focnou 7

VALLS, DESEMBRE DE 1984

DIFERENTS MOMENTS DE LA HISTORIA DE LA

COLLA JOr/ES XIQUETS DE UATTS

1973

1978

l\rq

n

t

RESTAI.]RANT CASA FELIX

VALLS (Tarragona)

qqffi@6D Ntimero 7 Valls, desembre de 1984 Edita: Colla Joves

Xiquets

de Valls.

C/. Gass6, 20

amb la col.laboraci6 Diputaci<5 de Ta-

de la

rragona.

Direcci15: Carles Heredia Dif usirS: Carles Baz

Administraci6: Dalmaci Clofent Redacci6: Vfctor Ventura, Rafel Batalla, Jordi Galofre, Joan lnglds, Josep M." Rodon, Francesc Tarreu, Joan M."

Ventura, Albert Vidal, Documentaci6: Josep Secall Disseny: Pere Toda Coordinaci6: Salvador Magre lmprimeix: Grdfiques Moncunill - Valls

Dipdsit Legal:

T-1

233-83

SUMARI Anim Companys

.

Cord6 Castelle r Entesos en la matdria

Sortides Honor als castellers de la Colla Joves Estampes retrospectives Ent revi sta

Pdg. 3

,t4 r5 l>6 )>7 ) 8-9 ) 10-1

Si la mar va b6 tothom es bon mariner

>12

Biograf

>> 14

ia

Els castells mes alts Temps de castells Vll Resum de la Renaixenga Galeria d'amics

r )

15 16

>,

1'1

)

18

Fotos portada: Arxiu Colla i J. M." Ventura

1

ANIM COMPANYS Amics i companys de la COLLA JOVES XIOUETS DE VALLS. El lema casteller. en el qual Josep Anselm Clav6 va intentar explicar el que era necessari per fer i desfer castells, tothom el sap: (Forga, equilibri, valor i seny).

El fet casteller 6s quelcom m6s que una manifestaci6 folkldrica, es tracta d'una cosa viva iautdntica on uns homes es manifesten davant del poble. Es la tasca de tot un conjunt humd, des de l'enxaneta, autdntica figura, fins el darrer home a posar mans, tot junt 6s un dels puntals m6s ferms del folkldre catald.

Per tot aixd no voldria, no vull, que res pugui enfosquirâ&#x201A;Źl nostre anim i el nostre treball, un treball de catorze anys de fer castells. Ni tant sols un concurs 6 una diada de Santa Ursula decepcionant per a nosaltres, perd al mateix temps ple d'alliconament perqud les caigudes i les decepcions, al llarg de la vida, ensenyen.

No tenim que d'assenyalar nom6s les virtuts, els mdrits iles alegries, sin6 que quan hi ha una decepci6, tots plegats amb seny iamb m6s forga encara, demostrar que una colla com la nostra no 6s torna dolenta o perd la seva experidncia en el m6n casteller per un dia advers.

Tenim m6s dies i m6s actuacions per demostrar-ho a tothom.

Com diu Espriu: Agermanem-nos sota l'esplendorosa pau d'un llarg dia.

Per servi r l'dnic senyor que tots tridvem: el nostre poble i la nostra Colla Joves Xiquets de Valls J.M." V.

IET GASTEIIER

CORD6 CASTELLER C.- Carregat D.- Descarregat

l.- lntent a.p.- amb pilar x.- Castells petits

Castells m6s significatius fets per les colles durant els mesos de setem. octub. i novem. de 1984.

Bordegassos Vilanova

Castellers Joves Vilanova Castellers Montmel6 Castellers St. Pere Ribes Castellers Sitges Castellers Terrassa Castellers Vilafranca Castellers Vilanova Mar Joves Xiquets Tarragona Joves Xiquets de Valls

Minyons Terrassa

Nois de la Torre Vella Xiquets de Valls

Xiquets Tarragona

J.M. Ventura

VENDA I REPARACIo DE MAOUINES D'ESCRIURE I CALCULAR MOB!LIARI I EOUIPS D'OFICINA PEPERERIA TECNICA Abat Llort, 4 Tel. 60 30 7 4

aymerich VALLS

Peixateria, 12 Tel. 60 06 25

TET CASTETIER

ENTESoS EN LA MATi:nm - Malgrat no 6sser els <castells) un espectacle multitudinari, com ho s6n, per exemple, el <football> -futbol-, o les curses de braus, ni esiar suficientment divulgat pels mitjans d'informacf6, en especial la petita pantalla, els <castells> tamb6 gaudeixen d,una iimplia massa de seguidors m6s o menys entesos en ta ma_

i

t'

te ria.

-

En efecte, els que normalment freqr,ientem com a se_ guidors -i no per aixd en som m6s entesos_ les princi_

pals places de les nostres contrades on 6s celebren exhibicions de <castells>, podem escoltar comentaris de tots.els gustos, uns escaients i d,altres fora de lloc, sens cap mena de coneixement del fet i del ldxic del m6n <castellerl.

- Aixi com en el <football) _per la divulgaci6 que ha tingut-tothom coneix qud es un (corner) o saque de esquina, un (out) o fuera de banda, un <penalty> o mdximo castigo, com aixi amb tantes retransmissions televisives de curses de braus, ens hem aprds el que es (torear al natural>, <un derechazo>, <chicuelina>,

<manoletina>, <ayudado por alto>, etc... a les places <castelleres) per manca de divulgaci6, el vocabulari <casteller> que s'escolata t6 molt que desitjar.

Hi ha molta gent que no s,aclareix al moment de de_ -.finir la composici6 d'un <castell> i confon el que es un (quatre de vuit> amb vuit de quatre i no sap que 6s quan es parla de (segons), (tergos), <aixecador> o .<folre> Ouan algri al treball -perqud coneix que soc de Valls em diu. he vist a la tele els del teu poble com feien castellets, jo sempre els contesto iinoll io, ca_s. si eren els <Xiquets de Vallsl el que "n ca_ feien era tellassos!

- Jo crec que els cronistes de <castells> haurien de fer un esforc i aprofitar les seves corresponsalies de diaris i comentaristes de la televisi6 al circuit catald, per in_ cloure en cada crdnica (castellera) una mica de divul_ gaci6 histdrica de les arrels d.aquest folklore, aixi com del vocabulari o l6xic que empren quan parlen de <cas_ tells> els que en s6n una mica entesos en Ia matdria.

VIVESO

Matinada Es la passejada de les gralles a punta de dia, pels

rers de la ciutat.

car_

Cap de Colla: Es el membre del grup, que cuida de la direcci6 tdcni_ ca de la colla, i disposa el lloc que cada casteller ha

d'o cu pa r.

Aixecador: Es el xiquet que es posa sobre els dosos iconstitueix el pen(ltim pis del castell.

Enxaneta: Es el xiquet que corona el castell. puja per un costat baixa per l'altra, tot fent l.aleta punl m6s elevar.

"n "f

Dosos: S'anomenen aixi perqud ni que sigui un castell de tres o quatre homes d'ample, sols s6n dos els que pugen

per sostenir l'aixecadol col.locant-se cama aci, cama

Gralla:

lnstrument tipic que acompanya ers moviments dels castellers. En el Conjunt de gralles, hi ha primera la gralla i la segona gralla.

alld.

LeE frontsUr il,tttn BegtBrlrBrt

Ctrretera Nacional Telifon 077 - 86 03

240, Km: 30 03

LILLA

i

GOLLA JOVES

xrQuETs DE VALLS

De vegades es fa dificil fer una valoraci6 objectiva d'una temporada, m6s quant la valoraci6 es t6 de fer de la teva propia colla, i els dxits aconseguits s6n menys importants del que voldries, o el que no s'ha fet es tant o m6s valu6s com l'a-

conseguit.

Podem passar per alt les actuacions de castells de set que per la categoria de la nostra Colla s6n sortides de les que no omplen el cistell, ja que nosaltres que estem dintre de les colles punteres sols ens fixem en els castells de vuit que s'han aconseguit o en els que no s'han fet i per tant els exits i els fracassos els midem per el nombre d'aquests castells que cadascuna de les colles t6 a la fi de la temporada, i amb aixd no vull dir que aquestes sortides no siguin importants ja que avui per avui en una bona majoria d'aquestes actuacions 6s fan castells tant importants com el dos de set, o les darreres proves de cara a les grans actuacions.

Reprenent el fil de les actuacions, ideixant la de Barcelona i la l'1'l de setembre, podem dir que vdrem continuar amb els mateixos problemes arrossegats des de comengaments

de temporada, amb una gravetat, les dificultats, que varen comengar per dalt, varen anar baixant quasi podriem dir que pis per pis, tal icom ho fem en els castells, ivdrem arribar al concurs, amb poca confianga amb nosaltres mateixos i sense l'eufdria que teniem a la Bisbal tant es aixi que en el moment de ltigar el cinc de vuit ja rodava un ambient extrany que feia preveure que era dificil d'aconseguir l'dxit esperat. Tot i amb aixd les coses podien haver canviat si sols s'hagu6s carregat aquest castell i podiem haver tingut l'oportunitat de fer un bon segoh lloc. Encara que el que realment ens va. ensorrar crec que va ser la caiguda del quatre de vuit i el que ens va salvar l'honor (i en conseqitdncia un quart lloc dintre de les colles grans) va ser el dos de vuitab folre.

I passat el concurs totes les esperances estaven posades en la Diada de Santa Ursula es va assajar de valent i no es pot dir que els castells estessin malament perd continuavem sense la moral de victdria, m6s ben dit sense confianca i per aixd va passar el que tots sabem i que crec tardarem en oblidar: Vam sortir de la plaga del Blat sense poder fer cap dels castells intentats, i el mal no 6s no poder fer un cinc de vuit ja que per les seves dificultats tenim de ser conscients que tamb6 pot caurer, el mal 6s no tenir capacitat de reacci6, i aquesta capacitat la tenim de retrobar perqud tenim d'estar el suficientment preparats per aquestes circumstdncies, que en castells sempre es poden produir.

Fins aqui s'ha analitzat el que podiem haver fet i no hem aconseguit, ara b6, en aquesta darrera part de la temporada tamb6 hi ha una muni6 d'dxits, i el m6s important fou l'acon-

seguit rl'Onze de Setembre a la nostra Ciutat on vam descarregar el nostre primer dos de vuit amb folre,. castell que feia temps que intentavem sense aconseguir-lo, el quatre de vuit i

tamb6 vam carregar el tres de vuit al segon intent. L'altra bona actuaci6 fou la de Barcelona amb un dels quatres de vuit m6s bonics de la present temporada.

El resum final de tota aquesta temporada 6s el segLient: 27 actuacions, en les quals en tretze s'han intentat castells de vuit. Les fites m6s rellevants les hem aconseguit a La Bisbal del Penedds (cinc de vuit) I'Arbog del Penedds (dos de set, quatre i tres de vuit) i a la nostra ciutat per St. Joan (dos de set, tres de vuit i quatre de vuit amb el pilar carregat) i l'Onze de Setembre (dos de vuit amb folre, quatre de vuit i tres de vuit carregat).

Les sortides una a una 8 de setembre, Ulldecona Pilar de cinc, tres de set, quatre de set amb el pilar, cinc

9 de setembre, Vimbodf Dos de sis, quatre de set amb el pilar, cinc de set, dos de set i pilar de cinc.

1 1 de seternbre, Valls Ouatre de vuil tres de vuit (carregat al segon intent) dos de vuit i pilar de cinc.

16 de setembre, Gandesa Ouatre de set amb el pilar, cinc de set, dos de set (carregat) i pilar de cinc.

24 de setembre, Barcelona Cinc de set, dos de set, quatre de vuit i pilar de cinc 3O de setembre, Tarragona. Concurs.

Cinc de set, quatre de vuit i dos de vuit amb folre (carregats), intents de quatre de vuit amb el pilar i cinc de vuit, i pilar de 7 d'octubre, Espluga de Francoli Ouatre de set, tres de set, dos de set (descarregat al segon intent) i pilar de cinc.

21 d'octubre, Valls. Santa.Ursula Dos de set (intent), quatre de vuit (intent), cinc de vuit (intent) i pilar de cinc.

Valls 24 d'octubre, Pavell6 Pilar de cinc 1 1 de novembre, El Morell Dos de sis, quatre de set, tres de set, dos de set i 3 pilars de cinc.

17 de novembre, Valls. Homenatge a Ramon Sans Pilar de cinc.

CONCESSIONARI

Jaume Serra Sampere Mossdn Marti, 3 Tels. 60 01 63 - 60 12

96

de

set i dos de set.

VALLS

COLLA JO\,ES

XIQUETS DE \,ALLS

tA COII.A IOUES

HOilOR ATS CASTETTERS DE Fa anys que la Colla Joves 6s capdavantera per llurs rea-

litzacions iperqud ha oblidat la teoria del minim esforg. La seva majoria d'edat li fa considerar supdrflus ide mal gust la discussi6 sobre la preem indncia castellera, perqud sobren

tots els comentaris en tractar-se de la Colla Joves.

En realitat fou aquesta Colla la que l'any 1g71 obria el solc que menava cap a l'era moderna de les grans realitzacions. Avui, la Colla Joves 6s una agrupaci6 castellera de llarga i gloriosa trajectdria, que, amb intel.ligdncia i esforg constant, s'ha superat dia rera dia per incorporar i retornar a les places de la nostra terra, aquelles vivdncies de castells histdrics i de grans gestes, que ja es donaven com a perdudes entre els llunyans records del segle passat.

Arreu de Catalunya ien altres latituds, ha arribat la presdncia engrescadora d'aquesta Colla Joves dels, Xiquets de

Valls, on amb l'estrident ress6 de les gralles

i

tabals de

la

seva prdpia escola, ha explicat la llic6 magistral de l'art de fer castells, utilitzant el llenguatge obert de la seva valentia, sense perdre el seny i donant la cara, a pit obert, davant el perill que en cada exhibici6 comportava la seva auddcia.

La Colla Joves ha estat generosa oferint valor. Un valor que li ha proporcionat victorioses jornades d'dxit. Ha afrontat sempre el risc. ltothom sap que jugant amb el risc tamb6 es produeixen cicatrius. Es l'altra cara de la moneda que imposa el desdnim i el desencis entre els esperits ddbils, fent-los blidar s6n contrarietats previsibles, que, en la prdctica castellera faciliten el perfeccionament i la reflexi6. Aixd 6s aixi ino pot tenir cap altra inciddncia puix cap d'aquestes circumstdncies 6s motiu de deshonor.

Aquesta generositat, aquest (encara m6sl que d'uns anys engd 6s la mdxima consigna de la Colla Joves, atorga els seus components la gloriosa aurbola d'idols. Arreu on acudeixen, cridats per a donar la m6s rica pinzellada folkldrica a la festa dels nostres pobles, hi ha l'exigdncia d'un p[blic al que no es pot decebre perqud 6s coneixedor de les altres possibilitats dels seus idols, i sempre aguarda l'obsequi gener6s d'uns homes dotats de forca icapacitat per a oferir la realitzaci6 de castells histdrics.

La Colla Joves era conscient del gran compromis

que

suposava anar al Concurs de Tarragona i sabia que davant la gran massa d'afeccionats i castellers que 6s concentrarien a la trobada, tampoc no podia defugir aquella exigdncia.

I 6s prepard amb tot l'entusiasme programant uns castells fora de sdrie, uns castells que per les seves dificultats d'execuci6, encara s6n considerats avui com a mftics. A la placa no podia contemporitzar ni restar pendent de les pun-

El fet d'entrar a la palestra amb un cinc de vuit, passant per un dos de vuit folrat i intentant un quatre de vuit amb el pilar de sis al mig, mai no fou una follia ni un gest desesperat. Era el preu oue exigia la fama. I aixf s'oferi un gran exemple de pundonor,"de generositat, de serietat. Fou una forma de demostrar com la millor gldria no consisteix en no caure mai, sin6 en aixecar-se altra vegada.

Podriem escriure molt i utilitzar com a paliatiu els tradicionals arguments de la mala sort per a justificar una classificaci6 injusta. La Colla Joves dels Xiquets de Valls, tots els seus homes, no necessiten aixoplugar-se sota aquesta capa.

La veritat 6s filla del temps ino pas d'un sol instant. Aquesta veritat 6s la que quedd escrita amb lletres d'or a la plaqa de braus de Tarragona el passat dia 30 de setembre de 1984, quan amb l'intent de grans castells, la Colla Joves ens volgu6 recordar que tot el reiat de la seva gloriosa trajectdria, ja s'havia incorporat molt temps abans a l'histdria de les grans

proeses castelleres.

Afirmem tot aixd comptant amb victories i derrotes honroses. Tot es matdria per a compatibilitzar quan una colla com la Joves s'ho juga tot a cada instant.

Algrl catalogard la diada de Santa Ursula-1984, com una jornada de fracds pel que respecta la Colla Joves. El fet insdlit de no veure realitzat cap dels intents,6s d'una eloqridncia que pot donar la ra6 a aquest sector de pilic que nom6s va a la placa a (veure espectacle>. No opinaran igual els <entesos) que desapassionadament i lliures de cap infludncia tendenciosa 6s disposin a oferir una valoraci6 exhaustiva del fet.

Al16 del dia de Santa Ursula mereix, indubtablement, un anirlisi que possiblement ja s'ha fet. La Colla Joves disposa

d'un estol de gent sensata que coneix abastament tots els secrets de la castellistica. Tots hauran aportat la corresponent opini6 amb el bon propdsit d'esmenar o corregir el que calgui, amb calma, tranquila, sense gesticulacions ni sentdncies condemnatdries.

I no caldrd

perdre m6s temps, davant la necessitat de

seguir treballant, amb plenitut de confianca en els propis recursos, iamb el suport moral de poguer recordar a cada moment la realitat dels grans castells tantes vegades assolits.

La Colla Joves ha oblidat tot el que pot causar tristesa, perqud un incident esporddic no suposa altra cosa que una

nova experidncia. No s'ha perdut res. Tot alld, resta lluny, com un record amarg que es fa fonedis al pas del temps. Per contrast queda dempeus, alt, molt alt, l'honor dels castellers de la COLLA JOVES DELS XIOUETS DE VALLS.

tuacions, ni jugar a la baixa especulant amb el guany de punts segurs tot aprofitant els possibles errors aliens.

J.V.

ULLERES LENTS DE CONTACTE O AUDIFONS

.

CENTRE OPTIC

...e1

millor servei professaonal

305379 - REUS 2 - Telt. 21 2912 - TARRAGONA Jaume Huguet, 4 - Telf. 602050 - VALLS Raval de Jes0s, 35 - Telf.

Rovira

i

Virgili,

GOLLA JOVES

XIQUETB DE VALLS

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER LA HISTORIA DELS CASTELLS cord6> d'innombrables membres d'altres colles i simpatitzants del <fet casteller>. Aixd desmenteix totalment quan es pretenia afirmar

ANY 1975 (ll)

en l'escrit que ens ocupa.

Els castellers sabem que un castell de vuit no s'improvitza en un instant, sin6 que 6s fruit de molts assajos i ptoves efectives. Les ino-

portunes afirmacions donades pels medis d'informaci6, en res van fer variar els plans de l'actuaci6.

Fins a la data, l'historial de la Colla Joves Xiquets de Valls,6s molt net de <Taca negra> i sense dnims de fer la (puffetaD a cap altra colla, imenys si aquesta 6s local, tal icom 6s diu en l'escrit.

Aixd s'hauria pogut comprovar, si al llarg de les nostres actuacions, el setmanari JOVENTUI hagu6s seguit la nostra trajectdria castellera. Ens consta que en altres ocasions no molt llunyanes existiren les mritues ajudes de colles, sense mensy valorar com a falta d'dtica als afectats de germandat. Fet aquest consumat ja, i que la

mateixa histdria dels Xiquets de Valls 6s va fer eco.

Per tot aixd la Colla Joves Xiquets de Valls, aixeca la m6s endrgica protesta i la seva total desaprovaci6 al contingut del dit escrit, a totes llums tendenci6s i ofensiu pels propis Xiquets de Valls.

Agrairem que en altres ocasions 6s sigui equdnim, objectiu iimparcial abans de donar a la llum ptiblica escrits de tal indole, ja que amb res afavoreix. Evitariem aixi mals entesos, equivocar a l'afecci6 castellera i sembrar encara m6s el desconcert entre les Colles que formen el m6n casteller>.

COLLA JOVES XIOUETS DE VALLS

La Colla participi a les Festes de la Mercd a Barcelona, substituint a la Colla Vella vallenca, que no 6s va desplacar degut a la defunci6 del gran casteller Joan Pena i Gavaldd <Ros de Xamal[>>.

Ja a la plaga de Sant Jaume, la Colla Joves carregd i descarregd amb dxit els Ouatre de set, tres de set aixecat per sota, el dos de sis i dos pilars de cinc, idurant la cercavila per la Rambla,6s van aixecar

tota la gamma de castells de sis.

3 de 7 per sota. Santa Ursula,26-1O-75.

R6plica de la Colla Joves dels Xiquets de Valls> (Atenent-se a l'article 58 de la Llei de Premsa, referent al dret de r6plica, li agrairia ens publiqui la segtient nota sobre l'escrit de

(un conjuntament que d6na a pensar), que aparegu6 en el setmanari de la seva digna direcci6 el passat 16 d'agost de 1975.

Una vegada realitzada l'actuaci6 castellera a la plaga de La Bisbal del Penedds, creiem s'ha pogut comprovar perfectament, que els castells realitzats per la Colla Joves ho foren amb castellers de la nostra propia Colla, sense menys valorar ldgicament <les mans al

El 28 de setembre, es va actuar a Figueres amb motiu dels actes del primer Aniversari del Museu Dali, dins del museu i davant la presdncia del gran mestre, sota la gran c[pula, se aixeci un magnific quatre de set -la primera colla castellera que aconsegueix fer-ho-e qualfou molt aplaudit pel priblic i pel genial artista alli presents. Despr6s de la petita actuaci6 a l'interior del museu, la colla segui aixecant pels carrers de Figueres diversos castells de sis, a m6s d'un parell de tres de set aixecats per sota, dos dos de sis i dos pilars'de cinc. Ja per iltim com a despedida, es va aixecar un pilar de cinc, perd amb la peculiaritat de que mentre l'enxaneta aixecava la mi, un altre xiquet anava pujant fins arribar a la esquena de quart, una bona prova per intentar el pilar de sis.

A Valls, en la diada de les Fires i Festes de Santa Orsula, les coses encara van resultar millor. Davant del seu piblic que aplaudia amb caliu i entusiasme, la Colla Joves va donar la confirmaci6 de que a partir de llavors.ja s'havia de comptar amb ella quan 6s parl6s de castells histdrics. En aquella memorable diada per a nosaltres, la colla va carregar i descarregar el dos de set, quatre de vuit, tres dâ&#x201A;Ź

\/IDAL PESCA SALADA VALLS

GOLLA .'OYES xIQUETS DE YALLS set aixecat per sota i dos pilars de cinc. Pot dir-se que una actuaci6 com aquesta havia de deixar safisfets als m6s exigents.

El dia dos de novembre, a Vila-rodona, la colla efectud el quatre de set amb el pilar al mig, el tres de set aixecat per sota, el dos de set i el pilar de cinc portat al balc6. Set dies despr6s,6s a dir, el dia nou, a Vilallonga, acabd la temporada castellera per la Colla Joves, assolint el quatre de set, tres de set aixecat per sota a m6s d'altres castells de sis.

Diada de la Colla Joves 1 975, la Colla Joves Xiquets de Valls, va celebrar la seva anual Diada de Germanor, la qual va 6sser un gran dxit. Encara que la festa no trascendi al carrer d'una manera vista, el fet 6s que la Colla Joves hi fou, primer per assistir a la missa que es celebrd al Santuari de la Mare de D6u del Lled6, idespr6s per presenciar la projecci6 de diverses pel.licules sobre castells, que tirF gu6 lloc a la sala d'actes de la Casa Municipal de Cultura. Despr6s al migdia, reuni uns 220 comensals al Restaurant (Casa Fdlix>, els quals aplaudiren els parlaments fdts des de la presiddncia, amb la presdncia del President de la Colla en Ramon Benedicto, qui estava acompanyat del Delegat Comarcal de Sindicats, senyor Joan Marid Dalmau. Tamb6 hi havia el secretari de la colla Ramon Barrufet, el Cap de colla lsaac Rubio iel vocal de la junta Joan Guasch.

Despr6s de dinar, el secretari llegi una carta del senyor Alcalde, El dia set de desembre de l'any

amb la qual agraia l'invitaci6 a l'acte iexcusava la seva presdncia, amb motiu del dol oficial per la mort del Generalissim Franco, desitjant a la Colla els millors dxits. Tamb6 fou llegida una carta de la Tinent-Alcalde senyora Pilar Llorente, delegada dels Xiquets de Valls, que excusava la seva presdncia pel mateix motiu. Apart aixd, hi hagu6 una forta ovaci6 per l'Anton Fe116.

Amb el toc de gralles, es va donar per finalitzada la Diada de la Colla Joves Xiquets de Valls.

Andcdotes Durant els dies 23 i 24 de juny de 1975, una periodista nordamericana, va estar a la nostra ciutat amb l'objectiu de filmar itreure fotografies de les actuacions de les dues colles de Xiquets de Valls, aixi com pendre notes amb l'objectiu de publicar un r'eportatge a un dels rotatius de major difusi6 als Estats Units.

2 de 7. Santa Ursula,26-1O-75

En el mes de maig, una carta escrita per un vallenc deia el segrient:

<Como cualquier Vallense me gusta todo lo referente a su vida y sus fiestas, por esto me emociona en la distancia el poder escuchar o ver algo de Valls, hoy dia 18, escuchando el programa de la emisora de la American Forces From Spain (Estaci6n de Rota), emisora que lo

transmite en la frecuencia modulada de 96 Mc, y en la hora GREENWICH de 162O a 1630 (hora espafrola mas 2) es decir 182O-1830, dentro de su espacio, Holiday From Spain, y citando fiestas tipicas de nuestro pals, tuvo cabida <LOS XIOUETS DE VALLSD. Nada m5s, a todos desde estas lejanas tierras, pero bastante cerca en el coraz6n, enviarles mis felicitaciones y agradecer la molestia que pueda causar la lectura de estas lineas>.

.

Dintre els actes de la Festa Major, va tinir lloc l'inauguraci6 del Grup de Vivendes <Verge de la Candela>. La nostra Colla Joves Xiquets de Valls va estar-hi present assolint un dos de sis, i un quatre de set.

5qne6-

Com a resum de la temporada quedaven assenyalades 1 9 actuacions, amb la realitzaci6 aproximada de 66 castells, desglosats de la seqilent manera: 1 Cinc de set 4 m6s 3 intents Dos de set q Tres de set per sota 4 Tres de set llm6slintent Ouatre de set c Ouatre de set amb pilar 2 Ouatre de vuit 24 m6s 4 de carregats Pilar de cinc Nota: no 6s fan constar els castells de sis.

J-M." VENTURA

BAttr

@

COL.LABORACTO

sgDB@g Teldfon 60 15 61

VALLS

GOLLA JO\,ES

XIQUETS DE VALLS

ENTREVISTA

Han passat els anys i ara Peris forma part del cord6, ve a les sortides i al local i creiem que s'hi sent b6.

A veure Peris, per comengar; per qud tothom et coneix pel cognom, quants anys enrera el m6s normal era el renom?

Aixd no s6 com ha sigut. perd a mi sempre m'han conegut pel cognom i has de pensar que als meus germans, que ho som de mare i es diuen Vendrell, tothom els coneixia per Peris. Per aixo segurament no m'han batejat amb cap renom.

A la passada entrevista, vdrem poftar acf un veterd dels castells: l'<Escolanet>. iniciant un . seguit d'entrevistes dedicades a la gent que ara ja no prenen part directament als castells, perd que encara v6nen a les sortides i assaigs i que en el passat n0mero de 15 nostra revista, ddiem que formen la reserva de la Joves, escassa perd valuosa; aixd naturalment es deu al fet de que la nostra colla, en quinze anys d'existdncia, estd formada per molt de jovent; perd els que formem la dita <reserva>, la majoria, no tots, <muxerristes>; d'entusiasme no ens en falta.

Per aixd avui tenim aqui a Peris. Peris a seques. Un cas estrany en els castellers veterans ja que tots po.rtaven el seu renom i quasi ningf els coneixia pels cognoms.

Peris va n6ixer l'any 1 91 3 a Valls. Va comencar molt jove als

castells juntament amb els seus germans i portats tots ells pel seu pare. Peris es va integrar des del primer moment a la Joves. Ell i l'<Escolanet), eren crosses titulars els primers anys de la nostra colla; quasi sempre junts i els baixos d'aleshores sempre els volien perqud, malgrat la seva edat, sabien el que era un castell i la importdncia que t6 el treball de les crosses, cosa que de vegades no es valora prou.

10

86 Peris, ara, com tots els que passen per aquesta entrevista, explica'm els teus comengaments com a casteller i alld que et motivd per anar als castells.

Jo vaig anar als castells m6s que res per coses de familia, ja que dos oncles meus hi anaven i, ells varen 6sser els que van interessar els de casa perqud m'hi deixessin anar. Aquests oncles eren: Lluis de l'Hort dels Alls, que td prou vares condixer! i. a l'altre n'hi deien <Balety. Tots dos anaven a la Vella i jo, com 6s natural, vaig comengar tambd en aquesta colla; aixd era l'any 29. Despr6s. a l'any 32. van comengar a venir els meus germans, els quals debutaren en un concurs que es va fer a Tarragona i que va guanyar la nostra colla d'aleshores; es a dir, la Vella.

Fes memdria i explica'm els primers castells on vares pujar i !'ambient que es vivia llavors en la colla que tu anaves.

Jo vaig comengar a pujar als castells I'any 32 i em sembla que el meu primer castell va ser el cinc de set on anava de quart. Desprds ja vaig <baixaD) a tercos i crec que vaig fer tots els castells de set; o sigui: quatre, tres i cinc de set.

Auant a l'ambient, era mds aviat just, faltava jovent i, esclar, als castells el que passava era gue pujaven gent gran i hi havia molt de pes. Has de pensar que els guarts molteq uegades ja eran pares de famllia.

Oui recordes d'aleshores com

a casteller destacat i que ja tingu6s un nom en aquells anys?

Crec que de la meva, diguemne, fornada, un casteller destacd

molt aviat va ser <Colletu de seguida fou un gran casteller i el seu nom va anar sempre lligat amb els castells de la Vella d'abans de la guerra. Com tu recordes, <Collett va ser durant molts anys un bon terg en temps de la Muxerra.

tf

vares viure l'andcdoque ja ens va explicd Ramon <<de l'escolanet>, perd des de l'altra banda. Com ho veus desprds de cinquanta anys?

Jo puc dir-te que llavors la Colla Vella m6s aviat es decantava politicament cap a la dreta i, per tant, no cal dir que hi havia molta gent que s'identificava o simpatitzava amb l'esgl6sia. Per aixd al coincidir el 14 d'abril amb el divendres sant, em sembla que ja es va decidir des del primer moment de no sortir a fer castells i, per altra banda, na recordo que es fes cap reuni6 per decidir el que s'havia de fer.

Peris,

ta del 14 d'abril de l'any 34

Tri Peris, com tots els de la teva edat, vares viure la guerra civil. Diga'm les conseqridncies per a la teva vida de casteller.

Els tres anys de guerra van pesar molt sobre els castells ja que tot va quedar parat. Ningi va pensar en castells ni en moltes altres coses.

S'acaba

la guerra; que fas

Peris?

Jo vaig tornar a casa l'any 39, el mateix en qud acabd la guerra.

De seguida vaig anar a fer castells a l'inica Colla que es formd aleshores

amb la gent que va quedar de les dues colles d'abans. Per cert, encara vaig pujar als castells de set.

Desprds d'un temps ve altra vegada la particiri de la colla i tri que provenies de la Vella, et quedes amb la Muxerra. Per qud?

Vaig continuar a la Muxerra perqud vaig creure que no tenia motius per marxar. A m6s, els dos diri-

gents de l'antiga Vella: Lluis de l'Hort dels Alls i Pep del Fdlix tambd varen continuar amb nosaltres com

molts altres que ens identificdvem amb la colla que andvem desprds de la guerra.

COLLA JOVES

XIQUETS DE \,ALLS

Com va ser la teva etapa a la Muxerra?

A la Muxerra m'hi vaig sentir sempre molt b6. Hi havia molt bon ambient i durant uns anys va 6sser una gran colla. Jo llavors anava de crossa i tambd anava de baix del dos de set.

Desprds ja varen venir els meus fills: el gran anava d'agulla i el petit anava a dosos i a aixecar al pilar de cinc.

He de dir-te que nosaltres vdrem ser dels iltims que deixdrem la colla ja que prdcticament hi vam

Tri Peris ets un home que tant amb la familia com amb els amics has viscut molt l'ambient de la Joves. Oub representa segons t[ el local de ]a nostra colla?

Jo crec que ara el local 6s molt important. A mds d'assajar, ens trobem tots i es crea molt d'ambient.

Crec que avui dia, si no tingudssim local, seria molt dificil tirar endavant la colla.

S'engega la Joves i t( ets dels primers. Per qud?

Al formar-se la colla, jo vaig ser dels primers i no vaig faltar a l'esmorzar de Cal Bou on es va engegar la tasca de la Joves. Jo des del primer mornent em va semblar que formariem una gran colla i que els que haviem anat amb la Muxerra hi

L'Escola de Grallers 6s un avantatge per la colla?

Si, crec que les Gralles s6n molt importants per a la nostra colla. Nosaltres hem aconseguit que Valls tingui una Escola de Grallers que es pot presentar a tot arreu i que toquen molt b6. I crec que ens podem donar per satisfets els de la Joves i que <Miguelinl, que ha estat I'impulsor d'aquesta Escola, es mereix I'agrai'ment de tots per la

teniem un lloc.

seva tasca.

anar fins que es va desfer.

Tambd em va agradar molt que

els meus fills hi fossin Francesc Xavier

i que el gran:

ja fos entre els que

formave4 la comissi6 gue va tirar la colla endavant.

Els primers anys de la nostra colla vas quasi sempre de crossa.

Oud recordes d'aquell temps?

Els comengaments sempre s6n dificils en totes les coses i en castells tambd. Pensa que molts comengaven llavors i a baix es patia molt. Desprds ja se'n va comenQar a aprendre i tot va ser mds fdcil. Jo m'enrecordo que junt amb l'nEscolanetD vam comengar a anar a crosses de nMiguelint que ara porta les gralles; ens vdrem compenetrar molt i durant molt de temps formdrem un bon equip.

Ara, a diferdncia d'anys passats, la colla viu I'ambient casteller quasi tot l'any ja que les actuacions quasi no paren. Aixd 6s millor o pitjor que abans, quan nom6s s'actuava a l'estiu?

Jo crec que als que ens agraden els castells no ens cansa el fet que la temporada sigui molt llarga.

Abans es feien quatre o cinc sortides i no hi havia quasi temps de crear un ambient de castells ja que quan la gent comencava a actuar b6. ja 6rem a finals de temporada.

Peris, com veus I'ambient i en particu-

casteller en general lar de la Joves?

L'ambient casteller actual 6s molt important. Pensa gue anys enrera nomds hi havia colles a Valls, a Tarragona i al Vendrell i que era molt dificil poder fer castells de vuit. Ara ja sdn moltes les colles que els fan i aixd ha donat un gran impuls als castells arreu de CatalunYa.

auant a la nostra colla veig un gran ambient i molta gent jove per fer coses. El fet de que en aquest final de temporada no ens hagi sortit res b6, no vol dir res: la gent hi s6n i tornarem a anar b6.

T0, igual que tots els veterans, pots donar consells al jovent. Oud els hi dius?

Jo al jovent els dic que no perdin la serenitat i que no es deixin portar pels nervis. Tambd he de dir als que pugen que procurin no perdre la posici6 ja que aixd 6s essencial en els castells de vuit. Aixd i sobretot els nervis, ens fan perdre algun castell que aconseguiriem.

Per acabar Peris: consideres

que aixd d'anar tants anys als castells ha sigut important per a tf o simplement has passat el temps?

Per a mi els castells han tingut una gran importdncia en la meva vida i jo he disfrutat molt. Creu-me. quan porto la camisa m'hi sento molt bd i em sembla que em treuen uns quants anys del damunt.

Estic molt content que

BONDEU

PASTISSERIA I FORN DE PA

E. FABRA C/. Sant Antoni, 8 C/. Abat Llort,22

Tel. 6O 31 50 Tel. 6O 35 o4 VALLS

els

meus fills hi estiguin aficionats i espe.ro amb il.lusi6 poder veure a la colla i fent castells als meus ndts.

COLLA .|O\,ES

XTQUETS DE VALLS

SI 1A MAR UA B[, TOTHOM ES BON MARINER Per m6s que ens diguin que l'important 6s padicipar' no hi ha dubte que tots hem quedat decebuts. per la nostra clas-

sificaci6al,(ltimconcurSdecastellscelebratdarreramenta la plaga de braus provincial, doncs tots sabem aixi mateix que la classificaci6 que ens correspon, com a colla puntera' 6s el primer o segon lloc.

El passat 6s ja histdria, aigua passada i l'important en per faaquests moments es no caure ni deixar-nos emportar

tampoc es convenient enlairar als quatre peti>, o <caigui qui caigui>' dema<peti'qui del vents l'himne nant les testes dels culpables, que si analitzem b6 ens ado-

tuii"r"", aixi com

narem que, en som tots.

Dic tot aixd, perqud a la tarda del diumenge 30 de secr[titembre, els nervis estaven a ras de pell i moltes de les el constructives no eren. grups ques que suraven en alguns qre et'moment demanava. Es ldgic que amb calent' diguem coses que reconsideran una mica no diriem' La part negativa 6s que amb aquestes circumstdncies vomoltes vegades-agafem posicions estremes, que despr6s

lem mantJnir per all6 del morro fort

carro.

ino

volguer baixar del

Dirigir no 6s fdcil i tampoc es fdcil aconseguir fer les coses a girst de tothom. Es l'hora de la reconsideraci6 l'hora d'analitzar fredament els aconteixements i l'hora de col'laborar amb critica constructiva amb els capdavanters de la nostra agrupaci6. millor selecci6 iots ens veiem amb coratge de fer una jugat la final Eurode futbol que la d'en Mufioz, tot i havent p"r, un" millor selecci6 de bdsquet que la d'en Diaz de Miguel malgrat aconseguir la medalla d'argent de Los Angeles' en Vei seleccionar un millor equip del que fa setmanalment eliminar deixa que es perd lliga, la a nables, ben classificat per l'equip de Metz. Oud no farem doncs nosaltres quan es (cap de coiracta de (castells) quan dins de cada u hi ha un lla> en potdncia?

inNosaltres anavem per guanyar, m6s en una actuaci6 circumstdnde serie tervenen una sdrie de factors, fruit d'un disciplicles, bona preparaci6, estratdgia, control dels nervis' que val alld no pensant analitzats, de ser quu i6n"n nu, ton... una doncs mariner' bon de que, si la mar va b6, tothom es mod'un pot encrespar que es preveure mar'plana es t6 de

ment a

l'altre.

VIVES(

TEMPS PASSATS

ANY 1978

Foto: Arxiu Colla

Topiceniq Pic5 Ar. Misericdrdia, 32 Tel. 60 1O 70

12

Tapisseria en general Cortines Tapissats cotxe Teldals Moquetes

VAI-LS

Ni l'enxaneta ni l'aixecador son socis Mutua.

" f'Agrupacio

Perd podran ser-ho i beneficiar-se de totes les prestacions quan compleixin els 16 anys.

S6n molts els castellers que formen part de la nostra tasca col'lectiva!

Perqud a l'Agrupacio Mftua tamb6 fem pinya.

Una pinya de m6s de 240.000 homes idones que ens ajudem

mItuament en cas de malaltia, intervencions quinirgiques, estada a la clfnica, invalidesa, defuncio, ajut a I'orfanesa...

Una pinya que formir el 1902 i ha anat creixent fidels a un lema: tothom ajuda tothom.

es

Informeu-vos-en a trav6s

de mutualistes amics.

Dels 16 anys fets als 40 per complir, tots, homes idones, podeu entrar-hi.

ACRUPACIO MUTUA DEL CON4ERC Cranvia de les Corts Catalanes. 62

1.

IDE tA INDUSTRIA Teldfons 3 I 8 I 8 0O - 3 1 8 40 50. Barcelona- 1 0

13

COSTUMISME

ETIIEERFTR pel <baster6)) mot que quedd definitiu com a renom de la casa. D'aquest ma-

mer els Basterons amb

trimoni nasqu6 en Francesc Miquel Souqu6, qui a mitjans del segle passat ja comencd a tocar la gralla, tot i que

Els Basterons musicalment parlar tenien una gran formaci6, ja que sabie solfa i fins i tot algun d'ells composava L'any 1915 es transformaren en u

quintet: Salvador Miquel

grallers Els Basterons.

Miquel. El Marti, 6s un nebot dels membres d'un grup de grallers sorgit el se-

gle passat en aquesta vila i anomenat <Els Basterons>.

Hem vingut a cercar-lo perqud ens

faci arribar memdries i records dels seus tiets i components d'aquesta formaci6, car el Marti en va condixer a alguns d'ells en vida. No 6s la primera vegada que fem petar la xerrada amb ell, perd avui 6s un xic diferent, ja que li demanem que aprofundeixi, que escorcolli amb m6s cura de l'acostumat el seu va-

lu6s rebost de records i ens ompli els nostres sentits de pintures ara fixades en el temps.

Primerament

i

per

a posar-nos en

situaci6, el Marti remonta unes genera-

cions en l'arbre genealdgic de la seva familia dient: Josep Miquel Baltd, es

complement econdmic bastant bt Mostra d'aixd, 6s que quan tots els jc ves de Vila-rodona se'n anaven a treba

llar els

casd amb Teresa Souqud, filla d'un bas-

t6, arrel d'aixd, al Josep l'anomenaven

mesos d'estiu al Prat de Llo

tes).

Possiblement el Salvador Miquel vi ser el m(sic dels Basterons m6s desta

tabal.

cat, ja que era el que feia els arranja i el que composava les peces De vegades (ens diu el Marti): ell m'en senyava la primera veu d'una pega i ur cop ja me la sabia, me la feia cantar, jr que aixf en sentir-la escrivia les dem6s

ments

Les inxes se les feien ells mateixos amb canyes de 2 anys.

Tenien un repertori molt colorejat: americanes, pasdobles, valsets, etc.

Oue tocaven en festes majors el dia del gos...

.

VEUS.

El Salvador comengd a solfejar

Un any per la Mare de D6u d'Agost els hi passi un cas anecddtic: anaven a tocar a Mas Barrat, talment ho feia el Sebastid Vilaseca i el seu grup. Aquests

(ltims havien aprds recentment un ball de memdria (ja que no sabien nota) i abans d'entrar al poble van baixar a la vora d'un torrent per assajar una mica m6s la pega: Just en aqubll moment per

passaven

els

Basterons,

els

quals, en sentir la canc6 dues o tres vegades en tingueren prou per a retenir-la i aprendre-la ho feren quan ja en el po-

ble arribd l'hora de tocar ho feren pri-

COL.LABORACIO

14

3

bregat, degut possiblement a la misdri que produi l'any 1915 el milddu ells nr hi anaven. Ouan el quintet, el Salvado arranjant partitures es treia unes 5 pes setes al dia, 2 rals per paper (en aque temps el jornal base era de dues pesse

els germans Planes de Puigpelat.

Els Basterons era una agrupaci6 grallera amb l'estructura prdpia d'aquell temps: tres gralles llargues fent respectivamen/la primera, segona veu i baix i l'acompanyament o la percusi6 per un

a dalt

for

maci6 es desmembrd l'any 1925.

Els Basterons es dedicaven a la pe gesia, tot i que la mrisica els hi era u

ambd6s quan comptavqn tan sols amb 27 o 28 anys. Llavors, s'hi van inserir

frescor de la llar, parlant amb el Mart[

saxofol

Jauset clarinet. Finalment aquesta

gralla) nat el 1 890. Tant el Florenci com el Josep es van morir molt joves,

gor barquejen pels carrers de Vilarodona quan 'nosaltres gaudim de la

al

Joan Miquel f iscorn: Anton Miqur trompeta, Pere Robert tromb6 i Anto

Upa vegada entrats en matdria, el Marti segueix narrant: la primera formaci6 el Florenci Miquel nat el 1873 a la gralla, el Josep Miouel nat el 1876 al tabal, el Salvador Miquel nat "el 1 884 gralla iun germanastre d'ells que es deia Llorenc qui tamb6 tocava la gralla.

Despr6s el Lloreng ho va deixar i va entrar l'altre germd, el Joan Miquel (a la

i xafa-

c

grallers una sorpresa inesperada.

no sabia nota (solfa), tamo6 ensenyava caramelles. Alguns dels fills d'aquest (ltim s6n els que formaven el grup de

Es tarda d'estiu, tranquil.litat

l'esmentac

melodia, portant-se aixi l'altre grup

r

l'edat de 6 anys. Despr6s quan la mili e Figueres, com que sabia tocar la gralla es va introduir a la banda amb el saxc

bariton (que pesava nou quilos i mig)

Tamb6 junt amb el seu pare havien ensenyat caramelles a la prdpia vila, a Rodonyd, etc.

Els Basterons ara histdria, ens han llegat nombroses partitures de l'dpoca que grdcies a l'amabilitat dels seus hereus n'hem pogut treure cdpies per l'arxiu musical de l'Escola de grallers.

ESCOLA DE GRALLERS

FET CASTEIIER

ELS CASTELLS MES ALTS Era un assolejat dia del mes de jul.iol cap als voltants del migdia (com manen els canons castellers) quan la meva <colla> 6s disposava a plantar els que jo crec que seran els castells m6s alts del m6n. L'ambient era d'alld m6s insdlit, no erem a la plaqa, sin6 al bell mig del camp i els espectadors, ara de moment restaven completament indiferents als nostres preparatius. Aquesta gent no havia vist mai castells i segurament que no en veuran mai m6s.

Ja tot a punt posem baixos i aixequem un fi i alter6s pilar de tres que descarreguem amb certes dificultats, ja que l'enxaneta pesa molt' Animats per l'dxit

d'aquest pilar ens atrevim amb un castell de m6s envergadura i que requerird l'esforq de tota la colla (som nou i tenim en compte que uh fa les fotografies, nomrls quedem vuit). Ara ja tenim als espectadors al pot i ens envolten amb gran curiositat, ens preparem i portem a terme un fort i segur tres de quatre que quedd una mica desfigurat, perd que descarregdrem b6, fins i tot sentim algun aplaudiment (qui ho havia de dir). En voliem fer un altre, perd el conductor del nostre vehicle ens diu que cal seguir el viatge i que ja hem de marxar. Aix[ doncs acabd la nostra actuaci6 fent uns castells que sens dubte seran els m6s alts del m6n, ja que en aquesta altura no se n'hi havien fet mai i ben dificilment que n'hi tornin a fer mai m6s.

Els qui hagin llegit fins aqui potser que creguin que els vull prendre el pdl, perd res d'aixd, m'explica16' Pel m6s de juliol de l'any 1978 un grup de vallencs viatjavem per terres del continent Sud-Arnericd' Formavem part d'una expedici6 muntanyeca que anava

RESU Resultats 1 984.

JOAN ROIG POCURULL

LTATS I CL/ASSI FIGACTONS

i classificacions del Xd Concurs de Castells. celebrat a la plaga de Braus de Tarragona el dia 3O de setembre

. Colla Vella dels Xiquets de Valls (218 t. d. 419 f . c. 3/8 d) ' 2. Castellers de Vilafranca (3/8 d. 4/8 d- 218 d.) . . .

3. Colla Jove Xiquets de Tarragona 1418 d. 217 c. 116 c'l 4.'Colla Joves Xiquets de Valls l4l8 c. 218 tolre c. 517 d.)

5. Xiquets de Tarragona (418 c- 217 c. 317 sota d.)

6. Castellers de Barcelona l2l7 d.317 sota d.317 d.l 7. Colla Jove de Cast. Vilafran ca (317 s' d.m. 417 a. d.317 d'l 8. Nens del Vendrell l3l7 d.4/7 agulla d.417 d.)

9. Nois de la Torre (417 agulla c.317 d. 417 d.l 1O Castellers de Sitges {417 d.317 d. 417 agulla c.)

1 1 ex-aequo. Castellers d'Altafulla (317 d. 417 d. 216 d.) . . ' Colla Jove de Vilanova (317 d. 417 d.216 d.) . ' l2 Xicots de Vilafranca B/7 d. 417 d.216 d.l 13. Minyons de l'Arbog Ql6 d. 317 c. 1/5 d.) .

14. Castellers de Terrassa l4l7 d. 2/6 d- 115 d.l 15. Brivalls de Cornudella (2/6 d.3/6 sota d. 5/6 d.)

16. castellers de castelldefels (2/6 d' 4/6 agulla d' 1/5 c') 1

a escalar un dels cims de la serra.hda Andina' En aquest dia que vam fer els castells ja portaven dos dies de viatge des de Cuzco (Perrl), i andvem a La Paz (Bolivia) travessant uns dels paratges m6s inhdspits de la terra: l'altipla and( o la Puna que diuen alli' Aquestes terres situades a m6s de 4.00O m' d'altitud s6n gaireb6 un desert habitat pelb indis Ouetxuas i Aimards i que t6nen els principals assentaments pels voltants del llac Titicaca.

El que alld en diuen carreteres s6n gaireb6 una rassa que fa que els pocs. vehicles que hi ci rculen tinguin freqtients averies. Es doncs durant una d'aquestes iveries de les quals ja n'estem, tips quan ens dediquem a l'<esPort> del nostre Poble.

L'averia del nostre vehicle va passar prop d'un poblat i ben aviat vdrem estar rodejats d'indis per a veure la ggnt que viatja a la <guagua> (com alld en diuen a l'autobris) i tamb6 aquesta vegada a uns <gringos) que feien unes coses tant rares. Era la inica distracci6 que potser tenien durant bastant de temps' Aquests eren els espectadors d'excepci6 que us deia al principi' Eis castells que vam fer no s5n res de l'altra m6n (b6, alli s( que s6n de l'altre m6n) perd jo crec que si s6n els m6s alts, ja que a 4.OOO m. d'altura no n'hi havia fet mai ning0.

86, la rlnica cosa que us vull dir en aquestes ratr lles 6s el fet que els vallencs els castells els portem a la sang, i que on hi ha un grup de vallencs hi ha una colla en potdncia.

4.9O0 punts

3.8O0 punts 3.250 punts 3.1 25 punts 2.940 punts 2.400 punts 2.O50 punts 1.580 punts 1.550 punts 1.550 punts 1.1O0 punts 1 .1O0 punts 1.08O punts 870 punts 79O punts 540 punts 5O5 punts

de

400.O00 ptes.

36O.000 ptes.

33O.000 ptes.

30O.0OO ptes.

270.OOO ptes.

240.000 ptes.

21 0.O0O ptes.

180.00O ptes.

150.00O ptes.

12O.OOO ptes.

1 15.00O ptes.

1 15.O0O ptes.

1 1O.0OO ptes.

105.00O ptes.

100.0OO ptes.

95.O00 ptes.

9O.000 ptes.

d: carregat i descarregta c: carregat quedar en un lloc anterior a aquesta Els nois de la Torre, malgrat tenir el mateixos punts que els Castellers de Sitges, van

que algunes construccions foaltra colla pel fet d'haver necessitat menys intents per fer els seus castells. Cal tenir en compte ren penalitzades per diferents motius.

IET GASTEIIER

IE}IPS DE CASTETLSOII) Ft D'uNA Epocn La renaixenga castellera, iniciada l,any vint_i_sis, t6 un acabament imprevisible i alhora dissortat aquests deu anys de recuperaci6 dels castells foren ofegats brutalment per una guerra que va colpir les arrels m6s profunfles de la societat, i per tant tamb6 del panora_ ma casteller, una de les seves esdncies m6s vives al camp de Tarragona.

D'engd el primer ntimero de la revista, aquestes planes han intentat detallar els fets i la significaci6 de la tamb6 denominada <dpoca d,argent> castellera que ara fineix, i ho fa precisament quan les coses ja rutlla_ ven despr6s del que va costar fer-les reviscolar, de tant adormides com n'estaven. Tanmateix doncs, s,ha de ressaltar que els castells van tenir <mala sort>, perd tamb6 cal incidir en que tot plegat no fou endebades; un cop acabada la guerra reviscolen quasi en el punt on ara els deixarem, 6s a dir a la categoria de vuit.

I tamb6 enguany, s'inicia la temporada el catorze d'abril a Valls, sense que de l,actuaci6 n,hagi quedat altra constdncia que el quatre de vuit que feu la Colla Nova. Un carro gros que repeteix a Barcelona on hi anava per segon any consecutiu, acompanyada del ball de la moixiganga; aqUest castell va merdixer un honor poc freqtient, com es el de sortir fotografiat a la premsa vallenca unes setmanes despr6s ja en el mes de maig.

La revista setmanal Barcelonina <Mirador> porta el mes diabril un curi6s article, una mica eliptic, de Fran_

cesc Pujols titulat la hiparxiologia dels castells. Ja

al

mes de maig <La Crdnica de Valls> porta una entrevis_ ta amb el <Pep de Janillo> que ha tingut un ampli res_ s6 posterior; tamb6 per aquesta dpoxa els setmanaris vallencs aprofiten els espais dedicats a la premsa anti_

ga (com per exemple) <SO afios atrds>) per remoure

antigues fites del segle passat,

i

per acabar_ho ,adobar

fins i tot surt al p0blic un postre titulat <Els Xiquets

de

Valls> que es anunciat arreu del poble. Tot plegat ens d6na una idea del caliu casteller que es vivia a la pri_ mavera de trenta-sis; quina lldstima que s.hagu6s d,es_

troncarl

Per Sant Joan altre cop raons. L,Ajuntament (que s'havia declarat laic) diu que no vol saber_ne res de

Sants i que per tant no estd per orgues. Les inevita_ bles protestes diuen que d,aixd els castells no en t6_ nen cap culpa, i que enguany la fira de les forques (fi_ nals de- maig) ja no va haver-hi castells, mentres que Santa Ursula ja no se celebra per mandra. Resumint, enguany tampoc va haver_hi castells, tan sols oficis 16

religiosos i vetllades particulars.

Al juliol tornen les festes de barri al carrer de Cort, i alli <uns joves vallencs> (o sigui cap colla cor creta) fan el tres i quatre de set, dos de sis i diferenl pilars de cinc. El dia onze, el carrer de Sant Antoni or ganitza tamb6 les seves festes de barri i alli va actue la colla Nova, que feu castells de set per tot el carrer davant de la casa del seu <cap de Colla>, Ramon Ba rrufet. I fou aquesta'precisament, la darrera actuacir castellera; a parti r d'aqui v6nen tres esgarrifosos any en blanc.

I

El dinou de juliol va despertar_se amb un signe in cerU la rddio anunciava un bon enrenou a diferents in drets d'Espanya, perd en canvi a Barcelona el dissabtr

dia divuit fou tranquil. I era aquell diumenge al cap casal de Catalunya, quan s,havia d,inaugurar uns jocr esportius internacionals com resposta (avui en dirier contra-olimpiada) a la fantasmada propagandistica qur Hitler feu a Berlin amb els Jocs del trenta_sis. Cap all hi anaven dos autocars plens i atapeits de Colla Nova amb un anhel prou esperangador (i poc conegut avuil d'intentar fer i desfer el tres de vuit i certament la prova no era massa esbojarrada, puix que en els dos Inics intents de la Nova, l,any trenta quatre es carregd i el de l'any segtient mancd poc per descarregar-lo quan la canalla ja era baix i caigu6. L,any trenta_sis tenia d'6sser el del tres de vuit descarregat i la Colla Nova el va assajar amb delit durant setmanes. perd no va haver-hi ocasi6 per un marge d,hores. El primer au_ tocar enfild la carretera de Sants i arribd a la placa d'Espanya; el segon ja no va poder entrar a Barcelona.

La tornada cap a Valls fou delirant.

La guerra s'emportd moltes vides, i un bon giapat de castellers ja no tornarien, mentre d,altres sofririen exili o pres6. Entre els molts que van morir destaca un dels dos caps de colla vallencs, el <Gravat de Rabas_ s6>, per b6 que no fou a conseqridncia de la guerra sin6 d'un accident laboral. El panorama casteller va

capgirar-se.

Per aixd, com diria Lluis Llach, ja es una altra his_

tdria.

L'any trenta-sis, els Castellers Vendrellencs t6nen registrades dues actuacions: per Sant pere, a Reus, fan el dos, tres, quatre de set i pilar de cinc; i el quatre de juliol, a Terrassa, fan castells de set. Dels Tarragonins no s'en sap res enguany.

L'ESCOLA

TET CASTEUER

RESI-]M DE

LA RE NAIXENCA

Castells assolits

Nova de Valls El Vendrell

VelladeValls Tarragona

2-7 11D 7C

4-8 17D

3C

3-8

1-6

2C

1C

7D

2C 5D 1C 1

2C

1?

1C

D

qud aquest autor no n'ha trobat constencia i per tant s6n considerats com inexistents; inversament si que hi 6s el carro gros <perdut> l'any trenta cinc (vegi's Foc Nou anterior)

Fets destacables Els castells viatjaren i molt, tenint en compte l'dpoca tractada. En primer lloc destaquen les anades al Pais Valencid i les llles de les dues colles dels Xiquets de Valls; per dins el Principat tamb6 hi hagu6 moviment La Nova va anar a

i Barcelona (on tamb6 va anar la Vella) iels Vendrellencs viatjaren cap a Girona. A m6s a m6s, Matar6, Torrelles, Berga, Terrassa iun bon etc. que completd la geografia cata-

Lleida

lana.

Notes al marge: S'ent6n que en representaci6 del Vendrell, hi es la colla dels Mirons, que despr6s canvid el nom i fou coneguda per Nois i Xiquets del Vendrell. lgualment Tarragona, 6s representada per la fnica colla existent a finals de la renaixenga.

Per altra banda, idespr6s de constatar la dificultat de la recerca, en aquest requadre no hi s6n comptabilitzats dos quatre de vuit atribuits a la Colla Nova de Valls (octubre 1932 i juny 1936) en diferents mitjans de comunicaci6, per-

Els Concursos foren tres. Un parell a Tarragona iun a Vilafranca, i el cert 6s que contribuiren a revifar l'ambient.

I sobretot, la flama castellera tornd a voleiar com en els bons temps, asegurant-ne una continuitat que a l'any vint-isis semblava a punt de perdre's. Tots els fets para-castellers indiquen que els castells tornaren a arrelar fortament a les nostres contrades i aconseguiren un prestigi-social que en el segle passat no havien gaudit.

L'ESCOLA

Pintura J. Bestit (Bestint Castells)

UIDRES UAttEilSE MARCS C/. Josep M." Fdbregas Tel. 6O 1236

MOLDURES VALLS

17

IET

GASTEIIER

TTLEEI',A EI.TIM?E= ELS AMICS DE LA COLLA

JOAN VENTURA I SOLE Cap a les darreries de l'any 191O, mentre s'estava organitzant la Colla Joves, i a l'objecte de trobar el suport que necessitavem prop dels mitjans de comunicaci6, davant el buid i l'oposici6 oficial que intentava fernos desistir del propdsit, vam invitar al senyor Ventura a una reuni6 limitada (potser nom6s hi erem l'Urquia, Cinto Fontanillas, els Barrufet i algI m6s) per exposarli els nostres projectes i els motius de la nostra tossuderia en constituir una altra colla castellera a Valls.

En aquells moments, i per diferdncia d'edat, nom6s coneixiem Joan Ventura per les seves crdniques al diari Tele-Expr6s i el setmanari Tele-estel, de Barcelona. Tamb6 ocupava la corresponsalia de Radio Reus i rlantenia bones relacions amb altres corresponsals de Reus i Tarragona.

Tamb6 teniem referdncia d'aquest vallenc per la tasca cultural que desenrotllava com a president del Centre de Lectura, o b6 pels treballs d'investigaci6 histdrica que sovintejava en edicions particulars o a ies pdgines de la revista CULTURA, alguns dels quals comptaven amb l'aval de premi extrdordinari als precedents jocs florals de la Candela.

A partir d'aquella reuni6 vam comptar amb un nou amic de la nostra Colla. Volem assenyalar que sota Ia seva signatura i en una extensa crdnica publicada al diari Tele-expr6s, 6s'quan per primera vegada el nom de la Colla Joves era reconegut ofi cialment a la premsa. En aquell text es relatava tota la inciddnciq.de la nostra primera sortida <oficial> durant les festes decennals de la Candela del 1971.

En Joan Ventura 6s un d'aquests vallencs que ha ajudat a fer poble, particularment des del camp cultural en entitats com l'AAEET, 0mnium Cultural, lnstitut d'Estudis Vallencs, Museu de Valls, Centre de Lectura o l'Arxiu Bibliogrdfic de Santes Creus. Amb l'adveniment de la democrdcia s'incorpord a la tasca politica, recuperant aixi una llunyana vocaci6 trencada per les repercusions de la contesa civil. Fou regidor municipal de l'Ajuntament vallenc i diputat provincial a la primera legislatura. En aquesta Corporaci6 provincial fou proclamat President de la Diputaci6 el dia 24 de setembre del 1 982. Aquest cdrrec l'exercl fins les eleccions del 1983. Tamb6 en aquell primer periode fou elegit Diputat al Parlament de Catalunya. Actualment 6s regidor municipal i vice-president de la Diputaci6.

La Colla Joves compta amb un amic, del qual n'ha rebut col.laboraci6 en el trdmit de contactes amb l'administraci6 per a resoldre temes a diversos nivells. Un fill s6u i un net -en Joan M.u i el Joan-Aleix- s6n elements actius de la nostra Agrupaci6. Oui sap si des del miratge casteller no li poden recondixer cap mdrit com a element de forga i de fer mans. El senyor Ventura sap corregir aquesta mancanga, quan en la nostra diada 6s convidat a fer us de la paraula. laqui es on equilibra la posici6 amb suficients mdrits, perqud la seva paraula <t6 forga>.

Pensem que oferint qualitat estem guanyant amics.

Aquest 6s el nostre lema

UIDEO CTUB UATTS El seu Video Club

18

W t1

.r'.-t6 \

'{-hh.l

t"i:tt sAaArlELL EAlw DE *#rr.\'d- rs' '

Qqql -E6f

*+rPei s^r. iri6n&a

Talons de Compte Corrent :f:.r15:]1li;i:]1"{}r'iiil!i;},y #1tl:1:i

Quan es va de compres, cal anar segur i cdmode

-i quan es uen, tambd-

de BANC DE SABADELL garantits quan s6n estesos per import igual o inferior a 2.000 Ptes Fins i tot els que no porcin la cldusula de garantia al dors

Prestigi per a qui compra Tranquil.litat per a qui ven

@ BAI{C DE SABADELL

els seus T alons de Compte Corrent

Chrusalis LA DISCO DE

VALLS

AplGnidlomes.

Tiil{rirsrmessortkhs"

El M6n ser) teu en la mesura que hi puguis comectar.

Tancar-te ds lrnitar-te. Fes la millor inversiti: inverteix en tu mateix i aprdn idiomes. Seras i viur?rs m()lt m6s.

Eil,ihr"*o fl D courABonAuo currunAl or cEN ERnLrd+" frfl

@