DOSSIER DE PREMSA
Cap al tard de Santiago Rusiñol amb Ramon Madaula
"Esclau de lo que Fuig" Des que el 1984 vaig debutar com a actor interpretant el Ramonet de “L’auca del senyor Esteve”, personatge autobiogràfic, Santiago Rusiñol sempre m’ha fascinat. Malgrat l’extensió de la seva obra, tant pictòrica com literària, el que ha transcendit més de Rusiñol és el personatge. El personatge que ell mateix es va crear, i que li va donar, i li dóna encara, una gran popularitat. Un personatge, però, que sovint amaga el veritable Rusiñol. No va voler escriure les seves memòries i, per tant, moltes de les coses que en sabem han estat explicades per altres, que l’han mitificat o bé sovint l’han caricaturitzat, però poca cosa en sabem de primera mà. Llegint les seves proses, trobem algun tall on es delata, on descobrim el que realment li passava per dins, on ens confessa les seves inquietuds, els seus anhels, les seves pors, les seves il·lusions, el seu concepte de l’art, la seva filosofia, les seves addiccions; i tot seguit s’entreveu un altre Rusiñol, un Rusiñol tocat per una malenconia vital, un Rusiñol perseguint l’ideal, un Rusiñol ferit per les drogues i l’alcohol, un Rusiñol, sovint, molt més solitari del que la gent creu, un Rusiñol perdut en el seu propi personatge, un Rusiñol incomprès pels seus contemporanis. Un Rusiñol, al cap i a la fi, molt més interessant i complex que el dels “duros a quatre pessetes”. "Sóc esclau de lo que fuig". Aquesta frase resumeix molt bé l’autèntic Rusiñol, que va passar una vida intentant dominar l'intangible, intentant abraçar l’ideal tant en l’art com en la vida, una vida intensa , però també plena de frustracions. "Cap al tard" és un recull d’aquestes proses; per mi, les més íntimes i definidores de Rusiñol, ordenades de manera que puguin tenir un sentit teatral, i una unitat de temps i d’espai. Assegut en un cafè, on ell va passar gairebé tots els capvespres de la seva vida, i acompanyat al piano pel seu amic Erik Satie, Rusiñol ens explica qui és.
Ramon Madaula
Fitxa Artística Proses Autobiogràfiques de Santiago Rusiñol Direcció: Sílvia Munt Protagonitzat per: Ramon Madaula Músic: Marc Garcia Rami Dramaturgia: Ramon Madaula
Escenògraf i figurinista: Xavier Millán Ajudant d’escenografia: Sebastian Schmidt Disseny de Llums: Pep Gàmiz – Arnau Julian Producció executiva: Meri Notario Direcció de producció: Ramon Madaula – Josep Doménech
Cap tècnic del teatre: Roger Muñoz
Premsa: Jordi Bou / Blanca De Carreras Màrqueting i comunicació: Publiespec Disseny gràfic: sSB Fotografia: David Ruano
Agraïments: Joan Madaula, Sergi Cuenca i La Villarroel
Una producció de: Intent Produccions i Bitó Produccions
Primera representació a La Villarroel el 2 de juliol de 2013.
“Portem una ànima d’èter lligada a un tros de plom”. Aquesta afirmació de Rusiñol és la metàfora exacta, ens agradi o no, de la nostra condició d’éssers humans. La lluita entre el cel i la terra, entre allò intangible i allò material, entre deixar córrer la fantasia i la inevitable realitat. “Al món, qui no fantasia
perd el temps d’un modo miserable...” diu Rusiñol. Llegint “Cap al tard” vaig tenir una meravellosa sensació de proximitat, fins i tot d’identificació amb aquest personatge que havia nascut al segle XIX (1861), i que, com tots els grans homes, dinamiten la seva època, eliminen tot allò que és convencional i inútil per arribar a l’essència del que importa, al moll de l’os, a la màgica sensació de compartir dèries, afanys, pors, alegries, necessitats. La meva tasca, el meu deure, era fer possible que aquest text tan interessant arribés de la manera més neta i senzilla possible a l’espectador que haurà de seure, escoltar i deixar-se emportar per una personalitat seductora, contradictòria i brillant. Aquest home extraordinari, aquest artista polifacètic, amb la seva melancolia desbordant, amb la seva sinceritat sense límits ens dóna la mà i fa que no estiguem sols. Ens acompanya com un amic, i ens contagia amb el seu “afany de viure”, malgrat tot. La música d’Erik Satie (íntim amic de Rusiñol) que hem seleccionat, és el “partennaire” ideal perquè tots els pensaments i records que descriu Rusiñol arribin directament a la pell, sense racionalitzar l’art, tal com volia aquest músic genial. Amb en Ramon Madaula interpretant al nostre pintor i en Marc Garcia Rami tocant la música de Satie la meva feina de direcció era senzilla; intentar molestar el menys possible... Estiguin bons... i que ho disfrutin.
Sílvia Munt
Ramon Madaula, actor Neix a Sabadell (Barcelona) el 12 de novembre de 1962. El 1984 obté el graduat d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Teatre _______________________________________________________ Com a actor ha participat, entre d’altres, en els següents espectacles: 2011 Un déu salvatge de Yasmina Reza. Direcció: Tazmin Townsed. 2009 Una
comèdia espanyola de Yasmina Reza. Direcció: Sílvia Munt 2007 El llibertí d’Eric Emmanuel Schmitt. Direcció:Joan Lluis Bozzo. Teatre Poliorama de Barcelona 2005
Les tres germanes d’Anton Anton Txèkhov. Direcció: Ariel Garcia Valdés. TNC 2004 Calígula d’Albert Camus . Direcció: Ramón Simó. Teatre Nacional de Catalunya 2003 Closer de Patrik Marber. Direcció: Tamzin Tawzed. Teatre Villarroel 2002 Escenes d’una execució de H. Barker. Direcció: Ramon Simó. TNC 2001 Terra baixa, d’A. Guimerà. Direcció: Ferran Madico, Teatre Nacional de Catalunya 1996 Àngels a
Amèrica de T. Kushner. Direcció: J.Mª Flotats, Teatre Nacional de Catalunya. Els bandits de F. Schiller. Direcció: Lluís Homar. Teatre Lliure de Barcelona 1991 Història d’un soldat d’I.Stravinsky. Direcció: Lluís Homar. Teatre Lliure de Barcelona 1990 Capvespre al jardí de R.Gomis. Direcció: Ll. Pascual. Teatre Lliure de Barcelona. El viatge de M.Vázquez Montalban. Direcció: Ariel Garcia Valdés. 1988 El hombre deshabitado de R. Alberti. Direcció: E. Hernández. 1986 La ronda d’A. Schnitzler. Direcció: Mario Gas 1985 Cyrano de Bergerac d’E. Rostand. Direcció: Josep Maria Flotats 1984 L’auca del senyor Esteve de S. Russiñol. Direcció: Pere Planella. Teatre Grec de Barcelona
Televisió _______________________________________________________ Ramon Madaula ha interpretat, entre d’altres, els següents personatges protagonistes: 2005 Ventdelplà, sèrie per TV3; 2003 Mirall trencat, sèrie per TV3; 1994 Estació
d’enllaç, sèrie per TV3; 1988 Pedro I, El Cruel, sèrie per a TVE.
Premis _______________________________________________________ 2008 Premi “Ciutat de Barcelona” per la seva interpretació a El llibertí 2004 Premi “ Butaca” al Millor actor de teatre protagonista per Calígula.
Sílvia Munt, directora Directora i actriu. Forma part de la European Fim Academy i de la Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de España Titulada en Ballet Clàssic per la Royal Ballet de Londres el 1974.
Teatre ____________________________________________________________ Com a directora ha realitzat els següents treballs: 2009 Una comedia española de Yasmina Reza. Centro Dramático Nacional, Madrid. 2007 Cap al tard a partir de textos de Santiago Rusiñol. 2005 Surabaya de Marc Rosich. Teatre Romea.
Com a actriu ha participat en els següents projectes: 1996-1997 Ángeles en América de Tony Kushner. Direcció: Josep M. Flotats. Teatre Nacional de Catalunya. 1994 La muerte y la doncella d’Ariel Dorfman. Direcció: Boris Rotenstein 1993 Cartas de amor A. R. Gurney. Direcció: Josep Costa. 1990 Las tres hermanas A. Chejov. Direcció: Pierre Romans. Cia. J. Ma. Flotats. Trío en Mi bemol de Eric Rohmer. Direcció: Fernando Trueba. Centro Dramático Nacional. 1987 La Filla del Carmesí de J. Ma. de Sagarra. Direcció: Jordi Mesalles. Ondina de J. Giraudoux. Direcció: Santiago Sans. La nieta del sol de Ever M. Blanchet. Direcció: Colectiva. 1986 Romeo y Julieta de W. Shakespeare. Direcció: Esteve Polls. Antígona de Salvador Espriu. Direcció: Joan Ollé 1982 Cyrano de Bergerac de E. Ronstand. Direcció: Damià Barbany. 1979 La Blancarrosa, sirena de la mar blava. Direcció: Damià Barbany. 1977 Sueño de una noche de verano de W. Shakespeare. Salón Diana. Canigó de J. Verdaguer. Direcció: Esteve Polls.
Cinema i Televisió ____________________________________________________________ Com a actriu ha participat en els següents treballs: 2009 Ella. La Huella de Mercedes Pinto. Direcció: David Baute 2008 Pretextos. Direcció: Sílvia Munt 2006 53 días de invierno. Direcció: Judith Collell 2006 Remake. Direcció: Roger Gual 2000 Aunque tú no lo sepas. Direcció: Juan Vicente Córdoba 1999 El viaje de Arián. Direcció: Eduard Bosch 1998 Subjudice. Direcció: Josep Maria Forn 1997 El faro. Direcció: Manuel Balaguer 1996 El dominio de los sentidos. Direcció: Judith Collell. Una piraña en el bidé. Direcció: Carlos Pastor. Secretos del corazón. Direcció: Montxo Armendáriz. Pel·lícula nominada a l’Oscar a la Millor Película de llengua no anglesa). Todo está oscuro. Direcció: Ana Díez 1995 Asunto interno. Direcció: Carles Balagué. Éxtasis. Direcció: Mariano Barroso. Razones sentimentales.
Direcció: Antonio A. Farré 1994 La Pasión Turca. Direcció: Vicente Aranda. El rey del río. Direcció: Manuel Gutiérrez Aragón. El porqué de las cosas. Direcció: Ventura Pons. 1993 Nexo. Direcció: Jordi Cadena. Los baúles del retorno. Direcció: María Miró). Bloodline (Lazos de sangre) Direcció: Pal Erdöss. 1992 Cucarachas. Direcció: Toni Mora. El cazador furtivo. Direcció: Carles Benpar. 1991 Alas de mariposa. Direcció: Juanma Bajo Ulloa. Los papeles de Aspern. Direcció: Jordi Cadena. 1987 Quimera. Direcció: Carlos Pérez Ferré. 1985 Golfo de Vizcaya. Direcció: Javier Rebollo 1984 Bajo en nicotina. Direcció: Raúl Artigot. Le grand voyage. Direcció: Richard Dindó 1983 Soldados de plomo. Direcció: José Sacristán. Sal gorda. Direcció: Fernando Trueba. Akelarre. Direcció: Pedro Olea 1982 Pares y nones. Direcció: José Luis Cuerda 1981 La plaza del Diamante. Direcció: Francesc Betriu Com a directora ha participat en els següents treballs: 2012 Mentiders. 2011 Meublé. 2010 Mar de plástico. 2009. Bajo el mismo cielo. 2008 Pretextos Premio Mejor Director Festival de Málaga. 2006 Cosas que pasan 2003 Las hijas de Mohamed. Elena Dimitrievna Diakonova. Gala. 2000 Quia. Lalia. 1999 Déjeme que le cuente.
En televisió ha participat, entre altres, en els següents projectes: 2006 Cosas que pasan 2005 Lobos. Antena 3 2004 The Crown. Direcció: Peter de Vamm. Holanda. Palabras mágicas. Direcció: Octavi Masiá. Trivisión 2003 Le meilleur commerce du monde. Direcció: Bruno Gantillon. França. Fragmentos. Direcció: Judith Collell. 2000 Maxima´s Miracle. Direcció: Paul Ruven. Pieter Van Huystee Film, Holanda. L´aîné des Ferchaux. Direcció: Bernard Stora. Prod. GMT-TF1. França. 1998 Tío Willy. Direcció: Pablo Ibáñez. TVE. 1995 Dones i homes. Direcció: Antoni Verdaguer. TV3. 1993 Arnau. Direcció: Lluis Ma. Güell. TV3 1989 El obispo leproso. Direcció: José Ma. Gutiérrez. TVE.1983. Teresa de Jesús. Direcció: Josefina Molina. TVE. 1981 La plaza del Diamante. Direcció: Francesc Betriu. TVE.
Premis i mencions ____________________________________________________________ Sílvia Munt ha rebut, entre altres, els guardons següents: 2009 Homenatge a la SEMINCI TV de Valladolid 2008 Premi al Millor Director Festival de Málaga 2008 per Pretextos 2007 Premi al Millor Telefilm del Col·legi de Directors Cinematogràfics de Catalunya per Cosas que pasan 2007 Premio GAC Millor Guió per Cosas que pasan 2006 Biznaga de Plata a la Millor TV Movie en el Festival de Málaga per Cosas que
pasan 2006 Premi a la Millor Pel·lícula en el Festival de Lorca per Cosas que pasan 2001 CIVIS ARD Media Prize (Alemanya) per Las hijas de Mohamed 2000 Premi Especial del Jurat en el festival Opera Prima de Tudela per Gala
1999 Premi Goya al Millor Curtmetratge Documental per Lalia 1997 Premi Millor Actriu en el Cinespaña / Festival de Cine Español de Toulouse (França) per Asunto interno 1995 Premi Sant Jordi de Cinematografia per La Pasión Turca 1992 Premi Goya d’Interpretació per Alas de mariposa 1989 Millor Actriu en el Festival de Arcachon (França) per Los papeles de Aspern 1989 Premi d’ Interpretació de la Asociación Independiente de Espectadores de Teatro (Alicante) 1989 Premi Millor Actriu. Festival de Évora. 1985 Premio Imagen de Radio 4 1984 Popular de Bocaccio 1983 Premi Interpretació al Festival de Praga 1982 Premio Icaro de Diario 16 a la Creació 1982 Premio Guía del Ocio. Millor Intèrpret Revelació. 1982 Concha Festival de San Sebastián. Millor Promesa Cinematogràfica. 1982 Premi de Cinematografia de la Generalitat. Millor Professional de l’ any.
Marc Garcia Rami, pianista Neix a Barcelona i es gradua amb les màximes qualificacions al Conservatori Superior de música del Liceu, realitzant postgraus amb el mestre Michel Wagemans. Ha treballat amb Noël Lee als Estats Units i ha rebut els consells de D. Merlet i A. Golovine ( conservatoris de Paris i Ginebra ). Ha actuat arreu de l'Estat com a solista o en formació, a festivals de teatre com el de Mérida o el de música contemporània de Sitges i a espectacles com "Mar i Cel", "Boscos Endins", "Naked boys singing", "Spamalot", "La Bella y la Bestia", "Hoy no me puedo levantar" o "Forever Young" entre d' altres. Ha enregistrat repertori des de Bach a Bartok. Actualment és principal col.laborador de la Banda Municipal de Barcelona sota la direcció de S. Brotons.
PATROCINADOR DEL TEATRE
INSTITUCIONES
MITJANS DE COMUNICACIÓ
VENDA D’ENTRADES GRUPOS
VENTA DE ENTRADAS
COL·LABORADORS DEL TEATRE
PRODUCCIÓ
PREMSA Jordi Bou / Blanca de Carreras premsa@focus.cat Tel. 93 309 75 38
entrades a lavillarroel.cat