Editorial Aquest octubre hem celebrat uns aniversaris molt especials per a la colla: fa quaranta anys que portem el nom de Colla Joves Xiquets de Valls, en fa trenta que aconseguíem el primer cinc de vuit descarregat del segle XX, vint-i-cinc que fèiem història descarregant el primer tres de nou i deu del darrer quatre de nou net descarregat. Són algunes de les grans fites que ha assolit la nostra colla. Però, afortunadament, només ‘algunes’. I és que la nostra entitat pot presumir de dos-cents anys de trajectòria castellera, amb aquestes i moltes altres fites. Al llarg d’aquests dos-cents anys, n’hem vist de verdes i de madures. Hem passat dies durs, dies encara més durs, i dies en què ens pensàvem dins d’un túnel tan i tan llarg que ni tan sols no vèiem la llum de la sortida. Però aquesta llum sempre arribava, i sempre gràcies al mateix remei: treball i il·lusió. Venim d’uns mesos difícils, en què massa dies hem sortit de plaça amb el cap cot. Però la temporada encara no s’ha acabat i no és hora de lamentar-se pel que hauria pogut ser. Ara toca il·lusionarnos de nou, ser-hi tots i fer possible l’actuació que la NOSTRA plaça es mereix el dia de Santa Úrsula. Des de les pàgines del número que teniu a les mans, l’equip de la revista vol encoratjar-vos a reencendre la flama vermella, una flama que no s’ha apagat en doscents anys i que no s’apagarà. Recordeu: a Valls, sempre Joves!
Sumari n. 81 Valls , octubre 2011
04 Concurs del 82: Robatori a punt de faixa
Edita: Colla Joves Xiquets de Valls C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com
06 L'entrevista
Equip de redacció: Roser Llagostera, Montse Solé, Salvador Magre, Josep Ramon Marquès
18 L’actualitat a la Coordinadora
Publicitat: Josep M. Urquia Foto portada: Alba Galan
09 Sortides
20 La Vella amb Mella 22 Sortides a la muntanya
Fotografies: Arxiu Colla Joves
23 Mai no caminareu sols
Imprimeix: AG Edicions, S.L.U.
24 La Canalla de la Colla
Dipòsit Legal T-1233-83 Amb la col·laboració de:
25 Biblioteca castellera 26 Més que castells 28 Music Box
L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.
29 This is Anfield 30 Orgullosos de ser de la Joves... al món
Concurs del 82: Robatori a punt de faixa Fer un cop d’ull al passat sovint ens ajuda a encarar el present i el futur. I més encara sabent que, per arribar on som ara, la nostra colla ha hagut de patir injustícies de tota mena. Recordar-les, sens dubte, ens fa sentir encara més orgullosos de portar la camisa vermella. Així doncs, amb aquest article iniciarem un cicle on en recordarem algunes, no només per ser-ne conscient i evitar que es tornin a repetir, sinó també per ser dignes de tots aquells i aquelles que en els períodes més difícils han defensat la Colla Joves Xiquets de Valls i han lluitat per ella. Corria l’any 1982 i la Joves, la vigent campiona, es presentava al Concurs de Castells de Tarragona amb serioses possibilitats d’aconseguir de nou el títol. Tot i així, les coses es van complicar a primera ronda, ja que no ens en vam sortir amb el cinc de vuit. A segona es va descarregar un quatre de vuit per asserenar els ànims. El Concurs encara estava ben obert, perquè l’altra colla local havia descarregat el dos de vuit folrat però el cinc de vuit també havia quedat en intent. La Joves ho va tenir clar i a tercera ronda va anar de cara amb un castell inèdit en aquell segle, el quatre de vuit amb el pilar, un castell molt valorat en punts i que podia ser la clau del Concurs. En ser inèdit, però, hi va haver certa discussió sobre com considerarlo carregat i finalment en les bases del Concurs del 82 es va establir aquesta fórmula: “Els castells de quatre amb el pilar es consideraran carregats quan resta l’enxaneta al mig fent l’aleta i els dosos es deixin anar de les mans. En aquests castells s’haurà de desfer primer el quatre i després el pilar”. Així doncs, els de la camisa vermella vam anar per feina i van tirar el castell, que tot i remenat es va carregar sense cap problema. Els dosos del quatre van sortir i l’enxaneta estava sola fent l’aleta. En el moment de baixar els quints, però, els nervis van fer que un quint s’emportés l’enxaneta del pilar i caiguessin tots dos. La resta de l’estructura, però, va aguantar i el pilar i el quatre van baixar al mateix moment. Fent una anàlisi de les bases, no hi havia cap mena de dubte que el castell estava carregat amb penalització per despenjament de canalla. Això, però, va ser inadmissible per a l’altra colla de la ciutat, que va començar a moure els seus tentacles per condicionar la decisió del jurat. Al jurat hi havia els representants de les colles capdavanteres d’aquell moment i per ser colla implicada, la Colla Joves no tenia dret a vot. No era cap secret la bona relació que tenien els de la camisa rosada amb els Xiquets de Tarragona, ni tampoc la que tenien amb una altra colla,
4
Moment en que el castell està carregat segons les bases del Concurs de 1982. Foto: Joan Climent que encara que a dia d’avui se’n facin l’orni, convé recordar: els Castellers de Vilafranca. Els vilafranquins sovintejaven el Portal Nou i fins i tot més d’un cop van dur cava del Penedès per celebrar alguna victòria rosada sobre la nostra colla. Així doncs, el resultat de la votació estava ja decidit abans de ferla. El jurat va decidir per 3 vots a 2 desqualificar el castell. Votaren a favor de la desqualificació l’altra colla de la ciutat, els Castellers de Vilafranca i els Xiquets de Tarragona, i en contra els Nens del Vendrell i els Castellers de Barcelona.
L’argumentari per a la desqualificació, a més, va ser totalment surrealista: adduïen que el castell no s’havia executat correctament ja que l’enxaneta del pilar “havia començar a baixar” quan baixaven els quints –resultava, doncs, que caure era “començar a baixar”, tenint en compte que, tot i així, hauria d’estar carregat igualment–. A més, no va quedar constància escrita dels motius de la desqualificació. El públic, però, en tot moment va considerar el castell carregat i la resta de colles es van solidaritzar amb la Joves negantse a enlairar el castell que els pertocava a quarta ronda. Mentrestant a la taula del jurat hi va haver raons i fins i tot un membre de l’altra colla va colar-s’hi durant tota l’execució del castell, quan no era el representant d’aquella i no ho tenia permès. Finalment, la colla encapçalada per Jordi Crusells va decidir com a gest d’enèrgica protesta abandonar la plaça amb les gralles sonant al davant. La solidaritat encara es va fer més patent en el cas dels Nens del Vendrell, que van abandonar la plaça juntament amb nosaltres. No obstant, agraint molt el seu gest, els representants de la nostra colla els van convèncer perquè tornessin a entrar i lluitessin fins al final. El seu gest ja havia estat prou admirable. Després de moltes visites i cartes enviades al Patronat Municipal de Castells de Tarragona, finalment un any després el Patronat va enviar una carta donant el castell com a carregat i disculpant-se. Tot i així, el resultat del Concurs mai va ser anul·lat i a dia d’avui, amb la llei dels fets consumats, món casteller, periodistes i el recompte de títols donen el Concurs del 1982 a l’altra colla de la ciutat. Aquell Concurs va acabar amb els rosats carregant el quatre de nou folrat a l’últim moment, però tinc ben presents les paraules
Jurat del Concurs de 1982. Foto: Diari de Tarragona que Jordi Crusells sempre deia quan parlava d’aquests tristos fets: “El quatre de vuit amb el pilar valia molts punts i no és el mateix fer un castell amb pressió que sense pressió; mai no podrem saber com hauria acabat aquell Concurs”. Un cop més ens va tocar el rebre i a dia d’avui hi ha un Concurs a una vitrina que no correspon i guanyat de manera injusta i manipulada. “Qui oblida la història està condemnat a repetirla”, diu la dita. Hem d’avançar, doncs, i mirar el futur amb empenta, però mai oblidar ni perdonar les injustícies que hem patit. Carles Herèdia Crusells
5
L'entrevista - Anna Roig i Vicky Onieva
L’Anna Roig i la Vicky Onieva són dues de les crosses de la colla. L’Anna fa trenta anys que viu la passió de la Joves i uns sis que hi participa de manera activa. Ha viscut els castells a través de l’objectiu de la càmara fotogràfica i també ha format part de la junta administrativa. La Vicky ha passat de tocar la gralla a contagiar-se de les sensacions viscudes a la posició de crossa: primer a baix i actualment al folre. Fa setze anys que porta el color vermell al cor i creu que la millor manera de viure els castells és des de dins.
Com i quan va començar la vostra experiència a la Colla Joves? Vicky: Vaig entrar a la colla l’any 1994, quan tenia 14 anys, i ho vaig fer tocant la gralla després que una amiga del col·legi m’enredés per anar a l’Escola de Grallers. L’Arcadi Montserrat és qui me’n va ensenyar. Jo només pretenia aprendre a la gralla però sense anar a les sortides, ni les cercaviles... A partir d’aquí, vaig acabar presidint l’Escola de Grallers i després em va entrar el cuquet de fer castells. Un dia em va fer gràcia anar a crosses i em van provar en un assaig. Però en aquell moment no vaig deixar de tocar la gralla, així que ho combinava, quan no pujava, tocava. Era complicat alternar-ho i un dia vaig decidir que m’agradava més el món dels castells i la gralla va quedar en segon terme. Anna: Vaig entrar a la colla gràcies al meu germà que era amic del Roger Rus, el fill del Miquel Rus. Un dia, el Roger li va explicar que havien fundat una Escola de Grallers i el meu germà hi va anar. El meu pare només era simpatitzant de la colla, no s’havia posat mai la camisa i a casa no veníem de tradició castellera. Quan el meu germà va tocar la gralla en el seu primer concurs de castells, no recordo si el 1980 o el 1982; el pare ja es va posar la camisa i jo els vaig acompanyar d’espectadora. He passat per diferents èpoques: primer vaig anar molt al assajos de més joveneta, després m’ho vaig mirar més de la barrera i sense involucrar-m’hi tant; i des de l’any 2005-06 vaig començar a participar regularment als assajos i vaig entar a formar part de la junta administrativa. En un assaig, la temporada 2006-2007, em van dir que si volia anar de crossa i no ho vaig dubtar.
Quin paper juguen les crosses en una colla? És una posició prou coneguda? Anna: Com a castellera i amiga de gent no castellera, he d’explicar gairebé sempre què són les crosses i què fem. Llavors em diuen: allà sota et poses? No sortim mai a les fotos però crec que som una peça molt important. Però no només les crosses, sinó el que anomeno el “nucli dur”: baix, crosses, home del darrera, daus, agulla... L’anomeno ‘dur’ perquè es passa malament. Crec que és feina poc valorada. Gairebé sempre he tingut sort amb els baixos amb qui he anat. Sempre s’han preocupat molt per les crosses que porten. Es tirarà un castell avall quan hi ha un baix o un segon que pateix però en molt poques ocasions, quan pateix una crossa. Això no és gaire just. Vicky: Les crosses hi juguen un paper important, com la resta de la gent que forma el castell. Moltes vegades ens queixem força per la mala posició, tot i que jo considero que no em lamento gairebé mai. El mateix baix i segon amb qui vas en un castell és conscient que, depenent de com es comporti, el pes va cap nosaltres. Si les crosses tenen tendència a queixar-se els altres també pateixen i ho passen malament.
Recordeu el vostre primer castell a crosses?
Quina és la sensació que es viu en aquesta posició?
Vicky: Sí, recordo el primer castell de crossa a baix. Va ser el 1997 i va ser un 4d8 amb el pilar que vam descarregar al Vendrell. I la primera vegada que vaig anar de crossa al folre va ser el 5d9 amb folre que vam carregar l’any 1998.
Vicky: El món de les crosses a baix i a dalt és totalment diferent, ja que he viscut les dues posicions. A baix, pateixes molt perquè se’t fa de nit, has de controlar molt bé la respiració, sovint tens sensació d’ofec i t’has de concentrar moltíssim. Si va bé, bé, però, si va malament, com tinguis una mà, l’espatlla mal col·locada, en surts rebregat. I, a dalt, has d’intentar que el teu pilar no es mogui, has de controlar els peus, els braços, com agafes i estires. Has de tenir en compte que tens gent sota teu i has d’intentar no fer patir els de baix. I, si veus que marxa el pilar, el falques. Dalt tens aquesta mobilitat que a baix no tens.
Anna: No recordo el primer castell que vaig fer a crosses, suposo que, en ser en una actuació petita, no recordo el lloc però segurament seria un castell de set de principis de temporada. El que sí recordo és que en una ocasió vaig comentar que m’agradaria fer de crossa en una diada de Santa Úrsula. Havia estat tota la temporada fent castells petits, i finalment, ho vaig aconseguir: vaig anar al 5d8 i al 3d9f a Santa Úrsula. La sensació de fer un castell de nou i a la teva plaça és fantàstic, és saber que has fet alguna cosa important.
6
Anna: La feina de crossa a baix consisteix en què el teu baix no es plegui i sempre està a la disposició del que et demana. Et trobes en moments que veus que el baix pateix i et preguntes: puc fer-hi alguna cosa? I quan et diuen que no, sents
Recordeu alguna anècdota que us hagi marcat? Anna: Hi ha peus que per la olor que fan ja saps de qui són sense mirar-los perquè cada persona té una olor característica. Recordo que una vegada un segon em va posar el dit gros del peu dins l’ull. O quan la gent explica acudits dins el castell, ens fem pessigolles... El Paco Guerra quan feia de baix i començaven a sonar gralles es dedicava a comptar i si passaven massa segons abans de sentir l’aleta, el castell acabava caient. També recordo que ja no acostumo a portar mocador al cap, vaig tenir una mala experiència. En entrar al castell, el mocador em va tirar avall i em va tapar la boca, m’ofego per poc. Vicky: En recordo unes quantes...però que es puguin explicar? Una vegada que anava de crossa al folre i tenia el peu mal col·locat, el Paco Guerra es va dedicar a llepar el taló. Un altre dia, em vaig ajupir més del compte en un castell al folre i vaig ensenyar totes les calces. Teniu alguna mania, alguna superstició abans de col·locar-vos al castell?
impotència. He fet castells en els quals no he patit gens i n’hii ha que penses: que baixi ja perquè m’estic...morint no, però sí col·lapsant pels nervis, les olors, suors, la falta d’aire. N’hi ha alguns que sembla que xafin raïm. Qui us ha ensenyat a fer de crossa? Com se n’aprèn? Anna: El Paco Guerra em va ensenyar com m’havia de col·locar i, a partir de llavors, intentes col·locar-te com et demanen. A poc a poc aprens trucs d’altres crosses. També n’aprens del dia a dia, dels assajos, de les sortides. En els castells de vuit intentes treballar bé i agafar una posició còmode i en castells de nou, sobretot el que importa és entrar bé, tot i que, quan entra el folre, ja és molt difícil mantenir la posició. Vicky: Amb els anys vas trobant la tècnica, saps com ajudar el teu segon. En vas aprenent a base de rodatge, de fer-ne, ferne i fer-ne més. Me’n van ensenyar la Maite i la Raquel que ja pujaven al folre, encara que n’aprens a base de pràctica. En quin castell heu patit més i en quin menys? Anna: En el que més, el tinc claríssim: un 4 de 9 amb folre a Vilafranca amb l’Anton del Pont de baix. Em vaig desmaiar a dins i recordo que el segon tapat va acabar damunt l’espatlla del baix en què anava de crossa. L’Anton em va dir que m’acotés perquè li trencaria el braç i jo li vaig dir: si m’ajupo em moro! I en els que menys, en molts dels 5d8 que he anat a la rengla amb l’Antonio o el 3 de 9 amb folre carregat d’aquest 2011 a Vilafranca. Vicky: De crosses baix, en el castell que he patit més va ser un 3 de 9 amb folre al Pati. I dalt al folre, no ho sé, tots es treballen poc o molt, però em ve al cap un 4d9 amb folre que vam fer a Montblanc o un 3d9 amb folre al Pati. I els que menys, els dos 5d9 amb folre del Concurs i Santa Úrsula del 2010 com el 3d9 amb folre a Lleida d’aquell mateix any.
Anna: Jo em senyo sempre abans d’entrar al castell, tot i que no sóc creient. Ho faig per agafar energia positiva. Com també, per exemple, amb el Roger Queralt “Gelio” , quan ve d’agulla li escolto el cor quan entro per aquella banda i noto com li pugen les pulsacions. Vicky: La Maite i jo sempre xoquem les mans abans de pujar al folre. De tonteries que fèiem les dues n’hi ha moltes com entrar amb el peu dret a la Plaça del Blat perquè anés bé l’actuació. Si no funcionava entràvem amb l’esquerre sinó amb els dos peus saltàvem davant de l’altra colla, tocar ferro, etc... No tinc manies però sí que sempre em col·loco la faixa amb el mocador lligat a sobre i li faig dos nusos. També acostumo a no parlar abans de pujar, necessito el meu moment de concentració. Avui dia, quin és el paper de les dones en el món casteller? Anna: Avui dia no es concep una colla castellera sense dones tant en la posició de crossa com en els pisos superiors. La dona aporta més flexibilitat, és més fina i ocupa menys espai. Però també en l’àmbit administratiu, formant part de les juntes. Les dones són més constants i actives, i crec que més guerreres, i tenen més capacitat de sacrifici. La dona ha fet créixer les colles i ha agilitzat molt els pisos superiors. A baix permet que els castells es puguin agafar més tancats perquè ocupa menys espai. Normalment acostuma a portar la parella a la colla i l’home no acostuma a fer-ho tant. En molts casos la noia sí era de la colla ha arrossegat la parella. En canvi, al reves, costa més. Vicky: Reitero el que diu l’Anna. A més, al folre pesem menys i a baix no “matxaques” tant. També som més patidores, sabem callar més i tenim més flexibilitat. En moltes ocasions, som nosaltres les que demanem silenci. Tant de bo hi hagués més dones castelleres perquè ja no és una activitat només d’homes. La dona, en l’actualitat, crec que és mes detallista i veu cosetes que a vegades no se’ls dóna prou importància. Ni que vingui la dona del casteller, no acostuma a fer activitat castellera, però sí que ve a donar suport i a participar en altres actes.
7
L'entrevista - Anna Roig i Vicky Onieva Quin ha estat el moment més emotiu que heu viscut a la Colla?
Què significa per a vosaltres la Colla Joves?
Anna: El 5 de 9 amb folre descarregat a la plaça del Blat l’any 2008. Vaig sortir de dins amb una adrenalina tant gran que no em podia controlar. La meva mare va venir a donarme l’enhorabona i no podia ni parlar. I com a espectadora, la primera tripleta de la colla.
Anna: És un lloc on em sento com a casa i que forma una part molt important de la meva vida. Em condiciona caps de setmana. Però perquè jo vull i continuarà sent així mentre vulgui. Significa passió, orgull.
Vicky: El 4d9 sense folre descarregat a Vilafranca. Anava de crosses amb el Mestresi crec que, fins i tot, li vaig fer sortir blaus als genolls. O el 2d8 net que vam carregar a la Plaça del Blat. Quines ganes de saltar, plorar i cridar aquell dia. I l’etapa més delicada? Vicky: Les dues ensorrades de 2d9fm a Reus o moments com els actuals. Recordo també un any a Vilafranca que vaig baixar del 4d9 amb folre que va quedar en carregat i em saltaven les llàgrimes de la ràbia. L’any 1997 també va ser un any dolent per a la colla o tots els moments on la colla no pot arribar on realment es mereix. Anna: Quan vaig entrar a la junta administrativa i es van viure moments delicats i situacions tenses, o també el moment que estem vivim actualment. Com a espectadora, l’any 1985, quan vam sortir amb un pilar de cinc de la Plaça del Blat.
8
Vicky: La colla també és una part de mi, va amb mi. Si algun dia deixés de fer castells pels motius que sigui, seguiré vinculada a la colla d’una manera o d’una altra. Demaneu un desig Ana: Que tornem a ser la colla que ens mereixem ser. Som un mirall per a moltes colles. Vicky: Que alcem el cap i mirem ben amunt. Som una gran colla que hem fet grans castells i som un exemple a seguir per les colles petites. Jo em vaig quedar amb una frase d’un dels membres dels Torraires de Montblanc quan van venir per la Candela: ‘estem fent un pilar a la Plaça del Blat!’ Tenim castellers molt bons, des del primer a l’últim i que hem de sortim d’aquest pou.
Sortides
Sitges 23/07/2011 4 de 8 5 de 7 4 de 7 amb el pilar Vano de 5
Firagost 3/08/2011 3 de 8 2 de 8 amb folre 4 de 8 2 pilars de 5
9
Sortides
Grenoble 5/08/2011 3 de 7 4 de 7 5 de 7 4 de 7 amb el pilar 2 de 6 vano de 5
Grenoble 6/08/2011 3 de 7 4 de 7 amb el pilar 4 de 7 5 de 7 vano de 5
10
24è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de grups folklòrics - Grenoble
Ben poques hores després de la positiva actuació de Firagost, la Colla Joves Xiquets de Valls va emprendre el viatge cap a Grenoble, on havia de participar al 24è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, i d’on va tornar diumenge a la nit. La Joves hi va desplaçar uns 150 castellers, repartits en tres autobusos, que van sortir de Valls dijous 4 a les 6 de la matinada. Temps d’arribar, deixar les maletes i vestir-se la camisa vermella, i els castellers ja participaven amb un pilar de cinc a l’acte d’inici de l’Aplec, on hi havia una àmplia representació de la cultura catalana amb sardanistes, bastoners, ball de pastorets, ball de diables, gegants, nans, etc. Les actuacions pròpiament dites, però, van ser divendres i dissabte a la tarda. Al parc Mistral, i envoltats d’un públic entusiasta, els castellers de la Joves van aixecar diversos castells. Divendres, després d’una curta cercavila amb un pilar de cinc i un tres de set, descarregaven el quatre de set, el cinc de set, el quatre de set amb el pilar, el tres de set, el tres de sis aixecat per sota i el dos de sis, i tancaven l’actuació amb el vano de cinc. Les figueretes fetes tant al tres de set com al dos de sis van despertar l’expectació del públic, que va participar en tot moment a les pinyes i va aplaudir meravellat. Per a la colla, l’actuació suposava una nova oportunitat de fer debutar castellers i de rodar els poc habituals, en la línia de la feina que s’ha estat fent durant el mes de juliol.
11
24è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de grups folklòrics - Grenoble
L’endemà, la Joves tornava a descarregar els mateixos castells de set, i participava a la nit a la cerimònia de clausura de l’Aplec amb un pilar de cinc dins d’una gran sardana. La lluïda cerimònia va comptar també amb un ball de diables i una sardana aèria, dalt de la Torre Perret del parc Mistral. A més de fer castells, els components de la Colla Joves també van poder fer força turisme, ja que disposaven de tots els matins lliures. La zona, propera als Alps, oferia moltes possibilitats per als muntanyencs de la colla, de manera que alguns van aprofitar per fer alguna excursió, via ferrada o escalada. Els menys atrevits també van pujar al telefèric que puja a la Bastilla, a la serra de Chartreuse, des d’on es divisa la ciutat de Grenoble i la vall de l’Isère, amb el Mont Blanc de fons. També hi va haver qui va organitzar una visita a la cartoixa d’on és originari el Chartreuse, a Voiron, molt a prop de Grenoble i on encara ara es fabrica aquest licor tan conegut a terres tarragonines. Esgotats després de quatre dies molt ben aprofitats, els de la camisa vermella emprenien diumenge a les tres de la tarda el viatge de tornada fins a Valls, on van arribar a quarts d’una de la matinada. Era la segona vegada enguany, després que a principis de temporada actuessin a la Festa del Rugbi Català, que la Colla participava en un acte de suport a la cultura catalana, fet del qual l’entitat se sent molt orgullosa.
12
Sortides
La Bisbal 15/08/2011 5 de 8 (id) 2 de 8 amb folre 3 de 9 amb folre (intent) 3 de 8 (carregat) pilar de 5
L’Arboç 28/08/2011 2 de 8 amb folre 5 de 8 (carregat) 3 de 8 Vano de 5
13
Sant Fèlix
El tres de nou arriba per Sant Fèlix 30 d’agost 2011 3d9f (c), 2d8f, 4d9f (c), pd5. (Fotos: Alba Galan) Després d’un mes d’agost força dur, la Colla arribava a Sant Fèlix amb ganes de descarregar la tripleta màgica. El castell de sortida triat va ser el tres de nou. El tres va pujar amb més convenciment que a la Bisbal, i es va carregar amb solvència, però un cop feta l’aleta es va complicar als pisos superiors i no es va poder descarregar. A segona ronda es va optar pel dos de vuit, que es va completar amb molta facilitat. Era el moment de tornar-hi, doncs, amb els castells de nou, malgrat que la diada s’havia allargat molt i ja eren aproximadament les quatre de la tarda. Tot i això, la Colla va treure l’orgull vermell i va enlairar el quatre de nou, que va tirar amunt després de desmuntar-ne el peu. El castell va pujar ràpid i segur, però malauradament tampoc no es va poder descarregar: va caure quan els quints ja es disposaven a baixar. Una llàstima, però s’evidenciava que el castell estava totalment a l’abast. L’actuació es va cloure amb el pilar de cinc.
14
Sortides
Diada Nacional de Catalunya, Valls 10/09/2011 2 de 8 amb folre (c) 3 de 8 (carregat) 4 de 7 pilar de 5
Reus Diada de la Misericòrdia
17/09/2011 4 de 7 amb pilar 4 de 8 5 de 7 vano de 5
Sitges 24/09/2011 4 de 8 3 de 8 5 de 7 vano de 5
15
Foto guanyadora del 3r concurs de fotografia castellera de la Revista Castells Autora: Marta Arjona Blasco - Valls, 3 d’agost de 2011
L'actualitat a la Coordinadora
Els valors dels castells Durant aquest any, i seguint el mandat de l’assemblea ordinària de la CCCC, s’ha obert el debat sobre els valors dels castells. Aquests “valors” amb els quals ens omplim la boca no són gens fàcils d’expressar. En un primer moment, anomenem els “valors dels castells”, però quan pretenem determinar-los, entrem en dubtes o indefinicions. A més, si intentéssim fer un esforç per concretar-los descobriríem que d’una colla a una altra, o dins de la mateixa, hi ha diferents valoracions. Per tot això es va obrir aquest intent de plasmar-ho per escrit. El procés de determinació dels valors dels castells va començar amb l’elaboració d’un calendari, que s’ha intentat complir. Hi va haver una primera fase en què les colles van poder aportar idees, que es va acabar a finals de juliol. Durant el mes d’agost s’han fusionat aquestes idees, i a principis de setembre els membres de junta de la CCCC, vam trobar-nos per donar forma a aquest text. Ara s’ha tornat a presentar a les colles (nosaltres ho tenim a la Intranet), i aquestes tindran una altra oportunitat, durant unes reunions que es faran a finals d’octubre (a Valls, el 17 d’octubre), per opinar-hi. A partir d’aquestes aportacions, es farà un altre document que s’enviarà a totes les colles. Si tothom ho troba bé, s’aprovarà a l’assemblea ordinària del 2012, o es discutiran, allí, les esmenes que s’hi vulguin presentar. Un cop definit l’origen i el mètode, entrarem en els contingut. El text està format per tres parts: una primera que defineix el “fet casteller”, una segona que determina els “valors dels castells”, i una tercera i última que exposa el compromís de les colles castelleres. Aquest debat és molt interessant, i de molta actualitat. Estem en un temps en què governs, clubs esportius, entitats, etc., fan un esforç per reivindicar els seus valors com un plus afegit a les seves activitats. En el nostre cas, els castells, la mateixa activitat és la unió de molts valors positius. Per això és important que la nostra Colla, la primera, tingui una bona participació en aquest debat.
18
L’honor de ser de la Joves. L’honor de la Joves. La fatalitat ha volgut que durant el debat aquests valors hagin entrat en crisi temporalment. Això s’ha produït arran de l’accident que va passar a Montblanc, en què el company casteller dels Minyons de l’Arboç Ramon Rovira va patir un accident en la caiguda d’un castell, i va morir quatre dies després. El paper de la nostra colla ha estat el d’estar a disposició de la família i dels Minyons de l’Arboç. Per desgràcia, no hi ha hagut res a fer, i només vam poder a assistir al comiat, on li vam fer un pilar d’homenatge. Durant aquests quatre dies, però, jo mateix (crec que ens els articles, no s’ha de parlar d’un mateix, però aquest cas ho requereix) vaig entrar en contacte amb la família i els Minyons de l’Arboç. Dels membres de la Junta de la CCCC, segurament era el que tenia una relació més pròxima amb els Minyons de l’Arboç, ja que hi ha una molt bona relació entre la nostra colla i ells. En aquest context, la nostra colla ha tornat a demostrar que l’honor és el nostre principal valor. Ho hem demostrat en diferents ocasions al llarg de la història, i així hi ha diferents testimonis que ho recullen. I aquesta vegada no podíem deixar d’estar a l’alçada. Durant aquests dies a l’hospital, sempre ens
hem ofert per fer el que demanés la família i els Minyons de l’Arboç. I amb aquesta voluntat, vaig acompanyar la presidenta de la CCCC a una reunió, un cop mort (dijous al migdia) amb la dona i els fills del Ramon Rovira, i el president, cap de colla i segon cap de colla dels Minyons de l’Arboç. Per desig exprés d’ells, vam acordar no parlar de causes de l’accident a la nota de condol que signàvem les tres parts, i no aturar les actuacions dels cap de setmana per fer-li el millor homenatge que hagués volgut: que es fessin castells. Aquest acord, però, un cop reunits amb la Junta de la CCCC, es va decidir que s’havia de canviar i incidir en les causes de l’accident, tot i la nostra negativa (i la d’altres). Els companys que volien fer els canvis, no era perquè sí (bé, alguns ho van argumentar, altres no...): volien evitar futurs accidents, que això no es repetís. Però no van tenir en compte el dolor de la família, el dels Minyons de l’Arboç ni els valors que portàvem discutint com: •
el treball en equip,
•
les relacions interpersonals,
•
la solidaritat personal i també col·lectiva, més enllà de l’activitat castellera,
•
....
Aquest valors no es van tenir en compte, en no respectar l’acord pres per la presidenta de la CCCC amb la família i els Minyons de l’Arboç. Crec que la nostra Colla s’ha caracteritzat per estar convençuda de la conveniència de la CCCC, i sempre hem treballat en aquesta direcció. Vam ser, juntament amb la Colla Jove de Tarragona, els únics de les colles grans que volíem posar-nos el casc per al pom de dalt, per evitar més accidents. Aquesta vegada, però, la Junta de la CCCC creiem que va deixar de banda el que fa que fem castells, ELS SENTIMENTS. El cap va guanyar al cor. Nosaltres som partidaris d’aprendre dels accidents per no repetir-los. I això implica parlar-ne tots, per detectar riscos, per poder-los evitar. I informar a tothom qui pugui estar en risc. Però creiem que aquest no era el moment; els sentiments d’una família i d’una colla estan per sobre de tot. La paraula donada està per sobre de tot. I, en últim lloc, creiem que hi ha temps per a tot, i que cal evitar fer més mal emocional en determinats moments. Per tot això, la Colla Joves va decidir per primera vegada des de la creació de la CCCC, abandonar la Junta fins que no hi hagués una conciliació amb la família i la colla dels Minyons de l’Arboç.
Pilars davant l’esglèsia el dia de comiat del Ramon Rovira Foto: Josep M. Arnan
L’honor és un valor del qual la nostra Colla pot estar orgullosa. El compliment de la paraula donada. És l’HONOR de la Colla Joves!!!! Josep Maria Cortès
19
La Vella amb Mella
La Colla Vella participa en un míting carlí a Montblanc el 1903 Era el primer terç del segle XX quan va regnar el rei borbó Alfons XIII, del 1902 fins al 1931. Els partits polítics es dividien entre els que estaven dintre del sistema, com els partits dinàstics, el conservador i el liberal, i els que estaven al marge del sistema, com els carlins, els nacionalistes, els republicans i l’obrerisme. A Catalunya, la Lliga Regionalista (nacionalista) va guanyar les eleccions del 1901 i la vaga general del 1902 l’obligà a definirse com una força conservadora. A les eleccions generals i municipals del 1903 la Unió Republicana les va guanyar. Aquest any 1903, el rei Alfons XIII visitava Estella (Navarra), el cor del carlisme. Els polítics dinàstics van considerar que el partido absolutista ha muerto, habiendo dejado de ser una amenaza y un peligro(1). Aquesta reflexió ve al cas perquè els carlins havien provocat tres guerres durant el segle XIX i les varen perdre totes. Però el carlisme no havia mort i els carlins continuarien defensant el seu rei Carles Maria dels Dolors de Borbó i d’Àustria-Este, conegut com Carles VII (1848-1909). D’entre els tants actes que organitzaven se’n va dur a terme un de molt important a Montblanc, un míting carlí, el diumenge dia 21 de juny, amb la presència d’un personatge de pes: Juan Vázquez de Mella Fanjul, nascut a Cangas de Onís el 1861 i mort a Madrid el 1928. Era un líder parlamentari i principal ideòleg del carlisme, escriptor i filòsof catòlic, de molta memòria i brillant capacitat per a l’oratòria i la política. Va ser diputat a les Corts espanyoles del 1893 al 1916. Per la importància de la seva visita al míting carlí de Montblanc, transcrivim part del que succeí. El corresponsal del Diari de Tarragona, el 23 de juny, ho narra de la següent manera: El diario invitado por el Comité provincial del Partido carlista, partido con el que estamos distanciadísimos, nos trasladamos el domingo, dia 21, en el tren de las 7’40 á la villa de Montblanc. El tren portava 25 cotxes (vagons) plens de viatgers(2).
Colla Vella, al 1922, davant el Círcol Tradicionalista de Valls al carrer de l’Escrivania (foto: Món Casteller) y entre éstas la de Bobadilla, varios carlistas, representantes de la prensa barcelonesa y dos concejales del Ayuntamiento de Valencia que habian ido á invitar al Sr. Mella para que visite la ciudad de las flores. Al llegar á Montblanc los acordes de dos músicas que, aunque ejecutaban al unísono un himno guerrero, cada cual tiraba por su lado, ensordecian el espacio con sus trompetazos, dando la bienvenida á los que acudian al MEETING CARLISTA. También vimos las sociedades corales de Riudoms y Centro de Montblanc, la Colla Vella dels Xiquets de Valls y el ball de bastonets. La estación y las calles estaban cuajadas de público El recibimiento que se hacia á Mella era entusiasta y delirante.
En Reus se despacharon 150 bitlletes y en la Plana (Picamoixons) 500 bitlletes.
Entre la concurréncia se veian muchos sacerdotes “más de cuatrocientos,(3)” y una comisión de frailes del convento de la población. Puesta la comitiva en marcha se oyeron vivas á Carlos VII (...) llegando frente á la iglesia parroquial y en un edificio de al lado que nos dijeron era la rectoria, se hospedó el Sr. Mella y sus acompañantes.
Discurrió el viaje sin ningún incidente notable que reseñar, pero al llegar á la Plana los acordes de una marcha guerrera nos hicieron asomar á la ventanilla. Era una música que obsequiaba al Sr. Mella, á quién acompañaban algunas señoras
Las músicas continuaron tocando el himno, los Xiquets elevaban sus atrevidas torres, entre éstas un espadat, recibiendo al xaneta la señora de Bobadilla y el ball de bastonets ejecutaba con precisión sus diferentes ejercicios
De esta capital salieron bastantes partidarios del eterno pretendiente que fueron engrosando en todas las estaciones del tránsito.
20
que fueron con justicia aplaudidos. Para calmar la impaciencia del público, el Sr. Mella, salió al balcón, y con sonora y potente voz saludo á sus correligionarios y a Montblanc (...) Atacó á los hombres inconstantes en politica que apóstatan de sus principios, variando como las veletas y terminó dando vivas “Viva la soberania social de Jesucristo”, Viva la soberania regional” y “Viva aquello que no podemos decir pero que vosotros sabeis y amais”. Continuaron los Xiquets y ball de bastonets ejecutando sus habilidades hasta que la campana de la parroquia llamaba á los fieles a misa de once (...) Els Xiquets de Valls levantaron sus atrevidas torres en el atrio del templo en obséquio al Sr. Mella. (4) Van bastir el tres de set (5).
amb els carlins, ja que sempre ho havia fet i, a més, a les guerres carlines. Al segle XX continuava col·laborant-hi i no una sola vegada sinó en diverses ocasions i en aquest cas per Mella, el binomi Vella-Mella. A Valls, castells davant del Círcol Tradicionalista, al carrer de l’Escrivania; a València, en un míting de José Maria Gil Robles, líder de la CEDA (Confederación Española de Derechas Autònomas), un partit d’extrema dreta, etc. Una nota del Diari de Tarragona mencionava la mort de Magí Güell, als 78 anys, que havia participat a la guerra amb els carlins i havia pujat a quarts del castell de nou. Les dues colles dels Xiquets de Valls des dels seus inicis ja neixen polititzades. La Colla dels Menestrals (Joves), liberal, republicana (esquerra), la Colla dels Pagesos (Vella), absolutista, carlista (dretes). Per acabar, afegirem una part de la nota del Partit Carlí de Catalunya al Partido Carlista de Euskal Herria, que feia avinent la pèrdua d’un carlí reconegut arreu: Joan Guinovart Escarré,
Al elevar la Hóstia las músicas citadas ejecutaron la Marcha Real de un modo admirable por la afinación y unidad que reinó (...) Al Sr. Mella, acompañantes y periodistas se les obsequió en el Centro de Montblanc con un almuerzo que duró hasta las tres, siendo saludado por distintas personalidades salientes del carlismo de varios pueblos. Á las tres nos dirigimos al local donde debia celebrarse el MEETING, situado en las afueras de la villa. Éste presentaba buen golpe de vista.(...) al fondo un retrato de Don Carlos y como remate, confeccionado con flores artificiales se leia “Gloria á Mella”. Á las cuatro en punto comenzó el Meeting, calculándose en unas 7.000 las personas que asistieron. (6) Con un carlor inaguantable y una paciencia que ni la de Job, aguardamos pacientemente unas tres mil personas hasta las cinco menos cuarto, hora en que se presentó la comitiva precedida por los Xiquets, ball de bastonets, el coro del Centro con su estandarte y una música, que como tocaba sola, se podia oir. Los Sres. Olessa, diputado provincial y Gaya, seminarista, éste, pronunciaron dos notables discursos ensalzando las cualidades del Sr. Mella, ya como propagandista de las ideas carlistas, ya como orador elocuentísimo.(...) Como nuestro reloj marcaba las seis menos cuarto, hora de la llegada del tren de Lérida, tuvimos que abandonar el local para regresar á Tarragona, con harto sentimiento, pués aunque el Sr. Mella profesa unas ideas de las que nos separa un abismo, nos dolia, no poder oir todo el discurso, porque éste es un notable orador, de fácil, correcta y arrebatadora palabra y los que sentimos, admiramos el arte y el talento doquiera se encuentre. Com hem observat, la Vella no tenia cap problema a participar
Juan Vázquez de Mella Fanjul. Foto: Enciclopedia Symploké que entrà a formar part de la Colla Vella actual el 1947 i que fou traspassat l’any 2007: Como buen vallense era miembro activo de la Colla Vella del Xiquets de Valls –la colla dels carlins. Font documental: (1)La Crònica de Valls, 1903 (2)Diario de Comercio, 1903 (3)La Conca de Barberá, 1903 (4, 6)La Opinión,1903 (5)La Cruz, 23.6.1903. Hi ha tot el discurs polític. Diario de Tarragona, 1903 Partit Carlí de Catalunya, internet Joan Climent
21
Sortides a la muntanya
Pic de Posets Els primers dies del mes de juliol uns quants components de la colla (Ramon Fontanilles, Joan Roig, Xavi Llach, Roger Roca, Josep M. Silvestre, Ester Fabregat i Edu Cristino, el benjamí del grup que feia per primera vegada a la seva vida un 3.000), acompanyats de tres persones més que no són de la colla però sí que en són simpatitzants, es varen traslladar al Pirineu per mirar de pujar al segon pic més alt d´aquest massís. Es tracta del pic de Posets, de 3.375 m. El Posets o tuca de Llardana només és 30 metres més baix que l’Aneto. És un gran cim, i per poder pujar-hi cal una bona forma física. Per començar cal remuntar 575 m de desnivell des d´on deixem el cotxe fins al refugi, que cal dir que està molt ben condicionat i ofereix a més de dormir servei de sopar i esmorzar. A les 6 del matí ja tornem a tirar amunt; cal salvar un desnivell de 1.275 m en una distància d´uns 4 km. Això ja dóna una idea del dret que és el recorregut. Un pas clau és el lloc anomenat la canal Fonda, que la trobem encara ben carregada de neu. Aquí cal posar-se els grampons i remuntar fins al coll aquí escortats per la impressionant Dent de Llardana. Ens traiem els grampons i ens disposem a remuntar la tartera, un fortíssim pendent que ens portarà a la cresta cimera. La visió que ens depara la cresta és impactant, sobretot qui la veu per primera vegada, ja que el “pati” que tens sota els teus peus és increïble, i et preguntes si seràs capaç de fer els gairebé 350 m que et separen del cim per aquesta cresta. Però la gent de la colla és valenta, i un cop tots al cim ens posem les camises i fem un pilar de tres. Algú creu que és poca cosa? Que és baix? Doncs que pugi aquí dalt i que vegi el lloc, a veure si pensarà el mateix. Només som deu i tots i col·laborem. La foto la feren altres muntanyencs que tambe feien el Posets. Cal dir que aquest pilar els va impactar molt i que potser varen aplaudir més que en algunes places. El dia és esplèndid; la visió que ens depara el cim és espectacular, ja que es veuen tots els cims més coneguts del Pirineu, tant els aragonesos com els catalans i els francesos. Un dia així no és gaire freqüent de trobar, i fem una bona estada. Ara només toca el retorn, que no és pas fàcil, però unes hores després ja som de nou al refugi tot fent la motxilla per tornar on hem deixat el cotxe i cap a casa. Un gran cim i una gran grimpada. Joan Roig
22
Hi ha tants castellers com raons per ser casteller. I el mateix podem dir a propòsit de la nostra colla, la Joves de Valls. Tots i cadascun de nosaltres som i vivim la Joves d’una manera única i pròpia. Quan parlem de la colla, pensem, amb tota raó i en primer lloc, en la gent que sua i llueix la camisa a plaça. És clar que sí: ser de la colla és suar i estimar la camisa. Suar-la i estimar-la sempre i sense defallir, estant cadascú al seu lloc i tots a una per un objectiu comú: fer el millor castell. Però la grandesa dels castells, la grandesa de la Joves, és que hi cap tothom, i cadascú té un rol a fer. I és aquí on voldria ficar-hi cullerada. Humilment, sense fer soroll, deixeu-me reivindicar el paper - i la responsabilitat - dels qui formem l’altra pinya, la pinya dels qui som i ens sentim de la Joves tot i no vestir la camisa. Sóc un membre més de la pinya dels qui no portem la camisa a plaça però la duem al cor. Som la segona fila de la colla, la tercera si voleu, però som colla també. I com a tal colla també ens pertoca ser-hi sempre, tant a les dures com a les madures.
Mai no caminareu sols
manllevi el tema i recordi la tornada de l’himne del Liverpool. Els red devils. Els diables vermells. Com nosaltres. Quan els red devils surten al camp, a Liverpool, milers de goles els reben amb un sol crit : “Mai no caminareu sols”. Mai no caminareu sols, castellers i castelleres de la Joves. L’altra pinya, la Joves que us aplaudeix, la Joves que no puja als castells però els viu, us ho diu ben alt i fort: gent de la Joves, MAI NO CAMINAREU SOLS. Vet aquí el deure i el paper que ens pertoca fer a la segona pinya. Estiguem tots a l’alçada. Josep Maria Pallàs
Com a soci de la colla, rebo les cartes motivadores i plenes d’entusiasme amb què la Junta ens recorda la importància d’assistir massivament als assajos per assolir les fites marcades. El sacrifici personal que exigeix el nivell casteller actual és molt alt, i si els resultats no acaben d’acompanyar, és fàcil caure en el desànim. I el desànim porta a no anar als assajos, i sense gent als assajos els castells a plaça no surten.... Però el geni, el caràcter de la Joves és especial, i sap sortirse’n de totes quantes maltempsades han vingut. Som història viva i tradició, som patrimoni de la humanitat, som futur i nervi de la nació catalana. Sense la Joves, no es pot escriure ni el passat, ni el present , ni el futur dels castells. No en dubteu. Per tot això, deixeu-me rendir tribut d’admiració als qui vestiu la camisa. Sento tant de respecte, tant d’orgull per aquesta camisa que no goso posar-me-la, encara. No me l’he guanyada, encara. Em conformo amb una humil samarreta vermella amb l’escut que em va fer a mans aquest formidable casteller que és l’Albert Palau i que em poso per fer pinya en les grans diades de la colla. En tinc prou per dir ben clar i alt: ei! que jo sóc de la Joves. En una molt interessant secció d’aquesta mateixa revista, el Quico Inglés explica històries de futbol. Deixeu-me que li
23
La Canalla de la Colla
Aquest estiu la canalla de la colla ha fet una sortida a l’estranger, concretament a Grenoble juntament amb tota la colla. El viatge amb autobús es va fer una mica llarg però a poc a poc vam poder arribar al destí. Va ser un viatge en què ens ho vam passar molt bé: vam fer jocs a les nits, castells a la tarda i els matins els aprofitàvem per fer una mica de turisme. Vam pujar pel telefèric, on des de dalt hi havia unes magnífiques vistes. També vam anar amb el tren turístic que ens va ensenyar gran part de la ciutat de Grenoble. A l’hora de fer castells, també ens ho vam passar molt bé, ja que molta gent no havia vist mai actuar una colla castellera i per tant vam causar molta expectació. A les nits fèiem jocs al davant de l’hotel, on ens ho vam passar d’allò més bé entre petits i grans. Per acabar vam emprendre el llarg viatge de tornada, cansats però contents dels dies viscuts.
A l’estiu, la canalla també ha fet una sortida a la platja, concretament a la platja Llarga de Tarragona. De matí vam sortir de Valls per poder aprofitar al màxim el dia. Després de banyar-nos, de xalar jugant i fent castells a l’aigua i jugant a l’arena, vam anar a dinar i descansar una estona per tal de tornar a l’aigua al més aviat possible. Ja cap a les 6 de la tarda vam anar cap a la bolera de Tarragona, on ens hi vam estar tota la tarda. A les 9 de la nit tornàvem cap a Valls.
24
Biblioteca castellera
En aquest espai parlarem de llibres de temàtica castellera. Aportarem els llibres que creiem que són de referència i en farem un petit comentari. Diversos Autors: Món Casteller. Volums I i II. Direcció Pere Català i Roca. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 1981. El primer gran recull de la història castellera. L’anomenada bíblia del món casteller. Una obra bàsica i de referència. Compta amb la col·laboració de diversos historiadors del fet casteller, com Joan Ventura i Solé, Emili Miró o Jordi Morant i Clanxet, entre d’altres. La direcció va recaure sobre Pere Català i Roca, (Valls, 1923-2009), fotògraf i historiador que es destacà per la seva defensa i estudi del fet casteller. Recordem que la nostra colla li feu un homenatge el desembre del 2006. El segon volum inclou un vocabulari casteller recopilat pel mateix Pere Català i Roca. Els dos volums del Món Casteller no poden faltar a la biblioteca castellera. El podreu adquirir a les llibreries o a la web de l’editor: http://www.rafaeldalmaueditor.cat/
Lluís Solsona i Llorens: Geni Casteller. Articles de recerca històrica castellera. Cossetània Edicions. Valls, 2010. Recull dels principals articles d’investigació castellera de Lluís Solsona. Hi trobem articles sobre el trienni meravellós, la primera època d’or o el Navarro, cap de colla de la Nova. Ens ajuda a descobrir les grans actuacions castelleres del segle XIX, on la nostra colla tingué un paper protagonista, no cal dir-ho. Part dels articles recollits en aquest llibre van ser publicats a la nostra revista, Foc Nou, ja que en Lluís Solsona era molt amic de la nostra colla i fou distingit amb el Premi Joan Ventura Solé l’any 2002.
Xavier Brotons: Castells i Castellers. Guia completa del món casteller. Lynx Edicions. Barcelona, 1995. El títol ja indica que es tracta d’una guia castellera per a no iniciats. És un llibre per a persones que vulguin conèixer i entendre el món casteller. Explica els conceptes bàsics, estructures, parts del castell, una mica d’història i fins i tot un calendari d’actuacions. El llibre compta amb uns gràfics sobre la tècnica i les estructures molt aclaridors. També inclou un vocabulari casteller. L’any 1995 els castells vivien un esclat mediàtic i una proliferació de colles castelleres arreu del país. Aquesta guia pretenia ser una orientació per a aquell nou públic o fins i tot per a aquells nous castellers.
Joan M. Ventura i Batalla: Història de la Colla Joves Xiquets de Valls. 1971-1991. Colla Joves Xiquets de Valls. Valls, 1991. Llibre publicat amb motiu del 20è Aniversari de la nostra colla. L’autor, membre de la colla i fill de l’escriptor Joan Ventura i Solé, repassa any rere any, des de la seva fundació, la història de la Colla Joves. En fa un seguiment de totes les actuacions, aporta retalls de la premsa del moment i explica situacions i anècdotes que va viure la nostra colla aquells anys. També hi ha un extens recull fotogràfic d’actuacions i d’actes socials. En definitiva, un llibre que no pot faltar a la biblioteca d’un ‘muixerrillo’.
Jordi Rius
25
Més que castells
La Colla present a la Firagost Com cada any, el nostre stand va ser present a la Firagost. Enguany, amb un disseny renovat, l’stand recordava als assitents de la Firagost algunes de les efemèrides que celebra la colla aquesta temporada: el vint-i-cinquè aniversari del primer 3 de 9 amb folre descarregat del segle XX aconseguit a la diada de Santa Úrsula del 1986 i el trentè aniversari del primer cinc de vuit descarregat del segle XX aconseguit per Santa Úrsula del 1981.
Sentit homenatge al casteller arbocenc Ramon Rovira La tarda del dissabte 17 de setembre a l’Arboç, davant de l’església de Sant Julià, al carrer Major, aproximadament unes dues mil persones entre vilatans, autoritats i moltes de les colles castelleres vam acompanyar a la família del casteller arbocenc Ramon Rovira, en el darrer castell on hi hauria la seva presència. Com no podia ser d’una altra manera, la Colla va ser present per donar suport als familiars i als nostres companys i amics dels Minyons de l’Arboç on vam fer un pilar de dol.
26
Quart lloc als Jocs Mundials de Policies i Bombers El nostre company Xavier Lombarte és un crack de l’orientació. Així ho va demostrar a la 14a edició dels Jocs Mundials de Policies i Bombers, que es va celebrar del 26 d’agost al 5 de setembre a Nova York. Els Jocs van reunir més de 15.000 atletes que competien en 65 modalitats, i els Xavi hi va participar pel seu càrrec de caporal de la Guàrdia Urbana de Tarragona, en la modalitat d’orientació i la categoria de veterans. A més, la seva filla Alèxia, també agent de la Guàrdia Urbana de Tarragona, va aconseguir la medalla de plata en la seva categoria, també a la prova d’orientació. Amb l’ajut d’un mapa i una brúixola, l’Alèxia va recórrer els 6 km de la prova en 2 hores i 20 minuts, i el Xavi ho va fer en 3 hores. Arribar a la meta ja era tota una proesa: més de la meitat de competidors van abandonar a mig camí per la duresa de la prova, que es feia en un recorregut preparat per als soldats que s’entrenen a West Point, l’Acadèmia Militar dels Estats Units.
Loteria Nadal 2011 - NOS. 35355 - 37387 Interessa 2 c.n.º COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS
Enhorabona a tots dos!
COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS El portador participa amb 2 a cada un dels núms.
35355 37387 del sorteig de Nadal que tindrà lloc a Madrid el dia 22 de desembre de 2011 El dipositari
COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS Preu: 5
4 de 9 amb folre Sant Joan 2011 Foto: Arxiu Colla Joves
Ja tenim la Loteria de Nadal Ja tenim disponible les participacions de loteria del sorteig de Nadal que tindrà lloc a Madrid el proper 22 de desembre de 2011. Els números de la Colla per aquest sorteig són: 35.355 i 37.387. Les butlletes les tenim a la venda a un preu de 5€ com cada any. Que la sort ens acompanyi!
Els talons esquinçats o esmenats seran nuls. Caduca als 3 mesos. Els bitllets estan dipositats a Catalunya Caixa.
27
Music Box
Stax Records A principis de la dècada dels setanta dos segells discogràfics competien per la supremacia de la música negra nordamericana: MOTOWN (Detroit) i STAX (Memphis). Si MOTOWN oferia una versió més clàssica i melòdica del soul amb artistes de la talla de Marvin Gaye i Stevie wonder STAX apostava per un funk i un Rithm & Blues més evolucionat i agresiu. I al capdavant d’aquesta evolució hi havia dos noms molt destacats: Issac Hayes i Albert King. Issac Hayes. Músic, cantant i compositor nascut a Tennesse, va crear un estil molt elaborat i instrumentalitzat que va fer furor gràcies a una posada en escena molt espectacular i unes lletres amb un elevat contingut sexual. Aquest estil anomenat Blaxploitation va tenir el seu punt àlgid quan Issac Hayes va rebre l’Òscar per la banda sonora de la pel·lícula Shaft (1971) amb el seu mític intro de guitarra “wa wa”. De tota la seva extensa discografia sobresurt, apart de Shaft , l’àlbum d’estudi Chocolate chip , l’actuació en el memorable l’àlbum en directe que va gravar la companyia STAX al coliseum de Los Angeles l’agost del 72 davant de més de 80.000 persones i una versió del Papa was a rolling stone amb Soul II Soul senzillament bestial. Issac Hayes, funk i soul d’alta qualitat.
Albert King. Guitarrista, cantant i compositor Albert King està considerat ,amb B.B.King i Freddie King, un dels tres reis del bues. Albert King va crear un funky blues molt personal que va infuenciat a grans guitarristes com Hendrix, Stevie Ray Vaughan i Eric Clapton. Acompanyat sempre de la seva guitarra Gibson Flying V va firmar amb STAX Records els millors àlbums de la seva extensa trajectòria. Destaquem per sobre de tots el disc en directe Live wire/Blues Power i el disc en estudi I wanna get funky. Francesc inglès
28
Guardiola o Mourinho?. L’elegància d’un sibarita del futbol amant del joc de toc cuinat a foc lent o l’astúcia d’un home fet a si mateix defensor d’un futbol directe i primitiu on tot s’hi val per obtenir la victòria?. Dos grans motivadors i psicòlegs amb una manera d’entendre el futbol diametralment oposada. Quin estil us agrada més?. Amb quin dels dos us quedarieu?. Si us ho pregunten no dubteu, quedeu-vos amb ... Brian Clough.
Nascut als anys trenta B.Clough va revolucionar el futbol britànic durant la segona meitat de la dècada dels setanta. Amb el seu estil i va modernitzar el primitiu i rudimentari futbol anglès. Ell va ser el precursor del regnat europeu dels equips anglesos entre les temporades 76/77 i 83/84. Tot i ser un abanderat del joc net (sancionava als seus jugadors si protestaven a l’àrbitre) va ser també un personatge egocèntric que mai va defugir la polèmica i que va tenir enfrontaments amb tots els presidents dels clubs que va entrenar i amb quasi tots els entrenadors rivals. La seva carrera com a jugador va ser notable. Com a davanter del Sunderland i del Middlesbrough va marcar la considerable xifra 267 gols en 296 partits oficials. Una greu lesió al genoll va truncar una exitosa carrera a la prematura edat de 29 anys. Però va ser com a entrenador on B.Clough es va convertir en llegenda. Després d’uns inicis discrets a les categories inferiors del Sunderland va recalar durant la temporada 67/68 al Derby County. Un equip modest de la segona divisió que feia més de deu anys que no jugava a primera. Allí va conèixer a qui seria la seva mà dreta durant tota la seva carrera com entrenador: Peter Taylor. Durant aquella temporada es va produir un fet que va canviar la vida de B.Clough. L’atzar va voler que el Derby jugués els setzens de final de la FA Cup contra el Leeds United. Els directius del Derby es fregaven les mans amb la caixa que farien ja que el Leeds era el vigent campió de lliga . Finalment el Leeds es va imposar de manera injusta per 0 a 2 gràcies a dos penals inexistents i desplegant tot el seu repertori de faltes i joc brut. Per acabar-ho d’adobar, un cop acabat el partit, l’entrenador del Leeds (Don Revie) va ignorar
This is Anfield
completament B.Clough i va abandonar l’estadi sense saludarlo. Indignat i humiliat B.Clough va jurar venjar-se de Revie i del Leeds. Però per poder fer-ho necessitava pujar a primera divisió. Juntament amb el seu ajudant van pentinar tot el territori anglès en busca de jugadors veterans rebutjats per altres equips però que encara podien dónar guerra i de joves promeses que começaven a despuntar. L’any següent el Derby va pujar a primera i la temporada 71/72 va guanyar la lliga per davant del Leeds de Don Revie amb un joc modern de toc i control. Tot i els èxits aconseguits amb el Derby, el seu caracter anàrquic i arrogant l’havia enemistat amb la directiva del club. Fitxava jugadors pel seu compte sense consultar-ho a ningú i això molestava profundament als directius. Després de perdre les semifinals de la Copa d’Europa contra la Juventus el president del Derby va destituir B.Clough la temporada 72/73. De res van servir les manifestacions espontànies d’aficionats demanant la seva restitució com entrenador. Després d’un curt i nefast periode com entrenador del Leeds (solament hi va ser 44 dies) B.Clough va aterrar al modestíssim Nottingham Forest la temporada 74/75. Molts donaven per acabada la carrera de B.Clough ja que el Forest era un equip sense història que mai havia jugat a primera divisió. Seguint amb la seva filosofia de combinar jugadors veterans (alguns antics jugadors del Derby com John McGovern) i joves talents, B.Clough va ascendir el Forest a la primera divisió la temporada 76/77 i va guantyar la lliga la temporada 77/78. Però els exits no van acabar aquí. Si ja va ser sorprenent que el Forest guanyés la lliga el primer any de ser a primera, encara va ser més sorprenent que guanyés la Copa d’Europa el primer any de jugar-la...i per partida doble!!!. Després de gastar-se tot el pressupost de la temporada per fitxar un sol jugador (Trevor Francis), B.Clough va portar al Forest a la glòria del futbol europeu guanyant la Copa d’Europa les temporades 78/79 i 79/80 contra el Malmö suec i contra el poderòs Hamburg de Kevin Keegan respectivament. En quatre anys B.Clough havia transformat un equip de segona amb tot un campió d’Europa practicant un futbol precís molt lluny del típic joc aeri anglès. D’un grup de jugadors que individualment no eren grans figures en va fer un col·lectiu invencible. B.Clough va entrenar el Forest fins la temporada 92/93. Un any següent l’equip baixava a segona. L’únic partit que B.Clough va perdre va ser contra la beguda. Els últims anys de la seva vida els va passar lluitant contra un cancer de fetge. Finalment B.Clough va morir a la ciutat de Derby l’any 2004 a l’edat de 67 anys. Si algundia circuleu per la carretera A52 dels East Middlans d’Anglaterra veureu que el tram que va de Derby a Nottingham s’anomena “The Brian Clough Way” en honor a l’entrenador que va portar a la glòria els modestos equips d’aquestes dues ciutats. Francesc Inglès
29
Orgullosos de ser de la Joves... pel món
L’Ernest ens mostra la samarreta sota la Catedral de Santiago després d’haver fet el Camino.
El Salvador i el Marc a Nottingham amb el Robin Hood.
L’Anna i el Gereon a l’Oktoberfest de Munich
Aquí tenim el Paco, la Judith, l’Abril i el Nil a la Catedral de Salamanca.
Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com 30