Editorial Com qui no vol la cosa, després d’uns mesos que ens han passat volant, ja hi tornem a ser. Unes grans festes de la colla, Nadal amb el bon ambient que donen les tradicionals quines, assembles i… somhi! Fa més de tres mesos que la canalla es va posar en marxa, i un mes després s’acabaven les avorrides nits de divendres al sofà de casa. I és que la colla s’ha posat les piles, i gràcies a uns molts bons assajos els primers resultats han començat a sortir: castells de vuit pràcticament a cada plaça, debuts als castells i sobretot als poms de dalt. Després d’una temporada fluixa pel que fa a resultats, ens toca tornar a demostrar qui som. A més, tenim Concurs i tots i totes tenim moltes ganes de fer-hi un gran paper, de recuperar l’esperit de la primera tripleta màgica descarregada, ara fa vint anys, en aquell Concurs de Castells que la Joves es va emportar cap a casa. Per aconseguir tot el que ens proposem només hi ha una fórmula: assaig, treball, dedicació; tres paraules que ja s’han convertit en el nostre lema d’enguany. Com més bé s’assaja, millors castells es fan. No és cap secret i per això hem volgut començar la temporada de la revista amb una fotografia de l’assaig, més concretament amb una foto de la pinya que hem de fer tots al voltant d’aquesta gran família vermella, perquè tots i totes hi tenim el nostre lloc, tots i totes som imprescindibles. L’olla ja ha arrencat el bull. Fem-la bullir entre tots encara més!
Sumari 04 Una temporada amb aires renovats
n. 83
05 Treball, treball i treball
Valls , juny 2012
07 Les festes de la Colla
Edita: Colla Joves Xiquets de Valls C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com
11 Adéu al president d’honor
Equip de redacció: Roser Llagostera, Montse Solé, Salvador Magre, Josep Ramon Marquès Publicitat: Josep M. Urquia Fotografies: Arxiu Colla Joves
12 Ramon Fontanillas, in memoriam 13 Sortides a la muntanya 14 L’entrevista - Fabià Dolcet 18 La Canalla de la Colla 20 L’actualitat a la Coordinadora
Imprimeix: AG Ediciones, S.L.U.
22 Sortides
Dipòsit Legal T-1233-83
23 Aniversari i sentiment
Amb la col·laboració de:
24 Sortides 25 Biblioteca castellera 26 Pròrroga i penals 27 This is Anfield
L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.
28 Més que castells 29 Resum actuacions 2011 30 Benvinguts a la Colla
Una temporada amb aires renovats És el segon any que puc adreçar-me als components i socis de la Colla Joves Xiquets de Valls com a president des de la revista Foc Nou. Ja fa un any que l’assemblea em va atorgar la confiança de ser el president de la colla, i en tot aquest temps només puc parlar des de l’agraïment més sincer. Ja sabeu que per a qualsevol de nosaltres és pràcticament impossible no parlar de castells. És el que ens agrada, ens apassiona, i és el que volem fer. No obstant aquesta submissió volguda, em toca parlar de la Colla Joves des d’un altre vessant, el social. Vivim un moment únic i desconegut per a tot el món casteller. El nomenament per part de la UNESCO dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat ha aconseguit un ressò arreu i un coneixement de l’activitat de les colles en llocs on fins ara desconeixien la nostra existència. Però també hem de reconèixer que la depredadora crisi econòmica actual neutralitza els ajuntaments, que disposen de pocs recursos per contractar colles castelleres, i penseu que actualment n’hi ha 65! La Colla Joves Xiquets de Valls, com a colla degana, ofereix un atractiu especial per a moltes places. La nostra història i la nostra ciutat sempre han estat un bon reclam en moltes places. Un nou any i nous reptes. Comencem una etapa amb un cap de colla renovat, el Pere Rico. El Pere ha dissenyat una junta amb persones molt capaces que s’estimen l’entitat i que treballen amb fermesa, un grup d’amics il·lusionats i, el que és més important, amb projectes de futur. Molts coneixeu el Pere des de ben petit, l’aixecador de la majoria de castells que bastíem. Valent, discret, bona persona... Li agraeixo de tot cor que hagi acceptat novament el compromís de dirigir els castells de la colla. Sé que no és gens fàcil posar-se al capdavant i prendre decisions, però no s’hi ha pogut resistir pel seu amor incondicional per la Colla Joves. El Pere té bon ull per descobrir el talent dels que l’envolten, ja ho va demostrar, i estic convençut que ens ho passarem bé. Personalment sap que pot comptar amb mi per a tot. I ara, què? Us continuem prometent feina, dedicació i il·lusió per tirar endavant i no recular. Us assegurem respecte i lleialtat als nostres colors. Pensem que saber escoltar és el millor que podem fer al nostre local. Serem respectuosos i educats, no solament a casa, sinó també a la plaça i amb les colles amigues.
4
Trobem importantíssim saber donar les gràcies i difondre els nostres valors. Somnis? Un local ple a cada assaig, a cada acte que la colla organitzi; ser molta gent a les sortides, no obstaculitzar la feina que es faci i, sobretot, fer grans castells. Enguany celebrarem vint anys de la primera tripleta màgica descarregada al món casteller. Va ser el diumenge 4 d’octubre de 1992, durant el Concurs de Castells de Tarragona. És un dels grans dies de la Colla Joves Xiquets de Valls i no ho hem d’oblidar. En definitiva, intentarem estar a l’alçada de la Colla Joves. Només m’atreveixo a demanar-vos que anem tots junts en una sola direcció, com sempre; que confieu en les persones que actualment dirigeixen la colla i que participeu de la vida social que s’hi mou. Estimeu-la. Josep A. Fernández President
Treball, treball i treball
Una vegada més ens hem endinsat en una nova temporada castellera. És un any amb reptes prou importants per reafirmar-nos com la gran colla que som: la Joves de Valls. Aquest inici de temporada està sent prou engrescador i motivador, i estem establint les bases per efectuar una molt bona i satisfactòria temporada. Els assajos estan sent molt positius i productius, ja que cada dimarts, dimecres i divendres la bona afluència de gent ens permet realitzar bones proves. Això ens ajuda i ens ajudarà a fer millors actuacions en tots els nostres compromisos. En aquesta nova etapa estem insistint i treballant molt per elaborar uns bons assajos de canalla, entre setmana. D’aquesta manera donem als més petits la seguretat que es necessita per pujar amb confiança i convenciment. Per altra banda, en aquesta temporada hem volgut instaurar els assajos generals de dimecres al vespre. Des de la junta tècnica considerem que aquests estan resultant molt útils per poder donar una millor planificació a l’assaig de divendres, on ens podrem dedicar a fer més proves encarades a dur a terme bones estructures de pinyes i folres. Els assajos de dimecres afavoreixen poder fer bones proves de tronc i introduir nous castellers en els diferents pisos, tant als superiors com en els inferiors. Per aquest motiu hem de ser molt conscients de la importància que tenen. És a les nostres
castells proposats amb anterioritat a l’assaig de divendres. Això fins al moment ens ha anat molt bé, però ara hem de fer
mans assistir als assajos tant de dimecres com de divendres.
una altra passa endavant.
A la junta estem convençuts que amb treball i constància
En els propers assajos hem de tenir un plus d’assistència i ser
arribaran els èxits castellers que tots i totes esperem i desitgem. Ara tot just som a l’inici d’aquest camí i estem començant a avançar, sense parar, però amb pas ferm. Amb molt de treball persistent per part de tothom farem tot el que ens proposem. Aquestes primeres sortides que hem realitzat han sigut molt encoratjadores i no només pels castells realitzats sinó també per l’assistència massiva de castellers i castelleres durant les actuacions. En cap moment ens ha faltat gent per fer els
moltíssims més. Per aquest raó, tu ets molt important. Cal recordar que aquest és any de concurs i hem d’estar convençuts que som capaços de plantar cara a la colla que sigui, amb els castells que ens proposem. I per això cal treball, treball i treball. Visca aquesta gran família vermella. Pit i amunt. Pere Rico Cap de Colla
5
6
Les festes de la Colla
Aquest any, les festes de la colla han estat especialment participatives, i ens han permès omplir el local de gent de totes les edats i amb tot tipus d’activitats. La idea principal era que tothom en pogués gaudir i que aprofitéssim al màxim el nostre local social. Repassem doncs activitat per activitat: Les festes van començar amb el plat fort. El pregó a càrrec de Xavi Sarrià i el concert en acústic d’Obrint Pas. Aquests van estar acompanyats pels Kòdul i els Ebri Knight. Teníem, doncs, compromís cultural i polític d’un grup que està més que consolidat i que no necessita presentació i a la vegada una nova fornada de grups amb nous i estils i noves apostes. A més, cal destacar el pregó de Xavi Sarrià, el qual va saber entendre el sentit i el significat de la Colla Joves Xiquets de Valls i enllaçarho amb les seves vivències i idees.
7
Les festes de la Colla El segon dia hi hagué la XXI Marató de Contro i XII Memorial Xavier Peris Roig. Com sempre, hi hagué una nombrosa participació i comptà amb un bon esmorzar i un bon dinar. La marató, que es van endur el Pep i el Queco, va durar pràcticament tot el dia i ja va enllaçar-se amb la I Ruta Vermella. La Ruta Vermella constava d’un tast de begudes de la terra, tradicionals dels llocs que havíem visitat durant la temporada: herbes de Mallorca, Chartreuse de Grenoble i els tradicionals anisats i ratafies de les nostres contrades. Per amenitzar, vam tenir la presència de l’Antoni Garcia de Gràcia, el cantautor arruïnat. Després, es va dur a terme un concurs de garrotins (ja tradicionals entre el jovent de la colla) i de noves estrofes de la Manta al Coll.
En aquest apartat, van tenir especialment protagonisme la família Galofré, Herèdia i Pallarès Junior, i molts altres que es van animar, com la Judit en nom dels grallers, o el Joan de Cabra. Va acabar amb una Quina Nit, que han agafat força durant la temporada, i una nit de Dj’s, que es va allargar fins a la matinada. Això no va impedir que l’endemà un bon nombre de castellers i amics de la Colla es desplacessin fins a la mola d’Estat, sortida organitzada per la ja consolidada Secció de Muntanya de la nostra Colla. A la tarda, hi hagué la primera quina tradicional.
8
Dilluns, laborable, es van concentrar els actes al vespre. L’acte fou un tast de vins, organitzat per Vidiví, seguit d’una fideuà a càrrec de la família Solé. L’acte tingué gran afluència i es va omplir la Taverna del Xon de gom a gom. Tot seguit, hi hagué el Ball de Gralles, organitzat per l’escola de grallers de la Colla Joves, amb la presència dels grallers de Sitges, els grallers dels Torraires de Montblanc i La Tarota (de Salou), a més dels de l’Escola de Grallers. L’acte va servir per homenatjar els Grallers de Sitges, els quals van col·laborar en la reorganització de la colla el 1971. Dimarts al matí hi hagué la pujada al Remei, també tradicional i consolidada, on com sempre regnà el bon ambient i tothom que s’ho proposà arribà a bon port. A la tarda, hi hagué el III Campionat de Pòquer, organitzat per l’equip de futbol sala de la colla, que com sempre també acabà ja ben entrada la nit. Per sort, aquest any el guanyador es va quedar a casa, ja que fou el Víctor Martínez. Dimecres només hi hagué el torneig de futbolí, que amb una presència semblant de parelles com els altres anys, es va escurçar, gràcies a la presència de dos futbolins. Els defensors del títol van ser de nou els guanyadors, i és que sembla que costarà anys desbancar-los d’aquesta posició: Pere Pi i el seu company Marc Martinell. Dijous va ser el dia per a les activitats esportives. Al tradicional partit de solters contra casats se li va sumar un partidet amb una colla convidada, els nostres amics dels Minyons de l’Arboç. La victòria en el partit amb la colla convidada va ser per als locals, mentre que en el solters contra casats, tot i els fitxatges dels casats els darrers anys, va ser per als solters, on la major joventut i qualitat va fer decantar la balança. Divendres hi hagué el sopar de germanor, amb els tradicionals parlaments, entrega de regals a la canalla, videoprojeccions, resums de la temporada, etc. Sobretot, però, va regnar el bon ambient i les ganes d’una festa que serviria per acabar la temporada i encarar amb força la següent. Tot seguit, la colla es va desplaçar al local, on el Loren ens esperava per fer l’última nit al local. Dissabte fou dia de descans i, per un imprevist, es va suspendre l’activitat de la tarda. Tot i això, el local es va omplir per veure el Clàssic, amb resultat favorable al Barça. La festa dels darrers dies va passar factura, i la possibilitat d’improvisar una nova festa al local no va acabar de quallar. Després del partit, a sopar i a dormir, i ja sabeu què diuen: a la taula i al llit, al primer crit.
9
Les festes de la Colla Diumenge era el dia d’acomiadar-se de les festes. Al matí hi hagué la tradicional missa a l’església del Lledó. Tot seguit, ens vam trobar de nou al local per, tot fent el vermut, fer una entrega de premis, alguns més seriosos que d’altres, però tots amb un toc d’humor. Premi Plegatín, premi Guruceta, premi Monjo Benedictí, premi “Sense tu jo no puc”, premi al Compromís, etc. Finalment, a la tarda, l’última quina de les festes, però no de la temporada. Sense cap mena de dubte, unes grans festes, que no haurien estat possible sense el gran grup humà que és la Colla Joves. Com tampoc ho hauria estat sense la participació, organització i compromís de tots i totes, anònims o amb noms i cognoms, que durant dies vivim a la colla i per la colla. I el que és més important: quan fem una gran temporada i també quan aquesta no acaba de ser l’esperada. Les festes, doncs, han de ser el reflex positiu de la colla. Han de ser el refugi dels castellers i castelleres. El punt de trobada de totes i cada una de nosaltres. Així que l’any que ve, més i millor. Jordi Pallarès
Anada a la Mola d’Estat El dia 4 del passat mes de desembre, la secció de muntanya de la colla va fer una sortida a la mola d’Estat o mola dels Quatre Termes, a la serra de Prades, en un recorregut que sortint de Rojals passa per alguns dels llocs més bonics d’aquestes contrades: Rojals barranc de la Baridana, les runes del mas de Mateu o les del mas de la Roquerola, penjat en una cinglera on ens quedem astorats de veure on vivia la gent no fa pas tants anys. Arribem a la mola, on les vistes són fantàstiques tant a llevant com a ponent; per un costat es veu el mar i per l’altre el Pirineu. Allí esmorzem, ens esplaiem i hi fem un pilar. La tornada la fem pel camí carreter tot tancant un circuit d’uns 12 Km. Molt maco, esperem tornar-hi.
10
Adéu al president d'honor
El Josep Fernández m’ha encarregat un escrit sobre el Ramon. No em creuríeu si us digués que no m’ha costat gaire. El motiu no és d’altre que el convenciment que no puc parlar-vos ni de la seva trajectòria castellera, donat que tots la coneixeu, ni de les anècdotes que en un moment o altre de l’assistència als actes de la colla han pogut succeir. Per sort encara hi ha molts amics que en podrien parlar millor que jo. El motiu és que us he de parlar d’un Ramon intimista i personal. El motiu és que us he de parlar de l’espòs, del pare, de l’avi, de la persona familiar i entranyable que es va anar forjant durant tots aquests anys i he d’agafar una referència per fer-ho i m’ha costat molt trobarla. Després de pensar molt, he decidit parlar-vos del Ramon dels últims deu anys. Ja sabem que amb les presses dels anys les persones canviem i el Ramon no va ser una excepció. Evidentment que la lesió va influir molt en la seva actuació i manera de fer; més suau, més pausat, amb una autoritat moral fora de tot dubte i un respecte cap a la seva persona per la dignitat que desprenia. Això va contribuir que coneguéssim una faceta del Ramon que potser, sense la lesió, no hauríem conegut mai. El que no va canviar mai va ser l’estimació que sentia per la colla. Esperava la Rosa perquè li expliqués com havia anat l’assaig i què es comentava pel local; si hi havia gent, si s’hi veia bon ambient, si teníem bona canalla... I, tot i que de vegades ell repetia “no anem bé”, mai no va deixar de creure en la colla ni de confiar en les persones que en cada moment tenien la responsabilitat de dirigir-la. Sentia un agraïment immens cada vegada que qualsevol de vosaltres li demanava opinió o consell sobre algun problema puntual. Ho feia gustós i, sovint, durant uns dies encara remugava: “Potser li hauria d’haver dit…” Volia el millor per a la colla i, tot que sincerament us puc dir que durant la nostra vida
en comú, quaranta anys, hi va haver algun dia que vaig pensar que la colla passava per davant de la família, sempre se les va manegar per integrar-nos-hi més que allunyar-nos-en. Ell volia participar d’alguna manera a engrandir i magnificar la colla. Li dolien actituds que la posaven en entredit. Recordo coses puntuals que el van il·lusionar i fer viure i sentir-se important i estimat dins la colla. El dia que el Cinto i la Dolors ens van comunicar que el Joan i la Mònica esperaven una criatura, el Jan, va sentir una gran alegria. Recordo el dia que el Josep M. Cortès va pujar a casa i ens va dir: “M’hauríeu d’adoptar, perquè, si no, les gralles hauran de pujar a Lilla.” Va estar tan content que les gralles pugessin que la nit abans no va dormir de l’emoció. La lluita que tenia amb ell mateix era, d’una banda, per la il·lusió i, de l’altra, per la responsabilitat quan el vau proposar com a President d’Honor. Argumentava que no podria complir les funcions de vicepresident perquè estava molt limitat. El Josep M. Cortès va haver d’insistir-hi molt perquè acceptés el càrrec. Aquest últim Nadal, quan el Josep Fernández i la Teresa van pujar la vigília amb el Josep Ramon i la Candela, va actuar com un avi que veu els néts. El Ramon era un bon home, estimava, estimava molt. Tots aquests anys ha viscut convençut que, a ell, també l’estimava tothom, la seva família per descomptat. Ha viscut amb el carinyo de tots nosaltres, i la il·lusió dels nostres néts va ser una gran empenta en un moment en què estava molt cansat. Però no dubteu mai que ell us comptava a tots com a família, la seva família vermella que tant li havia canviat la vida, amb l’orgull de no sentir-se’n mai apartat ni exclòs, amb la il·lusió de participar, quan podia, en la revista. En fi, amb la seva estimada Colla Joves Xiquets de Valls. Maria Garcia
11
Ramon Fontanillas, in memoriam El passat dia 4 de març del 2012 i a l’edat de 85 anys, el casteller Ramon Fontanillas Subielos ens deixava per sempre més. Era fill d’un gran casteller de la Colla Nova dels Xiquets de Valls, en Ramon Fontanillas Serra, que, nascut el 1902, féu d’enxaneta, aixecador, quints i, els anys 30, de segon del 4 de 8, del 3 de 8 i 2 de 7, i de cap de colla el 1940-1941 i el 14.10.1945. El seu avi, en Ramon Fontanillas Garcia, de Picamoixons, ja anava amb la colla a finals del segle XIX parant a baix del castell. Amb tot aquest ambient casteller era fàcil que Ramon Fontanillas Subielos anés a fer castells de la mà del seu pare, tot i estar en contra de la voluntat de la seva mare. Nascut el 23 d’octubre de 1926, en Ramon, als 14-15 anys, va començar a anar als castells. Pujaria als castells de set i també en alguns 2 de 6, un d’ells, de cara a cara amb el seu pare a Vilafranca. També havia anat moltes vegades d’agulla. Després de la represa de la Colla el 1970, en Ramon continuaria amb la mateixa, ara, anant a darrere el baix. En Ramon, pràcticament fins avui, encara es posava al cordó a donar pit amb el cap ben recolzat damunt l’espatlla del casteller que tenia al davant. Alguns castellers li deien: Ramon no et posis tant al mig del cordó, vés més endarrere, a les últimes mans! Ell no escoltava, sense dir res s’hi posava igualment. Mai senties que sortís una paraula de queixa dels seus llavis, sempre molt discret. A més, anava a totes les sortides. Tot un exemple de rectitud i obediència a la Colla. “Quan el fet casteller es porta a la sang no hi ha cap sacrifici que valgui”. Aquest comentari l’havia dit alguna vegada quan parlaves amb ell sobre castells i se li preguntava per la seva vivència després de la guerra envers la seva colla. La nissaga d’aquesta família continua a través del seu fill Ramon, que participa al cordó de la Colla, i del seu germà, en Cinto. Al marge de ser castellers ambdós, aquest últim havia
12
estat el primer president de l’entitat quan la colla es va instituir com a tal. Els fills d’en Cinto, el Sergi i la Mònica, continuen la nissaga castellera dels Fontanillas amb el nouvingut Joan Barquet, espòs de la Mònica. La presencia del Ramon, encara que no es feia notar massa per la seva discreció, donava aquell punt d’antigor de la Colla juntament amb altres castellers de la seva generació. El trobarem a faltar. La Colla Joves Xiquets de Valls el recordarà per sempre més. Joan Climent
Sortides a la muntanya
Pic de Bastiments El dia 5 de febrer els components de la colla “Ganxo Anglès”, Xavi Llach, Roger Roca, Carles Heredia, Josep M. Silvestre i Joan Roig es plantaven a l’estació d’esquí Vallter 2000 per fer una ascensió hivernal al pic de Bastiments, de 2.881 m. El dia era fred, ventós i amb força neu: unes bones condicions per una hivernal. Es tractava de fer un recorregut passant pel pic de la Dona (2.700 m) i pel coll intermig, pujar al Bastiments i retornar al refugi d’Ulldeter pel coll de la Marrana. Tot un repte que es va aconseguir plenament a pesar d’haver de portar els grampons en tot el recorregut, ja que la neu era ben glaçada. Normalment fem un pilar en tots els cims però aquesta vegada les condicions meteorològiques no eren les adequades. Ja hi anirem un dia d’estiu! Salut, joves, i fins un altre cim, que serà aviat.
Joan Roig
13
L'entrevista - Fabià Dolcet Fabià Dolcet fa 17 anys que vesteix la camisa vermella. Casteller i també responsable de manteniment del local és el “manetes” de la colla des de fa anys. Li agrada gaudir d’un dia complet de castells començant per un bon esmorzar seguit d’una bona actuació i, sobretot, en bona companyia.
Quan i com va entrar a formar part de la colla? Vaig entrar a la colla l’any 1994 de la mà del cuiner l’Àngel Solé (fill). Fa anys que treballo a la multinacional Lear i, quan anàvem a dinar al restaurant Ca l’Àngel, ell, que ja estava vinculat a la colla, em parlava de castells i em va animar a participar d’aquesta experiència. Però el primer dia que vaig trepitjar el local ho vaig fer acompanyat de l’Abelard Guasch de Montblanc, ja que treballàvem junts i també em va animar. Aquell dia l’Àngel, per motius de feina, no va poder venir. Recordo que l’Abelard em va presentar el cap de colla d’aquell moment, que era en Quico Fabra. Ja han passat uns quants anys i encara segueixo amb aquesta passió pels castells i per la Colla Joves. Com a casteller hi ha algun moment que recordes com a especial? Recordo especialment els castells de gamma extra, sempre són els que més m’han impactat. Un castell preferit: el 5 de 9 amb folre Una diada assenyalada: La de Sant Fèlix a Vilafranca Una plaça amb màgia: La plaça del Blat de Valls
agrada mirar endavant i no pas enrere.
Quines posicions ha ocupat en els castells al llarg dels anys?
Has format part de diferents juntes. Quins càrrecs has ocupat?
Al llarg d’aquests 17 anys que porto vinculat de manera activa a la colla, he anat passant per diferents posicions: girat, dau i agulla. La majoria de vegades de girat, també de dau en els castells de nou i ara també d’agulla.
Dos o tres anys després d’entrar a la colla ja em van proposar entrar en la junta administrativa d’aquella temporada i crec que des de llavors sempre n’he format part. Calculo que fa 14 anys que estic en diferents juntes i la veritat és que no me’n canso. Faig la feina a la meva manera i la veritat és que ningú no m’obliga a res. A banda de manteniment, un any, quan el Cinto Fontanillas era president, vaig ser vicepresident. Però també vaig formar part en alguna temporada o altra de les comissions de festes, tasca que combinava amb el manteniment del local.
Una temporada per recordar? Sóc força dolent de memòria i per mi cada any és diferent i tots els anys i temporades tenen allò que ho fa especial. Totes les temporades tenen el seu encant, tant si han anat bé o més malament, en recordo de difícils... Tot i així, les diades de Sant Fèlix i Santa Úrsula són les que vius més a flor de pell. Per tant, et passa el mateix amb les temporades amb resultats més negatius oi? Sí, i tant. Tinc aquesta capacitat, potser fins i tot és una virtut, el fet d’oblidar-me ràpidament de les coses: el bo i el dolent. Cada any és “borrón i cuenta nueva”. Sóc una persona a qui li
14
Centrem-nos en el manteniment del local. Quina és la seva tasca? Principalment la meva feina és el que es veu en el dia a dia: el funcionament de la il·luminació, el manteniment dels lavabos... Tot allò que jo mateix puc veure que està espatllat o bé de les peticions que em fan arribar la resta de gent de la colla que es belluga més pel local. Tot el que puc fer jo ho
faig i, si no, es contracta alguna empresa externa per fer la tasca, tot i que la majoria de vegades els entrebancs els puc solucionar amb les meves mans. Agraeixo també el cop de mà que em donen el Silvestre i el Jordi Crusells i altres companys. Anteriorment aquesta tasca ja l’havien fet persones com el Pedret, el Pallarès... Treballo en el departament de manteniment de la Lear a Valls i suposo que per aquest motiu estic més posat en el tema. Sóc una persona que m’agrada aprendre constantment, sentir-me actiu. Quantes hores a la setmana hi dediques? Fent càlculs, hi perdo un parell d’hores a la setmana. Els dies que hi ha algun acte extraordinari, aquestes hores es multipliquen i hi puc passar una tarda o fins i tot dues. Hi ha força feina a fer i només desitges que tot surti bé i que la gent estigui contenta. Per les festes anyals també hi dediques moltes més hores. Es tracta d’una tasca que no es veu però que és de vital importància. És evident. Els castellers, les castelleres i simpatitzants arriben al local i ho troben tot correctament. És una feina que no es veu, ni la gent hi pensa, però que és tan important com qualsevol altra. La gent arriba i ho troba tot a lloc, disposa de llum, d’aigua, de cendrers, etc. La tasca de “manetes”, però, no s’acaba aquí... També ho combines amb el vessant artesà! La part d’artesania ve de la meva dona i jo hi col·laboro i li dono suport. Fa una mica de tot: collarets, braçalets, bufandes... I de tant en tant participem en alguna fira d’artesania aquí a la vora. Les fires, en algunes ocasions, coincideixen amb diades castelleres com per exemple Firagost i Vila-rodona i evidentment m’escapo a fer castells, sense pensar-ho!! En tots aquests anys recordes alguna anècdota per explicar? Com a cap de manteniment recordo curiosament que, un cop acabada la temporada, no us podeu imaginar la quantitat de roba que arribo a arreplegar, per omplir un sac: camises, pantalons, mitjons... Penso que a vegades la gent deu marxar mig nua! I fins i tot he trobat alguna cassola! Què n’esperes d’aquesta temporada? Crec que la temporada es presenta molt bé, a l’espera recuperar el pilar i els castells amb el pilar al mig que donen vistuositat i esperant amb candeletes també els castells de nou. I, perquè no, desitjo poder tornar a quedar segons al Concurs de Castells de Tarragona
Què és per a tu la Colla Joves? Per a mi, la Joves és una gran colla, és un lloc de trobada, de companyerisme, un espai per passar-ho bé amb la teva gent. Una família que passa per moments bons i d’altres no tan bons. Aquesta seria una de les nostres virtuts: aquest companyerisme i intentar anar tots en una direcció, a la una. Per contra, penso que en ocasions ens manca ser més comunicatius de cara endins, amb la gent nova que entra per tal de lligar-los a la colla, fer-los-en partícips. Tot i que en els últims anys és un dels aspectes al qual s’ha intentat donar molta importància. Un desig... M’agradaria veure el 3 de 9 net i que fóssim la primera colla a completar-lo.
15
Diada de Sta. Úrsula, Valls - 23 d’octubre del 2011 Quatre de nou amb folre descarregat 24 anys consecutius descarregant castells de 9
La Canalla de la Colla Comencem la temporada amb equip de canalla renovat i amb moltes ganes i il·lusió de fer grans castells. Un equip de canalla nombrós, amb molta gent implicada: Miguelín, Quico Inglès i David Guirado, Marta Ferré, Eva Guerra, Berta Gonzàlez, Clara Gómez, Rosa Domènech, Montse Montané, Joan Inglès, Aleix Garcia, Sheila Balanyà, Joan Martínez i Helena Llagostera. El principal objectiu d’aquest any és fer canalleta nova, ja que la colla té molta necessitat de renovar cantera i també donar confiança a la nostra canalla de sempre. Aquella confiança que a vegades vam pensar que havien perdut ha de tornar a mostrar-se, ja que ells saben que segueixen sent la millor canalla del món! Portem des del mes de febrer assajant quatre hores a la setmana només la canalla, i ara ja li sumem també els assajos de divendres. Sempre hem cregut que l’esforç dedicat després es veu reflectit a la plaça. I els nous fitxatges ja han començat a donar els seus fruits i ja han fet els seus primers castells com l’Ismail, Ismael, Erik, Mar, Aixa…
Com que també donem molta importància que els castells no interfereixin en els bons resultats escolars, cada dia, abans de l’assaig, la Rosa Domènech i el Joan Pujol es dediquen a fer classes de repàs a tots aquells que hi volen anar. Així poden fer els deures pendents, estudiar, aclarir dubtes... i un cop han acabat, poden assajar tranquil·lament. Però com sempre hem dit, no tot és fer castells. També ens agrada gaudir tots junts, fent activitats vàries, fent equip i passant moments inoblidables. Així, aquest any vam començar fent l’esquiada que ja és habitual. El cap de setmana del 9 a l’11 de març, vam decidir anar a Andorra i esquiar a les pistes de Pal. Tots els nens i nenes que havien fet algun castell l’any anterior van poder gaudir d’aquests dies. Molts d’ells van aprendre a esquiar per primer cop, com l’Alexia, l’Aimée o la Gisela, i seguint les “bones pràctiques” que els va ensenyar l’equip de canalla, de seguida van baixar per totes les pistes com si fossin unes professionals, tot i que no es van salvar d’alguna o altra caiguda. Si és que a aquesta canalla se’ls dóna tan bé esquiar com fer castells!!! A part d’esquiar, a l’alberg vam fer jocs, rocòdrom, partits de futbol improvisats, molta gresca i sobretot moltes rialles i anècdotes per explicar. A l’abril vam passar junts el dia de la Mona. Vam anar a la masia de la família Queralt, com hem fet altres anys. I, com sempre, ens van acollir d’allò més bé. Aprofitem per donar-los les gràcies per la paciència que sempre tenen amb nosaltres. Allí tota la canalla va poder jugar, córrer i passar-s’ho bé. Vam organitzar l’habitual partit de futbol entre l’equip del cap de colla i l’equip del cap de canalla i, com també és tradició, va guanyar l’equip del cap de colla! Després de dinar, i de menjar molta mona i molta xocolata, es van organitzar diferents jocs. Vam celebrar l’aniversari de la nostra Laia, que va fer 13 anys, i també vam fer les “proves” habituals a la canalla nova.
18
En resum, va ser un dia molt divertit, en què petits i grans no vam parar de riure i compartir bons moments. I ara ja estem esperant el bon temps per començar a anar a la platja, a la piscina, i poder fer més activitats tots junts. Com sempre, us recordem que us esperem a tots/es als assajos que fem els dimarts i dimecres. Com més gent som, més castells alts podem fer i això ajuda molt la canalla nova. Estem ben convençuts que, aquest any, la nostra canalla farà grans castells i tot l’equip i la junta tècnica treballarem molt per donar-los la motivació, la tècnica i la confiança que necessiten per poder fer-los!!! L’Equip de Canalla
19
L'actualitat a la Coordinadora En aquestes dates, quan fa pocs dies de la celebració de l’assemblea anual, que aquest any es va realitzar a Molins de Rei, és quan toca fer repàs de totes les activitats realitzades per la Coordinadora durant el 2011. I presentar un pla de treball pel 2012. Durant el 2011, s’ha estat treballant intensament en el document “Els valors socials del fet casteller”, l’estudi psicològic de la canalla, el casc de dosos, el document sobre la publicitat, etc. A l’assemblea es va portar a aprovació (i es van aprovar) els següents: • Documents sobre els valors . Aquest document recull l’opinió de totes les colles, per determinar el valors que caracteritzen el fet casteller. • Casc de dosos. Després de finalitzar l’estudi sobre la utilització dels casc de dosos, durant tota la temporada 2011. S’ha arribat a la conclusió que el seu ús ha de ser obligatori en totes les estructures menys en el pilar. • Document sobre la publicitat. Davant el debat generat sobre aquest aspecte, es va decidir presentar un document amb l’objectiu d’“establir la prohibició d’exhibir ni insertar el nom, marca, logotip i/o denominació de cap producte identificador d’un patrocinador en la indumentària castellera (camisa, pantalons, faixa, mocador i casc, en el seu cas) durant les actuacions de les colles castelleres”. Més informació: • Comunicar el canvi en la presidència, ja que es va fer el relleu entre la presidenta Anna Guasch (representant de la Jove de Tarragona) i el nou president Sergi Valdé (representant dels Capgrossos de Mataró). Aprofito per recordar que les juntes de la Coordinadora es renoven cada tres anys. I quan es presenta una nova junta, proposa tres candidats a la presidència que es van alternant cada any. • Un altre canvi, no programat, va ser el del director mèdic i científic, el Dr. Jaume Rosset. A partir d’ara ho serà el Dr. Dani Castillo. Cal destacar la sort que hem tingut amb el Dr. Rosset. El món dels castells sempre estarà en agraïment a les aportacions que ha fet. En principi, però, no hauríem de notar gaire el canvi, ja que el Dr. Castillo fa anys que està col·laborant en el Grup de Foment. • Destacar l’estudi psicològic de la canalla, del qual ja s’han presentat els primers resultats, aprofitant la Jornada de Prevenció que es va celebrar a Vilanova i la Geltrú. • S’ha renovat el conveni amb Damm, TV3 i la Generalitat.
20
En general, es va valorar positivament tot l’any 2011. Han quedat projectes a mitges i n’hi ha de nous per realitzar aquest any: • Estudi psicològic de la canalla. Aquest estudi consta de dues fases. La primera es va dur a terme durant el 2011 i la Colla hi va participar. En aquesta, es van fer entrevistes i enquestes a la canalla. Ara, durant el 2012, es realitzarà el tractament d’aquestes dades per acabar de treure’n les conclusions. • Nou conveni amb Repsol i URV. Aquest conveni garanteix l’inici d’unes relacions de col·laboració amb Repsol, que esperem que siguin de futur. En aquest primer any, es farà un estudi de la gestió de les colles. L’objectiu d’aquest estudi és poder detectar vies de millora de gestió i finançament. A més d’aquests dos punts principals, es treballarà en la realització d’aplicacions per a mòbils, per intentar millorar la comunicació en el món dels castells. També es continuarà estudiant el protector cervical, gestionant les assegurances, etc. Per acabar, cal destacar dues coses, una d’interna i una d’externa.
- Externa. Hem arribat a les 65 colles castelleres. Aquest rècord és una constatació més del moment que viuen els castells. A més, hi ha previsió que durant aquest any s’acabi formalitzant l’entrada a la CCCC de més colles que ja estan en marxa. - Interna. Entre les colles grans som l’única que des de fa molts anys hem apostat per avançar entre tots. Hem participat voluntàriament en grans projectes com el casc del pom de dalt, estudi psicològic, i ara l’estudi en la gestió. Crec que és per estar-ne orgullosos. La història demostra que gràcies a l’estudi del casc, en un moment de crisi vam poder demostrar una reacció que segurament va salvar el fet casteller. L’estudi psicològic també és un pas endavant. Significa poder prevenir atacs exteriors. En una línia diferent, i en els temps de crisi que estem patint i que patirem, l’estudi en la gestió ens pot donar dades per estalviar calés. En resum, durant l’any 2011 s’ha treballat molt, i es continuarà fent. Els objectius perseguits que es mantindran són la difusió i la protecció del fet casteller, la millora de la seguretat, la gestió de l’assegurança i l’estudi de tots els projectes que majoritàriament creguem que són necessaris per millorar les colles. Josep M. Cortès
21
Sortides
Vilanova i la GeltrĂş 22/04/2012 4 de 8 3 de 8 5 de 7 Vano de 5
Barcelona Xè Anversari Castellers de la Sagrada Familia
29/04/2012 4 de 8 3 de 8 5 de 7 Vano de 5 3 pilars de 4
22
Aniversari i sentiment
Els Castellers de la Sagrada Família han celebrat aquest passat diumenge 29 d’abril la diada de la festa major del barri. Aquesta actuació s’ha emmarcat dins dels actes de celebració del Xè Aniversari de la colla. Els resultats de la diada ja són coneguts per tothom. Cinc castells de 8, quatre 5 de 7, dos 4 de 7 amb el pilar i un 3 de 7 aixequen el llistó del nivell casteller de la plaça de manera important. Però aquí no faré una crònica de la diada quant als castells assolits per cada colla. Prefereixo escriure sobre allò que vaig veure d’especial i vaig viure personalment. Els castells tal com els entenc: un sentiment. Vaig veure una colla, els Castellers de la Sagrada Família, que continua guanyant-se el respecte de cada cop més gent. Una colla que ha fet de la seva cohesió interna, del seu esforç per millorar constantment i de la implicació de la totalitat de la colla en aquelles activitats que no són estrictament el fer castells, el seu senyal d’identitat. I tot això amb una il·lusió i una alegria que s’acaba encomanant a la resta de la plaça. Una colla feliç d’actuar al costat de tres colles grans i de poder oferir una actuació de nivell que, sens dubte, pot començar a quedar-se petita. Els crits de “un pis més!, un pis més!” en acabar l’actuació en són una mostra. Quan tota una colla hi creu vol dir que potser ha arribat el moment de posar-hi fil a l’agulla. Sense presses. La colla té altres objectius previs que estan a l’abast, però l’horitzó d’un castell de 8 comença a distingir-se, si més no en l’imaginari de la colla, que és per on es comença. Una colla que manté una regularitat de la qual s’està fent ressò tot el món casteller tot i continuar presentant un reguitzell de canvis en els troncs que fa que pràcticament cap castell hagi repetit alineació. Per a una colla modesta, això ho considero d’un mèrit enorme i és una prova més de la solvència del seu treball a l’assaig. Vaig veure una colla, la Colla Joves Xiquets de Valls, orgullosa i encoratjada, capaç d’omplir dos autocars per a pujar a Barcelona ... a una actuació de barri! Això, pels que coneixem la colla i ja fa un temps que estem en aquest negoci, sabem que és un fet insòlit. Les ganes de tornar a ser al lloc que li correspon estan fent que s’hagi començat la temporada amb força i confiança. Troncs lleugers, estrenes de canalla i, sobretot, molts somriures a les cares dels companys de la Joves haurien de ser un bon presagi per a una temporada que serà llarga i dura, amb compromisos on la Colla Joves hi vol ser per donar la cara, presentar batalla (de bon rotllo ... o no) i tornar a demostrar al món casteller que mai se la pot deixar de banda abans de començar una temporada, per malament que hagi anat l’anterior. La Colla Joves és diferent, sempre ho ha estat. És una colla visceral, instintiva, arrauxada i, sovint, temerària (d’altres la qualifiquen d’inconscient). Bé, amb tot això al damunt ha tingut
mals moments, però també ha farcit de jornades glorioses la història dels castells. Però és aquesta mateixa diferència, dins del context d’on ve, la que fa que alguns dels seus components no tinguin cap problema en posar-se a ballar la polka (gairebé proscrita en l’àrea tradicional) amb els companys de les altres colles o que atorgui l’honor de fer un pilar a un dels seus castellers amb una camisa diferent. Personalment vaig viure una jornada immensament feliç. Juntament amb els castells aconseguits, el pilar de la Júlia al costat de la Joves (una vegada més, gràcies Albert!), el detall final del pilar (quin honor!, gràcies Pere!) i les mostres d’estima que vaig rebre per part de les dues colles no les oblidarem mai ni la meva família ni jo. Vull agrair a la Colla Joves Xiquets de Valls i als Castellers de la Sagrada Família la comprensió vers un fet que sé que no és habitual avui en dia com és el de compartir militància castellera. Però de fet no sé per què m’hauria de sorprendre. Com diu l’himne no oficial de Safa adaptant lleugerament la lletra: “el millor d’aquestes colles és la seva gent” No vull acabar aquest escrit sense tenir, una vegada més, un record cap al meu pare. És inevitable. És més, no vull evitar-ho. Sempre vàrem anar junts als castells. Sé que diumenge també hi era. Francesc Montserrat
23
Sortides
Perafort 6/05/2012 4 de 8 3 de 8 7 de 7 Vano de 5
Vinebre 13/05/2012 5 de 7 3 de 8 4 de 7 3 de 7 4 de 7 amb pilar 2 vanos de 5
24
Biblioteca castellera
Tornem amb una tercera entrega de la biblioteca castellera. Us fem ressenya de llibres sobre el fet casteller que creiem que poden ser del vostre interès. Joan Bufarull Solé: L’origen dels castells. Anàlisi tècnica i històrica. Col·lecció L’Aixecador. Cossetània Edicions. Valls, 2007. El reusenc Joan Bofarull Solé, estudiós de les muixerangues valencianes, intenta donar resposta a un dels temes que més debat i teories ha generat al món casteller: l’origen dels castells. L’autor comença amb una relació de teories i hipòtesis existents sobre els orígens castellers, des de l’origen àrab, passant pel ball de Titans fins al ball de Valencians. Continua amb una anàlisi tècnica i comparativa de les muixerangues valencianes, les moixigangues catalanes, els balls de Valencians i els castells. Però l’anàlisi més interessant és quan ressegueix la història del ball de Valencians, des del segle XVII fins a l’origen dels castells, amb 60 notícies i descripcions que documenten l’evolució d’aquesta dansa fins a esdevenir castells. Fa un seguiment tècnic de com es van assolint cada cop construccions més altes o de com evoluciona el pom de dalt, sobretot la posició de l’aixecador i l’enxaneta.
Pere Ferrando i Romeu: Presència castellera al Vendrell fins l’any 1926. Patronat Municipal de Serveis Culturals del Vendrell. El Vendrell, 1991. En Pere Ferrando, vendrellenc de naixement, és un dels més prolífics i prestigiosos historiadors del fet casteller. Enguany presidirà el jurat del Concurs de Castells de Tarragona. Ha publicat nombrosos articles i llibres d’història castellera com ara ‘Pau Casals i els castells’, ‘El Penedes casteller’ o ‘Els Xiquets de Valls’, aquest últim publicat pel Centre d’Estudis Vallencs, amb motiu de les Decennals del 2011. L’any 1999 la nostra colla li concedí el Premi Joan Ventura Solé. El volum que presentem és un acurat estudi sobre la història castellera del Vendrell, des dels seus inicis fins a l’any 1926, any de la fundació dels Nens del Vendrell. Ens parla del Ball de Valencians i la Moixiganga vendrellenques. Repassa l’Època d’Or amb les colles vallenques fins a la Decadència, a finals del segle XIX. També inclou uns interessants capítols referents a noms propis de castellers vendrellencs i documenta les formacions de grallers que acompanyaven les colles. Finalment inclou un capítol dedicat a la literatura castellera, citant des de Guimerà fins a l’Andreu Nin. És un treball enorme, molt ben documentat i detallat, amb ampli material gràfic, posant noms i cares al fet casteller a la capital del Baix Penedès.
Josep Bargalló Valls: Un segle de castells. De 1900 a 2000 en dades. Col·lecció L’Aixecador. Cossetània Edicions. Valls, 2001. El torrenc Josep Bargalló, exconseller en cap de la Generalitat de Catalunya, crític literari i escriptor, ha publicat diversos estudis sobre cultura popular i tradicional, des de balls parlats fins a les festes de Santa Tecla de Tarragona. Ha publicat diversos estudis sobre el fet casteller. El volum que ens ocupa, guanyador del II Premi d’Assaig Casteller, fa un detallat anàlisi del segle XX casteller. Comença amb un repàs de la història castellera i entra en detall en el període que anomena “Els anys incomparables”, que s’enceta a partir de 1993. El llibre inclou una última part dedicada a estadístiques, xifres, quadres i gràfiques del fet casteller al segle XX, des del nombre de colles existents fins al nombre de castells de nou aconseguits. Tot i així, un dels temes més interessants del llibre és l’anàlisi que fa l’autor de l’evolució social de les colles, del model associatiu i del model festiu. També parla de l’impacte de la televisió i dels rànquings periodístics. Un llibre on trobem una bona crònica i un bon anàlisi del món casteller del segle XX. Jordi Rius
25
Pròrroga i Penals
El “Jefe” Si Javier Mascherano és el “Jefecito” qui és el “Jefe”? Doncs el “Jefe” és Leonardo Rubén Astrada, migcampista del River Plate entre els anys 1990 i 2010 que es va caracteritzar per la seva lluita i per la capacitat de lideratge tant al camp com al vestuari. Precisament va ser Astrada qui va designar com a successor seu dins l’equip a Javier Mascherano. De “Jefe” a “Jefecito”.
Penal “a la Panenka” Antolín Panenka es disposa a xutar un penal. Però no és un penal qualsevol. Si marca, Txecoslovàquia guanyarà la final de l’Eurocopa 1976 per davant de la totpoderosa Alemanya Federal. I al davant hi ha ni més ni menys que el porter campió del mundial 1974: Sepp Maier. Panenka encara la pilota i... gol!!! Però quin gol!!! Sense ser-ne del tot conscient, Panenka acabava de fer història i no només per haver guanyat l’Eurocopa. La forma de xutar el penal va donar la volta al món. Amb un cop subtil per sota la pilota, Panenka va enganyar completament el porter fent que aquesta entrés suaument pel mig de la porteria descrivint una vaselina. Sepp Maier no s’ho podia creure.
L’home que va fer plorar el Brasil L’any 1980 Paolo Rossi va estar a punt de deixar el futbol. Mentre era jugador del Peruggia es va veure esquitxat per un assumpte molt tèrbol d’apostes il·legals i un jutge esportiu el va inhabilitar durant dos anys. Contra tot pronòstic va entrar als plans del seleccionador Bearzot per jugar el Mundial d’Espanya del 1982. El torneig no va començar bé per a Rossi, ja que no va aconseguir marcar cap gol en els primers quatre partits. Tot i estar molt qüestionat, va entrar a l’equip titular d’Itàlia que havia de jugar contra Brasil. El Brasil de Socrates, Zico i Falcao. L’art fet futbol. Un dels millors equips de la història. Però aquella tarda a l’estadi de Sarrià la història la volia escriure Paolo Rossi. Contra tot pronòstic, Itàlia es va imposar al Brasil gràcies a un hat-trick de Rossi (segurament el hat-trick més famós dels mundials). El brillant futbol carioca va sucumbir a l’eficàcia demolidora de Paolo Rossi. Després tot va venir rodat: dos gols a les semifinals contra Polònia, un gol a la final contra Alemanya, Mundial, pilota d’or i fitxatge per la Juventus. El dia que vaig fer plorar el Brasil és el títol de l’autobiografia de Paolo Rossi. Francesc Inglès
26
Bob Paisley: l’alumne que va superar el mestre Al finalitzar la temporada 1973/1974, Bill Shankly va comunicar a la directiva del Liverpool FC que, a causa dels seus problemes de salut, no podia continuar sent l’entrenador de l’equip. Després de catorze exitoses temporades era necessari trobar un relleu al capdavant de la banqueta. Shankly va proposar que Bob Paisley (el segon entrenador) es fes càrrec de l’equip. La directiva va respectar la decisió de Shankly però ningú no ho veia gens clar. Tot feia pensar que ni Paisley ni ningú podria estar a l’alçada del gran Bill Shankly. I és que substituir el mític Bill Shankly no era una feina gens fàcil. Shankly ja era una llegenda quan encara era entrenador. Amb ell a la banqueta, el Liverpool FC havia viscut els moments més gloriosos de la seva història. Shankly va començar a entrenar el Liverpool la temporada 1959/1960, quan l’equip era a segona divisió. Després de fer-lo ascendir la temporada 1961/1962 va aconseguir guanyar tres lligues, dues FA Cup, quatre Community Shields i una UEFA. Un palmarès envejable. Però l’empremta que va deixar al club no es pot resumir solament en la llista dels títols guanyats. Shankly va catapultar el Liverpool FC a la glòria del futbol britànic i el va convertir en un club guanyador. Home visionari de caràcter molt fort, va ser un dels principals renovadors del primitiu i arcaic futbol anglès apostant per un joc sempre ofensiu de toc i passada curta.
This is Anfield
Aquesta revolucionària forma d’entendre el futbol es va cuinar a la mítica boot room (la sala on el Liverpool FC guardava les botes). Allí Shankly discutia d’estratègia i de tàctica amb la resta de l’equip tècnic en llegendàries reunions que es podien allargar durant hores i hores. Bob Paisley havia estat sempre el primer ajudant de Shankly. De caràcter reservat i discret, coneixia perfectament les seves tàctiques i coneixia molt bé com Shankly motivava els jugadors d’una plantilla que ell també havia entrenat durant molts anys. Però substituir Shankly, la llegenda viva del Liverpool FC, era una feina que Bob Paisley no sabia si podia o volia fer. Paisley també era responsable dels èxits de l’equip però sempre des d’un segon pla. Ara havia de fer un pas endavant. El pas més important de la seva carrera professional. Els inicis van ser difícils. EL Liverpool no va començar la lliga amb bon peu i els bons resultats no arribaven. A més, Paisley va demanar a Shankly que no assistís als entrenaments, ja que la seva presència l’intimidava i no el deixava treballar com ell volia. L’ombra del mite era molt allargada. Tot feia pensar que sense Shankly l’època daurada del Liverpool s’havia acabat, però a poc a poc Paisley es va guanyar el respecte i la confiança dels jugadors introduint matisos propis a les tàctiques de Shankly. Les victòries van arribar i el Liverpool va començar a guanyar partits i títols. Nou temporades després (1982/1983) Paisley deixava la banqueta. Durant aquest temps no només va mantenir el Liverpool al cim del futbol britànic sinó que el va portat també a la glòria del futbol continental. De la mà de Paisley el Liverpool va guanyar tres Copes d’Europa (76/77, 77/78 i 80/81), sis lligues, tres Carlings Cup, cinc Community Shields, una Supercopa d’Europa i una UEFA. Havia passat el que semblava impossible. Paisley no només va igualar el palmarès de Shankly sinó que el va superar àmpliament. A més, Bob Paisley és a dia s’avui l’únic entrenador que ha guanyat tres Copes d’Europa. L’ajudant que sempre havia estat a l’ombra del mite no només havia continuat el seu llegat sinó que l’havia millorat. L’alumne més avantatjat de l’escola boot room havia superat el mestre. La història és tossuda i tendeix a repetir-se. Proveu de canviar els noms a veure què passa. Diuen que tota semblança amb la realitat és pura coincidència. O no. Francesc Inglès
27
Més que castells
La colla enlaira un pilar de cinc per la 31a edició de la Gran Festa de la Calçotada Calçots i castells, les dues tradicions més importants de la ciutat de Valls, conviuen cada any en la cita de Gran Festa de la Calçotada. Aquell dia els protagonistes no som nosaltres, sinó els calçots, però la Colla no deixa de col·laborar amb un acte tan important per a la ciutat. Enguany la festa es va fer el dia 29 de gener i va comptar amb la presència d’un grup de turistes japonesos que van admirar sorpresos com els vallencs alçàvem calçots i castells. Com sempre, el pilar va donar el tret de sortida al concurs de menjar calçots, on fins i tot algun japonès es va animar a participar.
Els Reis Mags d’Orient visiten el local No hi podien faltar. Ses Majestats de l’Orient, com cada any, no es van oblidar de passar pel local de la Colla Joves, en un dels actes més importants de les festes nadalenques i, sens dubte, el que els petits viuen amb més il·lusió. Evidentment, els Reis Mags tampoc es van descuidar de portar alguna coseta per a la canalla de la colla, que s’ho havia ben guanyat.
Vilanova i la Geltrú acull la XVI Jornada de Prevenció de Lesions Coincidint amb el seu 40è aniversari, els Bordegassos de Vilanova han organitzat enguany, juntament amb la Coordinadora i el Grup de Foment, la XVI Jornada de Prevenció de Lesions en el Món Casteller. La Jornada es va dur a terme el dissabte 14 d’abril a l’IES Manel de Cabanyes, de les deu del matí a les sis de la tarda. Com no podia ser d’una altra manera, membres de la colla es van desplaçar a Vilanova per assistir als tallers tècnics i a les xerrades que s’hi van fer.
28
Resum actuacions temporada 2011
El Milà
D
22 Maig
Tarragona
D
Prades
5 Juny
Diada del Local
12 Juny
L'Arboç
23 Juny
Completes
24 Juny
Sant Joan
9 Juliol
Reus
17 Juliol
La Xamora
23 Juliol
Sitges
3 Agost
Firagost
5 Agost
Grenoble
6 Agost
Grenoble
15 Agost
La Bisbal
28 Agost
L'Arboç
D
D
D
1ID 1I D
1ID 1D 1ID 1D D
D
D
D
D D
D
D
D
D
D
1ID 1D
C
D
2 ID
D
D
C
2D
D
1I 1D
D
1ID 1D
D
Sitges
D
1 Octubre
Reus
D
8 Octubre
Manacor
D
D D
C D
D
D
D
D
D
D
D
D
D
1ID 1C
ID
D
D
24 Setembre
I C
C
D
C
1ID 2C 1D
1I 2C
C
I
D
El Vendrell 1C Santa Ursula 2D
Altres
D
2D
D
D
Vila-rodona
D
D
D
Reus
6 Novembre
D
D
D
17 Setembre
Bellprat
D
D
2D
3D
30 Octubre
D
D
D
1ID 1D
D D
Quatre de Vuit amb el Pilar Quatre de Nou amb Folre Tres de Nou amb Folre Cinc de Nou amb Folre
I
Dos de Vuit amb Folre Cinc de Vuit
D
Dos de Set
Tres de Set amb el Pilar Quatre de Set amb el Pilar Cinc de Set
D D
D
3D
Diada de Catalunya
D: Descarregat
D D
D
D
3D
Vilafranca
Actuacions Fetes: 28
D
D
30 Agost
23 Octubre
D 1ID 1D
D
10 Setembre
16 Octubre
D
Sant Sadurní d'Anoia D
29 Maig
D
D
D
15 Maig
28 Maig
Tres de Set
D
Tres de Vuit
8 Maig
Vilanova i la Geltrú Cabra del Camp
Quatre deVuit
17 Abril
Lloc
Quatre de Set
Data
Pilar de Cinc
D
D
D
D
D D
D D
D
8D
1C 44D
6D
1ID 1C 7D 1ID 1I 10D
C: Carregat
1ID 9D 4D
1I 2ID 3ID 2C 14D 13D
1C 7D
ID: Intent Desmuntat I: Intent
1I 2ID 1C 1D
I: Intent
29
Benvinguts a la Colla
Berta Martí Oliver nascuda el 17 de novembre de 2011 filla dels companys Xavi i Ester
Aina Miquel Donaire nascuda el 11 d’octubre de 2011 filla dels companys Marc i Rosa
T’apassiona la fotografia? Ets addicte a la Colla Joves? Ara és la teva! Participa al concurs de fotografia de la revista Foc Nou penjant les teves millors instantànies de la Colla Joves al facebook de la revista. El jurat triarà la guanyadora d’entre les fotografies amb més “M’agrada”. I el premi? La millor serà publicada a les pàgines centrals del proper Foc Nou.
Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com 30