“El valencià ha de tindre projecció de mercat”, assegura, en una entrevista, Diego Gomez, president d’Escola Valenciana 쎲 Amb el seu disc ‘Metamorfosis’, el pianista Albert Sanz consolida una veu pròpia en l’escena del jazz Q U A D E R N
Número 427, dijous 28 de febrer de 2008
Q Una perfídia indecorosa JOAN F. MIRA
L
Cobertes del setmanari Valencia Semanal del 29 d’octubre al 5 de novembre de1978, i del 7 al 14 i del 21 al 28 de gener del 1979.
Història
a pintura abstracta es gira d’esquena a la realitat; el surrealisme, no; el surrealisme la presenta amb una perfídia indecorosa, la priva de l’últim i més petit prestigi que li quedava: la versemblança”. Això escrivia Fuster en El descrèdit de la realitat, un llibre increïble del 1955, que no s’entén com el pogué escriure, aquells anys, un jove advocat de Sueca. Cinquanta anys després, el surrealisme, al país de Fuster, ha passat directament a la política, i a la visió que el país rep de si mateix. M’explicaré. Les xifres són un reflex de la realitat, i les xifres nostres són pèssimes. El 2006, els índexs del PIB respecte a la mitjana espanyola eren els següents: Madrid 130, País Basc 128, Navarra 126, Catalunya 118, les Balears 110, Aragó 107, la Rioja 106. Aquests són els “rics”, els que superen la mitjana. Vostés hi han vist el País Valencià?: jo tampoc. Aquest detall, però, no és un obstacle perquè els dirigents valencians del PP, des del temps de Zaplana fins a Francisco Camps, passant pels mítings de Mariano Rajoy, pels noticiaris de Canal 9, o per tota la premsa de dreta (que és molta premsa), afirmen de manera solemne, permanent i emfàtica, que la “Comunitat Valenciana” és líder a Espanya i a Europa, la millor, la que avança en una marxa triomfal imparable, la que els altres envegen (sobretot Catalunya, ja se sap) perquè és la que més creix i progressa. Passem als no tan rics, segons les xifres crues: Cantàbria i Castella i Lleó, per exemple, se situen en els índexs 98 i 95 respectivament. I ara sí, ara ve el País Valencià: amb el 91, tres dècimes per damunt de Ceuta. Ceuta, doncs, és el nostre nivell. Per sota, hi ha només els “pobres” clàssics: al nord, Galícia, i al sud, tota la resta. Els valencians, cada any que passa, som més lluny dels rics, i cada any més prop dels pobres. Això és progrés, això és triomfar, això és ser líders i envejats per tothom. La realitat no compta, al costat de la propaganda, la realitat no té cap crèdit, comparada amb l’al·lucinació. Reculem, reculem, mentre la propaganda afirma que avancem i avancem. Aquest és el nostre surrealisme, que presenta la realitat “amb una perfídia indecorosa, la priva de l’últim i més petit prestigi que li quedava: la versemblança”. I els ciutadans, al·lucinats, voten per la perfídia. Indecorosa.
El passat en la pantalla El segell Faximil Edicions Digitals rescata col·leccions completes de revistes valencianes de referència
FRANCESC PÉREZ I MORAGÓN
J
a fa uns quants anys que Faximil Edicions Digitals treballa, amb una admirable tenacitat i un rigor tècnic igualment digne de ser subratllat. Aquestes dues qualitats deuen ser, si no m’enganye, les que caracteritzen les editorials petites i especialitzades, juntament amb l’encert pel que fa a la formació del seu catàleg, fet a força de conéixer el mercat i buscar un àmbit de lectors propi i fidel. El tret distintiu de Faximil és, sens dubte, haver vist les enormes possibilitats que obrin les noves tecnologies per a la producció de còpies estretament fidels, i de vegades milloradores, de textos i documents gràfics impresos o manuscrits, especialment si tenen una certa antiguitat. Tenint tot això en compte, Faximil treballa en la publicació de llibres antics, col·leccions de revistes, bases de dades i altres materials, en format de discos compactes, per fer accessible a un públic ampli la consulta ràpida i sense dificultats d’un material bibliogràfic, hemerogràfic o documental d’utilitat per a les seues investigacions o, simplement, com una manera nova de llegir-los i conservar-los, d’imprimirne parts, d’incloure’n il·lustracions en textos propis, en presentacions de PowerPoint i, en fi, una gamma extensa d’usos possibles. Passa a la pàgina 2
Número especial de Falles de la revista Nueva Cultura de l'any 1937, en plena Guerra Civil. Al costat, caricatura d’Unamuno feta per Pérez Contel per a la revista.