@ffi VALLS, OCTUBRE DE 1983
.i .s, 6:,. t,r $ ,*
l {-t
$ $ $
$
st .",
.
,$
1',,;,-',',-,,' .' --.-._
._..j.-.-
--
rT
-..-_l
-ffi
affi.;
@W
testqurq
n
t
RESTAURANT CASA FELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONVENCIONS, SALONS PRIYATS PE,R FE,STES FAMILIARS TERRASSA PER APERITIUS I SOPARS Ctra. Tarragona Km, 17 Teldfons 60 13 50 _ 60 OO
t4
VALLS (Tarragona)
@nmw ruUnnERo 3
Valls, octubre de 1983 Edita:. Colla Joves dels Xiquets de Valls. Cl Gass6. 2O
Direcci6: Carles Heredia Consell
de Redacci6: Ramon Barrufet, Joan Be-
net, Joan Guasch, Joan lnglCs, Joan Montserrat, Josep
M." Rodon, Miquel Rus, Ra-
fael
Sans, Josep Secall, Joan M." Ventura, Victor Albert
Ventura i
Vidal.
Administraci6: Dalmaci Clofent Coordinacid: Salvador Magre
lmprimeix Grdfiques Moncunill - Valls Dipdsit Legal:
I
1233-83
.
SUMARI
Santa 0rsuta Cailes Heredia Estampes retrospectives Joan M-' Ventura EI dos de vuit amb folre Josep Secall i Duch
mds , Ramon Barrufet L'estatge social J. Guasch Agraiment Joan de Cabra Al meu retorn Andreu Montserrct Gosadia.
PeS.
Algo
Josep M., Potau Constanti
Sortides
i
Guasch
.......... ..........
Francesc Terreu
Laprimeraactuaci6castellera Jordi Tudd
Entrevista
Bondeu
Una altra fita de la (Els baixos) Viveso Els homes m6s
resignats
J. M.'Ventura Pensaments a meditar Cord6 Casteller Noticiari Casteller Josep M." Rodon â‚Źls castells i la natura Els castells signe d'identitat
ElMuseucasteller Costumisme Biografia . Escola de grallers Galeria d'amics Temps de castells .
Jotdi Galofr' i Saumell
4-5
)
7
D
7
)
8
)
q
)
11
)
11
)
l3
D
13
)
colla
Albert
3
)
...........
D
lb
)
17
)
17
) ) )
18
))
)
19 19 21
)
21
)
22 aa
)
25 26
)
..........
17
)
L'Escole
Fotografia portada: Dos de vuit, amb folre carregat, 1 1 de setembre. Diada Nacional de Catalunya. Foto donada per: Foto Millis.
SANTA URSULA Es Santa Ursula. Una hora abans la Plaga del Blat estara plena de gom a gom. Entrar a la plaga seri dificil. Hi haurd un bon nombre de persones no vallenques, algunes de les quals hauran dormit la nit anterior a Valls. Es Santa Ursula i es fan bons castells. Les dues grans colles de Valls s'esforgaran per demostrar el millor de les seves capacitats. La Colla Joves intentare un castell mitic. Amb la modestia que cal s'enfrontara amb el quatre de nou net. El sol intent d'aquest castell ja es una prombsa prdpia dels millors temps castellers. Hi estard l'dnim dels afeccionats, l'esforg del cord6 i la qualitat dels castellers. I tot ale per petit que sigui ajudard a treballar aquest castell. Valls se sent bressol casteller. S6n les fites aconseguides a la plaga del Blat. Es tamb6 el temps i l'atenci6 que Valls dedica al fet casteller. L'esforg per fer una bona actuaci6 es signe que l'esperit 6s viu. La societat que ens envolta estara plena de problemes i les dificultats de la vida actual ens apreten per tots cantons. No obstant, l'dnim que vol propagar el fet casteller 6s molt coratj6s. Oud s6n els castells que atreuen la gent amb tanta il'lusi6? Ouins valors hi ha baix d'aquests castells humans, perqud crein tanta expectaci6 dins de la nostra societat? Ouin paper cultural tenen els castells... Ouin significat va tenir la presdncia de la Colla Joves i amb ella el m6n casteller en el marc de l'Universitat dins d'un acte de mutu reconeixement? (Saragossa 6-3-83) Els castells s6n quelcom m6s que l'expressi6 de la rivalitat entre les colles, rivalitat que a la seva mida es fins i tot necessdria. El sol intent del quatre de nou net t6 m6s valor que qualsevol intenci6 de volguer relativitzar amb xifres, dades i argumentacions el mdrit dels dotze anys de la Colla Joves. L'esforg per assolir el mitic castell enorgulleix no sols a la Colla Joves, sin6 tamb6 a la nostra ciutat i al m6n casteller en general. Per Sant Joan, el quatre de vuit amb el pilar de sis al mig, a l'onze de setembre el dos de vuit amb folre i per Santa Ursula... CARLES HEREDIA
ESTAMPES RETROSPECTIVES PER LA HISTORIA DELS CASTELLS
Dos de set, carregat. pavell6 Joana Ballart, 3_5-72
Foto: Arxiu Ventura l
ANY 1972 La Colla Joves dels Xiquets de Valls, anava progressant en la tasca dels castells. El dia 30 de gener, a Moja. descarregava els Tres i Ouatre de Set, Dos de Sis i el pilar de Cinc. A Castell6, el dia 4 d'abril, completd el Ouatre de Set, el Dos de Sis i el Pilar de Cinc, a m6s d'un intent del Dos de Set. I el dia 23, a Valls s'intentir per dues vegades el Dos de set sense poguer-lo carregar. El dia 3 de maig es fa una actuaci6 al pavell6 d'esports Joana Ballart de la nostra ciutat. S'aconsegui carregar ei Dos Set, i tamb6 fou totalment realitzat el Ouatre de Se1. En l'espai d'un mes, la nostra Colla havia intentat tres vegades el
C. Candela,29 TelCfons: Tallers o oficina 60 01 54
VALLS
Ouatre de set. St. Joan, nil.23-6-72
Foto: Arxiu Ventura
Dos de Set, sense aconseguir-lo.
La nit del 23 de juny i a la sortida de completes, es va carregar el Dos de Set i realitzd amb dxit el Tres de Set, Oua_ tre de Set i Pilar de Cinc. L'endemd al migdia, la nostra Colla sorti disposada a oferir una bona actuaci6 al p0blic vallenc, que l'estava animant amb gran entusiasme. Era potser degut a que des del balc6
de l'Ajuntament, les autoritats no podien dissimular la seva simpatia per la Colla Vella. I el poble, sempre atent a aques-
tes situacions de privilegi, es f6u solidari de l'esforg de la Colla Joves dels Xiquets de Valls. En aquest ambient de gran entusiasme la nostra Colla realitzd el Ouatre de Set amb el pilar al mig, un Cinc de Set segur i ferm, i s'intentd el Ouatre de Vuit que va caure abans de fer l'aleta.
P. de l'Estaci6, 18
Vendes 60 30 21
A Vilafranca era el segon any que hi anava la Colla Joves. Es va fer una acceptable actuaci6. Dins de tot, la Colla era molt jove encara amb sortides importants. Aixi, doncs,
les dues colles vallenques i la de Vilafranca s'exhibiren en la Festa.Major de Sant Fdlix. La nostra Colla va carregar el Dos de Set i el Ouatre de Vuit, i descarregd el Cinc de Set i el Ouatre de Set amb el pilar al mig, a m6s de un Pilar de cinc de cloenda. El dia 1 d'octubre se celebrdr a Tarragona un nou concurs. La Colla Joves es presentava encara com una incdgnita,
perqud era la primera vegada que hi concursava. El concurs tingu6 lloc com l'anterior, en el marc de la plaga de Braus. Despr6s de que les vuit colles participants feren els seus castells respectius, la puntuaci6 fou la seguent:
3.010 punts Primer: Colla Castellers de Vilafranca amb Segon: Colla Vella dels Xiquets de Valls amb 2.585 punts 2.4OO Tercer:COLLA JOVES XIOUETS DE VALLS amb punts. La Colla Joves realitzd els seg0ents castells: Cinc de Set
carregat i descarregat (7O0 p.), el Ouatre de Vuit carregat amb (905 p.). i un Dos de Set carregat amb (795 p.). Cal resaltar l'esdeveniment, que enregistrd l'absdncia dels <Nens del Vendrell>, no avinguts amb les bases que re-
gien el concurs. Despr6s del concurs de Tarragona, vingueren les Fires i Festes de Santa Ursula de la nostra ciutat. La Colla Joves aconsegui descarregar per primera vegada el Dos de Set -aquesta temporada s'havia intentat deu vegades, carregantlo en quatre ocasions -a m6s de descarregar el Cinc de Set i de carregar el Ouatre de Vuit. Es a dir, un final de temporada espldndit pels colors de la Colla Joves dels Xiquets de Valls, que poc a poc anaven demostrant que ja tenien quelcom a dir dins el m6n casteller. Era el segon any de la seva existdncia, i ja estava en el grup capdavanter de castells de vuit, fet sense precedents dins la histdria castellera. En aquest mateix any la colla 6s desplaga a El Vendrell, solidaritzant-se amb una celebraci6 castellera d'homenatge al que fou gran casteller de soca i arrel, en Joan Julivert i Nin <Jan Julivert> home d'una gran sensibilitat, que pels castells
i el seu poble es sacrificd fins la seva mort, victima de una
malaltia cruel. La nostra Colla Joves carregir el Cinc de Set, descarregd el Ouatre de Set amb el pilar al mig i intentd dues vegades el Ouatre de Vuit, per acabar amb un Pilar de Cinc com a cloenda d'aquest homenatge. Dos dies despr6s va expirar l'home que tantes jornades castelleres havia proporcionat.
El veterd cap de colla comptava. en morir 65 anys d'edat. Feia un any que li havia estat concedida la Medalla individual de Bronze, de la Provincia.
FIRAGOST _ 72 ELS (CASTELLERS DE BARCELONAD A VALLS Transcrivim de la revista cultura (pdS. 1 7l1, <En los anales castellers de Valls abundan las actuaciones de las collas locales y, aunque mds escasas, las de otras poblaciones. Sin em-
bargo, como hecho hist6rico en la materia, hay que registrar la primera actuaci6n de la simpdtica colla <Castellers de Barcelona>, en ocasi6n del Firagost-72. En la jornada dedicada a Barcelona y Vilabella, con la presencia de los alcaldes de ambas ciudades, y despuAs del acto de izar banderas, actuaron las collas de <Castellers de Barce' lonat y <Joves dels Xiquets de Vallstt. Els <Castellerst ofrecieron un 4 de 7, un 3 de 6, un 2 de 6 y un pilar de cinc. Els trJovestt un 4 de 7, un 3 d 7, un 2 de
6 y un pilar de cinc.
Ouatre de set amb el pilar de cinc al mig. Sant Joan 1972
Foto: Arxiu Ventura
El Alcalde de Barcelona, don Josd M.u de Porcioles, habia sido recibido por las dos collas con el <pilar de quatrett y fue despedido con un rpilar de cincD. Joan M." Ventura
PASTISSERIA I FORN DE PA
E. FABRA C/. Sant Antoni, 8 C/. Abat Llort,22
Tel. 60 31 50 Tel. 6O 35 04 VALLS
Calgafs Clihen S. A. Col.laboraci6
Topicenio
o
ULLERES LENTS DE CONTACTE O AUDIFONS
...e1
o
mlllor servel professional
Pic16
C=NTRE
Tapisseria en general Tapissats
cotxe
Moquetes
Cortines
OPTIC
Teldals 305379 - REUS 2 - feff. 212912 - TARRAGONA Jaume Huguet, 4 - feff. 602050 - VALLS Raval de Jes0s, 35 - Telf.
Ar. Misericdrdia, 32 Tel. 60 1070
Flovira i Virgili,
VALLS
EL
DOS DE VUIT AMB FOLRE
Despr6s de la nostra actuaci6 a Vilafranca la magnifica i nombrosa joventut de la nostra Colla, semblava que no estava prou satisfeta. Com a joves plens d'il'lusions i d'inquietuts, volien m6s i no es conformaven en realitats a plag llarg. Volien sol'lucions a plaq curt i els dirigents de la Colla amb molt bon criteri i per a complaure'ls, iunt amb l'afecci6 i els nostres simpatitzants, el dia 1 1 de setembre Diada Nacional de Catalunya, els donaven part de la satisfacci6 que anhelaven amb el dos de vuit amb folre carregat. Un parell d'assajos seriosos eren suficients per a carregar aquest castell. D'ara endavant
el podem perfeccionar i tinguer-lo dins del nostre repertori.
Sense
histdrismes hem donat un pas m6s endavant, ferm i segur. Tinc de dir que a mi particularment em satisfa haver-lo carregat, perd recordo que devia ser l'any 1970, que despr6s de l'actuaci6 dels Nens del Vendrell a la Festa Major de la Torredembarra, que va tenir lloc al vespre i mentre els autocars els esperaven per a retornar-los al Vendrell, vaig parlar detingudament amb el seu cap de colla, gran conversador i enamorat dels castells, que era dl Jan Julivert (e.p.d.) i al preguntar-li com ho tenien per al proper concurs, em va dir. Estic convengut que el guanyarem. Amb els pilars vaig dir-li jo? Els pilars serin el complement, va contestar-me ell, la clau serd el dos de vuit amb folre que confio descarregar-lo. 86, llavors potser dirln que de la manera que ho farem no es tal com es feia abans, perd no hem trobat altra forma que la que posarem en prdctica, que serd posar un doble cord6 i el dos de set al damunt. Recalco, em va dir, potser diran que no 6s correcte perd 6s l'rlnica manera que tenim per fer-lo. Per aixd sempre m'ha quedat un xic de recanga vers aquest castell, encara que no deixi de rec'ondixer els seus mdrits. Sense falsos triomfalismes que no condueixen a res, podem dir que als moments actuals portem feta una excel lent temporada que podem arrodonir per Sta. Orsula. No podem llengar les campanes al vol, car encara tenim de treballar i treballar i si ho fem d'aquesta manera podem recollir molts fruits i bons. La Colla es troba en un mo-
ALGO MAS
Cuando se me invit6 a participar en la revista FOC NOU de la Colla Joves dels Xiquets de Valls, pens6, de entrada, en hablar de algrin tema relacionado, l6gicamente con e/s castells. Pero pronto me entr6 la duda: eComo simple, aunque entusiasta, aficionado, conozco lo suficiente del mdn casteller como para escribir algo de 6l? T6cnicamente creo que no, pero me dije: No toda la vida de una colla castellera se reduce al momento de levantar el castell, la torre o el pilar. Y empec6 a cavilar sobre los otros momentos varios, hasta que llega el instante de coronar la construcci6n humana. Para que toda la plaza se vuelque en aplausos y todos los casfellers de camisa se sumerjan en un sudoroso abrazo, han tenido que pasar muchas y complicadas cosas. Tantas como que llegue el nervioso Baldrich, que se coloquen baixos. crosses i agulles. Ver surgir a los fornidos segons ben enfaixars, con sus gritos sobresaliendo entre el vocerio de la ben iligada pinya, para hacer llegar a sus sufridos portadores que: estem massa oberts, no apreteu tant que em foteu dins, aquesta md m6s amunt. Que suban los preocupados y seguros tergos, que se oiga amunt y que empiecen los sones penetrantes de les gralles, vibradas las lengiietas por labios j6venes., aunque ya amb el cul pelat de haber pisado muchas calles y plazas. Oue se aupen els fins quarts,que se deslicen urs quints que van dibujando siluetas humanas. eue empiece el movimiento natural del castell amb mds o menys maror, a medida que van subiendo uns dosos que se persiguen con la vista para llegar juntos arriba. Oue un aixecador dubitativo mire abajo y se encoja mansamente para que pase un enxaneta que desde estas alturas, que al m5s lanzado apurarian, centri el castell y entre gritos y l6grimas tenga el coraje de tirar petons despu6s de fer I'aleta. A continuaci6n se oirii un angustiado no aflueixeu, el Bondeu seguirS dando vueltas alrededor de la pinya, las mujeres de la colla se transfiguran y expresan todo un muestruario de esperanzas, miedos y alegrias con sus caras. El Joan, encorsetado, con rabia contenida
por no poder estar alli, viendo como
sta
carregat
i
descarregat,
mientras se hace sitio para tender a un baix que se ha desplomado por falta de aire. Para que todo esto pueda ocurrir han tenido que pasar muchas horas, muchas ansias, discusiones, preocupaciones, nervios, preparaci6n, mentalizaci6n y como no mucha esperanza. y me fui acordando de las HORAS de reuniones, de ensanyos, de viaies y del lsaac pendiente de la canalla. De las ANSIAS por mantener
ment dptim i dins d'aquesta linia es poden esperar moltes coses. No voldria acabar aquestes ratlles sense referir-me novament -i sembla que amb aixd i tingui una obsessi5- de dir que com sempre les poques crdniques castelleres que llegeixo no s6n objectives. Abans recollia tot el que parlava de castells en sentit universal, perd ara ja la molt de temps que ho he deixat c6rrer. Fa riure per exemple veure un determinat senyor durant una exhibici6 a la Placa del Blat, amb llipig i paper als dits prenen notes. Despr6s vaig dir-me, potser comprovaba si algrln dels nostres castellers estirava m6s el brag que la mdniga, per reflectir-ho als seus escrits.
Tamb6 un novell historiador
i bon amic al que sincerament
i
amb tots els respectes el creia m6s afeccionat al jazz que als castells es despenja afirmant coses que potser s6n dificils de definir amb claretat, perqud el passat 6s molt fosc i manca molta llum per a poguer esbrinar el que va succeir. Casualment i mentre estava a la barberia va caure a les meves mans el darrer nimero de Cultura -que per cert ara ja sembla l'drgan d'una determinada colla- hi ha l'apartat que parla del nostre quatre de vuit amb el pilar de sis al mis del passat concurs de Tarragona, em sembla que no va ben informat, al dir que el Jurat el desqualificd d'acord amb un apartat modificat de les bases. Sento dir-li que no es va modificar res, rinicament del redactat i perqud uns senyors que estaven molt nerviosos i filaven molt prim es va canviar una o per una r o una r per una o. Per tant el p0blic coneixia perfectament la reglamentaci6 del concurs, sense que posteriorment existigu6s cap modificaci6. Evidentment ell no va assistir a cap reuni6 i per qud el crec honest em permeto fer aquesta observaci6 per tal de deixar les coses al seu lloc. Altres punts d'aquest apartat tampoc no els trobo ajustats a la realitat, perd no acabariem mai i val m6s deixar-ho c6rrer. JOSEP SECALL I DUCH
altos el espiritu y moral de la colla e intentar castells que a pesar de su dificultad est6n al alcance de l'aleta, con el suficiente y responsable seny.
Las DISCUSIONES de si conviene tal o cual construccihn, de si puja un o l'altre, de com lliguem el forro. Las PREOCUPACIONES por incomprensiones, enfrentamientos, problemas personales de miembros de la colla que se toman como propios, de que no se enfade nadie, de incorporar gente nueva. Los NERVIOS en espera de si se conseguir5 lo propuesto, de que nadie se haga dafio si hay llenya, de quedar bien. La PREPARACION del pom de dalt, del forro, de todos, con el Bascu perdiendo la voz en los ensayos gritando repetidamente sin 6xito que calleu co... La MENTALIZACION, preparaci6n psicol6gica de capacidad, de poder hacer, del Cap de Colla diciendo al final del ensayo colgado de la escalera: Tot el que ens hem proposat ho hem fet, i ara tamb6. La ESPERANZA, en que todo vaya bien, que la colla funcione, que se superen problemas, que se consigan hechos importantes, que els grallers prosperen, que el local tenga vida, y en fin que todas las actividades de la colla marchen. Todo esto y otras muchas situaciones y nombres son necesarias
para que desde el balc6n del Ayuntamiento se recoja al enxaneta penjat d'una faixa en un pilar portat caminant. para que se pueda celebrar la consecuci6n de un castell in6dito, para que se pueda dar un concert de gralles. Y todo gracias a la colaboraci6n de mucha gente, de muchas personas que en todos los cometidos, pujan, aguantan o fan pinya, con la sola recompensa de una consecuci6n, de proseguir y actualizar la tradici6n, de un trabajo en equipo bien hecho, de unas relaciones, de una actividad que nos libere un poco de la muchas veces dura realidad, manteniendo constante l'esperit casteller y haciendo que en Valls els castells sean algo m5s que una exhibici6n, 'algo distinto, que las personas que se van incorporando a la ciudad van sintiendo como suyo. Algo m5s que una simple manifestaci6n folkl6rica, ya que se necesita de la colaboraci6n de todas las generaciones vivas, de abuelos, padres, hijos, nietos, que hacen de Valls algo m5s que la ciutat bressol dels castells, algo diferente en el mdn casteller. Y como dijo no se qui6n: Utopia no es sin6nimo de imposible. Pit i amunt. JOSEP M." POTAU CONSTANTI
Setembre 1983
15 d'agost. La Bisbal.
fita que no ha aconseguit cap altra
Des de l'any 1975 s'ha fet tradicional anar a fer castells a La Bisbal, una de les places m6s castelleres del Pened6s i un dels llocs on
colla.
actuem amb m6s il.lusi6. Una il.lu-
si6 que t6 com a fonament els bons amics que alli hi tenim, la
confianga que sempre han tingut amb nosaltres i el haver-hi descarregat el primer quatre de vuit de la nostra colla. L'actuaci6 no va 6sser pas massa reixida, el quatre de vuit, que
puje molt ferm va
esllavissar-se
quant l'enxaneta ja baixava i amb aixd es va trencar la tradici6, ja que a la Bisbal sempre l'haviem descarregat aquest castell. Es va continuar amb el dos de set tradicional, molt bonic, i a continuaci6 es va intentar el tres de vuit que no es va poder carregar. Al intentar un tres de set va haber-hi problemes amb la mainada i no va passar d'aixd, un intent. que va 6sser desmuntat sense caure. Es va acabar amb el pilar de cinc de comiat. En fi una actuaci6 que no va demostrar la vdlua de la nostra colla, podlem fer m6s, perd els castells s6n aixi, hi ha el risc de la caiguda i aquesta forma part del joc. Dia 21 d'agost. lgualada. A la plaga d'lgualada es varen establir uns torns d'actuaci6, cada Festa Major una de les colles punteres hi anem a actuar a condici6
d'intentar el castell de vuit, unes
normes que va elaborar l'amic igualadI i gran afeccionat als castells Marcel.li Valls. Els castells que varen fer-se varen ser el pilar de cinc de co-
mengament, el quatre de vuit, el dos de set, el cinc de set i el pilar de cinc portat al balc6, a m6s d'altres castells de sis al cercavila. El fet m6s notable, a m6s del quatre de vuit, 6s el descarregar el dos de set nombre cinquanta, que en realitat 6s el cinquanta-ri ja que a l'assaig de l'any passat en varem fer un que no consta en les estadistiques castelleres, aixd va 6sser remarcat i explicat pels altaveus de la plaga i molt celebrat pels components de la colla ja que es una 8
28 d'agost. L'Arbog. Teniem el compromis moral de descarregar el tres de vuit abans d'anar a Vilafranca, un comprom[s que a la placa de la Bisbal no va 6sser coronat amb dxit, ens teniem de treure l'espina i a l'Arboc ho varem poder aconseguir. Com ja s'havien aconseguit els cinquanta dos de set, fita que la colla es va proposar abans de comengar les proves per l'intent del dos de vuit amb folre, es va fer un dos de set molt descarregat i es varen veure les grans possibilitats que teniem de posar aquest castell dalt del cord6, aixd ens va animar molt pensant en les properes actuacions. Tornant al fet de la sortida en si, es va fer el dos de set, el quatre de vuit i el tres de vuit a m6s del pilar de cinc de comiat. 3O d'agost. Vilafranca.
La sortida de Vilafranca cada any es poldmica, tots tenim moltes ganes d'anar-hi, perd es una actuaci6 dificil, no ja solament per els castells a intentar sin6 per les hores d'actuaci6 i per ser en dia feiner.
L'actuaci6 va comenqar amb els pilars de cinc de costum a l'entrada i sortida de l'Ofici, seguidament el pilar de quatre d'entrada a la plaga, pilar de cinc de comengament d'actuaci6 i l'actuaci6, que varem comenqar amb quatre de vuit, seguirem amb el tres de vuit i el dos de set, per acabar amb el pilar de cinc. S'havia comengat a pensar en
la posibilitat d'intentar el dos
de a Vilafranca perd les
vuit amb folre proves fetes a l'assaig varen aconsellar no provar-lo fins que el folre est6s ben provat i tinguessim les mdximes posibilitats de descarregar aquest castell, per tant es va decidir fer una actuaci6 tradicional, consolidar el tres de vuit i prepararnos per altres sortides. Per la tarda a la process6 es varen fer dos pilars de cinc, l'un a l'entrada de St. F6lix i l'altra davant de l'Ajuntament com a despedida.
Aquesta actuaci6 va 6sser molt positiva per la colla. doncs a partir de Vilafranca varem pendre concidncia de la necesitat que teniem d'anar a l'assaig per poder intentar els castells amb folre, i es van continuar les proves amb moltes m6s ganes, m6s que mai.
11 de setembre. Valls. Dos dies abans de la sortida es va decidir, en vista de les proves que s'havien fet. d'intentar el dos de vuit amb folre, un castell que fa molt de temps que estd dintre de les nostres possibilitats, un castell que 6s d'una estructura diferent als que fins ara haviem fet i aixd necesitava un assaig diferent, un assaig de masses, de molta gent, i aquesta era la nostra dificultat, superat aixd el castell no es tant dificil com sembla. Es va sortir de dos de vuit amb folre i el varem carregar, 6s el primer de la nostra colla i aixd potser 6s el que va fer que el folre s'afluix6s i caigu6s el castell, un castell
que estava a les nostres mans descarregar perd hi va faltar l'experidn-
cia que sens dubte es t6 que anar agafant amb el temps.
Seguidament es va fer el tres de vuit, i el quatre de vuit. I quin quatre de vuit !!, sens dubte el millor de la temporada, amb molt de pes, tant b6 va anar que va fer n6ixer l'esperanga de poder provar castells m6s importants. Per acabar es va portar el pilar de cinc al balc6.
Despr6s de l'actuaci6 es va fer
un pilar de cinc davant del balc6 d'una casa particular de la plaga del Blat on cada actuaci6 de castells
es pot veure un retrat d'un cinc de vuit nostre, va 6sser un pilar per a demostrar el nostre agraiment per aquest fet.
25 de setembre. Valls. Amb motiu de la presentaci6 dels equips de futbol de l'Atletic Vallenc la nostra colla va fer un pilar de cinc al camp del Vilar. A m6s de la nostra colla tamb6 estaven present altres grups folkldric de la nostra Ciutat. RAMON BARRUFET
L'ESTATGE SOCTAL El passat dia 21 de setembre, i davant el notari de
la nostra Ciutat senyor Gin6, tingu6 lloc la firma
de
l'escriptura de compra del nostre local social. Firmaren
la mateixa, els venedors: senyors Josa i Baldric, i per part de l'entitat compradora: la Colla Joves dels Xi-
quets de Valls, el seu president Joan Guasch. Al firmar-se l'escriptura, crec que 6s de justicia remarcar les facilitats donades en tot moment pels, fins ara, propietaris: senyors Josa i Baldric. Tamb6 hem de
fer referdncia a la intervenci6 de l'advocat Sr. Ferrin Casas, el qual desinteressadament, ens ha portat tota
la part tdcnica de l'assumpte amb la seva acostumada eficdcia.
L'import total de la compra, s'ha cobert amb les aportacions de socis en forma d'accions i per altra banda, la colla hi ha posat una quantitat important de diners que fan que sigui l'accionista majoritdri del local Fins aqui el que podriem dir: la crdnica de l,acte. Una bona noticia per nosaltres, la Colla Joves, pel m6n casteller en el qual ens movem, i tamb6 per Valls, que recupera un local al bell mig del poble, que estava prdcticament abandonat. Crec tamb6 que hem de ser conscients, que els problemes econdmics que ens ha portat aquesta operaci6 de compra, a la colla, no haurien estat els mateixos, si el pais no visqu6s unes circumstdncies de crisi, per les quals molts castellers, no hem pogut col.laborar com hauriem desitjat.
Ara hem de cuidar el nostre local i hem de procurar que tots els membres de la colla, s'hi sentin com a la nostra prdpia llar, ja que el local 6s de tots, i tots tenim l'obligaci6 de cuidar-lo i aixf podrem tenir el goig de disfrutar-lo. Tots nosaltres membres de la Colla Joves, hem de tenir present. que hem aconseguit una fita molt important a l'esdevenir propietaris de les nostres dependdncies i local social; perd encara 6s m6s important, que aquest patrimoni, cuidat i millorat, arribi a
mans dels castellers de la Colla del futur, i que grdcies al nostre esforg, es recordi la data del 21 de setembre de l'any 1983, com un gran dia a la histdria de la Colla Joves. J. GUASCH
CAL BLANCO
ELS NUMEROS DEL SORTEIG DE NADAL-83 ADOUIRITS PER LA COLLA S6IU:
526(,7 39521 PODEU ADOUIRIR-NE PART!CIPACIONS
Pl. Fusta, 10 St. Antoni. 39
CISTELLERIA, CADIRES, SILLONS JONC, CORTINES I PERSIANES, ESPARTERIA
VIAJES
ObelCDCs.A. -
L'I[{IGI DEt BOI{ UIATGE RESERVA I ENTREGA IMMEDIATA DE TOT TIPUS DE BILLETATGE
(Nacional i internacional) - RESERVA D'ESTATGES AMB APARTAMENTS I HOTELS - PROGRAMACIONS ESPECIALS AMB: Grups ' Viatges de negocis, fires nacionals i internacionals Viatges de nuvis C/. Major, 15 Tel. 60 07 29 - 60 37 09
LA DISCO DE
V A L L S
VALLS
MAGi GUELL ;f=_ marbres
ilAlltyAttS sA Treballs amb pedra, marbres, granits.
Especialitats a l'ast de pollastres, conills, espatlles, etc.
Especialitat amb lipides. C/. Minerva, 13 Tel. 6O 63 33
12
VALLS
C/. Sta. Anna, Tel. 6O 25 72
1O
VALLS
LA PRIMERA ACTUACIo CASTELLERA Una de les actuacions castelleres que recorda amb rn6s persistdncia un foraster 6s la primera actuaci6. la plaga plena de gom a gom, tothom 6s entds en l'argot casteller, tothom menys el ford, que l'0nic que comprdn 6s el moment de por i pdnic de l'anxaneta en no voler pujar al castell, car tamb6 t6 por a la <xurriacada> que pot passar d'un moment a l'altre. El trontoll o rebrincada dels castellers, 6s el que fa tirar un pas
endarrera a l'expectador novell
i a una tremolor de cames
que mira de dissimular passant-se la md per la cara, per treure's la suor freda i, de pas, tancar els ulls per a no veure com s'enfosa el castell.
Al cap d'una estona d'haver vist com cames i
bragos
amuntegats, el pom de dalt, el tronc del castell, els baixos
i
ceba d'anar sempre que podrd, a 6sser espectador en una diada qualsevol que hi hauri durant la temporada castellera. El mal gust de boca que li deixd el primer castell ja l'ha perduda, aquella muni6 d'afeccionats que aplaudiren una llarga estona, la bona actuaci6 conquerida, sota un sol que cremava, n'han tingut la culpa. Sense que ningi no ho sdpiga, ja tenim un afeccionat m6s, manca molt encara per 6sser un bon ent6s en l'argot casteller, puix que a la seva manera, anird fent-se amb el <fet casteller> i qui no diu que al cap d'un temps es posi al cord6 com un afeccionat m6s, apretant de pit, costat per costat
amb un jove de setanta-set anys i l.lusionats tots dos, en que la diada surti rodona i al cap de la mateixa haver vist
pinya, han sofert un bon retruc damunt dels ossos, com si res no hagu6s passat. tornen ha posar-se damunt del cord6 els segons iniciant aixi, de nou l'escalada que arribard a bon terme, en el punt que l'anxaneta, ata sense por, corona magistralment el castell i tanmateix, comenga la davallada poc a poc, com si no toqu6s els castellers dels diferents pisos. Aci en aquest punt, el ford perd la por i alhora se li posa al cap la
castells que d6u n'hi do dels anys que ni se'n sentia parlar. Aquestes observacions, detalls, l'alegria, els crits, xiulets, la senyora del primer pis que nom6s aplaudeix a una colla, els rellotges als canells dels castellers del cord6,... tot aquest entorn ajudari a relligar el fet casteller.
Agraeixo la invitaci6 que em va fer el director de la revista perqud escriguds al Foc Nou. Penso que fer una revista 6s una activitat important per a la Colla i cal aportar-hi la col.laboraci6 que cadasct de nosaltres pugui. El caire serids de la revista 6s un altre fet que m'ha decidit a collaborar-hi. Tamb6
critiques. Perd en grdcies a aquests agosarats castellers que avui podem gaudir d'aquests magnifics castells, insospitats nom6s fa cinc anys. La gosadia la tornarem a veure reflectida en l'intent de quatre de nou que es fard per Santa Ursula, perqud certament es necessita molta gosadia per anar a fer
voldria aclarir que tot el que puc escriure en diferents ocasions s6n opinions personals d'un vallenc que entdn poc en castells, i gue moltes vegades el tema principal no serit el fet casteller en si mateix, perqui crec gue al voltant de aquest tema hi ha moltes qfiestions que cal que quedin reflexades en algun lloc. El Foc Nou pot ser aquest drgan que ho recolleixi.
GOSADIA
/
RESPONSABTLITAT
Els castells s6n una activitat folkldrica molt arrelada a la nostra ciutat, la gran majoria de vallencs sentim els castells com una cosa nostra, encara que moltes vegades aixd nom6s
es percep en l'ocasi6 que es palpa a la plaga, o en les discussions posteriors a una actuaci6 m6s o menys poldmica. Fins ara sempre he sentit dir que les qualitats necessd-
ries per a realitzar castells s6n: forca, equilibri, valor i seny. Jo crec que actualment -parlo de les colles vallenques- hi han altres qualitats tan importants com les abans anomenades, com s6n la gosadia i la responsabilitat. lndubtablement pot semblar, a primera vista, que aquests adjectius s6n contradictoris i per tant que de les qualitats de les que parlo una anul.li a l'altra. Jo crec que no, tot depdn del context on es facin servir. En aquest cas parlem d'aquests adjectius relacionats amb els castells, i tot judici prematur pot caure en la trista experidncia de l'error. Evidentment les fites castelleres que s'estan aconseguint en aquests rlltims anys -el cinc de vuit i els castells amb folre quatre de nou, tres de nou i dos de vuit (encara que les darreres setmanes sembla que aquest castell hagi perdut importdncia, jo penso que en segueix tenint)- no s'haurien assolit inicament amb seny, perqud estic segur que al primer que va parlar de descarregar el cinc de vuit o de fer el quatre de nou amb folre, per exemple, no se li va fer gaire cas, o m6s aviat va ser blanc d'algunes bromes i
JORDI TUD6
aquest castell.
Per altra banda, tamb6 he pogut constatar mostres de responsabilitat. Ja fa temps el sentit de la.responsabilitat va aconseguir que no acab6s de caure el quatre de vuit amb el pilar de sis al darrer concurs de Tarragona, fet que personalment em va estranyar i que hagu6s pogut fer canviar una pdgina de la histdria dels castells vallencs. El m6n casteller en general i la ciutat de Valls en particular varen perdre quelcom m6s que una determinada classificaci6. Explicar6 el perqud de la meva estranyesa. Sovint a les exhibicions sorgeixen poldmiques entorn a un determinat castell, i en un concurs la possibilitat de qud es discuteixi la validesa d'un castell 6s m6s gran, perqud les colles s'hi juguen una classificaci6. El meu raonament era que calia evitar que es discutis si el castell estava carregat o no, ja que, probablement. la decissi6 del jurat estaria influenciada pels interessos de les altres colles; la 0nica manera d'evitar-ho en aquelles circumstdncies era fent que acab6s de caure. Ara m'adono de la irresponsabilitat del meu pensament i del sentit de responsabilitat que varen tenir els qui gaudint de la oportunitat de fer-ho no ho van fer. Des d'aqui vull agrair la llig6 que em varen donar aquests castellers. No vull que aixd serveixi per cap tipus de discussi6 -ja n'hi han hagut prou- nom6s m'agradaria que en circumstdncies semblants es torn6s a actuar de la mateixa manera. Tamb6 he volgut deixar el meu petit testimoni d'un fet que no recolleixen ni puntuacions ni classificacions. A m6s a m6s la histdria es trobard en una situaci6 dificil quan hagi d'explicar que a una colla no li varen donar per carregat un castell perqud n'havien caigut pocs. Sortosament a la Colla existeix una sdvia barreja de gosadia i de responsabilitats, que permet assolir grans fites. FRANCESC TERREU
13
ENTREVISTA
nou,
ja
podia fer-ne mdg vaig passar uns moments molt amargs, que encara recordo. En aquell temps ja haviem format un grupet que ens aveniem molt i disfrutdvem forga a les sortides. He de dir-te tambd que a mi em van ajudar molt els (veterans) de la colla i sobretot els consells de nl'Escolanetl i de Peris, entre d'al-
que ho sap tothom; perd
creiem que cal escriure-ho.
Explicat Miquel: abans de i crear !'Escola de la
ser graller
MIAUEL RUS PINERA. va n6i. xer fa guaranta anys a La Carolina (Jadn); junt amb la seva familia va arribar a Valls quan tenia cinc anys. Casat, pare de familia bastant dmplia, ja que td guatre fills, tres d'ells nois i tots ells membres de l'Escola de Grallers i una nena de tres anys a la qual li falta un xic de temps per ingressar-hi.
Abans d'engegar la seva obra amb la gralla, fou casteller de la nostra colla, i des del primer moment el vam veure pujar i parant a baix. Home molt actiu, fou membre de la junta, i deixd un bon record entre tots els que compartirem amb ell la tasca directiva. Fundador, director i dnima de l'Escola de Grallers de la Colla Joves. El Grup i l'Escola 6s pertant obra personal de Miquel Rus, que tamb6 ha sabut rodejar-se d'un bon eguip, i que ha col.laborat a fons amb ell. Sols una gran dedicaci1 i entusiasme, podien fer d'un grup de joves sense cap precedent musical, una Escola de Grallers, gue sortis airosa d'una sdrie de compromisos en que s'han anat trobant. Dient tot aixd. no diem res de
Colla Joves, vares ser casteller i dels primers, ja que ja formaves part de la colla per la Candelera de l'any 71, quan vArem sortir per primera vegada al carrer; recordo que en un quatre de sis que vam fer aquell dia a la casa de caritat, anaves a segons. A veure si ens n'assabentem de les motivacions que et portaren a ingressar a la colla, i de la teva afici6 als castells. La meva aficii als castells, es pot dir que va comengar molt aviat, ja que jo de petit, vivia aprop dels (pagesoe): a la Plaga del Carme i, aleshores alli va assajar una temporada la Colla Vella i vaig pujar a algun castell; perd quan ho va saber la meva mare, no m'hi va deixar anar mds. Despr6s vaig anar
a veure
cas-
tells a la plaga molt sovint encara gue jo, sempre em posava al costat de les gralles. Mds tard guan el Vendrell va guanyar el concurs a la Plaga de Braus, vaig pensar que Valls havia de fer alguna cosa per recuperar el cim casteller i, quan es va formar la Colla Joves, m'hi vaig integrar. He de dir-te tambd que jo, de jove, patia molt veient castells i les caigudes m'impressionaven molt i, creume que em va costar superar aixd. Pases una bona temporada com casteller, pujant i parant a baix fins que per motius de salut, ho has de deixar. ll.lusions, decepcions, alegries, que recordes d'aquelltemps. Jo recordo aquells temps amb tristesa, ja que m'agradava molt fer castells i em semblava gue tant pujant com parant a baix tenia encara moltes coses que fer. Auan els metges em van dir gue per la salut no
tres.
Deixes de pujar als castells i de parar a baix; cquC t'impulsa a nagafar> la gralla i fundar l'Escoli?, ftenies coneixements musicals?
Aixd ja ve de lluny. A mi I'idea de formar un grup de grallers, sempre m'havia agradat molt i quan vaig haver de deixar de fer castells, vaig pensar que potser havia arribat el moment de plantejar-me l'assumpte seriosament. Has de pensar tamb6 que jo a casa ja tenia una gralla amb la qual passava molt bones estones. Tamb6 va influir molt amb la idea del Grup, el fet de que vaig assistir vdries vegades als assajos de la Colla de Sant Magi de Tarragona i vaig veure clarament que el que feien ells, tambe ho podiem fer nosaltres a la nostra colla. Em pregunfes si sabia alguna cosa de m0sica quan vaig comengar amb les gralles; la veritat 6s que jo vaig anar a aprendre solfeig a les c/asses que llavors feia el mestre Sanahuja a la Societat Coral: Aroma Vallenca, en el local gue tenia al Pati. Aixd per mi i per molts joves interessats per la m1sica, va 6sser molt important en aquell temps, ja que per una quantitat molt modesta. quasi simbdlica, vdrem adquirir uns coneixements musicals que desprds ens han servit a molts. Fundada l'Escola de Grallers, sortiu al carrer i comenceu a fer feina. Molta gent per6, no creien massa en les gralles: gent de la colla s'enten. Parlem de probleines i solucions, ja que hi va ha-
UIDRES UAttEl{SE MARCS C/. Jos6 M.' FSbregas Tel. 60 1236
MOLDURES VALLS
ver de tot. Partim de la base de que nosaltres des del primer moment, vdrem voler fer b6 les coses i 6sser un grup integrat a la colla i per la colla, ja que viiem que fiiem falta a la Joves i, quasi tambd al poble. problemes doncs, pocs; potser l'econdmic, ja que era als comengaments de la colla i tot anava molt just. Desprds tambi s'ha de tenir en compte que molts de nosaltres ja teniem les gralles comprades i aixd va ser una avantatge per comengar la nostra tasca.
I i
I
El Grup es mant6 ferm s'amplia molt. Ja tenim local
i i
despr6s d'una temporada d'obres i sacrificis, a on col.laboren molt les <gralles>, la Colla i l'Escola de Grallers, ens anem instalant. Fou molt important aixd Miquel?, fou decisiu? Aixd va 6sser decisiu ja que nosaltres tocdvem en una casa vella sense cap condici6 i, grdcies encara,
que ens la va proporcionar un membre de la colla. Nosaltres necessitdvem espai, lloc per assajar en grup; en fi, el gue tenim ara.
Sembla que dintre les gralles es fa dificil la continuitat de certs elements i es renova molta gent. OUE passa amb aixd? Una de les causes del que tu dius, 6s gue nosaltres pel fet d'6sser Escola, ens hem de repetir i aixo cansa si no es td veritable afici6. Tambd em de tenir en compte, gue de vegades, a aquests nois i noies se'ls fa dificil compaginar estudis. esports i altres activitats que tenen. Nosaltres, per la nostra part, si algun membre del grup vol deixar-ho, no insistim; aixd 6s una cosa que es fa per aficii i no es pot retenir a ningil si no 6s a gust seu i de la
seva familia;
a
mds
jo
crec
que
molts joves gue ara ho han deixat, passat el que en podriem dir moments dificils, tornaran a venir.
Ctra. de Barcelona, s/n. Tel. 6O 39 57
86, continua la marxa ascendent de l'Escola de Grallers, i arribem al moment en que tu i els teus col.laboradors, demaneu un rigim especial, una autonomia dins la Colla Joves. Tu i jo, aixd ho vdrem viure d'aprop i a la fi vam arribar a un acord, crec que molt positiu. A veure, senyor Rus, com a director explica'm la teva versi6 de tot aixd. Nosaltres vam proposar aquesta fdrmula, diguem-ne d'autonomia, dins de la Colla Joves perqud vdrem veure molt clar, que el Grup ens podiem autofinanQar; llavors deixdvem de ser una cdrrega per la colla, i, per tant, la nostra prdpia administraci6 .treia feina i problemes a la colla. El sistema que fem ara, tambd ens 6s un al.licient per nosaltres mateixos, ja que podem portar a terme idees que tenim com la formaci6 d'una biblioteca, d'un arxiu de partitures, una col.lecci6 d'instruments d'inxa molt important, un arxiu de grabacions i tambd hem aconseguit poder donar classes, setmanalment, de solfeig i piano a cdrrec d'una professora, cosa que de cara al futur dels membres de l'Escola 6s molt important; a mds d'aixd tu ja saps que encara aportem collaboraci6 econdmica a la colla. L'Escola de Grallers, ocupa un pis, damunt les oficines de la colla que hem arreglat i ordenat
molt b6. Jo cada vegada que pujo, admiro la polidesa de les vostres dependBncies. Com s'ho feu perqui vagi aix?
Nosaltres aqui tenim un torn diriem de serveis, pel qual dos membres de l'Escola de Grallers, tenen al
seu cdrrec durant una setmana arreglar i netejar les nostres dependdncies. Aixd es fa amb tota disciplina i per ara d6na molts bons resultats.
La Colla Joves i els grallers tenim local; aixd vol dir que es
poden fer coses. Projectes, idees; fites a aconseguir. Explica't; fes un programa de cara al futur. Nosaltres primer que res, som Escola de Grallers i aixd 6s la base de totes les nostres activitats. Per tant hem de seguir escollint a gent jove amb ganes d'aprendre. Projectes i idees ja en tenim, ja ! Una de les grans il.lusions de I'Escola, 6s arribar a tenir una cobla formada per gent del grup. Aquesta aspiraci6, 6s una mica a llarg termini, i si aixd fes perillar en alguna cosa l'Escola de Grallers, ho deixariem c6rrer. Tornem als castells, perd ara com testimoni d'excepci6 que has sigut tocant l'aleta. La mitlor alegria i la decepci6 m6s gran. Aixd 6s molt dificil de dir. ja que jo n'he tingut moltes d'alegries perqui cada aleta que toco, n'6s una.
Em preguntes per la decepci6 mds gran; la m6s gran decepci6 la vaig tenira Tarragona a l'illtim concurs. Jo, Joan, a mds de ser de la Colla Joves, em sento graller de Valls i vaig veure que nosaltres perdiem un castell i el poble tamb6. Aixd a mi, no se m'esborrard mai m6s.
El castell que recordes m6s bonic.
Mira, a mi em va agradar molt el dos de vuit amb folre de l'onze de setembre. Es un castell que m'ha agradat sempre. A veure Miquel, per acabar; recorda un graller, un tabaler i un casteller; tots fora de la colla. Fas cada pregunta noi ! Per mi el millor graller: Joan de Puigpetat; era fabul6s. De tabaler, un tal Montero de Navarra que 6s un fora de sirie. De castellers d'altres colles; el Xameli era un gran castellers, tamb6 m'agradava molt aquell xicot que feia el pilar de sis al quart amb el
Vendrell.
BONDEU
uolls VALLS
UNA ALTRA FITA DE LA COLLA
soe. dos de set, seguit descarregat. lgualada
2
1
-8-83.
ELS (BAIXOS> Els <baixos> s6n els que conjuntament amb les <crosses, daus, agulles i pinya> formen el basament o repeu del (castell). S6n els que fan un treball d'incdgnit, doncs ning0 del p0blic la seva aporta_ ci6. s6n els que treballen entre bastidors, perd els que tenen un molt important paper en la representaci6. Ells soporten el pes -+n tota l'extensi6 de la paraula- s6n els soferts i tamb6 els que toquen de peus a terra i no precisament en el sentit pejoratiu de la frase quan es parla de seguretat. En l'argot <castelleo, el <baixl 6s en el sentit de que va a sota, davall del (segon), perd tamb6 en el sentit d'estatura, s,escull de que el <baix> sigui baix, a fi de que no aixequi massa el (segon) i aixi poguer apuntalar aquest amb molta m6s efectivitat. El <baix> t6 una minvada defensa prdpia. Si tot marxa b6 inclrls podria aixecar els peus de terra i aguantar-se amb el suport de les (crosses), ...m6s, si aquestes fallen, si el basament o repeu s,escaga_ rrina, feina tindri el <baixl en aguantar les batzegades que li vindrin al damunt seu.
(Els Baixos)
Foto: Viveso
lmaginem-nos per un moment un dia d'estiu, lloc... la nostra pla9a del Blat, a ple sol de migida. La <colla> esta preparant el basament d'un (castell) gros. Els <baixosl agafen les seves posicions i quadren la base. Es fa el lligament amb les (crosses, daus i agulles> i es forma la <pinya>, amb el teixit de bragos al voltant del repeu. pu-
Dins la histdria del m6n casteller, no tot s6n fites icastells realitzats. Tamb6 hi ha andcdotes i coses que no se'n parla gaire com s6n:
Els Homes m6s resignats i soferts d'una colla. No 6s freq0ent que s'en parli de la gent que forma la pinya. No per aixd deixa de tenir una gran importdncia dins del m6n casteller. Els baixos.
S6n els homes que aguanten tot el pes del castell. Damunt les seves espatlles puja el segon.
Els contraforts. Es situen darrera del baix,
i s6n els homes que vigilen que el castell no es deformi; el seu pit toca l'esquena del baix, i posa la cama dreta entremig de les d'ell. Els agulles. Es situen encarats amb els baixos, i tocant-se entre ells per les espatlles. El centre del castell ha de quedar com un quadrat perfecte. Les crosses.
S6n el suport del baix. Es situen de manera que la seva espatlla estigui en contacte amb l'aixella del baix, i el cap entre aquest i l'agulla. La seva posici6 dintre la pinya 6s un xic inc6moda, doncs d'ells dep6n que el baix treballi c6modament. Els daus. S6n els homes que es situen darrera les crosses, de manera que un dau lliga la crossa dreta d'un baix i la crossa esquerra de l'altra baix, i les mans les situen agafant els genolls dels segons.
---
gen els (segons) i posen els seus peus damunt les espatlles dels <baixosl. S'enfilen els <tergos> i es col.loquen damunt els asegons i el <cap de colla> que crida... apreteu fort cap a dins i apuntaleu b6 amb els peusl
Despr6s pugen els (quarts)... a continuaci6 els <quints> i el (castell) aixi que es va enlairant va acumulant el seu pes damunt les espatlles dels <baixos>... vuitanta, un centenar, dos-cents cinquanta quilos? no ho s6! El basament s'ha convertit en una cassola, en un forn, el calor va augmentant, la suor tamb6, el flaire de peus es fa de cada vegada m6s evident, m6s d'un pet s'escapa per l'esforg, l'al6 del que tinc al meu davant m'ofereix la bravada del got de vi que el pep s'ha pres al bar del cant6. Pel toc que fan les <gralles> diria que sembla ja posem <l'aixecador>... jo ja no puc m6s, no puc respirar!... recony aquest (segonD que m'ha tocat, deu fer quinze dies que no s'ha tallat les ungles i mes les clava com ganivets... la mare que em va parir!._. aixd no s'acaba mai...! calla, que sembla que l'enxaneta ja passa!... al menys carreguem-lo!... b6, ara que passa!... aquest (segon> m'ho fot tot a l'esquerra i a m6s li ha agafat el tremoli... collons, que caigui d'una vegada!... no puc m6sl... em desmaiar6! m6s aixd no cau!... aguanteu punyeteros que el tenim de descarregar!. Aquest es m6s o menys el mondlec o pensament d'un <baix> que jo he pogut captar, es produeix en el curs de l'execuci6 d'un (castell)) i que ens mostra el sacrifici que el lloc comporta. Jo he vist molts <baixos> sortir d'un (castell) amb les espatlles sagnant o amb el coll ple de blaus, alguns els han tret defallits i d'altres totalment inconscients. Ouan desp6s d'una exhibici6 a la plaga, pujes carrer de la Cort amunt, cap al Pati i trobes algri conegut que no ha estat a la plaga, et pregunta... com ha anat?... que han fet?... i li dius... hem descarregat el <cinc de vuit>, el primer que preguntari es... qui pujava a <segons) a (tergosD, rarament ning0 preguntard... qui parava a abaixosr? Avui, amb aquest modest treball i sens pretendre desmerdixer les altres parts que formen un <castell>, he volgut resaltar com homenatge a aquests components de la <colla> que s6n els <baixos>, la meva admiraci6 vers ells, per la seva aportaci6 al fet (casteller) al ocupar un lloc que mai serir de lluiment personal.
VIVESO
Valls - Agost det 1983
PE]ISAMEilTS
A MEIIITAR
Si has aixecat castells en l'aire, la teva obra no necessita ser perduda; posa fonaments sota d'ells. THOREAN No pot haver-hi dxit si no es treballa per ell. JAMES H. GARFIELD
Tot el que es popular, sigui lo que sigui, mereix atenci6. THACKERAY
El talent de I'dxit no es altra cosa que fer el que pots fer be, sense un pensament de fama.
LONGFELLOW
J.M." Ventura
17
o
CORDO CASTELLER RESUTTATS
ilTS SlGI{ITrcAilUS DE CADA COIIA,
(1) Carregat deixant sol el pilar, i d'acord per tant amb les bases de tots els temps.
C.- Carregat D.- Descarregat AP.- Amb pilar
Castells Colles
Castells petits
1-5
2-6
2-7
TI1{S PRtilGtPIS D'OGTUBRE
Principals intents caiguts 5-8 - Colla Vella, 3-8 - Xiquets Tgna. (2), Joves Valls 4-8 - Vilafranca (2), Xiquets Tarragona. 1-6 - Barcelona 2-8 folrat
Bordegassos Vilanova
3-7per baix
3-7
3-8
2D
Brivalls Cornudella
4-7
4-8
4-9
fol rat 4-7ap 4-8ap
(2)
4-8ap (1)
5-7
2D
1D
1D
1 --
Castellers Altafulla
1D
1D
ID
Castellers Barcelona
1D
I
6D
1D
2D
2D1
5D
2D
6D
1C
6D
1D
5D
Castellers Castelldefels Castellers Granollers
ID
Castellers Jove Vilanova
Castellers Montmel6 Castellers Sant Pere Hibes
3D
4D
4D
5D
2D
Castellers Sitges Castellers Terrassa
Castellers Vilafranca Castellers Vilanova Mar
5D
2D
1D
Joves Xiquets Tarragona
4D
1C
J.oves Xiquets Valls
Minyons Arbog
2C
18D
4D
1C
1D
12D2C
1D
Minyons Terrassa
4D
4D
1D1C
Nens Vendrell
2D
1D
Nois de la Torre
5D
1D
Vella Xiquets Valls Xicots Vilafranca
18D1C
1D
2D
5D 1C
2D
2D
Xiquets Reus
5D
1D1C 12D
1C
1C
5D 3D
2C
5D
aymerich Mdquines i equips d'oficina Abat Llort, 4 Tel. 60 30 74
Peixateria, 12 Tel. 6O OO 25
VALLS
18
4D
2D
3D
1C
4D 1(
Xiquets Tarragona
1C
NOTICIARI CASTELLER JOSEP BESTIT A TARRAGONA Dins el M6n Casteller actual, crec que es sobrer intentar presentar el Pintor Bestit. Les seves exposicions visitaren no fa gaire els principals punts de la geografia castellera i tothom va poder veure una mostra de la seva visi6 dels castells; un estil que, per altra costat, es alhora nou per nosaltres pero acurat i pulcre en els corrents de la pintura contempordnia. I Bestit torna a ser noticia pels castells. En les properes
ned6s una nova agrupacio castellera: els Minyons de l'Arbog. Comptat i debatut era ldgic que aixd pass6s un dia o altra. no en va sempre fou una vila amb una extraordindria afecci6 castellera i pocs anys mancaren els castells pel <quart diumenge d'agostD, fins i tot t6 l'honor d'6sser l'indret on es carregaren els dos primers quatres de vuit d'aquest segle els anys trenta-dos i trenta-tres. I del naixement de la colla ja fa vint-i-cinc anys. Per aixd enguany va haver-hi exhibici6 extraordindria amb les dues colles de Valls (totes dues bastiren el tres i quatre de vuit), i per aixd s'esten organitzant uns actes d'especial trascenddncia per a tota la familia castellera. En primer lloc, hom pensa celebrar un homenatge als vint-i-dos castellers veterans (un de cada colla) de tot el m6n casteller. Per altra banda, s'han fet una cinquantena de reproduccions dels grans castells dels que es disposa de fotografia, per exhibir-los en primer lloc a l'Arbog com es natural, i despr6s que es puguin constituir en exposici6 itinerant a disposici6 de totes les colles i entitats que ho demanin. Es tanmateix una iniciativa per la que cal que ens felicitem tots. I enhorabona Minyons, per molts anys!. CASTELLS A L'ESTRANGER
setmanes es prevista una exposici6 a la planta baixa del Govern Civil Tarragoni que recollirir part de la obra que ja veidrem anteriorment i noves creacions dins la linia que ja conei-
Ouan vost6, amic lector, tingui el tercer nImero de FOC enlli de les nostres terres un parell de Colles. Els Castellers de Barcelona viatjaren a Alemanya i els Nois de la Torre a Bdlgica. No 6s que sigui un pas fet nou, perd crec que val la pena donar-els-hi l'atenci6 que es merei-
xem.
xen.
Gaudirem doncs un cop m6s de la presdncia de l'amic Bestit, a qui volem donar una molt especial benvinguda a les planes de FOC NOU.
S6n noticies molt bones per les colles interessades perd tamb6 per tots els castellers. Conv6 que la imatge dels castells sigui coneguda i apreciada, conv6 que paissos que mai no han vist el nostre folklore el vegin d'una vegada. Conv6 i
Pintura: J. Bestil
(Fent pinvaD
VINT-I-CINC ANYS DE MINYONS
NOU. haurdn (sortitD m6s
molt.
L'any mil nou-cents cinquant-vuit neixia a l'Arboq del Pe-
EtS CASTEIIS
JOSEP M." RODON
I LA ]IATURA
NOTA D'ACLARIMENTS
Ara que estem ben entrats en la tardor sembla inoporti parlar d'un fet que t6 lloc principalment a l'estiu i que no estd relacionat amb el m6n casteller. No obstant aixd, no podem ser insensibles a aquest fet que continuament va arrasan la nostra naturalesa. Ens referim als incendis forestals. Segons estudis realitzats, de continuar el ritme de sinistres, dins de cinquanta anys Catalunya restara desforestada. Certament 6s un tema no casteller, perd igualment me-
reix la nostra atenci6. Amb els incendis hi ha quelcom que ens vincula i que no 6s justament el titol d'aquesta revista. I 6s que la estima per la nostra terra, la forga del nostre treball i l'esforg desinteressat s6n valors ben lluny de la destrucci6 dels nostres boscos. S'hauri de plantar un arbre i fer un castell
trTEH Q,,
!!!
5gne6-
-
En el passat n.o 2, a la plana 18 i referent a l'actuaci6 de la Colla Vella a l'Arbog (any 30) parla de <diferents 2 de 7>> on hauria de dir <dos de sis>.
La fotografia reproduida a la mateixa plana hi manca el 4-7 de les Festes de la Candelera, any
peu: <Colla Nova, 1
931
D.
- Al <Cord6
Casteller> (plana 8) diu <Actuacions fins finals de maig> on hauria de dir <de juliol>.
Amb relaci6 a l'article I'ALIGA DE VALLS, publicat al n0m. 2 d'aquesta revista, vam sofrir un error al dir que la segona dliga es va construir a Valdncia, segons informaci6 rebuda del Sr. Josep Batalla i 5o16, es va fer a Barcelona i precisament pel Sr. Andreu Vallvd, decorador de teatre. Ens plau rectificar i agrair al Sr. Batalla, la seva informaci6.
BR E
COL.LABORACIO
sgDB@g C/. Abat Llort,
1
1
feldfon 60 15 61
VALLS
19
Eilnsalailuria
PESCA SALADA
l/IDAL C/. Peixateria, 9 60 06 42 VALLS
coL.LABonnct6
VALLS
ESPORTS
VINAS JAUME HUGUET, 7
TEL. 60 15 64
VALLS
20
ELS CASTELLS SIGNE D'!DENTITAT Alt[UStS D'ILGU]iS H.EilEilTS DR iloil CASTEU.ER Voldria, amb aquestes ratlles, endinsar-me una mica en l'andlisi dels diversos elements que s6n adscrits al m6n casteller. Fer castells 6s una activitat humana que, evidentment, forma part d'una cultura determinada. Pertany als pobles de cultura mediterrdnia i, encara m6s concretament, podem dir que pertany a l'espai fisic de set comarques del Principat: l'Alt Penedds, el Baix Penedds, el Tarragonds, l'Alt Camp, el Baix Camp, el Garraf, l'Anoia i la Conca de Barberi, zones que, geogrdficament, coincideixen amb les que Plini atribueix als lbers Cosetans, de l'assentament dels quals, se n'han trobat vestigis a l'actual estadi del Vilar. Oualsevol grup humd genera o rep una bona quantitat d'actituds que poden esdevenir actituds d'identitat. No cal dir que els castells, a Valls, avui s6n un important element que singularitza la nostra identitat, un element que ha ajudat i pot continuar ajudant a configurar una conscidncia diferenciadora i que, alhora, desvetlli la inquietud identificant en tots aquells que es consideren membres d'una col.lectivitat i d'un poble. En aquest cas, Valls. I apuntava que els castells poden ajudar i han ajudat a configurar un cardcter d'identitat, de pertinenga o una col-lectivitat definida, per diversos motius. Tothom sap de la importdncia que han tingut i que tenen els castells, perqud han estat i s6n encara un dels principals factors d'integraci6 per als nouvinguts. D'altra banda, delimiten tamb6 el que avui coneixem com a teixit social, com a vida associativa. Si m6s no, cada colla compta amb un nombre considerable de castellers, de seguidors i de simpatitzants, cosa que representa un elevat tant per cent del total local. Hi ha d'altres elements a comentar pel que fa al m6n casteller. Per exemple, l'estructura gaireb6 tribal, simple, primdria, que presideix l'organitzaci6 de la colla. Els castells es fan bo i seguint un codi heretat de la seva mateixa tradici6 ancestral, segons la qual, desinteressadament i per prdpia voluntat, una colla de gent s'uneix per tal de bastir una estructura, la del castell, en qud tothom pot participar i ser-ne suport, fent pinya. Si tenim en compte el que abans hem dit, referent a la coinciddncia geogrdfica de les comarques castelleres amb la zona que ocuparen els ibers cossetans, hem d'admetre que tampoc no 6s descabdellat pensar que els castells en puguin ser originaris, dels costums dels pobladors cossetans. D'aquesta manera, podriem relacionar els castells amb les primitives cerimdnies mdgiques de creixement. Si m6s no, l'dpoca de l'any en qud hom fa castells, de Sant Joan fins a Sta. Ursula, coincideix amb l'estiu, dpoca en la qual, la natura es tro-
ba en uns moments de mdxima plenitud
solstici d'estiu i que 6s quan el sol es veu m6s alt a l'horitz6. zEls castells, podrien ser part d'un antic ritual de tot un seguit de pobles que, antigament, tenien el sol com a divinitat central? La qiresti6 resta oberta. De moment, deixem el camp de les suposicions i passem a analitzar un altre element: la m[sica- La m(sica de gralles i de timbals 6s l'acompanyament de l'actuaci6 castellera. Evidentment, tant les gralles com els timbals, s6n resultats culturals i testimbnis materials dels usos i dels costums de la societat a qud pertanyen iobjectes carregats de simbolismes ide poder. D'altra banda, s6n instruments populars, iaixd vol dir que la col.lectivitat els ha fets seus, els ha apresos a tocar d'oida, sense m6s complicacions. Expressen, en un moment determinat, alld que la comunitat pensa i sent. En el fet casteller, tal i com digu6 Blasi Vallespinosa: <els grallers amb la tonada dels castells en l'inici, carregant, l'aleta, desfeta,
tes construccions, posseidores dels secrets de fer alqar els castells>. Tamb6 la indumentdria 6s un altre element extern que entra en joc, a l'hora de les actuacions castelleres. La faixa iel color uniforme identifiquen, indiscutiblement, una colla castellera, tot i que el distintiu comf del vestit per a tota la colla 6s recent, concretament de l'any 1929. Val a dir perd que, actualment,6s un element caracteristic. L'historiador Cosme Vidal descrivia la indumentdria castellera de finals del segle passat, de la manera segLient: <Descalgos amb calcilles blaves, amb calgotets i faixa, amb cos de camisa i mocador vermell lligat al cap.> D'aquests cinc elements, s'ha perdut el de les calcilles i perilla el mocador al cap. Es interessant deturar-nos una mica, encara que sigui de passada, amb la precisi6 que fa del mocador <vermell> al cap. Els colors han hagut d'acollir simbologies diverses, si b6 son entitats abstractes, al llarg del temps i han determinat diferents estats emocionals. Aixi el color vermell, el primer color que l'home fou capag d'aillar i de fabricar, ha estat identificat amb l'energia vital i a nombrosos pobles d'arreu del m6n ha portat a establir les corresponddncies segirents:
Vermell-sol-foc- home Corresponddncies que comprdn l'drea de la virilitat masculina, com podeu observar de nou tornar a sorgir el sol entremig i les seves relacions que podem apuntar amb el m6n casteller. 86, fins aqui aquestes pinzellades entorn el complex m6n dels simbols i d'alguns dels elements que integren el m6n casteller. ALBERT
i que hom coneix com a
MUSEU CASTELLER
i
duent-lo al alc6 esdevenen els veritables arquitectes ignots d'aques-
EL FET CASTELLER ES DIFUNDEIX
Ja fa temps que sentim parlar sobre el tema, ara sembla que Ia cosa va de veritat. Cal saber perd que vol 6sser aquest museu. Valls com a ciutat bressol dels castells t6 un gran repte: el montatge del Museu Casteller. Aqu[, la ciutat de Valls, i els Xiquets en particular, han de saber respondre generosament a la creaci6 d'una instituci6 on es reflecteixi, de la millor manera, el que ha estat i 6s el fet casteller.
Hem de deixar de banda les picabaralles particulars i voler fer un museu on tothom hi cdpiga, hem d'intentar que no sigui el museu de ning0 en particular, sin6 un museu on es representi el veritable esperit dels castells. Ha d'6sser, per descomptat, un museu de la gent dels castells i per la gent dels castells, perd hem de tenir cura tamb6 de que sigui un museu per a tothom que vulgui solament introduir-se en aquest m6n. Cal que els organismes i institucions culturals de Valls sdpiguen donar una resposta eficient. Els Xiquets, i els castellers en general, han fet i fan castells a les places omplint pdgines i pdgines de la histdria castellera. Falta doncs, un grup de gent que, amb una 6ptica fonamentalment cultural, vulgui assumir aquesta histdria i reflectir-la, de la millor manera possible, en aquest museu casteller, sense oblidar a ningri sigui d'on sigui (tant de dins com de fora de Valls). No podem pas perdre el temps en temes que no ens portin a res, hem d'anar amb una mentalitat oberta i jovenil, amb ganes de fer feina i demostrar la capacitat creativa de la ciutat de Valls. Hem de pensar que el temps que perdem el poden aprofitar altres ciutats i viles, molt menys castelleres que Valls, per organitzar un altre museu casteller. Hem de ser eficients en aquest tema, la ciutat capdevante-
ra en els castells t6 l'obligaci6 de posar el mdxim d'esforg en
una
tasca ben bonica i engrescadora. JORDI GALOFRE I SAUMELL
Al damunt hi tenim la fotografia aparescuda al CORREU DE LA UNESCO (Or ganitzaci6 de les Nacions Unides per a l'Educaci6, la Cidncia i la Cultura) publicat en 27 idiomes aquest agost passat. M6s significatiu que reflexar el nom de la Colla que realitza aquest pilar es constatar la difusi6 del fet casteller que aquesta fotografia representa.
21
EL SAC DE GEMECS (D La reconstrucci6 d'un dels instruments de mtisica m6s antics: La cornamusa o sac de gemecs (1) havia estat durant molts segles un instrument forga arrelat als paisos Catalans, pertany a la mateixa familia d'instruments que la <gaita> ga_ llega i la escocdsa (bagd pipe) m6s coneguts per tots nosaltres a causa de la televisi6. Tots aquests instruments es ca_ racteritzen per a tenir una bossa o sac, generalment de pell {z) en la que es reserva l'aire abans de produir el so. Trobem altres tipus de sac de gemecs per moltes regions d,Asia, Africa i Europa. Encara que en moltes regions 6s molt m6s simple doncs no tenen les bunes (tubs que generalment produeixen un so m6s greu i continu que el grall i es redueixen al bufa-
trompetes y tabals lo Dimecres vajan sonant per la vila, y fadrins ab arcabusos desparant y fent galas, y a la Vila que'ls done p6lvora, y al vespre que pujen a la volta y que's desparen los mascles, y lo Dijous que sia fet un catafal devan casa de la Vila y alli. sonen los jutglars tot lo dia...>
nx
.dzl $akda
dor, el sac i el grall.
No sabem amb seguretat el moment en que el sac
de
gemecs adquiri a casa nostra la seva forma actual (vegeu figures) amb dues o tres bunes sonores que fent acompanyament a la melodia del grall produeixen aquest so caracteristic (per a uns molest i per altres celestial), el que 6s ben cert 6s que es perd en els origens. Sembla que aquests instruments ja existien entre els sacerdots-mrlsics del temple de Jerusalem, possiblement els Siris el passaren als Grecs i tamb6 el conegueren els Romans (fins i tot Ne16 l'hauria tocat). (3) Es a l'edat mitjana quan en tenim les primeres i m6s im-
portants noticies d'aquest instrument predilecte del rei pere
lV El Cerimoni6s i molt apreciat pel seu fill Joan
j
I
r5).
pessiUs-
ment per aquells anys (1366) ja l'hauriem vist aqui a Valls, doncs durant l'estada a la Vila de l'esmentat rei es cel.lebraren les festes de costum. Passaren els anys i canvid el gust i l'interds dels monarques sobre la m0sica en general, els joglars es transformaren en <ministrers> (m6s professionalitzats i especialitzats) o tindrien d'anar pel m6n, molts cops de <passavolants> i naturalment sense el reconeixement oficial hi ha cops perseguits per l'esgldsia. El fet d'haver perdut la predilecci6 dels monarques, a cops un canvi del director de la <capella musical> significava un canvi en el gust del rei al preferir segons quins directors certs tipus d'instruments m6s moderns, no significava que els joglars desapareixessin, trobemrel 1.601 (m6s de doscents anys despr6s de la visita del rei pere el Cerimoni6s) diversos joglars a Valls al cel.lebrar unes festes extraodindries amb motiu de la coronaci6 de Sant Raim6n de penyafort, i no ens seria d'estranyar que tamb6 hi hagu6s algfn sac de gemecs, com tamb6 altres instruments d'aquest tipus forca
extesos (gralles llargues seques-tarotes, flabiols, etc.) (6). ...<<se fes tota la bullicia se pogu6s; so es, lo Dimecres
(9 de Maig) 5 vespre se fessen lluminarias ho fochs 6 la volta y 5 la plasa del Blat y del Oli, y que los m{sichs y
ISOUIl'1\
BNSIt
II]N 5hC DI 6Et,1itS (1) Altres denominacions: coixinera, buna, gaita, caterineta, manxa_ borrega, xeremia
i moltes altres.
(2) Tamb6 pot ser de bufeta, cautxri, etc. (3) Tub que provist de forats produeix les diferents notes de les lodies. Hi ha par'sos on el tenen doble.
(4) La paternitat de l'instrument (aixi com de molts objectes i ries) tan sols es atribuible al llunyd Orient.
22
2-
els qui en parlen.
HEfifitr0 Teldfon 60 01 65
matd_
(5) El rei Pere lV encarregd una cornamusa pel seu fill a Domingo Mulet: <...que li feu guarnir de vellut verd ob senyals reyals e ab-ll timbres de fil d or e d'argent.> (6) Hi ha una gran qiiantitat ial mateix temps diferdncia de noms dels instruments segons els mateixos instruments, les dpoques o
PERE SERRA MARINE
Andorra la Vella,
me_
VALLS
BIOGRAFIA
Blai FONTANALS i ARGENTE Nasqu6 a la vila de Sitges el dia 21 de gener de l'any 1g49, casat i pare de familia, t6 un cardcter inquiet, introvertit, quelcom timid i dintre d'altres coses bones. un carisma afable i humd, que 6s fa estimar potser sense ell volguer-ho per tothom que I'envolta. El seu avi 6s l'0nic precedent musical que coneixem a la seva familia, treballa d'administratiu al GLUB DE MAR de sitges, el seu pare que havia estat seguint tota la seva vida els moviments del folklore popular, feia els versos del ball de diables i va 6sser qui d'una manera o altra l'inici6s en aquest camp. Als catorze anys formd part del ball de diables i m6s tard al ball de bastons i va ser en aquest moment quan va pensar amb les gralles, doncs existien tres for_ macions de bastoners i un sol grup de grallers, el que feia molt dificil l,acompanyament de tots tres alhora o b6 per separat. Aprengu6 a tocar la gralla sota el mestratge d'en Guillem, un dels vells grallers de la vila, per fer-se cdrrec l'any 1 g7o de l'Escola de Grallers de Sitges, que havia estat fundada l'any 1950 pel Sr. sabat6, membre de la comissi6 de festes i per en Samuel Barrachina, les gralles van ser adquirides per l'Ajuntament, i van intervenir com a mestres Els Guillems, Jaume Vidal, Els Macaris i Josep Marcet. Des d'aquest moment l'escola va comengar una nova etapa que en podriem dir la definitiva per a la seva consolidaci6, aquells quatre homes que la formaren
en principi s'han anat multiplicant fins a formar potser el grup m6s nombr6s que
actualment coneixem. Blai ha sapigut rodejar-se de gent responsable i formar un equip de bons grallers hi ha la vegada de bons mIsics com o demostra el grup d'animaci6 TERRABASTALL i la cobla formada per membres de l'Escola i altres grups de grallers, formacions de les quals ell es gaireb6 el principal protagonista. ESCOLA DE GRALLERS
BAR L'ENXANETA COL.LABORACI6 Monges, 2
VALLS
23
TEMPS DE CASTELLS (III) d
ARRIBAREI| ELS COI{GURS0S"
(1933)
L'any trenta-dos fou extraordindriament important per Catalunya
i la seva consolidaci6 politica (Discussi6 iaprovaci6 de l'Estatut, fets militars de l'agost, constituci6 del Parlament, etz.) itanmateix, no podem oblidar la infludncia d'aquests esdeveniments dins els castells com veurem en el seu moment. Perd tamb6 fou un any important pel M6n Casteller prdpiament dit, en assolir aquest la majoria d'edat (o dpoca d'argent, com algri proposa); es en definitiva, l'esclat de la renaixenga de la mi d'una rivalitat centrada especialment a Valls que es feu palessa amb la celebraci6 del primer Concurs de Castells
(1).
Amb l'inici de la primavera, es desvetllA l'activitat de les Colles
i
ja al mes de Marg, la Nova actud en una interpretaci6 Teatral. Per l'aniversari de la Repiblica, actuaren a Valls les dues agrupacions; i segons recull la premsa: <La Nova es presenta amb una bona organitzaci6, i la Vella en canvi, es presenta com si fes molt de temps que no hagu6s fet castells). El cas es que els primers descarregaren el tres de set, quatre amb pilar, tres de sis per baix, dos de sis i pilar de cinc; mentre els segons havien d'anar al segon intent del tres de set iquatre amb pilar, queien amb el cinc de set (carregat) i sols reeixien plenament amb el dos de sis i pilar de cinc. Fins Sant Joan no va haver-hi mes castells. Pel capvespre de la Festa Major, les dues colles bastiren castells de sis i la Nova feu a m6s el quatre de set. L'endem} al migdia la Nova descarregA el tres, quatre i cinc de set, dos de sis i pilar de cinc, i la Vella el tres i quatre de set, dos desis i pilar de cinc. Per Sant Pere, a Reus, La Nova basti el quatre i tres de set i pilar de cinc, caient amb el quatre amb el pilar. La Festa Ma.jor de Vilanova contracte la Colla Vella, que superant les darreres exhibicions va completar el tres de set, cinc de set i tres de set per baix; el dos de set va caure quan I'enxaneta es disposava a encavellar-se sobre l'aixecador (encara que M6n Castellers diu que (es pot donar per fet)). La Colla Nova a Mont-roig i la Colla Vella a Granollers s'entrenaren amb iddntica actuaci6: tres i quatre de set, dos de sis i pilar de cinc. Una de les Festes Malors tipicament castelleres ha estat sempre la de la Bisbal del Pened6s; la Colla Vella hi and la vigllia (fent el cinc de set, quatre amb pilar, dos de sis ipilar de cinc; al seu tomb els <Mirons> del Vendrell feien el tres i quatre de set. A tall d'andcdota diguem que actuaren en indrets distints. El dimecres segtient la Colla Nova feu una original (sortida) per la nit al Portal Nou. Havia anunciat l'intent del tres de set per baix fet que ompli les rodalies d'afeccionats; el castell, despr6s de la prova de sis, fou aconseguit plenament.
I a la fi ens trobem l'exhibici6 de l'Arbog; la Colla Vella
havia
anunciat l'intent del quatre de vuit, i l'expectaci6 que aixd va despertar no fou pas en debades puix que la Colla del Gravat coronA el que seria l'0nic castell de vuit que feu carregat en la primera meitat del segle; a m6s descarregd el dos 6s es1 (2), tres de set per baix (al segon intent) i pilar de cinc. La Colla Nova tamb6 en una bona actuaci6, va fer el cinc de set, tres de set per baix (segon intent), dos de sis i pilar de cinc. Les <lnstitucions oficials> Vilafranquines continuaren amb el boicot a la Colla Nova que ja vBiem els anys anteriors, i fou sols la Colla Vella la qui, amb l'eufdria de l'Arbog, anir a la capital de l'Alt Pened6s. El capvespre descarregir el quatre de set, dos de sis i pilar de cinc i el dia de Sant Fdlix sorti de Carro Gros, sense aconseguir-lo, el repeti i tornd a caure, i llavors descarregi el dos de set, tres de set per baix i pilar de cinc, a mes d'intentar el Pilar de Sis. Al setembre la Colla Nova va anar a Alcover on descarregi el Tres de set, quatre de set amb pilar i tres de set per baix, a mes del pilar de comiat. La Colla del Rabass6 a Cervera descarregd el tres i quatre de set, quatre amb pilar, tres de set per baix i pilar de cinc, intentant dos cops el dos de set. Aquesta mateixa colla, al Poble Espanyol, descarregir el tres de set, quatre amb pilar, tres de set per baix, dos de set (carregat) i pilar de cinc; al seu costat (cal suposar que aquest cop actuaren junts) els Mirons assoliren el quatre amb el pilar dos de sis i pilar de cincFinalment, l'esperat concurs fou una realitat; despr6s d'anys de lluita un grup d'afeccionats recollint la veu popular, convocd a tota la familia castellera a Tarragona. Pero, ai las ! l'escenari (la plaqa de
26
braus) fou molt discutit per manca de tradici6 castellera; les bases (com no) ja foren criticades, per cert molt atinadament, abans de comengar i la premsa sen feu ress6. Per reblar el clau encara m6s, al darrer moment no es presentd cap colla Vendrellenca, protestant aixi per l'empresonament del dirigenr comunista Pau Padr6. En aquestes condicions, i sota la presiddncia de Pau Casals, s'inicid el Concurs la tarda del dos d'octubre reduint-se els castellers a dues competicions ben distintes: els Vallencs entre ells i els Tarragonins barallant-se pel tercer lloc. Hi havien quatre colles perd en mancaven encara lres. Anys avenir podem comprovar les discussions, variacions i imprecisions que ofereixen les bases dels concursos. I aquest primer ressaltd pregonament pels defectes de reglamentaci6 i que a la fi foren decisius. L'enfrontament es decidi amb el dos de set, que la Colla Nova intentd i carregd; la Vella, al seu tomb, tamb6 el provi, pero caient sense carregar-lo, circumstdncia que li feu guanyar el Concurs. Paradoxalment, la Colla Vella va repetir l'intent (que aquest cop aconsegui), i la Colla Nova no va poder repetir-lo al prohibir les bases tornar a intentar un castell carregat. I aixd fou tot. Encara la Nova va provar dos cops el quatre de vuit (que li va valdre un menci6 d'agraiment del Jurat) i pel dem6s les dues colles descarregaren el tres de set (normal i per baix) quatre amb pilar i pilar de cinc. La Nova de Tarragona descarregir el dos de sis, tres de sis per baix pero maldava amb el rres de set mentre la Vella Tarragonina feia el tres i quatre de set i el dos de sis. I aquesta fou la histdria d'un concurs amb minsa participaci6, castells reduits a la categoria de set i els esdeveniments comentats. En el Post-concurs, tenim una actuaci6 de cada Colla Vallenca.
Al camp de la Xamora, i en l'homenatge a un esportista local,
la
Nova descarregi el cinc de set, tres de set per baix, quatre de set amb pilar i intenta el dos de set. La Colla Vella va voler celebrar el concurs a finals d'octubre amb una exhibici6 a la plaqa del blat i protagonitze una de les actuacions m6s tristes de la seva histdria. lntentd el quatre de vuit, que feu llenya, continua amb el tres de set per baix que segul igual sort, provd el dos de set sense 6xit, repeti el tres de set aixecat per baix tornant a caure i intentd el pilar de sis que tampoc va reeixir; sense haver aconseguit carregar cap castell, s'acomiadi amb el pilar de cinc. Un incondicional publicd un llarg i acurat article a la premsa que referintse a l'actuaci6 es titulava <el fracis de la meva colla>, que fou molt comentat tot l'hivern. En el decurs del trenta-dos, i apart de les actuacions al costat
dels Xiquets de Valls, els Vendrellencs actuaren en distintes ocasions: per Santa Anna es consolidd la separaci6 de Pau <Ganso> de la Colla dels Mirons, formant una tercera que amb camisa blava utilitzava el nom de <Colla dels Gansos> o <Nens> (aqui neix l'actual denominaci6 Vendrellenca). En la dita exhibici6 descarregd el tres i quatre de set, dos de sis i pilar de cinc; els Caneles (camisa vermella com la Nova) feien idBntica exhibici6 perd posant un pilar al mig del quatre de set i els Mirons bastiren el quatre amb pilar, dos de sis i pilar de cinc. A Llorens sembla 6sser que <Uns Vendrellencs) varen fer el cinc de set i finalment els Gansos actuaren a Sitges mentres els Mirons ho feien a la Torredembarra. Destaquem altrament que M6n Casteller atribueix l'actuaci6 que feu la Nova a Alcover, a la Vella, no se'n assabenta de l'actuaci6 de la Bisbal ni de la celebraci6 del concurs a la plaga del Blat per la Vella i finalment atribueix un quatre de vuit inexistent (!) de la Colla Nova al mes d'Octubre. Es tracte doncs d'una temporada densa, amb problemes perd amb dxits, amb fallides perd tamb6 amb avengos, amb una colla m6s i un concurs. Tot plegat perd, prepari la plena consecuci6 de la categoria de vuit que s'aconseguiria l'any segiient com veurem en el proper nImero. L'ESCOLA
(l ) En alguna ocasi6 s'ha fet esment de I exhibici6 del mil noucents dos a Barcelona amb el titol de <primer concursl. Crec que l'actuaci6, per altra banda ben minsa, dels castells al costat d exercicis atletics, organitzats per una entitat gimnastica no es homologable a un concurs (opini6 que pel dem6s es majoritariament extesa).
(2) El darrer dos de set, data del mil noucents quatre.
:'
+*
--r 1r..,,.i$l
i-'i;*slr
xscf, .rf .,e;
Un poble defensa amb m6s fermesa els seus costums que les seves lleis Montesquieu
L'esperit de les Ileis
BAT{C DE
Festa i tradici6... La histdria es fa present en la festa. Les arrels del poble es reviuen en el goig col.lectiu. Bona festa.
WADELL i les Festes Populars
AMB
tA COI.IABORACIO
DE
CAIXADE BA,RCETTONA
L'HOME i IA TECNICA
s6n elements inseparables per fer un bon producte