DOSSIER DE PREMSA
Resum en titulars QUÈ
Espectacle: Primer Amor Disciplina: Monòleg teatralitzat de Samuel Beckett Duració: 1 .05h aprox.
QUI
Autor: Samuel Beckett Versió: José Sanchis Sinisterra Concepte/Interpretació: Pere Arquillué Creació: Àlex Ollé i Miquel Górriz Sobre una idea original de Moisés Maicas i Pere Arquillué
ON
La Villarroel (C/ Villarroel, 87, Barcelona)
QUAN
1 mes: a partir del 7 de maig, fins al 9 de juny. Estrena dijous 9 de maig a les 20.30h Dimarts, dimecres i dijous a les 20.30h, divendres a les 21h, dissabtes 18.30h / 20.30h, diumenges 18.30h.
CONTEXT La Villarroel acull l’esperat retorn de “Primer Amor” tres anys després de l’èxit obtingut al Grec 2010 amb aquesta història d’amor antiromàntica, que va omplir durant les tres setmanes que va estar en cartell a la sala de l’Eixample.
PREMIS
Premi Nacional de Cultura 2011 - Premi Butaca 2011 al millor actor Premi Ciutat de Barcelona 2010
TITULARS La producció es podrà veure de nou durant el mes de maig, a partir del dia 7 i fins al 9 de juny. Serà un mes de reflexió i profunditat en el que La Villarroel, de nou, es converteix en una plataforma que apropa al gran públic barceloní un text intel·ligent amb una potent posada en escena. Una petita però alhora gran joia en la que Pere Arquillué protagonitza en solitari una peça de Beckett que està a mig camí entre la comicitat i el patetisme, entre l’humor i la tragèdia. Arquillué, que es troba actualment en un dels millors moments de la seva trajectòria, és el creador del “concepte” de l’espectacle, una obra que també omple de sentit amb una interpretació que la crítica i el públic ja van venerar ara fa tres anys.
Fitxa artística PRIMER AMOR Autor: Samuel Beckett Versió: José Sanchis Sinisterra Traducció: Anna Soler Concepte/Interpretació: Pere Arquillué Creació: Àlex Ollé i Miquel Górriz Sobre una idea original de Moisés Maicas i Pere Arquillué Espai Sonor: Josep Sanou Assistència de moviment: Eva Roig Disseny de llums i direcció tècnica: Carles Borràs Construcció de l’escenografia: Teatre-Auditori St.Cugat Cap tècnic del teatre: Roger Muñoz Premsa: Jordi Bou i Blanca de Carreras Màrqueting i comunicació: Publiespec Distribució: Elena Blanco - Bitò Produccions
Una coproducció de Grec 2010 – Festival de Barcelona Bitò Produccions Chekhov International Theatre Festival de Moscou Velvet Events SL Mola Produccions amb la col·laboració de CAET (Centre d’Arts Escèniques de Terrassa)
Presentació Pere Arquillué protagonitza en solitari una peça de Beckett que està a mig camí entre la comicitat i el patetisme, entre l'humor i la tragèdia Hem de riure o hem de plorar davant la monstruosa descripció del primer (i únic) amor del protagonista d'aquesta peça? I és que Beckett ens col·loca en aquesta obra, escrita l’any 1946, davant d'una història d'humor tràgic. Pere Arquillué encarna un ésser torturat, un home expulsat de casa seva en morir el seu pare, que potser s’estima per un moment la prostituta que el sedueix però que, si es lliura a l'amor, és només per poder-se'l treure aviat del cap. En aquesta peça, com en altres creacions de Beckett, el que escoltem ens mou el riure i el que no se'ns diu... ens omple d'horror.
Una aposta escènica A Samuel Beckett, per bé o per mal, el temps i els fets li donen la raó. La ciència, amb raó o sense ella, fa anys que s’esforça en demostrar, que això al que anomenem “Amor”, té molt poc de metafísic. Tot i això tendim a voler elevar a la categoria de sentiment el que, segons la ciència, no és més que una sensació física, una reacció química, o una rampa a la punta del dit gros del peu. Aquí fa olor a Romanticisme. “Primer amor” és una magnífica història d’amor anti-romàntica en la que Beckett utilitza els tòpics romàntics, però pervertint-los. D’aquesta manera, el protagonista no és un jove bell, valent i virtuós, sinó un personatge descarnat, auto exclòs i expulsat del clan familiar i social. Una ànima culta, delicada i sensible; és a dir: un home considerablement enfadat amb aquest món i amb l’altre, si n’hi ha. El lloc de trobada dels enamorats no deixa de ser un paisatge idíl•lic: un banquet flanquejat per dos arbres amb riera inclosa. La diferència està en que els arbres estan morts, de la riera no se’n recorda del nom i que, per darrere, s’hi poden veure un munt de detritus. També a la nostra història, l’amant s’obstina en escriure sobre alguna superfície sòlida, un cor amb el nom de l’estimada però, en aquest cas, no ho farà en el tronc d’un frondós arbre mil•lenari, amb la coneguda navalleta que exigeixen aquestes pre-tecnologies, sinó en una merda de vaca i amb el dit que després es lleparà. L’així anomenat “sentiment amorós” queda desemmascarat, desvetllant la perversa manipulació exercida per la cultura, la religió i aquell puto fals romanticisme burgès del segle XIX que tant de mal ens ha fet a molts. La nostra dificultat contemporània d’establir relacions amoroses així ho demostra. En definitiva, la dificultat d’establir relacions d’algun tipus amb “l’altre” o “l’altra”. Així és; amb tres pinzellades d’ingeni, gamberro i burleta, Beckett dinamita la religió, l’Estat i la cultura. Per a el protagonista no hi ha més “idea de Déu”, que la contemplació d’un almanac penjat en la paret del lavabo – on figura la imatge d’un Jesús envoltat de xais -, mentre s’intenta desfogar d’un restrenyiment atroç. L’Estat; un ens dedicat a la persecució i exhumació
Una aposta escènica sistemàtica dels ciutadans. I la cultura; l’obsessió d’un grup de patriotes consagrats a la restauració i conservació de merdes, resseques pel pas de la història. No està gens malament. Amb l’humor, Beckett li propina a la metafísica una bona puntada de peu a l’entrecuix. A l’altre pla, la mort recorre la columna vertebral de l’obra. La mort, l’íntim diàleg entre Eros i Tànatos, és l’eco que ressona per tots els racons de la peça. La transcendència de la història resideix doncs, en una paganisme mític d’arrel clàssica. Aquests dos aspectes, anti romanticisme i classicisme, són bàsics en el nostre muntatge. En el primer resideix el treball interpretatiu, textual. En el segon el concepte escenogràfic, atmosfèric. És necessari per això, enfrontar-nos al text com qui enfronta al seu millor aliat. Amb valentia. Sense embuts i sense els prejudicis als que ens convida la tradició. Aguditzant al màxim totes les possibilitats ofensives que ens ofereix el llenguatge de Beckett. La peça ha de sacsejar a l’espectador amb eficàcia, intel•ligència i humor descarnat, amb l’objectiu de posar al descobert tota la potència punyent de la història. En l’aspecte formal, una llosa de marbre blanc ens suggereix una làpida, un banc o una taula de dissecció. Un element suspès, lumínic, ens evoca el pes que aixafa i dona llum al protagonista, (el Pare?, Déu?, l’Esperit Sant?). aquests dos únics elements d’una gran força simbòlica i la creació de diferents espais sonors, ens transporten a llocs inconcrets, mentals, mítics, sempre suggerits (el cementiri, un parc públic, o la sòrdida casa de la Lulú). ¿Ens disposem doncs a contemplar la dissecció d’un home mort? O ¿d’un home viu? Disposin-se a contemplar la dissecció de l’ànima d’un mamífer.
Miquel Górriz - Àlex Ollé
La crítica ha dit
“Arquillué aposta i guanya” “L’actor commou amb el monòleg. No s’ho perdin” César López Rossell – El Periódico “Arquillué extraordinari” “Una de les apostes més brillants del Grec 2010” Joan Anton Benach –La Vanguàrdia “Una hora de gran teatro” Sergi Doria - ABC
La Joia del Grec 2010
Premi Nacional de Cultura 2011 Premi Butaca 2011 al millor actor Premi Ciutat de Barcelona 2010
Miquel Górriz Terrassa 1964. Actor i Director. Llicenciat en interpretació a l'Escola Superior d'Art Dramàtic del Vallès, (Institut del Teatre ) l'any 1985, amb la presentació d'una tesina que obté Matricula d'Honor, i estudis d'interpretació a L'Institut del Teatre de Barcelona (1985-88). Membre del Teatro Fronterizo, debuta com actor l'any 1986 amb José Sanchis Sinisterra i l'obra Ñaque o de piojos y actores, i com actor, autor i director amb Sergi Belbel i l'espectacle Minim.mal Show al 1987. Al 1988 opté amb Anna Ullibarri el Premi Adrià Gual i funda la Companyia Minim.mal. Ha estat ajudant de direcció de John Strasberg i Xicu Masó. A partir de 1990 compagina direcció de Teatre i Òpera, interpretació, docència i música. Ha dirigit més de vint-i-cinc espectacles de petit i gran format dels que destaquem: Il Signor Bruschino, de G. Rossini. Jove Companyia d’Òpera del Conservatori del Liceu. 2013 / Molly Sweeney de Brian Friel, Premi Quim Masó 2011. Festival Temporada Alta .Bitò Produccions. Festival Grec 2012. / La Cambiale di Matrimonio, de G. Rossini. Jove Companyia d’Òpera del Conservatori del Liceu. 2012. / Vilolines y trompetas, de Santiago Moncada. Teatre Borràs. Focus. 2012. / Murphy (Tragèdia a Handsome House), de J. Faneca. Companyia Vol - Ras. 2011. / La Mèdium de G. C. Menotti. Jove companyia d'Òpera del Conservatori del Liceu. 2011. / Visca els nuvis de Jan de Hartog amb Joan Pera i Amparo Moreno. Teatre Condal. Focus 2011. / El silenci del mar de Vercors. CAET,CAER,EL CANAL (Set nominacions i dos Premis Butaca al millor actor, Pere Arquillué i millor il.luminació, Nani Valls). 2008. / La Mel, de T. Guerra, amb Xicu Masó. Temporada Alta 2005 / Fil de memòria de G. Ferrater i “Vague stelle dell'Orsa” de G. Leopardi. Espectacles de poesia amb Pere Arquillué. Grec 1999, Grec 2001. / La Canyí, Jo no em quedo per vestir sants, Boom, Època i Berlín. Espectacles musicals amb Esther Formosa. 1991-2003 Com actor també ha participat en una dotzena d'espectacles com Mequinensa (nomenat millor actor de repartiment als Premis Butaca 2009), L’Home dels Coixins, L’aigua, La Strada, Els viatgers de l’absenta, Allò que tal vegada esdevingué o Cartas de amor a Stalin.
Àlex Ollé Barcelona, 1960. És un dels sis directors artístics de La Fura dels Baus, una de les companyies de teatre més innovadores i prestigioses del panorama escènic internacional. En col·laboració amb Carlus Padrissa crea i dirigeix Mediterrani, mar olímpic, epicentre de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, espectacle que va impactar i fascinar a milions d’espectadors de tot el món. Des d’aleshores la seva carrera escènica es caracteritza per la pluralitat de gèneres, creant i dirigint espectacles de teatre, òpera o propostes de gran format per a diferents commemoracions i esdeveniments, sempre amb l’empremta del seu propi llenguatge personal i el de la companyia que va fundar. Pel que fa al teatre Àlex Ollé ha dirigit obres com: F@ust 3.0 (1998), Metamorfosis (2005), juntament amb Javier Daulte, a partir del text de Franz Kafka; o Boris Godunov (2008), amb David Plana. També ha participat en nombrosos macroespectacles, en solitari o en col·laboració, com ara La navaja en el ojo, per a la inauguració de la Biennal de València 2001; Naumaquia, creat pel Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004; la inauguració del Campionat Mundial de Ciclisme en Pista de Palma el 2007 o Window of the City l’espectacle temàtic de l’Expo Shanghai-China 2010. I el 2012, Istambul, Istambul, en motiu de la celebració del 40è aniversari de la İstanbul Foundation for Culture and Arts (IKSV) d’Istambul. La seva única incursió en el terreny cinematogràfic és Faust 5.0, pel·lícula que codirigí amb Carlus Padrissa i Isidro Ortiz. Estrenada el 2001 al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, va rebre, entre d’altres, el premi Méliès d’Or 2003 a la millor pel·lícula fantàstica europea. En òpera, el seu treball més recent és Un ballo in maschera (gener de 2013) de Verdi, estrenada a la Sydney Opera. Una coproducció entre Opera Sidney, el Teatro Colón de Buenos Aires, el Théâtre Royal de la Monnaie de Brussel·les i la Norwegian National Opera & Ballet d’Oslo.
Pere Arquillué (Terrassa, 17.03.1967) Actor de teatre, cinema i televisió català amb una àmplia experiència en cada un dels àmbits culturals. La seva feina és reconeguda per tots i li ha comportat rebre nombrosos premis com el Premi Nacional de Cultura (Teatre) de la Generalitat de Catalunya, 2011. Pel que fa al teatre ha participat en varies produccions: • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
“Cyrano de Bergerac” d’Edmon Rostand- Dir. Oriol Broggi, 2012, Biblioteca de Catalunya “Qui té por de Virginia Wolf?, d’ Edward Albee – Dir. Daniel Veronese, 2011, Teatre Romea "Copenhagen" de Michael Fryan - Dir. Ramon Simó, 2011, TNC “L’Arquitecte” de David Greig – Dir: Julio Marique, 2011, Teatre Lliure “Vida privada” de Josep Maria de Segarra – Dir: Xavier Albertí, 2011, Teatre Lliure “Primer amor” de Samuel Beckett – Dir. Miquel Gorriz i Àlex Ollé, 2010, Teatre Villarroel “El cafè” de Goldoni – Dir. Joan Ollé, 2010, Teatre Romea “Platonov” de A. Chejov – Dir. Gerardo Vera, 2009-2010, CDN “Soterrani” de J.M. Benet i Jornet – Dir. Xavier Albertí, 2008, Sala Beckett “El silenci del mar” de Vercors – Dir. Miquel Gorriz, 2008, Teatre Alegria, Sala Muntaner “Coral romput” de Vicent Andrés Estellés - Dir. Joan Ollé, 2008, Teatre Romea “La nit just abans del boscos” de B.M. Koltès – Dir. Alex Rigola, 2007, Teatre Lliure “Conte d’hivern” de W. Shakespeare – Dir. Ferran Madico, 2007, Teatre Grec “El dúo de la africana” – Dir. Xavier Albertí, 2007, Teatre Lliure “Otelo” de W. Shakespeare – Dir. Carlota Subirós, 2006, Teatre Lliure “Arbusht” de Paco Zarzoso – Dir. Alex Rigola, 2006, Teatre Lliure “European House” (versió lliure de “Hamlet”) – Dir. Alex Rigola, 2006, Teatre Lliure “Ricard III” de W. Shakespeare – Dir. Alex Rigola, 2005-2006, Teatre Lliure “Santa Juana dels escorxadors” de B. Brecht – Dir. Alex Rigola, 2004, Teatre Lliure “Juli Cèsar” de W. Shakespeare – Dir. Alex Rigola, 2003-2004, Teatre Lliure “L´habitació del nen” de J.Mª Benet i Jornet – Dir. Sergi Belbel, 2003, Teatre Lliure “Fedra” de Racine – Dir. Joan Ollé, 2002, Teatre Grec “Orgia” de P.P. Pasolini – Dir. Xavier Albertí, 2002, Teatre Lliure “Els gegants de la muntanya” de Luigi Pirandello – Dir. Georges Lavaudant, 1999, TNC “Morir” de Sergi Belbel – Dir. Sergi Belbel, 1998, Teatre Romea “Así que pasen cinco años” de F. García Lorca – Dir. Joan Ollé, 1998, Teatre Grec “Galatea” de J.Mª de Segarra – Dir. Ariel García Valdés, 1998, TNC “La Gavina” d’ A. Chejov – Dir. J.Mª Flotats, 1997, TNC “Angels a Amèrica” de Toni Kushner – Dir. J.Mª Flotats, 1996-1997, TNC “El visitant” d’ E.E.Schmith – Dir. Rosa Mª Sardà, 1996, Teatre Poliorama “De poble en poble” de Peter Handke – Dir. Joan Ollé, 1996, Teatre Lliure “La corona d’espines” de J.Mª de Segarra – Dir. Ariel García Valdés,1995,Teatre Poliorama “Tant x tant Shakespeare” – Dir Penny Cherns, 1995 “Els bandits” de Friedrich Schiller – Dir. Lluís Homar, 1995, Teatre Lliure “Colometa la gitana” de Emili Vilanova – Dir. Sergi Belbel, 1994, Teatre Romea “Qui compra maduixes?” de Emili Vilanova – Dir. Sergi Belbel, 1994, Teatre Romea “El mercat de les delícies” de Ramon Gomis – Dir. R. Durán, 1993, Teatre Romea “La filla del mar” d’ Angel Guimerà – Dir. Sergi Belbel, 1992-1993, Teatre Romea “Lo desengany” de Fontanella –Dir. Domenech Reixach, 1992, Teatre Romea “El somni d’una nit d’estiu” de W. Shakespeare – Dir. Calixto Bieito, 1991, Teatre Grec
“Tàlem” de Sergi Belbel – Dir. Sergi Belbel, 1990, Teatre Romea
PATROCINADOR DEL TEATRE
INSTITUCIONES
MITJANS DE COMUNICACIÓ
VENDA D’ENTRADES GRUPOS
VENTA DE ENTRADAS
COL·LABORADORS DEL TEATRE
PREMSA Jordi Bou / Blanca de Carreras premsa@focus.cat Tel. 93 309 75 38
entrades a lavillarroel.cat