E ~ ~ uemarginatum r n es dcatrk2mliidarja ets dobrs de queixal.
Pipangn&$Xium Ifiper ungukhtum
:K,J
:-
deg&¡--.
.:w
?P-M!-*
l
A n t ¡ h ~ ddiurWqtm ~ ~ , ih n t s .
Les plantes Un viatge de milers d'anys a la recerca de les propietats 4 Com batre indigestions, cicatritzar ferides, curar malalties o controlar la hipertensió són propietats d'algunes plantes m o l t preuades des de fa milers d'anys. N ' h e m escollit les m e s valuoses. Text: Dolors Palau I Assessor científic: Jose
Maria Lbpez Pihero I lL4ustracions:A t k y diccionari0 histórko de iaspianias medicinales
urant mil.lennis, les plantes ens han proporcionat aliment, protecció i una farmaciola plena de remeis naturais. La primera enciclopedia medica que es conserva, el papir Ebers, datat disset segles abans de Crist a Egipte - t o t i que es considera la copia d'un document anterior-, deixa constancia dels més de quatre mii anys &utilització terap2utica de les plantes i del descobriment de les propietats de l ' d (Allium sativum), de Sanis (Pimpinella anisum), del gingebre (Zingiber oficinale) o del llorer (Laurus no¿&). El catedratic d'histhria de la medicina de la Universitat de Valencia José Maria U p e z Piñero ha recopilat les recerques realitzades durant tres decades, en col~laboracióamb altres investigadors internacionals. El resdtat és 1'Atlasy diccionario bistórico de lasplantus medicinales, una obra en format CD que repassa la relació de l'home amb aquestes
especies vegetals, des dels testimonis mis antics fins ais orígens de la farmacologia al segle XK. Les cdtures arcaiques d7Egiptei Mesopotamia representen la primera de les set etapes en les quais López Piñero divideix la historia de les plantes medicinais. Aquests coneixements, sovint barrejats amb reiats llegendaris, %an influir de manera important en la medicina cbssica g e p " , com també ho van fer els procedents de la tradició asiitica.
Els inicis de la farmacoterapia Tant les doctrines mediques asiatiques com les grecoromanes es basaven en la concepció de l'univers com a macrocosmos i del cos humil com a microcosmos, i tenien en les plantes el fonament de la farmacoterkpia. López Piñero destaca l'extens repertori d'especies emprades per la medicina xinesa que, tot i algunes visions desenfocades de l'etnocentrisme, "a Europa no s'aconseguiria equi-
Eficaq per alleujar problemes intestinals.
Usada per netejar ferides i com a emplastre.
L'arrel cura inflamacionsde boca i estbmac.
mes preuades curatives de les especies vegetals Ha sabies? m parar fins ai segle m,amb la incorporació dels materiais de l'expedició a Nova Espanya dirigida per Francisco Hernándeí?. Juntament amb el ginseng (Panax schimengo) i la canella (Cinnamomum aromaticum), entre els remeis medicinals principals hi figuraven els cítrics, des del ponciier (Citms medica) a la llimera ( C i mZimon) o el taronger (C~Wauranhum). l
1
,
;
i
Eenciclopedia medica mes antiga fou escrita a Egipte cap a l I.TO0 aC La medicina de l'edat mitjana europea va comenpr a revifar ai segle x amb l'assimilació, a trav6s de les traduccions de l ' h b , dels coneixements de l'antiga Grkcia. Era el punt de partida cap a la medicina moderna, que va experimentaruna autkntica revolució a i Renai-
xement! amb l'ampliació del coneixement i ús de les plantes procedents de les Índies Orientais i dlAm&rica,especiaiment gricies a les investigacions d'HemAndez (1571-1577), que va recopilar tres md noves espkcies. Les aportacions dlEsteve, renovador de la citedra &herbes; Piaza, fundador &un dels primers jardins bothics europeus, i Pomar, autor del cbdm del mateix nom que identifica e x e m p h del Vell i del Nou Mdn, donen fe de l'interés per Sestudi de les plantes medicinals en terres valencianes, que mks endavant s'enriquiria amb Saportació de Cavanilles i Lorente. El desenvolupamentde la química ai segle XK va marcar un punt d7idexió. El naixement de la farmacologia va permetre aillar els principis terapkutics de substhcies utilitzades des de feia mii-lennis,explicar científicament els processos d'absorció, distribució i acció sobre llorganisme humi i, a la fi, impulsar la producció sint6tica de compostos químics. @
Moltes piantes medlc~rialsf o r ~ g e n x ~ n e se5 van difondre a traves de La Ruta de la Seda, fet que va fnflulr en e[ seu nom de canella de Cedan una especte o r ~ g ~ n h de r ~ ala Xma, per% comercial~tzadaa través de Sri Lanka.. E l frau a4 vokant de Les p\antes medicinals a temps antlis.. A l prbleg d'un text del segle IV, Medtcm Rinh, ja es critica l'engany i la cobdícia sa~ d'a[guns . s ~ p c ~metges que venren\moLt csm
W
.
Et b o t i n ~ cvatenu3 C (1745-1 8041 fou u n exceL4ent d~bulxant,autor de te5 l&minesque 1~4ustren Les seues pubt~cacions.
I
Les 7 mes decisives en la P CULTURES ASIATIQUES
Les qualitats de la rauvblfia (Rauwolfia serpentina], conegudes a [índia classica i descrites per metges portuguesos com Garcia da Orta a l segle W I , van ser ignorades per la medicina occidental fins a mitjan segie m. ES llavors quan es va admetre la seua utilitat per aL tractament de malalties rnentals i de la hipertensió, gracies a les propietats de la reserpi nas[alcaloide que s'extreu de [arrel de La planta, amb efectes sedants i hipotensors. EL seu habitat són els boscs humits de sia tropical. @
EDAT MITJA NAT^
'ín
Romaní
Uosmarinus officinaf is
,
6s tot un símbol de La cuktura mediterrania i també una de \es plantes mes útils per a La salut, Aquest arbust perenne que creix des de la vora de 3 mar fins a Les muntanyes dninteriorde la zona medite&nia, ha estat utilitzat durant segles per afavorir la
dets melges d'origen hrab. S e m p r a per la seus ac&Ó laxant -purgant en dosis gmns- i apareix citat a M n t i d o t x i m &Arnau Yilanova. Creix espont&niament en pakos tropicab &&rica lespecialment a Egipte i a
1 RENAIXEMENT Balsam del Perú
Myroxylon pereirae
questa @pocava representar ria authtica revolució vegetal, hcies a les plantes descobert~s continent americ; i a les índies r i m t a k , Una de tes especies 4s destacades va ser un arbre cakitzai al Per6 [Myroxylon emkae),dei qual s'obté un b&lsarri que afa §emir com a trac&Fent lacal de ferdes. Malgrat que 3 l'mtic Egipte es coneixien &I%$ ungüents, l a w a doaparicid a i'edat mitjanava propiciar que la trobatka arn@ri&amfefa c%Wida com un tresoi-, @$peciatment pera.! sem amma agradable. Es desmvolupa en seives humides de climes tmpica\s. @ ,
-
autor que va oferir una descripció detaklada de la quina o arbre & les febres, va quedar inedita durant anys. Cob0 partava d'arbres grans, "amb La coda com de cane(Laa',perb mes grossa i molt amarga. Una vegada moha, permetia obtenir una pots molt eficaq contra les febres provocades pel patudisme. Creix en climes tropicals humits, en valls andines de SAmerica del Sud, Java, l'índia i e l Z a i ~@ ,
La 1nvest1gac16 química va permetre conéixer a partir del I803 les propletats de plantes que s'hav~enusat com a remeis naturais des de [antic Eg~pte,entE elbs e l cascall, de la qual s'extrau l'op~.Com l n d m López Pfíero, ~ e s t u d l farmacoLbgic d'aquesta e s p k i e va aillar principis químics d'acci6 molt diferents sobre e l cos hurna, amb alcaloides que indueixen e l son [narc&inal, calmen e l dolor [medina) i actuen contra La ios, perb p ~ d e n paralitzar la respiració de xiquets menors de dos anys (coddína), combaten els espasmes [papaverina] i, entre d'ab tres, c~n&ueixen drngue5 altament perilloses per a la salut [hero'ind. E l cascall, procedent dei Pfbxim Orient [Turquia, VAfganistan i l'lranl s'ha
'i