focnou 10 by foc nou

VALLS, OCTUBRE DE 1985

ti 1

-*-"{s.-.,,.,

t t &

l' I

ii.

I lt

sffi B

c\Nnt

RESTAURANT CASA FELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONVENCIONS, SALONS PRIVATS PER FESTES FAMILIARS TERRASSA PER APERITIUS I GELADERIA Ctra. Tarragona Km 17 Teldfons 60 13 50 -60001, 000 14

:L .;^--:;:)-)

,+q#$*ry !t!!!|l!!!t!!!!!|!i!t!!!!!

vit,,11

VALLS (Tarragona)

W'ffi@bD Nf mero 1O Valls, octubre de 1985

oPrNto Dels dos cincs de vuit de I'onze de setembre a St" Ursula.

Edita:

Colla Joves Xiquets de Valls. C/. Gass6, 20 Tel. 6O 55 61

amb la col.laboraci6 de la Diputacir5 de Tarragona

Director: Francesc Terreu Sots-director: J.M." Ventura Difusi6: Coordinaci6: DocumentacirS:

Disseny: Redacci<i:

C. Baz i D. Clofent Salvador Magre Josep Secall Pere Toda R. Barrufet, Ll. Dalmau,

Guasch, J.M." Rod6n, V. Ventura iGrup de Grallers.

lmprimeix: Grirfiques Moncunill-Valls Dipdsit Legal: T - 1 233-83

SUMARI Opini6

Pdg.

Cord6 Casteller Meditem amb temps Sortides Estam pes retrospectives per la histdria dels castells Entrevista

Company i Casteller de la Colla Joves Carta al director Vocabulari Casteller Noticiari Casteller Un gran centenari Cenienari Fira de Sta. 0rsula Opinid .

TempsdeCastellsX... Galeria d'Amics

>>4 )5 >> 6-7

) )

1O-1

> tt ,, ) >,

12 12 12 13 14

8-9 1

>, 14 ) 15 ) 16-1 7 ) 18

Foto Portada: Dos de vuit amb folre. 1 1 de setembre 1985 Foto: ENRIC.

El nostre cap de Colla ho va dir ben clarament en unes declaracions fetes als mitjans de comunicaci6: <Honestament no he vist cap dels dos Cincs de Vuit de l'Onze de Setembre carregats). Perdoneu l'encapgalament d'aquesta manera, perd no n'he trobat d'altra, a m6s, t6 la virtut de sintetitzar en poques paraules el que vol dir. Alg( pot pensar que aquest 6s un tema del que ja s'ha parlat prou i que les coses s6n clares, encara que aquesta claretat tingui diferents colors. Pel que s'ha vist a l'Onze de Setembre isobretot pel que ha passat despr6s, cada vegada serd m6s dificil explicar a les properes generacions el tema casteller. Fins ara, almenys que jo recordi, a la plaga del Blat tothom sabia quan un castell estava carregat, sols havien de veure quan l'enxaneta feia l'aleta. incl0s si part de la gent aplaudia abans de fer-la, s'intentava fer-la callar. Perd pel que es veu es volen canviar les coses, ara caldrd fixar-nos quan posa el peu l'enxaneta. Crec que els vallencs i el p[blic que ve de fora a veure els castells coneix el tema casteller perqud ara se li expliquin aquestes coses i sap perfectament quan un castell 6s carregat o no, i tamb6 sap que les actuacions que es fan a la placa del Blat no s6n de concurs. donat que no hi ha cap jurat, pel que directament ell mateix es converteix en jutge. A l'Onze de Setembre la gent de la placa va deixar clar si els castells estaven o no carregats. No vaig sentir per enlloc l'explosi6 d'alegria i d'aplaudiments que aixi ho demostri. Aquesta manera d'actuar instintiva 6s el fet que deixa les coses al seu lloc, <els cincs de vuit no estaven carregats). Despr6s els videos intenten demostrar el contrari, cosa que no aconsegueixen. Desde el meu punt de vista els videos ens demostren que el cinc de vuit de la Colla Joves no esta carregat i l'altre no es veu que ho estigui. Explica16 aixd que sembla un joc de paraules. De bon comengament s'ha de demostrar que es carrega, el video amb el cinc de vuit de la Colla Vella el que fa 6s demostrar que no es veu, es pot suposar o no, perd aquest fet no 6s objectiu i depdn dels interessos de qui se'ls miri, el fet 6s que on estava la cdmara no es podia veure. Els que si ho veien b6 eren les persones situades al balc6 de l'Ajuntament, possiblement alguns d'ells ens podrien dir la veritat, encara que aquesta no et sigui favorable. Els fets s'han d'acceptar tal com s6n i no caure en contradiccions que en res beneficien als castells. Deixem la diada de l'Onze de Setembre, i anem a la de St, Ursula amb centenari inclds, fet que tamb6 recordem en un altre apartat de la revista. Aquesta diada l'esperem amb moltes ganes i molta il.lusiS per demostrar el que podem fer, les intencions tots les coneixeu, gent i categoria per fer-ho la tenim, ens falta portar-ho a la plaga del Blalt i que tothom ho vegi. Tots els components de la Colla iprincipalment els seus dirigents confien en tancar la temporada amb una gran actuaci6, intentant d'aquesta manera recordar el que fou l'actuaci6 de 1885, no per viure de records, sin6 per retre un homenatge a aquells castellers del segle passat. FRANCESC TERREU

FET CASTEIIER

coRDO cAsrELrER

Castells m6s significatius fets per les colles des del 22 de juliol fins el 30 de setembre 19g5. C.- Carregat D.- Descarregat

l.- lntent

a.p.- amb pilar Castells

Colles

Cast.

2-7

Petit

Bordegassos Vilanova

Brivalls Comudella

Castellers Altafulla

Castellers Barcelona

Castellers Castelldefels

2-8 folrat

3-7

3-7per

3-8

4-7

baix

4-8

pilar

3-D

2-D

4-7 amk

2-D

tD-2t

2-D

4-8

4-9

pilar

folrat

5-7

5-8

1-6

l-D

1-l

I-D

3-D

Colla Joves Vilafranca Castellers Jove Vi

nova

Castellers Montmel6 Castellers St. Pere Ribes Castellers Sitges Castellers Terrassa Castellers Vilafranca

4D-21

5-D

5D-1 C

6-D

5D-2C-1

1-l

7-D

2-D

Castellers Vilanova Mar

Jove Xiquets Tarragona

Joves Xiquets de Valls

6D.2C

Minyons Terrassa

2-D

Nens Vendrell

Nois de la Torre

1-C

Vella Xiquets de Valls

12-D

Xicots Vilafranca

2D-2t

3D-1

Xiquets de Reus

2-D

3-D

4D-1C

Xiquets Tarragona

9-D

1-D

Xiquets de la Vila d'Alcover

8-D 1-C

5-D

1-D

1D-2t

2-D

1-C

3-D

1D-1t

4-D

2-D

D-1 C-1

6-D

9-D

6-D

1-D

2-D

2C-31

2-l

Minyons Arboc

1-D

5-D

1-D

5-D

3-D

6-D

9-D

2-D

4D-1

2-D

2-l

1D-1t

1D.1C-2t

3-D

6-D

5-D

1-l

1D-1t

2-D 2D-1C

1-D

1D-1t

NOTA:

J.M. Ventura

En l'exemplar n.'g d'aquesta revista, a |apartat der cord6 casteiler iper un error, s'hi col.locd 1-C a una determinada colla, quan en realitat, I'0nica-colla que I'aconseguit aquest any 6s ra colla Jove dels Xiquets de Tarragona.

VENDA ! REPARACIo DE MAOUINES D'ESCRIURE I CALCULAR MOBILIARI ! EOUIPS D'OFICINA PEPERER!A TECNlCA Abat Llort,4 Tel. 6O 30 74

aymerich VALLS

Peixateria, 12 Tel. 6O 06 25

Er--

TET CASTELLER

MEDITEM AMB TEMPS era molt major, 33 o/o i 18 % respectivament, es varen modificar el 1984, quedant l'tiltim en un 47,9o/" Tenint en compte les diferents dificultats per (descarregar) un <castell>, no es veu ldgic aquest mateix + 6 + 7 o/o en tots els <castells>, el que provoca que l'objectiu inicial de les colles en els goncursos sigui el de sols conseguir <carregar-los>, i per aixd es veu tanta llenya.

Personalment jo crec que quan es parla de (castells) de (vuit) i de <nou>,. el nombre de (*) components que formen cada <castell> 6s molt important, tant del punt de vista de preparaci6 iassaig, aixi com en les dificultats d'acompliment a la placa. Estimo que no 6s el mateix preparar a un grup de sis persones per a un <pilar de sis> com exemple, que preparar a un conjunt de trenta-dues persones per a intentar fer un <cinc de vuit>. Tamb6 podriem fer la comparanga de puntuacions quan es trac-

ta d'un (castell) compost de dos diferents (castells), per

exemple,

en un <cinc de vuit> en el que s'inclouen prdcticament un <dos itres de vuit>.

castell

Cinc de vuit

(r)

1300 2800 4T00 1850

1220 2630 3850 1740

Tres de vuit Dos de vuit

3:l

Com podem veure el <cinc de vuit>r b) sols representa el 45o/o de la suma de puntuacions de la composici6 a), que en la meva particular opini6 trobo que 6s molt baix. La segtient comparaci6 tamb6 6s forga representativa de les irregularitats en les puntuacions:

Castell Pilar de sis (2) Dos de vuit (folre) Cinc de vuit Ouatre de nou (folre) Tres de nou (folre)

El proper any tomarem a parlar de <Concurs de Castells) i crec es hora de que meditem amb temps estratdgies dels <castells> que dins les nostres possibilitats -que s6n totes- podem i tenim de portar a terme. Tamb6, aixi i tot, estudiar les pondncies a presentar en les reunions prdvies al (concursD, per a deixar ben puntualitzades les (bases>> i puntuacrons que es donen als diferents <castells>. Referent a aquest fltim tema -o sigui puntuacions- i en opini6 molt personal, estimo que hi ha molt a parlar ique la nostra (junta) hauria de promoure entre nosaltres reunions-col.loqui d'on podrien sortir-ne algunes propostes. Per.m6s que la revista sigui d'dmbit interior de la nostra ((colla), no em vull posar en <camisa d'onze vares> ni abonar el terreny de la controvdrsia, pero si assentar algunes dades per a la meditaci6.

nivell orientatiu seguidament anoto puntuacions d'alguns <castells> segons les <bases> que regiren el concurs de l'any 1984. Castell Tres de vuit Ouatre de vujt Cinc de sett r, Ouatre de set (pilar) Dos de set Pilar de cinc

C D (*)Castell 1220 1330 19 Tres de nou (folre) 1O3O 11OO 24 Ouatre de nou (Iolre) 750 AOO 27 Cinc de vuit ) 600 7OO 24 Ouatre de vuit (p.) (1 ) 940 l 00O 2 Dos de vuit (folre) 'l9O 2OO 5 Pilar de sis

C 245A 2210 17 40 1900 1315 1220

(*)

2600 2350 1

22 28 32 29 14

',l

850 2050 1400 300

C= carregat D= carregat i descarregat (')= nombre de components del (castell) sense incloure agulleg daus croses, pinya, folre, etc. ('1)=

1 1

300 400 850

2350 2600

Escreix sobre

ao/. 42y. a1

toovo

(2)

Pilar (2) (de cada (castelb, 93% 10

0/.

55% 50y.

el (pilar de sis)

esros

rep@&

tatiu d'aquests

(castells). La diferdncia amb els dos anteriors 6s molt forta

Jo crec que la premura de temps en les reunions prdvies als (concursos.de castells>, la divergdncia entre <colles>, valoraci6 dels

Setd Concurs a Tarragona. 'l d'octubre 1972.4 de 8 carregat. Foto arxiu: Ventura'

Puntuaci6

Variacions amb relaci6 a l'any 1 982.

Com es pot veure, la diferdncia de puntuaci6 per aconseguir

<descarregar> un <castelll no sobrepassa un 7 Yo, inclds els (quatre de set> i (quatre de vuit> amb el respectiu <pilar al mig) que el 1982

(castellsD segons possibilitats de cada <colla> a l'any del (concurs), etc., han provocat que avui ens trobem que les puntuacions, principalment al que fa referdncia a (castells) grossos, no tinguin una ldgica relaci6 entre ells. Aqui i repetim una expressi6 ja t6pica, podriem dir alld de, no s6c partidari dels <concursos> isi de les exhibicions, malgrat que el public en les exhibicions i d'acord amb les puntuacions dels <concursos) fa els seus nlmeros per a de{inir un guanyador. M6s els <concursos) segueixen any si any no, i ens agradin o no, tindrem de prendre part en ells. En un primer f ruit d'aquesta meditaci6, jo diria que les puntuacions deurien abastar conceptes tals com:

Nombre de components (+) que formen cada (castell) Pisos de que estd format el (castell), sis, set, vuit, nou'.. Dificultats que representa el poguer descarregar-lo. Si es tracta d'un <castell> denominat <net>. <Castell amb <pinyan normal. Apuntalar (tercos) mitjangant <manilles>. Sostenir (segons i tergos> mitjangant <folre>. Recolzar (segons i tergos> amb segona <pinya>.

Alguns d'aquests conceptes haurien de puntuar com a factors b;jsics i d'altres com a factors de correcci6, positius o negatius segons els casos. M6s dificil de ponderar pel subjectiu que seria per al iurat, podria esser l'estdtica i bellesa pldstica del conjunt que forma el (castell), el temps emprat en la seva execuci6, altura dels components i, en conseqtidncia del <castell>, etc. Amb aquesta exposici6 no he pret6s altra cosa que motivar amb la suficient antelaci6 el que parlem de ttcastells>, parlem del proper (concurs de castells> i el m6s important, que meditem amb temps. VIVESO

COLLA JO\,ES

xrQuETs DE VALLS

Podfem haver fet mds I no 6s que la temporada s'estigui

desarrotllant mala-

ment, sind que ens ha faltat aquella mica de sort, que amb la md al pit vdrem tenir per St. Joan, perqud o en aquella diada vdrem fer m6s del que realment podiem o b6 en les diades d'Agost i setembre hem estat per sota de les nostres possibilitats. Els mesos d'Agost i Setembre eren realment molt forts en sortides de vuit ia la vegada ens teniem d'enfrontar en moltes places a altres colles de la mateixa categoria que la nostra (encara que avui ja no fa falta que dues colles es

trobin a la mateixa placa per valorar les seves actuacions conjuntament) tot iaixi tenint com a unitat de mesura l'actuaci5 de St. Joan estavem ben preparats, perd la realitat fou una altra. Hem fet sis grans sortides durant l'Agost, la de Mdrtirs Street, la del Firagost, la de Reus, la de la Bisbal i la de l'Arbog i realment en cap d'elles hem sortit del tot victoriosos, en totes ens ha faltat arrodonir l'actuaci6. Comencem: A Mdrtirs no vdrem aconseguir el Tres de Vuit, quatre dies despr6s tornarem a caure en el mateix castell per al Firagost, a la Bisbal del Penedds no assolirem el cinc de vuit (potser 6s un dels que millor hem pujat) a m6s sols es va carregar el dos de set. i a Reus que no vdrem caure en cap castell tampoc en sortirem victoriosos, doncs l'actuaci6, per manca de la nostra gent, no va estar ni d'acord a les possibilitats de la Colla Joves ni en consondncia al que feren altres colles. I no

hem digueu que

tot aixd es podria escriure d'altra

manera,

amb triomfalisme, dient: iiHem fet tants quatres de vuit!! i ig-

norant el que no hem fet i podiem haver aconseguit, perd perdoneu. aixd seria triomfalisme <barato> i no tocar de peus a terra.

Al mes de setembre no hem tingut tantes <grans> sortides perd ens hem esforgat i com sigui que el llist6 no estava posat tant alt hem sortit airosos en actuacions com les de Toftosa i Stes. Creus, a m6s de la magnifica exhibici6 de Barcelona on per primera vegades des de l'actuaci6 del Juny a Reus es va descarregar el quatre de vuit i el tres de vuit, perd, un altre perd. ens va caure el dos de set que sols es va ca rreg

a r.

De les grans sortides he deixat expressament de comentar les de l'Arbog del Penedds ila Diada Nacional a la nostra Ciutat per les seves connotacions fora del marc dels castells. La primera per la pluja que va desdibuixar l'exhibici6 i ens impedi l'intent del cinc de vuit quant ja tenfem el cord6 lligat i ens obligir a quedar-nos amb el quatre de vuit iel dos de set fet insolitament darrera el pilar de cinc de comiat, degut al mal temps i al nerviosisme dels organitzadors presionats per qui sap qui. De l'actuaci6 de la Diada Nacional de l'Onze de Setembre cal remarcar dos fets que d'una manera o altra estan lligats als castells, encara que l'un sigui ben ali6 a la nostra Colla en el seu plantejament, que no en el seu desenvolupa-

ment. El primer fou la bona disposici6 del folre del dos de vuit doncs es va veure que el portavem ben assajat, tothom sabia el seu lloc, es va muntar molt rapid i el resultat, com a folre, fou molt acceptable ja que el castell no es va perdre Tortosa.

-9-85. Foto: Josep Secall i Duch.

pas per ell. El segon dels fets esmentats 6s lamentable, i l'explicar6: Les dues colles de la nostra Ciutat proven el mateix dia, i en la mateixa actuaci6 el cinc de vuit, i per coses del

r/IDAL PESCA SALADA VALLS

COLLA JOVES xrQuETs DE VALLS desti i com si est6s predestinat els dos cinc de vuit arriben al mateix lloc, i aqui comenga elfet, per la premsa l'un estd ben carregat il'altre (el nostre) es queda en un intent. Aixd ja fa molt de temps que dura, ino vull dir que el nostre cinc de vuit est6s ben carregat, sols demano que facin servir el mateix metre per mesurar les actuacions de les colles, que siguin equdnims, perqud de seguir aixi per saber si un castell

fer nou quatres de vuit, tots ells descarregats, que sumats als

fets en anteriors sortides fan un total de dinou, el que ens fa pensar que aquesta temporada serd la que n'haurem assolit m6s en la nostra histdria. Les sortides una a una:

3 d'agost. Mdrtirs Street Cinc de set, dos de set, quatre de vuit, intent de tres de

vuit i pilar de 5. 7 d'agost. Firagost Cinc de set, dos de set, quatre de vuit, intent de tres de

vuit i pilar de

10 d'agost. Reus Cinc de set, dos de set, quatre de vuit i pilar de cinc.

13 d'agost. Salou Tres de set, quatre de set amb el pilar, cinc de set, dos de set i pilar de 5.

15 d'agost. La Bisbal del Penedis Tres de set aixecat, per baix, quatre de vuit, dos de set carregat, intent de cinc de vuit idos pilars de cinc. 17 d'agost. L'Hospitalet de l'lnfant Ouatre de set, tres de set, dos de sis i pilar de cinc.

18 d'agost, Sta. Coloma de Oueralt Ouatre de set, tres de set, dos de sis i pilar de cinc.

24 d'agost. Barberd Ouatre de set, tres de set i pilar de cinc.

25 d'agost. L'Arbog del Penedds Dos de set, quatre de vuit i pilar de cinc. 1 de setembre. Tortosa Ouatre de set amb el pilar, cinc de set, quatre de vuit

pilar de cinc.

8 de setembre. Stes. Creus Cinc de set, dos de set, quatre de vuit

idos

pilars de

cinc.

11 de setembre. Diada Nacional Valls Ouatre de vuit, Dos de vuit amb folre carregat, intent

cinc de vuit i pilar de cinc. Firagost-8s.4 de

Foto: R. Amen6s.

24 de setembre. Barcelona

6s carregat o no potser ben aviat tindrem d'esperar a veure que diuen <els pares dels castells> en la premsa <especialitzada>.

Dos de set carregat, quatre de vuit, tres de vuit i pilar de cinc.

29 de setembre. Tortosa Barri de JesUs

El real positiu d'aquesta part de la temporada ha estat el gran ndmero de sortides que hem fet i la participaci6 de tota

la colla en moltes d'aquestes sortides, el que ens ha portat

Ouatre de set, tres de set, dos de sis

i pilar de cinc.

Ramon Barrufet i Figueras

6ttEc'ic5 Ctra. de Barcelona, s/n. Tel. 6O 39 57

uoll3 VALLS

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER LA HISTORIA DELS CASTELLS cals. Durant aquesta primera actuaci6 de la nostra colla Joves,6s va assolir el Tres de Set aixecat per baix iun fenomenal Dos de Set posant cloenda amb un Pilar de Cinc.

La temporada anA seguint amb actuacions a Almacelles, amb motiu de la seva Festa Major el dia 27 de febrer, assolint el Tres de Set, el dos de sis iel Pilar de Cinc, a Picamoixons el 19 de marq s'assol1 el Tres de Set, el Ouatre de Set, el dos de sis a m6s de dos Pilars de Cinc. L'endemd s'actui a Mollerussa assolint quatre dosos de sis, el Tres de Set a m6s de dos Pilars de Cinc. En aquest mes de marq, van succeir alguns fets bastant importants, recordem-los: - El dia 7 de marg,6s va celebrar la tradicional Calgotada dedicada a la Premsa, Rddio i T.V. - Els Nens del Vendrell iniciaren l'edici6 d'un butlleti intern <Fem Pinya>.

- A la nostra ciutat, tingu6 lloc una trobada de Grallers. - La incorporaci6 dels castells al Congr6s de Cultura Catalana.

Primer Dos de Set de la temporada. Creu Rojaj3 de febrer de 1977. Folo arxiur Colla.

ANY 1977 ltl El comencament d'una nova temporada sempre 6s motiu de re-

flexi6 iuna incdgnita perqud en un any es produeixen canvis d'es-

tructura entre el personal jove que, va augmentant de pes, i particularment pels que integren el <pom de dalt>, 6s un fendmen que obliga al cap de colla a pensar i buscar nova gent i al responsable de la canalla a la selecci6 i formaci6 de nous enxanetes. En ocasi6 d'inaugurar-se a la nostra ciutat, els nous locals destinats a la Creu Roja, el dia 13 de febrer del 1977,|es dues colles vallenques varen actuar davant el nou edifici i amb la presdncia del Capite General de Catalunya senyor Coloma Gallegos i de l'Arquebisbe de Tarragona doctor Pont iGol, acompanyats per les autoritats lo-

otr(tk

Dos de set descarregat per Sant Joan. 24 de juny de 1 977. Foto aftiu: Ventura

.{?ls!:.tg

COL.LABORACIO

EgDB@g C/. Abat Llort,

Teldfon 60 15 61

VALLS

.IOVES GOLL'\ XIQUETS DE VALLS sis a m6s del Pilar de Cinc, i a Valls el dia 6 d'agost, a la plaga del Blat es descarregd el Dos de sis i el Pilar de Cinc, expressament en ocasi6 de filmar-se per T.V.E. de Barcelona unes seqtidncies del programa <Terra d'Escudella>. Aquest programa fou seguit amb atenci6 per molts vallencs quan fou posat en antena. L'argument de la filmaci6 es fonamentava en un matrimoni que havia perdut el fill, i el troben fent d'enxaneta. (En un altre apartat hi trobareu m6s informaci6). En aquest mateix dia la Colla es desplagA a Maslloreng, on s'aconseguiren el Tres de Set, el Ouatre de Set, el Dos de sis iun Pilar de Cinc. Despr6s d'aquesta experi6ncia televisiva, el dia 1 5 d'agost, s'assistia una vegada m6s a La Bisbal del Penedds on la Colla s'havia d'enfrontar amb els Nens del Vendrell. La tanda es va iniciar per part de la nostra colla amb un Dos de Set descarregat, seguint amb la realitzaci6 del Ouatre de Vuit ifinalment es va intentar per dues vegades el Tres de Vuit, sense poguer-lo aconseguir, acabant l'actuaci6 amb un Pilar de Cinc. Despr6s de l'actuaci6, el cap de colla lsaac Rubi6 va dir: <La jornada ha resultat formidable. Per a nosaltres era la primera sortida de castells grossos despr6s de Sant Joan i estem forqa satisfets. El Tres de Vuit 6s un castell que no tothom pot realitzar cada dia. Es un castell dificil en el que hi juguen molts factors. Com tothom hauni comprovat, avui mateix a no 6sser pels dubtes i indecissions de l'enxaneta, nosaltres l'haurfem carregat). Sis dies despr6s, es a dir el dia 21 d'agost, a lgualada, la Colla Joves aconsegueix realitzar en aquella plaga de l'Anoia el Dos de Set, el Ouatre de Vuit, el Tres de Set aixecat per baix iun Pilar de Cinc. lel 28 del mateix m6s, es va actuar a Vinaixa aconseguint el Tres de Set, el Ouatre de Set dos dosos de sis i un Pilar de Cinc. Miquel Llumbart, en un dels seus versos diu aixi: lntent del Tres de Vuit a la Bisbal del Penedds. 15 8-77. Foto aryiu: Ventura.

A Vilanova i la Geltni, el dia 24 d'abril no hi hagu6 ni sort ni encert, aquesta fou l'actuaci6 de la nostra Colla Joves Xiquets de Valls:

(Els Castellers amb energia fan els Pilars i les Torres, l'enxaneta al cim arriba, piquen les mans fervoroses.D JOAN M." VENTURA

Dos de Set tant sols carregat Pilar de Cinc tant sols carregat,

i Tres de Set descarregat que fou l'tlnic castell realitzat.

El dia 9 de .juny, s'actud a Cerdanyola del VallBs aconseguit el Ouatre de Set, el Tres de Set, un parell de dosos de sis iel Pilar de Cinc, iel dia 12 l'actuaci6 fou a Cabra del Camp, amb els castells assolits del Tres de Set aixecat per baix, el Tres de Set, el Ouatre de Set, el Dos de Sis a m6s d'un parell de Pilars de Cinc. La Colla segui les seves actuacions per la Festa Mairr de Sant Joan aqui a la nostra ciutat els dies 23 i 24 d juny. La Festivitat del patn6 de la nostra ciutat Sant Joan Baptista, inicii com cada any. la ternporada castellâ&#x201A;Źra. Amb motiu de la Festa Mairr bs dres colles dels Xiquets de Valls varen actuar davant I'A-

irntament

El dia 23, a la nit despr6s de la sortida de Completes, una de les celebracions de m6s tradici6, aquesta vegada va 6sser simbdlica, podeu imaginar-se el que va passar, heus aci la histdria: el rector de Sant Joan va obrir les portes i seguidament les tornd a tancar. Tot seguit les dues colles aixecaren els seus pilars respectius perqud les dignissimes autoritats fessin el seu pas entre mig de les dues colles, caml cap al balc6 de. l'Ajuntament -semblava una pel.licula de fantasmes perd sense llencols- poc despr6s les llums de la plaga s'encengueren i els dos pilars es varen desfer. El balc6 on tantes vegades hi ha cops de colzes per poguer presenciar l'actuaci6 castellera en primera fila, aquesta cop estava buid. En aquella nit la nostra Colla Joves Xiquets de Valls assoli el Ouatre de Set, el Tres de Set aixecat per baix, el Cinc de Set i un Pilar de Cinc com a cloenda. L'endemd, dia 24, diada de Sant Joan, amb una placa plena de gom a gom, no aixi el balc6 presidencial que restava orfe de personalitats, no hi havia ningti, com la nit anterior, ni un trist colom, nom6s les banderes puix les autoritats estaven en crisi. L'actuaci6 pel que respecta als castells ia la nostra Colla, consisti en fer idesfer el Dos de Set, es va intentar el Ouatre de Vuit sense aconseguir-lo, s'assoli el Tres de Set aixecat per baix posant cloenda a la diada castellera de la nostra Festa Major amb un Pilar de Cinc.

Set dies despr6s, en una reuni6 conjunta de representants de to-

tes les colles, celebrada a Sitges, 6s va acordar que l'adhesi6

del

m6n casteller al Congr6s de Cultura Catalana, es faria notdria el dia 12 d'octubre d'aquell any a la plaga del monestir dij S-antes Creus. La colla segui actuant, a la Selva del Camp el dia 30 de juliol, amb motiu de l'homenatge a l'escriptor ipolitic Ventura Gassol. En aquesta ocasi6 s'aconsegui plenament el Ouatre de Set, el Dos de

Vuitd Ouatre de Vuit descarregat per la colla, en el seu historial. lgualada,2l-g_77 Foto aryiu: Ventura.

COLLA JO\,ES

XIQUETS DE VALLS

ENTREVISTA

com a premi la nostra indiferdncia. Avui portem a aquesta secci6 de la

revista

a un home de la nostra

jats, ja que ha fet varis quatre de set, tres de set i crec que un cinc de set. I dic aixd de normals perqud la seva especialitat durant molt de temps va ser anar a segons del tres de set aixecat per sota. Ara aquest castell ha quedat bastant marginat i el nostre personatge poques vegades s'ha de descalgar per fer castells. Per aixd, actualment, al <Salvet> (renom amb el qual tothom el coneix) l'hem encasellat al lloc de Baix i, avui el portem aqui Perqud 6s el m6s veterd dels baixos ja que fou component de la nostra colla des del primer l'anterior nfmero de Foc Nou, a l'entrevista que vaig fer a en Ramon Barrufet, parlava dels diferents personatges que havien passat per aquesta secci6 i veiem que tots han estat tdcnics, veterans i, a l'riltim nfmero, l'esmentat amic ex-secretari de la Colla Joves. Avui fem un gir complet i anem directe a baix, al peu del castell. L'entrevistat

avui serd un abnegat dels castells, un

d'aquests que ningI veu, tapat per crosses, per agulles, per l'home de darrera seu i per tot el cord6 o pinya que, vegades, no deixen respirar als baixos. Perd els baixos s6n alli i molta gent ignora qui s6n i qud fan aquests

homes.

Jo crec. i ho dic perqud a mi em passa el mateix, que a la majoria dels components de la nostra colla (i aixd tamb6 deu passar a les altres colles) recordem qui eren els segons, tergos, quarts o inclils la canalla que ha protagonitzat les grans exhibicions de la Joves o els primers castells aconseguits en la nostra curta, perd densa, histdria castellera. En canvi, 6s molt dificil que

recordem els baixos que han fet els mateixos castells i, de vegades, reben

P: A veure, Salvador, Per comengar

a la Joves, tenim

vegades gue em vaig posar la camisa de

casteller va ser en un concurs de Tarragona en el que la Muxerra era dirigida, per iltima vegada, pel (Foguet, ia que despr1s ell va marxar cap Amdrica i la colla va quedar prdcticament desfeta. Mds tard. es va tornar a reemprendre la tasca amb altra gent al davant i, amb alts i baixos, va durar uns quants anys mds. Jo, mds o menYs, vaig seguir sem' pre la colla fins a la fi.

Pocs

baixos; perd els que tenim s6n de molta categoria: molt abnegats i molt soferts;

he de dir que un dels records m6s

agradables del meu pas per l'equip tdcnic de la colla fou el tracte que vaig te-

nir amb tota la gent de baix dels castells.

Aqui tenim doncs a Salvador Bori Duch, 44 anys, nascut a Valls, on ha viscut sempre; fill de <SalvetD, casteller de la Nova i la Muxerra i. encara que desgraciadament per Poc temps, tamb6 casteller de la Joves; n6t de Joan Duch, <Duch de l'aigua>, que fou des

casteller durant els temps histdrics dels castells i que sempre explicava que ell

pujd a castells de nou i fou l'enxaneta en un pilar de cinc que baixd les escales de la catedral i arribd a la plaga de la Font per les Festes Patronals de Tarragona. Segons algunes versions fou tamb6 l'enxaneta que pujd als castells en el centenari de la batalla del Pont de

P: Aixi doncs, anaves amb la Muxe-

rra i, per tant, eres a Barcelona durant el cdlebre concurs de can Jorba que va 6sser el final, trist final, d'aquesta colla. Explica'ns alguna cosa de tot aixd. R: Nosaltres vdrem anar alld i 6rem, em

o sis colles. Andvem decipilar de sis que crdiem que dits a fer el el concurs. Recordo podria donar ens

sembla, cinc

que vdrem sortir amb el tres de set per sota on, per cert, io havia d'anar a tergos i a dltima hora em van canviar; no el vam carregar, o sigui que la sortida ia ens va fallar. Acte seguit ia vdrem anar pel cilebre pilar de sis (i creu que almenys es podia haver carregat) perd no el vdrem aconseguir. Aleshores vam intentar el dos de set, que tamqoc es va carregar. Nom6s fdrem el tres de set en el qual jo anava al terg. Alli es pot dir que s'acabd la Muxerra.

P: S'acaba la Muxerra i, a Valls, queda solament una colla. O.uE fas en

aquell moment? R: Jo, com la maioria dels <muxerristesD, em quedo a casa i l'hnica cosa que faig amb els castells is anar a l'ArboQ,

ESPORTS

VINAS

JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64

VALLS 10

foren els teus principis de casteller. R.: Jo recordo que una de les Primeres

anava a baix.

que es feren damunt d'aquest

tal com fem semPre: exPlica'ns com

dia i, com molts de nosaltres, ja venia de la Muxerra on Pujava m6s que no

Crec que,

pont del riu Francol(.

colla

que altr 6s el baix titular. Es en Salvador Bordes i Duch, al qual l'hem vist tamb6 en castells de set normals, 6s a dir: pu-

Goi

COLLA JO\,ES

xtQuETs DE VALLS on collabordrem mofts dels nostres amb

ambieN ja que, com 6s normal, es parla

ells ja que teniem molt bona amistat i

de tot aqui perd el'primordial sdn

aixd ens anava mantenint el caliu de co-

castells.

lla

Les gralles tambd atreuen molt de iovent i hem de pensar que alguns potser no vindrien nomds pels castells, perd entre tots s'hi integren; i el mateix es pot dir dels familiars.

P: Arriba l'any 70 i reneixen les ganes de formar una colla que segueixi

el cami de la Nova i la Muxerra en l'ambient casteller vallenc. Tri hi entres molt aviat. Com va ser la teva incorporaci6 a la Joves? R: Jo ja vaig anar a les primeres reunions, abans de I'esmorzar de cal Bou: ja estava en el grup que parlava de formar una colla. Aleshores la meva feina, com la de tots, va ser anar a buscar els antics components de la Muxern i els afeccionats als castells per fer-los comprometre en la tasca que comengava i en la seva incorporaci1 a la colla que voliem formar i que, de moment, no tenia ni nom. P: Ja tenim colla i

comences a pujar i tamb6 a parar a baix. Explica'ns

els primers temps de la Joves, des del teu punt de vista. R: En els primers temps de la colla, naturalment hi ha moltes dificultats, perd es van superant. Jo pujo bastant en castells de set fins que arriba el moment de provar el tres de set per sota; aqui si que soc titular indiscutible ja que abans de descarregar-lo, el vdrem intentar vdries vegades i van canviar bastanta gent, perd jo sempre tenia un lloc a segons. Desprds aquest castell es va consolidar i vaig pujar en una trentena, seguits i sense caure. Em sembla que el que feia trenta-un va caure al Pati.

P: La colla es va fent gran i ia tenim local, gralles i un munt de coses que abans ni se'n parlava en el m6n dels castells. Tri que ets un veterd, qud et sembla tot aixd? R:

A mi em sembla molt bd, perqui crec

que aixd 6s prosperar i considero que el fet de tenir local tambd significa crear

els

vuit i tri comences a anar al baix del castell i et converteixes en tiular del pilar del mig. A veure, Salvet, explica les teves impressions del lloc que ocupes a la <catedral> dels castells, despr6s d'haver-ne descarregat cinc i carregat i intentat alguns m6s. R: Jo crec que 6s un lloc molt delicat, no solament pel pes, que n'hi ha molt, sin6 pergui falten mans en aquest pilar del mig i no et sents mai tan protegit P: Arribem al cinc de

com en un altre castell o com en un al-

tre dels pilars del mateix cinc de vuit. Tambd s'ha de tenir en comqte que aguest ditx1s cinc ,dura mds que un castell de tres o de guatre. P: T(, com tots, veus que cada dia es fa m6s diffcil trobar gent per anar a

baix. Un dels problemes 6s que el jovent de poca talla escasseja i aixb

pels baixos 6s essencial. Aquest 6s un problema dificil d'arreglar. O.uina soluci<i hi veus Bordes? R: Existeixen molts factors en contra; en primer lloc el que tu dius de les talles ia que tots veiem que els joves tenen mes algada que nosaltres; desprds, potser, no es vol patir o a molta gent els hi fa por anar baix perqui encara que el jovent sigui un xic m6s alt, bE hi haurd d'anar un dia o altre perqui quan ens acabem nosaltres, si es continuen fent castells, bd ens hauran de substituir. P: Crec que una cosa molt important pels baixos s6n les crosses i, no sols

per la qualitat, sin6 tamb6 per

R: Naturalment que han d'estar molt compenetrats el baix, les crosses i l'home del darrera ja que, ara, amb els castells de vuit que es fan la cosa ha canviat molt d'anys enrera, quan els fiiem

de set. Tambd 6s molt important i aixi sempre ens entendrem millor.

P: Tti ja fas anys que et mous en l'ambient casteller i has conegut molta gent. Parlem de baixos i crosses.

R: Jo, d'anys enrera, recordo el Terreu <el Mafiot, Fermin, Moron i d'altres i, mds cap agui, a baix hi havien anat el pare, Pep Montanyes, l'Escolanet i el tiet Peris; els quals havien fet moltes vegades el dos de set.

P: Ja hem arribat als castells amb folre. Ouin paper juguen els baixos en aquest castell, SalvetT R'. Jo, personalment, no hi he anat mai a baix d'un castell amb folre, perd 6s clar que amb el folre augmenten els problemes pels baixos. Pensa que van molt m6s tapats i alli I'aire mds aviat escasseja. Amb tot, si hem arribat al folre, els baixos continuarem com semqre: aguantant fins que podrem. P: 86, Bordes, per acabar, icom veus la nostra colla despr6s de la campanya que hem fet fins ara i com ho veus de cara a l'avenir? R: Mira, enguany s'han volgut donar

oportunitats al jovent i ldgicament quan es fan canvis no es va tan b6; perd aixd 6s normal. Amb tot, hem carregat el dos de vuit i tambd hem fet bastants quatres de vuit i dosos de set. A m6s, ara s'acosta Sla. lrsula i crec que aquesta diada ens portard sort per aquest any. De cara a l'avenir, tenim molt de jovent

i hem d'anar cada dia a mds.

compenetraci6 que ha d'existir entre vosaltres. Oud me'n dius d'aixd?

BONDEU

Topicenio Pic5 Tapisseria en general Tapissats cotxe cortines Ar. Misericdrdia,32 Tet.6o

1o7o

Moquetes Teldals

que

ens coneguem tots i gue poguem parlar a baix anomenant a la gent pel seu nom

vALLS

COLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

COMPANY I CASTELLER DE LA COLLA JOVES XIOUETS DE VALLS Oud s6n els castells?

Molts podrien contestan s6n uns homes que pugen sobre les espatlles d'uns altres. I tenen ra6. Perd tots els que han escrit coses relacionades amb els castells, no estan conformes amb aquesta apreciaci6, i cada u la veu a la seva manera. Una cosa 6s veure els castells i una altra molt diferent 6s viure els castells, ser casteller no vol dir fer, sin6 ser. L'esforc agermanat, l'ardidesa i l'equilibri s6n el s[mbol vivent d6 les sdlides virtuts de la raca castellera. El casteller, tremol6s per la magnitut de la proesa que ha assolit o vol assolil pensa dintre seu, amb alegria, amb temor, amb nerviosisme, tot aixd amb una barreja com si fos dinamita, que poc despr6s esclata junt amb el5 seus companys de colla, els seus companys del castell assolit, amb la criddria, els aplaudiments, les abragades i perqud no, les lld-

Sr. D. Francesc Terreu Director de FOC NOU

grimes que en molts corren pels seus ulls, per haver aconseguit alld que tots esperavem.

Per aixd, casteller i membre de la Colla Joves Xiquets de

Valls, posem tots la nostra voluntat, el nostre esforq i tot el trog del nostre cor a favor de la nostra estimada ivolguda Colla Joves, per aconseguir aquest dia de Santa Ursula, esca-

lar encara m6s aquest cim que ens hem proposat. Tots junts i tots units amb aquest folklore tant nostre, ho aconseguirem' Un folklore que estd arrelat dins les nostres venes, i que quan som a la plaga, tots, amb les camises vermelles, tots junts com una taca de sang que hagu6s sortit d'aquestes venes, per donar tot alld i molt m6s envers la Colla. I tots units, com aquell crit que fa vibrar tota una plaqa: TERCOS AMUNT!, amb forca, valor, equilibri i seny. JOAN M." VENTURA

2.- Oue la inclusi6 d'aquesta manera d'intentar el pilar de sis a la nostra revista ens desqualifica de cara a la defensa de la seva no inclusi6 en properes bases i a la vegada compromet la posici6 adoptada, oficialment, per la Colla

Ciutat Sr. Director i amic:

T'agrair6 que en el proper n[mero de Foc Nou publiquis la present carta, de la que n'he donat una cdpia al Sr. Joan Benet com a President de la Colla Joves i per tant President, tamb6, de la nostra revista. Al rebre el darrer n0mero de Foc Nou (el 9) del que tu n'ets Director i. en el que col'laboro assiduament, a m6s de formar part de la redacci6, he quedat desagradablement sorpr6s al llegir en el apartat <Cord6 Casteller>, firmat per el sots-director Sr. Joan Ventura, inclusi6 del intent del pilar de sis aixecat per baix com a castell fet a la manera tradicional. Si tenim en compte que des de Foc Nou es t6 d'expressar el sentir de la Colla Joves en la seva posici6 oficial, pel fet d'6sser el portaveu de l'Entitat, crec que no poden quedar sense fer-se les segilents consideracions:

1.- Oue la Colla Joves en les discussions preliminars

Joves en les darreres reunions de Tarragona'

3.- Oue si degut a que aquesta manera d'intentar el pilar

sis no consta en les bases oficials de concurs, perqud

de la

seva inclusid a Cord6 Casteller? 4.- Oue aquesta manera de pensar va contra la posici6 ofi-

cial de la Colla

5.-

contra, tamb6, de la manera de jutjar

dels components a titol Personal. Oue si ara, per diluir responsabilitats, es diu que 6s error d'impremta cal buscar els responsables i pendre urgents mesures perqud aixd no es repeteixi.

Per totes aquestes raons i perqud personalment no puc, ni desitjo estar inclds dintre d'un grup de redacci6 que estem desvirtuant el motiu bdsic de Foc Nou, et faig sabedor que de continuar en aquesta llnea em veu16 en l'obligaci6 moral de

presentar-te la meva dimissi6. Ben cordialment

confecci6 de les bases davant el darrer concurs de Tarragona, va considerar, com la majoria de les colles i el patronat tarragonf, que de cap manera es podia puntuar aquest intent com a castell degut a la seva gran poldmi-

Ramon Barrufet i Figueras Valls,

1 de setembre del 1985

ca.

Descarregat pel davant (Pilar).-

UOGABUTARI GASTELTER Llenya (fer).in t'argot casteller: caiguda d;un castell. S'aplica tamb6

Pilar que 6s desfet amb la <filigrana> que un o algun dels pilaners baixa per davant l'altre o altres pilaners.

una colla que hagi caigut una o vdries vegades; llavors es diu que ha fet llenya.

Desf igurar-se.-

Anar perdent, el castell, la posici6 o positura inicial. Escairar.-

Mans (fer).Expressi6 que s'aplica

alfet

de forma la pinya, una vega-

da muntat el peu. Al voltant d'aquest s'aplega una muni6 de

gent, colze amb colze, brag darrera brac, que lliga tot el basament del castell i berveix, alhora de coixi o de protecci6 enfront una possible caiguda.

Pom de dah.Es el coniunt format pels dosos, l'aixecador i l'enxaneta.

Disposar els baixos de forma que hi hagui la distdncia exacta en'tre ells. Si un castell no resulta ben escairat, tothom pateix, perqud el pes no queda repartit com cal. Fer galteres.Les primeres mans es situen darrera mateix del contrafort, i fermen el segon pel <cul>, cosa que normalment s'anomena fer

galteres'

J.AN

M."

'ENTURA

TET GASTEILER

NOTICIARI CASTELLER Obrim aquest nou noticiari amb la noticia de l'aparici6 de dues noves colles. Es tracta dels <Marrecs del Catllar> i dels <Castellers de Sta. Coloma>, sorgits en circumstdncies ben

dels seixanta i comengaments dels setanta?. M6s pilans. Aquest any les dues colles tarragonines, el dia de la Mercd van portar el pilar de cinc fins al balc6 de l'Ajuntament. Sense sortir d'aquesta ciutat, direm que esti preparant-se un curset per a ensenyar l'art casteller a l'escola. El consistori vallenc que vagi prenent nota.

diferents. Mentre que els primers han nascut d'una manera i poc anunciada, els segons s6n antics membres de la colla de Barcelona, residents a Sta. Coloma, i que han decidit de fer una colla a la seva prdpia localitat. Aixd pot suposar un seri6s contratemps pels <Castellers de Barcelona> que veuen marxar un nombre seri6s dels seus components. i la majoria dels integrants del pom de dalt. Si b6 en aquest noticiari no tenim costum de parlar de les actuacions castelleres, ens veiem obligats a tractar els darrers pilars de sis que esta assolint la <Colla Jove dels Xiquets de Tarragona>. Fins ara aquests pilars es coronaven per part de moltes colles una manera esporddica i gaireb6 casual, sense continuitat. Els tarragonins, en el m6s recent que han fet van aconseguir que l'enxaneta, despr6s de fer l'aleta, baix6s fins a quarts, cosa que no es veia des de fa molt temps. Aconseguiran de recuperar els grans pilars de finals

un xic sorprenent

Sembla que, per fi, s'estan comengant a veure retransmissions en directe de castells a la televisi6. Com passa molt sovint en aquestes coses, Valls no ha estat la pionera, i encara tenim por de que pugui ser ignorada, cosa que es confirmard a Sta. Ursula. De moment, les jornades castelleres de

Sant Fdlix ide la Mercd, a Vilafranca iBarcelona (faltaria m6s !), ja han passat el segon canal. Els de TV3 no fan aquest tipus de retransmissions ja que segons ells aixd 6s cultureta, i el que s'ha de fer 6s cultura, que ja n'hi ha prou de mirar-se el melic. LLU[S

Ni I'enxaneta ni I'aixecador s6n socis defYl'Agrupaci6 Mftua.

lt.-

Perd podran ser-ho i beneficiar-se de totes les prestacions quan compleixin els 16 anys S6n molts els castellers que formen part de Ia nostra tasca col.lectiva! Perqud a I'Agrupaci6 Mritua tamb6 fem pinya. Ona pinya de m6s de 240.000 homef, i dones que ens ajudem

Una pinya que es forma el I 902 i ha anat

creixent fidels a un lema: tothom ajuda tothom. Informeu-vos-en trav6s de mutualistes amics. Dels 16 anys fets als 40 per complir, tots, homes i dones, podeu entrar-hi. a

motuament en cas de malaltia, interuencions quirIrgiques, estada a la clinica, invalidesa, defuncio, ajut a l'orfanesa...

ACRUPACIO MUTUA DEL COIVIERC I DE CranE &lesCotuCahta.ei

tA lNDtJttRlA

Ot.Telaaons3lS t gm-3lA40r.&rcdom.to

FET CASTEIIER

UN GRAN CENTE,NARI Els antics setmanaris Vallencs acostumaven a rememorar la vida de la nostra ciutat referida gaireb6 sempre al periode de cinquanta anys enrera, comptats a partir del moment d'aparici6 de la publicaci6 que fos; d'especial atenci6 en gaudia aquell raconet titulat <cincuenta a6os atras> que prdcticament totes les setmanes hom podia trobar a la desapareguda <Crdnica de Valls>, fins al punt de que molt apurats es tenien de veure al confeccionar la paginaci6 setmanal, com per prescindir de tant retrospectiva secci6. En alguna lectura d'aquesta rdpides, m'he preguntat per.qud necessdriament cinquanta, i no cent o vint-i-cinc per si de cas, per6, no, ells si-us-plau-per-forga li encolomaven al lector els cinquanta anys de ritual n(mero rera altre, i encara que nom6s sigui per ldgica penso que si vint-i-cinc anys poden semblar pocs per un article d'aquest tipus, cent siguin de molt dificil refer atds que els primers indicis de premsa periddica (6s un dir) a la nostra ciutat els trobem ben entrats ja a la segona meitat del XlX, i l'eviddncia demostra que la confecci6 d'aquests articles no eren"sin6 afusellades palmdries de la incipient premsa vallenca. Tot plegat una costum bastant perduda en els dos setmanaris actuals de casa nostra, tot just ara. que pel mateix preu podrien titular-ho <Cent anys enre

ra D.

Dic tot aixd (i ja em perdonareu la divagaci6) perqud enguany s'acompleixen un parell de centenaris d'aquells que dificilment es poden deixar passar, ipel que veig ning[ no en fa el mes minim cas. El primer 6s dbviament la instauraci6 de les Fires de Santa Ursula, que si en un primer moment suggerien transaccions de ramaderia, avui fan pensar lnicament en castells. ll'altra centenari ho es de la darrera gran actua-

ci6 castellera del segle passat; en aquest nfmero de

Nou, intentarem parlar-ne dels dos. I per restar fidels a la tradici6, transcric tot seguit el que

deia una publicaci6 d'ara fa cent anys, referit a l'actuaci6 de Sant Joan del 1 885: La Nova feu el Tres de nou, Ouatre de Nou, Tres de vuit per baix, Cinc de vuit, Dos de vuit i Pilar de Set. La Vella feu als mateixos dies (s'entdn 24 i 25 de juny) el quatre de nou, cinc de vuit i pilar de sis. D6u n'hi do.

A mig cami d'aquesta noticia, un altre setmanari comentava alld per la post-guerra, que de fet no foren els darrers castells de nou que es veieren, car aillament se'n vei6 algun me6, perd que aquesta fou la darrera gran exhibici6 de la segona dpoca d'or castellera, el qual ens obliga a considerar-la en bloc, i tanmateix la diada va resultar en el seu conjunt una d'aquelles que ja ens agradaria veure avui, per molt que sigui dit que si aquest castell o aquell altre, que si es fan o es deixen de fer. I encara m6s. Aquesta referdncia s'il.lustra amb un gravat d'un quatre de nou amb folre, bastant aconseguit artfsticament parlant, ies complementa amb la informaciS de que en el Sant Joan d'ara fa cent anys la Colla Vella nom6s va completar (en dos dies) tres castells, degut a les nombroses caigudes; afegeix encara una dada: l'any segtient la Nova encara feu el Tres de Nou. Podria afegir alld tant conegut de que s6n castells que fan meditar o que la Colla Nova aguantd el tipus fins al darrer moment mentres que la Vella va defallir abans, perd avui tan sols em proposava que aquest centenari no pas6s desapercebut. JOSEP M. RODON

Foc

Gentenari de la Fira de St. Ursula La revista Foc Nou no podia oblidar en aquest n(mero la commemoraci6 del centenari de la Fira de St" Ursula i encara que sigui de manera breu en fem esment. Actualment St, Ursula 6s una de les diades castelleres m6s importants i esperades per tots els afeccionats al m6n casteller. L'riltima gran actuaci6 de la temporada i on les colles vallenques diuen l'dltima paraula, preparen tot el bo imillor del que s6n capagos, puleixen els m6s minims detalls per

oferir una gran actuaci6, perd no parlarem estrictament de castells, sin6 de la commemoraci6 de la Fira ide les varia-

cions que el temps iels canvis socials li han donat. Al segle XVll l'Ajuntament de Valls proclamd Sta. Ursula segona patrona de la ciutat, ial 1614 es va celebrar per primera vegada la process6. L'instauraci6 de la Fira no 6s un tret caprici6s, sin6 que respdn a una que el fan perfectament ldgic: La decaddncia de la <Fira de les forques> ide la <Fira de

setembre) juntament amb la importdncia que agafaven els cultius del vi ide l'avellana aconsellaren que al 1885 es suprimis la <Fira de Setembre> -que els agafava en plena collita- ique es fes una nova fira a l'Octubre. Aquesta fira era principalment ramadera i devia tenir forga importdncia si tenim en compte les dades segtients: Al 1910 exposaren a la Fira entre d'altres 158 ramaders, 267 cavalls, 164O porcs i 14.423 xais. Si les meves dades s6n correctes, aquest 6s el fet, pel que podem dir que Stu Ursula no va n6ixer com a data castellera. Al llarg del temps certament s'han fet exhibicions a la plaga del Blat per aquestes dates, perd no podem dir que prdpiament facin l'exhibici6 de St" Ursula. Les dues Colles vallenques havien anat a celebrar els seus dxits en els concursos per aquestes dates, perd eren actuacions esporddiques. Podriem dir que aquest caire casteller comenga a partir del 1 932 i que actualment t6 una importdncia per tots coneguda. L'evoluci6 iel pas del temps produeix canvis, la Fira de St" Ursula no ha quedat al marge. TERREU

ELECTRODOM ESTICS

ARTICLES REGAL TOT PER A LA VIVENDA T.V. COLOR _ VIDEO

LLISTES DE NOCES LLUMS MOBLES DE CUINA Abad. Llort, 15

Tel. 60

2271

VALLS

TET GASTEIIER

UN MAR DE BRACOS Ouan ens aturem a reflexionar sobre el temps. ja amb una certa perspectiva d'anys, anem descobrint les nostres arrels individuals i col.lectives. A mida que ens fem grans, que creixem amb forca i avancem en el coneixement de les coses, sabem que si hem pogut tirar amunt com arbres cepats,6s perqud les arrels, d'una forma o altra ens aguanten, ben clavades a terra. A les nostres comarques una de les manifestacions m6s populars, vives iamb forga 6s la dels castells. Castells de mar, castells de terra? Es bell poder lligar les dues versions i contemplar l'algada de les torres ipilars des d'aquests dos punts de vista. El novel'lista Josep Pin iSoler ens explica emocionat, a La Familia dels Garriga, la gran manifestaci6 castellera del dia de Santa Tecla a Tarragona. Els pagesos i els pescadors, rivals, es diuen improperis els uns als altres, ja que els pescadors consideren m6s arriscada la seva feina a mar que no pas la dels pagesos. Aquests feien venir cada any una colla de Valls, i els ajudaven a pujar <les tremendes torres que s6n d'obligaci6>. Afegeix: <l si el castell cau los pescadors se'n riuen>. Perd m6s tard. (quan pagesos ipescadors, dividits en colles, han fet prou proeses, cap a dinar!> Aixi veiem la gent de mar agermanada, despr6s de tot, amb la de terra en aquesta demostraci6 de forga i agilitat, la qual, segons l'observaci6 de Pin i Soler.6s <d'obligaci6>. L'obligaci6 6s d'afermar-se isuperar-se. Perd, d'on ve aquesta empenta <obligada>? Es la forga de la terra, aquella arrel que ddiem, de la qual hem nascut i que ens mant6 alts, els castellers i aquells qui contemplen els castells i s'hi acosten. La gent que s'acosta als castells omple carrers i places i avanga les mans per tal de formar part de la base d'on s'ha d'algar la torre. Aquesta imatge d'una estesa de bragos que prenen una mateixa posici6 sempre m'ha fet l'efecte d'un mar. Es exactament aixd, una superficie llisa, on sura l'equilibri d'una felig navegaci6 ion, des del pal major del vaixell un grumet guaita la terra des de la seva algada. Cada construcci6 de torre, sigui de carn o de pedra. 6s un intent de fugir amunt, de perdre's amunt, deixar la terra, si es pogu6s. Perd hi ha la base i el fonament, l'arrel, i aquesta 6s la riquesa dels castells en els nostres dies: l'acostament del poble, el seguiment del p(blic, la memdria de les tradicions i el sentit d'identitat personal. De mar o de terra, d'abans-i d'ara, de vila o de ciutat, un castell 6s part del nostre patrimoni, del qual nosaltres ens reconeixem hereus. I 6s el poble, per fi, qui fa pujar el castell. OLGA XIRINACS

OLGA XIRINACS I D[AZ.- Poetessa de la novissima generaci6 de les nostres lletres, t6 publicats diferents llibres que han merescut els millors elogis de la critica literiria. Guanyir la flor natural als jocs florals de Lausanna (1977l, i fou proclamada Mestre en Gai Saber als jocs florals del retrobament (1 978). L'any 1984 guanyd el premi Sant Jordi, amb la seva obra <Al meu cap una llosa)). La Olga es tan afeccionada als castells com alguns dels components de la seva familia, entre els quals hi destaca el seu germir Sergi, president del Jurat en el darrer Concurs Tarragoni del 1 984. 15

IET GASTEIIER

rEilPS

DE CASTELLSfi)

Ressorgiment (setembre, 41 - octubre, 42)

Com hem vist en els dos nfmeros anteriors, el tema de la direcci6 de la Colla era tan controvertit com prioritari dins de l'agrupaci6 unificada dels Xiquets de Valls; idespr6s de la crisi dels anys 40/41, queda normalitzada en els cinc dies que van de la Festa Major vilafranquina a la de la Torredembarra del 41, amb l'encapgalament de la colla per part de Ramon Barrufet, prdvia l'auto-dissoluci6 de la Junta col.legiada anterior. Aquest comandament durard ja fins al final de la Colla (Octubre 46) i la conseqrient divisi6 de les dues branques vallenqgss.

(r)

Es de doldre que degut a la manca de noticies que

es t6 de l'dpoca corresponent a la Colla Xiquets

Valls, les diferents publicacions castelleres aparegudes fins avui, tractin el tema amb forga imprecisions i nombrosos errors. Aixi Blasi Vallespinosa situa l'dpoca de la direcci6 conjunta en els anys 43-45. Al seu tomb, M5n Casteller recull com a font consultada gaireb6 (nicament el llibre de Blasi, i al costat d'una minsa informaci6 d'aquests anys, encara agreuja els errors; i certament les dem6s publicacions passen per aquestes temporades citant-les d'una manera rdpida i global, o el que es pitjor, sense ni parlar-ne.

aquest fet es converti en un veritable ressorgiment dels Xiquets de Valls i en el segon carro gros descarregat a la post-guerra, precisament el dia que es cbmplien un parell d'anys del primer quatre de vuit fet i desfet. La afecci6 vallenca va respirar en un moment que veia ja el Concurs a sobre.

I aixd era precisament del que es tractava: el vinti-sis d'octubre del 41 era el primer diumenge despr6s de Santa Ursula, i en conseqtidncia la nostra gran diada castellera. Perd enguany la <fira> tenia quelcom especial puix que les noves autoritats van concedir una asignaci6 extraordindria que permetia invitar a les altres dues Colles existents (2.500'-pessetes per cap al Vendrell i Tarragona, en concepte <fixe> de desplaqament) i aixi es feu l'rjnic concurs celebrat (fins ara) a la nostra ciutat.

Aquest concurs es desenvolupd al camp de la Xai ha passat a la posteritat com el concurs <desconegut) i de la llenya: desconegut perqud a Valls no hi havia premsa periddica, i a la vista dels resultats, ning( no va patir massa en deixar-ne clara constdncia; de fet. fins no fa gaire no s'han precisat els principals trets aconseguits. I respecte de la llenya, Valls i el Vendrell van caure com a minim en quatre ocasions i no es va ni tan sols carregar cap castell de <vuit>, circumstencia que solament s'ha donat en els concursos de 1932 i 1 964 (ambd6s guanyats curiosament, per la Colla Vella). mora,

Continuem doncs nosaltres amb la histdria dels Xiquets de Valls, i pel que fa al present capitol als tretze mesos que van del setembre del 41 a l'octubre del 42, durant els quals i sota el guiatge del <Blanco> s'aconseguiren dos objectius primordia ls: en primer lloc es frend l'escomesa dels <Nens del Vendrell>, que malgrat no haver fet encara cap castell <de vuit> amenagaven seriosament la primacia vallenca; aixd per als Xiquets de Valls era molt important. En segon lloc, en una mica m6s d'un any s'assoli descarregar tres cops el quatre de vuit, n6mero que at6s el moment viscut, eren molts, gaireb6 moltissims carros grossos.

el cinc de set, caient en primera instdncia en el dos de set, i posteriorment en el carro gros. Tarragona descarregd el tres de set, itampoc es va quedar curta a l'hora de caure. Aixd implicd un empat Valls/El Vendrell a 900 punts, mentre els tarragonins s'acontentaren amb 200.

La primera actuaci6 d'aquesta nova etapa, fou la de Santa Rosalia, on es descarregd el quatre de vuit;

Amb la perspectiva del temps, el fet histdric m6s important d'aquest concurs, ve presentat per la no-

arbres

LtS sA C/. Minerua, 13, (costat de Taller Tel. 60 63 33

Fiat)

De les consecucions concretes, Valls en descarr.e-

gd el cinc de set itres de set per baix, maldant pel quatre de vuit i dos de set; El Vendrell carregd el dos i

Treballs amb pedra, marbres, granits.

Especialitat amb lipides. VALL

FET GASTETLER <Arbog castellen s'aclareix detalladament que aquest carro gros fou descarregat, afegint que la Colla Unificada dels Xiquets de Valls no en descarregd cap altre en aquesta poblaci6 del Baix Penedds, i per major abundament, publica la fotografia del castell citat (que evidentment no prova per si sola el seu descarregament. perd almenys demostra que el tema estd treba-

consecuci6 de la hegemonia del Vendrell, la qual cosa semblava ja feta un parell de mesos enrera. I per cert

que aquesta hegemonia, encara que d'una manera quasi ridicula, l'haurien pogut aconseguir fent un sen-

zill quatre de set en la darrera repetici6; perd l'aldarull de l'hora final i les nombroses caigudes, aconsellaren als dos caps de Colla a pactar el no-intent dels castells petits, en el convenciment de qud les dues agrupacions podien fer per igual el quatre iel tres de set. Perd el detall que no van tenir en compte els vendrellencs, era que Valls ja no podia intentar cap m6s castell at6s el reglament, iper aixd ells guanyaven fent el

llat).

lgualada, sabem que gaireb6 segur que hi anaren els Nens del Vendrell i encara que no es coneix el detall de las construccions fetes, la fita cal situar-la, en el quatre de set amb pilar al mig.

quatre de set.

La setmana segrient la Colla de Valls va anar a Vilafranca, on hi carregd el dos de set, a m6s de desca-

A la tarda, els dos caps de colla, coincidiren a l'estaci6, i el comentari que el <Blanco> feu al seu company vendrellenc no deixd aquest darrer massa felig, al

rregar el cinc de set, perd el carro gros va caure.

comprovar la badada. Aquesta andcdota del quatre de set, ha estat explicada de diferents maneres, malgrat tot, qui aixd subscriu, creu poder afirmar taxativament la veracitat de la present afirmaci6. De tota manera, no es ja la confusi6 de la andqdota, sind senzillament la poca entitat del quatre de set la que m'aconsella de no donar-hi m6s tombs a un concurs de realitzacions tan

Finalment a la Torredembarra es descarregd altre cop el quatre de vuit, tercer fet a la Torredembarra en els quatre anys que seguiren a la guerra; la corresponent fotografia es publicada per M6n Casteller. Enguany per Santa Ursula, quietud i rep6s. Per completar el resum de l'any, diguem que de les actuacions dels Nens del Vendrell en el periode 42-44 es limitd a fer diferentes vegades el cinc de set i en alguna ocasi5. com a fita mdxima, el tres de set per baix (testimoni d'en Mi16); no es saber-ne massa, certament, perd aixd ja acostuma a passar sobretot quan les coses no rutllen b6. A Tarragona l'any 42 ds feu per la festa major el tres de set, quatre amb el pilar, i l'intent del quatre de vuit que en aquesta ocasi6 va posar els dossos a dalt abans de caure. Els Xiquets de Valls amb el dos de set i els quatres de vuit tingueren doncs, un any cdmode.

catastrdfiques. Enguany, per la Festa Major de Tarragona, s'aconseguiren el tres, quatre, i cinc de set, i l'Ajuntament (que havia promds un ajut econdmic si feien el carro gros) va concedir-lo igualment, a la vista dels dos intents caiguts d'aquest castell. El Vendrell, va tenir el seu millor castell en el dos de set carregat al concurs. I no cal dir que Valls, amb el seu quatre de vuit, fou un cop m6s la millor colla de la temporada.

I passem a l'any 42, que comengd amb un Sant Joan, del que nom6s n'ha quedat escrit el programa (a

A tall de cloenda, diguem que el present -periode vei6 una bona recuperaci6 abans de l'ensopiment que ens els anys 43144 s'apoderd de tota la familia castellera, dins la linea de pujades i baixades que caracteritza la represa.

priori> que publicd el darrer n[mero de la Crdnica de Valls ( extraordinari de Festa Major) i que com es ldgic, desconeixia els castells a fer. Perd la transmissi6 oral ens diu que no s'aconsegui ni el dos de set ni el quatre de vuit, aixi doncs deixem-ho en castells de set i mig i prou.

(1),No es per dem6s citar que, com veurem en el seu mo-

ment, per al concurs del a5 <El blanco> crei6 convenient formar part del jurat i cedi el (titol) de <Cap de Colla> per un dia a Ramon Fontanilles, un dels seus homes de con-

Despr6s d'alguna actuaci5 durant l'estiu, com la realitzada a la Bisbal (en la mateixa linea de Sant Joan) anem a l'Arbog, on M6n Casteller adjudica als vallencs el carregament del quatre de vuit. Perd en el programa

ilO

REGATEM

f ian

qa.

L'ESCOLA

IIS

PEI.UGUIES PER0... !!!

PENSEM QUE: _ SENSE COMPRAR PEL.LICULES _ SENSE QUOTES

SENSE... MES

APROPEM EL CINEMA A LA VOSTRA LLAR

^trr'*:%,

TET GASTELTER

EAL=EI'A EI.AM?E= Avui: Xiquets de la Vila d'Alcover

Fites Aconseguides

Tan sols durant tres anys, a finals del segle passat, va haver-hi a l'Alt Camp una tercera Coila de Castells, iencara eren totes tres vallenques; a partir d'enguany la nostra comarca ja t6 una altra poblaci6 que gaudeix de Colla prdpia, i certament que s'escau a la Vila d'Alcover de tenir una agrupaci6 castellera puix que de tradici6 no ni manca. A m6s a m6s,6s un goig veure com aquest costum d'origen tan vallenc que se'n diu <Xiquets> es va estenent arreu de la geografia castellera, i ja som sis (de moment) els qui acceptarem aquesta denominaci6. Per parlar-ne, tenim avui al Jordi Badia amb nosaltres, un <xiquet> integrat actualment a Alcover, perd que no deix de tenir un regust de la Vilaniu dels nostres pecats. Dades tdcniques Color de la camisa: roig/grana Grallers: Tenen grup propi, que fins itot 6s anterior a la mateixa colla. Aixd fa que tinguin una <autonomia> semblant a < l'autodeterminaci6>. - Fundaci6: Desembre 1 984. - Primera actuaci6 oficial: A Poblet, el dilluns de Pasqtia del 1985. - Components Fundadors: At6s la curta existdncia de la Colla, els mateixos prdcticament que ho s6n avui en dia.

Dades estadistiques Nfmero de components: Ouan hi som tots, uns 70. Perd de socis en total uns 12O, 6s a dit un bon nombre del teixit social de la Vila ens recolza encara que no formin part directa dels castells a fer. -- Edats: Menys de 20 - 35 % 20/40 - 50 %

M6sde40 -15%

Localitzaci6: Alcoverencs al 1OO%, prdcticament ning[ que sigui totalment <de fora>. Llengua: Catalano-parlants 85 % Castellano-parlants

Perd tothom integrat fins al punt de que gaireb6 tothom parla el catald dins la Colla.

Ouatre de set descarregat (a Tarragona per la Mare de D6u d'agost) bastants dossos de sis, tot l'estol de castells de sis, i el pilar de cinc per baix.

ENTREVISTA Parlar amb el Jordi dels Xiquets de la

Vih d'Alcover, vol

solament perqud ja ho sigui en general parlar de castells, sind perqud per a un Padri fer cinc cdntims del fillol li fa crdixer la saliva, sent els dxits del petit com a propis i no endebades la Colla Joves dels Xiquets de Valls va apadrinar (amb l'actuaci6 de vuit que es mereix el cas) aquesta agrupaci6. Vinga Jordi, comenqa.

dir passar una estona agradable,

ino

Home, la primera cosa que cal dir 6s il'lusi6. lllusi6 imolta. Comengar una tasca aixi encontia, t6 evidentment els seus moments de desconcert. perd tot aiuda i cal fer-ho absolutament tot de zero, comengar-ho tot alhora i... com t'ho diria... ds emocionant, 6s bonic.

I doncs l'afecci6 d'Alcover, i el <Cargol>... Mira, d'afeccii no es que no n'hi hagubs, perd el Cargol no passa de ser una referincia escrita en algun llibre. Vdrem inaugurar una plaga al Remei, per homenatiar aquest home que segons sembla era un afeccionat a les ballades tipiques de l'Alt Camp, que no vol dir necessdriament als castells i aqui s'acaba el tema86 de seguit vdreu arribar als castells de set. I ara qud? En primer lloc cal consolidar, 6s important fer castells de set, i repetir-los i repetir-los i tornar-los a fer, fins que es dominin, no podem dormir-nos ara que ho hem fet. De moment enguany ens agradaria assolir el tres de set, encara que aixd caldrd veure-ho. Perd naturalment per fer-ho cal getnt, i per aqui es per on plora la criatura. Caldria que fdssim mds, bas' tants mds, perqui sind 6s dificil tirar mds amunt imalgrat tot cal intentar-ho. Hem aprofitat l'exhibicitj ,coniunta amb altres colles per a poder fer alguna cosa. Ja ho vas veure quan vdreu venir a apadrinar-nos, a desgrat que aquell dia va caure el Tres de set; desprds a Tarragona vdrem descarregar el quatre, perd 6s clar aquell dia tenim tamb6 gent d'altres colles al cord6. El problema 6s el nlmero de gent disponible a cada actuaci6, perqui tanmateix no volem cdrrer cap risc innecessari, no cal dir-ho. La conversa va ser llarga, evidentment, molt m6s llarga que el paper d'aquesta entrevista que ja s'acaba, perd que

voleu que us digui, aquests Xiquets no van pas malament, donen la impressi6 de saber el que es fan i de moment ja

Capdavanters President: Antdn Garcia. Cap de Colla: Josep M. Barberd

son <de set), que no estd gens malament. Tant de b6 aviat aconsegueixin els de set

imig, iqui

sap...

Estd per dem6s el dir que la Colla Joves vallenca serd primera en alegrar-se'n.

SERVEI OFICIAL

Jaume Serra Sampere Mossdn Marti, 3 Tels. 60 01 63 - 60 12 96

VALLS

LeE frontc Us il,tttn i[egtBtlrart Crrretera Nacional Tolifon 977 - 86 03

240, Km: 30

I.ILLA

Font de la Manxa. Tel. 6O 20 56

VALLS

El Pati. Tel. 60 05 46

Chrgsalis LA DISCO DE

VALLS

ApGnidiomes.

Tiri{rfumessortides.

EI M6n ser) teu en la mesura que hi puguis connectar. Tancar-te 6s limitar-te. Fes la millor inversi6: inverteix en tu mateix i aprdn idiomes. Seris i viurls molt m6s.

.ENER

n,*}"fffl

iffirr*ro

IID

COL.LABORACIO CULTURAL DE