La vida més enllà del càncer

www.compartir.coop

Revista de cooperatives sanitàries i medicina social | Núm. 15 – Gener 2024

C o m pa r t i r

SALUT A L’HIVERN

Qui ha d’estar alerta amb el canvi d’estació?

COOPERATIVISME

Cap a un model d’economia inclusiva i arrelada al territori

DESTINACIONS

Un recorregut pels carnavals més excèntrics del món

LA VIDA MÉS ENLLÀ DEL CÀNCER

Nous horitzons en el diagnòstic, la prevenció i els tractaments

Staff

Compartir Revista del cooperativisme sanitari www.compartir.coop compartir@fundacionespriu.coop Consell editorial: Dr. Ignacio Orce, president de la Fundació Espriu i d’Assistència Sanitària Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA-Lavinia Teresa Basurte, expresidenta de la Fundació Espriu Dr. Oriol Gras, patró de la Fundació Espriu Dr. Carlos Zarco, director general i patró de la Fundació Espriu

Edició: Factoría Prisma Diagonal 662-664 08034-Barcelona Tel. 639 213 710 www.factoriaprisma.com Directora de Factoría Prisma: Angi González Vives Coordinació: Laura Martos Disseny: Xavi Menéndez Impremta: Centro Gráfico Ganboa SL Dipòsit legal: B-46099-2003 ISSN: 2696-3817 ISSN (Internet): 2696-3833 Fundació Espriu Av. de Josep Tarradellas, 123-127 4.ª planta 08029 Barcelona Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3.ª 28027 Madrid NIF: G-59117887 Tel.: 934 954 490 fundacionespriu@fundacionespriu.coop www.fundacionespriu.coop

Constituïda el 1989, la Fundació Espriu integra les entitats que practiquen el model sanitari cooperatiu creat pel Dr. Josep Espriu: Autogestió Sanitària, SCIAS, Lavinia i ASISA, que formen el Grup Assistència i el Grup ASISA.

2

Sumari

04

ACTUALITAT MÈDICA Un estudi revela que vuit de cada deu ictus podrien prevenir-se amb hàbits de vida saludables.

06

SALUT A L’HIVERN Parlem amb el Dr. Javier Pérez Pallarés per conèixer els riscos de les infeccions a l’hivern i com prevenir-les.

10 14 20

VIDA ACTIVA

COOPERATIVISME SANITARI

A FONS

L’activitat física és imprescindible per a la salut, però no tots els esports ens aporten el mateix. Quins ens beneficien més?

L’obertura de nous centres i la incorporació de serveis especialitzats, entre les darreres novetats d’Asisa i Assistència Sanitaria.

Analitzem l’evolució mèdica en el diagnòstic i els tractaments oncològics, que aborden la nova realitat del càncer.

Editorial

El pacient al centre del sistema sanitari Amb el començament de l’any nou, és natural que

reflexionem sobre les nostres metes, propòsits i prioritats. És per això que aquest em sembla un bon moment per destacar un valor fonamental que ha d’estar sempre al centre de qualsevol tractament mèdic: el pacient. En un món en constant evolució, on la tecnologia i la recerca avancen a passos de gegant, és essencial no deixar de banda la part més humana de la professió.

En aquest primer número de l’any hem dedicat un reportatge a l’oncologia i a com ha evolucionat aquesta especialitat en les últimes dècades. La lluita contra el càncer ha estat un camp de batalla per a pacients i metges per igual, de grans avanços i diverses perspectives. I ara que ens hem establert clarament en una nova realitat social i tecnològica, és necessari revisar i actualitzar la percepció que tenim sobre aquestes diferents patologies.

No obstant això, la nostra revista va molt més enllà, i per això, juntament amb els temes clàssics de salut, trobaran també recursos per seguir un estil de vida actiu i equilibrat, articles sobre actualitat mèdica i notícies de cooperativisme sanitari. Creiem fermament que la informació i l’educació són eines poderoses per mantenir i millorar la salut, ja que l’entenem com un aspecte integral de la nostra existència. En aquesta línia, seguiran trobant, també, articles sobre temes culturals i d’interès general per enriquir i amenitzar la lectura.

28 32

DESTINACIONS

TENDÈNCIES

Recorrem els carnavals més característics del món, una festivitat que no passa desapercebuda en cap cultura.

El ‘true crime’ es va convertir en el gran gènere audiovisual en tendència de l’any passat i aquestes són les raons que el van catapultar a l’èxit.

Finalment, no podem deixar d’emfatitzar l’esforç d’Assistència Sanitària i d’Asisa per cuidar cada dia millor dels seus usuaris.

L’obertura de nous centres i la incorporació de serveis especialitzats completen una oferta integral d’assistència sanitaria, basada en un model cooperatiu en el qual el benestar del pacient està en primer pla en tots els processos.

Gràcies per confiar en nosaltres com a font d’informació. Esperem que gaudeixin d’aquesta edició.

Feliç any nou!

Carlos Zarco

Director general de la Fundació Espriu

3

Actualitat

Vuit de cada deu ictus podrien evitar-se millorant els hàbits de vida

U

na de cada quatre persones està destinada a patir un ictus al llarg de la seva vida. És la primera causa de mort en les dones i la segona en homes, segons les dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), a més de ser la primera causa de discapacitat en ambdós sexes en l’etapa adulta. Dels supervivents, un 30% es converteix en dependent funcional a causa de les seqüeles.

A Espanya les xifres són bastant alarmants: més de cent mil persones pateixen un ictus cada any. És una incidència que s’ha duplicat en els darrers 30 anys i que es calcula que seguirà ascendint. De fet, a nivell mundial, s’espera que el nombre augmenti fins a prop de 10 milions de persones per a l’any 2050, com explica un estudi publicat per The Lancet Neurology.

Però no tot són males notícies. Tal com explica la SEN, més del 80% dels casos d’ictus es

Els Estats Units aproven el primer tractament amb edició genètica utilitzant la tecnologia CRISPR Desenvolupat per Vertex Pharmaceuticals i CRISPR Therapeutics, aquest tractament suposa una forta aposta per abordar l’anèmia de cèl·lules falciformes, una malaltia genètica que provoca la deformació dels glòbuls vermells i que afecta gairebé sis milions i mig de persones arreu del món.

L’Administració d’Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA, per les seves sigles en anglès) ja ha aprovat aquest procés complex que inclou l’extracció de cèl·lules mare sanguínies per modificar-les genèticament mitjançant la tecnologia CRISPR per a anul·lar el defecte genètic que causa la malaltia.

El tractament, que també ha estat aprovada al Regne Unit, es diu Casgevy, i podrà administrar-se a adults i nens a partir de 12 anys amb atacs freqüents de dolor. La teràpia s’ha dissenyat per a administrar-se una sola vegada i s’estimen resultats duradors durant anys.

4

Dia Mundial de...

...les Cardiopaties Congènites Les cardiopaties congènites són una malformació que afecta el cor i els grans vasos sanguinis. Tenen un origen genètic i es poden detectar durant l’embaràs o en els primers mesos després del naixement, de manera que els tractaments actuals són molt precoços.

Aquesta malaltia és la patologia congènita amb més incidència a Espanya i afecta a 8 de cada 1.000 nens nascuts, una xifra que arriba als 4.000 casos anuals. Actualment, la taxa de supervivència és molt elevada, de manera que ja trobem adolescents, joves i adults que desenvolupen l’òrgan amb certes necessitats especials, mitjançant la intervenció de cirurgies pal·liatives o correctores, així com medicaments que contribueixena tractar-lo.

Cites que inspiren

“El bon metge tracta la malaltia; el gran metge tracta el pacient amb la malaltia” William Osler, metge

Es calcula que les intervencions dietètiques poden disminuir el risc d’ictus fins un 19%.

podrien evitar canviant petits hàbits. Abandonar el consum de tabac, limitar el consum d’alcohol, controlar el pes, fer exercici i reduir la sal serien els consells principals, juntament amb controlar la pressió arterial, els nivells de colesterol i el sucre de forma freqüent, sobretot a partir dels seixanta anys.

També és important recordar que una rehabilitació a temps és essencial per recuperar l’autonomia en els tres primers mesos, per la qual cosa conèixer la forma com actua l’ictus també és un factor clau per acudir al més aviat possible a un hospital en cas de patir-ho.

Per això, la SEN recorda que els símptomes principals que poden alertar una persona en els primers moments de patir aquesta afecció són: mal de cap, problemes de visió en un o tots dos ulls, pèrdua d’equilibri o de força, sensibilitat a les extremitats i dificultat per parlar i/o entendre. A més, afegixen, solen aparèixer de forma sobtada.

La Declaració de Santander protagonitza la Cimera Internacional de Trasplantaments, amb la participació de 57 països L’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) va presentar a la Cimera Internacional de Trasplantament, celebrada el novembre passat, un nou pacte global per al desenvolupament de la donació i el trasplantament d’òrgans, teixits i cèl·lules durant els pròxims deu anys. La Cimera d’enguany, que copatronitza l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es va celebrar a la capital càntabra en honor a les xifres de donació de la comunitat autònoma, que lideren el sector a Espanya de forma consecutiva des del 2015.

El document en qüestió s’ha donat a conèixer com a Declaració de Santander i ha estat signat per 183 experts de 57 països. Tots ells van coincidir en la necessitat d’impulsar cinc grans estratègies relacionades amb la donació d’òrgans: la millora de l’atenció al pacient, la sostenibilitat dels sistemes de trasplantaments, la transparència

Quatre eines d’IA que s’implementaran en medicina La intel·ligència artificial (IA) està emergint com una eina crucial en l’àmbit de l’atenció mèdica i els hospitals. La seva importància radica en la seva capacitat per revolucionar la forma com es diagnostiquen, tracten i gestionen les malalties, millorant significativament la qualitat de l’atenció mèdica i l’eficiència dels processos hospitalaris. Aquests són alguns dels avenços que s’aplicaran en el futur més immediat:

1

Cirurgia assistida per robots. El primer estudi sobre l’ús de robots en cirurgia, realitzat el 2022 per investigadors de la University College de Londres (UCL) i de la Universitat de Sheffield, afirma que aquesta pràctica és molt més segura, redueix el temps d’estada a l’hospital i accelera la recuperació dels pacients.

2

Lectura de mamografies assistida. En una recerca sobre la interpretació de mamografies amb l’ajuda d’un software d’IA, publicada a The Lancet Oncology, es va observar que l’ús d’aquesta tecnologia permetia detectar un 20% més de casos de càncer que el mètode habitual de lectura doble per part de dos radiòlegs, i no va augmentar la quantitat de falsos positius.

i seguretat, la lluita contra el tràfic de persones i la innovació.

També es va fer èmfasi en la importància d’augmentar el nombre de països que practiquen la donació en asistòlia, que implica l’ús d’òrgans i teixits d’individus la mort dels quals es confirma després que cessin les seves funcions cardiorespiratòries, una pràctica que només es porta a terme en 23 estats.

3

Medicina de precisió. L’última anàlisi de Health Futures de Microsoft Research sobre IA i el futur de la salut exposa que la intel·ligència artificial millorarà els models tradicionals d’atenció mèdica, prioritzant la prevenció, la teràpia de precisió i les tecnologies d’atenció connectada.

4

Intel·ligència Artificial i Internet of Things.

L’IoT s’està introduint gradualment en el camp de la salut, tant en el dels metges com en el dels pacients. Les ecografies, els termòmetres, els monitors de glucosa o els electrocardiogrames basats en aquestes tecnologies, permet als pacients fer un seguiment de la seva salut.

5

Salut a l’hivern

Prevenció de malalties i

INFECCIONS HIVERNALS

Un cop arriba l’última estació de l’any, també es donen per inaugurades algunes malalties clàssiques com la grip, el refredat comú o la pneumònia.

Els nens petits i la gent gran tenen més risc de caure, sobretot, en problemes respiratoris més greus. Però, es poden evitar? per Ángela Zorrilla

D El refredat comú sol produir-se per bacteris i la seva característica principal és el canvi de coloració a la mucositat 6

urant els mesos d’hivern és habitual que les consultes mèdiques s’omplin de pacients queixant-se de certes malalties. Moltes d’aquestes es poden confondre, ja que les infeccions que dificulten la respiració correcta del pacient, les més comunes en aquests mesos, solen tenir símptomes similars.

D’una banda, la majoria dels virus respiratoris estacionals com la grip o el refredat es reprodueixen amb més avidesa i són més resistents en aquesta època. Segons el Centre Nacional d’Epidemiologia, el nombre d’ingressos hospitalaris a causa de la grip pot superar les 52.000 persones a l’any, cosa que equival a la població de Segòvia. A més, en aquesta època de l’any, el sistema immunitari sovint es debilita i és menys eficaç, i, d’altra banda, el fred i les poques hores de llum natural provoquen que les persones passin més temps en llocs tancats, sense ventilació i, a vegades, molt concorreguts.

Per aquest motiu, també és recurrent l’increment de casos de grip i altres patologies similars on les taxes de contagi són elevades. En nadons i bebès s’afegirien a la llista de patologies comunes la bronquiolitis o la pneumònia, que s’ha convertit en una pandèmia silenciosa que provoca la mort de 700.000 nens de menys de cinc anys al món cada any, sobretot en països en vies de desenvolupament.Però, més enllà dels quadres vírics respiratoris, l’hivern també és l’època preferida d’alguns virus estomacals com el norovirus, que sol venir acom-

panyat de vòmits sobtats i diarrea. Aquest virus és molt contagiós i es propaga a través del contacte directe amb una persona infectada o en tocar superfícies contaminades com el pany d’una porta, utensilis compartits, etc.

Simptomatologia i vacunació, aspectes clau

El refredat comú, explica Javier Pérez Pallarés, pneumòleg intervencionista de l’Hospital HLA La Vega, sol produir-se per bacteris, i un dels senyals característics és el canvi de coloració de la mucositat. De vegades, afegeix, solen combinar-se tant infeccions bacterianes com víriques al mateix temps, per la qual cosa en aquests casos

Quines són les malalties més comunes?

Refredat El refredat pot estar causat per diferents tipus de virus. Entre els seus símptomes destaquen la congestió nasal, el dolor de gola, la tos, el mal de cap i a vegades la febre baixa. La majoria dels refredats tenen més intensitat al voltant del tercer al cinquè dia, i en una setmana solen millorar completament.

Grip En ocasions, es pot confondre amb un refredat comú. La diferència principal és que la grip comença ràpidament amb febre alta, tos, dolor de gola, mal de cap i dolors al cos. Normalment dura fins a 5 dies.

Bronquiolitis La bronquiolitis és una malaltia vírica que causa inflamació de les vies respiratòries. Això provoca congestió nasal, tos, febre baixa i sibilacions. Al principi pot semblar un refredat comú, però acaba sent més greu i va acompanyada d’una certa dificultat respiratòria i deshidratació.

Faringitis Sol ser freqüent en nens en edat escolar. Provoca dolor de gola, mal de cap i dolor abdominal, i en alguns casos, febre alta o vòmits. També pot derivar en tos freqüent, ronquera i inflamació de la gola. La majoria tenen origen víric i només requereixen analgèsics per al dolor. Es tracta amb antibiòtics quan la causa és bacteriana.

Pneumònia

és difícil diferenciar-les. Per aquesta raó, és important estar atents als símptomes i consultar quin és el millor tractament amb els metges especialistes i tenir el calendari de vacunes actualitzat.

Aquest darrer punt és fonamental. Es calcula que, per exemple, la vacuna contra la grip podria evitar fins al 60% dels casos de pneumònia. I en el cas de la covid-19, el causant principal de pneumònia en els últims tres anys, la dosi de record suposa un augment en els nivells de protecció de fins al 90% en la població major de 65 anys.

També és habitual entre la població infantil. Està causada per una infecció als pulmons que pot tenir origen bacterià, víric i fins i tot fúngic, entre altres gèrmens. Els símptomes són similars als d’altres malalties respiratòries, com febre alta, mocs o dificultats per respirar. No obstant això, varien segons l’edat. Els més petits perden la gana, mentre que els nens més grans poden tenir calfreds, dolor abdominal o dolor al pit.

Norovirus També conegut com el virus dels vòmits d’hivern, és un virus estomacal extremadament contagiós, ja que pot viure en l’entorn fins a quatre setmanes. Sovint, els símptomes desapareixen en dos o tres dies, però és important beure prou líquid per prevenir la deshidratació.

7

Salut a l’hivern

CANVI D’ESTACIÓ

Qui ha d’estar alerta? per Ángela Zorrilla

El cap, el coll, les mans i els peus són les zones del cos que es refreden amb més facilitat 8

L

a baixada de temperatures i el fet de passar més temps en espais tancats afavoreixen l’aparició de refredats, grips i altres infeccions respiratòries que, a més, poden complicar altres patologies ja existents. Per tant, és important prendre mesures per evitar aquestes malalties típiques dels mesos més freds de l’any, sobretot si parlem de la població de risc. I és que, tot i que qualsevol persona pot emmalaltir, les persones majors de 65 anys, les dones embarassades, els nadons i els nens petits, les persones sense llar o els malalts crònics tenen més probabilitats o bé de patir una d’aques-

tes patologies estacionals o bé que aquesta es compliqui i derivi en un problema de salut de més gravetat.

Els més petits

Durant l’hivern, els virus afecten molt els nens i nadons perquè encara no tenen un sistema immunitari completament desenvolupat, a més que respiren per la boca i fan servir les mans per jugar. Per això, quan apareix algun símptoma de refredat o d’alguna altra malaltia respiratòria, és important evitar portar-los a l’escola o la guarderia per no afavorir la propagació dels virus. També es recomana no pas-

sar gaire temps amb ells en llocs tancats com els centres comercials. Els nens més propensos a patir malalties respiratòries durant l’hivern són els prematurs, els asmàtics o amb antecedents d’asma a la família i els al·lèrgics.

La gent gran

Pel que fa a les persones majors de 65 anys, cal estar molt atents al seu estat de salut i assegurar-se que estiguin a les estances més càlides de la casa. Una altra manera d’ajudar les persones grans a entrar en calor és incloure plats calents a la seva dieta habitual, com la sopa o el brou, que els aportin calories i evitin la deshidratació. Vacunar-se contra la grip també és una gran mesura preventiva.

Quan surtin al carrer, han d’abrigrar-se bé i protegir-se el coll.

Les dones embarassades

L’increment en la circulació de virus a l’hivern pot afectar considerablement les embarassades. És important que les dones amb hipertensió arterial, ja sigui provocada per l’embaràs o agreujada aquests mesos, evitin exposar-se al fred.

En una embarassada, la pressió arterial hauria de ser d’aproximadament 120/80.

Si augmenta, cal estar alerta i consultar el metge. A més, aquest grup de risc no ha d’estar en contacte amb persones malaltes, i els altres han d’evitar al màxim fumar davant d’elles. També és recomanable vacunar-se de la grip.

Els malalts crònics i els immunodeprimits

Per fer front al fred i a les possibles infeccions respiratòries, que en els malalts crònics poden derivar en problemes de salut greus, és important vacunar-se i protegir especialment el cap, el coll, els peus i les mans. Són les zones del cos que es refreden abans a causa de la pèrdua de calor. A més, quan la temperatura baixa dràsticament, és millor abrigar-se amb diverses capes de roba que amb una sola, encara que sigui gruixuda. D’aquesta manera es formen bosses d’aire calent que aïllen l’organisme del fred. El fum del tabac i l’excés de vapor a les cuines també afecten aquells que pateixen alguna malaltia respiratòria o cardíaca crònica.

Dr. Javier Pérez Pallarés, pneumòleg intervencionista de l’Hospital HLA La Vega

“Un problema respiratori estacional pot provocar que es descompensin altres malalties” És possible evitar agafar un refredat a l’hivern?

L’única manera fiable d’evitar un refredat a l’hivern seria viure en una bombolla, la qual cosa no és factible. El que sí podem fer és mantenir el nostre sistema immunitari respiratori el més sa possible perquè pugui “defensar-se” davant de les agressions dels virus i bacteris que proliferen a l’hivern.

La manera més eficaç és evitar el tabac i tot tipus de vapejadors, ja que provoquen una inflamació de la mucosa respiratòria i un augent de la producció de mucositat bronquial.

Aquesta mucositat afavoreix la presència de gèrmens a les vies respiratòries i, a causa de la paràlisi dels cilis bronquials, s’impossibilita l’expulsió de les secrecions cap a l’exterior.

Per tant, aquests gèrmens augmenten les probabilitats de patir una infecció bronquial.

Amb una malaltia respiratòria d’hivern, és recomanable anar a la feina o a l’escola?

La decisió de continuar anant a la feina o a l’escola no depèn d’un pneumòleg, ja que no suposen un risc infecciós afegit per als altres.

Serà el metge d’atenció primària qui ho decideixi, sempre depenent de l’estat físic en què es trobi cada persona.

Què preocupa més a les consultes: els pacients petits o els avis?

A les consultes de pneumologia atenem pacients a partir de 12 anys, ja que els menors són atesos pels pneumòlegs pediàtrics. Els que ens preocupen més són els pacients d’edat avançada i que tenen un altre tipus de patologies associades. Els problemes respiratoris estacionals poden provocar que la resta de malalties es descompensin, cosa que provoca un risc per al pacient.

Per què és tan important per a la salut no automedicar-se?

La indicació de qualsevol tractament mèdic ha de ser prescrita per un llicenciat en medicina. Avui dia, molta gent cau en l’error d’automedicar-se amb antibiòtics que tenen a casa, quan en realitat pateixen una infecció vírica en la qual l’antibiòtic no té cap efecte.

En canvi, sí que podria crear resistències i, quan realment necessitin l’antibiòtic, el bacteri s’hi haurà fet resistent a ell. També pot ocórrer el cas contrari, que la persona minimitzi els seus símptomes i, per no acudir al metge, pugui estar deixant de tractar una greu infecció.

A més d’una higiene de mans correcta, quins altres hàbits hem d’implementar aquests mesos com a mesura preventiva?

No hi ha una mesura que sigui infal·lible per protegir-nos davant d’una patologia respiratòria aquests mesos. Però sí que és important, per exemple, evitar els canvis bruscos de temperatura i, en les persones al·lèrgiques a la pols, una de les al·lèrgies més comunes a Espanya, parar una atenció especial a la neteja de superfícies.

9

Vida activa

ESPORTS 360:

Les activitats més completes per mantenir-se actiu

L’

activitat física, juntament amb una bona alimentació, és l’element bàsic per garantir una bona salut. Segons l’Organització Mundial de la Salut, l’activitat física regular i adequada, inclòs qualsevol moviment corporal que requereixi energia, pot reduir el risc de moltes malalties, com la hipertensió, els accidents cerebrovasculars, la diabetis o la depressió. Per això, es recomana portar a terme un mínim de 150 minuts d’activitat física d’intensitat moderada a la setmana.

Aquests 150 minuts setmanals se sumen a molts altres beneficis indispensables en les persones, com la millora de les habilitats d’aprenentatge, el creixement i desenvolupament ossi saludable en els joves o la prevenció de lesions en la gent gran, redueix en un 33% la mortalitat respecte a les persones no actives i millora la forma física, cosa que influencia l’autoestima i la sensació general de benestar.

Qualsevol esport té, doncs, d’una manera o una altra, beneficis directes a la nostra salut. Tot i així, cada esport treballa grups musculars i tècniques diferents. És per això que hem de trobar una activitat que s’adapti als nostres objectius i condició física. Per exemple: mentre que el ioga és una bona opció per millorar la flexibilitat i relaxar la ment, el futbol posa en pràctica la resistència i la tàctica. Però també existeixen disciplines que demanden molts d’aquests elements i que treballen en l’àmbit físic, mental i tècnic gràcies a la seva combinació contínua d’habilitats, per la qual cosa són més completes.

10

Natació • Treballa amb molts moviments del cos alhora que necessita d’habilitats de coordinació i força contínua pel desplaçament a l’aigua.

• Augmenta la capacitat pulmonar i millora el sistema respiratori, així com la circulació cardiovascular gràcies a la creació de resistència.

• Com que es practica a l’aigua, redueix la tensió muscular i el ritme cardíac, cosa que contribueix a la secreció de serotonina i dopamina.

Atletisme • Potencia els àcids grassos com a substrat energètic per fer l’esforç i incrementa l’activitat metabòlica dels dies posteriors a l’exercici.

• Treballa els músculs directament per la seva exposició aeròbica, estenent-los i enfortint-los, així com millorant-ne la flexibilitat.

• Millora el sistema respiratori i incrementa la resistència i l’activitat cerebral.

Escalada

Boxa

• Entrena profundament el core alhora que enforteix les mans i els avantbraços; els bíceps; les espatlles; el coll; el trapezi; l’esquena alta; els músculs dorsals; lumbars i abdominals; les cuixes i els glutis.

• Gira sobre tres elements principals: acció, reacció i coordinació. En aquesta disciplina cada gest suposa l’activació d’algun múscul, especialment la part central del cos, incloent-hi la zona lumbar i l’esquena baixa.

•E ls moviments que es porten a terme durant la pràctica augmenten la resistència i l’elasticitat, així com la mobilitat de les articulacions.

•L ’equilibri també és un dels elements més desenvolupats, junt amb la capacitat de concentració. Segons el tipus d’escalada també es perfeccionen altres habilitats, com la velocitat, la coordinació o la força aïllada.

•E ls moviments entre els braços, les cames i el cap, així com les posicions en guàrdia, esquivades i de protecció, impliquen una alta capacitat de reflexos i un equilibri constant.

• Un dels principals beneficis indirectes és evitar el deteriorament ossi i la millora de la circulació sanguínia, que permet que els nutrients es reparteixin de forma més ràpida i que converteixen aquest esport en un cremador de calories únic.

Rugbi • Es desenvolupa un treball psicomotor gràcies a la coordinació que exigeix, la manipulació constant de la pilota i el nombre de músculs que s’exerciten durant el joc.

• És un esport de contacte, però també se centra especialment en la resistència, ja que la mitjana d’un partit se situa en 80 minuts. L’estabilitat i el control del cos són claus, tot i que la velocitat és l’element que més treballa, físicament i mentalment.

• Depèn directament de l’estratègia creada de forma conjunta amb l’equip, cosa que fomenta la comunicació i les habilitats socials.

11

Emergències

COM COMBATRE

la febre en nens

L

a temperatura corporal varia al llarg del dia, però generalment s’estableix al voltant dels 37 graus i es regula a través d’una estructura interna anomenada hipotàlem. Quan aquesta estructura nota la presència d’algun tipus d’infecció (vírica, bacteriana i/o fúngica), activa un mecanisme de protecció mitjançant l’augment de la temperatura del cos per combatre la infecció, ja que els microbis tendeixen a reproduir-se i sobreviure a temperatures estables. La febre és, doncs, com anomenem a aquesta resposta del sistema immunitari davant la reproducció dels microbis.

Quan cal que anem al metge?

• • •

Si és un nadó menor de tres mesos.

S i té mal de cap intens, vomita de forma repetida o respira amb dificultat.

S i li apareixen taques vermelles a la pell que no desapareixen en pressionar-les.

Què podem fer a casa?

1. Retireu la roba i ventileu l’espai on es trobi.

2. Apliqueu-li compreses humides al cap,

les engonals i les aixelles. També es pot banyar al nen amb aigua tèbia.

3. Feu-li beure líquids amb freqüència.

4. Si el dolor persisteix, administreu-li

paracetamol o ibuprofèn, segons la dosi recomanada per un metge.

12

És important recordar La febre no és perillosa en si mateixa, sinó la infecció a la qual està donant resposta, per la qual cosa és més important conèixer el tipus de microbi que està atacant el sistema. Si no hi ha una reacció física i/o emocional del nen afectat, no cal obsessionar-se per baixar la febre. L’únic objectiu que s’ha de perseguir és alleujar qualsevol símptoma de dolor.

Compartir 13

Cooperatives i medicina social

El Grup HLA s’expandeix amb l’obertura de dos nous centres a Barcelona i Sevilla

Dos HLA reconeguts dins dels TOP 20 d’IQVIA Els hospitals HLA Universitari Inmaculada de Granada i HLA La Vega de Múrcia han rebut el premi a la millor Gestió hospitalària global en els TOP 20 organitzats per IQVIA, empresa líder en l’ús de dades, tecnologia i analítiques avançades. Amb més de 20 anys de tradició, els TOP 20 són el programa de referència en l’àmbit sanitari espanyol.

Es tracta de la seva primera clínica internacional situada a Barcelona i un nou centre medicoquirúrgic a Sevilla.

L’HLA Universitario Inmaculada, centre de referència de la sanitat privada a Granada, ha estat reconegut dins del grup d’hospitals privats mitjans. És el segon guardó que rep als TOP 20, després de ser premiat a la categoria Àrea de la dona el 2021.

Barcelona i Sevilla han estrenat noves clíniques del Grup HLA, que ha decidit invertir gairebé cinquanta milions d’euros en dos projectes innovadors que compten amb equips d’última generació.

La seva primera aposta A dalt, la nova HLA Clínica Internacional Barcelona; a baix, l’HLA Ramón y Cajal a Sevilla. és l’HLA Clínica Internacional Barcelona, que na de consultes multiespecialitat i quatre compta amb unitats especialitzades d’alt quiròfans d’última tecnologia per oferir nivell i un equip mèdic format per prouna atenció basada en les tècniques de fessionals de prestigi reconegut en més diagnòstic i tractament més avançades. de trenta especialitats. Entre elles, destaquen el Servei d’Oftalmologia, gestioLes seves instal·lacions compten amb nat per Oftalvist, o el Servei de Cirurgia més de 4.400 metres quadrats i acullen, Plàstica i Medicina Estètica de Clínica entre d’altres, la Unitat de RadiodiagnòsLondres. tic, la Unitat de Reproducció Assistida i serveis de pediatria, otorrinolaringoloD’altra banda, el centre HLA Ramón y gia, al·lergologia i pneumologia.

Cajal, a Sevilla, compta amb una trente-

D’altra banda, és la primera vegada que l’hospital HLA La Vega aconsegueix l’ascens al TOP 20, en aquest cas dins del grup d’hospitals privats amb especialitats de referència. Entre les inversions més ambicioses hi ha el nou bloc quirúrgic amb onze quiròfans integrats, un arc vascular de darrera generació i una zona de reanimació amb disset llocs d’atenció.

Eduardo Reina i el Dr. Pedro Mateo, gerent i director mèdic de HLA La Vega, reben el premi.

El Grup de Reproducció UR celebra 40 anys Des de la seva fundació el 1983 a la Clínica HLA Vistahermosa (Alacant), el Grup UR, amb capital íntegrament espanyol, s’ha convertit en un referent de la medicina reproductiva a Espanya i anualment porta a terme més de 14.000 cicles de reproducció assistida amb altes taxes d’èxit.

El Grup UR ha reunit a Alacant els professionals de les seves 17 clíniques a Espanya, Mèxic i Nicaragua en el seu V Congrés.

14

El Grup UR, sota la direcció del Dr. José Jesús López Gálvez, ha celebrat el seu aniversari amb el seu V Congrés, que ha reunit a Alacant durant dos dies els equips professionals de les seves 17 clíniques de fertilitat. Els especialistes de la companyia han pogut assistir a presentacions especialitzades dels laboratoris d’embriologia i genètica reproductiva, a més d’exposar informes d’activitat i resultats, protocols normalitzats i avaluacions d’assessoria amb l’objectiu d’optimitzar els serveis que ofereix la xarxa.

El CGCOM i ASISA subscriuen un acord per als col·legis de metges El Dr. Tomás Cobo Castro, president del Consell General de Metges d’Espanya (CGCOM), i el Dr. Francisco Ivorra, president de la companyia d’assegurances ASISA, han signat un acord de col·laboració mitjançant el qual s’ofereixen condicions especials per a l’assegurança d’assistència sanitària als membres, empleats i familiars del CGCOM, així com als col·legis de metges d’Espanya.

Després de la signatura de l’acord, el president d’ASISA, el Dr. Francisco Ivorra, ha destacat aquesta col·laboració explicant que “aquest concert permetrà accedir en condicions especials a una assistència sanitària de qualitat a través d’una àmplia xarxa d’especialistes i centres mèdics”. Per la seva part, el Dr. Cobo va agrair “l’especial consideració que mitjançant aquesta pòlissa ha tingut ASISA amb el col·lectiu”.

ASISA incorpora una cobertura de responsabilitat civil per a macotes

A dalt, Mar España, directora de l’AEPD, i el Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA. A baix, el Dr. Enrique de Porres i Ana Caballero, vicepresidenta de la AETD.

Pactes per a la protecció en l’entorn digital Els dos acords en qüestió són el Pacte Digital per a la Protecció de les Persones i el Pacte d’Estat per a la Protecció de Menors.

ASISA s’ha unit a la proposta de dos pactes amb l’objectiu de protegir la privacitat dels usuaris a la xarxa. En el cas del Pacte Digital per a la Protecció de les Persones, l’objectiu és promoure un compromís ferm amb la privadesa en les polítiques de sostenibilitat i els models de negoci de les organitzacions. ASISA, com a entitat signant, assumeix una sèrie de compromisos, com implementar els principis definits en el pacte, i portar a terme campanyes de sensibilització entre els empleats, clients i usuaris, sobre el valor de la privadesa i la importància del tractament de les dades personals, tant en l’àmbit privat com en l’aboral.

A més a més, la proposta del Pacte d’Estat neix per conscienciar sobre els riscos a què s’enfronten nens i adolescents a internet i les xarxes socials i que poden afectar a la seva socialització i potenciar possibles problemes de salut mental, com l’ansietat i la depressió. Per això, el document recull una sèrie de mesures que incideixen en el fet de formar els professionals perquè tots els actors implicats assumeixin la seva responsabilitat.

ASISA Mascotas, l’assegurança d’assistència veterinària per a gossos i gats, permet la contractació com a garantia addicional de tres possibles capitals de responsabilitat civil i, ara, ASISA té previst comercialitzar un producte exclusiu de responsabilitat civil per a mascotes. Amb aquesta nova garantia, ASISA Mascotas s’adapta a la llei de benestar animal, que preveu l’obligatorietat de contractar, en el cas dels gossos, una assegurança de responsabilitat civil.

L’assegurança d’ASISA per a mascotes permet accedir a una xarxa de més de 440 clíniques veterinàries distribuïdes per tot el país i amb un descompte mitjà de més del 40% respecte a les tarifes de clients particulars. A més, l’assegurança inclou consultes ordinàries i vacunes gratuïtes, i un servei d’urgències 24 hores.

Imatge promocional d’ASISA Mascotes.

La nova campanya d’ASISA s’estrena en format teatral El Teatre Infanta Isabel ha estat l’escenari triat per Sra. Rushmore i ASISA per desenvolupar un nou format a través de la campanya Susto. Durant la representació, els espectadors han pogut gaudir d’una versió teatral de la campanya, que es desenvolupa durant dos emocionants minuts en els quals es barregen la publicitat i la dramatúrgia.

Per primera vegada, una peça audiovisual s’ha traslladat en directe a l’escenari teatral, cosa que ha ofert als espectadors l’oportunitat de presenciar una experiència única i sorprenent, que permet a ASISA, en paraules de Carlos Eiroa, “seguir innovant en els seus formats publicitaris i desenvolupar la seva narrativa”.

15

Cooperatives i medicina social

Assistència Sanitària celebra el Dia Internacional del Metge L’objectiu principal de l’organització és garantir l’exercici de la professió en les condicions més justes possibles.

El 3 de desembre, jornada anual que reconeix als professionals de la salut, és una data que marca la diferència i interpel·la directament a entitats com Assistència Sanitària, una companyia creada, gestionada, dirigida i recomanada per metges, que va voler donar la importància que es mereix a l’efemèride.

L’ocasió recorda el valor incalculable dels professionals de la salut per a les vides humanes i que, en el cas d’Assistència Sanitària, permet prendre consciència de la diferència. Es tracta d’una organització de metges que en el seu dia a dia entén la salut des de la perspectiva de qui millor la coneix. El seu objectiu principal és garantir l’exercici de la professió en condicions justes i vetllar pel benestar de la població mitjançant una atenció personalitzada de primer nivell. La dedicació i l’experiència són la base de la seva excel·lència mèdica i qualitat assistencial.

En la seva essència diària, però també en jornades com la del desembre

El Servei d’Urgències Domiciliàries (SUD) d’Assistència Sanitària té com a objectiu ser un referent en l’atenció mèdica a domicili i arribar on visquin les persones assegurades, per això permet tenir un metge a casa en temps rècord les 24 hores, 365 dies de l’any.

Les dades del 2022 van registrar més de cent mil trucades ateses i un màxim històric de 81.599 visites realitzades, repartides entre pacients adults (73,5%) i pediàtrics (26,5%), ja que el SUD és l’únic servei d’urgències domiciliàries del seu entorn que presta atenció especialitzada a nens i nenes. La tendència apunta un índex similar a l’acabament del 2023.

Assistència Sanitària amb l’esport d’hivern

passat, i fins i tot en les seves campanyes de comunicació, Assistència Sanitària celebra el compromís i la passió que els metges posen en la seva feina dia rere dia, i defensa una sanitat privada que proclami el seu paper indispensable.

Assisport posa en marxa tallers i revisions federatives El centre de medicina de l’esport d’Assistència Sanitària amplia la seva oferta de serveis amb els nous tallers d’estiraments, fisioteràpia i readaptació funcional, una forma efectiva de millorar el rendiment i la salut de les persones assegurades, que poden accedir-hi de forma exclusiva per integrar els aprenentatges a través de la pràctica en sessions monogràfiques i reduïdes dirigides per especialistes.

A més, atès que l’inici de temporada dels esports de competició coincideix amb el reconeixement mèdic anual, Assisport va llançar la seva campanya de revisions federatives.

D’aquesta manera, la població assegurada pot obtenir el certificat d’aptitud esportiva amb una revisió que inclou una avaluació mèdica completa, proves de rendiment esportiu, l’anàlisi de composició corporal, assessorament nutricional i recomanacions personalitzades per a la cura i prevenció de lesions.

16

El SUD supera les 81.000 visites realitzades

Amb l’arribada de l’hivern comença una nova temporada d’esports, amb l’esquí i l’snowboard com a protagonistes indiscutibles. Un any més, coincidint amb els mesos més freds de l’any, Assistència Sanitària va llançar la seva campanya d’esquí per conscienciar sobre la importància de practicar aquest esport de manera saludable i segura. Per això, va preparar un conjunt de consells sobre entrenaments, escalfament i estiraments, actuació en cas de caigudes, hidratació, protecció, exposició als raigs solars, etc. També es va dur a terme el sorteig de forfets dobles entre les persones assegurades. Tota la informació es troba disponible al portal digital de l’entitat.

Renovació integral de la sala d’hemodinàmica cardíaca a l’Hospital de Barcelona L’Hospital de Barcelona millora la seva atenció mèdica amb la renovació de la sala d’hemodinàmica cardíaca amb l’adquisició de l’angiògraf de darrera generació ARTIS icono floor de Siemens. El canvi ha millorat significativament la qualitat de l’atenció als pacients, alhora que proporciona als metges una eina de diagnòstic i tractament més avançada. El nou angiògraf és capaç de dur a terme una àmplia varietat d’exploracions vasculars, des de coronariografies diagnòstiques i terapèutiques (angioplàstia i stent coronari) fins a la col·locació de vàlvules aòrtiques o estudis vasculars perifèrics.

Les noves unitats de l’hospital ofereixen alternatives eficients i còmodes centrades en el benestar del pacient.

L’Hospital de Barcelona avança cap a la innovació amb l’hospitalització

A més, la sala d’hemodinàmica cardíaca i vascular s’ha ampliat i renovat completament, amb la instal·lació d’un sistema de climatització de grau quirúrgic per proporcionar als pacients i al personal un entorn còmode i segur. Els treballs de condicionament a la sala vascular es van iniciar a l’estiu i, després de la instal·lació i calibració del sistema, a l’octubre va començar a operar amb normalitat.

L’hospitalització a domicili i l’hospital de dia es van llançar el novembre passat i suposen un avenç en el sector de l’atenció personalitzada.

L’Hospital de Barcelona ha donat un pas significatiu en l’evolució de l’atenció mèdica amb el llançament del seu nou servei d’hospitalització domiciliària (HDOM) i la posada en marxa de l’hospital de dia mèdic (HMED), tots dos en funcionament des dels inicis del novembre passat.

HDOM busca proporcionar un tractament actiu als pacients en la comoditat de casa seva, i atén condicions que, d’altra manera, requeririen tractaments i cures hospitalàries més intensives.

Aquesta iniciativa està dissenyada per atendre processos aguts o altes precoces, tant mèdiques com quirúrgiques, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels pacients i el seu entorn familiar i social.

Es tracta d’una modalitat assistencial que permet a un equip experimentat brindar atenció mèdica activa als pacients al seu domicili durant un període

determinat. Per altra banda, els serveis que proporciona HMED, situat a la planta quarta de l’edifici, van des de l’administració de medicació fins a la realització de proves complementàries programades o altres procediments en funció del diagnòstic o patologia.

Les habitacions estan dissenyades amb característiques similars a les de l’hospitalització convencional, cosa que assegura que es preserva la comoditat i intimitat del pacient.

Amb el llançament d’HDOM i HMED, l’Hospital de Barcelona reafirma el seu compromís amb la innovació i la millora contínua en l’atenció mèdica, i proporciona solucions més flexibles i centrades en el pacient. Com mostren experiències similars en funcionament, aquests serveis estan cridats a canviar el paradigma de l’hospitalització convencional i millorar l’experiència dels pacients en el seu procés de recuperació.

La festa de la prematuritat L’Hospital de Barcelona es va unir a la celebració del Dia Mundial de la Prematuritat el passat 17 de novembre, des d’un punt de vista tant divulgatiu com lúdic. L’objectiu principal de la cita va ser subratllar la necessitat d’un seguiment meticulós dels nadons nascuts prematurament per posar de manifest la importància de la cura i l’atenció especialitzada que requereixen.

El dia es va iniciar amb la dotzena jornada mèdica sobre salut de l’embaràs i, a la tarda, l’hospital va obrir les seves portes a les famílies sòcies de SCIAS i al personal del centre per a una festa plena d’activitats. Aquesta ha estat una oportunitat única perquè les famílies connectessin i compartissin les seves experiències.

17

Cooperatives i medicina social

Conferència Europea d’Economia Social Les jornades de debat van acollir prop de sis-cents representants i experts en el sector.

La ciutat de Sant Sebastià va ser l’escenari, els dies 13 i 14 de novembre, de la Conferencia Europea de Economía Social: Personas, Planeta, Acción, celebrada en el marc de la presidència espanyola de la Unió Europea.

A Donostia es van donar cita prop de sis-cents experts en economia social i representants dels governs de la Unió Europea que van participar en els debats dirigits a impulsar i exportar aquest model d’economia inclusiva, arrelat al territori i que redistribueix la riquesa. Els participants van analitzar mesures i propostes per seguir aprofundint en la implantació d’un tipus d’empresa que ocupa a Europa més de 13,6 milions de persones, un 6,3% de la població activa.

L’economia social espanyola, que suposa més del 10% del producte interior brut, és

18

un referent internacional i recentment s’ha reafirmat l’aposta per aquest model econòmic amb l’aprovació, el passat mes d’abril, de la primera resolució de Nacions Unides que dona suport a l’economia social o més recentment l’adopció en el Consell d’Ocupació i Política Social d’una recomanació pionera sobre economia social per incentivar-ne la implementació efectiva en els 27 països de la Unió Europea.

Durant la cimera es va presentar el Manifest de Sant Sebastià per l’Economia Social, un document signat per representants de 19 països de la Unió Europea que busca fomentar polítiques europees que facin avançar el sector.

Amb la vista posada en els debats que s’han d’incloure a l’agenda del Parlament i de la

El comisari europeu Nicolas Schmit rep el premi Denon Artea de mans de Patxi Olabarria, president del Consell Superior de Cooperatives d’Euskadi.

Comissió Europea durant la pròxima legislatura, el manifest signat a Donostia pretén reforçar aquesta forma d’entendre l’economia que està totalment alineada amb els objectius de l’Agenda 2030, i que s’ha convertit en garantia de treball digne, d’innovació i de cohesió social.

La conferència també va ser el marc per reconèixer el lideratge de la Comissió Europea en el foment de l’economia social i les cooperatives amb el guardó Denon Artea, que el Consell Superior de Cooperatives d’Euskadi va atorgar al comissari europeu d’Ocupació i Drets Socials Nicolas Schmit.

Cooperatives i assegurances de salut

L’IHCO amplia la seva xarxa de cooperatives associades

El Dr. Zarco va destacar el paper que juguen les cooperatives en la promoció de solucions sostenibles centrades en el benestar de les persones.

Els líders del sector de les assegurances es van reunir a la conferència organitzada per la Federació Internacional de Cooperatives i Mutualitats d’Assegurances, del 8 al 10 de novembre, a Belo Horizonte (Brasil), per debatre sobre les innovacions que donaran forma en el futur pròxim a les assegurances cooperatives.

Un dels moments destacats de la conferència va ser la taula rodona en què va participar Carlos Zarco, director general de la Fundació Espriu. Juntament amb Helton Freitas, president de Seguros Unimed, i Frederico Peret, president d’Unimed Belo

Horizonte, van aprofundir en els notables avantatges i fortaleses que ofereixen els models cooperatius en l’àmbit de les assegurances de salut.

El Dr. Zarco va exposar la trajectòria que durant l’últim mig segle ha convertit Assistència Sanitària i ASISA en dues empreses cooperatives líders en el sector de les assegurances de salut a Espanya. També va destacar el paper fonamental que juguen les cooperatives, no només a l’hora de proporcionar assegurances mèdiques, sinó també de fomentar solucions sanitàries sostenibles centrades

‘Compartir’ dona la benvinguda al 2024 Estem molt contents de presentar la nova versió de la nostra revista de salut i cooperativisme mèdic. Continuem treballant per oferir articles sobre l’actualitat mèdica, reportatges en profunditat i les últimes novetats de les nostres cooperatives, així com contingut cultural i de tendència, tot això en un format

que busca oferir encara més contingut.

Estem impacients per compartir aquest viatge que continua apostant per la millor informació i recursos per mantenir-se saludable i en harmonia amb el món que ens envolta. Gràcies per formar part de la nostra comunitat!

exclusivament a cuidar la salut i el benestar de les persones.

En la mateixa línia, el 6 de desembre es va celebrar a París una trobada d’AMICE, l’entitat que reuneix els líders del sector cooperatiu assegurador a Europa. El Dr. Zarco va intervenir en una sessió en què es va debatre sobre el procés de digitalització en les assegurances de salut i el valor afegit que aporten les cooperatives a l’hora d’equilibrar els drets dels ciutadans amb els requeriments de dades que les asseguradores necessiten per oferir els plans de salut que millor cuidin les persones.

L’Organizació Internacional de Cooperatives de Salut (IHCO) va convocar la seva Assemblea General el 30 de novembre, amb la reunió dels delegats de 12 països per deliberar i traçar el rumb de les iniciatives que l’organització posarà en marxa en els pròxims mesos.

El president Carlos Zarco va presentar a l’assemblea un informe detallat dels assoliments i les accions que l’organització ha desenvolupat durant l’últim any per promoure en diferents països solucions cooperatives d’assistència sanitària. Els delegats van compartir les

L’Assemblea General fomenta les relacions entre organitzacions, basades en la intercooperació. seves activitats més rellevants i van analitzar com la seva acció empresarial ha contribuït a produir avenços en els resultats de salut de les seves comunitats.

Els delegats també van donar la benvinguda a Sermecoop, una cooperativa de salut xilena que es va convertir en la vintena organització membre de ple dret de IHCO. Amb aquesta nova incorporació, l’IHCO amplia la seva xarxa internacional i confirma el creixement global del model sanitari cooperatiu.

19

A fons

CADA COP HI HA MÉS VIDA

abans, durant i després del càncer Hi ha centenars de malalties d’aquest tipus que afecten gairebé 300.000 persones cada any a Espanya, xifres que plantegen el concepte de convivència. per Enric Ros

La paraula “càncer”

és una de les més temudes per molts pacients que acudeixen a consultes mèdiques i als hospitals. L’expressió anglosaxona the c-word ha servit per al·ludir a una paraula malsonant en anglès, però també per referir-se a aquesta malaltia convertida en un tabú gairebé impronunciable durant molt de temps. No obstant això, cada vegada més, en la nostra societat, som conscients que el càncer ja no ha de significar la fi de la vida, sinó un procés inevitablement complex que hem d’afrontar i que és possible, en molts casos, superar amb èxit.

Si fem una revisió de la situació de les últimes dècades, recentment la publicació European Journal of Epidemiology va publicar un estudi que constatava com l’esperança de vida ha anat augmentant en els últims vint-i-cinc anys als països europeus, gràcies als progressos en el tractament i la prevenció del càncer, així com a les malalties cardiovasculars. D’altra banda, l’economista Frank R. Lichtenberg va publicar a setembre d’aquest any, a la revista Value in Health, una investigació portada a terme a Espanya entre el 1999 i el 2016 que permet concloure que l’esperança de vida dels pacients amb càncer al nostre país ha augmentat 2,77 anys en el període estudiat (en un 96% dels casos, gràcies als tractaments amb nous medicaments).

20

El dret a l’oblit oncològic Els malalts de càncer no només s’enfronten a l’impacte físic i psicològic provocat per la malaltia, sinó que sovint pateixen una pèrdua de drets com a ciutadans. Els casos de discriminació a l’hora de contractar, per exemple, un producte bancari o una assegurança són freqüents.

Com assenyala l’informe Joves i leucèmia: més enllà de sobreviure, de la Fundació Josep Carreras, fins a un 80% de les persones entre divuit i trenta-cinc anys que han patit un càncer a la sang troben obstacles per contractar aquests serveis. Per a Antoni Baena, professor dels estudis de ciències de la salut a la UOC, el sistema ha de protegir totes aquestes persones per evitar “que haver passat un càncer sigui quelcom que et converteixi en un ciutadà perjudicat”.

Per sort, alguna cosa està canviant en els darrers temps. En una resolució de l’any passat, el Parlament Europeu establia com a límit el 2025 per instaurar, als països membres, el dret a l’oblit oncològic, que garanteix que les entitats financeres i asseguradores no puguin tenir en compte l’historial mèdic dels supervivents de càncer deu anys després de la finalització del tractament (i cinc anys després per als pacients amb diagnòstic anterior a complir els divuit). Avui dia, la majoria de països han legislat al respecte i el Govern del nostre país ha anunciat el seu interès a abordar aquest tema aviat.

21

A fons

LA VOLUNTAT

de superació mou muntanyes

ASISA participa per tercer any consecutiu al Reto Pelayo Vida, que fomenta la prevenció i el diagnòstic precoç per combatre els diferents tipus de càncer que afecten les dones.

El 2015, l’escriptor Eric Frattini es va trobar,

al Brasil, amb el seu amic Luís Miguel Rocha. Aquest li va confessar que li feia molt de mal l’estómac, cosa a la qual no van donar gaire importància inicialment. Aquell mateix any, Rocha va morir de càncer d’estómac. La nit en què li van donar la notícia de la seva mort, Frattini va veure a la televisió una entrevista amb una dona que havia patit un càncer de mama agreujat per una obesitat mòrbida. El metge li va recomanar que fes exercici i la pacient, amb força de voluntat, va acabar corrent la marató de Nova York.

Aquest testimoni va encendre la flama creativa de l’escriptor. “I si portem dones que han patit càncer a enfrontar reptes d’alta muntanya?”, es va dir. Dit i fet.

Frattini va explicar la seva idea –que també era un homenatge a l’amic desaparegut– a Pelayo Seguros i aquests van decidir donar-li suport per fer realitat el seu somni. Així va néixer un projecte que ha ajudat moltes dones amb càncer a recuperar la il·lusió i tenir un nou objectiu a la vida.

La novena edició del repte Pelayo Vida, celebrada el 2023, va portar cinc dones que han superat la malaltia fins a la Patagònia. Entre elles es troba Yolanda Cerezo, una arquitecta a qui van diagnosticar un càncer de mama quan faltaven quinze dies per al seu cinquantè aniversari. Com que el seu càncer tenia un pronòstic complicat, va haver de superar diversos tractaments que van afectar la seva salut. “Per a mi va ser essencial continuar fent esport”, explica. Cerezo va aconseguir ser seleccionada per al repte amb divuit aspirants més per a unes proves intensives a Sierra Nevada.

22

D’aquí van sortir les cinc seleccionades que van iniciar un altre entrenament de trenta setmanes dirigit per Rocío Monteoliva. Aquesta guia d’alta muntanya es va unir amb entusiasme al projecte, convençuda que “l’esport ajuda molt els pacients amb càncer: regenera a nivell hormonal i psicològic, ja que els fa segregar endorfines”.

Laura Villa, per la seva part, acabava de sortir de la quarta operació quirúrgica quan va arribar a Sierra Nevada.

El repte va servir perquè la salut d’aquesta mestra d’escola es recuperés de manera gairebé miraculosa. Com explica ella mateixa, “vaig passar de l’infern al paradís en pocs mesos. M’ofegava pujant escales, i a la Patagònia la meva ment es va trobar amb el meu cos”. Quan li van diagnosticar el càncer, amb només trenta-cinc anys i dos fills, la seva primera obsessió va ser cuidar del seu entorn més proper. Però durant el repte, va poder concedir-se un moment per a ella mateixa i compartir experiències amb altres dones que havien viscut experiències similars a les seves.

Les cinc dones seleccionades van portar a terme un entrenament d’alta muntanya de trenta setmanes

Les cinc protagonistes de la 9a edició Anna Blanco, 45 anys, és d’Ontinyent però veïna de Gandia (València). En una revisió ginecològica anual normal li van detectar unes cèl·lules alterades. Es tractava d’un adenocarcinoma amb infiltració a l’úter. Va passar per dues cirurgies. És periodista i comunicadora, mare de dos fills i estima la muntanya. “Quan el càncer em va donar aquesta segona oportunitat, vaig aprendre a prioritzar el que realment és important i a somriure per cada bon moment”.

Yolanda Cerezo, 53 anys. de Madrid. És arquitecta, casada i mare de tres fills. El juliol del 2020 li van diagnosticar un càncer de mama, en plena pandèmia, simultàniament a un altre diagnòstic a la seva família, el del seu pare, que va morir per aquesta raó. Va passar per cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia i immunoteràpia. L’esport i córrer van ser la seva salvació durant el tractament. “Córrer, les endorfines, la natura... per a mi ha estat la manera de veure que el teu cos no t’ha abandonat”.

Laura Villa, 39 anys, de Terol. El 2020, als 36 anys, va notar un bony al pit que les proves van confirmar com un carcinoma bastant agressiu. Ha passat per quatre operacions, quimioteràpia i immunoteràpia. És mestra d’educació especial, infantil i primària, i es va interessar pel repte quan una amiga li va enviar un vídeo del repte Pelayo Vida just abans de la seva primera operació: “La vida són moments i no cal esperar a estar bé per ser feliç”.

Per a Cerezo, aquesta ha estat “una experiència de vida irrepetible. He tingut la sort de participar en una cosa meravellosa, i he pogut estrènyer vincles amb les meves companyes per transmetre esperança a altres persones”, ens diu. Ella compara un procés de càncer amb l’ascensió a una muntanya: “És un trajecte dur, en què hi ha moments de dolor; un dolor que alhora et recorda que estàs viva. Cal seguir quilòmetre a quilòmetre per poder arribar al cim”.

Villa està convençuda que haver recorregut muntanyes i glaceres a temperatures extremes ha servit per transmetre un missatge important a la societat: “Hi ha vida abans del càncer i després del càncer; i també hi ha molta vida durant el càncer”. Ara confessa que viu cada moment amb més intensitat que abans de l’aparició de la malaltia. Com ella mateixa explica, “a mi el càncer no em preocupa. No temo una possible recaiguda.

El que em fa més por és viure la vida sense sentir-la del tot”.

Sonia Saiz, 38 anys, de Santander. El gener del 2015, amb només 30 anys, li van diagnosticar un càncer de mama força agressiu. Va passar per quimioteràpia i radioteràpia, així com una mastectomia. És infermera quirúrgica de professió, practica muntanya, espeleologia i bot dragó, recomanat per prevenir el limfedema i les molèsties a l’espatlla. “L’experiència de portar al límit la nostra capacitat de superació em sembla increïble”, ens diu.

Inmaculada ‘Kica’ Echanove, 46 anys, de Toledo. La vida l’ha posat a prova sovint en la seva capacitat de resiliència. És mare de dos fills i va quedar vídua quan ells tenien 3 i 7 anys.

Com a infermera de geriatria, va haver d’enfrontar-se a la dura pandèmia de la covid-19 i com va afectar la gent gran. Li van diagnosticar un càncer de mama el maig del 2021 i la malaltia, diu, li va fer veure que “havia cuidat els altres tota la vida, però no sabia com cuidar-me a mi mateixa”.

23

A fons

LA IMPORTÀNCIA

de posar el pacient al centre La prevenció, el diagnòstic i el tractament són els tres eixos sobre els quals treballa el sistema mèdic actual, sense deixar de banda la necessitat d’una escolta activa i personalitzada per a cada cas.

24

Disposar d’un diagnòstic precoç és fonamental per a qualsevol pacient.

Afortunadament, la ciència

està transformant la visió que tenim del càncer. La innovació terapèutica permet dissenyar tractaments de precisió que ofereixen noves possibilitats de superació. Al mateix temps, apareixen medicaments que ajuden a alleujar els diversos efectes adversos i a recuperar a poc a poc la qualitat de vida. Però per continuar avançant en aquesta direcció, també és molt important escoltar aquells que encaren diàriament la malaltia.

Com explica Carina Escobar, presidenta de la Plataforma d’Organitzacions de Pacients, és fonamental “posar sempre el pacient en el centre de tot. Des de les entitats que conformen la plataforma, participem en la investigació i aportem la nostra experiència per contribuir a fer que hi hagi una atenció més multidisciplinària i un tractament més humà en les malalties greus, com les cancerígenes”.

Avui, a Espanya, un 42% de persones tornen a casa després que les diagnostiquin sense haver entès del tot la informació i sense saber què faran a partir d’aquell moment, assenyala Escobar. Només el 10% dels pacients prendran decisions compartides amb els professionals

sanitaris. Per això, és essencial “comptar amb un metge de referència en aquest procés a qui puguem consultar els nostres dubtes. Ha d’existir un seguiment, algú que ens agafi la mà fins que finalment puguem caminar sols”, afegeix.

El diagnòstic precoç i els tractaments són indispensables

Escobar té clar que per a qualsevol pacient és fonamental, “en primer lloc, disposar d’un diagnòstic precoç.

Després, accedir al tractament adequat. I també aprendre a gestionar la incertesa i la por. Mai estem preparats per afrontar una malaltia com el càncer. Mentre tractem d’assumir la notícia, seguim preocupant-nos per la feina, la família, la hipoteca... Per això, la millor manera de poder gestionar tot això és estar adequadament informats i formats, i comptar amb ajuda psicològica quan sigui necessari”.

En les últimes dècades, el risc de patir aquestes malalties ha augmentat inevitablement, però la bona notícia és que també s’ha incrementat significativament la supervivència dels pacients amb càncer. Un estudi realitzat per professionals de la salut pública de Navarra assenyala que les persones amb tumors diagnosticats entre el 2008 i el 2016 van registrar, cinc anys després, una supervivència del 61,7%.

El testimoni de pacients com les participants en el repte Pelayo Vida demostra que la combinació de la ciència amb la informació i la voluntat de superació està aconseguint transformar radicalment la nostra visió del càncer, oferint-nos noves esperances per deixar enrere la malaltia i aconseguir reconnectar de manera plena amb la vida.

Segons aquest estudi, les raons de la supervivència d’un nombre creixent d’afectats són múltiples: els diagnòstics més precoçes, els circuits ràpids de derivació davant una sospita de la malaltia, els programes de detecció precoç (especialment reeixits en el càncer de mama o de còlon i recte) així com la creació d’equips multidisciplinaris per prendre les decisions terapèutiques de manera harmonitzada i conjunta.

Es confirmen, també, augments significatius en la supervivència de la leucèmia mieloide crònica i el tumor de cavitat oral i faringe. I milloren, en menys mesura, la resposta als càncers de pàncrees, pròstata, bufeta, estómac, fetge o mama (aquest últim arriba ja al 87% de supervivència).

25

A fons

EUGENI SAIGÍ GRAU

Cap del Servei d’Oncologia d’Assistència Sanitària “El càncer és una malaltia que repercuteix de forma molt important en la vida d’una persona, fins i tot en aquelles que es curen” per Laura Martos

“Aconseguir que el procés es faci de la millor

manera i tenir un equip el més humà possible” són els dos objectius principals que persegueix el doctor Saigí a la planta d’Oncologia de l’Hospital de Barcelona. Es va formar en aquesta disciplina i va començar el seu recorregut com a responsable de planta a l’Hospital de Granollers. Posteriorment va ser director d’Oncologia a l’Hospital Universitari del Parc Taulí de Sabadell mentre, paral·lelament, començava a treballar amb Assistència Sanitària. En l’actualitat, coordina el Servei d’Oncologia d’Assitència, ubicat a l’Hospital de Barcelona, un projecte que −destaca en diverses ocasions− s’ha especialitzat profundament en el pacient amb programes personalitzats, un centre de dia i teràpia individualitzada per cobrir totes les necessitats més enllà del diagnòstic.

La Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), de la qual és membre, estima que el 2040 augmentaran en un 50% els casos de càncer respecte a l’actualitat. Quina és la situació actual del càncer?

En el present, el càncer augmenta per diverses raons: una és perquè vivim més anys. En el fons, el mecanisme pel qual una cèl·lula es transforma i es pot convertir en una cèl·lula neoplàstica, o tumoral, és perquè al llarg del temps va acumulant errors en el seu procés de divisió.

Aquests errors acumulats arriba un moment que donen lloc a l’aparició d’una transformació de la cèl·lula, que perd les característiques de divisió i substitució acoblades a l’ordre biològic natural, i és quan apareix un tumor maligne. Si vius més temps, tens més probabilitats que aquests errors s’acumulin. Això d’una banda; però, de l’altra, també hi influeixen els hàbits de vida, l’exposició a substàncies tòxiques que podrien ajudar a l’aparició de

26

càncer, la contaminació ambiental, i tots aquells factors externs que fan que en un moment determinat i en una determinada estructura molecular i genètica, una persona esposada pugui desenvolupar-ne un.

Dr. Eugeni Saigí.

Es va unir el 2015 al projecte del Servei d’Oncologia d’Assistència Sanitària, que es troba centralitzat a l’Hospital de Barcelona, on ha creat i coordina l’equip d’especialistes del centre juntament amb l’Hospital de Dia Oncològic.

Quin és el percentatge d’arbitrarietat en el càncer, doncs?

Depèn del tipus de factor que considerem. Sabem que, per exemple, la dieta és un factor que pot intervenir en un 30% dels càncers, sobretot de tipus digestiu, i els hàbits de tabac es relacionen directament amb el càncer de pulmó o de bufeta. Per tant, hi ha certs factors que intervenen de manera molt concreta en certs tumors o càncers, tenint en compte que el càncer no és una única afecció, sinó un conjunt de múltiples malalties que tenen mecanismes de desenvolupament i gènesi totalment diferents. A més, la selecció cada vegada és més específica, fins i tot en les variables d’un mateix càncer. En l’actualitat, quan parlem

Quines preguntes creu que els fa por preguntar als pacients i que cal fer?

La de “quant temps em queda de vida” és la primera que em ve al cap. Però no és tan important el fet de preguntar-la com la resposta que se n’obtingui. Vull dir, el pacient la farà amb la intenció que la resposta sigui “no pateixis, ja ho anirem veient”, no perquè li diguis “et queden tres mesos de vida”. El fet que tu, com a professional, tinguis una informació, et responsabilitza en el seu ús. Has de procurar no només que sigui veraç en la seva totalitat, sinó que realment aporti alguna cosa al pacient. La gestió de la informació és complicada, i en cap cas hauríem de mentir, però la realitat té molts matisos.

Imagino que una pregunta que els deu sorgir després d’una recuperació és “per què jo sí i un altre no?”... És cert que la probabilitat de recaiguda després dels primers cinc anys és més baixa i, per tant, el pacient es tranquil·litza molt després d’aquest període. Les visites es dilaten i passen a ser anuals, i en un moment determinat fins i tot se li pot donar l’alta. No obstant això, també és cert que una persona que ha superat un càncer i s’ha curat té estadísticament més probabilitats de patir un segon càncer que una persona que mai n’ha tingut, a causa de la seva composició genètica. Però, en qualsevol cas, sempre queda una finestra oberta per tornar a la consulta, ja que hi ha moltes preocupacions i dubtes que poden sorgir pel camí i no tindria sentit no tenir accés per parlar-ne.

d’un càncer de mama triple negatiu, en què la genètica juga un paper important, el relacionem d’una manera i amb uns factors etiològics molt diferents al càncer de mama de tipus luminal, més relacionat amb persones que ja han passat per la maternitat, d’edat més avançada, etc.

A la consulta, com treballeu amb el pacient el concepte de la mort i la por a morir-se?

Per desgràcia, no tenim un manual de passos per tractar el tema de la mort. Cada persona és diferent i conèixer-ne el seu grau de necessitat és la clau per poder ajudar-les.

En qualsevol cas, generar un espai de comunicació és imprescindible, perquè hi ha vegades que tant la família com el pacient no s’atreveixen a expressar els seus dubtes. Ha d’haver-hi una capacitat per gestionar aquests espais de diàleg i abordar les preocupacions que es tinguin. I això, està clar, requereix molta mà esquerra, transparència i visió per crear aquests espais a temps.

“A la consulta cal molta mà esquerra, transparència i visió per crear espais de diàleg”

A banda del treball centrat en el metge, en quins altres aspectes es pot incidir en el sistema mèdic oncològic per fer-lo més efectiu?

Recerca, prevenció i atenció, juntament amb els aspectes socials que van relacionats amb aquest camp. El càncer és una malaltia que repercuteix d’una forma molt important en la vida d’una persona, fins i tot en aquelles que es curen. Si has passat un càncer i vas al banc a demanar un préstec per comprar un pis pots patir una situació de discriminació. Cal un treball des de les organitzacions governamentals per oferir propostes legals que no dificultin, per exemple, la incorporació laboral d’aquestes persones. I no només això: que tinguin a l’abast recursos per tractar les conseqüències físiques i psicològiques de les teràpies específiques que representa el càncer, perquè a vegades tenen dificultats per poder-les assumir.

Això inclou el suport psicològic adequat, també, i cuidar l’educació del professional que tracta directament amb el pacient, i aquí parlo particularment d’infermeria, que té un paper fonamental en l’atenció al malalt de càncer.

Aquests serien els imprescindibles.

27

Destinacions

La volta al món en

7 CARNAVALS

Des de l’exuberant desplegament de sensualitat de Rio de Janeiro fins a les escultures gegants de llimones a Menton, us convidem a conèixer com es viu aquesta festa en altres latituds. per Neus Duran

C

arnem levare −acomiadar-se de la carn abans d’entrar en el període d’abstinència de la Quaresma en la tradició catòlica– és el terme llatí del què deriva la denominació de Carnaval. Tot i això, s’estima que el seu origen és molt més remot i es remuntaria a les festes que se celebraven en honor del bou Apis a l’Egipte antic. La luxúria, l’alegria desbordada i tota mena d’excessos caracteritzaven aquestes celebracions, que van replicar-se en les que es dedicaven als deus Bacus i Saturn durant l’Imperi romà.

Permissivitat i “desgovern”

A poc a poc, el costum de celebrar anualment aquesta festa es va estendre per tot Europa, i des de l’edat mitjana es va convertir en un període de permissivitat i “desgovern” en què, durant uns dies, es permetia la crítica mordaç a les autoritats i a la moral religiosa. Posteriorment, i de bracet dels navegants espanyols i portuguesos, va arribar a Amèrica, on amb el temps es van desenvolupar algunes de les celebracions més espectaculars que es poder veure avui en dia. Per viure en primera persona un gran carnaval no fa falta anar gaire lluny, perquè Espanya compta amb uns quants que juguen en primera divisió. Entre els més populars hi ha el de Tenerife, on plomes i purpurina s’erigeixen com a protagonistes en les desfilades de carrosses i l’elecció de la reina del Carnaval; o el de Cadis, on les cèlebres chirigotas competeixen en enginy per disseccionar l’actualitat en clau irònica. A Las Palmas destaca la vistosa Gala Drag Queen, una de les primeres del món dedicades a un col·lectiu que és també molt protagonista a Sitges, on sota el lema “per Carnaval tot s’hi val” té lloc un dels Carnestoltes més transgressors.

La luxúria, l’alegria desbordada i tota mena d’excessos han caracteritzat al llarg de la història i així, en aquest article us proposem viatjar més lluny aquesta Tot per descobrir com es viu la festa en altres indrets. Glamucom la de Venècia, exuberant i monumental com la celebració, la rosa de Río, curiosa com la de Menton o ancestral com la de Bisseau: n’hi ha per a tots els gustos. Acompanmés descarada Guinea yaeu-nos a fer la volta al món per decobrir alguns dels del calendari Carnestoltes més atractius.

28

Ritme afrocaribeny a Notting Hill La flegma britànica es converteix en disbauxa caribenya cada any a Londres quan arriba el cap de setmana del Carnaval de Notting Hill, que, contràriament a la resta de carnavals del món, té lloc al mes d’agost. La multitudinària celebració plena de bullicioses desfilades, balls i diversitat cultural omple aquest barri de la capital durant dos dies, el primer més dedicat al públic familiar i el segon molt més esbojarrat. Més d’un milió de britànics i turistes es congreguen anualment en aquest esdeveniment, que la comunitat afrocaribenya britànica organitza des dels anys 60 per reivindicar la seva herència cultural.

Río, ‘o rei’ del Carnaval Totes les xifres que envolten el Carnaval més famós del món maregen: 5 milions de visitants, fins a 5.000 ballarins per cada gran escola de samba i ni més ni menys que 77 milions de preservatius que les autoritats han arribat a repartir en edicions recents per fer front al desgavell de la celebració. Sens dubte, l’acte més destacat de la festa és la desfilada pel sambòdrom carioca que té lloc durant cinc nits. Cada nit actuen sis escoles de samba en funcions que duren poc més d’una hora i que ofereixen el que es pot considerar l’espectacle més gran del món.

29

Destinacions Mardi Gras: color, misteri i disbauxa El Martedì Grasso (‘dimarts gras’), referit a l’últim àpat que se celebrava abans del període de dejuni i abstinència, dona nom al mític Mardi Gras de Nova Orleans. Una defilada de carrosses en què l’imaginari misteriós de Louisiana té un gran protagonisme i on les comparses (krewes) llancen tones de collarets amb boletes de plàstic i prenen els carrers de la ciutat.

El cèlebre i pintoresc Barri Francès no forma part del recorregut, ja que els carrers són massa estrets, però sí que aquests dies destil·la amb música, màscares i un ambient inoblidable.

Serenissima, de vint-i-un botó Cítrics convertits en art a Menton Fa cent anys, la localitat francesa de Menton era el principal productor de llimones del continent europeu. Per atreure i entretenir el turisme d’hivern, a un hoteler se li va acudir la gran idea d’organitzar una exposició de cítrics i flors que va ser la llavor del que avui en dia és un dels Carnestoltes més curiosos d’Europa. La singularitat que el converteix en únic és la sorprenent col·lecció de carrosses i escultures cobertes de cítrics, principalment llimones i taronges, que envaeixen els jardins de Biovès i els converteixen en un vibrant món de grocs i taronges. En finalitzar la festa, que cada any segueix una temàtica diferent, les fruites es venen a preu reduït.

30

Allò que en altres latituds és un esclat de sensualitat, a Venècia es converteix en elegància, misteri i glamur. Es tracta d’un dels Carnestoltes més antics del planeta i, juntament amb Rio, el més mític en l’imaginari col·lectiu. I és que no hi ha cap ciutat que pugui competir com a escenari amb la Serenissima, per les seves places, carrerons i canals per on desfilen els participants. Ho fan amb vestits inspirats en les vestimentes aristocràtiques del segle XVII, molts d’ells fruit d’una complexa elaboració, i amb les belles màscares que ja s’han convertit en símbol de la ciutat.

Tota la màgia salvatge del Carib colombià Fa dues dècades que la Unesco va proclamar el Carnaval de Barranquilla patrimoni oral i immaterial de la humanitat, reconeixent així el seu paper com a promotor de la riquesa cultural del Carib colombià. La celebració, que reuneix cada any més de dos milions d’assistents, transcorre al ritme de merecumbé, cúmbies i salsa, i destaca per les seves disfresses inspirades en animals que poblen la rica mitologia de la regió, com el jaguar màgic o l’home caiman. La reina del carnaval, el rei Momo i les negres bollongas -venedores amb un barret ple de fruites i pastissos al cap- són altres personatges que mai falten a aquesta cita tan festiva.

Misticisme i tradició ancestral a Guinea-Biseau Abilats amb disfresses i màscares que retren homenatge als seus animals sagrats, com l’hipopòtam, el peix martell o el bou, els participants del Carnaval de les illes Bijagós ballen al ritme dels tambors i els instruments de fusta de bambú en danses elaborades que han romàs inalterables durant segles. La festa se celebra a moltes de les vuitanta-vuit petites illes que conformen l’arxipèlag, però és especialment espectacular a la capital, Bissau, on les ètnies majoritàries competeixen en desfilades que permeten gaudir de l’autenticitat i el misticisme de les tradicions ancestrals.

31

Tendències

TRUE CRIME:

la fascinació per les trames fosques

El crim perfecte no existeix. Sobretot perquè, si existís, mai el descobriríem. I aquesta és, precisament, la clau de l’èxit del true crime, un gènere en tendència que repassa els crims més famosos de la història per desgranar-los. per Laura Martos

D

ins la condició humana, el perfil de l’assassí és un dels més polemitzats històricament. Des de concepcions com el mal, la traïció o la bogeria, els límits que separen la moral i les conductes psicopatològiques desperten, si més no, curiositat. I, en moltes ocasions, busquem explorar els motius que mouen les persones a creuar-los. Per aquest motiu, les dues característiques que ha de complir un true crime són la narrativa, basada en un crim real i explicada per testimonis i professionals relacionats amb el cas, i la mediatització. Aquest segon element és, fins i tot, més important, perquè recupera el punt de vista des del qual es va explicar el crim i quina influència va tenir en el procés. I és que aquest gènere no només posa el focus en la investigació, sinó en les teories de

32

conspiració paral·leles, els circs mediàtics o la crítica a les institucions i al sistema judicial.

De Capote a Berlinger

És difícil parlar d’un origen concret en el true crime.

Són molts els especialistes en el gènere que afirmen que entre el 1500 i el 1700 ja existien publicacions que informaven els lectors sobre els delictes capitals, un predecessor a les columnes de successos que avui dia segueixen omplit els diaris. Tot i això, el primer succés tractat de forma divulgativa podríem llegir-lo en l’obra mestra en què Truman Capote va narrar l’assassinat de la família Clutter a Holcomb, Kansas, a mans de Dick Hickock i Perry Smith. A sang freda, un treball periodístic i literari que recollia tant els fets que van passar

el 1965 com el terror que va envair als veïns i familiars de les víctimes, va ser el naixement d’una nova manera d’entendre i, sobretot, de consumir el crim.

Després d’allò, els Estats Units s’han convertit en el bressol d’aquest gènere documental. La raó és evident: es tracta, amb diferència, del país amb més assassins en sèrie del món, des del cas de Lizzie Borden, el 1892, fins a Ted Bundy, Jeffrey Dahmer o Ed Gein, que va inspirar Thomas Harris per a la seva novel·la El silenci dels anyells o a Robert Bloch per a Psicosis. Joe Berlinger, per tant, no va ser el primer productor a interessar-se per les investigacions policials més mediatitzades, però sí que va ser dels primers a posar el testimoni de l’assassí a disposició del públic, responent a la pregunta que sol impregnar qualsevol crim: per què ho van fer?

En qualsevol cas, està clar que l’èxit d’aquest gènere podria explicar-se per si mateix: la llista de successos que han terroritzat al món – Amanda Knox, El caso Watts, Tiger King, El timador de Tinder, Bad Vegan...– o el nostre país– El caso Asunta, Alcàsser, Las últimas horas de Mario Biondo, ¿Dónde está Marta?...– es tan llarga que no han deixat de produir-se documentals i pel·lícules des del fenomen The Jinx o el pòdcast Serial. I, ara, figures com Berlinger o Carles Porta han travessat les portes de casa per convidar l’espectador a reviure successos que qüestionen el comportament humà i ens activen un instint de supervivència d’allò més primari.

Quatre documentals imprescindibles del gènere Making a murderer Aquesta sèrie documental analitza la història del cas de Steven Avery, un jove estatunidenc que va ser acusat d’assassinat i condemnat a presó el 1982 per agredir sexualment a Penny Beerntsen. Divuit anys després, noves proves d’ADN van demostrar la seva innocència, de manera que Avery va quedar en llibertat. Tres anys després es va denunciar la desaparició d’una altra dona, Teresa Halbach, i després de dos anys d’investigacions es va condemnar Avery per violació i assassinat. Poden divuit anys de presó crear un assassí?

El caso Alcàsser La desaparició de Desirée Hernández, Míriam García i Antonia Gómez el 1992, tres nenes de catorze anys que es dirigien a una festa d’institut prop de la població d’Alcàsser (València), va marcar un abans i un després en la cobertura mediàtica dels successos a Espanya. El 2019, Netflix va estrenar una sèrie documental que tornaria a qüestionar totes les incògnites darrere d’aquesta violació i homicidi col·lectiu que va inculpar a Antonio Anglés i Miguel Ricart. Va ser la primera sèrie documental espanyola que la plataforma afegia a la seva filmoteca, no només per la repercussió mediàtica que va tenir en el seu moment, sinó pel rastre de preguntes que va deixar el cas darrere seu.

Conversaciones con asesinos El format del true crime entra en escena i la seva màxima essència la trobem als documentals seriats de Joe Berlinger, que recollien el testimoni d’assassins en sèrie a les entrevistes realitzades durant els seus respectius judicis. La primera sèrie la va protagonitzar el 2019 un dels assassins més cèlebres dels Estats Units, Ted Bundy. El 2022 sortia a la llum una segona part que tractava el cas d’en John Wayne (conegut com el Pallasso) i, pocs mesos després, també les cintes de Jeffrey Dahmer, que complementaven la sèrie de ficció estrenada a la mateixa plataforma sobre l’assassí.

‘Crims’, amb Carles Porta

Joe Berlinger va ser el primer productor que va posar el testimoni d’un assassí en sèrie a disposició del públic

Si existeix un periodista del panorama nacional que hagi format part de la creació del concepte actual de true crime, aquest és Carles Porta. Originalment dirigia un programa de Catalunya Ràdio que va saltar a la pantalla amb la seva veu en off com a fil conductor per submergir l’espectador en quatre temporades en les quals va explicar molts dels crims resolts i sense resoldre de la crònica negra catalana. Després d’aquest èxit rotund, el 2023 va estrenar el documental sobre el mediàtic cas del crim de la Guàrdia Urbana a Netflix, així com un projecte sobre dos casos nacionals a Movistar+.

33

Desconexión

¿Sabies que...?

La primera cesària de la història no la va fer un metge

Llibre

Una família dividida per la revolució Aquesta novel·la basada en fets reals narra la història d’una família hongaresa resident a Budapest durant l’època del domini soviètic i la revolta de 1956, quan es va produïr l’entrada massiva dels tancs russos.

Els protagonistes es veuran obligats a separar-se i fugir del país, i a reunir-se de nou en un viatge ple de trobades i adversitats que els portarà fins als Estats Units i Espanya, entre d’altres destins. Un recorregut històric carregat de valors humans que submergeix el lector en els anys més conflictius de la Unió Soviètica i les seves conseqüències polítiques i socials, que començarien a mostrar les escletxes del sistema comunista.

La historia que había que contar. Francisco Coronel. Círculo Rojo, 2023

L

a paraula cesària s’ha referenciat en diferents orígens històrics. El més difós l’ubica en el naixement de Juli Cèsar, que, segons Plini el Vell, va adquirir el seu nom a causa de l’úter seccionat de la seva mare.

La seva procedència, en qualsevol cas, és llatina, del verb caedere, que precisament fa referència a la seva funció principal, que és tallar les parets abdominals de la mare per forçar la sortida del nadó. Era una pràctica que es feia habitualment a laRoma antiga quan la mare moria durant el part, abans que el bebè hagués nascut, i per llei es practicava la incisió per intentar salvarlo.

La primera cesària que es va fer a una dona viva, no obstant això, no apareix fins a 1500, concretament a Siegershausen, un municipi de Suïssa. La persona que la va portara terme va ser Jakob Nufer, que, tot i no tenir

34

coneixements mèdics, era carnisser de porcs, i li va practicar una cesària a la seva dona, que feia diversos dies que anava de part sense èxit, entre la vida i la mort. Nufer va decidir intentar extreure el nen a casa, amb el permís necessari de les autoritats, i va procedir a fer la intervenció. Cal recordar que encara quedaven gairebé quatre-cents anys perquè s’inventés l’anestèsia, així que l’operació es va fer sense cap mena de medicació.

Malgrat això, i les poques mesures d’higiene de l’època, el nen no només es va poder extreure en la primera incisió sense cap lesió, sinó que tant la mare com el fill van sobreviure. El nen va viure, tal com registraria l’anatomista Caspar Bauhin, setanta-set anys, i la mare va donar a llum cinc vegades més de forma natural. Bauhin va ser, llavors, la primera persona a deixar constància, per escrit, del primer cas d’èxit de cesària en una dona viva.

Sèrie

Una cuina plena de conflictes Protagonitzada per Jeremy Allen White i Ayo Edebiri, la sèrie The Bear segueix els èxits i fracassos d’un xef que pren les regnes d’una bocateria familiar després de la mort del seu germà. Durant la primera temporada, vam veure com es formava l’equip de cuina, amb especial atenció a la relació que es teixia entre la Sidney i en Carmy dins i fora de la cuina.

Ara, durant la segona temporada, veurem com el local llardós es transforma en un restaurant d’alta cuina acompanyat de molts malsons administratius, laborals i culinaris. Al mateix temps, continuarem coneixent, mitjançant diversos capítols en forma de flashback, els secrets de la família Berzatto, mentre Carmy fuig de tots els records que li queden d’aquell passat.

The Bear. Disponible a Disney+

Compartir 35

La teva revista digital www.compartir.coop

Escaneja el QR per accedir a més continguts

Av. de Josep Tarradellas, 123-127, 4ª pl. - 08029 Barcelona Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3ª - 28027 Madrid Tel.: 934 954 490 fundacionespriu@fundacionespriu.coop www.fundacionespriu.coop

Les empreses cooperatives ajuden a construir un món millor