Llibret Falla Barri La Vila 2017 by Federació Falles de Burriana

Falla Barri La Vila

Borriana 2017 EMIS OCATÒRIA DELS PR NV CO LA EN AT IP IC EL LLIBRE HA PART L VALENCIÀ OMOCIÓ DE L’ ÚS DE PR LA A R PE T TA LI DE LA GENERA

Edita: Col·labora: Maquetació, Disseny: Portada: Coordinació de continguts:

Associació Cultural Falla Barri La Vila La Generalitat Alejandro Bonet Pérez Mercè Gil Blasco

Toni Gil Trilles Publicitat: José Caballero Impressió: Gráficas Castañ

Dipòsit Legal: CS 17-2012

ÍNDEX 4

Essència

Els premis de 2016

Clam de festa

Records gràfics de 2016

Presidència infantil

Passatemps vilers

Presidència major

Merescut homenatge

Fallera Major

Herència familiar

Entrevista a la Fallera Major

Uns jardins de disseny modern

Cort Infantil

Cort Major

La Vila en el mundial “oficiós” del truc

100

10 anys de teatre viler

Comissions

134

Entrevista a Xavi Ribes, president del Gremi

Actes exercici faller 2017

158

L’Himne de La Vila

La falla infantil: esbós i crítica

164

La satisfacció del col·leccionista

La falla major: esbós i crítica

170

Poema d’Homenatge Infantil

176

Les Falles, Patrimoni Immaterial de la Humanitat Solucions dels passatemps

Poema d’Homenatge Major

180

Col·laboradors

Acomiadament Fallera Major 2016

EssĂ¨ncia

Cartell anunciador de les Falles 2017 Maria Piqueras Blasco

Clam de festa! Borrianenques, borrianencs, s’aveïna un temps intens. Escolteu el clam de festa que amb el vers us manifesta qui és vostre pregoner. Amics de ciutats veïnes, vingueu també i disfruteu. La fi de la primavera reblida de goig espera que la visqueu al carrer. Enaltim nostre patró visca el pare Sant Josep a qui el món faller venera, respecta, honora i ofrena com precursor dels fusters. Que tremole la ciutat per les traques i els masclets. Que la música s’estenga com pasdoble que festeja i s’escolte a tot arreu.

Que barris i societats ho gaudisquen amb deler i que Borriana sencera senta la festa fallera com la vivim els fallers. Totes, tots, en germanor viurem molt intensament el foc que als fallers no ens crema però fa que se’ns encenga el cor amb boig sentiment.

Que el conjur de foc i flames òmpliga d’embruix les falles, que renaixen de les brases ben reblides d’esperances. Que els festius sons de xarangues junt a harmonies de bandes, musiquen les desfilades amb les falleres més guapes. Fallers diguem fort, amb ganes, Visca Borriana i les falles!

Toni Gil

Presidenta Infantil

Paula Vilarroig Aguilera Salutacions, vilers i vileres, Estem en un nou exercici faller, el de 2017, i amb molt d’orgull vaig a ser la vostra presidenta infantil. Compte amb tots vosaltres per a que este any siga inoblidable per als membres d’esta gran comissió, però especialment per a María i Claudio, una parella excepcional que ens representarà amb molt d’orgull allà on vagen. Ser presidenta és nou per a mi. He sigut fallera, Reina Infantil de la Falla La Vila i he format part de la Cort d’Honor Infantil de Burriana. Però davant este nou repte necessite tota la vostra ajuda per a deixar la falla La Vila on es mereix, enllà ben alt. Em recolza una comissió nombrosa i treballadora, unida per la il-lusió i l’amor a esta festa, que ja és patrimoni universal de la humanitat, a la que des de ja agraïsc la confiança que han dipositat en mi, i a la que promet dedicació i esforç sense límit. Com no, compte amb l’ajuda de Javi, ja expert en estes històries falleres, i amb Cèlia, la millor Reina que una falla pot tindre. I amb la meua família, que continua fent possibles els meus somnis. Com diu el nostre himne, “tots a una veu, germans vingau” i junts disfrutarem d’un gran any i posarem una pedra més en la gloriosa història de la Falla La Vila, la millor falla de Burriana. Visca la FALLA LA VILA! Visquen LES FALLES! Visca BURRIANA! Paula Vilarroig Aguilera

President Javier Plasencia Borillo Per primera vegada, tinc l’honor de dirigir-me a vosaltres, com a president d’aquesta comissió. Càrrec que m’ompli de orgull, doncs és una satisfacció molt gran representar a este col.lectiu. Des d’estes pàgines voldria agrair a tots els fallers i falleres de la vila, tot l‘esforç que esteu fent durant tot l’any per a que esta falla continue sent una de les millors falles de la nostra ciutat. Agrair també a les empreses col.laboradores les seues aportacions, així com als veïns que d’una forma o altra, ajuden a l’engrandiment de la nostra festa. Enguany estic acompanyat per un bon ramillet de falleres a quina més guapa, una parelleta encantadora de fallerets i per una fallera major que ens representa a tots els vilers d’una manera molt digna. També m’acompanya en les llavors de president, la nostra presidenta infantil Paula, una xiqueta encisadora. Sols em resta, convidar a tots, vilers i vileres, resta de comissions falleres, borrianencs i forasters a gaudir de les festes de Sant Josep. Visquen les falles, visca Borriana i visca la Falla La Vila. Javier Plasencia Borillo

Fallera Major 2017 Cèlia Vicent Borja Sembla un tòpic, però la decisió d’un pare sol ser el més difícil d’aconseguir durant el regnat d’una fallera major, més que les sabates, i us ho dic de bona tinta. El pas endavant de mon pare, no fou l’únic que s’ha donat, enguany, també el d’algunes falleres de la meua cort que en adonar-se’n que jo era fallera major, no dubtaren un sol moment en dir “si” tot i que enguany no duien la idea de ser falleres altra volta. Però aquest any no regnaré sola, tindré l’ajuda de Javi, nostre president que per primer any conrea aquest càrrec, i si parle de Javi no puc oblidar-me de la xiqueta que serà la presidenta de la xicalla vilera, Paula Vilarroig, una parella que farà del meu regnat, un any meravellós i no sols ells, sinó tots els que sereu al meu costat enguany, perquè la banda que em creuarà el pit, no és meua, la brodareu vosaltres amb cada moment especial i cada somriure que em regalareu. Sols em resta dir-vos: Visquen les falles! Visca la Vila! Visca Borriana! Cèlia Vicent Borja

Entrevista a la Fallera Major

EPISTOLARI VILER SOBRE LA NOSTRA FALLERA MAJOR Julián Arribas Dimarts 03/01/17, 23.19 Per a: La Vila Safata d’entrada RESPONDRE Epistolari viler.doc 38.0KB Mostrar tots els arxius adjunts.

Descarregar.

Guardar en OneDrive.

Borriana, 3 de gener de 2017 12.00h Amics vilers, Us escric perquè hui és un dia molt especial per a mi; però no sóc jo l’objecte d’esta intrèpida carta, sinó una xica, també especial, que coneixeu ben bé. El motiu d’este atreviment és que he quedat amb Cèlia per a xarrar una estona i vull que vosaltres també disfruteu del moment. Per això us escric, perquè crec que és la millor manera de compartir el fet i de conéixer millor la nostra Fallera Major. Perdoneu que no us haja dit res abans, però és que ha sigut tot molt ràpid, pensat i fet, com són les coses que millor ixen d’una falla. He preparat una xicoteta guia de conversa i he imprés un poema d’homenatge que he escrit perquè ella mateixa li’l recite una nit màgica a la Reina Fallera de Borriana. Amb eixes dues coses i amb l’ai al cor aniré en breu a trobar-me amb ella. No sé quin dels dos estarà més nerviós. Jo n’estic molt. Vull fer-ho bé. Vull que li agrade el poema que he escrit i vull que, quan acabem de xarrar, se’n vaja amb un somriure als llavis i pensant que li ha molat l’experiència. Conec Cèlia des que va nàixer, atés que els pares són amics meus de tota la vida i els estime moltíssim. No vull fallar. Fins ací, res més. Ja us tornaré a escriure després de la xarrada. Vostre, J. A. ************************************************************************************************* Borriana, 3 de gener de 2017 15.00h Amics vilers, Vaja per davant que, com ja haureu comprovat, estes pàgines del llibret que estaven destinades a contindre la tradicional entrevista a la nostra Fallera Major han estat usades per a transcriure uns correus electrònics amb unes cartes que, tot siga dit, tenen components íntims. Considereu-les personals. Vostre, J. A. *************************************************************************************************

Borriana, 3 de gener de 2017 16.40h Amics vilers, Ja està! I ha estat magnífic! He fet un poc de temps prenent un café a un baret del Pla, on havia quedat amb Cèlia, i de sobte, en alçar els ulls, ha aparegut la nostra Reina davant meu. He pensat: “Què guapa”. Em mirava amb uns ulls purnejants, expectants, i em saludava amb un somrís ampli i espontani. Hem anat a un altre baret típic de la nostra ciutat i hem demanat uns sucs. Als dos ens ha tocat de préssec. Per trencar el gel li he lliurat un full amb el poema d’homenatge i li he preguntat pel Nadal. Era un inici de conversa obligat pel temps en què estem, però ella li ha tret profit en dir-me que ha visitat el Betlem Vivent de Les Alqueries. Ho ha dit tan meravellada que m’he promés anar l’any vinent jo també. Pot semblar quelcom banal, però us jure que, des d’eixe moment i en veure com parlava d’eixa visita, he sabut que Cèlia posa una gran dosi de passió en tot el que fa. Cèlia Vicent Borja, de 21 anys, es ruboritza un poc en preguntar-li per les seues virtuts, i això la dignifica. Somriu i reconeix que és simpàtica i sociable, riallera i de conversa divertida, tot i que considera que tal volta siga massa dormidora i impulsiva. Així es veu ella. De les aficions, destaca que li agrada patinar, nadar i que va al gimnàs. No hi ha dubte que és una jove activa. De fet, ha treballat en llocs dispars, com ara l’Arenal Sound, una peluqueria o la fira de València. També ha fet altres cursos de comerç, atés que li agradaria treballar de cara al públic. Enguany, però, ha sacrificat alguna ocupació que tenia per a poder dedicar més temps a la falla. He volgut impressionar-la com a entrevistador preguntant-li coses tan artificials com: “Si jo tinguera una vareta màgica i et poguera transportar ara mateix a un altre lloc, on aniries? Si tingue-

ra una màquina del temps, a quina època voldries anar?”. Ella ha arrufat un poc les celles, ha fet més intens el somrís que encara duia des del principi i m’ha dit: “No es tracta del lloc ni del moment, sinó de la companyia”. No hi ha dubte que u queda com un il-lús quan una jove li explica que els grans moments els protagonitzen les persones, i no l’espai o el temps. “Millor la companyia que el lloc”, ha dit i, a partir d’eixe moment, hem començat a xarrar de persones. Sabeu què? Cèlia té quatre amigues que sempre van amb ella. No vull dir que sempre l’acompanyen físicament, sinó que estan tan unides que formen part d’ella. Mireu si és així que les quatre es van fer el mateix tatuatge. És una manera de dir que importen més els fets que les paraules, no creieu? A mi m’ha agradat molt eixe detall. Ah! I m’ha fet molta gràcia que fins i tot passegen els gossos al mateix parc. Crec que tots haurien de pertànyer a una colla com eixa. Tal volta siga per això que, en preguntar-li per l’actualitat, es mostra optimista i diu que el món està millorant. També hem parlat de falles, eh! Quan era menuda, no veia possibilitat de ser fallera, m’ha dit. Va participar en alguna cavalcada de La Vila, ja que alguns amics dels pares n’eren fallers, però no veia factible el fet de pertànyer a la comissió. Conta que, quan alguna vegada comentava el tema amb sa mare, esta sempre deia: “Ja seràs fallera quan ho siguen Àfrica i Aida”. Xe! I així ha sigut. Com ja sabeu, l’any passat va ser fallera i mireu fins a quin punt ho va disfrutar que enguany és la nostra Fallera Major. M’he interessat pel fet i m’ha contat l’anècdota següent: “Jo bromejava amb ma mare. Desfilava per casa i deia: —Veus, mamà, què bé salude? —Sí, filla, sí —deia ma mare, com qui li dóna la raó als bojos. I va i un dia ma mare em diu a boca de canó: —Vols ser Reina? —Sí —vaig dir ràpidament.

I encara no havia acabat de dir la “i” quan ma mare em digué: —Doncs anem-nos-en que ja tinc la tela! I així va passar.” Cèlia ha canviat el dibuix del somrís. Ara és d’agraïment. Està molt contenta de ser Fallera Major i en casa també ho estan. Diu que sa mare s’ho ha passat pipa amb açò de les falles i que son pare està tan content que ja du uns quants dies quedantse fins a l’últim moment quan hi ha festa a la Llar Fallera. Està disfrutant de l’any, no hi ha dubte. No imaginava ella que la festa fallera poguera arrossegar sentiments tan forts i confirma, una vegada més, que no es pot saber què és si no estàs dins. Il-lusionadíssima està, i encara més quan pensa en la nostra presentació. Diu que és l’acte que més li agrada i que està esperant-lo com qui espera el millor dels regals, puix que sap que serà un dia que recordarà tota la vida. I si és així, serà, sens dubte, per les persones. Recordeu el que deia abans? La pregunta no és ni “quan?” ni “on?” sinó “amb qui?”, i ella té la resposta: amb els vilers! Ja podem estar-ne pagats, vilers! Les persones, sempre les persones, independentment del lloc i del moment, són les que fan que les vivències paguen la pena. Per a mi, este és el missatge de la nostra Fallera Major, la nostra Reina. Vostre, J. A. P.S. Després de xarrar, li he fet algunes fotos. He oblidat la maquineta de retratar a casa, però he aprofitat la càmera del meu telèfon i li he fet algunes fotos molt xules aprofitant l’emblemàtic centre urbà i una fireta que hi havia davant de l’Ajuntament. Ha estat molt divertit quan ha pujat a un cavallet :) *************************************************************************************************

Borriana, 3 de gener de 2017 18.22h Estimades falleres, Us escric per a contar-vos que, fa un moment, he estat amb Cèlia. Hem anat al Ferrocarril i ens hem begut uns sucs de préssec. Ha estat molt guai quan hem demanat de pujar dalt amb la intenció d’estar més tranquils, perquè ens han dit que era un lloc reservat per a fumadors. Ostres! Ens ha tocat emplenar uns fulls per a fer-nos socis. Us ho podeu creure? Ens hem fet socis del club de fumadors! Imaginava un espai fosc, ple de fum, inquietant... Però no! Les finestres estaven obertes de bat a bat i el sol, tot i ser dèbil per l’època en què estem, ho il-luminava tot. Sort que ha estat així, perquè ella, jo, els sucs de préssec, una llibreta per a prendre notes, les ulleres per a vore de prop... això no li pega ni amb cola a eixe ambient que havia imaginat de primeres. Això de la llibreta és perquè havíem quedat perquè li fera la tradicional entrevista, però enguany igual faig alguna cosa distinta. Bo! El cas és que volia dir-vos que, durant la conversa que hem tingut, hem parlat de vosaltres, sabeu? Sí, sí! Tan bon punt Cèlia ha començat a parlar de les “seues” falleres, he pensat que era una vertadera pena que no poguéreu escoltar el que deia de vosaltres i m’he dit: “Ho escric i els envie un e-mail”. I això és el que estic fent. Sé que ho sabeu, però deixeu-me que us diga que Cèlia està molt pagada de vosaltres. Se li notava en els ulls quant us estima. M’ha dit que us adora a totes i que teniu molt bona relació, tot recalcant que no sols es refereix al fallerio, sinó a tot. “Ens hem fet amigues de veritat”, ha dit. “Les trobaré a faltar quan...” No acabe la frase perquè eixe moment que no he escrit està més lluny del que ella es pensa (jeje). M’ha dit que amb Aida fa uns balls que flipes, m’ha parlat de com de dolceta és Àfrica, de les confidències amb Paola, de la comprensió de Sandra i de l’encant de Lara. Uf! Si algú parlara de mi així... Quina sort té La Vila de tindre unes falleres i una Fallera Major com vosaltres. Vostre, J. A. Soci innocent del club de fumadors. *************************************************************************************************

Borriana, 3 de gener de 2017 18.55h Benvolguts Ximo i Cèlia, He estat xarrant una estona amb la vostra filla Cèlia. Hem anat esta vesprada al Ferrocarril, on alguna vegada hem anat nosaltres. Haureu de disculpar-me, però ara la vostra filla és membre d’un club de fumadors. Ha sigut culpa meua, eh! Ja us ho explicaré. Sols us ho dic per si arriba alguna notificació a casa. Com deia, hem estat xarrant i us he de dir que ha sigut una hora bella. Teniu una filla estupenda. La conec des de xicoteta. L’he vista jugar i créixer; l’he vista al casal, pel carrer, en casa. En fi, que la conec des de sempre, però mai no havia estat una hora a soles amb ella i una de les coses que he aprés és que paga la pena passar un moment amb els fills dels amics, cara a cara. És simpàtica, riallera; de somriure fàcil, ampli i sincer. És encisadora. M’ha confiat els seus sentiments fallers i m’ha explicat com és la seua relació amb les falleres, amb les amigues, amb la vida, i m’ha explicat com d’important són les persones per a ella. Li és igual estar en un lloc o en un altre, perquè el que fa que un fet siga especial és la companyia, la gent amb qui el comparteixes. No sé si ella n’és conscient, però eixa xiqueta té moltes coses dins d’ella que ja m’agradaria que tothom les tinguera. Voleu que en diga una? La capacitat d’estimar! I no hi ha cosa més gran. M’he assegut davant d’ella amb una guia de conversa i, a la primera de canvi, just abans de pegar el primer glop de suc de préssec, m’ha trencat els esquemes. He hagut d’oblidar la planificació que tenia i deixar que la cosa fluïra a la impensada. Són moltes coses les que m’ha dit, però no us ho vaig a contar tot. Sols us escric per a dir-vos que està molt contenta de veure sa mare tan emocionada amb els assumptes fallers. M’ha contat de quina manera sa mare li va preguntar si volia ser Reina i que son pare ja ho tenia clar abans de dir-ho a les clares. Us assegure que us està molt agraïda per tot el que feu per ella. La mare, capficada: el pare, es deixa manar. La mare, pagada de la filla; el pare, igual o més. Diu que el fallerio us ha sentat bé. Qui ho diria, eh! De moment, sols açò. Si hi ha novetats, us mantindré informats. Vostre, J. A. *************************************************************************************************

Borriana, 3 de gener de 2017 19.21h Estimada Cèlia, T’escric estes línies per a dir-te que ha estat un plaer l’estoneta que hem estat xarrant. He descobert una Cèlia amb molta força, amb un interior jove, d’eixos que poden amb tot. Dir-te també que tens molta sort de poder veure’t cada matí a l’espill, perquè hi veus una cosa molt bella. He escrit unes cartes a la comissió de la falla, a les falleres i als teus pares per a contar-los tot el que hem dit esta vesprada mentre bevíem suc de préssec. Ha estat tan xulo que seria un pecat que ens ho guardàrem sols per a nosaltres, no creus? Teu, J. A. P. S. Ha estat molt divertida l’estoneta de les fotos, eh?

Cort d’honor infantil 2017 Xiqueta: María Ardouni Montoya Xiquet: Claudio López Millán

Cort dâ&#x20AC;&#x2122;honor 2017

Paola Muñoz Martínez

Cort dĂhonor 2016 Sandra MartĂnez Gil

Cort dĂhonor 2016 Lara Monferrer Aguilella

Ă&#x20AC;frica Arribas Gimeno

Aida Plasencia Ferrada

Comissió Infantil Falla La Vila Presidenta: Paula Vilarroig Aguilera Vicepresidenta: Alicia Giménez Poles Comptadora: Ainhoa Sanmartín Polo Tresorera: Marina Hinojal Vicente Secretària: Raquel Bagan Bernal Vocals: Laia Molina Suárez, Paula Juan Ortiz, Elena Del Cuerpo Santágueda, Andrea Cabedo Muñoz, Rosa García Llobat, Alba Vilarroig Aguilera, Judith Felis Canut, Marta Pascual García, Ivanna Puziy, Lucía Lema Barrionuevo, Carolina Gil García, Blanca de la Torre Piña, Cristina Borja Chabrera, Elena García Garí, Paula Beltrán López, Isabel Tormo García, Marta Saborit Mundina, Mar Tormo Vernia, Mireia Oliver Hernando, Claudio López Millán, María Ardouni Montoya, Anna Vicent Suárez, César López Millán, Rubén García Martínez

Comissió Falla La Vila President: Javier Plasencia Borillo Vicepresident 1r: Toni Gil Trilles Vicepresident 2n: José Plasencia Borillo Vicepresident 3r: Jorge Gimeno Chordá Vicepresident 4t: Joaquín Miguel Vicent Centelles Comptadora: Meritxell Navarro López Tresorera: María Isabel Bernal López Secretari: Amadeo Antonino Fuentes Vicesecretària: Loles Suárez López Delegat de Loteria: Jorge Gimeno Chordá Delegada de Rifes: Mónica Masiá Granell Delegat de Recompenses: Javier Plasencia Borillo Delegats de Creus: José Vicente Ferrada Rubio, Maria Piqueras Blasco, Neus Gil Blasco, Diego Palomo Llidó Delegat de Teatre: Julián Arribas Pérez Delegats de Falleres: José Plasencia Borillo, Julián Arribas Pérez, José Ignacio Monferrer Daudí, Marco Antonio Muñoz Culebras Delegades d’Infantils: María José Montoya Tormo, Verónica Millán Martínez Delegat de Truc: Amadeo Antonino Fuentes Delegat de Guinyot: David Felis Peris Pirotècnics: José Vicente Ferrada Rubio, Pedro Molina Cabrera Delegada de Cartilles: Celia Borja Arnandis Delegats de Casal: José Plasencia Borillo, Celedonio Lloret Marín, Amparo Poles Gimeno Delegats de Llibret: Toni Gil Trilles, Mercè Gil Blasco, Alejandro Bonet Pérez Delegat de Propagandes: José Caballero García Delegats de Carrosses: Aida Plasencia Ferrada, Alexis Valls Giménez

Delegats de Comparses: Gema Ferrada Rubio, Sayo Godos Moliner, Mónica Masiá Granell, Asun Blasco Muñoz, Rosa María Dolz Guinot, Meritxell Navarro López, Reyes Blasco Muñoz Delegada de Flors: Loles Suárez López Delegada de Fotos: Gema Ferrada Rubio Delegada de Cens: Mariola Aguilera Sanchis Delegada de Estendard: Ana García Crespo Delegats de Música: Amadeo Antonino Fuentes, Celedonio Lloret Marin, Jose Angel López Girona Delegat de Troquel: Julián Piqueras Rubio Delegats de Taller: José Carlos López Olvera, Francisco Hinojal Martín, Marco Antonio Muñoz Culebras

Vocals: Ramón José Ibáñez Badal, María Luisa Aguilella Llueca, Carmen Isabel Guerola Font, María Elisa Pina Muñoz, Feli Gimeno Musoles, Bárbara Molina Cabrera, Maribel García Molinos, Noemí Santágueda Motos, Marimé Canut Sancho, Mari Luz Vicente Alvarez, Marian Martínez Vico, Pilar Polo Santos-Olmos, Miguel Bagan Guillamon, Juan Francisco Giménez Gómez, Pilar Esteve Escobedo, Carlos Gil Cano, Sandra Martínez Gil, Néstor Plasencia Ferrada, Jordi Gimeno Godos, Adrián Plasencia Masiá, Gemma Vericat Redondo, David López Dolz, Paola Muñoz Martínez, Cèlia Vicent Borja, Iris Moreno Guerola, Àfrica Arribas Gimeno, Adrián Molina Suárez, Irene Archelós Girona, Sara Jiménez Oliver, Pablo Ojeda Ruiz, Carlos Gimeno Godos, Mercè Pérez Martínez, Elena Hinojal Vicente, Jorge Navarro López, Balma Ballester Saborit, Ana Palmer Vivas, Ana Armario Miranzo, Ferran Felis Canut, Lluís Eixerés Ros, Guillem Dosdá Domingo, Carla Roca Gavara, Irene Malonda Martínez, Itziar Zorío Lucha, Marc Ferriols Martí, Laura Edo Mingarro, Maria Martín Vicent, Joan Martín Vicent, Aroa Ruiz Sánchez, Alejandro Diago Espí, Eric Julve Diago, Jordi Pérez Diago, Manuel Bueno Gozalbo, Julia Franch Cuesta, Marc Eixerés Moros, Marc Gómez Godos, Carla Fonte Sánchez, Luis López Dolz, Pablo Plasencia Masiá, Lara Monferrer Aguilella, José Montoro Fernández, Tania Barreda Miró, Carlos Feliu Usó, Juan Tarancón Sancho, Carlos Terrés Ferrer, Claudia Monfort Carratalá, Rocío López Bataller, Paloma Sánchez Cabezas, Alba Bagan Bernal, Maria Antonino Navarro, Cristina Conde Castillejo, Teresa Gual Sanjuan, Coral Barres Sanz, Andrea Muñoz Martínez, Iris Ochando Gascó, Íria Blasco Llop, Adrià Sanmartín Polo

Actes exercici faller 2017 Traca

Presentaciรณ a la premsa

Proclamacions

2n Concurs de paelles La Federació de Falles de Borriana organitza des de fa dos anys, una concurs de paelles de les falles. La nostra falla l’any passat ja participà amb una bona paella que va fer Diego.

Enguany va ser José Ángel qui des del primer moment es va oferir a fer-la. El dia de l’esdeveniment va ser dels més matiners. Se’l notava un poc nerviós al temps que il.lusionat per la responsabilitat de fer un bon dinar per als comensals vilers. Ell és qui sol fer habitualment la paella en sa casa. I la seua dona, Verónica, diu que sol fer-les ben bones.

Com una premonició i amb una pinzellada de falsa modèstia, des del primer moment deia, convençut, que La Vila guanyaria el concurs. Amb l’ajuda de Ximo i la seua mestria en el tractament del foc, el seu convenciment es va fer realitat. No va poder guanyar, però el segon premi aconseguit deixà a tots molt bon sabor de boca, per dos motius, pel guardó, reconeixement que venia acompanyat d’un bon pastís dolç i sobre tot per la paella, que estava exquisida. Felicitacions al cuiner! I a la falla!

Festes al casal

Monument Faller Infantil Un zoo amb vilers Aquesta falleta vilera d’enguany és una animalada. Els menuts i no tan menuts gaudiran d’un zoo molt complet on un dels animals que es pot contemplar en la visita és especialment estimat per tots els membres de la comissió.

Falla Infantil LA VILA 2017. Artesà faller: Paco Fuentes Moreno. Crític: Toni Gil Trilles.

Un zoo amb vilers La mare i el seu xiquet comencen plens d’il-lusió una agradable vesprada amb una visita al zoo. Durant el recorregut

Ós Polar Ursus maritimus

disfruten menuts i grans, veient en tranquil passeig com viuen els animals. Però viure en captiveri no és per a ells l’ideal perquè haurien d’estar solts,

I és que estar en una gàbia

tindre plena llibertat.

tancats sempre, nit i dia, ha de ser molt avorrit per falta de companyia.

Gallina Gallus domesticus

Però el tindre’ls engabiats és per a alguns el millor, sobre tot per als que estan en greu perill d’extinció.

Tito Pavo cristatus

Com el rino per les banyes, l’os polar per la calor, o el goril-la per la caça

Bou Bos Taurus

o la desforestació. I és que d’animals salvatges hi ha moltíssimes espècies, i una d’irresponsables els humans que fan caceres.

Rinoceront Ceratotherium sim

Segur que l’humà és sapiens? Alguns ho són, d’altres no,

En tot zoo hi ha animals vius

com els que van de cacera

rars, salvatges o exòtics,

i maten per diversió.

alguns d’ells són perillosos però d’altres són molt dòcils.

Cabreta Capra aegagrus

Però en altres hi ha espècies que coneixem com domèstiques, i que en les grans ciutats són molt difícils de veure. Gallines, conills i bous,

Conill Oryctolagus cuniculus

titos, cabretes i porcs, tots els animals de granja que als xiquets agraden molt.

En aquest zoològic nostre hi ha un mico cap per avall que penjat d’aquest arbret ho mira tot encisat. El ximpanzé és divertit, li agraden molt els cacaus i allà dalt viu ben content rodejat d’algunes aus.

Ximpanzé Pan troglodyte

Aquest graciós cocodril que té més morro que cua mira a tots els visitants i pensa en fer-se una rua.

Cocodril Cocodrylus niloticus

Ací es banya en una bassa, però el graciós cocodril preferiria sa casa i remullar-se en el Nil.

La girafa camallarga ho mira tot des de dalt i pensa amb altivesa que ell és l’animal més alt. Ella entabana els pardals? Camelopardalis és. Serà que allà a les altures és amiga dels ocells.

Girafa Giraffa camelopardalis

El lleó, com rei de tots, mira a la guapa tigressa perquè a falta de lleona li sembla bona parella. Lleó Panthera leo

Tot i que no són iguals són família, són panthera, per això el lleó confia que ella i ell vagen de festa.

La tigressa en canvi el veu lleó amb massa pelussera i sols s’arrimarà a ell si s’afaita la melena. Tigressa Panthera tigris

El goril.la, sense selva, està un poc compungit

Amb les ratlles a la pell i la mirada gatuna tot i que no viu al Tigris, sembla una princesa turca.

perquè encara no veu l’hora de saciar son apetit. Enyora molt la muntanya, l’hàbitat on s’ha criat, que ací té poc de terreny per sentir-se en llibertat.

Gorila Troglodytes gorilla

Un animal molt curiós, pel nom, és l’ós formiguer, ve d’un ós i una formiga? Vinga, això no m’ho crec!

Os formiguer Mymecophaga trydactila

La llengua, amb més de mig metre, li serveix per a menjar. Sent com és son aliment, formiguers ha de trobar!

Els pingüins, vestits amb frac, vénen mudats, d’etiqueta, perquè volen eixir guapos si els fan foto en la falleta. En aquest zoo fa calor i es troben fora de lloc, ells prefereixen el fred dels pols, el del Sud o el Nord.

Pingüí Pygoscelis antárctica

També als zoos sol haver un aviari amb molts pardals: tucans, oques, periquitos, i les més vistoses aus. Aquests pardals que veieu, de quina família són? No ho sabeu? Penseu un poc. És obvi, vilers, com no!

Viler (o Vilero) Passer domesticus (o viler fallerus)

I heu vist l’aranya en la tela tan graciosa que tenim? No és una animal vistós però es menja algun mosquit.

Aranya Tegenaria domestica

Potser acabe amb el tigre, no la fera, el que pica, el que aquests últims estius allà on vas et martiritza.

Mosquit tigre Aedes albopictus

Monument Faller El circ del mĂłn de la falla En aquest monument major quedaran de manifest els malabarismes circenses que hem de viure els membres de les comissions en la majoria dels assumptes fallers.

Falla LA VILA 2017. ArtesĂ faller: Paco Fuentes Moreno. CrĂtic: Toni Gil Trilles.

Regidor de circ Ací em teniu de nou. Alguns pensàveu que no? Encàrrecs fallers, ben pocs, però crític..., sí, ho faig jo. Era una provocació, un repte, assumir de nou la infantil i la major. M’ho agafe amb il-lusió.

Com començar ara açò? Ja ho sé, amb una restricció: en tota la introducció rima assonant amb la o.

M’ho passe bé, és com un joc de difícil solució. S’ha d’explicar el que vols amb el més adequat mot. Fer la crítica és un goig, doncs tot criticar-ho pots, posant-los a caldo a tots sense importar-te el color.

Poden ser de color roig, o blavencs, bé clars, bé foscs, o morats..., prou falsos tots siga quin siga el seu to.

En alguna ocasió entrar-hi he pogut jo, i hagués sigut regidor d’aquest circ. I vaig dir: no!

I dic circ per convicció, perquè pallassos n’hi ha molts, algú que és animalot i algun que altre profitós.

Potser exagere un poc. Paguen justs per pecadors? Pensa així la població, i és que així funciona el món. Polític que siga bo? Algun n’hi haurà: Déu n’hi do! I distingir-lo a favor sols pense en que no sé com. Acabe amb les reflexions, romanços i locucions. És moment ja de l’acció. Que comence la funció!

Un circ faller Vaig pensar en criticar tema que no fos polític, i així enguany deixar en pau a aquells que parlen als mítings.

Mes, que seria una falla sense parlar de política? li faltaria el trellat, insulsa seria la crítica.

I de què podria parlar si no parle dels partits polítics de la ciutat o dels que hi ha al país? Ja ho sé: centraré els meus versos en alguns temes fallers: relacionats amb política o altres assumptes interns. La crítica de la falla serà crítica de falles que les falles són molt crítiques posant verds a uns i altres.

I així, el circ que en la falla es veurà al monument durant els dies de festes, de falles estarà ple.

De la presidència El càrrec de president és càrrec amb maldecap perquè has d’estar en tot tot i que hages delegat.

Si alguna cosa no ix bé sempre és ell qui té la culpa: la culpa? del president, i no li val cap disculpa.

Però és càrrec agraït perquè és qui rep les lloances, aplaudiments i molts “guapo” en desfilades i actes. Després de uns quants any al front d’esta magnífica falla jo he preferit enguany viure-la més descansada. I hem de donar les gràcies per tirar-se avant, a Javi, i dur la falla endavant en aquests moments de canvi. Tots hauríeu de provar i disfrutar de la falla que ser d’ella el president és honor que molt et paga.

Malabarismes econòmics

Les falles, des de fa temps, tenen els diners molt justos, falles de barri?, això que és? totes tenen pocs recursos. De societat o de barri, hi ha ben poca diferència, als comissionats els toca tirar mà de la cartera. Abans les falles de barri amb l’ajuda dels veïns aconseguien ajuda que els feia molt de profit.

Ja ni rifes ni cabàs, la poca ajuda veïnal, és la de la loteria, sobre tot la de Nadal.

Encara queden cartilles Sabeu què és això, no?, una ajuda altruista que abans era tradició.

No hi ha bonança econòmica com hi havia fa uns pocs anys, per això també ha minvat l’ajuda empresarial Que les falles qui les paga? Ens les paguem els fallers, amb diners de la butxaca i treballs que no cobrem. Tot i això, encara ens critiquen que els fallers “sempre de festa” i sempre “menjant de gorra”. Cadascú es paga el que es menja. Cert és que l’Ajuntament ens dóna una subvenció que també és molt criticada pels antifallers de pro.

Són diners aprofitats en bé de la nostra festa que és, de les festes del poble, la que més diners meneja.

Tira i afluixa Hi ha un equilibri inestable entre la Federació i Junta Local Fallera per controlar la gestió.

La Junta té reticències a que la Federació tinga personal en ella i poder de decisió.

Amb aquest tira i afluixa per part de les dues parts, el que potser succeïsca A proposta federal

és que acaben tots cremats.

de començar a parlar-ho, la resposta ha sigut: “Això abans hem d’estudiar-ho”. L’alcaldia no mou fitxa, la regidora tampoc, tot és tirar balons fora com si els importe ben poc.

I si es trenca la baralla i no arriben a un acord cadascú cap a sa casa i la festa, a pitjor. Açò no és gens seriós: els partits un SI clar diuen en els programes polítics i després van i es desdiuen. No es sap cap a quin costat es decantarà el poder i mentre el perjudicat és la falla i el faller.

Després d’una temporada d’anar amunt i avall sembla que per fi les coses ja s’estan clarificant. I això és el que tots volem que el món faller s’entenga i que això siga, a la fi, el millor per nostra festa.

Disfressats de fallers Membre d’una comissió, ser faller, no és sols el dir-ho i presumir de la falla, que ser faller és... sentir-ho. I estar a tot el que calga per a que la falla tinga en tot el que participa representació molt digna. A tota falla hi ha membres que fallers, de nom, ho són, però quan s’ha de fer feina a la falla se’ls veu poc.

Si hi ha sopar, sempre estan, la festa molt els agrada, però ningú els pot dir res

Enguany hem incorporat

perquè paguen el que els toca.

de joves, a un bon grapat. Esperem s’integren bé, a la festa... i al treball. Són el futur de la falla i ha d’arribar el moment que agafen ben fort les rendes

i descansem els demés.

Del Museu faller Aquest gran elefantet podria ser el primer ninot que estiga exposat al futur museu faller.

Potser ara sí que hi haja diners per fer el projecte, ja veurem si no els ve gran Podrem tindre’ls, però en foto, tots els ninots indultats que durant anys hem perdut per no haver-se’n preocupat.

Proposta del Grup Històric ha estat la donació de tots els seus fons fallers

També la Història Gràfica

a tota la població.

de les falles de Borriana és part del museu virtual de la festa de la flama.

Gràcies a qui, dia a dia, publica els antics tresors, i permet gaudir al poble amb els esplèndids records.

Haurem de pencar-nos-ho i fer un museu molt digne perquè siga un bon reclam per a que vinga turisme.

Poema dâ&#x20AC;&#x2122;Homenatge a la Reina Fallera Infantil de Borriana 2017

Poema dâ&#x20AC;&#x2122;Homenatge a la Reina Fallera de Borriana 2017

Lara Monferrer Aguilella Fallera Major 2016 Un dia una amiga em va preguntar, què se sent sent fallera major de la vila? I el primer que em ve a la ment és orgull, orgull de poder representar una tan gran comissió, de tant sentiment faller i amb l’únic objectiu de fer de les falles una festa única i irrepetible i fer que quan acabes l’any sols pugues dir; GRÀCIES. Des del primer acte m’he sentit volguda i recolzada per cadascun de vosaltres, i a nou joves vaig conéixer i elles serien amb les qui he compartit moments d’alegria, eufòria, i fins i tot alguna que altra confessió, heu fet l’any únic i sols puc cridar als quatre vents dient que la millor cort l’he tinguda jo i que podeu comptar en mi tant com jo sé que puc fer-ho amb vosaltres. La menuda, Marieta, has posat el punt de diversió que ens faltava quan no podíem més; les paraules sobren xiques. Començaren les nits de “fallero” i dos persones m’acompanyaren presentació rere presentació, amb els seus millors somriures i paraules per a mi: Toni, Alba formeu part de mi ja, amb els teus consells he crescut jo, Toni i amb totes les experiències viscudes amb tu, Alba, també. Gràcies. Junt a estes nits de festa m’he sentit sempre arropada per vosaltres, vilers, ja fóra amb somriures o aplaudiments, perquè vilers, no sabeu quan orgullosa em sent d’haver-vos pogut representar. Joves, amics que heu descobert amb mi el que és este meravellós món de les falles, gràcies per acompanyar-me on fera falta. Orgull no només de representar esta comissió, sinó també de vosaltres Papá, Mamá, vos heu desviscut per complir el somni de la vostra filla menuda de les millors maneres, no hi ha prou paraules d’agraïment per a vosaltres dos. Germana, has estat de forma diferent però m’has regalat els millors moments i records que tota reina vol tindre al seu cor. Gràcies una vegada més. I amb tot açò és difícil un acomiadament, m’heu fet sentir com una verdadera reina, cadascú de vosaltres vilers, felicitat, gratitud, emoció, sentiment, alegria, amistat i milions d’adjectius amb què podria descriure jo aquest any però sols puc dir gràcies, podeu comptar amb mi per al que us faja falta. I ara arriba el torn del 2017, i no us penseu que jo me’n vaig, perquè ací em quede per a poder seguir gaudint d’esta festa amb vosaltres. Reina, Cèlia, obri els ulls i no els tanques, gaudeix de cada detall inclús el més menut perquè açò passa volant i tu ja ho saps. Ara sols em queda dir: Eixiu al carrer, de Borriana o forasters, i continuem gaudint de les nostres volgudes falles i més ara que som patrimoni immaterial de la UNESCO, resultat de tots els treballs que per elles es fan! GRÀCIES! VISCA LA VILA!

VISQUEN LES FALLES!

Els premis de 2016 Corresponents a l’exercici faller 2015/16 1r premi Millor Actor Teatre 1r premi Millor Guió Original Teatre 1r premi Truc 1r premi Guinyot 2n premi Comparsa Major 2n premi Guinyot 3r premi Activitat Fallera 4t premi Millor Obra Teatre 4t premi Llibret 5è premi Comparsa Infantil 6è premi Falla Infantil (de la 2a. Categoria) 6è premi Falla Major (de la 1a. Categoria) Corresponents a l’exercici faller 2016/17 2n premi Concurs Paelles 6è premi Creu Major Durant l’any 2016 la falla La Vila ha rebut un total de 14 premis. Tots els premis són especialment importants per la feina que comporten i la implicació de la comissió en tots ells, però s’ha de destacar sobre tot el 3r premi d’Activitat Fallera en l’exercici faller 2015/16. Després de 6 anys consecutius aconseguint el 4t lloc en la més important de les mencions falleres, en les falles de 2016 La Vila, en l’últim any de la presidència de Toni Gil, ha tornat al pòdium de les millors falles de la ciutat.

Records grĂ fics de 2016

Passatemps vilerstonet per

Paraula fallera Molts dels jocs que plantege tenen relació directa amb la lògica. Sols cal saber raonar correctament per arribar a la solució. Aquest primer joc és totalment lògic. Heu de trobar una paraula relacionada amb la nostra festa i la nostra falla. Per poder esbrinar-la ací teniu unes paraules molt festeres també, amb la informació de la quantitat de lletres que tenen en comú i en el mateix lloc que la paraula amagada i també la quantitat de lletres coincidents però en lloc incorrecte. La paraula que busqueu no té lletres repetides.

Un poc de raonament deductiu i... segur que ho teniu!

Laberint de colors Ara un joc molt vistós, amb molt de colorit. Heu d’ajudar els nostres fallerets Maria i Claudio a arribar a la seua falleta. Cal començar pel quadrat marcat amb la fletxa d’entrada, dalt a l’esquerra, i seguir sempre la mateixa seqüència de colors: VERD-BLAU-ROIG-GROC-VERD-BLAU-ROIG-GROC-..., fins arribar a la fletxa on està la falleta infantil. Podeu passar d’un quadrat a un altre sols en direcció horitzontal o vertical, però mai en diagonal.

La falla amb errors Trobeu les 8 diferĂ¨ncies que hi ha entre els dos esbossos de la falla

Dominó Viler Suposem que construïm un joc de fitxes iguals que les del dominó, però amb les grafies V, I, L i A. És dir, que per exemple estaran les fitxes: A-L, A-V, A doble, L-I, etc. En total hi haurà 10 fitxes. En un moment donat hem ubicat aquestes 10 fitxes en un rectangle de dimensions 4x5 de la forma que es veu a continuació:

Cal que esbrineu com estan disposades les 10 fitxes en el rectangle. Quantes solucions possibles té aquest joc?

Dominó tancat I un altre joc més amb el dominó viler. En el joc del dominó normal, que té 28 fitxes amb totes les combinacions dels números 0, 1, 2, 3, 4, 5 i 6, es poden situar les 28 fitxes seguint les regles del joc en una cadena tancada (és dir que l’última fitxa del joc s’acoble als dos extrems de fitxes ja situades). Serieu capaços de posar les 10 fitxes del joc de dominó de la VILA seguint les regles del joc del dominó de forma que es formara també una sèrie de fitxes en una cadena tancada?

Sopa de lletres

En aquesta sopa de lletres heu de trobar els noms de tots els màxims representants oficials de la falla del present exercici 2016/17. Sabeu les regles d’aquest joc, no? Poden estar en horitzontal, en vertical i en diagonal i també en els dos sentits possibles d’aquestes direccions. Heu de trobar un total de ... noms. Si no sabeu ni quants en són, difícil ho teniu. A buscar!

Invitació de La VILA

En aquest quadrat 6x6 ple de lletres hi ha una invitació de la nostra falla, però per poder saber què diu cal utilitzar la plantilla que teniu a continuació que servei per desxifrar el missatge ocult:

L’heu d’utilitzar 4 vegades. En primer lloc situeu la plantilla damunt el quadrat de lletres i llegiu les que queden en els quadrats transparents. Després heu de girar la plantilla 90o cap a la dreta i tornar a llegir les lletres visibles. Torneu a girar la plantilla una altra vegada 90o i fins i tot una quarta vegada. Llegint els 4 missatges de forma consecutiva tindreu el missatge complet. Convidats esteu!

El més difícil I per acabar, el joc més difícil de tots, un joc també de diferències. El nostre casal va passar en unes hores d’estar un poc indecent, com es pot veure en la primera foto, a tindre un aspecte molt més acollidor, com es pot comprovar en la segona. Els culpables del canvi varen voler aprofitar també el matí per gaudir d’un bon esmorzar, manetes de borrianenc, preparat pel nostre magnífic cuiner, Cele. I ara el joc. Trobeu les mésdemil diferències que hi ha entre una imatge i l’altra.

Merescut Homenatge Enguany i per primera vegada este homenatge no recau en una persona, correspon a una entitat que ha estat un referent de recerca i estudi de la festa i la cultura a Borriana. Una entitat que ha recollit elements fallers que s’haurien perdut, ha enregistrat testimonis orals, ha promogut actes culturals i festius fonamentals en la història fallera del nostre poble i, el que és més important, ho ha posat tot a l’abast del públic interessat. Vull en primer lloc agrair els treballs del professor Julián Arribas Pérez i del crític i cronista faller Quino Puig Safont, que serveixen per a dur a terme este parlament. Els inicis del Grup d’Estudis Històrics Fallers de Borriana se situen el 1989. Les falles de Borriana acaben de celebrar els seus seixanta anys d'existència. És una festa totalment consolidada i que viu moments d'esplendor amb setze comissions, amb uns monuments fallers de gran qualitat i amb un cens faller d'importància. Però continua sense tindre el mínim record històric, el museu faller continua sent una promesa dels successius presidents de la Junta Local Fallera, els llibrets fallers continuen estant dispersos per casals i domicilis particulars i la memòria fotogràfica es limita a multituds d'àlbums personals. Tot això desperta en ments inquietes com la de Rafael Arribas un instint de busca dels nostres orígens fallers, donant començament a una croada que acabaria formant un grup de gent que ens donaria a conéixer la nostra història més llunyana.

El primer objectiu de Rafael Arribas és trobar ajuda institucional per al seu propòsit, es posa en contacte amb Juan Sanchordi, alcalde de Borriana, que li facilita unes dependències en la seu de la Junta Local Fallera. Mentrestant Rafael intenta reclutar coneguts i prestigiosos fallers perquè entren a formar part del seu projecte, però ni els membres de la Junta Local Fallera de Borriana se senten còmodes amb el nou veí, ni els fallers de Borriana se senten motivats per a perdre el seu temps en busca de vestigis i objectes que els ajuden a recrear els inicis de les falles borrianenques. Tot canvia quan es posa en contacte amb Pepe Aymerich, un dels poetes i crítics fallers més importants de Borriana en la dècada dels seixanta i setanta i en el qual veu Rafael la persona idònia per a realitzar el seu somni, el d'escriure la història de les nostres falles. A Pepe se li uneixen dos fallers de renom, per una part Joaquín Ortells Vernia, autor de la majoria dels tapissos de l'ofrena a la Mare de Déu de la Misericòrdia, a més de cartells anunciadors i dissenyador de les millors creus de maig realitzades a Borriana, i d'altra banda Santiago Ríos Guinot, autor teatral, guionista faller i col-laborador habitual en els millors llibrets de la nostra ciutat. Tots ells van formar l'any 1992 el Grup d’Estudis Històrics Fallers de Borriana. A partir d'esta data el grup comença el seu camí amb l'organització de diversos actes i amb la publicació de diferents obres.

Com l’exposició etnològica sobre les falles de Borriana, l’exposició de vestits de reines falleres de Borriana i l’homenatge als presidents de Junta Local Fallera.

La col-laboració en la celebració del 50 aniversari de les juntes locals falleres de Borriana i les 50 reines falleres (1944 – 1993). Que va estar organitzat per la Junta Local Fallera de Borriana de 1993, que va presidir Salvador Molina Giménez. La projecció d’una pel-lícula de Rafael Arribas, titulada Tres cases per a una vila, reportatge costumista sobre les tres cases-ajuntament de la Borriana contemporània, l’homenatge als artistes fallers i en especial a José Pascual Ibáñez, Pepet, que celebrava les seues bodes de plata com a autor de monuments fallers i l’exposició de les seues 25 maquetes. Així com els homenatges als artistes Juan Conejero i Vicente Codina.

El Grup Històric projecta, igualment, una pel-lícula del fundador titulada El Campanar, un reportatge inèdit sobre la seua història i reconstrucció amb motiu del seu cinquanté aniversari. S’organitza una exposició de la Banda de Música de Borriana a la casa social de la Caixa Rural i se celebra un homenatge a l’entitat musical. Però sense cap dubte el més destacat d’este període de temps és la presentació, el 20 d’abril de 1996, del tom I de Burriana en sus fallas, 1928-1936, escrit per l’insigne José Aymerich Tormo, prestigiós crític faller i mestre de la penicil-lina, que va invertir set anys de la seua vida en l’elaboració. La presentació va estar a càrrec del no menys insigne borrianenc José Esteve Patuel, que exercí el càrrec d’alcalde de Borriana del 26 de maig de 1959 a l’1 de febrer de 1964. També va estar a càrrec del Grup l’exposició de tot el material que va servir per a la confecció del llibre Borriana en les seues falles 1928-1936, l’exposició de cartells anunciadors de les falles borrianenques, en la qual es va rendir homenatge al cartellista Juan Bodí, l’organització del 50 aniversari de les reines falleres infantils de Borriana (1950 – 1999), l’exposició de vestits de les reines falleres infantils i l’exposició i homenatge als Modistes Artesans d'Agulla i Didal de Borriana.

Al març del 2003 va organitzar l’exposició d'una falla confeccionada seguint el procediment antic, de manera que van omplir els cossos dels ninots amb palla i es van vestir amb roba de tela. El monument es va plantar en el Pla, i es va cremar la vespra de Sant Josep a les 20 hores, amb la presència de les reines falleres de Borriana, aprofitant el 75 aniversari de les falles borrianenques.

El 4 d'octubre de 2004, mor José Aymerich Tormo, president del Grup Històric, i en la primavera de 2005 és triat president Joaquín Ortells Vernia. Davant d’este esdeveniment i en homenatge al que va ser el seu primer president, el Grup Històric edita i presenta la seua obra pòstuma, Els versos de Pepe Aymerich.

Al final del 2006, Santiago Ríos Guinot, que havia estat secretari del Grup des de la seua constitució el 1992, abandona l’organització. El Grup Històric va organitzar el 2007 un acte d'homenatge al cardenal Tarancón, aprofitant el centenari del seu naixement, amb la projecció d’una pel-lícula de Rafael Arribas, sobre la vida del cardenal. En finalitzar esta, va haver-hi una taula redona. En 2008 comença una nova etapa del Grup d'Estudis Històrics Fallers de Borriana marcada per la col-laboració de Julián Arribas, així com per la col-laboració dels millors escriptors de la nostra ciutat. S’encarrega al professor Julián Arribas Pérez l'elaboració del llibre Les Creus de Maig, que va estar presentat per l'editor, escriptor i poeta José Félix Escudero. És en 2008 quan l’insigne faller Joaquín Ortells Vernia, que va ser relacions públiques del Grup en el període 1992-2005 i president de l’última etapa, decideix que la seua col-laboració amb el Grup està completada i deixa de pertànyer a l’entitat. Tretze anys després de la presentació del tom I, Burriana en sus fallas, va vore la llum la segona part, Crònica dels fets fallers succeïts a Borriana durant la dècada dels anys 40, “Tom II de Borriana en les seues falles 1941 - 1950”, encarregada al professor Arribas Pérez, que es va presentar el 16 d’abril de 2009 i va comptar amb la presentació del professor, escriptor, poeta i dramaturg Juane Gumbau. Esta, sens dubte, és la segona obra més important del Grup.

També el Grup encarregà al professor Julián Arribas Pérez l'elaboració del llibre Antologia, l'autor del qual és José Esteve Patuel, llibre que recull tota la poesia del gran Pepe Esteve, material d’alt valor literari que estava en perill d’extinció. La presentació de l’obra va comptar amb una vetlada poètica en la qual varen participar el professor Vicent Franch, José Félix Escudero, Ivan Arribas, Juane Gumbau, Vicent Blasco i Vicente Ríos. Cal remarcar que en la confecció del llibre intervingueren artistes de la talla de Traver Calzada o Tomàs Sendra, així com la col-laboració de Josep Palomero (aleshores vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua). Molt recentment el Grup acaba aconseguint que l’Ajuntament atorgue un carrer a Carlos Romero Vernia, el liante, el gran impulsor de les falles a la nostra ciutat, amb tot el que això significa. A ningú se li havia acudit, i ha estat el Grup el que ha pres la iniciativa i ho ha aconseguit.

Com es pot comprovar, l'activitat del Grup durant estos anys ha sigut frenètica. Diverses presentacions, homenatges, aniversaris i exposicions han sigut organitzades per estos bojos fallers acompanyats sempre pels millors lletraferits i artistes locals. Ací acaba de moment el recorregut d'un grup de gent, d’una entitat, que va intentar des del primer moment omplir un buit que l'administració local mai va voler solucionar. Gràcies a ells hem pogut recuperar la nostra història i gràcies a ells segurament podrem iniciar el projecte del futur museu faller, perquè des de fa uns mesos Rafael Arribas ha posat a disposició de l'Ajuntament de Borriana tot el seu fons documental i material, a l'espera que d'una vegada per sempre es valore la història d'una de les ciutats falleres per excellència, la de la nostra a vegades oblidada Borriana. Paraules de Jorge Tejedo Orts en l’acte d’homenatge celebrat el dijous 10 de març de 2016.

Herència familiar L’estendard representa la presència viva de la falla en aquells actes en què participa. Símbol d’identitat d’una comissió amb tradició fallera. En La Vila el ser portador de l’estendard és tot un honor que durant anys ha recaigut en Rafael García Rodríguez. Coneixedor del protocol que envolta tot el que és l’ostentació del distintiu faller, ha fet que en tot moment el nostre estendard lluïra dignament en desfilades i manifestacions vileres. Ara que no és membre de número de la falla La Vila, però sí que ho és per sentiment i continua ajudant a la comissió en tot el que pot, ha deixat el càrrec de Delegat d’estendard, com a herència familiar, en mans de la seua filla, la primera delegada d’estendard femenina, Ana García Crespo, que porta l’estendard amb molt d’orgull.

Uns jardins de disseny modern Fa tres anys que m’he implicat, juntament amb la meua cosina Maria, en el disseny de l’enjardinat complement de les creus de maig de la falla. Els jardins solen ser complicats pel que fa al disseny, han de ser no massa difícils de fer, a la vegada que vistosos, que tinguen un important treball darrere i preferiblement amb zones d’aigua. Si vols aconseguir-ho tot i que resulte un treball digne de rebre premi t’has de posar en marxa immediatament, a principis d’abril. Poc més d’un mes després dels dies de falles arriben les festes de les creus i sense pràcticament descans, cal mamprendre el disseny de creus i jardins. Els tres últims jardins de la creu gran són de disseny modern, ideats per la inquietud dels estudis que cursem, enginyeria de disseny industrial i arquitectura. El disseny del jardí de la creu de 2014, es basava en l’origami o papiroflexia, un art japonès de doblament del paper amb l’objectiu d’aconseguir figures de tot tipus, molt complexes algunes d’elles, i que representa un treball minuciós i meticulós que requereix de molta paciència. En el 2015, el jardí tingué un disseny avantguardista, arquitectònicament actual i modern, amb unes bases rectangulars i a diferents alçàries, complementades amb escultures basades en figures geomètriques, tot treballat amb materials de reciclatge, com són els palets de fusta, blocs de formigó, pneumàtics o llaunes.

El jardí de 2016, ha estat dedicat a Piet Mondrian, un pintor abstracte nascut a Holanda el 1872, que va estudiar Belles Arts en contra de l’opinió de la seua família, i que cap al final de la seua trajectòria de pintor les seues obres es caracteritzaren per ser únicament línies verticals i horitzontals i blocs rectangulars de colors primaris molt ben equilibrats i impactants, que varen constituir el neoplasticisme. Les seues teories sobre l’abstracció han influït en l’arquitectura i el disseny del segle XX.

Les creus, amb la seua forma de corbes relativament simètriques i la seua ornamentació floral, fa anys que les dissenya Pepe Ferrada, llevat que algun any s’hagen implicat també altres membres de la comissió. Si els jardins són complicats de dissenyar, no ho són menys les creus, on hi ha altres dificultats que s’afegeixen a la del disseny, com són el comptar les quantitats de flors, d’un o altre color, normalment roig i blanc, el fer la feina tota en un dia, el transportar i plantar-la,... Els últims anys, els conjunts de les creus de La Vila han sigut mereixedores de premis importants, premis que no rebien des de feia dècades. De fet, en els últims 10 anys la creu major ha estat premiada tots els exercicis fallers, llevat de l’any 2009, que no se’n plantaren per a concurs, pels problemes econòmics amb la Junta Local fallera. En la vesant infantil, també s’han obtingut importants guardons des de l’any del 75è aniversari de la falla. Neus Gil

La Vila en el mundial “oficiós” del truc Des que en 1969 els representants de la Falla La Vila guanyen el concurs del truc de Junta Local Fallera, (un membre de la parella guanyadora va ser Antonio Gil i l’altre..., malauradament ni mon pare pot dir-me ja qui va ser), cap constància es té que la falla la Vila haja guanyat més vegades aquesta disciplina fallera.

Però els últims anys, amb la parella formada per Ramón Barea i Amadeo Antonino, la falla La Vila ha tornat a estar en l’escaló més alt del pòdium del truc. Durant els tres últims anys, un segon premi en 2014 i dos primers premis, guanyadors en 2015 i 2016, avalen la categoria d’una parella excepcional en el més valencià, atzarós i trampós joc de cartes.

Són els guanyadors de cada convocatòria del concurs de truc anual els que assisteixen com a representants de la corresponent Junta Local al que podríem anomenar campionat “mundial” de truc, tot i que siga així de forma oficiosa. La parella de la Vila ja hauria d’haver participat en 2016 en el campionat de truc de totes les Juntes Locals Falleres, però incomprensiblement, per deixadesa de Junta Local, no varen ser informats del campionat i l’any passat no va haver representació de la nostra ciutat. En 2017 el campionat de Xàtiva ha tingut una curiosa història: la parella vilera queda inicialment emparellada amb la de Benetússer. La victòria dels nostres és per 2 cames a una, però dels 12 equips eliminats, per tal que en queden 16 per als huitens de final, queden repescades quatre parelles, una d’elles la de Benetússer. En segona ronda, guanyem a Alzira per un contundent 2-0, però ja en huitens, l’atzar és capritxós i tornem a tindre de rival a Benetússer, el qual aquesta vegada ens guanya. Els nostres jugadors, amb diploma per haver quedat entre els llocs 5è a 8è, sempre podran dir que són l’única parella que va guanyar a la campiona, que va ser..., és clar, Benetússer. Enhorabona campions!

10 anys de teatre viler El teatre en valencià a la nostra ciutat fa uns anys que és un dels actes culturals que més atrau al públic borrianenc. Cert és que hi ha massa obres cada any i això ha fet que estiga actualment en un moment d’estancament respecte a quantitat d’espectadors. Massa obres i algunes d’elles de baixa qualitat són motius suficients per a que el públic estiga un poc cansat. I el fet que algunes obres no tinguen suficient qualitat no sol ser pels actors i actrius, els quals s’ho treballen molt i, no sent professionals, fan interpretacions molt dignes, el problema principal està en les obres a representar, que no hi ha tantes que siguen bones per al públic que habitualment assisteix al Teatre Payà. El concurs de teatre en valencià que organitza la Junta Local Fallera, amb la col.laboració de la Federació de Falles, està enguany en la seua onzena edició i potser seria el moment de repensar les bases del concurs per a oferir al públic un certamen de teatre més interessant. La falla la Vila participarà enguany amb la seua desena obra, atès que no va participar en la primera edició del concurs. Des d’aquell 2008, on comença el teatre en la falla vilera, deu obres tenen la culpa del cuquet que se’ns ha posat ben dins i que fa que per a alguns membres de la comissió la participació en l’obra de teatre siga un acte de grata obligació en cada exercici faller. Inicis

100

El primer teatre del qual es té constància a Borriana és de l’any 1877 i s’anomenava teatre de La Vila. A partir d’ací el teatre Casares i l’Oberon ha sigut el referent teatral sobre tot durant els anys 40. Però no és ací el lloc per a contar la història del nostre teatre, història que molt completa i ben documentada està en el llibret de la Falla Plaça Chicharro de 2011, amb els magnífics treballs de Carme Rufino i Bey, anomenats “L’èxit del sainet faller a Borriana” i “Mostra de sainets de Borriana, 2006-2011”. També es poden trobar interessants referències teatrals en els dos llibres d’història fallera “Burriana en sus Fallas. 1928-1936. Tomo I”, de José Aymerich Tormo, i “Crónica de los hechos falleros acontecidos en Burriana durante la década de los años 40. Burriana en sus Fallas. Tomo II”, de Julián Arribas Pérez, i en el llibret de la Falla La Vila de 2009, en el treball de Julián Arribas, on consten els inicis de les diferents tradicions falleres.

101

Ja l’any 1936, el dia 16 de març, per a l’elecció de la primera Reina Fallera de la ciutat, es va amenitzar la nit amb un magnífic espectacle que incloïa una representació teatral, la comèdia “La bellesa fallera”. Com es pot comprovar en les imatges del pamflets informatius, en els anys 40 el teatre era un assidu acompanyant de molts dels actes fallers i les falles participaven activament en l’organització de vetllades teatrals, on es representaven divertides comèdies, boniques joguines còmiques, humorades, farses o fins i tot astracanades. També la falla La Vila s’implicà molt activament en aquests esdeveniments. També en els anys seixanta tingué impuls el teatre borrianenc i cap a finals dels anys 80 hi hagué un col.lectiu de gent, la major part pertanyents a la Falla Plaça Chicharro, sobre tot un grup de joves, que tingué una inquietud cultural i volgué dinamitzar el teatre, però els responsables de l’àrea de cultura de l’Ajuntament no recolzaren la idea. El grup s’anomenava “Xitxa Teatre”. En aquell època s’estrenaren obres com “Els calçotets de Roc” o “Mare, jo vull ser fallera”, de Paco Ferrer Fonseca.

103

2006 La Mostra Ben entrat el segle XXI, son dues les falles que de nou tornen a l’activitat teatral amb la representació de les obres “Vicenteta, este any sóc president, de José Vicente Tormos, per part de la Falla Centre Espanya i “Ser polític me va”, de Paco Ferrer, per part de la Falla la Ravalera. En el primer cap de setmana de febrer, el divendres per la nit una de les obres i el diumenge per la vesprada l’altra, es va fer la mostra de teatre. Les dues obres es varen representar novament atès que es varen esgotar les localitats en les funcions de l’estrena.

104

2007 El concurs

I l’any següent tornen a ser dues les falles que s’atreveixen a pujar a l’escenari amb la idea de fer passar una estona divertida als assistents a l’espectacle. Són la Falla Societat de Caçadors, amb l’obra “Confirmeu l’assistència”, de Rosana Lorenzo, i la Falla Barri la Ravalera, amb “ Un matí de Sant Josep”, de Santiago Ríos. L’Ajuntament converteix la mostra de teatre en valencià en un concurs i per primera vegada es donen premis en diferents categories:

Premis Actriu: Eugenia Ferrer (Ravalera) Actor: Alberto Castelló (Caçadors) Actriu de repartiment: Elvira Escrig (Ravalera) Actor de repartiment: Sergio López (Caçadors) Decorat: Caçadors Direcció: Santiago Ríos (Ravalera) Text inèdit: Rosana Lorenzo (Caçadors) Obra: 1r: Caçadors 2n: Ravalera

105

2008 La Vila a escena El concurs de teatre continua en 2008 amb la participació de tres falles, les dues que participaren en l’edició anterior i la incorporació de La Vila. Les obres: Barri La Vila: “Escenes Borrianeres”, de Javier Ferrer Barri La Ravalera: “El pardal de Manolita”, de Santiago Ríos Societat de Caçadors: “Imperfectes” de Rosana Lorenzo

La falla la Vila presentava, el dia 18 de gener, l’obra “Escenes borrianeres”, de Javier Ferrer, una obra molt divertida que va delectar tots els assistents a les tres funcions, obra amb la qual aconseguia un èxit rotund i el primer premi del concurs. El fet que no hi haguera entrades suficients per a les diferents funcions, va fer que se sol.licitarà a la regidoria de cultura la possibilitat de posar més cadires en el Teatre Payà, petició un poc insòlita, que es va concedir. També es va fer una quarta representació de l’obra després del lliurament dels premis, els quals es varen donar en l’acte de lliurament de premis de comparses i no com l’any anterior, en què es va fer un acte expressament per al lliurament dels guardons.

106

Els actors i actrius de la falla La Vila varen ser: Loles Cubells, Juanma Gil, Laia Gil, Toni Gil, Jorge Gimeno, Sayo Godos, Raquel Ibáñez, Verónica Ibáñez, Roselvi Mingarro, Meritxell Navarro i Jose Plasencia.

Premis Actriu: Abigail Muñoz (Caçadors) Actor: Javier Martí (Ravalera) Actriu de repartiment: Meritxell Navarro (Vila) Actor de repartiment: Sergio López (Caçadors) Decorat: Ravalera Direcció: Julián Arribas (Vila) Text inèdit: Rosana Lorenzo (Caçadors) Obra: 1r Vila, 2n Caçadors, 3r Ravalera

107

2009 La consolidació del concurs L’èxit de les obres representades en els últims anys fa que siguen moltes més comissions les que vulguen entrar en el concurs de teatre en valencià i en el 2009 són 7 les comissions que participen. Des d’aquell any, mai ha sigut inferior a 7 la quantitat de falles participants. Les obres: Barri La Ravalera: “el dispensari”, de Santiago Ríos Barri La Vila: “L’enigma del lacasito”, de Julián Arribas Societat de Caçadors: “El paraigües del Soto” de Rosana Lorenzo Barri València: “Caurà o no caurà”, de Paco Ventura Plaça Chicharro: “Mos l’han robat”, de Sofía Riego Centre Espanya: “Este despatx no té trellat” Don Bosco: “El primer nét”

La falla la Vila va apostar fort amb una obra molt original amb temàtica d’un problema concret de la ciutat i una escenificació molt treballada i una posada en escena un poc “macabra”. Tot un èxit. El primer premi el va aconseguir la Falla Don Bosco amb una obra divertida i molt ben interpretada pels seus fallers. Aquell any no es va donar premi al millor decorat.

Premis Actriu: Berta Ibáñez (València) Actor: Javier Martí (Ravalera) Actriu de repartiment: Ana Montagut (Centre Espanya) Actor de repartiment: Francisco Juan (Don Bosco) Direcció: Julián Arribas (Vila) Text inèdit: Julián Arribas (Vila) Obra: 1r Bon Bosco, 2n Ravalera, 3r Vila

Actrius i actors vilers: Loles Cubells, Marta Felis, Rosa Felis, Juanma Gil, Toni Gil, Jorge Gimeno, Roselvi Mingarro, Meritxell Navarro, Javi Plasencia, Jose Plasencia i Francis Vericat. El cos de ball estava format per Àfrica Arribas, Asun Blasco, Marimé Canut, Rosa María Dolz, Ana García, Feli Gimeno, Sayo Godos i Loles Suárez. Però no sols aquests fan possible que l’obra arribe a bon port, també cal destacar la col.laboració d’apuntadors, tècnics de so i llum i sobre tot l’admirable feina del nostre director.

109

2010 Comencen les nominacions En el concurs de 2010, La Junta Local Fallera va fer públiques, dies abans del lliurament dels premis, les nominacions als millors en les diferents categories. Aquesta publicitat feia possible que pogueren assistir a l’acte dels premis tots els possibles guardonats i donava un al.licient més a la festa del teatre. El 2010 augmentà encara més la participació de les falles, que veien en el concurs un bon recurs per a tindre uns ingressos extra. En aquells anys l’assistència de públic encara era molt nombrosa i a més a més l’Ajuntament donava una subvenció a totes les falles que participaven en el concurs, una ajuda econòmica que posteriorment es va eliminar. Les 11 obres del IV Concurs: Barri La Vila: “Ximo, el de la Local”, de Javier Ferrer Barri La Ravalera: “El quatremeron”, de Santiago Ríos Societat de Caçadors: “El quadre número XIII”, de Rosana Lorenzo Club 53: “L’entrepà”, de Paco Ventura Centre Espanya: “Un andalús en Santa Bàrbara”, de José Vicente Tormos Don Bosco: “Als bous de Castelló” Barri La Mercè: “L’embolà” Plaça Chicharro: “Pare, jo una moto”, de María Dolores Delgado Barri d’Onda: “Sabater i detectiu” Barri València: “La Taverna”, de Paco Ventura Barri Escorredor: “Morir-se a urgències”

110

La falla Centre Espanya s’estrenava com a guanyadora. Amb una participació tan nombrosa, la falla La Vila continuava en el pòdium, i era l’única falla premiada en totes les ocasions en què havia participat, condició que encara manté a dia de hui després de 10 concursos finalitzats. Relació dels 12 membres de la falla La Vila que damunt l’escenari es transformen en altres personatges: Amadeo Antonino, Asun Blasco, Marimé Canut, Loles Cubells, Neus Gil, Toni Gil, Feli Gimeno, Jorge Gimeno, Roselvi Mingarro, Javi Plasencia, Jose Plasencia i Francis Vericat.

Premis Actriu: Cristina Martí (Escorredor) Actor: Francisco Juan (Don Bosco) Actriu de repartiment: Suni Fandos (Plaça Chicharro) Actor de repartiment: Santiago Alcalá (Don Bosco) Direcció: Vicente García (Centre Espanya) Text inèdit: José Vicente Tormos (Centre Espanya) Obra: 1r Centre Espanya, 2n Escorredor, 3r Vila

2011 El trasllat a la Casa de la Cultura En el 2011, per la remodelació del Teatre Payà, les funcions es traslladen a la Casa de la Cultura. No sent el lloc ideal per a representacions teatrals, les obres es representaran allí durant 3 anys. Les obres del V Concurs: Barri La Vila: “Mare, jo també vull ser fallera”, de Javier Ferrer Barri La Ravalera: “El velatori”, de Santiago Ríos Societat de Caçadors: “Chordi” Club 53: “El testament de Tàfol”, de Paco Ventura Centre Espanya: “La xiqueta se’ns casa” Don Bosco: “Deixa’m la dona, Pepe” Barri La Mercè: “I després, què?” Plaça Chicharro: “Mariano, el fill de la xurrera”, de María Dolores Delgado Barri d’Onda: “El pare de la criatura”, d’Iván Ribes Barri València: “La porrat”, de Paco Ventura Barri Escorredor: “La família de tio Melero” Societat sant Josep: “Quin embolic per unes claus”

112

La falla la Vila, amb una posada en escena innovadora i avantguardista i en l’any amb major número de falles participants, aconseguia de nou el primer premi del concurs amb una obra que el seu autor, Javier Ferrer, havia escrit dedicada a son pare, com una continuació de la que aquest va escriure a finals del anys 80. A partir d’aquesta edició es donaren un total de 8 premis a les millors obres, fins el moment en què la quantitat de premis passa a dependir del nombre de falles que participen.

Premis Actriu: Mayte Ventura (Club 53) Actor: Nacho José (Centre Espanya) Actriu de repartiment: María Congil (Sant Josep) Actor de repartiment: Domingo Blesa (Escorredor) Direcció: Julián Arribas (Vila) Text inèdit: Javier Ferrer (Vila) Obra: 1r Vila, 2n Plaça Chicharro, 3r Centre Espanya 4t Ravalera, 5è Club 53, 6è València, 7è Onda, 8è Mercè

Elenc d’actrius i actors de La Vila: Àfrica Arribas, Asun Blasco, Marimé Canut, Loles Cubells, Laura Edo, Toni Gil, Feli Gimeno, Jordi Gimeno, Roselvi Mingarro, Meritxell Navarro, Miguel Ángel Planelles, Javi Plasencia, Jose Plasencia, Francis Vericat i Gemma Vericat.

113

2012 Pels pèls La Vila, amb una obra que continuava amb el típic sainet de temàtica fallera, i estava plantejada pel seu autor com una continuació de la representada l’any anterior, està a punt de no rebre premi. No direm allò del “ens l’han furtat”, però el jurat... deixem-ho estar. Pels pèls aconsegueix la falla La Vila l’últim dels premis i cap distinció en la resta de categories menors. Les 12 obres del VI Concurs: Barri La Vila: “Lolita, m’han fet president”, de Javier Ferrer Barri La Ravalera: “El organista de Sollana” Societat de Caçadors – Barri La Bosca: “Jutjat de pau” Club 53: “L’agüela es vol casar”, de Paco Ventura Centre Espanya: “A la tercera, victòria” Don Bosco: “Un embolic fantasmagòric” Barri La Mercè: “On hi ha pèl hi ha alegria”, d’Alejandro Montagut Plaça Chicharro: “Quan canta el gall”, de María Dolores Delgado Barri d’Onda: “Taberna pels pèls”, d’Iván Ribes Barri València: “Ja estem en campanya!”, de Paco Ventura Barri Escorredor: “Lo que fan fer les dones” Societat Sant Josep: “Pepe, l’enterraor”, de Rubén Gómez

Aquell any hi ha dues falles, la Societat de Caçadors i el barri La Bosca, que participen de forma conjunta. La falla Centre Espanya torna a guanyar el concurs i començarà així un cicle de 4 victòries consecutives.

114

Relació dels membres de la falla La Vila que participaren activament com a actrius o actors: Asun Blasco, Pepe Caballero, Lidón Edo, Pepe Ferrada, Carlos García, Toni Gil, Joshua Giménez, Feli Gimeno, Roselvi Mingarro, Meritxell Navarro, Javi Plasencia, Jose Plasencia i Francis Vericat, acompanyats per les xiquetes Maria Antonino, Àfrica Arribas, Laura Edo, Paula García i Aida Plasencia.

Premis Actriu: Mayte Ventura (Club 53) Actor: Javier Martí (Ravalera) Actriu de repartiment: Blanca Bravo (Club 53) Actor de repartiment: Emilio Dávila (Don Bosco) Direcció: José Vicente Tormos (Centre Espanya) Text inèdit: Paco Ventura (Club 53) Obra: 1r Centre Espanya, 2n Don Bosco, 3r Club 53, 4t Ravalera, 5è València, 6è Escorredor, 7è Caçadors-Bosca, 8è Vila

115

2013 La política arriba al teatre Atrevida va ser en aquesta edició l’obra que el seu autor, Julián Arribas, havia escrit per al concurs de teatre. Un text que fugia del tradicional sainet valencià, crític amb els polítics, la banca i altres sectors directament implicats amb l’actual crisi i que va ser mereixedor del quart premi del concurs. Una de les obres vileres amb menor elenc protagonista, ja que sols va tindre 8 actors o actrius: Amadeo Antonino, Carlos García, Toni Gil, Roselvi Mingarro, Meritxell Navarro, Maria Piqueras, Javi Plasencia i Jose Plasencia. 11 són les falles que participen en el VII Concurs: Barri La Vila: “El desmemoriat”, de Julián Arribas Barri La Ravalera: “El refresquet que dona calor” Club 53: “La vedet del poble del costat”, de Paco Ventura Centre Espanya: “On està el president”, de José Vicente Tormos Don Bosco: “El ro...robo de la ca...caixa”, de Juanvi Planelles Barri La Mercè: “Passat incert”, d’Alejandro Montagut Plaça Chicharro: “Qui sembla al pare”, de Basi Barreda Barri d’Onda: “Les cotilles, un forat i el secret enamorat”, d’Iván Ribes Barri València: “Pureta i un collidor de la Ribera”, de Paco Ventura Barri Escorredor: “Per la fam d’heretar” Societat Sant Josep: “Quina nit, aquella nit!”

116

En les dues primeres edicions es va donar premi al millor decorat. Posteriorment aquest premi es perd i és en 2013 quan tornen a ser el decorat i el vestuari dos dels aspectes mereixedors de reconeixement en les representacions.

Premis Actriu: Carolina Mataix (Don Bosco) Actor: Carlos Cano (Don Bosco) Actriu de repartiment: Lola Llopis (Centre Espanya) Actor de repartiment: Javier Gozalbo (Centre Espanya) Vestuari: Club 53 Escenari: Club 53 Direcció: Juan Vicente Planelles (Don Bosco) Text inèdit: José Vicente Tormos (Centre Espanya) Obra: 1r Centre Espanya, 2n Don Bosco, 3r Escorredor 4t Vila, 5è Ravalera, 6è Mercè, 7è Club 53, 8è Chicharro

117

2014 Un clàssic, i de nou al Teatre Payà

En el 2014 les representacions teatrals tornen de nou al ja remodelat Teatre Payà. Aquell any la falla La Vila s’atreveix amb un clàssic i representa l’obra de Molière “El Malalt Imaginari”. Amb una molt bona escenificació i un vestuari espectacular aconsegueix una molt bona crítica, i 5 importants premis. Les 9 comissions falleres del VIII Concurs de teatre i les seues obres foren: Barri La Vila: “El malalt imaginari” Plaça Chicharro: “El tonto del cerdet”, de Basi Barreda Barri La Ravalera: “Cadascú en sa casa i el sereno en la de tots”, de Basi Barreda Centre Espanya: “Tot per unes calces”, de Basi Barreda Don Bosco: “Jasmine, obri la porta”, d’Emilio Dávila Barri d’Onda: “Un embolic de por”, d’Iván Ribes Societat Sant Josep: “Entrar o eixir de l’armari. Quina és la qüestió?” Barri Escorredor: “Estranys hàbits” Barri La Mercè: “Les aventures de Pepe, Pipo i Papo”, d’Alejandro Montagut

118

El retorn al Teatre Payà, i la dignificació que això representa per al concurs, fa que el lliurament de premis tinga una gala exclusiva. El 29 de juny en un acte molt especial es donaren els guardons del 8è concurs. Transportats en el temps per convertir-se en personatges concebuts per Molière foren els següents 12 membres de la falla la Vila: Asun Blasco, Pepe Caballero, Carlos García, Toni Gil, Jorge Gimeno, Roselvi Mingarro, Meritxell Navarro, Javi Plasencia, Jose Plasencia, Maria Piqueras, Francis Vericat i Gemma Vericat.

Premis Actriu: Meritxell Navarro (Vila) Actor: Javier Plasencia (Vila) Actriu de repartiment: Nela Tornador (Escorredor) Actor de repartiment: Ximo Tornador (Escorredor) Vestuari: Vila Escenari: Centre Espanya Direcció: Grup de teatre La Vila (Vila) Text inèdit: Basi Barreda (Centre Espanya) Obra: 1r Centre Espanya, 2n Escorredor, 3r Vila 4t Don Bosco, 5è Sant Josep, 6è Chicharro, 7è Mercè, 8è Ravalera

119

2015 En La Vila tots els millors actors i actrius Amb una obra que no tenia ni cap ni peus però sí molt de trellat, sobre tot trellat, també 5 foren els premis aconseguits per la falla La Vila en el IX Concurs. Les 4 categories d’actors i actrius les guanyà la falla vilera, i cal destacar que en totes les categories es varen aconseguir nominacions, èxits sense precedents en el concurs teatral. En 2015 en són 7 les falles participants en el concurs, amb les obres: Barri La Vila: “Ni cap ni peus”, de Julián Arribas Barri La Ravalera: “Qui em mana a mi fer teatre?” Centre Espanya: “La falla no té un cèntim”, de José Vicente Tormos Don Bosco: “La barraqueta del nano” Societat Cardenal Tarancón: “Al bous de Castelló” Barri d’Onda: “Segismund, la que has liat”, d’Iván Ribes Societat Sant Josep: “El que jo li diga senyora inspectora”, de Rubén Gómez 13 són els atrevits vilers que disfruten dalt de l’escenari. No, rectifiquem, 14 en foren, perquè també el nostre director, per primera vegada, va voler fer un “cameo” i va fer també d’actor per mamprendre a algú que altre que no ho feia tot exactament com ell volia. Aquests són els catorze: Julián Arribas, Asun Blasco, Reyes Blasco, Carlos García, Toni Gil, Jorge Gimeno, Marian Martínez, Marco Antonio Muñoz, Meritxell Navarro, Elisa Pina, Javi Plasencia, Jose Plasencia, Francis Vericat i Gemma Vericat.

120

Premis Actriu: Feli Gimeno (Vila) Actor: Toni Gil (Vila) Actriu de repartiment: Meritxell Navarro (Vila) Actor de repartiment: Jorge Gimeno (Vila) Vestuari: Onda Escenari: Centre Espanya Direcció: Rubén Gómez (Sant Josep) Text inèdit: José Vicente Tormos (Centre Espanya) Obra: 1r Centre Espanya, 2n Vila, 3r Sant Josep 4t Don Bosco, 5è Onda

121

2016 Sant Josep s’estrena com a vencedora Per tercer any, la gala de lliurament de premis del Concurs de Teatre es converteix en un acte ple d’emocions i en ell la falla Societat Sant Josep passa a ser la cinquena comissió en rebre el premi més desitjat, premi que ja havien aconseguit anteriorment, els Caçadors, la Vila, Don Bosco i el Centre Espanya. En 2016, 8 falles participen en el desè aniversari del concurs. Les obres: Barri La Vila: “L’última ullada a l’Edèn”, de Julián Arribas Barri La Ravalera: “Paco Llons, detectiu privat” Centre Espanya: “Vull ser picaor”, de Basi Barreda Don Bosco: “El pati dels canyarets” Societat Cardenal Tarancón: “Açò ho pague jo”, d’Emilio Dávila Societat de Caçadors: “El fulano de la conxa” Barri d’Onda: “Quant de romanç amb els romans”, d’Iván Ribes Societat Sant Josep: “A l’estrena no arribem” L’obra de la falla La Vila, una vegada més, escrita per Julián Arribas en vers, la qual cosa dificulta un poc més si cap tota la memorització, dicció i interpretació, és una combinació de comèdia i misteri molt relacionat amb la crisis econòmica. Unes magnífiques funcions foren mereixedores de 3 premis i 4 nominacions, un fabulós reconeixement per a la falla més premiada en els 10 anys de concurs.

122

Una dotzena d’actors i actrius, 12 protagonistes: Asun Blasco, Reyes Blasco, Toni Gil, Feli Gimeno, Jorge Gimeno, Marco Antonio Muñoz, Paola Muñoz, Elisa Pina, Aida Plasencia, Javi Plasencia, Jose Plasencia i Gemma Vericat, que varen compartir escenari amb el magnífic grup de ball format per les joves Maria Antonino, Àfrica Arribas, Alba Bagan, Laura Edo, Laia Molina i Andrea Muñoz.

Premis del X Concurs: Actriu: Carolina Mataix (Don Bosco) Actor: Toni Gil (Vila) Actriu de repartiment: Esther Bravo (Sant Josep) Actor de repartiment: Emilio Dávila (Don Bosco) Vestuari: Centre Espanya Escenari: Sant Josep Direcció: Juanvi Planelles (Don Bosco) Text inèdit: Julián Arribas (Vila) Obra: 1r Sant Josep, 2n Centre Espanya, 3r Don Bosco, 4t Vila, 5è Onda, 6è Ravalera

123

2017 “Políticament incorrecte”, un vodevil a la Vila El Concurs de Teatre en Valencià de Borriana arriba enguany a l’onzena edició. Els de La Vila hi vam participar per primera vegada en la segona edició i no hem parat de participar-hi des d’aleshores, per tant, enguany serà la desena obra que hi presentem. Llevat de El malalt imaginari, de Molière, la resta d’obres han estat sempre inèdites. Xavi Ferrer en va escriure quatre i, Julián Arribas, quatre més. Enguany, en canvi, hem escollit una obra contemporània i ben coneguda, com és Out of Order, de l’anglés Ray Cooney, tot i que la presentarem al públic amb el títol amb què es coneix al nostre país: Políticament incorrecte. A més, hem actualitzat i contextualitzat les diferents escenes tal com ve sent habitual en les representacions que es fan per tot arreu d’Espanya. L’obra, tot un clàssic contemporani del seu gènere que escrigué Cooney al 1991 i que ha estat interpretada en diferents països, és una comèdia de vodevil que es desenvolupa a l’hotel Palace. Un ministre del PP i una diputada del PSOE han planejat passar una nit junts a l’hotel, però prompte descobreixen un cos atrapat en una finestra. Aleshores, el ministre demanarà al seu cap de gabinet que l’ajude a desfer-se’n i aquest haurà de dur a terme la tasca suportant les mentides del ministre i sortejant el marit de la diputada i la presència d’altres personatges hilarants que faran les delícies del públic.

124

FITXA TÈCNICA TÍTOL: Políticament incorrecte AUTOR: Ray Cooney ADAPTACIÓ: Grup de Teatre Falla La Vila DIRECCIÓ: Julián Arribas ESCENARI: José Carlos López SO: Amadeo Antonino PERSONATGES: Javi Plasencia: El nostre President, que es va iniciar en el teatre el primer any que en férem com a apuntador i que no tardà a rebre premis al millor actor, fa enguany de Robert Massip, protagonista de l’obra, que anava a passar la nit amb una diputada del bàndol contrari però que, de moment, haurà de quedar-se amb les ganes. Gemma Vericat: La nostra amiga, que sempre li trau suc a tots els personatges que li toquen, és enguany la diputada socialista Anna Camacho que està a punt de posar-li les banyes al seu marit amb el ministre Massip. Ella descobreix el mort, però també descobreix que ha desaparegut el seu vestit, que el seu marit pul·lula per l’hotel i que està enmig d’un embolic delirant. Meri Navarro: Esta estrella del teatre, premiada en distintes ocasions, és enguany el director de l’hotel Palace. Sí, director. Noteu que a esta xica li agraden els reptes. S’encarrega que tot estiga al gust dels clients, però de vegades és un poc inoportú. Paola Muñoz: Repeteix enguany després d’haver demostrat gran capacitat dramàtica. Farà el paper d’Emilia, una simpàtica cambrera de l’hotel que no perd detall i que trau partit de tot, la molt espavilada.

125

Marco Muñoz: Este s’ho passa pipa amb açò del teatre. Si l’any passat ja ens va deixar bocabadats fent d’assassí i rascant-se el cul, enguany també ho farà com a mort. El nom del personatge? No el sap ni ell. De vegades és Marc, altres vegades és Fede, altres... en fi, tots li diem el mort i au. Adrián Plasencia: S’estrena enguany fent un paperet. És el grum de l’hotel, simpàtic i molt ben dotat. Diego Palomo: Un altre que també s’estrena enguany i que promet. Farà de Cap de Seguretat de l’hotel, així que compte amb ell. Feli Gimeno: Esta artista, també guardonada en altres ocasions, serà Núria Massip, la dona del ministre que confia plenament en ell i vol donar-li una sorpresa, però la sorpresa se l’endurà ella tan bon punt pose els peus a l’hotel i li tire els trastos el mateix Cap de Gabinet del seu marit. José Plasencia: Té enguany el millor dels papers que ha fet mai. Serà Fuentes, el Cap de Gabinet del ministre Massip. És un personatge d’allò més còmic, al qual li trau José el màxim partit. Es vorà involucrat en l’embolic quasi sense adonar-se’n i intentarà trobar solucions impossibles al cas. Elisa Pina: És el segon any que participa al teatre i farà el paper de la Nóvia de Fuentes, una dona bastant beata que ja adverteix, abans de casar-se, que el futur marit passarà la mà per la paret més d’una nit. Igual es queda sense nóvio!

126

Toni Gil: L’amic Toni farà enguany el paper de Pau de la Serra, el marit d’Anna Camacho que busca desesperadament la seua dona. Tots menteixen quan el veuen i ell va amunt i avall desbaratat buscant la seua dona per l’hotel, segur que es troba allí perquè així li ho ha dit l’empresa de seguretat que ha contractat per a seguir-la. Asun Blasco: És enguany una inesperada gitana d’una altra obra de teatre que tindrà un segon de glòria. Reyes Blasco: Serà la mare de Fuentes. Protestona i inoportuna, per tant, divertida. Es passarà quasi tota l’obra tancada al bany. Iris Moreno: Una altra que també s’estrena enguany i que farà el paper de Senyoreta Padilla, la xica encarregada de tindre compte de la mare de Fuentes. 7 són les falles que participen enguany en el concurs, amb les obres: Centre Espanya: “I vostè qui és?”, de José Vicente Tormos Don Bosco: “Heroi de tatxeta” Societat de Caçadors: “La pasta de la fornera” Societat Cardenal Tarancón: “Faustet” Barri d’Onda: “Xe, quin lio tenim!”, d’Iván Ribes Societat Sant Josep: “A fosques” Barri La Vila: “Políticament incorrecte” Els premis del concurs de l’onzena edició?, el 12 de març d’enguany els sabrem!

127

Crònica dels dies crucials 19 de gener. Últim dia d’assaig

Dijous, un dia abans de l’estrena. Com sempre solem fer, l’últim assaig, ja al Teatre Payà, és amb la vestimenta que portarem a l’obra, tots aquells que vulguen ja posar-se de veres en escena. L’arribada al teatre és caòtica. Plou aigua “Misericòrdia”. Tots xopats, comentaris habituals en arribar i cap amunt a canviar-nos. Molts de nosaltres tocats de grip i malaltissos. Als camerinos, l’ambient és un poc gelat, no perquè ens falte il.lusió en el que tenim entre mans, sinó perquè pensem que la pluja afectarà molt negativament l’assistència de públic aquest cap de setmana. A més a més està la coincidència del diumenge, amb el passacarrer de Sant Antoni. L’assaig transcorre amb normalitat, tots estem ja nerviosos però ens ho sabem, tots tot, i perfectament. Sols falta que la memòria no ens jugue males passades i no calga que ningú resulte “apuntat“ per ningú.

128

20 de gener. L’estrena Si ahir el dia estava negre, hui pinta pitjor. Tota la nit plovent. El Payà ple de goteres. Aigua a la part de darrere de l’escenari. A migdia ens telefona el regidor de Cultura per a comentar la possibilitat de suspendre l’obra. Quedem en que si no hi ha perill per als assistents, la “troupe” preferim tirar endavant. Cap a les nou de la nit deixa de ploure. El temps ens respecta i a l’hora de l’inici de la representació, no plou, però fa molt de fred. Vindrà públic? Deu minuts abans de començar, actrius, actors, director i regidor de so i llums , entre bambolines, agafats de les mans fem el nostre ritual d’anys enllà: “Molta merda, molta merda”. L’obra comença. El patí de butaques fa sensació de prou ple. No arribem a la meitat de la capacitat del saló però la sensació és de bastant gent. Contents per l’assistència. Gràcies al públic. “Prou merda”. Nervis, com sempre. Problemes de memòria d’uns i altres, com habitualment. El públic ho passa bé, felicitacions. Tots contents, els de baix i els de dalt. Èxit. Un any més.

129

130

131

Nominacions de LA VILA El tercer any, en 2010, amb les reminiscències dels grans esdeveniments teatrals o cinematogràfics, s'instaura en el Concurs la publicació de les nominacions als diferents apartats de premis. Amb açò s'aconsegueix també que els premiats estiguen presents en l'acte de lliurament de premis. Aquestes són les 17 nominacions de la falla La Vila que no han sigut premiades.

132

Els premis de teatre de LA VILA La Falla La Vila participa en el Concurs des del segon any i ha estat premiada en totes les edicions en quĂ¨ ha participat. Durant els nou anys ha rebut un total de 25 premis, fet pel qual la falla estĂ considerada en la ciutat com un dels millors grups fallers de teatre.

133

Entrevista a Xavi Ribes i Segura, president del gremi d’artesans i artistes fallers de Borriana

Les agendes d’uns i altres són de vegades difícils de compaginar, per això l’entrevista que inicialment vull fer-li a Xavi, xarrant uns moments mentre prenem tranquil.lament alguna beguda, no qualla així i és finalment mitjançant el correu i telèfon com ens fem arribar el que volem manifestar amb aquesta espècie de cita virtual. De no ser així, potser l’entrevista no haguera sigut tan productiva, intensa i sincera com ho és la que teniu a continuació.

Quan vas començar a fer falles? Des de molt petit, als 4 anys, ja pintava, era el meu hobby, vaig ingressar en l'estudi del Pare Joan de Déu Morenilla, on em vaig formar i vaig aprendre dibuix i pintura, al costat d'alumnes com Pepe Forner. Participava, recorde, en tots els concursos de dibuix que podia, i també vaig cursar estudis amb Vicente Traver Calzada, en l'estudi de Sant Blai. En aquell temps les falles es construïen amb unes bases bastants altes al voltant de la mateixa i es va posar de moda decorar-les amb sanefes imitant al taulell valencià, això ve a ser pels anys 80, comptava aleshores amb 18 anys, on de la mà de Jose Luis Pascual, el Pepi, i Javier Palomar, el Güito, prenc contacte amb les falles pintant aquests decorats, i així passe de pintar decorats a escenografia, ninots i finalment

134

falles senceres, fixant-me en mestres que anava coneixent, com Pepe Forner, Andrés Martorell, Villeta, Danielet, el Pena, Leon, Juanjo Codina. Les meves primeres falles les realitze, crec en l'any 88, amb dos falles infantils, una per a València i un altra per a Borriana. A proposta de Santiago Ríos que era faller del Centre Espanya.

Ara hi ha estudis per a accedir a la professió ja reglada d’artesà faller. Però abans no hi havia cap tipus d’ensenyament faller. Des de quan tens inquietuds per fer falles? Quins han sigut els teus mestres en el món de la falla? Sóc una persona que no em conforme amb el que aprenc, sempre vull saber més, experimentar i arribar fins al fons d'una inquietud artística, si haguera de nomenar als meus mestres, et donaria un nombre bastant elevat de persones, ja que igual que ara a la formació reglada, crec que per fer falles no només has de formar-te al costat d'un artista, sinó que has de formar-te amb professors i mestres de les diferents disciplines que abasten les falles, intentaré enumerat totes les persones que m'han ajudat en la meva formació, no m'agradaria deixar-me a ningú i si ho faig demane perdó. En Pintura: Pare Joan de Déu Morenilla, Vicente Traver Calçada, Pepe Biot, Arturo Doñate, Pepe Forner, Villeta, Daniel, i Juanjo Codina. En Modelatge: Vicente Traver Calçada, Andres Martorell , Ramon “nino”. En Fusteria i elaboració de les falles: Jose Luis Pascual "Pepi", Jose luis Ferrer "Regino", Francisco Beltran "Chulali".

135

Per a la falla La Vila vas fer falles durant 6 anys consecutius, des de 2008 a 2013. Enguany la falla ha aconseguit ja les fotos dels 72 monuments majors, però la història és dura de desenredar i no sé del tot la relació d’artesans fallers que han passat per la nostra comissió en els seus primers anys, però puc assegurar que tens un rècord en la nostra falla. Eres l’artesà faller que més falles has plantat de forma consecutiva en la Plaça Major de la ciutat. Què penses d’aquesta falla i la seua comissió? Recorde la il.lusió que em va fer quan se’m va proposar fer la falla, venia de fer dos anys consecutius la falla de l'escorredor i m’imposava una mica realitzar una altra falla més a Burriana, ja que ací a Burriana tots som coneguts i amics, recorde que la meva preocupació era intentar fer el màxim de la meva part sense que ningú pensara que estava afavorint més d'una falla o una altra per diferència de pressupost. Recorde que primer vaig decidir que no l'anava a fer, però els meus records d'infància on el meu pare Vicent Ribes, sempre ha estat vinculat al món faller sent molts anys secretari de Junta local, sent també faller de la falla la Vila, recordava una falla que vaig veure cremar des del altell de l'ajuntament, parle de la falla del molí i el quixot, allí en la vila, l’any 68, quan va guanyar el primer premi, aquella falla es va quedar gravada a la meva retina i crec que va ser llavors quan vaig decidir en el meu subconscient que volia fer falles, per això vaig decidir fer la falla i vaig trobar en la falla la vila la calor i la confiança que un artista necessita per realitzar-la, llàstima que la crisi va fer que els pressupostos baixaren i no poguérem créixer competint amb les grans. Pel que fa a la comissió em va sorprendre la unitat que hi havia entre tots els seus membres i la forma en què es treballava, sempre l'he posada d'exemple com una comissió organitzada i compromesa amb el monument, com saps hi ha comissions que presten més

importància a la festa i menjars, que al seu propi monument. M'agradava molt veure com en cada acte en què participeu, creus, carrosses, Sainets, a la plantà, etc. ho feu amb la il.lussió de la primera vegada i respectant les limitacions del pressupost donant el màxim de vosaltres, això em va motivar a mi també, crec que sou una de les comissions exemple de Burriana.

Abans en La Vila triàvem falla i artista segons l’esbós presentat. Ara ho considerem una forma d’escollir molt desafortunada i dipositem la confiança en l’artesà faller a l’espera siga ell qui plante finalment al carrer uns monuments dignes en funció de les quantitats de diners rebudes. Estic d'acord en la vostra manera de fer, l'artista necessita afecte i confiança amb la seua comissió per poder realitzar-la, jo sempre he dit que si la comissió confia en el seu artista aquest sap recompensar-ho, hi ha vegades que ens equivoquem en la proposta i no resulta com volia, però mai enganyem a qui diposita la seva confiança en nosaltres, sí que pot passar això en confiar només en un esbós d'algú a qui no coneixes, recorde que jo he realitzat molts esbossos per a altres artistes que me'ls s'encarregaven, i alguns d'ells insistien en què foren impactants, que foren firmadors, .. primer no ho entenia i després ho vaig anar entenent. Però no es pot enganyar una comissió, l'opinió pública és sobirana, i poc a poc a cadascú se li posa al seu lloc, el nostre examen és el carrer, la plaça i això no es pot maquillar amb un esbós, en definitiva és una construcció corpòria que has de fer, i es veu l'habilitat de l'artista i la seva preparació.

En 2010, fas per a la Vila un grup de ninots dedicats a la caça i la pesca i amb el conjunt aconsegueixes el premi al Ninot Indultat Major. Recorde molt gratament el moment de la recollida dels premis junt a la meua filla com a Fallera Major. Aquest ninot té una petita història, recorde que les bases per aquella feina eren d'un calaix de 1 metre per un metre, però no especificaven res quant al seu volum, jo intentava fer-ho saber a la junta local de què allò portava a interpretacions diferents. Llavors em vaig proposar fer un ninot guanyador que complira amb les bases i excedir-me de manera exagerada en el seu volum perquè s'adonaren del que volia donar a entendre, i aleshores vam fer el caçador i el pescador amb els ànecs on l'escopeta i la canya de pescar en veure’ls muntats s'anaven gairebé a una paret de 3 metres. Recorde que hi va haver algun president de falla que protestà, però estàvem dins de la normativa de les bases, a partir d'aquest any es van canviar a les actuals on s'especifica que és un prisma d’1x1x2.5 metres.

A banda de les falles plantades per a la Vila, quines altres falles has plantat en Borriana? Per ordre cronològic, he plantat en Centro España, Chicharro, Escorredor y Ortega. En un total de 12 falles entre grans i infantils més les vostres.

També has plantat falles infantils, una per a La Vila, l’any 2009. Quin tipus de monument prefereixes? Sóc un amant de la falla infantil, m'encanta la seva sensibilitat i la possibilitat d'expressió artística que t'ofereix, només que un taller normalment ha de decidir entre dedicar-se més a la infantil o a la gran per qüestió de temps. Les infantils són mes elaborades pel que fa a hores de treball, per contra les grans són més difícils de resoldre pels seus problemes tècnics i estructurals, és on l'artista demostra la seva formació i experiència al llarg de la seva carrera professional, diríem que aquestes creixen en qualitat d'acord l'artista va madurant i aprenent, cada falla que realitzem és un graó on l'experiència acumulada ens ajuda a pujar un altre graó mes, fins que arribem al replà on cadascú se sent còmode.

Parla’ns de la teua experiència fallera fora de la nostra ciutat. Uff, ja gairebé ni recorde tot el que he fet, intentaré sintetitzar una mica, com t'he explicat abans jo faig dues falles infantils en l'any 85, una per al Centre Espanya i una altra a València per Maximiliano Bilbao Thous, aleshores jo treballava a la mútua de Burriana, estudiava a la facultat de València, pintava a estones falles i era atleta, o sigui molt lluny de la intenció de fer falles. El realitzar la primera falla va ser perquè el Pepi em va demanar que l'acompanyara a Maximiliano Bilbao, per presentar un projecte per a realitzar ell la falla gran, com estava a València jo vaig accedir a acompanyar-lo, la sorpresa va ser que en aquell temps el concurs d'esbossos et feien passar un a un a una sala amb un tribunal de fallers on et feien mil preguntes, vam anar sortejant les preguntes fins que al final al Pepi li van donar l'oportunitat de fer la seva primera falla a València, i ... de moment el president fa la pregunta “¿Bueno, y la infantil que ...?”, el Pepi em mira i diu assenyalantme aquest ... jo em quede blanc i si em punxen no em treuen sang, però la meva boca comença a parlar recorrent al millor recurs creatiu que existeix quan un artista no sap que fer, "La Falla es dirà el Circ dels Nens ", només és que quan sortim no recordava res del que havíem dit, semblava un monòleg de Mariano Ozores que no aclareix res, però convençut, va ser, supose, el meu entusiame el que els va convèncer. I així vaig començar la meva carrera artiítica, compaginant estudis, treball, esport i temps lliure. En aquesta època jo tenia molta relació amb Carlos Molés, i acudia moltes vesprades a veure com treballava al seu taller del carrer Sant Bru, ell em comentava

que estava fent el possible per fer-se un nom a Burriana perquè el veiessin a València i així poder entrar a fer falles allí, quan li vaig comentar que acabava de signar una a València es va quedar blanc, i em va dir que això no podia ser, que ell portava molts anys intentant entrar. A l'any següent jo vaig decidir no fer falles, per centrar-me en els estudis, era molta la càrrega que portava, el segon premi que vaig aconseguir a València em va obrir moltes portes i va venir una falla de primera, av. Oest, a contractar-me, jo vaig dir que no i els vaig parlar de Carlos Molés, ell la va fer, i va guanyar el primer premi, i l'any següent va fer el Pilar, començant la seva carrera d'èxits a València. A partir d’aquell moment em dedique només a pintar falles, no seria fins a l'any, crec 95, que realitze la meva primera falla professionalment, començament en infantils, a la població de Vall d'Uixó, falla sud-oest i en Benicarló, falla conqueridors, a l'any següent torne a realitzar falla per a València, Torrent i Burriana, en Torrent en secció especial guanye indultat i primer premi de falla infantil, any rere any tinc més infantils, i decidisc fer una gran per a València, falla grups Verge del Carme, on vaig estar fent falles fins que deixe de fer falles, un total crec recordar de 12 anys. He fet falles per Benicarlo, Burriana, Torrent, Aldaia, Utiel, i València. També he fet treballs per a la Discovery channel, Paramount comedy, en el mundial de moto gp, decoracions teatrals, etc.

Quin premi o premis destacaries com a més importants dels que has aconseguit? Destacaria els premis de ninots indultats, en total han estat 1 a Alacant, 1 a Torrent, 1 Benicarló, 2 a Borriana, 2 a València. En falles el 1r de Torrent, un 2n en infantil, i un 3r en 2A a València, també recorde amb il.lusió el 2n de Benicarló i Utiel, a Burriana el 3r en l’ Escorredor i el 7è que vaig aconseguir a la Vila amb la falla dels set pecats capitals, de manera que aquesta falla significava per a mi, a més de ser un any difícil on un accident modelant els núvols al caure de la bastida i estar 2 mesos de baixa, el premi em va saber a glòria. També fora de les falles en 2003-4 amb dos accèssits del cartell de falles, guanyant en el 2005 el primer premi de cartells, van significar molt per a mi, després vindrien altres premis als quals destacaria el primer premi de pintura de la ciutat de Vilafranca i el primer premi al pintor local al certamen de pintura ràpida de Burriana.

Fa uns anys que has deixat de fer falles com a primera ocupació, però tota la teua activitat està directament relacionada amb el món de la falla. President del Gremi d’Artesans i Artistes Fallers de Borriana, des de juny de 2010. Elegit inicialment per a 4 anys, però continues... La veritat és que a la directiva del gremi porte des que ingresse a ell, primer vaig estar els 4 anys de presidència de Vicente Tornador i els 4 anys de presidència de Sergio Edo com a tresorer, i ara vaig ja per set anys com a president del gremi.

Considerant que Borriana és una de les ciutats més importants pel que fa a artesans i artistes fallers, per la seua tradició i saber fer en aquest ofici, com són les relacions amb la resta de gremis? Hem evolucionat en aquest moment estem en el millor moment, la relació és cordial i col. laboracionista dins de les diferències de competència que poden surgir per l'estructura de cada gremi, estem els tres gremis provincials adherits a la federació valenciana del gremi d'artistes fallers i foguerers , aquí treballem sobre objectius comuns a la professió de forma objectiva, per exemple el suport per a declarar les falles patrimoni immaterial de la humanitat, recentment adjudicat per la UNESCO, i després des de cada gremi defensem els interessos gremials dels nostres associats d'acord al nostre reglament intern.

Des de fa uns pocs anys que tens també una segona professió, la docent. Impulsor del cicle formatiu de grau superior corresponent al títol de Tècnic Superior en Artista Faller i Construcció d'Escenografies. Aquests estudis neixen en el curs 2013/14, però no s’impartiren en el següent curs, el 14/15. L’any passat i enguany el cicle segueix. Penses que es consolidaran aquests estudis en la nostra ciutat amb l’important impuls a la festa de les falles que això representa? Estem treballant en això, crec que és important la formació professional en els nostres dies, el procediment d'accés al món laboral és més ràpid quan millor format estigues, la titulació és més àmplia que la de merament constructor de falles o fogueres, els alumnes es formen també en la construcció de decorats i escenografies, professió bastant demandada per molts dels alumnes que accedeixen a aquest cicle formatiu. A més aquest any ha finalitzat el procés de certificació de la professionalitat dels artistes fallers en actiu, on el ministeri de treball reconeix la professionalitat dels nostres artistes amb un certificat professional equivalent a les unitats de competència

demostrades pels artistes en l'àmbit de la seva professió, això suposa un avanç en el reconeixement de la nostra professió i un canvi en el marc legal d'accés al gremi, a partir d'aquest moment només es pot accedir a la condició de soci agremiat per la certificació, ja bé siga per acreditació professional o per titulació del cicle formatiu, de manera que per mantenir el recanvi de futurs artistes professionals necessitem que es consolide el cicle.

Si et preguntara per la teua professió, què ens diries? Prefereixes la docència o el fer falles? Encara que la meva formació és diplomatura en ciències empresarials, m'he passat la vida formantme de manera autodidacta en la branca artística, bé en classes presencials o bé per cursos en línia, en l'actualitat estic cursant màster de Zbrush, de Zbrush academy, i obtenint el certificat en màster Adobe Illustrator i Photoshop. Jo diria que la meua professió és: creatiu, preparat per a la docència i artista faller vocacional ... si, aquesta crec que seria la meua professió, m'agrada estar a prop de l'art siga el que siga.

En juny de 2016 la junta de govern de la Universitat de València va aprovar també la creació del títol de postgrau Expert universitari en Falles i Creativitat, perquè les Falles “constitueixen una manifestació cultural i festiva profundament arrelada en la cultura valenciana i la seva identitat amb nombroses activitats culturals enriquidores per al conjunt de la societat, tant a nivell cultural com econòmic i social”. Com veus el futur de la professió? Veig que com totes les professions aquesta s'ha d'adaptar al moment evolutiu de la societat, a les seves inquietuds, a les seves preferències artístiques, a la tecnologia del moment, .. etc., i l'artista ha d'estar preparat per evolucionar amb el seu temps, no podem estar tota la vida pensant que temps passats van ser millors, cal viure el present amb el que comporta això i estar preparat per al futur. Crec que el futur d'aquestes festes passa per la optimització dels recursos humans i materials, així com un major respecte pel medi ambient, és el que la societat està demandant, hi ha gent jove molt preparada apostant per noves propostes estilístiques, i és llei de vida que moren les velles tendències i es posicionen les tendències més noves. Una altra cosa seria si aquestes van a ser viables econòmicament per als artistes, això vindrà lligat necessàriament pel binomi d'equilibri entre empresa-artista, i l'acceptació de reduccions de volums per part de la comunitat fallera per equilibrar les despeses amb els ingressos, per això l'artista faller ha d'estar preparat també en gestió empresarial.

Actualment molts artesans fallers tenen problemes econòmics pel fet que les comissions falleres han baixat els diners dels monuments i se n’han de fer més quantitat per poder tindre ingressos suficients en un exercici faller. Com ha afectat la crisi econòmica que estem vivint als pressupostos dels monuments i a la quantitat de professionals que es dediquen a la seua realització?

La crisi ha afectat l'artista i al llarg d'aquests quatre anys s'han tancat bastants tallers, els pressupostos han caigut en general, en l'actualitat en el gremi de Borriana seguim mantenint la quantitat de falles globals que es construeixen pels nostres agremiats, però amb una reducció econòmica de pressupostos del 34 per cent. Hem de tenir amb compte que falles hi ha les que hi ha i és una variable fixa, a la qual si afegim que els megatallers han de contractar més falles per mantenir el seu pressupost eficient, i a més afegim que s'ha donat la circumstància que sent un sector tan acotat, en comptes de disminuir el nombre de població interessada a fer falles, aquesta ha augmentat, l'atracció per altres professionals que no poden afrontar la crisi en el seu sector han intentat provar sort com a artistes fallers, amb l'agreujant del desconeixement del sector creant moltes vegades competència deslleial i generant desconfiança entre els nostres clients comissionats.

De vegades hi ha comissions falleres que no tenen massa pressupost i demanen un treball per un preu que no ho val. Quina és la falleta més menuda, des del punt de vista econòmic, que has fet? Ha sigut rentable l’experiència d’aquest monument? Recorde que la falla mes petita que he fet és una infantil per 600 euros, la veritat que no va ser molt rendible, igual que una gran per 6000 euros, l'artista sempre estem renyits amb la part empresarial, el seu seria fer el que toca, però sempre pequem de tenir gust per les coses, i sovint aquest ens porta a deixar-nos portar per l'entusiasme i posar en aquest lloc que queda buit per exemple un ninot més, això són la majoria de les vegades uns 600 euros mes, que surten en el major dels casos de la butxaca de l'artista. Però m'agradaria fer un incís defensant que moltes vegades es subsisteix millor fent falles de poc pressupost que falles de pressupostos tan elevats, la qualitat ha de ser la mateixa, adequada al pressupost, però la quantitat no, i com sembla que molta gent aposta per la quantitat quan s'està competint, aquesta pot generar en una desviació econòmica molt més gran en cas d'error.

148

Ara hi ha dos assumptes importants que preocupen bastant el món faller borrianenc. Un és la més que probable confirmació de la realització del museu faller de la nostra ciutat. Els pressupostos participatius de l’Ajuntament faran realitat en uns pocs mesos el somiat museu. No serà en un edifici construït a l’efecte, però sí que serà un lloc on poder contemplar gran part de la nostra història fallera. Nosaltres des del gremi venim demanant des de fa molt temps el citat museu, ens dóna enveja sana veure com els nostres dos gremis germans el tenen i el suport que reben, sent nosaltres els oblidats i no per mèrits de qualitat se sap quant valorats que estan els artistes del gremi de Burriana, i ja que em tires de la llengua no diré noms, però si puc dir que fa uns anys no sent encara president, en una reunió amb la directora de comerç de la comunitat valenciana a instància d'artesania hagués pogut ser una realitat a la construcció d'una casa gremial amb museu, només volien que el nostre ajuntament cedira els terrenys, a la qual no se'ns va creure per part de l'ajuntament, i es va arribar tard, ja no hi havia diners. Per això secundem aquesta proposta a instància de les comissions falleres, i amb el suport de l'actual govern local. M'entristeix veure la gran quantitat no només de ninots indultats, fins i tot maquetes que s'amunteguen pels tallers de gran qualitat, i que en la majoria dels casos serveixen de menjar per als rosegadors que habiten en els nostres tallers. Això s’evitaria amb una bona política de cessions al museu, enriquint la nostra història.

Una falla, quan comença, és només cartró pintat sobre una base d’algep, o suro ben treballat sobre estructura de fusta i amb un perfecte acabat, modelat amb suma traça amb equilibri ideat per sorprendre a tot aquell que mire el què s’ha plantat. Sembla fàcil el plantar-ne, però aquell que s’atrevisca tinga molt present que açò és treball sols per a artista. Pel seu reconeixement i com no, pel seu carisma, és del gremi, el president, i és del foc un alquimista. Professor des de fa poc, modela, dissenya i pinta... per compaginar-ho tot, ha de fer d’equilibrista. I per si això fóra poc té ja un problema a la vista, què el govern ens ha fotut per la pujada de l’IVA. Posada en perill la festa en fer que tot s’encarisca, per tindre falles ben dignes cada dia ell s’ho cavil.la. Pels seus monuments plantats la nostra falla l’estima, per això diguem, de cor, “és l’artesà de La Vila”.

L’altre assumpte que ara està creant inquietuds és la possibilitat que la Junta Local Fallera transferisca moltes altres competències a la Federació de Falles, amb la idea que en un futur gens llunyà siga la Federació la que gestione tot el que comporta la festa de la falla. En aquesta qüestió no estic preparat per opinar, fa molt temps que deixe de ser faller de comissió, desconec quina és la relació actual, per la meva experiència en alguns pobles hi ha aquesta formula i funciona, no sabria dir-te si és l'adequada o no, com president del gremi no tinc cap problema a l'hora de comunicar-me amb el president d'una federació o un regidor de festes, si puc dir que el president/a d'una federació de falles sol ser més coneixedor de la problemàtica fallera, tenint en compte que els regidors moltes vegades malbaraten voluntat però no tenen experiència, i de vegades porten al seu costat tota la problemàtica de totes les entitats locals festives, digues falles, bous, corpus, capgrossos, etc, etc, etc.

150

Fa ara tres anys, aquest és ja el quart, que tenim categories de falles en Borriana. Quins aspectes consideres més positius d’aquesta nova forma de classificar els monuments fallers? Crec que aquesta nova forma de puntuar il.lusiona a comissions que no tenien cap opció amb l'anterior forma d'una sola categoria. Jo creia que les categories animarien a les falles a invertir més en el monument per aconseguir un premi en la seva categoria, en molt poques s'ha donat el cas, vull pensar que és conseqüència de la crisi que patim. I ja que parlem de premis i d’incentivació, vull fer-te una petita aportació sobre l'exposició del ninot, vull donar l'enhorabona a la federació per l'esforç que ha fet per impulsar l’exposició dotant de publicitat i fent el lloc d'exposició més agradable, però vull fer un aclariment, el ninot de l’exposició moltes vegades no ve estipulat en el contracte de l'artista com a requisit indispensable, més bé és una tradició i un reconeixement, on la comissió guanyadora es llueix, però els artistes sabem el que costa un ninot d’exposició, i des de fa temps vinc defensant la necessitat de buscar un espònsor o subvencionar aquest premi amb quantitats més reals al cost del mateix, ja que la qualitat de l'exposició es veuria millorada i les falles, tant la guanyadora com les altres, es veurien beneficiades, sent un al.licient per a tots, comissions, artistes i públic visitant.

151

En gener es va fer un curs de jurat de falla. Penses que l’actual sistema de puntuar les falles és just? Seria millor tornar a puntuacions com les d’abans amb experts d’altres localitats o seria preferible seguir votant els monuments com ho fem ara, per membres de les mateixes comissions sempre que aquests tinguen la capacitat de fer-ho com cal? En aquest tema sóc contundent i fidel defensor del sistema actual de votacions, igual que el meu bon amic Quino, allà on hem anat convidats a taules rodones, simposis, col. laboracions, ens hem omplert la boca d'afalagar nostre sistema i dels avantatges que té, així com que és un sistema en procediment de millora. Quan cap a falles amb aquest sistema, puc dir que sempre he tingut el premi que em tocava, que vaig estar en desacord amb el premi i hagués pogut tenir un lloc més amunt també, però no el que ocorria anteriorment que igual podies guanyar com no tenir res. El sistema està per millorar i el bo és que sempre s'ha de fer amb l'aprovació de tots. Jo sempre he dit que és molt difícil jutjar el treball d'un altre, que la persona que ho fa, ho ha de fer des del respecte que mereix la nostra professió i de la forma més objectiva possible, i per això aquesta ha d'estar capacitada. Amb això vull que s'entenga que amb capacitació no es tracta d'aprovar o no un examen, de fer el que m'ha dit en un curs sobre jurats el ponent, ni molt menys, es tracta de tenir inquietud per concertar la professió, saber què significa cada un dels conceptes que vaig a jutjar, intentar entendre com vaig a mirar aquests i com els valoraré de la forma més objectiva, i ser fidel a les meves reflexions sense caure en la subjectivitat, si estic convençut i tinc suficients arguments per defensar la meva valoració. Per això jo, propose a la federació que després de falles, realitzar unes jornades de jurats, on es parle de casos reals, de punts de vista contrariats, sobre els conceptes que es decidisquen jutjar per ser premiada la falla, es consensuen opinions, i s’unisquen criteris, adquirint la responsabilitat per part dels assistents i sent capacitats per la federació per desenvolupar aquesta tasca.

152

Les falles com a patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. Que pot representar aquesta important distinció, ara que finalment s’ha aconseguit, per a la nostra festa? Bé, ja s'ha aconseguit, ens és desconegut el què ens espera, però de moment les professions que engloben la paraula falla estan protegides per aquesta, la Comunitat Valenciana i la resta del món té l'obligació de protegir-les, per exemple en Colòmbia des de l'any 1926 ve celebrant-se el carnaval de negres i blancs, és una festa similar on es representen figuracions corpòries amb enormes carrosses, també són patrimoni de la UNESCO a l'any 2009, i fins a la data han crescut en importància turística mundial, espere que siga aquest el nostre futur.

153

Els dies o setmanes anteriors a la plantà són, sens dubte, els més durs per la coordinació de les diferents plantades, de vegades en localitats allunyades, per les inclemències del temps, pel “bou” que es puga tindre,... Recordes moments d’especial tensió o estrés? La plantà no comença amb la sortida de taller per plantar, abans sempre hi ha dos o tres mesos de treball contrarellotge, és quan moltes vegades els artistes ens adonem que el temps no corre al nostre favor, i és el moment de guanyar hores al dia, i només ho aconseguim llevant-nos hores de son. Són mesos de preocupació i d'incertesa, els processos d'assecat per a l'acabat final depenen molt del temps, recorde de vegades quan dinant et preocupaves per la notícia de la tele del bar el temps del dia, al qual algun comensal amic et responia ". ..sempre igual, ni que fores pagès ... ", i jo li responia "...No, ... però semblant.". Depenem moltes vegades del temps per acabar els nostres treballs. Quan sortim a plantar i el temps acompanya, sabem que hem de donar-ho tot i fins a les 8 del matí del dia 16 de març, no es dóna per finalitzada la tasca, és com l'any nou es passa del frenesí i borratxera de la cap d'any a la ressaca de l'any nou.

154

Recorde la plantà de l'any dels set pecats com la més apurada, ja que com t'he comentat abans vaig tenir un accident, que vaig estar de baixa 2 mesos, em van donar l'alta el dia de la nit de Nadal, va ser per no oblidar, treballar convalescent amb el dolor que tenia, i transmetre serenitat als meus empleats, va ser una contrarellotge de 2 mesos i mig dormint només 4 hores, el dia que més. Un altre any de compromís va ser l'any de la pluja, que va estar plovent prou, i ja sobre l'hora de plantar... diluvi, aquest any vaig plorar, per la impotència de no poder reparar el malmès com jo volia, després d'intentar-ho tot, però va ser un any on vaig aprendre molt, vaig estudiar nous materials i formes d 'aplicacions i protecció, la veritat és que m'he quedat amb les ganes d'haver-ho pogut provar amb una altra plantà de diluvi, però més val que no succeïsca de nou, no desitge el mal per a ningú. Quant a l'altre element, l’Aire, la veritat és que mai he tingut problemes, sempre he confiat molt en el meu personal de fusteria.

Què fas el dia 16 de març, quan has acabat de plantar els monuments? He tornat a fer el que feia abans de dedicar-me plenament a fer falles, quan tenia el taller, després de la plantà era home mort, moltes vegades em llevava el dia 17, ara torne a fer el que sempre he fet, agafar la moto a les vuit del matí, i després de veure primer totes les falles de Burriana em dirigisc a València a veure les falles de València, d'on torne si el temps ho permet moltes de les vegades entrada la matinada. M'agrada ser invisible, contemplar les propostes artístiques de tots els artistes, ja siguen falles d'especial com de 7a categoria, pense que tots estem aquí per transmetre alguna cosa, i les falles com a obra d'art que són transmeten, intente que res interrompa aquest estat de connexió que se sent quan admires alguna cosa, ets tu i la falla, el món que t'envolta passa desapercebut als teus ulls, en aquest moment no té interès sobretot la multitud que t'envolta, només t'interessa percebre, en quin estat es trobava l'artista en el moment de creació de la proposta artística, si hi ha llaç d'unió entre totes les escenes exposades, i aquestes

155

parlen per si soles, elles t'expliquen la història de l'any, et diuen si a eixe taller hi ha unió de criteris, et diuen si el bou ha fet entrada i en quin grau, et diuen de la professionalitat de qui les crea, model, acabe i pinte, de la destresa del guionista, etc... Hi ha tant a veure que no puc desaprofitar aquest dia, per a mi és un gran dia on les poblacions s'omplen de propostes, unes vegades mordaces i satíriques, altres vegades conciliadores, però totes elles volen aportar alguna cosa a aquest món, totes elles volen que per un moment connectem i reflexionem en molts aspectes de la vida, crec que les falles són un regal de la humanitat, i per això han d'estar protegides per la UNESCO.

I no podem acabar sense parlar de la cremà, moment final que dóna sentit a la festa. Les falles les sentim tan nostres que en el moment de la cremà tenim el doble sentiment de pèrdua i de plenitud, de pèrdua per la condició d’art efímer que és la falla i de plenitud perquè sols la cremà dignifica plenament el treball realitzat. Normalment vas a veure cremar les teues falles? Si, a la cremà, com l'au Fènix aquestes ressorgeixen de les cendres, quan veus cremar el teu treball de l'any et trobes en un estat de contrarietat, d'una banda sents pau i plenitud d'haver vist el teu treball complert, d'altra tristesa, saps que una part de tu se'n va amb l'últim sospir de les seves cendres, però tots sabem que d'aquestes cendres ja està ressorgint una altra idea, una altra creació i tenim com més aviat la necessitat

156

de plasmar i ordenar tota la informació recollida en el nostre sketch book, en nous esbossos, en noves propostes, i poder ensenyar i explicar la nostra història al món. M'agrada veure la cremà de les meues falles, evidentment no totes es pot, però si que trie aquella que per la seva dificultat estructural és interessant, quan en aquesta pren el foc i desapareix el seu volum, queda el seu esquelet, aquest amb el color del foc ens dóna l'última lliçó ens ensenya si la decisió estructural presa per a la construcció de les seves biguetes, caixes i “sacabutxs”, va ser la correcta, és molt important la resistència d'aquesta estructura a ser vençuda pel foc purificador. M'agradaria posar el puntet de la i en aquest final, agraint a la falla la Vila la confiança que heu dipositat aquests anys amb mi, dóna gust treballar amb clients així, i més que client amics, he après molt de vosaltres, des d'una creu, una carrossa, una festa al casal, el sainet, el bateig de la falla, tot ho feu amb afecte, us dediqueu a fons amb els recursos de què disposeu, i més d'un de vosaltres apunta bones maneres d'artista com ho han demostrat en les falles infantils que heu fet al meu taller, agrair deixar-me compartir les vostres experiències amb mi, sou la segona falla que més vegades s'ha construït al meu taller ...... Gràcies “Vileros”.

Gràcies a tu Xavi, de veres moltes gràcies pels anys que hem compartit i per la teua sinceritat i afecte en les respostes. Sempre considerarem que l’experiència amb tu com el nostre artesà faller ha sigut molt positiva i enriquidora. Segur que seguirem tenint vivències falleres en comú. Una forta abraçada, amic. Toni.

157

L’Himne de La Vila Som molts els que no tenim cap dubte a l’hora d’afirmar que, d’entre totes les disciplines artístiques, n’és la Música la màxima, la més expressiva, la més internacional i la més pura. És ella el llenguatge que uneix tots els pobles, el que millor transmet els sentiments humans. Si és l’art la materialització dels sentiments, la música és la que ho fa amb més contundència. Ella fa que experimentem sensació, emocions, a l’instant, sense que siga necessari una formació prèvia. Ningú no es queda indiferent sota la seua màgia. En arribar-nos a l’oïda, tots reaccionem, tot i que siga inconscientment. Uns mouen el cap; altres, les cames. Uns xiulen la melodia; altres, boten. Hi ha moltes formes de respondre a eixe estímul i ho fem inevitablement. Ritme, harmonia i melodia s’uneixen poèticament i envolten la vida de tothom. Té la música eixa capacitat d’unir-nos en un mateix sentiment. Tant és així que no es pot imaginar cap celebració on no hi siga present. Tant és així que qualsevol associació, siga del tipus que siga, buscarà un estendard que la simbolitze, uns colors que la representen i una tonadeta que la identifique. En la festa de les Falles, com no, la música també és un component fonamental. La festa va traspassar la frontera dels barris per a esdevenir la celebració més important del Cap i Casal i, posteriorment, de moltes ciutats de la Comunitat Valenciana. La música estava present en cada acte i era necessari trobar una partitura que unira tots els fallers. Cada comissió podia estar representada per una cançó diferent, però totes elles havien de tindre’n una que les representara unides. Finalment, va ser l’actual Himne de la Comunitat Valenciana la partitura que guanyaria el repte. Fou l’any 1909 quan es va celebrar l’Exposició Regional Valenciana secundada per l’Ateneu Mercantil de València i presidida per Tomàs Trenor Palavicino, qui va encarregar al mestre Josep Serrano Simeón la part musical d’un himne per a l’esmentada exposició, mentre que del text hauria d’encarregar-se el conegut poeta Teodor Llorente. No obstant això, el retràs de Llorente en el lliurament de la lletra, atés que aquest vivia a València i el músic, a Madrid, segons digué Salvador Chulià, provocà que Serrano començara la composició amb la col-laboració del Maxi-

158

milià Thous com a lletrista. Rafael Roca, però, atribueix el canvi de lletrista a desavinences ideològiques i de contingut entre Serrano i Llorente. Uns anys després, allà pel 1925, els ajuntaments de Castelló, València i Alacant van decidir que aquell himne de l’exposició seria l’Himne de la Comunitat Valenciana, himne que també ha esdevingut el de la festa de les Falles, de manera que s’entona en acabar cada acte faller, a pesar de l’extensió. A Borriana, però, no hi ha cap himne, a banda de l’esmentat en el paràgraf anterior, que identifique tot el col-lectiu faller. Si que hi ha un himne oficial de la ciutat que s’entona en molt poques ocasions i és l’himne de la Comunitat el que es canta en acabar cada acte faller. No obstant això, cada associació fallera sí que té un himne propi. Cada falla està representada per una partitura i tothom identifica cada tonadeda amb cada falla. Solen ser pasdobles senzills que unes vegades sonen mitjançant reproductors musicals i altres, destrossats per les xarangues. Dit açò, és fàcil imaginar, doncs, que pasdobles i música de carxot s’han imposat en la festa en detriment d’altres obres de qualitat que es podrien aprofitar, però sembla que el gust musical necessita un retoc. Els de la Falla La Vila tenim un himne, com no, un pasdoble. Un himne que ha estat un misteri durant molts anys. Els fallers tenim el costum de furgar en el passat per a trobar els moments inicials de cada tradició. Tots volem saber l’any en què es va fer per primera vegada tal o tal cosa. Tots volem saber quin any es plantà per primera vegada la nostra falla, qui la va dissenyar, qui va escriure la crítica, qui va ser la Fallera Major... Hem investigat cada element faller, hem recopilat moltíssima informació i l’hem publicada. Moltes hores de treball i moltes hores furtades al son han fet possible que la història de la nostra falla no

159

s’haja esborrat, però encara ens faltava una cosa per descobrir: l’origen i l’autor del nostre himne. Durant anys, havíem pensat que l’autoria de l’himne de la Vila corresponia a “Penya Remigio”, atés que eixe nom figura en la partitura, però n’érem uns quants els que desconfiàvem. Molts eren els que ens parlaven d’eixa “penya”. Uns deien que era un grup de gent que militava en la Vila; altres, que eren els músics que van compondre la peça musical. De tot açò, potser la primera opció tinga quelcom de cert, almenys, pel que fa a la lletra, però no ha sigut fins el dia de Sant Josep de 2016 quan hem vist la llum. Per a les falles de 2016, la Federació de Falles es va assabentar que la Diputació pagava bandes de música per a les festes veïnes de la Magdalena i, molt encertadament, van demanar que les falles no havien de ser Un gran home que no conduïa, que anava en bicicleta La banda d'Adzaneta moments abans de la desfilada en l'ofrena. de poble en poble per a dur a terme la tasca de músic. menys, així que la Diputació va facilitat que cada falla tinguera una banda de música en l’Ofrena de Flors. A nosaltres ens va tocar la banda d’Atzaneta, amb el seu director Isidro Andreu, un home simpàtic i que, vés per on, va crear la llum en la foscor que ens envaïa tan bon punt ens preguntàvem pel nostre himne. Resulta i va que, en dir-li que li facilitaríem la partitura del nostre himne perquè la pogueren assajar, ens va dir que ell tenia les partitures originals i que havia conegut l’autor. Un gran home, ens digué, que, si no li faltava café, conyac i tabac, es passava les nits component obres musicals, i escrivint les partitures per als diferents instruments.

Joaquin Sanchis rebent una distinció.

Un home, un músic, un compositor i un mestre que nosaltres havíem buscat durant anys. Fou un plaer desitjat escoltar el nom de Joaquín Sanchis Miralles. Segons comprovem en l’estudi Sanchis Miralles, Un músic de poble, signat per Francesc Vicent i publicat en www.castello.es, el qual consultem el segon dia d’abril de 2016, Joaquín Sanchis Miralles, conegut com el mestre Sanchis, va nàixer a Enguera, província de València, el 1910. Prompte s’incorporà a la banda de música d’eixa localitat que dirigia son pare i on va començar als cinc anys a tocar el triangle. Als sis anys ja tocava el requint i així continuà en la banda fins que anà a Castelló als 18 anys per a fer el servei militar. Hi estigué com a músic de la banda del Regiment d’Infanteria Tetuan núm. 45 fins que se llicencià el 1930 i, aleshores, s’incorporà a la Banda Municipal de Castelló, on ocupà una plaça d’interí com a clarinetista. El 1950 s’encarregà de la banda d’Algar de Palència i de la banda Amics de la Música de Sant Joan de Moró. S’encarregava d’escriure les partitures per als diferents instruments i, a més, No passà massa temps fins que guanyà unes oposicions i, el 1932, ocupà una plaça de músic de tercera classe, passà a segona classe el 1936 i, en acabar la Guerra Civil, aconseguí ser músic de primera tocant el requint en la Banda Municipal de Castelló durant trenta anys. Tot açò, alhora que des del 1945, desenvolupava la tasca de sergent músic en el regiment d’infanteria Tetuan 14 de Castelló. El mestre Sanchis fou tot un divulgador musical i dugué els seus coneixements a una gran quantitat de bandes rurals castellonenques. Tal com ens digué el professor Isidro, es desplaçava en bicicleta de poble en poble i dirigia les bandes sense cap subvenció.

Díptic de l’homenatge a Sanchis

161

s’ocupava de promocionar-les. El 1972 acceptà la direcció de la banda de música de Llucena, la Perla de la muntanya, on era l’alcalde el seu amic Gonzalo Puerto, i el 1973 s’encarregà de reorganitzar la banda de Vilafamés, que duia dos anys aturada. A banda de músic i director, també va exercir com a docent. El 1950 impartí solfeig al Front de Joventuts de Castelló i a partir de 1966 fou professor de solfeig de l’Escola de Belles Arts. néixer i recordat com a un gran músic i una gran persona. Sanchis morí als 94 anys, volgut per tots aquells que el van conéixer i recordat com a un gran músic i una gran persona. Per si tot açò no fóra poc, també va ser subdirector de la Banda de la 14 Brigada de tropes socorristes de la Creu Roja des del 1968 i el 1980 cofundà la Unió Musical Castellonenca, que dirigiria el seu alumne Josep Gargori. Tal com es pot comprovar, Sanchis va ser un gran músic. Exercí d’instrumentista, de mestre i de director musical, a banda de la seua faceta d’animador que, sens dubte, va ajudar a més d’una agrupació musical a l’hora de tirar avant. Però a més va ser un compositor molt prolífic de pasdobles i marxes, la majoria de les quals componia per a les festes de les diferents poblacions on va tenir quelcom a veure. Destaquen obres com Gaiates i traques i pasdobles dedicats a poblacions relacionades amb ell, com ara Moró en festes, De Moró a Vilafames, Benlloch i D’Enguera a Castelló. En total, es calcula que va escriure més de 300 pasdobles. Com no podia ser d’una altra manera, Sanchis va ser un home volgut i homenatjat en diverses ocasions. Cal destacar-ne l’homenatge rebut en l’11 Festival de bandes de música Ciutat de Castelló, dins dels actes del 750 aniversari de la fundació de la ciutat.

162

Díptic de l’homenatge a Sanchis

Per als de la Falla La Vila ha estat un esdeveniment inesperat el descobriment d’aquest músic i és un honor que la part musical del nostre himne corresponga a la seua autoria. Es tracta d’un pasdoble titulat “Viva la fiesta” i es d’interpretació obligada en tots els actes de la nostra associació fallera. Ara ja sabem qui n’és l’autor i quin n’és el títol.

Acte d'Homenatge de la Unió Musical Castellonenca al mestre Sanchis en desembre de 2012. Josep Gargori lliura partitures emmarcades a personalitats castellonenques

163

. Tots aquells que feu un seguiment dels actes de la falla o heu llegit els nostres llibrets d’anys anteriors, sabeu que fa uns temps que busquem tots els monuments majors de La Vila. En el llibret de l’any passat explicava que la col.lecció estava a punt de ser completada. Sols de dues falles, les de 1930 i de 1963, no teníem cap fotografia, no bona ni roïna. Ara és el moment en què la col-lecció està completa. En Pasqua, un dia festiu en companyia de les amigues i els amics, Rosa María m’ensenyava, via whatsapp, una fotografia que ella no sabia ben bé quina falla era. En veure-la i tenint al cap les dues falles que em faltaven, tot i que la imatge no era nítida, pel grup de músics a la part del remat del monument, li vaig dir enseguida que pensava que el que estàvem mirant era una joia de la història fallera perquè era la falla de La Vila de l’any 1930. Després a casa, amb la visualització de l’esbós, tot es va confirmar. Ja teníem una de les falles més difícils d’aconseguir, per la llunyania en el temps.

164

Foto de la Vila de 1930 President: Gabriel Villanova Penella Artesans: Germans Sellés 1r premi Arxiu: Àlbum familiar Renau-Llopis. Col.lecció d’Arturo Rufino

165

El dia 26 de juliol rebia una telefonada de Quino Puig, amb qui feia temps compartia la complicitat per buscar-les totes. A ell li va faltar temps per cridar-me i dir-me que ja havia vist la llum la que estava tan amagada. L’última, la que adornà la plaça major quan jo tenia poc més d’un any, havia aparegut per fi. La de 1963. És una falleta molt menuda, molt poqueta cosa, però què a mi m’agrada moltíssim. Content, feliç, com un xiquet quan té a les mans l’últim cromo de la seua millor col-lecció. 72 monuments plantats a la Plaça Major, durant més de 17 lustres vilers. Gràcies Quino. Gràcies, a totes i tots, per rebuscar en calaixos i àlbums de família. Ara ja tinc l’àlbum ple! Tots podreu gaudir d’ell perquè no és meu, és l’àlbum de LA VILA.

166

Foto de la Vila de 1963 President: Fausto Feliu Tarancรณn Arxiu: Juan Beltrรกn Chordรก

167

Enguany la nostra ciutat festeja el 90è exercici faller (1928-2017). No tots els anys s’han plantat falles, i de fet en aquests 90 anys, la Falla La Vila n’ha plantat sols 72, de monuments majors. En 2017 plantarem el 73è. Per diferents circumstàncies, en un total de 17 anys, la VILA no ha plantat falla: Inicis de la comissió (1928 i 1931) Guerra Civil i postguerra (1937, 1938, 1939, 1940 i 1942, tot i que aquest últim any, el 1942, tot és un poc confús i no està gens clar quines falles es varen plantar finalment). Anys difícils a Borriana (1946 i 1947) Problemes econòmics i personals de la comissió (1971, 1972, 1974, 1977, 1980, 1982, 1983 i 1984) Dels 72 monuments vilers majors, plantats tots en la Plaça Major, davant l’Ajuntament, exactament la meitat, 36, han rebut premi.

Sis primers premis, onze segons, cinc tercers, un accèssit, tres quarts, i set premis de major número i menor importància és la collita fins el moment en què es consoliden les categories, ara fa tres anys. Ja per categories, tenim un cinquè i un sisè en primera categoria i un primer en segona categoria. Fa més de tres anys, acabat el març de 2013, se’m va posar al cap la idea de publicar en el nostre llibret totes les falles grans de LA VILA. Aquelles fotos emmarcades que tenia mon pare de quan va ser faller de la falla i de la del mercat-escorxador, allà pels anys seixanta, quan jo vaig nàixer, van ser el detonant de la idea de recopilar la història gràfica vilera. Sabia que a mon pare li haguera agradat molt veure-les totes. En l’acte d’Acomiadament 2016 - Proclamació 2017 es va fer una exposició de tots els monuments tal com es pot veure en les fotografies. Algunes fotografies no tenen massa qualitat, però són testimoni inequívoc de la falla plantada. Entre tots anirem millorant i ampliant aquesta mostra fotogràfica que serà exposada de forma permanent en el nostre casal i ara queda constituïda com a secció fonamental del Museu Gràfic Viler.

169

Les falles, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

Últim dia de novembre de 2016. Addis Abeba, Etiòpia. Un fet sense precedents en el món de la falla acaba de produir-se en l’onzena assemblea de l’UNESCO. La festa de les falles de València ha passat a formar part del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Celebrada per saludar l'arribada de la primavera per comunitats de la ciutat i la regió de València i per la diàspora valenciana emigrada a l'estranger, aquesta festa tradicional es caracteritza per la construcció i instal.lació d'enormes grups escultòrics, les falles, compostos per efígies caricaturesques, els ninots, que els artistes i artesans locals creen inspirant-se en successos de l'actualitat política i social. Per simbolitzar la purificació i renovació primaverals de l'activitat social de les comunitats, les falles s'erigeixen en les

170

places de la ciutat entre el 14 i el 19 de març i se'ls pega foc aquest últim dia, que marca la fi de les celebracions. Mentre dura la festa desfilen pels carrers bandes de música, el públic menja a l'aire lliure i es tiren nombrosos castells de focs artificials. Es tria a una reina de la festa, la Fallera Major, que assumeix la tasca de promoure la festivitat durant un any, encoratjant la població local i els visitants a contribuir a la preparació de les celebracions i participar-hi. Les pràctiques i els coneixements vinculats a aquest element del patrimoni cultural es transmeten en les famílies, i en particular dins de les dinasties d'artistes i artesans fabricants de ninots que s'agrupen en gremis constituïts en el si de les comunitats ciutadanes participants. Les Falles propicien la creativitat col-lectiva i la salvaguarda de les arts i artesanies tradicionals. També constitueixen un motiu d'orgull per a les comunitats i contribueixen a forjar la seva identitat cultural i la seva cohesió social. En el passat, aquesta festa va permetre també que es preservés el valencià quan es va prohibir el seu ús.

171

El patrimoni cultural de la humanitat no es limita a monuments i col-leccions d'objectes, sinó que comprèn també tradicions o expressions vives heretades dels nostres avantpassats i transmeses als nostres descendents, com tradicions orals, arts de l'espectacle, usos socials, rituals, actes festius, coneixements i pràctiques, relatius a la naturalesa i l'univers, i sabers i tècniques vinculats a l'artesania tradicional. Malgrat la seua fragilitat, el patrimoni cultural immaterial és un important factor del manteniment de la diversitat cultural front a la creixent globalització. La comprensió del patrimoni cultural immaterial de diferents comunitats contribueix al diàleg entre cultures i promou el respecte cap a altres formes de vida. La importància del patrimoni cultural immaterial no està en la manifestació cultural en si, sinó en el patrimoni de coneixements i tècniques que es transmeten de generació en generació. El valor social i econòmic d'aquesta transmissió de coneixements és pertinent per a tots els grups socials d’un estat. El patrimoni cultural immaterial es caracteritza per ser: • Tradicional, contemporani i vivent a un mateix temps: el patrimoni cultural immaterial no només inclou tradicions heretades del passat, sinó també usos rurals i urbans contemporanis característics de diversos grups culturals. • Integrador: podem compartir expressions del patrimoni cultural immaterial

172

que són semblants a les d'altres. Tant si són de pobles veïns com si provenen d'una ciutat a les antípodes o han estat adaptades per pobles que han emigrat a una altra regió, totes formen part del patrimoni cultural immaterial: s'han transmès de generació en generació, han evolucionat en resposta al seu entorn i contribueixen a infondre un sentiment d'identitat i continuïtat, creant un vincle entre el passat i el futur a través del present. El patrimoni cultural immaterial no es presta a preguntes sobre la pertinença d'un determinat ús a una cultura, sinó que contribueix a la cohesió social fomentant un sentiment d'identitat i responsabilitat que ajuda als individus a sentir-se membres d'una o diverses comunitats i de la societat en general. • Representatiu: el patrimoni cultural immaterial no es valora simplement com un bé cultural, a títol comparatiu, per la seva exclusivitat o valor excepcional, està en la comunitat i els coneixements de les tradicions, tècniques i costums es transmeten a la resta de la comunitat, de generació en generació, o a altres comunitats. • Basat en la comunitat: el patrimoni cultural immaterial només pot ser-ho si és reconegut com a tal per les comunitats, grups o individus que el creen, mantenen i transmeten. Sense aquest reconeixement, ningú pot decidir per ells que una expressió o un ús determinat forma part del seu patrimoni.

173

La Festa de les Falles ha augmentat el llistat representatiu del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO al territori valencià, on fins ara estaven: el Misteri d'Elx (des de l'any 2008), el Tribunal de les Aigües de València (2009) i les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (2011).

174

La distinció a la Festa de les Falles va estar acompanyada per la de la cultura de la cervesa belga, per l’extrema diversitat de l’art cerveser, així com la intensitat del seu consum i la integració en la vida diària i festiva dels belgues, i també la rumba cubana, per ser una expressió d’autoestima i resistència que contribueix a la formació de la identitat nacional del poble cubà.

La distinció com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat va ser celebrada a València amb una crida a la humanitat, realitzada per la fallera major de València i la plantà d’una falla, pel tradicional mètode “al tombe”, falla que era un monument fidel a la imatge de la campanya de la candidatura i que es va cremar el diumenge 11 de desembre. A l’acte assistiren més de 200 fallers i falleres de la nostra ciutat, com a representació de la major part de les comissions falleres borrianenques, la Junta Local Fallera i la Federació de Falles.

175

Solucions dels passatemps vilers 1) Paraula fallera De la primera i l’última paraula de la sèrie es dedueix moltíssima informació sobre la paraula amagada: es poden saber dues lletres en el lloc correcte. Després, utilitzant de forma lògica la informació de les altres paraules, s’arriba fàcilment a la solució. La paraula fallera que busqueu és la nostra (poseu ací la tercera paraula de la sèrie).

2) Laberint de colors

176

3) Dominó Viler Ací està la solució de la disposició de les fitxes.

La lògica ens permet deduir que fins ací la solució és única, però el joc té dues solucions perquè les dues fitxes que faltarien ubicar, en el quadrat 2x2 de dalt a l’esquerra, es podrien posar de dues formes:

4) Dominó tancat No es poden posar les fitxes en una cadena tancada. L’explicació de perquè és així té a veure amb el número parell o imparell de números o lletres del dominó pel fet que el graf associat, en el cas de les 4 lletres VILA, resulta que no és eulerià. Però deixem de banda els tecnicismes matemàtics. Qui tinga inquietud per saber perquè el joc és impossible per al dominó viler però sí que és possible per al dominó normal, que li ho pregunte a algun matemàtic.

177

5) La falla amb errors

6) Sopa de lletres Ací teniu la situació dels 11 noms dels màxims representants de la falla: María, Claudio, Cèlia, Aida, Àfrica, Lara, Sandra, Paola, Paula i Javi. Però podria ser que mirant amunt i avall haguéreu trobat també un altre nom, el de la ment pensant de tots aquests maldecaps. Sabeu on estic, no?

178

7) Invitació de La VILA L’ordre de les 36 lletres del quadrat després de llegir-les en els 4 blocs de 9 lletres cada vegada, és: LA VILA CONVIDA A TOTS A LES FESTES DE FALLES.

8) El més difícil Uff, he intentat escriure totes les diferències però no puc. Si algú les troba totes que ho diga i tindrà premi, ja, ja.

tonet

179

. Col laboradors L’Associació Cultural Falla Barri La Vila agraeix l’esforç al barri, a les empreses col.laboradores i a tots els que d’una manera o d’una altra s’han implicat en el projecte faller d’enguany.

180

aire acondicionado conductos splits calefacción instalaciones eléctricas preinstalación mantenimiento reparación calle roberto rosello nº 9 bajo 3 • 12530 burriana (castellón) tel. 687 459 253 fax 964 052 497 • nouclima@nouclima.es

Avda. Real de Extremadura s/n 12200 ONDA (Castellรณn) ESPAร A Tel. 964 60 40 00 Fax 964 60 31 01

Víctor Marín Puig, 3 - B Teléfono 964 51 68 76 • BURRIANA

Cubitos de Hielo para casales falleros de Burriana TODO EN HIELO PRECIOS ESPECIALES PARA FALLAS PEDIDOS: 676 276 030 INES icalvera@gel-lap.es Camí d’Onda, 19 - 2º - 4ª

SUMINISTROS HOSTELEROS EXTINTORES

SANZ

VENTA DE PRODUCTOS DE LIMPIEZA Y HOSTELERÍA Tel. 639 913 660 • 12530 BURRIANA Almacén: Camí Fondo, 36 • Tel. y Fax 964 513 559 suministrosanz@hotmail.com

www.centeco.es

Cuente con nosotros Más de 60 años dando respuestas y ofreciendo ventajas

BURRIANA: CASTELLÓN: ALCORA: VILLARREAL: LES ALQUERIES: BENICASSIM: VALENCIA:

Camí d’Onda, 5-1º Tel.: 964 592 222 Fax: C/. Navarra, 118 964 214 055 C/. País Valencià, 11 964 361 061 Avda. del Cedre, 24 964 524 112 C/. Mayor, 27 964 516 412 Avda. Castellón, 66 964 214 055 Avda. Barón de Cárcer, 24-2º 963 156 615

964 515 153 964 207 591 964 360 225 964 522 595 964 510 102 964 207 591 963 910 030

C/ Artur Perucho i Badia, 7 Tel. 964 571 329 Mรณbils: Juanvi 667 722 393 Rafa 600 414 191 www.juviraf.com 12530 BURRIANA (Castellรณn)

ASESORES JURÍDICOS BURRIANA ABOGADOS - ECONOMISTAS ADMINISTRADORES CONCURSALES asesoresjuridicos@asejurid.com

colegiados@administradoresconcursos.com

• Tratamientos en materias jurídicas • Concurso de acreedores - Civil • Asesoramiento y gestión de empre- Penal sas y particulares - Mercantil - Fiscal - Laboral - Contable - Familia - Auditoría socio-laboral y de pre- Administraciones públicas vención de riesgos laborales •Agencia de la propiedad inmobiliaria - Financiera - Compra-venta y arrendamientos - Tramitación fiscal e informes de de inmuebles operaciones vinculadas - Pre-tasación y tasaciones de inmuebles •Administración de fincas y gestión de comunidades • Seguros en general

Calle Maestrat, 36, bajo 3 • 12530 BURRIANA Tel. 964 592 770 • Fax: 964 592 795 www.asejurid.com

La Admón. n.º 1 de Burriana les desea felices fiestas

Plaça de la Mercé, 5 baix • Telèfon 964 51 01 20

Carnicería

Juan Carlos C/ Valencia, 31 • Teléfono 964 51 89 53 • BURRIANA

C/ Escollera de Ponent, 1

Telf. 964 58 65 13 12530 BURRIANA

FĂĄbrica de muebles para cocina y baĂąo

Venda i Taller de joieria i rellotgeria C/ Ausiàs March, 41 baix • Telèfon 964 51 28 51 • Borriana

TORNILLERIA • ACCESORIOS FONTANERÍA RODAMIENTOS • SOPORTES • CADENAS • PIÑOS HERRAMIENTAS • TODO INOXIDABLE

Ctra. Almazora, 13 • Burriana • Tel. 964 510 888

www.suministrostomasbeltran.es info@suministrostomas.com

C/ Federico García Lorca, 21 bajo • 12530 BURRIANA (Castellón) Teléfono 964 83 93 23

MENÚ DIARIO 12 E C/ Zona de Servicios, s/n. • 12530 PUERTO DE BURRIANA • 964

586 1 12

+ Vestuario y Protección Laboral + Ferretería Industrial + Suministros Agrícolas + Artículos Jardinería + Herramientas Construcción + Menaje y Hogar

www.miferreteriaonline.es

C/ MAYOR, 26 bajo 12530 BURRIANA (Castellón) info@suministrosvictor.es www.suministrosvictor.es

964 59 14 70 nos encontrarás en:

Yebra Seguridad Tu empresa de seguridad en Castellón Avenida Almazora, 6 12005 Castellón de la Plana 964 21 66 47 - 608 569 891 info@yebraseguridad.com www.yebraseguridad.com

AGRICULTURA, JARDINERÍA Y PISCINA CLIMATIZACIÓN FERRETERÍA HERRAMIENTAS: MANUAL Y ELÉCTRICAS INDUSTRIA PROTECCIÓN LABORAL Y VESTUARIO QUÍMICOS, COLAS Y ADHESIVOS BRICOLAJE… Y MUCHO MÁS

Nuestro principal objetivo: Aportar soluciones globales de seguridad y vigilancia adaptadas a su negocio o vivienda, de manera comprometida, innovadora y eficaz. Yebra Seguridad cuenta con un equipo de profesionales cualificados y comprometidos con el cliente, cercanos y con formación específica.

Recambios Alcora S.L., cuenta con primeras marcas tanto para particulares como para empresas del sector del azulejo, construcción o talleres de automoción... Pregunte por nuestros artículos de ferretería, adhesivos, lubricantes, telas inoxidables, cadenas de transmisión, correas, embalajes, todo tipo de herramienta, instrumentos de medida, material de riego y piscinas, planchas, rótulos,...

Camí Cabeçol, 37 • 12539 Les Alqueries • Tel. 964 534 208 www.toldosmarenostrum.es