Editorial Quin inici de temporada! Feia anys i panys que no arrencàvem amb tanta força. Tres de nou al Pati i descarregat per Sant Joan, quatre de nou descarregat a Terrassa (el més lluny de casa que hem fet mai), i tres castells de la gamma de vuit al nostre repertori: el dos, el cinc i el set, que a més ha estat el primer de la història de la Colla. Per si això no fos prou, enguany podem celebrar una altra fita molt especial. Som la primera colla en tota la història dels castells que descarrega castells de nou durant vint-i-cinc anys consecutius. Felicitats! Però ara ja som a l’agost, un agost que serà una mica diferent per a la Colla Joves. Tots sabem el perquè: enguany l’agost vermell no s’acabarà a Vilafranca com passava des de fa molt de temps. En una plaça que ens acollia com si fóssim a casa, sempre hi hem anat a fer tot el que teníem, i més. No és per casualitat que va ser la Joves qui va descarregar el primer castell de nou en un Sant Fèlix. No és per casualitat que el millor castell que mai s’ha descarregat en un Sant Fèlix és vermell. No és per casualitat que hi hem assolit la millor actuació de la nostra història. Malauradament, n’hi ha que no se’n recorden i que han menystingut la Colla. Ara és l’hora de demostrar-los que s’han equivocat. És l’hora de treballar de valent, amb la constància que ha fet que puguem descarregar castells de nou durant vint-i-cinc temporades consecutives, per recordar-los qui és la Colla Joves Xiquets de Valls. Tenim moltes places esperant-nos. Fem-ho possible.
Sumari 04 XVI Premi Joan Ventura
n. 84
05 Sortides
Valls , agost 2012
06 El Vendrell
Edita: Colla Joves Xiquets de Valls C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com Equip de redacció: Roser Llagostera, Montse Solé, Salvador Magre, Josep Ramon Marquès Publicitat: Josep M. Urquia Fotografies: Abigail Reverté i Arxiu Colla Joves Imprimeix: AG Ediciones, S.L.U. Dipòsit Legal T-1233-83 Amb la col·laboració de:
07 El Pati 08 Completes 09 Sant Joan 10 Terrassa 11 Sortides 12 L’entrevista 18 Festa Major de Sant Joan 20 La canalla de la Colla 21 La canalla més de prop 22 La Muixerra i Salvador Dalí 24 Sortides a la muntanya 25 Biblioteca castellera
L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.
27 Music Box 28 Més que castells 30 Orgullosos de ser de la joves
XVI Premi Joan Ventura i Solé Raquel Sans Guerra, periodista i component de la Colla, ha estat la guanyadora del Joan Ventura i Solé 2012, premi de periodisme casteller que concedeix anualment la Colla Joves Xiquets de Valls. Aquesta ha estat la decisió del jurat, format per Carles Herèdia, Roser Llagostera, Montse Solé i Pere Toda. Es tracta d’un certamen que la Colla Joves convoca des de l’any 1995 per tal de fomentar el fet casteller dins del món del periodisme. Raquel Sans, que actualment presenta i dirigeix el programa televisiu Quarts de nou al Canal 33 i és copresentadora del Tres rondes de Catalunya Ràdio, ha rebut el guardó per la seva vasta trajectòria en el món del periodisme casteller, en totes les seves vessants: 1. En l’àmbit de la premsa escrita, destaca la seva col·laboració en mitjans com la revista Castells, i els diaris El Punt, El Periódico i La Vanguardia. 2. En l’àmbit radiofònic, ha presentat els programes Plaça castellera, d’Ona Valls i COM Ràdio; Toc de castell, de Tarragona Ràdio, i Tres rondes, de Catalunya Ràdio, a més de retransmetre en directe les principals diades castelleres en diverses emissores. 3. En l’àmbit televisiu, ha dirigit el programa Més amunt de Més TV i el Finet i pel mig a Tac 12, programa que va destacar per un format innovador i que va esdevenir rècord d’audiència del canal. Actualment presenta, juntament amb Elisabet Carnicé, el programa Quarts de nou. El premi se li va lliurar el dia 26 de maig, en el marc de la Nit de Premis de Valls, un acte que enguany ha estat organitzat per les entitats que hi participen. En rebre el guardó, la Raquel va agrair a la Colla que li hagi donat tot en els castells: no només coneixements sinó també la passió de viure’ls. També va lloar la Joves pel fet de ser l’única colla que aposta per un premi d’aquest tipus, recolzant no només el periodisme sinó la cultura en general, i va manifestar la il·lusió que li feia rebre el premi de mans dels seus.
4
Sortides
El MilĂ 20/05/2012 3 de 8 4 de 8 5 de 7 Vano de 5
Prades 29/04/2012 3 de 8 7 de 7 4 de 7 amb pilar 5 de 7 4 de 7 Vano de 5
5
El Vendrell
Arriba la gamma alta de vuit 3 de juny 2012 5d8, 7d8, 4d8, vano de 5. La diada d’aniversari dels Nens del Vendrell va ser la cita escollida per la Colla Joves per fer el primer gran pas endavant aquesta temporada. Els vermells van arrencar amb un dels plats forts, el cinc de vuit. Després d’un inici de temporada plantant el cinc de set a gairebé totes les places, la catedral va agrair la feina feta: va pujar amb molt bones mides i es va coronar amb solvència. A segona ronda era el torn d’un set de vuit inèdit per a la Colla. Aquesta immensa estructura va pujar encara més tranquil·la que el cinc, i es va carregar i descarregar amb facilitat. Cal dir que la Colla Joves és la tercera colla que aconsegueix aquest castell i la primera a fer-ho fora de casa. L’alegria es va desfermar entre els vermells, i no era per menys. Cinc de vuit i set de vuit tres setmanes abans de Sant Joan, i tots dos d’una tacada! El tercer castell de la Joves va ser un tranquil quatre de vuit que va permetre estrenar el Jaume Galofré a segons. Per tancar aquesta jornada rodona, la Joves va alçar un pilar de cinc acompanyat de dos pilars de quatre.
6
El Pati
El Pati torna a ser de nou 9 de juny 2012 3d9f (c), 5d8, 4d8, vano de 5. La Colla Joves Xiquets de Valls hi va carregar el tres de nou amb folre, en la diada de les festes del local. Malgrat la sempre amarga caiguda, la fita va ser molt important: des del 2001 que no es veia un castell de nou vermell abans de Sant Joan. Era el gran objectiu del dia, de manera que el van encarar sense dubtes a primera ronda. Després de desmuntar-ne un peu, a la segona el castell va pujar amb molta seguretat i una canalla ràpida el va coronar sense dificultats. Una canalla entre la qual s’estrenaven en castells de nou l’Alexia (aixecadora), la Xènia (dosos) i la Gisela (sisens). La caiguda no va ensorrar la Colla Joves, que va saber reaccionar de seguida aixecant el cinc de vuit. Era el segon de la temporada i tot i algun canvi, com ara el debut d’un aixecador (Ismail), es va completar encara més tranquil que al Vendrell. A tercera ronda, els de la camisa vermella van optar per un lleuger i segur quatre de vuit, que volen posar damunt del folre ben aviat. Si al Vendrell hi van estrenar un segon, aquest cop debutava en els vuit pisos una castellera a dosos, la Neus. Per acabar l’actuació, un pilar de cinc custodiat per dos pilars de quatre, i una segona ronda de pilars amb quatre pilars de quatre simultanis més.
7
Completes
La catedral per Completes 23 de juny 2012 3d8, 5d8, 4d8, 2 pilars de 5. Fotos: Marta Arjona I va arribar el punt culminant del primer tram de temporada, la festa major de Sant Joan. Després de participar en cercaviles i aixecar pilars, la primera cita a la plaça del Blat va ser la diada de Completes. Igual que l’any passat, la diada es va fer “a l’antiga”, és a dir, sense alternança de rondes amb l’altra colla. El cinc de vuit va ser el millor castell de la diada, i va arribar a la segona ronda. El tres i el quatre de vuit ja donaven bons presagis per a la important diada de l’endemà.
8
Sant Joan
2 castells de nou per Festa Major 24 de juny 2012 5d8, 3d9f, 4d9f (c), 2 pilars de 5. La Colla va sortir a plaça amb convenciment i ganes de descarregar la tripleta màgica. Afavorida pel sorteig, va ser la primera a actuar, i va començar amb el cinc de vuit, un valor més que segur, que es va descarregar amb molta fermesa i va donar ànims per a la segona ronda. Va ser aleshores quan la Joves va atacar el tres de nou, un castell que es va haver de treballar molt, però aquest treball va tenir premi: descarregar-lo va suposar una gran alegria per a tots, ja que en tota la temporada passada no l’havien pogut completar. S’acabava d’arrodonir, doncs, la feina començada quinze dies abans al Pati. A la tercera ronda, tal com estva previst, la Colla Joves va aixecar el quatre de nou. Malauradament, un cop carregat les coses es van complicar i el castell va fer llenya. Amb dos pilars de cinc s’acabava el que havia estat una molt bona diada de Sant Joan.
9
Terrassa
El quatre de nou a Terrassa 1 de juliol 2012 5d8, 4d9f, 2d8f, vano de 5. El castell escollit per iniciar l’actuació va ser el cinc de vuit. Era ja el cinquè de la temporada, i va quedar clar que ja està consolidat: es va descarregar amb total comoditat a pesar dels canvis que s’hi van fer a quarts, quints i dosos. Després d’aquest bon començament, els de la camisa vermella van encarar el gran objectiu del dia, el quatre de nou. Mai abans la Joves no havia plantat un quatre de nou tan lluny de casa. L’havien carregat per Sant Joan i calia demostrar que la caiguda havia estat un accident. I així va ser. El castell es va carregar amb comoditat, i va ser a la descarregada quan el folre va haver de treballar de valent. El tronc, però, no perdia les mides, i va poder anar baixant fins a completar-lo i desfermar l’alegria entre els vermells. I per arrodonir una gran diada, una altra estrena: el dos de vuit amb folre. Una estrena curiosa, ja que enguany encara no havien portat a plaça el dos de set. El castell presentava molt bones mides i semblava que completar-lo seria bufar i fer ampolles, però a la sortida dels dosos el castell es va rebregar totalment i van haver-lo de defensar amb dents i ungles fins a aconseguir completar-lo.
10
Sortides
Aquopolis 07/07/2012 3 de 7 4 de 7 2 de 6 3 de 7 4 de 7 vano de 5 Fotos: Aura Domènech
La Riera de GaiĂ 21/07/2012 3 de 8 5 de 8 4 de 8 2 pilars de 5
11
L'entrevista - Josep Maria Queralt i Joan Martínez El Josep Maria Queralt és un casteller que porta gairebé trenta anys a la Joves i, d’aquests, setze ocupant la posició de segon. Actualment és un dels segons “veterans” de la colla. No dóna lloc al nerviosisme quan ha de pujar, ja que els castells formen part de la seva passió i assegura que és un treball d’equip en què cada peça ha de funcionar correctament. El Joan Martínez, més conegut com a Joan Jove, és l’altra cara de la moneda. Tot i portar la camisa vermella des de fa menys anys, per la seva joventut, en sis anys fent de segon, ja ha descarregat un gamma extra, el 5 de 9 f, i és un dels segons habituals en castells de vuit i terç als de nou. Li agrada creure’s els castells i aprendre dels seus companys de posició. En quin moment de la vostra vida vau decidir formar part de la Colla Joves? Q: Jo vivia a la Muralla del Castell i venia de petit a l’estiu als assajos de la canalla amb el Jordi Crusells. Vaig assistir-hi durant tres o quatre anys; estem parlant cap a l’any 1984-85. Després vaig deixar de venir a la colla a mesura que em vaig anar fent gran i deu anys després, al 1994-95, vaig tornar a trepitjar el local però per quedar-m’hi de manera definitiva. En aquella època no tenia cap familiar vinculat a la colla. Ara sí, compto amb el meu germà, el Roger. J: Devia ser l’any 1998 que vaig venir un dia sol a la colla perquè m’agradaven els castells i vaig estar uns dos o tres mesos als assajos de canalla. Recordo que fins i tot ens venien a buscar a casa, al meu germà i a mi, però a la meva mare la idea de fer castells no li agradava gens i un dia no els va obrir la porta. Aleshores ja va ser fins a l’any 2000 quan vaig començar a anar d’amic amb el Jordi Pallarès. Anàvem junts a les diades més grans i cada vegada em vaig involucrar més en aquest món i en la colla fins a dia d’avui. Des de petit ja anava a plaça a veure castells amb el meu pare i ell ja em deia: aquests són “els bons” i aquests “els dolents”, o sigui que ja m’indicava cap a quina colla tocava vincular-se. En quin moment decideixen provar-te com a segon, en aquesta posició? Quan vas debutar? Q: Va ser gent de la colla com el Paco Guerra, l’Adolfo… que em van animar a provar-me en aquesta posició ja que estava fort, però en un principi vaig dir que no... Després, però, a mesura d’insistir ho vaig acabar provant. En aquella època hi havia segons molt bons en aquesta colla: el Jordi de la Secuita, el Maño, l’Adolfo... i jo venia a assajar els divendres i poquet a poquet vaig anar pujant dalt dels castells. Crec que t’ha d’agradar perquè he vist gent que ha vingut a la colla que en un moment donat ho han provat i després ho han deixat o han deixat de venir. Els castells t’enganxen i gràcies al fet que
12
en aquell moment tenia amics de quan estudiava, com el Pep Oller, va ser un afegit perquè em sentís a gust i m’hi acabés quedant. Crec que si no m’hagués agradat en el seu moment ho hagués provat i res més, la cosa hauria quedat aquí. A la diada del local quan la fèiem aquí a dins a la palmera, vaig debutar en un 4 de 8 que el vam desmuntar quatre vegades i al cinquè intent, per fi, vaig descarregar el meu primer castell de vuit. Va ser per Sant Joan del 1996 i he estat ocupant aquesta posició fins a l’actualitat de manera ininterrompuda. J: El 2004 el Sisco Sánchez, que en aquella temporada era cap de colla, em va proposar anar dalt el castell i provar-me en aquesta posició. La veritat és que em va fer gràcia i vaig acceptar. En aquella època jo estava estudiant a Barcelona i baixava a Valls cada dimarts per assistir als assajos de canalla per fer anar fent castells petits. Em pensava que faria castells de set i res més... però la cosa no va quedar així. I a partir d’aquí la resta de caps de colla que han passat per la Joves també han confiat en mi i fins i tot per pujar en construccions més grans. Era l’any 2004 quan vaig fer un 2 de 6 a Lilla, el meu únic dos que he fet mai. I el mateix any també vaig fer de segons en un castell de set. El primer castell de vuit el vaig fer l’any següent
Ells m’han guiat... no sé si pel bon camí o no... (riu) Sobretot és important comentar els errors per poder-los millorar en la propera ocasió. Al 3 de 9 f d’aquest Sant Joan, tenia la sensació que em marxaven els peus del lloc i el Queralt em va dir que ni em mogués un pèl... i és clar, amb la cara que feia li vaig haver de fer cas! (riu) Abans d’anar a segons, quines posicions havies ocupat? Q: En el meu cas havia parat molts castells de set i de vuit a l’assaig per anar-me formant i poquet a poquet vaig anar pujant en d’altres construccions, i anava fent una progressió i allò evidentment motivava... J: Normalment anava de girat tant a la pinya com al folre, però també he fet castells a l’agulla i al dau. I en els castells que no pujo encara vaig a aquests llocs que he comentat però a algun cordó més enrere. Quines qualitats o aptituds creus que té el teu company com a casteller?
amb el Salvador Ramon com a cap de colla i el 2009 vaig fer el meu primer castell de 9, el 5 de 9 amb folre amb l’Helena Llagostera al capdavant. Quan miro enrere penso que en un principi em feia gràcia com segurament li faria a molta gent però que no aniria a més i no tindria continuïtat. I veure que no és així, que continuo pujant, és una sensació fantàstica... Qui et va ensenyar a ‘col·locar-te’ en aquesta posició? Q: Me’n va ensenyar el Jordi de la Secuita. Quan arriba algú de nou, sobretot gent jove, el “nucli dur” és el que acostuma a ensenyar a saber-se posar al seu lloc i sobretot com ho han de fer. Quan puges amb un casteller nou el que intentes és que rectifiqui la posició si és que està mal col·locat: li dius que intenti entrar d’aquesta manera, no tirar el pit endavant... i quan arribes a terra comentar-li si ho ha fet bé i animar-lo. J: De la majoria de caps de colla n’aprens, d’alguns més i d’altres menys, però sobretot si em fixo en els segons que me n’han ajudat i em diuen consells de com m’he d’agafar són el Josep M. Queralt i el Quico de Cabra.
Q: El Joan crec que ha començat per allà on s’ha de començar, a poc a poc, primer pels assajos de canalla i després els divendres fent castells nets a l’assaig. Ha seguit una bona línia fent primer el 4 de 8 durant tot un any, i després amb el 3 de 8 i el 5 de 8. A continuació fent el pas als castells de nou i al gamma extra. Li quedava l’espineta del 3 de 9 amb folre i aquest any per fi també l’ha fet. La junta tècnica del 2008 amb el Pere Rico al capdavant ja va confiar en ell i un dels reptes que tenia era que pogués fer aquest tres però no va poder ser i va debutar amb el 4 de 9 amb folre. Aquest any vam apostar per ell perquè ha seguit una bona evolució i progressió i ha demostrat que ho pot fer. Va debutar amb el 3 de 9 f al Pati tot i que no va sortir com esperàvem... va ser un accident. De vegades per molta experiència que puguis tenir, els castells també poden caure. En canvi, en el tres de Sant Joan vam haver de lluitar des del principi i finalment el va descarregar. Crec que els caps de colla que l’han portat l’han sabut pujar com a casteller tot i les veus crítiques que hi ha sempre a les colles que “n’han enterrat a més d’un”. Ell ho ha demostrat i ho demostrarà, que és un bon casteller. J: Els castellers com ell aporten moltíssimes coses a gent jove com jo gràcies a la seva veterania. M’han ajudat tant a mi personalment com a molts joves que han començat a formarse en aquesta posició. Segurament si poses quatre “joans” no anirà el castell tan bé com si poses quatre “queralts” o gent amb experiència. Estar al costat de gent com ells t’ajuda moltíssim i et dóna molta confiança i seguretat.
13
L'entrevista - Josep Maria Queralt i Joan Martínez
Formar part de juntes tècniques... és un plus afegit? Q: Penso que sí perquè aprens de la gent “veterana” i et vas formant com a casteller però també com a persona, per tal d’agafar experiència. Et pot agradar fer castells però el fet de formar part d’una junta i conèixer de primera mà les sensacions i tot el que es mou sempre anima molt més el casteller. J: Jo també formo part de la junta tècnica i crec que em serveix molt per afrontar aquest repte. Aprens molt a tots els nivells dels castells: folre, pinya... i això ajuda molt perquè t’ajuda a conèixer tots els detalls i moviments de la colla. Recordeu alguna situació curiosa dalt d’un castell? Q: Recordo el primer 3 de 9 amb folre que vaig fer amb el Jordi de la Secuita; notava com si els peus em marxessin endavant. I li vaig comentar al Jordi i em va dir que no em mogués i em quedés quiet, i va ser bufar i fer ampolles... Els peus no es
14
mouen, ets tu que tens aquesta sensació que marxes dins del castell. Amb l’experiència n’aprens, al llarg dels anys saps com actuar, t’asseus una mica, intentes tenir complicitat amb els primeres mans... sobretot en els castells amb folre. També recordo una vegada que vaig anar de segon tapat. Era a Sant Fèlix i el segon que feia en aquesta posició, vaig notar que també em marxaven els peus i li vaig posar el peu a l’espatlla de l’agulla i una mica més i el pelo...i es va descarregar el 4 de 9! Segurament l’agulla estava content per això perquè el pobre va patir! J: El primer cop que vaig pujar al folre era un 2 de 8 f i anava de terceres mans i quan ja baixava la canalla per poder descarregar el castell, em van baixar els pantalons sense voler-ho i jo em vaig deixar anar per apujar-me’ls. Evidentment tenia vergonya i els que en aquell moments anaven al capdavant em van fotre les bronques entre cometes...
Teniu comptabilitzats els castells que heu fet en aquesta posició?
d’escollir una plaça i una diada, Santa Úrsula i l’ambient de la plaça del Blat.
Q: Els primers cinc anys sí que els comptava però després ja he perdut el compte dels castells que he fet. Però més que els que he fet jo, els que ha fet la Colla Joves, han passat moltes generacions per la colla, i l’important són els castells que s’han fet al llarg de la història, tu només ets un granet de sorra més. A més, un dels elements clau és la canalla, els has de motivar i ells mateixos es tranquil·litzen si veuen un segon “segur” al castell.
Com veieu aquesta temporada?
J: No els he comptat, no tinc la mania de fer-ho, tot i que fa força menys anys que en faig com a segon. També crec que és un treball conjunt de tots i totes i el mèrit individual no es contempla. Creieu que s’ha d’estar preparat físicament per poder pujar a un castell? I a nivell psicològic? Q: No crec que hagis d’estar especialment fort, sinó que t’han d’agradar els castells. Evidentment que si ets jove, millor. Però cada edat és diferent i evidentment el cos canvia. Jo no vaig pas al gimnàs. I a nivell psicològic és imprevisible, és evident que poden caure els castells i a vegades ho penses però no és una cosa que m’obsessioni, els faig i ja està. Com que no ets tu sol, sinó que depèn de molta gent i molts factors, no fa falta mentalitzar-se. J: Crec que una mica físicament bé ho has d’estar però sense passar-se. Jo tampoc vaig al gimnàs. L’aspecte psicològic és més important, crec, perquè te l’has de creure el castell, has de creure que el podràs fer. Com afronteu una jornada d’actuació castellera? Q: Fent vida normal. Sóc d’aquells que vaig a esmorzar però abans de fer-ho vaig dues vegades al ‘roca’ abans de sortir de casa. Vaig al Vinyet a fer un bon esmorzar amb mon germà. La veritat és que no en tinc pas, de nervis, abans d’anar a plaça. J: Sóc d’aquells que intento no anar a dormir tard si el dia següent tinc actuació. Els nervis sí que em van per dins i també vaig al wc unes quantes vegades. Però afronto cada diada amb ganes, amb un bon esmorzar amb els amics. Això sí, res de copes ni patxarans després de l’àpat! Tothom té una diada i un castell preferit. Els vostres? Q: En tinc uns quants, de castells preferits, i és difícil només escollir-ne un. En el que m’he sentit més a gust ha estat amb el 5 de 9 f i com a castell maco per la colla el 4 de 9 net. Una diada? Sens dubte Santa Úrsula. J: Coincideixo amb ell. Per a mi el castell el 5 de 9 f i si he
Q: Bé, bé... Crec que de cara al mes d’agost hem d’apretar, ja no perquè enguany no anem a Sant Fèlix, sinó perquè som la Colla Joves, i hem dapretar. I si no anem a Vilafranca anirem a un altre lloc i la gent ha de tenir clar que si anem a Igualada o a Torredembarra, hem d’anar-hi a fer bons castells. Hi ha gent que ens ha volgut deixar per terra i el que hem de fer és treure el més positiu de tots nosaltres, donar suport a la colla i fer una bona temporada. Hem de demostrar al món casteller qui som, tot i les males temporades per les que hem pogut passar. J: Hem començat bé, amb quatre castells de nou, força cincs de vuit, dos de vuit... i a l’agost s’ha d’apretar, no pensar més en Sant Fèlix, i centrar-nos en diades com les de Torredembarra, Igualada i la Bisbal. S’han de fer castells de nou en totes les places i si arriba algun castell més, millor, però a totes les diades de l’agost hauríem de ser capaços de portar castells de nou allà on trepitgem els vermells. Un desig... Q: Tornar a fer el 5 de 9 f perquè és un castell que necessita implicar una gran quantitat de gent a l’assaig i a plaça per poder-lo fer, i perquè no, descarregar el 4 de 9 net a Valls, un castell que hem descarregat en una plaça que encara avui en dia no ha sabut apreciar. I poder-lo descarregar a Valls és una fita que a molts castellers de la colla ens trauria aquella espina clavada, i que en aquell moment no vam poder aconseguir per més vegades que ho vam intentar. Per aquesta temporada podria estar a l’abast però necessita molt sacrifici i si no és per aquest any, serà de cara a la temporada vinent... Però el treball ja el podem començar a fer. J: Tornar a descarregar el 5 de 9 f i també el 4 de 9 m’encantaria poder-lo veure. I no apuntant tan amunt, centrar-nos en el pilar perquè si el podem tenir t’obre portes a castells que personalment m’agrada fer-los com és el cas del 4 de 8 amb el pilar. Q: Ja que ha comentat el tema del pilar, crec que som una colla diferent. Quan l’hem tingut no l’hem sabut explotar. L’any que jo el parava a segons, l’assajàvem com a desesperats i també ens queia tot i que en vam carregar força i només en vam descarregar un. No hem tingut mai una alineació d’aixecador i enxaneta només pel pilar per fer-lo repetidament i crec que aquesta seria la clau. Q: Penso que sí perquè aprens de la gent “veterana” i et vas formant com a casteller però també com a persona, per tal d’agafar experiència. Et pot agradar fer castells però el fet de formar part d’una junta i conèixer de primera mà les sensacions i tot el que es mou sempre anima molt més el casteller.
15
Foto guanyadora del 1r concurs fotogrĂ fic Foc Nou Autora: Marta Arjona Blasco
Festa Major de Sant Joan La colla va participar en els diferents actes emmarcats en la festa major de Sant Joan. Com a preludi, dissabte 16 de juny es va dur a terme a la plaça del Blat l’acte de nomenament del padrí dels Xiquets de Valls. Aquesta temporada l’ambaixador és Enric Crous, director general del grup Damm, que durant els últims anys ha col·laborat, amb el seu patrocini, amb el fet casteller. La colla, encapçalada pel president i el cap de colla, hi va enlairar un pilar de cinc. Ja pocs dies abans de Sant Joan, la colla va participar en la cercavila d’inici de festa major amb sortida a la plaça del Blat i arribada a la Plaça del Pati. En aquest últim indret es va dur a terme la gran tronada amb la participació sobretot de la canalla de la colla, que va encendre la traca. Un cop donat el tret de sortida a la festa major, la cercavila va tornar a la plaça del Blat, on es va fer un pilar de cinc. Foto: Marta Arjona
Foto: Pere Toda
Foto: Pere Toda
18
Foto: Pere Toda
El 24 de juny a la tarda, després de la gran actuació feta a la plaça del Blat, va ser el torn del Tomb del Poble, un acte amb sortida a la Plaça del Blat i que recorre el casc antic de Valls fins arribar al lloc de sortida. Al Tomb, els castellers i castelleres de la colla van aixecar pilars i castells de sis i de set. I el dia següent, el 25 de juny, els protagonistes van tornar a ser els nens i nenes que formen la canalla de la colla. Tots ells van participar al Tomet del Poble, un recorregut més curt que el del dia anterior, i en el qual també van enlairar els seus castells per acabar amb un pilar de quatre al davant de l’ajuntament. Fotos: Marta Arjona
19
La canalla de la Colla Després de passar el primer tram de temporada, ens sentim orgullosos de la nostra canalla, i és que no és per menys: han fet un inici de temporada magnífic! Portem més de cinc mesos des que vam començar els assajos de canalla i l’evolució ha estat molt prometedora. S’ha intentat mantenir un ritme d’assaig exigent i constant, i pensem que els resultats ja s’han vist a plaça. Per destacar-ne alguns: ja tenim quatre noves castelleres de nou, la Xènia, l’Alexia, la Mar i la Gisela; els dos “Ismaels” i la Neus ja han fet els seus primers cincs de vuit i aviat faran el salt al castell de nou, i tenim una nova cantera que segueix un bon ritme per tenir un futur de bons castells dins de la colla. Tot l’equip de canalla estem treballant dia a dia per donar-los la confiança, la tècnica i la motivació per fer grans castells. La valentia, l’esforç i la superació l’estan posant ells per si sols. Però no tot és fer castells a la nostra colla! Com que ha començat el bon temps, ja hem fet més d’una escapada a la platja, a la piscina, al cinema i a l’Aquopolis! Aquests són moments de fer equip, divertir-se petits i grans, riure molt i omplir una pàgina més dels nostres records que tindrem d’aquest any.
Us animo a tots/es a acompanyar la nostra canalla en els seus assajos de dimarts i dimecres i a formar part del seu futur dins de la colla. Continuarem treballant per tal que els pròxims mesos també tinguem molts més èxits per explicar! La nostra canalla: la millor canalla del món!
L’Equip de Canalla
20
La canalla més de prop
Marta Romero
Gisela Cruz
Mar Mateus
1. Quin és el millor castell que has fet? El 3 de 9 amb folre d’aixecadora i d’enxaneta. 2. Quin castell t’agradaria fer? El 2 de 8 net. 3. Quins castells intentaries fer al Concurs? El 2 de 8 net, el 4 de 9 net i el 3 de 9 f amb el pilar. Acabaria amb el pilar de 7 amb folre. 4. Un record: Uns dels millors records que tinc de la colla ha estat aquest mateix any per Sant Joan, quan he descarregat el 3 de 9 f d’enxaneta. Tenia moltes ganes de poder fer-lo d’enxaneta.
1. Quin és el millor castell que has fet? El 3 de 9 amb folre a sisens. 2.. Quin castell t’agradaria fer? El 3 de 10 amb folre i manilles. 3. Quins castells intentaries pel Concurs? El 3 de 10fm, el 5 de 9 folre i el 4 de 9 folre. També faria al final el pilar de 6. 4. Un record: L’excursió que vam fer l’any passat al Pedraforca va ser un bon record, hi vam anar petits i grans i havíem de passar per llocs plens de pedres, on molta gent va caure. Va ser molt divertit.
1. Quin és el millor castell que has fet? El 4 de 9 amb folre a dosos. 2. Quin castell t’agradaria fer? El 5 de 9 amb folre. 3. Quins castells intentaries pel Concurs? 3 de 10fm, 4 de 9 net, 5 de 9 folre. També el pilar de 7 amb folre. 4. Un record: Aquest any a la diada de Terrassa, és un bon record per mi, perquè vaig descarregar per primera vegada el 4 de 9 amb folre, era el meu primer castell de nou descarregat.
21
La Muixerra i Salvador Dalí El 1956, la Colla la Muixerra participa a la Conferència de Salvador Dalí al parc Güell de Barcelona Eren les Festes de la Mercè del 1956 quan els “Amics de Gaudí”, veient l’èxit que havia tingut Dalí en la conferència realitzada a l’Ateneu Barcelonès temps endarrere, van organitzar un nou acte per tal de recaptar fons amb destí al temple de la Sagrada Família amb la presència de Dalí i de la Colla la Muixerra, actual Joves Xiquets de Valls. Dalí, però, abans d’acceptar l’oferiment, havia de demanar permís a Gala. L’acte es duria a terme al Parc Güell de Barcelona. Per què els castellers? Perquè Dalí va creure que Gaudí es va inspirar en els Xiquets de Valls per aixecar les torres de la Sagrada Família. L’amistat que tenia Dalí amb el pintor vallenc Lluís Fàbregas (a) Botaret féu possible la participació de la Muixerra dels Xiquets de Valls. La conferència atrauria milers de persones d’arreu, unes cinc mil.
Foto extreta d’Internet google imatges
L’acte seria retransmès a través de barcelonines i filmat pel NO.DO.
diverses ràdios
La sessió, que havia de començar a 2/4 de 8 de la tarda, començaria mitja hora més tard. S’iniciaria l’acte amb l’aparició de la Colla la Muixerra a dalt d’un entarimat de fusta tot començant a aixecar el castell. La premsa barcelonina ho explicava així: En primer lugar los “Xiquets de Valls” intentaron levantar una torre humana de seis pisos, pero cuando ya estaban a punto de conseguirla, una nube de humo muy denso –preparada por Dalí para hacer su aparición- cegó a algunos de los muchachos de la colla produciendo la caída sin consecuencias. Un segundo intento se vio coronado y cuando el público aplaudió la exhibición hizo acto de presencia Salvador Dalí, acompañado de su esposa Gala. L’acte era presentat per Federico Gallo i Dalí ocuparia una petita llotja i en una butaca gaudiniana seuria Gala. A peu dret i al seu costat, Dalí començaria la seva conferència amb una salutació als Xiquets de Valls, però abans demanaria a la Colla la Muixerra que pugessin dos castellers i es posessin un a cada costat d’ell tot dient: “Xiquets de Valls, vosotros sois como Egipto, pero un Egipto al revés, porqué Egipto elevó pirámides de piedras muertas a la muerte y vosotros eleváis torres de carne y hueso vivos al cielo de la mística española”. Després de fer un paral·lelisme entre els Xiquets i les torres gaudinianes, va dir: “El pintor Mariano Fortuny es un genio, yo también. Gaudí es un genio, yo también...”
3 de 6 per la Muixerra al parc Güell de Barcelona. Col·lecció Lluís Lirón.
22
Quan va acabar la dissertació, Dalí, davant d’una tela de sis metres d’alçada per cinc d’amplada i amb una brotxa gran va començar a pintar unes formes que volien ser les torres de la Sagrada Família i els seus ajudants regaven amb asfalt calent
algunes parts de la pintura. Mentre el genial Dalí pintava, la Colla Joves Xiquets de Valls aixecava el 4 de 6. Després va passar a contestar les primeres deu preguntes, una d’elles: “Tiene alguna relación el bigote de Dalí con el arte de Gaudí? (...) Mis bigotes son erectos y se dirigen hacia el cielo como las torres de los Xiquets de Valls o las torres de Gaudí.” Quan es va acabar l’acte es va plegar la pintura. L’endemà no la varen poder desplegar, perquè el quitrà havia unit les parts. L’obra de Dalí, que estava signada per l’artista, es va perdre per sempre més. El casteller Lluís Lirón, de la Colla –digues-li Nova, Muixerra o Joves–, que va ser present en aquest acte, explica que “quan vam anar al Parc Güell a fer castells ens van dir que actuaríem dalt d’un entarimat de fusta a un pam d’alçada de terra. Els organitzadors de l’acte, en el moment de l’actuació, ens van demanar si podríem fer caure el castell i li vam dir al Llorenç (cap de colla). En Llorenç Fabra contestà: «c______! Això no pot ser, per què hem de caure?! A veure si prendrem mal, ara. » No ho vam acceptar, deixem-ho estar, res, i així es va quedar, es va quedar de no caure. Al començament vam veure uns pots a cada cantonada de l’entarimat, no em vam fer cas. Però resulta que quan anàvem aixecant el castell, dels pots en va començar a sortir una fumada espessa que a dalt no hi vèiem gens i va caure el castell sense voler. No sé què pretenia Dalí de fer-nos caure al mig d’aquella fumada. Sigui com sigui, va
Lluís Fàbregas, Andrés Invernon, Fede Gormaz i Salvador Dalí a Figueras. Foto cedida Fèlix Invernon (1)
aconseguir fer-nos caure. A més, molts de nosaltres no sabíem que l’havíem de llançar per l’espectacle de Dalí. Després el vàrem tornar a fer i el vàrem descarregar. Els castells van ser el tres i el quatre de sis perquè no va ser una actuació oficial sinó una actuació per col·laborar en l’acte de Dalí i per tant s’hi van desplaçar pocs castellers. Quan vam acabar l’actuació, Dalí, abans de fer el seu discurs, va demanar a dos castellers que es posessin a cada costat seu: un era Llorenç de la Munda i l’altre Pepito Llorençó. Després la Colla es va queixar perquè la gent tenia gana, ja que va acabar molt tard. Era la nit. Aleshores en Lluís Fàbregas (a) Botaret ens va portar a Cal Cullaret i allí ens van donar un plat de fesols i un tall de llonganissa, que, per cert, no sabem qui ho devia pagar. Aquesta va ser la participació de la Colla.” La relació que tenien Salvador Dalí i el pintor vallenc Lluís Fàbregas faria possible la participació de la Colla, ara amb el nom de Joves Xiquets de Valls, en l’acte del primer aniversari del Museu Dalí a Figueres, el dia 28 de setembre de 1975. Sota la gran cúpula s’aixecaria un magnífic quatre de set, el qual seria molt aplaudit pel genial artista empordanès. Font documental: La Vanguardia, 30.9.1956 Internet: www.gaudiclub.com/esp/e_equipo/cg/conferencia.asp Història de la Colla Joves Xiquets de Valls 1971-1991, per Joan Maria Ventura Batalla, ed.CJXC, 1991. (1)Història gràfica de la Colla Joves Xiquets de Valls, per Màrius Martín Caballero, Ed. Cossetània Edicions, 1996 Les dues fotografies de castells: Col·lecció Lluís Lirón. La fotografia de Dalí amb Ll. Fàbregas, A. Invernon, F. Gormaz és de Fèlix Invernon
4 de 6 per la Muixerra mentre Dalí pinta. Col·lecció Lluís Lirón.
Joan Climent
23
Sortides a la muntanya
L’Aneto Ara fa 20 anys la Colla va anar a l’Aneto a fer-hi un pilar. Doncs bé, ara, 20 anys després, hi tornem a veure si n’hi podem fer un altre. No és segur, ja que a l’alta muntanya el temps (atmosfèric) és el qui pren les decisions, i a més de tres-mil quatre-cents metres d’altitud no saps mai què pot passar. Fem una mica d’història. L’Aneto forma part del massís de les Maladetes, del qual n’és el cim principal, i està emmarcat en un conjunt d’arestes i cims que conformen el massís. Així, trobem la cresta dels Portillons, al final de la qual hi ha el cim de la Maladeta, segueix la cresta del Mig i, després del coll de Corones, l’Aneto pròpiament dit. Després cau en picat formant l’Espalda i la bretxa de Tempestats. Tot això forma una mena d’amfiteatre on hi ha la gelera que d’uns anys cap ençà és cada vegada més minsa; ja veurem com acaba i segur que, al pas que va, molt malament. La primera ascensió va ser al segle XIX, el dia 20 de juliol de 1842. El lloc més conegut d’aquest cim és, sense cap mena de dubtes, el tram final, el pas de Mahoma, que a no més de 50 m del cim sembla barrar el pas. No és difícil de passar però cal posa-hi molta atenció, ja que és molt aeri. Té molt mala fama però no sé massa bé per què, ja que només hi ha hagut dos accidents mortals, un l’any 1917 a causa d’un llamp i l’altre fa molt poc, aquest any, i per causes encara no gaire clares. Si tenim en compte els centenars de persones que cada any hi passen el nombre d’accidents és mínim. De totes maneres, un 20% de la gent que arriba fins aquí no passa el pas de Mahoma. A les 10 del matí, divuit membres de la colla sortim cap a Benasque, on dinarem i després anirem cap l’hospital de Benasque, on cal deixar el cotxe. Aquí un autobús ens portarà fins a la Besurta. Agafem les motxilles i en 45 minuts de forta pujada arribem al refugi La Renclusa, que és molt confortable. Sopar, dormir i esmorzar, i a les 6, amb les primeres llums del dia, comença la pujada als Portillons. Quin fart de bufar! Dues hores i mitja després ja veiem l’Aneto; només hi ha neu a la gelera, cosa que fa que arribar-hi sigui molt complicat. Per fi ens posem els grampons i, ara sí, per damunt de la neu arribem al coll de Corones i al tram final molt dret i aeri. Ens traiem els grampons quasi a l’avantcim, on ja es veu el pas de Mahoma. Tothom el vol passar. Assegurem el pas amb un passamà, no cal córrer riscs innecessaris. A les 12 del migdia som tots al cim; fa molt de fred i el vent és també fort, fem fotos i ens esplaiem, ens felicitem, tot és per sota nostre, som al punt més alt dels Pirineus, la Colla Joves ha fet el cim. Ara farem el pilar. Ja el volíem fer més alt, però les condicions atmosfèriques no ajudaven gaire i el lloc tampoc, així que de tres i prou i amb precaucions, però molt contents. Joan Roig
24
Biblioteca castellera
Us fem ressenya de dos volums on es recullen testimonis de la nostra colla. Xavier Brotons - Joan Beumala: Les meravelles del món casteller (I) . El quatre de nou net, el tres de deu i els reptes pendents. Col.lecció L’Aixecador. Cossetània Edicions. Valls, 2000. Les meravelles del món casteller (II) . El dos de nou, el pilar de vuit, el cinc de nou i el quatre de nou amb el pilar. Col·lecció L’Aixecador. Cossetània Edicions. Valls, 2002.
Ja vam parlar d’un llibre de Xavier Brotons en el primer capítol d’aquesta secció. En aquest cas és coautor amb Joan Beumala. Tots dos són destacats periodistes castellers, han publicat llibres i articles a la premsa i han dirigit programes de TV i ràdio de temàtica castellera. Aquests dos volums repassen els castells més importants aconseguits al segle XIX i al XX, amb els primers gamma extra inclosos. Els autors fan un repàs històric dels castells de gamma extra. Inclouen tota la documentació existent de l’assoliment de cadascun dels castells al segle XIX i a continuació parlen dels assolits a l’època moderna. Una de les colles protagonistes del llibre, com no podia ser d’altra manera, és la Colla Joves amb el quatre de nou net, amb el primer intent l’any 1983 i el carregat el 1999. El primer volum publicat l’any 2000 ja no pot documentar els descarregats (anys 2000 i 2001). Al segon volum parla dels nostres quatre dos de nou amb folre i manilles carregats el 1994 i 2001 i el descarregat al Vendrell l’any 2000. També inclou la crònica dels dos cincs de nou amb folre carregats el 1998 i el 2000 (aquest castell el vam descarregar dues vegades el 2008). Entre les seccions més interessants dels llibres, hi trobem els testimonis de protagonistes d’aquests castells meravellosos. Per part de la Colla Joves s’hi recullen les reflexions del Quico Fabra, el Miquel de Haro, el Salvador Ramon i el Frederic Gormaz (Fede). Jordi Rius
25
26
Rolling Stones
Music Box
Quan el 2006 els Rolling Stones van suspendre la gira es van disparar totes les alarmes. El comunicat oficial no era gaire tranquil·litzador. Deia que Keith Richards, de 65 anys, havia caigut d’un cocoter a les illes Fiji i que necessitava un temps de recuperació. Un cocoter? Coneixent l’afició de K. Richards per la química tot feia pensar que aquesta vegada potser havia anat massa lluny. Però mesos després els Rolling Stones tornaven a la carretera. A l’estadi de San Siro de Milà i davant de 60.000 persones signaven un dels millors concerts de la gira renovant, per uns quants anys més, el seu pacte amb el diable. Pacte que es va començar a gestar fa 50 anys. A principis de la dècada dels seixanta Londres era un laboratori musical que transformava les infuències que rebia de totes bandes. Un jove guitarrista anomenat Brian Jones volia crear la seva pròpia banda de rhythm-and-blues. Molt infuenciat pel blues de Chicago en general i per Muddy Waters en particular, B. Jones va formar l’Elmo Lewis Band. El concert de presentació a l’Ealing Jazz Club va impactar tant K. Richards que, ràpidament, es va posar en contacte amb B. Jones per unir-se al grup juntament amb Mick Jagger. Poc temps després la banda canviaria de nom fent-se seu el títol d’una cançó de Muddy Waters: The Rolling Stones. La cancel·lació d’un concert d’un conegut grup de blues londinenc va proporcionar als Stones l’oportunitat d’actuar al prestigiós Club Marquee de Londres. Era el 12 de juliol del 1962. La banda original amb B. Jones (guitarra), K. Richards (guitarra) i M. Jagger (veu) va quedar definida amb la incorporació de Bill Wyman (baix) i Charlie Wats (bateria). En poc temps els clubs de Londres es van quedar petits. La fama dels Stones corria com la pólvora. Juntament amb els Beatles, els Who i els Kinks, els Stones van capitanejar l’anomenada “British Invasion” conquerint en pocs anys les llistes d’èxits de les dues bandes de l’Atlàntic. El so brut dels Stones amb lletres que parlaven explícitament de drogues i de sexe va atraure un púbic jove que volia emocions fortes que el pop més melòdic dels Beatles no proporcionava. Tot això combinat amb un directe intens i vibrant van convertir aviat els Stones en llegenda. Parlar dels Rolling Stones és parlar de rock and roll i d’excessos portats al límit. Ells exemplifiquen millor que ningú el lema “Sexe, drogues i Rock and Roll”. Pel llit de M. Jagger han passat Madonna, Tina Turner, Uma Thurman i fins i tot David Bowie. Diuen les males llengües que la senyora Bowie els va enxampar in fraganti. K. Richards ha estat detingut més d’un cop per possessió de substàncies il·legals i condemnat a un any de presó (condemna que va revocar el Tribunal Suprem gràcies a la pressió dels seus fans). B. Jones no va tenir tanta sort. L’addicció a la cocaïna
va portar la resta del grup a prendre la dramàtica decisió d’apartar-lo de la banda i substituir-lo per Mick Taylor. Tres dies després B. Jones va aparèixer mort a la piscina de casa seva en circumstàncies poc clares a la fatídica edat de 27 anys (com J. Hendrix, J. Morrison i J. Joplin). Els Stones no es coneixen com la millor banda de Rock and Roll de tots els temps perquè sí. Tot i que el primer èxit va ser una cançó composta per Paul McCartney (“I wanna be your man”), musicalment els números són devastadors: 29 discs d’estudi, 30 recopilatoris, 12 discs en directe, 107 singles, 40 gires i una pel·lícula dirigida per Martin Scorsese (Shine a light). El grup que va começar tocant RNB ha evolucionat i sobreviscut a tots els estils musicals agafant una mica de tot arreu per crear un so únic i irrepetible. El rif inicial de “Jumping Jack Flash” és el més conegut de la història i les seves cançons s’han convertit en la banda sonora de la vida de molta gent. Tota gran història té el seu punt de casualitat. M. Jagger i K. Richards van coincidir a l’escola primària del seu Dartford natal fins que la família de K. Richards es va traslladar a Londres. El destí va voler que anys després es trobessin casualment en una parada del metro de Londres. Sense aquesta trobada inesperada potser mai s’hauria creat el binomi Richards/ Jagger i tampoc els Rolling Stones. Obra del destí o del diable? Només els Stones ho saben. Francesc Inglès
27
Més que castells
Noves samarretes Aquesta temporada disposem de dues noves samarretes. La de color negre està dissenyada pel nostre campany Carles Cubos amb una imatge actual i moderna per poder portar en qualsevol ocasió. La vermella, és una iniciativa del grup de joves de la Colla, amb un disseny reivindicatiu i la lletra d’una cançó d’Ovidi Montllor a la part de darrera.
Josep Maria Cortès participa en una taula rodona al Centre de Lectura El Centre de Lectura de Valls ha organitzat un cicle de xerrades i altres actes culturals per celebrar el seu 150è aniversari. En aquest marc, l’entitat va voler dedicar una sessió a la temàtica castellera, i el Josep Maria hi va participar com a representant de la Colla Joves. També van ser-hi Xavier Cabré, de l’altra colla, i el periodista Quico Domènech com a moderador. La taula rodona “Diàlegs entre castellers” es va fer el 15 de juny i es va centrar en tres eixos: com veieu els castells a Valls, com ens veuen des de fora (i què podem fer per promocionar-nos) i què us agradaria veure aquesta temporada. Cortès va comentar que Valls havia perdut pistonada i que ara està recuperant una mica de prestigi. Com a exemple anecdòtic, va assenyalar que el hastag de Twitter #Castellers fa 20 anys segurament hauria estat #Xiquets.
La Colla al 30è aniversari del Baltasar Segú La Colla Joves va participar el passat mes de maig al 30è aniversari de l’escola vallenca Baltasar Segú. Hi va participar en dues activitats i dos dies diferents. La primera va ser el dia 22 amb un taller de castells que van impartir una dotzena de castellers de la Joves, entre adults i canalla. Durant una hora i mitja, els nens i nenes de primària del Baltasar Segú van aprendre què són els castells a través d’una presentació especialment pensada per a infants i hi van poder participar activament, en tallers que es van fer tant de pinya com del pom de dalt. Per acabar, els components de la Joves, alguns dels quals alumnes de la mateixa escola, van fer una petita demostració castellera. El segon acte on van participar els vermells va ser el divendres 25, quan la colla va alçar un pilar de cinc en commemoració dels 30 anys de l’escola.
28
La Colla es mulla per l’esclerosi El diumenge 8 de juliol es va celebrar la 19a edició del Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple i, com sempre, la Colla es va voler solidaritzar amb totes les persones que pateixen aquesta malaltia neurodegenerativa i va fer un pilar a la piscina del Fornàs.
Festa al Pati La diada de la Colla al Pati va ser molt positiva, però amb els castells no en teníem prou i vam voler-ho celebrar amb tot el poble. Així, el dissabte 9 de juny a la nit va tenir lloc, també al Pati, un concert que no va defraudar. El grup de Valls Màitip’s hi va presentar el seu nou disc, Inventa el món, amb una cançó dedicada als castells inclosa, amb una bona acollida per part del seu públic. Van completar el cartell d’una gran nit els grups Eskassa Llibertat (Terrassa) i República Ska (Lleida).
Selectivitat brillant Ni més ni menys que amb un 9’5, la Xènia Rovira Coll ha tret la nota més alta de selectivitat de la demarcació de Tarragona. Vendrellenca i membre d’una famíia de components de la Colla Joves, la Xènia no s’ha oblidat d’explicar la seva afició pels castells i per la Colla en les entrevistes que li han fet uns quants mitjans, com ara a La Vanguardia o el Diari de Tarragona. Un cop acabades unes vacances que aprofita per treure’s el carnet de conduir, anirà a la Universitat de Barcelona a estudiar Física. Enhorabona!
29
Orgullosos de ser de la Joves... pel món
El Roland, el Moix i el Quico de Cabra a les graderies del Boleyn Ground animant al West Ham durant el derby West Ham - Millwall amb la samarreta de la Colla Joves el passat 2 de febrer. La foto té mèrit ja que la temperatura en aquells moments a Londres era de 0º.
Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com
La familia Roig-Rubió amb els seus fills Albert i Anna les seves parelles, Candela i Eduard i el nét gran Arnau lluint el nostre color vermell al cim del Puigmal.
T’apassiona la fotografia? Ets addicte a la Colla Joves? Ara és la teva! Participa al concurs de fotografia de la revista Foc Nou penjant les teves millors instantànies de la Colla Joves al facebook de la revista. El jurat triarà la guanyadora d’entre les fotografies amb més “M’agrada”. I el premi? La millor serà publicada a les pàgines centrals del proper Foc Nou.
30