Editorial Com tota bona pel·lícula, i encara que amb la línia que portàvem fos gaire esperat, la temporada 2012 també ha tingut final. Ha estat un gran final, com ja es pronosticava després d’una molt bona arrencada. Però amb la bona arrencada no n’hi havia prou (i si no que els ho preguntin a alguns altres), i ha estat gràcies a la dedicació durant molts mesos i al granet d’arena de tots i cadascun de nosaltres que ha estat possible arribar on hem arribat. L’octubre va començar de manera genial al Concurs, amb el primer nou de vuit de la nostra història i un gran cinc de nou descarregat. Una molt bona manera de rememorar aquella primera tripleta màgica descarregada per la Colla Joves fa vint anys. Però tots sabíem que encara havia quedat alguna cosa al tinter, i amb un parell de setmanes més vam acabar de perfilar el nostre castell, un majestuós quatre de nou que tornava a casa, per Santa Úrsula, onze anys més tard del darrer. Tots i totes vam gaudir del castell i de la millor actuació de la història de la colla des de moltes maneres diferents, des del nostre punt de vista, des de les nostres pròpies experiències, però alhora tots i totes compartíem un sentiment comú: l’alegria d’haver escrit una pàgina d’or en la història dels castells portant la camisa d’aquesta gran colla. Un cop desada la faixa fins l’any que ve, cal que no oblidem tot el que ens ha portat fins aquí, i que participem d’unes festes a l’alçada d’aquesta gran temporada. Moltes felicitats, Colla!
n. 86
Sumari
Valls , desembre 2012
04 Ha estat un any diferent
Edita: Colla Joves Xiquets de Valls C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com Equip de redacció: Roser Llagostera, Montse Solé, Salvador Magre, Josep Ramon Marquès Publicitat: Josep M. Urquia Foto Portada: Neus Llurba Fotografies: Arxiu Colla Joves Imprimeix: AG Ediciones, S.L.U. Dipòsit Legal T-1233-83 Amb la col·laboració de:
05 Ens queda molta feina per fer 06 20 anys de la primera Tripleta Màgica 08 Sortides 08 XXIV Concurs de Castells 11 El Vendrell 12 Santa Úrsula 15 Sortides 18 L'Entrevista 22 Torredembarra i Santa Rosalia 24 La canalla de la Colla 25 La canalla més de prop 26 Sant tornem-hi 27 Music Box
L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.
28 Més que castells 30 Benvinguts a la Colla
Ha estat un any diferent Finalitzada la temporada castellera, els responsables de Foc Nou m’han demanat que resumeixi la temporada. El balanç d’aquest any 2012 només pot ser positiu. Ha estat, i no ho hem d’oblidar mai, un any diferent. Diferent perquè, d’entrada, ajuntaments d’alguns municipis on tradicionalment havíem actuat, enguany ens van girar l’esquena i van decidir prescindir de la Colla Joves Xiquets de Valls. Sóc del parer que no podem criticar la decisió de les persones que contracten les colles. Ara bé, no em puc estar de comentar que pretenguin justificar la no presència de la nostra colla al·legant que l’any passat vam tenir un any “dolent”, amb poques pretensions. Ens hem de preguntar, entre altres coses, què hauria passat si s’hagués tractat d’una altra colla. Aquests fets ens han obligat a programar una temporada amb canvis. Hem actuat en places noves per a nosaltres: Perafort, Vinebre, la Torre de l’Espanyol i Collbató. I la resposta de la colla: en totes les places hem fet com a mínim castells de vuit (exceptuant l’actuació al parc aquàtic Aquopolis, on preteníem que la jornada servís per gaudir amb la família). Per tant, en 28 de les 29 actuacions que hem fet durant aquests mesos com a mínim la Joves ha plantat castells de vuit. Però encara una dada més que engrossirà els annals de la Colla Joves: dels 71 castells iguals o superiors al quatre de vuit, només hem desmuntat un quatre de vuit i hem patit cinc caigudes. Aquest ball de xifres es tradueix en un balanç de 91,55% de castells descarregats. I no podem oblidar que hem descarregat 5 sets de vuit, 13 cincs de vuit, 4 quatres de nou amb folre, 10 tresos de nou amb folre (no n’ havíem descarregat mai tants de consecutius), 2 nous de vuit i 2 cincs de nou amb folre. I, sens dubte, convé subratllar la segona posició en el Concurs de Castells de Tarragona i el majestuós quatre de nou carregat per Santa Úrsula. Quina meravella! Arribar fins aquí ha estat mèrit de totes les persones que cada setmana, assaig rere assaig, sortida rere sortida, heu donat suport a la Colla Joves, encapçalats pel cap de colla, que ha sabut mantenir-nos motivats i preparats per a cada actuació. Permeteu-me lloar la figura del nostre cap de colla. El Pere no és només un gran casteller, és una persona amb una capacitat envejable per conduir un col·lectiu animat. Sap llegir què pot oferir i què pot donar als castellers, parla amb tothom sense estridències i el seu únic desig és l’èxit del col·lectiu. L’acompanyen persones de molta vàlua castellera i personal, persones que formen una junta excel·lent que s’esforça per aconseguir els millors castells; que sap expressar dubtes i inquietuds, però que, sobretot, esmola l’enginy per trobar solucions i treure el millor de cada casteller. I què puc dir de la nostra canalla. Els nens i les nenes que porten la nostra camisa tenen una qualitat, una fe cega en l’èxit, una
4
il·lusió en cada castell que no és quantificable. Seria absurd no reconèixer que una gran part de l’èxit de l’actual temporada es deu a tots ells i a l’equip que els acompanya. Si vau tenir l’oportunitat de veure el nou de vuit de Santa Úrsula, us devíeu adonar que les tres enxanetes es van esperar per poder fer les aletes juntes. Aquest gest és un símptoma clar de la confiança que han demostrat al llarg de tota la temporada. No puc oblidar places i colles que han estat enguany al nostre costat. Colles amigues, com els Castellers de la Sagrada Família, la Jove de Sitges, els Minyons de Terrassa, els Xiquets de Tarragona i, en especial, els Nens del Vendrell, que ens han obert les portes de moltes actuacions. A tots ells, el nostre més profund agraïment per confiar en la Colla Joves Xiquets de Valls. Socialment, vull incidir en l’acte commemoratiu del vintè aniversari de la primera vegada que es descarregaven en una mateixa actuació el tres de nou amb folre, el quatre de nou amb folre i el cinc de vuit. L’organigrama de l’acte va ser molt bonic i en felicito els organitzadors. Però l’any no acaba encara. Ara arriben les festes de la colla per culminar un any esplèndid i intens. Desitjo que us ho passeu bé, que vingueu i que les gaudiu. Sense la vostra presència no tindrien sentit. I si una paraula pot definir aquesta temporada és GRÀCIES! Josep A. Fernández President
Ens queda molta feina per fer
Companys i companyes de la Colla Joves, Ha sigut una temporada intensa, en la qual tothom ha treballat des d’un bon començament. Aquest esforç s’ha vist reflectit a les places on hem actuat i ens han volgut. També cal destacar la gran afluència de castellers i castelleres a les nostres actuacions; això ens ha permès mantenir una elevada regularitat, que ha sigut la base de les grans construccions assolides en l’últim tram de la temporada. La il·lusió i la constància ens han portat a realitzar actuacions cada vegada més complertes, alhora que anàvem millorant i afinant les nostres estructures. Així mateix, introduint noves construccions al nostre ventall com són el 7 de 8 i el 9 de 8. La dedicació i el convenciment posats han fet possible l’excel·lent temporada assolida, fins arribar a completar la millor actuació de la nostra història. Tot i el bon rendiment obtingut aquest 2012 hem de ser conscients que ens queda molta feina per fer. La nostra colla té el potencial suficient per aspirar a molt més. Ens han quedat objectius en el tinter, com descarregar a la plaça del Blat el 4 de 9 net o tornar a encarar el 2 de 8 net. Per això, tal com apuntava, queda molt per fer. Però ara arriben dies per gaudir de la colla d’un altra manera, com són les festes anuals, i relaxar-nos després de tots
Fomentar el nostre local social és primordial per tenir una colla activa, així que no t’ho pensis: vine i participa en els diversos actes que se celebraran dintre i fora del local.
aquests mesos d’assajos intensos de dimarts, dimecres i
Visca aquesta gran família vermella, visca la Colla Joves!
divendres. Toca adelitar-se en les nostres festes, en les quals
Pit i amunt!
des dels més petits fins als més grans podrem fruir de les diferents activitats que s’hi faran.
Pere Rico Cap de Colla
5
20 anys de la primera Tripleta Màgica En una entitat com la Colla Joves Xiquets de Valls, degana del món casteller, és normal celebrar una efemèride, com a mínim, cada any. Aquest any però hem celebrat un moment molt recordat per molts, el dia que vam descarregar per primera vegada els tres castells màxims d’una època: tres de nou amb folre, quatre de nou amb folre i cinc de vuit, el que més endavant d’aquell 4 d’octubre de 1992 s’anomenà tripleta màgica. No sols va ser una alegria aconseguir aquella fita, sinó que va coincidir amb el primer cop que la Colla Joves descarregava el quatre de nou amb folre i també va coincidir amb el tercer Concurs de castells guanyat de forma consecutiva, el tercer i el Concurs en què la victòria va ser més contundent. La Colla Joves va organitzar un acte senzill però molt emotiu on, per començar, el nostre president Josep Fernàndez i altres autoritats van fer un petit homenatge al president i al cap de colla l’any 1992, Josep Maria Estil·les i Fede Gormaz, com a màxims representants de l’entitat i dels èxits aconseguits aquell any. Això es va fer al pati del local social, que estava decorat amb diferents cartells on es podien veure fotografies de l’època i retalls de premsa. Tot seguit, es va accedir a l’interior de la sala d’assaig, on es va poder visionar el documental “Com es va fer la tripleta màgica?”, realitzat per Xavi Marimon. Aquest documental, creat a partir d’entrevistes a quatre caps de colla de la Colla Joves Xiquets de Valls, ens parla de l’evolució tècnica que va portar la Colla Joves a, primer, ser la primera colla a descarregar el cinc de vuit, després de 10 anys de la seva represa; després, a ser la primera colla a descarregar el tres de nou amb folre als 15 anys de la represa, i finalment, descarregant el quatre de nou amb folre, guanyant el Concurs i descarregant els tres castells en una mateixa diada, el 1992. Els quatre caps de colla són Julià Bascuñana, Andreu Montserrat, Salvador Ramon i Fede Gormaz, els quatre caps de colla que van dirigir la colla des del primer castell de nou (1986) fins a la consolidació d’una colla, com a líder del món casteller, descarregant la tripleta i aconseguint el tricampionat al Concurs de Castells de Tarragona (1988, 1990 i 1992). En la part final del documental hi ha el testimoni del futur de la Colla Joves, representat pel Jaume Galofré, un Xiquet de Valls nascut després del Concurs de 92, concretament el 30 d’ocubre d’aquell mateix any. Aquest documental es va dividir en tres parts i va ser projectat en tres pantalles separades: la primera part parla de l’evolució tècnica fins a arribar al cinc de vuit, la segona part parla del treball amb
6
els folres, fins a arribar a la màgica diada de Santa Úrsula de 1986, i la tercera part parla de la consolidació de la Colla Joves com a líder del món casteller i la impressionat temporada de 1992 i l’espectacular actuació al Concurs de Tarragona. Aquest acte es va fer coincidir, com no podia ser d’una altra manera, amb el que més ens agrada, fer castells, en forma d’assaig de preparació pel Concurs d’aquest any, un Concurs que tots recordarem, com recordem el de 1992, pels moments d’alegria i de satisfacció per la feina ben feta. Xavi Marimon
Homenatge del Concurs de Castells El passat dia 3 de novembre el cap de colla del 1992, Fede Gormaz, va rebre un altre homenatge. Va ser al saló de plens de l’ajuntament de Tarragona, en el marc de l’entrega de premis del XXIV Concurs de Castells. L’organització del Concurs va voler rememorar així aquella fita aconseguida per la Colla Joves Xiquets de Valls vint anys enrere, el mateix dia en què se li feia entrega del premi corresponent al 2n lloc obtingut en el darrer Concurs.
7
Sortides
Sitges 29/09/2012 3 de 8 4 de 8 9 de 7 2 pilars de 5
Lleida Festa Major de Sant Miquel
30/09/2012 5 de 8 3 de 9 amb folre 4 de 8 Vano de 5
8
XXIV Concurs de Castells de Tarragona
Revalidem el segon lloc 7 d’octubre 2012 3d9f, 5d9f, 9d8, 2 pilars de 5. El tram decisiu de la temporada va tenir com a primera gran parada el Concurs de Castells de Tarragona. La Colla hi arribava amb moltes ganes i amb molt bona feina feta, però també amb aquells nervis que sempre suposen les grans actuacions. Així, la Joves escalfava motors amb el tres de nou, un castell més que apamat que servia per treure’s el neguit del primer castell a la plaça de braus. Va ser a la segona ronda quan va arribar el plat fort: el cinc de nou. Tothom més que conscienciat i concentrat, les gralles comencen a sonar. I el cinc de nou que es carrega sense que ningú es despentini!! Amb molt bones maneres, el castell també es va descarregar, i els crits i abraçades d’alegria van omplir el rotlle vermell. No era per menys!! Era el primer castell de gamma extra de la temporada i el primer descarregat per la Colla en un concurs. A més, encara no estava tot dit. En tercera ronda, la Joves completava el nou de vuit, el primer de la història de la Colla. Tres de tres i cap a casa, doncs, amb un merescut segon lloc cap al carrer d’en Gassó.
Foto: Marc Lladó
9
XXIV Concurs de Castells de Tarragona
Foto: Marc Llad贸
10
El Vendrell
Tres de nou, i somiant en Santa Úrsula... 14 d’octubre 2012 5d8, 3d9f, 4d8, 2 pilars de 5. Sense temps per descansar i amb prou feines pair l’èxit, tot just una setmana després del Concurs la Joves es plantava al Vendrell. I altra vegada arrencava amb el tres de nou, ni més ni menys que el desè descarregat de la temporada! En segona ronda, una impecable catedral amb la qual continuem amb uns números increïbles (el tretzè cinc de vuit de l’any, tots descarregats). Tot i que el nombre d’efectius va fer descartar el quatre de nou amb folre, la tercera ronda també va deixar un bon regust. El castell escollit va ser un quatre de vuit molt lleuger, amb tot el tronc del que havia de ser el quatre de nou sense folre però sense el pis de terços. I a plaça es va demostrar el treball fet en aquest castell des de feia mesos. Tot semblava a punt per al gran dia, només calia esperar i fer un últim esforç als assajos...
11
Santa Ăšrsula
12
La plaça del Blat, més vermella que mai 21 d’octubre 2012 5d9f, 9d8, 4d9 c, pilar de 5, 2 pilars de 4 al balcó. Malgrat que el cel amenaçava pluja, el dia de Santa Úrsula una marea vermella va omplir la plaça del Blat. El cinc de nou és el castell escollit per obrir plaça: trepitgem fort ja d’entrada, amb la confiança que aquest castellàs va donar quinze dies enrere. Dit i fet, el cinc de nou es torna a descarregar amb facilitat. Tanta, que fins i tot per dalt s’animen a fer-hi la figuereta! Com si d’un cinc de set es tractés. La Colla continua la que ha de ser una gran actuació amb el nou de vuit. Més mogudet, però també es descarrega, ja amb les primeres gotes de pluja damunt. Per sort, al cap de poc torna a lluir el sol i els diables vermells encara no en tenen prou. Es fa el silenci per a l’intent de quatre de nou sense folre, onze anys després del darrer aconseguit per la Colla. Esplèndid, el castell es carrega amb comoditat i encara aguanta uns instants, però malauradament acaba cedint. Aquest cop la festa és majúscula: acabem de viure la millor actuació de la nostra història.
Foto: Marc Lladó
13
Santa Ăšrsula
14
Sortides
Bellprat 3er Memorial Natividad Yarza 28/10/2012 5 de 6 7 de 6 4 de 6 vano de 4
Fotos: Marta Arjona
Vila-rodona 4/11/2012 3 de 8 4 de 8 9 de 7 vano de 5
15
Foto guanyadora del 3er concurs fotogrĂ fic Foc Nou Autora: Montse AixalĂ
L'entrevista -Tomás Gormaz i Fede Gormaz El Tomás Gormaz (Tomasín) i el Fede Gormaz són dos germans castellers que porten des dels nou anys trepitjant el local i vivint cada moment amb la colla. El seu pare ja havia fet castells amb la Muixerra. A part del seu vincle familiar, els dos germans comparteixen pis, titularitat en els castells decisius i èpoques d’èxit en el món casteller quan han estat al capdavant dels vermells. El Fede va ser cap de colla les temporades 1992-1993 i el Tomàs, el 1999 i el 2000. El Fede va aconseguir descarregar la primera tripleta màgica del món casteller al Concurs de Tarragona, efemèride de la qual enguany hem celebrat el vintè aniversari. I el Tomàs va fer l’aleta amb el castell total, el 4 de 9 net. Precisament, d’aquest castell, en parlem en aquesta entrevista, onze anys després de tornarlo a portar a plaça i aconseguir-lo carregar per Santa Úrsula d’enguany. I coneixerem què ha significat aquest castell pels vermells. Quin és l’origen i els primers intents del 4 de 9 net? T: Va ser l’any 1983 quan el vam intentar a la diada de Santa Úrsula a Valls. S’ha de dir que els castells de 8 eren castells de 8, em refereixo a la seva importància. I recordo que el vam intentar arran d’un 3 de 8 que vam fer a Vilafranca. El tres estava tant malament que havia de caure de totes, totes. El vam defensar al límit de tal manera que veiem la plaça amb les mans al cap. Aquest 3 de 8 ens va fer pensar, i molt. Si podíem defensar tant aquest castell i el 4 de 8 el fèiem tan sobrats i tan bé, per què no provar-lo un pis més i apostar pel 4 de 9 sense folre? En aquella època jo formava part de la junta tècnica i amb el cap de colla del moment, el Bascuñana, ho vam comentar i vam començar a assajar-lo. Llavors, tenia 21 anys i anava al quart. F: Ho recordo tot malgrat que tan sols tenia 17 anys i acabava de fer el 4 de 8 a terços a l’Arboç. En un assaig d’aquest 4 de 9 net vam posar-hi sisens i va anar prou bé. Llavors ens vam animar i la junta va decidir provar-lo. En aquella temporada baixaven molts joves del pis de dalt, del quint al quart, hi havia unes talles molt maques, i això suposo que va animar a intentar-lo. Jo era un quart d’aquell castell i anava al mateix pis que el meu germà i amb l’Augusto i el Salvador. La Joves des de sempre ha apostat pels castells sense folre. I vam pensar... per què no? Doncs anem a veure què tal surt. L’intent de Santa Úrsula del 83 va fer llenya a l’entrada de sisens. En aquella època, l’any 1983, era una “animalada” pensar en aquest castell? T: En aquell moment sí que ho era, una animalada, perquè no s’havia intentat mai. Personalment es tractava d’un castell
18
que li tenia dèria. El Bascuñana hi tenia molta confiança. Ell escoltava moltíssim els seus castellers i teníem un cert poder per “apretar-lo”. Jo al 4 de 9 li he tingut una obsessió perquè sempre el veia factible. Potser el monument als Xiquets de Valls de la Font de la Manxa en té la culpa, ja que hi veiem representats un 4 de 9, un 2 de 7 i un pilar de 6. F: La veritat és que pensar en el 4 de 9 net sí que era una animalada però no un impossible. Com que el 4 de 8 el fèiem amb facilitat, gairebé jugant, amb un peu, doblegats, etc., doncs pensàvem que el de nou havia d’arribar. Què va ser el més complicat en aquells primers intents? F: Un dels aspectes que ens treia el son era que no sabíem com funcionava per començar a pujar, si pis per pis, si tot de cop… Tampoc estàvem tan preparats psicològicament per tirar-lo d’aquella manera inicial. Nosaltres estàvem acostumats pis per pis i no tota la canalla a la vegada. Aquí el tempo del castell era un dels punts més importants a tenir en compte.
A partir d’aquell moment, l’objectiu va ser portar el quatre a la diada de Santa Úrsula. Recordo que va ser un diumenge polèmic, perquè aquella mateixa jornada, per Sant Narcís, a Girona, els Minyons de Terrassa van anunciar-lo davant la sorpresa de la gran majoria. El van descarregar una hora abans que la Joves fes el seu intent. Estàvem muntant el 4 de 9 net i ja sabíem que ells l’havien completat. Això va influir al conjunt de la colla. F: Recordo el que diu el meu germà Tomàs. Em ve al cap la imatge dels periodistes fent-nos senyals que sí, que Minyons l’havia fet. I, és clar, això psicològicament afecta i més abans que nosaltres el poguéssim provar. Teníem una pressió afegida. De nou, el tempo del castell tornava a ser la clau. Si el traslladéssim al temps d’ara, amb la celeritat que es fan aquestes construccions, segurament haguessin pogut baixar els dosos després de carregar-lo. Al final, però, no va poder ser i el 4 de 9 net va quedar en intent, però molt a prop.
La colla comença a agafar-li la mida
T: El temps ha donat la raó a l’Isaac, l’encarregat de canalla d’aquell moment, que va decidir tirar-lo força de pressa. Potser aquella manera de pujar-lo no es va acabar d’assimilar perquè la gent pensava que allò era una precipitació. La mentalitat d’abans no és la d’ara… Allò va ser la novatada, però vist el vist, crec que no anava mal encaminat. La manera de tirar-lo era un handicap. Molts castells d’algunes colles cauen per culpa del temps que triguen a fer-lo. Quina importància té l’any 1998 en l’evolució d’aquest castell? T: Era l’any de Quico Fabra quan ens vam dedicar plenament a aquest castell. Vam fer uns assajos brutals, molt encertats, i el vam presentar a Vilafranca en la diada de Sant Fèlix. La construcció va ser a punt de ser carregada, però per indecisió de la canalla no va poder ser. Es van entretenir, primer tiraven avall, després amunt... i recordo com cridava la plaça encoratjant-nos. Només mancaven les tres passes de l’enxaneta. Uns mesos més tard portem l’intent del 4 de 9 net al Concurs; llavors la construcció va cedir amb dosos.
T: Va ser l’any 1999 quan vaig ser escollit com a cap de colla. Els de la junta vam decidir seguir apostant pel 4 de 9 net. Als assajos el treballàvem molt. Recordo que quan el lligàvem sempre intentàvem tancar-lo, quadrar-lo molt bé. Recordo també que en ocasions, quan el volíem lligar, els quarts quedaven un pèl entregirats i no hi havia manera. Aleshores vam decidir agafar-lo una mica girat i, sí, tot perfecte i a la primera. És curiós, però per mentalitat i convicció semblava més complicat lligar el 4 de 9 amb folre que el 4 de 9 net. Tots pujàvem amb la seguretat de poder-lo fer. F: Efectivament, les proves, els assajos, ens aportaven tanta seguretat que teníem la confiança de poder coronar-lo. Sabíem que tard o aviat això passaria.
1999: El Tomàs va ser el primer cap de colla de la Joves que va carregar el castell total. T: Evidentment, he de reconèixer que em sento content per haver aconseguit carregar-lo, per fi al 1999, i més a casa, per Santa Úrsula; però a la vegada estava emprenyat perquè el volia descarregar. El teníem tan bé que la sensació, pel fet de no haver-lo pogut completar, em va deixar amb un cert regust agredolç.
19
L'entrevista -Tomás Gormaz i Fede Gormaz Seria a mitja temporada que s’assoliria l’extraordinària fita de descarregar aquest castell, evidenciant que l’any 2000 la Colla Joves escrivia una de les millors pàgines d’or de la seva història, si no la que més. La colla no li va perdre la mida al 4 de 9 net; prova d’això és que el tornaria a descarregar (suposo que molts se’n recordaran, i no només a Valls) per Sant Fèlix de 2001. El cap de colla que ho aconseguia llavors era l’Òscar Peris. L’actuació de Vilafranca, fins aquell dia, va ser la millor de la nostra entitat: 4 de 9 net, 2 de 9 fm carregat i 3 de 9 amb folre. T: Per fi al 2000, descarregant el 4 de 9 net em podia treure l’espina que tenia clavada. D’altra banda, la confiança amb el quatre es va convertir en tan gran que la gent ja volia el 3 de 9 net, i això que a l’altre, encara ens quedaven coses per millorar. Pot semblar exagerat però alguns castellers, amb certa ironia, deien: un altre cop el 4 de 9? Ara s’aprecia més aquella estructura, passat el temps s’adonen de la dificultat de la seva execució. Per això resulta curiós que llavors no se’l valorés tant pel fet de veure’l amb assiduïtat. L’any 2001, amb Peris com a cap de colla, es va seguir apostant pel 4 de 9 net. Va ser una decisió valenta i intel·ligent per part d’ell, ja que aquest castell suposava molt per la colla i a més va saber aprofitar el treball previ que ja s’havia fet. És aquest treball que va fer possible descarregar per segona vegada de la nostra història el 4 de 9 net, tal com hem dit anteriorment, també a Vilafranca.
Què ha significat per vosaltres, onze anys després, tornar a fer aquest castell?
2000 i 2001: La Colla Joves aconsegueix domar el 4 de 9 net. F: L’any 2000 sovintegen els quatres carregats, que ja de per sí era espectacular. Sant Joan, la Bisbal, el Concurs, Santa Úrsula i Vila-rodona, són els escenaris on la Joves mostra al món casteller aquesta gran estructura. Poca broma perquè són cinc 4 de 9 carregats en una mateixa temporada. Cal dir que teníem un pèl de mala sort, perquè sempre ens passava alguna cosa. En podíem haver descarregat força més. Coronar-los ens satisfeia, però ens quedava aquella espineta de no poder-los descarregar.
20
F: Per mi una passada perquè, a més, ha pujat molta gent nova i castellers que fa deu o onze anys pujaven als pisos superiors, ara ho fan a terços i a quarts. Penso que aquest castell de Santa Úrsula d’enguany, es podia haver descarregat, si haguéssim tingut la mateixa experiència i serenor dels que ja pujàvem fa una dècada. Abans hi havia més potència i mentalment estàvem molt preparats. La batzacada que va patir el quatre aquesta Santa Úrsula l’haguéssim pogut defensar amb l’experiència d’abans. Crec que ens hauríem d’espavilar l’any vinent. T: Per mi va ser la rehòstia tornar-lo a fer, la llàstima és que ens vam quedar sense descarregar-lo. Confio completar-lo l’any vinent per ser la primera colla vallenca que ho fa a casa.
Com també el Miki a segons, que va tenir una posició collonuda i li ha servit per consolidar-se com a casteller. T: És un castell totalment diferent en el sentit que tècnicament està força més millorat. Però aquest té menys pes que el de fa deu anys, mentre que l’altre gaudia de més força. Els castellers que actualment fan el quatre més lleuger, l’any vinent tindran més experiència i sortiran amb una altra mentalitat. Entendran que carregant-lo no n’hi ha prou. Recordeu alguna anècdota d’aquells primers assajos, primers intents... d’aquest castell? T: Per Santa Úrsula de 1999 el vam intentar a la plaça del Blat. El castell anava perfecte però l’aixecadora que l’havia de fer va decidir fer-se enrere i baixar qua n era a l’alçada de sisens i amb dosos col·locats. No enteníem res, el castell era una pedra, anava perfecte! Dies després, parlant amb la mare de la nena vam entendre què li va passar. Es veu que durant tota aquella setmana la gent atabalava la petita amb els típics comentaris: “uiii quin castell que faràs…”, “ja estàs preparada?”. I això va fer que l’aixecadora s’ho pensés més del compte. Tot i així, finalment vam carregar, moments més tard, aquest esperat quatre amb una altra aixecadora. Recordo que abans de Santa Úrsula anàvem a actuar al Vendrell i volíem intentar aquest mateix castell. Aquell últim assaig abans del Vendrell va ser brutal i estàvem convençuts que descarregaríem el 4 de 9 net. Però vam tenir mala sort perquè va ploure i es va suspendre l’actuació. El castell va haver d’esperar. F: L’any 2001 a la diada de Sant Fèlix a Vilafranca, recordo que hi va haver un segon que havia de pujar i a última hora, pel motiu que sigui, no va venir. I ràpidament vam haver de canviar els plans i fer pujar l’Octavi. Com també hi havia un quint que no havia anat a la diada i es trobava a Valls. Ràpidament el van trucar per telèfon i li van demanar que fes el favor d’anar a plaça. Tot i aquests entrebancs, vam descarregar el quatre al tercer peu. Existeixen diferències entre el 4 de 9 net de fa onze anys i el que acabem de veure aquesta Santa Úrsula 2012? F: Actualment hi ha menys pes i hi puja força més jovent. És un 4 de 9 possiblement més tècnic i els castellers tenen molta categoria. El pom de dalt és excel·lent, el Miguelín i el seu equip de canalla han fet un treball impecable, extraordinari. Pel que fa a mi, anava a la mateixa posició, al terç, i amb el mateix segon, el Quico de Cabra. Vull destacar també el paper del David Guirado, el Dani, l’Edu... són molt joves amb una experiència increïble.
A nivell general... un desig: T: Tornar a apostar per castells com el 2 de 8 net, no deixar aquest 4 de 9 net i intentar el 3 de 9 net. Són estructures que les veig factibles amb assaig i compromís de tots els castellers i les castelleres de la colla. F: Consolidar el 4 de 9 net. I un desig enorme per la colla seria fer un castell de deu. Tot i que ho veig força llunyà i sé que serà complicat. I pel que fa al 3 de 9 net crec que no tardarem a veure’l, tot i que m’agradaria que fóssim els primers a portar-lo a plaça i completar-lo.
21
Torredembarra i Santa Rosalia La vila de Torredembarra té l’honor de ser una plaça castellera on s’han realitzat els millors castells del segle XIX. Una de les places amb molta afició als castells on es van realitzar les primeres estructures de nou pisos nets, després de Tarragona i Valls. Dels set pisos, varen passar als vuit pisos i d’aquests als nou pisos, sense cap intenció de fer-hi res més. La filosofia dels castells era anar amut sense cap més mirament. Però en veure que els castells de nou no sovintejaven, passat el meravellós trienni casteller 1851-1853, frase lapidària del prestigiós torrenc Lluís Solsona i Llorens, haurien determinat els caps de colla i els entesos de posar-hi folres i puntals per tal de fer-los més sovint. Per al pilar de set i el dos de vuit ja havien inventat uns puntals per aquestes dues construccions. En aquest article farem un petit repàs de les gestes més importants fetes en aquesta vila del tarragonès per les festes de Santa Rosalia. Les primeres informacions castelleres de la Torre (d’en Barra) vénen donades pel segon cronista casteller del segle XIX, el torrenc Joan Mañé i Flaquer. El primer, un anònim, va ser el que va narrar el 3 de 9 net bastit a Tarragona per Santa Tecla del 1851 per la Colla la Roser (Joves Xiquets de Valls) i publicat al Diario de Barcelona de Avisos y Noticias. Mañé ens fa la primera crònica de la Diada de Santa Rosalia, del 4 de setembre de 1852. Deixa entendre que abans d’aquesta data, i no prou documentat, ja s’aixecaven castells a Torredembarra, com per exemple, en la del 1849, quan la premsa escrita manifestava que “durante este dia recorrerán las calles diferentes comparsas y bayles con sus correspondientes músicas, como los castells, el baile dels diables, de valencianos, de mal casados...” (observem com ja estaven diferenciats els castells del ball de valencians). Doncs bé, Joan Mañé i Flaquer (1823-1901) el 4 de setembre de 1852 ens fa les delícies de la diada: “la fiesta mayor de esta villa ha estado este año sumamente animada, muy divertida y pacífica como siempre. El motivo de la mayor afluencia de este año es digno de ser conocido” (observem novament com ens està dient que la festa major es realitzava els anys anteriors encara no documentats). A més, Mañé ens sorprèn de com estaven configurades les colles que hi havia en aquells moments, les dues de Valls -y las de otros pueblos-: “Valls hasta ahora ha sido el pueblo privilegiado, el semillero de esta clase de artistas. Pero lo más chocante es que los de Valls no pueden hacer un castell por entero, ni ningún otro pueblo puede lograrlo tampoco. La Riera, Tarragona, Torredembarra y algún otro pueblo prestan sus hombres hasta los terceros, como si dijeramos el primer cuerpo de la torre, y los de Valls concluyen. Sin estas circunstancias difícilmente se haría uno
22
con toda perfección”. Fixem-nos com els torrencs pujaven als castells amb els vallencs. Afegeix una nota referent al que es podrà veure en l’actuació del 1852: “El año pasado (1851) se hizo en Tarragona lo castell de nou (el 3 de 9 net) considerado hasta entonces como imposible. Después se hizo en Valls (el 1852 per Sant Joan, el segon) y en algún otro punto (Vilanova, el tercer documentat). Mañé continua dient sobre la festa major del 1852 que “las dos collas de Valls, se estimulaban mútuamente. No se contentaron con el “castillo de nueve limpio desde los segundos” sino que hicieron “torres de ocho empezando por la cúspide”, que es lo más asombroso que se puede ver (....). Hubo también castillos de cinco pilares y otros prodigios que jamás se habian visto. Es de advertir que antes del año pasado (1851) no se consiguió hacer los “espadats” de siete limpios y fijos” (limpio, es decir, sin aguantar nadie, ho diu el cronista catllarenc Ramon Roca Vilà). L’any següent, el 1853, per la festa major torrenca, varen llogar les dues colles conegudes com els “minyons de Valls”. Hi varen fer “l’espadat de set amb forro o puntals” caminant 14 passes, dos de vuit servan peus de terços, és a dir, amb puntals”, tres de nou (limpio desde los segundos) -y este año se ha logrado hacerlo siempre que se ha intentado-. El de ocho se hace ya empezando por la cúspide, de manera que llega un punto en que se ha de levantar toda aquella enorme masa para colocarla encima de su base. Este año se ha hecho por segunda vez solamente, los cuatro pilares de 9 que es una pirámide cuadrangular (evidentment, -limpio-); y por primera vez, los cinco pilares de 8. Este último consiste en una pirámide cuadrangular, que en el centro lleva una aguja o pilar desde la base a la cúspide” (el 4 de 8 amb el pilar al mig). A partir d’aquests primers anys els grans castells s’aixecarien a qualsevol lloc de l’àrea tradicional però Torredembarra seguiria sent un punt d’inflexió durant tot el segle XIX i el segle XX. Per manca d’espai direm que a Torredembarra, i de la mà del mític cap de colla Ramon Barrufet, el Blanco, quan va dirigir la Colla Nova dels Xiquets de Valls (Joves Xiquets de Valls), hi va carregar per dues vegades el primers tresos de vuit del segle XX, l’any 1934 i 1935, consecutivament per Santa Rosalia. I per què Torredembarra i no a Valls? Doncs perquè el Blanco hi tenia molts amics i se sentia com a casa. Tant és així que després de la Guerra Civil (1936-1939), el Blanco descarregaria el primer 4 de 8 de la postguerra també a Torredembarra. Durant el segle XX la Colla, digues-li, Nova-Muxerra-Joves hi actuaria molts anys per Santa Rosalia. Era una plaça històrica i preuada pels seus dirigents. Un cas que no podem oblidar és el viatge de la Colla a Mallorca l’any 1935 de la mà del torrenc Esteve Huguet, comerciant de vins i gran afeccionat i seguidor de la Colla. La Colla a través del seu cap Ramon Barrufet, com a agraïment al gest de poder
representar-la i actuar a Palma, li va regalar la camisa vermella amb les inicials A.U. (Asteva Uguet) Enguany, a dia 2 de setembre, per la festa major de la Santa, la Colla Joves Xiquets de Valls oferia als torrencs la millor actuació de la història moderna (sense el segle XIX), realitzada a la vila, aixecant-hi la tripleta màgica. Mai cap colla, en aquesta data, havia assolit la proesa de bastir el 3 de 9 f, el 4 de 9 f, i el 5 de 8. De ben segur que el nostre entranyable amic Lluís Solsona n’estaria més que orgullos, d’haver pogut veure aquests castells per Santa Rosalia i a la seva vila natal que tant estimava. En qualsevol cas, Torredembarra ha estat i és una plaça castellera afí a la Colla on sempre hi ha tingut i hi té grans amics. Joan Climent
23
La canalla de la Colla Després d’arribar al final de temporada i acabar amb aquest gran final, mires enrere i veus que el camí seguit no ha estat fàcil. Però quan els èxits costen, més gran és la satisfacció. Els nostres petits van començar a assajar al febrer, fent tres assajos setmanals, i no han parat ni una setmana. Durant aquest temps hem intentat ensenyar-los tot allò que sabem perquè siguin uns bons castellers i millors persones, però ells també ens han ensenyat moltes coses als grans, que ens emporten en el record i que fa que tot l’esforç tingui sentit. Després de la temporada que portàvem, la nostra canalla va arribar al Concurs amb les millors condicions per donar-ho tot. Tots/es estaven motivats per poder fer castells de gamma extra, allò pel qual portaven tant de temps preparant-se i que encara no ho havien pogut demostrar. Van entrar a plaça a per totes, això es respirava en l’ambient, una canalla que sap el que és caure d’un castell però que l’opció de “tirar enrere” s’ha esborrat per sempre del seu diccionari. El dia abans del concurs vam fer una tarda de “concentració” i vam anar a treure nervis a la bolera. Allí vam poder estar tots junts, riure, relaxar-nos i carregar moltes piles per l’endemà. I els gamma extra per fi van arribar! Després d’aquests grans resultats al concurs, vam anar a celebrar-ho passant un cap de setmana a Port Aventura. Ens hi vam quedar a dormir i vam fer dos dies de parc on vam passar una mica de “por” però ens vam divertir de valent. Però la nostra canalla no en té mai prou... D’aquesta manera vam arribar a Sta. Úrsula a fer un pas més. No volien acabar la temporada sense escriure una nova pàgina de la història, estaven preparats per fer-ho i així ho van demostrar, tres “gamma extra” al sac d’una tacada! Un gran final, per una gran temporada i per una gran canalla. La nostra canalla: CANALLA DE GAMMA EXTRA! L’Equip de Canalla
24
La canalla més de prop
Neus Tondo
Luz Ángela Villamizar
Sentosa Antony
1. Quin és el millor castell que has fet? El 9 de 8 a dosos, aquest any. 2. Quin castell t’agradaria fer? El 4 de 9 net, el 5 de 9 amb folre i el 7 de 9 amb folre. 3. Què esperes de la Colla l’any vinent? Que seguim així i que puguem descarregar castells més grans. 4. Un record: Quan vaig descarregar per primera vegada un castell de gamma extra, que va ser el 9 de 8 a dosos, a la TAP.
1. Quin és el millor castell que has fet? El 4 de 9 sense folre a sisens, aquest any per Sta. Úrsula. 2. Quin castell t’agradaria fer? El 3 de 9 sense folre i el 3 de 9 amb el pilar. 3. Què esperes de la Colla l’any vinent? Espero que segueixi igual que aquest any, que continuem treballant igual i que ningú es retiri. 4. Un record: El primer va ser el 2009 que vaig fer el meu primer castell de nou i no sabia com baixar del folre i em vaig quedar penjada. Els altres són aquest any que he descarregat el meu primer 5 de 9 f a dosos i el meu primer 4 de 9 net a sisens. Però el millor record és que a la colla hi ha les millors persones.
1. Quin és el millor castell que has fet? El 5 de 9 amb folre. Aquest any el vaig descarregar d’enxaneta. 2. Quin castell t’agradaria fer? Algun castell net, com el 4 de 9 sense folre, el 2 de 8 net, etc. 3. Què esperes de la Colla l’any vinent? Tornar a descarregar el 5 de 9 amb folre. 4. Un record: Un bon record per mi va ser l’esquiada de la canalla d’aquest any, perquè ens ho vam passar molt bé tots.
25
Sant tornem-hi De tan en tant, la nostra colla ha de passar una mena d’examen, per veure si és digna d’acudir a una o altra plaça de les que s’autoanomenen “més castelleres”, cosa que no cal que facin altres colles, encara que algunes vegades les seves actuacions tinguin molt a desitjar. És clar que quan un lloga, lloga a qui vol, però també pot passar que al possible llogat no li faci gràcia d’anar-hi, i es busqui altres places on el tinguin més en compte. Això ve donat perquè aquest any en unes places “molt castelleres” no ens han volgut. La nostra colla no era digna d’ells, malgrat que en algunes de les places hi hem fet els primers castells de nou que s’hi han vist, i els millors castells de la nostra colla. Doncs bé, potser ens han fet un favor, ja que la gent de la Joves s’ha sentit menyspreada i ha volgut demostrar qui som i on volem arribar, a pesar dels menyspreus. Mai havíem tingut tanta gent als assajos, i tampoc mai havíem tingut tanta gent a les sortides! A veure si encara ens han fet un favor. El món casteller està ple d’“enteradillos” i visionaris, de gent que es creuen i escriuen que perquè un any no ens ha anat bé ja estem morts i enterrats. Això es veu que només és patrimoni de la Joves, ja que a d’altres els ha passat el mateix i no els maten tan aviat. Segur que molts recordareu que ja fa uns anys vàrem anar a l’Arboç (que aquest any no ens ha volgut) a reivindicar que no estàvem morts, que estàvem de “parranda”. Hi vàrem fer la tripleta màgica en un temps en què no la feia gairebé ningú. Vàrem tapar boques durant un temps, però no va ser el final, ni molt menys. Així les coses ens plantem al concurs del 2010, on el savis de torn asseguraven que si quedàvem quarts o cinquens, ja ens podríem donar per satisfets, perquè aquell any tampoc estàvem vius. Doncs mira, vàrem quedar segons, i només en tres rondes i tres castells, els tres i quatre de nou (f) i el cinc de nou carregat, cosa que no varen poder fer els que havien de quedar davant nostre, amb més de tres rondes i unes quantes caigudes. Però, és clar, aquests es varen passar la temporada venent fum, que si farem tal o tal altre castell, sempre més alt i més gros. A aquests tothom se’ls va creure, però a l’hora de la veritat al darrere nostre. També havien de quedar per davant nostre unes colles emergents que feien uns castells magnífics. Romanços!, també al darrere nostre. Per fi arribem al 2012 i ningú no donava res per la Joves (morts altra vegada), ja que veníem d’una temporada molt dolenta. La nostra colla aviat va plantar cara i bons castells; la temporada era magnífica, com mai, i així arribem al concurs amb tot un reguitzell de grans castells, un munt de tresos de nou (f) quatres de nou (f), cincs de vuit i sets de vuit, i una actitud envejable, però encara n’hi ha que dubten de nosaltres (com sempre). També aquest any si quedàvem tercers o quarts ja faríem prou. Els venedors de fum s’imposen, aquest any sí
26
que guanyarem, amb “xinos” i tot. Però a l’hora de la veritat la Colla Joves torna a quedar davant (perdó, empatats) amb uns i guanyadors d’altres amb només tres rondes i cap caiguda, el tres de nou (f), el cinc de nou(f) i el nou de vuit. Qui en dóna mes? Els de Vilafranca, que varen deixar tothom bocabadat. I acabem per Santa Úrsula, la diada cabdal dels vallencs i forasters que omplien la plaça del Blat per veure qui quedava per davant de l’empat del concurs. La Colla Joves també com altres vegades amb tres rondes en va tenir prou. Vàrem sortir amb el cinc de nou (f), descarregat, el nou de vuit descarregat i per posar la cirereta al pastís el castell total, el quatre de nou (net) carregat. Dels altres no en dic res, ja que quan em vaig girar després de celebrar el nostre triomf ja gairebé havien desaparegut de la plaça. Cal dir que alguns dels que sóc amic de tota la vida em van felicitar. Les coses com siguin, eh? I per acabar em pregunto: per quant sant tornem-hi? És que sempre estarem igual? Joan Roig
Music Music Box Box
Bandes sonores La banda sonora ideal és aquella que reforça l’impacte visual de l’escena amb la música que sentim de fons. Aquesta comunió perfecta entre els dos sentits pot fer que la pel·lícula ens quedi gravada per sempre al nostre imaginari emocional. A més, les bandes sonores són una molt bona oportunitat per conèixer intèrprets i grups poc comercials però quasi sempre molt autèntics. Si un director ha destacat en l’ús magistral de la música en les seves pel·lícules és Quentin Tarantino. RESERVOIR DOGS (1992). La seva primera pel·lícula es va convertir des del primer dia en un clàssic del cine modern. La particular forma com Tarantino va narrar el frustrat atracament d’un banc per part d’un grup de gàngsters va entusiasmar el públic i la crítica. Un original i fragmentat estil amb múltiples salts enrere (flash-backs) es va convertir en el seu segell més personal. I l’ús de la banda sonora també. La música utilitzada és un homenatge a les ràdio fórmules dels anys seixanta i setanta. Durant tot el film els protagonistes escolten el programa del DJ K-Billy (K-Billy’s Super Sounds of the Seventies), fins i tot en l’escena en què un dels lladres intenta cremar un policia ruixant-lo amb benzina mentre balla l’ ”Stuck in the middle with you” dels escocesos Stealers Wheel. Genial!!! PULP FICTION (1994). El títol del film vol reivindicar l’aportació a la cultura popular dels Pulp o revistes il·lustrades on s’explicaven relats curts de crònica negra o ciència ficció. Aquests fulletons van ser molt populars als Estats Units durant els anys 40 i 50 i el jove Tarantino en va ser un voraç consumidor. La pel·lícula és un relat del dia a dia de dos gàngsters dels baixos fons de Los Angeles. L’estètica dels dos protagonistes, però, no és gens casual. L’impecable indumentària (vestit negre, corbata negra llarga i prima i camisa blanca) encaixa perfectament amb l’estètica de la música surf de la banda sonora. El film fa un repàs concentrat del bo i millor d’aquest estil. La pel·lícula comença amb un trepidant tema del rei i creador de la guitarra surf: el gran Dick Dale, que amb 57 anys i la mateixa Fender Stratocaster daurada va versionar per a la banda sonora del film el seu èxit Misirlou. Cançons de grups clàssics com The Centurians o The Lively Ones completen una impecable selecció musical. Però la joia de la corona no es troba al CD de la banda sonora. Es tracta de “Rumble”, del guitarrista Link Wray. Una cançó simple però demolidora de tres acords que va ser pionera en la utilització de la distorsió a la guitarra elèctrica. FROM DUSK TILL DAWN “Obert fins a la matinada”(1996). Aquest “divertimento” rodat per Tarantino i Robert Rodriguez és una esbojarrada història de vampirs que habiten un curiós bar que hi ha a la frontera entre Mèxic i els Estats Units a l’estat de Texas. A més de les obligades referències als ZZTop i al gran guitarrista d’Austin Stevie Ray Vaughan, el film serveix
per descobrir un grup mexicà realment autèntic i sorprenent: Tito i Tarantula. Amb una posada en escena impactant, Tito i Tarantula són com una versió hardcore de grups com Los Lobos o Calexico. Si us agrada aquest estil heu d’escoltar-los. JACKIE BROWN (1996). Aquesta impecable pel·lícula va ser una decepció pels fans més radicals del director. Basada en el llibre Rum Punch d’Elmore Leonard, Tarantino abandona el seu singular i fragmentat estil narratiu per una exposició més clàssica i lineal de la història. El film és un homenatge al gènere Blaxplotation i compta en el seu repartiment amb una de les seves muses: la sempre impressionant Pam Grier. Musicalment, la banda sonora combina clàssics de la música negra com “Across 110th street” de Bobby Womack o “Steet Life” de Randy Crawford amb rareses funk de grups com The Vampire Sound inc. KILL BILL 1 i 2 (2003/2004). Aquí Tarantino va recuperar la seva essència. Dues pel·lícules i un argument: la venjança. Si a Kill Bill 1 reivindica els films d’arts marcials orientals, Kill Bill 2 és la seva aportació al western, i concretament a l’spaghetti western de Sergio Leone musicat per Enrio Morricone. I no se n’amaga. A Kill Bill 2 apareixen els temes principals d’El Mercenari i de La mort tenia un preu quan Uma Thurman reneix de la seva pròpia tomba i quan li incrusten dos perdigons de sal al pit, respectivament. Més subtilment introdueix també dos temes secundaris de El bo, el lleig i el dolent. El primer és “Il tramonto” i sona quan Bill apareix al seu casament. El segon és “L’èxtasi de l’or” i serveix per realçar la memomorable escena on Uma Thurman fa explotar el cor de Bill amb el cinc tocs mortals del mestre Pai Mei. Francesc Inglès
27
Més que castells
Lliurament del record del desè aniversari dels Castellers de la Sagrada Família L’últim cap de setmana del mes d’abril, la Colla va participar a la diada de les festes del barri de la Sagrada Família de Barcelona. Justament s’esqueia en la temporada del desè aniversari de la colla, i els Castellers de la Sagrada Família han volgut que en tinguem un record fent-nos arribar un detall en agraïment a la nostra actuació. El dia del Concurs, el nostre cap de colla, Pere Rico, va rebre l’obsequi.
La Colla Joves també juga a la loteria del Nen Com cada anys, la Colla reparteix butlletes de loteria de Nadal. Enguany, a més, podrem jugar al sorteig de Reis amb els números 59267 i 83349, alhora que col·laborem a premiar una canalla de gamma extra que enguany ens ha donat moltes alegries. Les butlletes tenen un preu de 5 euros. Si esteu interessats a comprar-ne, dirigiu-vos a l’equip de canalla.
28
Valls es converteix en el Fòrum Casteller Durant el cap de setmana de Santa Úrsula, Valls va gaudir del Fòrum Casteller, nom sota el qual s’aixoplugaven desenes d’activitats per a tots els públics al voltant del fet casteller. La Colla Joves hi va participar com a organitzadora, a més de prendre part en dos dels esdeveniments més destacats del Fòrum. D’una banda, la Colla va posar un estand al Pati en la 2a edició de la FiraCastells. De l’altra, hi va haver una gran participació de components de la colla al 2n Simposi Casteller. Joan Josep Bujaldon, Josep M. Cortés, Carles Cortés i Jordi Mateus van presentar comunicacions en els dos àmbits que es proposaven al Simposi, “Els castells: esport o tradició” i “Construccions clàssiques o construccions noves”. A més, en la taula rodona d’aquest darrer àmbit hi va participar Jordi Guasch com a ponent i Roser Llagostera com a relatora.
29
Benvinguts a la Colla
Quim Bernaus Guasch nascut el 5 de setembre de 2012, fill dels companys Ramon i Marta.
Pau i Joan Oller Toldrà El Pau, nascut el 5 de maig de 2012, i el Joan, nascut el 22 de nsetembre de 2006, fills dels companys Pep i Nuria.
T’apassiona la fotografia? Ets addicte a la Colla Joves? Ara és la teva! Participa al concurs de fotografia de la revista Foc Nou penjant les teves millors instantànies de la Colla Joves al facebook de la revista. El jurat triarà la guanyadora d’entre les fotografies amb més “M’agrada”. I el premi? La millor serà publicada a les pàgines centrals del proper Foc Nou.
Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com
30