a la Sala qualsevol temptació d'ignorar tals diagnòstics.

Després de vint anys de gestió administrativa del Parc Natural "els fets demostren que la seua qualitat mediambiental no ha fet més que agreujar-se. Els mals que afligien al parc en 1986 continuen presents en 2004. Les normes i plans aprovats no han sigut eficaços per resoldre els problemes existents i no hi ha cap raó objectiva per suposar que el PRUG represente un punt d'inflexió en aquest procés de degradació(...) En conseqüència, el PRUG ha de ser considerat com un instrument més, molt poderós, al servei d'una estratègia de liquidació del Parc Natural"3 Una part significativa de l'argumentació jurídica es dedica a aclarir la confusió present en el document com a conseqüència de la incontinència verbal de la Conselleria de Territori i Habitatge i la seua utilització pesada i sense rigor de conceptes clau com desenvolupament sostenible, medi ambient, conservació i protecció. Per a d'això es porta a col·lació la doctrina internacional encunyada al respecte per mitjà de les més rellevants Declaracions i Tractats Internacionals, la legislació europea i de l'estat espanyol i la jurisprudència del Tribunal Constitucional, segons la qual "el medi ambient, en l'actualitat, sobrepassa els límits d'una interpretació física i localista, adquireix una dimensió territorial d'abast global i s'estén temporalment al present i al futur, incorporant-se plenament als valors que configuren la idea de persona, la dignitat humana"4 Delimitat l'abast dels conceptes tècnics i jurídics sobre els quals se sustenta el recurs es fa evident la inconsistència, l'oportunisme i la demagògia present en el document recorregut. AI seu torn permet iniciar la tasca d'acaçament i derrocament dels pilars sobre els quals se sustenta:

El recurs es concep com un document de denúncia dels problemes que pateix el Parc Natural, que permeta a qui el llija fer-se una idea com cal i realista de la magnitud del problema

ff

a) una estratègia de protecció del parc basada a equiparar o subordinar l'interés general mediambiental a l'explotació econòmica

L'Ajuntament de Catarroja, que es va personar com demandat en solidaritat amb la Generalitat, s'ha retirat del procés perquè considera perdut l'assumpte, segons les nostres notícies.

No deixa de ser un bon indici.

Documents utilizats: Informe sobre la situación actual de la Albufera. SEO/Ayuntamiento de Valencià (1986); "Ecosistemas valencianos: las zonas húmedas litorales", M a Rosa Miracle, en El medio ambiente en la Comunidad Valenciana, COPUT (1987); Memòria Informativa del Pla Especial de Protecció del Parc Natural de l'Albufera (1990); Informe/Memòria anual de la Junta Rectora del Parque Natural, afios 1991, 1993-1998, 2000 y 2004; Preàmbul del Decret 71/1993, de règim jurídic del Parc Natural de l'Albufera; Estudio para el desarrollo sostenible de la Albufera, Confederación Hidrogràfica del Júcar (2004).

Escrit de demanda del recurs contenciós administratiu.

4 Sentència 102/1995.

privada dels seus principals recursos mediambientals; b) un bloc normatiu regulador d'usos que contradiu expressament els criteris i principis del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i que, deixant fora de perill aquells àmbits i recursos la desprotecció dels quals seria impossible de justificar, reparteix per tot el parc edificacions, equipaments recreatius i hostelers, activitats pertorbadores i destructives de la fauna i la vegetació, consolida il·legalitats i autoritza la construcció de vivendes; c) un bloc de Programes d'Actuació que no fa sinó diferir en el temps l'adopció de les mesures de regeneració i protecció més urgents. Programes vinculats, a més, a uns agents inversors que ni han prestat la seua conformitat ni estan obligats a garantir l'existència de recursos arribat el moment.5 Intenció El recurs pretén ser el punt de partida d'una campanya de sensibilització social respecte de la necessitat de salvar al parc de l'amenaça del PRUG i, més enllà, de començar a pensar i actuar en termes de sustentabilitat, per mitjà de la consecució d'un pacte social i polític. D'ací que es plantege, sense perdre rigor jurídic, com un text clarificador i, en certa mesura pedagògic.

La degradació mediambiental del parc ha aconseguit un punt de difícil retorn, i la seua recuperació només serà possible si

s'aconsegueix un pacte social que assegure el temps, la tranquil·litat i els mitjans necessaris per posar en pràctica les mesures necessàries.

Què millor manera de començar la campanya que buscar adhesions al propi recurs? La Fundació Amics de l'Albufera, per mitjà de Rafael Boluda, Antonio Camacho, Ernest García, Francesc La Roca, M a Rosa Miracle, Eduardo Peris, MaAngeles Ull i Eduardo Vicente s , s'ha responsabilitzat dels informes pericials que presten suport científic al recurs.

S'ha elaborat un document extens i conscienciós, de vegades inevitablement confús, d'altres, les menys, de difícil comprensió, que oposa fets concrets, verificables i arguments racionals enfront de les declaracions ampul·loses i buides del PRUG, que desvela els interessos subjacents i adverteix del risc que corre el Parc si les previsions del PRUG es compleixen. Però també, un document per a l'autocrítica dels que en el seu moment van tindré la responsabilitat i van disposar dels mitjans necessaris per fer de la recuperació del Parc un objectiu prioritari i irreversible; dels que en l'actualitat, des de llocs de responsabilitat politicoadministrativa en l'àmbit autonòmic i municipal, pareixen ignorar que la defensa del medi ambient en l'exercici diari d'aqueixa responsabilitat també els incumbeix a ells.

Antonio Goytre

Mireu les fitxes corresponents a cada u dels temes citats a continuació d'aquest article.

Escrit de demanda del recurs contenciós administratiu"Informe sobre el estado actual de los suelos y aguas del marjal del Parque Natural de l'Albufera". Rafael de Biologia Vegetal. Universitat de València "Contaminación del agua y eutrofización". Antonio Camacho. Professor Titular d'Ecologia. Universitat de València.

"Ocupación, transformación y uso del Parque Natural de l'Albufera". M a Angeles Ull, Professora Titular de Bioquímica i Biologia Molecular. Universitat de València. Ernest García, Catedràtic de Sociologia. Universitat de València "Anàlisis económico-estratégico del PRUG del Parque Natural de la Albufera". Francesc La Roca Cervigón, Professor Titular d'Economia. Universitat de València.

"Protección ecològica de los ullals, de las acequias y de las zonas inundables cultivables y no cultivables". "Protección de la ictiofauna". M a Rosa Miracle. Catedràtica d'Ecologia. Universitat de València.

"Contaminantes Persistentes". Eduardo Peris, Catedràtic del Departament d'Enginyeria de la Construcció. Universitat Politècnica de València.

"Importància de los aportes de agua a la Albufera para el control de la eutrofización y el mantenimiento de su calidad ecològica y biodiversidad" Eduardo Vicente. Catedràtic Habilitat Nacional d'Ecologia. Universitat de València.

fp.R.U.G.l

FITXA I: UNA ESTRATÈGIA INSOSTENIBLE

Diu el Preàmbul del PRUG:

"L'actual realitat històrica de la Comunitat Valenciana i, en particular, del Parc Natural de l'Albufera i el seu entorn, aconsella la definició d'un MODEL DE GESTIÓ del parc en què té paper protagonista una ESTRATÈGIA de desenvolupament sostenible basada en la conservació i la gestió racional dels recursos ambientals. En la dita estratègia ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOCIOECONOMIC I ELS DE CONSERVACIÓ no es consideren CONTRAPOSATS SINÓ MÉS PROMPTE COMPLEMENTARIS, formant part d'una mateixa línia d'actuació."

El que no impedeix reconèixer sis línies després que "l'intens desenvolupament econòmic i poblacional de la zona durant les últimes dècades va originar un deteriorament dels distints hàbitats del parc a causa de la intensa pressió urbanística i turística... i molt especialment, a la contaminació del medi hídric"

El Recurs diu:

1 "aquesta sentència defineix amb prou claredat l'objectiu subjacent al document: protecció i explotació econòmica del parc són objectius equiparables, NO HI HA PRIORITAT MEDIAMBIENTAL..."

Per la seua banda Francesc La Roca, en el seu informe pericial, manifesta: "La raó que sustenta la necessitat d'una estratègia de protecció de la naturalesa... és, precisament, la incompatibilitat general dels objectius del desenvolupament socioeconòmic i aquells de protecció. (...) Precisament per tractar-se d'una àrea de protecció de la naturalesa, es veuen restringides les activitats econòmiques, excepte aquelles que pel seu caràcter tradicional, i sempre que comporten un impacte reduït, són considerades compatibles amb l'objectiu prioritari de conservació. (...) Una zona de protecció de la naturalesa no pot ser sotmesa a un desenvolupament sostenible perquè la seua contribució al mateix - en el conjunt d'un territori mes vast - és la conservació... LA FUNCIÓ DE L'ÀREA DE L'ALBUFERA EN UNA ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE NOMÉS POT SER LA DE RECUPERACIÓ I PROTECCIÓ DELS HÀBITATS I LES ESPÈCIES QUE LI SÓN PROPIS..."

52

2

an.

T

FITXA II: NORMES D'USOS

Reproduir les causes concretes d'impugnació del bloc normatiu regulador dels usos i gestió contingut en el PRUG i la seua justificació resultaria excessivament llarg i prolix. Als interessats els remetem a l'escrit de formalització de la demanda. A continuació s'apunten les causes d'impugnació en els supòsits més rellevants:

L'ACTIVITAT AGRÀRIA: vulnera les Directrius, Criteris i Previsions del PORN en relació amb l'activitat agrària i els usos agraris.

L'ACTIVITAT CINEGÈTICA: incompleix les Directrius del PORN, la llei 4/89, bàsica d'Espais Naturals i Protecció de la Flora i la Fauna Silvestres, la Directiva Europea 79/409/CEE, el Conveni Berna, la Llei de Caça de la Comunitat Valenciana.

LAZONIFICACIÓ: vulnera les Directrius del PORN en quant redueix la delimitació territorial de les zones de major protecció i amplia els usos permesos en la totalitat d'elles.

L'ACTIVITAT URBANÍSTICA I L'EDIFICACIÓ: l'anàlisi de la regulació d'usos en les zones o Àrees previstes en el PRUG desvela que, excepte en l'Àrea de Reserva, es poden implantar usos, activitats i instal·lacions econòmiques, turístiques, recreatives i d'equipament públic o privat en tot l'àmbit del Parc. A més s'autoritza expressament l'edificació de vivendes en Pinedo i el barri del Tremolar (Alfafar) i es legalitzen construccions en El Palmar.

RECURSOS HÍDRICS: s'incompleixen les Directrius del PORN. L'ÚS PÚBLIC DEL PARC: remet la seua regulació a un futur Programa d'Actuació, però regula "els allotjaments turístics i altres activitats hosteleres i recreatives vinculades a construccions o instal·lacions permanents" També s'han impugnat aspectes concrets relatius a l'activitat pesquera i a l'activitat ramadera.

Cal fer una puntualització: El PRUG remet la pràctica totalitat de les determinacions de contingut mediambiental a futurs plans inserits en els PROGRAMES D'ACTUACIÓ. Aqueixa és la raó que no apareguen en el bloc de normes d'ús i gestió com recorregudes; simplement, no existeixen.

53

fp.R.U.G.l

FITXA III: ELS PROGRAMES D'ACTUACIÓ

Els Programes d'Actuació agrupen a la gran majoria d'actuacions assenyalades per la llei valenciana d'espais naturals (Llei 11/1994) com vinculades a la declaració de Parc Natural: recuperació i foment d'activitats tradicionals, protecció, millora i conservació dels valors ambientals, foment de l'ús públic del Parc i estratègia de gestió. Es tracta d'actiyitats que no produeixen r e n d i m e n t s econòmics a p a r t i c u l a r s sinó despeses d'inversió.

Els Programes d'Actuació són set i agrupen un total de 56 actuacions. Donada la seua naturalesa i l'estat de degradació del parc la seua execució és urgent i, per tant, hauria de ser immediata, perquè són necessàries per resoldre els importants problemes que pateix. Doncs bé, el tractament que reben en el PRUG és exactament el contrari:

PRUG

Els Programes d'Actuació no són d'execució immediata sinó que queden diferits en el temps al llarg dels 8 anys de vigència que, en teoria, se li suposa al PRUG. Segons l'art. 102.1 els Programes d'Actuació ...es desenvolupen per mitjà d'actuacions concretes l'execució de cadascuna es prioritzarà atenent a iinterés objectiu i a la urgència de cada actuació.

L'esforç inversor, de quasi 275 milions d'euros, es distribueix entre: - Generalitat (69 %) - estat (Ministeris de Foment i el de Medi Ambient, 27 %) - municipis del Parc (1,87 %) - empreses privades (PIMES sense especificar i Iberdrola, 2,3%).

54

Segons l'art. 102.3 els Programes d'Actuació tenen així mateix caràcter indicatiuf...)

L'execució dels mateixos dependrà tant de la prioritat objectiva de les actuacions com de circumstàncies de conjuntura, oportunitat i disponidilitat de recursos

RECURS a) no hi ha programació d'actuacions ni pla d'etapes, tan sols una gran etapa, el període de vigència del PRUG, en el que no es concreta el calendari d'actuacions (art. 39 Llei 11/1994)b) si les normes del PORN han de ser d'aplicació directa (art. 34 Llei 11 /94) les contingudes en el PRUG, que vénen a completar les del PORN o a desenvolupar-lo, hauran de reunir les mateixes característiques d'immediata aplicació; c) la dilació temporal de l'aplicabilitat dels Programes d'Actuació representa l'incompliment de la seua finalitat essencial: regular de forma detallada i directament aplicable l'ús i gestió del parc.

No hi ha a l'expedient del PRUG cap prova per la qual les administracions involucrades ni les entitats privades, excepte la Generalitat que està obligada pel seu propi decret, hagen sigut consultades o hagen prestat la seua conformitat al compliment de les obligacions atribuïdes.

(La prova practicada en el recurs ha confirmat aquesta apreciació i demostrat que dos anys després només estan en execució nou de les cinquanta-sis actuacions previstes).

La naturalesa normativa del PRUG, la seua capacitat de vincular enfront de tercers, està establida de manera específica, en els articles 37, 38 i 40 de la Llei 11/1994. Per tant, les seues determinacions no poden ser ni indicatives ni orientadores sinó d'obligat compliment. D'una altra forma, es dilueix i desapareix el marc de gestió que aquells representen i amb ell una part substancial del contingut d'un PRUG.

PÀiÀQÜE LA DISFRUTBS...

LA l l l · l DATOS PARA UNA

DEVESA

SESTAENJUEGO

DECISION COLECTIVA,

iMONTATELO BIENí 0

RACÓ DE LOLLA

una mirada sobre la albufera Nomena |e Carles Mira

5l •ALH PE HPosiciONEs OE LOS

mm

mm

J i

MABl TOPONÍMIC DE L'MHJFERA I U DCVESA

!" -1 II SALER I OR\TA A SER XOSTRIÏ

10 DEL PARC N 1TURAL DE VALBUÏ-ERA

Amb el suport econòmic

Aguas del Júcar SA I la colaboració

A.J.A.CD. Asociació Juvenil Amics de la Casa de la Demanà

Comunitat de Pescadors d'El Palmar