FET CASTEITER plat fort d'aquest mes, perd al trenta-nou la cosa anava per camins ben diferents puix que el nou rdgim va celebrar tot just el segon aniversari del (Decreto de Unificaci6n> (!), mitjangant el qual quedaven agrupades en una sola, totes les forces politiques del bdndol guanyador. Malgrat la manca de noticies concretes, cal pensar que aixd succei el diumenge dia setze ique es feu el dos de sis i pilar de cinc, sense que es pugui precisar si es basti el quatre de set. Despr6s passem a Sant Joan, la Festa Major Vallenca que tants problemes havia trobat en temps de la Repiblica, fins al punt de no celebrar-se ni el trenta-quatre ni el trentasis per acords politics i que ara gaudia de totes les benediccions oficials. Aqui s'aconsegui per primer cop a la represa el tres de set, que fou completat amb el dos de sis, pilar de cinc i quatre de set. Continud I'estiu amb una actuaci6 a l'Arboc, on va ocdrrer un fet tant important com desconegut. El dia vint-i-set d'agost la Colla dels Xiquets de Valls va aconseguir carregar en aquesta vila el quatre de vuit, que malauradament va caure despr6s de passar l'enxaneta. perd que significd el primer castell de vuit carregat . El dimecres segLient cap a Vilafranca, sense que lamentablement se sdpiga el que es feu alli, perd que no fou de cap manera el quatre de vuit. I s'arribd a la Torredembarra el tres de setembre, diada que esdevingu6 histdrica puix que la Colla Vallenca aconsegui descarregar el quatre de vuit, amb el natural esclat de joia; 6s descarregd tamb6 el cinc de set, pilar de cinc i la prova del quatre de vuit abans d'anar a la placa. La importdncia d'aquesta exhibici6 6s tan dbvia que crec que no fa falta ressaltar-la, perd quedi constencia de tota manera de la consecuci6 per part de la Colla dels Xiquets de Valls, de la plena categoria de vuit, en la mateixa linea de castells anteriors al t ren ta -s is. La temporada s'acabd el mateix setembre a Montblanc (enguany no 6s varen fer castells per Santa 0rsula), amb una exhibici6 forca important per les conseqtidncies immediates, a m6s dels castells assolits, que foren el cinc de set, tres de set per baix (primer del qual se'n t6 constenaia certa) iquatre de set amb pilar. liJdia aixd de les repercussions perqud en aquesta actuaci6 esclatd la tensi6 que havia anat fermentant tota la temporada. Com ja resta escrit m6s amunt, alguns castellers de l'antiga Vella no acceptaven un Cap de Colla de l'antiga Nova. fet la temporada resultd excel.lent des d'un punt de vista casteller, puix que recuperd els castells de vuit en uns moments dificils, aconsegui el comandament vallenc, forga cdmode sobre les altres poblacions castelleres. i reuni unes perspectives molt afalagadores per a Valls degut a la lenta De perd efectiva reincorporaci6 de.castellers, que tornaven poc a poc a la ciutat iprometien una temporada quaranta ben reeixida; per tant era dificil criticar la direcci6 per aquest costat. Perd el era l'home que dirigi una Colla Nova que havia descarregat disset castells de vuit en els tres anys i escaig immediatament anteriors a la guerra iaixd era visten algun grupet com un fet massa colpidor iencara fresc a la me_ mdria. I per postres, les coses tornaven a rutllar sota el guiatge de Ramon Barrufet!. Aixd ja era m6s del que 6s podiitole- De manera que las critiques f6ren directes, i es posaren les cartes de boca per amunt. En realitat no hi havia cap proposta alternativa; la meitat de l'antiga Vella no tenia cap candidat amb suficient pes casteller, l'altra meitat no recolzava aquest enfrontament i acceptava el Cap de Colla a condici6 de conservar neutres el nom i la camisa de la Colla, iels de la Nova que estaven m6s que empipats amb el grup dissident, feien costat incondicionalment a Barrufet, sense que cap d'ells volgu6 acceptar d'6sser el substitut. Aixi fou com s'arribi a un va tirar pel dret, dient que ja havia callat prou perd que n'estava fart, i despr6s d'engegar a pas- tar fang als opositors va dimitir i no va voler ni sentir parlar de castells. Un cop passat el primer moment, les coses empitjoraren, puix que a m6s de tensions, ara no hi havia ni direcci6 ni ganes d'arribar a un acord per nomenar un altre cap de Colla i la situaci6 amenaqava esclatar en mil miques. En aquest punt i despr6s d'unes setmanes d'incertesa, fou novament Ramon Barrufet qui prengu6 la iniciativa dels fets, i aconselld als seus millors amics que cerquessin una soluci6 negociada de caire col.legiat ide cara a l'any segLient. Ell deixd enrera una colla organitzada amb clars esquemes de ies dedicd amb fal.lera a la seva altra gran afecci6; no endebades la post-guerra fou un moment delici6s per als bons cagadors puix que despr6s de tres hiverns sense que ningri empait6s cap conill, aquests corrien per dotzenes i sense mitxomatosis per les nostres rases. Al Vendrell s'organitzd enguany una (nica colla, que possiblement hauria reproduit les tensions vistes a Valls, ara en versi6 Caneles/Mirons; perd alli tenien una sort: abans de la guerra havia existit una tercera Colla encapcalada per Pau Figueras (). De manera que van tenir l'encert d'elegir-lo posant-li al seu costat un home com el Salvador Gual (que en un moment determinat podia dirigir la part tdcnica, perd que ja no era ). Per nom agafaren una reliquia, fins a cert punt hibrida, d'abans de la guerra i s'anomenaren , nom que no estava massa identificat amb ningri i que es podia contraposar als (la no-simpatia a les colles vallenques tamb6 els servi de pal de paller. Amb aquest sistema aconseguiren una estabilitat interna m6s que acceptable ique de fet ha durat fins als nostres dies, amb tan sols un brevissim pardntesi l'any seta nta-quatre. Aquesta Colla tingu6 la seva millor actuaci6 per Santa Anna (Festa Major), iel seu millor Castell el tres de set. A Tarragona s'organitzd una rlnica Colla que fou coneguda inicialment com a Xiquets de Tarragona, idirigida per l'Esteve Pomerol. Perd Ia camisa iel grupet que dirigia la Colla (i que tamb6 fou el que va imposar el color blau) feu que poc a poc s'identifiqu6s l'agrupaci6 amb la Colla Vella, nom que va acabar per imposar-se ja d'una manera