Document de Reflexió Estratègica 2014 by FEMAC

DOCUMENT DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA 2014

Document de Reflexi贸 Estrat猫gica FEMAC @2014

DOCUMENT DE TREBALL INTERN DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DEL CLÚSTER DE LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

1. Preàmbul _________________________________________________________ 4 2. Metodología _______________________________________________________ 5 3. Anàlisi del CLÚSTER ________________________________________________6 3.1 Anàlisi PEST ______________________________________________________ 8 3.2 Anàlisi FADO ____________________________________________________ 10 3.3 Anàlisi del DIAMANT DE PORTER ___________________________________ 11 3.4 Anàlisi de les CINC FORCES

3.5. Estudi de Mercat del Sector de la Maquinària agrícola ___________________ 15 4. Conclusions_______________________________________________________19

DOCUMENT DE TREBALL INTERN DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DEL CLÚSTER DE LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

1. PREÀMBUL

Durant el 2014 s’inicia un procés de reflexió estratègica amb el clúster per tal de definir nous objectius claus i construir els plans de treball per al proper quadrienni 2015-2018, que es veuran recollits en un Proper Pla Estratègic del Clúster FEMAC. El debat s’organitza en diverses sessions amb diferents membres del Clúster, els quals han estan convocats des del passat mes de Desembre del 2013, en sessió ordinària del Comitè de Direcció, a més de comptar el recolzament de professionals amb qui la FEMAC o bé alguna empresa del Clúster ja hi ha treballat, i que afavoreixi l’enriquiment del debat. En les circumstàncies actuals la reflexió estratègica ha d’incorporar necessàriament una dosi de radicalitat per donar resposta a un entorn que està canviant a un ritme trepidant: les lògiques de fa cinc anys no tenen res a veure amb l’escenari que es dibuixa. Per això, no podem projectar un futur on fem “el de sempre”. El pensament estratègic és una oportunitat d’alinear l’organització Clúster que tenim avui amb el nou Clúster que volem construir. No volem creure en plans estratègics que només tinguin una visió sectoritzada del Clústers, i volem basar-nos més en el segment estratègic del sector agrícola, tot incloent altres medis de producció agrícola. Objectius del Document de treball intern: • Presentar una visió global sobre la importància de la reflexió estratègica en el Clúster • Mostrar elements clau per la reflexió estratègica com la necessitat d’informació, la participació, o l’aplicació adaptada a les necessitats del nou entorn. • Realitzar un exercici pràctic sobre alguna de les parts del procés de reflexió estratègica

DOCUMENT DE TREBALL INTERN DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DEL CLÚSTER DE LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

2. METODOLOGÍA

DOCUMENT DE TREBALL INTERN DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DEL CLÚSTER DE LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

3. ANÀLISI DEL CLÚSTER

Sèries curtes: Tot i que no és exclusiu sota comanda, es treballa en sèries de poques quantitats. Les comandes entren directament dels clients. Les sèries són de poques unitats. Són productes que estan en un catàleg amb un model estàndard i, normalment, s’adapten al client (es customitzen). També hi ha empreses especialitzades en fer productes a mida (sense catàleg). Sector pro-cíclic: en èpoques d’expansió els clients acceleren els seus plans d’inversió però, en èpoques de recessió, els aturen. Període llarg de maduració des de que es dissenya una màquina fins que entra en funcionament. Molt obert a l’exterior, en importacions i exportacions. El sector català exporta el 46% de les vendes, segons l’Enquesta Industrial d’Empreses del 2011. Moltes empreses poden arribar a exportar més del 80%. Sector poc tecnològic. Les empreses dediquen aproximadament 1% de la xifra de negoci a despeses d’innovació, per davall de la mitjana industrial, de l’1,1%, segons l’Enquesta d’innovació a les empreses 2010. És una innovació més aviat reactiva (a partir de demandes dels clients), si bé es fa innovació que no consta com a R+D (desenvolupament de software, assessorament tècnic,...) . Combina diferents tecnologies, principalment mecatrònica, nous materials, fotònica, microelectrònica,... El sector català no es diferencia en costos sinó en prestacions del producte i tecnologia. El sector és intensiu en mà d’obra, la qual ha de ser qualificada. L’escandall de costos mitjà és el següent: materials (matèria primera i productes intermedis) 48%; mà d’obra 27% (oficina tècnica 15% i muntatge 12%); compra de serveis (instal·lacions elèctriques, programació,...) 25%. Font: Estudi CECIMO sobre el sector de màquina eina europeu i entrevistes. El sector és crucial per a l’estalvi energètic. Els clients miren cada cop més quantes emissions de CO2 estalvia la màquina. Importància del servei post-venda. La relació amb el client es mentè al llarg de tota la vida útil de la màquina. És un sector poc transversal, amb una tipologia mol específica de clients. És un sector amb mà d’obra qualificada i molt poc propens a la deslocalització No s’han estudiat dades sobre la productivitat.

DOCUMENT DE TREBALL INTERN DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DEL CLÚSTER DE LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

3.1 PEST ANALÍSI DEL CLÚSTER FEMAC

Anàlisi PEST és una exploració de la macro-entorn extern en el qual hi ha una organització. És una eina útil per comprendre l'entorn polític, econòmic, sociocultural i tecnològic que una organització opera. Es pot utilitzar per avaluar el creixement del mercat o el declivi, i com a tal, la posició, el potencial i la direcció d'una empresa.(en aquest cas el Clúster ) La raó de perquè partim d’aquest anàlisi, es perquè es pot dur a terme amb recursos relativament limitats i capacitat analítica. Per arribar a un enteniment de la situació econòmica i política general del Clúster de la maquinària agrícola, es vol elaborar la següent anàlisi PEST ( veure quadre 2 ).D’aquesta manera el PEST ens ofereix un resum de les forces impulsores en l'entorn micro i macro, tot Identificant els conductors que poden ser de gran importància en un futur pròxim, i ens ajudarà a identificar en quina mesura podrien canviar en el futur entorn del clúster, i com això pot interferir en la seva organització o bé estructura. Per tal d'obtenir resultats realment significatius, no és suficient per entendre el PEST com una mera llista de controladors. Més aviat és un punt de partida per a una anàlisi més detallada de l'entorn extern, i que ens servirà com a punt de partida en l’anàlisi FADO, en seu anàlisi del factors externs ( Amenaces i potencialitats ) Més concretament, amb l’anàlisi PEST, ens serà possible identificar diferents conductors externs per al canvi amb l'ajuda del PEST. Aquests són conductors que influiran a canviar les estructures del clúster amb tota probabilitat. Per exemple, la combinació dels factors de les polítiques de Clúster, tant a nivell regional, nacional com EU, és probable que siguin els controladors per a una major globalització i dimensió dels futurs clústers. Quines qüestions s'han abordat mitjançant el PEST? Quins aspectes de l'entorn micro i macroeconòmic poden afectar el Clúster ? Quines són les implicacions d'aquests factors per al Clúster (ara i en el futur)? Un cop obtinguts els resultats del PEST podem utilitzar les des resultants, com entrades per al FODA (fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces), en particular, per afegir una perspectiva més dinàmica per a l'anàlisi, i també poder identificar possibles futurs en la planificació d'escenaris. En els nostres cas, hem conclòs el anàlisi del PEST, del Clúster a partir d’un fòrum participatiu format per membres del Clúster, i empreses especialitzades i personal d‘ACCIÓ.

ESTABILITAT(DE(LES(POLÍTIQUES(DE(CLÚSTER(MIGG(TERMINI(ANIVELL(REGIONAL NOU(PROGRAMA(DE(AIEs(A(PARTIR(DEL(2015 CREIXENT(SUPORT(DE(LA(POLÍTICA(DE(CLÚSTER(A(NIVELL(EU

ESTABILITAT(ECONÓMICA(A(MIG(TERMINI(AMB(LLEUGER(CREIXEMENT AUTO(FINANÇAMENT ESTABILITAT(DELS(COSTOS(DE(PRODUCCIÓ

CREIXENT(INTERÉS(PER(LAES(POLÍTQUES(DE(CLÚSTER NOUS(REPTES(A(NIVELL(MUNDIAL(((CTEIXEMTN(DE(LA(POBLACIÓ() MAJOR(COMPLEXITAT(DELS(PROCESSOS(SOCIALS(I(PRODUCTIUS

LA(INNOVACIÓ(JUGA(UN(PAPER(CLAU(EN(EL(DESENVOLUPAMENT(DEL(CLÚSTER ( GRANS(REPTES(TECNOLÓGICS(QUE(NECESSITEN(DE(GRANS(STAKEHOLDERS

FACTORS( POLÍTICS

FACTORS( ECONÓMICS

FACTORS( SOCIALS

FACTORS( TECNOLÓGICS

DOCUMENT DE TREBALL INTERN DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DEL CLÚSTER DE LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

3.2. ANÀLISI FADO

Amb aquest model s’ha volgut avaluar i analitzar qualsevol tipus de situació que es presenta en la relació al clúster, la qual cosa serà molt important per a la presa de decisió a la situació present, i el nou enfocament que s’està explorant.

DOCUMENT DE TREBALL INTERN DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DEL CLÚSTER DE LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

3.3. ANÀLISI DEL DIAMANT DE PORTER

Amb el diamant de Porter, s’analitza la qualitat de l’entorn per a la competitivitat. L’entorn del sector de maquinària agrícola és favorable: Creixent demanda d’equips i maquinària agrícola a nivell Mundial Empreses relativament innovadores i internacionalitzades. Clients locals poc sofisticats Proveïdors qualificats Bons professionals, centres tecnològics, clústers...

Si bé té mancances en: Dimensió empresarial Imatge de país Entrada a nous mercats en expansió.

s agrícoles ) tat per finançar-hi les vendes.

ESTRUCTURA, ESTRATÈGIA I RIVALITAT:

DIAMANT DE PORTER

Poca cooperació entre empreses dels diferents segments. 95% d’empreses petites, menys productives que les mitjanes‐grans, però més flexibles, àgils, capaces de servir nínxols... Valors comuns de les empreses (qualitat, disseny, atenció al client). Empreses molt internacionalitzades (46% d’exportació sobre vendes, Idescat 2011). Imatge Algunes arriben al 80‐90‐100% d’exportació. país no tan bona Empreses relativament poc innovadores (1 % de com Alemanya. despeses innovació sobre xifra de negoci, per sobre Experiència, capacitat de la mitjana industrial de l’1,1% Idescat 2010). d’innovació, Nous competidors asiàtics i dels països de l'est. Bons enginyers, manca de CONDICIONS DELS FACTORS personal intermedi. Demanda pro‐cíclica. Per a les petites: concentració del poder Proximitat de sectors clients de decisió en una persona, poca capacitat exigents agricultors i empreses comercial. Difícil protecció de la propietat industrial agrícoles ,...). Pèrdua d’altres (obra en l’àmbit internacional. Bon teixit de centres pública...). Augments de la demanda tecnològics. en economies emergents. Dificultat

Proveïdors multinacionals amb productes sofisticats. Tallers de subcontractació locals abundants i eficients. Però amb debilitat financera. Existència de clústers i associacions

CONDICIONS DE LA DEMANDA:

per finançar‐hi les vendes. Productes a mida o en sèries curtes i adaptats al client.

INDÚSTRIES RELACIONADES I DE SUPORT

Figura 2

DOCUMENT DE TREBALL INTERN DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DEL CLÚSTER DE LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

3.5. ANÀLISI DE LES CINC FORCES

L’anàlisi de les 5 forces pot variar sensiblement segons el segment de producte del qual es tracti. Poder de compra dels proveïdors: Grans multinacionals Da matèries primeres ( acers i ferros ) ,... amb poder de negociació i que prioritzen grans comandes (automoció,...), enfront de les comandes de poc volum del sector de maquinària agrícola. Els grans proveïdors tendeixen a concentrar-se i fer-se encara més grans. Hi ha productes proveïts per poques empreses o per una de sola con en el cas d eles ballestes de ADR. Això afecta també a acers i aliatges especials. Tallers de subcontractació (caldereria, mecanitzats,...) petits i amb poc poder de negociació. Factor geogràfics important. Situats a menys de 150 Km de les empreses. Poder de compra dels clients: Depèn de la competència local ( si n’hi ha o no ),... tendeixen a ser clients cada cop més grans i amb més poder de negociació, cosa que obliga a acceptar terminis llargs de pagament i marges baixos . Barreres d’entrada: No son molt significatives. Tot i que cada cop hi ha més empreses d’altres sector metal·lúrgic que intenten entrar en aquest mercat. Tot i això quals inexistència de nous “players” al sector. Però són més baixes als països en vies de desenvolupament, sobretot en màquines menys sofisticades. Amenaces dels competidors existents: Les grans corporacions del sector poden oferir millors descomptes que les petites i mitjanes. Alemanys tenen una millor reconeixement de marca i qualitat encara que més cars. Es nota encara poc la competència internacional. Els xinesos els costa molt entrar. Amenaces de productes substitutius: No es visualitzen amenaces de productes substitutius.

DOCUMENT DE TREBALL INTERN DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DEL CLÚSTER DE LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

Conclusió: El sector té capacitat de generar riquesa, però pot proveïdors quedar cada copaniran més en mans de proveïdors i clients. un pas per d fabricants de maquinària agrícola que siguin capaços Els d’atendre les necessitats de canvi tecnològic dels clients i superar les pressions de costos dels proveïdors aniran un pas per davant en competitivitat.

pressions de costos dels

DOCUMENT DE TREBALL INTERN DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DEL CLÚSTER DE LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

3.5 ESTUDI DE MERCAT DEL SECTOR DE LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

Una maquinària agrícola moderna és la clau per una agricultura més eficient. en línia amb el continu augment de la demanda d'aliments paràgraf la població humana, com aliments per a animals, i el ús de matèries primeres renovables per la producció d'energia, s'han incrementat les xifres de vendes de maquinària agrícola i tractors considerablement en els últims cinc anys. de encara que en general de la indústria de l'enginyeria mecànica depèn en gran mesura del desenvolupament de l'economia en el seu conjunt, una mirada al desenvolupament econòmic en el sector de la maquinària agrícola demostra una vegada més que les diferents regles semblen aplicar-se aquí també. Després d’ una caiguda considerable en 2009, una va haver notable recuperació en l'any següent. a partir dels finals de 2011 d'ara endavant, el nombre de comandes al sector de la maquinària agrícola va seguir augmentant ràpidament. de mentre que altres sectors afectats, per la debilitat del mercat únic de la unió europea causo la del que indústria de l'enginyeria mecànica es contregui un 2%. les vendes en el sector de la maquinària agrícola, embargament de pecat augmentar: encara en un 10%. per poder comparar el 2013, la indústria de la maquinària mundial va créixer un 2%, mentre que la indústria de la maquinària agrícola augmentar en un 7%. Després de registre any de les nacions unides en vendes de maquinària agrícola a nivell mundial en l'any 2013, el 2014 es preveu una contracció del 3% a nivell europeu com, a mundial. a Espanya i a Catalunya es preveu una lleugera disminució del 2%. PRODUCCIÓ I COMERÇ En els últims quatre anys, el volum de negocis en la indústria de la maquinària agrícola ha augmentat considerablement i de forma contínua. Segons estimacions de VDMA Associació de Maquinària Agrícola i del CEMA, el volum mundial per al 2013 va ser de 96 € mil milions, un notable 50% més alt que el nivell de l'últim "any de la crisi", de 2009. Això correspon a una taxa de creixement anual mitjana de 11% des del 2010.

DOCUMENT DE TREBALL INTERN DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DEL CLÚSTER DE LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

INCREMENT DEL 4% D ELA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA AL 2013

La fabricació de maquinària agrícola i tractors en llocs d'Europa s'ha mantingut fermament durant l'auge econòmic dels últims anys, sobretot a causa de la forta demanda en els grans mercats nacionals d'Alemanya i França. No obstant això, amb un increment del 4% a poc menys de 30 € mil milions, la taxa de creixement per al 2013 va ser inferior a la mitjana mundial d'ample. Aix Això ò també reflecteix la dependència dels grans mercats de venda que van ser comparativament feble l'any passat: Itàlia, Polònia, Rússia i Ucraïna Ucraïna.. Resultats superiors a la mitjana van ser obtingudes pels fabricants a Alemanya i Àustria. També els fabricants polonesos van augmentar la seva producció en un 10% a causa d'una major demanda de tercers països, per exemple, Turquia, Iraq i Bielorússia.

Alemanya representa el 28% de la producció de la UE, amb un total de 200 empreses exportant a tot el món amb els seus productes l'any passat, aconseguint un creixement del 10%. El volum d'exportació va ser de 11% més que l'any anterior, i les vendes als distribuïdors alemanys va augmentar en un 6%. Va ser un any dinàmic en particular per als fabricants de tractors i equips per a l'agricultura.

Font:: VDMA Agricultural Machinery

DOCUMENT DE TREBALL INTERN DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DEL CLÚSTER DE LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

Itàlia ocupa el segon lloc entre els fabricants europeus de maquinària agrícola. L'atenció se centra en la fabricació de tractors (principalment sota 100 CV), així com equips de cultiu del sòl, sembra i protecció de les plantes. L'associació italianan de Fabricants de maquinària agrícola UNACOMA, calcula que el 2013 la producció es va estancar en 5,1 € mil milions. Els set principals fabricants de tractors produït aproximadament 67.000 unitats, amb un valor de € 1.880 milions. La proporció de les exportacions dels tractors és d'al voltant de 85% i va augmentar només un 3% el 2013, de manera anàloga a les exportacions tot totals als de productes de maquinària agrícola italians, que van ascendir a 4,1 € mil milions. Un fort augment dels lliuraments als EUA es va veure compensat per la disminució de les exportacions a Polònia, Espanya, Turquia i el Regne Unit. El mercat nacional segueix estant a un nivell molt baix, però, els primers signes de recuperació són evidents. Des del març del 2014, les xifres d'ambdós comandes i facturació del mercat italià semblen estar recuperant lleugerament.

DOCUMENT DE TREBALL INTERN DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DEL CLÚSTER DE LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

El tercer fabricant a nivell europeu de maquinària agrícola és França. L'associació Europea CEMA, calcula que el 2013, el francès valor de la producció va ascendir a 4,3 € mil milions, un increment del 3%. A la llum d'un fort creixement de més del 10% en el mercat domèstic, aquest va ser un desenvolupament sorprenentment feble. En què pot això ser atribuït? Després de dos anys de grans augments, el 2013 el valor de les exportacions es va reduir en un punt percentual, i la proporció de les exportacions es va reduir en dos punts percentuals, fins al 64%. Entre altres coses, un menor nombre de màquines de collita de fenc van ser lliurats a l'estranger. En contrast, el valor de la producció de tractors va augmentar lleugerament. Tractors ara representen el 37% de la producció total i el 44% de les exportacions. Per tant, la fàbrica de Massey Ferguson a Beauvais i la fàbrica de Claas a Le Mans estan proporcionant una base sòlida per a la indústria de la maquinària agrícola a França. La caiguda en el mercat francès és prou greu que ja no pot argumentar que això és simplement una caiguda des d'un nivell rècord molt alt. En alguns casos, l'entrada de comandes s'han reduït en més d'un 25%.

A Turquia, l'associació nacional de maquinària agrícola informa que hi ha 600 fabricants de maquinària agrícola amb un total de 20.000 empleats. De fet, un pot trobar tota la gamma de maquinària agrícola al país. El nivell tecnològic està entre la dels fabricants d'Europa occidental i Àsia. A Turquia, 57.000 tractors (un augment del 2%) van sortir de les línies de muntatge en 2013; d'aquests, es van exportar poc menys de 16,000 unitats.

Es calcula que el volum total de producció de maquinària agrícola va ser 2,9 € mil milions. Des de 2011, la producció ha estat a un nivell alt estable. Fins al moment, les declaracions per al 2014 són bastant prudent. D'una banda, la producció de tractors en el primer trimestre va augmentar un cop més consideració assemblea, però en les altres perspectives de la mà per al mercat intern sembla estar empitjorant. De moment, un lleuger descens de la producció l'any calendari 2014 és concebible, sobretot perquè les condicions d'exportació no són cada vegada més fàcil. No obstant això, s'ha de reconèixer que els fabricants turcs han establert una bona posició com a proveïdors en molts països. Els principals compradors en l'any 2012 van ser els EUA i l'Iraq. No obstant això, en el 15%, en general, la proporció de les exportacions continua sent baixa.

DOCUMENT DE TREBALL INTERN DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DEL CLÚSTER DE LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

4. CONCLUSIONS La direcció del clúster ha engegat un ambiciós procés de canvi per a convertir-nos en el Clúster dels Medis de Producció Agrícola de Catalunya